CAPO II. e - Piemunteis.it · 2012-11-07 · CAPO II. Versione delia Paràbola del Figlimi...

24
CAPO II. Versione delia Paràbola del Figlimi Pròdigo, trutta da S. Luca, Cap. X V t nei principali dialetti emiliani. Per la lettura delle seguenti Versioni, non che- dei Saggi di letteratura emiliana che succèdono, invitiamo i lettori a rivedere i segni convenzionali da noi preferiti, onde rappresentare nel modo più sémplice i suoni disparati di tante favelle diverse, e meglio chiariti a pag. 53. Perchè poi lo studioso che vorrà lèggere questo libro possa eoo maggiore fiducia fondare i propri giudìcii sopra le stesse Versioni, avvertiamo, essere tutte òpera de* più distinti cul- tori de’, rispettivi vernàcoli, come appare dai nomi che ab- biamo apposto in calce d’ogni versione, onde attestare nello stesso tempo ai medésimi la nostra più viva riconoscenza. Per quelli che non fossero per avventura abbastanza versati nelle letterature vernàcole emiliane, accenneremo ancora, come il chiaro signor Camillo Minarelli goda riputazione di valente poeta fra i suoi concittadini, pei molti pregévoli componimenti da lui dati alla luce in dialetto bolognese; come il chiaro Antonio Morri sia autore dell’importante Vocabolario Romagnolo-Italiano, ed il prof. Domènico Gbinassi di vari componimenti inèditi romagnoli ; come il canònico ptof. Ferrante Bedogni s’abbia il primato fra i poeti vernàcoli reggiani, il chiaro signor Landoni fra i Ravennati, il professore Siro Caratti fra i Pavesi; e come tutti gli altri, che gentilmente ci apprestàrono qualche versione, non esclusi coloro che per sola modestia non ci permisero pubblicare i loro nomi, abbiano tutti ben meritato della loro patria, mercè un prezioso corredo di studj, cosi sulle clàssiche, come sulle nazionali favelle rispettive. 48 Digitized by L jO O Q le

Transcript of CAPO II. e - Piemunteis.it · 2012-11-07 · CAPO II. Versione delia Paràbola del Figlimi...

Page 1: CAPO II. e - Piemunteis.it · 2012-11-07 · CAPO II. Versione delia Paràbola del Figlimi Pròdigo, trutta da S. Luca, Cap. XVt nei principali dialetti emiliani. Per la lettura delle

CAPO II.

Versione delia Paràbola del Figlimi Pròdigo, trutta da S. Luca, Cap. X V t nei principali dialetti emiliani.

Per la lettura delle seguenti Versioni, non che- dei Saggi di letteratura emiliana che succèdono, invitiamo i lettori a rivederei segni convenzionali da noi preferiti, onde rappresentare nel modo più sémplice i suoni disparati di tante favelle diverse, e meglio chiariti a pag. 53.

Perchè poi lo studioso che vorrà lèggere questo libro possa eoo maggiore fiducia fondare i propri giudìcii sopra le stesse Versioni, avvertiamo, essere tutte òpera de* più distinti cul­tori de’, rispettivi vernàcoli, come appare dai nomi che ab­biamo apposto in calce d’ogni versione, onde attestare nello stesso tempo ai medésimi la nostra più viva riconoscenza. Per quelli che non fossero per avventura abbastanza versati nelle letterature vernàcole emiliane, accenneremo ancora, come il chiaro signor Camillo Minarelli goda riputazione di valente poeta fra i suoi concittadini, pei molti pregévoli componimenti da lui dati alla luce in dialetto bolognese; come il chiaro Antonio Morri sia autore dell’importante Vocabolario Romagnolo-Italiano, ed il prof. Domènico Gbinassi di vari componimenti inèditi romagnoli ; come il canònico ptof. Ferrante Bedogni s’abbia il primato fra i poeti vernàcoli reggiani, il chiaro signor Landoni fra i Ravennati, il professore Siro Caratti fra i Pavesi; e come tutti gli altri, che gentilmente ci apprestàrono qualche versione, non esclusi coloro che per sola modestia non ci permisero pubblicare i loro nomi, abbiano tutti ben meritato della loro patria, mercè un prezioso corredo di studj, cosi sulle clàssiche, come sulle nazionali favelle rispettive.

48

Digitized by L j O O Q l e

Page 2: CAPO II. e - Piemunteis.it · 2012-11-07 · CAPO II. Versione delia Paràbola del Figlimi Pròdigo, trutta da S. Luca, Cap. XVt nei principali dialetti emiliani. Per la lettura delle

2 2 4 PARTE SECONDA.

D ialetto Bolognese.

t i . Un zeri òm avè do fiù;is . E al più pzèin d’ questi déss al

pàder: Pà, dam la mi pari dia roba che m1 tocca; e lo i parte la roba.

18. E dop nen pur assà d é , mess insèm agn cosa, P andò vi in t’ un pqjèis luntàn, e là al strussiò la so roba, vivènd da trop murbèin.

14. E dop eh1 V av strussià tult, al vgnè una gran carestì in quel pajèis, e lo cminzò a trovare in bisògn.

f B. E l’andò, e al s’ méss al servezi d’un ztadèin d’ quél pajèis, e quest al mandò in t ’ un so lug a badar ai pu ra .

«e. E Paveva vuja d’ imptrs la so pinza d* quél jand eh’ i purzì magna- v en , e ensùn j* In dava.

17. Intànt pensànd mèi ai fatt su, al déss : Quant garzòn in cà d’ mi pàder i àn dal pan d’ avànz, e mè què intànt a mor d’ fami

18. A turò su , e s'andarò da mi pader, e ai d irò : P à , a jò fatt un gran tort al zìi e a vò;

19. Za a n’ son più degn d’ èsser dam a vòster flòl; tulìm cm’un di vò- ster garxòn.. so. E tulànd su , al vgnè da so pa­der. Mèinter Pera anc luntàn, so pa­der al l’ ì vést, e al s’ muvè a cum- passiòn, e currend’ j incontra, al s’i tré al eoi, e s’al basò.

s i . E al flòl i déss: P à , a jò fatt un gran tort al zil e a vò; za a n’ son più degn d’èsser dam a vòster fiòl.

ss. Allóra al pàder déss ai su ser- vitùr: Prèst, tuli fora l’àbit m ióre vstil, e mtìi in did l’ anèl, e i scàrp in t ’i pi;

ss . E condusì què un videi ingras­sa, e ammazzàl, e fèin tan tara;

8«. Perchè st’ mi fiòl era mori, e s*è arsussità; Pera pere, e s 'è trova; e i cminzòn a far tantara.

ss. Intànt al fiòl più grand era in campagna, e vgnànd, e avsinànds a cà, al 8lntè la sinfuni e i cantar.

86. E al clamò un serv itó r, e s’ i dmandò: Cosa fuss quèst.

87. E lo i déss: L’è vgnu vòster fradèl, e vòster pàder Pà fatt ammaz­zar un vidèl ingrassa, perchè al Pà turnà avèir san e svèlt.

88. Allóra lo s’instizzè, e a n’ vleva andar dénter. Al pàder d \ lo donca vgnu fora, cminzò a pregerei.

88. Ma lo , arspundènd, déss a se pader: Guardà, Pò tant an ch’ a v’ sèrev, e mai a jò dsubidé a un vòster cmànd, e va mai a n’ mi avi dà un cavrè tt, da far una striva con i mi

so. Ma sùbit po ch’è a rr iv i st* vò* .ster fiòl, chi s’è magna tu tt al sò con del dunàzzi, avi ammazza un vi­dèl ingrassa.

si. Ma lo i déss: Fiòl m i, tè t ' i 8èmpér mig, e tu tt la mi roba è to;

ss . Intànt cunvgnéva far tantara, e goder, perchè st’ tò fradèl era mort, e s’è arsussità; Pera pere, e s’è trovi.

Camillo Min a u l u .

Digitized by Google

Page 3: CAPO II. e - Piemunteis.it · 2012-11-07 · CAPO II. Versione delia Paràbola del Figlimi Pròdigo, trutta da S. Luca, Cap. XVt nei principali dialetti emiliani. Per la lettura delle

DIALETTI EMILIANI.

Dia u t t o F aentino {Romagnolo).

«t. U i fo un sgnór, eh' aveva du raghès;

i l Un dé e piò pznén u I des»: Bah, dem la mi péri dia roba ch 'a n* loca; e e pédar e fé sóbit a e mód de flól.

«s. E quand d ie V eb bèll e che «tù to t quel che oléva, e tós s o ,e u »’ mesa a viazèr e m ond, e a divar- tìsla a piò non posa.

14. E za l’aveva oraméi dè l’onda a to t e su , quand ch’u iarivé adòss una carstéja acsè granda, d ie se vós magne,

«». U I lacchè d’andér a aarvì, e e fo mandé in campagna per guardiàn da pórc.

1«. E a là e quignéva magné dal gènd, e pu i in fosse stè.

«7 . Siché un dé pinsènd ai chés sa, e principiò a di : Che sa mèi quént sarvitùr adèss in cà d’ mi pédar i fa salàcqv de quell dai magné, e me aqué u m’ tocca a murìm da la fan I

18. A voi aviém da qué e turnér a cà d ' mi pédar, e ai dirò: E mi bab, me a enósa ch’ò falle prema cun e Signór, e pu cun vó;

«•. ▲ n’ so’ piò degù d’ èssar d a ­mé vòstar flól, tném aqué par vò- atar sarvitór.

so . E delt e fatt u s’incaminè par turnésn’ a cà ; e za u 1 era tant vsén, che su pédar u ’1 vést, e sóbit u i carré in co n tra , e u ’1 priniipiè a abraxxé e basé.

s t . E flól u i dess: E mi bab, mé a enóss eh' ò fallé prema cun e Si- gnór, e pu cun vó; a n’ so’ piò degn 4 ’èaaar ciamé vòstar flól.

99. Ma su pédar alora e dess ai su sarvitùr: Prest, purté aqué e piò bel èbit, e vstìl; mettj un anèl in t’al di- da, e i schèrp in t’ I pi ;

is . E amaszé e piò vidèl grass, ch’a vlém stèr alegramént;

s i. Parché stu mé flól l'era mori, e u l’è risussi té; a Pera péra e u ’1 s’è trave d’ bel nóv; e acsé i cminzè a magné.

ss. E flól piò grand l'era andé incanì* pagna;inte vnis a cà, e prema d’intré déntar, e sintè sta grand algréja;

sa. E ciamè on di su sarTiiùr, e u i dmandè quel eh’ era tot cl’armór.

97. E e sarvitór u i dess: L’è tur­né su fradèl, e su pédar u z’ à fatt amazzé e pió bel vidèl, parché u l’à vest turné san e séluv.

28. Ma lo d’ ste qué u s’ l’eb tant a e nès, eh’ u n’ vleva gnanca lntrér in cà; e su pédar u l’andè fóra a pre* ghél parché eh' l’intréss.

99. E flól pió grand u i dess: Bra­vo; me che da tant énn in qba ò sèm- par fatt tot mèi quel eh’ a m’avi cman* dé, a n’ ò mèi bsù avé da vó gnanca un cavrét da magném cun i mi amig;

so. B adèss eh’ l’è turné st’ étar d’éssas strascinò gni cosa cun dónn, a i avi fatt amaszér e piò bel vidèl eh’ a z’ avéssum.

si. Ma su pédar u I arspós:Te, e mi flól, t* sé sèmpar cum mé, e tot quel eh' è e mi, l’è anca e tu ;

39. Mo adèss e bsugnéva ben mu­siré tota mèi la cuntintezza, parché tu fradèl ch’era mori, l’è novamént risussité; a l’avemi péra, e l’avén truvé d’ bel nóv.

A ntonio Moaai.

Digitized by Google

Page 4: CAPO II. e - Piemunteis.it · 2012-11-07 · CAPO II. Versione delia Paràbola del Figlimi Pròdigo, trutta da S. Luca, Cap. XVt nei principali dialetti emiliani. Per la lettura delle

22««

PARTE SECONDA.

DiA urrro R avennati [Romagnolo).

i f . Un òm l’aveva du fluì.«s. E e piò zóven d* lor dess ae

pader: Bab, dasìm la mi pari eh’a nT tocca; e lo e fase al p ir t.

« s . Dop a puc dé e piò zóven, fatt e fagòt, u s’ n’andò In t’ un paés lon- tàn , e dasè fond a tot, vivènd da gran sgnoràzz.

«4. E quand eh' l’avè struscia tot quel eh’ l1 aveva, e venS una gran ca- ristì in ché paés, e Io e prinzipiè a soffrì la miseria ;

i». E l ' andò da un abilànt d* ché paés, eh' ul mandò In V una su cam­pagna a bada ai pure.

i e. L’aréb vlu almànc Impìi la pan- za del giànd eh' magnava I pure, e nifión u in’ daseva.

17. Pensànd allora ai cas su, e dess : Quant servitùr in c i d’ mi pàder à de pan a crepa-panza, e mè iquè a mòr d’ (am !

18. A toro so, e apdarò da mi pà­der, e ai dirò: Bab, a jò pcà contr’ e zii, e contra d’ vò;

19. A n’ so’ piò degn d1èsser d a ­ma vòster fiòl; tnim com1 on di vò­ster servitùr.

so. U s’alzò so, e l’andò da su pà­der. L 'era ancora lontàn da c à , che su pàder ul vest, e u s* sintè eom- mòss, e u i currè incontra, e n s’I buttò àe col, e ul basò.

s i . B fiòl alora u i dess : Bab, a jò offés e zil, e jò fatt mài contra d ’ vò; a n' mèrit piò d’ésser ciamà vòster fiòl;

ss . Ma e pàder dess al su servitàr:

Portò Iqvà sóbit e piò bel vslì, c met- tìel in doss, metti! Paneli in did, e al scarp in t ' i pi ;

as. E andò a to ' un vidèll e piò grass, e ammazzèl, e ch' u s ' magna, e eh* s' staga in gazzovigUa;

84. Parché s t' mi fiòl l 'e r a mort, e T è arsussità; l'e ra perdu ,e r é s t i truvà; e I cminzò a magni.

att. Intànt e fiòl piò grand l'era in campagna, e tornènd, quand e fo vsén a cà, e sintè a soni e can ti;

se. E damò un di serv itù r, e u 1 dmandè cosa ch' l ' era suzèss.

87. E servitùr u I arspondè: L'è torna vòster fradèl, e vòster pàder l'à fatt ammazzi e vidèll e piò grass, parché l ' è torni san e silov.

88. Alora e piò grand u s’InsCtziè, e u n* vleva intrà in cà; E veni fura su pàder, e cminzipiè a preghèl.

89. Ma lo , arspondènd, e dess 8 su pader : Ecco iqvà , I è tant ann eh 'a v ' sèrov, e a n 'ò manca una volta d 'ub id ìv , e vò a n ' m 'avì mai d i un cavrètt, da godèm cun 1 mi amìg;

so. Quand però l'è tu rn i st* vòster fiòl, eh' l 'à struscìi tot e su eoi d tu - nazzi, vò avi fatt ammazzi e vfdèU e piò grass. • ■ -

s t . U i arspondè allora e p ider': Flòl mi, te t ' sì sèmper cun mè, e tot quel ch 'a Jò, l 'è e tu ; • «• nv**n ^

88. L’ era trop gìòst d* f i altegriè d* fa bandiètt, parché ste tu fradèl l'e ra mort, e l 'è arsussiti; l'era pera* e u s’ è truvà. ,c * i :

J acopo L ardosi.

Digitized by Google

Page 5: CAPO II. e - Piemunteis.it · 2012-11-07 · CAPO II. Versione delia Paràbola del Figlimi Pròdigo, trutta da S. Luca, Cap. XVt nei principali dialetti emiliani. Per la lettura delle

DULCITI EMILIANI. 3 5 7

Duixrro L u u u i (Romagnolo).

«f. Db oh i r aveva da fluì, is . E piò pznén e déss a su pèdar:

tab , dasìm la p ir t dia mi roba eh*a ■' tocca; e ló e fasi al part tra d’ ló dal su w r t i in

ts . Da l i a p u cda , mesa iosèn eh1 ravét ogni còsa, u s’ n* andè in t'u n pqés Hmtin, e e strascini tot quel di’ l'aveva In i 'I véli.

t4. E quand eh* l’avét cunsumii sgai ossa, e vens una gran carastéja in t' che pajés, e ló e prlnxi piè a tr a m in di bsògn.

is . L 'andè e u s ' Intrudusi da un tfttadén d 'ehe pajés, ch’u 'l mandi in cropagna a cundusar in camp di pure.

«e. E l ' aveva vója d ’ Impìs la pin­ci dal giind, eh' magnèva i pure; e ansia a i In diva.

«7. T urni che fo in s i , e dess : Qoint servitùr in cà d* mi pèdar i à de pin in abundinsa, e m i aquà a a ' b u t da la f irn !

la . A m* alzarò so, andrò da mi pè­dar, e ai d irò : Bab, a jò pe i contro e Signor, e contra d* vò;

f». A n ' so' piò degn d 'is s a r cia- if i v ie tar fiòl; tratèm cum a fasi sa di vòater sarvitùr.

¿0. E alainda» so, l 'a n d i da su pè­dar. V e ra aneora luntin , quand che sa pèdar u '1 vést, e muvindas a compassion, u ! cu rri d* incontra, u i butte al brasca a e coll, e u *1 basi. r. s i . E su fiòl u i déss : Bab, a jò pci contra e Signor, e contra te ; a a’ so* piò degn d’issar d am i tu fiòl.

s t . E pèdar e déss ai su sarvitùr :

P r is t , andé a tó fora e vstì e piò bel, e mittìjal adòs, e mittii l ' anil in te d id , e al schirp in IM p i;

sa. Cundusì aqua e videi piò grass, am azsil, eh' a vlin magni e a vlin f i prins ;

*4 . Parchi ste mi fiòl l 'e ra m o rt, e u s ’ è a rsu sd ti; l'e ra pera ,e u s ' i truvâ. E i principié a f i guscuveglia.

ss. E fiòl piò grand intani l'era in campagna, e in te tu rn ir a c i, quand e fo vsén, e sintè i son e i bai ;

se . E clami on di su servitùr, e u i dmandi cosa eh' foss quel.

2 7 . E lò u I a rspund i: L 'i tu rn i vòstar fradii, e vosi pèdar r i amas­s i un yidil g ras , parchi u P à avù san e siluv.

sa. Alora u s* insticsè,eu n 'u vleva andè déntar; parò e pèdar e vens fo­ra , e e cmincè a preghèl.

29. Ma lò u i arspundè, e e déss a su pèdar: L’è tant inn che m i a v' sèruv, e a n 'ò mai trasgradì un vò­star emand, e vò a n ' m 'av i mai da gnenca un cavrèt e h 'a me gudèss eun I mi amìg ;

so. Ma dop eh' è vnù ste vòstar fiòl, ch' P à consumi tot e su eun dal don d ' mond, avi amassi par lò un vidil grass.

s i . Ma e p idar u I déss: E mi fiòl, te t ' si sim par cun m e, e tot quel e h 'a jò P e e tu ;

32. Ma P era giòst eh' a fasèss guz- zuveglia e festa, parche tu fradèl l’era m ort, e P è arsuscita ; l ' era pers , e u s ’ è truva.

Prof. D o m e n ic o C h i n a s s i .

Digitized by Google

Page 6: CAPO II. e - Piemunteis.it · 2012-11-07 · CAPO II. Versione delia Paràbola del Figlimi Pròdigo, trutta da S. Luca, Cap. XVt nei principali dialetti emiliani. Per la lettura delle

5 Î 8 PARTE SECONDA.

D ialetto I moumi (Romagnolo).

1«. Un òm r aveva du fluó;<9. E é pió zuvnàzz u i déss: Bab,

dèra la part dia ròba eh1 a m’ tocca; e ló u I fé la partición dia ròba.

is . Dop puóc d é , cstó e tuól só la só p a r t , e u s1 n’ ande in viaz lontàn- lontàn, e é dé é fóm a tòlta la so rò­ba, fasènd na vita da scaustra.

««. Dop eh* r avé stroscia ni-cuós- sa, é veni na gran carestéja in t ' ché pajés, e ló é principia a n’ savé com s’ fa.

t ». E tuól só, e u l ’ mitté per gar­zón con on da là , eh’ ni mandé t ’ la só pussión a mnar alla paitara I puòrz.

«e. Ló I* arév tuólt pr impìl la pan­za a magnar I curnéó d’ Giva, eh’ ma­gnava I puòrz; ma nsón i in dava.

IT. Allora é mitté é zervèl a partì, e I1 déss : Quant garzón d’ mè pa s' botta dré é pan, e mè aqué a crép d’ fam t

18. A turró só, e l ’ andarò da mè p i , e IM dirò : Bab , a jó fatt pea contra é Sgnór e contra d* vó;

l i . A n’ sò piò degn eh1 a m’ cia- miva vost fluó; tgném com ón di vost garzón.

SO. E é tuól só , e I* veni da só pa; e só pa, eh1 ul vést d’ lontàn, u i savé d1 m ài, u i curré incontra, u I ' I but* té a é coll, e l ’ é balé.

s i . E allora è fluó u i déss: B ab, a jó fatt pea contra é Sgnór, e contra d’ vó ; a n* sò piò degn, eh1 a m 'eia- miva vost fluó.

ss . Ma P aradór é déss ai aò gar­zón: Só, porté aqué é piò bel vstmént, e mtttéja; mittéi P anèl in l1 é di, e d scàrp in t ’ i pé.

Ss. E tuie é vldèl d’ In V la grassa, ammazzél,emagnénsel efén cuccagna;

84. Perché st’ mé fluó P e ra muórt, e l’ è ars uscita; u l ’ era peri, e u l ’è attruvà ; e i cminzé a sguazzi.

s s . Ma é fluó piò grand eh’ vgneva d*in t ’ é cam p, V V avsinal a la c à , é Unté lunar e can ta r;

se. E é ciamé fòra un garsóo, e l ’i dmandé cóssa eh* i era 4 ' nóv.

S7. E ló u i déss : l’ è vgnà vòst fradèl, e vòst pa P à ammazza é vi- dèi grass, pr avél tu rn i a vdé san e svèlt.

ss . Allora u 1 veni la stézza, e f e n vréva gnanc anda dénter, donca é dé fòra só p i, e scminzé a sconzuriU.

ss . Ma ló P a iipundé , e 5’ déss a só pa: T’ aqué, mè eh* a v’ serveh’ l'è tant, e eh* n’ ò mai sgarra da é vòst cmand, a n’ m’ avi mai d i un cavrétt da fa baracca con i mé amìg ;

so. Ma quand l’è vgnù aqué st* vòst fluó, eh’ s’ è magni la so p ir t con del sgualdrén, avi ammazzi é videi grass.

s i . Ma é pà u I aripundé : Fluó mé, tè t’ sè sèmper con mè, e tòt quel che mè a jò , l’ è é tó ;

ss . Bisognava donca sguazzi,estar allégher, perché s t’ tó fradèl l’era muórt, e P è arsuscita ; u l ’ era peri, e u l ’ è attruvà.

Conte Aw. Antonio Marcitoti.

Digitized by Google

Page 7: CAPO II. e - Piemunteis.it · 2012-11-07 · CAPO II. Versione delia Paràbola del Figlimi Pròdigo, trutta da S. Luca, Cap. XVt nei principali dialetti emiliani. Per la lettura delle

DIALETTI EMILIANI. 3 3 9

Dialbtto Foauvssi (Romagnolo).

i l . U i fiop un òm eh' Pavé du fiùl; «9. E e piò pèeculegiò a e su b a b :

Bah, eh’ a nn m’ dasì la parte d ’ quel eh 'u m’ foche? E lo u i la dasè.

is . Dop a quèic d é , e piò pèccui, raeòlt eh* 1' avè tot quel che e su bah a i aveva d i, e tuss so, e Pandèp la f o n palès luntàn, e Uè u s'strusciè ignaquèl,mnàn<i una vite da baraocòn.

14. E quaod e fop armàst senso ignint, è riv i adòss a che palès una gran carstì, e cusaraianèsense Peline.

i l U s 1 andè a méttar a f i e sar- vitór In t ' na cà d* un sgnór, eh' ul mandèp in campagne a badar I pure.

io . E u i ' sari magna la gènde di pure; ma intsùn I in daseve.

17. E lo e prinsipiè a méttar e sar* Tèi a p a r t i , e edsè : Oh ! quent sar« vitùr eh* Pà e mi babt eh’ i à e pan a mesa gambe, e mé iqué a m* mor d 'fcn !

«8. Ma mé a m' cavaró d* iqué, e andarò da mi p i , dsendi: Bab, mé a jò.pca contre e sii, e a v1 ò uffés•

19. ▲ n’ so' piò degn d’ ess eiamà e vost fiòl ; tnìm sol com' un d’ chil­lar vost sarvitùr.

so. Det e fa t, e tus sò, e u s* n* an­dè de su bab ; e avanti eh1 u s 'a ri- vèss a c à , e su bab ul vèst da lun­tàn , u s’ muvè a eumpassiòn, u i cure incontre, e ul abrassè.

s i . E e fiòl sóblt u i déss : B ab, mé ò pea contre e sii, e a v* ò uffés; a nu m ’ mèri! d 'èssar dam a piò e vost fiòl.

ss. Allorc e bab e déss ai so sar- vitùr : Andén prest, e tuli 1 mei àblt,

e sóbit amanèl, e purtèi un anèl e mi­ti al in did, e mitii al scarp in P i pi;

8». E a javi da tò un bel vidèlgrass, e amassèl par putè magni e sta ali- gram ént;

84. Parchè ste mi fiòl P era m ort, e P è arvivi ; a 1* aveva pere, e adèss a I* ò trova. E sóbit i cminsè a ma­gna e sta aligramént.

1». E ragàs piò grand che vneve allore d ' in tè camp, turnand eavsl- nands a cà, e sintè a canta e a sun i;

8«. B a damèp un di su gariùn, e u 1 dmandè quel eh' 1* ere cP aiegri.

ST. E gariòn P arspundè: L’è tu r­n i e vost fradèl, e e vost bab Pà fat amassi un vidèl grass, par avèl tra ­v i san e siluv.

88. E lo u s* sdignè tant,eh 'u n'vle- ve in tr i gnanche InP cà. In che mén- tar e su bab e dasè fura, e u *1 pre- ghè eh' Pantrèss dentar.

88. B lo u 1 arspundè, e u I déss: Vo a savi, eh* P è t in i àn che mé a v' ò servi, e a n' ò fat m ii ignìnt con* tra a tot quel eh' a m 'i cmandà, e a n' m’avi d i mai un cavrètda magnim cun i mi cumpiign ;

so. E s t' ètar vost fiòl, eh* Pò tu r­n i , e eh* P ò quel eh' s 'è struscìi la robe cun dal dunàssi, ai par lo amas­s i un vidèl grass.

ti. Ma e bab u I déss : E mi fiòl, ti t 's ì sèmpar cun mé,e tot quel eh’a j ò , 1* è e tu ;

ss. Ma adèss e bègne fai feste e sta in alegrì ; parchè ste tu fradèl P era mori, e Pò r isu sd ti; Pera pere, e u s’è truvà.

Dott. Antodio Mattbocci di Forlì.

Digitized by Google

Page 8: CAPO II. e - Piemunteis.it · 2012-11-07 · CAPO II. Versione delia Paràbola del Figlimi Pròdigo, trutta da S. Luca, Cap. XVt nei principali dialetti emiliani. Per la lettura delle

2 3 Ó PARTE SECONDA.

D ia le t to Rimassi (Romagnolo).

1 1 .1 era un zeri òm eh* l'aveva dò fiól ;

i s . E più pznèln d* lór e déss m’e pèdre : Bab, dasim la pòrta dia roba che m’ tocca ; e e so bab e sparté la roba, e el desé su pòrta.

is . E dop poc giórne e mané tòt ni còsa st’ flól più péccul e s ' mité in viaz, e Pandasé t ’ una zittà da 1 an­tan , e Uà e strusciò tòt la su roba , vivènd cun gran luss.

14. E dop eh* Pavé logrè ogni co­sa , e vné una gran crlstija a t*che P « é s ;e lò e pranzipiò andò In misèria.!

1«. E Pandasé e s* racmandò m’un sgnór d» che sit, eh* el mandò m’una su pussiòun a badò I baghìn.

le . E daìa gran fama e zarchèva d* rimpis d* d a gianda, eh* magnèva chi baghìn; ma nissòn d deva qual.

«7. E prandpiò allóra a pensò, e e gé da par ló: Ohi quent sarvitùr a t* chèsa de mi bab i à de pan quànt eh* i vó, e me iqué a m* mor da la fama!

18. A turò só, arturnarò da mi pè­d re , e a 1 dirò : Bab, a jò ufés e Si- gnór, e a v* ò ufés a ma vó ;

1». A n’ so* più degnd'essciam èd vost flól; tulìm carnè un di vost sar­vitùr.

so. E tulé só, e l’andò de su bab. L* era za ancora da luntàn, quand el ▼èst e su pèdre, che za e s* muvè a cumpasslòun, e ei curré incòuntre, e Pabracsò me col, e el basò.

s i . E d gé allora e flól : Bab, a jò fat mòl in fazza Iddio e in fai za vó ; a ’n* mèrit più ch*a m* ciammèva per vost flól.

ss . E pèdre allóra d déss gniiat, mo e gé mi su sarvitùr: Fè presi, purtè ólta e vstìd più bon eh* i sia, e vstil, mittii un anèl t*el déda, e i calzèt V i pìld;

ss . Andò a to un vidèl bèlo grass, mazzèl, e magnanima, e fumiti» festa;

S4. Perchè st* mi flól Pera mort, e P è risuscitò; Pera pere, e a Pò trov. E i pranzi piò a fè festa.

ss . E flól più grand l'e ra andè in campagna; e turnànd in zitta, quand e fó vsèin a chèsa, e santé I sua e i chènt;

s s . E damò un di sa rv itù r, e i dmandò cus eh' Pera suzèss.

57. E ló e i gé: L* è tornò a chèsa e vost fradèl, e vost bab l ' à mane un vidèl grass, perchè e l’à arvù sèn e sélve.

58. Ló allora e s* n* avé per mal, e en vulèva gnènca antrè a t* chèsa. E vens fora e pèdre, e 1 pranzipiò a preghèL

so. E ló Parspundè, e e déss m'e su bab: L*è tenti ann eh*a v*serve, e a n ' v*ò mòl manchè, è vó a n’ m’avi mòl dè un cavrèt da fé un Imbreoda cun i mi amìg ;

so. E vèto a chèsa st' vost fiól eh* l’à strusdè tu t la su roba cun del donai* zi, a i avi mazzò sóbit un vidèl bèfn grass.

s i . E bab c 1 déss: Sèlnt, fiól, té t 's è sèimpre cun mé, e tu t la mi ro­ba l 'è roba tua;

ss. La jèra d* giósta eh* s'foeshtt festa e alligna, perchè e tu fradèl eh* P e ra m ort, Pè arvivìd; e s1 èra pers, e s’è truvèd.

N. N.

Digitized by Google

Page 9: CAPO II. e - Piemunteis.it · 2012-11-07 · CAPO II. Versione delia Paràbola del Figlimi Pròdigo, trutta da S. Luca, Cap. XVt nei principali dialetti emiliani. Per la lettura delle

DIALETTI EMILIANI. 2 5 4

D ia u tto C a v a i (Romagnolo).

l i . Un sert ò n aveva du flùl ; i*. E più sóvan dess a e pàder: 0

bab,dasìm la part eh’a m’ toca d’ini pordòn;e lo e fes al parti fra i du flùl.

» . Dop poc giòran fasè fagòt e più f in n d 'to t al su cosa, e u s ’ portò vagànd in lontàn paés, dov' e strus* aio tot al aò sostanzi, inend una vita lanoriosa.

14. B dop avér strussiè ogni cosa, è soaès in V che paés una gran care­stìa, eh* u s’ ridóss in miseria.

ib. Acsé ardòt, u s’andò a racman­dar a un d 'eh i benestànt d’ che lug, che ul mandò a una su terra a badar i pure.

la . E ravrèss volù magnar i legòm eh* magneva anche i pure ; ma nis- aòn gh’ an deva.

it . Alora e pensò a la sò situaziòn, e e desa: Ohi quant servènt eh’è in dkèsa d ’ mi pàder, e eh' 1 magna in abondansa; e mè a m ' mór dia fami

la . Andarò da mi pàder, e a 1 di­rò: E mi bab, a jò pchè contra e zil, e alla presenza vostra;

19. A cnòss, eh' a n* so' più degn <T èsser clamò v ostar fiòl ; ma fasim èsser un vòstar servitòr.

so. E s'andò da su pàder. Ed es- sènd a zerta distanza, e pàder u '1 ▼ist, e u s'm oss a compassiòn, e cor- rènd'i incontra, u «Mascè caschi so­vra e su coll, e u '1 basò.

a i. E fiòl alora u 1 dess: E mi bab, a jò pchè contra e zil, e avanti d 'v ò ; e a n’ so* più degn d 'èsser damò vò­star flòi.

sa. E alora e pàder e dess ai su servènt: P rest, portò e prim’àbit, e pò vstil; mittj l'anèl in d id , e al scarpi in t ' i pi ;

ss . Ciapè un bel vjdòl grass» amaz- zèl, eh' a vlèm far allegrìa, e magnèl ;

14. Perché st' mi flòl l’e ram o rt,e l 'è tornò in v ita; u s*era p e rs , e u s' è trovò ; e acsé i cminzò a magnò.

ss. E flòl più grand eh' 1' era In campagna , vnènd e accostànds a casa, e sintè i son e i cant.

se. E dam ò un di serv itù r, e u i dmandò cos’ era che fracàss.

S7. E servitòr i arspòs : L' è vnù vòstar frad è l, e vòstar pàder l'à fati «mazze un videi ben g ra s s , perché u l 'à rizevù in casa san e sàlnv.

a 8. Alora u s'inchletò, e u n ' vleva entràr in chòsa ; e pàder u s' n ' ac- còre, e sorte de chòsa, e u '1 pregò d* entràr.

se . Ma lò e rispòs: L 'è tant’an che mè a v* sèruv , a n' v' ò mai disubi* d i; ma vò a n’ m'aVì mai dò nianca un cavrè t, perchè a putèss Tar alle­gria cun i mè amig;

so. Ma st' ètar vòstar flòl eh* l’ i strussiè ogni cosa con al donazzi, e l ' è tornò, a i avi fatt par lò amazzàr un grass vldèl.

s i . E pàder alora u i dess: E mi flòl, té t 's è sèmper con mé; tot quel ch*a j ò l 'è e tù ;

ss . E però u s’ doveva far allegrìa, perché ste tu fradèl l’era m ort, e u s' è arvlvi ; u s* era perdù, e u s 'e trovò.

N. N.

Digitized by Google

Page 10: CAPO II. e - Piemunteis.it · 2012-11-07 · CAPO II. Versione delia Paràbola del Figlimi Pròdigo, trutta da S. Luca, Cap. XVt nei principali dialetti emiliani. Per la lettura delle

2 3 2 PARTE SECONDA.

D i a l e t t o m C a t tò l i c a (Romagnolo) ( i ) .

Un òm eh ' aveva du fiòl ;E ’I pznén d ’ quist u s1 fase dè ta ta

la su porziòn dal b ab ;E l'andò a dlssipèle In b lrbarì con

d ie donazzi In paés lontèn.Dopo eh’ r ave sprechèda tu ta , a

s ' ridùss a parò I b ag h ìn , per potér vlv.

Vedènds in quest s tè d , cl riflitè ala su m iseria ;

E s’ risolvè d ’ tornè dal su b a b , da contèi um iim ènt el su pechèd, e dm andèi per grèzia d ’ èss tra tèd co- m 'u n di so serv itò r d ' chèsa.

Subt che su pèdre u l v ist da lon­tèn , u s* moss a compassiòn, e s’ ral­legrò in t ' r istèss tem p, e I cors In- c o n tre , e s ' butò al col, e 'I basò;

Mentre eh ' el fiòl u i dzeva : B a b , ò fat el pchèd contre el zél e contra vò ; e n’ so* piò degn d 'è ss dam èd vost fiòl.

St* ùmil confstòn la fnì da guada- gnèr la grèzia, e s ’ rlnconzigliò col su bab.

E quest, dop d 'a v è l fat spojè di su zenz, el fasi vsti con di pan noy e bell' àb it;

Et d ied òrden ancora , eh« s'fasis un gran damagnè, pu fè festa e h ' l'era rìtornèd.

Sta cosa la displasè mel su Bòi piè grand ; perchè, quand el tornò dalla cam pagna, e fu Informèd d d tu t t , e n ' vos' en trè In t ’ chèsa ;

Perchè per un fradèl, eh* P e ra stèd catìv , s’ faseva quel eh ' en ' s’ e ra md fa tt per In , eh ' P e ra sem pr s tèd ubi- diènt mi su dvér.

Su pèdre ei diss : Fiòl m i , vu si stè sem pr con m i , e tu t q u d c h 'a jò è vostre.

Ma blsogneva pu fè un p r è n s , e ra leg rès , che vost fradè l, e h 'P e r a m o r t , e s’ è rìsussitèd ; e da perdnd eh* P era, a s 'è rltrovèd.

La cosa è fèz» P apllchè s ta para* b la , e s’ cnòs In I* la zllosia d d fiòl più grand gl' inzùst d ia m ent de'Fa* r ise i, ch* I s 'sdegnève con tre d Si* g n ó r , perchè el riziveva con dolzezza i pecatòr, e con quist el converseva, perchè lu e n* era nud al m ond che per salvèi.

N. If.

(I) Non avendo potuto procurarci la versione letterale della Paràbola in questo toletta, b offeriamo tal quale cl fu inviata da on cortese corrispondente, sembrandoci basterete a pòrgere un Saggio dd medésimo, e ad èssere confrontata colle altre, in prova dette os­servazioni da noi premesse.

Digitized by Google

Page 11: CAPO II. e - Piemunteis.it · 2012-11-07 · CAPO II. Versione delia Paràbola del Figlimi Pròdigo, trutta da S. Luca, Cap. XVt nei principali dialetti emiliani. Per la lettura delle

DIALETTI EMILIANI.

D ialetto M om m si.

i i . Un to r i ¿B r iva du fló ;» . B al più KÓven al déss a so pi*

der: P ap i, dim la purziòn d’ sua tan­ta che ni' loca; e la al gh1 div id i la sostanza.

ts . E dop poc g iom , tolt sa la so roba, al flòl più zóven al s1 n* andò via in paés lon tàn , e là al consumò incossa vivènd in gozovill.

14. E dop eh' l 'av è consuma tu tt, in quel paia a vins una gran carestìa, e lu al cminzipiò a truv irs in bisògn.

15. E l'andò via, e al s’ méss sotta a un d’ qui sgnòr d’ quel paés; e lu al le méss in l1 un sò sit a badar ai porc.

1«. E al se sintiva voja d’ impìres la panza d’ eia gianda eh’ magnava I porc ; ma nissùn gh’ In d iva brisa.

17. Allora, tu rn i in se , al déss: Qoant servitór In cà d’ me pider i àn d ii pan fin ch’l n1 vólen, e mé ché a mor d1 fam !

i s . A m’ tarò de d ’ ché, e andarò da me pader, e a gh’ dirò: P ap i, a jò fai p e i contra al zé l, e de dnanz a vù ;

19. Za me a n ' son più degn d’ès- ser c lam i vòster fiòl; tulìm almànc com’ un di vòster servitór.

so . E tolt su , al vins da so pader. Ha, essènd anca dalla luntana, so pa­der al le vést, e Pln sinté cumpas- siòn; e al gh’ è cors Incontra, al se

buttò al col, e al le.basò. a i . Al fiòl al gh’ déss : Papa, a jó

fot pea contra al zéL, e dedninz a vù; za me a n’ son più degn d’èsser cla­ma vòster fiòl.

9*. Allora al pader déas al sò ser­vitór: Purté ché sùbet al più bèl àbit, e vestii ; e mtìg un anèl in d ì, e al scarp in t’i pò.

93. E pó andò a tor al videi grass, e amazzèl, eh’ al magna rem e a farèm tulliana ;

94. Perchè s t’me fiòl ché Pera mort, e P è risusciti ; P era pera, e P è sta truvi. E i prinzlpiòn a magnar ate- gram ènt

9». Intani al fiòl più g n p |* e r a p r I camp, e in t ’al t o r n i r ,« n i tM’avsi- nars a cà, al sintè a sonar e a cantar.

96. E al clamò un servitór, e al dmandò cossa vliva d ir sta roba.

97. E lu gh’ rispòs: L’ò vgnù vò­ster fradèl, e vòster pader l’à mazzi al vidòl grass, perché a l’è tu rn i sin e salv.

98. A gh’ vins Parila, e al n’ vliva brisa In trir In cà;.m a so pader vins fora, e al prinzipiò a pregarci.

29. E lu , rispundònd, al déss a so p id er: Ecco, Pò tant an che mé a v’ serv , a n ’ v’ ò mai dsubdi, e vu a n’ m’ avi mai dà gnanc un cavrèt, da gòderm con i mò amìg ;

so. E sùbet ch’è vgnù a cà s t’ ai- ter vòster flòl, eh’ à magni tu t la so roba con del dunazzi, a I avi mazzi al vidòl grass.

s i . Ma al p ider gh’ déss: Flòl mé, té t’è sòmper meg, e tu t quel eh’ mé a jò , l’ò tuo;

89. Ma Pera giust d ’ far un poc d’ bandoria e star alégher, perchè sto tò fradèl ché Pera mort, e l’è tor­na viv; al s’era pers, c l’è sta truva.

N. N.

Digitized by Google

Page 12: CAPO II. e - Piemunteis.it · 2012-11-07 · CAPO II. Versione delia Paràbola del Figlimi Pròdigo, trutta da S. Luca, Cap. XVt nei principali dialetti emiliani. Per la lettura delle

PARTE SECONDA.

D ialetto R eggiano.

1«. Un «ért òm avi du fìó ;«s. Al più pznén d 's t l du diss a

so pader: Papà, dam la mé purzlón dia ròba che m’stà a mé ; e al gh’ di­vide al 8Ò.

is . E n ' passò mlga tant dé , che, muccià su tu t t , al flól più eie andò in l 'u n paés luntàn-luntàn, e là al strusslò la so roba,vivènd in d 'i vizzi.

14. E quand l’eb consuma tu t t , a véns in còl paés una gran caristia, e la cminzipiò a patir la fam.

1«. E l'andò, e 'I s'affermò con un zittadén d’ cól paés, eh' el mandò a una sò pussión a pasclar 1 nimà.

18. B 1' aviva voja d’Impìrs la pan- zad 'chél giànd eh’a magnava i porc; e nsùn gh'in dava.

17. Alora, turnànd in sé, al diss: Quant servitór in cà d’ mé pader e sguazzn in t ’al pan, e mé ché e m 'in mór d’ neclénzal

18 . Em’ turò su , e s 'j andarò da mé pader, e se gh' dirò : Papà, mé jò peca dnanz al zél, e dnanz a vó ;

19. En son ormèi più dògn d’èsser dam a vóster flól; tgnìm come un di vóster servitór.

so. E tuléndes su , al véns da so pader. Mo quand incòra l'e ra luntàn, so pàder le v d i, e '1 s* moss a cum- passión, e , sbàlzàndegh*incontra, a gh' trò I brazz al còl, e al le basò.

s i . B ’1 flól gh' dlss : Papà, mé jò pecà contr' al zél, e con tra d* vó; mé n* son più dògn che m 'ciamàdl vó­ster flól.

s s . Alora al pader dsi ai servitór:

Presti, cavàc fóra al più bel àb it, e vestii, m ettigh'un anèl In d ì , e dd schèrp in pé.

ss. E rana ché un videi apastà , e mazzàl, e che magnèm, e che fèm uà prans;

84. Perché st* mé flól era m ort, e l'ò risussità; al s’era pòro, e l 'è stà catà. E 8’ prinzlpiòrn a far prans.

se . A s* dà mò, che so flól più grand era pr i camp, e vgnénd in zà, e vsi- nànds' a la cà, al sinti l'orchesta, e '1 ball.

se. E '1 damò un servitór, e 'I gbe dmandò cosa vriva d ir st’ tèi còss.

87. Al qual gh’ rispósi L’è r iv i vó­ster fradèl, e vóster pader à mazza un vidòl apastà, in grazia d ’ avérel turnà a avér san e sàlev.

88. E lo s'instizzò, e *1 ne vriva brisa andar dénter. Donca so pader, send vgnù fóra, al s 'fò a perghèrei.

88. Ma ló in risposta al diss a so pàder: Ecco, tant’ann che v*sèrev, e mèi jò manca d 'ubdìrev, e mèi che m 'issi dà un cavrèt da magnar eoo i ma amig.

so. Mo da dòp che st* vóster flól, ch 'à magna tu tt al sò con del zamànr, è vgnù, j avi amazza per ló un videi

s i . Ma ló gh* diss: AI mé flól, té t 'j à scraper még, e tu tt quel eh 'jò mé l 'è anc tò ;

ss. Mgnàvg bén fèr un prans, e fèr allegria, perché s t' tó fradèl era mort, e l 'è risussita; al s’era pèrs, e l*è stà cata.

Prof. D. Ferrante Bcoocm.

Digitized by Google

Page 13: CAPO II. e - Piemunteis.it · 2012-11-07 · CAPO II. Versione delia Paràbola del Figlimi Pròdigo, trutta da S. Luca, Cap. XVt nei principali dialetti emiliani. Per la lettura delle

DIALETTI EMILIANI. * 3 5

Dialetto Famuanese (di Sèstola).

i l . Al ghiera òn òm e h 'Pava dû

<8. E al più ìóvn d’ hwr diss a sò padr: Papi, dam la pari d’ robba che m’ tocca; e lu gh’ dlvìs la sò robba.

is . E da lì a qualch dì, al fiòl più ióvn, quando P ai ammficcià tuli al sò, s’ n’ andò furra dia patria in t’un paés liintàn; e qui al strusciò tùli quel ch* P ava, vlvènd in Pi bagòrd.

f 4 . E dop ch' P ai consuma gnl co­sa, a s’ fè una gran carestia in quel paés; e lii principiò a sentir la mi* sèria.

is . Allora l'andò, e s’ ès miss con un cittadin d1 quel paés, eh1 al man- dò in V na sò villa, perchè al dass da mangiar ai porcè.

«6. E al desiderava d’ampìrs la panza d’ quella glanda, ch 'i porcè mangi àvn; e ngòn gh'in dava.

<7. Allora al tornò in sì, e s’diss: Quant garzòn èn in cà d' mè padr, eh* abòndan d’ pan, e mi e m* in stag qui a mûrir d'fam !

18. Tonrò sù, e s’ tornarò da mè padr, es egh’ dirò:Papà, jò offés Dii, es v* ò offés vù ;

as. Già e n’ son più degn d’ èsser dama vostr fiòl ; ma tolìm emud un di vostr garsòn.

so. E al toss sû, es s’in vins da sò padr. E mentr ch' P era ancamò dalla lontana, sò padr al vist, es s'moss a misericordia, e, corrèndgh' incontra, al se gh' buttò al coll, es al basò.

ai. Al fiòl a gh' diss: Papà, jò fatt pcà contr' al ciél, e alla vostra pre­

66;

senza; e n*son più degn d'èsser da­ma vòstr fiòl.• ss. Al padr damò i servitòr, e al gh' diss : Prest, portà al più bel àbit, e vestii; mtigh'un anèl in did, e *1 scarp in pè.

s s . Gondusì un vidèl grass, ammaz­zai, mangièn e fèn invid;

S4. Perchè st' fiòl era mort, e Pè torna in vita; al s'era péra, e Pè sta arcata. E i dén principi! al banchètt.

s s . Al fiòl più grand Pera mò ia campagna; e in t'al tornar a cà, e avsinànds, al sintì di son e di ball.

s e . E al damò un servitòr, e gh* dmandò cosa gh' era d1 nuv.

97. E lu gh* respós : L 'è tornò vo­str fradèl, e vostr padr l'à mazza un vidèl grass, perch' Pè tornà a cà san e svelt.

s s . Al 8'istizzi allora, es n* vreva gnanc andar dentr in cà; bsognò eh’ ve- gnissa furra sò padr, e eh’ al prgassa.

s e . Ma quell al gh' respós, es gh' diss : I èn tanPan che v' serv, e mai ev ' ò dsubdì ; e vù mai e m 'ì dà un cauréz da mangiàr con i mè amig.

so. Ma adèss eh’è vegnu a cà st'vo­str fiòl, ch’à divorà tutt al sò con del donn d'mala vita, ì mazza un vidèl grass.

si. Ma lu gh' respós: Fiòl mè, vfi e sì sempr con mi, e tutt quel eh* è mè P è anc vostr.

3S. L* era pò necessari sta r allégr, e far banchètt, perchè s t ' vostr fra- dèi era m ort, e l’è arsuscità; al s 'e ra sm ari, e i P àn artrovà.

Avv. Gaetano P arenti.

Digitized by Google

Page 14: CAPO II. e - Piemunteis.it · 2012-11-07 · CAPO II. Versione delia Paràbola del Figlimi Pròdigo, trutta da S. Luca, Cap. XVt nei principali dialetti emiliani. Per la lettura delle

2 3 « PARTE SECONDA.

Dialetto F errarese.

11. Un òm aveva doi fio;12. E al più pìccul d* questi diss a

so pàder : Papà, dem la miè part di ben eh' a m’ tocca ; e lu gh’ divìs al patrimoni tra d ’ lor.

is . E da li a poc d ì, muccià tu tl a l sò, al fiól minór a '1 s’ n* andò in luntàn paés, e a M strusciò tu tt quell eh* P aveva, vivènd in mezz al bagórd.

14. E dop eh' Pavì strascinà tu tt al sò, in cal paés a s’ gh’è fatta na gran earestiè, e lu prinsipiò a penuriàr.

18. L 'andò, e sMntrudùss press a un sittadìn d 'ch i sit,ch*a*i mandò in t ' na sò campagna a custudìr di porc.

16. E 1* iera ridù tt a desideràr d* putérs saziar dii giànd eh1 magnava i porc, e nsun gh’ in dava.

17. Turnà in sò stess,el diss: Quan- t ’uperari in cà d* mie pàdar gh'à pan da magnar in abundanza, e mi a son chi ch’a mor da la fam t

18 . A saltarò su , e andarò da miè pàdar, e a gh' dirò: Ah! papà, a jò pecca contro al ciel, e in fazza a ti;

19. A n ' son più degn d1 èsser eia- ma tò fiól; tràttam comò un di tò uperari.

so. E a 'I s'toss su, e l'andò da su pàdar. Intànt eh* l ' iera ancora da lun­tà n , sò pàdar al v is t, a 'I s* muvì a p ietà, e a '1 gh' cors incontra, e a ' l 8’ a gh' buttò brazz-a-coll, e a'1 la basò.

s i . E al fiól a *1 gh' diss: Ahi papà, a jò peccà in fazza al ciel e contro a ti ; e a n* son più degn d 'èsser clama per tò fiól.

s s . E al pàdar diss ai servitór : P rest, tirò fora la vesta la più bella,

e mtìgh' la adòss ; e mtigh' un anèll in dida, e di scarp in t* i plé.

s s . E mnè chi un vdèl grass, am- mazzèl, e eh 'a s’magna e ch’a s'staga allegramént.

84. Perchè s t ' miè fiól P iera mort, e Pò arsuscità ; a l s’iera pero, e al s’è truvà ; e 1 prinsipiò a magnar e bé- var alla ricca.

s s . A gh’ iera mò al fradèl maggior in campagna ; e in t?al tu rn à r, accu- stàndas a casa, a *1 senti a sunàr e a cantar.

se . E al clamò un di servitór, e al gh* dmandò cossa iera sta roba.

S7. E quest a gh’ diss: L’è turnà tò fradèl, e tò pàdar l 'à fatt ammazzar al vdèl grass, perchè al l 'à ricupera san e salv.

s s . Lu però muntò in furia,e n ' vie* va più andàr dentar. Al pàdar donea andò fora, e prinsipiò a pregàral.

s s . Ma quel arspós, dsènd a sò pà­dar: L’ è tant’ ann che mi a t ’ serv, e eh’ a n’ ò mai manca una volta sola ai tò ó rdan , e t* a n’ m’ a’ gnanc dà un cavrètt da gòdarm in cumpagniè coi mie amìg;

80. Ma adòss eh’ è turnà s t ' tò fiól, eh’ à struscià tutt* al sò con dii dona d* mala v ita , t ’ à ammazza al vdèl grass.

a i. Ma al pàdar al gh* d iss: Fiól, ti t ’ iè sèmpar con m i, e tu t t quel eh*a jò Pò tò ;

s s . L* jera ben giust però d 'f a r goz­zoviglia , e d 'fa r ghirigagna, perchè st’ tò fradèl Piero m ort, e r è arso- scita ; Piera pere, e a ’1 s’ è truvà.

Conte cav. F rancesco A verti, colonnello in pernione.

Digitized by Google

Page 15: CAPO II. e - Piemunteis.it · 2012-11-07 · CAPO II. Versione delia Paràbola del Figlimi Pròdigo, trutta da S. Luca, Cap. XVt nei principali dialetti emiliani. Per la lettura delle

d ia le t t i em ilia n i. 4 3 7

Dialetto Comacchkse.

a i. Un òm aveva da flù ; i 2«. Allór el pàder diss ai sue ser­t i . D' questi el più piccui diss a viiùr : 8ùbit purtèi el sue à b i t , e

sue pader : Papà, dèm le mie puniòn che m ' tocca. E '1 pader fé la divi­sion tra lur d 'l a sue roba.

is . Passa pùec giórn, el più pznin miss assièm quel ch’ l’ avèva, e el partì per un paés luntàn, dov’ el dsi- pè el sue in donn.

l i . E quand el n1 avè più niént, e vins una gran carestìe, cminsipiè a iàreg sentir le miserie.

i s . Allora l’andè, e *1 s1 miss el servizi d 1 un d*chel paés, che ’I man­d i in Tuna sue campagne a d i r da magnèr ai porc.

le . E mènter l'e ra là, l’ avrìe pur via m agnir d ' chil scoro, eh' magna­va i porc; ma e n ' jere ensùn gh 'in dissen.

IT. Gnu in lu , el diss: Quant ser- vitùr e jera in cà d'm ie pader, eh' avè- ven del pan in abundanza, e mi e son ehi che m ùer d ' fami

18 . E m' muvrò, anderò de mie p id e r , e egh' dirò: Papà, e jò pcà contre el siel e contre d 'v u ;

19. E n’ son degn d’èsser ciamà vòster flòl ; fèm com' un di vòster servitùr.

so . Pue el s* tols su, e el vins de sue p ider. Quand l'era aneór luntàn, d pader el vlst, e moss da compas­sion , el gh ' cors incòntre, el gh' salti al co l, e P el basò.

s i . El fiòl e gh* diss : Papà, e jò pcà contr' el sié l, e contre d 'v u ; e n* m èrli d* èsser ciamà vòster flòl.

vstìl ; mettìgh el sue anèl in dide, e il sue scarpe in pie ;

ss . Pue condusì un vidèl g rass, mazzàl, magnèmel, e sten allègher;

ss . Perchè stei mie fiòl l'era mort, e l ' è ersusdtà; el aveva pero, e l ' ò truvà ; e i cminzè a far feste.

ss . Ere mo in tei camp el flòl più grand, e mènter el gniva a cà, e el s’ evzinava, el senti a sunèr e a ballèr.

se. El damò un di serv itù r, e '1 gh' dmandè cosa V era.

87. E stu rispòs : 8ue fradèl eh’ era vgnù, e che sue pader aveva mazza un vidèl grass, perche el l'aveva avu salv.

88. Sta cosa d fè muntèr in còle­rà , e en vleva più endèr in c à ; ma sue päder essènd gnu fùere, l ' el pre- ghò.

ss . E '1 flòl e gh' rispòs : Ecc ; dop tan t'ann che v ' serv , e che n ' v 'ò mai dsubdì in quel eh' m’ avi cman- d à , en m 'av i mai dà un cavrèt per stèr in allegrie coi mie amig ;

so. Ma sùbit che stei vòster fiòl, ch* à consumè quel che ghe avi dà cun dii donn, l ' è gnù, avi mazzà un grass vidèl.

s i . Ma el pader e gh' diss : Fiòl, li ti è sèmper cun m i, e quel ch 'ò l’è tu e ;

ss . Ma bsugnava fèr feste, e stèr allègher, che stei tue fradèl l 'e ra mort, e l 'è ersusdtà; l'e ra p e rs ,ee l avèn truvà.

N. Hi.

*

Digitized by Google

Page 16: CAPO II. e - Piemunteis.it · 2012-11-07 · CAPO II. Versione delia Paràbola del Figlimi Pròdigo, trutta da S. Luca, Cap. XVt nei principali dialetti emiliani. Per la lettura delle

2 3 8 PARTE SECONDA.

Dialetto Mirandole*!.

i l . Ud zeri om P aviva du fio;is . Al più pìccul diss a pò pad r:

Papà, dam dia vostra robba la part eh’am’ vèn; e lo al divi» lasòsustansa tra i du fió.

13. Da lì a poc d ì , al fiól pìccul, fatt fagòtt, l’andò via luntàn luntàn, e al consumò tu tt in stravizzi.

1«. E quand an n’ avi più un sòld, a s’ fé sintìr la fam in cal paés, in cunseguenza d* una carestìa, e acsì al puvrètt prlnzipiò a védar eh’ a gh' mancava al nezessari.

13. Al s’ tols d 'l ì , e al s’aremandò a un zittadìn d’ cal sit ; e quost al miss in campagna per guardiàn di porc.

16. A gh’ vgniva voja inflnna d ’im- pira la panza d’ chil glandi eh’ ma- gnàvan i porc; ma a n’ gh’ era aniùn gh’ in dass.

<7. Vist donca la materia eh’l’ave­va fatt, al diss: Quant sarvltór in cà d’ mè padr i àn dal pan in abundan- za, e mi a mór chi d’ fam!

18. A m’ turò su , e a lurnarò da mè p a d r, e a gh’ dirò : Papà, a jò mancà e vere al zél e vers d’ vu;

19. A n’ a m ’ mèrit più d’èssar cia- mà par vòstar fiól; tgnìm invéz cum un di vòstar sarvltór.

so. E, alvànds s u , l’andò d ritt fil da so padr. E quand al gh’ era anc luntàn un poc, al padr el v is t, al s’ moss a cumpassión, al gh’ cors’ in­contra, e al gh’ buttò i brazz al coll, e al la basò.

8 i. E so fiól al gh’ diss: Papà, a jò màncà vers al zél e vers de vu; a n’ son più degù d’ èssar ciamà vòstar fiól.

ss . E sò padr cmandò ai sarvltór: P rest, tira forra la p iù bella vesta, e giustàgla adòss , mtìg l’ anèl in dì, e il scarpi ai pè.

S3. E andà a tor dalla stalla al vdèl più grass, e mazzàl, e eh’ a s ' magna e eh’ a s’ staga allegar ;

84. Parchè st’ mè fiól Pera mori, e l’è turnà al mond ; al s’era pere, e al s’ è trova. E i prinzfpiòn al dlsnàr e gli alegrezzi.

83. El fiól più grand l’era in cam­pagna, e in l’ al dar volta, e quand al fu avsin a cà , al sintì a cantar e a sunàr.

so. Al clamò un di aarv itó r, e al dmandò cuss’ era mo sta cosso.

87. E quest al gh’arspós: L’è tor­na vòstar fradèl, e vòstar padr 1* à fatt mazzàr un vdèl grass par la cuo- sulazión d’ avéral vist san e salv.

88. Ma al fradèl grand a gh’ vens la stizza, e a n ’a vliva brisa intràr in cà. Al padr donca vens forra lu, e al la prinzipiò a pregar.

89. Ma quel tgniva d it i: L’ è ton- t ’ ann eh’ a v* se rv , e a n’ v’ ò mai dsubdì; ma vu a n’ m’ avì mai dà gnanc un cavrèlt da psérmal gudér in cumpagnìa di mè amìg.

so. Però dop eh’ è turnà st’ aitar vòstar fiól, eh* l’ à consuma tu tt al sò cun dii donni d’ cattiva vitto, a i avi mazza par lu al vdèl più grass.

s i . Sò padr gh' diss : Vu, al mè fiól, a sì sèmpar con mi, e tutt quel eh’ a jò l’ è vòstar.

sa. Ma l 'e ra giust d ’ gudér, e far digli allegrezzi, parchè vòstar fradèl l’era m ori, e l’ è arsuscità ; al s*era pera, c al s’è turnà a truvàr.

Dott. Carlo Ciardi.

Digitized by Goo<

Page 17: CAPO II. e - Piemunteis.it · 2012-11-07 · CAPO II. Versione delia Paràbola del Figlimi Pròdigo, trutta da S. Luca, Cap. XVt nei principali dialetti emiliani. Per la lettura delle

Dia lè tt i emU i a ì i . 3 3 9

Dialetto Mastov.vsd

11. On òm al gh’ aveva dii fitti;12. El più sóvan d 'lo r Pà dit a so

pàdar : Papà, dam eia part de patri­moni e h 'a n r toea; e lù al g 'à divis la roba.

l i . E dop pochi gfóran, mùcià sii tù t, el fiol piti zóvan P è andà in Tua terra lontana, e là l ' à struscià la sò sostanza, vivènd da lùssuriós.

14. E dop c' l’à vù consumà tùt, è g n i in quel sit na gran carastia, e là stese l'à prinsipià a aver de bisògn.

I*. £ l'è and», e’ '1 s’è miss a servir on sittadin de d a te r ra , ch’el T à manda in t ’ia so campagna, perchè'1 condùsèss fora 1 porzèl.

16. E l'avrìa volù impinìras lapansa cole glande che mangiava i porch ; ma nissùn g 'an dava.

17. A lora, te rn à r i in lu stess, l 'à dit: quanti servitòr in casa d 'm è pà- d a r i g 'à del pan In abondansa, e mi chi a mòri d ' fam !

18. A m' farò sp ìrit, e andarò da me p àd a r, e a gh' dirò: Papà, ò ofés al Slgnór e ti ;

18. Za n ' son pivi degn d'ès9ar d a ­ma tò fidi; tom come on-tò servitòr.

so. E al s’è to l ts ù , e l'è an d àv e rs •ò pàdar. Quand Pera ancora lontàn sò pàdar el l 'à vist, d s 'è moss a compassión, e corèndagh' incontra, d »' gh 'è butà a brazz a col,e el l’à basà.

s i . E 'I fidi el g 'a d it:P apà , ò ofés al Signór e t i ; zà n 'son più degn d’ èsear dam a to fiol.

**. M a'l pàdar l 'à d it ai sò servi- tó r: P re s i, portègh chi la piii bela vesta e vestii, metigh l'anèl in dit e le scarpe af pè;

ss . E menò chi on vedèl ingrassò, e mazzèl, e magnémal, e stém alégar;

24. Parche sto mé fiol l'e ra mori e l'è resussltà, l 'e r a pers e l 'è sta trovà; e i s 'è miss a magnàr.

28 . Intant so fiol più vè6 f e r a in t ' i camp, e quand l 'è to rn i e l'è stà darènt a casa, l 'à sentì ch 'i sonava ei cantava.

se. E l'à dam à 'n serv itòr, e 'I g 'à dmandà Coss'era eia roba.

S7. E quest el g'à d it: È riva tò fradèl, e tè pàdar l 'à mazzà 'n vdèl grass, parche l 'è tornà san e salv.

28 . L 'è andà subii in còlerà, e noi voleva andàr déntar; sò pàdar donca l 'è vgnfi fora, e l 'à cominzià a pre­gerai/

29. Ma quel, rispondèndagh, l 'à d it a sò pàdar: Ecco tanti anni che t ' servi, e a n'ò mai trascurò i tò órdin, e n' a t ’ m 'è mai dat on cavrèt da ma­gnàr coi mè amich;

so. Ha subit rivà sto tò fiol, che l’à struscià tù tt el sò con die sgualdrine, te gh'è fat copàr on vdèl Ingrassa.

s i . Ma quel el g'à d it: Fiol, ti t'sè sèmpar con m i, e tù tt el mè l'è tò ;

32. Ma l ' era ben giùst magnàr e star alégar, parche sto tò fradèl l'era mort e l'è resussltà, l'era pers e l 'è stà trovà.

Avv. Puzzasi.

Digitized by Google

Page 18: CAPO II. e - Piemunteis.it · 2012-11-07 · CAPO II. Versione delia Paràbola del Figlimi Pròdigo, trutta da S. Luca, Cap. XVt nei principali dialetti emiliani. Per la lettura delle

PARTE SECONDA.

D ia l e t t o P a r m ig ia n o .

i l . Un òm g h 'av ìd u fio;l i . E ’1 pu zóven d’ lòr el dzìss a

sò pàder: Papà, dam la pària eh’ in’ vèn; e '1 pàder al ghe spartì la roba Ira dMur.

13. Poc gióren dop, el pu zóven el fè fagòlt e '1 s 'tò s su e l ' andì in t'un paèis lontan, dova el consumi tu tt col ch 'e l girava in bagordi.

14. E dop eh' l’avì dà fèin a tu t t , a véns una gran carestia in col paèis; e la el cminzì a trovàrs in bsògn.

18. El s' n’ andì, e '1 s’ miss a ser­vir un zitadèin d’ col s it, ch 'a i la mandi in t1 uà so possiùn a far pa- sclar i gozèiu.

i e. E l ' arè vu vdja d’ limpirs la pinza dii glandi, eh' magnava i ani­mai ; e nissón gh’ in dava.

17. Tornà In se stèss, el dziss : Quan t servitùr in c i d’ mè pàder s 'bù tten adrè el pan, e mi a son chi c lfa mor d’ fami

18. A m’àlvarò su, e andarò da me pàder, e a gh1 dirò : Papà, a jò fati pcà contra al zél e contra d* vu;

19. A n1 son pu dègn d’ èsser cla­ma vòster ilòl ; tolim per vón di vò- ster servitùr.

so. E tolènds su al véns da so pa­der. Mentr Pera ancora lontan, sò pader el l’ à visi, e al s1 moss a com- passiòn, e corèndgh’ incontra, el s 'gh ' butti con i brazz al còli, e '1 la basì.

s i . El fidi el ghe dziss: Papa, a jò offèis al zél, e a v’ò offèis vu ; a n’ son pu dègn d1 èsser clama vòster fiòl.

ss . Altura el pader al dzìss ai sò

serv itù r: Porta chi sùbit el pu bel visti, e vistìl, e ratig Paneli io did, e i scàrp ai pè;

ss. E condusi chi al vitèll pu gran, e ammazzai, e magnàma allegramene

S4. Perchè st' mè fidi era mort, e Pè arsussità ; Pera pers, e ’1 s’è tro­va ; e 1 s’ mìssen a magnar allegra* mént.

ss . A gh' era mò al sò fidi pu grand in t* i camp, e in tei to rnar, quànd el fu vsén a la c i , al sinti a sonar e a cantar;

se . E 'i clami vón di servitùr, e 'I ghe dmandì cos' era chi! cosi.

87. El servitùr al gh' rispondi: Vò­ster fradèl P è torna a c a , e vòster pader l 'à fatt mazzar al vitèll ingras­sa , perchè P è torn i san e sàlv.

ss. Alura a gh' véns la stizza e 'I ne vreva pu in trir in ca ; donca sò pàder, gnènd fora lu , al la cminzì a pergàr.

89. Ma Iu , per risposta, al gh' dzìss a sò pàder : Guarda : l’è tan t àgn cb'a v' se rv , senza mài dsobdirv, e vu a n' m 'ì mài dona un cravètt da goder con i mè amig;

so. E dop che si* i te r vòster fiòl, eh’ à consumi tu tt al sò con dii doni d ’ mònd, l ' è torna a ca, a j ’avi mazza per lu al vitèll ingrassi.

s i . Ma lu al gh' rispós: Fidi m è, ti t 'è sèmper sta mèg, e tu t t col ch'jò P è to;

ss. Ma bisognava magnar allegra* mént, perchè si' to fradèl era mori, e P è arsussilà ; P era pers, c '1 s’è trova.

K. iV

Digitized by L j O q q Le

Page 19: CAPO II. e - Piemunteis.it · 2012-11-07 · CAPO II. Versione delia Paràbola del Figlimi Pròdigo, trutta da S. Luca, Cap. XVt nei principali dialetti emiliani. Per la lettura delle

DIALETTI EMILIANI.

DiAUrro Bmco-Tarbm.

h . Un omo u gli’ava dii fijo;is . E u pii zóven u disa’ a sò p ar;

0 pà, dèm la p a rt che o T p erto ca ; e só pa r n fé le pari.

13. E da lì a pochi dì '1 pii zóven u piè sii la pari sogga, u andè lontàn, e là u la sconsumè luta malamént.

M. E dop eh' u r avi sconsumi lu­to, in l ’ colo lògo gh1 è vgnì la cale- strìa; e la u scommenzè a patì de fam.

13. E u *’ è misse in cà d 'u n sior de cól pajése, eh’ u a r mandè in Cam­pania a scode i porchi.

ie . B a gh1 vgniva voija d'impisse la pansa cole jande eh1 manjàv' i por­cili; ma ne gh’ in dava gnissun.

17. Ma pò, essèndose misso a pin- sà, a disse: Qoanli servitori in cà de me pàr i mànjan dar pan quant i n’àn voija ; e mi chi mpro de fam 1

10. Starò su , e andrò da me p à r , e ghe d irò : 0 pà, ò fato mà contro ar Signor e contro vfi ;

18. E mi n* mèrito pu d’esse d a ­m i per vostro fijo; tratème com’ un vostro famijo.

so. E alora u stè su , e l’andè da sò pàr. L’era anca lontàn, che só pàr u ar viste; e u s 'è movi a compasclón, e u gh’ andè incontro, u ghe saltè ar col, e u a r basè.

11. E a r qjo u ghe disse: 0 pà, mi ò fato peci contro ar 8ignòr e contro vii ; mi n* mèrito pii d’esse dam a per vostro fljò.

ss. Ma só pàr u disse al servitori: Fè d io , portò chi ar vestì pfi belo, e

con oi

metiglo adosso; melighe l’ando, e le scarp:

ss. E piè ar vdelo pii grasso, e maz­ze Io, e mangióni lo, e stòma alegrl;

34. Perchè sto me fljò l’era morto, e l’ è resüssila; u s’ era perso e u s’è trova. E i scomenzèni a gòdesla a tà ­vola.

ss. Ma ar fio pfi vedo l’era in C am ­

pania, e quand u vens, e u s’ acosté a cà, u sentì i son e I canti.

se. E u dame jòn di servitori, e u ghe disse: E coss’ i fan ?

37. E còsto u ghe disse : L ' i vgnì vostro fradelo, e vostro pàr l’ à fato mazzi un vdelo grasso, perchè u l’è riv i san e salvo.

38. G1Tè vgnì stizza, e a r ne vo- reva andà in cà. Ma vgnì fora só pàr, e u l’à scomenzi a prega, ch’u vgnts- se drente.

so. Ma lii u gh’ respondí a só par: Mi l’ è da tant ani che ve servo, e ò sempre fate tdto colo che m’avi dito, e ne m’ avi mal dato gnanca un era- veto da god coi mé amighi.

so. M’ adesso eh’ l 'è vgnì me fra- dèlo, eh’ Pàsconsiimà t&to con le pii- tanne, i avi mazza per lù ar vdèlo pii bon.

s i . Ma lü u gh’ respondí: ti, o me fijd , ti t’ è stà sempr con mi; e liito collo che gh’ò l’è ar tò ;

ss . Bsognava ben che stàssem aie­gri incd,che tò fradèlo eh’ l’era morto l’ è resiissità ; u s’ era perso, e u s’è trovi.

L azzaro Coznazzani,

prov. di parecchi studiosi di Borgotaro.

Digitized by Google

Page 20: CAPO II. e - Piemunteis.it · 2012-11-07 · CAPO II. Versione delia Paràbola del Figlimi Pròdigo, trutta da S. Luca, Cap. XVt nei principali dialetti emiliani. Per la lettura delle

2*2 PARTE SECO MIA.

D ialetto P iacentino .

<i. Vn òm al gh’ ava dii fio;l i . E ’1 pò gióvan al diss a só pa­

ttar: Papà, dèm la prozlòn di me bèta eh1 a m’ tòcan; e ’1 p idar al ga fé la part a ttìtt dà.

15. E dii lé a poc dé ài pò gióvan, miss Insòm tfit al so, al s’ n 'andé via in d’un pais lonlàn, e lamò al dsupé (ut al so in stravizzi.

14. E dop d’avìl cónsumi tot, vèins una gran calastrìa in d ’ cól paìs, e lu al prinslpié a trovis In sla sulta.

1«. E T andò, e *1 s’à miss con vdta a d’ cól paìs, eh’ al la mandé in d ’una so campagna a mnà fBra i animai.

16. E lu r artss vorì lèimpas la pan- sa dii giànd eh1 manglivan I grèin ; ma nsòfn gh 'in dava.

17. Finalmèint, mtètad za testa, al dlss: Quanta sarvitór in cà d’ mé pa­dar i gb’àn dal pan da trassn adré, e mé son cbé eh* a mòr ad1 firn !

18. Ma mé a m’ todrò sfisa, e andrò da mé padar, e gh’ dirò : Papà, mé v$d eh' a jò falà eontra Dio, e dn&nz a vò;

19. Mé za a n ' son po degn d ’fèss clami vos fio; tgnìm emé vòin di vò- star sarvitór.

so. E ’1 s’ toss so, e '1 vèlns da só p id a r; e Pera ancamò da lontàn, che só padar el P à vist, e ’I s’ à gomì, el gh’à cors incontra, e ’1 ga tré i brass al col e 'I la basé.

s i . E ’I fio al ga diss: P ap i, a jò fali incontra al Signór e incontr’ ad vd; e n ' son pò degn d ’ ièss ciàmà vos fio.

ss. Ma al p idar al diss ai sarvitór Svelti, tiré fora al visti pù bèl e cali­gai so, e dèg Panel in man, e mtig il scirp in pé;

53. E todi un vldél grass e mazzél. eh' a vói eh* mangi óm e eh' fóm altolé.

54. Parché al mé fio eh' l 'e ra mort, l 'è rlsdssltà; n’ a s ' sava dóv' al flss. e’I s 'è trova; e i prinalpién a sganassà., S3. Ma al fio pò grand l ' era pr i camp; e cm' al vèins indré, quand al fé arànd a cà , al stati c h 'i sona via e i cantivan.

so. E *1 damò vòin di só om , e ’!. ga dmandé coss Pera.

87. E cóst al ga rfepondé ; eh' era gnì só fradèl, e só p id ar l'ava mazzi un vidél grass, parché al fio l'era to rn i a cà san e silav.

ss. E lu al vèins nèe, e '1 n 'a vrl- va pò anda in eà; e 'I p id a r donea al gnì fòra lii, e '1 cminsé a imbonii.

ss. Ma al fio al rlspondé a só pi­d ar: Tól; l 'è tant an ch 'a v'sèrav, e eh' a fag tfitt a vòstar mòd, e n’ m'ì mài dat gnan un cravòt, tant eh* a podìss gódal coi mé compàgn.

so. Ma pena eh* è gnì st vòstar fio ché, eh* al s' è mangli tu t al sò con dii varin , i bèta mazzi par lù un vi­dél grass.

s i . Bla al padar al ga diss : Al me fio, té ta sté sèlmpar cón m é, e cól eh' è mé l 'é anca to;

ss.Donca Pera bèta d'giQst,ch’las* sam festa e stàssm alégar, parché st* to fradèl eh' Pera mori, P é ri s u s s i tà, al s 'era pers, e *1 s'é ca ti.

K. N.

Digitized by LjOOQ Le

Page 21: CAPO II. e - Piemunteis.it · 2012-11-07 · CAPO II. Versione delia Paràbola del Figlimi Pròdigo, trutta da S. Luca, Cap. XVt nei principali dialetti emiliani. Per la lettura delle

DIALETTI EMILIANI. 2 4 5

D ia letto Bo m ie s e .

l i . Un òm u gh’ aviva du fio; is . AI pii giùvan d1 lur V k d it a

m pàdar : Papà, dem la part di ben eh' a nT tocca; e lu u gh’ à sparti la sostanza.

is . Da lì a pochi d i, miss tn tt In- sèm, al (15 minùr « s’ n' è andàt an fo n pai» lun tào , e l’à consuma tu tt al ini sò in bagùrd.

14. E cmà P è stat nett dal tùli, u gh' è vnù na gran carlslia In t* quel pai», e a Ifi u gh 'è cmensà a manca al nesessari.

I». E Tè andàt, e a » 'è miss con un paisàn d ' quel pa i^ch1 u l 'à man­da a la sò campagna apriss al pursè.

«e. E u desiderava d'im piniss la pania die glande eh' I mangiàvan ! gugnén; ma nsun gh’ in dava.

< 7 . Intànt u dsiva da par lu: Quanti servitùr in cà d 'm è pàdar 1 gh* àn dal pan in abondanza; e mi chi » mor d’ fam !

18 . A m' alvro su, e andarò da me pàdar. e a gh' dirò: Papà, mi o pcà con tr 'a l elèi e contra d ’ vù;

ie . Hi a n ' son pii dàgn d 'esse cla- mà vòstar fio; traltèm emè un di vò- star servitùr.

se . E , Iva s u , Pè andàt da so pà- d ir ; e quand lù l'e ra ancur da lon- tàn, so pàdar u l’à travist, u n’à sentì pietà, u g h 'è cure incontra, u gh'à campa i brass al col, e u l 'à basà.

s i . E al fid u g h 'à d it: Papà , mi ò pcà con tr 'a l ciél e contra d ’ vù ; e a n' son tosi pu dàgn d 'esse ciamà ▼ostar fio.

s s . E al pàdar l ' à dit ai so servi­

tù r : Prast, lirè fora ia vesta pii pre- xiusa, e mtigla adòss; mtìgh in did l'anèl, e i stivatén an t ' i pè.

ss . E mnè al videi al pii grass , massèl, eh’ u s'm angia e eh* u se sta- ga allegar.

84. Parche s t’ me fio l’era mort, e P è rlsfissità; u s 'e ra perdu, e u s 'è truvà. E I àn prinsfpià a dagh drenta allegramene

ss. Ha al prim (15 l'e ra in campa­gna, e turnanda, e avsinàndas a cà, P à sentì 1 concert e i bai ;

se. E l'à ciamà un di servitùr, e u l'à interugà rossa P era.

87. E cul-là u gh' à rispòsi : L 'è turnà to fradèl, e lo par l 'à amassà un vidèl grass, parche u gh' è turnà san.

88. E 10 l’ è andàt in cotra, e u n' vuriva gnanca andà drenta; e don- ca al pàdàr 1' è surtì (ora, é rà prin- sipià a pregài.

88. Ma cul-là l 'à rispósi e d ita so pàdar : I son già tanti an che mi a t ’ serv, e a n ' 5 mai manca a usua di tò cm and, e a n’ te m’è mai dai un cravatt da gòdmai con 1 mè amis ;

so. Ma dop eh* l’ è vnù sto to fio, eh' P à smangiazzà tu tt al sò con don d' mala v ita , t 'è amazzà al vidèl al pù grass.

s i . Ha al pàdar u gh’ à d it: 0 fio, ti t 'è sèmpar con mi, e tu tt quel ch 'è mè è to;

38. Ma l ' era giust d ’ fà na tavulada e d ' sta alégàr, parche st’ to fradèl P era m ori, e Pè risussità; u s 'e ra perdu, e u s 'è truvà.

Canònico G i a c i n t o P e z z i .

Digitized by ooQle

Page 22: CAPO II. e - Piemunteis.it · 2012-11-07 · CAPO II. Versione delia Paràbola del Figlimi Pròdigo, trutta da S. Luca, Cap. XVt nei principali dialetti emiliani. Per la lettura delle

PAUTE SECOS&A.

D ialetto B r o h m e .

l i . Un òm al gh’aviva dn fio;i* . E al secónd l’i d ii a so padr:

0 pà, dèm la pari dia roba eh1 a m’ toc­ca; e lo al gh’ à spartì intra lor la so sostanza.

13 . E da lì a poc d i , avènd miss fiitt coss assema, al fio dardè al s’ n’è and it in paìs lontin, e l i l’i consu­m i tu tt al fati so a bagurdà.

14. E quand al gh’à avupu gnénl, in col pais a gh’ è stat una gran ca- ristia, e l 'à cominsi a manca d ’ lù tt al necessari.

13. E Tè andai, e ’I s’è miss gió aprèss d’ vun di abitin i ad’ cui pais, ch’ ai r i m andi a una sò pussión a c u ri i gugno.

le . E al sarcava de caviss la fam coi giand eh’ mangiivan i gugno; e nsun a gni dava.

17. Ma pò pensind a la so siluazión, al s’è miss a d ì: Quanti servilùr in c i d* mè padr i gh’in dal pan a brass, e mò chi crep ad la fam t

18. Saltarò su , andarò a c i d ’ mè p a d r , e gh’ dirò : O p i , ò fat di pei conira dal Signor e incontra d’ vu ;

19. Ahi ch’a son pii degn ad vèss ciami vos fio; trattém tarequil vùn di vos servilùr.

so. E, saltind su , al s 'è porti da so padr; e in col mentr eh’ l’era an­cor lontin, so padr al l’i sgosì, al s’è miss a compassión, el gh’ è and it in­contra, e, trindagh i brass al coli, al l’i basi.

s i . El fio al gh’ i d it : O pi, gh’ ò fat di maneaméni contra dal Signor e contra ad vu; son più dègn ad vèss ciami vos fio.

s ì . E alora su bit al padr l’i co­mandi ai se rv itù r:P res t, tirè a man al pu bel vestìd , e metigal adòss, e mattègh in did l’ anè e 1 scarp ai pè.

ss . Mnè chi al vidèl grass e mas- sèi, e eh’ a s’mangia e eh’ s’a staga in gran iigrìa;

84 . Parché stu lue fio l’era mori,« adèss l’è arsussiti; l 'e r a pers, e al s’ è trovi. B i in cominsà a mangia e bev.

ss. In tin t al prim fio l’era in cam­pagna, e, tornanda per vnìssn’ a cà, l’ i senti a soni e balli.

8«. E l’ i ciami a vun di sò servi- tur, csa l’era sto bordèl.

87. E lu al gh* i rispòsi : È arriv i sò fradè, e sò p idar l’i fai inassi un vidèl grass, parché a ’1 l’i to rn i a vèd san e salv.

se. E lu sfibet l’è andii in coldre, e *1 voriva pii andi in c i ; el pidar i’è gnu fora, e l’ i cominsi a pregai

se. Ma lù I' i rispòsi, e l ’i d it a sò p idar : I èn giamo tanti in che mi a t ’ se rv , e n’ò mai manca d ’obdì ai tò com ind; e mai una volta a t ’ m’è dal un cravén da podi god col mè amis.

so. Ma dop eh’ è vnu a c i stò to fio eh’ l’i constimi tu tt al fatt sò con di vacciss ad donn d’ mala v ita , t’è amassi al vidèl grass.

81. Ma al p idar al gh’ i d i i : O al mè 11$, ti t’ è sèmpar con mi, e luti quel a eh’ gh’ò 1’ è tò.

88. Ma l’era gitisi da s t i allégr e fi festa, parché sto tò fradè l’era mori, e l’è arvistà ; l’erfc pers, e al s’è trova.

N. N.

Digitized by ^ m O q q Le

Page 23: CAPO II. e - Piemunteis.it · 2012-11-07 · CAPO II. Versione delia Paràbola del Figlimi Pròdigo, trutta da S. Luca, Cap. XVt nei principali dialetti emiliani. Per la lettura delle

DIALETTI EM M AM . 2 4 5

I> iA t.r r r o V a i .e s z a ' io .

t i . In òm a l’ava dói fiói;i t . E ’1 pù giovo d’ lór a P à dié

ài pari : O papa, dèmi la part dia rò­ba ch’a m’ partocca; e lù a J’à sparli.

<s. E dopo pochi di al fio pii giovo, cala sù tùl-còss, a Pè andàé àn t ’ in pais lon làn , e P à trà via ài fat sò , ▼¡vénda dia pii bela.

14. E dopo che lù a Favlva d a i fnnd a tu tt , a j ’è vnu inna gran ca­rtaria an t ’ cui pais, e lù Pà cmlnzl- pià a stantà.

18. E a Tè andàé da jùn d’ cul log, ch'a P à miss a fóra a mnà an pastu­ra i porse.

io. E lù a Pavrèissa vulù podéls àmpi la pansa con al giànduli eh' a i mangiavu i pursè; ma ’nsùn gh’ n’ in dava.

17. Pensanda pò ben a l ù , a I* à dié: Quanti servitùr a cà d’ mè pari a j 5n del pan a saulàsl, e mi csi-chi a mor dia fam !

18. Su : andrò da mè pari, e a j di­rò: Papà, a ] ò manca contr’al Signor e contr? a voi ;

io . Za n’ mèrit pù e h 'a m’ digghi vòster fio; pièm emè s’ a fùissa jùn di vostr’ òm.

«o. E drlé a l 'è andàt da sò pàder. L’ era ancora lontàn che sò pari a r à viist, e I n’ à avu compassión, e cu- rindll ancontra, a r à brassà sù, e a rà basà.

2 1. E ’1 fló a J à dlé : Papà, a j ò manca contr’ al Signor e contr’ a voi; za n’ m èrit pù eh’ a m’ digghi vò­ster fló.

88 . Anlora al pari a l’ à dié ai ser-

vitùr : D’ lòng, portèi chi ài pù bel vi­sti , e buttèili adòss ; dèi i P ancl an t’ al sò man, e butte! I al scarpi àn V I sò pè.

88. E mnè chi in boccin bel grass, e massèli, eh’ a mangrumma, e s’ la gudrumraa.

as.Parché Ist mé dò Pera mori, e a Pè resussità; a l’era pers, e a P è slat truvà. E a j àn cmensà a sta atégher.

88. Antànt al prlm flò a Pera a fóra, e vnlnda, arrivà vsin a cà, a Pà santi 'I son e ’I bai ;

88. E r à serra in di servitùr, e a j à ciamà, csa j ero sti robi.

87. Ist a j à d ié : Sò fradè a P è turnà a cà , e ài sò papà a Pà massà al boccin grass, parché al Pà vdù san e salv.

88. A I n’ à avù disgùst, e al vo­tiva gnanca antrà ; ma ài sò papà, sortlnda fó ra ,l’ècminzipià a pregali.

89. E lù , rispondinda, a P à diè a sò pari : A P è zamò tanè ani che mi a v’ se rv , eh’ n* a j ò mai mancà a! vostr’ o rd u , e voi n’ mi éi mai daé gnanca in bèi da gudèimll col mè amis.

so. Ma dopo eh’vòster fló ist, ch’Pà manglà tùt-coss con del scarusi, a Pè turnà, voi a Pél trattà col pù bel boccin.

s i . Ma lù a j à d ié : O ’I mé fió, ti a t ’ è sèmper con m i, e tùt cui ch’a P è mé a Pè tò.

88. Ma bsognava gudèisla e stà alé- gher adèss, parché ist tò fradè eh’Pera mori, a l 'è resussità; e eh’ s’era perdù, a Pc stat truvà.

Conte Loremzo Db Cardenas.

Digitized by Google

Page 24: CAPO II. e - Piemunteis.it · 2012-11-07 · CAPO II. Versione delia Paràbola del Figlimi Pròdigo, trutta da S. Luca, Cap. XVt nei principali dialetti emiliani. Per la lettura delle

PAKTE SEOOMM.

D ialetto P avese.

14 . Qb’era ona volta on òm, ch’ài gh 'iva du fio;

12. E i minór l’à d it a sò pàdàr: Pap i, ch’i l ma daga qual ch’am foca d’ me pàrt; e lu Pà spartì la sostanza in tr i i dii fio.

is . E da lì a poeti d i, dopo ave fat sufàgòt, i l minór l’è ’ndàt pr al mond in Pon pais lontan, e là Pà tra i vìa tutcèss in P i vizj.

14. E dop che Pà ’vii trasà ’1 fat sò, in qual pais-là gh’è gnu la calestna, e lù P à cminsià a 1vè da bsogn.

1 ». E P è 'ndàt a s t i con vói d i qu ii sit-là, ch’ài Pà mindà afora a piscolà i porzè;

16. E Pavaràv mangia i luèi che mangiava i porzè; ma gh’ e r a ’nsoi ch’à g tfn ìn dass.

17. Alora Pà vèrt i od, e Pà d it: Quanti salarià in cà d’mè pàdar g’àn d ii p in da tra vìa e méi eh’ insìchi mori dia fami

<8. Piarò sii, e ’ndarò da mè pà­dàr, e gh’ dirò: Papà, ò pecà vers el siél e vers lù;

19. Adèss son nànca pu degn dà vèss ciamà so fio ; ch’ài ma trata comè voi di sò salaria.

so. E Pà pià sii, e l’è ‘ndàt da sò pàdàr; c sò pàdàr ài Pà vist da lontàn v ìa , ài g’à vii compassioni, e gnàn- dàgh* incontra ài g'à trà t i braz al còl e ’1 P à basà su.

s i . E ’I flò’l g'à d it: Papà, ò pecà vers el siél, e vers 10; adèss son nànca pu degn dà vèss ciamà sò fio;

22. Ma ’1 pàdàr Pà dit ai sò sàrvì- tòr: Portè chi subit ài vistìd àd gran gala, e màtighel su , e màtighe l’anèl in d it, e catzèmàl su bèi;

s». E mnè su an vidèl ingrassa, e maszèl e mangióni a, e fòm baldòria;

84. p irc h i st# mè fio chi l'era mort e Pè risùssità, Pera pèrs e l’è stat trova; e i s’èn miss a far baldòria.

s». Al fio magiór intànt P era io campagna, e tornànd ind rè , quaod Pè vu stat arèint a c à , Pà slntì a sooà e canta.

86. E Pà ciamà voi di servii ó r , e’I g’ à domandi , cs’ ài voréss di qnàl bacati.

87. E lu Pà d it: É-tornà so fradèl, e ’I so papà Pà fat mazzà on vidèl in- grassà pr’avèl ricupera sàn e sàlàv.

88. E lu gh’è salta la mosca al nas, e ’1 vorìva nò ’n d à ’n cà;donca sò pà­dàr Pè gnu fdra, e '1 s’è miss a ciamàL

sa. Ma lu Pà rispòst à sò pàdàr: Ecco, Pè chi tànti an eh’àl servi e ò mai trasgredì on sò comànd, e M m’à nànca mai dat on cravéi da god coi mè amìs-;

»0 . Ma apena eh’ è torna sto sò fio ch i, c’ Pà consumè tuteòss adrè ai ta> rabàcol, Pà fat mazzà on vidèl in- grassà.

s i . Ma lù '1 g h 'à d i t :o ’l mè fio,bei pàr ti t’sè sèmpàr con m éi, e quàl ch’è mè è lò ;

88. Ma bsognava sbauciàla e stàalé- gàr, pàrchè lò fradèl Pera mort, e Pè risussi là , Pera pèrs, e Pò stat trova.

Prof. Sino Cakatti.

Digitized by ooQle