CAPO II. .uœc tonghi - Piemunteis.it€¦ · sero a far £ran festa. sa. Or Il^figlhiol maggiore...

24
CAPO II. Versione della Paràbola del figlimi pròdigo, tratta da s. Luca, cap. X V , nei principali dialetti lombardi. Onde agevolare la lettura dei seguenti Saggi coll’ortografia per noi stabilita a rappresentare in iscritto nel modo più sém- plice tante dissonanti favelle, abbiamo creduto opportuno pre- méttere un prospetto dei segni convenzionali ivi impiegati, col rispettivo loro valore, riassumendo cosi quanto abbiamo diffusa- mente esposto, a questo propòsito, nell’ Introduzione. In generale l’ortografia da noi adottata si è la comune italiana, sulla cui norma dévono esser letti tutti i Saggi vernàcoli prodotti nel corso di quest’ òpera. 1 nuovi segni introdotti a rappresentare i suoni dagli italiani discordi, o pei quali la comune ortografia italiana non ha determinato segnò rappresentativo, sono i seguenti: Per le Qocali. a equivale al suono misto œ dei Latini in prœter, rosee; ed al dittongo ai dei Francesi, in plaireniais j di que- sto non porge verun esempio la lingua italiana, alla e aperta degli Italiani in bello, cappello, petto. alla e stretta in cielo , velo. alla ö dei Tedeschi in hören, Töchter ; ed ai dit- tonghi eu, œu dei francesi, in feu, voleur, mœurs, c œ u r . alla o aperta in porta, vòrtice, amò. alla o stretta in volo, molto, popone. alla ü dei Tedeschi in Hülfe, üben, fühlenj ed alla u dei Francesi in usage, tétu. Per le consonanti. al suono dolce della stessa lèttera in ceno, cibo, Cicerone. è f »» ö ** ó *> ó » Ü " Digitized by ^m 00 q Le

Transcript of CAPO II. .uœc tonghi - Piemunteis.it€¦ · sero a far £ran festa. sa. Or Il^figlhiol maggiore...

Page 1: CAPO II. .uœc tonghi - Piemunteis.it€¦ · sero a far £ran festa. sa. Or Il^figlhiol maggiore d’ esso era a*campi;e, come egli se ne ve niva, essendo presso della casa, udì

CAPO II.

Versione della Paràbola del figlimi pròdigo, tratta da s. Luca, cap. X V , nei principali dialetti lombardi.

Onde agevolare la lettura dei seguenti Saggi coll’ortografia per noi stabilita a rappresentare in iscritto nel modo più sém­plice tante dissonanti favelle, abbiamo creduto opportuno pre­méttere un prospetto dei segni convenzionali ivi impiegati, col rispettivo loro valore, riassumendo cosi quanto abbiamo diffusa- mente esposto, a questo propòsito, nell’Introduzione.

In generale l’ortografia da noi adottata si è la comune italiana, sulla cui norma dévono esser letti tutti i Saggi vernàcoli prodotti nel corso di quest’ òpera. 1 nuovi segni introdotti a rappresentarei suoni dagli italiani discordi, o pei quali la comune ortografia italiana non ha determinato segnò rappresentativo, sono i seguenti:

Per le Qocali.a equivale al suono misto œ dei Latini in prœter, rosee; ed al

dittongo ai dei Francesi, in plaireniais j di que­sto non porge verun esempio la lingua italiana,

alla e aperta degli Italiani in bello, cappello, petto. alla e stretta in cielo , velo.alla ö dei Tedeschi in hören, Töchter ; ed ai dit­

tonghi eu, œu dei francesi, in feu, voleur, mœurs,cœur.alla o aperta in porta, vòrtice, amò. alla o stretta in volo, molto, popone. alla ü dei Tedeschi in Hülfe, üben, fühlenj ed alla

u dei Francesi in usage, tétu.

Per le consonanti.al suono dolce della stessa lèttera in ceno, cibo,

Cicerone.

è *»f »»ö **

ó *>ó »Ü "

Digitized by ^ m 0 0 q Le

Page 2: CAPO II. .uœc tonghi - Piemunteis.it€¦ · sero a far £ran festa. sa. Or Il^figlhiol maggiore d’ esso era a*campi;e, come egli se ne ve niva, essendo presso della casa, udì

g equivale al suono ’dolce della stessa lèttera in germe 3 giro,aggiùngere.s » al suono delle se unite in scemare j scimmia sci-

mitarra.z » al suono francese delle j e g3 in joli3 bijout, gerire,

plonger.h » quando non è preceduta da c3 o da g , è segno di

aspirazione.Gli accenti in generale sègnano ancora il posto, nel quale deve

posare la voce. L’accento circonflesso dinota suono prolungato.Abbiamo poi premessa la versione italiana della Paràbola, per

agevolare ai meno periti neivarii dialetti l’interpretazione delle altre, non che per rènderne più fàcile il confronto.

3 4 PARTE PRIMA.

Digitized by v ^ o o Q i e

Page 3: CAPO II. .uœc tonghi - Piemunteis.it€¦ · sero a far £ran festa. sa. Or Il^figlhiol maggiore d’ esso era a*campi;e, come egli se ne ve niva, essendo presso della casa, udì

DtALrm LOMBARDI. 35

Lingua I

11. Un uomo aveva due figliuoli ; is . £ il più giòvine di loro d itte

al padre: Padre, dammi la parte dei beni che mi tocca; e il padre sparti loro 1 beni.

ts . E , pochi giorni appresso, il fi- gliuol più gióvane, raccolta ogni cosa, se n 'andò in paese lontano, e quivi dissipò le m e facoltà, vivendo disso­lutamente.

H . E , dopo ch'egli ebbe speso ogni cosa, una grave carestìa venne in quel paese , tal eh* egli cominciò ad aver bisogno;

i» . Ed andò,e si mise con uno de­gli abitatori di quella contrada, il quale lo mandò a* suoi campi a pa­sturare t porci.

ie . Éd egli desiderava d’empiersi il corpo delle sìlique, ebe I porci man* già vano; ma niuno gliene dava.

17. O r , ritornato a sé medesimo, disse: Quanti mercenari di mio pa­dre hanno del pane largamente, edio mi muojo di lame.

18. Io mi leverò, e me n 'andrò a mio padre , e gU dirò: Padre , io ho peccato con tra i cielo, e davanti a te;

io . E non son più degno d ’ èsser chiamato tuo figliuolo ; fammi come uno de* tuoi mercenari.

so.Egli dunque si levò, e venne a suo padre; ed essendo egli ancora lontano, suo padre lo v ide, e n’ebbe pietà; e corse, e gli si gettò al collo, e lo baciò.

s i . E *1 figliuolo gli disse: Padre,io ho peccato contrai cielo, e davanti a te ; e non son più degqo d’ èsser chiamato tuo figliuolo.

s t . Ma il padre disse a* suoi servi­dori: Portate quà la più bella vesta,

e vestitelo, e mettifogli un anello in d ito , e delle scarpe ne1 piedi;

ss . E menate fuori il vitello ingras­sato, ed ammauàtelo; e mangiamo, e rallegriamo!;

84. Perciocché questo mio figliuolo era m orto, ed è tornato a vita ; era perduto, ed è stato ritrovato. E si mì­sero a far £ran festa.

sa. Or Il^figlhiol maggiore d’ esso era a*cam pi;e , come egli se ne ve­niva, essendo presso della casa, udì il concento e le danze.

sa . E , chiamato uno de*servitori, domandò che si volèsser dire quelle cose.

27. Ed egli gli disse: Il tuo fratello è venuto, e tuo padre ha ammazzato il vitello ingrassato, perciocché l 'h a ricoVerato sano e salvo.

te . Ma egli s'adirò,e non volle en­trare : laonde suo padre u sc ì, e lo pregava d 'entrare.

sa. Ma egli, rispondendo, disse al padre: Ecco,già tanti anni io ti servo, e non ho giammai trapassato alcun tuo comandamento; e pur giammai tu non m 'hai dato un capretto, per rallegrarmi co' miei amici ;

so. Ma quando questo tuo figliuolo, ch 'ha mangiati i tuoi beni con le me­retrici, è venuto, tu gli hai ammaz­zato il vitello ingrassato.

s i . Ed egli gli disse: Figliuolo, tu sei sempre meco, ed ogni cosa mia è tua;

ss . Or conveniva far festa , e ral­legrarsi ; perciocché questo tuo fra­tello era morto, ed è tornato a v ita ; era perduto, ed è stato ritrovato.

Tratta dalla sacra Bibbia volgarizzata dà Giovanni D iodatt.

Digitized by ^ m O q q Le

Page 4: CAPO II. .uœc tonghi - Piemunteis.it€¦ · sero a far £ran festa. sa. Or Il^figlhiol maggiore d’ esso era a*campi;e, come egli se ne ve niva, essendo presso della casa, udì

3« PARTE PRIMA.

D ialetto Milanese.

«t. Gh1 era ón òm ch’el gh’ aveva dfi fio;

12 . E ’I pussé gióvén de lór el gh’à dit al pàder: Pà, dém la part che me tóca del fat nòst; e lu el gh’à sparti f5ra la sostanza. «

is . De lì a poc d ì, el fio mlnór rà fa sii tu t el bolglòt, e l1 è girà fort in d’ón paés lontàn , e l à , in mane de qaèla , Pà butà via el fat sò a furia de baracà.

14. Dopo che l ' à avfi trasà tus- còss, è vegnfi In quel paés óna gran carestìa, e lù P à comenzà a trovàss ai strèÒ;

18. E Pè andà, e '1 s1 è'tacà a vun de quel paés là , ch’el Pà mandà in la sóa campagna a cascia fora i porscèi.

io. E ’I sussi va de impienìss el vén- ter conf i giand, che mangiàven i ani- mài; ma nissun ghe he dava.

17. Tornànd alóra dénter de lu ,Pà d it: Quanti persònn pagà in cà de mè pàder gh’àn pan a sbac, e mi chi crèpi de fàm.

18. Levarò su, e andaró de mè pà­der, e ghe dirò: Pà, P 6 fada grossa in facia al ciél, e in facia a vu ;

io. Mi sont pù dègn de vèss ciamà vost flS; fé cflnt che sia come vfin di vòster servitór.

so. E levànd su el s’ è invia de sò pàder. L1 eva ancamò lontàn on to c , che sò pàder el Pà vedìi, el s’è in­tenerì de compassión, el gh’è córs in­contra, el gh' à tra i braS al col, e 'I P à basà sii.

2 1 . El flS el gh’à d it: P à , Pó fada grossa in facia al ciél e in facia vo­stra ; mi sont pù dègn de vèss ciamà vost fiS.

as. Ma 'I pàder Pà dit al sò serv - tó r: Alto, andèm, porté chi el pü bel vesti, metìghel s i i, dégh P anèl de mèt in d i t , e di scarp che P è a pé biòt;

ss . E mené fora el vitel pussé grass, e mazzél, e mahgèm e stèm alégher;

84. Perchè stó mè fio chi Pera mort e Pè resüscità; l’era pere e Ms’è trov i. E s 'in miss a sganassà.

su. Infanta el Ilo magiór Pc va (ora a la campagna ; e in del vegnì e vi­si nà ss a la cà, P à senti a sonà e cantà â la pü bèla.

se. E P à ciamà vün di se rv itó r, e ’I gh’à dimandà cosse gh’era de nòv.

87. Costü el gh’à dit : È rlvà sò fra- dèi, e sò pàder 1’ à fà mazzà el vf- tèl pü grass, per avèl ricüperâ san e salv.

88. Alora Pè montà in bestia , e ’l voreva nanca andà de dén t; ma sò pàder Pè vegnfi fora lü , e Pà comenzà a pregài.

se. Ma quel'ò lter P à rispósi a sò pàder, e Pà d it: L’è chi di an parèé che ve servi, e che no sfalzi ón èt di vost comand; e no m’avi mai dà nanc’òn cavrèt de pastegià cont i mè amìs;

50. Ma dopo eh’è tornà sto fio ch i, che P à divorò tüt el fat sò cont I sgualdrìn, avi mazzà el vi tèi in grassa.

51. Ma lü ’1 gh’à d it:F id car, ti té sét sémper insèma a mi, e tû t quel che gh’ò Pè roba tóa;

52. Ma già no se podéva con de men de fà ón ¿lsnà, e ón pò de rabadàn, perchè sto tó fradèl Pera mort e Pè resüscità; l’era pèrs e ’1 s’è trovà.

D.r Gio. Raiberti.

Digitized by i ^ o o Q l e

Page 5: CAPO II. .uœc tonghi - Piemunteis.it€¦ · sero a far £ran festa. sa. Or Il^figlhiol maggiore d’ esso era a*campi;e, come egli se ne ve niva, essendo presso della casa, udì

»

DIALETTI LOMBARDI. 3 7

Dialetto Lodiciang.

i l . Un om el gh'aveva dà flù!;i t . EU pù gióvin el ghé disè a l'

pàder : O p àd er, dèm quel che me règo ; e sò pàder el gh’ à spartii el sò.

i* . E passât miga tant tem p, stu fial l 'à (ài ÆÜ le so robe, e se n'andè inon paés ben lontàn, e là l 'à fài fura tü t t , vivènd da libertèn.

<4. E dopo d 'avè avüt to t consü- m àt, è vignût una gran calestrìa in quel paés, e rà eomenzàt a sente la fam;

ì s . E 1Û l 'à iù i su , e 'I s 'è miss a padrón con un siùr del s ii, ch 'e l l'à m andât a fura a cürà i ròi.

16. E gh' è vignût fin vuja de sbra- sàss de le glande di ròi ; ma nissün gbe n ' deva.

17. El gh1 à pensât sii, e r à d it : Quanti sarvituri gh'è in cà de mè pà­d e r, c h 'i gh 'àn pan de strüsà, e mi m uri de fam.

1«. Tudarò sü , e andarò da mè pà­d e r , e ghe disarò: 0 pàder, ò fài un gran mal contra del ciél e contra de vfi;

1». Mi mèriti migad'essciamàt vost fini ; ciapèm almànc per vost sarvi- tù r .

««. El tul sii donca, e '1 va da sò pàder ; e V era anmò in d rè , che sò pàder l 'à dogiàt; gh 'è sbalzàt el cur; el g b 'è curs incontra, el se gh'è trài con le brazze al col, e '1 l'à basât sii.

i l . E 'I fiùl el ghe disè: O pàder ,* ò (ai un gran mai conira del ciél e

con tra de vii; ne som pù degn d'ess c ianà i vost fiùl.

i l . Ma el pàder el ghe disè ai sar-

vituri: Presto, portèghe i pù bei pa­gai, vestii su , metìghe Panèl in d it, e on para de scarpe in pé;

18. Menèm sii el vedèl pùssè grass, e scanèl, e mangiém e fém festa;

14. Perchè sto mè fiùl V era mori e l 'è vìo anmò; el s 'e ra pers e l'ém trovàt ; e i àn eomenzàt a métess a tàvola.

i l . L 'àlter fiùl el prìm l'era a fura in t ' I camp ; quand el venè s i i , e '1 fudè vesèn a cà, el senti che i suné- ven e che i canléven.

le . El ciamè vun dei sarvituri, e '1 ghe domandè coesa gh 'era de nòv.

17. Quest chi el gbe respondè: È vignili sò fradèl, e sò pàder l ' à fài mazza el vedèl el pùssè grass, perchè l 'è tornàt san e salvo.

18. Alora a T è andàl in fùria, e noi voreva miga andà drente; ma l 'è vi- gnut fora sò pàder, e T à eomenzàt a pregài.

19. Ma IO, respondènd, el ghe disè : Guardè, i èn tanti anni che ve fò el sarvitùr, mi v' ò sèmper obedìt, e m'ì mai gnanca dài un cavrèt per stà coi me compagni in alegria;

so. E adèss, che sto vost fiùl chi, che l 'à fài fura tuta la sò part con dele sgualdrine, l ' è turnàt a c à , i mazzàt per lii el vedèl pù bel.

s i . Ma el pàder el gh ' à d it: El mè fiù l, ti te sè sèmper con m i, e quel che gh' ò mi l ' è tò ;

s i . Ma bisognerà fa un lion disna

Ìe fa festa, perchè sto (ò fradèl l'era m ori, e l 'è vio anmò; l'e ra pers e l’ém Irovàt.

l’rof. C. V i g n a t i .

Digitized by Google

Page 6: CAPO II. .uœc tonghi - Piemunteis.it€¦ · sero a far £ran festa. sa. Or Il^figlhiol maggiore d’ esso era a*campi;e, come egli se ne ve niva, essendo presso della casa, udì

3 8 PARTE PRIMA.

Dialetto Comasco.

i l . On omm al gh'à avft dii fio;is . 01 minór de stf d& l'à dì a sò

pàdar: Pà, dèm la part che me toca a mi; e lü al gh 'à fa fô 1 part.

f s. Poc dì dopo, ol fio m inór, fà Sü ol fag ò ld e tû t coss, r è andà a viagià in d 'o n paés lontàn, e là l'à bütâ via tû t ol fat sò , vivènd de porcèl.

<4. Quand r à vù fa nèt de tût, rè vegnù ona calestrìa bolgirada in quel paés, e lù al 9' è trovà in bisògn;

18. Donca l 'è andà a servi in cà d 'on sciór de quel paés-là, ch’el r à manda (ora in d'ona soa campagna a cürà i porcèi.

ie . L’ avrév mangià volontera i g iànd , che mangiàvan i porcèi ; ma nessùn ga na dava.

17. Alora, tofnà in sè, rà dì : Quanti servito in cà de mè pàdar gh'àn del pan a uf, e mi chi mori de la fam.

18. Levarò sù: andaró da mè pàdar; ga dirò : P à , ò falà, ò offendi} ol Si- gnór, e pò anca vu ;

19. Sont minga dègn de portà ol nom de vòstar fio; ciapèm almànc comè vùn di vòstar servHó.

so. E dit-e-fat al solta in pè, e l’è tamonà vers a cà del sò pàdar. L'era ancamò de rivà là, e'1 pàdar, vedèn- dal de lontàn a vegni, rà abiû com­passion , e giò al gh’ è curs incontra, al gh 'à bütâ i braS al còl, e'1 r à basà sü.

s i . 01 fio al gh' à dì : P à , perdo- nèm , ò falà, v’ ò offendü vü e ’1 Si- gnór; no mèriti minga ol nom de vò­star fio.

ss . Ma ol pàdar al s1 è volta là coi

servito, e, scià, rà d ì, portègh chi on bel vestì, mettìgal sü ; metlìgh in sül dì on bel anèl, e mettìgh sü on bon para de scarpe;

ss . E pò mazzè giò on vedèi ben grass, paregè on bon disnà, vüi che stàgom alégar;

a l. Parche sto pòvar fio l'era mort e l'è ancamò viv; l'avia perdfi e ve- dìl chi. E s 'ìn mettü drè a paccià.

ss. L 'òltar fio l'era fo in campagna, e in del tornà, quand l 'è stà lì press a cà, l 'à sentì a sonà e a canta.

se. L 'à ciamà vün di servitó , e 'I g h 'à domanda, cosa l'e ra tû t quel frecàs.

37. E lü al gh'à respondfi : L'è tornà a cà sò fradèl, e 'I sò pàdar l ' à fà mazza on vedèl di plü grass, parche l 'è tornà san e salv.

88. A queschi alora gh 'è ciapà bi­schizzi , e '1 voreva minga andà de d e n t;donca ol pàdar l'à bognà andà de fora lü , e l 'à scomenzà a pregài.

s». Ma lü al ga diseva: Ml son stà bon tanti an, v' ò sèmpar ubidì In tü t e per tü t ; e m 'avì mal dà on s tra i d'on cavrèt de god lnsemaai mè com- pàgn;

so. E sto slandrón, che l ' à bütâ vìa tü t coss coi strasclòn, al ven a cà, e sübat giò se mazza on vedèl di più- bei.

s i . Ma lü al gh 'à respondfi: Car ol mè fio , ti t ' à sèmper stà con m i, e tü t quel che gh 'ò mi l 'è tò ;

ss . Bosognava ben che fàssom on zig de letizia, parchè ol tò fradèl l'era mort e l ' è risciüscilâ ; l ' era perdft e l 'è tornà a cà.

P. Giuseppe T eguo.

Digitized by ^ m O q q Le

Page 7: CAPO II. .uœc tonghi - Piemunteis.it€¦ · sero a far £ran festa. sa. Or Il^figlhiol maggiore d’ esso era a*campi;e, come egli se ne ve niva, essendo presso della casa, udì

DIALETTI LOMBARDI. 3 9

Dialetto di Gaosio (f'alteUinese).

«i. Al gb’ è s ta i fin òmen eh*el gh'éva dù mattèi;

1«. El piissè piscén P à d ii al pa­dri : Padri, dèm la mia part de quel che m 'toc» ; e la el g 'à partì la roba.

ts . Dopo un pitt de*tempre! pùssè gióen T à ramascè tfitt quel eh' el gh 'éva , e pò r è andai in t’ un paés lontàn, e ilo Pà consumè ta ta la soa fagoltà, a viver insi da ligòz, e andà a badènt.

14. E sfibet che P à biu consumè tù tt, r è vegnu in quel paés una gran fam ; e ilora P à scomensè a prova una gran barlocca;

18. E Pè andai faméi in bàita d1iin sciór de quel paés, e a 'I Pà manda in f i sè loc a pastura i porscèi. ,

i§ . E 'l s * è rid iti tant in m isèria, che P aréss majè fin i giànd che ma* java i ción; ma negun gh’én dava.

17. E ilo Pè tornè in sè stess, e Pà dii: Q uani faméi, che màngen el panio chè del mè padri, e mi chilo mòri de la fam.

18. Vói tom ia de chilo, e voi an­dar in chè de mè p ad ri, e voi dìg : Padri, mi ò pechè con tra el s ié l, e contra v u ;

19. No son miga dègn d'èsscr ciamà per vos flól ; ma mettèm bessì nel nu- mer d i vos faméi.

so. E P è levè sii, e Pè andài dal sè p a d r i ;e denènt ch 'ai vnéss a chè, el padri el P à vedii fin bel toc da lontàn; el s’è metti a compassión, el gh'è andai incontra, e '1 Pà brascè sii.

t i . El flól ilora el gh'à d ii a} padri : Padri, mi ò pechè contra el sié l, e v' ò offendù ; no son miga dègn da èsser ciamà per vos flól.

i l . Ilora el padri P à d ii ai sè ser- vidór : Andén prèst ; tolè fò el piissè bel vestì che gb 'è in c h è ,e mettègbi sa ; portè un anèl e mettèghi su; met- tègh sii anca un bel para de scarp;

95. E tolè un vedèl g rass, copèl, ch'em possa mangiar e fa festa;

94. Perchè sto mè flól Péva m ort, e adèss P è resuscitò ; P éva perdu e P ò trovà ; e i à scomensè a fà una gran festa.

98. Ilora el flól piissè vèi, che Pera in t1 el chèmp,e ch 'el tornava a chè, Pà sentì a sona e a cantà;

96. L’à ciamà un servitó, e al gh'à domandò cossa che Péva quel bor­d e l l i .

97. El servitó el gh’ à d ii : El tè fra- dèi Pè tornà, e ’I tè padri P à copà fin vedèl grass, perchè el P à trovà san e salv.

98 . E lu Pà ciapà tant la rà b ia , ch 'el voleva miga andè in chè; ilora el padri l 'è andài fò, e Pà scomensè a pregài, che l'andàss Int.

99. Ma lii el gh'à respondu : Vii séf, che v’ò servì tan i agn, e no v’ò mai fa i gnà crià contra quel che coman- dàov, e no m 'é mal da i bessì fin chls- sòt o un caurèt, che podèss mangiai coi mè compàgn;

so. E quel àlter vos flól, che l ' à fornì tuta la soa part a vìver da Ius- suriós, per lii éf scanà fin vedèl grass.

51. Ilora el padri el gh'à d ii : Véta, el mè flól, ti sét sèmper insèm a mi, e quel che gh' ò Pè tè ;

S9. Ma adèss ò de stà alégher e fà past, perchè sto tè fradèl Péva mort e Pè resuscitò; Péva perdu, e Pèm trovà.

N. N.

Digitized by Google

Page 8: CAPO II. .uœc tonghi - Piemunteis.it€¦ · sero a far £ran festa. sa. Or Il^figlhiol maggiore d’ esso era a*campi;e, come egli se ne ve niva, essendo presso della casa, udì

4 0 PARTE PRIMA.

D ia le t to di Bormio ( Valtellinese).

11. Un òmen el gh’avéa doi fidi ;18. E '1 più gióen de qui al gh’à d it

al pà : Pà, dam la part de roba che me toca; e lu ’I gh’à spartì la roba.

ìs . E poc dì dop> mess insema tot, al fidi più gióen P è gì in un paés lon- tà n , e lì l'à sciòlt al fat s è , a far al putanèlr.

14. E dopo che Pà avù consuma tot, Tè vegnì fora una gran penùria in quel paés, e Pà scomenzà a sentir la misèria;

1 3 . L’è g ì, e ’I s’ è metà con uh de qui de quel paés, eh' el Pà manda fora in un sè loc a past coi porcèi.

1G. E ’I desideràa de implenìss ol sè ventro deli g ia lla , che i mangiàan i porcèi ; ma nigùn i gh’en dàan.

17. Ilora, torna in sè stess, l’à d it: Quanft lorènt in bàita dei mè pà i gh’àn pan finché i n’vólen , e mi crapi de la fom.

18. Tordi su , e varo! col mè pà; e ghe dirôi : P à , èi fèit mal contra al Signór e vers a ti;

18. Pie som più degn d’èsser ciamà tè fidi; accctum come un di tói lorènt.

SO. E P à toit su , e P è vegnì del sè pà. Quand che Pera anmò de lontàn, al sè pà al P à vedù, e ’I s1 è movù a compasción , al gh’è cors incontra, al gh’à butà 1 brèé al col, e ’1 Pàbaià su.

s i . Ilora el fiól al gh’à d it: Pà, ci fèit mal contra al Signór, e vers a ti ; no som più degn d’èsser ciamà tè fidi.

88. Ma al pà al gh’à dit coi servi-

tó r : Porta de long al più bel vesti, e metédighel adòss, dàdigh un anè in d è it, e calza e scarpa in di pè ;

88. E menà cià un vedèl ingrascià, e mazzàdel; mangèmes e stèmes aie­g ri;

"84. Perchè sto mè fiol Pera m ort e Pè resuscità; al s’era perdù e Pè tro- và; e i àn scomenzà a godéssela.

ss. Intant al fidi magiór Pera fora per i camp, e in del vegnìr a pros a b à ita , P à sentì a sonar e cantar.

26. E P à ciamà un dei Daméi, e ’1 g ir à domandà cosa che Pera sta roba.

87. E quest al gh’à d it: L’è vegnù al tè fradèl, e ’I tè pà P à mazzà un vedèl ingrascià, perchè Pè torna san e salv.

88. Ilora Pà ciapà la rabia, e 1 vo- lea più ir int in bàita. Intant Pè vegnì de fora al pà, e Pà scomenzà a cercai.

so. Ma Iu, respondènt, al gh’à d it al pà: Ecco, l’è tant temp che te servi, e no f èi mai disubedì; e no te m’as mai dèit gnanca uncabrèt per godè- mela coi mè amìs ;

30. Ma apena che sto tè fiól, che Pà maglià tot al fèit sè coli putana, l’è vegnì, t ’ a§ copà per lu un vedèl in­grascià.

31. Ma lu al gh’à d it: FlòI, ti t e i sempri co m i, e tot quel che gh' èi mi l’è tè ;

ss . L’era ben necessari de mangiàr e béver e star a iegri, perchè sto tè fradèl l’era mort e Pè tornà vìv; l’era perdù e Pè trovà.

N. N.

%

Digitized by v ^ o o Q i e

Page 9: CAPO II. .uœc tonghi - Piemunteis.it€¦ · sero a far £ran festa. sa. Or Il^figlhiol maggiore d’ esso era a*campi;e, come egli se ne ve niva, essendo presso della casa, udì

DIALETTI LOMBARDI. 4 1

D ialetto di Livigmo (l'aUelline$c).

1 « Un om r à dot marò;la . E1 più sción de sti dot P'à dlt

al se pà: Pà, dèm la part de Peredi- là , ch 'a i ma podrò tochèm; i'1 gì Pà deità.

i s . E dopo ben quài d ì, messa in­sema tota la soa ro b a , el più sción de sii marò V ara sei in un paés de Iònò, e igllà l’à fèit ir tota la soa roba con una vita lussuriosa.

14. I dopo che l'à fèlt ir tot, Tara gnu in quel paés una gran cristìa, e anca lu P à comenxé a sentir la fom ;

i l £ P ara partì , e Para sci igllà d 'un sittadin dé quel paés; i Pà man­dò nela soa vila a ir past coi porcèlgl.

16. E ’I desideràa da emplis el see ventro dii gianda c h i mangiàan i por­cèlgl; e nigùn non g’en dàa.

17. Entré in sè stess, Pà dit : Quanti mercenari! ne la bàita de mè pà i a- bóndan de pan , e mi chiglia a mori de fom.

18. Luerèi su, e varrèi dal mè p à , e gli d irè i: Pà, èl offendu ii cél e pò anca v ò ;

19. Già no som più degn d 1 èsser clamé vos marò ; tolèm come un dei vòs mercenari!.

so. E alzé su, Para gnu dal see pà. Quando P ara emò de lònò, Pà vedù el see p à , el ge n ' ara fèit pigé, e l'ara sci a saitèi intéra al col, ebascèl su.

s i . I sto flgliòl al gi à d it: P à , è! offendù il ciél, e pò anca vò; già no som più degn d'èsser clamé vos marò.

ss. Il pà poi al gi à dit ai sèi ser-

vitór: Fèt de bot a portèm la vest più bella, vestii, e metèi in di II man Pé- nèl, e li scherpa in di pé;

ss . Menò chiglia un vedèl ingrascé, mazzèl, e mangèm e banchetèm ;

24. Pergié sto mè marò Para mort e P è resuscitò; Para perdù e Pè stèlt troé; e i àn comenzé a banchetér.

2 tf. El marò più vegl Para nel camp, e quand ch’el vegnò, e ch’el s’ à fà da pròs a la bàita, Pà sentì a sonér e cantér.

29 . I Pà clamé un dei sei servitór, e ’1 gi à domandò gi eh' a P ara sta roba.

27. El gi à respondù : L 'è gnu el tè fradèl, e ’I tè pà Pè mazzé un vedèl ingrascé, pergié ch’a Pè troé san.

2 &. Lu pò Pà clapé la rabia, e noi volo brig entrér ; el see pà pò P ara gnu de (ora, e P à comenzé a preél.

28. Ma lu Pà respondù al see pà a sto fogia: Ecco, che mi Pè tenfc enft ch’a v 'servi, e no v’èl mai disubidì; e no m’ét mai dèit un beg da godèl i nsepia ai mei amìs ;

so. Ma apena sto vos marò, che Pè maglié tot al sè coli m eretrici, l ' è gnu, i ét mazzé un vedèl ingrascé.

s i . Ma lu al gi à d lt : Figliuòl, ti t’eS chigiià con m i, e tot el mè P è enea tè;

S2. L’ara convenienza pò de man* gér, e slér a ieg ri, pergié sto tè fra- dèi P ara mort e P è resuscitò ; P ara perdù , e Pè stèit troé.

N. N.

Digitized by ^ . o o Q l e

Page 10: CAPO II. .uœc tonghi - Piemunteis.it€¦ · sero a far £ran festa. sa. Or Il^figlhiol maggiore d’ esso era a*campi;e, come egli se ne ve niva, essendo presso della casa, udì

4 3 PARTE PRIMA.

D ialetto di Val P rbcallia (C anton G r ig io r i — Fallellinete).

1«. Ün ôm veva düi fi;la . A plü giùvan dgét con sè bapî

Bap, dam la mè part da roba; â '1 lu r Spartit i sè ben.

is . À poc di d rè , cur eh* al plû giùvan vet tû t quant robaèa, ai get davènt in ûn pâés lontân, â là H dis­sipât la sè roba, menant na vita deS- mesûrâda.

14. A cur ch 'e l vet tû t fat andâ , al nit na gran famina in quel pâés, 5 ’I Scomanzàt â senti la misèria;

ta . A lura'l g é t, â s'm etét âl.ser- visei pet' ün da qui dal pâés, ch ' il mandat in t ' i 9è fond a cürâ i porô.

18. A '1 vés dglû gûdgènt da s'podè saziâ da quel ch’a mangiâvan i porfi; ma nâgüh n’ i an deva.

17. Ma, s'impensànt pet sè stess, al dgét: Quanti mersenari an in la cà da mè bap gran bundiânza da pan, i gc i môr da fam ;

18 .1 m’voi leva, â andâ ter mè b a ^ a ei dgéra: Mè bap, i à pacâ contra 'I sél, â dinant da té ;

18. À i no son plû degn d1 èsser noma tè il, tràtam pûr Scù ûn di tè mersenari.

ao. A s'ievàt dune, â nit ter sè bap; â n iant, âne da luné, sè bap la vdét, a 'n vét cumpasciùn, â i curànt in- c ù n te r , a s 'bü tàt al sè co l, a 'l bû- ciàt. '

a i . Ma l fi i dgét : Mè bap, i à paca contra '1 sé l, â dinant da t é , a i no son plû degn d 'èsser noma tè fi.

aa. A '1 bap dgét con i sô faméi : Porta al plû bel v a iti, á i al trâdge ont, a metèi ûn ânél âl sè dét, â dâlan acarpa ai sè pâ ;

as. A menàm l'avdèl grass, à mâz- zàl, â 'i mangiàm, faiànt bela v ita ;

a4. Perché ch’ a quest mè fi era mort a Ta resûscitâ; Pera perd s, e Pâ trovâ; â i scomanzâtan â s ta âlé- gher.

as. A ’I plû vèl di -sè fi era fb i camp, -â s 're tu rnàn t, â niant ver la casa, âl sentît i son â i cânt.

ae. À clamant fin dei fâméi, al du- mandat cur ch' Pera.

a 7 . A quest ai dgét: Pâ ni te frâ , a te bap à mazzâ Pavdèl grass, per­ché ch 'a H l 'à trovâ sân â frii.

88. Ma 'i ciapàt la rabia, â no volét andâ en t; à'1 sè bap, niant fora, a '1 pregàt d 'andâ ent.

88. Ma'l respondét, â dgét con s$ bap: V é, i t 'a servi tânei an , â mal i no à manca ai tè comànd; â tüt-üna tü no m 'à mal daé ûn câvrèt, da fâ bela vita con i mè amie;

so. Ma dalunga ch' aquést tè f i , ch' à fat andâ la sè roba con Slètan femna, â n i, tü i à mazzâ l'avdè l grass.

s i . A '1 bap âl dgét: Mè fâni, tü â aduna pet gé, à tû t la mè roba â t iô ;

sa. Ma a s 'n it fâ bela v ita , â stâ âlégher, perché ch'aquést te frâ era m ort, ma Pâ resûscitâ; l'era p e rd s , ma Pâ trovâ.

T satta da Sta loir .

Digitized by Google

Page 11: CAPO II. .uœc tonghi - Piemunteis.it€¦ · sero a far £ran festa. sa. Or Il^figlhiol maggiore d’ esso era a*campi;e, come egli se ne ve niva, essendo presso della casa, udì

DIALETTI LOMBARDI. * 5

D ialetto di Val Maggia {Ticinese).

11. U Jera un uni eoa du tosói;i l . E1 più piscèn de qaist l’à difi

«I padri : A lta , dèm al mè part da quel che m’toca; e IQ r i fèfi i divi­sivi e o gh’ P à dèci.

i s . Da li a poc, r à ram assàoel fai r ì , c a s’ n’ è nèé in pais da fu n i, e l ' à raffabiào tfitt coss vivènd da porc.

14. E dop eh’ l’à blu fèé n è t, r è regno in quel paia una gran carestìa« e r i com enno a senti la sgajosa ;

i s . E r è n è t , e r i scercào aprèss a un sciór da quel paìs, e quest u r i mandào al bosc a c u ri i pòri.

le . E a scercava da mangia i giand, ch’a m angia i p ò ri; ma i nu gh1 dava gnanc da quìi.

1 7. AJora 1* à capì quel che r eva fèé, e u diseva : Quand servitùr in cà d ’ mè padri i mangia '1 pagn da tocàl col d it , e mi son chi a crepa da fam.

1«. Hi vói leva sfi, voi ’ndà d ’ mè padri, e voi digh: Atta mè, a 1 ò man- eào col Signór e con vfii ;

! • . ia mi no m èrit più d’ e*s te- gnfi p e r vòs fio; tegnim come vugn di vòs fent.

10. E u s’ è tifi su, e l’ è nèfi dal padri. Quand l'e ra anemò da lu n i, el pad ri u l ' à vedfi, e u j è nèfi un squè al co r, e u j è coro incontra, u j à bfitèfi i b ra i al col, e u r à basào.

11. E ’1 fio u j i difi: Atta bugn, mi j ò maneào col Signór e con vui ; là so m èrit pifi d’ess tegnfi per vòs Ho.

l i . eT padri r à difi ai servitùr :

Prèst, tugì scià el pifi bel vestid, me> tìghel sfi, dèi l'anèl in dit, e calzèl sfi ;

i s . Mene chi sfibat un bel vedèl, tugìgb’ el sangu, mangèmal, fèm un debùft;

14. Parchè stu mè fio l’era mort e r è risfiscitào; l’era perdfi e u 's ’ è trav io . E 1 amenza v* a mangia ale- gram ént

i b . InUnt el flò majù l’era in cam­pagna, e quand ch’o vegniva, e l’ è stèfi aprèss a cà, l’à sèntìt a soni e a canti.

i b . E l’à ciamèfivugn di servitùr, e u j à domandào: cu jè l , ch’a jè du nuf?

17. E lfi u j i difi: L’è riv io tu fre- dèi, e l’atta tu l’à mazzào un bel ve­dèl pel bugn arìf.

18. E lfi l’è vegnfi inifi, e u nu vole­va gnanc’ andà’n cà; su padri doncal’è vegnfi fora, e l’à smenzào a pregài.

•B. Ma lfi l’à rispondfi a su padri: L’è tant temp che mi servì ss a vii, e nu v’ ò mai disfibidìt in nuta ; e pò nu m’ i mai dèfi gnanc un iù da stà un pò alégar coi mè amìs;

xo. E dop l’è già stu balàndrug de vòs flò, che l’à fèfi sa iti tfit-coss coi su slandrìn, à gh’ ì mazzào el pifi bel vedèl.

s i . Ma lfi o j à rispondfi: Sent, el mè flò, ti ti sè sempro con m i, e quei ch’è mè l’è tò ;

s i . Ma u s’doveva bè fa un debùi e un festìgn, perchè stu tu fredèl l’era mort e l’è resfiscitào; l’era perdu e u s’è truvào.

T ratta da Stalde*.

Digitized by v ^ o o Q l e

Page 12: CAPO II. .uœc tonghi - Piemunteis.it€¦ · sero a far £ran festa. sa. Or Il^figlhiol maggiore d’ esso era a*campi;e, come egli se ne ve niva, essendo presso della casa, udì

4 4 PARTE PRIMA.

D ialetto di Val Verzasca (Ticinese).

l i . Un òmen ul gh’ieva dû fio;ta . El più ponzèl de stl dû n gess

al pà: Pà, dam er part der me robe eh’ a m1 venfc a mi ; cl pà u1 i d iv idè , e de long u gh’dè er part.

1 s. Dagnò a polc d ì, el più ponzèl el se tire el tu t sot lü i, e ’1 s 'en già da lontàgn, dove el bordigò er so­stanze malamént con or bozerre.

14. Quand u ìa biu maghiòu cl tut, in qui part u vigne una gran care­stìa , e cominsiè a balà biod-;

l» . L’è nèié ad atacàss ad una cà d’ un bon starènt de quel paés, e o T à mandòu a pastùrgà i purghi.

16. Là a l'auréss voiù impinì er bùseghe d’èr coróbia, che maghiàvan i porsèl ; ma nessun i gh'dàvan brig.

17. Finalm ént, avènd rifle tri, u11 d is : Quené faméi in er cà dû me pà i màghlen assessèn, e mi assidi qui d ’er fam.

i a. A vùi levà, e pu a vài nè dal me p à , a gh’ vùi dì : P à , ò pecòu con­tra er siél e contro ti ;

19. Mi ne sont più degn d’ èsser dam òu tò fio; fam servizi de mètem cogli tuò faméi.

so. El s1 è vultà intànt, e Tè vegnù con er pà. El era agmò da lu n $ , el so pà u 'I v id e , o s ’ è metù in com­passion , Tè corù a vetàs sul c iù l, e u l 'à pasciòu su.

81 . P a , u gh’dis el filiu , ò pecòu contra er siél,e contra ti; mi ne sont più degn d’èsser ciamòu tò fio.

88. Ma'l pà u gh’ dis ai sò servi- dòr : Portò chilo una sgiaghe er più

boriola, e vestii, metìgh nel dit un anèl, e metìgh sü i calzèi in d’I pè;

ss . Menègh fuori ùn vidèl grass, e strùbièl giù, maghièm e stèm aiegri;

84. Perchè sto mi fio P era m o r t, e Pè tornà a vivà; Pera p e rd u , e o s 'è trovciè ; e i àn incominsià a fa festin.

83. Intànt el fio m ajù, che Pera in er campagna, l 'è tom èié, e quand Pè stèié apro d’er cà, Pà sentì c h i sonàvan e cantàvan.

se. E domandè a vùgn di sò ser- vitòr: Quel ch1 i fan in cà mea?

87. U gh1dis el servitór: Qui P è vegnù el sò fradèi, e ’l sò pà Pà fèié mazza el vidèl più grass, perchè Pà ricùperòu el figliu sagn e sald.

88. Quest ignora rabiòu u n’ia voiù più nà en er cà, e lo pà Pè nèié fora,0 Pè metù drès a pregài.

s». Ma lüi u gi à respondù al pà : Guarda, quené agn Pè che mi son er tò servizi, ades son stèié er to co- mandamént ; e ti m’ è mai dèié ùn jorl, perchè stàssom ùn pò aiegro con1 mè amìs;

so. Ma P è vegnù el tò fio, che ti à già maghiòu tu t er sò part d’er robe con i p ittàn , e ti ti jè fèié strùbià giù er vidèl er più gràss.

s i . El pà u gh’à respondù: Fio, ti ti sè sempr stèié con m i, e tu t el mè Pè tò;

38. Ma bentava eh’ a stàssom aie­gri , e che a festegiàssom, perchè el tò fradèi Pera m orte Pè tornà a viva; Pera perdu e '1 s 'è tornà a trova.

T ratta da Staldek.

Digitized by Google

Page 13: CAPO II. .uœc tonghi - Piemunteis.it€¦ · sero a far £ran festa. sa. Or Il^figlhiol maggiore d’ esso era a*campi;e, come egli se ne ve niva, essendo presso della casa, udì

DIALETTI LOMBARDI. 4 8

Dialetto di Val-L evektuu (Ticinese).

i l . Un se rt' òm F à avüt dui fidi ; i t . O passe giòvan de chi F è difi

a l p i ; Pà, dam la mè pari d 'ia roba ch’om1 vegn; e lui Fa dlvidfit a lò la ra te .

i s . B passò mìa tenfi d ì , essènd ¿fiit tufi, o fio pfissè glòvan F è nèfi in paìs lontàn, e ignò Fa trèfi via o fèfi sò col viv da scandalós.

14. E quand F à consumò tulcosso jè stèfi ona gran fam in chel paìs e Fa comenzó a avèi bfsògn;

i« . L’ è nèfi v ia , e o s’è mess da ña ab itàn t de chel paìs, ch’o Fa man­dò in o sò log a pascolò i animai.

1«. E! voreva impini la sò büsecia dei giànd ch’o mangieva i animai, e nissun o j an deva.

17. Essènd nifi in »è, Fa difi: Quenfi fm é i in ciè d’ mè pà vànzan pan, e mi m òri da fam.

18 . Am' levarò e varò dal mè p à , e a i d irò : Pà, ò fèfi pechèt contra '1 siél e contra ti;

la . Giè son mia degn d’ èss ciamò tò fio; fam com' fin di tò faméi.

so . E, levàndos, Fè nèfi dal sò pà. Issènd amò begn da lon§, o sè pà o rà v is i, e o s’è moss a compasslón, e , nasèndoi incontra , o i è cadfit a col, e o F a basò.

a i . O fio o i à difi: Pà, ò fèfi pe- cfeèt vers o sié l, e vera a ti ; giè mi son mia degn d’ess ciamò tò fio.

sa. 0 pà F à difi ai sò faméi : P rest, porté o prim àbat, vestii, e dèi FanèI in la so m an , e i cauzèi in pè;

as. E menèi fin vldèl grass, mazzèl, mangèm, e stèm alégar;

2 4 . Parché sto mè fid l'e ra mort e F è resfissitò ; F era perz e F è stèfi trovò; e àn comenzó a mangè.

is . 0 sò fio pfissè vèfi F era in i camp; essènd nifi e avisinò a la c iè, Fà sentfit a soné e canté.

sa . L 'à ciamò fin di faméi, e o i à domandò coss'éran stl rob;

t7 . B chest o i à difi: L 'è nifi o tò fradèl, e o tò pà Fà mazzò fin vidèl grass, parché o Fà trovò salv.

18. 0 fio o s’è rabió, e o voreva mìa nè ind; o sò pà donc Fè nififò, e Fà comenzó a preghèl.

la . Ma lfii o l à rispondüt, e Fà difi a sò pà : Èccomo, mi a f servisi tenfi egn, e ò mai mencio ai tò órdan; e te m’ è mai dèfi fin ciavrèt par sté alégar coi mè amìs;

so. Ma dapós che sto tò fi5, eh' o F à divorò la so part coi féman, l ' è nifi, e t 'a i è mazzò fin vidèl grass.

s i . Lfi o i à difi: F io, ti t 'a sè sempra con m i, e tufi i mè bègn in lo i;

s i . E convegnlva mangè e sté alé* gar, parche sto tò fradèl Fera mort e 1' è resfissitò; Fera perz, e Fè stèfi trovò.

T ratta da Stalder.

Digitized by ^ m O q q Le

Page 14: CAPO II. .uœc tonghi - Piemunteis.it€¦ · sero a far £ran festa. sa. Or Il^figlhiol maggiore d’ esso era a*campi;e, come egli se ne ve niva, essendo presso della casa, udì

PAUTE PRIMA.

D ialetto di Val di B u n io (Ticinese).

t i . Un um o gh’eva doi fan t;19. E r ' à d ii ol pu piscén de quil$

al pà : 0 pà, dèm ra part dra roba ch’o m 'toca; e lù o g h 'à spartì ra roba.

«8. E d1 li a poc d ì , miss insèma tù i cuss, ol fant pu piscén o rè na i viagiànd rC ugn paìs lontàgn, e là r'à bùlòu vìa ol fai sò , vivènd in ba- gùrd.

14. E dapù eh' r ' à biù consumòu tù i cuss, r ' à fai na gran caresina in col paìs, e coru r 'à meniòu a ess in nessistà;

i'S. E r 'è n a i, e o s’è miss con un zitadìn d 'col paìs ; e ’1 ra mandòu a ra soa campagna, a pass i pòri.

le . E o bràmàva d'im pì ol sò bo- tà i d’ 11 scorsa eh' majàva p ò r i, e onzùgn gh 'an dava.

17. Ma lù, tornòu in sè stess, r ' à d i i : Quani faméi in cà dol mè pà i gh'à pagn a sbac,e mi chi sbasìss dra fam.

18. A m 'd riz rò , e narò al mè p à , e gh’ dirò : 0 pà, ò pecòu conlr’or scéi e inass a voi;

19. Mo n 'su n mìa dègn d 'ess eia- mòu vust fant; fèm cum vùgn di vust faméi.

so. E o s 'è alzòu, e r ' è nòu da sò pà. E r ' era anc'amò lontàgn, che sò pà o r ' à v is t, e o s’è mòss à compas- gión, e corènd, o gh' è saitòu al col, e o r ’ à basòu.

21. E ol fant o gh' à d ii : 0 pà, ò pecòu contr'or scéi e inàss a voi ; mo n ' sun mia dègn d] ess ciamòu vust fant.

9«. Ma ol pá r ’ k d ii ai so fam éi: Prest, tiréi fora ol iupógn dra festa, e metteigi'indoss, e metéigh' úgn añil in déit, e i calze in pé;

93. E tirei fora ol védil ingrassou, e mazzél, e majem e fém past;

94. Che sto me fant r 'e ra m órt, e r 'é resüssitou; r 'e ra pera, e r 'é tro- vóu; e i á menzóu a fá past.

93.' Intratan! ol so fant majó o r 'e ra in campagna, e quand r 'é tornóu, e r 'e ra arént a cá, r 'á sentü ol sang e ol bal.

20. E r 'á ciamóu vügn d'ilg faméi, e o gh 'á dmanddu cuss i era sti cuss.

97. E corü o gh' i d ii: Vust fradil r 'é tornóu, e vust pá r 'á mazzóu ol védil ingrassou, perché o r ' a rico- vróu sagn e salv.

98. E o gh' é gnu ra rab ia , e ñor vuria mía ná in cá; doñea só pá, ve- gnfi d 'fó , r 'á menzóu a prega.

29. Ma lü , rispondénd, r ' á d ii a só pá: A rá*fé, da tan i agn mi a ov' servia, e n 'ó mailg trapassóu un¿ vust prezét; e mail¿ no m' éi d a i un¿ cau- rc t da fá past coi mé am is;

so. Ma dapú che sto vust fant, chT á majóu ol fai só coi sgualdrign, r ' é vegnü, i mazzóu per iü ol védil in- grassóu.

s i . Ma Iü o gh 'á d ii : O fant, ti t'é sempra con m i, e tüta ra roba miar ' é tó u ;

32. Ma zugnáva be' fá past e stá alegro, che sto tó fradil r ' era m drt, e r 'é resüssitou; r ’ era pers. e r ’ é trovóu.

T ratta da Staldc*.

Digitized by LiOOQ ie

Page 15: CAPO II. .uœc tonghi - Piemunteis.it€¦ · sero a far £ran festa. sa. Or Il^figlhiol maggiore d’ esso era a*campi;e, come egli se ne ve niva, essendo presso della casa, udì

MALSffl LOMBARDI. 47

DiAumro di Locamo ( Tichute).

11 . On ara F à arrak dii 115;«9. E *1 più gióvan da costar • g h 'à

dì al pàdar: P i, dèm la mea part eh* a m 'to ca ; e ’1 pàdar o gh’à fàl fora 1 part.

1*. Da li a poc d i , dop d ie l’ à neUfi h n e n a tùttcòss, el fld più gió- van e «*è toi su , e o a' n*andai via lontàn, e li Fà Ài ballà tùttcòss Iq stravizzi.

14. E pò qnand l’à avùt flnit da agorà tan t com’o gh' n 'aveva, l’ è vegnùda óna gran carestìa in quel paés, e lu l’à corneo càt a sentiste In d leo s t;

i s . O s 'n ’ è dune* andàl, e o s’è ta- eftt a d r i a ón sd ù r da quel paés, ch 'o r à m andàt In d ' ona sova villa a cùrà 1 porseèi.

te . E costn o vorèva pur anc po- dfcss in tesili la busecca con qui glan- dasse eh* a mangiava I porseèl ; ma nlseùn a gh* an dava.

17. Alora r è torn&t in s i stesa, e F è d i : Quanta servttoraja là In cà <F a è pàdar la noda In la bondansa, e mi in tàn t eh* insd a c rip da ffam.

i* . A voi propi tom su , e andarò dal mè pà, e a gh* dirò: P à , a 1*0 propi faja grossa col 8ignór eeon vù ;

19. Ormài a no mèrit più da vess dam àt vost fio; firn come vùgn di vost servitur.

te . B ; tojèndas sù, r i vegnùtdal sé pà. Qnand pò Pera anemò lontàn, o l rà Vèdùt d sò pà, e o s’i movuta compassfógn, e , corèndagh'incontra,o s’ i g h 'i bùttàtsùl coll, e o ’I basà sù.

t l . E *1 flò o gb* à di : Pà, a l’o propi faja grossa col Signùr, e con vù; ormài a no mèrit più da vess dam ai vost fio.

se . Ha el pàdar F à di al servitAn Presto, po rti chi el più bel vestid, e vestil-sù, metti gh i’anèl in d it , e i searp in p i ;

25. E mené scià òn vedè) ing rassit, e mazzi! iò , e mangièm, e lem past;

94. Perché sto m i fio l’era m ort, e l’i tom ài in vita; 1* era pera, e o s’è trovàt. E li i s’i mettùd a d ri a fà posi.

sa. L 'era mo el sò fio maggiur in campagna, e in dal vegni, e in dal vi- sinàss ala cà, l ' à sentìd a sona e caatà.

se . E l 'à dam àt òn se rv iià r , e o gh 'à domandai quel ch ' l’era sia roba.

17. E costù o gh*à d i: L’i vegnùd el vost fred il, e 'I vosi pà l 'à maz- làd iò ón vedèl iograasàt, perché F è tom ài salf.

98. L’ è donca andàl in còlerà, e o no voreva miga andà in cà; però l’è vegnù fora d sò pà, e o s’i mettùd a d r i a pregài.

19. Ma costù, respondint, o gh’à di al sò pà: Ecco, I i già tancl an che Bri a v* stag in obedienza, e a no son mai andàl fora óna volta dal vosi co- mànd; e a m’ì mai dà! ón cavrit par stà ón p i alégar coi m i amis;

so. E in scambi, ' apena c h 'o F i rivàt sto vosi fid, che l 'à consùmàt tû t el fiat sò ooi straSùn, a gh’ì maz- zàd iò ón vedèl lngrassàt.

s i . Ma lù o gh' à d i: F io , ti te sé sèmpar con mi, e tù t ei mè Fè tò ;

s i . Ma bisognava fà past, e sta alé­gar, perché sto tò fredèl Fera mort, e l 'è tom ài In v ita ; F era pera, e o s 'è trovàt.

T a atta da S talder.

Digitized by Google

Page 16: CAPO II. .uœc tonghi - Piemunteis.it€¦ · sero a far £ran festa. sa. Or Il^figlhiol maggiore d’ esso era a*campi;e, come egli se ne ve niva, essendo presso della casa, udì

PARTE PRIMA.

D ia le tto d’ In tra ( Verbanetc).

i l . Un òm u gh'eve dfi fidi ;1 9 . E'1 pùssè pinìn u g h 'à d ii al

so pa: 0 pa, dèm la meja part eh1 o m 'tucche. E lût u gh’ à ipartì fó la sostanse.

t s . Da Inò a p o cd ì,u l pùssèpinìn T Â fai s& ul fagòtt, c l ’è nàélontàn, e là u s’è m etta a stranagià, mac- clànd e bevènd mèl.

14. Dopo I’à b ù i fai fò ul fai sò , l’ è gnu una gran earistie in cól pa- jés, e la gh’ nava mà alla gran p&tane;

i l Quand n n ' gh à vü più d1 dané, Tè n a i da on sclór d’ còl pajés,ch’ u 1* à mandò a una suva vigne a cûrà I porscèi.

1«. E r eva tanta la ghèlne ch1 u pativo, eh1 i sarèssan s ta i bun i glan- darògol di porscèi; ma gnanca d’quiii gh’an dàvan assè.

17. U gh' è gnu in m entf e 1* à d ii : Quant servitù in cà dui mè pà i gh’àn pan fin eh 'in vólen, e mi chi crapi d 'fam .

18. A toraarò a cà dui mè p a , e a gh’ dirò: Al mè pà, a som sta i un gran balossùn;

io . A n ' mèrit prôpi più eh' a m'te> gnìghi par fio; fèm fà ul servitù.

90. E fai e d ii l 'è tornò a cà. Quand l 'è s ta i a un scert post, ul so pa u l ' à vist, u gh ' à vù compassiùn, u g h 'è curü incontre, u l’à brasciò, u 1* à basò su tùtt.

a i . E ul tus u gh’à d ii : Car pà, a som sta i un gran balossùn; a n 'm è­r it prôpi più eh* a m’ tegnìghi par fio.

sa. E M pà l’à domandò I servitù,

e ul gh’ à d ii : Prest, nè a tó i pagn più bell, vistil, mitigh sü i anèi, e calsèl;

ss . Corri, maszè ul vidèl più g rasa, maccèmal, stèm alégar;

sa. Parché sto mè tus l ' eva mort, e l’è rlsciûscitô; a l’évom perdu, e a l*èm tornò a trova. E i àn comensò a portà in tàvole.

sa. Ul fió maggiòr u l’éve in cam­pagne, e in d* ul tornà a cà, r a s e n t i a sonà e fà festín.

ta . U gh 'à demandò a un servitù, cosse l’eve còl catabui.

87. E còl u gh’à d ii: Catti L’è gnu a cà so fradèl, e ul so pà l’à fa i mazzà ul vidèl più grass, parché r è tornò san.

88. A senti insi r è gnu rabbiò come un can, e u n* voleve mia gnì in cà. Ul pà r è gnu fò lù i, e u gh’nava adré com I bun.

88. Ma lùi u Pà roganti s ù : L’ è tan i agn eh’a som in cà, a n ’ v*ò mai disùbidì ona volta, e a n ’ m’-ì mai d a i gnanca un cravètt da stà un pò alégar com i mei compàgn ;

so. Ma quand l 'è gnu còl ch’à mac- ciò tù tt ul fai so com i pelànd, a ì sùbit fa i past, e piantò fistin.

s i . E ul pà u gh’ à rispondü: Sent, ul mè car tu s , ti ti stèt sèmpar chiió con mi, tù tt col ch’è mè rè tó ;

ss . Ma l’eva bè di giùst da stà un pò alégar, parché sto tó fradèl che fe v a m ort, l’è risciùsdtò; a Pévom perdu, e l’èm tornò a trova.

N. N.

Digitized by ^ m 0 0 q Le

Page 17: CAPO II. .uœc tonghi - Piemunteis.it€¦ · sero a far £ran festa. sa. Or Il^figlhiol maggiore d’ esso era a*campi;e, come egli se ne ve niva, essendo presso della casa, udì

DIALETTI LOMBARDI.

D ia l s t to d i B om om ansro ( Vcrbanete ).

«i. Al g h 'è ra na botta un òmo» e r iv a dii m attàj;

1«. E1 più zuvnu du cuséi rà dié unsé a so par! : Pari, dèm i’1 me tocu eh"a v en n i ; e lu rà »parte fóghi la roba.

is . Da là poc tempo, ust matù r à t i r i riva to t cui eh' l ' iva tucàghi, e r è naé via a stimma lontàn luntàn, e r à mangiò '1 fat s5 cun al svaldrini.

«4. Eqnand rà biò'ngfialà tù t cussi, Tè gnùghi na gran carestìa ’n tu cui paisu, e lfi rà smanzà a véi da bso- §nu¿

I S . E rè naé Inà, e rè tacassi tacà B 'o o a d a efi siti là, eh' rà mandàlu a vardè i purlei in t 'l a so campagna.

te . E r iv a vòja d'ampinì la pania dal* glandi c h 'i mangiavu i nlmài ; bui *nzun dàvagu.

«7. Quand rà biò tirà c à 'l cò, rà dl£ unsé tra d ’IQ: Quanci sarvitùl a cà d 'm è pari i àn pan fin ch’l vèiu, e mé chilo i crapi d’ la fami.

1«. 1 lévarò so, e 1 narò cà d’ mè pari, e i diròghi : 0 pari, 1 ò offandd al 8 Ignò ry e v a ;

co. I n’ merti pio da vèss clamò r w t fio; tignèmi comè un di vost sar- v ltù i.

10. Al leva s o , e M va da so pari. L 'e ra 'ncù luntàn ,che so pari l'à vü- s tu lu , e rà san tossi a p ian ti'1 co r, e l’è nàcioghi ’ncuntra, rà ciapàlu'n tal có lu , e rà bas& sòlu.

11. E '1 fio r à dìciughl: P a r i, 1 o offesa al Signòr, e v ü , i n’ merti pio da vèss dam ò vost fio.

i l . Alora '1 pari l'à diciu ai so sar- vltùi : P rà s tu , porte la la più bela

casacca, e mattè sogla ; mattèghi ’n dì 'n aneli, e cauzèlu;

is . E nè tò süb tu 'n bel vidè, mas* xèlu, mangiuma, e fuma na raccon­ci) Ig lia;

*4. Parchè ust mè mattu l'era mor­to , e l 'è risuscitò; l 'e ra persu, e i ò truvàlu. E i àn smania la iavaròtta.

ss . Al prummu dì dû mattai l’era fò 'n t 'u n campu ; e 'n t 'a l gnì c à , quand l'è s ta i a riva, l 'à santo c h i sunavu, e ch 'i cantavu.

as. L 'à damò un di sarvltùi, e l'à dumandàghi, cud Tera sta roba;

17. E cui sarvitù l'à d ii unséghi: L 'è gno cà vost fradè, e vost pari l'à faé mazze 'n vidè bel grassu, par al gùstu da vèghilu san e salvu.

98. L 'è gnoghi la fu tta , e l ' urìva gnanca nè 'n cà. E inòra l'è gno fò so pari, e l 'à smanzà a préghèlu da nè denti.

9». Ma lu , rispondènti, l 'à di£ a so pari: Ecu, inn tanè agni ch'i ser­vivi, e 1 ò mal disubldévvi ’n bottu , e vü ì mal gnanca dàciumi 'n cravic- c h i, ch' I podÌ88 stè légru con i mè amisi;

so. Ma dapussu ch' l ' è gno cà stu, ch' r à mangiò tû t cussi cun al plandi, i mazzà 'n vidé du cu1 ngrassà.

s i . Ma lù l 'à diò unséghi: Abba pu nu tta; té t 'è ' l mè caro, e tû t cui ch 'i ò , l 'è tû t cuss tò ;

S9.Ma a n1 s'pudiva parò fè d'man- cu da stè légri, e fè 'n bel disnè, par­chè to fradè l'era m ortu, e l'è risü- sd tà ; l'e ra pèrsu , e l 'è staó truvò.

Nicolò E. Cattaneo.

Digitized by LjOqq le

Page 18: CAPO II. .uœc tonghi - Piemunteis.it€¦ · sero a far £ran festa. sa. Or Il^figlhiol maggiore d’ esso era a*campi;e, come egli se ne ve niva, essendo presso della casa, udì

8 0 PARTS PRIMA.

Dialetto Bergamasco.

i f . On 6m et gh’ ia du flot;19. E ’1 piô zùen de lur l’ à déè a

sô pàder: Tata, dèm la porslù deso- stansa cb’el me toca; e lü ’lghedividè (a sostansa.

13. Dopo poc d é , ol piô zùen P à regondittôt ol sô, e i’ è ’ndaô in pais lontà, e là l’à dissipât quat al gh 'ia a viv de barachér.

i l . E dopo ch' e! s1 è majàt tô t o! so , al s1 è faô in quel pus ôna care- stéa gajarda, e '1 comensè a èss al bisôgn;

is . L’ è 'ndaô doca a tacàss a ü be- nestànt de quel pais, ch'el l 'à man­dât fo 'n da sô campagna a (à pascolà I porsèi.

le . E là H desideràa de impieniss la pansa di glande ch1! mangiàa i stess suni; ma nissû gh’ en dàa.

17. Turnàt in lu l'à déé: Quatebi- sacche in cà de mé pàder i g' à dol pà a brondôs, e mé ché crape de fam.

18. Leard s ô , e ’ndarô de mé pà­der , e ghé dirô î T ata , 6 pecàt con­tra '1 siél e contra u ;

18. Za no sô piô dègn de ess clamât vost fiôl;ciapém corne ü di vosé sguà- ter.

so. E csé , sbalsàt in pé, '1 végnè de sô pàder; ma l'era amô de lontà, che so pàder el l'à dôgiàt; el s'è mnit a compassiù, e, corit incontra, '1 ghe s 'è bôtàt al col, e ’1 l'à basât sô.

s i . 01 flôl el gh 'à déé: Tata, ô pe­càt contra '1 siél e contra u ; za no sè piô dègn de èss ciamàt vos fiôi.

s t . Ha '1 pàder l 'à défi ai sò ser­v itó ri P rèst, porté ché '1 piô bel àbet, e vestii; meliga l'anèl in d it, e i scar­pe In pè ;

ss . Héné ché û vedèl ingrassàt, e copél, e maèm, e fèm baracca;

t4 . Perchè sto mé fidi P era mort e Pè resûssitàt; l 'e ra per» e a ' l 'à troàt ; e csé i comensè a fà festa.

ts . 01 fiôi m agiùr, che l'e ra fô 'n di cap , in del tu raà a c à , l'à sen tît a sunà e cantà;

te . Ciamàt û di sô serv itèr, el g*à domandàt, cossa l’era sto bacà.

87. E lü *1 gh'à risponditi L'èégnit tô fradèl, e tô pàder l’à copàt fi vedèl grass, perchè ’I l 'à ricûperàt sano e salvo.

t s . Alura al fradèl m agltr al ghe 8altè la mosca, e '1 volia miga ’ndè ’n cà ; e ’1 pàder P è égnit fô , e l 'à comensàt a pregàl.

88. 01 fiôi l’ à rispôst a sô pàder ; Ecco, a mé, che l’ è tace agn che ve serve, sensa mai trasgredì û vost ù r- d en , no m’ i mai daé gnà fi cavrèt de godim coi mè amis ;

so. E dopo che l’ è égnit sto fiôi ché , che P à nfajàt tôt ol sò col po­tane , i copàt ô vedèl ingrassàt.

s i . Ha ’1 pàder el gh’ à dé& Té, 'I mè séèt, te sè sémper con mé, e tô tol mé P é to ;

88. L’era però de giôst de god e tripfidià, perchè sto tô fradèl l 'e r a m órt e l 'è reégnit; l'era pera e s ' l 'à catàt.

Pite Riratta db fivastou

Digitized by G o o g l e

Page 19: CAPO II. .uœc tonghi - Piemunteis.it€¦ · sero a far £ran festa. sa. Or Il^figlhiol maggiore d’ esso era a*campi;e, come egli se ne ve niva, essendo presso della casa, udì

DIALETTI LOMBARDI. M

D ialetto C anuco.

i l . On ò a al gh' avìa du fkòi;1«. Al pusaè zóen Pà dèi a aè pi*

der : P u p a , dam la part che m'a vé; e Ifi '1 gh ' à spartii la só roba.

•a. Dopo qualcb dé, al pfissè zóen T à fai s o ’l fagòt de tot quel ch’ ai g h 'av ìa , Pè andàt In t ’ñn paés luntà lnntà , e là Pà spendìt tòt el sò In di véase.

14. Quan Pà avìt consfimàt tòt, Pè ègnìl una gran earestéa In quel paés, e 1& al gh ' ia miga de cumpràsa da mangia;

is . Alura F è 'n d à t da on siùr de quel paés, eh’ el P à mandàl nel sò etoe a vardà I rèi.

te . E l ü 'l vorìa impieniss la pansa eole glande ehemagnàa i ròf;ma nissu gh’a na dàa.

17. Alura al s’è mesa a pensà i fat » , e r i dét da per 1Q: Quanti *ser- vitùr in casa da mè padre i gh’ à pà infina eh ' i v ó i, e mé ché mòre da tua.

16. Léarò sò, andarò da mè padre e gh’a dirò : Papà, mé ò peeàt anvèrs al Signùr e ’nvèrs de té ;

1«. No só mlga dègn che le me d a ­m i pò tò fiól ; ma tègnem come ’n tè servilùr.

so. L 'è leàl só , e P è égnit da sò padre ; quand 1* era amò luntà •, sò padre r à vést; Pà senlit cumpassiù, el gh’ è curii ancuntra, el gh’à tra ii brasa al col, e ’I Tà basàt sò.

s t . El flól el gh’à dè i: Pupà, m éò peeàt anvèrs al Signùr e anvèrs da té ;e no sò miga dègn che le me clà- m eitò fiól.

ss . Ma el pàder l’ à dét ai sò ser- vllùr : P res i, portè ché el vestit pò b e l, e metìghel sò, metìga sò ’n anèl an d it,e metìga sò dele bele scarpe;

Ss. E menè ché ’n vedèl grass, e massél, ch 'e l manglarèm e farèm festa;

S4. Perchè sto mé fiól Pera mori e adès P è resussilàt; P era perd ìt,e adèss Pèni tru à t; e i s’è mess adré a mangià.

ss . El flól prém P era a fo ra , 6 quand P è tu rn à t, che Pè stat arént a cà , Pà sentii a sunà e cantà.

86. L’à clamàt on servitùr, e’I gb’à dumandàl cossa che Pera quel bacà.

S7. E '1 servitùr al gh' à dét: È égnit tò fradèl, e lò padre P à massài 'n vedèl g rass, perchè r è turnàt sà.

88. Lu P è 'ndàt an còlerà, e '1 vu- ria m iga’n d à ’n casa; alura '1 padre T è égnìt fo ra , e ’1 r à clamàt.

89. Bla lu ’1 gh’ à dét a sò padre : Varda, P è tanti an che mé le serve, la sò sempre stat obediènt; e la m’è mal dat un cavrèt da mangià cui mè cumpàgn;

so. E perchè è égnit sto tò fiól, che Pà consùmàt tot an d 'i véase, té t’è massàt un vedèl grass.

81. Ma '1 padre '1 gh' à dét : Sen i, al mé fiól, té ta sè sempre con m é, e tòt quel che g’ ò P è tò ;

ss . Bisognava però fà lesta e alé- g réa , perchè sto tò fradèl l’ era mori e adèss P è resussilàt; l'ìem perdtl e adèss l'èm truàl.

Faustino S arsbvebuio.

Digitized by Google

Page 20: CAPO II. .uœc tonghi - Piemunteis.it€¦ · sero a far £ran festa. sa. Or Il^figlhiol maggiore d’ esso era a*campi;e, come egli se ne ve niva, essendo presso della casa, udì

PART EPRTMÀ,

D ialbtto Cscnasco R u stic o .

i l . N’ùmen a ’1 gh’ia du bagài;18. *L pô dôen Pà déé a sô ta : T à ,

dèm la part dal m è , che m* a toca ; e lü , sô tà , aM gh*à faé tra lur le dii- sgiù.

is . Da lé a poc d é , faé’1 fagot da tôt al sô , *1 bagài pô dóen I* è naé amvià *n d’ôn pais da Iuns féss, e là *1 gh’ à consumât fô tô t 'l sô’n stra- vesse.

14. Dopo ch’el gh’à. livrât da daga la fi, *n chel pais gh*è naé na cara- stéa pütardia, e IB ’1 s’è troàt prope’n bisôgn;

is .E g h ’ è ignit *n cor da nà da jfi dal pais, al quai a ’1 P à cassât an la vela a fà ’1 purchér.

1«. E*l sa saràv ’nféna sadûlàt coli glande dl roi ; ma nissû ga na daa.

17. A la fi a ’1 s* è faô na ra s ù , e da lû ’n ta r lu '1 gh’ à déé: Quaé ser- v itù r an ca da mè tà i gh* à *1 pà *n bund ansíale mé só ché quase ’n pisa da la fam.

18. Narô véa da c h é , narô da mè tà , e ga disarô : T à , mé gh* ô faô *1 pacàt ancuntra *1 siél, e ’ncuntra u ;

10. Hé no so* pô degn da ess ciamàt vost bagài ; tratèm anfurma i vosÔ servitùr.

so. E sensa & tate sprolunghe, l’è naé da sô tà. ’Nslbé che l*era amó da luns, sô tà ’l P à cugnussit, gh'è ignit da caragnà, a*l gh’ècu rit ancuntra, e brassàndol sô *1 P à basât.

81. ’L bagài U gh1 à déé : T à , mé gh’ è faô’1 pacàt*ncuntra*1 sié l, e cuntra u ; mé no sô pô degn da ess ciamàt vost bagài.

88. E *1 tà l*à déé ai servitor: ne­mo, svelte, serai fô lavesta pô reca, e matigla sô; matlga la éra *n dal d it, e 1 scarp an d’ i pè;

88. Mané *1 vadèl pô grass e mas- séi; sa maje e sa ble alegramento;

84. Chè sto mè bagài Pera m o rt, e Pè resûssitàt; al s* era pardit, e *1 s* è traà t amô. E lé i à scumensàt 1 dlertimét.

a». ’Ntat torna a cà l’otre bagài pô vèé che l*era a fô , e 1 sent a sunà e cantà;

88. A ’1 dam a ’n servitùr, a ’1 Pan- türèga da stô budéss.

87. E lû *1 gh’ à respundit: Gh’ è turnàt a cà tô fradèl, e tô tà l'à faé massà 'n vadèl, perché ’1 Pà quistà t sà e salv amô.

88. E lû P è naé ta t an côlara, ch’el vuria mia nà da dét. llura sô tà P ¿ ignit da fô a pregàl.

ao. Ma lû *1 gh* à respnndit: I è taô agn che va serve, e gh’ ô faé semp tôt chel che m1 i urdenàt; e m’i mai daé gnà ’n cavrèt da god an cumpa- gnéa di mè camarade;

so. Ma daché gh1 è ignit a cà stô vost bagài, ch’el gh’à livrât da coo- sûmà fô tôt con de li done da mal fà , gh’ i massât al vadèl pô gràss.

s i . Ma ’1 tà ’1 gh’ à déé: Bagài, té t’ a sé semp con m é, e tôt chel che gh’ ô mé l’ è a’ tô ;

sa. Ma l’era bé da giôsto, che stés- sem ’n pô alegramént e fféssem na fe- stiola, perché stô tô fradèl l’era m ort, e l’è resûssitàt; a *1 a*era pard it, e M s’è truà t amô.

Prete G iovanhi S o lbea .

Digitized by LjOOQ le

Page 21: CAPO II. .uœc tonghi - Piemunteis.it€¦ · sero a far £ran festa. sa. Or Il^figlhiol maggiore d’ esso era a*campi;e, come egli se ne ve niva, essendo presso della casa, udì

DIALETTI LOtfBAlDI. 83

Dulbtto Busciano.

f i . Ón òm el g h 'ià da sòèé;iS. CI piò sùen el disè al sò bobà:

Boba, dèm la pari de beni che me peiioca ; e la el ga fé le pari.

ts . Poc dopo el piò zùen, fat so tòta la sò ro b a , el sé metè ’n viàs per dn paés tonta, e l i *1 majè fòratòt el sé, ea dei vésse.

14. Dopo clTel g 'à ìt eonsòmàt tòt, s*è fat en quel paés òna gran cari- stia, e In '1 scomensé a troàss en bi­sógni

l i . E P and i, e ’I sé meté a sèrver giù de quel paés, ch’el la mandé en dei sò camp a fa pascoli 1 porsèi.

le . E ra e ré s volit impienì la so pansa dele taèle, che I mangila 1 sì; ma nlssu gh’ en dèa.

17. Tornàt pò *n lù , *1 disè : Quaé servitùr en cà de mè pàder i gh’à a- bondansa de pà ; e mé ché mòre de fam.

is . Léarò so , e ’ndarò da mè pè- der, e gh’a disarò : Bobà, ò pecàt con­tro 1 SIgnàr, e contro de tó ;

18. Za no sò piò dégn d*èsser cia- màt vosi fidi ; tlgnim come giù dei Tost servitùr.

so . E leàt sò, l'andè de sò pàder. Sò pàder el la vedè, che l’era amò de lo n s , el s*è moit a compassiti, e, corèndogh' incontra, el gh' è sbalsàt al co l, e '1 T à basàt.

S i. A lara 'l flòl el gh’à d ìt: Bobà, ò pecàt contro '1 Signùr e contro de vó ; sa no sò piò dégn d*èsser ciamàtTOftt fiòl.

ts . Ha 1 pàder el disè ai sò servi­

tù r : Zò p res t, porté ché ’1 piò bel àblt e vistìl, e mitiga Panèl en d lt , e le scarpe *n pè ;

Ss. E menò fòra òn vedèl engras- sà t, e copèl, e mangiòm, e stòm alé- gher;

34. Perchè sto mè flòl che ché Pera mori e Pè resòssitàt; Pera pers e Pè stat catàt; e i sa metè a tàola.

ss . El séèt piò grand l*era*n del camp, e *n del vègner a casa, quand che 1* è stat v is i, el sentè a sonà e cantà.

te . E ciamàt (Óra òn serv itù r, el ga domandò, che noità gh1 era.

S7. E lù *1 ghe rispondè : L*è rià t tò fradèl, e tò pàder P à copàt òn vedèl ingrassàt, perchè *1 Pà ricfipe- rà t sà.

38. E iti Pè andàt en còlerà,e noi* volia andà déot; ma sò pàder l’andè fora, e ’I se metè a pregài.

89. E iù ’n risposta*! ghe disè: Var- d è , P è tafi agn che va serve, e no v’ò mal dlsnbidit; e vó no m*i mai dat gnà ’n cavrèt per godimela coi mè camerade ;

so. B adèss che quest* àlter che ché, che P à majàt fora *1 sò cole done, l*è tornàt, i copàt per lu ’l vedèl ingras­sàt.

s i . E’I pàder el gh*à rispòst: Car el mè séè t, té te sé sèmper con m é , e quel eh* è mé 1* è tò ;

ss . Bisognàa fa past e godisela, perchè sto tò fradèl che ché 1* era mort e Pè resòssitàt; P ie pers e 1*6 catàt.

Conte Luigi Lechi.

Digitized by Google

Page 22: CAPO II. .uœc tonghi - Piemunteis.it€¦ · sero a far £ran festa. sa. Or Il^figlhiol maggiore d’ esso era a*campi;e, come egli se ne ve niva, essendo presso della casa, udì

PARTS PRIVA.

Dialetto di Valcammoca (Bruciano rùstico).

11. On ora cl gh’ ìa du matèi;12. E ’1 pio zùen de lur el gh’à dit

al pare: Bubà, dam la part de la so­stanza che m’toca; e Iti P à diidìt a lur la sostanza.

15. E poc dé dopo, cl fiòl pio zùen, tòt so tota la so roba, Pè ’ndàt en d'¡in paìs lon tà , e là l ' à consòmàt el fat sò a godisla.

14. E dopo ì consòmàt lò t,c l gh’è gnìt òna gran caristìa en quel pais, e Iti Pà scomensàt a patì;

itf. E Pè 'ndàt a ìer con giù de quel paìs,ch’el Pà mandàten d’òna sò cam­pagna a pastura i porsèi.

16. E ’1 gh’ìa vìa d’empienìs el vè- ter de le giande ch’ i majàa i porsèi; e nigù i gh’cn dàa.

17. E pensando sò , Pà d it : Quaó* laureò en cà del mé pare i è ’n mèz

al pà; e mé crape de fam.18. Oi leà so e ’ndà de mè pare, e

diga : Bubà, ò pecàt aànte ’1 ciél e aànte té ;

19. No so pio dégn, eh’ i me disc to flol; tègnem compàgn d’un tò laurét.

so. E l ’ è leàt so , e Pè gnìt de sò pare. E 'n tà t che P ira amò Ionia, so pare ’l Pà èst, e ’1 gh’à ìt compassili, l’è c u r ìt , e ’1 Pà brassàt, e '1 Pà ba- sàt so.

s i . E ’1 fiòl el gh’à dit: Bubà, ò pe­càt aànt’el ciél e aànte té ; no só pio dégn, eh’ i me dise tò fidi.

22. E’1 pare ’1 gh’à dit ai servitùr: Prèst, mitiga ’ndòs la pio bela gipa ; mitiga Panèl en dit, e i laùr en d i pè;

25 . E menè ché’l vcdèl ingrassai , cupèl e mangiómcl, e stóm alégher;

24. Perche sto mè malèl Pira mort e Pè resùssitàt; l’ira pers e s’ Pà troàt. E i s’ è mess drè a fà ’I past.

2$. El sò matèi piò èc Pera en d'1 cauip, e ’n del torna e gnì visi a la cà, P à sentìt a sunà e canta.

26. E 1’ à ciamàt giù di se rv itù r, e ’I gh’ à domandàt cosa l’ ira quela roba.

27. E lt i’l gh’à dit : Tò fradèl P è gnìt, e tò pare Pà cupàt tin vedèl in­grassai, perchè ’I Pà troàt franco.

28. Lu ’1 s’è ’nrabiàt, e ’1 volìa mi- ga ’ndà de déter; ma sò pare, gnìt de fò, el Pà ciamàt.

29. E lu ’l gh’à respondit a sò pare: 1 è taé agn che te serve , che no ta destibedesse; e mai ta m’è dat un ca- vrèt de raajà coi mè amisi;

50. E dopo che Pè gnìt sto tò fiòl, che P à dioràt el fat sò co le porche, ta gh’c cupàt un vedèl engrassàt.

51. E lti’l gh’à d it: Matèl, té ta sè scraper con m é, e tòé i mè laùr i è tò ;

52. E P ira nescssare fà past, e sta alégher, perchè sto tò fradèl l’ ira mort e Pè resùssitàt; Pira pers e s’Pà troàt.

Gabriello R osa.

Digitized by ì^ o o q Le

Page 23: CAPO II. .uœc tonghi - Piemunteis.it€¦ · sero a far £ran festa. sa. Or Il^figlhiol maggiore d’ esso era a*campi;e, come egli se ne ve niva, essendo presso della casa, udì

DIAMOTI LOMBARDI. 55

Dia u t t o Cbbmoresb.'

l i . Gh’era n’òm ch’el gh’iva du «61;

19. E ’1 pu glóven de lur el disè al pàder: P u p i, dème la purziù del vò­ster cbe me tuca ; e lu ’1 ghé fè le part del sò.

i s . Dopo pochi dé, el flól pu giò- yen el io d i sò tò t, e Pandi in luntàn paés, e là el cunsumè tòt el sò vivènd da scapestràt.

14. E dopo eh1 el s’ ave mangiai tot, vegnè na gran carestìa in quel paés- là , e lù 'l cuminzè a'vìghen de bisògn;

i s . E Pandè, e ’I sem etè a sta con en slù r de quel paés, ch’el la mandè fora cui nimài.

16. E lu Paràf fina vurìt implenisse la pansa cun le glande che mangiava1 nim ài; ma nlssòn ghe nadiva.

17. Alura turnàt in Ifi, el disè: Quanti servitùr in cà de mé pàder I gh’à del pan da t r à ’nsò; e mé chi mori de fam.

l a. Tudarò so, e andarò da mé pà­d e r, e ghe dirò: Pupa, 6 pecàt con­ira 1 siél, e in faccia a vò;

i t . Ne soni pò degn d’èsser ciamàt vòster flól ; tegnime cume on di vò- ster servitùr.

20. E '1 tudè so, e ’1 végnè da sò pàder. L1 era anmò da luntàn, e ’I pà­der el la vedè, e ’1 na sentècumpas- siù; el ghe curè ’neontra, el ghe t r ii brazz al col, e *1 la basi sò.

S i. E ’I flól el ghe'd isè: Pupa, 6 pecàt c o n tra i siél, e in faccia a v6 ; ne soni pò dègn d ’ esser ciamàt vò­ster flól.

SS. Alura el pàder al d is i ai sò ser­vitùr: Purtè sòblt chi el pò bel ve-

stìt, e vestii so , metìghe’n an il in d ii, e dele scarpe ai pé;

SS. E meni chi el vedèl pù grass, mazzèl, e mangiùm e stùm alégher;

l i . Perché ste mé flòl chi P era m ori, e Pè resussitàt; Pera pere e ’1 s’è truvàt; e i cuminzè a mangia alé- gramént.

SS. El flòl magiùr po Pera a fora, e quand el végnè, e ch’el fudè a prof a casa, el senti ch’i sunava, e eh’ i cantava.

Se. El clami òn di servitùr, e ’1 ghe dumandi cussa Pera.

17. E lu ’1 ghe d is i: É rivàt sò fra- dèi, e sò pàder Pà mazzàt en vitèl grass, perché ’1 gh’i turnàt anmò san e salf.

38. E lu Pandi in còlerà, e ’I vu- riva m iga’ndà’n cà; e sò pàder el venz fora, e ’1 cuminzè a pregài.

S t. E lu , rispondènd a sò pàder, el ghe disè : L’è chi tanti an che ve ser­v i, e ò sèmper fat nè pò nè men de quel ch 'ì vurìt; e pur ne m’ì mai dat gnanca en cavrèl da goder cui mé amich;

so. Ma mala pena che Pè rivàt sto vòster flòl chi, ch'el s’è mangiàt tòt cun le done de mònd, sòbit gh’ì maz­zàt en vitèl grass.

s i . E lu ’1 ghe disè: Té, fiol mé, te s i sèmper chi cun mé, e tòt quel che g’ò de mè, Pè anca tò ;

ss. L’era po ben deg iòstd ’avighe gòst e de stà alégher, perché ste to fradèl chi Pera mori e Pè resussi- tàt; l’era pere e ’1 s’è truvàt.

Ing. Eu a Lombaumbi.

Digitized by Google

Page 24: CAPO II. .uœc tonghi - Piemunteis.it€¦ · sero a far £ran festa. sa. Or Il^figlhiol maggiore d’ esso era a*campi;e, come egli se ne ve niva, essendo presso della casa, udì

Digitized by Google