La Usc di Ladins

32
Poste Italiane Spa - Spedizione in Abbonamento Postale - D.L. 353/2003 (conv. in L 27/02/2004 n. 46) art. 1, comma 1, DCB Bolzano - Taxe Percue P - Tassa pagata - Ordinaria Giornale locale Priesc singul: 1,60 Euro PLATA DLA UNION GENERELA DI LADINS DLA DOLOMITES 39046 Urtijëi (BZ), Senta tla Cësa di Ladins, streda Rezia 83 Redazion: tel. 0471 797199, Aministrazion: tel. 0471 789294, fax 0471797384 [email protected], www.lauscdiladins.com Nr. 01/2012 - 05 de jené 2012 2 15 3 En chisc dis la Lega à tacà a binèr sù la sotscrizions per doi referendum abrogatives te la Provinzia de Trent: chel per tor jù la “Comunitèdes de Val” e un aposta per tor jù l “Comun General de Fascia”. No sé che che sozedarà ju per l Trentin, se la jent se lasciarà dassen omologhèr al rest de l’Etèlia, ma amedit per la Val de Fascia chest referendum sarà mìngol desche la “Prova del Nove”: tant ladins éi pa amò i Fascegn? Tant ge tégnei pa a sia reijes, a sia identità, a sia autonomìa? Vedaron. No l’é sorì dir dant fora tenc de fascegn che sotscrivarà la proponeta de referendum e tenc che dò jirà a litèr. Chel che se pel dir dant fora l’é che fossa desche se i Trentins, giusta te chest moment olache l’Autonomìa Spezièla vegn manacèda dò e dò dut entorn, Comentar de pruma Referendum e ladins de Fabio Chiocchetti 13 16 21 22 27 Zoom Scola deventa lizeum Les conseguenzes dla reforma dla scola per l istitut d’ert de Cortina d’Ampez. Rubrica avocat I maestri de schi L’ordinamënt dla profesciun di maestri de schi y dles scores de schi. Jadiné Christmas on Ice L Nadel sun dlacia di atlec dl Eisclub Gherdëina, che toca urmei bele pra i avenimënc tradiziunei dl tëmp da Nadel. Ghest d’unëur fova inò Carolina Kostner che fova l pont de atrazion dla sëira Lies 81 marces ntan l ann La Lia di Ciambonfs à coche for finà via l ann cun si senteda generela y cun la festa de S. Miculau tradiziunela per la persones cun handicap de Gherdëina Fascia Referendum La Lega Nord vel tor jù la Comunitèdes de val e, con n quesit referendarie aposta, ence l Comun general de Fascia. La Val Pröm pest Scolars da La Val tol pert a n concurs de teater y davagna le pröm pest de süa categoria. Corvara Bilanz y domandes Le consëi de comun à aproè le bilanz de previjiun 2012. Tla ultima sentada inće tematiches urbanistiches, olache al n’é nia dagnora stè na maioranza. Schi alpinn Copa Europa Le svedesc Johan Pietilae- Holmner davagna le paralel de Copa Europa a Al Plan de Mareo de Monica Cigolla L’é vea de Pèsca Tofènia, insnet se va a sciumentèr. N rit veior che amò aldidanché vegn fat te vèlch majon. L père co na copa de èga sènta e na pìcola dascia pea via con i fies. Un porta na fana col fon sbujà piena de bronzes, olache vegn petà soraìte incens e vèlch bozola e dascia de jeneiver o ence vèlch foa de olif. Se va, dijan sù orazions, te ogne piz e cianton de la cèsa, segnan co l’èga sènta e lascian fora daperdut l bon odor de incens. E dapò sun sèva de usc maester vegn scrit l mileisem e trei letres: 20* K*M*B* 12. La tradizion disc che l’é la letres di Trei Rees Kasper, Melchior e Baldassar e i documenc disc che l’é l’acronim de “Christus Mansionem Benedicat” (l Segnoredie benedesce chesta majon). L’é na tradizion che à reijes te la religiosità populèra. Con chisc scempies segnes vegn domanà la benediscion del Segnoredio sun duta la cèsa e si componenc per dut l’an nef. N rit che vegn da dalonc ma che se à portà dò, tel temp, duta la forza de na cherdenza religiousa che troèa, e troa amò, sie pien segnificat te l’unità de la familia e te sie leam con Chel che vidarà ence te chest an nef, nosc troi teren. Sciumentèr Ambient - L 2012 é taché via con n gran suzes per l mond di ambientalisć. Do passa 29 agn de beghes sun la dreta defendura dla Marmoléda anter la assoziazion ambientalista Mountain Wilderness, con sie portaousc Luigi Casanova y la sozieté implanc portamont Marmolada S.r.l., sourasteda da Mario Vascellari, él vegnù arjont n “contrat de pesc”, na acordanza che tol ite desvalifs aspec che interesseia dut l teritore entourn la Marmoléda, sotescrita do trei meisc de scontredes y che à ja mené i prums resultac: nia plu eliski dai 27 de dezember dl 2011. Na pratica che preveid de adoré l joler sciche meso de trasport per ruvé sunsom a na cresta y podei se n jì en ju a neif frescia, con gran pericul per les besties y per les levines. La batalia anter ambientalisć y la sozieté de Vascellari à metù man dl 1988, canche ju per i toei dla Marmoléda fòvel vegnù abiné toneledes de refudam che fajova dla Regina na desćiaria abusiva. Demé dl 2005 él vegnù neté fora dut. La seconda partida é tacheda via ai 7 de dezember dl 1996, canche per la pruma outa él vegnù manifesté contra la pratica de l’eliski su per les crestes dla Marmoléda. Enchin ai agn 80 à la sozieté de implanc portamont Marmolada srl perdù desvalives batalies, ence dant dai giùdizes te tribunal. Emplù i raporc anter Vascellari y Casanova é mudé ence per via dl nuef liber fat da l’Université de Pedua vegnù fora l’isté passé, apontin sun la Regina dles Dolomites, con n capitul entier sun les batalies ambientalistes, scrit propi da Luigi Casanova, che mostra na Marmoléda ruineda da n svilup uman zenza limic. Sentés ju soura desch é Casanova y Vascellari piés via “da zero” y i à prové, chest’outa con bon ejit, a tré ca n percurs de defendura dla Marmoléda scomencé via ja doi outes ti agn passés: con la Acordanza sun la Marmoléda dl 2003 anter Provinzia de Trent, Region Venet, Cianacei y Rocia y ciamò dl 2006 con n projet de valorisazion porté dant dal Museo de Scienzes Naturales de Trent. La reazion de Luigi Casanova ne podova ester che positiva: “Al é n vare emportant y dant da na politica che ne à mai fat nia, finalmenter sion stac bogn de se cordé y chest é dassen n aveniment. La acordanza vegnirà respeteda de segur ajache la fej pert dla Convenzion dles Alpes, che lieia adum i projec y les scomenciadives de sostenibilité ambientala de duc i 8 stac dles Alpes y chest é na garanzia”. La acordanza, che reprejenteia n laboratore turistich de ejempl per dutes les Alpes, ala preveid donca desvalifs ponc sun chi che é da laoré per n davegnì sostenibel de dut l teritore entourn via la Marmoléda, sciche la viabelté con referiment ence al Jouf de Fedaa, se laorarà do sun la cualité dles strutures, sun la doura dl luech tant d’isté che d’invern, sun la industria idroeletrica, sun la Gran Vera y ben segur sun duc i aspec naturalistics. Un de chisc ponc é vegnù damané defata y apontin defata ti é sté dat: enscì la pratica de eliski é vegnuda scluta su. L obietif sen é chel che an posse se abiné ence con i atours politics, sciche i aministradours locai, la Provinzia de Trent y la Region Venet acioche la Marmoléda devente da nuef, ence ti fac, la vera Regina dles Dolomites. (vr/cri.m) 2012: Marmoléda Regina zenza joleri Na acordanza anter ambientalisć de Mountain Wilderness y implantisć dla sozieté Marmoléda srl à mené a la proibizion dla pratica de “eliski” su per les crestes de nosta Marmoléda Dai 27 de dezember nia plu schi con l joler sun Mamoléda. va inant a piata 16

description

edition 0112

Transcript of La Usc di Ladins

Page 1: La Usc di Ladins

Poste Italiane Spa - Spedizione in Abbonamento Postale - D.L. 353/2003 (conv. in L 27/02/2004 n. 46) art. 1, comma 1, DCB

Bolzano - Taxe Percue P -Tassa pagata - Ordinaria

Giornale localePriesc singul: 1,60 Euro

PLATA DLA UNION GENERELA DI LADINS DLA DOLOMITES39046 Urtijëi (BZ), Senta tla Cësa di Ladins, streda Rezia 83Redazion: tel. 0471 797199, Aministrazion: tel. 0471 789294, fax [email protected], www.lauscdiladins.com

Nr. 01/2012 - 05 de jené 2012

2

15

3

En chisc dis la Lega à tacà a binèr sù la sotscrizions per doi referendum abrogatives te la Provinzia de Trent: chel per tor jù la “Comunitèdes de Val” e un aposta per tor jù l “Comun General de Fascia”. No sé che che sozedarà ju per l Trentin, se la jent se lasciarà dassen omologhèr al rest de l’Etèlia, ma amedit per la Val de Fascia chest referendum sarà mìngol desche la “Prova del Nove”: tant ladins éi pa amò i Fascegn? Tant ge tégnei pa a sia reijes, a sia identità, a sia autonomìa?

Vedaron. No l’é sorì dir dant fora tenc de fascegn che sotscrivarà la proponeta de referendum e tenc che dò jirà a litèr. Chel che se pel dir dant fora l’é che fossa desche se i Trentins, giusta te chest moment olache l’Autonomìa Spezièla vegn manacèda dò e dò dut entorn,

Comentar de pruma

Referendum e ladinsde Fabio Chiocchetti

13

16

21

22

27

Zoom

Scola deventa lizeumLes conseguenzes dla reforma dla scola per l istitut d’ert de Cortina d’Ampez.

Rubrica avocat

I maestri de schiL’ordinamënt dla profesciun di maestri de schi y dles scores de schi.

Jadiné

Christmas on IceL Nadel sun dlacia di atlec dl Eisclub Gherdëina, che toca urmei bele pra i avenimënc tradiziunei dl tëmp da Nadel. Ghest d’unëur fova inò Carolina Kostner che fova l pont de atrazion dla sëira

Lies

81 marces ntan l annLa Lia di Ciambonfs à coche for fi nà via l ann cun si senteda generela y cun la festa de S. Miculau tradiziunela per la persones cun handicap de Gherdëina

Fascia

ReferendumLa Lega Nord vel tor jù la Comunitèdes de val e, con n quesit referendarie aposta, ence l Comun general de Fascia.

La Val

Pröm pestScolars da La Val tol pert a n concurs de teater y davagna le pröm pest de süa categoria.

Corvara

Bilanz y domandesLe consëi de comun à aproè le bilanz de previjiun 2012. Tla ultima sentada inće tematiches urbanistiches, olache al n’é nia dagnora stè na maioranza.

Schi alpinn

Copa EuropaLe svedesc Johan Pietilae-Holmner davagna le paralel de Copa Europa a Al Plan de Mareo

de Monica Cigolla

L’é vea de Pèsca Tofènia, insnet se va a sciumentèr. N rit veior che amò aldidanché vegn fat te vèlch majon. L père co na copa de èga sènta e na pìcola dascia pea via con i fi es. Un porta na fana col fon sbujà piena de bronzes, olache vegn petà soraìte incens e vèlch bozola e dascia de jeneiver o ence vèlch foa de olif. Se va, dijan sù orazions, te ogne piz e cianton de la cèsa, segnan co l’èga sènta e lascian fora daperdut l bon odor de incens. E dapò sun sèva de usc maester vegn scrit l mileisem e trei letres: 20* K*M*B* 12. La tradizion disc che l’é la letres di Trei Rees Kasper, Melchior e Baldassar e i documenc disc che l’é l’acronim de “Christus Mansionem Benedicat” (l Segnoredie benedesce chesta majon). L’é na tradizion che à reijes te la religiosità populèra. Con chisc scempies segnes vegn domanà la benediscion del Segnoredio sun duta la cèsa e si componenc per dut l’an nef. N rit che vegn da dalonc ma che se à portà dò, tel temp, duta la forza de na cherdenza religiousa che troèa, e troa amò, sie pien segnifi cat te l’unità de la familia e te sie leam con Chel che vidarà ence te chest an nef, nosc troi teren.

Sciumentèr

Ambient - L 2012 é taché via con n gran suzes per l mond di ambientalisć. Do passa 29 agn de beghes sun la dreta defendura dla Marmoléda anter la assoziazion ambienta l i s ta Mounta in Wilderness, con sie portaousc Luigi Casanova y la sozieté implanc portamont Marmolada S.r.l., sourasteda da Mario Vascellari, él vegnù arjont n “contrat de pesc”, na acordanza che tol ite desvalifs aspec che interesseia dut l teritore entourn la Marmoléda, sotescrita do trei meisc de scontredes y che à ja mené i prums resultac: nia plu eliski dai 27 de dezember dl 2011. Na pratica che preveid de adoré l joler sciche meso de trasport per ruvé sunsom a na cresta y podei se n jì en ju a neif frescia, con gran pericul per les besties y per les levines.

La batalia anter ambientalisć y la sozieté de Vascellari à metù man dl 1988, canche ju per i toei dla Marmoléda fòvel vegnù abiné toneledes de refudam che fajova dla Regina na desćiaria abusiva. Demé dl 2005 él vegnù neté fora dut. La seconda partida é tacheda via ai 7 de dezember dl 1996, canche per la pruma outa él vegnù

manifesté contra la pratica de l’eliski su per les crestes dla Marmoléda.

Enchin ai agn 80 à la sozieté de implanc portamont Marmolada srl perdù desvalives batalies, ence dant dai giùdizes te tribunal. Emplù i raporc anter Vascellari y Casanova é mudé ence per via dl nuef liber fat da l’Université de Pedua vegnù fora l’isté passé, apontin sun la Regina dles Dolomites, con n capitul entier sun les batalies ambientalistes, scrit propi da Luigi Casanova, che mostra na Marmoléda ruineda da n svilup uman zenza limic.

Sentés ju soura desch é Casanova y Vascellari piés via “da zero” y i à prové, chest’outa con bon ejit, a tré ca n percurs de defendura dla Marmoléda scomencé via ja doi outes ti agn passés: con la Acordanza sun la Marmoléda dl 2003 anter Provinzia de Trent, Region Venet, Cianacei y Rocia y ciamò dl 2006 con n projet de valorisazion porté dant dal Museo de Scienzes Naturales de Trent.

La reazion de Luigi Casanova ne podova ester che positiva: “Al é n vare emportant y dant da na politica che ne à mai fat nia,

fi nalmenter sion stac bogn de se cordé y chest é dassen n aveniment. La acordanza vegnirà respeteda de segur ajache la fej pert dla Convenzion dles Alpes, che lieia adum i projec y les scomenciadives de sostenibilité ambientala de duc i 8 stac dles Alpes y chest é na garanzia”.

La acordanza, che reprejenteia n laboratore turistich de ejempl per dutes les Alpes, ala preveid donca desvalifs ponc sun chi che é da laoré per n davegnì sostenibel de dut l teritore entourn via la Marmoléda, sciche la viabelté con referiment ence al Jouf de Fedaa, se laorarà do sun la cualité dles strutures, sun la doura dl luech tant d’isté che d’invern, sun la industria idroeletrica, sun la Gran Vera y ben segur sun duc i aspec naturalistics. Un de chisc ponc é vegnù damané defata y apontin defata ti é sté dat: enscì la pratica de eliski é vegnuda scluta su.

L obietif sen é chel che an posse se abiné ence con i atours politics, sciche i aministradours locai, la Provinzia de Trent y la Region Venet acioche la Marmoléda devente da nuef, ence ti fac, la vera Regina dles Dolomites. (vr/cri.m)

2012: Marmoléda Regina zenza joleriNa acordanza anter ambientalisć de Mountain Wilderness y implantisć dla sozieté Marmoléda srl à mené a la proibizion dla pratica de “eliski” su per les crestes de nosta Marmoléda

Dai 27 de dezember nia plu schi con l joler sun Mamoléda.

va inant a piata 16

Page 2: La Usc di Ladins

2

nr. 01 / 05 de jené 2012

www.lauscdiladins.com

Zoom

Registreda - LA USC DI LADINS - Plata dla Union Generela di Ladins dla Dolomites

Registreda pro l Tribunal de Bulsan, nr.9/72, 8528 - Iscrita al Register Nazional dla Stampa nr.06342. Porteda ite al REA de Bulsan nr.161697. Part. IVA: 00518150214. Ala vegn fora 1 iade a l’edema. L foliet nuza i contribuc statai direc aldò dla lege 7 agost 1990 nr. 250.Presidenta: Elsa Zardini.Senta: str. Rezia 83, I-39046 Urtijëi (BZ).Redazion: Tel. 0471/797199 - Fax: 0471/797384, Aministrazion: Tel. 0471/789294.Diretour responsabel: Iaco Rigo.Aministradoura: Marion Kostner.Comité de redazion: Iaco Rigo, Lucia Gross, Pablo Palfrader, David Lardschneider, Marco Dibona Moro, Lorenzo Soratroi.Stamparia: Litotipografi a Alcione, via G. Galilei 47, 38015 Lavis (TN).Impaginazion y Layout: Veronika Insam sun Apple Macintosh© con software InDesign©, Illustrator©, Photoshop©www.lauscdiladins.com - e-mail: [email protected] articui sotscric ne mess nia corespone a la minonga dla redazion. Les letres ne dess nia ester plu longes de na plata scrita a mascin; la redazion se tol la rejon de scurté o mané derevers articui. Al vegn tignì ite les leges sun la privacy. Vigni contribut scrit, fotografi ch y grafi ch, mené ite a la redazion, po ence gnì publiché sun la plata internet.Ultim termen per prejenté articui (ence per posta eletronica) é l lunesc seira.

Per Vost reclam sun LA USC DI LADINS Str. Mulin da Coi 31 - 39047 S. Cristina (BZ)podeise cherde su la fi rma Pentagon Tel. 0471/790052 • Fax 0471/790689 nfurmazions sot a www.pentagon.it e-mail: [email protected]

Priesc d’abonament anual: per la Talia: 59,00 euro,foradecá: 125,00 euro.L abonament po gnì paié te vigni redazion de val o ence tres posta c/c nr. 14554398. Nosta banca é la Cassa Reiff eisen de CiastelIBAN: IT 12R08056 23120000302003031SWIFT: RZSBIT21211

Info abonament: Tel. 0471/789294

Scola - Scola de ert y mestiers: enscì ova inom la scola d’ert, sen lizeum artistich, metuda su dl 1846 dal preve da Corvara, Don Ciprian Pescosta, a Cortina d’Ampez. Tl liber de Roberto Pappacena, “L’istituto d’arte di Cortina d’Ampezzo. Cronistoria 1846-1988”, che conta la storia de chesta scola stàl scrit che bele dl 1832 fòvel n giùdize, l giùdize Spreng, che volova mete su na scola per “svilupé les capazités artistiches di ampezans”. L degan da enlaouta, Siur Giuvani Batista Rudiferia, ova perchel fat domanda da podei tò su Don Ciprian Pescosta sciche caplan de Ampez, Don Ciprian, che fova conesciù sciche dret n bon dessegnadour. Can che l preve da Corvara ova metù su la scola, fova l obietif prinzipal chel da ti ensigné ai scolés da laoré da tisler y da tornadour. “Al ti vegniva ensigné da se fé dassousc la mobilia, da podei se arjigné ite la ciasa”, nes conta Marlene “Meme” Kostner, che ensegna “projetazion dl tesciù” (progettazione del tessuto) tla scola ampezana dal 1982 encà. Marlene Kostner à abù, dapò avei sclut ju la academia de ert a Urbino, la fortuna da podei tò l post de so maester, Luigi De Luca, che fova ju en pension. “La scola d’ert fova na scola dret pratica”, nes dij Marlene, “perchel ti vegnìvel ence dit ‘ra industriales.’” Tl scomenz fòvel mé la sezion “legn”, olà che i scolés emparova l mestier dl tisler, ma olà che al ti vegniva ence porté dant l’ert orientala dl Tar-kashi, tecnica de decorazion dl legn.

1898: al nasc la sezion “tesciù”

“Empermò dl 1898, plu de cincant’agn dapò,” dij Marlene, “él nasciù mia sezion, la sezion ‘tesciù’ (tessuto), ajache al fova nezesciar svilupé ence a Cortina na scola per les ciasarines, per ti dé la poscibelté ence ales eles da fé zeche tratant l

invern y da se davagné valch.” Tla scola d’ert y mestiers i vegnìvel ensigné ales joenes da cujì fora y al ti vegniva dé la poscibelté da fé val’ laour per la industria de ciasarines de Viena.

“Enfi n a la reforma dla scola, che é steda tratant i agn ‘70”, nes conta Kostner, “stova i scolés a scola enfi n a les does domisdé. Studenc vegnìvel adalerch da endlonch, ence da Puster, y ai ciafova alberch te convenc de patri y de monies.” Chisc ne é aldidancuei nia plu, al é demé n valgunes ciamenes per i studenc che vegn da plu dalonc adalerch, per ejempl da la Val Comelico, nes dij Marlene Kostner.

La reforma

Reformes dla scola n’én n’él sté deplù, ma chela plu revoluzionara é la reforma “Gelmini” metuda da jì dl 2009. Chesta reforma à trasformé la scola d’ert te n lizeum artistich, les ores de ensegnament é passedes da 41 a 35 y judes mancia é les ores de laboratore, les ores de pratica. Ma judes a perde ne é nia demé les ores de ensegnament, ma na sezion entiera, la sezion de ‘tesciù’. Tles prumes does tlasses, tlasses a cheles che la reforma é vegnuda aplicheda enfi n a sen, ne é chesta materia belavisa nia plu preveduda, y cie che sozedarà tl davegnì ne sàn nia ciamò. “Te pruma y te seconda él resté la sezion ‘legn’, ajache ala é plu lieda a nosta realté, ma al é ence prevedù integrazions da pert di ensegnanc de ‘tesciù’”, nes spliga la vize diretoura dl istitut scolastich Polo Valboite Elisabetta Fontana. La persona che à plu a cuer chesta situazion é samben la ensegnanta de “tesciù”, Marlene Kostner. “Al possa ester che al vegnes porté ite ‘moda y costums’”, nes dij Kostner, “ sezion che fova enfi n dant da n valgugn agn a Cencenighe y che é vegnuda touta ju, ma chesta é mé

na poscibelté. Ie spere zenzauter che al vegnes endò ripristiné ‘tesciù’, mia materia, materia che à fat storia te chesta scola.” Marlene nes spliga spo ence cie che ala ti ensegna a si scolés, dantaldut scoleres, y an veid la gran pascion che ala à per l ert y per l tesciù. “La storia dl’ert fej tres pert de mies lezions.”, dìjela “An mess studié cie che al é sozedù y cie che i gragn artisć dl passé à fat: ad’ai podonse se ispiré.” Marlene nes conta spo che ti prums agn vègnel ensigné a les scoleres da projeté y da cherié cosses plu scemples sciche serviec, sciarpes, sciai, parei y spo, plu inant, ti végnel porté dant sciche an fej da realisé cuertli de libri y de mapes, portaodleis, yii. “Vigni dessegn che vegn spo realisé sun la peza, mess dant vegnì projeté dret avisa,” dij la professoura, “y i modei vegn chiris fora aldò dla jita che vegnirà fata d’aisciuda. Chest ann él la outa de Mondrian, ajache i jiron a Amsterdam.”

La sezion “legn”

N auter ensegnant che à fat la storia dla scola y che é passé da student a ensegnant, sciche ence Marlene Kostner, é l ensegnant de “legn”, Mauro Menardi Menego. Sia sezion ne é nia en prigo, nience per prums agn de scola. Ma ence per chesta sezion é les ores de laboratore vegnudes smendrides, scurtedes da ot a trei. I ti on damané sce al é mudé val’ per cie che reverda les iscrizions, sen che al é ma plu la sezion “legn”: “No, ajache al é sté 25 iscrizions per l ann de scola 2011/2012. Sen él ence les mutans che empara n puech sciche an laora l legn.” Duc i scolés ciapa na scatola con les massaries, scatola metuda a desposizion da les Regoles. Ti prums agn végnel projeté y realisé n scagn. Con i scolés plu gragn végnel endere projeté y realisé l aredament per na utia da mont. “Sen sonse tl laour da fé l aredament per la utia ‘Cianpo de Crosc’ per les Regoles. I fajon na meisa, n banch y na credenza, i le meton su y dapò fajonse ence na picera festa tla utia adum con i scolés.” N’autra outa, conta

Cortina: na scola deventeda lizeumDe manco ores de laboratore e la sezion “tesciù” che risćia da jì a perde: les conseguenzes dla reforma dla scola per l istitut d’ert de Cortina d’Ampez

Menego, fòvel per ejempl vegnù realisé la capela dla ciasa de pausa, sun la basa dl projet dl maester Paolo Barozzi y ence l aredament dl salf di pasć dla scola alberghiera é vegnù fat dai scolés dla scola d’ert.

Particolarités artejanales che va a perde

“Da can che les scoles d’ert é deventedes, tres la reforma dles scoles, lizeums artistics”, nes conta la vize diretoura dl Polo scolastich Valboite Elisabetta Fontana, “ne é nia mé judes a perde ores emportantes de ensegnament, ma ence particolarités artejanales, y chest te duta l’Italia.” Cie che al sozedarà tl davegnì, dij la vize diretoura ne pòn nia savei, ence ajache al é da puech endò mudé l Govern. “La scola é sen n lizeum, con plu ores de talian, de lingac, de conc, de storia, ma i cialon empò da mantegnì la spezifi zité de nost istitut, tres la organisazion de

laborators domisdi, fora dl orar de scola, per chi che vuel.” Chisc vegn organisés ence per mirit dla provinzia, dl comun, dles Regoles y dl ULdA, dij Fontana che ti é dret reconescenta. “I ampezans é dret liés a chesta scola”, dij spo ciamò Fontana, “la jent se identifi cheia con l istitut y ti dij tres ciamò scola d’ert y nia lizeum.” Empermò te n ann vegniràn alsavei cie che al sozedarà en concret. Una na fortuna é che la scola mesana dl Polo Valboite, “scola enjonteda ala scola d’ert”, scola dret particolara, ajache i scolés vegn arjignés per jì dapò te na scola d’ert, é resteda sciche ala fova.

“De chestes scoles mesanes n’en n’él mé cinch o sies tla Talia, y che ala sie restada en pé me fej contenta,” dij spo la vize diretoura, “ma cie che me met plu tristeza é che chest sarà l ultim ann che al vegnirà dé fora l diplom de maester d’ert.” (katia pizzinini)

Marlene Kostner adum con sies scoleres. L laboratore de "legn". L laboratore de "tesciù". L ensegnant de "legn" Mauro Menardi Menego con la vize diretoura dl Polo Valboite Elisabetta Fontana.

Vigni dessegn mess dampruma vegnì projeté sun l papier dant che ruvé sun la peza.

Page 3: La Usc di Ladins

3

nr. 01 / 05 de jené 2012

www.lauscdiladins.com

Atualité

Chësta norma defi nësc le maester de schi sciöche chël che insëgna profescionalmënter a porsones les tecniches da jì cun i schi te dötes sües spezialisaziuns y cun de vigni sort de injins sön pistes dai schi, itinerars dai schi y percursc fora de pista y escursciuns cun i schi, che ne se damana nia l’adoranza de mesi tecnics o alpinistics sciöche cordes, picli o grifs. Por l’eserzize dla profesciun de maester de schi él odü danfora les disciplines de schialpinism, paslunch y brëia.

Co devënton pa maester de schi?

La formaziun de maester de schi döra 90 dis partis sö sön 3 agn. Do avëi superè n ejam pratich, teorich y didatich sura le pröm livel de formaziun, arjunj i candidać tles singules disciplines la cualifi caziun de assistënć dla scora de schi. Do l’iscriziun tla lista speziala dl register profescional provinzial é i aspiranć autorisà da dè leziuns tecniches sistematiches de schi sot a forma de practicum, che costituësc na pert integranta dla formaziun profescionala te na perioda de tëmp de nia plü de cin’ agn. Do avëi superè inće i ejams di proscims dui livì, po le maester de schi se scrì ite tl register profescional provinzial.

Register profescional provinzial di

maestri de schi

Por ezerzité stabilmënter l’ativité de maester de schi tla provinzia de Balsan, él preodü la registraziun tl register profescional provinzial di maestri de schi, che é tignì dala ć iamena profescionala provinziala y controlè dal assessur provinzial competënt. Por podëi se scrì ite te chësc register, mëss i maestri avëi l’abilitaziun relativa y condiziuns determinades, desche la zitadinanza taliana o de n stat dl’UE o n ater stat, sce le damanant é autorisé ala residënza; la majera eté; le zertifi cat dl dotur che mostra sö l’idoneité dl corp y dla mënt; posses dl diplom de scora mesana; ester lëdi da condanes penales spezifi ches; residënza, domizil o la misciun te n comun dla provinzia de Balsan.

Maestri da foradecà

Maestri de schi scrić ite te registri profescionai de d’atres regiuns o che à n titul profescional arjunt foradecà, che ô eserzité la profesciun regolarmënter te Südtirol, mëss damanè l’iscriziun tl register provinzial di meastri de schi d la prov inz ia de Balsan. L’iscriziun vëgn fata sce le maester à i recuisić damanà dala lege, do n ejam dan na comisciun sora la conescënza dl teritore provinzial, dla geografi a dl ambiënt da munt y condiziuns dl tlima chilò da nos, söla sigurtè dl jì cun i schi y sön les diretives de lege che reverda i maestri y les scores de schi. L’iscriziun por maestri che à arjunt le titul profescional foradecà vëgn fata sce chësc titul po gnì paridlé al titul y ala formaziun profescionala di maestri de schi provinziai. Sce al é desfarënzies danter la fomaziun arjunta foradecà y chëra damanada tla provinzia de Balsan, po l’ecuiparaziun gnì fata do avëi stlüt jö n practicum integratif o do avëi passè n ejam de cualifi caziun. Sambëgn mëss inće chisc maestri spo paié ite le contribut anual, tó pert ala formaziun d’oblianza y sotescrì na poliza de assiguraziun de responsabilité zivila.

Maestri de d’atres regiuns talianes o che à arjunt l’abilitaziun por insigné da jì cui schi te n ater stat, che ô ma laurè por n cer’ tëmp te nosta provinzia, mëss fà la comunicaziun ala ćiamena profescionala provinziala por ciafè le bëgnstè por eserzité süa profesciun te na scora de schi por n tëmp de alplü 60 dis te n ann.

L’ordinamënt di maestri de schi tla provinzia de Balsan dà inće dant, che l’eserzize dl’ativité de mester de schi ocajionala chilò da nos por n tëmp - che ne va nia sura i 15 dis - da pert de maestri che vëgn cun sü tliënć da d’atri stać, mëss ti gnì comuniché por scrit ala ćiamena profescionala dla Provinzia almanco 30 dis denant co mëte man. Inće te chësc cajo po la Provinzia controlè la cualifi ca profescionala y en cajo de de gran manćianzes, damanè n ejam de cualifi caziun aposta.

Dovëis dl maester de schi - ajornamënt

profescional

I maestri de schi scrić ite tl register profescional mëss eserzité süa profesciun coretamënter respetan i dovëis profescionai y les regoles de comportamënt scrites dant dal ordinamënt provinzial y da d’atres leges, contribuì al svilup de chësc post, istruì i scolars sön

les regoles de sigurtè y sön i prighi sön pista y fora de pista, portè pro ala promoziun dl turism y inće daidé tl cajo de inzidënć sön pista. I maestri é inće oblià da frecuentè i cursc d’ajornamënt scrić dant y organisà dala ćiamena provinziala di maestri de schi.

Sanziuns disciplinares y aministratives

I maestri de schi che ne se tëgn nia ales regoles y ai dovëis profescionai o ales regoles de comportamënt odüdes danfora dala lege, é sotmetüs a sanziuns disciplinares desche l’amoniziun scrita, zensöra, sospenjiun dal register profescional y ti caji plü gravënć al anulamënt dl register. L’art. 20 dl ordinamënt provinzial dà dant, che l’eserzize ilegal dla profesciun de maester de schi é sotmetü a n strauf aministratif che va da 516,00€ ćina a 2.582,00€. Le maester de schi che eserzitëia süa profesciun zënza tignì cunt dles normes stabilides dal ordinamënt, mëss paié na sanziun che va da 103,00€ fi na a 516,00€.

av. dra. Manuela Obojes,Ofi ze da avocat Wörndle(Balsan - Tlüses - La Ila)

La profesciun di maestri de schiLa lege provinziala di 19 de forà dl 2001, nr. 5, reformada dala lege nr. 1 dl 2011, dà dant l’ordinamënt dla profesciun di maestri de schi y dles scores de schi.

La av. dra. Manuela Obojes.

La profesciun de maester de schi é sotmetüda a n ordinamënt avisa. (Foto: www.suedtirol.info)

Tutes fora les formes tradizionales de contrać de laûr a tëmp plëgn, él inće d’atres poscibilitês de assigurè i colaboradus che ne fej nia n orar de laûr regolar. Orun jì ite tles particolaritês de trëi de chëstes formes de contrat.

Part-timeDependënć che laora manco

de 40 ores al’edema, po gnì assigurà cun n contrat de laûr “part-time”. Chësc contrat po gnì fat te vigni setur de ativité y por vigni orar de laûr che é sot les 40 ores al’edema. Por chësta forma y raport de laûr, sciöche por vigni atra forma de laûr, mëssel gnì fat la comunicaziun de assunziun n dé denant che le colaboradù mëtes man da laurè. Al mëss inće gnì fat n contrat part-time olache al vëgn dè dant, pro l’ater, avisa l’orar de laûr che à da gnì fat. Sce al é la nezescité por le datur de laûr che le laurant laores “ocajionalmёnter” val’ores implü co chëres preodüdes dal contrat de laûr, él chësc poscibl. Les ores implü gnarà paiades sciöche laûr suplementar cun l’aumënt preodü dal Contrat Coletif de Laûr. La retribuziun por chisc lauranć sarà en proporziun ales ores laurades. Y insciö inće i contribuć.

Job on callCun D.L. n. 112 dl 25 jügn 2008

él indô gnü daurî la poscibilité de adorè na forma de contrat de laûr dër interessanta, chëra dl “job on call” o laûr a cherdada.

Colaboradus che ne vëgn nia adorà regolarmёnter, mo por ejëmpl ma tla fi n dl’edema, po gnì assigurà cun n contrat de laûr a tëmp determiné o indeterminé “a cherdada”. Chësc ô dì che al vëgn ma paié y assigurè i dis y les ores che le laurant vëgn cherdè sön le laûr. Les pratiches de assunziun é les medemes de chëres dl contrat part-time, madër che sön chësc contrat de laûr ne mëssel nia gnì dè dant n orar de laûr, mo ma sce al vëgn garantì o no l’indenité de desponibilité. La retribuziun speta aladô dles ores laurades. Chësc contrat po ma gnì fat sce la dita é a post cun la valutaziun di risć y a chëstes condiziuns.

1. Por les ativitês dades dant tl RD 2657/1923 él la poscibilité da tó sö te vigni momënt y zënza limitaziuns colaboradus cun chësta forma de contrat. Inanter tröpes d’atres ativitês te chësc decret él inće chëres de portier, chelner, ćiamenëssa, personal de sorvisc y de ćiasadafüch te hotì, frisêr y boteghiers.

2. Por dötes les atres ativitês y sort de laûrs pòn tó sö:

- porsones sot i 25 o sura i 45 agn de eté;

- porsones da 25 a 45 agn, te periodes determinades dala lege (fi n dl’edema, vacanzes da d’isté, Nadè o Pasca).

Da recordè él inće che la

porsona che é dejocupada o en mobilité y che vëgn tuta sö “a cherdada” perd l’indenité ma por i dis che ara vëgn cherdada al laûr, mo chësc ma sce sön le contrat de laûr n’él nia preodü l’indenité de desponibilité.

Contrat de Laûr ocajional azessor (Lavoro occasionale accessorio) - voucher

Cun la reforma Biagi n. 276/2003 él stè preodü chësta forma de contrat de laûr por de pici laûrs nia decontins y de picera amunta (ćina max 4.000,00€ o 6.600,00€ brutto al ann, aladô dla categoria dl laurant). Interessanta é chësta colaboraziun ćiodiche ara ne vëiga danfora degöna atra burocrazia che la Denunzia Nominativa al Inail n dé dan le scomenciamёnt dl laûr, le paié ite la soma intiera dla retribuziun y assiguraziun y l’apostè pro l’Inps i “voucher”.

Al colaboradù ne ti vëgnel nia dè na cherta dl paiamënt (busta paga) mo al vëgn paié cun voucher, che é sciöche n schech y che po gnì incassè pro la Posta. Pro la Posta ne ti vëgnel al colaboradù nia paié fora la soma intiera, mo ma le 75%: le rest vëgn aratè ite sciöche assiguraziun Inps y Inail.

Da recordè él che i scioldi che le colaboradù ciafa, n’àl nia bria da detlarè sön la detlaraziun dl davagn. Chësta forma de colaboraziun po gnì adorada (te tröc caji inće tl’ aministraziun publica) por:

- Jogn dai 16 ai 25 agn regolarmёnter scrić ite a na scora alta, tratan les vacanzes da d’isté o tratan la fi n dl’edema;

- Studënć universitars y ponsionà, tratan vigni perioda dl ann;

- Porsones dejocupades, en mobilité, cassa integraziun o che à bele n raport de laûr part-time;

- Anuzè chësta sort de colaboraziun a condiziuns desvalies y particolares po porsones che fej laûrs de manutenziun y netijia de urć, costruziuns, strades, parcs y monumënć, che dëida para pro manifestaziuns sportives y culturales, insegnamënt privat, ativitês agricoles y te imprejes familiares.

Martina Pitscheider IrsaraStüde de comerzialisć Verginer

SEVE

Formes de contrać de laûr

Page 4: La Usc di Ladins

4

nr. 01 / 05 de jené 2012

www.lauscdiladins.com

Atualité

Consumadus - Vigni mëis él de vigni sort de novitês por i consumadus. En chësc iade baiunse di dërć de passajiers, de sconanza y de dërć di consumadus.

Trafi ch di fl igri: dui iadi tan de lamentanzes

Ai 28 d’otober dl 2011 à la Rëi dles Zentrales di Consumadus Europeiches (Rëi ZCE) presentè la relaziun nöia sön i dërć di passajiers di fl igri. Dl 2010 s’à la Rëi ZCC cruzié de passa dui iadi tan (59%) de caji lià ai jori co dl 2009 (feter 8.000 caji). Dl 2010 s’à 71.292 zitadins comunitars adressè ala Rëi ZCC y 12.622 de chisc à segnalè violaziuns di dërć di passajiers di fl igri. La Rëi ZCC é stada bona da ciafè na soluziun por tröc consumadus: la soma mesana recuperada é de 509,00 euro.

Le link ala relaziun (cun tröc d’atri detais) é da ciafè on-line: www.euroconsumatori.org.

UE: Programs ambiziusc tl ćiamp dla sconanza di

consumadus

La Comisciun Europeica à dan da püch surantut n program nü por la sconanza di consumadus. Al é

Telegram di consumadusChestiuns y novitês dala Zentrala di Consumadus Europeica

preodü n monitoraje y l’atuaziun dles regoles sön la sigurtè tres sistems che cür döta la UE sciöche RAPEX, le sistem UE de barat aslöm de informaziuns sön produć de consum prigorusc; s c o m e n c i a d i e s d ’ i n fo r m a z i u n y educaziun por sensibilisé i consumadus, dantadöt i jogn, sön sü dërć; le svilup dla legislaziun por renforzè i dërć di

consumadus, p.ej. la diretiva sön le credit de consum, sciöche inće d’atres mosöres esecutives sot forma de “sweeps”, o inrescides sön le post coordinades dala Comisciun Europeica por controlè i raiuns olache i dërć di consumadus vëgn violà sovënz. Chilò podëise lì sciöche ara jarà inant cun la chestiun sön la sconanza di consumadus tl’UE: http://europa.eu/rapid/pressReleasesAction.do?reference= IP/11/1317&format=HTML&aged=0&language=IT&guiLanguage=en.

UE: Diretiva nöia sön i dërć di consumadus

Dan da püch él gnü publiché tla Gasëta Ofi ziala dl’Uniun europeica la diretiva UE 83/2011. La diretiva regolamentëia peres miliares dla sconanza di consumadus tl’Europa, sciöche la garanzia legala, les venüdes a destanza y chëra da ćiasa a ćiasa, y dantadöt le dërt de retrata. Te düć i paîsc dl’Uniun europeica arà tl dagnì i consumadus 14 dis de tëmp por se trà zoruch da n contrat a destanza o stlüt jö da ćiasa a ćiasa. Al momënt é le terminn por eserzité le dërt de retrata de 10 dis de laûr tla Talia. Inće tröpes d’atres regoles sön la sconanza di consumadus

gnarà armonisades. I stać mëmbri à śëgn dui agn de tëmp por rezepì la diretiva tl dërt nazional. Ćina dailò vel les desposiziuns de sconanza di consumadus da śëgn. La diretiva nöia é da ciafè on-line: ht tp : / / e u r- l ex . e u ro p a . e u /LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2011:304:0064:0088:IT:PDF

Caje dl mëis - Dërt de garanzia: ći che an ne po

nia ghiré

Le signur Borsetti, consumadù belgich, cumpra trëi cufri sön na plata internet de n produtur talian de tasces dër conesciü. Le consumadù va en vacanza cun dui de chisc cufri. Te un n cufer se scherza le stlujöra daìte y tramidui à de te’ pices risses. Le signur Borsetti ti lascia atira alsavëi al produtur ći che al è sozedü cun i cufri y ti mëna les fotografi es olache an vëiga i danns. Al damana zoruch na pert di scioldi che al â spenü por cumprè i dui cufri y de podëi dè zoruch le cufer che al n’à nia ćiamò adorè. L’aziënda ti respogn che: “por ći che reverda le cufer danejé daìte, Ves gnaràl retü döta da soma; por ći che reverda les pices risses, messunse Ves lascè alsavëi che chësc dann ne depënn nia dal produtur, mo da che che se crüzia dl trasport di cufri tl aeroport. I ne podun nia tó zoruch le cufer che i n’ëis nia adorè ajache le terminn por fà avarëi le dërt de retüda é bele tomè.” Le consumadù malsigü s’à adressè tres la Zentrala di Consumadus Europeica (ZCE) de so stat (dl Belgio) ala ZCE de Balsan. Nos ti ùn damanè al’aziënda de ti fà n plajëi al consumadù y de ti fà na bona proposta, mo canche l’aziënda à dit de no, unse ma plü podü stlü jö le caje: le produtur à fat döt indertöra.

Al é stè dui iadi tan de lamentanzes por le trafi ch di fl igri.

Page 5: La Usc di Ladins

5

nr. 01 / 05 de jené 2012

www.lauscdiladins.com

Atualité

Cultura - Dai 23 ai 26 de novëmber, en gaujiun dla festa di 200 agn dl museum Johanneum a Graz, â le "Museumsverband" dl’Austria metü da jì so tradizional dé di museums austriacs (Österreichischer Museumstag), na incuntada de esperć fora dl ćiamp museal che röia adöm por fà discusciuns y tratè tematiches atuales che à da nen fà cun le museum. Le tema de chësc ann ê “Weltenmaschine Museum”, n tema ambizius mo che orô alzè fora tan desfarënć che i museums é y tan de realtês che ai rapresentëia. Por l’ocajiun s’â i organisadus lascè tomè ite na iniziativa dldöt particolara y originala: an â invié ite trënta museums de döta l’Austria y un n museum de Südtirol, le Museum Ladin, da mëte fora y splighé la storia de n tòch museal che é de regola te süa mostra permanënta.

Tres na mostra che dörâ ma n domisdé y che é gnüda valorisada cun n workshop, messâ vigni responsabl dl museum cuntè la storia dl oget ch an s’â tut para da ćiasa.

L’oget messâ da öna na pert ester rapresentatif dl museum, mo an messâ inće splighé co che al é rovè tl museum, cuntè valch sön la dortoraziun, sön la inrescida dl tòch y co che al é gnü a s’l dè che al à ciafè n contest tl ambiënt

museal. Grana ê sambëgn la sodesfaziun canche an ê gnüs invià da fà para pro la mostra, inće ajache al ê n sëgn che le Museum Ladin é ti agn stè bun da se fà conësce, da se davagné la crëta y le prestisc tl ambiënt di museums. Insciö ân tosc tut la dezijiun da se presentè cun n depënt sön cartun che ê gnü fat dl 1920 dai studënć dla Val Badia, en gaujiun dla festa di 10 agn dala fondaziun de na l ia d i s tudënć (Studentenverbindung), metüda sö da n valgün jogn dla Val Badia.

Le tòch, che é de proprieté privata, mo che é gnü metü a desposiziun dl Museum Ladin da San Martin, ê dan n valgügn agn gnü dortorè sö dal Archif Provinzial, se tignon al prinzip dla conservaziun. Do che le dot. Lois Craff onara â inrescì sön la storia di studënć y dl blasun, ên spo stà bogn da ti dè n contest important al oget, deache da öna na pert rapresentëiel la ladinité, y dal’atra pert àl na relaziun sterscia cun le Tirol storich y insciö cun l’Austria.

Sön le blasun él danter l’ater dessegné inće le Ćiastel de Tor, olache le Museum Ladin à süa sënta, y tl medemo momënt cùntel na süa storia che é dër intorta y particolara. Le blasun ê defat gnü abiné tl sotletët dl comun vedl da San Martin. Dal momënt che al é

plü dessigü gnü dessigné tl 1920 y che al taca adöm a na sort de lia che à liams stersc cun d’atres tipiches di studënć austriacs, êl tratan le fascism gnü secuestrè y ascognü ia. Aldedaincö à le tòch, scialdi original y unich, n bel post sot a spidl tl Museum Ladin, olache döt le contest sön ći che al é y da olache al vëgn é splighé scialdi por menü.

Tröp interes él stè da pert di

esperć por le tòch metü fora a Graz, tan che an à bele tut sö contać cun esperć che à studié y che stüdia do le fenomenn dles lies di studënć y che é interessà ala lia ladina, che ê nasciüda dl 1910, inlaôta ćiamò sot l’impêr austro-ungarich.

Le dé di museums austriach 2011 é jü inant ćina ala sabeda, cun relaziuns y discusciuns suradöt tres l’analisa de n

Danter tradiziun y inovaziunLe Museum Ladin é gnü invié a Graz en gaujiun dl dé di museums dl’Austria, sciöche su museum de Südtirol. Gran interes da pert di esperć por le depënt di studënć dla Val Badia, che la direziun dl Museum Ladin à podü presentè lafora

documënt che dess gnì tut y tignì en conscidraziun dai museums dl’Austria, olache i esperć dl ćiamp se damana y ô indô ponsè do sön la funziun dl museum tla sozieté, sön ći dovëis che le museum dess avëi y te ći direziun che n museum dess jì aldedaincö. Inće chilò à le Museum Ladin podü dè val’ input positif, invian da tignì cunt tl documënt metü dant ala discusciun de n aspet sön chël che le Museum Ladin laora bele da agn y che n’ê nia preodü dal Museumsverband dl’Austria: studié y inventarisé i bëgns culturai nia materiai. Le Museum Ladin laora defat bele da agn sön chësta tematica y en particolar tres n proiet che vëgn fi nanzié tres scioldi dla Uniun Europeica.

Pro le dé nazional austriach di museums ê presënta inće n’atra direturia ladina, che é inćiariada da menè a Hittisau tl Vorarlberg le museum dles ëres. Ara se trata de Stefania Pitscheider d’Al Plan, che é danter l’ater inće tl consëi scientifi ch dl Museum Ladin. Pitscheider à albü la ocajiun da portè dant la realtè dl museum dles ëres, spligan tres imajes de ogeć cô che le museum dles ëres laora cun les coleziuns y cô che al vëgn motivé ëres da tó pert tla realtè museala. (Stefan Planker, diretur dl Museum Ladin)

Le diretur dl Museum Ladin Stefan Planker y la direturia dl Museum dles ëres a Hittisau (Austria), sciöche inće mëmbra dl consëi scientifi ch dl Museum Ladin Stefania Pitscheider.

Page 6: La Usc di Ladins

6

nr. 01 / 05 de jené 2012

www.lauscdiladins.com

Atualité

Pisson che contar na contìa deide demò l bez, enveze le contìe le é semper state metude jù dai gregn per i gregn, con l’obietif de pissar su de noi canche la lejon e canche la scuton.

L’obietif de la contìa no l’é descriver na realtà che no l’é, noscia o de zachei autres, ma rejonar de le difi coltà che vivon duc i dis, de chele robe che la vita ne met tedant, per ne far troar fora le ressorse per le passar via e ne didar a crescer. L met l’é donca chel de dar n auter pont de veduda de la vita te n moment particolar e personal.

La contìa ne deida a verjer n usc de nosc mond daìte per jir ite pian pian e capir miec che che sion dò che vivon: la se arvejina a nosce emozion che sention endana che la scuton e canche se fajon domande su la contìa medema. Per ejempie, percheche chesta contìa la sente vejina te chest moment, che che la me trasmet, che emozion che la me dasc, cai che l’é i elemenc che se lea a che che son dò che vive, che che la me ensegna e coche chest ensegnament posse l meter en doura te mia vita.

Al bez ge piasc amò de più lejer na contìa ensema a n gran, percheche i pel vardar ensema le fegure, comentar che che i é dò che i lec. L bez pel condivider si pensieres e soe emozion con l gran e donca se sentir scutà e capì, e se crea na dimenjion de intimità anter ic che da spes magari no la é via per l dì. L gran che lec col bez l pel l menar per man anterite duc i fac de la contìa: l bez no l se sent soul a far front a le paure e ai momenc senestres di personajes, olache da spes l se identifi chea. E l rua a la fi n con gaissa, no demò percheche i bogn i à batù i catives, ma enca percheche l viac l’é stat per el straordenar e pien de momenc da tor l fi à.

L bez donca no l scouta demò, ma l vif ite te la contìa, te si personajes e l la vif con dute soe emozion e soa imaginazion che la é muie piu forta che chela di gregn. Endana che l scouta l spera semper che l personaje no l mole: l message l’é chiar, no molar!

L fi nal positif che l’é te beleche dute le contìe l’é na carateristica fondamentala per l svilup psicoemotif del bez. I pìcoi i vif te n mond de imaginazion e per ic l’é senester traor le parole per capir e esprimer le emozion: co la contìa i pel ge dar ousc ai sentimenc che i à daite, desche la paura de esser lascé, e capir che l’é sensazion che duc podon proar te noscia vita.

Se sà che le contìe le à desvalive funzion psicologiche:

le deida chi che le lec, donca no demò i bec ma ence i joenec e i gregn. L bez l se veit ite te n personaje, de solit tel protagonist, che l’é l bon ence canche l’é te le pete. L troa na resposta a n so stato emotif de chel moment e ge vegn dat chiarimenc su la vita reala: l’é chesta una de le rejon piu emportante percheche l vel che ge vegne let più oute la medema contìa.

Le contìe che fenesc col classich “i à vivù contenc” ge dasc segureza, ge fasc entener che ogne dificoltà pel esser passada via, che dut pel aer na soluzion e che per venjer se cogn apontin l voler e combater con che che ne fasc paura e canche l’é meso ge domanar aiut a zachei. Con la contìa l bez l conta de sé, l ge dasc ousc a dut chel che l lo cruzia e l taca a capir che tel mond l’é l ben e l mal.

Le contìe donca le rejona de problemes reai, da spes de la paura, element fondamental de la natura de duc i omegn. E te le contìe l’é semper l tema de la violenza, ence chest part de la realtà che ai bec l’é giust no ge sconer: ence se le contìe le à momenc de paura e aspec de violenza, chisc l’é aspec de la vita. E chisc momenc se contrapon al fi nal positif, che dasc speranza e l disc che dut à na soluzion: n moment de confort che rua demò dò n moment grief e senester.

La cognosciuda Cendrejina la é bona de no perder mai soa degnità, ence canche l’é dut senester e pesoch; de no molar tedant a la forza che te schicia; de no molar per seghitar a creer te n ensomech e te n davegnir mior e merità. L’é chiar l contrast anter l’umiliazion che vegn da fora e i valores che l’é daite, anter l destin de contra e l dejiderie, anter le umiliazion e la speranza.

La contìa l’à na strutura definida: n scomenz con n equilibrie malsegur, dapò l drama, che l’é la crisi, e a la fi n la soluzion, che l’é l fi nal positif. E la é semper fata de chisc e lemenc : n p ersonaje protagonist, na roba da portar a termen, nemisc che magari no se i veit foradret, desche i aspec del temp meteo, e tinùltima i amisc.

Responer a le domane che pel vegnir fora a scutar o a lejer na contìa vel dir troar n coleament anter la contìa e l moment psicologich che vivon, ma ence pissar a na vida neva e più fona su noscia vita, noscia personalità e le relazion.

Sarah Vian, psicoterapeuta con studie a

Moena www.sarahvian.it

Le contìe

Aiut Alpin Dolomites

de Armin MoroderNce sce chëst ann màncel te truep raions la nëif dal ciel, iel la gran pert di purtoies mpo njeniei ca a puntin da pudëi passé n bel di sun i schi. Tlo ti vàl na gran lauda ala sozieteies di mplanc portamont che à abù n gran lëur y sambën nce bëndebò de spëises per garantì chësc bel devertimënt che porta te nosc raions truep turisć. Sambë sce n cëla ala gran cumpëida de schiadëures suzédel nce che vel’ un se fej mel y datrai nce tan dassënn da messëi cherdé n aiut la scuadra de sucors cun l joler, ulache l ie for nce n dutor leprò.

Uni di fòvel vel’ ntervënt per l Aiut Alpin. N valguni ulessans tlo auzé ora. Un de chisc fova l ntervënt a Corvara sun Col Alt, ulache na muta de Pisa fova tumeda burt cun i schi se tichenan l fi l dl spinel. Te chisc caji iel de gran mpurtanza de avëi na gran profesciunalità tl ntervënt per no tichené mo deplù l pazient. Do la prima cures la àn juleda tl spedel de Bulsan. L medemo mel se à nce fat n mut de 22 ani de Verona sun Plan de Corones y na jëuna de 25 ani de Maran che fova tumeda sun l purtoi dla Schwemmalm te Ulten. N

ntervënt particuler ie stat sun Secëda da ulache univa na cherdeda de aiut per n ël che fova frit adum dassënn cun n auter dai schi y l fova sun fonz da nescia. Riesc àn capì che chël, cun chël che l fova frit adum fova si mut. Nce sce al mut ne ti manciòvel nia fòvel scialdi sprigulà. L pere se à ntant mpué refat, ma mpo àn ulù l mené te spedel per n cuntrol plu a puntin.

Dassënn mel se à fat n turista de Nuova Feltria sun la Gran Risa. Tuman da sëul se àl tichenà dassënn l vënter y l piet. I Carabinieri che fej servisc sun purtoi y che fova riesc sun l post à bel aslune tëut la dezijion de cherdé l joler. Cun la puecia nëif pòssel nce suzeder che n fi r ora de purtoi y te chisc caji iel periculëus che n se feje mel, ajache l mancia feter defi n la nëif y n dà sëura sun l tarënt dlacià o tl cajo suzedù sun l purtoi Sotsaslonch sun n sas. La jëuna de 22 ani che fova da curé ova n drë mel al spinel y mpue sëura dut l corp. N auter cajo nteressant ie suzedù sun Piz Sorega, ulache l univa cherdà l joler per purté aiut a n schiadëur che fova tumà batan dassënn l cë. Ma propi ntan che n ruvova sun l post cun l joler iel suzedù avisa l medemo tl medemo post. L messova vester che te chëla luegia ne udòven nia drë bën y nscila iel

suzedù doi desgrazies tëmp de diesc menuc. Canche n à pona dat sëura àn curà tramedoi pazienc n iede sun l post y do chël i àn julei deberieda tl spedel.

Nia mé sun i purtoies ma nce per d’autri caji vëniel cherdà l joler. Un n cajo ie suzedù a Sëuc, Bad Ratzes, ulache n ël se ova fat mel a taië lëns. N lën ti fova tumà ados y ti ova schicià l piet. L fova te n post amesa l bosch ulache l joler ne pudova nia dé sëura y nscila l à n iede ciarià i uemes dla Crëusc Blancia de Sëuc y l à menà nchin te n pra ulache l joler pudova dé sëura. Iló l àn pona ciarià y julà te spedel.

Cun la puecia nëif iel nce stat n cajo de levina per fertuna jit ora bën. Plu avisa iel suzedù te Pfl ersch sun la Maurerspitze, ulache n schialpinista de Brescia fova jit n levina. Ël se l’ova nstës mueta, ma l à mo abù na gran fertuna che canche la levina se à fermà fòvel cun l cë y l piet dedora y ie stat bon de se delibré nstës. Dal burdlé pea cun la levina se òvel ntort scialdi burt n jenodl. Ma sciche dit àl mpo abù na gran fertuna.

Scola - Te 22 ani de atività à The o dor R i fesser y s i cunlauradëures dl Istitut Pedagogich ladin fat n lëur plutosc piunieristich anjenian material per l nseniamënt tla scoles ladines. “Tl prim tëmp nes stajòvel a cuer de pité i libri de scola per ladin al medemo livel dl’autra rujenedes n cont de cuntenut y forma”, se lecorda Rifesser. Ultimamënter àn pona dat n majer pëis al material didatich te de plu rujenedes tenian cont dla didatica ntegreda. Aldò de chësta maniera de nseniamënt vëniel adurvà duta nosta rujenedes ti judan ai sculeies a se nuzé de de plu rujenedes zënza fé cunfujion. “Passa 100 libri de scola per ladin desmostra che Rifesser à te chisc ani menà l Istitut Pedagogich cun suzes te duta si ativiteies. Si mpëni y si savëi pedagogich ie jit a bën de duc i sculeies dla scoles ladines tl’ultima generazion y nce ti ani che à da unì”, lauda l assessëur Florian Mussner.

Sëuraprò al material didatich à l Istitut Pedagogich Ladin (IPL) pità truepa furmazion acioche i nsenianc dla scoles ladines tënie l var cun i tëmps. Ai 15 de mei 1989 ova Theodor Rifesser scumencià sciche prim diretëur dl IPL. Avisa dan n ann, ai prim de jené 2011 ie l Istitut Pedagogich unì ntegrà tla Ntendënza scolastica

Rifesser, prim y ultimo diretëur dl Istitut Pedagogich LadinCun la fi n dl ann ie Theodor Rifesser, diretëur dl Servisc de Inuvazion y Cunsulënza dla Scola Ladina (ex-Istitut Pedagogich Ladin) jit n pension. La direzion de chësc Servisc passa śën de jené 2012 al ntendënt dla Scola Ladina

ladina giapan l inuem “Ciamp per Inuvazion y Cunsulënza”. Sot ala direzion dl ntendënt Roland Verra jirà l’atività inant nce tl ann nuef. Danter i proiec che ie mo tl lëur, nunzieia Rifesser la lingia de libri dla gramatica paredleda. “Nchinamò iel unit ora doi de 5-6 libri. Chësc proiet ie scialdi de utl, ajache l pieta la fundamënta per lauré aldò dla didatica ntegreda”, dij Rifesser.

Canche l fova unì metù su la Repartizion ladina dl’Università de Bulsan fova Th eodor Rifesser unì numinà coordinadëur. Chësta

ncëria dl ann 1997 àl ënghe dat ju, scebën che l tenirà mo lezions y juderà pea a mëter a jì la furmazion per i nsenianc dla scoles ladines.

Rifesser ie te si ncëries daniëura stat l prim, fajan atività piunieristica. Tl 1978 fòvel deventà un di prim cin’ psicologs scolastics dl Südtirol. Si raion jiva da Salurn nchin tla Val Badia. Tl 1983 canche l fova unì metù su i zëntri soziei fòvel deventà diretëur per l raion Bulsan y ntëurvia. Tlo fòvel restà nchin a deventé diretëur dl Istitut Pedagogich, tl ann 1989. (usp)

Theodor Rifesser cun l ntendënt Roland Verra y l assessëur Florian Mussner. (foto ast)

Page 7: La Usc di Ladins

7

nr. 01 / 05 de jené 2012

www.lauscdiladins.com

Atualité

“Inché, te chisc moments… se é duc tant soi che demò nosetres instesc podon ne stèr apede e davejin… fi n canche dò… pian pian… vedaron e sentiron endò i etres, ma dò, canche se se sentirà endò injigné a jir deretorn te la Roda che mef e va inant. E ogn’un emben, reste con se instes ades, fi n canche l vel e l pel. Dapò dò, doman, che l se vèrde intornvìa e l no sarà soul, l no sarà tel vet. L vedarà e l sentirà chel che te anter chi che va e chi che resta vèl e joa de più e soravìa dut l rest. L sentirà chel tant e chel muie de ben che resta, più fort e aut de dut, più fon, più douc, più vif. Più vif… per semper.”

Scrivea coscita su La Usc Stefen Monech jai doi egn, dò la desgrazia de la Val Lastìes che ai 26 de dezember del 2009 à portà demez a sia jent Alex Dantone, Diego Perathoner, Erwin Riz e Luca

Prinoth. Na desgrazia dassen grana che no vegnarà mai desmentièda ence da la jent de Fascia che la portarà per semper ite de sé l recort de chisc omegn de gran valuta e de gran ejempie de dedizion a la familia e a la sozietà, n ejempie de altruism ruà al don de la vita per didèr jent tel pericol sa mont. E belimpont descheche aea scrit Stefen, ades nos no podon che sentir per ic “chel muie de ben che resta, più fort e aut de dut, più fon, più douc, più vif. Più vif… per semper.” A recort di cater socoridores fascegn, ai 26 de dezember l’é stat dit messa via per l domarena a Ciampedel e via per da sera l’é stat fat na fi acolata coi schi da alpinism fi n sun Pordoi e ju endò fi n a Cianacei e n conzert te gejia de Ciampedel.

Ence l President de la Provinzia de Trent, Lorenzo Dellai, l’à palesà l recort per Alex, Diego, Erwin e

Alex, Diego, Erwin e Luca semper te nesc recorcEnceben che l temp passe, l recort di cater eroi de la Val Lastìes resta vif te duc chi che pel recordèr. Apede a la messa e la fi acolata, ence l pensier del President Dellai

Luca, medaa al valor zivil a la memoria, tras n comunicat che porta chesta paroles: “Te chisc dis de festa se fèsc amò più fort l padiment de la families de chi che se à dat ju per i etres enscin a l’ùltim sacrifi zie. Ne vegn per chest da recordèr i cater eroi de la Val Lastìes. Mie pensier, a inom de duta la comunanza trentina, l va a la families. Enceben che l temp passe – disc amò Dellai – l recort de duc l’é semper vif. E l’é n recort che se mesceida al dolor ma soraldut l se mesceida a l’orgolie per chel che chisc cater amisc i à fat. Dassen te chela ocajion aon podù veder l Trentin mior, chel che no lascia soul nesciugn. E per chest voi recordèr ence chi che ogne dì de l’an, ence ti dis de festa, i ne vèrda via e i ne sporc sie lurier per ne garantir la segureza, desche profescionisć o volontadives”.

Jai doi egn vegnìa a mencèr Alex, Diego, Erwin e Luca, n ejempie per duc nos.

“Tu Luna, che tel ciel tu stas, enlumena la not, e l giust vial moscene ti momenc più scures”. L’é con chest augure che se verc l nef calandèr ladin 2012 de l’Istitut Cultural Ladin “majon di fascegn”. Oramai usé a ciapèr te man ogne nef scomenz de an l calandèr ladin, spetaane èrs de poder l sfoèr endodanef, ge vardèr con marevea ai neves retrac e se l tachèr sù te noscia majons, te chel post che oramai l se à vadagnà de derit.

L nef calandèr se aur con n maraveous colm de luna sun Col de Valvacin corì de neif. Se trata de una de la bela fotograf ìes de Alberto Chiocchetti Roch, cognosciù fotograf e pascionà de natura da Moena. L format l’é semper chel e la grafica de Giancarlo Stefanati ence, doudesc piates biences che ge lascia lèrga a man a man a n gran retrat da color compagnà da n curt e adatà pensier, nasciù ensema o per l retrat, da la verve artistica de l’autor medemo.

Via per chest prum meis de jené ne compagnarà na neveta te le Mandre de Ciampié, amò neif col gonfet sun Sas da le Undesc de fi ré, dapò jeghes de èga te Rif de Sèn Pelegrin de mèrz, amò èga del Ruf de Contrin de oril, per se orir a l’aisciuda sun Pian de mé, passèr enlongia l lech de l’ercabuan de Ciareja de jugn, se petèr te n pra

de fi ores da la sita sun Costa de Norei de messèl, se spieièr col ciel te Lauscel de aost, se fermèr tedant a chel Crist ta Fontana de setember, smachèr te tieja de Reinhold ta Val de otober, ge vardèr a noscia bela val de Fascia dal Latemàr de november e ge dir sù na orazion al Crist de le Chieve sun Locia da la Mont de dezember.

L’é chisc i apuntamenc che ne sporc, meis per meis, Alberto Chiocchetti e l calandèr ladin. L’é chesta noscia natura più sćiantiva , più viva e feruscola, più chieta e sconeta. A nos l gust e l’endesfi da de se perder e de se troèr endodanef ti colores e te l’acort de chisc retrac. Percheche i dis passa e i momenc ence, ma i sentimenc che se proa tedant a chisc chèdres maraveousc de la natura resta seré per semper te nesc cheres.

Duc i sentadins de Fascia pel ciapèr per nia l nef calandèr 2012 de l’Istitut Cultural Ladin che vegn dat fora en colaborazion con l Fassa Coop e la Coprativa e de Ciampedel. L calandèr é jà stat dat fora ai scolees de la populères de Cianacei e de Moenae se pel l troèr ence te Istitut, al Museo Ladin e te senta de l’Union di Ladins a Sèn Jan, te la boteiga La Bora de Moena, te Biblioteca de Cianacei e al Bar Penìa. Per informazions [email protected]. (mci)

L calandèr ladin 2012Doudesc chèdres de la natura retrac da Alberto Chiocchetti per i doudesc meisc de l’an nef

Recorc - N pìcol segn, ma de gran valor simbolich, chel fat ti ùltimes dis de l’an giusta fenì da l ’assessor regionèl Luigi Chiocchetti, che l’é stat a Dìspruch per ge consegnèr a la Crousc Neigra de la zità più emportanta del Tirol, n assegn de 300 euro regoec en ocajion de doi scomenzadives endrezèdes da l’assessorat per la Mendranzes linguistiches: la prejentazion del liber de Maria

Piccolin “Fies de Fascia morc te la Gran Vera” e la raprejentazion a recordanza dal tìtol “Da la Galizia al ciaut de cèsa. Diaries e letres dal front orientèl di sudé de Fascia endèna la Gran Vera”. La zifra é stata regoeta con chela de la destinèr a la cura e la manutenzion de la cortina militèra de Hijcze te l’Ucraina olache l’é sepolì i sudé fascegn morc sul front ozidentèl endèna l prum confl it mondièl.

A recort di sudé fascegn morc te la Gran VeraL’assessor regionèl Luigi Chiocchetti é stat a Dìspruch per consegnèr n assegn per stravardèr la cortina de Vera de Hijcze te l’Ucraina

L’assessor Chiocchetti con i raprejentanc de la Crousc Neigra, Maria Piccolin e Sieghard Gamper endèna la vijita a la Cortina de Vera fora Dìspruch.

Dò ge aer consegnà l’assegn, l’assessor Chiocchetti, ensema ai raprejentanc de la Crousc Neigra, compagnà ence da la storica da Moena, Maria Piccolin e dal diretor de l’Ofize regionèl per la mendranzes linguistiches Sieghard Gamper, l’é jit a fèr vijita a la Cortina de Vera de Dìspruch, per onorèr la fossa che recorda i sudé trentins de l’armèda austro-ungarica te la Gran Vera.

Neif e giacia à fat ite la tieja desche na cuerta: l’é l retrat del meis de jené del nef calandèr de l’ICL.

La Jonta de la Provinzia de Trent à aproà enstadì la revijion de la pianta organica de la speziarìes dajan fora la lizenza a cater neva strutures: a Trent, Roveredo, Juan e Soraga. Na dezijion che à portà gran contenteza anter la comunanza de Soraga e soraldut per l’aministrazion de comun che se aea metù dant anter si obietives apontin chel de aer na speziarìa te paìsc. L’é da dir che la domanes ruèdes sun desch de l’assessor a la sanità Ugo Rossi era adertura 11: da Trent (per la 10^ senta), Roveredo (per la 29^), Tion (per la 2^), Caderzon, Calceranica,

Mazin, Novaledo, Ruff rè-Mendola, Soraga, Ton e Juan.

“Vèlch una de la domanes – à dit l’assessor Rossi – no é stata touta sù per rejons de distanza da la speziarìes che l’é jà, aldò del raport anter l besegn e la localisazion de la speziarìes.”

Chesta valutazion ge va dò a l’obietif de na distribuzion pervaliva sun dut l teritorie, ence ti lesc dalonc da la zitèdes. Chest l’é n moment de fort debatit su la speziarìes, dò la dezijion del goern Monti de fermèr la liberalisazion e de voler slarièr fora l ruol de la “para-speziarìes”. (mci)

Soraga à ciapà la speziarìaLa Jonta provinzièla à dat fora la lizenza per cater neva strutures

Page 8: La Usc di Ladins

8

nr. 01 / 05 de jené 2012

www.lauscdiladins.com

Atualité

Does ciacoles con la joena ampezana Monica Dandrea: can che la pascion per la natura deventa n

laour

Dancà y da na pertUedli y oredles daverc sun la sozieté ladina d’aldidancuei

Cala é pa tia pascion plu grana?

Ie son ampezana y perchel ài davignora abù dret na gran pascion per mi teritore y per la natura de Cortina y dles Dolomites. I à ence dediché mi studi a chest.

Cie aste pa studié?Do avei sclut ju l lizeum

scientifi ch sonse juda a Padova a fé l’université olà che i à chirì fora la facolté de Scienzes Forestales.

Y cie aste pa fat dapò la laurea?

Con l titul de dotour forestal ài metù man da laoré sciche profescionista ledia, fajan projetazion y consulenza ambientala.

Emplù ài ence tres abù ligreza con l turism naturalistich. Bele can che i ove 14 agn fajove la acompagnadoura naturalistica te escurscions organisedes da la sezion dl WWF de Cortina.

Cie fej pa plu avisa na a c o m p a g n a d o u r a naturalistica?

Na acompag nadoura naturalistica acompagneia i turisć a vijité l teritore y ti spliga les carateristiches natura-l i s t iches , s tor iches y antropologiches dl post. Ie à spo svilupé na cossa dret interessanta...

De cie se tràtela pa?I à dé vita a na scomenciadiva

de educazion ambientala baseda sun i personaji dles liendes. I porte encerch i sciors a fé sporć desvalifs sciche mountain bike y nordic walking d’isté y jites con les ciaspoles d’invern. Tratant la jita ti conte les liendes y i i porte a vijité i posć olà che chestes é ambientedes. La scomenciadiva à inom “Sui sentieri dei salvans®” y ala se trata de n marcl registré.

Co este pa ruveda sun chesta idea?

I à metù man da studié dutes les liendes, dantaldut cheles liedes a Ampez, provan da jì zeruch ai posć olà che ales é ambientedes. I salvans é creatures che viv ti bosć y che trasmet pesc y generosité y i me reconesce te chisc personaji.

Ol à fe j e ste p a l a acompagnadoura?

Ie à la abilitazion da fé la acompagnadoura te dut l teritore dl Venet, ma spo sonse ence scrita ite tl “Wander-führerverein” de Bulsan ajache i ove fat n curs de acompagnadoura da jì su per mont tl Austria.

Spo saste ence bon l todesch?

Sci, i sa da miec l ingleis, ma i me la cave ence bon con l todesch. I à pu ence fat trei sajons de maestra dai schi a Sexten.

Este ence maestra dai schi?Sci, i à fat l curs de formazion

per i maestri dai schi te Südtriol. Sen laore sciche maestra dai schi, y da en chest ann feje ence pert dl patrimone dl Unesco.

Tu ies patrimone dl Unesco? Cie vuel pa dì chest?

Paolo D’Amico, maester dai schi de Cortina, à abù la bela idea da organisé n te’ pice curs, adum con la fondazion Dolomiti Unesco, a na maniera che ence i maestri de schi y snowboard sie enformés sun l tema. Duc i maestri che à tout pert é spo stés nominés membri dl Patrimone Unesco.

I on ence na merscia autoriseda sun nostes tutes. Al é pu davignora vegnù dit che nia mé i posć, ma ence la jent che viv chilò fej pert de chest patrimone tant emportant. (katia pizzinini)

Page 9: La Usc di Ladins

9

nr. 01 / 05 de jené 2012

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Lorenzo SoratroiRedazion: Sèlf dei Ladins c/o ex Hotel Dolomiti, 32020 Livinallongo (BL)

Tel. e Fax 0436/7451 - e-mail: [email protected] Fodom

Consei de Comun - La magioránza del capocomun Ugo Ruaz l’à refudé, ntel ultimo consei de comun, la mozion prejentada dai cosiadous de mendránza Grones e Dariz, che damanáva a l’aministrazion de se mpegné a stanzié n contrinut anual de almánco 25 mile euro per la Crousc Bláncia da Fodom. “Speton de vedei ci condizion che perveigarà la nuova convezion co la Uls che assa da ester njignada per fauré o merz” a responù Ruaz per giustifiché la pojizion de sua aministrazion. “Se po vedaron che i scioldi i no bastarà a garantì l servisc a temp plen coche l é ste fi n adesm studiaron co de na mán auna a albergadous e impiántisć.” L document l eva ste prejenté dal grop consiliar de “Fodom Domán” davò l cajo suzedù sa na Reba, ulache na mëda de temp, la Rita Devich, l’à mossù speté plu de doi ore l’ambulánza manada dal 118

che a mossù rué da Rocia su perciéche la Crousc Bláncia de Reba la no ciafi eia plu a fe servisc 24 ore su 24. L argoment no l a mancé de mpié na discuscion ntra Ruaz e Grones. L prum zitadin, davò avei liet n articol de giornal, ulache l capogrop de mendránza l dijëva ju duc i laour che la passada aministrazion l’à fat per la Crousc Bláncia, l à rivendiché per sua passada aministrazion l merìt de avei ciapé i fi nanziamenc per la nuova senta e l à cusé Grones de ester bele n campagn eletoral. “Volonve demè che se vade adincontra a n’associazion de coscita gran mportánza per Fodom che nte sto moment l’é n difi colté” l è stada la resposta.

Nuove zentraline da la corente

Magioránza e opojizion i a bu da di però bele nten auter pont al

No al contribut a la Crousc Bláncia. Ruaz:”Speton la convenzion co l’Uls”L lo damanëva na mozion prejentada da l’opojizion

ordine del di, chël che pervedëva de mudé na norma de atuazion del Prg su le nuove zentraline da la corente. La norma, aprovada da la passada aministrazion pezzi ntel 2005, la pervedëva che siebe demè l Comun o le aziende per suea tivité ( per ejemple albergadous o impiántisć ) a podei n fe de nuove. “De segur l’é stada fata n bona fede per se paré dal sfrutament de noste ieghe da pert dei foresti” a spieghé l capocomun. “Ma chi che e vignus da puoch a damané de nuove concescion i n’à fat capì ciaro che chëla norma l’eva ilegitima, coche a confermé ence l parer del legal Livio Viel che on mprescia sentù. Per chëst mosson adegué la norma a la lege. “L provediment l eva forsci ncin “trat”, “l a ametù Grones” ma almánco l eva n “pèl”. Defati dal 2005 nca degugn l à mei mpugnada e l Comun no l a ciapé deguna difi da. Me per che no siebe plu tánta de voia de fe batalie sun chëst

argoment, coche nveze i a fat da puoch a Cesiomaggiore o ntel Comelico.” N’afermazion che a fat ntervegnì l assessor Claudio Sorarui. “Chëste parole” l a dit, “le va n contrast con chël che a fat la passada aministrazion, che davò doi meisc che l’eva su l’a aprové doi zentrai contrastade per cinch agn dal esecutif Ruaz.”

Ok al acordo co la Sit Boè

L consei ( astignus i consiadous Grones e Dariz ) l a parové ence la convenzion co la Sit Boé per l sfrutament dei tarens comunai per piste e impiánti da schi. Acordo che l é rue davò chël bele fat co la Sofma. “Son drio a se acordé ence co le autre doi sozieté ( la Podroi e la Col di Lana n.d.r ) l à comenté con sodisfazion l capocomun. Nte la medema sentada l consei l a de l ok a nvalgugn intervenc de la Sit Boè su tarens comunai. Ntra chisc

de podei slargé la pista “Variante Bec de Roces” a Plán Boé e de fe la nuova pista “Rutort” ntra Ciaulonch e Bec de Roces. Buone nuove nveze per chi che se ciapa a mossei paié la Tosap ( couta de ocupazion dei taresn comunai ). Nvalgune mudazion al regolament le portarà n bel spargn per chi che a da mëte su na picola baraca de len ( mascimo 10 metri cuadrati ) per mëte adasosta l refudam e per chi dal marcé, che i mossarà plu demè prejenté na dománda sola nveze che doi. L é ste sburlé a n auter ann l pont su le funzion associaziade ntra comuns perciéche l goviern l à sprelongé al 2012 e 2013 chëst obligo per i pichi comuns. Medema sort per le nterogazion sul nuof ufi ze turistich al assessor al turismo Manuel Roncat, prejentade da l’opojizion, perciéche l direto nterescé l manciáva a la sentada per cuestion de laour. (sl)

N chisc dis la Crousc Bláncia da Fodom l’é torunada a fe servisc dutoldì. Na bela notizia per i fodomi ma ence per duc chi che laora col turismo, cruziei davò l cajo suzedù a la Rita Devich. A daidé prò a curì, almánco n pert, i cosć che l’Uls da oramei n per de agn no passa plu, l é rué n contribut de 5 mile euro da pert del Comun. Ence l’Aft l’à mpermetù de daidé prò. A chisc se njonta i zirca 8 mile euro che ogni ann l Consorz dei Lifc l paia ite come contribut per l gran laour che sosten la Crousc Bláncia per chi dai schi. N’ambulánza l’é ndavò tres njignada a ji fora 24 ore su 24, “n cajo de debujen per i fodomi o i sciori de nuosc alberghi che podëssa avei debujen ence via per la not” spiega l prescident Paolo Delmonego. L Comun no l à aprové la mozion de l’opojizion che damanëva de stanzié n contribut de 25 al ann perciéche l vol speté che vegne fi rmé la nuova convenzion co l’Uls. Ma ci se

Che no se dighe che valgugn no i eva scialdi curiousc e i no s’à damané plu oute co la fi n del ann la ruëva très plu damprò “Ci metarali su sul lenare del Ulf del 2012 ?” Ades se l sa. I protogonisć, o meio, le protagoniste i é nvalgune fameie da Fodom da nviade. Saveiso, ve recordeiso chële gran fameie de set, vot, diesc fi oi ? Ecole chilò, bele prejentade su cherta patinada come le “star” de la moda o chelche bel machina de luśo. Si, perciéche chële vegle fotografi e, metude a dispojizion dal archif del maestro Franco Deltedesco “Bet” le merita proprio de ester vedude, cugnisciude e de fe bela paruda per dodesc meisc al ann su per mur de stua. Veli chilò i “Śugoi”, “Chi de Iochele”, i “Finstri”, i “Furlagn” e troc de autri co l guánt da feste, coche l eva d’obligo co se jiva a fe na foto de fameia che, magari, la costëva ence n “fránco” ma l eva n vèlch da se vaghé. Foto che descor da sole, ence se l “Benigno Gobo” l i a ndavò metù del suo, de na zerta vita vivësta con gran dignité e orgolio, sebenche no m a n c ë v a l e struscie e le fadie. Ma co le va da fe la foto de fameia, duc cialëva fora plu jovegn ( e no l eva i truchi, l mascara o l “fard” da se mëte sui ogli ), plu biei, plu fl inć. “L bel” disc la prescidenta de l ’Ulf Daniela Templari nte le parole davántfora, “l é l ji a cherì nte

Da Nadel se disc che se deventa duc plu valenc e coscita ence Aft e la Scola de Schi de Reba i a metù da na pert le beghe de chisc ultimi meisc per nvié via ndavò na colaborazion. “S’on nconté plu oute” conta l prescident de l’Aft Senastian Becker,” ence auna al capocomun e al assessor al turismo. A la fi n la scola de schi, ence se passé da nen toch l tiermen damané da l’ascemblea de sozi de l’Aft, l’à mané la lëtra ulache la disc che la tira ndrio l’azion legal metuda a ji contra de nos. Ntel medemo temp ence come associazion turistica i on scrit per amëte che forsci se podëva se descore deplù, che podonve i é di che metonve sua

spetela la Crousc Bláncia da chëst nuof document che assa da ji a regolamenté ndavò l raport ntra associazion de volontariat e servisc sanitar publich ? “A mi me sa plucheauter n bándo” spiega Delmonego. “N pratica, la Uls la damana associazion per associazion de podei seguré n servisc drio l luoch e i intervenc. A Reba, che l’é na localité turistica, ven damané la disponibilité de 3 ambulánze. A Cortina, per fe n ejemple, la nen damana 4. Tocarà vedei po con cotánt che la Uls la vignarà adincontra per curì i cosć. Per la fin de jené nos mossaron i é mané ju na relazion con duc i cosć che on sostignù nte sti ultimi 3 agn: da la benzina, ai mezi, la manutenzion e coscita nnavánt. Ben da capì che nos metaron ite ence l cost del personal che mosson sostignì per garantì l servisc, souradut

le fijionomie de nlouta, le esprescion del vis da ncuoi e di:”Ma chëst chilò l ie nsomeia al.., sarali de la medema fameia ? Saralo l nono de…o la mëda de.. Ciala coche i se nsomeia. Spo cialeie ai vis de chi ëi coi bafi a la Ceco Bepe e chële mëde tánt bele zevile, coi ogli magari che rì ma co na ombria de rassegnazion davovia che te dà da pensé che no siebe ste n vive tánt saurì. E spò chël portament tánt dignitous, dute con suo bel guánt, con corei e cëre, i gurmiei de sëda, l ciapel d nviade senza pluma. Coscita v’è lascé compiti per n ann ntier. E co ve nconte, ve damane se sei ruei pro a cugnësce duc.”

L lunare l vignarà scinché a duc i abonei de La Usc di Ladins e l sarà da ciapé da compré nte le boteighe. (sl)

d’inviern. Come dit ades garantion n’ambulánza, ma se on i volontari a dispojizion, n manon fora ence deplù. Nfi n” siera ite Delmoengo, sul cajo de la Rita Devich volëve spieghé ci che l é suzedù. Nos onve fat a savei al 118 che onve n celular che no jiva perciéche ogni tánt l se destudëva da sol. Che cajomei i clame sun autri doi numer che i onve de. Ma n chëla domán lori a demé clamé sul prum dei trei e co degugn a responù i a clamé Rocia.” (sl)

cuestion al ordine del di de la sentada. I maestri i s’à mpegné a colaboré deplù per l’ativité de l’associazion e coscita per nos la cuestion l’é sarada. Zerto, mossarà ester l’ascemblea dei sozi, che fajaron de merz o auril, che tol at n via formal de la situazion, perciéche coscita perveiga l regolament. Ma da pert del consei de aministrazion la scola de schi la fesc pert ncora a duc i efec de l’associazion, ence se la lëtra l’é ruada tardiva. Chël che conta l é che i a fat chël che s’ava damané e le intenzion i é bone. Per l’inviern on bele nvié via manifestazion co la nuova scola de schi e lori i no n é ite. Ma da chilò nnavánt peia via

ndavò la colaborazion. Chëst desmostra che no son chilò per se giaude a smazé fora na scola de schi da l’Aft, coche valgugn contëva ntourn, o per se formalizé. Chël che conta per nos, come diretif, l é che se colaboreie e se tegne auna per l ben de duc. Se se despartion, n remeton de duc. Toca cialé a nosta val duta auna. On passé momenc difi zili st’auton ntra Aft e scola de schi. Ades i clienc i ven e i veiga che l’é n’autra scola, i se damana l percié. L eva situazion che s’assa podù se sparagné. Ades augure demè a le doi scole che le colaboreie, che le se feje si concorenza, ma senza se fe dispeti un con l’auter.” (ls)

Tourna la pèsc ntra Scola Schi e AftI maestri i a retrat l’azion legal contra l’associazion turistica

La Crousc Bláncia ndavò n servisc dutoldìRua 5 mile euro dal Comun e la mpermetuda den contribut da l’Aft

Lunare 2012Le fameie fodome da nviade ntel Lunare 2012 de l’Ulf.

La curtela del lunare 2012 de l’Ulf.

La senta de la Crousc Bláncia sa na Reba.

Page 10: La Usc di Ladins

10

nr. 01 / 05 de jené 2012

www.lauscdiladins.com

Fodom

Natura - L stambech, l “bech di creps” é n animal con na storia longia, na storia che va zeruch de 30.000 agn: de chela epoca é i dessegns de stambec che é vegnus descoris sun pareis dles cavernes a Altamira, tla Spagna. Tles Alpes é i stambec ruvés a la fi n dl 15ejim secul. N mit rodova entourn a la imaja de chest tier via; al fova araté n animal magich y miracolous, ajache al mangiova les erbes che cresc plu al aut y é perchel plu pures. Truepes pertes dl stambech, dai corns sfruziés su, al sanch y enfi namai l cuer vegniva adorés per medié trueps mai.

I prums stambec sun la Marmoléda

Al fova l 1978 can che n valgugn iagheri de Poza de Fascia metova su na colonia de stambec sun la Mamolada. Ai ova baraté fora vint

Persones - Ruvé sun les pizes plu autes di creps y ti cialé ti uedli an stambech ne é nia na cossa da vigni di. Lino Pezzei l à fat plu de una na outa. Ji su per mont y fé ju chisc tiers tant asvelc y fl inc é sia pascion. I l on enconté e al nes à conté de sia esperienza.

Olà jeise pa a fé ju i stambec?I son sté tla Valle Ombretta,

sun l parei a sud dla Marmoléda.

Can seise pa sté l ultimo iade?

ponjins de gial grisc, che vegniva dal “Centro di allevamento di selvaggina di Casteller” con sies stambec, trei bec y trei cioures, fora dl Parch Nazional dl Gran Paradiso. Chisc sies animai fova vegnus lascés ledi tl radion di Monzoni, tla valeda de San Nicolò. L ann dapò ti fòvel vegnù metù laprò ciamò cater ejemplars. La “colonia dla Marmoléda” se à svilupé inant scialdi bon, a na maniera che vint agn dapò, dl 1998 n’en fòvel bele 230 y dl 2003 fova chesta colonia la plu grana de dut l arch alpin, con za. 500 tiers. Ma ai ne é nia mé tres stés ti medemi posć, an à podù monitoré la migrazion de na partida de chisc animai tl vers de Furcia Rossa, y tla auta Val Franzedas, tl beluneis y spo inant entourn a les Pizes dell’Auta y dla Furcela dl Neigher. Da chest raion é ence n pice grup migré inant y ruvé, dl 1993, te Val

Per un n di te n auter mondDe november él sté ciamò na outa ai fa ju, dant che al vegniss l invern: intervista a Lino Crust, gran apascioné de stambec

I stambec dla MarmolédaDl 1978 n’én fòvel sies, trei bec y trei cioures: l svilup dla colonia de stambec dla Marmoléda

Lasties, tl raion dl Sela. Dal 2001 encà é l comportament de chisc animai argoment de stude. Ai é vegnus amarscés y monitorés y an à podù desmostré na maioura sojornanza de chisc tiers tl teritore beluneis tratant l ann fora.

La rogna

L stambech é n animal dret asvelt, fl inch y sterch, ma truepes é les maraties che manacia sia sanité. Una dles maraties plu temudes dai stambec é la rogna, na maratia parasitara goujada da germes scialdi pici che se ciava sot a la pel ite y da vita a na gran infezion. De conseguenza toma demez la pel, che deventa da sfenes y da mercia. Pueces é les speranzes da varì. De fauré dl 2004, tratant n invern dret ert a gouja dles temperatures basses y dla truepa neif, n’en n’él mort fora trueps.

Apeina che la neif se fova delegheda ovon ciapé n gran numer stambec morc: 150 é endut i tiers che é vegnus ciapés morc. Trueps de chisc, éson spo vegnus soura, ova la rogna.

L projet per l recuper dla colonia

N gran stuep mediatich é levé su dapò chesta descorida y l aministrazion provinziala de Belun à ativé, en colaborazion con l corp forestal dl stat, n projet per limité i dagn gaujés da la rogna, l “Projet stambech 2006 - 2009”. L projet per l recuper dla colonia de stambec dla Marmoléda prevedova la pieda de la maioura pert di tiers a chi che al ti vegniva dé ite na medejina contra l parassit. L projet é vegnù porté inant dal 2006 al 2009 con l aiut dl personal dla facolté de medejina dai tiers dla

université de Torino. Les cures fova bele metudes man dl 2004, can che al fova vegnù medié za. 40 ejemplars de stambech, scialdi mé de ses maschil. Ma na inrescida, l ann dapò, ova mostré che trueps animai fova morc a gouja dla rogna y la situazion scialdi critica se ova damané n intervent plu sterch per medié i stambec y i amarscé y ti mete n radiocolar per podei i monitoré.

L projet é ju inant enfi n al 2009 y à porté de bogn fruc, ma sciche la situazion é aldidancuei ti onse damané a un che conesc scialdi bon chest tier y che ti é ruvé de spes dret permez: Lino Pezzei Crust. (kp - Fontanes: Karl Demetz, 2007, “L stambech. Nutizies sun si storia”, Urtijëi y Gianni Castaldello, “Salviamo il re delle cime: progetto stambecco 2006 - 2009” te “Cacciare a Palla”)

I son sté ai 22 de november. I n’en n’à aprofi té ajache al ne fova nia ciamò vegnù la neif. Al fova saurì da jì su, l grunt ne fova nia glacé. Sce al é glacia ne vàla nia massa bon da jì su, ajache al é dret ert.

Jeise tres tl medemo post?I va scialdi mé sun les crepes

dla Marmoleda. En chest auton sonse ju a vedei olà che i stambec fova, enfi n che al ne fova nia ciamò vegnù la neif.

Ne eise pa deguna tema da ti ruvé tant permez?

No, dai stambec ne me teme nia. Can che i à fat la fotografi a a chel gran, me cialòvel tl mus y ie ti cialove ad’al tl mus. Al arà abù plu o manco 10 agn y mez (ciala la foto da na pert).

I à pensé che sce l stambech fossa da veira n animal rie, me fòssel bele salté ite y me essa fat fora. Ma l stambech é n animal meste (mansueto) per defi nizion.

Ma l comportament de vigni

animal pò ester imprevedibel...Sci, chel é veira, ma i ti son bele

ruvé permez n grum de iadesc y i à vedù che ai ne é dessegur nia prigorousc. Ie va pa davignora dassoul can che i va ai fé ju.

Co fajeise pa da ti ruvé permez sce ai viv sun de te’ crepes tant ertes?

An mess studié dret ben l post olà che an va su. Ie ciale davignora da ciafé n troi olà che an se va saurì ajache su per i creps ne vae ie nia.

Vos seis ju su tratant l auton, ma co se comporta pa chest animal d’invern, can che al é la neif?

L stambech é n tier gaiert y al ne se lascia nia tant atira sciautrì dal freit y dal burt temp. Al é pu ausé y fat per vive te chisc posć. Permò tert de auton se tirel ju sun i confi ns dl bosch per chirì zeche da mangé.

Cie mangia pa chest tier?L stambech mangia les plantes

y les erbes che cresc plu alaut sun

Les cioures con i pici. L parei a sud dla Marmoléda, olà che i stambec viv.

N stambech de za. 10 agn y mez. An veid la merscia sun sia oredla.

i creps. L invern é endere na sajon plu crudela per al, ajache al mess se crazé fora l’erba secia da sot la neif fora o bocolé ju de barantli y mustl.

Co fejon pa da savei l’eté de n stambech?

L’eté de n stambech pòn mesoré

tres si corns. Vigni ann él na rissa emplù che i roda entourn via, sciche ence ai ciamourc.

Cie desfarenzia él pa perdret da n ciamourc a n stambech?

N ciamourc é n animal plu pice, ma ai viv tramidoi ti medemi posć, sun i creps plu erc. Al é massa interessant da vedei sciche ai salta su per cheles crepes.

Co eise pa fat dai arjonje sce al é tant ert?

Trois ne n’él nia, al é da se rangé da jì su y da ciapé la streda plu saurida.

Sun les fotos veigon che i stambec plu vedli à na merscia sun les oredles, ma chi plu pici no. Ciuldì pa?

Les mersces ti fova vegnudes metudes can che ai ova ciapé la rogna.

Ai fova vegnus mediés y spo amarscés. Can che al se fova slarié fora chesta maratia ne ti fove ie nia ju permez, ajache al fova prigo da se la taché. (Intervista de katia pizzinini)

Lino Pezzei Crust.

Page 11: La Usc di Ladins

11

nr. 01 / 05 de jené 2012

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Marco Dibona MoroRedazion: Ciasa de Ra Regoles, 32043 Cortina d’Anpezo (BL)

Tel. e Fax 0436/868615 - e-mail: [email protected]

Sabeda 14 e domegna 15 de jenaro podaron vede ra doa gares de schie de ra femenes, una discesa e un super G, su ra pista Olinpia de ra Tofanes, in Anpezo. A i dià ‘na man a ‘l comitato che bete a śì chesta gares ‘l é stà el Comun de Anpezo, che el s’à ciatà co ra sozietas de inpiante, ai 2 de jenaro. Poca ores ignante de i responde a ra Federazion internazionale de i schie, se in Anpezo se śia adora o no, a fei chesta gares, s’à pensà de i sporśe algo de sode a ra sozietà Ista, par el laoro che ra fesc, su chera pista, pi che see par parecià el gnee pestizo. Algo betarà ches’outra sozietas de inpiante, con zinchemile euro par una, ma pi che see sarà el Comun, con 110 mile euro. In duto, el Comun el bete supośsò 250 mile euro, par chesta doa gares. E pó ese che, da does, es deente tre, chera gares, se ra Fis i dajarà pede, a Cortina, chera de supercombinata, che i no n’é śude adora a fei a Courchevel. Pó ese che, canche chesto sfoi ‘l é ruà par ra ciaśes, see beleche stà dito, che ce i vó fei. “Canche ‘l é zavarie, beśen dezide: o se se tira indrio, e se zede, sedenò beśen tegnì duro e tirà dreto, śì inaante” – el me disc el capocomun Andrea Franceschi de Matia. Ben, chesta ota el Comun ‘l à dito de śì inaante, cemodo che ‘l à fato anche par ra gara su i schie da fondo, el Tour de Ski, intrà Cortina e Toblach.

“Canche s’à inze man un comun

Dute parla de ‘l gnee, in Anpezo, su ra Dolomites, parcé che el mancia. In é poco su ra pistes, nuia par strada, inze i paesc. A padì ‘l é ra economia, con poca śente su i inpiante, i maestre de schie a ciaśa, ra boteghes che no vende, i hotiei meśe voite. S’à festide par ra gares de schie, alcuante ‘s é beleche soutades. Senza voré fei discorse masa grei, ancuoi beton alcuante verse, un soneto par ladin anpezan, de atualità, betù śo da ra nostra Teśele Hirschstein. A era un gramarzé, a dute nośoutre el pensier che intanto el rue, chesto benedeto gnee, mangare ignante de ra fi n de ra festes.

Alolo ignante de Nadà i à daerto ‘l ufi zio noo, a San Vido, agnó che i zerne ra posta par i comune de Anpezo, de San Vido, Borcia, Vodo e Zubiana de Cadore. Da là moe dute i postìs, co ra so machines, par darśonśe duta ra ciaśes. I é de diesc, par zinche comune, co ‘na caposcuadra e con Giuseppe Remigio che i tende a dute. Chesto sito noo, a San Vido, ‘l é in via De Lotto; a taià el nastro ‘l ea i doi capecomun Andrea Fiori, par San Vido, e Gianluca Masolo, par Vodo. Con lore ‘l ea i pize de ra scora popolares, co ra letres da i mandà

I é beleche drio a se parecià, i chinesc studentes de ra scores de Anpezo, inze ‘l Polo de ra Valboite, che i moarà par r’Australia, ai 2 de marzo che vien. Prozede coscita el projeto scomenzà śa doi ane, betù aduna da ra nostra scora alberghiera e da el John Paul College de Frankston, pede Melbourne. Ve recordaré che in ea stà scrito anche su chesto sfoi, pi otes, par contà de i nostre tośate, che i aea abù un bon azeto, canche i ea stade da cher’outra banda de ‘l mondo, e de cemodo che i aea rendù ra creanza, inze ra nostra ciaśes, canche ‘l ea ruà i studentes da r’Australia.

Chi chinesc che moarà ai 2 de marzo, i restarà par doa setemanes co ra families de chel paes; i tornarà in ca ai 20 de marzo. Chesta ota ‘l é algo de noo: par i anes de ‘l projeto da ‘l 2011 a ‘l 2013, ‘l é stà tolesc inze anche outra scores de el polo, no pi solo ra alberghiera, ma anche i tre licee artistico (chera che r’ea ra nostra Scora d’arte) el clasico de San Vido e el scientifi co.

“S’à vorù che fose anche outre studentes a podé fei chesta

– el śonta Franceschi – beśen ese boi de fei sacrifi zie. Se sà che, a bete i sode par chesta gares, i manciarà, par fei algo de outro, par chesto an 2012. Beśen pensà sora, ce che val depì. Nośoutre ón pensà che ra gares de Copa del Mondo, e ‘pò ra candidatura par domandà i Mondiali de el 2017, ‘es varese. No se podea i dì de no a ra Fis, a ra gares de Copa, proprio ‘sto an, che son drio a portà inaante chera candidatura”.

Coscita se pó dì che el gnon de Cortina ‘l é da vinte ane indrioman, inze ra Copa del Mondo de schie, da chel jenaro de ‘l 1993, canche s’à scomenzà. Ignante ‘l ea stà un

El paes intiero, par ra CopaEl Comun de Anpezo, pede a ‘l Comitato, aduna con chi de i inpiante: in Anpezo se fajarà de duto, par no perde ra doa gares de Copa del mondo de schie de ra femenes, ades de jenaro. S’à fato conpain par i schie da fondo de el Tour de ski

Su ra pista Olimpia de ra Tofanes se vedarà, anche ‘sto an, ra atletes de Copa del Mondo de schie. Chesta r’é ra americana Lindsey Vonn, una de ra pi varentes.

grun de outra gares de Copa, de i ome e de ra femenes, da i ane Sesanta inaante, fi n a chera does, de febraro de ‘l 1990, fates propio canche manciaa el gnee, par mesa Europa. Chera ota s’aea scrito una bela pajina de ra storia de el sport, in Anpezo, canche ‘l ea stà Kristian Ghedina Broco a venze, a Ronzuos, ra prima gara de ra so vita.

Chesto an, dapò de ra gares de i ome, in Gardena e in Badia, inze el mes de dezenbre, ades tocia a Cortina, portà par duto el mondo el gnon de ra Dolomites, de ra so pistes, de ra so crodes, de ra longa storia de el sport, inze ra nostra vales. (mdm)

a Babbo Natale; ‘l é da sperà che, co i tenpe che ‘s à ra Postes, chera letres es see śudes adora a ruà, par Nadà. Anche inze ‘l nosc paes, da calche tenpo, ra śente ra se lagna, propio par ra posta, che ra rua tarde, canche ra rua, sedenò i te disc che ‘l é meo śì a te ra tuoi, parcé che lore i no và adora. El vecio ufi zio, che ‘l ea sote ra ciaśa de ra Postes, fato su par ra Olinpiades de ‘l 1956, el no n’é pi: i à vendù chi locai a Mario Moretti Polegato, che in fajarà boteghes da vende i so scarpe e cuartiere, deboto inze piaza. Ca de nafré, i ufi zie de ra Postes i śirà

Ra Postes in CadoreRa posta che rua in Anpezo, ades ra pasa par San Vido

I capecomun i daerśe el noo ufi zio de San Vido, agnó che pasa anche ra posta che ra rua in Anpezo.

A scora in Australia Prozede polito el projeto, intrà el polo de ra scores Valboite e el John Paul College pede Melbourne

esperienza, a cresce – i me disc i profesore de el Polo – e pi che see i studentes pi varentes, de ches’outra scores, che mangare i aea abù nafré de invidia, i anes pasade, par i so amighe de ra alberghiera”.

A fei moe danoo chesto projeto, a ‘l fei śì inaante, ‘l é stà duto chel che ‘l é stà fato, ra prima ota, da dute aduna: ra scora, i comune, ra aziendes che ‘s à dià ‘na man, ma soralduto ra families de i studentes. Senza chesta parsones no s’arae podù fei chel che ‘l é stà fato. Daante de dute, beśen el dì, ‘l é i doi comune de Anpezo e de San Vido.

E beśen menzonà i emigrantes, pi che see chi da ‘l Veneto e da Belun, che ‘l é in Australia, leade da ra asociazion Bellunesi nel Mondo.

Ades i é drio a se scrie, intrà profesore e studentes, da i nostre paesc e da r’Australia; un grun de mail, par se conosce, par in saé depì. A scora, i studentes i se parecia, pi che see co ‘l studià ancora meo ‘l inglese. (mdm)

Chesto gnee benedeto El se fesc spetà

Cuante dis eloche vardon in sus’à cuaji el col a zesacù.

In é vegnù chel tantoda sconde suchera erba veciache spontaa su.

Ra sorizeses no ‘l à magnàe speton che in rue‘na bona fré par Nadà.

Dute contente badinarone sarà laoro a boaton.

Teśele Michielli Hirschstein

fora in Begontina, inze chel sito noo, intrà ra doa strades via Olimpia e via Roma. Dito duto chesto, se capisce parcé che, inveze de aé un ufi zio par ogni comun, cemodo che ‘l ea ignante, ades in é un solo, par zinche comune, supośò diesmile parsones. I postìs i mena fora ogni di trezento chile de posta, con pi de dojento letra racomandades. Par se moe i dora machines Fiat Panda, co ra cuatro rodes che tira, par ruà fi n inze i poste pi indalonśe, a forzela Zubiana e in Son Śuogo, sora Anpezo, a 1.800 metre, el posto pi outo da darśonśe.

Page 12: La Usc di Ladins

12

nr. 01 / 05 de jené 2012

www.lauscdiladins.com

Anpezo

A ra fi n de ‘l an pasà i à daerto un hotel noo, in Anpezo. A Śuel, alolo sote el stradon, a man dreta, canche se rua da Cortina in fora, ves el Cadore, ‘l ea un pra, fi n śa poche anes: ades ‘l é un hotel da cuatro steles, un de i pi biei de ‘l paes. Par Anpezo ‘l é stà un di da segnà inze ra storia, canche i ‘l à mostrà a dute: no se sà da cuante anes no se daerśea un hotel noo. Chi che ‘l é stà fato, i ultime tenpe, ‘l ea senpre hotiei fate fora noe, da chi vece, o algo che mudaa: se penson de ‘l Mirage, a Pezié, che ignante ‘l ea ra Meridiana, o de el Villa Blu, che ignante ‘l ea un ospedal par i pize, o el Faloria, un de i ultime, a Śuel, a ‘l posto de el vecio Silvano. Chesto inveze ‘l é de ‘l duto noo.

“Chesta merees es fesc el ben de Cortina – r’à dito Giovanna Martinolli, loudaduó de comun, ignante de taià el nastro ros – e ón da se recordà che, par el fei su, à lourà tropa śente de ca, tropa aziendes de ra nostres. Ei acaro, pi che see, che i vore el tegnì daerto fora e fora, undesc mesc a ‘l an. Spero che, a vede chel che se fesc ca inze, anche de outre i ebe voia

S’in conta zinche, de telecameres, che es tol śo, par piaza, in Anpezo. Da alcuante dis se res vede polito, nafré daparduto; es và a se śontà a cheres che ‘l ea ignante, betudes da ra banches, da alcuanta boteghes. Chestes ‘s à vorudes el Comun, parcé che podone ese dute nafré pi segure. Una r’é propio inze piaza, tacada su par el Comun Vecio, e ra varda śo ves ra piazeta che r’à el gnon de Silvestro Franceschi, el nosc Tete Dane. Un’outra r’é śo in Revis, intrà ra scores, ra palestra, el tennis, ra ciaśeta noa, de len, agnó che i podarà se ciatà a sonà, i nostre tośate. In é outra does inze ra piaza de ra Postes, che ‘es varda chi locai agnó che và un grun de śoen, da dasera, di note, e propio agnó che in suzede de dute i colore, canche i vien fora, mangare nafré beude. Dinultima in é una su da ra stazion, pede a el tendon de ‘l Audi Palace. Là da ra stazion ‘l é stà fato malagrazies, śa poco tenpo, canche alcuante tośate i à pestà su, i à fato dane, inze i comede de ra stazion.

El zervel de duto chesto inpianto, da toi śo, ‘l é inze el comando de i poliziote de comun, da ‘l comandante Nicola Salvato. A fei duto el laoro ‘l é stà ra Reteco da Verona, ra medema dita che r’à betù outre inpiante conpagne, inze outra zitàs: ca pede de nośoutre in é un a Ponte nelle Alpi. El nosc comun ‘l à fato duto chesto, ‘l à spendù ben da sode, parcé che podone ese dute pi segure: nośoutre che se vive inze ‘l paes e chi che vien da fora, par ra so vacanzes. De chesto projeto in à parlà ignante inze ra comiscios de comun, ai 28 de dezenbre, e in parlarà danoo, un de ‘ste dis, inze el consilio de comun. Beśen fei un regolamente, par res dorà. Pi che see, ‘l é da i tende de no śì a s’inpazà de i afare de chi outre, cemodo che ra disc ra leje su ra privacy.

“Ra videosorveglianza r’é ‘na medejina – el me disc el comandante Salvato – e parcé che ra śoe, ‘l é ignante da vardà drio, par conosce el mal, e dapò beśen dorà ra medejina iusta”.

Dapò el comandante Salvato el

de fei conpain. In Anpezo ón da lourà aduna, par śì inaante”.

Chesto hotel el scurta nafré ra strada, che ‘l é intrà el nosc paes e chi pede, inze ches’outra vales, agnó che i pó dorà un grun de sode, che i sporśe ra Rejon, o ra Provinzia. Ca, inveze, ‘l é stà śente da fora, da Chioggia, a bete i sode, algo depì de vinte milioi de euro; i é de alcuante, ma daante de dute ‘l é Albino Ghirardon. Par chesto, par ciatà chi de ‘l so paes, da Chioggia ‘l é ruà in Anpezo el capocomun Giuseppe Casson e el consilier Lucio Tiozzo, de ra Rejon Veneto.

“Ancuoi, par venze, beśen lourà polito – ‘l à dito Casson – e par chesto ei acaro che see stà alcuanta parsones de ra nostra zità a vegnì ca, a fei su chesto hotel, a Cortina”.

El consilier Tiozzo ‘l à śontà pede: “Ancuoi i é de poche, che i à el corajo de se bicià, de bete sode, de ‘ste tenpe, coscita difi ziles, che son drio a vive. Lore, inveze, i é vegnude ca, a fei su algo de noo e de bel, a ris-cià, a dà laoro a tropa parsones”.

El Rosapetra ‘l é fato de tre partes: ‘l hotel, da dromì inze, con

me disc el parcé, che s’à pensà de res dorà:

“El prin vantaśo, de chesta telecameres, ‘l é chel de scutrì i laśaroi, che i à chera de fei baronades, parcé che s’à vedù che, agnó che se res bete, i no fesc pi malagrazies. Ma beśen śontà che ra telecamera da sola no n’é asei: ‘l à senpre da ese ra parsones, che res dora. E ‘pò no se pó se contentà de in bete fora alcuantes, parcé che coscita i se tramuda, nafré pi inaante, inze un posto pi scondù, o agnó che mancia ra telecameres, par fei i so jeste”.

E ‘pò el śonta pede algo de outro:“Chel che ‘l é stà tolesc śo da ra

telecameres el resta inze ‘l nosc ufi zio, sarà via, sote ciae, par 24 ores; se ‘l é de ‘l sabeda e de ‘l domegna, o i dis de festa, mangare par calche di depì. Chel che ‘l é stà rejistrà, se pó el dorà par un prozeso: ‘l é un documento. Ma no n’é mai da se desmenteà de chel che ‘l é un de i pi grei derite de ra parsones: ese lasciades in pasc”.

De el regolamento noo ‘l à parlà el sacretario Agostino Battaglia; ‘l à dito che no se podarà dorà ra telecameres par śì a vardà drio ra śente, su ‘l so. No se pó res dorà par bete ra multes, par chel che disc el Codice de ra strada. Inze una parola: nuia a che fei, co ‘l mondo scrito da George Orwell, inze chel so libro su ‘l Gran Fardel, ancuoi coscita de moda.

On ocio da ‘l outoZinche telecameres de sguaita, par i tende a ‘l nosc paes, inze outretante ciantoi. Algo depì, par me defende da ra baronades. Cemodo che scriea George Orwell, con ‘l so Gran Fardel

Ra telecamera tacada su par el Comun Vecio, de sguaita su ra piaza.

S’à inpizà RosapetraUn hotel noo, in Anpezo, a mudà ra storia de ‘l paes: da diejines de ane s’i vedea solo sarà, chi vece, no daerśe de noe. I sode i rua da fora, da Chioggia. Outre servizie, par duto el paes

El noo hotel Rosapetra, fato su su ra ares, intrà el stradon e ra farata, a Śuel.

Giovanna Martinolli, loudaduó de el Comun de Anpezo, ra taia el nastro, ai 17 de dezenbre 2011, un di che restarà inze ra storia de el nosc paes.

vintenoe cameres, alcuanta suites; ‘pò ‘l é el ristorante; dinultima ra Spa, cemodo che se disc ancuoi, da ‘l latin “salus per aquam”, che ‘l é senpre meo de ‘l ingleje wellness e fi tness, agnó che ‘l é ra piscina da nodà, ra saunes, el bain turco, ra palestra e duto chel che se se speta de ciatà, ancuoi, inze un hotel coscita. Inze ‘l ristorante, inze ra Spa, pó śì inze dute, anche ci che no drome inze ‘l hotel, coscita i deenta doi servizie par duta Cortina, par dute i foreste che rua ca, ma anche par ra nostra śente. El diretor ‘l é Aldo Melon, un òn nasciù e cresciù in Anpezo, che ‘l à senpre lourà par el turismo, co ra so familia.

I ultime vinte, trenta ane, in Anpezo ón solo che vedù sarà hotiei, che i resta là, burte da vede. Proon a in menzonà alcuante, a memoria, a vegnì inze par stradon: Fanes, Dolomiti, Villa Alessandra, Ampezzo, Italia, San Marco, inze piaza, propio daante a ra jeja de San Iaco, par ruà fi n śo a ‘l Tiziano, a Cianpo. Par outre, se sente dì che i paroi i à chera de vende, de s’in śì. Outre ancora i é beleche deentade condominie, pies de cuartiere, par ra speculazios, el vantaśo de poche, par ra morte de ‘l paes. In é de outre, anche intrà i pi grei, che i à biśoin de laore, da i fei fora, parcé che i é vecia cadrees, drio a s’in tomà śo, monumente a ra storia de ‘l turismo, che ‘l é stà, ma par nuia pronte a vardà ves el doman. Chel che fesc pensà sora, ‘l é che el nosc paes ‘l à biśoin de śente che vien da fora, de foreste, par śì inaante: ormai s’i conta su i diede, i hotiei inze man de anpezane, de ra families che à tegnù aduna, fato sacrifizie, par śì inaante, par prozede e fei polito.

Un ultimo pensier, su ‘l gnon de ‘l hotel noo. Rosapetra ‘l é un gnon inventà, con chera de recordà ra Enrosadira, ra croda, ra piera, che deenta rosa, su ‘l sol fi orì. Algo in onor de ra nostra Dolomites, ma senza ese conpagne de dute chi outre. (mdm)

Page 13: La Usc di Ladins

13

nr. 01 / 05 de jené 2012

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Dr. David LardschneiderRedaziun: Cësa di Ladins, str. Rezia 83, 39046 Urtijëi

Tel: 0471/797199 - Fax 0471/797384 - e-mail: [email protected] Gherdëina

Jadiné artistich - Na sëira de bai y ejibizions cun coreografi es studiedes ite aposta, cun guanc sluminënc, cun mujiga da spetacul y devertimënt, cun atlec profesciunisć dl jadiné artistich, ëi y ëiles, peres y sambën Carolina Kostner che duc se ncurfertova a pudëi udëi dal vif. Y pona na bela cumpëida de jadinadëures, mutons ma scialdi mutans, dai mëndri ai majeri che à abù legrëza de mustré cie che i sà da fé sun i doi fi eres strënc, per deventé n di o l auter povester ënghe tan boni coche si idoi cun chëi che i à abù l unëur de jadiné ntan chësta sëira.

Ciantia ”live” cun Silvy Perathoner

N stadio toch y plën se òvel abinà n merdi ai 27 de dezëmber

te Sëlva. Giaurida ie unida la sëira te na maniera drët particulera cun la ciantia Wonderful Dream cianteda ”live”, sun dlacia y cun drët na bela usc dala ciantarina de 16 ani de Sëlva, Silvy Perathoner, che se à desmustrà drët da snait a cianté dan a passa 1300 persones y te na strutura ulache l ne n’ie nia saurì n cont dl’acustica.

L univa balà sun mujiga da fi lm

L univa śën l gran mumënt per i jadinadëures de Gherdëina che à pudù se prejenté sun dlacia daujin a atlec de livel che se à fat merit tl sport agonistich a livel naziunel y che al didancuei se dà ju plu suvënz cun l spetacul sun dlacia. Nsci àn pudù cialé pro al pèr de balarins Camilla Pistorello y Andrea Vaturi, che à danter l auter balà n tango drët cun sentimënt. Pona fòvel mo da udëi la desmustrazions de Federico Uslenghi n maester y jadinadëur profesciunistich che fej nce pea pra plu spetaculi y shows tla televijion. Fabio Mascarello à devertì l publicum te Sëlva cun n pez da matada nterpretan un che se n’à bu n got de massa y ne fova nia plu drë bon de sté mpe fajan nsci de drëta strambaries.

Danterite fòvel pona for inò da udëi la coreografies dla jadinadëures dl Eisclub Gherdëina, che partides su te grupes dala mëndres ala majeres, à mparà ite per chësta sesta edizion de Christmas on Ice coreografi es sun mujiga de fi lms y furnides su cun de biei guanc che passenova pra l argumënt dl fi lm. Nsci à la grupa agonistica cun Daniela, Nora, Francesca, Pia, Sofi a, Anna y Carmen nterpretà la figures fantascientifi ches dl fi lm Avatar. La grupa mpue plu jëuna, ulache l ie nce leprò i doi atlec mutons fertunei danter duta ch’la mutans, Manuel Piazza y Aron Insam furnii su da gangster, à balà sun la mujiga dl fi lm cun Tom Cruise ”Mission impossible”. Y nce la plu jëunes à mparà ite na coreografi a sun l fi lm de parodia de James Bond ”Austin Power”. I atlec jëuni à pona mo balà sun mujiga ora dl fi m ”La vita è bella ” de Benigni, sun l pez ”Joy Ho” ora de ”Slumdog millionaire”

y ora dl Broadwaymusical cunesciù ”Chicago”.

Jadinà à nce la jëuna de 18 ani de Bulsan, Carol Bressanutti, che à da permò arjont l cuarto plazamënt pra i campiunac taliani.

Carolina y l sëmi de jadiné

Ma l mumënt plu aspità da duc, sibe da chëi che fova unic a cialé pro che nce dai atlec nstësc, fova danz canche Carolina Kostner univa sun dlacia. Te si prima ejibizion se àla prejentà cun si cumpanies dl jadiné da ntlëuta Giorgia Carossa, Julia Bertinato, Carol Bressanutti, Caterina Gabbanella, Stefanie Pechlaner y si fi ocia Daniela Delago, te n pez mpue da cabaret y dopro mo te na nterpretazion plu tlassica, ulache la à inò n iede mustrà si lesirëza, eleganza y savëi tl jadiné artistich propi da vëira campiunëssa.

Carolina Kostner à pona mo ulù saludé duta la jënt unida adalerch tl stadio, rengrazian duc canc che i ie unic a chësta sëira ti dajan nsci n sustëni ai atlec jëuni acioche i posse pratiché chësc bel sport y ti jì do a si sëmi. La gran atrazion dla sëira, drët blòta y familiera, fova sambën Carolina Kostner, che à da si pert propi fat pea per dé n aiut al’atività dl Eisclub Gherdëina, club te chël che ëila nstëssa ie chersciuda su.

Al ultimo ie duc i atlec mo n iede unic sun dlacia lascian udëi mo vel’ saut, pirueta o fi gura, duc i jadinadëures ghesć y i atlec dl Eisclub che ulon tlo cumpedé su avisa dai majeri ai plu jëuni: Daniela Delago, Nora Rossetto, Francesca Callegari, Pia Demetz, Sofi a Stufl esser, Anna Runggaldier, Carmen Demetz, Serena Ciechi, Maddalena Rabanser, Athina y Genny Kostner, Patrizia Gasser, Leonie Kostner, Ludovica Costa, Ilaria Demetz, Anna Demetz, Carolina Moroder, Carmen Moroder, Laura Dejaco y Stella Senoner cun i doi mutons Aron Insam y Manuel Piazza y i trainadëures Guillaume Kermen, Tiziana Mussner, Patrizia Kostner y la coreografa Susanne Peters.

Stlut ju ie l spetacul sun dlacia

Christmas on IceL Nadel sun dlacia di atlec dl Eisclub Gherdëina, che toca urmei bele pra i avenimënc tradiziunei dl tëmp da Nadel. Ghest d’unëur fova inò Carolina Kostner che fova l pont de atrazion dla sëira

Carolina Kostner cun Alex Runggaldier che à menà tres la sëira. Carolina Kostner cun si cumpanies talianes dl jadiné artistich.

La mutans dla grupa agonistica che à nterpretà l fi lm ”Avatar”.

La plu jëunes dl Eisclub Gherdëina. (Fotos de Robert Perathoner – Prodigit)

”Mission impossible” cun i doi atlec mutons dl jadiné artistich.

Carolina Kostner bala sun la ciantia cianteda da Silvy Perathoner de Sëlva.

L pèr Camilla Pistorello y Andrea Vaturi.

Fabio Mascarello à devertì l publicum.

unit avisa tan bel coche n l à scumencià, cun l Halleluja ciantà dala jëuna Silvy Perathoner y Carolina Kostner che purtova dant

na nterpretazion liediea sun la notes de chësta bela ciantia y l augure de se udëi n auter ann inò. (uk)

Page 14: La Usc di Ladins

14

nr. 01 / 05 de jené 2012

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

L proiet „Pinocchio“ ova scumencià tl 2010, metù a jì dal VKE sezion Gherdëina. Ntan i ultimi doi ani iel uni ena unit a s’l dé plu ancuntedes, pra chëles che l fova nchin a trënta families che

Jons’a al „Pinocchio“?L se trata de na ancunteda per genitores y si pitli mutons, ulache l ti vën pità l’ucajion de se abiné cun d’autri mëndri per sté mpue’ deberieda

L proiet Pinocchio iel na bona ucajion per i mëndri de fé damat deberieda, per la umans y i peresc iel na bona ucajion per se cunëscer miec.

Pinocchio.

se nuzova de chësta scumenciadiva per se devertì tla scolina Salieta. L’ancunteda Pinocchio ie na bona per fé damat deberieda nce ti mënsc plu frëic dl ann, canche n ne possa nia sté dedora coche d’instà. Oradechël iel na bona ucajion per la umans y i peresc per se cunëscer miec. La grupa Pinocchio ie penseda dantaldut per families che à mutons che ne va mo nia ala scolina. A Urtijëi vëniel tla scolina Salieta metù a desposizion la «majon dl muvimënt» dala cater ala sies domesdì, da doi a trëi iedesc al’ena. D’instà cun bel tëmp se abina la grupa tl verzon dla scolina.

Duc chëi che uel fé pea pra l Pinocchio muessa vester scric ite tl VKE. L’iscrizion per l ann 2012 ie de 15 euro per familia. Chiche uel fé pea pra l Pinocchio 2012 possa se lascé scrì ite tla butëiga Antlarìes a Urtijëi o cherdé su Martina Goller 349 7725944 per plu nfurmazions. (mg)

L muvimënt Ladins Dolomites y la Lista Ladins de Sëlva à giapà da té n gran sustëni de ideies y de lëur. Tu nes es judà a tinì adum y a crì la drëta direzion. Tu nes es dat curaje de se desmustré ladins tacan ora la bandiera ladina y cialan che d’autri te feje do. Ti bon raport cun la jënt y ti esperienza de scola y de lëur nce oradeca te à judà a te unì cun duc drët bën. Da aministradëur es dat n gran cuntribut ala cossa publica, a si democratisazion, al bujën de mantenì la drëta mesura danter svilup y cunservazion, danter economia y cultura, danter prugres y segurëza soziela. Cun cumpetënza y amor per l’ert, la cuntreda y la usanzes es fat pea pra truepa de pitla y de gran cosses, ma n merit tie particuler ie stat chël de descedé l nteres dl’aministrazion y dla jënt de viers dla cunservazion dl

patrimone storich culturel coche i ”ensemble” y nia de manco de viers de mesuns culturei y de furmazion nueves coche la bibliotech y l zënter Tublà da Nives. De pitla sauridanzes y lëures de abelimënt te stajova avisa tan a cuer coche la gran nfrastrutures che Sëlva y Gherdëina adrova. A mez a ti mpëni per l bën de duc, che te lasciova for manco lerch per l lëur a cësa, ies unit a mancë a ti jënt y a ti cumpanies lascian n gran uet, ma la segurëza che tu es vivù bën y drët ti vita familiera, che tu es laurà bën per i bujëns ideéi y materiei dla jënt, l gra che te sention, cumporta per nëus l duvier de jì inant sun la medema streda y per i medemi valores.

A ti familia y a duc ti parënc ulons ti sporjer nosc cunduel plu senzier.

Carlo Willeit

L Prufessëur Dietrich Mussner - Dieter de Curzelon - ie mortCaro Dieter, ora de nia te n ies jit. Na pitla desgrazia, na malatia curta nes à tëut n bon cumpani y n bon aministradëur

Scola - I sculeies y la sculées che se dà ju tl prim cuadrimester cun chësc argumënt vën acumpaniei dala maestres Gabriella Prinoth y Margit Verra. N à tëut sciche mires per chësta sort de mestieres la scolina, la berstot S’ Ancunté, la Cësa de Paussa, la Locia, la Crëusc Cuecena y la ”Notfallseelsorge”.

Dant a prima àn laurà te scola chiran material per savëi mpue chi che lëura te chësta strutures, coche n ruva a n tel lëur soziel y ciunes che ie la cualiteies y predisposizions che n muessa avëi per lauré cun mutons, cun vedli, cun jënt che à defi culteies de vel’ sort.

N ie pona jic tla strutures nstësses, ulache i mutons y la mutans à pudù fé pea pra l’ativiteies defrëntes mparan nsci a cunëscer plu da daujin chisc mestieres. Te scolina ài fat juesc cun i pitli, a ciantà y pastelnà cun ëi y à pudù partì ora la marënda y ti judé ntan che i maiova.

Te Cësa de Paussa ie i sculeies stac te sala ulache i dassova rujené cun la jënt de tëmp, dopro i ài mo acumpaniei a marënda y iló ài bele pudù se rënder cont tan rie y sfadiëus che l possa vester a mené zachei che se stënta a se muever. N ti à pona mo mustrà duta la strutura dla cësa, la majons y i locai defrënc.

Tla Locia ie n valgun sculeies jic tla berstotes da marangon, d’autri ulache l ie l banch da tiejer, mo d’autri se à lascià mustré da Armin, che ie vierc, coche n scrij cun la scritura ”Braille” y à mo pudù mparé a cunëscer l’autra persones che sta te chësta cësa mé via per l di o for. Nsci àn nce fat tla berstot S’ancunté, ulache l ie

plu che auter persones cun problems psichics y ulache l vën ënghe fat lëures de uni sort, ma nce atività de aurela curta sciche cianté y depënjer cun Walter Crepaz che à na gran sensibltà per i sentimënc y la sensazions dla persones che ël custedësc.

Mpue autramënter, ma for al servisc dla jënt che à de bujën, fova la vijita ala Crëusc Cuecena, ulache l ti unì mustrà ai sculeies coche n à da se astilé te n prim aiut, la massaria che n adrova y coche la ambulanzes ie njeniedes ite. I ti à cuntà de desgrazies suzedudes y dla mpurtanza de dé l drë aiut, nsci nce dla scoles y dla istruzion che n adrova per pudëi lauré pra ne tel istituzion de prim aiut.

Un n iede iel unit te scola trëi r e p r e j e n t a n t e s d l a ”Notfallseelsorge”

N servisc de chël che n aud for inò ma che bën puec cunësc y sà avisa de cie che l se trata.

N à damandà ai sculeies cie che ëi ntënd sot a ”Notfallseelsorge” cie che la parola ti dij o sce i sà bele zeche de chësc. Pea fova nce la mëinagrupa, Ruth, che tres na prejentazion powerpoint à cialà de ti purté dant dut cant a ana maniera che i posse se fé n cheder plu tler de cie che l se trata y de canche n l adrova.

La ”Notfallseelsorge” toca pra la Crësc Blancia y vën cherdeda canche l ie na desgrazia sun streda, canche n à purvà a reanimé zachei ma zënza suzes, te caji de desgrazies cun mort, sce n cajo nce pra catastrofes per sustenì chëi de familia, chëi che ie restei zeruch, chëi che ie restei da sëui. I secudienc che pieta chësc servisc

ti sta daujin ai tuchei dala desgrazia tla prima ëures, nchin che i ie boni de se calmé ju, che l ie passà mpue l majer shock. N ti sta daujin acioche chëi che ie sot a shock posse se lascé ora, cunté, tò cumià da chël che ie per se n jì, avëi na sciabla sun chëla se bradlé ora, ma nce per ti judé n cont de cosses de urganisazion, te caji de mort mé per dì nce de cherdé l servisc de s u p e l t u r a y n . i . . L a ”Notfallseelsorge” ne fej nia l lëur dl preve, purempò ala mpue de zeche da n fé cun l ciamp religëus. Chëi che uel lauré pea te chësc servisc muessa fé n struf de istruzion y n ann de praticantat y tlo mpèren nce a cunëscer la usanzes dl’autra religions, n mpera nce duta la tradizions di rituai de mort.

Ala fi n dla prejentazion à i sculeies messù scrì sun zedules cie che l ti ie restà de chësta ëura de prejentazion y pona ài mo pudù pië do la pitla suricia dla Crëusc Blancia che ti vën data canche n à da secudì pitli mutons. Ai mutons ti àl sapù nteressant a audì de chësc servisc, ajache l ie velch cun chël che ëi à tan puech da n fé. Dla mort ne vëniel nia drë rujenà y l ie per ëi mo velch scialdi dalonc. A uni moda iel stat nteressant a audì che l ie velch da de tel.

Cun chësc ie pona fi neda via la pert pratica sce n possa dì nsci dl proiet. Śën ti tucheràla ai sculeies y ala sculées de valuté dut chël che i à udù, audì y fat pea y de mëter ju relazions analitiches n chësc cont. Positiva ie stata la mprescion pra i mutons per chisc mestieres, cun plu de un che se à detlarà nteressà de se dé ju tl daunì cun i mestieres soziei.

Mparé a cunëscer i mestieres soziei Tla terza tlasses dla scola mesana de Urtijëi iel unì metù dant nce chëst ann sciche materia opzionela de duvier de se dé ju cun i mestieres soziei. L ie unì mustrà gran nteres da pert di sculeies. Sciché nuvità ti iel unì prejentà nce la ”Notfallseelsorge”

Reprejentantes dla ”Notfallseelsorge” cun i sculeies dla terza tlasses dla Scola Mesana de Urtijëi, che se à dat ju ntan l prim mez ann de scola cun i mestieres soziei.

Page 15: La Usc di Ladins

15

nr. 01 / 05 de jené 2012

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Lies - Tla pitla sala daujin ala Cësa de Cultura de Sëlva se à i cumëmbri dla Lia di Ciambonfs abinà mo tl vedl ann per fé si reunion generela. Per l’ucajion à l presidënt Reinhold Bernardi pudù saludé na bela cumpëida de cumëmbri unic caprò dai trëi luesc de Gherdëina cun nce vel’ da autoriteies danter l auter l ambolt de Urtijëi Ewald Moroder, Andrea Mussner da Costa sciche reprejentant dl Chemun de Sëlva, la presidënta de Valgardena Marketing Christina Demetz y l diretëur Günther Pitscheider, l presidënt dla Lia dl Turism de Sëlva Josef Kelder y l presidënt de nosta urganisazion dl SVV (lia dl sport populer de Südtirol) Friedl Ploner.

La Lia di Ciambonfs à al didancuei ntëur n 250 scric ite y te chësta ucajion àn ulù uneré i cumëmbri plu fediei che ie bele truep ani leprò. A bën dejedot scric ite ala lia àn chëst ann pudù ti sëurandé n diplom y plu avisa à pudù pië do na uneranza per i 15 ani de purtenienza ala lia Gregor Ambach Mussner, Paula Demetz, Eugen Demetz, Franco Fabbri, Paul Nocker, Othmar Perathoner, Franz Otto Senoner chisc duc de Sëlva, pona Franz Demetz, Elisabeth Perathoner, Olga Senoner, Bruno Senoner y Leo Senoner de S. Cristina y Mario Artico de S. Stino di Livenza (VE). Mo plu giut leprò y chël bën 25

Tëmp - L mëns de dezëmber 2011 ie stat plu ciaut che chël dl ann passà cun –1,76 C° de mesana (–5,12 C° tl 2010), che fossa 3,36 C° sëura la temperatura dl mëns de dezëmber dl 2010. L di plu frëit éi muserà ai 20 dl mëns cun na mesana de –9,67 C° y na minima for ai 20 de dezëmber de –13,5 degré dala cinch daduman. L di plu ciaut éi muserà ai 3 dl mëns cun 3,33 C° de mesana y na mascima for ai 3 dl mëns de 6,50 C° ntëur la 2 domesdì.

L mëns à scumencià sun l mesan cun n valgun dis ndolauter de burt danterite. Danterite vel’ di de mez y mez y vel’ de bur’ dis y fi nà via iel inò cun l bel tëmp y burt. L ie mé stat set dis de ndut bel tëmp.

N possa dì che dezëmber 2011 ie stat n mëns sëura la mesaria n cont dl frëit dal 1978 incà, da canche scrije su dl tëmp. Sarëinn iel mé stat set dis, chindesc dis de mez y mez y bën nuef dis de bur’ tëmp. Catordesc dis iel stat da vënt. Pluët àl scialdi puech do la rata, ntëur l’Imaculata (8 de dezëmber), plu avisa cun 4 mm de ega. Nevët àl ënghe scialdi puech te sies iedesc mé 34 cm de nëif.

I purtoies ie te de bona cundizions, de gra ala dantaldut ala nëif fata cun i canons y ala puecia nëif naturela che l à mo fat sëuraprò che, nce sce puecia, ti à nce mo dat n cialé ora da d’inviern a duta la cuntreda. Ala fi n dl mëns éi muserà a dumbria 16 cm de nëif (tl 2008 bën 51 cm).

Ressumé dl ann 2011

L ie stat n ann bel, scialdi plu

ciaut che chël dal ann passà cun na mesana de 6,37 C°(1,67 degré deplù che l ann dant y la mesana plu auta di ultimi 30 ani). Per fé n cunfront: tl ann 2005 fòvel na mesana de 3,82 C°, chësc ie stat l plu frëit di ultimi diesc ani. Ntan l ann 2011 iel stat 21 dis deplù de bel tëmp che ntan l ann 2010. Pluët àl scialdi cun na ciadeda de 907 mm de ega (mé de juni bën 226 mm d’ega) y la nëif che l à fat ju, belau duta ti prim mënsc dl ann y de mei, de setëmber y dezëmber fej mé ora 152 cm (tl 2008 bën 514 cm). Dater l prim de jené y S. Silvester ne n’éi mei muserà tan puecia nëif dal 1977 incà.

Ann 2010, 387 cm de nëifAnn 2009, 428 cm de nëif Ann 2008, 514 cm de nëifAnn 2006, 274 cm de nëifAnn 2005, 221 cm de nëifAnn 2001, 354 cm de nëifAnn 1997, 186 cm de nëifAnn 1996, 175 cm de nëifAnn 1989, 201 cm de nëifAnn 1986, 421 cm de nëifAnn 1977, 433 cm de nëifTi ultimi 11 ani àl nevët

mesanmënter deplù che ti 11 ani dant (1989-1999).

ani ie: Monika Bernardi de Sëlva, Annelies Bernardi de Sëlva, Günter Bernardi de Sëlva, Ida Rungger de Urtijëi y Robert Sordo de Laion.

La Lia di Ciambonfs coche savon à sciche atività prinzipela, davia che la toca nce pra la lia provinziela dl sport populer, chëla de fé pea pra marces y nce de mëter a jì nstëssa marces.

Via per l ann 2011 ie i Ciambonfs furnei cun si pulmin o cun auti privac te plu luesc dla Talia ma nce oradeca a fé pea pra marces. De ndut 81 n fòvel ntan l ultim ann: 4 de chëstes tla Svizra, 2 tl’Ungaria, 2 tla Slovenia, 8 ti Paejes Tudësc, 12 tl’Austria y

81 marces ntan l ultim annLa Lia di Ciambonfs à coche for fi nà via l ann cun si senteda generela y cun la festa de S. Miculau tradiziunela per la persones cun handicap de Gherdëina

Monika Bernardi à pudù pië dola uneranza per i 25 ani pra i Ciambonfs. Tlo cun l presidënt dl SVV Friedl Ploner y l presidënt di Ciambonfs.

Ntan na jita sa mont cun i ghesć dla Locia.

La festa de San Miculau cun la lia Sustëni ala Vita.

l’autres per la gran pert tla provinzies dl nord dla Talia. 25 cumëmbri à fat pea pra almanco trëi marces, i plu lezitënc ie stac Emil Mussner che n à fat 72, Paul Vinatzer n à fat 67, Robert Sordo n à fat 59 y Reinhold Bernardi 52.

Coche dit mët i Ciambonfs nstësc ënghe a jì marces, una da d’inviern che sarà chëst an ai 25 de merz y la marcia tradiziunela dedicheda a Luis Trenker for tl scumenciamënt de setëmber. Ma l’atività dla Lia ne se strënj nia mé ite al’atività podistica. Tres si m a n i f e s t a z i o n s y c u n scumenciadives sëuraprò iela nce bona de ti dé n aiut a persones manco fertunedes. Nsci ti vëniel dat inant na pert dl davani dla marcia Luis Trenker ala Lia Sustëni ala vita. D’instà se tol na grupa de Ciambonfs sëura de acumpanië uni jubia persones cun andicap fi sich o cun problems psichics o de sozialisazion de i acumpanië a fé jites a mont su o spaziredes ora per nosta bela cuntredes.

De chësc viers toca nce leprò la festa de S. Miculau che vën metuda a jì uni ann te Sëlva tla pitla sala dla Cësa de Cultura, a chëla che l vën nvià duta la persones cun andicap de Gherdëina cun chëi de familia per sté mpue n cumpania pra na bona pitla marënda y vel’ sondla da nadel. San Miculau ti porta sambën a uniun na pitla scincunda, data ca dai Ciambonfs, da chëi dal’eves y dala Lia Sustëni ala Vita.

N gran avenimënt sun l program dla Lia di Ciambonfs sarà pona plu inant cun la olimpiades dl 2013 dl sport populer te Gherdëina.

Do la rujenedes y do avëi purtà dant rendiconc y programs iela jita inant for tla ”Gran sala” cun na bona cëina per la passa 100 persones unides adalerch, cun mujiga sun chëla che n à pudù balé n puech y cun na ola dla fertuna cun pesć d’uni sort.

L presidënt dla Lia di Ciambonfs, Reinhold Bernardi, lecorda che l’atività va pa tosc inò inant cun vel’ marcia da fé pea y plu avisa ai 15 de jené tl Zillertal y ai 22 de jené a Verona y nvieia duc canc che ti sà bel y a chëi che l ti fajëssa bon a fé mpue de muvimënt de se nuzé dl’ucajion y unì pea datrai n iede. (uk)

Tëmp de dezëmberTëmp y temperatures ntan l mëns de dezëmber 2011 te Sëlva (a 1595 metri ) y via per l ann 2011

L ie da muië che for inò muessen udëi vel’ da de tel, pestaria o coche tlo toc de polistirol, tepihs y moquettes zaredes ora nzaul te na cësa y pona scirmedes sëura vel’ ëur o riva ju.

Chësc scich tlo ie unì pultrà ju sun Col de Flam, sëura troi ju mpue

Respet per la natura y per l abientdan che n ruva sal resservar dessëura.

Ntant iel bele passà mpue de tëmp y nevët àl ënghe lessù, ma d’ansciuda unirà dut inò a lum y dajerà inò scialdi na burta mprescion per l uedl y nce per l cumpurtamënt zënza respet de cërta jënt.

La maroca sun Col de Flam.

Deguna nëif ne fovel mo al scumenciamënt de dezëmber. (Foto de Pauli Senoner.)

Page 16: La Usc di Ladins

16

nr. 01 / 05 de jené 2012

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Lucia GrossRedazion: Ciasa dla Moniaría Sen Jan, 38039 Vich de Fascia

Tel. e Fax 0462/764545 - e-mail: [email protected]

Meter a jir n referendum l’é n derit che ogne forza politica pel portèr inant, ma sul tem de chest referendum voi palesèr mia forta e spervaja critica politica.

La Comunanzes de val e, per Fascia, l Comun general l’é l cadrel più segnifi catif e emportant de chisc egn per la costruzion de n nef chèder istituzionèl del Trentin: n trasferiment de competenzes e de poderes da la Provinzia ai teritories per ge dèr atuazion al prinzip de “sussidiarietà” anter i desvalives livìe istituzionèi a servije di sentadins.

Se sà che, desche te ogne passaje de reforma l’é ence problemes atuatives, ma l voler ge fèr front trajan dò l’èga dut n percors emportant de studie e de aprofondiment, enveze che se empegnèr a i ressolver, mencia de responsabilità e respet ti confronc de duc i aministradores, tropes ence n muie joegn, che cree te la comunanzes de val e che te chest

an i à fat n gran lurier per les meter a jir. Se trajessa demez ence dut n percors de neva pianifi cazions, scomenzà da la comunanzes per poder meter a jir dezijions autonomes su la basa de poderes propries, no de competenzes dates da la Provinzia. Chisc neves enc, per desmostrèr sia potenzialitèdes e meter sia reijes tel teritorie, i à debesegn de n temp de proa e soraldut de sostegn, no de segur de vegnir demonisé e abolii.

Fèsc cruzièr pissèr al vet che restassa se l referendum aessa ejit positif: i comuns i se troassa soi (no vegnissa metù sù endò i Comprenjories), deboi, e i cognessa pissèr da nef la gestion di servijes ai sentadins, zenza poderes de pianifi cazion, con dubies gregn che fajessa jir endò la crescimonia de noscia comunanzes, ma che, soraldut te chesta fasa de crisa economica e fi nanzièra globala, smaorassa de segur la speises. E

amò apede se aessa na Provinzia olache, più che dant, se conzentrassa l poder de dezider e entervegnir, feran la possibilità de lurèr en autonomìa di teritories.

La Lega se emprevèl de la difi coltèdes de la fasa de scomenz per portèr inant na proponeta demagogica e mirèda a desfèr e creèr confl ic te la comunanzes, con l’obietif de trasformèr chest referendum te n referendum politich contra la Maoranza che à volù con forza chesta reforma istituzionèla. E chest atach l’é ence en contradizion con la politica a livel nazionèl, olache da forza de goern la Lega à sostegnù proponetes de reforma per smaorèr la autonomìes di teritories.

Amò più contraditorie e zenza fondament l’é l’atach al Comun general de Fascia: domanèr che l vegne descancelà vel dir se meter contra na comunanza entrìa che, con neva coejion sozièla, la porta

Fascia defenarà so Comun generalSul referendum proponet da la Lega Nord à portà dant sia opinion ence l conseier provinzièl ladin de la UAL

La Comiscion per i referendum de la Provinzia de Trent à ametù i quesic porté dant da la Lega Nord che vel chierir de tor jù la Comunitèdes de val. La domana, portèda dant da l’on. Maurizio Fugatti, era per doi quesic desferenc: l prum apontin per tor jù la Comunitèdes de val, e più avisa i artt. 14, 15, 16, 17, 17 bis, 18 (demò comma 1) e 21 de la LP nr 3/06, l secondo spezifi ch per tor jù l Comun General de Fascia e la desposizions spezièles per la popolazions de lengaz mochen e zimber, e più avisa l’art. 19 de la LP nr 3/06 e la LP nr 1/10 de aproazion del statut del Comun general de Fascia, ajache chest é stat metù sù con lege aposta.

La Lega à jà tacà a tor sù la sotescrizions. Descheche disc la LP nr 3/03 sui referendum, dò la amiscion di quesic se pel tor sù la

firmes per l referendum, che vegnsrà endrezà se te 90 dis vegn tout sù e depojità al Consei Provinzièl amàncol 8000 sotescrizions de sentadins litadores. La medema lege perveit ence desposizions spezièles per la mendranzes linguistiches: per l prum quesit la sotescrizions pel vegnir toutes sù sun dut l tegnir provinzièl, ma a dezider se tor jù la normes che revèrda la

mendranzes cogn esser la mendranzes medemes. Donca la dezijion se fèr o no l referendum per tor jù l Comun general de Fascia la é te man de fascegn, mochegn e zimbres e l referendum, per chel che vèrda l secondo quesit, l vegnarà fat demò se l’é amàncol 1500 sentadins di 7 Comuns de Fascia e di 4 Comuns de mendranza germanofona a l domanèr.

Chesta regoeta é ofi ziala e la sotescrizions cogn vegnir toutes sù sui sfoes aposta e autentichèdes. Se da na man l’é se sà ben la propaganda di promotores , da l’autra no mencia la oujes che recorda e sostegn l’emportanza del Comun general de Fascia. (lg)

N referendum contra l Comun general?La Lega Nord tol sù la sotescrizions per chierir de tor jù la Comunitèdes de val. Per la Val de Fascia i à cognù prejentèr n quesit aposta

Comentar

Referendum e Ladins

i fajessa n referendum EN STESC per tor jù la Provinzia Autonoma de Trent e per la fèr doventèr n distret del Veneto (nience na provinzia, che aló i les tol adertura jù del dut). Più che “masochism”, fossa n “suizide”.

Emben per i fascegn fossa medemo: l Comun General de Fascia no l’é demò na articolazion aministrativa del Trentin, l’é zeche de n muie più gran e de valuta, l’é la strutura de Autogoern di Ladins de Fascia, na mendranza linguistica che l Fascism à despartì per la descancelèr da la storia e che se à batù egn a la longia per soraviver a l’omologazion, per tegnir sù so lengaz e sia identità. L Comun General l’é zeche che i etres ladins ne envidia, da Gherdena enscin vin Ampez, l coronament de n prozess de emancipazion che ades ge dèsc ai fascegn l poder de “se rejer enstesc”.

Lascèr che vegne tout jù l Comun General de Fascia fossa desche descancelèr te n colp 40 egn de batalies, e tost ge jissa dò la Scola autonoma de Fascia, l Distret sanitèr, l’Istitut ladin, l Conseier Ladin e duc i etres deric vadagné con sanch e suor da generazions de militanc e omegn de bona volontà che à lurà dì e net per noscia comunanza. Fossa desche sofoèr per semper l’identità ladina de Fascia, apontin chel che volea fèr l Fascism, e che aessa volù fèr la DC ti egn del Comprenjorie con Fiem: fossa na befa e na enjuria envers chi che te duc chisc egn à coltivà l’ensomech de n Popul Ladin fort e gaert, stolz de so lengaz e de sia cultura veiora, jent desche Guido Jori Rocia, père Frumenzio Ghetta, Danilo del Garber e Ezio Anesi. Fossa reneèr la Storia e renunzièr al Davegnir.

Vedaron se i fascegn vel dassen

dut chest, se i se lasciarà ombrèr ite dai semenadores de descordia e da partic foresć che perdicia l federalism a Roma e chiò i é nemisc de la mendranzes, o se enveze i saarà ence enst’outa “tegnir adum”. L’UNITÀ l’é la soula parèda contra l perìcol de l’omologazion. L’ejempie vegn cà bel dret dai ladins da Soramont, che se metarà adum te n soul Comun acioche Fodom e Col no vegn touc ite con chi dal Ciador e de l’Agordin. L’ejempie vegn ca ence dai Zimbres de Luserna, che i se à metù adum con Lavaron e Folgaria e i defenarà con piesc e con mans sia “Comunità degli Altipiani Cimbri”. E ence i Mòchegn à scomenzà a rejonèr de meter adum duta la val te n soul Comun, adertura con Sent’Orsela, ence se ló l veie lengaz é jit fora da passa cent egn.

I etres se met adum, ajache “la forza vegn dal grum”, e te anter nos l’é chi che volessa despartir e meter i ugn contra i etres: chi de dreta contra chi de cencia, chi da la Val de sora contra chi de la Val de Sot, e duc contra chi da Moena.

Saron duc più déboi, se i aessa da tor jù l Comun General: se jissa de colp de retorn de 80 egn, e dant o dò i picoi comuns vegnissa metui adum “d’imperio” desché sot l Fascio: demò 3 comuns, Cianacei, Vich e Moena, e duta la val sot Ciavaleis. E duc endodanef a Trent con ciapel te man a preèr contribuc, enveze che se rejer enstesc. Enceben che amò pien de defec e pedimenc, l Comun General l’é la soula speranza per i Ladins de Fascia, la soula resposta ai besegnes de noscia jent, la soula prospetiva per l davegnir de nesc fi es. Ades desché n’outa: Ladins! Fascegn! Tegnon adum, la forza vegn dal grum!

Fabio del Goti

Aldò de la proponeta de referendum de la lega Nord, l Comun general de Fascia, travers la Procuradora Cristina Donei, à tout ofi zialmenter posizion e l’à envià i fascegn a no jir a sotescriver n questit referendarie numer 2, chel che comana de tor jù l Comun general e la desposizions particolères per la mendranzes mochena e zimbra.

L fat che per tor jù l Comun general – disc la Procuradora – vegne domanà la sotescrizions de 1500 sentadins di comuns recognosciui de mendranza linguistica, disc chiaramenter che a chisc sentadins ge vegn domanà de esser en consaputa che la normes

che se volessa tor jù les revèrda da vejin sia comunanza.

Per tor jù l Comun general cogn vegnir descancelà na lege aposta, che é stata aproèda dai Comuns de Fascia e che la provinzia pel demò aproèr, ma zenza ge meter man. Chest l’é l segn del leam fort anter i Comuns fascegn e l Comun general, del respet del legislator provinzièl envers noscia mendranza, de l’aut livel de autonomìa che ne é stat resservà.

Tel Comun general de Fascia l’é stat envià via e metù a jir programes e criteries per stravardèr noscia popolazion e so lengaz, per dezider e meter dant i besegnes de duta la val zenza neèr l’identità e i besegnes

No renunzion a noscia autonomìa!L’envit de la Procuradora Cristina Donei a no sotescriver l quesit referendarie per tor jù l Comun general

L Comun general de Fascia.

inant tras la Procuradora, l President, l Consei general e l Consei di Ombolc n percors per n mior davegnir de Fascia. A l desmostrèr l’é la linies programatiches aproèdes dal Comun general e la Cordanza de program sotescrita, pruma te dut l Trentin, con la Jonta provinzièla. E amò dut l lurier de la comiscions tel ciamp sozièl, te l’urbanistica, te la mobilità e viabilità, te la gestion del teritorie te n spirit unitèr che troa semper più conferma enceben che valgugn laore contra dut e duc.

No él stat fosc l Senator Divina, esponent de nonzech de la Lega, a sostegnir la Provinzia ladina, donca n Ent con forza autonoma e de autogoern del teritorie ladin? N prinzip volù a Roma se l nea ades chiò, sul teritorie. E con chest se nea e se vel descancelèr la desposizions spezièles per mochegn e zimbres che é te l’articol 19 de la L.P. 3/2006 oget del referendum. N

bel ejempie de sostegn de chel “patrimonie de la comunanza provinzièla” fat da la Mendranzes linguistiches ladina, mochena e zimbra. De segur la jent de Fascia, autonoma, madura e bona de d e z i d e r c o n t r a o g n e strumentalisazion, e la UAL, sarà en pruma fi la a defener l Comun general, che l’é stat volù con forza e l ne dèsc l met de dezider autonomamenter tel respet di besegnes che vegn dal teritorie.

Fascia l’à azetà l’endesfi da e la responsabilità de esser protagonista de so davegnir e la vel jir inant e aer l met de se meter en jech, de tor sù energìes e ceves ascorc te la piena autonomìa per stravardèr sia reijes che se poja sun n fort fondament de autogoern che ge vegn tramanà da la storia, e per poder jir inant a crescer.

Luigi Chiocchetti, conseier provinzièl ladin de la UAL

di sìngoi Comuns.Se l Comun general vegnissa tout

jù, se cognessa dut un se meter ensema per la gestion di servijes: e chi fossel te chest cajo a se tor sù per ejempie i servijes leé al sozièl? Fazile se cognessa jir de retorn a na gestion provinzièla, renunzian ai prinzipies de autonomìa e de autogoern che aon tant volù e domanà.

Tor sù sotescrizions per descancelèr la conquistes arjontes vel dir se fèr dan, descognoscer noscia storia e mencèr de respet a chi che dant da nos à combatù per defener nosc teritorie, nosc lengaz e noscia identità.

va inant da la pruma piata

Page 17: La Usc di Ladins

17

nr. 01 / 05 de jené 2012

www.lauscdiladins.com

Fascia

L’articol de la sociazion politica Fassa, olache vegn cusà la UAL de grieva colpes e de esser la rejon del mèlcontent che regna te val, l’é n maraut de giudizies, toutes de posizion, idees engatièdes.

Nesciugn de la Ual à neà che, descheche disc Talmon, la seides storiches de Fascia les era anter Soraga e Moena. Chel che enveze Talmon no vel ameter e che la Ual sostegn con forza l’é la ladinità de Moena, da semper. Nesciugn, fora che Talmon e fosc la sociazion Fassa, met en dubie che i moenac fèsc pèrt de la Comunità ladina, a la valiva maniera de gherdeneres, badioc, ampezegn e fodomes. La ladinità de Moena vegn da sia storia de anché e de angern, da sie lengaz, recognosciù desche ladin daperdut, da la testimonianzes e vères sostegnudes da tenc si fi es, valif che Ezio Anesi, Guido Iori Rocia, Danilo Dezulian e etres, per stravardèr i deric di ladins, a scomenzèr da sia unità geograf ica , polit ica e aministrativa.

Crese che i moenac se sente de esser deldut pèrt de la comunità ladina, e i l’à desmostrà te più che na ocajion passèda e vejina, donca i no à segur besegn

de desmostrèr, anché, da che man che i stèsc.

Bèsta portèr desche ejempie, lumenous e chièr assà, la istoria del Comprenjorie ladin de Fascia destacà da Fiem: se no fossa stat per la pèrt determinanta ence di moenac e de dotrei de sia jent de spico, no demò no fossa l Comun General de Fascia, ma nos fossane duc ensema te na soula Comunità ensema con Fiem, te la pèrt de Cendrejina, con éjic che se pel se fegurèr a livel politich, aministratif e culturèl e economich per duta la val.

Se l poder politich, aministratif e culturèl se pel, più o manco, l’identifi chèr te la persones che lo endreza, ge vel schiarir fora e fèr memoria, sun coche se à materialisà dut chest te chisc ùltimes dejenees. Ezio Anesi l’é stat l prum senator ladin tel parlament talian e dò ence l prum conseier ladin tel consei provinzièl de Trent. Per doi legislatures l’onorevol Bepe Detomas l’à raprejentà la Val de Fascia a Roma, e per la terza outa no l’é stat bon, no segur per colpa de la Ual, ma percheche n numer nience n muie gran de fascegn à preferì ge dèr la stima a l’onorevol Santini de F.I. enveze che a n raprejentant de sia tera. E de chest, più che un che al dì d’anché critica

la Ual, l’à da fèr at de pentiment. Dò Ezio Anesi, rechia, te consei

provinzièl l’é jit ite Gino Fontana a defener i enteresc di ladins e dal 2003 enscin al 2013 l’é l moenat Luigi Chiocchetti, secretèr de comun de Poza.

A la presidenza del Comprenjorie ladin de Fascia, desleà da Fiem, l’é stat Aldo Trottner, Gino Fontana, Fortunato Bernard e en ùltima Leonardo Bernard, fi n a canche l’é stat metù sù l Comun General. A la presidenza de chesta comunità de val, Comun General de Fascia, che anché zeche forzes no segur vejines a la Ual, ma più a una con Talmon e etres, les volessa tor jù soscedan coscita biteboi e caos, l’é Cesare Bernard e desche Procuradora a cef de n esecutif metù adum da duc i Ombolc de la val l’é la moenata Cristina Donei, litèda a sufrage universèl, con éjic a dir pech da marevea, che i lascia entener che i litadores de Fascia desmostra de esser madures per cerner, zenza se lascèr condizionèr da logiches de ciampanil che no porta a nia, e tel meter jù la zédola te l’urna i no vèrda al lech de naa ma a l’oferta politica e a la capazità de chi che domana la stima e la fi duzia.

Se chest l’é l conzentrament tel soul paìsc de Moena del poder

La Ual no azeta cuses fausses e vértolesFloriano Bernard de Cechinol, del diretif de l’Union Autonomista Ladina, respon a l’articol de la sociazion Fassa

politich, aministratif e culturèl, no posse auter che ge dir ai amisc de la sociazion Fassa de mudèr veières de letura de la istoria di ùltimes 30 egn de la Comunità ladina de Fascia, percheche se i doura i medemi veières che i à durà per scriver l’articol (Usc di Ladins n. 44 dai 11/11/2011) segur la prospetiva la é n muie desćentrèda respet a l’obietif che i vel tochèr e meter al luster.

Te chisc egn la Ual l’à fat e la seghita a se fèr l’ejam de coscienza sun coche l’à lurà, trefan n muie de obietives, e l’à fat ence fai, semper però con chela de defener noscia cultura, lengaz e ladinità; en pràtega noscia Autonomìa e spezifi zità, tel Trentin–Südtirol, desche per auter recognosciù ence da la medema sociazion Fassa.

Te n temp de crisa globala desche chel che sion dò a passèr fora, l’é normal che ence l’economìa de Fascia la n padesce, ence se, volesse dir, de manco respet a autra regions o valèdes, olache la crisa la fèsc più vitimes che chiò da nos. Con chest no voi dir che no l’é da se cruzièr e che i momenc de stenta se i passe fora bele sorì. Se dò conscidron che noscia economìa, pojèda béleche duta su la monocultura del turism, la depen per gran pèrt dal met che à i foresć de spener, soraldut te na

pràtega sportiva che no la é segur anter la più economiches, de se a dut chest meton apede ence i vic del temp, l’é segur rejon de se cruzièr.

Aboncont, conscidré a rejon mendranza linguistica e culturèla da la Provinzia, chest à volù dir per la val aer l’autonomìa te l’autonomìa, e co la costituzion del Comun General e la cordanza sotscrita co la Provinzia “Fascia tel davegnir” à volù dir meter jù i fondamenc per na neva sort de svilup de duta la Comunità. Donca me pèr vitimistich e pech dàtol dir che la Provinzia la cogne valutèr Fascia “soraldut desche chela bela fi eta de PIL de so teritorie”.

Per chel che vèrda, en ùltima, i mestieres de la UAL, l fat che na Sociazion politica dal de fora la se permete giudizies sul “modus operandi” del partit, olache fossa ite “prescelti” e “sacrifi cabili”, envìe de cher tèla sociazion a se fèr si fac, dant de dut, e dò a cognoscer e se enformèr delvers su coche stèsc la robes, dant de dir fora giudizies che i sà più da provocazion, e de chela dejonesta, che da politica.

Bernard Floriano de Cechinol, del diretif UAL

Neves - Aprofondimenc e curiositèdes, “Fassa News” l sfoi sajonèl de l’Apt l’é ruà a sia 31^ edizion ma con vèlch mudament. Defat da chest an, a vidèr l sfoi l’é la giornalista Elisa Salvi, responsabola de l’ofi ze stampa de l’Apt e colaboradora da desvalives egn ence del sfoi regionèl “Trentino”. Per sia 31^ edizion l sfoi l’à vedù mudèr mìngol la parbuda e l’é stat ence slarià fora desvaliva colaborazions con giornalisć profescionisć desche Andrea Selva

e Enrico Maria Corno, ma no demò chest, ajache te sia 72 piates l sfoi enstouta l’é vegnù a curiosèr ence te noscia redazion e l’é stat domanà fora la responsabola de la redazion fascèna de La Usc di Ladins, Lucia Gross.

Per dutes nos l’é stat dassen na bela sodesfazion ruèr sun chest sfoi cognosciù, traslatà ence per ingleis e che, con sia 15 mile copies, da 16 egn l passa dai ofi zies a la stues de noscia cèses o ai hotìe e ai cartieres de duta Fascia e stroz per la Tèlia e per l mond.

Apede a chest sun chest numeres se pel ruèr a cognoscer la cèsa da

La Usc di Ladins sun Fassa NewsL’é vegnù fora dant de Nadèl l numer da d’invern del sfoi de l’Apt de Fascia “Fassa News”, olache vegn scrit ence de noscia redazion

La Soracuerta de “Fassa News” con Giorgia Lorenz, maestra de schi e dependenta de l’Apt. (ph. Ralf Brunel)

L’articol su la redazion de Fascia del sfoi “La Usc di Ladins”.

fech e i magnères da se lecèr ite de Renata Dantone, l’é n toch sul lurier di “Cheghes de la neif” che enjigna de net i portoes da schi per i mile e mile schiadores e dapò amò l’é na veièda sui neves percorsc per jir coi schi e la novitèdes tecnologiches e amò n muie de contìes de persones, lesc e tradizions. Ma chel che fèsc amò più bel e rich “Fassa News” l’é sessaben ence i retrac e coscita l’é stat ence enstouta ajache Ralf Brunel e Robert Bernard i é stac bogn amò n’outa de trasmeter sia pascion per nesc monc e nosc teritorie. (vr)

Oramai l’é doventà na tradizion de solidarietà. La tradizion di Trei Rees che va fora per l paìsc con la steila e l sciument a ciantèr la ciantia al Bambin giusta nasciù, se conjobia an dò an te duc nesc paìjes con la tradizion de solidarietà de noscia jent envers i miscionaries e chi che à più de besegn.

Sot la festes da Nadèl, da Penìa enscin jal Forn, gropes de bec o bezes regolé e fornii sù delvers con guanc lujenc e òres é jic stroz ence chest an, ciantan la cianties de la steila, zachei ence per ladin, e tolan sù vèlch pit per ic e bonamans per i miscionaries o per i bec più desfortuné che vif te lesc più o manco dalonc de nosc mond.

A Pera e Poza i Trei Rees é jic fora per i paìjes ensema con i pìcoi ciantores del cor, i sonadores de zampognes, i àgnoi, i pèstres con

feides, bech e musciat, e enscinamai la Madona e Sèn Giosef sul londò tirà dai ciavai, e i se à fermà tedant a la crìpeles enjignèdes enlongia strèda.

N bel moment, aprijià ence dai ghesć, che ne à didà per n trat a se destachèr dal biteboi per ge lascèr lèrga a la refl escions sui segnifi cac più fogn de chest temp de festa religiousa.

I pensieres de gregn e pìcoi é jic te chesta ocajion soraldut enscin tel Congo, olache apontin en Pèsca Tofènia n grop de 10 fascegn jirà a troèr i 600 bec de Mama Betty Sommavilla, desche neves Rees da l’ozident, per ge portèr i segnes simboliches e chi concrec de l’amor e de la solidarietà de duta noscia comunanza. Bon viac, Rees de solidarietà. (lg)

Rees de solidarietàSot la festes da Nadèl te duta Fascia i Trei Rees é jic fora per cèses e strèdes a portèr la Bona Noela e a tor sù scioldi per la miscions

A Pera e Poza i Trei Rees é jic con àgnoi e pèstres a ge ciantèr la ciantia al Bambin.

Page 18: La Usc di Ladins

18

nr. 01 / 05 de jené 2012

www.lauscdiladins.com

Fascia

Scola - Desche ogne an, dant de tachèr la vacanzes da Nadèl, bec e bezes i à portà dant n bel spetacol de teater. La recita, endrezèda dai bec de la quartes de la populèra de Cianacei, la é stata spilenèda per l publich doi outes: una tedant a si compagnes de scola e l’autra per duc i parents che i à podù coscita veder chel che chisc pìcoi bec i à emparà a scola te duta chela ores de lurier. N lurier lonch e no semper sorì, ma che a la fi n à portà si fruc, con na bela sodesfazion da pèrt de duc.

Sot la direzion de la maestres Raffaella Dantone e Daniela Brunner, i à portà dant con gran braùra la pèrts senestres de na comedia, dita sù per fascian, dassen cognosciuda e piajégola: “L Flautist de Hamelin”. Na contìa rica de emportanc segnificac e che à valorisà la capazitèdes di bec. Ence la cernuda de la comedia no la é stata fata adinfal e ajache te anter i scolees l’era ence na beza che sà sonèr l fl aut travers, no l’é stat senester troèr fora la contìa.

Donca, dant da si compagnes de

L Flautist de HamelinI bec de quarta populèra de Cianacei à portà dant n bel recital per fascian trat cà da la contìa tradizionèla todescia ruèda fi n a nos travers i frèdes Grimm

scola e la di dò da si genitores, frèdes e giaves, i pìcoi atores se à ciapà de gregn batimans da duc chi che l’era te sala, se sà ben ence con aparac fotografi cs e con videocameres per poder tor jù l spetacol e ge l moscèr ence a chi che no à podù esser prejenc te sala, e se l tegnir te l’archivie de cèsa per l trèr cà magari te dotrei egn e veder cotant che i

Duc i pìcoi atores a la fi n de la comedia.

Vejin al Santuarie de Sènt’Uiana sun Ciaslir de Vich l’é na fontana denominada “l’aga de Sèn Vit” che la é stata canalada ite da Vito Weiss de Coz da Vich e apede jù l’aga l’é ence na pìcola pegnata per poder beiver. Chesta fontana de aga la ne vegn tramanada da chi che jìa a past con le vace su par le “Arce” e la vegn nominada ence da Pare Frumenzio Ghetta de Martin, l maor storich de Fascia e de dut l Trentin, che l’à analisà e studià sacotenc documenc e che cognosc soraìte e sorafora dute le tradizion de noscia val.

Te chesta ocajion peisse de poder ge sporjer n gran e fort “Devalpai” a nosc storich, par so gran contribut e didament a la cauja di fascegn e par dut chel che l’à cerì cà te soa vita per mantegnir e valorisar l passà, a na vida da aer n davegnir mior e più giust. De dut cher ge auguron amò sanità, gaissa e longia vita.

Da Nanef la tradizion dijea canche se jìa a la “vencer”: “te augure felize capodan che

stajassade san dut l’an”.La festa de Sèn Vit, patron de

Vich, croda ai 15 de jugn; a chest Sènt de l’Aiut ge vegn belimpont domanà aiut en particolar per se parar dal mal de Sèn Valantin, da le bestie velenouse, da le agajon. N muie venerà, Sèn Vit l fasc ence part de n grop de nonzech di ausiliatores e di intercessores.

Arturo Rasom de Gotart

era bravi e beloc chisc scolees. Te na mesora de spetacol se à

podù aprijièr l’empegn e la gaissa de duc chisc bec, che da man sia i à emparà a na vida gustegola i valores de la comedia, pissan sora ai drec comportamenc da adotèr ogne dì: l respet di etres e l’emportanza de mantegnir la emprometudes fates. (vr)

La fontana de Sèn VitVejin a la lejia de Sènt’Uiana, amò canche se jìa a past su per chi pre, l’é na fontana de aga con apede na pìcola pegnata per beiver

La statua de Sèn Vit che se veit te lejia de Sènt’Uiana su l’utar a dreta, dedicà apontin al patron del paìsc.

La fontana de aga vejin al santuarie sun Ciaslir de Vich.Chel gaitech de l’ombolt e l Flautist con la femenes de paìsc.

Teater - Dò n trat de temp de paussa, via per chest uton, la Filodramatica de Ciampedel “La Mizacoles” la se à troà per fèr proes e l’à dezidù de spilenèr na comedia dassen gustegola ma che la fèsc pissèr en cont a na situazion reèla che se sent sozeder te la families de anchecondì, ma no demò. Chesta comedia,“La ciampènes del vender sènt”, co la regìa de Loreta Florian, la é stata spilenèda te teater a Ciampedel en domenia ai 11 de dezember da mesa les trei e dapodò en mercol ai 14, en vender ai 16 e en sabeda ai 17 de dezember da mesa les nef da sera.

La Filodramatica de Ciampedel, desche semper, no l’à dat delujion a la jent che la é jita a veder chesta comedia. Na bela scomenzadiva l’é stat chela che, endèna la prejentazion, l’é stat moscià la fotos de canche duc chi che à tout pèrt e che à enjignà, i era bec.

Na stua de n avocat zenza lurier: chest l’é l chèder de la comedia olache vegn leà ensema sentimenc e beghes delaìte de ne familia de nonzech descheche l’é chela de l’avocat De la Brea .

Na comedia dassen bela che fèsc veder la situazion de na familia che per paèr la debites la cogn se vener fora ogec, soraldut i vajoi preziousc doné dal bèrba che l’é enciasà te le Americhes e che, a dir de chesta familia, no se sà se l’é vif o mort. Ma descheche se sent dir “La speranza l’é l’ùltima a morir”...

A la fi n de na giornèda che desche zenza la va mèl ajache mencia l lurier, la mascèra la cogn jir fin forin Fiem a proveder dalajache la boteighes de Fascia no ge fèsc più credit, e i fi es che, aldò

de chel che vel la patrona de cèsa mìngol superba, no i pel jir a lurèr, rua na letra del bèrba da le Americhes che, sort ma rich, l vel vegnir a veder coche i se la passa i parents de Fascia. La familia la peissa coscita de se meter a post co la debites, ma l priesc da paèr l’é mìngol aut: viver col bèrba che l’é senester da soportèr, ma amò più senester l’é stèr col canzelist che l’é vegnù ensema a el!

Duta la familia la vegn destrametuda da chesta situazion, ma a la fi n dut va coche carenea de

gra al bèrba e al canzelist che ge fèsc meter l cef su la spales a chesta familia, e a la bontà de Terejina (una de la fi es de l’avocat) che la ge fèsc mudèr idea al bèrba che no l vel più ge lascèr nia en ritajon. Ite per anter nasc ence n amor.

Na comedia dassen bela e da grignèr, che la fèsc veder a na vida scempia coche, col didament delaìte de na familia, se pel ruèr a una per fèr fora i problemes.

N gran develpai l ge va sport a duc i atores e a la regista che se à dat jù per spilenèr chesta comedia

Sona endodanef la ciampènes del vender sènt a Ciampedel!La fi lodramatica “La Mizacoles” à spilenà con gran suzess na bela comedia

I atores de la fi lodramatica “La Mizacoles” de Ciampedel. N moment zis “movimentà” de la “La ciampènes del vender sènt”.

de Guido Chiesa, traslatèda da l’Ofize linguistich del Comun general de Fascia, e a duta la jent che ge à lurà dò tant per chitenèr e petenèr, che per la museghes e la scenes.

N bel don de Nadèl che la Filodramatica l’à volù ge sporjer a la comunanza, che da pèrt sia l’à n muie aprijià e che la se vertearà a vegnir a veder n’autra comedia che speron che la vegne fata più prest che l’é meso.

Doris Valentini

Page 19: La Usc di Ladins

19

nr. 01 / 05 de jené 2012

www.lauscdiladins.com

Fascia

Chi él pa?Soluzion del retrat su La Usc nr 50/2011

L retrat che aon publicà su l’ùltim numer de La Usc del 2011, l’era jà stat publicà ence su La Usc nr 24 e 25 tel meis de messèl passà e l’era stat fat sun Ciamp Trujan ti egn 1952/53. Ensema al retrat aon publicà ence la soluzion che ne era stata portèda da Monica Zanett de Cont da Penìa che la era stata bona de troèr chi che l’era sul retrat, fora che l numer

1 e l numer 5. A ne dèr la resposta di numeres

che mencèa l’é stat Giuseppe “Bepino” Davarda da Cianacei e Roberto March da Moena, che i ne à dit che l numer 1, l bez da Moena che lurèa da pèster per Arturo Verra, l’é Renzo Dematté del 1943, che l’é ence jorman de Bepino Davarda. Chest ùltim dapò l ne à ence dit che l numer 5 podessa esser Don Luigi

o Augusto de Zerilo da Cianacei.Sul retrat l’é donca sù:1. Renzo

Dematté; 2. Vito Iori; 3. Raimondo Iori; 4. Maria Iori; 5. (per Bepino) Don Luigi o Augusto de Zerilo da Cianacei.

Ge sporjon n bel develpai a duc chi che ne deida ogne setemèna a meter ensema noscia rubrica e desche pruma de l’an, chest’outa ve meton dant n retrat che ne é stat

portà da na femena da Soraga, ma l’é sù touses da duta la Val de Sot, e l’é stat fat ti egn ’60.

Ve envion a ne dèr voscia resposta dant da mèrtesc sera te redazion, ence per telefon o fax al 0462.764545 o per mail a la direzion [email protected]. Chi che troa fora amàncol la metà de la jent che l’é sul retrat ciapa en don n liber o n CD de musega da l’Union di Ladins

de Fascia.Desche semper ve envion ence

a chierir fora i retrac veies che aede te vèlch crigna e ne i portèr te redazion a Sèn Jan, olache podon i tor sù col scanner e ve i dèr de retorn sobito. A chesta vida ne didède a viventèr chesta rubrica e a meter ensema vèlch mizacola de storia de noscia jent. Develpai!

1 2 3

45

Soraga - En Sèn Stefen anter la comunanza de Soraga e de duta Fascia se à slarià fora na mestia neva. Se à destudà, te la Ciasa de la Comunità di Salesiegn de Mestre, don Pietro Rossi del Baila, ricoverà per na burta infezion al sanch.

Don Pietro Rossi, nasciù ai 16 de otober del 1924 , l’era stat ordenà diacon ai 29 de jugn del 1956 e preve salesian ai 29 de jugn del 1958. L’an dò l’à ciapà la lizenza de teologìa e l’é stat ensegnant dant a Belun, dapò a Legnago, Verona e dal 1999 a Busan al Rainerum olache l’era ence assistent del Grop Cooperatores salesiegn e l didaa te desvalive parochie de la zità.

La pascion e l’amor per l’ensegnament aldò de l’ejempie de don Bosco à ciapà jà da joen don Pietro e defat de 24 egn l’à fat l noviziat coi salesiegn. E a la senestra enciaria de l’educazion di joegn l’à dedicà duta soa vita.

Don Pietro del Baila l’é stat

compagnà te so ùltim viac te cortina de Soraga en jebia ai 29 de dezember del 2011. N grum de jent, de preves, de amisc à volù se strenjer dintorn ai frades Carleto, Rita, Padre Giovanni e Padre Mario che à dit messa ensema a don Erminio, al piovan don Giuseppe e na ventina de autres preves salesiegn e venturini che cognoscea benon don Pietro, che i à fat con el l viac del sacerdozie, che i à spartì momenc bie e senestres, che i à viajà con el sul troi segnà dal Segnoredio.

Don Pietro l’era enjignà a l’enconter con Die e de chest ne dasc testimonianza n pensier troà anter soe carte, descheche à dit don Giannantonio Bonato, diretor del Rainerum de Busan, te soa bela e fona perdicia: “No l’é dit – l’aea scrit don Pietro – che la vita eterna no sie vejina. Se l’é coscita, Segnor, azete; toleme te ti brac, perdoneme, endana che domane perdon a duc: i autres frades salesiegn, familiares, parenc, amisc, compaesegn, de duc i pecé de omiscion, pensieres, parole e opere. Se vive dezide de far penitenza e de azetar toa volontà, coluna che sie. Fosc, no me n ascorje de esser più vejin al travert de chel che peisse”. Duta na vita outa al travert, na serena desponibilità a l’enconter col Segnor, azetan l strent passaje de la mort.

Don Pietro l’é stat servidor de la vita e l lo à fat con gran semplizità, recognoscian con umiltà si limic (più che n’outa l ne n rejonaa publicamenter, béleche per se scusar de no esser bon), ma ence tolan sù dute le ocajion per servir i frades e esser de ùtol a la comunanza: na semplizità de cher che l’aea tout da chesta tera e da soa jent (tera e jent a chela che l’é semper stat leà con gran cher).

Ades don Pietro l’é te brac del Segnoredio, l’à scontrà l Segnor de la vita. A don Pietro ge domanon de se far nosc compagn de viac percheche no ne mence mai l’amor a la vita, la volontà de servir la vita, de rencurar la vita, de vardar via la vita, de educar la vita, de moltiplicar la vita. E ge domanon ence de didar soa jent percheche la tegne sù i gregn valores de la vita ciapé en ritajon da nesc aves, soraldut la fe scempia e vera che l’à cognosciù te soa familia de gra a la testimonianza de so pare Pietro e de soa mare Margherita. E ge domanon ence – l’à dit amò don Giannantonio – che l desceide fora valch vocazion de consacrazion a

Ne à lascià don Pietro Rossi del BailaL’à dedicà duta soa vita a la senestra enciaria de l’educazion aldò de l’ejempie de don Bosco

Don Pietro Rossi te Fascia, olache l’era stat festejà del 2008 per si 50 egn da preve.

Die, magari desche chela soa, tel servije educatif aldò del spirit de don Giovanni Bosco.

Don Pietro l’é stat sepolì te la fossa di preves te cortina de Soraga, tera che l’é ence l gremen da olache fi oresc la vita. A don Pietro ge domanon che l ge stae apede a Carleto, Rita, padre Giovanni e padre Mario e che da colassù l li varde via e l li deide te soa miscion fora per l mond. Che l pausse te la Pasc del Segnoredio.

L dejiderie de don Pietro

Una de le ùltime volontà de don Pietro l’é stat domanar che vegne

Don Pietro te mez a si frades Carleto, padre Giovanni, padre Mario e Rita del Baila.

copià ite te computer l contegnù de doi ajende piene de pensieres e comenc personai. Cheste doi ajende ades le é chiò a Sèn Jan, te redazion de La Usc: l’é osservazion, note, perdice che don Pietro aea scrit per desvalive ocajion desche le messe de scomenz e fi n de an e pensieres dintornvìa le feste o i sacramenc religiousc.

“Per aer i documenc prejenté chiaramenter – l’à scrit junsom – poder i lejer fora e i far cognoscer, se paa la speisa. Don Pietro Salesian, ai 2 de setember del 2011.” L’é na sort de testament spiritual lascià da don Pietro a chel che faron fe e che tegnaron da cont. (mci)

6987 10 11

1213 14 15

1617

1819

20

212223

24

25262728

29

3031323334

12 3

4 5

Page 20: La Usc di Ladins

20

nr. 01 / 05 de jené 2012

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Pablo PalfraderRedaziun: Ćiasa dl Istitut Ladin - 39030 San Martin de Tor

Tel: 0474/524042 - Fax y ISDN: 0474/523005 - e-mail: [email protected] Badia

Lotaries - Sciöche al é oramai tradiziun, él en San Silvester le Schi Club d’Al Plan che inviëia ia na lotaria cun de bi pesć. Insciö éra inće stada en chësc ann. L’estraziun é stada en la sëra dla fi n dl ann te plaza de dlijia. Da davagné êl danter l’ater na televijiun 32”, schi cun atać, n

Al Plan - Desco vigni uniun, à inće i scizeri “Katharina Lanz” d’Al Plan tignì süa sentada anuala, olache an à podü ćiarè zoruch al ann passè 2011. Inće iniann à i Scizeri d’Al Plan tut pert ales festes de dlijia desco la domënia de Andreas Hofer, les prozesciuns d’Les Antlês, la festa dl Sacher Cör de Gejù, la Domënia di Tomà. La compagnia ne ćiara nia ma da jì ales incuntades plü importantes dl raiun de Puster. Iniann àn inće tut pert ai 50 agn dla nöt di füć (Feuernacht) sön ćiastel Sigmundskron, pro la incuntada de döta la valada de Puster a Kartitsch. La compagnia à spo inće tut pert ai 3 y 4 de setëmber ala festa de refondaziun di Scizeri da Fodom.

Dlungia les ativitês de dovëi, à deplü mëmbri tut pert a cursc, desco al curs de pröm aiüt, al curs por mantignì y puzenè i stlops, y a sëres de informaziun, suradöt sura la tematica dla nöt di füć. De mà à les

Badia - Ai 24 de dezëmber 2011, vëia de Nadè, s’à n grup de ministranć de Badia metü sön tru por jì a ciafè jënt de tëmp dl paîsc y ti portè n pü’ de ligrëza por Nadè. I ministranć de terza mesana, acompagnà da Klaus, Lisa y Philipp, é pià ia dales 9 da doman. Ai é jüs a ciafè düć i berbesc y les mëdes sura i 85 agn: indöt êl chës 30 porsones.

Al ti é gnü portè dant na picia poesia y na ćiantia da Nadè y i ministranć ti à spo surandè na picia scincunda. Por la cornisc musicala à fistidié la ministranta Sonja Untersteiner cun süa oboa.

Sides por i ministranć co inće por la jënt atempada é stada chësta iniziativa dër sintida. Cun dër tröpa ligrëza y n pêr de leghermes ti ödli é i ministranć gnüs tuć sö tles ćiases, olache ai à incundè la Bona Noela dla nasciüda de nosc Signur.

Punt culminant é stada la vijita ala porsona plü vedla dl paîsc, Sabina Bernardi de Curcela, che s’à ralegrè cotan da odëi i mituns.

Stanć, mo dër contënć y sigüsc da avëi fat na bona opera, é i ministranć jüs ales Madoines di mituns a Badia.

Chësta iniziativa romagnarà ćiamò codî tles recordanzes di ministranć y sü acompagnadus.

Klaus Untersteiner por i ministranć de Badia

Dlijia - Bele da cotan d’agn pòn aldì a Al Plan, gran pert d’La Pli y perts da Rina le Radio de Ploania d’Al Plan. Sciöche al é te deplü cöres, é le radio n stromënt che ti pîta la poscibilité da ascutè les mësses y funziuns a chës porsones che ne po por rajuns desvalies nia plü rovè te dlijia. Ćina ćiamò podôn ascutè sö ma les funziuns te dlijia d’Al Plan, mo ćiamò dan Nadè él gnü

Lotaria de San SilvesterI publicun i numeri dles zetoles fortunades dla lotaria stada a Al Plan

bonn por na vacanza de n’edema, schipas, bonns y d’ater. Les zetoles fortunades é chëstes: D588, C583, C411, E272, E169, E827, E716, E388, D134, D785, D249, A765, A147, B86 y D448. I pesć pòn jì a se do tl ofi ze dl’Assoziaziun Turistica d’Al Plan. (pablo)

margatënteres organisé n referat sön le mantignì la troht, en c o l a b o r a z i u n c u n l a “Arbeitsgemeinschaft lebendige Tracht”. Chësta sëra à albü n gran suzes.

Pla sentada anuala unse albü l’onur da saludè le maior nü dl raiun de Puster Haymo Laner y deplü mëmbri sostegnidus. N bel numer de sostegnidus dëida vigni ann nosta uniun cun de beles spënores, dilan. Pro chësta sentada él gnü tut sö na margatëntera nöia: Iris Pedevilla de Lois de Terza.

La sentada é inće stada l’ocajiun por podëi onorè les margatënteres Roberta Clara y Katherina Pisching por i 5 agn de ativité.

Le pröm terminn de oblianza por I scizeri sarà la domënia ai 19 de forà, domënia de Andreas Hofer; te chësta ocajiun vëgnel invié da abelì les ćiases cun la bandira de Tirol. (Scizeri d’Al Plan)

Le maior Haymo Laner y le comandant Max Brandlechner adöm ala margatëntera Roberta Clara, che é gnüda onorada por 5 agn de ativité.

Prömes onoranzesLa compagnia de Scizeri d’Al Plan à tignì la sentada generala, ćiaran zoruch a n ann rich de ativitês. Do la refondaziun dl 2006 àn podü partì fora les prömes onoranzes, y na margatëntera nöia é inće gnüda pormez

fat - sön iniziativa dla Ploania d’La Pli - n valgügn laûrs pro les atrezadöres, insciö che an po da śëgn inant inće ascutè les mësses y funziuns che vëgn zelebrades te dlijia d’La Pli, che an alda spo inće t’Al Plan y tles perts da Rina che ciafa le segnal. Sce al é te intrami i paîsc na funziun tl medemo momënt, aldiaràn ma chëra d’Al Plan. (pablo)

Śëgn inće les mësses d’La PliDo n valgügn laûrs pro le Radio de Ploania d’Al Plan podaràn inće aldì les mësses d’La Pli

La Bona Noela ala jënt de tëmpN bel grup de ministranć de Badia s’à en vëia de Nadè metü sön tru por jì a ciafè la jënt atempada dl paîsc. Na bela iniziativa, che à portè tröpa ligrëza

Ministranć y acompagnadus cun le degan siur Iaco Willeit y mëda Paola Piccolruaz.

Vijita ala porsona plü vedla dl paîsc: mëda Sabina Bernardi de Curcela.

Tecnologia - Cater miliuns de euro à la Provinzia de Balsan metü a desposiziun por mëte la fi ra otica tla Val Badia. La intenziun é chëra da rovè cun la fi ra ćina ti zëntri de paîsc. Le problem é che les zentrales Telecom ti paîsc é alüsc massa debles, y messass gnì potenziades, por podëi trasferì i dać a na velozité adeguada. La Provinzia â porchël invié ia sciacarades cun la Telecom.

En vëndres ai 16 de dezëmber à le presidënt dla Provinzia de

Südtirol Luis Durnwalder y le presidënt de Telecom Italia Franco Bernabè sotescrit l’acordanza, che dess portè al superamënt de chël che vëgn tlamè le “digital divide”, le fossè digital. Chësta parora stà por la desvalianza d’azes a internet sön le teritore.

L’acordanza Provinzia - Telecom vëiga danfora che la Telecom Italia pois anuzè a paiamënt la rëi de fi ra otica dla Provinzia, por amplié la desponibilité sön le teritore dles lignes adsl, a na velozité de altamo

Superè le “fossè digital”Sotescrita l’acordanza danter Provinzia de Balsan y Telecom Italia. N vare inant sön le tru sfadius cuntra l’internet asvelt

Franco Bernabè y Luis Durnwalder sotescrî l’acordanza.

7 Mbits, a na moda che passa 120.000 zitadins pois adorè l’internet aslöm, y por curì döt le raiun tl tëmp de 30 mëisc.

La colaboraziun cun la Provinzia de Balsan vëiga danfora n investimënt da pert de Telecom Italia de za. 3,6 miliuns de euro por l’adatamënt dles zentrales. Insciö dessera garatè da curì pro le “fossè digital”. Realisé na rëi de fi ra otica cun chëra che ara vais da colité düć i comuns de Südtirol é na priorité dla Junta provinziala, che à inće metü cotan de scioldi. Cun chësta acordanza àn fat n vare inant. “L’acordanza desmostra che sce les istituziuns se dà da fà concretamënter, vàra da tó demez le digital divide, che rapresentëia le pröm travert indiché dal’ajënda digitala europeica”, à dit Franco Bernabè.

Te na incuntada inviada ia de novëmber dala SVP d’Al Plan, â l’assessur Mussner lascè alsavëi che la Provinzia rovarà cun la fi ra otica ćina ti zëntri, mo che da fà rovè l’internet asvelt tles ćiases, à i comuns instësc da fi stidié. Tla lista dles fi res otiches che po gnì metüdes a desposiziun da Telecom Italia ciafunse te nüsc raiuns la trassa San Laurënz - La Ila, Longega - Al Plan y Picolin - Lungiarü.

Page 21: La Usc di Ladins

21

nr. 01 / 05 de jené 2012

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Porsones - Iaco Pezzei é nasciü dl 1933 a Alnì a Lungiarü. Dl 1946 àl podü jì a Milland a fà n curs por gnì tut sö te scora; deache so fre Fidelis studiâ bele, ne podô so pere nia paié do a dui mituns, porchël à Iaco messü gnì a ćiasa a daidé laurè ite le lüch, a fà le fant. Mo la usc da orëi jì tles misciuns ne le lasciâ nia plü ia y so pere à tla fi nada ma messü zede. Iaco é jü a Milland a fà le postulat y spo fora Ellwangen a fà le noviziat; dailò àl imparè sartù. En le Gran San Pire dl 1957 à Iaco fat l’u (voto - Gelübde) da fre miscionar.

L’ann do él bele rovè a Huánuco tl Perù, na cité de 35.000 abitanć. Fre Iaco é spo gnü spostè dl 1966 a Cerro de Pasco, na cité a 4.359 m, che vir dales mineores dl arjënt, or, ram y plom. Dedô él rové a Tarma tl Perù, spo dl 1971 él gnü cherdè ca Bamberg a laurè te ofi ze, spo él rové a Lima tl Peru, indô ca Bamberg y dl 2001 por 5 agn a Milland a fà portier. Dal 2006 incà é Fre Iaco indô a Huánuco sön la cöra San Pedro, che fi stidiëia da ti dè da marëna a 250 mituns dala

Scora - Pro chësc tòch dla leteratöra tlassica todëscia é le devertimënt assiguré por gragn y pici. Le tòch ô ti insigné ai mituns che ai dess avëi le coraje da la vaghè cun sües forzes y ester stersc y jì cun coraje y ligrëza fora por le monn, y l’amizizia ciafa inće süa importanza te chësta storia.

Le concurs vëgn scrit fora, deache i mituns dess se dè jö cun la storia bele te scora, denant co jì a teater. Tla scora é les materies che taca adöm sciöche la rëi de internet, öna na materia adora inće l’atra. I mituns s’à naôta dè jö por todësch cun le contignü dla storia, ascutan na CD, y pormò dedô àn metü man da ponsè al laûr creatif.

Pro le laûr scrit fora dales “Vereinigte Bühnen” da Balsan dê la “Walpurgisnacht” ester tl zënter dl laûr. La festa di mituns dê gnì metüda tl zënter dl laûr y an dê odëi la ligrëza di mituns. Mo al ne gnô nia ma damanè da interpretè le test dla storia, ći che foss inće da stufè, mo al gnô damanè che i mituns messâ mëte ite sües idees y esperiënzes personales.

Bele da chirì fora le material da adorè te chësc laûr, orôn naota ćiarè ći che an ciafa te nosc paîsc, y deache a La Val él la tradiziun dl tiscere, àn orü laurè cun la peza, n material che alda pro nosc paîsc. Mo sambëgn messâl gnì adorè te n contest nü, nia da vigni dé. D’atri materiai che é gnüs tuć en

meseria; chësta vëgn fi nanziada cun spënores da lafora y da Südtirol. I miscionars Pezzei da Lungiarü é inće gnüs presentà tl Calënder Ladin 2011. (Lois Trebo)

Na lëtra dal Perù

Fre Iaco nes à scrit por Nadè na lëtra dal Perù ca. Ara dij insciö: “Stimà confredesc! Ai pröms dl ann, canche la refeziun (manaj) di mituns vëgn indô daverta, ti vai adincuntra cun zerti fi stidi y i me damani - co jaràra pa inant, restarà le personal bëgn tres fedel y arjunjarà pa i mesi fi nanziars? Te n ann adôron bun chi 18.000,00€ por podëi vigni dé ti dè la marëna a ćina 250 mituns y a valgünes porsones bele plü ti agn. Ala fi n dl ann ćiarun indô cun granmarcé y cun ligrëza che döt é indô jü bun. Mi dilan va ai bogn y fedei benefaturs che me dëida cun so aiüt fi nanziar, y a os confredesc por osta oraziun. Mo dër n gran dilan i diji a Idî por süa benedisciun y so sostëgn. Cun gran crëta m’oji dagnora a Ël, deache i sun cosciënt che i ne po fa nia zënza süa benedisciun y so aiüt. Al nes dij pö: “Döt ći che i fajëis a chi plü pici, chël fajëise a me!”

Amez dezëmber mët man les vacanzes da scora y porchël stlujarunse por chësc ann la refeziun di mituns, deache al ne gniss ma plü püć y al ne paiass nia la mëia da fà inant; por secundo crëii inće che le personal adores palsa, do che al é döt l’ann te ćiasadafüch atif. Por reconësce so laûr ti dài sciöche vigni ann da Nadè n cëst cun de vigni sort de mangiaries. I arati che al se mirites

Fre Iaco Pezzei nes scrì dal PerùDal 2006 incà é Fre Iaco indô a Huánuco tl Peru. Da dailò nes àl scrit na lëtra por Nadè, olache al cunta dla situaziun laìa

Fre Iaco y pater Fidelis.

chësta bisinela. Dal guern nü dl Perù cun

Ollanta Humala él gnü aproè n proiet da arjigné na refeziun te dötes les scores dles regiuns dala meseria. Can y sce chësc sozedarà, él malsigü. Zënza arati che an pois ćina sëgn ester contënć cun le presidënt nü. Al se prô al ester da tó sö contat che tröpes fi rmes investësces tl Perù y cis che la coltivaziun dla coca vëgnes desdrüta, y insciö inće le comerz cun la droga.

Amez mà él gnü rovè la restrotoraziun dla ćiasa por confredesc vedli y püri y nos podun indô anuzè la ćiasa. Mo degügn de mi confredesc ne se sënt ćiamò tan vedli da gnì a Huánuco a jì en ponsiun, mo ai prô cun döta süa eté da romagne dailò, olache ai po mostrè che ai é ćiamò bogn da fà val’ y ne n’é nia ćiamò da sciurè ales agneles. La ćiasa é śëgn tuta ite da sis confredesc: P. Giuseppe Messetti sciöche ploan, P. Oscar Flores, P. Franz Weger, P. Walter Michaeler, P. Luis Defl orian y iö. Dan 50 agn êi iö le plü jonn dla comunité a Huánuco. Incö sunse le nene.

Idî é l’amur! Al nes à mostré te Gejù Crist chësc amur. Iö sun te ël y tö te me, che al sides te ël la unité completa y che le monn conësces che tö m’as menè y che tö ti ôs bun sciöche tö m’as orü bun. Chi che resta tl amur, resta te Dî y Dî te ël. (Jan, 17)

I ves aodi a düć de beles festes da Nadè y n ann nü de benedisciun, sanité y ligrëza. Unì cun la oraziun ves salüda Fre Iaco.”

Fre Iaco socodësc i mituns. I mituns se ralegrëia por ći che ai ciafa sön mësa.

Fre Iaco y Iulia.

conscidraziun é le lëgn, le fëgn y le das. Le laûr dê garatè bindebò gran y cun corusc stersc, olache les fi göres dê ester tl zënter dla festa dla “Walpurgisnacht”. La plü gran importanza ti dêl gnì dè ales idees nöies y frësches che nasc ti mituns. Insciö ciafunse fi göres che chir l’atenziun de chi che ti ćiara al laûr. L’edl va sön les fi göres y an se damana ći ativité che ares fej tratan la festa. Le ghel, simbol dla löm, alisirëia le gran cil che cür döta la festa, y ti dà n’atmosfera plü plajora y da stè saurì.

Insciö gnôl metü ite dötes les sensaziuns y emoziuns di scolars tl laûr fi nal. La festa che i mituns oress vire vëgn insciö concreta y an vëiga ći ativitês che ëi oress. La “Walpurgisnacht” é insciö la nöt di pinsiers lëdi y post de ispiraziuns, y al dess respidlé l’eté di mituns y l’inovaziun tl adorè le material. Por i mituns él stè na esperiënza personala, y ai à imparè da se dè jö cun le monn dl teater che fej inće pert de se instësc. (Rudi Moling)

Pröm pest ala scora da La ValLa 5 tlassa dla scora da La Val à tut pert al concurs che reverda le tòch de teater “La picia stria” de Otfried Preußler y che é gnü rapresentè dales “Vereinige Bühnen” da Balsan. Pro chësc concurs, olache al à tut pert scores da döt Südtirol, à la 5. tlassa da La Val podü pié do le pröm pest te süa categoria

Al é gnü realisé de vigni sort de material. An s’à anuzè de peza, mo inće lëgn, fëgn y das.

Les mitans y i mituns da La Val che à tut pert al concurs.

Page 22: La Usc di Ladins

22

nr. 01 / 05 de jené 2012

www.lauscdiladins.com

Val Badia

La Val - Passa cënt porsones à tut pert ai 18 de dezëmber ala incuntada organisada dal comitê nü por la jënt atempada, tl salf dles uniuns “Domëne Moling” a La Val.

La festa à metü man cun le rorate zelebrè cun gran solenité da siur Franzl adöm a siur Angel. Dedô éson jüs tl salf dles uniuns, abelì por l’ocajiun cun le lëgn da Nadè. Dailò àn passè n valgönes ores d’aorela cörta. Tratan le past él gnü presentè le comitê nü: Anna Pezzei (surastanta), Clara Tavella, Erna Alton, Hilda Suani y Maria Pescollderung, che à rengrazié le vedl comitê y dantadöt Federico Ploner por ći che ai à fat. Parores de sostëgn é gnüdes dala pert de siur Franzl che à sotligné l’importanza dl seniorenclub, y da pert dl ombolt Franz Complojer, che à metü l’azënt sön l’importanza

che inće la jënt atempada sides rapresentada aladô tl consëi de comun. Giuvani Frenes, che é stè dlungia al comitê ćina dal ëteman, à assigurè so sostëgn tl consëi de comun por les iniziatives che gnarà inviades ia.

La bela festa, dër garatada, é gnüda stlüta jö cun na rapresentaziun teatrala. La picia storia da Nadè, rapresentada da n valgügn mëmbri dl seniorenclub é gnüda dër aprijada, y la ćiantia “Oh Du Fröhliche” ala fi n dl teater é gnüda ćiantada da düć adöm. An à sintì danter la jënt le spirit dl Nadè. Le comitê dl Seniorenclub da la Val é pié ia cun le dër pè y dër dessigü fajaràl dër bun tl dagnì, podon confi dé sön la colauraziun dl consëi de comun y dl consëi de cöra da La Val. (gm)

Nadè cun la jënt atempadaLa incuntada dl Seniorenclub da La Val à albü n gran suzes. Te chësta ocajiun él inće gnü presentè le comitê nü

Le comitê vedl y nü cun rapresentanć de Comun y dla Cöra.

Valgügn partezipanć tratan la festa a La Val.

I jobleri pro le teater.

Comun Corvara - Ćiamò dan la fi n dl ann é le Consëi de Comun da Corvara rovè adöm por na sentada, pro chëra che al ê inće da aproè le bilanz de previjiun 2012. Por l’ann che à pormò metü man à Corvara n bilanz de 10,67 miliuns de euro. Por i investimënć él gnü preodü la soma de 3.763.291,00€. De chisc vëgn la gran pert destinà por le raiun d’espanjiun Rung, olache le Comun à preodü 800 mile euro por les infrastrotöres y bëgn 2 miliuns de euro por les espropriaziuns dl terac. Ara se trata de n gran raiun d’espanjiun de incër 6.000 m2, destiné al frabiché alisiré. Danter les atres majeres somes metüdes pro les investiziuns alda i 354.000,00 € che gnarà destinà por l’abelimënt dla incrujada al’entrada dl paîsc da Calfosch. La soma de 200mile euro é gnüda destinada por renovè l’implant da fà dlacia por le stadium da Corvara, y 150.000,00€ é śëgn sön na pert por la costruziun dl zënter de proteziun zivila, olache al é preodü da pié ia chësc ann cun la proietaziun definitiva. Infin alzunse fora ćiamò la soma de 100.000,00€, che gnarà tuta ca por fà sö na ütia de sorvisc (por les festes y manifestaziuns) tl pecëi (al vëgn dit pineta) da Corvara.

N “scê” dër strënt

Deplü é stades tratan la sentada les debatüdes por chestiuns urbanistiches. Döes de chëstes reverda la dita Implianti Colfosco. Degun problem n’él stè por la mudaziun al plann tla localité Frara, olache la dita se damanâ da spostè la strada statala nr. 243 y tl medemo tëmp retifi ché la trassa dla pista dai schi “Malga Cir”. La domanda de mudaziun é passada al’unanimité

y vëgn iustifi cada dal Comun cun la motivaziun che al vëgn insciö tut demez n post prigorus por i schiadus y al vëgn evité n gran movimënt de tera y costruziuns de sostëgn. Plü zitia é stada la chestiun por le plann d’atuaziun dl raiun da jì cui schi “Borest” a Calfosch, olache la medema dita à süa sënta prinzipala. Bele d’otober dl 2010 - canche le Comun ê zënza ombolt y aministraziun - â le comissar Heinrich Huber aproè le raiun “Borest”, che mosöra na spersa de 12.052 m2, cun n indesc de 3 m3/m2, tanco na cubatöra urbanistica (sura tera ia) de 36.156 m3. Al momënt n’él 21.042 m3. Mo dla cubatöra y dl indesc ne podôn nia plü baié. Śëgn gnôra da aproè le plann d’atuaziun, te chël che al vëgn portè dant les intenziuns dla dita sön ći fà cun döta la cubatöra: tl plann vëgnel baié de ampliamënt di ofi zi, al dess spo gnì fat de pices abitaziuns por i colaboradus, na abitaziun de sorvisc; al vëgn preodü la poscibilité da realisé na mensa aziendala y inće da fà n imprëstaschi, na scora de schi y ofi zi por schipas. Nia düć tl consëi n’ê a öna cun la densité urbanistica tan alta, y a d’atri ti savô la descriziun tl plann d’atuaziun massa püch menüda. An à optè te consëi por la lîta socrëta. Le plann d’atuaziun é passè cun 9 usc a öna, 1 decuntra y cin’ astenjiuns.

Degöna maioranza

Döes é inće stades les chestiuns olache an n’à nia arjunt na maioranza te consëi. La pröma chëra dla domanda da portè ite n raiun d’espanjiun tla localité Alton a Calfosch, presentada dai proprietars dl grunt. Deplü é les domandes de

chësta sort tl comun da Corvara y an n’odô nia ite ćiodì che an ess messü dè pro a chësta domanda y nen sciurè zoruch de analoghes. Laprò ne vëiga le consëi nia le bojëgn da cherié raiuns nüs - ći che vëgn inće alzè fora tl arat tecnich-aministratif, che é tomè fora negatif.

De nou à dit le consëi al inserimënt de n raiun de completamënt B3 por la sënta dla Cassa Raiff eisen Val Badia. Bele de forà dl ann passè â le Comun da Corvara stlüt jö na convenziun urbanistica cun la Cassa, che â l’intenziun da amplié y alzè le frabicat dla sënta. La Cassa ess podü fà na cubatöra implü de 750 m3, mo messâ porchël ti paié al Comun la soma de 446 mile euro. Chësc é inće sozedü, mo al é gnü fat n recurs dan signoria y le recorënt à ciafè rajun. Insciö é la convenziun tomada. Le Comun mëss śëgn rete i scioldi cun i fi ć laprò. La Raiff eisen à fat n recurs dan le Consëi de Stat, y sides Comun co Provinzia é inće stà ala pert, mo la dezijiun n’é nia ćiamò tomada.

En alternativa â la Raiff eisen śëgn fat domanda da inserì n raiun de completamënt B3 dla spersa dl frabicat dla Cassa. Chësc ess messü gnì aproè cun n indesc de cubatöra de 4m3/m2, deperpo che döt le raiun incëria à n indesc de 2,5. La maioranza di aconsiadus n’é nia garatada. Sön i 14 aconsiadus presënć - che à dè jö la usc tres lîta socrëta - é 7 stà a öna, 4 à dit de no y 3 s’à astegnü. Insciö é la domanda gnüda refodada.

Deplü nominaziuns

Danter les atres chestiuns él gnü tratè deplü nominaziuns. Do le Comun de Badia, à śëgn inće le consëi da Corvara dè pro ala mudaziun dl “Consorz por la canalisaziun dl’alta Val Badia” tla sozieté “Energia Alta Badia Sozieté Consortila arl”, che fi stidiarà la gestiun di berć da Funtanacia y Sompunt, do che la sarenara da Sompunt é passada al Tobl da San Laurënz. Laprò él inće gnü nominé le rapresentant da Corvara tl consëi d’aministraziun, che sarà por i proscims cin’ agn l’ombolt Robert Rottonara.

Nominé él inće gnü i revisurs dl cunt consuntif 2011 dl’Aministraziun Separada dles fraziuns tl Comun da Corvara; por la fraziun da Calfosch él gnü nominé Harald Alfreider, Jouk Oberbacher y Paolo Mersa, por la fraziun da Pescosta Patrick Gerald Dapunt, Cristina Miribung y Wilhelm Costamoling, por chëra da Corvara Helmuth Piccolruaz, Alex Rottonara y Egon Costa.

Cun la Vijinanza “Peccei - Janing” él gnü aproè na convenziun por l’assegnaziun dl sorvisc dl’ega da bëre publich tla localité “Pecëi - Janin” a Calfosch. La medema vijinanza â bele tles mans chësc sorvisc, mo al jô debojëgn da stlü jö na convenziun. (pablo)

Bilanz y domandes refodadesLe consëi de comun da Corvara aprovëia le bilanz de previjiun 2012. Tla medema sentada él inće gnü tratè deplü chestiuns urbanistiches. N “scê” scialdi strënt por le plann d’atuaziun dl raiun “Borest” y dui iadi “nou” por le raiun “Alton” y por le raiun dla sënta Raiff eisen a Corvara

La sënta dla dita Impianti Colfosco. Le plann d’atuaziun por l’ampliamënt à ciafè na maioranza, mo inće cotan de astenjiuns. (foto: www.impianticolfosco.com)

La junta dl comun da Corvara.

Page 23: La Usc di Ladins

23

nr. 01 / 05 de jené 2012

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Scora - La sabeda ai 3 de dezëmber, fora de nia, se deslariâ fora n gran föm artifi zial y l’alarm piâ ia. Inće sce düć ê n pü’ avisà che ara se tratâ ma de na proa, él söla bota ćialda impò stè na te’ picia spordüda. Mo oramai sa pö düć co ch’al é da se comportè te n te’ caje: mantignì la calma y valutè la poscibilité da sciampè.

Le föm ê indere bele tan spës che le tru de emergënza ê prigorus, porchël à düć aspetè l’intervënt di stödafüch. Val’ tlasses, chëres daimprò al üsc d’emergënza, é spo gnüdes acompagnades alaleria, tratan che i atri gnô alzà da vider fora con na litra a cërtl. La racoiüda di mituns é gnüda fata te magazinn di stödafüch. Canche düć é stà al sigü y ch’al é gnü verifi ché che degügn ne manćiass, à spo düć ćiamò n iade podü se lascè alzè sö alalt cun la litra, rovenüda da na delegaziun de stödafüch d’Al Plan, y ti ćiarè al paîsc d’La Pli da sura jö.

Denant co stlü jö, à spo le coordinadù dl intervënt Albert Ellecosta ćiamò fat na refl esciun söl intervënt, i meton a cör a scolars y insegnanć le dër comportamënt tl caje de medefüch.

Spo él inće gnü ponsè a na fotografi a de grup y spo a na boanda dal danmisdé por düć canć, ofrida

dai stödafüch.La scora ti dij bel dilan al

comandant di Stödafüs d’La Pli Gustl Trebo, che à atira tut sö l’invit da mëte da jì chësta aziun, a düc i atri stödafüch d’La Pli y d’Al Plan por süa desponibilité.

Sperun che le proscim iade ch’an arà debojëgn di stödafüch sides pormò te dui agn, olach’ara toca indô ma “da saié”.

Impresciuns di mituns

“Al nes à salpü bel da jì cun la litra dl camion ćina sö a 24 metri. Al é dërt che i fajun la proa, por che i sànse ći fà sce al ess da sozëde davëi. Al é bel, ćiodiche i podun dedô jì jön garasc a ćiarè les mascinns y les massaries. (Elmar y Hannes)

Al me sa dër bel, canche i stödafüch po daidé i scolars fora dles fi nestres cun la litra d’Al Plan. Al m’à salpü dër bel che i Stödafüs d’Al Plan é gnüs a daidé chi d’La Pli. Al m’à salpü dër bel che i stödafüch s’à splighé les massaries y les mascinns. Dilan! (Andrea)

Al é dërt che i fajun la proa de evacuaziun, en caje ch’al foss davëi füch. I sperun che sce al ess da

Arjignà en caje ch’al verdChësc ann de scora 2011/2012 é la scora d’La Pli obliada da fà na proa de evacuaziun. Vigni dui agn dess chësta proa gnì acompagnada dai stodafüch

La proa dl füch é garatada. N retrat de recordanza cun i stödafüch, maestri y mituns.

sozëde val’, che degügn ne se fejes mè y che i Stödafüs sides bogn da calmè düć. (Daniel y Walter)

Al é dër important che i fajunse vigni ann la proa d’evacuaziun. I ùn ćiarè da üsc fora y i ùn odü che te porte êl da föm, i ùn messü aspetè te tlassa ai stödafüch. I ùn inće por sigurtè metü n bordun mol sot üsc. (Marlies y Helene)

Al é stè bel da fà la proa dl füch, porćiodi che i imparun ći ch’an mëss fà sc’al foss n dër mèdefüch. I sperun che i stödafüch se tòles tëmp da fà plü gonot chëstes proes. Al é stè bel, ćiodiche an à odü dötes les massaries ch’ai adora. (Alex y Jep)

Al m’à salpü bel da jì cun la litra. I ùn boiü na coca cola. Al é stè bel da fà la proa, deache Gustl s’à insigné ći ch’an mëss fà en caje de mèdefüch. (Vinicius y Matias)

A me m’àl salpü bel da odëi l’auto di stödafüch, ćiodiche al va dër debota a daidé en caje de mèdefüch. (Patrick)

A me m’àl plajü dër, canche i ùn fat la proa dl füch, ćiodiche ai (i stödafüch) é gnüs cun la litra eletrica! Nos (dla cuinta tlassa)

Al vëgn splighé les massaries di stödafüch.

I mituns à podü odëi so paîsc dal alt jö.

messân jì jö por stiga, mo porchël s’ài (i stödafüch) cancalè menè sö y indô jö, a me m’àl mefo plajü! (Hannah Rindler)

Al é sté dër interessant che i stödafüch s’à splighé cô che al é da

fà; sce al ess por davëi da pié füch sànse cô che i messun fà. Al é stè dër bel che i àn podü jì cun la litra. Al é dërt che i fajun chësta proa, ćiodiche sce al ess por davëi da pié füch, sànse cô che i messun fà. (Anita y Colette)

Lotaries - Le vëndres ai 30 de dezëmber à sides i Stüdafüch da San Ćiascian co inće chi da Calfosch trat fora les zetoles fortunades dala ola dla fortüna. Da davagné êl bonns sostanziusc, aparać eletronicś, atrezadöra da d'invern, vacanzes, cënes y de vigni sort d'ater.

Lotaria San Ćiascian

Les zetoles fortunades dla lotaria di Stüdafüch da San Ćiascian porta chisc numeri: 3454, 0103, 2926, 3601, 2298, 2803, 1700, 1747, 1445, 2599, 2233, 0045, 1442, 1471, 0051, 2493, 4367, 2608, 1967, 3296,

2484, 1806, 1039, 0077, 4069, 1639, 0759, 5196, 1484, 3004. Por damanè do i pesć pòn cherdè sö le nr. 335/6166624, ćina al 31 de jenà.

Lotaria a Calfosch

Pro la ola dla fortüna di Stüdafüch da Calfosch él gnü trat fora chisc numeri: 2320, 3854, 7606, 2465, 5472, 3705, 7858, 7968, 4135, 6747, 0519, 7704, 7760, 0035, 4023, 5533, 7833, 5332, 6437, 1601, 1903, 4269, 4153, 7027, 2372, 6861, 0251, 7521. Por damanè do i pesć pòn telefonè ai nr. 339/6430395 o 340/5495632, ćina al 31 de jenà. (pablo)

Lotaria di stödafüchDe bi pesć pro les lotaries di Stüdafüch da San Ćiascian y Calfosch. I comunicun les zetoles liades a n pest

Page 24: La Usc di Ladins

24

nr. 01 / 05 de jené 2012

www.lauscdiladins.com

Letres y Auter

Nia gran sforz y püćia sensibilité a desmostrè le consëi de comun de Badia en confrunt ala interogaziun dl’assessuria Edith Dapoz, en cunt dl’indunada di mesi militars. L’ombolt s’à detlarè a öna da fi rmé na ordinanza olache al vëgn proibì da mostrè sö recordanzes, emblems y ogeć de vera che recorda i rejims totalitars fascisć y nazisć, de proibì ai auti militars da transié sön strades forestales y de nia plü acompagné

Mesi militars storics tles Dolomites - patrimone UNESCOla carovana paramilitara cun la polizia de comun, fora dal teritore comunal. Nia de plü.

N’é nia döt chësc bele proibì da leges esistëntes?

Inće sce al vëgn lascè demez emblems y ogeć che insinuëia ai rejims nazi-fascisć, réstel intres ćiamò i mesi militars che recorda i tëmps plü scürs dla storia dl’umanité. Sce al é bojëgn de retlamisé nosc raiun cun de te’ iniziatives por la trà inant, spo ne

stàra nia cis bun cun nos. Ćiamò peso él, sce la manifestaziun po gnì tignida inant por manćianza de sensibilité de n consëi de comun. L’imaja che vëgn chilò tramandada n’é sigü nia de aiüt por ti fà capì ales generaziuns jones, ći che é sozedü tl secul passè.

N complimënt oressi ti fà al’assessuria Edith Dapoz por süa iniziativa.

Franz Moling, La Val

Che l segnor Emilio Talmon l die, su La Usc di Ladins n. 44 dai 11 de november 2011 che l sotscrit Floriano Bernard, enscin acà pech temp (demò jà i 27 egn) l fajea l sindacalist, a magnèr a scroch l pan di lurieranc e a se fèr mantegnir sun sia schena e che, amò apede, l perten de ge comanèr a chi che cogn rejonèr e ragionèr, no me n fae marevea più che tant, anzi, amò n’outa, se n fossa de besegn, l didassa a califi chèr la persona de Talmon.

Se dò, amò, l sotscrit se permet de uzèr fora opinions desferentes da la sia, l vegn cusà de dir fora faussitèdes, canche el, dò se aer fat da soul (dant desche mecanich, dò dependent e en ùltima artejan) l pel se stolzernèr de fèr politica con si

scioldi e duc chi che à idees desferentes da el “i disc fora faussitèdes”.

Chest comportament meschin ti confronc del sotscrit, da man del president de Autonomia Ladina Dolomites, al de là de la biota condèna, no l se mérita neguna responeta a sia tesi.

Pertant, zenza trèr demez paroles, envìe l segnor Emilio Talmon a se lejer e se lejer endò mie articol dal titol “l jech al massacher de Emilio Talmon” vegnù fora su la piates de “La Usc di Ladins” e fosc l se n’adarà che segur no vegn scrit faussitèdes, ence se no l ge va dò a so pensier.

Aboncont, chel che volesse che l segnor Talmon l’entenessa, l’é che

no se defen sia idees a colpes de enjuries personèles , de deslomenamenc, de cuses, chestes scì deldut fausses, respet a la vita profescionèla e privata de la jent.

Emilio, date na drezèda, perché a chesta vida, de segur, en politica no te farès tanta strèda, ma te podesses ence te embater te chi che, dant o dò, e no sarà segur l sotscrit, i podessa ence te meter stram te strèda.

Son stolz de aer fat l sindacalist e de aer defenù i enteresc di lurieranc, zenza mai vegnir cusà da nesciugn de aer vivù sun sia schena e de aer fat l mantegnù.

Floriano Bernardde Cechinol da Pera

Chela veritèdes certes de Emilio Talmon

Ti ultimi ani se à l cuntest, te chёl che nosc mutons crёsc su scialdi mudà. La scola ne n’à al didancuei nia mé plu l duvier de purté i sculeies a n bon savёi, ma dantaldut de ti dé pea cumpetёnzes y abiltà per pudёi se deriejer te n mond for plu globalisà , nfurmatisà y cumplicà.

Do 44 ani à nce la strutura de nosta scola mesana de bujёn de unì adateda al nseniamёnt de nosc tёmps. La ne se trata nia de ejaudì vel’ dejidere de nsenianc (coche scrij la Jonta de chemun te si comunicat dl 23 de dezëmber), ma de ti jì do ai bujëns de na scola de ublianza, che se damanda na strutura che lascia pro de ti garantì nce tl daunì a nosc mutons l dërt de na bona educazion.

Te na lёtra sotscrita dala direzion y 28 nsenianc y mandeda a duc i cunselieres de chemun, vëniel damandà de lauré ora n cunzet generel deberieda cun i nsenianc. L vën fat a l savëi de ne vester nia a una cun l proiet davia che cun chël ti iesen mé a na pitla pert di gran problems struturei: sculeies y nsenianc muessa di per di se rangё cun aules massa pitles, l mancia aules spezieles y aules per sculeies che à de bujёn de n sustёni particuler, portesc massa strёnc per la gran cumpёida de sculeies y n.i.

Ne dёssa pa aldò dl partit de maiuranza iust i nsenianc nia savëi ciuni che ie i bujёns

struturei dla scola?L ne n’ie nia assé de fé mé

vel’ ntervënc per miuré la situazion globala dla strutura te chësta scola de ublianza; nosc sculeies à la rejon de avëi na scola che curespuend ala ndicazions provinzieles dl frabiché de scoles (decret dl presidёnt dla Jonta provinziela dl 23 de fauré 2009, nr. 10, te chёl che l vёn metù ju l regulamёnt de ejecuzion per l articul 10 dla lege provinziela dl 21 de lugio 1977, nr.2).

Tla senteda dl Cunsёi de Chemun ne n’à la Lista Urtijёi nia dat ju na votazion sun la dezijion de mascima per la realisazion de n garasc sot a tiera o de na palestra davia che:

- na bona aministrazion de chemun scota su la minonga de na direzion de scola y si 28 nsenianc

- nosc mutons à la rejon de giapé na scola mesana aldò dla normes ududes dant

- sce l ne n’ie nia mesun realisé, cun l ressanamёnt, na scola adateda ai bujёns de educazion de nosc mutons, ie dessegur la drёta streda chëla de pensé a na scola nueva y de se mpёnie per i fi nanziamёnc. Chësta ie na dezijion politica.

La Lista UrtijёiClaudia Urthaler

Martina GollerAlberto CostanziRaimond IrsaraGerlinde GollerClaudia Insam

Scola Mesana

Da les zentrales di partis politics

Urtijёi à la fertuna de avёi na junanza che arjonj de bon livei nia mé tl sport agonistich ma nce tl artejanat y ti studies. Nёus raton che a ti damandé a nosc jёuni, che ie tl lёur de stlù ju studies universiteres, de mёter a despusizion si savёi y si cumpetёnzes per nrescides che à da n fé cun nosc luech, pudёssen ruvé a na cunescënza plu sota de realteies, tendënzes y problematiches de nosc luech. Sёuraprò unìssel nce renfurzà l liam danter i jëuni che à studià y la cumenanza dl luech, na cossa che ti stà scialdi a cuer ala Lista Urtijёi.

La Lista Urtijёi à perchёl purtà dant na mozion tl’ultima senteda de Cunsёi de Chemun cun la pruposta de scrì ora almanco un n argumënt al ann de nteres per nosc luech y che studënc posse tò ca sciche

argumënt per nrescides a livel de master universiter o post-universiter. Per chёsc proiet ons damandà de udёi dant 5000 euro tla previjion de bilanz. Ti dajan crёta a nosta junanza y valorisan nia mé i meric tl sport, ma nce la cumpetёnzes arjontes tres ani de stude, pudёssel do nosc ntёnder nascer sinergies nueves y de utl a duta nosta cumenanza.

L partit de maiuranza ne n’à nia dat pro a chësta pruposta, nsci ne possa nosc chemun nia se damandé nrescides sun Urtijëi y cunlauré cun studënc.

La Lista UrtijёiAlberto Costanzi

Gerlinde GollerClaudia Insam

Claudia UrthalerRaimond IrsaraMartina Goller

Nrescides universiteres sun Urtijёi

Ambient - Tëmp de n ann messerà i Chemuns anjenië n plann per sparanië luminazion publica. Ti luesc y tla ziteies iel de nuet massa lums mpiedes che ne va nia de bujën. “Scrites sluminëntes, plazes dal sport, stredes y plazes dai auti ne muessa nia vester iluminedes ntan duta la nuet”, à

N plann per sparanië luminazionTe n comunicat stampa vëniel fat a l savëi che la Jonta provinziela ne azeta nia plu l mpaziamënt dal luminëus y uel deberieda cun i Chemuns nce sparanië energia

dit l presidënt dla Jonta provinziela. Feter l 16% dl’energia che i chemuns adrova su ann per ann à da n fé cun la luminazion publica. La Jonta provinziela se vëija ora tlo n potenzial per sparanië la terza pert de chisc custimënc. La se trata tlo de mplanc de luminaria che vën fai da nuef. Aldò di assessëures

provinziei dëssel d’inviern unì sparanià tla luminazion publica danter mesanuet y la sies daduman, d’instà n’ëura plu tert, dala un ala sies daduman. N program plu avisa de co sparanië energia per la luminazion publica dëssa i chemuns nstësc lauré ora chëst ann.

Politica - Tenì sun na pert l 5% di scioldi prugramei per l 2012 à da n fé mpue cun duc i capituli ora che l personal, l soziel y la sanità. “Chësc ie n pruvedimënt de precauzion per schivé defi culteies ntan i proscimi mënsc”, à dit l presidënt Durnwalder tla cunferënza stampa do la senteda dla Jonta.

La manovra de sparani dl Guviern talian cumporta na liberalisazion te de plu ciamps, dantaldut tl cumerz y artejanat. Ciun pruvedimënc che sarà de bujën per mantenì l’ativiteies tl Südtirol, uel la Jonta provinziela traté ntan doi dis de tlausura ai 26 y 27 de jené.

La mudazions che n se aspieta tl Südtirol pervia dla liberalisazions cunedides da Roma, reverda dantaprima la Camera dl Cumerz y l ciamp artejanel. “Sce l ne sarà

nia plu de bujën de vel’ ejam per fé n mestier artejanel, sce uni butëiga possa giaurì da ce ëura che la uel o sce de gran ciadëines cumerzieles de auti o mubilia possa vënder alimenteres, pona manacions de avëi na gran cunfujion”, miena l presidënt Durnwalder do la senteda dla Jonta. La liberalisazions dl Stat

arà nce cunseguënzes sun l cumerz ti pitli luesc y sun d’autri ciamps sciche l’urbanistica. 

Nchin ala tlausura dla Jonta provinziela uniràl ti assessorac provinziei analisà la cunseguënzes la liberalisazion sun la realtà economica tl Südtirol per pudëi pona lauré ora pruvedimënc aldò.

La Jonta provinziela tën fërm l 5% dl bilanzAspitan de audì na drëta n cont de sce la Provinzia de Bulsan messerà paië 120 milions de euro per judé l Guviern talian a tré tres l’ultima manovra de sparani, à la Jonta provinziela fat ora ai 30 de dezëmber de mëter da na pert 5% dl bilanz 2012. Chisc scioldi ne possa nia unì mpeniei nchin che n ne arà nia ndicazions tleres da Roma

Page 25: La Usc di Ladins

25

nr. 01 / 05 de jené 2012

www.lauscdiladins.com

Sport

Hockey - La fi n dl 2011 à porté fortuna a la scuadra ampezana che à davagné trei partides sun cater. Renasciuda é la scuadra tla partida contra l Sterzing. Tres ciamò zenza Bowman y Hennigar à l Cortina prové da tré fora dutes les forzes y da avei plu creta te sies capazités per vegnì fora da la crisa che l ova lascé zenza goi per massa temp. Con na gran convinzion y na gran creta, chela professeda dal alenadour te na intervista dant da puech, à l Cortina batù la scuadra suditroleisa sun la glacia de ciasa per 7 a 2.

Jan Öberg, n aiut per defene

Ence la partida fora de ciasa, a Valpellice, é steda fortuneda per i ampezans. Ciamò tres zenza Hennigar à l alenadour Mair podù mete te ciamp endò Bowman y Öberg, defensour svedeis compré da puech. La crisa di goi per ruveda

a na fi n: cater é stés i goi che à sbroché la porta aversara per mirit di marcadours Adami, Moser, Isherwood y Dingle.

L derby ladin anter Cortina y Fascia, soghé ai 28 de dezember, i é endò ju a la scuadra ampezana, giulan a la dopleta dl sogadour nuef, Öberg. N auter sogadour fova nezesciar ajache Bowman y Hennigar fova tramidoi infortunés. Öberg starà pro l Cortina per n meis y dedò podarà la direzion ampezana tò la dezijion sce l confermé o no.

La ultima partida dl 2011 ne é purtruep nia juda a bon fi n ence sce, a cinch menuc da la fi n à Dingle y Hennigar ciamò porvé da salvé la situazion y à fat dui goi che à porté l resultat en parité. Tl overtime à trames les scuadre prové da arjonje la venta, ma l resultat ne é nia vegnù sbloché y ai penalties à la scuadra sudtiroleisa davagné per n resultat de 5 a 4. (Comunicat stampa dla LIHG)

La renasciuda dl CortinaTrei ventes te cater partides: na fi n dl ann positiva per l Hafro Cortina

La renasciuda dl Cortina tla partida contra l Sterzing. (foto: Tiellephoto)

Hockey Fascia - Chest de la festes da Nadèl l’é stat n moment dassen senester e empegnatif per l Val de Fascia Ferrarini, che l’é stat bon de arjonjer de bela sodesfazions, ma che ampò no l’é amò stat bon de ciapèr la spenta giusta per arjonjer i livìe del scomenz del campionat.

Siane resté a la partides contra Valpellice e Pontebba, donca jon a fèr n curt agiornament de l’autra partides del campionat. Se taca co la 26^ partida, coi fascegn a l’Arena Ritten a se bater contra l Renon, fenida ai tempes suplementères col resultat de 3 a 2 per la formazion de cèsa, che se à prejentà con duc i jiadores, enveze l Val de Fascia Ferrarini l’era zenza Turon, Locatin e Piva. Enceben con vèlch jiador de manco, l’é i ladins a segnèr l prum gol con Stefano Margoni; te la seconda pèrt de la partida se veit n Renon più fort, che stèsc tras tedant a la gabia fascèna, ma chest no bèsta a ferèr la vèrdia de Doyle, che no l lascia ite nience n puck; adertura tel terz temp l’é amò l Fascia, col joen Mattia Bernard, a segnèr l 2 a 0. Zeche che sozet... somea che per l Renon la partida la tache a la fi n, e te pec menuc con Blight e Faulkner, l Renon arjonc i ladins che no i é più bogn nience de se parèr da la rei de Tudin ti tempes suplementères.

Dò doi partides fora de cèsa, l’é dut autra musega chela che i spetatores fascegn pel veder ta Dèlba contra l Busan. Na bela partida, rica de gaissa per i jiadores e per i ultras, che per 4 outes i à podù uzèr la bandieres e cridèr contenc per i bie goi e per la venta meritèda. A segnèr per l Fascia l’é l capitan Diego Iori, dapò Brad Snetstinger, Enrico Chelodi e amò “l’imperator” (descheche ge disc i ultras) Diego Iori. Partida asvelta, bela e rica de emozions, che veit l Fascia se n jir te deregoladoi a la pruma paussa con n 2 a 1 per l Busan, ma sobito rué su la giacia i patrons de cèsa i sona ite l puck per l 2 a 2 che l’é sobito recuperà dai ghesć. Na bela azion de Enrico Chelodi porta endò l resultat en parità passan via l portier Zaba. Dapò l’é proprio i doi vardians de la gabies (Doyle e Zaba) che tegn fora duc i tentatives de gol, ruan endò ai tempes suplementères,

canche capitan Iori segna l gol defi nitif.

Dò chesta bela venta, en mercol ai 28 de dezember l Val de Fascia Ferrarini l’é endò ta Dèlba per se scontrèr contra i jormegn ladins de Cortina. L’ocajion fossa chela giusta per portèr inant l Fascia te classifi ca, ma no la va coscita: i fascegn cogn bele se n jir a cèsa con chela de fèr miec l’outa che vegn. L bon l’é che l Val de Fascia pel esser conscidrà na squadra forta per merit di jiadores dal post, ajache a jièr su la giacia e a segnèr l maor numer de goi no l’é tant i jiadores foresć , ma soraldut chi dal post, che a la fi n i desmostra de esser leé a la squadra, de se empegnèr e de esser ence i miores. Diego Iori, Mattia Bernard Enrico Chelodi e Stefano Margoni l’é chisc i inomes di protagonisć de chesta ùltima partides e l’é proprio Margoni a segnèr ence contra chi da Ampez. Na partida che podea jir miec se i fascegn i aessa tegnù fora de più te l’ùltim temp. Defat, tel prum drittel, no l’é nia che mef su la giacia del Scola e ge vel l secont temp per veder doi bie goi: un de Oberg e l’auter de Margoni. L’é tel terzo temp enveze che i patrons de cèsa se lascia fèr jù dai ampezegn: no i é bogn de tegnir fora sie atach e coscita dant Menei, dò Felicetti e tinùltima a gabia veta ence Oberg, i segna 3 goi un dò l’auter.

Per l’ùltima partida de l’an l Val de Fascia Ferrarini l se scontra con la pruma en classifi ca, l Val Pusteria. I ladins enstouta i l’à più dura, ajache a vardèr via la gabia no l’é Doyle ma Di Renzo e i cogn fèr con de manco ence de Oberdorfer, Locatin, Piva e Martin Castlunger. L Fascia taca la partida con n bel jech e de bona azions, ma l Val Pusteria se fèsc via via più fort e la fi n del secont temp l resultat l’é de 4 a 0 per la squadra de cèsa. Nience te l’ùltim drittel l Fascia no é bon de se parèr dai ataches di aversaries e l se lascia fèr ite amò 3 goi. A pec seconc da la fi n de la partida Turon segna l gol de la bandiera, ma chest segur no bèsta a miorèr la delujion di fascegn che i sera sù l 2011 con na burta partida. Speron che tel 2012 i sie bogn de arjonjer resultac miores.

A la fi n de chesta 29^ giornèda l Fascia l’é al 8° post en classifi ca

con 36 ponc: dò aer jià en mèrtesc ai 3 te cèsa contra l’Alleghe e en jebia ai 5 contra l’Asiago, l jiarà endò te cèsa ai 7 contra l Sterzing. (vr)

26^: Renon - Val de Fascia Ferrarini 3 a 227^: Val de Fascia Ferrarini – Busan 4 a 328^: Val de Fascia Ferrarini – Cortina 1 a 429^: Val Pusteria – Val de Fascia Ferrarini 1 a 7

Classifica Serie A dò la 29^ giornèdaVal Pusteria 58 poncBusan 57 poncPontebba 50 poncCortina 49 poncAsiago 44 poncAlleghe 44 poncRenon 37 poncVal de Fascia 36 poncVipiteno 31 poncValpellice 29 ponc

Resultac de la squadres mendres del Fascia:

L’Under 12 à jià en jebia ai 29 de dezember a Pinzolo contra l’HC ValRendena e l’à perdù per 11 a 1 col gol de Joele Rosa servì da Sebastiano Rossi.

L’Under 14 l’à jià en mercol ai 21 de dezember ta Dèlba contra la SG Cortina e l’à vent per 7 a 4 con 3 goi de Sebastiano Soracreppa, 2 goi de Massimo Zanet e 1 gol de Stephan Deluca e de André Vigl.

Per i jiadores de l’Under 20 la fi n de l’an l’é stat n moment dassen da lurèr. I à jià en mercol ai 21 de dezember vin Ampez contra la SG Cortina e i à perdù per 3 a 2 con goi de Massimo Valeruz e Soel Costantin. En vender ai 23 de dezember i à recuperà la 5^ giornèda contra la SG Pontebba e i à vent adertura per 13 a 1. Chisc i goi: Loris Vanzetta (3), Martin Castlunger (3), Matteo Iori (1), Marco Iori (2), Daniel Liberatore (2), Michele Marchetti (1), Gabriele Vieider (1).

L’Under 20 à jià ence ai 27 contra l’IHS Appiano e l’à perdù per 2 a 5 con goi de Loris Vanzetta e Patrick Meneghetti e amò ai 29, te cèsa, contra l’HC Egna e l’à vent per 3 a 1 con goi de Patrick Meneghetti, Martin Castlunger e Cesare Sottsass.

Delujion fi nèla per l FasciaTe la partida perduda 7 a 1 contra l Val Pusteria l Val de Fascia Ferrarini peissa jà al 2012

La “curva dreta” del Val de Fascia Ferrarini no lascia mai de engaissèr i jiadores te ciamp.

Saut y cumbinazion nordica - Sun l saut HS106 de Pardac iel unì garejà per l titul talian assolut. Coche l fova da se l aspité à pra l’ëiles venciù Evelyn Insam, che ova bele tla garejedes dant desmustrà de vester te na bona forma pudan tenì pea nce cun la miëures dl mond. La bedaia de bront ti ie jita a Roberta D’Agostina, cossa che n ne se aspitova nia drë ma aldò dl trainadëur se àla miurà dassënn ultimamënter dantaldut tla tecnica. Terzo post per Lisa Demetz y bedaia de carton per Elena Runggaldier, che ne n’à tramedoves mo nia abinà la drëta vëta dantaldut tla garejedes nce sce n sà che les ie bones de fé miec. Fat cialé ca à la jëuna Manuela Malsiner, che do l prim saut fova terza y se à ala fi n tlassifi cà do la cater atletes dla naziunela al cuinto post, dan Veronica Gianmoena.

Tla cumbinazion nordica ti ie la vënta jita per l sesto iede a

Alessandro Pittin. Ël ie sautà unfat lonc coche Giuseppe Michielli ma à pona fat la defrënza sun i 10 km de pudejé, vencian saurì cun 36 secunc de defrënza. Nia drë butà ne ti àla tl saut a Lukas Runggaldier che ie pona stat bon de ti jì dant tla garejeda de pudejé a si cumpani de scuadra Armin Bauer, ruvan nsci mo pra l bront.

Al cuinto, sesto y setimo post tla categuria assoluta, ma tl medemo mumënt al prim, segondo y terzo post dla tlassifi ca di juniores udons i atlec de Gherdëina Samuel Costa, Mattia Runggaldier y Manuel Maierhofer. Al otavo posta danter i juniores dla cumbinazion nordica udons mo l jëunn Alex Insam, fra plu jëunn de Evelyn.

Tla tlassifi ca mé de saut cun i schi dla categuria juniores se à Samuel Costa mo davanià n bel segondo post, Manuel Maierhofer ie cuarto te chësta tlassifi ca y Mattia Runggaldier cuinto.

Evelyn y Samuel campions naziuneiAi 29 de dezëmber iel unì garejà a Pardac per i campiunac talians de saut cun i schi di ëi y dl’ëiles, de cumbinazion nordica senior y junior

Page 26: La Usc di Ladins

26

nr. 01 / 05 de jené 2012

www.lauscdiladins.com

Sport

Schach - La scuadres dla Lia Schach Gherdëina che fej pea pra l 43ejim campiunat provinziel a scuadres te plu categuries à abù plu partides ntan l ultim mëns, fajan danter l auter nce scialdi bën.

Serie A: la prima scuadra dla Lia Schach Gherdëina à venciù l cuarto di ai 10 de dezëmber n cësa cun l Ehrenburg per 4 a 2. L se trata de n averser for ncomper per i ladins y nce chëst iede ie la vënta, scebën che meriteda, unida arjonta cun nia puecia fadia. I ponc ntieres ie unic fac da Rainer Demetz, Stefan Moroder y Franz Prinoth, cun mez n pont à cuntribuì Martin Oberrauch y Th omas Moroder.

Bele n’ena do ai 17 de dezëmber, n l cuinto di, àn batù oradeca l Lana drët saurì per 5,5 a 0,5. Venciù à Rainer Demetz, Stefan Moroder, Th omas Moroder, Franz Prinoth y Christian Grossi, remis à fat Ruben Bernardi. L Gherdëina I ie nscila al mumënt al segondo post tla tlassifi ca dla serie A cun 10 ponc, do l Merania ënghe cun 10 ponc y dan l Persenon/Milland cun 9 ponc.

Inant vàla cun l sesto di n sada ai 14 de jené 2012 dala 16:00 tla pitla sala dla Cësa de Cultura de Urtijëi cun l Naturns II. Duc i nteressei ie nviei a unì a cialé!

Serie B: tla serie B ne ti bùtela propi nia ala segonda scuadra dl Gherdëina. Doi pierses per 2 a 3 ti ultimi doi turni, un n iede n cësa cun l Wipptal, na scuadra renfurzeda da n jugadëur de livel dla serie A, y l auter oradeca cun l Tramin/Kaltern II, à lascià l Gherdëina II al penultim post tla tlassifi ca cun un n pont sëul. Te chisc ultimi turni à venciù si partides Rifat Kazazi y Bruno Goller, remis à fat Klaus Knottner, Bruno Goller, Herbert Grossrubatscher y Rifat Kazazi. N spera che l ti garate de arjonjer tl ann nuef chëi resultac acioche i posse resté tla serie B.

Serie C-est: la terza scuadra dl Gherdëina à ancuntà n cësa l Burnech II, se prejentan cun n’ëila y cater sculeies. L resultat ie pona stat de 0 a 5, davia che i pustri, mpede unì adalerch cun sculeies o jugadëures jëuni coche l fova unì fat ora, ova te si furmazion mé doi sculeies, ma bën trëi adulc. Oradeca à pona l Gherdëina III batù drët bën l Wipptal II per 3,5 a 1,5 cun i ponc ntieres de Manuel Taschler, Ernst Demetz y Günther Demetz y la remis de Paoline Taschler.

L Gherdëina III ie śën, deberieda cun l Wipptal II, al cuinto/sesto post dla tlassifi ca cun trëi ponc.

Campiunat “blitz” dla Lia Schach Gherdëina

N lunesc ai 19 de dezëmber à la Lia metù a jì si campiunat “blitz”. Dejedot cumëmbri se à muserà te chësta forma de Schach, ulache uni jugadëur à mé cin menuc a despusizion per pensé. Venciù a Rainer Demetz, fajan sies duta la 17 partides. Segondo ie ruvà Ruben Bernardi cun 15 ponc, dan l terzo Christian Grossi cun 12,5 ponc. Al cuarto y cuinto post iel pona da abiné i doi seniores dl turnoi, Franz Prinoth y Rifat Kazazi, tramedoi cun 11 ponc. Da auzé ora iel la bona prestazion dl sculé David Dejori, che te si prim campiunat de blitz ie ruvà otavo/nono, fajan 10 ponc.

Turnoi ”blitz” de S. Stefun a scuadres. Gherdëina

inò campion de Südtirol

Ai 26 de dezëmber de uni ann vëniel metù a jì da pert dl Südtiroler Schachbund l turnoi tradiziunel de San Stefun, che ie śën ruvà a si 43ejima edizion. Chëst ann àl fat pea 17 scuadres y chël ulova dì jughé 16 ancuntedes danter duc i partezipanc. L Gherdëina se à prejentà cun doi scuadres y ova da defënder l titul. Cun gran cunzentrazion y determinazion à l Gherdëina I venciù cun merit l titul de campion provinziel a scuadres de “blitz”, ruvan a 43 ponc de scuadra y bën 56 ponc ndividuei, dan i segondi dl Persenon/Milland y i terzi de Naturns. La furmazion dl Gherdëina fova: prima mëisa Rainer Demetz 14,5 ponc, segonda mëisa Stefan Moroder 12,5 ponc, terza mëisa Th omas Moroder 15 ponc, cuarta mëisa deberieda Christian Grossi 6,5 ponc y Ruben Bernardi 7,5 ponc.

L se trata bele dl 13ejim titul de “blitz” arjont dal Gherdëina. Tl ”albo d’oro” resultea chisc i ani ulache i ladins à venciù chësc campiunat: 1974, 1977, 1989, 1991, 1992, 1993, 1995, 1996, 1997, 2000, 2009, 2010 y 2011.

L Gherdëina II, metù adum da R i f a t K a z a z i , J o h a n n Grossrubatscher, Andreas Runggaldier y Siegfried Senoner, ie ruvà segondo tla categuria C. (rd)

L Gherdëina vëncLa prima scuadra dl Gherdëina defënd l titul arjont l ann passà i vënc per l 13ejim iede l turnoi blitz de San Stefun. Nce tl campiunat 2011/12 vàla inant a var plën

La scuadra dl Gherdëina I che à venciù l turnoi ”blitz” de S. Stefun. Da m.c. Ruben Bernardi, Christian Grossi, Stefan Moroder, Rainer Demetz y Thomas Moroder.

Hockey/jëuni - L vën te chësc tëmp nce metù a jì tunoies nternaziunei, ulache nce n valgun jugadëures dl H.C. Gherdëina à pudù fé pea cun la scuadra de Südtirol nsci pra l turnoi Arge Alp y pra l turnoi da Nadel a Romanshorn tla Svizra.

La scuadra Under 10 à n juebia ai 28 de dezëmber jugà si prima partida de campiunat provinziel n cësa contra la scuadra dl’Alta Badia. I mutons se à fat drët saurì y à venciù cun merit per 11:0.

I mutons dla Under 12 furnei ai 30 de dezëmber sun Renon, se aspitan coche for contra l Renon, na partida nia saurida. La scuadra dl Gherdëina à purempò jugà drët bën, ma la ti à sciacà mpue y la fertuna ne fova nia iust da si pert. Ëi à perdù chësta partida per 2:5.

Bele trëi dis do à chisc mutons fat mo n’autra partida, chëst iede n cësa contra la scuadra dl Toblach/Persenon. Tlo ti àla drët butà, i mutons se à purvà dassënn y à venciù plutosc saurì per 5:1 cun i tëmps jic ora 3:0, 0:1, 2:0.

La scuadra dla Under 14 à jugà n mierculdi ai 21 de dezëmber n cësa contra l Kaltern. I mutons à jugà drët bën, l Gherdëina drucova tresora dan la cassa di averseres, ma mpo se ài fat ert a abiné ite chisc goi. Ala fi n iesi stac boni de vëncer per 2:1 contra una dla scuadres plu stersces dl campiunat. Chësta scuadra ova mo n merdi ai 3.1. na partida contra l Renon, ma davia che la redazion à messù stlù ju n di dant, repurterons chëst’ena che vën de chësta partida.

I mutons dla Under 16 à jugà ai 23 de dezëmber te Sëlva contra la scuadra plu dëibla dl campiunat, l Pontebba. Perchël cialova duc ca, canche la stajova 2:2 do l prim tëmp. L Gherdëina se à stentà dassënn tl prim y permò tl terzo tëmp se à giaurì l buton, coche n dij, y l ie tumà n grumon de goi. Ala fi n ai venciù per 20:3 cun i tëmps jic ora 2:2, 3:1, 15:0. La proscima partida arà la scuadra dla U16 n sada ai 7 de jené dala 16.30 tl stadio Pranives de Sëlva contra l Sterzing.

La Under 18 ie furneda ai 22 de dezëmber a Sterzing per jughé na partida segur de no saurida. I mutons à pona nce jugà mpue melsegures y nervëusc, savan che

l averser ie una dla miëura scuadres dl campiunat. Purtruep ài perdù la partida per 1:6.

La U18 à pona venciù l’ultima partida dl’ ”andata” (11 vëntes, 1 valiveda ora y 4 perdudes) contra l Varese per 4:0 (2:0, 1:0, 1:0). I mutons ne n’à, povester nce pervia dla festes, nia jugà tan cunzentrei y se à fat ert tl prim a fé ite i goi, ma ngali iela jita miec y l resultat ie tumà ora mpo bëndebò tler.

N lunesc ai 2 de jené ài jugà a Latsch contra la scuadra dla Venuesta. Chësta partida se ài fat saurì a vëncer batan i patrons de cësa per 8:2 cun i tëmps jic ora 5:0, 1:2 y 2:0.

Per la Under 20 dl Sterzing/Gherdëina ie l campiunat talian inò jit inant n mierculdi ai 21 de dezëmber cun na partida a Bulsan tla Sill contra l EV Bulsan. I jëuni dl Sterzing/Gherdëina ova bën l juech tla man, purempò ne fova i patrons de cësa nia da sotvaluté y njeniei uni tant cun azions drët periculëuses. Ala fi n dl prim tëmp stajòvela 2:0 per l Sterzing/Gherdëina y bel riesc tl segondo tëmp, cun n jugadëur mplu sun dlacia ie i patrons de cësa stac boni de ruvé plu daujin. Nce tl terzo tëmp fova l resultat mo daviert y permò sun la metà dl’ultima frazion de juech ie l Sterzing/Gherdëina stat bon de mëter al segur l resultat vencian per 5:2 cun i tëmps jic ora 2:0, 0:1, 3:1.

Scialdi na bela partida, nteressanta y asvelta cun tramedoi scuadres al medemo livel, iel stat da udëi n juebia ai 29 de dezëmber a Burnech. L fova coche dit na partida scialdi valiva. L ie tumà puec goi y for jiva una na scuadra danora y l’autra fova pona bona de valivé ora nchin che, cun n gol puech dan la fin dla partida semiòvela fata per l Sterzing/Gherdëina. Ma pona à n jugadëur di nosc giapà doi menuc y i averseres à mo tëut ora l verdiaporta nsci che i fova de sies contra cater. Bel mpont ti iela jita fata de fé l gol y valivé ora mo per 3:3 ie dessegur n resultat giust per chësta partida. I tëmps ie jic ora 1:1, 0:0 y 2:2.

Turnoi da Nadel U15 dai 27 ai 29.12. a Romanshorn tla Svizra:

Tlo ova la scuadra de Südtirol da se museré contra plu scuadres dla Svizra, dl Bayern y dl’Olanda.

L univa jugà partides da doi iedesc vint menuc y pona mo trat ai penalties y nce tlo pudòven se davanië n pont. Pra la scuadra dl Südtirol sot ai trainadëures Egon Schenk y Elmar Parth fòvel nce leprò i jugadëures de Gherdëina Lukas Stuff er, Simon Piccolruaz, Samuel Moroder, Patrick Nocker y Alex Lambacher che juega a Mannheim. Nce sce la scuadra de Südtirol ie ruveda ultima ala fi n, pòssela mpo mustré su de biei resultac tla partides singules, mé n cont di penalties ne ti àla nia drë butà, perdan nsci ponc mpurtanc per la tlassifi ca. Venciù à la ”Suisse Romande” contra chëi che l Südtirol à perdù n iede 1:0 y pona 3:1. Segonda la Svizra dl Ost che à n iede valivà ora 1:1 y pona batù l Südtirol per 3:0. Terzo l Bayern, che l Südtirol à batù per 2:3 ma perdan dopro per 2:1. Cuarta ie la Svizra zentrela, nce tlo à l Südtirol n iede venciù y pona perdù per 1:0. L’Olanda ruveda cuinta mé per un n pont deplù, à l Südtirol n iede batù per 5:2 y dopro valivà ora per 1:1.

Turnoi Arge Alp U14, dai 26 ai 29.12. a Neumarkt y Kaltern:

Chëst ann àl pudù fé pea doi scuadres de Südtirol ajache chëla dl Vorarlberg ova desdit. La doi scuadres da tlo ova da se museré contra l Bayern, Baden Württemberg, i Grijons, St. Gallen, Tessin, Tirol y la scuadres talianes dl Venet y dl Trentino. Südtirol 1 ie tumà ora te semifi nela contra l Baden Württemberg perdan per 3:4, ma se seguran pona l terzo post contra la scuadra di Grijons che i à batù per 4:3. Nce te chësc turnoi fova i resultac drët valives y la univa suvënz mé a dì de puech per ruvé inant. Venciù à l Bayern, 2. Baden Württemberg, 3. Südtirol I, 4. Grijons, 5. St. Gallen, 6. Venet, 7. Tessin, 8. Trentino, 9. Tirol y 10. Südtirol II.

Pra l Südtirol I cun l trainadëur Gottfried Kasslatter fòvel leprò i jugadëures dl HC Gherdëina Jan Demetz, Alexander Scherlin, Juri Runggaldier, Damian Bergmeister y Andreas Vinatzer. Pra l Südtirol II iel unì cherdà ite Lukas Piazza, Florian Moroder, Hannes Kasslatter y Diego Glück.

Truepa partides y turnoiesTl tëmp danter Nadel y l ann nuef iel na gran atività per l hockey, la scoles ie stlutes y i mutons à plu dis liedesc y nsci iel nce plu partides sun l program

La scuadra dl Südtirol che à fat pea l turnoi a Romanshorn tla Svizra.

Page 27: La Usc di Ladins

27

nr. 01 / 05 de jené 2012

www.lauscdiladins.com

Sport

Schi alpin - Ćiamò l’ann passè, ai 21 de dezëmber, à Al Plan podü ospité na gara de Copa Europa, organisada dal comitê Al Plan Events cun a će so surastant Willy Kastlunger. An à orü organisé na gara particolara. Danmisdé garejâ i atleć te n slalom sön la pista “Pré da Peres” y i pröms 32 tlassifi cà ê cherdà da se mosorè te n paralel sot les stëres, sön la pista “Ćianross”. Chësc paralel é inće stè da odëi en direta sön RAI Sport1.

Le svedesc Johan Pietilae - Holmner, che s’â plazè danmisdé al terzo post sön Pré da Peres, ti é stè suraće a sü aversars tl paralel a

Copa Europa particolaraLe svedesc Johan Pietilae-Holmner davagna le paralel de Copa Europa a Al Plan de Mareo

Johan Pietilae - Holmner tratan le paralel sön “Ćianros”.

Le podium dla Copa Europa: dmc Miha Kuerner (Slovenia), Holmner (Svezia) y Martin Bischof (Austria).

scür. Ël s’à assigurè la devënta de chësta gara, tignida sön n percurs de 210 m lunch, mo porchël nia manco saurì. Danter i atleć che à messü la crëie êl inće i azzurri Giovanni Borsotti, Riccardo Tonetti, Andy Plank, Nicola Rota, Michele Landini y Giordano Ronci. Ala fi n dla gara à Holmner batü le slovenn Miha Kuerner, deperpo che l’austriach Martin Bischof s’l’à fata avarëi tla fi nala por le terzo post cuntra le svizer Gino Caviezel. Sodesfaziun do la gara por i organisadus, che à odü premié so impëgn por mëte en pè chësta competiziun.

Schialpinism - En sabeda ai 17 de dezëmber él gnü tignì iten Antholz la secunda ediziun dla gara de nöt “Night X-Race”. Le start ê metü sö dlungia le camping de Antholz y i atleć â da jì söpert por chi 5 km, por jì spo ite y jö por 1,5 km, cun travert tl zënter de biathlon. Le deslivel ê dër pice y le percurs porchël dër saurì. Impò él stè n valgügn atleć de Badiasport che à tut chësta ocajiun por mëte ala proa süa forma. Y ai à inće arjunt de bogn

resultać. Pro les ëres s’à Veronika Pedevilla plazè al 6 post cun 51:23, y Claudia Canins al 8. post cun 55:29. Pro i ëi é Lois Craff onara stè le plü asvelt dl’assoziaziun. Cun so tëmp de 35:54 àl arjunt n bun 4. post. I atri resultać de categoria é de Andreas Irsara al 5. post cun 37:42, René Irsara al 10. post cun 42:01 y Jan Paul Adang al 4. post cun 39:56. I plü asvelć dla sëra é stà Manfred Reichegger cun 32:49 y Biggi Stuff er cun 46:20. (Badiasport)

De nöt iten AntholzControl dla forma por Badiasport pro la Night X-Race de Antholz

Bal sui feres - Ence chest an per ge augurèr de bona festes a dut l publich pascionà de bal sui feres, la sozietà sportiva Val de Fascia Artistico Ghiaccio, vidèda da egn da Mauro Battisti e con la team leader Alessandra Rizzi, l’à sport n bel spetacol te stadie de la giacia de Dèlba, en vender ai 23 de dezember, olache per l’ocajion ge é stat sport a duc ence la neva ajenda del 2012.

L spetacol l’é stat n moment de enconter coi genitores e duc chi che l’é apede a la sozietà e a chest sport, ma soraldut l’é stat n moment de crescimonia profescionèla, sozièla e umana per duc i balarins e la balarines sui feres che, enceben che agité e cruzié de se moscèr tedant al publich, vegnù en gran numer per l’ocajion, i à sapù fèr veder chel che i à emparà endèna n an de lurier a dò e dò, anter la palestra e la giacia.

Apede a duc i bai di atlec, fac da soi, l’é stat moscià ence l bal de grop, venjidor acà pech temp de la pruma garejèda nazionèla UISP a Torin... e fora de n bel nia, su la giacia, l’é ruà ence “Babbo Natale” che ge à consegnà a duc n pìcol don da Nadèl. Più avisa ge é stat consegnà n bel maz de fi ores a la maestres che ge stèsc dò con amor e pascion ai atlec e che veit semper più empegnèdes ence joenes maestres dal post. Defat, apede a Isabella Chiodo, a didèr dò e dò l’é ence trei joenes assistentes fascènes: Adele Battisti, Monica Bernard e Viviana Felicetti.

Dò aer vedù chest bel spetacol, a chel che à tout pèrt passa 60 atletes e atlec, vegn proprio da pissèr che apede ai resultac profescionèi, i Pavei d’Arjent i à jà arjont l’obietif

maor: chel de stèr ensema, lurèr adum e meter ensema na squadra de amicizies e de valores pojitives.

L’empegn ti alenamenc da pèrt di atlec e de la maestres l’é segur n empegn gran e sfadious, ma canche se veit i prumes resultac e soraldut canche se veit che l grop l’é adum, dut doventa più sorì.

I Pavei d’Arjent amò n’outa i à

moscià sia forza, sibie tel ge fèr venjer la poures a chisc pìcoi atlec che se empegna con pascion e costanza, sibie tel meter adum na gran familia, leèda da la pascion per l bal sui feres.

L’augurie, ence da pèrt noscia, l’é che l 2012 sie semper rich de neves pìcoi pascioné de bal sui feres e che l sie rich de bie resultac. (vr)

Nadèl con dons su la giacia per i Pavei d’ArjentL’Artistico Ghiaccio à serà sù l 2011 con n bel spetacol olache duc i atlec, pìcoi e gregn, à podù se mateèr ence con “Babbo Natale”

L grop de atlec e atletes de la sozietà Val di Fassa Artistico Ghiaccio a la fi n del spetacol de fi n de l’an.

Babbo Natale ge sporc de bela reses a la maestra Isabella Chiodo e a sia trei assistentes fascènes: Monica Bernard, Viviana Felicetti e Adele Battisti.

Sauté y peves - N juebia ai 29 de dezëmber iel unì metù a jì la garejeda de schialpinism a Vals - Jochtal, l ”Martini Skiuphill”. Piei via iesen dala 19.30 sa la furnadoia Jochtal a 1374 metri per ruvé do 3,2 km y n deslivel de 632 metri pra la utia Jochtal a 2006 metri. Fat pea àl bën 198 ëi y 17 ëiles. Pra i ëi ne n’à chëst ann nia venciù Urban Zemmer, ma Ivo Zulian dla Val de Fascia che à abù 24 menuc y 9 secunc per ruvé nchin suinsom. Segondo ie Urban Zemmer cun 24:14 y terzo ie ruvà Manfred Reichegger cun 24:20. Bën 14 atlec à fat pea per l prim iede coche club nuef de Peves Gherdëina. Y tlo repurtons si resultac:

46. Herbert Stuff er 29:56 y 16. tla categuria nasciui dal 62-71; 52. Günther Nocker de La Poza 30:14 y 18. tla categuria nasciui dal 62-71; 58. Luciano Soppelsa 30:53 y 20. tla categuria nasciui dal 62-71; 65. Albert Unterthiner 31:08 y 24. tla categuria nasciui dal 62-71; 68. Mario Hofer 31:17 y 4. tla categuria nasciui dal 56-61; 84. Enrico Perlini 32:21 y 33. tla categuria nasciui dal 72-81; 88. Ivo Delago 32:33 y 30. tla

categuria nasciui dal 62-71; 93. Elmar Perathoner 35:16 y 32. tla categuria nasciui dal 62-71; 109. Andrea Demetz 34:31 y 39. tla categuria nasciui dal 62-71; 134. Konrad Weirather 37:17 y 5. tla categuria nasciui dan l 1955; 149. Michael Stuff er 39:18 y 52. tla categuria nasciui dal 72-81.

Daniel Ploner di Gherdëina Runners se à tlassifi cà al 16. post cun n tëmp de 27:03 y 10. tla categuria nasciui dal 72-81.

Pra l’ëiles udons al prim post Valentina Danese cun n tëmp de 34:09, al segondo Annemarie Gross cun 34:18 y al terzo post la atleta dla Peves Gherdëina Birgit Klammer che à metù 34:36, ëila se à tlassifi cà segonda tla categuria nasciudes dan l 1977. Esther Demetz ie ruveda 7. cun 37:11 y terza tla categuria nasciudes do l 1978. Manuela Perathoner se à tlassifi cà al 10. post cun 39:02 y al 6. post tla categuria nasciudes dan l 1977.

Cungratulazions a duc i atlec per si prima garejeda sot al inuem de Peves Gherdëina. Ulessan nce tò l’ucajion de rengrazië duc i

sponsores y ti mbincé n bon ann nuef cun truep suzes y chël nce a nosc atlec per duta si garejedes.

”Boclassic” a Bulsan

Na garejeda de sauté iel mo stat n l ultimo dl ann, di de Silvester, a Bulsan y che ie la garejeda tradiziunela ”Boclassic”. Tlo àl venciù ti 5 km Matthias Steinwandter, 1993, de Innichen che à abù 15.28, segondo ie ruvà Stefan Premstaller, 1991, de Sterzing cun 15.54 y terzo Giovanni Deromedi, 1981, de Cles 16.00 menuc. Trëi atlec di Gherdëina Runners à ënghe fat pea: Christian Stuff er à fi nà si garejeda te n tëmp de 20:25 se plazan nscila al 174. post y al 77. Tla categuria M25, Klaus Perkmann se à tlassifi cà al 193. post y al 84. tla categuria M25 cun n tëmp de 20:53 y Luigi Rumerio se à tlassifi cà al 213. post y al 104. tla categuria M40 cun 21:03. Chësta garejeda vel per l zircuit dla TOP 7, che jirà pona inant d’ansciuda cun la mesa maratona de Kaltern. (mp)

Zemmer batù da Ivo ZulianTla garejeda cun la peves stata ala fi n de dezëmber a Vals ne n’à nia venciù l solito favorit Urban Zemmer, che à messù ti la dé vënta chëst iede per puec secunc a Ivo Zulian dla Val de Fascia

Page 28: La Usc di Ladins

28

nr. 01 / 05 de jené 2012

www.lauscdiladins.com

Informazions y Manifestazions nr. 01 / 05 de jené 2012Sport

♦La nöt di gragn palunsEn sabeda ai 7 de jenà 2012 al Grand Hotel Toblach

Por le diejim iade vëgnel metü da jì a Toblach la gran indunada di palês dl aier. Al é vigni iade n gran spetacul y na atraziun da odëi chisc gragn palês sofl à sö, deplü inće cun na forma y parüda originala y plëgns de corusc, a tera y tl aier. Dai 7 ai 15 de jenà 2012 saral la poscibilité da ester ala pert cun morvëia y inće cun jori che po gnì fać vigni dé; n te’ jore foss na scincunda originala por Nadè y l’Ann Nü, se prenotè pòn sot ai numeri 0474/972132 y 393 9353085.Te chësta ediziun di palês i gnaral dè n gran pëis al program de cornisc por le festival: la sabeda ai 7 de jenà 2012 saral dales 16.00 inant tl parch dl Grand Hotel a Toblach n marćé dai paurs cun laprò na show de palês y jüć y inće na show dl gran palê “actionman”; dales 21.00 inant saral spo dan le Grand Hotel da Toblach n intrategnimënt cun na desëna de de gragn palês lominà y da corusc alć inće 40 metri che nainarà tles aries al ritm de musiga. Tl Grand Hotel saral la “nöt dla musiga” (dales 22.00 ales 3.00) cun musiga y intratenimënt da pert dla showband “Helly & Friends” y rock & pop cun i “sAitensprung”, entrada zënza festival-pin 20,00 euro, cun festival-pin 15,00 euro, venüda chertes danfora 15,00 euro (pro les uniuns che tol pert, pro “Helli & Friends” y pro l’Assoziaziun Turistica da Toblach). La domënia saral spo le “dé dla familia” en colaboraziun cun l’organisaziun dles families catoliches de Südtirol). Vigni dé dai 7 ai 15 de jenà 2012 saral spo dales 10.00 inant l’ocajiun da jorè para cun i palês. Infos: www.balloonfestival.it, [email protected], tel. 0474 972132 y 0474 972458.

I palês lomina indô y la musiga s’arjigna al bal.

ReferacPrejentazion dl liber “Wo hat sich der liebe Gott versteckt?“

La biblioteca Tresl Gruber nvieia de cuer ala prejentazion dl liber “Wo hat sich der liebe Gott versteckt?“, n merdi ai 10 de jené dala 20.00 te biblioteca. Eugen Runggaldier cunterà coche la ie unida a se l dé a scrì chësc liber.

L Schach te SüdtirolLa Lia Schach Gherdëina nvieia duc i nteressei ai 16 de jené dala 20.30 tla pitla sala dla cësa de cultura de Urtijëi, a na cunferënza cun l dut. Luca D’Ambrosio, storich de Schach che purterà dant si cunescënzes y nrescides sun l Schach te Südtirol, dal 13ejim secul inant nchin do la Segonda Gran Viera y nce sun i doi gran turnois nternaziunei de Maran dl 1924 y 1926.

Rampinèda - Clasc 1988, da Ciampestrin, scrit ite al Val de Fascia Climbing da canche l’aea 14 egn, comember del socors da mont da chest an e massajador a Le Terme Dolomia de Poza via per l dì. El l’é Mauro Dorigatti e l’é l soul talian di omegn che tolarà pèrt a la Copa del Mond de “dry-tooling”, na evoluzion de la rampinèda sun giacia. N sport pech cognosciù chiò da nos e te la Tèlia, ma slarià fora de più fora per l’Austria e la Svizra e te chisc ùltimes tempes ence via per i paìjes de l’Asia. E l’é belimpont te l’Asia, più avisa te la Corea del Sud, che dai 14 ai 15 de jené Mauro l jirà per tor pèrt a la zerimonia de scomenz di Campionac mondièi e a la pruma garejèda che se tegnarà te la zità de Cheongsong.

N’outa fenì te la Corea, Mauro l se à jà scrit ite a la seconda e a la terza tapa de la Copa del Mond: a Saas Fee te la Svizra dai 20 ai 21 de jené e a Champagny te la Franzia dai 4 ai 5 de fi ré. Sie obietif fossa chel te tor pèrt ence a la garejèda a Mosca, ma no l se à amò scrit ite. Endèna l se conzentrarà sun chesta pruma trei tapes e ence per l’apuntament a Rabenstein te Val Passiria per n radun internazionèl semper de dry-tooling.

Per entener miec che che l’é l dry tooling sion jic a domanèr proprio a Mauro Dorigatti e ge aon domanà fora de dut: de so empegn per chest invern e de duta la fadìes di alenamenc che i lo empegna n dì scì e un no, ma ence e soraldut la sodesfazion per si resultac che fèsc stolc duc nos fascegn.

Él la pruma outa che te toles pèrt a la Copa del Mond?

Mauro Dorigatti: Na, é ja fat vèlch tapa acà doi egn e l’an passà canche é arjont l 20° post te la Svizra. Dapò l’an passà, te Copa Europa de dry-tooling son ruà 4° e enveze, de rampinèda sportiva, son stat campion talian, te la categorìa di joegn, per trei egn e l mior piazament de rampinèda sportiva de Copa Italia l’é stat 8° assolut.

Co éla che te te ès arvejinà al dry-tooling?

No sé! Me sà più sorì respet a la rampinèda sportiva olache jà me saea bel e jie ence piutost ben, ma dapò é scomenzà col dry-tooling e me sà più adatà per mie fi sich. Dapò, desche te la rampinèda, l’ambient l’é proprio bel e sion duc amisc.

Este soul da chiò dintorn?Ei e i etres egn jìe soul a tor pèrt a la

garejèdes. Chest an, enveze son ensema a Angelika Rainer, campiona del mond, da Maran e ence ensema a n’autra beza, Giulia Venturelli da Brescia. Nos trei sion i soi taliegn a tor pèrt al campionat mondièl.

L’é n sport che no é tant slarià fora...Dijesse proprio de no. Chiò te Fascia l’era

Mario Prinoth che fajea gares, ma ades no l n fèsc più e etres joegn no n’é.

Olà vèste a te alenèr?Sun Pian, l’é n post che à inom “sa la

Madona” olache l’é n cougol con te mez n saut de èga che d’invern l se giacia. Aló, de gra ence a Mario Prinoth che l’aea ciodà coi spit, se pel se alenèr. Ampò, per la maor pèrt del temp me alenee te palestra e, cogne esser sinzier, son semper soul.

No èste n alenador?Na, nience dant, e cogne dir che me mencia

aer zachei, na persona che me stae apede, ence demò che vèrde chel che fae, percheche ogne tant se é straches e l’é proprio fadìa jir inant col cef. No semper se é forc assà per tegnir fora dut l’empegn e la costanza, se aessa debesegn de zachei. Chesta l’é ence una de la rejons che nesciugn cognosc chest sport e de chest me endespièsc proprio.

Èste didamenc ence dal pont de veduda economich?

No n muie, ma desche sponsor é la Sportiva che me passa i ciuzé, la Mammut, la Trentino Spa e ence l’Alpenverein del Sudtirol che l me paa i viajes.

Co este endrezà per la Corea?Fae Malpensa – Dubai – Seoul e dapò aló

l’é dut endrezà: l’é i pulmins che ne porta a Cheongsong olache tolaron pèrt ence a la zerimonia de scomenz. L vender l’é la califi cazions che se spera che les vae ben, e la dì dò sarà la semifi nèles e la fi nèles.

Este agità?Mìngol ben. L’é n risech aut de “sutèr”

percheche respet a la rampinèda l’é più senester. Fae chest paragon: la rampinèda l’é desche se fossa na libera coi schi, enveze l dry-tooling l’é n slalom strent.

Peste me dir, che él più avisa l dry-tooling?

Tel dry-tooling se simulea chel che sozede en natura. L’é l ruf che va sora fora la crepa e che doventa giacia. N’outa se rampinèa demò sul vertical su la giacia. L dry tooling enveze l’é l’evoluzion de la rampinèda classica su la giacia percheche se pèrt su la crepa con la piches da giacia e se se mef per ruèr demò tinùltima a se rampinèr su la giacia.

Te la Svizra, fora per l’Austria e la Germania l’é n sport n muie slarià fora e ti ùltimes tempes ence te la Corea l’à ciapà gran pe e con chel fi sich da “ninja” che i à, i é dassen bravi.

Ades i enjigna n muie de garejèdes sun strutures artifi zièles. Te la Svizra i la fèsc adertura te na tromba de n parking per i auti e te mez a la tromba i met en pe na strutura de legn e giacia e dintornvìa l’é dut l publich, bèsta vardèr te internet, l’é n muie de fi lmac. De solit, chel che simulea la crepa te chesta strutures artifi zièles l’é l legn e sul legn i ge met i sasc. Da doi egn l’é mudà n muie la garejèdes, ades l’é dut più tecnich. T’ès la piches da giacia te man e te cognes les empontèr, ma no semper se troa l busc bon da se pojèr e se trèr sù, l’é più senester ence dal pont de veduda fi sich. Se te sautes ju t’es fora, desche proprio tel slalom strent.

Tant de temp èste per fèr na garejèda?De solit l’é l temp massimal. Magari te 8

menuc te cognes fenir.Aesseste piajer de rengrazièr zachei?Duc i sponsor, ma soraldut rengrazie mie

fra, mia mère e mie père che i me sostegn. Canche vegne de retorn da l’alenament e mie père me domana “Co éla jita?” vel dir n muie per me e chest me deida tant. Dapò ence mie fra, canche l pel, l vegn con me e son proprio content canche l’é ence el.

Detelpai a Mauro e compliments dantfora. Speton i prumes resultac per scriver endò de el sun chesta piates e endèna ge auguron dut l bon per si empegnes.

Intervista de Valentina Redolfi

N fascian te la Copa del Mond de dry-toolingMauro Dorigatti da Ciampestrin l’é l soul talian a tor pèrt a la garejèdes internazionèles de rampinèda su crepa e giacia che taca te la Corea del Sud a la metà de jené

Mauro Dorigatti.

♦Mësses söla RAI y cun le VëscoAi 6 y ai 8 de jenà sarà les mësses en direta sön la RAI, dala dlijia d’Al Plan. N valgönes informaziuns

En la festa de Santaguania ai 6 de jenà y en domënia ai 8 de jenà él dales 11.00 danmisdé la santa mëssa en direta sön la RAI. Chëra di 6 gnarà zelebrada da siur Sepl Granruaz y chëra di 8 dal Vësco Ivo Muser. Deache al é dis de sajun alta, vëgn la jënt d’Al Plan - tan inant che ara va - dër bel periada da gnì alerch a pè, inće por evité intasamënt dl trafi ch, cis le dé che le Vësco röia alerch. Por les porsones che ô gnì ala mëssa da d’atri paîsc, él la poscibilité da lascè jö i auti tles döes plazes al’entrada dal paîsc, la picia plaza dan la ütia “Bobo” y chëra maiù atira dedô, o zënza pòn inće s’anuzè dla lerch tla plaza sura la nodadoia curida. La lerch da parchè tl zënter é limitada. Bele damperfora vëgnel rengrazié por la colaboraziun. Les mësses pòn sambëgn inće odëi tla televijiun, sön RaiUno, intrami i dis dales 10.55 inant. Te dlijia vëgnel lascè ite la jënt ćina che al é lerch.

Le Vësco Ivo Muser dij mëssa a Al Plan ai 8 de jenà.

Iniziatives sportives14° Trofeo Mario Iori

En mércol ai 11 de jené la sociazion Bela Ladinia endreza l 14° Trofeo Mario Iori che fèsc pèrt del 5° Campionat Ladin Schi da mont 2012 “Raida Ladina”. Se pèrt ta Dèlba tedant a la Pizzeria Edy da les 20.00 per ruèr dò 3.800 m. de percors e 684 m. de dislivel sun Ciampac al refuge Tobià del Giagher, olache vegn fat premiazion e cena. Info e iscrizions: www.raidaladina.it.

11ejima edizion dla Val Gardena CiaspGarejeda de jì y sauté cun la ciaspes sun Pana, n dumënia ai 22 de jené 2012, metuda a jì dal H.C. Gherdëina. L vën pià via dala 10.30. Chësta cumpetizion fej pert dla “Coppa Italia“, (8 garejedes te duta la Talia). Plu nfurmazions sot a www.valgardena.it - news & events - highlights. Se scrì ite pòssen tla Lia dl Turism de S.Cristina.

Page 29: La Usc di Ladins

Informazions y Manifestazions

29

nr. 01 / 05 de jené 2012

www.lauscdiladins.com

AviscSessiuns forestales 2011

I verdabosc d’Al Plan lascia alessëi les dates por les sessiuns forestales. Por le comun de Mareo ai 10 de jenà 2012 dales 20.00, tla ostaria Sotrù a La Pli; por le comun da San Martin le vëndres ai 20.01 dales 9.30 tl salf di stödafüch da San Martin; por le comun da La Val en mercui ai 18.01 dales 20.00, tl salf dles manifestaziuns.

Sentada generala dla Lia da Munt da La ValDüć i mëmbri dla Lia da Munt, apascionà y amanć dles munts ala reuniun generala en domënia, ai 08.01.2012 dales 18.00, te salf dles Uniuns. Söl program él: relaziuns cun retrać dl’ativité, presentaziun dl program 2012, onoranzes, na multivijiun de retrać de natöra cun Paul Erlacher y inultima liagnes y craut.

Udiënza dla defensuria popolaraLa defensuria popolara dra. Burgl Volgger o süa sostituta dra. Verena Crazzolara tëgn na udiënza en vëndres ai 13 de jenà dales 14.30 ales 16.00 te ćiasa de comun a San Martin. Le sorvisc é debann. Al vëgn pité aiüt por chestiuns cun aministraziuns publiches. Por informaziuns telefonè al 0471/301155.

Orars de daurida dl Museum Ladin a San Martin y San ĆiascianLe Museum Ladin Ćiastel de Tor y le Museum Ladin Ursus ladinicus é daverć ćina ai 7 de jenà vigni dé dales 3 domisdé ales 7 da sëra. Dai 8 de jenà inant ćina Pasca pòn vijité i dui museums dal mercui ala sabeda, dales 15.00 ales 19.00.

Generela dl Cunsëi de Furmazion de UrtijëiLa senteda sarà n mierculdi, ai 11 de jené a Urtijëi tla sala dla Nëus Jëuni dala 20.00.

Iscrizions per la coloniaLa Nëus Jëuni Gherdëina fej a l savëi che l ie inò mesun se scrì ite per la colonies “12 Stelle” de Cesenatico. Coche uni ann puderàn mé fé la iscrizions tres telefonn. La iscrizions scumëncia chëst ann bele ai 17.01.2012 (per i “bambini”) y ai 19.01.2012 (per i “adolescenti”).

Trasmiscions TV y RadioDa la devozion al carnascèr, tel “Cianton de l’ICL”

“L Cianton de l’Istitut” sun TML met dant amò chest fi n de setemèna l conzert “Cianties da devozion II”, tòc de ispirazion religiousa del componist Luigi Canori porté dant del 2007 da l’Ensemble Canticum Novum da Moena con l’Ensemble strumental de la scola de musega “Il Pentagramma”. Con lunesc ai 9 de jené enveze pea via l nef program “Mascherèdes perdudes, faceres retroèdes”: Virgilio Soraperra de la Zoch ne met dant vèlch aspet curious del Carnascèr. Oraries: vender h. 11.30; sabeda h. 17.30; domenia h. 21.00; lunesc h. 15.45; mèrtesc h. 18.15; mercol h. 21.45; jebia h. 20.15.

“Ercaboan” sun TML e sul webSul canal TML ogne sabeda va fora na neva butada de la trasmiscion “Ercaboan” te chisc oraries: 18.45; 21.00; 23.00 e replica la domenia h. 12.00; 14.30; 18.00; 20.15 e dapò duta la setemèna. Ercaboan e duta la produzions televisives de Ercamedia é da veder ence sul sit: www.tvladina.com.

Kairos: L lech del spirit, l temp de l’ènemaSun TML de sabeda e domenia se pel veder la neva trasmiscion “Kairos. L lech del spirit, l temp de l’ènema” olache vegn let l Vangile con l coment de n preve fascian.Chest program va fora en sabeda da les 15.30, 18.15, 20.45 e 22.45 e de domenia da les 10.30, 12.45, 16.45, 19.00 e 23.15 e dapò en replica ence fora per la setemèna.

Paladina N juebia ai 12 de jené iel da udëi ntan la trasmiscion Paladina, dala 20.30 sun tla RAI TV Ladina la trasmiscion Nosta Scola. La terza  trasmiscion per chëst ann scolastich tol inò ite tematiches desferëntes y nteressantes che à da n fé cun la scola. Savon che la scola ie n aspet mpurtant n con’ de furmazion, istruzion y nce educazion di jëuni. La fi rma de pratiga virtuela “Artemida“ che vënd scultures de lën y la fi rma “Get Fit” che vënd furnimënt de sport, dl ITE Raetia de Urtijëi ie n cunzet che plej y de gran utl per i sculeies, che possa tlo purvé ora tla pratiga chël che i mpera. I sculeies dla terza tlasses dla scola mesana de Sëlva à mparà ite n valgun pec de teater n ucajion de Nadel. I sentimënc, i raporc danter la persones n generel fova la tematica prinzipiela. Chësc teater fej pert bele dai ani dl program de scola y à daniëura suzes. La Scola Profesciunela per l artejanat artistich de Urtijëi à na gran tradizion te Gherdëina y pieta truepa pusciblteies de istruzion. I fi ns ie chëi de sopië i talënc mpue te duc i ciamps dl’ert, ma l vën nce pità na bona furmazion generela y nscila deplù pruspetives. L program ie cun tesć y l cunzet de Daniela Villotti, camera y tai Jan Piere Karbon.

ChinoChino Eden Cortina

Al vegnirà proieté chisc fi lms: “J. Edgar” (05/01, 08/01, 10/01), “Il fi glio di Babbo Natale” (06/01), “Capodanno a New York” (06/01), “Immaturi - Il viaggio” (07/01, 09/01), “Alvin Superstar 3. Si salvi chi può!” (08/01, 11/01), “Le Idi di mazo” (12/01) y “Miracolo a Le Havre” (11/01). Per infos y orars: 0436/881851

Al Chino de CianaceiAnché jebia ai 5 de jené h. 17.00 e 21.30 e se pel veder “Sherlock Holmes” e h. 17.30 e 21.00 “Alvin Superstar 3” che l vegn moscià ence ai 6 de jené h. 17.30. Ai 6 de jené h. 21.30 se pel veder “I soliti idioti” e ence “Il principe del deserto” che vegn moscià ence da les 17.30. En sabeda ai 7 h. 17.30 e 21.30 vegn moscià “Midnight in Paris” e h. 17.00 e 21.00 “Il gatto con gli stivali” che se pel veder ence en domenia ai coi medemi oraries. Semper en domenia ai 8 h. 17.30 e 21.30 vegn moscià “Immaturi – Il viaggio”. En mèrtesc ai 10 e mércol ai 11 h 21.15 se pel veder “Le idi di marzo”.

Al Chino de TieserAi 5 e ai 6 de jené h 17.00 se pel veder en 3D “Il gatto con gli stivali”. Ai 5 h 21.15 vegn dat “Il principe del deserto”, ai 6 h 21.15 vegn moscià “J. Edgar”. Ai 7 de jené h 21.15 se pel veder “Immaturi – Il viaggio”. Ai 8 de jené h 17.00 vegn moscià “Alvin Superstar 3” e da les 21.15 “Le idi di marzo”.

MostresMostra de Carlo Orsi a Ciavaleis

Al Zenter d’èrt Contemporanea de Ciavaleis te P.ta Rizzoli, se pel veder la mostra “Immagini d’autore dal Trentino e dal Mondo” del fotograf Carlo Orsi. La mostra é averta con orarie 15.30-19.30, duc i dis enscin ai 6 de jené e dapò demò de sabeda e domenia enscin ai 8 de oril. Info sul sit: www.artecavalese.it

De pastri, angiuli y rëiescL Museum de Gherdëina gëura inò si portes cun na mostra de criples de Gherdëina dal XVII al XX secul. Tla gran sala dla scultures iel metù ora 50 lëures, dai plu vedli mandli dla cripl nchin a criples, adurazions di pastri y di rëiesc, y fughes tl Egit de scultëures dl XX secul. L museum ie daviert dai 10 de jené nchin ai 31 de merz, da merdi nchin vënderdi, 10.00 - 12.00 y 14.00 - 17.00.

Mostra de modelism su la feratesEnscin ai 7 de jené te sala a pe pian de Cèsa de Comun de Poza, se pel veder la mostra de modelism de la sociazion “Arnaldo Pocher” de Trent e Pardac, Grop Modelistich Trentin e Transdolomites. L’esposizion é averta da les 18.00 a les 21.00.

IadiJita de schialpinism tl Caucaso

La scola di mëinacrëp Catores mët a jì na jita de doi enes ti crëps dl Caucaso tla Ruscia per jì sun l Elbrus, 5642 metri aut. Muet vëniel i prims de mei 2012. Per plu nfurmazions: Lucas Pitscheider, 328/2025590 o nce cialé ite te internet sun la plata www.catores.com.

Proa cun l pipserLa Lia da Mont de Gherdëina deberieda cun i Mëinacrëp mët a jì n lunesc, ai 9 de jené na proa cun l pipser. N se anconta dala 20.00 pra la stazion a val dla furnadoia de Secëda. N ne n’à nia drë’ de se nuté su. Plu nfurmazions pra Th eo, 338/3340111.

Jita cun la luesa sun la Ziroger Alm I Jëuni dla Lia da Mont de Gherdëina mët a jì chësta jita ai 15.01.12. N se anconta dala 8.30 sun plaza S. Antone. Da tò pea iel la luesa, de bon ciauzei y truepa bona ueia. Nfurmazions y iscrizions tl ufi ze dla Nëus Jëuni Gherdëina, 0471/799006.

Schitour sön le Terner JöchlLes Lies da Munt Val Badia mët da jì en vëndres, ai 6 de jenà, na schitour sön le Terner Jöchl (2405 metri). Escursciun saurida cun n deslivel de 910 metri, por n tëmp da jì de 2,5 ores. Informaziuns pro Christof Alfreider al 334/3360562.

Cun les ćiaspes sön BörzEn domënia ai 8 de jenà inviëia les Lies da Munt Val Badia a na jita cun les ciaspes, da Pè de Börz sön Ju d’Alfarëi y Tunzené. Escursciun saurida cun n deslivel de 450 metri, por n tëmp da jì de 4 ores. Informaziuns pro Roland Moling al 335/6573078.

Cun la liösa a SpinesLes Lies da Munt Val Badia inviëia en domënia ai 15 de jenà a na jita cun la liösa, sö dala Anratterhütte (Spines). Le tru é saurì, cun n deslivel de 500 metri y n tëmp da jì de za. 2 ores. Informaziuns pro Giovanni Pescollderungg al 328/4624159.

Schitour sön le AlmerhornLes Lies da Munt Val Badia mët da jì en domënia ai 15 de jenà na schitour sön le Almerhorn (2.985 m - Stallersattel). La difi coltè é mesana, cun n deslivel de 900 metri y n tëmp da jì de 3,5 ores za. Informaziuns pro Franz Feichter al nr. 333/6869409.

Dotors y ApotechesDotors

L dutor de servisc dala 8.00 da duman de n sada 7 de jené nchin la 8.00 da duman de n lunesc 9 de jené ie l dutor Raphael Insam de Urtijëi, tel. 0471/797369 o l 0471/797076. Ai 6 de jené iel de servisc l dutor Aba Fallaha de Sëlva, tel. 0471/794111 o l 0471 797540.Le dotur en sorvisc tla fi ndledema di 7 y 8 de dezëmber, ti comuns de Mareo y San Martin de Tor, é le dotur Edoardo Agreiter, San Martin de Tor, tel. 0474/501927. Ti comuns de Badia, Corvara y La Val saràl en sorvisc le dotur Guido Caretta, Calfosch/Corvara, tel. 0471/836870 o 337/616080.

ApotechesL’apoteca de servisc che à daviert ora dl orar ordiner da n vënerdi (dala 19.00) ai 6 de jené nchin n vënerdi ai 13 de jené ie chëla de Sëlva, telefonn 0471/795142 o 333/1776615 (orar de giaurida 8.30-12.30/15.00-19.00).L'apoteca en sorvisc tla Val Badia, fora dl orar ordinar, dal vëndres ai 6 de jenà al vëndres ai 13 de jenà, é chëra da San Martin/Picolin, tel. 0474/523020.

MusigaReagge Night a Ciampedel

En sabeda ai 7 de jené, con scomenz da les 21.00 al Buzz Pub, aló dal zenter comerzièl, “Reagge Night”: conzert de la Roots Reagge Band. Duc pel ite.

Page 30: La Usc di Ladins

Informazions y Manifestazions

30

nr. 01 / 05 de jené 2012

www.lauscdiladins.com

♦Curs de pudejéL Schi Club Gherdëina mët a jì deberieda cun la Scoles de Schi de Gherdëina n curs de pudejé per l ann 2012. L curs scumëncia n sada ai 14.01.2012 dala 14.00 te Val

L curs vën fat per duc i mutons y la mutans dla scoles elementeres y mesanes de Gherdëina. L vën mparà la tecnica de basa y la tecnica liedia, 9 sades alalongia, fajan juesc y vel’ pitla jita te Val y sun Pana. N possa se lascé scrì su n sada ai 14.01.2012 te Val.Plu nfurmazions pra Arnold Runggaldier, 335/6600933, Armin Kasslatter, 328/3345517, Karin Moroder, 346/4121787 o pra l Schi Club Gherdëina Saslong, 0471/ 792156. Da paië ite saràl 90,00 euro y per se mpresté ora l material da pudejé 45,00 euro.

♦Senteda Generela dla Lia Mostra d’ErtLa Lia Mostra d’Ert nvieia duc i cumëmbri y duc i nteressei (o bunderlëusc) ala senteda generela, n sada ai 7 de jené 2012 dala 20.30 tla biblioteca d’ert dl Circolo a Urtijëi

Prejenteron nosta atività y l bilanz dl 2011 y la ideies per l 2012. Y na viva fajerons sambën ënghe cun duc i prejënc! Per l ann nuef chierons nce persones dinamiches y criatives che ëssa ueia de zapé ite tl cunsëi dla lia. Es’a danter 0 y 99 ani? Ueia de lauré per debant y de avëi for stress? De udëi coche dajon ora scioldi publichs? De avëi la s(t)ënta tl zënter dla capitela de Gherdëina? De te dé ju cun persones nteressantes? De mëter a jì de uni sort de manifestazions cultureles (y manco cultureles)? De vester daviert te na valeda stluta? Po’ vië nce tu a fé pert dl cunsëi dla Lia Mostra d’Ert y/o nce dla redazion dl Puhin. Per nfurmazions: [email protected] o 333/6870283.

CurscCurs de preparaziun al ejam da pëiapësc

Curs organisé dala Uniun Pëiapësc Badia. La pröma dles 6 serades é ai 11.01.12 dales 20.00 ales 22.00, tl Hotel Savoy a La Ila. Cost: 60,00€ a će (material y iscriziun al ejam nia laprò). Prenotaziuns anter i 7 de jenà al 335/8398720 (Enrico Zona) o al 338/1807071 (Gilbert Irsara). I ejams é a Terlan dai 28.02 ai 02.03.2012.

Curs de paslunchLa Scora de Paslunch da San Ćiascian mët da jì n curs por mituns dles elementares y mesanes, cun i maestri Giorgio, Egon y Maria, tl zënter de paslunch a San Ćiascian. Le curs mët man ai 6 de jenà dales 14.00 y va inant por 8 iadi, vigni vëndres dales 14.00 ales 16.00. Al vëgn fat trëi grups. Interessà po cherdè sö le 0471/849610.

Curs de AutoCAD 2012Le Zënter de Formaziun Profescionala da Bornech mët da jì a Bornech n curs de basa de AutoCAD 2012 (cun zertifi cat ATC). Al vëgn damanè conescënzes sön computer y de dessëgn tecnich. Referënt é Christof Steinkasserer. Le curs de 40 ores va dai 16 de jenà ai 16 de forà, dagnora lönesc y jöbia dales 17.00 ales 21.00. Infos al 0474/573435.

Fisica dles costruziunsLe Zënter de Formaziun Profescionala organisëia a Bornech n curs de fi sica dles costruziuns, por esperć dl setur, tecnics dles costruziuns y architëć. Referënt é le dr. inj. Ruben Erlacher. Terminn: vëndres ai 13 de jenà dales 8.30 ales 17.30. Infos al 0474/573435.

Costruziuns de petunChësc le tema de n curs metü da jì dal Zënter de Formaziun Profescionala a Bornech, ponbsè por esperć dles costruziun, planifi cadus y fornidus de petun. Referënt é l’inj. Dietmar Th omaseth. Vëndres ai 20 de jenà dales 8.30 ales 16.30. Infos al 0474/573435.

Imparè da manajé la gruN curs da jì cun la gru vëgn metü da jì a Bornech dal Zënter de Formaziun Profescionala. Referënt é l’espert de sigurtè Heinz D’Angelo. Terminn, lönesc ai 23 de jenà y mertesc ai 24 de jenà dales 8.30 ales 17.30. Infos al 0474/573435.

Davagné y lié tliënć nüsSot a chësc tema vëgnel metü da jì a Bornech n curs cun la dra. Luise Vieider, organisé dal Zënter de Formaziun Profescionala. Le curs é ponsè por colaboradus tla venüda y proprietars de ativitês. Terminn: mertesc al 31 de jenà dales 8.30 ales 16.30.

Curs da jadinéL’Ice Club Alta Badia organisëia n curs da jadiné por mitans y mituns dai 5 agn insö. Al mët man en jöbia ai 12 de jenà tl stadium da Corvara. Le curs gnarà tignì tres de jöbia dales 15.00 ales 16.00 y gnarà stlüt jö ala fi n de merz. Cost: 75,00€. Por informaziuns y prenotaziuns: 347/0846845 o [email protected].

Curs per se njenië ca al ejam da maester de schiLa Scola de Schi de Sëlva mët a jì n curs per se njenië ca ala selezion ejam per maestri de schi cun la istrutëura Catherine Senoner, dai 7.1.2012 inant. Per se scrì ite y per nfurmazions cherdé su l 333/7107394 o scrì a: [email protected].

Curs de balLa Mëisa Turonda mët a jì n curs de balé cun la scola de bal “Black and White“ de Maran. L curs scumëncia ai 17 de jené a S.Cristina te sala de chemun dala 20.00 per prinzipianc da sëui y dala 21.00 per pères che sà bele mpue da balé. L unirà nsenià a balé discofox, walzer, polka y de autri bai. Iscrizions tla Cassa Raiff eisen.

Ginastica per se n sté bënLa grupa KVW de Urtijëi mët a jì n curs de ginastica a Urtijëi tla palestra dla scola elementera dala 17.00 cun Lisl Dellago. L curs va inant per 10 iedesc. N possa se scrì ite tla Butëiga dl Mond, 0471/786427.

Mudelé do n modelLa Scola Profesciunela mët a jì chësc curs ai 20 y 27 de jené, dala 14.00 – 18.00 y ai 21 y 28 de jené dala 8.30 – 17.00, de ndut 20 ëura tl segondo partimënt dla scola cun l scultëur Hermann Josef Runggaldier. Iscrizions pra l numer 0471/796733.

Jì cun la pacheraLe Zënter de Formaziun Profescionala da Bornech mët da jì n curs por imparè da jì cun la pachera, cun le referënt Heinz D’Angelo, espert de sigurtè. Le curs vëgn tignì ai 14 y 15 de forà dales 8.30 ales 17.30. Infos al nr. 0474/573435 o [email protected].

Ntan l curs de pudejé te Val.

iChristmas de Teo Mahlknecht, Foto: Egon Dejori.

♦L’ert dal sciomentè cun erbes da muntTe biblioteca a Al Plan y a La Val vëgnel tignì n curs cun Gertrud Oberbacher

Le sciomentè les ćiases y i ambiënć cun erbes de munt é n savëi che va zoruch ti secui. Nüsc antenać tolô erbes de nüsc prà por armonisé les zerimonies religioses. Al gnô sciomentè te ocajiuns desco le cambiamënt dles sajuns, da bur’ tëmp, pro caji de maraties, canche al morî zacai. Cun le tëmp à l’incënsc tut ite le post dles erbes y cun i agn é l’ert dl sciomentè jüda intres plü a perde y é gnüda desmentiada.Tratan chësc curs junse a ćiarè ći erbes che i podun tó ca, te ći ocajiuns che an po adorè l’incensciara y ćiodì che chësc vedl savëi passenëia ite inće aldedaincö.La biblioteca d’Al Plan y la biblioteca da La Val inviëia a n curs cun Gertrud Oberbacher, che spliga l’ert dl sciomentè cun les erbes da munt. Le curs gnarà tignì te biblioteca a La Val en mercui ai 18 de jenà, dales 15.00 ales 18.00, y te biblioteca a Al Plan, en mercui ai 25 de jenà dales 9.00 ales 12.00. Le cost por le material che düć ciafa é de 20,00€ a će. Da s’anunzié él por Al Plan al 347/9994255 (Maria Teresa) o 0474/506143 (biblioteca), por La Val al 339/7214379 (Margit) o diretamënter te biblioteca.

Sciomentè erbes: a La Val y Al Plan él n curs.

Temp ledeLa “befana” a Corvara

En vëndres ai 6 de jenà 2012, dales 17.00, vëgnel festejé la “befana” sön plaza de Comun a Corvara. Magia, musiga y tröp devertimënt por i mituns, che ciafarà de bun patüc da sgolosè.

Batadù di senioresLa grupa di seniores de Sëlva mët a jì n batadù da 64 a livel de valeda, n mierculdi ai 11 de jené dala 2.00 domesdì tla pitla sala dla Cësa de Cultura. L unirà nce fat na tombola per chëi che toma ora.

Page 31: La Usc di Ladins

31

nr. 01 / 05 de jené 2012

www.lauscdiladins.com

Congratulazions

Augustina MersaGusta dl Pech da La Ila

é ruvada ala bela eté de 80 agn.Ala dess avëi intres ligrëza da cartè inant

tröpa sanité y fortüna ti augüra inant

les mitans cun familia.

Ai 8 de jenà complësc 80 agn

Maria RubatscherUma de cater generaziuns, aste dediché tüa vita al laûr,

tüa gran fede tl Signur à daidé superè inće i momënć plü ri che la vita à portè.

De te podunse amiré la buna orentè che te desmostres vigni dé por portè a fi n düć i impëgns, inće chi plü sfadiusc che t’as.

Te tü pinsiers él dagnora n post por düć nos.De to bun cör te rengrazia dër bel inće düć chi mins che ciafa

pro te intres na copa plëna y n post da dormì.I t’aodun a te döt le bun y che tröpa sanité t’acompagnëies

ćiamò por tröc agn.Les mius aodanzes

da düć nos ch’i te orun tan bun.

A Patriziaco complësc i agn

ai 11 de jenày

a Jessicaco i à complis ai 4 de jenà

döt le bun!

Da Lois y da Jacklyn

Inant tres jide sön osc tru

i l’ëis pö oramaibele nu.

Ligrëza partide y inće dolur

spo ćiamò maiù sarà l’amur.

Incö po nosc tòć d’Al Plan

Anna y Edi Pizzininifestejé la noza de diamant.Düt l’bun pur osc gran dé

y ma plö tröpes ligrëzes da śëgn inant.

Amò tenc de chisc dis,che tu podesse aer pasc e sanità!

Augures a Paolina

che ai 2 de jené l’à compì 90 egn!!

Ai 3 de jenéi 45 aste podü festejé.

Tröpes ligrëzesmo ćiamò deplü la sanité,

orunse nos t’auguré.

Annelies, Alexa & Marlies

05.01.1952 2012

A nosta

FedericaDüt, düt l’bun

pur i 18 agn che ala à complì ai 3 de jenà.Che te ais tres inant la bona lünachëla che t’as albü bel’ dala cüna,

cun to bel rise aste dagnëra fat stè tan saurì

che te toles da śëgn inant la vita cun gran responsabilité,

düt chësc de cör urunse te augurè.

Abel, Elias, l’tati y la mama

Cungratulazions a

Lukas Obletterda Cudan

per avëi stlù ju ai 15 de dezëmber 2011i studi de njenieria eletronicatla università TU de Viena.

Dut l bon per l daunì te mbincia de cuer

mami y tati, Melanie, ti surans Martina cun Egon y Heidi.

CungratulazionsAi 3 de jené a

Franz Wiesercumplì la bela età de 80 ani.

Dut l bon ti mbincia i mutons Ivan y Manuela cun familia.

Mbincion nce dut l bon ala sor jumblina

Reli.Restëde inant for tan da snait.

Anna y Edi Pizzinini

Por üsc 60 agn de vita deboriada, Se fajunse les mius aodanzes,S’aodun sanité y trepes ligrëzes y Se dijun de cör en gran iolan.

Carla y FrancaRenata y Marco con families

Al Plan de Mareo, ai 5 de jené 2012

Page 32: La Usc di Ladins

32

nr. 01 / 05 de jené 2012

www.lauscdiladins.com

Anunzies y Inserac

Lecort

Dietertu es for abù na gran legrëza cun l dessëni cun

l depënjer y cun la scultura. Te es desmustrà n gran nteres per l artejanat artisctich y te

cialoves che chësc vede for inant. Per l aiut y l sustëni tl ciamp dl ert ulons te sentì gra.

Lia Artejanat Artisctich, Sëlva  

Vangel dla Domenia

Bato de Gejù, ann B, ai 8 de jenà 2012

Dal vagnele do San Merch, 1, 7-11

Te chël tëmp é lovè sö Jan tl desert y incundâ: “Do mè nen vëgnel un che é plü gaiert co iö; iö ne sun nia dëgn de me cufé por ti desćiolè i ćialzà. Iö ves à batié cun ega, mo ël ves batiarà cun Spirit Sant.” En chi dis é gnü Gejù da Nàzaret dla Galilea y s’à lascè batié da Jan tl Iórdann. Y da gnì fora d’ega odôl le cil che se daurî y le Spirit gnon jö sön ël sciöche na colomba. Y na usc dal cil dijô: “Tö es mi Fi bunorü, en tè ài ciafè plajëi.”

Parora dl Signur. - Lalt a té, Gejù Crist!

Lecort

Ai 24 de dezëmber ons messù tò cumià da

Franco Giovanni StenicoUlon te rengrazië per dut chël che te es fat

per ti familia.Rengrazië ulons nce l dutor Raphael Insam che l à curà

ntan duc i ani de malatia y seniëur Vijo. Ti sention gra a duc chëi che ie unic a vedlé y ala

supeltura, a chëi che à dat ciofs y dunfi ertes y a duc chëi che à judà.

La fëna Clara cun i mutons Alberta, Ivan y Silvana cun families.

Rengraziamënt

Ti sention gra a duc chëi che nes ie stac daujin te nosc duel de chisc dis zënza

Dieter. Sce uniun de nëus che l à cunesciù se lecord dl ejëmpl

de pesc, union,amor y valivanza che ël à vivù, sce uniun se rënd cont y dà inant y viv chësc messaje, pona ie chësc l plu bel

rengraziamënt che pudon ti fé.

Chëi che l à tl cuer

La fi rma Petrolcalora Puntives chiern sciafèr da tlocun patent C y

pusciblmënter ADRTel. 0471/798197

La Qbus s.r.l.a Badia chir

1 secreter/iapor döt l’ann.

Por informaziunsprëibel cherdè sö le

0471/1886636o menè na mail a

[email protected]

La fi rma Demacde Sëlva

chier da śën inantn respunsabl

per la produzion cuncualifi cazions tecniches,

1 a dessenië sun Autocad

per l ufi ze tecnich1 per l ufi ze

da cumpré ite.Prëibel cherdé su l

0471/794355ntan l orar de ufi ze.

Chirì da laour

N’ëila chier n lëur sciche chelnera te sala, a judé te cësadafuech, a rumé su o a cialé de na persona de tëmp. Tel. 329/6042965. (49/11)•••N pizzaiolo scerio y asvelt chier da lëur. Tel. 340/7856998 o [email protected] (49/11)•••N’ëila dla Serbia de 36 ani chier da lëur a rumé su, a lavé ju, te na lavandaria o a judé te cësadafuech. Tel. 346/0180282. (49/11)•••N jonn dl post chir laûr por n pêr d’ores al dé, por n pêr de dis al’edema. Tel. 348/1275193. (49/11)•••N’ëila polaca che rejona talian, cun esperienza chier da lëur a rumé su. Tel. 339/2099762. (49/11)•••N ël che sà tudësch chier da lëur da vardian, a judé te na cësadafuech o da electricher. Tel. 329/8783158. (49/11)•••N ël serius cun esperiënza chir laûr tla Val Badia sciöche lavataîs te n hotel o restorant, o inće sciöche fà döt o ciafêr (al à n auto y patent C). Tel. 366/2703569. (49/11)•••N’ëila de 35 ai dla Moldavia che sà talian chier da lëur a cialé de na persona de tëmp, a judé te na cësadafuech oa rumé

su. Tel. 329/1947710. (49/50)•••N ël dla Moldavia de 50 ani che sa talian chier da lëur da segondo cuech, da autista o a cialé de na persona de tëmp (de n ël). Tel. 327/7425260. (49/50)•••N ël cun esperienza che sà mpue de talian chier da lëur a lavé ju o a fé de uni sort de lëures. Tel. 327/7160656. (49/11)•••N ël dla Ucraina chier da lëur a cialé de na persona de tëmp te Gherdëina. Tel. 329/4730896. (50/11) •••N ël cun esperienza chier da lëur sciche pizzaiolo o a judé te na cësadafuech. Cun albierch. Tel. 345/7741897. (50/11)•••N ël chier da lëur sciche pizzaiolo o a lauré te n utia da mont. Cun albierch. Tel. 339/4577543. (50/11)•••N’ëila chier da lëur te Gherdëina, bele da śën inant, a rumé su la majons o a fé cun la besc. Cun albierch. Tel. 347/4147337 o 349/6394003. (50/11)•••N chier da lëur sciche cuech ”capo partita” o cunditer. Tel. 388/1165768. (50/11)•••N ël dla Val Badia chir laûr sciöche ćiafêr, fant de ćiasa o inće pro i lifć. Telefonè al 338/7780366. (50/11)

•••N ël chier da lëur a judé te cësadafuech o a lavé ju. Tel. 327/4796188.•••Na jëuna chier da lëur te Gherdëina a rumé su cuatieres. Tel. 389/9285066. (01/12)•••L vën crì da lëur te Gherdëina a rumé su, a paidelné, a judé te na cësadafuech domesdì. Tel. 320/6345231. (01/12)•••N ël chier da lëur coche segondo cuech. Tel. 345/2562333. (01/12)•••N’ëila de Sëlva chier n lëur dal 9 de jené inant mé danmesdì, 8.30 - 12.00 a puzené, rumé su, paidelné o jude ora te na butëiga. Tel. 331/1102162. (01/12)•••N ël cun esperienza chier n lëur coche pizzaiolo,segondo cuech, o a fé de uni sort de lëures cun albierch te Gherdëina. Tel. 345/7741987. (01/12)•••N’ëila da tlo chier da lëur te Gherdëina. Tel. 0471/793222. (01/12)•••Na jëuna chier da lëur a rumé su majons o a puzené, sce l ie mesun te Gherdëina. Tel. 327/0475726. (01/12)•••N jëunn chier da lëur a judé te na cësadafuech a lavé ju o a mparé da cuech. Tel. 329/5470776. (01/12)

Da vëne n let matrimonial feter nü (180 x 200 cm) adorè dër püch, corù nusc, cun dui madroc te de buniscimes condiziuns. Tel. 366/2703569. (49/11)•••Da vëne n auto microcar Aixam 500-4,

Da vendeche an po rovëne bele cun 14 agn cun la patent dl 50. Tel. 333/3205910. (49/11)•••Da vene na cripele dla Th un cun 14 mandli a bun prisc. Tel. 333/8671652. (50/11)

•••Da vëne a bun prisc 1 Schipass da 25 agn insö por la pert d’ Al Plan, (Piculin fina sön Plan de Corones). Tel. 338/1277295. (01/12)•••

Da chirì

L vën cris n apartamënt per 5-6 persones da tò n afi t per dut l ann a Urtijëi o Santa Cristina. Tel: 327/6662804 o 327/2321237. (chërdé su prëibel do la 15.00)•••Na familia cun referënzes chir n apartamënt te de bunes cundiziuns da tó en afi t por döt l’ann; bilocal cun na ćiamena matrimoniala , stüa , ćiasadafüch y bagn, poscibilmënter tl pröm partimënt cun urt assighé ite o terassa, scialdamënt autonom, a Corvara, Calfosch, La Ila, Pedraces o San Ćiascian. Tel. 040/273852 o 328/7065855. (01/12)•••L vën crì na persona che ti judëssa a

fé conc a n mut dla 3a mesana. Tel. 339/1088847. (01/12)•••La grupa de redazion Gana chier per si proscima edizion de “Ganastories“ dedicheda ala vita dl’ëiles ti ani ’50 – ’60 fotografi es de chëi ani. Plu avisa vëniel cris fotografi es d’ëiles n muvimënt, a pe o cun n veicul, ëiles ntan che les lëura, fej sport, a cësa o dedora, da sëules o n cumpania. La fotografi es unirà, n cajo, publichedes tla revista Gana y la plu bela pudëssa monce unì tëuta coche foto de cuvierta. Les possa unì mandedes ite tla forma digitela o uriginela y te chësc cajo uniràles sambën dates zeruch. Perchël lecurdëve prëibel de scrì su vosc inuem y l’adres sun la busta te chëla che les metëis! La fotografi es possa unì dates ju tla biblioteca San Durich a Urtijëi o mandedes ite al’adres

Ütia Bambychir

n/na chelner/a. Al n’é nia la poscibilté

da dormì. Prëibel cherdèsö le 329/9540054.

La sozieté dl La Perlaa Corvara, ativa tl comerz

internazional dl vin,chir da atira por döt l’annn/na jonn/a dl post por

le laûr de ofi ze,che ais na bona conescënza de

computer, sais buninglesc y ais ligrëza da

imparè. Sabeda ydomënia lëde, dis de laûr

dal lönesc al vëndrescun orars da ofi ze.

Prëibel cherdè sö le0471/831000.

L vën crì n’ëila a rumésu cuatieres de sada

a Urtijëi. Prëibel cherdé su l

392/9145192.

Da scinché iaL vën dat ca n furnel de fi er cun na purtela da na scipa, da tizé lënia. Tel. 0471/798439. (49/11)

I chiriunn eletrizist

cun esperiënzay ligrëza da laurè

tl ćiampdla termoregolaziun y

dl’automaziun. La Val, Zona artejanala.

Tel. 0471/843162.

Tistlaria Perathonerte Sëlva chier

n fant cun esperienza.Prëibel cherdé su l0471/773222 o l

339/4268143.

Lecurdanza y Rengraziamënt

… y for iel tlo fusties de ti vita,sënies, mumënc y sentimënc che nes lecorda té y che nes dà da ntënder

che tu ies cun nëus.

L Muvimënt politich Ladins Dolomiteslecorda cun gran recunescënza si cumpani

Dietrich Mussner de Curzlon - SëlvaPer l mpëni tl Muvimënt politich Ladins Dolomites, per l lëur fat ani alalongia

coche cunselier tl Chemun de Sëlva y n generel per l gran cuntribut dat a bën dla cultura ladina ti sentions gra de cuer.

Cundulianzes a chëi de familia

[email protected] nchin ai 31 de jené. (01/12)

Rengraziamënt

L ambolt deberieda cun l cunsëi de chemuny duta l’aministrazion dl chemun de Sëlva,

tol pert al duel dla familia Mussner de Curzlon per la mort de

Dietrich Mussner

cunselier de chemun 17 ani alalongia y presidënt dla biblioteca “Oswald von Wolkenstein“ y ti fej la cundulianzes plu sentides.

Bera Dietrich se à metù a despusizion dla jënt y dl luech de Sëlva cun si savëi, lauran cun gran mpëni y lezitënza per de plu istituzions y pra plu scumenciadives.

Sëlva, n San Stefun 2012