PSICOLOGIA: EL PARKINSON

Jaume Gras

Ernest Garcia

ÍNDEX

Introducció: Descripció del trastorn i símptomes Epidemiologia Comorbilitat Gènesi i manteniment Tractament psicològic Tractament psiquiàtric i farmacològic Perspectives del tractament Ànalisi d’un cas Associacions La dieta d’un malalt de Parkinson Conclusions Webgrafia

INTRODUCCIÓ: DESCRIPCIÓ DEL TRASTORN I SÍMPTOMES

Malaltia neurodegenerativa d’orígen desconegut.

James Parkinson l’any 1817. Desencadena alteracions en la funció

cognitiva, en l’expressió de les emocions i en la funció autònoma.

La causa principal és l’alteració de la “substància negra” provocant una disminució de la dopamina.

Apareix en persones d’edat avançada (60 anys), tant el sexe masculí com el femení.

ALTRES CAUSANTS DEL PARKINSON

 Altres causants del parkinson:

Infeccions: postencefelítico (encefalitis letárgica), altres encefalitis, Creutzfeld-

Jacob, lues. Tòxics: Mn, Li, Co, CS2, CCL4, organofosforados, metanol. Fàrmacs: fenotiazinas, butirofenonas, reserpina, tetrabenazina. Traumatisme: físic, shock elèctric Tumor cerebral Vascular (infarts “lacunares” en els ganglis). Metabòlic Altres enfermetats degeneratives del sistema nerviós central Hidrocefalia normotensiva

SÍMPTOMES

Tremolor: moviment rítmic cap enrere i endavant. Generalment comença a la mà i s’aguditza dormint, en repòs o situcions tenses.

Rigidesa: Manca de flexibilitat. Bradicinèsia: Pèrdua de moviment espontani

i automàtic i comporta lentitud alhora de fer les coses.

Inestabilitat: fa que els malalts s’inclinin endavan i enrere i es caiguin amb facilitat. Per aixòfan passos curts i ràpids.

EPIDEMIOLOGIA De forma global i

anual, la incidència és de 18 de 100.000 habitants.

Un grup anomenat Europarkinson, diu que a Europa l’esistència d’EP és de 1,43%.

Espanya i Regne Unit són líders.

A Amèrica del Nord hi ha un milió d’afectats.

En l’edat dels quaranta anys, l’EP afecta a 1 de cada 100.000 habitants.

Comença a augmentar la incidència als 50 i no s’estabilitza fins els 80.

Raça caucàsica fluctua entre els 84 i 270 casos per cada 100.000 habitants.

Raça negra i orinetals es registren menys casos.

Uns estudis han dit que hi havia una prevalença accentuada d’EP al medi rural, com a conseqüència d’algunes substàncies enregistrades en l’aigua dels pous o als pesticides i insecticides.

COMORBILITAT

Depressió: 40-60% de les persones amb parkinson. Teràpia convencional amb antidepressius.

Demència: 2 de cada 5 persones amb EP. Pèrdua de memoria, baixa concentració i poca iniciativa. Símptomes de les funcions superiors cerebrals causats per la pèrdua de dopamina.

Al·lucinacions i psicosis: Combinació de fàrmacs, demència i problemes psiquiàtrics tenen un risc especial de patirla.

Problemes del son: Primeres fases de l’evolució de l’EP. Malsons i somnis realistes.

GÈNESI I MANTENIMENT

Principalment clínica, es basa en els primers símptomes.

L’afectat presenta es signes clàssics de tremolor, rigidesa i lentitud de moviment, per això és fàcil d’intuir.

Presenta 5 estadis: Estadi 1: Símptomes lleus. Presència de tremolors en

alguna extremitat. Estadi 2: Símptomes bilaterals. Marxa i postura

afectades. Estadi 3: Retard dels moviments i dificultat per

mantenir l’equilibri. Estadi 4: Símptomes seriosos. Rigidesa

desenvolupada i bradicinesia. L’afectat no pot viure sol. Estadi 5: Invalidesa total. No pot caminar ni mantenir-

se dempeus. Requereix cures d’una infermera.

TRACTAMENT PSICOLÒGIC

 Acceptació de la malaltia

Augmentar l’autoconcepte i autoestima

Acceptació i adaptació als canvis

Estimular la presa de decisions

Millorar l’estat anímic/control d’emocions

Afavorir l’autocontrol

Millorar la qualitat de vida

Proporcionar l’informació necessària

Fomentar les relacions familiars, socials i sexuals.

Cuidar al cuidador

Estimular l’autonomia Mantenir les capacitats cognitives

Fomentar la vida activa Moments on-off d’aprenentatge per la família i l’afectat

TRACTAMENT PSIQUIÀTRIC I FARMACOLÒGIC

S’utilitzen fàrmacs que substitueixen a la dopamina de forma temporal o imita les seves accions (anti-parkinsonians).

Efecte de la levodopa

Els més utilitzats són: Levodopa: fàrmac oral. Tracta la bradicinèsia, la

rigidesa o el tremolor. És el que té major eficàcia. Agonistes dopaminèrics: Bradicinèsia i la

rigidesa. Vida mitjana més llarga i menor incidència “encès-apagat”.

Inhibidors de la monoaminooxidasa B (selegilina): S’utilitza al sistema nerviós central que tenen dopamina.

Alliberadors presinàptics de dopamina (amantadina): incrementa l’alliberació de dopamina. La seva acció es veu disminuïda amb el pas del temps.

L’EP també es treballa amb l’àmbit de la psiquiàtria. Molts fàrmacs tenen com afecta trastorns psiquiàtrics. Aquests trastorns s’acostumen a corregir reduint la dosis dels calmants i potenciar una dosis mínima i correcte per eliminar els trastorns associats.

Fórmula química de l’amantadina

PERSPECTIVES DEL TRACTAMENT

Correcte combinació del tractament farmacològic i psicològic serà fonamental.

Nous avenços farmacològics i noves teràpies, obrin noves espectatives per a la detecció precoç i curació de la malaltia.

També, a nivell social, que es potenciés les ajudes a les famílies amb malalts de parkinson

Les administracions dotin als investigadors per començar noves línies d’investigació.

ANÀLISI D’UN CAS

Tracta sobre un malalt d’EP, que té 70 anys i es diu Francisco López, i necessita l’ajuda de la seva família per les accions més qüotidianes, ja que té un Parkinson bastant avançat. Les tremolors que té li impedeixen fer accions tant senzilles com obrir la porta, menjar correctament, cordar-se la roba, escriure, etc.

http://www.youtube.com/watch?v=lVofVFOS64E

ASSOCIACIONS

Federació espanyola del Parkinson (www.fedesparkinson.org)

Parkinson Clinical Trials (www.pdtrials.org) Asociación Parkinson Madrid (www.parkinsonmadrid.org) American Parkinson Disease Association (

www.apdaparkinson.org) National Parkinson Fundation (www.parkinson.org) Parkinson’s UK (www.parkinsons.org.uk) European Parkinson’s Disease Association (

www.epda.eu.com) Association France Parkinson (www.franceparkinson.fr) The Michael J. Fox Fundation

www.disaboom.com/organizations/4340

LA DIETA D’UN MALALT DE PARKINSON Augment de fibra

(verdura, fruit, etc.) i de líquids.

Si es té pèrdua de pes o obessitat, s’ha d’individualitzar la dieta.

Ha de menjar proteïn, sobretot al sopar, perquè durant la nit no necessita tanta mobilitat com al dia.

En general, ha de fer una dieta mediterrània, és a dir, sana i equilibrada.

CONCLUSIONS

És una malaltia que afecta al sistema nerviós, per la mort progressiva de la dopamina.

Hi ha diversos factors que poden causar el seu desenvolupament (hereditaris, genètics i ambientals).

Acostuma a aparèixer als 60 anys i afecta per igual a ambdós sexes.

Hi ha línies d’investigació obertes sobre aquesta malaltia i s’espera que en un futur es pugui prevenir.

La família, les organitzacions, l’entorn social serà important per a la vessant emocional.

WEBGRAFIA http://www.youtube.com/watch?v=lVofVFOS64E http://escuela.med.puc.cl/publ/cuadernos/2005/

TratamientoParkinsonInicio.pdf http://es.brainexplorer.org/parkinsons/Parkinsons_Comorbidity.shtml http://www.sinapsis.org/park_diagnostico.html http://es.wikipedia.org/wiki/Enfermedad_de_Parkinson http://www.aorana.com/info/enfermedad-de-parkinson/etapas-de-la-

enfermedad-de-parkinson/ http://www.aep-taray.org/portal/images/pdf/psicologia1.pdf http://salud.discapnet.es/Castellano/Salud/Enfermedades/

EnfermedadesDiscapacitantes/P/Parkinson/Paginas/cover%20parkinson.aspx#epi3

http://www.fundacio1.lacaixa.es/webflc/wip0icop.nsf/vico/parkpsicologia.pdf/$file/parkpsicologia.pdf

http://www.amicsdelaneurologia.org/index.php?option=com_content&view=article&id=85&Itemid=67