ISOLE 31...veit te la regitrazions toutes su ti egn 60 a la leta te la Mediateca ladina, te la Banca...

1
veit te la regitrazions toutes su ti egn 60 a la leta te la Mediateca ladina, te la Banca di Dac, tel Corpus. I suzesc straordineres tel “machine leaning” à fat na revoluzion tei sistemes de recognosciment vocai e la elaborazions dei lengac naturei, e pel doenter l davegnir per la la documentazion de la rejonèdes. Te la Università Ledia de Busan, l laboratorie de “Speech Sciences ALPS”, vidà dal professor Alessandro Vietti, à envià via na fradaa con la California. A vider l proget de enrescida e de didatica per la tecnologies neves del legaz é l professor de linguistica Khalil Iskarous, ideator del program imformatich. L’obietif é chel de fornir un gran data-base a la leta de ducchenc. m.d. Rejonon de inovazions informatiches per la documentazion dei lengac mendres e chi che i é dò a se perder: 20 studenc de la Università de la California del sud i é dò a studier l lengaz ladin desmostran competenzes da marevea. La globalizazion domana cognoscenzes dei lengac maores, soraldut l’inglèis, e la tema che i lengac mendres se perde la é reèla. La competenzes autes desmostredes dai studenc nordamerichegn tel lengaz ladin les rua scutan su e fajan analises dei strumenc linguistics jà a la leta. Per un meis a la longia i se à despartì anter l’Università de Busan e l’Istitut ladin de Fascia lo che i à podù lurer con studenc fascegn. Al dò de l Unesco, dei 6000 lengac che ven rejonà anchecondì su la tera, mec i é à risie de desvanir. Ven dit che i lengac, canche i mer fora, se porta demez n toch de mond. Dapodò l’é muie senester fer la recostruzion del idiom desfantà. Depiù l’é la dificultèdes dei linguisc tel regoer l materiel giust e assà per envier via la sconanza. L’é debesen de documenter i lengac de Di naüng månnen von pèrge 20 studenc de la California empèra l ladin kirch. S sai’ verlòng ist kemmen u’ganommen. Men denkt as de derver van Bersntol sai’ toal gaben va de parrocchia va Persn, untn de Diocesi va Feltre, finz en jor 1786. En sèll jor de parrocchia ist untngòngen en de Diocesi va Trea’t. Zboa jor no, der arciprete va Toscolano Cristoforo Pilati ist kemmen za pasuachen s inger tol, ont er hòt tschrim as de kirch hòt koa’na rendite gahòp: de ist galep va opfern. De messn sai’ gaben en de vaiertecher va haile Nicolò ont va haile Maria Maddalena, en Bainechtnto, ont dòra sai’ kemmen kein òndra drai messn en moi. Der arciprete hòt kein aa as de kirch hòt koa’n vraitoff gahòp ont de toatn sai’ kemmen trong ka Persn. En de earstn van 1600 de palaier hom pfrok en pischof va Feltre za meing aupaun an vraitoff, nem en de kirch. Er hòt galisnt de sai’na bintsch: as de 6 van schantònderer van jor 1621 (to va haile Nicolò), der arciprete va Persn Giovanni Todeschini hòt gabichen der vraitoff. En doi vraitoff sai’ kemmen gagrom de palaier finz en jor 1884, benn as ist kemmen aupaut der nai vraitoff. De kirch trok der nu’m va de haile Maria Maddalena, ont en de earstn zaitn van haile Nicolò va Bari aa. De earste ist gahoasn Maria va Magdala en Vangelo; de ist nogòngen en Jesus ont de ist de earste gaben za derzeiln en de òndern de Risurrezione. Der haile Nicolò ist De kirch haitzegento foto Bersntoler Kulturinstitut pischof va Myra gaben, a stòtt as iaz ist gariaft Demre ont as vinnt se en Turchia. De sai’ reliquie sai’ kemmen trong ka Bari en jor 1087. Der haile Nicolò ist pfaiert gaben as de 6 van schantònderer; de haile Maria Maddalena as de 22 van heibeger. De nochrichtn van doi artikl kemmen va de druck “Pergine - vita e cammino di una comunità cristiana”, van jor 2006, va de gamoa’ va Persn. Der piacherschraiber ist der Salvatore Piatti. l ISOLE 31 12 agosto 2018 vita trentina LADINO CIMBRO D alla California alla Val di Fassa per documentare il ladino. Un gruppo di studenti di USC, seguiti dal ricerca- tore Alessandro Vietti, applica innovativi strumenti computazionali allo studio delle lingue minoritarie e in via di estinzione. Attualmente, infatti, secondo stime dell’Unesco, circa mla metà delle 6.000 lingue parlate sulla Terra, sono a rischio scomparsa. La difficoltà maggiore con cui si scontrano i linguisti è la lentezza con cui riesco- no a raccogliere materiale sufficiente per documentare le lingue minoritarie e in via di estinzione. In sostanza, troppe sono le lingue da preservare e non abbastanza rapidi gli approcci descrittivi tradizionali. Ora, gli enormi progressi nel campo della tecnologia informatica potrebbero però fornire la soluzione a questo problema... mendranza dant che sie massa tert con sistemes asvelc, tecnologics, ence tres i programes de recognosciment de la ousc. L’Istitut de Fascia à metù a la leta dut l meteriel registrà. Apede a chest ven tout en ejam i mudamenc fonetics e fonologics rué a sel der tel ladin fascian te sia variantes de brach e cazet, e ence moenat, descheche se di Nicola Oberosler S ervono coraggio e passione, ma anche il sostegno delle istituzioni e dei consumatori, per far sì che i “nuovi montanari” possano portare avanti l’agricoltura, l’allevamento e l’economia montana come una volta. In Italia le aree montane significativamente distanti dai centri di offerta dei servizi essenziali occupano il 60% del territorio nazionale, ma ospitano solo un quarto della popolazione totale. Nel corso del ‘900 queste zone marginali sono state segnate dall’inesorabile spopolamento verso i centri urbani e industrializzati. Arbatn di earde, gian nå in khüa, haltn saubar di beldar un di kampiglndar, haltn offe a botége in khlumma lånt vo pèrge iz sichar eppaz boda nètt alle bölln tüan un ma vorsteat dèstar umbrómm: ma arbatet biane auz pa djar, furse lai a par bochan in summar, un machan rivan au in lånt alz daz sèll boda servirt iz sichar malamentar, übarhaupt pan bintar. Ma a lånt steat lente atza soin soine boténg, zoa azta di laüt bodase nètt mang mövarn – di altn daz earst von alln – mochanse nètt preokuparn zo mochan gian ummar pittar korìara lai zo provedra. Vor ditza, di Provintz vo Trìan hatt gemacht a ledje afti geschèft, boda khütt ke di boténg un di arbartn von pèrge mochan khemmen geschützt un augehaltet. Di ledje vodar Provintz vo Tria, boda hatt sà a par djar djar iz a ledje boda hatt vornaügart allz: asó khinta nemear zuargètt - asó azpe ’z khint, lai stianante nå ber ’z izta sterchar - toaln earde zo macha au, da un sèmm, groaze markétzentrum boda drauvrèzzan un gem nicht bidrumm, ma süachan zo pezzra di geschèft bodada sa soin in di stattn. Ditza iz khent getånt zo halta au di geschèft von lentar vodar Provìntz pròpio nèt z’ soina azpe alle di åndarn, azpe ’z iz ume di groazan stattn vodar ebene boda dar groaz markétzentrum ziageten nå allz un leart di lentar un di teldar. Da Zimbar Hoachebene hatt sà gemacht a guata arbat, zornirante nèt zo lazza aumachan, in an earde azpe disa, an groazan markétzentrum, boda sichar hebat geschedeget, ma untarstützante baztada sa iz. Lai asó ‘z bart soin a migele destrar vor di laüt boda detzidar zo macha ditza lem afti pèrng, daz sèll lem boda iz gest von ünsarne nóne o. Andrea Zotti MÒCHENO Kurza gschicht va de kirch va Palai I l versante della nostra valle alla sinistra del torrente Fersina non era stabilmente abitato, fino al tredicesimo secolo. Lo stesso dicasi per tutta la zona di Palù del Fersina. I primi roncadori chiamati in quegli anni, dai territori a nord delle Alpi, a lavorare nei boschi di Palù, vollero ben presto costruire un luogo di culto. Già dopo i primi anni d’insediamento fu costruita così la chiesa di Palù del Fersina, dedicata a santa Maria Maddalena (e un tempo anche a san Nicolò da Bari), che rimase priva di campanile fino almeno al diciassettesimo secolo. Nei primi secoli le Messe celebrate erano sei all’anno. La manutenzione della chiesa era portata avanti grazie al lavoro volontario e alle elemosine degli abitanti di Palù del Fersina; la chiesa rimase sprovvista di cimitero fino ai primi anni del 1600. Van dokumentn biar bissn as de kirch va Palai ist runt òlt; de ist kemmen aupaut verschai’dlech vour en jor 1369. Men denkt as de earstn roncadori sai’ kemmen en Palai en de earstn jor van 1300, oder bea’ne vriarer. En de earstn zaitn de kirch ist a’ne kirchenturm gaben, finz almen en simzente jorhundert. En jor 1588 de palaier hom pfrok en pischof va Feltre Giacomo Rovelli za aunemmen an opfer en de Diocesi va Feltre, ver za ausrichtn de sai’

Transcript of ISOLE 31...veit te la regitrazions toutes su ti egn 60 a la leta te la Mediateca ladina, te la Banca...

Page 1: ISOLE 31...veit te la regitrazions toutes su ti egn 60 a la leta te la Mediateca ladina, te la Banca di Dac, tel Corpus. I suzesc straordineres tel “machine leaning” à fat na

veit te la regitrazions toutes su tiegn 60 a la leta te la Mediatecaladina, te la Banca di Dac, telCorpus. I suzesc straordineres tel“machine leaning” à fat narevoluzion tei sistemes derecognosciment vocai e laelaborazions dei lengac naturei, epel doenter l davegnir per la ladocumentazion de la rejonèdes.Te la Università Ledia de Busan, llaboratorie de “Speech SciencesALPS”, vidà dal professor

Alessandro Vietti, à envià via nafradaa con la California. A vider lproget de enrescida e de didatica perla tecnologies neves del legaz é lprofessor de linguistica KhalilIskarous, ideator del programimformatich. L’obietif é chel de fornirun gran data-base a la leta deducchenc.

m.d.

Rejonon de inovazions informatichesper la documentazion dei lengacmendres e chi che i é dò a se perder:20 studenc de la Università de laCalifornia del sud i é dò a studier llengaz ladin desmostrancompetenzes da marevea. Laglobalizazion domana cognoscenzesdei lengac maores, soraldut l’inglèis,e la tema che i lengac mendres se

perde la é reèla. La competenzesautes desmostredes dai studencnordamerichegn tel lengaz ladin lesrua scutan su e fajan analises deistrumenc linguistics jà a la leta. Perun meis a la longia i se à despartìanter l’Università de Busan e l’Istitutladin de Fascia lo che i à podù lurercon studenc fascegn.Al dò de l Unesco, dei 6000 lengac

che ven rejonà anchecondì su la tera,mec i é à risie de desvanir. Ven dit chei lengac, canche i mer fora, se portademez n toch de mond. Dapodò l’émuie senester fer la recostruzion delidiom desfantà.Depiù l’é la dificultèdes dei linguisctel regoer l materiel giust e assà perenvier via la sconanza. L’é debesende documenter i lengac de

Di naüng månnen von pèrge

20 studenc de la California empèra l ladin

kirch. S sai’ verlòng ist kemmenu’ganommen.Men denkt as de derver van Bersntolsai’ toal gaben va de parrocchia vaPersn, untn de Diocesi va Feltre, finz enjor 1786. En sèll jor de parrocchia istuntngòngen en de Diocesi va Trea’t.Zboa jor no, der arciprete va Toscolano

Cristoforo Pilati ist kemmen zapasuachen s inger tol, ont er hòttschrim as de kirch hòt koa’na renditegahòp: de ist galep va opfern. De messnsai’ gaben en de vaiertecher va haileNicolò ont va haile Maria Maddalena, enBainechtnto, ont dòra sai’ kemmen keinòndra drai messn en moi. Der arcipretehòt kein aa as de kirch hòt koa’n vraitoffgahòp ont de toatn sai’ kemmen trongka Persn. En de earstn van 1600 depalaier hom pfrok en pischof va Feltreza meing aupaun an vraitoff, nem en dekirch. Er hòt galisnt de sai’na bintsch: as

de 6 van schantònderer van jor 1621 (tova haile Nicolò), der arciprete va PersnGiovanni Todeschini hòt gabichen dervraitoff. En doi vraitoff sai’ kemmengagrom de palaier finz en jor 1884,benn as ist kemmen aupaut der naivraitoff.De kirch trok der nu’m va de haile MariaMaddalena, ont en de earstn zaitn vanhaile Nicolò va Bari aa. De earste istgahoasn Maria va Magdala en Vangelo;de ist nogòngen en Jesus ont de ist deearste gaben za derzeiln en de òndernde Risurrezione. Der haile Nicolò ist

De kirch haitzegento

foto Bersntoler Kulturinstitut

pischof va Myra gaben, a stòtt as iaz istgariaft Demre ont as vinnt se en Turchia.De sai’ reliquie sai’ kemmen trong kaBari en jor 1087. Der haile Nicolò istpfaiert gaben as de 6 vanschantònderer; de haile MariaMaddalena as de 22 van heibeger.De nochrichtn van doi artikl kemmen vade druck “Pergine - vita e cammino diuna comunità cristiana”, van jor 2006,va de gamoa’ va Persn. Derpiacherschraiber ist der SalvatorePiatti.

ISOLE 3112 agosto 2018

vita trentinaLA

DIN

OCIM

BRO

D alla California alla Val di Fassa per documentare il ladino. Un gruppo di studenti di USC, seguiti dal ricerca-tore Alessandro Vietti, applica innovativi strumenti computazionali allo studio delle lingue minoritarie e in

via di estinzione. Attualmente, infatti, secondo stime dell’Unesco, circa mla metà delle 6.000 lingue parlate sullaTerra, sono a rischio scomparsa. La difficoltà maggiore con cui si scontrano i linguisti è la lentezza con cui riesco-no a raccogliere materiale sufficiente per documentare le lingue minoritarie e in via di estinzione. In sostanza,troppe sono le lingue da preservare e non abbastanza rapidi gli approcci descrittivi tradizionali. Ora, gli enormiprogressi nel campo della tecnologia informatica potrebbero però fornire la soluzione a questo problema...

mendranza dant che sie massa tertcon sistemes asvelc, tecnologics,ence tres i programes derecognosciment de la ousc. L’Istitutde Fascia à metù a la leta dut lmeteriel registrà. Apede a chest ventout en ejam i mudamenc fonetics efonologics rué a sel der tel ladinfascian te sia variantes de brach ecazet, e ence moenat, descheche se

di Nicola Oberosler

S ervono coraggio e passione, ma anche ilsostegno delle istituzioni e dei consumatori, perfar sì che i “nuovi montanari” possano portare

avanti l’agricoltura, l’allevamento e l’economiamontana come una volta. In Italia le aree montanesignificativamente distanti dai centri di offerta deiservizi essenziali occupano il 60% del territorionazionale, ma ospitano solo un quarto dellapopolazione totale. Nel corso del ‘900 queste zonemarginali sono state segnate dall’inesorabilespopolamento verso i centri urbani e industrializzati.

Arbatn di earde, gian nå in khüa, haltn saubar dibeldar un di kampiglndar, haltn offe a botége inkhlumma lånt vo pèrge iz sichar eppaz boda nètt allebölln tüan un ma vorsteat dèstar umbrómm: maarbatet biane auz pa djar, furse lai a par bochan insummar, un machan rivan au in lånt alz daz sèll bodaservirt iz sichar malamentar, übarhaupt pan bintar.Ma a lånt steat lente atza soin soine boténg, zoa aztadi laüt bodase nètt mang mövarn – di altn daz earstvon alln – mochanse nètt preokuparn zo mochan gianummar pittar korìara lai zo provedra. Vor ditza, di

Provintz vo Trìan hatt gemacht a ledje afti geschèft,boda khütt ke di boténg un di arbartn von pèrgemochan khemmen geschützt un augehaltet.Di ledje vodar Provintz vo Tria, boda hatt sà a par djardjar iz a ledje boda hatt vornaügart allz: asó khintanemear zuargètt - asó azpe ’z khint, lai stianante nåber ’z izta sterchar - toaln earde zo macha au, da unsèmm, groaze markétzentrum boda drauvrèzzan ungem nicht bidrumm, ma süachan zo pezzra digeschèft bodada sa soin in di stattn. Ditza iz khentgetånt zo halta au di geschèft von lentar vodarProvìntz pròpio nèt z’ soina azpe alle di åndarn, azpe’z iz ume di groazan stattn vodar ebene boda dargroaz markétzentrum ziageten nå allz un leart dilentar un di teldar. Da Zimbar Hoachebene hatt sàgemacht a guata arbat, zornirante nèt zo lazzaaumachan, in an earde azpe disa, an groazanmarkétzentrum, boda sichar hebat geschedeget, mauntarstützante baztada sa iz.Lai asó ‘z bart soin a migele destrar vor di laüt bodadetzidar zo macha ditza lem afti pèrng, daz sèll lemboda iz gest von ünsarne nóne o.

Andrea Zotti

MÒCHENOKurza gschicht va de kirch va Palai

Il versante della nostra vallealla sinistra del torrenteFersina non era stabilmenteabitato, fino al tredicesimo

secolo. Lo stesso dicasi per tutta lazona di Palù del Fersina. I primironcadori chiamati in quegli anni,dai territori a nord delle Alpi, alavorare nei boschi di Palù, volleroben presto costruire un luogo diculto. Già dopo i primi annid’insediamento fu costruita così lachiesa di Palù del Fersina, dedicata asanta Maria Maddalena (e un tempoanche a san Nicolò da Bari), cherimase priva di campanile finoalmeno al diciassettesimo secolo. Neiprimi secoli le Messe celebrate eranosei all’anno. La manutenzione dellachiesa era portata avanti grazie allavoro volontario e alle elemosinedegli abitanti di Palù del Fersina; lachiesa rimase sprovvista di cimiterofino ai primi anni del 1600.

Van dokumentn biar bissn as dekirch va Palai ist runt òlt; de istkemmen aupaut verschai’dlech vouren jor 1369. Men denkt as de earstnroncadori sai’ kemmen en Palai ende earstn jor van 1300, oder bea’nevriarer. En de earstn zaitn de kirchist a’ne kirchenturm gaben, finzalmen en simzente jorhundert. Enjor 1588 de palaier hom pfrok enpischof va Feltre Giacomo Rovelli zaaunemmen an opfer en de Diocesiva Feltre, ver za ausrichtn de sai’