ISOLE 35 - Minoranze Linguistiche · Fascia, la abinèda remenenta dei ladins sun Sella dò 70 egn,...

1
26 febbraio 2017 vita trentina 35 ISOLE CIMBRO LADINO Aft Youtube zo rètta a zung “L et’s keep our roots alive” - teniamo vive le nostre radici - sono le parole d’ordine di Gbemisola Isimi, la donna londinese di origini nigeriane che ha dato il via ad una piccola rivoluzione per la salvaguardia delle lingue di minoranza in Africa. Il suo progetto, il Creative Tree Tv su Youtube, nato all’inizio solo per insegnare la madrelingua Yoruba ai suoi due bambini, è diventato virale in pochissimo tempo tanto da volerlo estendere a moltissime culture minoritarie del continente, altrimenti in pericolo. Gbemisola Isimi, boda est lebet in Inghiltèra, redet zuar soin zboa khindar lai in Yoruba, a gåntz khlummana zung boma redet in Nidjèria – in Afrika – un boda, azpe alle di zungmindarhaitn haüt zo tage, iz nå z’ stèrba umbrómm si khint geredet lai fra biane un alte laüt. Gbemisola però boazt gerècht ke da sèll iz soi muatarzung: si iz gekressart in sèll khlumma lentle nidar bait in Afrika redenate n’asó. ‘Z baibe est lebet in Europa un soine khindar bizzan bintsche nicht vodar earde vodar muatar. Ma si böllat azta di khindar mang reng – odar daz mindarste vorstian – soi muatarzung zoa zo halta lente daz sèll bintsche boda no steat vo soine burtzan. Vor vil zait Gbemisola hatt gesüacht ummar bobràll bia zo maga lirnen in khindar soi zung ma ‘z izta nia gest eppaz bodase hatt gemakk helvan. Alóra, azpe in di pestn stòrdje, ‘z baibe hatt detzidart zo tüana n’alumma. Ma nètt lai azpe bar mang pensàrn: in bianze zait si hatt augelekk a sait aft internet, aft Youtube, ploaze sachandar geredet in soi muatzung: gespila, libadarn, gesinnga un börtar. Lai asó soine khindar håm gemakk lirnen da sèll alta zung, di Yoruba, spilante. “I hån gesekk ke moi diarndle, no vo gåntz khlumma, hattmar hèrta gevórst moi iPad z’ schuga å di kartoni un hatt hèrta geböllt lüsnen di stòrdjela vor di khindar” khütta Gbemisola. “Vor ditza – geatze vürsnen zo kontàra – i hån detziadrt zo tüana öffe a sait aft Youtube un zo legada drau musik in moi muatarzung: pittn gesinnga di khindar lirnen vil börtar, baz sa bölln muanen ma soi klång o”. Haüt, antånto azpar schraim, da sèll sait aft Youtube boda an earstn hettat gemocht lirnern a zung in zboa khindar, iz khent gesekk vo merar bar vürzekh tausankh laüt vodar gåntzan bèlt. Alz ditza machtaz vorstian ke azma bill, a zung makmase auhaltn pitt daz sèll boma hatt. Ma daz earst von alln disa stòrdja machtaz gearn gloam ke vor alle, biar Zimbarn un di tausankhtar zungmindarhaitn vodar bèlt, a muatrzung iz a di zung von hèrtz, un vor ditza mochtmase hèrta schützan un trang vür. Andrea Zotti Radunanza del ICL con renovament del consei e prejentazion de l’Almanach 2016 R adunanza generèla de l’Union di Ladins de Fascia con renovament del consei de la lia che era vegnù lità tel 2014. Te la pruma sentèda sarà ades da nominèr l president che tei trei egn passé é stat Fernando Brunel da Soraga. L se à metù a la leta ence per chest mandat e te la lita à ence peà l maor numer de stimes; l consei é metù adum da 21 comembres, a raprejentèr duc i pajies de la valèda. Ducchenc’ che se à enscinuà ruarà a fer pèrt. Anter i prumes 10 che à peà l numer maor de preferenzies l’é stat Andy Rossi, Lucia Gross, Fernanda Favé, Fabio Chiocchetti, Thomas Zulian, Manuel Adami, Michele Decrestina, Barbara Fanton, Barbara Bonu e Franco Ghetta. Rejonà é vegnù sessaben de la ativitèdes fates te chisc trei egn e dei progec da porter inant al ben de lengaz e cultura ladina; da la Usc di Ladins, l foliet interladin, a la trasmiscions te radio e te televijion, a la publicazions al ben de la scola e per l prestije del lengaz. La presidenta de l’Union generela di Ladins Milva Mussner, recordan la depiù ativitèdes de la unions de valeda, à envià a tor pèrt a na gran abinèda anter la mendranzes de lengaz de l’ Europa che sarà te l meis de mé a Bayreuth. Beppe Detomas à recordà la neves a livel legislatif: la lege sotfirmèda dal deputat badiot Daniel Alfreider tel Parlament a Roma, che à anter l’auter recognosciù l Comun generel de Fascia, e na norma de atuazion proponeta da Detomas, aproèda te la Comiscion dei 12 per la resserva de posc’ de lurier per ensegnanc de la scolines e per sia auta formazion. E endena la radunanza l’é vegnù prejentà ence l’Almanach de Manuel Riz, doentà oramai na tradizion con chesta domana dantfora: Che el po’ sozedù te Fascia tel 2016? Delaite avenimenc’ che segna la vita de la comunanza, vedui coi eies de n’artist, espert de vignetes e patofies, tant che so inom é bel cognosciù ence utrò, a livel nazionèl. Manuel Riz à ence per l 2016, meisc per meis, metù al luster i evenc maores, fajan levèr la reflescion con sia ironia e col gran gust di details te sia caricatures. La soracuerta de l’Almamach é dedichèda a la coscion dei profugs, la trentina de enfughé che ruarà tost te Fascia. Dapò sun la piates fèsc bela parbuda ence la “operazion Marmolèda”, la nomina del nef vescof de Trent Lauro Tisi, amò la vera storia de Daniel Zen, l prinz vescof ladin, la vaces che sciampa da la mèlga de Fascia, la abinèda remenenta dei ladins sun Sella dò 70 egn, la costion de Soraga tel referendum, paisc che no sà olà jir, amò l viac’ te la Terra Santa de la scoles de Fascia, e la costion tant debatuda de l’antena sul cuert de l’ex ambolt de Moena Riccardo Franceschetti. Chest an te l’Almanach l’é ence la belota neva dei ortames de nosc raion, con informazions su co i coltiver te ort, da pert de Sebastian e Stephanie Ghetta de la mèlga Soreie e coi bie dessegnes de Laura Sanches. m.d. MÒCHENO S envir gea’ ont s zòmmhòltn van atn, beiter ont s tea’ gem bèrt en de vosnòcht as òll jor en vòschnto kimmpt gamòcht en Palai kopf. Der òiertroger, as ist der sèll as nimmp au de oier, leikt u’ a tunkleges vaierta gabònt pet vronzn ont latzettn, af de òcksln tròckt er de kraksn bou se lait de oier drinn leing. Er kimmpt gahoasn gor teit. Der vòschnto, de vria, de drai mander leing se u’ en leist hoff van lònt en Vròttn ont schubet dernò vòng en se u’, ont gea’ haus ver haus en gònze lònt za sa’n zunthait ont a guats jor en vèlt, en stòll ont iberòll. De zboa gea’ envir lavet ont pet groasa hipf, der dritte geat en no en de dèstrestn staigler ont nimmpt au de oier as de familie opfern An bichtegen moment ist der sèll bou der bètscho ont de bètscha mòchen finta za stèrm. Pet en bètscho en de dru’, de bètscha tuat lesn der testament. Dòs pasiert benn as stirpt de bètscha aa. En testament kemmen gariaft de koskrittn, baiber ont mander, van gònze lònt. Der bètscho ont de betscha sai’abia de eltern van òlla de jungen van lònt. Benn as de lesn der testament tea’ se òlla aupasn bos as kimmpt galesn ont de tea’ se unterhòlten vavai s ist abia an spil, bou as s zaig va de familia va de diarn kimmp galòckt en pua ont u’verkeart, an’e gea’ no en de regln va de sutschession. Schubet dernò kemmen austoalt de turtn paroatet van diarnen van dorf, ont en de laiche ist kemmen nopfrockt sòchen ver za schraim aro der testament. Der bètschato rift pet en verprennen s heib va de goba ont de testamentn. Dernò òlla de lait van lònt gea’ en de Schèrzerbis, bou se u’zintn an groasn vòschn as de hom vour aus paroatet. l tschicht, ober iberhaupt gèltsgott en tònz. Der tònz ist gaben an moment bou as de jungen van tol ont va òndra lander hom se gamocht zòmm treffen. S envir gea’ ont s zòmmhòltn van atn, beiter ont s tea’ gem bèrt en de vosnòcht as òll jor en vòschnto kimmpt gamòcht en Palai. S vourstelln van bètscho ont va de bètscha: de zboa haupt figurn, as kemmen gahoasn vecchi oder vèci as balsch, hòt se gabèckslt pet de zait, s plaipt glaich s toalnemmen ont s bissn iberhaupt van jungen, as de doi tròcht ist de oa’zege as hòt auganommen òlbe mear bèrt, ont naie prospektiv, u’gahenkt en de identitet va de gamoa’schòft. Der bètscho, de bètscha ont der òiartroger hom schea’na gabanter: der bètscho hòt an huat gamòcht pet goashaut pet zboa spitz augarichtet pet latzettn ont en de mitt hòt s a schèllel; a raistenz hemet ont omen lai’ an girtl va leder pet a groasa schèll as hòltet anau de goba gamòcht pet heib. Der bètscho ont de bètscha hom s tschicht paruast e trong en de hent an stèck ont an rascher pesetl. De bètscha ist u’galieckt va baib pet an huat af en La rappresentazione del bètscho e della bètscha, figure tipiche del carnevale in valle di Mòcheni di Sabrina Fuchs I l carnevale nella comunità mòchena inizia subito dopo l’Epifania e assume un particolare significato grazie alle maschere e al ballo, che in passato costituiva la principale occasione di socializzazione e incontro fra i giovani della Valle. Particolare e interessante è la festa di carnevale che tutt’oggi, ogni martedì grasso si tiene a Palù del Fersina. Durante la festività vi è la rappresentazione del bètscho e della bètscha, ossia del vecchio e della vecchia. I due personaggi accompagnati dall’ òiartroger, ovvero il raccoglitore delle uova, iniziano il loro percorso nel maso più alto del paese, per poi andare di maso in maso a seminare fertilità e abbondanza. I due vecchi camminano velocemente a grandi balzi, mentre il terzo li segue raccogliendo le uova offerte dalle famiglie. Un momento importante del rituale è la morte del bètscho e della bètscha. Con il bètscho a terra, la bètscha procede alla lettura del testamento. Questo si ripete per la morte della bètscha. Nel testamento sono chiamati in causa i coscritti di tutto il paese e i vecchi assumono il ruolo di genitori di tutti i ragazzi della comunità. Durante la lettura del testamento avviene una sorta di gioco di inversione dei ruoli, dove il patrimonio della famiglia della ragazza viene lasciato al ragazzo e viceversa, sovvertendo le tradizionali regole di successione. Il corteo carnevalesco termina al tramonto con il rogo del fieno della gobba del bètscho e delle carte dei testamenti. Tutta la comunità si reca infine in un prato chiamato Schèrzerbis, dove si brucia un enorme falò. En de bersntolerische gamoa’schòft de vosnòcht vònk u’ schubet no de Geimòcht ont s kriatònzkt bèrt gèltsgott de maskere, as doin jor hom se praucht lai’ an pitz af an huat ver za lucken s

Transcript of ISOLE 35 - Minoranze Linguistiche · Fascia, la abinèda remenenta dei ladins sun Sella dò 70 egn,...

Page 1: ISOLE 35 - Minoranze Linguistiche · Fascia, la abinèda remenenta dei ladins sun Sella dò 70 egn, la costion de Soraga tel referendum, paisc che no sà olà jir, amò l viac’

26 febbraio 2017

vita trentina35ISOLE

CIMB

ROLA

DIN

O

Aft Youtube zo rètta a zung“L et’s keep our roots alive” - teniamo vive le nostre radici - sono

le parole d’ordine di Gbemisola Isimi, la donna londinese diorigini nigeriane che ha dato il via ad una piccola rivoluzione per lasalvaguardia delle lingue di minoranza in Africa. Il suo progetto, ilCreative Tree Tv su Youtube, nato all’inizio solo per insegnare lamadrelingua Yoruba ai suoi due bambini, è diventato virale inpochissimo tempo tanto da volerlo estendere a moltissime cultureminoritarie del continente, altrimenti in pericolo.

Gbemisola Isimi, boda est lebetin Inghiltèra, redet zuar soinzboa khindar lai in Yoruba, agåntz khlummana zung bomaredet in Nidjèria – in Afrika – unboda, azpe alle dizungmindarhaitn haüt zo tage,iz nå z’ stèrba umbrómm sikhint geredet lai fra biane unalte laüt. Gbemisola però boazt

gerècht ke da sèll iz soi muatarzung: si iz gekressart in sèllkhlumma lentle nidar bait in Afrika redenate n’asó. ‘Z baibe estlebet in Europa un soine khindar bizzan bintsche nicht vodar eardevodar muatar. Ma si böllat azta di khindar mang reng – odar dazmindarste vorstian – soi muatarzung zoa zo halta lente daz sèllbintsche boda no steat vo soine burtzan. Vor vil zait Gbemisola hattgesüacht ummar bobràll bia zo maga lirnen in khindar soi zung ma‘z izta nia gest eppaz bodase hatt gemakk helvan. Alóra, azpe in dipestn stòrdje, ‘z baibe hatt detzidart zo tüana n’alumma. Ma nèttlai azpe bar mang pensàrn: in bianze zait si hatt augelekk a sait aftinternet, aft Youtube, ploaze sachandar geredet in soi muatzung:gespila, libadarn, gesinnga un börtar. Lai asó soine khindar håmgemakk lirnen da sèll alta zung, di Yoruba, spilante. “I hån gesekkke moi diarndle, no vo gåntz khlumma, hattmar hèrta gevórst moiiPad z’ schuga å di kartoni un hatt hèrta geböllt lüsnen di stòrdjelavor di khindar” khütta Gbemisola. “Vor ditza – geatze vürsnen zokontàra – i hån detziadrt zo tüana öffe a sait aft Youtube un zolegada drau musik in moi muatarzung: pittn gesinnga di khindarlirnen vil börtar, baz sa bölln muanen ma soi klång o”. Haüt,antånto azpar schraim, da sèll sait aft Youtube boda an earstnhettat gemocht lirnern a zung in zboa khindar, iz khent gesekk vomerar bar vürzekh tausankh laüt vodar gåntzan bèlt. Alz ditzamachtaz vorstian ke azma bill, a zung makmase auhaltn pitt dazsèll boma hatt. Ma daz earst von alln disa stòrdja machtaz gearngloam ke vor alle, biar Zimbarn un di tausankhtar zungmindarhaitnvodar bèlt, a muatrzung iz a di zung von hèrtz, un vor ditzamochtmase hèrta schützan un trang vür.

Andrea Zotti

Radunanza del ICL con renovament delconsei e prejentazion del’Almanach 2016R adunanza generèla de l’Union di Ladins de Fascia con

renovament del consei de la lia che era vegnù lità tel 2014. Te lapruma sentèda sarà ades da nominèr l president che tei trei egnpassé é stat Fernando Brunel da Soraga. L se à metù a la leta ence perchest mandat e te la lita à ence peà l maor numer de stimes; l consei émetù adum da 21 comembres, a raprejentèr duc i pajies de la valèda.Ducchenc’ che se à enscinuà ruarà a fer pèrt. Anter i prumes 10 che àpeà l numer maor de preferenzies l’é stat Andy Rossi, Lucia Gross,Fernanda Favé, Fabio Chiocchetti, Thomas Zulian, Manuel Adami,Michele Decrestina, Barbara Fanton, Barbara Bonu e Franco Ghetta.Rejonà é vegnù sessaben de la ativitèdes fates te chisc trei egn e deiprogec da porter inant al ben de lengaz e cultura ladina; da la Usc diLadins, l foliet interladin, a la trasmiscions te radio e te televijion, ala publicazions al ben de la scola e per l prestije del lengaz. Lapresidenta de l’Union generela di Ladins Milva Mussner, recordan ladepiù ativitèdes de la unions de valeda, à envià a tor pèrt a na granabinèda anter la mendranzes de lengaz de l’ Europa che sarà te l meisde mé a Bayreuth. Beppe Detomas à recordà la neves a livel legislatif:la lege sotfirmèda dal deputat badiot Daniel Alfreider tel Parlament aRoma, che à anter l’auter recognosciù l Comun generel de Fascia, e nanorma de atuazion proponeta da Detomas, aproèda te la Comisciondei 12 per la resserva de posc’ de lurier per ensegnanc de la scolinese per sia auta formazion. E endena la radunanza l’é vegnù prejentàence l’Almanach de Manuel Riz, doentà oramai na tradizion conchesta domana dantfora: Che el po’ sozedù te Fascia tel 2016?Delaite avenimenc’ che segna la vita de la comunanza, vedui coi eiesde n’artist, espert de vignetes e patofies, tant che so inom é belcognosciù ence utrò, a livel nazionèl. Manuel Riz à ence per l 2016,meisc per meis, metù al luster i evenc maores, fajan levèr lareflescion con sia ironia e col gran gust di details te sia caricatures. Lasoracuerta de l’Almamach é dedichèda a la coscion dei profugs, latrentina de enfughé che ruarà tost te Fascia.Dapò sun la piates fèsc bela parbuda ence la “operazion Marmolèda”,la nomina del nef vescof de Trent Lauro Tisi, amò la vera storia deDaniel Zen, l prinz vescof ladin, la vaces che sciampa da la mèlga deFascia, la abinèda remenenta dei ladins sun Sella dò 70 egn, lacostion de Soraga tel referendum, paisc che no sà olà jir, amò l viac’te la Terra Santa de la scoles de Fascia, e la costion tant debatuda del’antena sul cuert de l’ex ambolt de Moena Riccardo Franceschetti.Chest an te l’Almanach l’é ence la belota neva dei ortames de noscraion, con informazions su co i coltiver te ort, da pert de Sebastian eStephanie Ghetta de la mèlga Soreie e coi bie dessegnes de LauraSanches.

m.d.

MÒCHENOS envir gea’ ont s zòmmhòltn van atn, beiter ont stea’ gem bèrt en devosnòcht as òll jor envòschnto kimmptgamòcht en Palai

kopf. Der òiertroger, as ist der sèll asnimmp au de oier, leikt u’ a tunklegesvaierta gabònt pet vronzn ont latzettn,af de òcksln tròckt er de kraksn bou selait de oier drinn leing. Er kimmptgahoasn gor teit. Der vòschnto, devria, de drai mander leing se u’ en leisthoff van lònt en Vròttn ont schubetdernò vòng en se u’, ont gea’ haus verhaus en gònze lònt za sa’n zunthait onta guats jor en vèlt, en stòll ont iberòll.De zboa gea’ envir lavet ont pet groasahipf, der dritte geat en no en dedèstrestn staigler ont nimmpt au deoier as de familie opfernAn bichtegen moment ist der sèll bouder bètscho ont de bètscha mòchenfinta za stèrm. Pet en bètscho en dedru’, de bètscha tuat lesn dertestament. Dòs pasiert benn as stirptde bètscha aa. En testament kemmengariaft de koskrittn, baiber ontmander, van gònze lònt. Der bètschoont de betscha sai’abia de eltern vanòlla de jungen van lònt. Benn as delesn der testament tea’ se òlla aupasnbos as kimmpt galesn ont de tea’ seunterhòlten vavai s ist abia an spil, bouas s zaig va de familia va de diarnkimmp galòckt en pua ont u’verkeart,

an’e gea’ no en de reglnva de sutschession.Schubet dernò kemmenaustoalt de turtnparoatet van diarnen vandorf, ont en de laiche istkemmen nopfrocktsòchen ver za schraim aroder testament.Der bètschato rift pet enverprennen s heib va degoba ont de testamentn.Dernò òlla de lait vanlònt gea’ en deSchèrzerbis, bou seu’zintn an groasn vòschnas de hom vour ausparoatet.

tschicht, ober iberhaupt gèltsgott entònz. Der tònz ist gaben an momentbou as de jungen van tol ont va òndralander hom se gamocht zòmm treffen.S envir gea’ ont s zòmmhòltn van atn,beiter ont s tea’ gem bèrt en devosnòcht as òll jor en vòschnto kimmptgamòcht en Palai. S vourstelln vanbètscho ont va de bètscha: de zboahaupt figurn, as kemmen gahoasnvecchi oder vèci as balsch, hòt segabèckslt pet de zait, s plaipt glaich stoalnemmen ont s bissn iberhaupt vanjungen, as de doi tròcht ist de oa’zegeas hòt auganommen òlbe mear bèrt,ont naie prospektiv, u’gahenkt en deidentitet va de gamoa’schòft. Derbètscho, de bètscha ont der òiartrogerhom schea’na gabanter: der bètschohòt an huat gamòcht pet goashaut petzboa spitz augarichtet pet latzettn onten de mitt hòt s a schèllel; a raistenzhemet ont omen lai’ an girtl va lederpet a groasa schèll as hòltet anau degoba gamòcht pet heib. Der bètschoont de bètscha hom s tschicht paruaste trong en de hent an stèck ont anrascher pesetl. De bètscha istu’galieckt va baib pet an huat af en

La rappresentazione del bètscho e della bètscha, figure tipiche del carnevale in valle di Mòcheni

di Sabrina Fuchs

Il carnevale nella comunitàmòchena inizia subito dopol’Epifania e assume unparticolare significato grazie alle

maschere e al ballo, che in passatocostituiva la principale occasione disocializzazione e incontro fra i giovanidella Valle.Particolare e interessante è la festa dicarnevale che tutt’oggi, ogni martedìgrasso si tiene a Palù del Fersina.Durante la festività vi è larappresentazione del bètscho e dellabètscha, ossia del vecchio e dellavecchia. I due personaggi accompagnatidall’ òiartroger, ovvero il raccoglitoredelle uova, iniziano il loro percorso nelmaso più alto del paese, per poi andaredi maso in maso a seminare fertilità eabbondanza.I due vecchi camminano velocemente agrandi balzi, mentre il terzo li segueraccogliendo le uova offerte dallefamiglie. Un momento importante delrituale è la morte del bètscho e dellabètscha. Con il bètscho a terra, labètscha procede alla lettura deltestamento. Questo si ripete per lamorte della bètscha.Nel testamento sono chiamati in causa icoscritti di tutto il paese e i vecchiassumono il ruolo di genitori di tutti iragazzi della comunità. Durante lalettura del testamento avviene unasorta di gioco di inversione dei ruoli,dove il patrimonio della famiglia dellaragazza viene lasciato al ragazzo eviceversa, sovvertendo le tradizionaliregole di successione.Il corteo carnevalesco termina altramonto con il rogo del fieno dellagobba del bètscho e delle carte deitestamenti. Tutta la comunità si recainfine in un pratochiamatoSchèrzerbis, dovesi brucia unenorme falò.

En debersntolerischegamoa’schòft devosnòcht vònk u’schubet no deGeimòcht ont skriatònzkt bèrtgèltsgott demaskere, as doinjor hom sepraucht lai’ anpitz af an huatver za lucken s