Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola...

53
PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu- ca, cop. net principali dialetti pedemontani. Serbando sempre l’ órdine da noi adottato nelle due prime Parti, soggiungiamo la versione della Paràbola in tutti' quei dia- letti e suiÌdialettj che pòrgono maggiori variazioni nella pro- nunzia, nella forma o nelle radici. A rappresentare i suoni di- versi ci siamo valsi del sistema ortogràfico da noi esposto neì- T Introduzione a pag. m ix e seguenti. Le versioni poi ci furono graziosamente apprestate dagli studiosi più distinti d’ ogni sin- golo paese, che furono da noi invitati a rèndere il testo tanto letteralmente quanto lo permcttèvano L mezzi e l’ ìndole del rispettivo dialetto. Se taluno, cosi nelle due prime Parli, come in questa, ha talvolta,deviato, il maggior nùmero per altro.si è serbato fedele, e ne rendiamo pùblicbe grazie di nuovo si agli uni che agli altri. Alcune discrepanze nella forma T lungi dal- l’ èssere imputate ad infedeltà del traduttore, dèvònsi attribuire solo all’Ìndole del dialetto, od alleconsuetudini dei luoghi. Il seryo, p. e., parla col padrone., ohi in seconda persona singo- lare, ora plurale, ed ora in terza persona, giusta l’uso del .pae- se, al quale non può il traduttore derogare. Lo stesso dicasi dei rapporti tra padre e figlio. Avvertiremo ancora, che la mo- dèstia d i, pavecqbi traduttori non ci permise di publicarne il none a piedi della versione.rispettiva, come avremmo desiderato poter fare per guarentigia comune... Per vltimo -abbiamo coordinato tutte le versioni 6ulla norma dell’ esposta classificazione, facendo precèdere le piemontesi alle vanavesij e queste alle monferrifie. Cosi pure le urbane precè- dono le alpigiane in ciascun gruppo. Digitized by Google

Transcript of Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola...

Page 1: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

PARTE TERZA

CAPO »1.

Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu­ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

Serbando sempre l’ órdine da noi adottato nelle due prime Parti, soggiungiamo la versione della Paràbola in tutti' quei dia­letti e suiÌdialettj che pòrgono maggiori variazioni nella pro­nunzia, nella forma o nelle radici. A rappresentare i suoni di­versi ci siamo valsi del sistema ortogràfico da noi esposto neì- T Introduzione a pag. m i x e seguenti. Le versioni poi ci furono graziosamente apprestate dagli studiosi più distinti d’ ogni sin­golo paese, che furono da noi invitati a rèndere il testo tanto letteralmente quanto lo permcttèvano L mezzi e l’ ìndole del rispettivo dialetto. Se taluno, cosi nelle due prime Parli, come in questa, ha talvolta,deviato, il maggior nùmero per altro.si è serbato fedele, e ne rendiamo pùblicbe grazie di nuovo si agli uni che agli altri. Alcune discrepanze nella forma T lungi dal­l’ èssere imputate ad infedeltà del traduttore, dèvònsi attribuire solo all’ Ìndole del dialetto, od alleconsuetudini dei luoghi. Il seryo, p. e., parla col padrone., ohi in seconda persona singo­lare, ora plurale, ed ora in terza persona, giusta l’uso del .pae­se, al quale non può il traduttore derogare. Lo stesso dicasi dei rapporti tra padre e figlio. Avvertiremo ancora, che la mo­dèstia di, pavecqbi traduttori non ci permise di publicarne il none a piedi della versione.rispettiva, come avremmo desiderato poter fare per guarentigia comune...

Per vltimo -abbiamo coordinato tutte le versioni 6ulla norma dell’ esposta classificazione, facendo precèdere le piemontesi alle vanavesij e queste alle monferrifie. Cosi pure le urbane precè­dono le alpigiane in ciascun gruppo.

Digitized by Google

Page 2: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

DIALETTI PEDEMONTANI. 905

D iu e t t o T o im rsF ..

il . ün òm a Pavia doi fidi; l i . Cui pi giovo l’à dit a¿ò padre:

dèæ la part di béni eh'a m’ iuca: e cbièl d’ cui beai la laine doe-parti

<s. E da li a pochi dì *1 fidi-pi gtó- vo, bfità ansèm tût cul.cb’a Pavia* lira di sò beni, a*è andàsne ani* ün fiais- lonlào; e là mnànd una vita os- liosa ëlüsü riosa,a l’à dilapidât falsò.

14. E dop d'avéi consümà lui lo eh1 a Pavia, venta ch'ant eul paìs aj nassa una lamina die pi fere, e che chièl coinénsa a manche del neces­sari;

1«. E s’è dasse ardriss, e s’èagiu- stasse at servissi d’ün sitadìn d’ cui paìs, eh*al'à mandalo a na soacas- sina con P iinpiég de rauè i pors an pastura.

«a. E a desiderava <1*empisse la pansa d* cui agiàrft islèss ch'i pors, a mangiavo; e j ’era gnün eh*a i por- téissa.

ì 7. Bla anfìn antrà ’ut se stess l ’ à dii: Quanta gent salarla a eà d’ me padre Pà <!’ pan an abondansa, cmi son sì cli'i mòiro fi' fain!

18. L’ e lemp Ciri m’ leva da sì, e c h ’ i vada da mè padre, e ch’ ìj dia: Padre, mi i' ô pecà contra M siél e an vostra presensa :

io. I son pi néu dégn d’esse ciamà vosi Boi: acelème coni’ un di-vostri servitùr. -

io . E alvahdse sû, Pèvnu da sò padre. Ma già si' povr fidi, Irovanidse giumai vsìn a la cà d’ sò padre, chial-sì Pba vdülo, e pia da la compassion j’ ècorüje ancoulra, P à ajnbrassàlo e basalo.

si. E M flòl j ’à dije: Padre, mi P ô pecà conira *1 siél, e an vostra pre­sensa: son pi nén dégn d’esse ciamà vosi nói.

' st. Ma sò padre l’ à dit ai sò ser­vilón Tiré subii fora la vesta pi pres- siosa e hfilèJla; buteje sò anèl ant’ el di, causaèje i stivale l;

ss. E mnème sì un vilèl bin grass, masséto, e fé eh* la cüsiña a branda, ch'aj sia pb dlsnèe ün trataménl da nosse;

ik . Perchè sto mè üd! Pera mori, e Pè torna a vive; «’era perdfiatt, e Po tomàio a trové.: e s*son bfitaste a {àula.

ss. Ma 'I flòl pi vèj* Pera an cam­pagna; e vnènd vers .cà, qtand a n'è stane vàin,Pà sentü eh’ a s’ sonava, e eli’ a s’ baiava..

so. L’à ciamà ün di aervttór, e a l’ à interogàio del perchè d’cla novità?

27. E chial-sì j'à dije: Vosi frati! Pè vnu, e vosi padre Pà fàit raassè fin vilèl bin angrassà, perché Pà ri- cuperàto sanje s N».

28. A sic parole-ài Pè andàil fcn còlerà, votìa pi nén irilrè *iit* cà. Perlo, so padre surlièml chic! istèss a s*ò ftissc a prégbèlo d’ Vorèl intrè.

so.MaM Qòl rispondendola j ’à dìje: Son tanti ani eh1 i V’ sm o , e i’d mal trasgredí ün di vóslri órdin; é voi m‘avì mai dame un cravól da fè ün ragosio con i mè muís. .

ao. Ma apena vpft sto vosi fidi', ch’a Pà divorà M fal sò còu d* (piume d' mala vita, i fè massè pr chièlun vile! bin angras9a. • * .

31. Ma ’ I padre a j ’à dijer M« car Boi, li l' ses sempre con mi, e luilo ch’ a Pè mè, l'è lò.

st. Ma bsognava dè ün gran posi, e fè n'argioisausa, perché to fradel lo cherdìa mori, e Po tornalo a vede viv; Pavia pèrdùio, e Po tomàio a trovè.

N. N.

Digitized by ^ m 0 0 q Le

Page 3: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

#06 PARTI TERZA

D ialetto As t ic u k o (Piemontese).

l i . Üb ©m l’avìa do! 1151;.l i E *1 p& giovo a l’i dita sò pa­

ri: Pari, dème un pó la mia,pari; e 'I pari a l’à divi* le sostansefra lor.

is . Da li a pochi dì, essènà tulli raduni, M pü giovo a Tè partì per fin; pois lonlàn, e là a l’à dissipa la sua part, vivènd lùsfiriosamént.

I«. Dopcbel’àviapol consuma tùli, ani col paia a j ’è vnije na gran fam, e chlèl Tà comensà avèj d* bsògp;

t>. B l‘ è andàt a stè per servilór a cà d'uli d* col pais, dal qual l’ è stai mandà an campagna an pastura al erin. 1

16. Chtèl al sercava d* empisse la pausa di giandr, ch’a mangiavo lor; ma gnfin a j na da»ia.

17. Anlora torna ant se stesa a l’à dit: Quanta gent d’ servissi an cà d’ mè pari abondo d* pao, e mi qui a mor d’ la fam i . . .

18. Aidrò dunque da mè pari, e a j diro: Pari, mi già i’ ö fàt mal avanti al siél e avanli a voi;

49. Già mi son pur nén dégo che a m’ clami vosi fidi: fèmi com’ un di ▼osi servliór.

50. B ausàndsl a l ’ è andàt da sò pari. A l’ era ancora lontàn, qoand sò pari l’i visi, e pia da la còmpas* sión a j ’ è corrüje ’neontra, l’ à am- brassàlo antèra al Col, e l’à basalo.

i l . E 'I 051 a l ’ à dije: 0 pari, mi I’ ö peccà contra *1 siél, e voi ; già aonpfinéndégn ch’a m’ clami vosi USI.

> 22. E ’I pari dls alservilór: Prèsi, porlé la vestimento pù bela, e vestilo subii: iràtèj l’anèl anl’l di, e le scarpe ant i pè;

25. Mtlè prèsi'UQ vldèl grass, e masséto: mangiòma, e dòma fin pasl;

24. Perchè cosi mè 1161 a.I’era mort, e l’è rlsfiscltà; l’era perì, e I* è stai trovà; e a s* son bfilàse a mangiè.

2». El 1151 pii vèj a l’era an cam­pagna ; tornànd, e trovàndsl vsio a cà, a l’à sentì la musica;

26. E a l’à ciamà ’I perché a *n -servilòr?

27.Cosi qui j*à dìje:Tò fradèla l’è tornà, e lò pari l’à fot massè fin vi- dèi, perchè a l’è torci a.cà san esalv.

28. Cust flol l’è andàt an còlra, e ’1 vorìa nén entrè. 8ó pari anlora j’è vniije ’neontra, e lo pregava ch’ à l’entrèlssa.

29. E chl.èl a j à respondfije: Bòa tauli ani'che mi a v* serv, e j 6 mai disubbidivi; e voi a m’èi mal dàini n’ftgnèl da mangiè con i mè ami«;

so. E dop che cust vosi Adi che a l’à divorà la soa part con le done d’ mòrid, a l’è lornà, a j’èl massa un grass vldèl.. si. Anlora ’i pari a j’à dìje: Seni, mè fidi, li a t*sèssempre con mi, e tuli co» a mi posséd a i’è tò;

52. A bsognava però dè fin pasl, e slè allégher, perchè lò fradèl a l’era mort, e a l’è risusdtà; l’era perdfissi, é l’avòma trovilo.

N. N.

Digitized by Google

Page 4: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

DIALETTI reM M M TAM . »07

DuLvrro di Fossaho.

<i. ì i a ò n i l’iw i dui fidi; f t . E *1 pi glóvo • j ’ i dijes Pare,

dime 1« mia pari eh'a m* veo; e ’ l pare a Pà fàit le pari.

«s. Qyaieh’ di dàp., a s'è andasoe »ni» fin paìs ben lonlàrn, e t j ’i-pa ’ndije vài re, eh’ a Pà fàit sauté tfit, «bandoniodse a ogni sort d’ piasi.

1 1 . Ma quand’ a Pà avfi -fàit prà nòtd* quanl* a Pavia, a j ’i vnujeàna Cam ani* cui paìs, cip fasia oràrie chièt balia la grangia;

«K. E s*i agifistasse con improprie- Uri d* culpáis, eh’a Pà mandàlo a la soe casaina a guarne i crin.■ fc . E. a Pavria vulsùsse empi la panaa d* cute giandr eh’a mangia vp i animai; ma j ’ era 'nsfin ch’ a j na déissa.

I l Ritorni 'nt aè sjess a l£ dii: Quanti srvllàr Ch' *nP cà d’ mé pare a mangio tant ch’a s' lu lacco, e mi I mor d’ fam!

18. Sfi dñnque» i ’ndaro da mé pa- re , e j dirò: Pare, P d pcà conira 'I siét e conira d* vu;

io. l son pi nén degn, eh’ a m’ dio vosi flòi; bùiime ’n t’ 'I numer di vostri servitór.

in. Dii, ráiL. E a Pera ancór bin lontàn, quanti so pare al Pà vfet, e pià da là compbssión j ’i cursincon­tra, e a flnìa pi nén d’ basilo. .

St. E '1 fidi a | à dije: Tare, P 5 pcà contra M siét e contra d' vu; 1 son pi nén degn ch'a m* dio vostUòl.

22. 'Nlora'I pare a Pà ciamà i srvi- tór, e a j ’à comandale d’ porli sfibit

r à b lt ch'a PaVia prima« d’ vslilo , d 'b ü tije Panil ’ni* i d ì , e le scarpe 'n l'lp e;-.

28. 'Kdi *ntT là stala, sogiüas M pa­re, p ii fin di pi bei v ì l i f , m assàio, e ch'i stogo alégher:

K . Prchi mé fidi l’era mort, e Pé risfisiti; a l'era p en , « I Pò tro v ilo : e a l'àn bfità i p i sut la tiu la .

SB. 'fit cui mentre 'I flòi pi v ii eh' Pera 'n campagna, S' na turna a cà , e s in l ch’a s’ sona, e s in l ch’a s' baia.

26. Tnlèroga On di srvltór, cosa vói dì k k li? ,

27. ’L Jrvitér a j rspònd: Tosi fr il P i turni a c à , -e vosi pare voi s ii alégher, prchi ch'a torna a essi si.

28. Sentirlo eh* Pera, a j i vnfije "*1 fu i, e a vulia pi nén en lri ’n i cà. Dunque '1 pare l’à dovfi sùrtì c h iil , e preghilo ch'a intrélsaa.

28. Uà '1 fio pi v ii a disia: O pare, a soo tanli ani ch’, I v’ servo , e. P 6 mai dsfibidive ’n i niente : e voinPéve.m ai dirne i n bero, pr sta *n pòcallégr con 1 mé am is;

SO. 'fitànt prchi eh* s’ lu rd , eh a P i mangiàsse tòt a mal m od, a s’ i lurnàsne a eà-, vol I l i .massi *1 pi bel vllét.

8«. Ma, ’1 osé Q5, j i ’rspósl’Lpare,li étfi nén sèmpre con m i, e lo eh’ P i m i , i lo nén lût t i?

S2. Cusl-sì pòi a Pera mort, e a l ' i ricusiti; a Pera pers, e I Po4ruvàlo; vustù nén ch’i fassa fin po’ <P festa?

Teòlogo Gio. Bosio.

Digitized by Google

Page 5: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

PARTE TERZA

D ialetto di C u s s o .

44. ìin obi a l'a nvu doi fidi;J2. EM pi giuvo d'cusM a P i dit

al pare: Pare, dènte la mia pari, e chlèl j ’ i dije lo eh’ a j locava.

48. Passaquaie-di, radunasse lui. *1 fidi pi giova s’è paritene da ci pr d’ pais fontàn, e a Pàmangià M fèit só ani» le rfbole.

44, Qound l’ a avfi consflma lai, j»è vnfije ’ni1 culy P*ì» >*• carestia, e chièll’i comensà pati la fam;1 18. E Pèandàsne, e s*è gluslàsfce

con.’n siladin, eh’ a l'à mandale a sóa campagna a goernè I por*.

16. E l’avria vursusse parè la fam con d1 agiati ch'i crln mangiavo e putlìa gnanc* avèine.

17. Torni *nt s£ stesa, a ri dii: Quante prsòne,d' servissi ant’ la ci d’ mè pare rln d* pan fin ch'a volo, mentre eh’ mi sì i moro d* fam!

48. Ah} I partirò, j ’ andro da mè pare, e i diro: Pare, mi I’ o manca conira *1 cel, e eontra d’ voi.

49. 1 *>n pi nén dégn d’essi clama vostfiol; plème, cum na vosta prsona d’ servissi.

20. E aussàndse, s*è andàsne da sò pare; e mentre ch’ a l’ era *ncù lontin, sò pare rà cunosulo, e j’i fije compassión, e coréndje Scontra r i ambrassilo e basalo.

Si. E ’I fidi j ’i dije: Pare, mi Po ma nei eontra 'I cel, e eontra d*vol; mirilo pi nén d’essi clami vosi Dol.

22. E ’1 pare l'à dii ai domèìitta:

Prosi tiri fora T vesti pi bel, e ba­léno: dèje Panèl apt ‘ I di, è caussèlo dcò bìn.

28. Pòi piè ’n vitèl bin grasa e mas­seto; voi ch*i slago alégher; ■

24. Prchè sio Dèi Perà mori, e Pè arsùssllà; j ’era pi nén, e Pè torni:e a s’ è fasse fin bon patti, e s’ è Man­giasse.

28. ’L llol .pi vèi Pera ’n campa­gna; tornimi a c i, qnand Pè stàje vsin, a P i senti4! tapage;

26. E Pi clami a ’n sèrvitùr eo*a ch’ a Pera tò?

27. E chièl j\à dijc: Vosi frel Pè torn i,.c vosi pare Pi fèit massè ’a bel viièl grass, prchè eh* Pè torni san e ardi.

28. Alora sto-si Pè'ndèit an còle* ra, e vulia pi nén ’ntrè. Ma *1 pare l’ è surti, e l’à comensi a pregbèlo.

29. E Piul l’à dit a sò pare: Mi l’è lauli agii ch’ i v’ servo sensa mai a vói mancà n’ el, e j ’ éve mai dime ’a era vói da mangèmlo coti i mè amìs;

, 50. Mentte ch’a pena vnu slò vasi fidi ch’a Pi mangii lui M fèit sò eoa d' bagasse, j ’ évo subii fèit massè ’a vltèl grass.

51. E ’ I pare j ’ i dije: O mé flòl, li P ses sempre con mi, e lo ch’ i'ó mi, Pé to1;

52. Ma bsognava bin tratè e fè fe* sta, prchè sio lò frèl-l’era mori« e Pè arsussilà; s’ era prdnsse, e a l’ è torni.

Teòlogo G*uo Canònico.

Digitized by ^ m O q q Le

Page 6: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

DIALETTI PEDEMONTANI. 809

D ialetto di C jìia c l io ( V a l l e d e l l a M u r a , p r o v . d i C u n e o ) .

f f . Un ò r o l'avia dai floi; .• 12. JL pi giovo di doi l’ à dii al

pare: Pare, dèroe lo eh’ a m’ vèn d’ mia pari: .e ’I 'pare l’ à divis e j à dàje lo ch’ a j toccava.

15. E da li a quaiedi, bùia ’ nsèm tùli ’ I fàil só, *1 fiòl pi gi6vo s* n’ par- tàsne pr uji paisjontàn, dov l ’à fàil prà net d’ tutl con vive da spensierà.

14. E dop d’avéi fogoliàtùll, a j ’è vnàje na gran carestìa ’n t’ col.pais, e chièl l ’à comensà a patì d’ Tarn.

18. E a s’ è andasse a file da 'n sgnór d* fcól pais, e cost-sì l’à man­dalo a soa campagna ’n pastOra ai ciin.

16. E l’avìa voja d” mpisse la pansa d’ agiànd ch’ a mangiavo i porci e gnun a j n' daftia.

17. Ha torna ’o t’ chièl, a l’à dit: Qnantl salaria a cà d* iné pare a l’àn d* pan *n Un ch’a volo, e mi i son si ch'i moiro d’ .faml

18. I m* au9CP e i andrò da me pare,e 1 dirò: Pare, i ò fall mal con­ira *1 céi e.con Ir? vue;

19. Son pi nén dégn d'essi ciamà vostr’ fi5l: tnime pr un di vostri servi tór.

20. E aussàndse ré andàit da só pare, e mentre l’ era ancór lontàn, só pare l’ à visi, e j ’ à jfàje compas- sión, e corrèudje ’n con tra s’ è cani- pàssje al col e l’à basalo.

21. C ’Ifiolj’ à dije: Pare, i ài manca conir’ ’1 c«l e conira vue; son pi nén dégn d’essi ciamà voslr* fiòl.

22. Ma ’I pare T à dii ai só servi-

tór: Portè Allo ’ I pi bel vestì, e bu- lèjlo adòs, e butèji Panèl *n I’ Il <lé e.le scarpe *n t’ i pè.

23. E menè 'I vilèl gras ejmassèjo; e mangeróma e'sfarò ma alégher;

24. Pérché cosi- mé fiòl l’era mori e a Té risiissità; l’ era pers, e « 'è truyaspe: e l'àn comensà a fè al­legria.

28. Ma*1 Gol pi vèj era 'Scampa­gna: e tornando«:, e avsinàndse a cà l’à senli la mùsica e ’ I bai.

26. B l’ à ciamà a un di servilór, e l’a interogàio cosa fossa 16?

27. EJ1; servilór j ’à risposi : Voslr* frèl l’ è torna,, e vostr’ pare 1*à massà un vilèl gras, perché ch’a rà tornalo riavèi ean e sa IV.

28. E chièl Té andàit *n còllera e volìa nin antrè. Ma ’I pare sortiènd d*ì fora s’ è butasse a preghélo. '

29. Ma chièl *n risposta l’à dii a sópare: béiché *n poc; a l’ ó tant’ un pes ch’ i v’ servo, e i’ ài mai mancò ai vostr coroànd: e m’avé mai dime un cravót, ,perch.’ m’ lo godéisa con i mè ami*. / • ✓

50. Ma da pòi eh* l’è vnu sto voslr fiòl ch’ à s’è mangiasse '1 fàil so con le fomne d’ mond, l’ avé massà pr chièl un vilèì gras. :

s i . Ma’I pare j ’à dije: Fiòl, ti sòs sempre con mi, e lo eh*a l’ c m i,l»è tó. v ì

52. ftla pòi bsognava ben stè alé­gher e -maogiè ben, perché- coti (o frèl l’ era inori, e a 1* è risùésilà; l’era perdu, e's’ è lornàsse Inivé.

Prof. D. Cantò e D. Isoardi.

Digitized by ^ m O q q Le

Page 7: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

810 PARTR TEKZ.4

D u l c t t o di T o s s e ( V a l d e s e ) ;

11. Un òm av(a dui Ù[$12. E lu pi giuvu' dì a sò pare:

Pare, dune-ine la part de bén-cbe me - vén; e a li à partagli soi bén.

is . E fin poc apro, quant hi fll pi gluvu à agü (ut rabaslà,a seu’èanà. fora ent’ un paia logn ; a lai a Pà dea- sipà sòbén en vi vantent* la deabàucia.

14. E âprô ch* a l’ à agû lût deapea- dü, una gran (amino è vengfia ente quel paia lai; e a Ve arealà con rèn dar tut.

l» . Alura a se n’ èanà , e a a’ é bulli à patrùn eun fin di abltànt' d’ aquél paia, che l’ à manda ent adì pussèss per gardà II pò re.

1«. E a deairava de raaaaaàaae de le faye che li pòrc magliàven; ma gnün.gliene dnnava pa.

17. Manamàn com’ a Pè.arvegnù a se iatèss, a l*à dit: Çhede manuàl a j è a la cà de mé pare, ch’ àn de pan fin ch’ l vùlen, e mi moru de fami

18. Me lèverai, e me ne vau pòi da mé pare-, e li din pei: Pare, ài pecà cuntra lo siél e cuntra tu;

19. E siu pa mal dégn d’ èsse de­manda lo (il; tratte-me com’ ùo de toi manuàl.

20. A a’ è duncra leva, e a I* é vengù da aòpare; e'mentre eh’ a l’èra anca logn, sò pare Pàvist, e a l’ è lalà luci de cumpassiùn, e curànd a él, a a* è lapà a so eòi e rà basa.

21: Ma.lu filli à dit: Pare, ài pecà cuntra hi aftéi e de vent tü; e siu pa dégn che tu me die lo 01.

22. E lu pare di à sdi aervitu: Pur là la pi bella vislimenta/ e bfi-

(àglie-la; bullà-li fin anèl ar dé, e de acarpe ai pé;

28. E,menà-me ai lu vèl grass, e maaaà-lu, e iatéma allégre en min- glànt-lu;

24. Perche mè (Il ch'u viè-sì, era .mort, mi a I’* arsuscità; .a l’ èra perdfi, ma a l‘è artruvà. È ( se sua butlà allégraiiiént a mingfà e béure.

2». Manamàn lu (Il pi vegl era ai ciàmp; e com’a se n’en lurnava e cb’a l’appruciava de la cà, a Pà udu la musica è lu bai.

26. E a Pà demnndà uh di servitù, e j à spià sò che Pera?

27. E que’ servitù gli dì: Tò fràire è vengu, e (ò pare à massà lu vèl grass, perchè eh*a l ’ à lurnà trnvà san e sarv.

28. Ma a a’ é butlà en cùJera, e a l’ à pa vurgù inlrà; e so pare ch’ é p6i~suiii lu plrlava d*intrà.

29. Ma a Pà respondu, e dii a sò pare: Buca, la Jè tanti ànn che te servo, e giamài ài desubei a lòi or­dine, e pura tu m’às giamài dunà ufi ci a bri per islà allegre ensèm a méi amisi

so. Ma quant quest-aì, to fll,-ch’i mingià tò bén cun de done de cat­tiva vita, è vengu, tu li às massà lu vèl grass.

SI. E lu pare gli di: Mé carili, tò sie sampre ensèm a mi, e lui mei blu sun toi«

82. Vu fi la va bén islà allégre e al­legrasse, perché ehe quest-sì, to frài­re, èra mori, e a Pé arsuseità; a Péra perdfi, e a s’ é artruvà.

Pietro Bu t , ministro valdese.

Digitized by L j O O Q l e

Page 8: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

D l\L E T T I P P D E a O 'f tA * ! . » 4 1

Dialetto di Laeso.

i l ; An sert’ om a l'ava dol fi; l l r E M pi giùvu d’ chili a j ’ à dii

al pare: Fare, dème la porzlón d’ la roba ch’ a m1 vin; e chiil a j à spartìe la ròba.

ts. E da li a càie dì, /I fi pi giù* ▼a, baroni lui, glrind, a Tè àndiil ant un paia logn lógn, e là a Fa sgheiri tot *1 (alt sò, mnànd na vita' da dosbioé.

14. E dop che chiil a l'à mingià tot, ant eal paìs-li a j è vnuje ’na gran carestia, e chlà.l a rà condensa avéh bsòga d' tut

IB. E a rè anditi, e a s'è arcomandà a ’n s'gnór d’ .cal paìs-li. Cai s’gnór a rà mandalo a’na sua grangia a larghi I pon.

l i . EaJ locava mlogià l’agiàn ch’a mlngiavo li alessi pors, perchè là gnfin a j na dava.

17. Artornànd pòi an sè, a s’ è dii Irà chiàl: Quanti srvilór a c i d* mé pare a ràn da mingià fin ch*a vòlan, e mi poi si i mòiro d? fami

18* I saatrò su, andrò da mé pare, e j dito: Pare, i’ài pei contra ’1 siél e an faccia a voi;

19. Già I son pt nin degn .d 'eia- mime voti fi; fè con mi, coni farisee con un di vosi srvilór.

20. E ausàndse, a vin da so pare; e com chiàl pòi a l'era ancàu assè logn,sòparea 1 vist; la compassióo a l'à pialo, e oorrèndje anconlra a j à saulije al col, e a ri basilo.

i l . n fidi a j à dii: Pare, i-ai pei contra ’I siél e au faccia a voi; giii son pi .nin dégfi d* clamarne vosi fi.

22. ’L pare a j ’ à pòi dii a i sò sr- vilór: Porle presi 'I pi bèl visti, bfi­le! lo: bütèje n’ aaél anl’ t d ì, « d' scarpe al pè.

28. Andò a piè ’I veilil pi bel; taassclo, 1 mÌQglrùma, slarùma alé- gher;

24. Perché cosi me fia l’era mori, e a r è arsùscili; l’avia perdu, i r i i trovi. E a s* sun bòlisse a fè ribòia.

2K..SÒ II pi vèi a l’ era pòi ant ’I camp, ecum’ a Pèvnü, eas'èauvsi* nàsce a c i , a P i sentì a canlà e a soni.

26. E a r i clami a un di sò arvi- tór, e a r i anterogà cos füss lût so-sì?

%r. CosUsi a j dis : Tè frèl a |» è vnfif e lò pare a P i massi*! pi belveilàt, prchè a l’ è tornà a cà san.

28. A J’ è saulàj ’ I fut, volé pi nin antrà an cà ; a j è surlie dune *1 pa­re, e a P à eiamà. •

29. Na chiàl r’spohdèndje a j'à -dii al pare : Eco, da tanti agn mi i v1 servu, i è mai nin dsùbidì a *n vosi cómàod, i m'è! mai diit fin-eravól p’r chi féissa na ribota con i mè amis.

so. Ma dop che eost vost fi, ch’ à r à sghelri lût M fàil sò con d* le stras- sone, a l'è vnfi, j ’éve massije M veilil pi bel.

SI. E chiàl a j ’à d ìje : FI, ti I t» sès sempre con mi, e tût a l’è tò.

Sa. A cuvnèt dune sta alégher, fi d’argiu vissa fise, prchécost tò frèl a Pera inori, .a Pè ardisciti; a l'ora spèra, a s 'è trovi.

N. N.

Digitized by ^ m O q q Le

Page 9: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

PART« TERRA

Dui. e t t o

fi . Un òm a Pavia dui fi;«2. ’L pi cit a l’ à dii a sò pare**

Pare, dame la pari d’ i beni eh’ a m* vèn. E chièl a Pa fat le due pari.

«5. D’ lì aquarch’ dì, '! fi pi cit dop avèi ’mbarunà ’1 fat so a Pé ’ndal ’n P un paìs da lonS da lons, e a Pà sghara tiii ’n P le desbàucle.

«4. E dop eh’a Pà avu tui cunsumà a j ’ é stài ’hi Cui paìs na gran care* stia, e chièl Pà comensà a mancar 'd sò bsògn.

itt. E a Pé ’ndàt, fe a a’ è flcà a cà d ’n sgnùr d’ cui'paìs, eh’ al Pà. manda a na sua grangia a guernàr i pors.

«6. E a vuìa ’mpìsse la pansa d1 fagiani ch’a mingiàven i pors; e a i era gnun ch’ a i n’ en déissa.

17. Ala ai vgnu ’nt chièl, a j ’à dii: Quenti lavurànl a cà d’ mè pare eh’à l’ àn di pan fin ch'a vùlen, e mi si mòru d* fam !

18. E’m levro,eat»dr6 da mè pare e j dirò: Pare, Po pcàpoulra Nosgnùr e conira d’ ui;

«9. T ni’ mèrilu gnane pu d’essir ciamà vost fi; Iralèntc cuni’ un d’ f vosi servilùr..

20. A s’ è aussà, e a Pé ’ndalda sò pare. E ’nlraménler ch’a Pera ’ iicùr da luns, sò pare al Pà visi, a j ’à avii cuiupassiùn, a j ’ è ’ndal ’ncunlra,e al Pà 'mbrassà e basà.

21.' E ’ I fi a j ’à dit: Pare, mi P o pcè conira Nosgnùr è contra d’ ui;,! m’jiièritu pi nin ch’ i m’ ciani! vosi fi.

22. E’I pare a j ’ à dit ai' sue ser*

»1 Coa in.

vitùr: Daje villi M vsti pi bel, butàje l’anèl al di, e cbussaje le scarpe.. 23. Mnè ’1 vèl ’I pi grasS; massaio, e ch’ i mingièn, e ch’ i stasèn aiégher;

2«. Prché cust mè fi a l’era mori, e a l’è arsuscilà; a Pera prdù, e a s’ è truvà. E a Pàn comensà a star aiégher.

? 8. 'L fi pi vèi a Pera ’ n campa­gna; e ’n lurnànd, ’nlraménler eh'a s’avsfnava a cà , a Pà senti sunàr e baiar.

26. E a P à mandà un di servitùr, e a j ’ à ciamà che ch'a Pera su li?

27. ’L s^rvilùr a j ’à respondd: A j ’ é lurnà vgnì vosi' fradèl; e vost pare a Pà massà ’n vèl grass, prché ch’ a Pè vgnu san.

28. E a chièl a j’ é vgnu ’I fui, e a vuia nin 'ntràr. Adùnc ’I pare a l’ é sorti fur, e a Pà cumensà piala a le bonne.

29. Ma chièl a j à respondu, e ditii sò pare: A Pé già lenii agn,che mi I v’ sorvu; i n winpr fai su ch’ i in’ ¿li cumaiidà, « ui m’àì'mai dal ’a era vói eh’ 1 mv ’ l ffiss ntitigià cuoi i ma cumpàgn.

SO. Ma a péina vgnii cust vost fi, ch'a l’ à mìngià ’I fai sò cun d’ le tari use, j'ài massà prchtèt’ l vèl grass.

31. Ma ’ ! pare a jvà dit: Mè car fi, ti t’è sempr con mi, c lui «on chM 5 mi, a l'è dcó tó.

52. Ma a Pera gitisi d* stàr ale* gher,ed* far fesla, prché cusl lò fra- dèi a l’era mori, e a l ’è arsiccila; a Vera prdn, e a «’ e giamèi Iruvà.

Àvv. C la u d io C h ie sa .

Digitized by L j O O Q l e

Page 10: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

DIALETTI ' P E D B ÌO * m i. » 1 5

Dialetto di Linoni.

11. Un omini Pavia dui flé;12. Lu pi ruti da chesti gl à diz al

pàiri: Pàiri, dónama la pari eh’ la a* vanve lo pàiri gi à donà la sua mità.

13. Da si a pochi ztirn lo fiè s*è - bi lo ftiu iagol, s* n*e parli dalla eaea d* son pàtri, e s* n’èanà ant fin paìs Ina da loin, e asì Pà faz anàr tua gi sav moànd una vita dazzàn.

14. B dop d’avér consuma tut lo eb’ .i’avia, ecco eh* la g’è arrfibà-fina gran carestia, e l*à eomansà a patir la fan.

13. E .sei sf n’è anà, e ar s’ è ar- comanda a fin sgniuri da cal paìs, ch'ar hi pranghessa al siu servissi ; e chest issi Pà mandà ant la sua ca­scina a giirdàr d* parchi.

16. E sto fi6 Pavia lutila fam, cb*arvoli» nnipirsa la trippa con jji ag- giànt eh* mari za mi gi pure,« niscifin d*na dunava. . J -

17. Altura Tè rientra mi se slèss,e l’à diz: Canli servitùrant’ la casa d'on pàiri i gi àn da manzàr Un al wl, e mi issi gargin la luna, e muru <Pfam ! -

18. Ah! voi luvarma d*4ssi, e anàr ala casa d*on pàiri, e a gi dirà! : Pàiri, mi ài pecca con Ira lu sei e doans al vostri di:

it.lll Sai pu nindagn d’essri ciamà lu vds H ; ma acceHàma anràra come ùn di vostri servìlùr.

20. Sicché ar s’ è aussà, e ar s’ è ancammioà a la casa d* son pàiri; e mentre eh* Pera ancàr da lòin, lu siu pàiri l’à visi, la cqmpassióp l’à pras, arg’è curs all’ juconlri, ar s’è campa al col, e ar Pà baiià.

21. E lo ili ar gi à diz: Pàiri, mi ài peccà contra lu se! ednaus ai vostri oc: mi sai pii nin dagli d’essri ciamà lu vos liè.

22. Lo pàiri allura Pà diz a gi sai

servi tur: Pi est, butta fora la vesta pi bela, la pi bndiula eh’ la gi à an t* la gardaroba, e veSlèlu si ban da festa: bfittàgi <P eblò Fanèl an Pai dà, e gi zùsser nav ant’ i pè.

23. E irinà issi lu vàil pi- grass, e ammassali e manzàn, e stan allegri;

24. Perchè chest miu fié Pera mori, e Pè risciiiscità; Pera pérdu, ears’è trabà: e i gi àn eomansà a far fetta e a star allegri:

2& Jura lo tié pi vèé s’ trabava a la caihpagna: e mentre ch!ar vnia dal sabòt,e eiPar s’avsinava alla ca­sa, ar sant ch*asi ditis la s* sonava e la s* ballava.

28. Ar clama fin di sefvitùr, e ar gi di: Cosa gi àia d* nav?

27. E achést* issi gi rispònd : Devi sabér, eh’ lu Uu fràiri l’ è vangu, e loft pàiri Pà ammassa lu vàil pi bel eh* Pavia* perchè Pà agii la fortuna d* vàirf ancàr lu siu flè san e salv.

28. E sel issì I* è montà sla mula mattale volia pii antràr an casa, e àr fasìa hi sudà; lu pàiri allura Pè niseì d* fora, f*à eomansà a parla alli bonai e a far nin paràó.

20. Ma chest* issi gi rispónd a son pàiri: Eh! mi la gl à za tanti an ch*a vu sarvu, e ài mai trasgredì fin bot lo eh* m’ avé comandà, è vura’ avé mai donà un tzabrin da manfcàr an- semo a gi mai amiS';.

80.. Ma appana eh* la gbè vangu chest vostri fié, eh’ Pà plà lu fax siu con li bruttai vessai d* ftammài, d*r momnnl avé faz Scanàr lu vàil pi bon eh* lagi avia ani’ la siala.1 3l. Lu pàiri allura gi à diz: Fié,tu ses sampri con mi: « d’ io, eh* mi ài, ses padròn lu P|s'1èss come mi ;

32. Ura l’era pi che zfistd* manzàr e d* slar allegri, perchè chest fràiri tìu l’era mort, e Pè risciaseità; Pera perdi!, e ar s’ è trubà. N. N.

Digitized by ^ m O q q Le

Page 11: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

& u PARTE TERZA

D ia le t to d i V ald ibm (Valle d i Gesso, prov. d i Cuneo).

il* N’ òme a Pavia dui fi;12. Lo pu gióve a dii a son 'pire:

Pi, donème la mia pari d'ardita, eh' a m* vèn; son pèrej’ i doni lo eh* i pa docciava.

43. Donlrai giorn’ apprèsa, rabaji lui asciò ch’ a l'avia, a s* n*è partì, e al s’ n’ è ani *nt paia da lògn, e a- ehi a r i (limbi lo fòt se con d* femnes d* mond.

14. Dop d’avér barbi (ut, j’è vengu *n t* achèi paés na gran ciarestìa, e chièll’i cmensi avàire.d’ fam.dl diio.

l 8. A l'a serci s* cileh parliculir volìa pèrlo da fami; al n’i truvà un eh’ l’a mandi al tiit a gardir i puerc.

16. E chlèl orna vorgu empirsela (ripa di ghiind ch’ i puerc mengii- von, e d’gun I ,p*én donava vita.

17. A l’i passa *n pau <T temp *n la eia miseria; maramàn *n giorn al

. s’è butti a pehsir *ntra d’ chièl, e a T i dilt'Canti servitùr 'ni la casa d’ mè pere minglon a séianca tripa, e mi isì sai costrèt a crepir d* fam !

18. Vai *Ivarme d’ ¡si, e tornir da mè pere, e vai dfrje : Pi chje, è manca eontra ’1 siél, e contra d’ vos;

1». No sai pila dégn d’ èsser soni vostre fi: eontentèo d'toirme pr* un di vostre servitùr.

50. Dii isò, al s’è (et còr, e al s’ n’ è partì, ea l’ è vengu da son pére. A l’era ’ncir da Idgn eh’ son pére r i vist: ’n tal viirlo la cumpassión l’ à pres, j ’è corrogu ’ncontra» j's’è campi al col, l’i 'mbrassi, e ar l’ i baisi.

51. Lo fi j ’i dii: Pi chie, è manca contra '1 siél, e contra d'vos; a mes mèrito pila d’èsser lengùpr vostre fi.

22. Lo pére è viri ai servitùr: trotè gari a pèrje na bela veslimeuta, vi* stèlo: biitèje ranci ’n t’ i dé, eciossèlo.

23. Anè’nl* le slabi, scerai lo vii! ,pu grass ,* masséto, eh’ vai eh’ istéo alégre, e eh’ fadèn ’n boa pasl;

24. Baichè isì sto mè fi era mòart, e a ri arsuseili; l’ avìo prdu, e ri turoi'trovi. Dit fèt,.i s’ sud butti a far arbòire.

2#. Lo fi'pù vèj alora era ra cani* pagna. Accosfindse a casa, a r i sentì a ciantir e mùslchiir.

'26. A ri soni*n servitór, e a gl’i spii, eh’ volla dir sto tapage?

27. L’autre j i respondu: Lo vostre frère è arribi; lo vostre pére tanta giiie ch’ a l’ à agù d’ viirlo ch’ ai s* n’era torna, à fèt matrir lo pu bel vlèl.

88. An t’ el sentir na cosa paréga, la rabia l'a près, e al volìa pila ’ih trir in casa a maniara d’gùna. Lo pere sapu isò, è naisì d’ fora, l’ i pres al bones.', 29. Ma lo fi j*i respondu: Hi da

tanti ann ch’ a vu servo, e vo sai sempre sii a comànt ’n tut, m'avéo che dit na vira, te vè, prente ’n eia* bri, ve* ’n pò far na ri bota eoa i tal compagnón?

50. E ura pena arribi sto carògn d* mè frère, ch’ i soffia tut lo fet sò con *1 bagandres,avé fèt subii massàrlo pu bel manzòt.

51. Lo pére j ’ i respondu: Ab! né car fi, patiete, uosa litri sén sempre siiinsèm, tra nosiutri dui j ’ è mai sta nént d’ parti.

32. Ma l’ era ben di giùst d’ far n’argioissansà a te frère eh* s* pensi* jen ch’ai fòssmùart,efr l’ è ’ncir v»; eh* l’ avièn prdu, e eh’ ura l’ avén truvi.

D .do . Pietro Sorelli Parroco*

Digitized by i ^ O O Q L e

Page 12: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

DIALETTI PEDEMONTANI. #18

Dialetto ir Vira imo.

i l. Eu òme »via dui eüfia ;IS. E lo pii giove d’ acbìlt à d ii a

900 pàire: Pàire, doniate la pari de ben cbe «le tlfòccio, e lo pàire loro à parti.

is . En pau de temp après, cani agn lo cbe li venia, to pü giove epfàn ea partì, p es -anà via lùagn, e à mangia tût lo cbe avìa ensemo las ctòrnias.

f i . Cani agû tut mangià, es vengû una gran ciarestìa an achèi pais, e el à prinsipià e sospirar.

IV. Après s*es afflili embo ün d*a- cbét paìs, e achéstlo à manda a su caseina a gardir li puerc.

IO. E per se levir la fam mangiava d’agbiàntes, perché degàn li donava rèn da mangiir.

«7. Prés d’ acbesla miseria s*ès d ii dan’ él: Canli serverà mon pàirfe a maisón, cbe màngian.lan de pan, e mi aissi crepo de fami

18. Ai pensi de m’en tornir embo mon pàire, e li dirèi: Pàire, mi ii peccii cuonlro lo siél e cooniro vos;

( 9. Mi n*en mèrito pus, che vos m’ a fase do piire; ma tut1 un mi siau vostre enfin, fasèròe, corno mi fosso en vostre servitér.

So/ E s’ enea mina vers la maisón de son piire: era encora de lùagn de maisón, son piire r i vist venir, e agü compassion <ie son en fin, Pis anà encontre, r i embrassa e r i beisi.

Si. Allora l’enfàn i dié al piire: Piire, mi Ü peccii cuonlro lo siél e cuoutrovos; mi n’siau pùsdegnd’ès* ser clami vostre enfin ; mi prenème per vostre servi tór.

SS. Allora lo piire a dié ai siu ser*

vllór: Anigheri al ciàmbru prendre10 pu bel vesti, e vestilo; butàli un anél al dé, e ciaussàlo;

28. E ani prèner lo pii bel vèal ch’es al teò, tfiàlo, cbe lo mangén e stém allégres;

54. Percbè mon enfan pensavo che foghés mòarl, esveogu; Paviani perdu e l’avèm Irobi. E in prinsipià a stir allégres con mangiir e béure.

sa. L’enfin pu viti cbe era en cam­pagna, es vetìgu a maisón; e cani es sgu procce, i auvì de sona de mùsico e de danso.

sé. Clamò donco un de sus servii lórs, e H demandò, ch’ ere lod’acchi?

27. Eachili giiàdiòe Es vengu vo­stre fràire, e vostre piire fa iuir to pu bel vèal, perché To i trobà san.

S8. Allora lo fot l’ à prés, e n’ en volìa reo entrar a maisón. Son pàire donco es sorli, e lo à présalosbuònos perché entrèss.

•so. Ma jél à reSpondu a son pàire: Como, mi j ’à tanti ami che vos sièr- vo, e i ài sempre fà To che. m’ avé comandà, e m’avé mal donà en ciabri cbe nìangiesso, e étesso allégre embo11 miàu amie.

50. E irò eh* es torni vostre enfio, cb’ à mangià tot son ben . embo las ciórnias, li avé tua 10 pii bel véal cbe avià.

s i. Allora lo pàire II à dié: Mon enfàn, tu sias Sempre embo mi, e tut lo che mi i i es tiàn.

55. Ma eialio mangiir, béure e star allégre, perché lodiriire, achèi ch'ero mùart, es torni viàure; ero perdile s’ es torni trobir..

N. N.

Digitized by ^ m O q q Le

Page 13: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

» 1 6 PARTS TERZA

D ia le t to di C astelm aguo (Valle d i Grana, prov. d i Cuneo).

i l . Ün òme avìa diii Agl:19. E iu pii gióve da chisli à dìi

a sun pàire: Paire, dùneine la part dia roba eh* me loca. E el à fai Ira lur Ics part dles soslanses.

13. E passa carche giùrn, btìllà lul ensèni, Iu lìgi pii piiòt se n’è anà en te d’ paia logn, e isì a l’ à consiimà tul Iu fai sio en d’ porcheries.

14. E cani a l’ à gu flnì.tutes les. coses, gli es saglì nà gran carestio en T achei puis, o cl à cumensà'a pâlir Iu fan».

in. En l'achést mentre gli es vengü en l’ la lesta d’ anàr trubàr iiìt sita- dìn d’ achèi pais, eh’ a 'l’ à mahdà a. gardàr » puerc.

lé. E 0 l’ avia voglia d’ empirse la tripa die» giandes ebe mingiàvon 1 puerc, e degun, gnensdonava.

17. Ma 'ntrànd en t*él sless a l’ à diè: Canti servitù cu 1’ In casa de mio pàire san nén' eh’ far d’ I pan, ‘e mi inuèro d’ fam isì !

18. Vi àusàrme, e anàr da mio pàire, e dirgli: Pàire, mi »1 Offe udii Iddio e vu;

I». Sio nén degn d'èsse eia ina vo­stre ligi; tra tè me inuccum’ün di vo* sire servitùr.

20. E<ausèndse a Tes anà de sun pàire. Essènd eucara da lùegu, sun pàire Tà visi, e piglia da la cuin- paSsión e gli es anà Scontra, e en- brassàndlu al col, l’à bisà.

21. E Iu Agl gli à d ii: Pàire, ini ài mancà contraNosgnùr, e vu: mi mè* rito pus d'èsse ciamà vostre Agl.

22. Lu pàire, dsmentiànd lut. dis al servitùr: Porte subii isì la pii bela

vesta, evestièlo; bull égli l’anèl al dè, e ciossèlu';

23. Pò menème un vèl ben gras, e amassèlu: vi eh* lu mangèn, e eh’ stén alégrc;

24. Prchè achést mio'flgl era mor­ie, e a Tei risuscita; al s’ era prdù, e al s'es turnià trubàr. E a l’ àn cu- mensà mingiàr e bèure.

28. S’ è dà lu cas, ch’ lu prfm Agl era anà vélre la campagna; eo rèi rilùrn avsinàndsfe a casa, a l’à senlì sùnàr e balàr.

~26. dama un di servitùr, e lu in- tèroga eh' voi dir asò?

27. Lu servitùr a j rspónd : Es turnà tio fràire, e tun pàire à fai amassàr finvèlgras, prchè a l’à (urna averlo san e salvu.

28.. Seiilènd iso, piéh d* rabbio vulìa pii* entràr ent casa. Lu pàire sai de fora,e lu prega à nén dunarglie achèi dgusl;

20. Ma èl a j rspónd , è I dls: Son già tanti agn eh' mi vu servo, eh* vu faud d’ pianta aeumànd, e vu sie mal sta bon a donarne un ciabrì, prtànt eh* stesi' alrgre con i mè amis.

30. Ma dop ch’ es vengu acheste vostre Agl, ch’à divorà lui lu sio bea cun de fremes porc.bes, avé amasia pr èl un vèl gras.

31. Ma sun pài rè gli piglia la pa­rola: ej di»: Figi, lu ses sempre en- sèin a me, e lui asò ch’ài, es Uo.

3*j Era dunere giust d’ far un gran disnàr, e d ’ slàralégro, prchè achést

1 fio fràire a Fera mori, e a l’es risu* scità; a l’era prdii, e a l’es (ruba.

D. Lorkszo Falco, Parroco.

Digitized by ^ m 0 0 q Le

Page 14: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

D IA L E T T I P E p p t O M T A S i : # 4 7

Dialetto di Elva (Valle di Macra).lt. Un òme avia, dui fj;IS. Lo menùr di dui à dié a son

pàire: Pàire, donarne la parid*i^béni eh' appartén a mi. E lo pàire j ’à partì.

15. E gàire après lo fi , pii ¡gióve. dop d’ aver cüj tul-aré soa ròba, se n’ès ri’ anà ani’ fin pais ben da lùegn. Ed artibà eilài, na des bàucia après a n’ àuta,a1 ’àmingià lan ch’ ain’ à agü.

l i . E consuma cli^a l’à agii lui, e eh* al s’ès Irubà mane pus abu la pan­cia de n’ a g u ja ès vengüa na gran eiarestìa an aquél pais, e al s’ès trubà cugi d’ anàr crént.

18. E al ès anà sercasse en patrón, e s’ ès affila abu en silladìn d’ aquél pais.'E lo patron l’ à manda à la soa campagna a gardàr I píierc e menàje en pastura..

16. E a P cra giüné a na mira de miseria, eh*a l’ax ìa vuèja d” empisse de. j ’ istèssagiànt che mingiàvon i pnerc, ma l’ avia degün ch’ j n’ en donèss.

17. Turnàpt alora en si slóss a fà d ii: Quanti servitùr a la casa de mon pàire àn de pan mai eh’ i vólon, e mi eissi muèro de fam!

18. Es lut dió, clàl ch’ a ine gare d’ eissi, e eh' ane a casa de mon pài- re, e vui dìje: Pàire, mi ài faé mal conlra lo sèi e contra vus:

19. Siopa pus degn d' esse nomina voste fi, trattàme püra mac emà ùn di vosi! serVitùr.

20. Eausàndse dal culp l’ ès turnà al sio paire; e ani’ el mentre eh’ a l'era encara da lùegn, son pàire l ’ à visi, e s’ ès siiitu pia da la compas* sión, e s’ ès büllà à corre pr’ anàje encontra, e l’ à ambrassà slréné al còl, e l’ à beisà.

SI. E Io fi j ’ a diÒ: Papà, mi ài faé mal conira lo sèi e contra vu: rao véo da mi, ch’ a mèrito pa pus d’èsse arconeissu pr vosi fi.

SS. Ma Io pàire à dié à si servitùr :

r.avà fit dal coffe la vesta pu bella, e avviassàlo: e bullàje Panel al de, e ciaussàleo ben.

23. E pé anà piai* lo vèl pu gcass e amatalo; e fassén lucci festa, min- 'gén e sten allégre ;

24. Perchè achést roon fi l’ era mori e a l’ ès arsu'sìlà; al « ’era per- du, e al s’ ès lumàio véire; e I se son butta a star allégre.

2ss. E ani’ aquela lo fi pii vie] èra en campagna, e ani* Partirasse quanfa Pes slà dapé cas^, a l’ à sentii sonar e ballar:

20. E al à sona ùn di servitùr pr rn formasse de I9 ehe l’avia de nòu, e che vulion dir lantes. serenàdes?

27. E Io servitùr j ’ à rispósi: Tio frà’rre ès vengir, eton ^àireà amassi un vèl grjiss pr la contenlessa ch’ ai à pruvà ani’ el véirlo san e salv.

28. Senlènl lo motìv de la festa a rès saulà en còllera, e vu lì a rén en- tràr. Lo pàire dóncre es sai'de fora, e s’ ès bui là a plàlo à Tes bones e pregàio.

20, Ma elle à rispósi e diè a sio pàife: Beìcà en pau, l’à giò Unti àn che mi vu sièrvu, e ài inai.leissà de far la pù peciòta còsa che vus àje piasù de comandàme, « vu sié mai stà a'quél de régalàme en TSót en cia- brì da pulér fàr na meréndtf d’ allé- grìa abu i amìs.

sp.Ma aura dop ch’ès Venpi achésl vosi il, eh’ à sgheirà lui en compagnia de frèmes de cattiva vita, vus avé fit a massa pr elle en vèl grass.

51. Ma lo pài ré j’ à dié: Mon car fi, tu sies sempre abu mi, e lut asò ch’ ès mio es HO.

52. Ma l’ èra giiist de star allégree far festa a la veniia de ton fràire, perchè elle érà mori, e al ès a ffis­sila; al s’era perdile al s’ès turnàlo véire. Canònico G a s s i s i .

56

Digitized by v ^ o o Q i e

Page 15: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

» 1 8 P A R T E T E R Z A

D i a l e t t o d i A c c e c l |o ( V a l l e d i M a c r a ) .

H, PToiimie avia dui effànl;.' 12. E le pii gtóve à dié al'pàire:

Paire, donàme ma part d’eredilà, e eli«* J*à dooà son toc.

15. E carcbe giórn apprèss l'efTànt glóvc, faé »fi bagòt, es parli de son pais, se n’ès una en t1 ün pais da lùegn , e achi l'à faé anàr tot cant eh1 a Pavia lasènd la librogna.

14. Dop cb’ a l'à agü sgheirà tot, ès vengii en l ’ nfbèl paia na grossa ciarestia, e elle patìa lo fame.

ltt. Ë elle, es anà, e s’è affitta bo’n signor de chél pais, che l'à manda gardàr i pufcrc a sa cassina.

16. Ë Pavia giàj d’empisse la pansa almènc d’ ugghiànt, che mingiàvon 1 crin; ina degiin j uè donava.

17. !Ua entra ent’.elle steçs disia: Ah! canti eervitóralla meisónde mon paire màngfon a catre ganàxos, e jò issi muèro de fame! .

18. Jò me levarèi d*issi, e lornànd a mon pàire j direi: Paire,jòaioffés nos ségnór, jò ài offés vos 1

19. Jò siòn pü rén degn del nome d’eiïanl ; ma fasè almènc bo jò, coma bo i servilór.

20. E s’ ès aussà, e s’ ès encaminà vers son pàire; era ’nca da lùegn, e son pàire l’à visi, e pia da compas* slón , j ès cors encontra, j ès sautà al còl, l’ à beUà.

21. E l’ effànt j à dié: Pàire, jò ài manca contra del sèi, e. contra vòs; jò sión pii Ven dégn d’ esse ciama vostr’ effànl.

22. Ma el pàire à dió al servilór: Fit, fit, portà-je la vesto pii bella, e büflàje la virro al dé, donàje de ciàussOs, e de ciàussiers.

,25. E anà scerre en vèl, ebe sia ben gras, massàio |>erché lo mìngén, e sten allégre.

24. Perché achést effànl ero mori e auro ès ressùscilà; ero perda, e auro s’ès trobà; e’ se son butta mio* giàr e béorre.

2». Ma Peffànl pu vièj ero anà ea campagno, e tornando coso ès -sta da vesin d* meisón, à sentii ebesto mù­sico, cbeslo allegrìo.

26. A sona ’n servilór, e jà dmandà che l’ avia?

27. El servitór j à dió: VQstr fràire s’ ès ertìrà, e voslr pàire à faé a Bus­sar un bel vèl gras, per. avér torna visi son effànt san e lest.

2». E elle éi sautà ,’n bestia, e a degiin conte volia entrar; donerà ès sai son pàire a pregallo che ven- ghèss.

29. Ma elle en resposta à <Jié al pàire: Beiccà canti ann che jò vos fau lo servitór, jò sempre vos ài ub­bidì, e vos m’ avé gnauca dona en ciabri per star allegre e far na ribolla boi i mi amìs.

50. Ma aura ebe ès vengG achést voslr effànl, che à sgheirà lo cb’a Pavia bo suos ciorgnassos, pr* elle avé fft aipassà en bel vèl.

51. Ma el pàirej à dié: Tu sics sempre stà bo jò ; asò eh’ ero mio, eràrio.

32. Ma auro cìaria ben che fascs- son en past, e se rallegrésson, per­ché ton fràire ero mori, e aùroès ressiiscilà; ero perdù, c auro s’ ès trobà..

Dao Pietro, Prevosto.

Digitized by ^ . o o Q i e

Page 16: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

DIALETTI PEDEMONTANI. #19

Dialetto di San Pkyre (Valle di Varàita).

l i . Un paire avìa dui fi;11. Lo più giove de costi.à dié al

pàire: Pài re, donarne la pari dei ben che me vien: è il pàire à faé a tor la división dei ben.

15. Da chi a do 'n très giorn lo prù giovo à radornà lui, es aná fàr via g e da lùein pais, ove à dissipà le sies ben, roenànd (ina maria vita.

14. Qnand à agu consúma tul, es vengû ën t’ .achèi pais úna forta ca­restia, e' s'es comcnsà a trobàr en le la povertà;

IB. Es anà donque afiHIarse bo ün dei sittadin de chél pais, el quai l’à manda en te sua villa en pastura ai ptiere.

16. E lai el avria volgü empisse la. pansa dei aghiànd ch’ i puerc men- giàvon; ma degün i n’en donava.

17. Tornà Analmént en Tel à dié: Canti servilór en casa de inio paire màngion ben, e mi sì muèro de fame!

18. Me leverei, e anarèi da mio pàire, e j dirèi: Pàire, ó peccà con­tra lo sèi e conira vo;

IO. Sio pa püs degn d’ esse de­manda vostre fi: fasséme quai ch’ün dei servitór al vostre servisi.

SO. S’ ès leva donque, ès vengû a sio pâtre ; e essènd enea dalùein, sio pàire l ’ à vist, e l’agü compassion, ès corrü a cargiàrselo se le spale, e l’a beisà.

2 1 . Pàire, j à dié lo Û, ài peccà contra lo sél, e contra vo: mi sio pa pus degn d ’esse demanda vostre fi.

SS. Ma lo pàire à dié ai sies ser-

vitór: Portât isi fit. una vjeslio la plus pressloso.e vesiélo: Buttai al dé l’anèl, e de causse ai pè;

25. E meuà fort lo vèl ingrassa, e ammassàlo: mangióma e stórna al-' legre; .

24. Perché coste ralò fi era mort, ès torna en vita; era perdu e s’ ès trobà: àn encomensà donque a stè allégra.

25. Enlànt lo fi più grand> che l’era en campagna, ès relornà, e mentre l’era' vesìn alla casa, à senti a sonar.

26. Demanda un dei servilór, e j ’à demanda chi l’ efa?

27. E j ’ à dié lo servilór: Es vengû vostre irà ire, e vostre pàire à faé am- raassàr lo vèl engrassà, perchè l'à recupera san e salv.

28. Cost-sì allora 'plen de rabbia volia pa entrar: e sio pàire ès sortì, e s’ ès butta a pregarlo.

20. Ma éi en respôsta à dié al pài- ' re: Beicà canti an che son che vos servio, e sempre vus ài faé comànd, e vus mai m’ avé dona nianca ün cravót, perchè stélssa allégre ensèm ai mie àmìs;

30. Ma vengû coste vos.tre fi, che à mangia le suos soslansos enseme a chelos che menàvon cattiva vita, vus avé faé ammassàr per elle lo vèl en­grassà.

81. Fi, j ’ à respòst lo pàire, vus sié sempre ensemç a mi, e tul lo ch’ es mio, es vostre.

52. Ma fasio besògn stè allégre, perehè cosi vostre fràire era mort, ès tornà en vita; era j>erdü, e s’ès trobà.

N. N.

Digitized by Google

Page 17: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

PARTE TERZA

D ia le t to d’Oncinu (V alle del Po).

II. Ùrf òdi a Pà »HU rful Agl;l i . Lu pügiove'a Pà dié a son pa­

re: Pare, dóname ma part, lo che m* pò veni; e a j à faigl lei pari.

15. E da si a dui o 1res giórn lüccfc ansemo, ìu flgl pn giove a l’è parli per pai lóegn, e aeà a Pà majà son patrimoni, vivènd pütanajnçnt.

14. E cant a l’ à agü minglà tut, gli è vengù iina gran clarestio ant’e chél pai, ch’a rè areslà pàure;

18. E l’ è anà, e a,s’è afflttà bu fin parliculàr d’achél pai, e lu mandavo ant’ e sie beni pasturo ai crin.

16. E a Pavia vlèglio d’ mingià d*agiànt, eh’ gli crin mingiàven; e rìegùn gn donavo pa nén.

17. Vengu tra el stéss, a Pi dii: Tanti servitór ani’ la meisón d’ mon pare, eli’ Pàn tanto pan, e mi Issi sio costréé a mûri d’ famj

18. M’ levo d'issi, e vàu da mon pare, e gli dìo: Pare, ài manca con­tro Iddio e contro d* vu;

IO. Già sio pa pû dégn d’essè de­manda vostre Agi: ma tenérne gifist coma fin d* vostri servi tór._* 20. E leva, a se n’ è anà a son pa­re: a Pera aoca ben lùegn, son pare l’ à vlst, e la compiissióo Pà pré, e corru a gli è ciôt se son col, e a Pà beisà.

2|. E a l’ à dié lu figl al pare: Pare, ài mancà contro nos Signor e contro d* vu ; già sio pa p& degn d’ esse demanda vostre figl.

22. A l’ à diÿ lu pare a sie servi­tóre Cari,garì, portarne la primo vesti-

inento, e vestirlo; e buttagli fin anèi ant’ soa man, e àon ciàussie ant’i pè;

23. E menà un vèl Iu pù gras, e massàio, e lu majén, e sten allégre.

24. Perché chest mio figl a l'era mort, e a Pè risusità; a Pera perdù, e a Pè slà trubà. E a Pàn comensà a sta allégre.

28. E IU sio figl pu viègl a l’ ero an campagnole venènd,e avesinà a meisón, a Pà sentii a sonà e ciantà.

26. E a Pà demanda a ùo dei soi servitór, e a Pà ioterrogàlo so cb’ l’era?

27. E ¿1 gli à dié: Vostre irà ire a Pè vengu, e vostre pare a Pà amassà lu pù bel vel gras, perché a Pè vengu salv.

211. A P è montà en cagnhio, e volio pa pu intrà: tfonebe sortì son pare, a l’ à,comensà a pregàlu.

2«. Ma él rispoodènd a Pà dié a són pa rè: Ecco tanti an, ebe mi v* siervo, e v’ èi mai mancà al vostre comànd, e mai vu m’ avé dooà un ciabrì a majà bu i mei amìs;

80. Ha dapòi eh’ chest vostre figl ch’a Pàmajà lu faé sio con le pdtaoe, a l’ è vengu,/ e vu gli avé amassà In pu gras vèl.

81.( Ma igl gli à dié: Figl, 16 sies sempre stà bu mi; e tucci i mie beni son tie.

32. Rallegràse poi, e stà allégre convenìo, perché chest tio fràirea l’era mort, e a Pè rllornà a vive;a Pera perdii, e Pè slà tornà trubà.

D. Tommaso Rossi, Parroco.

Digitized by ^ m O q q Le

Page 18: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

D IA L E T T I P R D E U O N T A M . 5 2 1

Dialetto di Fenestrelle (Valle di Pragelas).

H. Ün Ame avìo da garsùns;12. E le plu giuve à dit: Papà,

dùne-mé la piirsiùn da ben ohe me revèin; e le pài re lur à divisa »un ben.

15. Pàuc de glurs apre quant, le piti giuve garsùn à .agü rebatà Iule sa pnr$iùn, a se n’ès anà viaggiadins un pai ben lógn, dont'a Pà dissipa tal sun ben, vivent dins lus excès et la débàucia.

14. E apre eh'a Pà agii mingià lui, è» aribà fine grande famine din que pai, e a cumensave a esse din la mi- sère.

18. Alurea l’èsanà se'bütà en ser- vise abu fin abitànt da paj che Pà manda a sa mesùn de campagne per gardà su curìns.

16. A desirave de rempli sun ven­tre das aglàns che tu curìns mingià- van, et nün n’ j en donave.

17. Ma essènl rintrà dins el mê­me , a l’ à dit: Gàire de valés che din la mesùn de mun pàire ài» de pan tant eh’ i vólart, e mi moru isidefam!

«a. Me leverèic e anarèic trubà mun pàire, gli dirèic: Papà, ài pecià cantre le siete cuntre vu ;

«9. Sin pa mai digne d’esse votre garsùn; fratèrne cu me ün de votru valés.

20 Alure a V*è partì, e vengfi trubà sun pàire; a Pére encore ben I6gn? quant sun pàire Pà vit; se-si purlà de cumpassiùn gl’ ès anàadrant, srè tapà a sun còl e Pà balsà.

2 1 . Le garsùn gli à dit:.Papà, èie pecià cuntre le siél e cuntre vii; siu pa mai digne d’èsse votre garsùn.

22. Alure le pàire à dit a su valés:

Purtème vile la pKi bète robe, abi- gliè-lu: bütè-gliüne vire » d é , e de ciù&ies a pès:

25. Mene ün vèl grà tüé-lu, min- giéh-lu., et regi uissén*nu ;

24 -Perchè che mun garsùir che véisi, ère mort, a l'è resuscitò; a Pére perdu, a^s'è relrubà. Alure i l’ àn comensà a fà bun repàt.

2», Ma le garsùn le più vèigl ère en campagne; cume as’en revenio, e ch’a Vappruciave de la mesùn, a l’à entendu le sun daslnstrümeus-, e le tapage da bai.' 26. A l’ à demandà un da valés,

Pà-interogià su se ch'ère tul qtfenT27. Le valérgli à répondü: Votre

fràire è vengü; è votre papà à tüà ün vèl gra, perchè ch’a l’ à Irubà en bune sandà.

28. Susî Paiènt indignà, a vulio pas inlrà din la mesùn: ma le pàire essènl surti, a s’ è bülà a le prié d'intrà.

29. Le garsùn gli ù répondu? Pa­pà, vèichì plüsiôrs ans che vu ser* vu; vus èie già mai désubei en rien, e pure u m’avé giamai dunà un cia- brin per me regiui abu mons amis ;

50. E ore che votr'àulre garsùn à mingià sun ben abu la ralìns, è revengü, us avé tüà ün vèl già per el.

51. M» le paire gli à dit: Muu gar­sùn, u sé ttigiùr abu mi, c. tus mon bens sun per vu;

32. I.a venlave ben fà üu bun re­pàt, e nuregiuì,'* perchè che voir? fràire ch’ on viè-isi ere mort, a l ’ è resûscità; a Pére perdu, a s'è re- trubà.

G i i 's e p p * P i i . l i ô l .

Digitized by Google

Page 19: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

522 P A R T S J E * X \

D ia u tt o oi G iaouqse ( c o n f in e d i N o v a lesa ).

t i . Un órnen avi due bol;12. E lo pi gióven à dot a son

pare: Mon pare, dona moie mon dret : e lo pare n Pot parlaglàljps son béin.

13. Gio’n trai glori apre che lo pi gióven u Poi ajd lulta sa porsión; v l’ è allàssenen loin loin, e dedin de pai étrangé; e Izfè u l’ot argheirà tul so ch 'a 'l’avéit, da delbupia.

14. Aprèd’avéilul delpendü. fino gran tornino è-veniio din sa pai là; e u oommansave èitre a la misere.

IX. Allora u rè artirasse, e u I*è allá a me lire sen d’ün parliculiéd’ú pai*ch’u rol mandàllo a sa cassi na pr mné eln ciàn li carrìn..

16. E u !’ avcit voglia de levèsse la fam avo gli aglàn cbe li puerc ma- ciàvont, mè j ’ avéit pá nün cbe gilé ncn donisse.

17» D’ izié u l’ è lurnà en sé-méi- mo, u l’ot d5lv che de. validi dedin la mesón de mon pare mìngion Cani che vùlon, e mé creppodefam issé!

18: Me leverei d’ issé e lurnerèi tnivè mon pare, e glie dirèf: Mon pare, if ài manca, conira lo Sìé e devànt vos;

19. E sel pa*pi digno d’ óltre de­mandé vótron Agl; traltàme Som’ un de vutri lavurie.

50. U rè donca levasse, e u J’ è enclaminasse vers son pare; e son pare ajànlo fran de loin vi veni, la compassión l’ ol pròlJo, u rè cur- riigllea récontre, u l’èsautà enbras- sétlo, e u l'ol beisàllo.

51. Mè lo boi u gli òtdot: Mon pa­re, i* ¿i pécià contra nólron Signù e devànt vos; e mèrito pa-pi d’ èilre demanda pr vùtron Agl. I

29. E lo pare dot a sì validi: Porla len lo pi bel giuslacór, e abigi iàllo; bjllàglie una viraau dèi, e ciussàllo.

SS, E menarne issò lo yèl pi gras e tualio, e éitén alléigber;

Si. Aperebè So mon boi, eh* u vajés lssé,u l’ ére mori, auro u rè tqrnà arsussltè; Paiu perdullo, l’ èi turila truvèllo, e d’ iziè i èn £om> mensa l’allegrìa e a fare lo pasL

SS. Lo pi viègl di boi u Pére en Campagna; e venàn a mèsón e a me* sur a ch’ u s’approciave, uPol senlù suné e cianlé e ballé.

86. E u Pé adressàse a un dì vallò! pr savài che ch’óre lui- sa tramanél?

27. E sa vallòl u gli ol dòl : Vùtron frare è turnà, e vùtron pare u Poi éitrenglà lo vèl gras, pr mu cbé u Poi lumà truvèllo en bon-état.

28. Me u l’ è enfur/asse, e u l'ol pa vullù inlré*, e son pareejàn sor­tii , u lo prénéll a le bonnes pr fare rnlrèllo.

29. Mè u 1’ ot réipondu, e dot a son pare: Avveità-issé, i’ ot tanti ao cbe vo servo, e i’ èi ianiai éisubbà vutri órzen, e purro vosai iainal do* nàme solaméni un cioràl pr déiver- time avo mi aniis.

so. Mècanlecbe l’autro*ixié, vùtron boi, ch’u Poi fricuda vùtron bèin avo de garàudes, u Pè .venu, vos ai luaglie lo vèl gras.

31. E lo pare u gli ol dot: Boi, le te sues légiórl eità avo mé, e lo mein ère foi.

32..Futa ve donca fare lo past e èilé alléigber pr mu che lui issé, lon frare,’ u Pére mori, e u Pè re* afosità; u Pèreperdu,e u Pò truvàsse.

N. N.

Digitized by LjOoq Le

Page 20: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

DIALETTI PEDEMONTANI. » 2 3

Dui e tto d ’ O u lx (V alle d i D oraR iparia) (*).

1«. Un ¿mme «vie dus ¿¡fans;12. Le plü iuve d’ iéNus di a sun

paire: Pi ire, dùname la purtiùn de ben rbe merevèn; eiè lus à parlaià le ben. ^

IS. Coches iurs aprè‘ alèn tut re­bata, le ptíi lave garsùn parti par Péllrangi, par un pai éilunià, e ithi u Pà dissipa son beu en vivèn lüxü- rlusmén.

14. Mè aprè ch’ ul'à agü lui cun- sümà, l’ e* sürvegü une grande fa­mine dins qué pai, e jé méime u t’à cumensà a esse u besùu.

15. Alure u se n*èi anà, eu s'èi attaSà a un das abllàn de qué pai: e set-issi l’ à màndà a sa mèlsùn de campagne, par fà paisse lus cusciùiis.' le . Ilhi u déisirave rempli sun ven»

tre de las crofas che mfjàven lus cu- sciuus, e nengü n’ i en duuave.

17. Itintrèn alure en si mèime, u di : Che de fciersenère din la mèisùn de mun paire ÿn de pan abundamén, e mi issi a crépu de fam!

18b Ah! me levaréi, anaréi Iruvà mun paire, e a li diréi: Paire , ai pescià contre le Sé e contre vu ;

I*. Nau, a siu pâ mai digne dresse appela votre gàrsun; tratlàme cumà fin de votrus inersenère.

20. E se levàn, u ven ver sun pai­re; me cumà ut ère encore Ion, suti paire Ta vi, e la cumpassiùn Ta préi, e currèn a le, u s’èi lapa a sun col, e u l’ à embrassa. :

2 1 . E le garsùn gll à di: Pairer ài peseta contre le Sé e contre vu; a siu pa mai digne d'esse appela votre éifau,

22. Mè le pàîre di a sun domestic: Apurlà vile sa premiere robe, e Htà- la-li, e duniàli de une vire par sa man, e seballas par sun pes;

25. Poi adüsé le vé gras, lüà-lu, par che nu mljén, e che nu nu ré­galien;

•24. Parse che mun éifàn çfae véilhi ère mort, e ut èl resuscita;, ul ère perdü, e ul èi Iruvà. E i se sun bilâs a fà butie scère..

28. Sepandànl sun garsùn le plü vegl ere u sciàm; e cumà u venie, e ch’u s'approsciave de la mèisùn, ul à an land ü fine sinfonie e un chôr.

26. Ul.apèlle ün domestic x e u li demand se clic Pére?

' 27. E iè li di: Votre fràire èi ven-gü, e votre, paire à tüà 4e vé graçy parse che u Pà resebü an bu ne sandé.

28. L'àulre alure s’èi indigna, e u yurie pa iotrà. Sun paire étau surli, s’ èi bità a le pria.

20.Mêlé an relpunse u P à di a sun pàire: Véilhi che depôlan d'ans a vu servu, e che iamàl ài manca a votrus ordres; e iamài u m'avé dunà ün sciabròl parme regaiàvabu munsamis;

50. Mè depô che votre garsùn ch'èi ilhi, ch*à déivurà sun ben abû de garâllas, èi veugü, u Pavé lüà le vé gras, par iè'.

51. Mè'le paire glià di- Mun éifàn, tü si as tuiù abu mi, e tut se ch’èi niéu, èi téu;

52. Mè la venlave fà bune scère, e se réiui, parseché lu u fràire ch’ èi ilhi ère mort, e ul èi resüscllà ;.ul ère perdü, e ul è iruvà. ,

Projf. ArtoM« Allo».

(*) Siccome qi esto dialetto ancora più che I precedenti è affine ai Francesi coi quali confina, così dobbiamoavvertire, che tulle le t poste in One di parola o di sìllaba sono mule, rhe la i corrisponde al suono j de’ Francesi, e le ih al Ihela dei Greci, ossia all’ idèa- tico suono rappresentato pure con th dagli Inglesi.

Digitized by ^ m 0 0 q Le

Page 21: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

»24 PARTE TERZA

D ia le t to i>i Viù ( Valle di Lanzo).

I4*. Un òm'u l’ avét dui féi;i l Lo più giovo d’ sii dfti, il l*à

dii a son pira: Para, donai»» la mia pari d’ aau ch’u m’ vin, e chià-si u l’ à sparli l'ardita Ira lo dui.

15. E di ché a «archi giuórn, lo féi più giovo u l’ à btHa loia sua pari ansèmbio, e u Pus! alà lugli ant un pais, e u Pà d'sgairlà tot lu fàit su, vivànd da d’sgairón.

14. E cant ch’u P à avu d’sgairià tot sau ch’u l’avét, e j'à vinù ùnna gran clarasti ant sati pajs iclii, e chiàu e j ’à comenscia a vinili la miseria.

13. U Pùst a li, c u s'arengià da un sgnór de s’ pajs, e ielii silo-Issi u Pà monda a sua campagoi a largià li cri fi .

16. Silo, u l’ ayétrglèi d'Impissa la panaci d’ agiànl eh* u mingiàvon li crin, e Pera niun che j n’an donassa.

17 Ma cant u Pà poi cognoSu ch’u Pavét fàit mal, o Pà dii: Canli sar- vflùr qni’ la cà d’ min para u Pàn tró d’ pan, e méi issi i muèro d’ fami

18. I m’ ausrài, e I gialrài da min para, e i II dirài: Para, I gì ài mancà conira d’ Nòsgnùr e con Ira d’ vó;

10. I sé pa piii degn d’ èlstre clama vostre féi, e tratìàma Plslès com*ùn vostro sarvilùr.

/SO. E u s'àuscia drét, e u Pùst alà da son pàra, e u Pera ancora lugn, son pàra u Pà viù e j à fàit compus- sión, e u s’ à bùia alali anconlra e u s’ à lapà a u còl a basiàio.

SI. E lu féj u Pà dii: Para, i gi ài mancà conira Pìosgnùr, e contra d’ vó; e i sé pi gnanca dégn H’ èislre ciamà par vostro féi.

22. Lu pàra u P à dii a Ji sue sar- vitur: Lesti, gavà fu P viasla più

bqlla, e visliscèlo; e bùlàli au dai Panèl, e li ciàuscia alti pia.

23. E alà prendra lù vài! più gras che j ’è ani u tèi, masciàllo. e che s’ minget, « oh’ islén tùiti allegar as­semblo;

24. Parthai sito min féi ti l’ era inori, e ora u Pùst arsiscila; Pera pardo, e 1 Pén Irovà; e u Pàn co* menscià a islà allegar.

23. Lu féi più vi«i u Pera alà par* chi par li prà, e turànd a cà u Pà sinlù a souà e -che s’ ballava.

26. U Pà ciamà' un d’ li sue sar* vitùr, e u j'à dit: eh’ stoi silo fracàs?

27. B sito u j ’à dit: E j ’à torna ton frara, e ton para u Pà fàit massià lu vàil più bel eh* i gi aviu anl’ u tèi. parchai lofi frara u l’ ùs( torna ardi.

28. E chlàu u P à avu lan lo fui, e u votét pi gnanca in Irà aht cà; lo pàra aJura u Pùst saiù fù, e u Pà co- im* liscia prend’rlo aP bona.'

29. Ma chiàu u j ’à dit a son pài?: £ j à già tanti «fon-’ eh’ ! v* fàu lo sarvilùr, e i v’ ài sempa ùbbidtant 101, e vò u m’ è mal donà un cievrài eh’ i m’ lo godisso ansèmbio aHI mie’ amis;

so. Parchai che jà vinù sio vostro féi, min frara, ch’ u Pà sgairià tot sàu ch’ u l’avél ansèmbio -al* gargà, u 1* è fàit mascià par chiàu lu vàil più bel eh* i gi aviu ant’u tèi.

31. Ma lu pàra u j'à dii: Min féi, tàj l’ èi sempa istà'initi, e lui sàu che j usi d1 mài, è ¿ut ton;

32. E i era bin giusld* istà allegar, e d’ fara d’ fèisla, parchai silo ton frard u l’era inori, e ora u Pùst ar- sùscità; u l'era pardù. e ora i Pén Irovà.

Avv. Bianchetti, Giudice.

Digitized by ^ o o Q l e

Page 22: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

D IA L E T T I P E D m O i m ' M . 525

Dialrtto o’ (Jsseclio (Valle di Lanzo).

l i . Un certóm a r i aviiì dui fi;«2. Lo più gióvan d" sii fi a l’ à dii

a u pare: Pare, donarne ma pòrsión d’ roba che m* vin ; e o l'à parlìe la roba.

48. Clièl gior aprè, abbaronà eh’ a l'à avu Ini, balandronànd, o l ’ est alà lugn lugn. E lai o l’ à sgheirà la sua roba, e l’ à fait tanti sao-balaràn e pascampa.

44. Aprè eh’ a l’ à avu mingià tilt, a j ’ è vgnu ’na gran carslìa an sau pais-lài, e .chiàl beicavi la muragli.

IH. Au Testala,au l'est slacà bra- dia a ’n signor d’ sau paìs-lài; sau signor lai, an .l’ à mandà curà li crin.

16. A.i.lucciava mingià chiàl a\5i li pois gli agian , e niun n’ i do* nave nin.

17. Aulornànd pò an chiàl au l'à dii:' Vàiru srvitù a cà d* mon pare abóndan d’ pan, e i pascisso d’ faro avòi H cri» !

18. I sautrèi sii, j ’ajrèi da mon pa­re, e je dirèi : Pare, i’èi p'cà contro ’1 siél e in faccia a vu;

19.1 sci pi gain dégnd’ essi d'màndà vostre Agl. Feisème con farìa a un d’ vosli servitù.

so. Aussautànd-se su, au l esi alà da son (vare. Peste ancor an pò lung, son pare au l’ à vosi: la compassión a l à préi, au l’est alà anconla, au J’à riapà pr 'I còl, au l’ à basalo.

2 i. Lo ligi au j'à dit a o pare: Mon pare , i èi p’cà contro au siél e ’n faccia a vù. I sèi pi gnin dégn d’essj dmandà vostre lìgi.

32. .14 pare au l’à dit a sii servitù: Portèa dona la pi beli vesti, ciosgèlu e causàlu;

23. E m’nà lo vèl più gras ch’avéi, massàio, pò lo mingién, e slasén alégre;

24. Perché cosi mon Agl au l’ ere mori, au l’est arsùscltà; Pere perdu, i Tèi trovà; e au son butà a istà alégre.

25. Son figl più vèi au l’era póan campagna. Com'au l’ è vnù, au stà da pè a la cà, a l’ à sanlu cinta e sonà.

26. Au l’àd ’mandà un di su servi­tù, e u l'à mandài ch’i stàis land issi?

27. Lo servitù au l’à dii: Ton frare au l’ è vnù; ton pare au l'a fàit massàlo più bel vèl ch’ au l’ éisce, prebé eh'a l'è vnu a cà san.

28. E j ’ è sau le I’ fui, au vulè pi gnin alà a cà. Son pare dune au sajtì, e au In pregà eh' a Pi ni resse.

29. Ma chiàl respondén, au gli à dii au pare: Da tanti agn eh' mi !’ ser- visu, i l'è mai d'sùbidi, e l’ m' è mai donà ùn ceiròt ch’ i fessu ’na ri» bota avòi min amis;

30. Ma dopu se figl ¡sci ch’ a l à mingià (ut so fèil sò avòi P pùlane, au P est v'nu, i 1’ à massà lo vèl pi gras.

Si. Ma lo pare a l’ à dU a lo figl: Ti V sès sempi slà isci avòi mi, e lui est lò;

32. I convnil donc mingià è béire, e' slà alégre, prché cosi lon frari au Pere mori, aùra est arsùscilà ; au Pere prdù, au s’ est Irovà.

Martino Castrale.

Digitized by le

Page 23: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

»26 PARTE TBRZA

D ia le t to d 'Iv h ea (Canavcse).

K. Un’ óra a Pavia dui floi;«t. ’L pi gióven a j ’ à dii a sò pa­

re: Pare, i vói ch’ im’ dàje lo eh’ a m’ vèn; e ’I pare a j ’ à dèi sóa pari.

<8. Da li ’n pochi d* di ar s’ è fèl sò fagòt, e a Pèandèt 'ni un pais lonlàn, e t l'à sguliatdà lui.

14. Dop d'avéi sgheià lui, a j'è vnu na gran carestia 'n cui pais; e chlèl a Pà coinepsà pruvàr d' fam.

1$. Battènd pr li la sgSsia, a, a* è sercà 'n padrùn pr là;ch’ a l'à inandà a na sóa cascina a largar i porchèt.

16. Chlèl l'avria vorsu 'mpisse la pania d’ l'agfàn eh’a mangiavo i por» chél; ma gnun a j na dava.

17. Antlora a l'è turnà 'n chièl, e a l'à dii ds par chlèl: Quanti servi* tur a cà d’ me pare a màngen a erpa pansa, e mi i stun sì a murir d* fami

18.1 m'darù ardrìs, è kandrò a cà d’ mè pare, e I dirà: Pare, I' à fèl mal contra Nosgnùr e conira d* vui.

19. I duv rissi pi nln ciamàme vos fiol; ma Iratème ni' I ffiss ’n servilùr.

20. E a s'è aussà, e a P è andèt da sò pare; a l ’era 'ncura lontàn, ch’ sò pare a l’ à visi; » pià da la compas­coli a j ’ è curu ’»contra,a l'à pià 'ni na brassà e a l'à basà.

21. E chièl a j di : Pare, i u mancà contra d’ Nosgnùr e contra d' vui; e i son pi nin dégn d’ esse clamà vos fldl.

22. 'L pare a Pà dii ai servitùr:

Tirèje fora presi 'I vesli pi bel, eh'a s' lo buia adòs; bfilèje l'auèl al di, e I sflvalin ai pè.

28.'Andò piar *i bucin pi gras, sa* gnèlo, manglómlo, e stórna alégher;

24. Porehé cusl mè fldl a Pera mori, e a Pè arsuscilà; a Pera perdù, e a s’ è truvà e a Pàn comensà la ribolla.

28. ’L fldl pi vèj a P era 'a campa­gna, e turnànd a cà, a P à senti su* nàr e balàr.

26. Clama a *n sèrvilùr lo eh’ a P era si' rabèl ?

27. E l’ àut ri j ’ à rtepOndu: A j'è turnà tò frè|, etò pare l'à maszà un vèl gras, purché eh'a Pè vnu san.

28. Chièl a Pè sautà ’n bestia, e a vria pi nin entrar. Ma 'I pare a l'4 sortì Ìor a pregàio.

29. Ma chièl a Pà rispondo a sò pare: A son tanti agn eh* I l* servo, e I l'ù mai dsùbidì, e ti t* m'è mai dèi 'n oravòt eh' i 'ndèissa a man* glàlo 'nsèm ai mè amis.

80. Ma adès eli'a j ’ è vnu cusl lò fiol, eli’ a Pà mangia ’I fai sò con le porcile, t’ è massa M vèfgras pr chièl.

81. Ma 'I pare a j'à dii: Fidi, ti Pè sèmper mè, e lo ch'a l'è mè, a P e to ;

52. Bla a ventava fàr na ribotlé,estar alégher, purché lò Irei a. l'era mori, e a Pè arsùssilà; a l’era per» e a s 'è Iruvà.

Dott. Gatta.

Digitized by ^ r O O Q i e

Page 24: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

dialetti pedemontani. »27

'' Hi a letto diVkkcclli (Canavese).

1 1 . Un òm a 1’ ava dól fidi;12. E M pu giovo d* lór l'à dii al

pari: 0 pari, dàini al fnt Diè, ch’ a m’ pòi locherai; e 'I pari l'à fai la dlvlsión.

15. E pochi di dop 'I fidi pu pìcio* l'à rabajà sii luti, e s’ n’ è andàsne

lontàn, e 'n poe temp s’ è bulasi’ p malora per fè d* riboti.

14. E dop consuma lui j 'è vnuje ént col pais 'na gran faminna, e lu 1' a comensà Irovèsi én bsògn.

18. E l'è andà con un d' coi paisàn eh'a 'I l'à mandalo ant'i sò camp a Iarghè i porc. • 1

16. E lu 'I desiderava d'empisi con te scòrse che mangiavo i crin; ma a j'éra nén ùn ch'aj na déissa.

17. Ha pensànd al ia! sòa Pà dii: Quanta geni pagà da mè pari i àn dal pan a rotta d* còl, e mi bel e chi i crèpo d* fami

18. I nPausròv e I andàrò da mè pari, e i j dirò: 0 pari, mi iò fai mal avanti a Dio, e dnàns a voi;

19. E i mèrli pii nén d essi clama vos fidi; fèmi vos servilór.

20. Donc al fiol s'è aussàse, e Pè vnù da sò pari; e ’ntànt ch’a Pera, ancór lontàn, sò pari al Pà vdulo, e j ’ à fàje penna; a Pè cors, a s 'è canipàse al còl e Pà basàlo.

21. E ’1 fiol j ’ à dije: 0 papà, mi i ò fai mal e contra nos Signor, e 'o faccia d’ voi; e i mèrit pu rién d’ èssi clama vos fidi.

22. Ila 'I pari l'à ditt ai sò servi­lór: Portè subii al Vesti pü. bel f e butètu àn.ndfdp cap a pè, con Panèl, con d' scarpe novi ;

28. Antand masse '1 pu bel vitcl» eh' a posso mangèlo* e stèssni alegar;

24. Parche sto fldl a Pera mort, e adèss Pè vivo; a Pera perdu e a s’è trovasse; e i s’ son bufasse liitti a fè gran festa.

28. Anlànd al prim mal a Pera an campagna, e vnènd a cà*. essènd già vsin, al sèni la mfisica e 'I bai;

26. E ancanlà al clama a un do­mestic lo eh'a j era d' ndf?

27. E lu a j'à dije: Ai sò fratèi a Pè vnu a cà, e sò pari a Pà fall masse 'I pii bel vitèl, parche cb'a Pè rlvà a cà ardì.

26. Sta cosa l'à fáje vni 'I fui, e Pera lì par antlèsni; masò pari vend ad’ fora al l'à pregalo d'avnì <Iréni.

29. Ha lui Pà diti al pari: Hi come mi, dop tanti ani ch'i P iibidiso, i ò mai avu ün era vòlt par stèmne alé- gar con i amis;

50/Ma adès che is mat, ch’ a Pà sgarà Itili al fall sòcop d’ le porche, Pè vnu» voi fèi masse ai pii bel vilèl.

51. E lui Pà dill: Car al mè inai, li l’ è sèmpar con mi, e luti lo ch’ a Pè mè, a Pè lo;

32. Adès poi d s’ dovia fè festa, e slè alégar,. parche sto tò tralci a Pera mori, e adès Pè viv; a P era perdu e s’è trovàsse.

D. Carlo Valenzano Bibliotecario.

Digitized by ^ m 0 0 q Le

Page 25: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

»28 PARTE TERZA

Put etto ot S. Bersaroo prcsso Ivrea (Canavese).

11. tta’ òm a l’ à blu dui fidi;12. E 'I pi giòven a l’ à dit al sò

pare: Pare, diime la porsión, Ch’a m' vfcii). E a j’à dèi la sua part.

13. E da lì a pòec dì, a s'è fèt *1 sò fagòt, e a lfè andà ant fin pai* lontan, e là a l’à mangia tyt *1 fai sò, fasènd-’l balórd.

14. E dop ch’ a l’à mangia tot, a j ’ è gnu ’n cui paìs na grossa cara- stia, e chièl a l’à cmensà patir fam.

16. E a l’è andà a giùslàse da ser- vitór con un padròn d’ eoi paìs. E a l’ à manda a largar i porcbèt a na sua casinna.

16. E a desiderava d'ampìse la pansa dia giang, ch’a mingiàven gl’ animaj; e niiin a j na dasé.

17. Antlora a l’è lurnà ’n chièl, e l’ à dit: Quènt sei*vitùr 'n la cà d’ I mè pare a mèngren pan sin ch’a vò- len, e mi si'i moèro d1 fami

18. A rè mei eh* m’ àusa, e eh’ 1 vàja a trovalo, e ch’j dia: Paré, i’ ò fèt mal ; j ’ ò oD’endu *1 Signor, e vui ;

18. I son prope pi nén dégn d’ sir ciamà. vos fiòl; Inime me pi mi fu*s 'n vos'servilór.

20. E ausàuse a s’è ’ncaminà vera cà; a l’era ’ncura lonlàn, ’ I sò pare à l’à visi, e a l’ à abiti compassiòn; e ’udàndj all’anconlra, a s’ è campa al col d’I fidi, e a l’ à basà.

21. E ’I fiòl a j ’à dit: Pare, i ò fèt ’n gros paca al Signor, e a vui ; I son pi nén dégn d’ sii* ciamà vos fidi.

22. ’L pare a l’ à dii ai sò servi*

(òr: Subit, portème sì la siia vesta, e bulèila adòs, e dèjé l'anèl a la sua man, e bùlèjeja scarpe an l* i pè.

25. E andè n piàr an vèl gras, e massèlo, e njangiumlo e si urna allé- gher;

24. Perché cost mè fidi a l’era mort, e a l ’è arsuscità; i l’avé pers, e i Pò trova; e a l ’ àn prinslpfà a star al* légher.

26. E ’1 sò fidi pi vèj a l'era aa campagna : e gnènd a cà, quand eh’« •l'era da vsin, a l’àsentì na sinfonia;

26. E a l'à ciamà un di servitàr, e a j ’à ciamà che ch’ a j ’ era?

27. E chièf a j ’ à dit; A j 'è gnu ’1 tò frèl, e '1 tò pare a l’ à massa 'a vèl gras, perché ch’ a l'à torna avélr san e satv.

28. A j ’ è saulà 'l fut e a vulè gnanea 'nlrar 'n cà; ’1 so pare a l'è sorti, e a l'à prigà eh’ antréiss.

29. Ma chièl a j ’ à risponda al sò pare: Oh ! a son leni’ agn ch' i v' ser­visse, e v’ù mai dsübdi, e i tn’èi mai dèi ’n cravól, ch’ i féiss n' allegria cou i mè amis;

30. Ma péina rivà còst vos fidi, ch’a l’à mangià '1 fai sò con le puttane* i j ’ èi massà ’n vèl gras per chièl.

31. E'I pare a j ’ à dit: Me car fidi, li l’è sèmper con mi* e lò cb’ a l’ è mè* a l’ è tò.

32. Adès a portava far 'n banchèl, é s*lar al légher, perché cosi lò frèl a l’era mori, e a l’è arsnscilà; a l’era pers, e a s’ è truvà.

Campirò Giovanni Prevosto.

Digitized by ^ m O q q Le

Page 26: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

DIALETTI PEDEMONTANI. #2 9

Di*letto di Pavone (Canavese).

11. Un òm a Pavée dui fi;12. ’L pi gióven a l'à dii al sò

parte: Pare, dèime la pari £h’a m’ vegn; e M pare a j ’à spartì tuit dui.

13. Qualch’ (emp après ’1 pi gió- vcn a s’ è ’nsacà i sò dner, e a l’ è ’ndà da lons, e a l’à consuma lui *n desbàucie.

14. Dop eh' a l’ à liquida (ut 'I fai sò, a } ’ è vgnù na granfaminna *n qui paìs, e chèl a s’ è trova ’rii’ la miseria.

13. A l’ è"’ndà gl Ostasse da ser- vilòr con *n particolar d’ col paìs eh’ a lo mandava targar i porchit. -

16. A trovava sauri la glànl ch’ af niitigiàvcn i animai ; ma gnun a j na dasce.

17. ’Nllora a l’ à duèrt i òj, e a l’ à dit: ’M la cà del mè pare' tent servitór a mèngén a qual ganasse, e mi sì 1 mucro d’ fami

18. I voj ’ndàr trovar ’1 mè pare, e j dirò: Ah i car pare, i j ’ ò manca contra *1 ciél, e conira voi;

19.1 son pignin degn eh’ i in’ ciaine vos fi; tgnimé come un di vos ser­vitór.

20. A l’è partì, e a Po ’ndà trovar ’1 so pare; ’I pare eh’a l*a visi vgnìr da lontàn, a n’ à abiti compassión, a j ’ è curii ’ ncontra a s’ j è campa sol còl, e al l’à basa.

21. E *1 fi a l’ à dit: Ah ! car pare,i j ’ ò mancà contra ’ I elei e contra voi ; i son pi gnin dégn ch’ im’ dame vos fidi. *

22. 'Ntlora ’ I pare a l’ à dii ai sò servitór: Subii porteme Hi pf bella

vesta, e veslimlo; butèje un anèl al di, butèje le scaTpe ai pè;

23. ’Kdè piàr ’ l vèl gras eh’ a j*è ’ni la stalla; scanèlo, mangióma, tratómse.

24, ’L mè car fl a l’era mori, e a l’è àrsfisci là ; a l’era pers, e a l’è s tèi trova; e a s’è fèt un gran banchèt.

23. *N cost mentre ’I fl pi vèj ch’a l’era ’n campagna, a l’è riva a cà, e quand a ré stèt avsin, a l’ à ¿enti ’ 1 sòn dje stroméni e ’1 bai.

26. A l ’ à ciamà fin di servitór, e a j’ à dit:- che éh’a l’ è lût s’ fracàs?

27.’L servilòr a j ’à dit: A j’ è vgnù a cà ’1 vos frèl; ’ I pare a l’à fèt mas- sàr ’ I vèl gras d’ goj d’ avèllo visi aneora san e vif.

28. *L frèl sentì ste parole 9 l’ è ’ndà ’n colera , e a l’ à gnanca viu ninlràr ’n cà; ’ I pare a l’è sortì chièl islès a pregalo ch’a nintréiss.

29. Ma ’I fidi a j ’ à dit: A l’è tent’ agn ch’ I v* servisse, e I puli gnin dir ch 'i v'abbia mal mancà d’obidicnsa; ma a mi I m’ èlmai dèi ’n era vói per far na marenda con 1 mé camarada.

30. Ma ’ I frèl cost fali, ch’a l’à con* siima lui T fèt sò con d’’ fomne d’ mala vita, subii ch’ a l'è riva a cà, voi j fèi fèt massàr ’ I vèl gras.

31. 0 mé car fi, a j ’ à dit *1 pare; ti t’ e sèni per con mi, lut lo ch'a l’è mè a l’ è tò.

32. Ma vutü gnin ch’ i sée alégher e ch’ i fèe fesla, se ’ I lò frèl, ch’ a l’era mort, a l’ è arsüseità; il tgnée per pers, e I Pò trova?

P* Duilico Francesco.

Digitized by Google

Page 27: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

» 3 0 PARTE TERZA

D ialetto di Y ib t r o u o (Cartavese).

11. ’N òm a l’ à a vii duj fio! ;12. E '1 pi zóvcn di sii diij a l’ à

dii ai pare: Pare,' dème sì la pari eh* a in’ tocca a mi. E chièl a j ’ à di* vis ’1 patrimoni.

l i . E a Tè ninandà long temp, efie sio fidi pi zóven a s’ n’ è parli per paìs lonlàn lontàn; e li a l’ à del camin, « macia luiel fall sò, mnànd na vita disonesta.

f 4. E dop avéir consiimà lui là ch’a l’ avia, a j ’ è ’ncapilà hafatu da can pr cui paìs, e chièl-sì a l’ à ’n pò prinsipià a trovasse ani la necessità.

15. E a s’ n’ è ’n pò partisne, e a s’ è arrambà a ’ri particolàr de cut paìs; e si’ sì a l’ à manda ’ni na soa tcra a largar i porchèil.

16. Sloje com’ a l’ era a dsidcrava d’ ’ inpiss la pan sa di agiàné eli’ a rusiàven i porchèil; e nión a j n«i daséja.

17. AnIrà poi an sè a l’ à dii: Qucnt servi tur an cà.d’ mè. pare a 1* àn d’ pan an abondaùsa , e mi i erpo sì d’ fam l

18. I in’ darù ardriss, i andrù dal mè pare, e j dirù; Pare, i ù manca ’ncontra Nosgnòr, e ’ncontra vui.

10. I son gnanc pi dégn d’ èsser ciamà vos fidi; pipine comi un di vosi servitur .

20. E sendse aussà a l’ è lornàdal sò pare. Ànlermént ch’ a l’era ancór lonlàn, ’I sò pare al l’ à vist, e a l’è slèl pià da la compassión, e corèndje anconlra a s’ j è iargà al còl, e al l’à basàlo. •

2*. E ’1 fi a j ’ à dije: Pare, i ù manca ’nconlra ’1 c e le ’ncontra vui;1 son pi gnin dégn d’ èsser ciamà vost fiòl.

22. ’L pare poi a l’ à dii ai sò ser­vitù!*: Vito; porle ansà la prima ve> sliraeulak, vestilo, e rangièlo, e dèje l’ aaèlan man, e caus.sèlo com’ a s’ dev ani’ i pè; , .

23. E piè ’n vèl grass , e sagnèlo , ch’ il mengcn, e ch’ i slén allégher;

24. Perchè che si’ mè fi a l’ era mori, e a l’ è torna arvìver; a l’ era spers, e a. s’è truvà. E a l’àn cmensà a taifiàr an règola.

23. A l’era poi l’àut sò fiòl pi vèj ’n campagna, e argnènd, e auvsinànse a la cà, a l’ à sentì a sonar e cantar.

26. E a L’ à ciamà un di servilùr, e al l’ a ’nteruà che ch’a j ’ero ste cose?

27. E chièl-sì a j ’à dii: ’L v.ost fra* dèi a Tè vgnû, e ’ 1 vost pare a l’ à massà ’u vèl gras, al perchè ch’a 1* à arvü san e salf.

28. E a j ’ èsaulà la bili, a vurè pi din ’nlrar; e ’1 sò pare sorti, a s’ è bulàsse a pregalo.

29. E chièl respondend al sò pare, a j ’ à dit: Eiché li! mi da lanl temp ch’ i v’ servisso, e v’ ò mai ds&bidi uà mésa, e i m’ èi mai dèi slaméot ’n cravòt, chi m’ féiss na ribolla cod

i mè amìs;so. Ma dop eh’ si’ fiòl-sì cb’ a l’ à

sgherà tut ’1 fat sò con le pùttane, a s’ n’ è lornà, vui j ’ èi subit massa ’n vèl gras.

31. E chièl a j ’ à dit: Beicà ti, li l’ è sèmpre con mi, e tiil lò ch’a l’ è m ò ,a l ’ è lò .

32. A l’era pòi necessari de far ’a con vit, e n ’ allegria, perché che sto fradèl-sì a l’era mort, e a l’ è arvivu; a l’era perdu, e a l’ è stèi truvà.

ti. N.

Digitized by ^ m O q q Le

Page 28: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

DIALETTI PEDEMONTANI. » 3 1

Dialetto di Caloto (Canavese).

«I. (ìn òmo a Pavia dai ma tèi;12. Et pi giovo a j ’ à dii a sò pa:

Pa, dème la mia pari eh’ a m’ tocca; e il pa a j ’ à dèi a tüitdüi M fai sò.. li- Da li an poc, slrensü ’l fai sò,

'I matèll pi giovo a Pè andèt ani an pais lonlàn, a Pà mangia luit que’ che sò pare a j ’à dèi fasèntel pùtané.

14. E après avéi mangia lui, ani col pais a j ’ è niü na carestìa; e chièl Pà comensà a slanlà.

tu. A a* n’è andèl via, e a Pè an- dèi a slà servilór a cà d’ ün parli- colar de col paìs, ch’ai Pà bülà a na soa cassi na a larga i porchit.- 46. Pergavèsse la Tarn, a Pera ob­

bliga a mangià la giand, ch’ a man­giavo i porcbìl, porche ni un ai da- sìa niéntu*.

17. Avèud pensa ai fall sò: Quanti selrvilór a màngiu a cà de mè pa *1 pan a affa, e mi i son coslrét a morì d’ fam!

~18.1 voi pi neo sia si, i voi andà «1* mè pa, e j ’ dirò: Pa, i Pò peccà conira Nosgnór, e conira vui;

19.1 son pi nén degn d’esse ciamà vos fiól, pième mi ch’ i füss ün vos servi lór.

20. An ben peusànl a l è andèt da àò pa; a Pera ancù lontàn eh’ sò pa al l’à visi, e pia da la compassion, a s’ è bülà córe latin, j ’ è sautà al còl, e Pà basa.

21. Allora el ûôlaj’ à dit: Pa, i l ’ò peccà contra Kosgnór, e.conira vui; i son pi nén degn d’ esse ciamà vos fidi.

22. El bon vèj a j ’ à dii a ün di sò

serviiòr: Presi, porle la vesta pi bella eh’ Pabbio, bulèla adòss; dàje Panèl ch’a s’ lo bùio ani i dì, e de scarpe pr ch’ a s’ càussa.

23. Presi, pie un vèl grass, mas­seto, mangiòmlo e stòma allégher.

24. Porché el mè matèl a Pera mori, e a 1* é risuscita; i. Pavia pers, e adèss i Pò irovà: e l’ àn comensà a slè allégher. '

26. El fiól pi vèj ch’ a Pera andèt an campagna, vnènt, e vsinàndse a cà, a Pà senti cantà e sonà.

26. A j ’ à ciamà a un di servllòr che ch’ a Pera ch’a fasio? „

S7. E{ servilór a j ’à dit: A j ’è niu lò fradèl, e lò pa a Pà subut niassà un vèl gras, porché ch’a Pè niu a cà san e salv.

28. St-si a Pèsautà an còlra, a vria nén andà a cà; el pare a Pè sorti fora, e ài Pà ciamà.

29. Ma chièl a j*à rispósi, e dit a sò pa:. A Pè da taut lèmp ch’ i tra- vàjo per vui, eh* i jò sempre fèt qué eh’ i vrije, e pur i m’ èi mai dèi nianca n’agnèl, ch’ i mangiéissa con i mè aniis;

SO. Ma subut ch’a j è niu cóst vost flòl,ch’ aPà mangià lùtà tròje,aj’ èi subut per chièl massà un vèl gras.

si. El pare allora a j ’à dit: Sèit, ti l’ è sempre stèt con mi, e lutqué eh’ i l’ ò a Pè lò.

32. Antava ben mangia e stà al- l?gher, porché tò fradei a l’era mori, e a Pè risuscita; i l’ avìa pers, e i Pò trovà.

N. fli.

Digitized by Google

Page 29: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

5 3 2 PARTE TERZA

D ia le t t o bi S tram bin o (Canavese).

11. Un òmeo a l’avià dui cèl;12. ’L pi gióven d’ »ti mairi a Pà

dìi al pare: Pare; dème la part del palriraoue eh’ a n’ vegli; e *1 pare a j ’ à spartì 'I patriulone.

fS. Pòec dì après, mtènd lui an» sèm, *1 còl pi gióven a Tè andà ani ûn pais lontàn, e a l’ à consuma la soa part, vivènd da plandrón.

14. Quand’ a Pà abiü consuma lui, a j è arivà ant cui paìs na gran ca­risma ; e ’ I cèt a Pà comensà a sentir *1 bsògn.

IX. E a l’ è andà a giùstasse al ser­visse d’ ’n sgnur de cul pais, eh*a l’ à mandà a na soa cà d’ campagna per ch’a larghèissa i porchìt.

16. E là dsiderava d* ampisse la pansa d’ la giand , che i porchil a mangiàven; e gnun a j dasià gnenle.

17. Ha ’I còl tornànd an sò sless a l’ à dii: Oh! qucnl servii ùr ani la cà d’ mè pare a l ’àn d* pan d’avàns, e mi sì I moro d’ fam! .

18. I me levrù da si, e i andrà dal me pare, e j dlru: Pare, mi i ù pacàdévcntdel Clcl, edevènt da vui;

19. I son pi nin degn d’èsser cìamà vos cèt: fème cum’ ün di vos servitùr.

20. Disènd parér, a s’è Iva, e a le andà da sò pare; Irovàndse pò sel-sì. ancór tontàn, ’1 pare a l’à vist, e pia da la compassion a l’ è eórù, a j ’ è cheìt sul cól, e a l’à basà.

21. Si ’ 1 cèl a l’ à dii: Pare, mi i ù paeà devcnl det tiél, e devènl da vui; mi son pi uin degn d’ èsser ciamà vos cèl.

22. ’L pare anllura a l’ à dii ai sò

servitùr: portè sfibit la soa pi bela vesta, vestilo, e biitèje l’anèl ant el di e le scarpe ant 1 pè.

2$. Ciapè un vèl gras, e masseto, e gnet i mangeruma,e iSlarón alégher ;

24. Pèrché st’ mè cèt a l’era mori, e a Pè ’rsùssilà; a Pera perdu, e adès a s’è trova; e a Pàn comlnsà a ban- chetàr.

25. Ma ’1 cèt pi véj ch’ a l’era a la campagna, tornànd, e vsinàndse a la cà\ a Pà sentì a sunàr e a cantar.

20. E a Pà ciamà un di servilór, e a j ’ à ciamà lo ch’a Pera?

27. E ’I servilór a j ’ à d ii: A j ’ è vgnu J1 tò frèl, e ’ I pare a Pà massà ùn .vèl gras per avéjer ’ rquistà ’I lo frèl.

28. Senlénd Pafàr, a j ’ é vgnii ’1 fui, e a vojà pi nin antràr an cà. Ma ’I pare send sorli a l’ à cominsà a pregàio.

29. ’L cèt pò rispondènd a Pà dii al pare: A son leni agn che mi i v’ servo, e/i ù mai dlspressà ’1 vos co- mànd; e vul mai, e P<> niai i’ m’avi dèi ùn cravòt da mangiàlo con i mè amìs.

80. Ma après che si’ vos cèl, ch’ a Pà consuma ’I fai sò con le putane, a l’ è torna, vui j ’ nvi massà ’n vèl gras.■ 51. Ma M pare a j ’à risposi: 0 ine car cèt, ti l’ è sèmpcr con mi, e tut*1 mò a Pè lò.

52. A convegnà ben banchetàr, e far fesla , perchè st’ tò frèl a l’ era mori, e a P-è ’r sussi là; a Pera per- dii, e a s’ è trovà. 1

D. Matteo Bojìino.

Digitized by ^ m O q q Le

Page 30: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

DIALÈTTI PEDEJtOJITAM. # 3 ^

Dialetto di S. Giomio (Caoavese).

i l . Vn òm a l’avtà dei icèt;1*. E ’I scond a t*à dii a pò psri;,

Pà, dòme ’1 fai me.' E M pari a 'i ’à fél là perj d’ sò ch’a j locava,a elei.

ISt E da lì an poc les-li a Pà ra- baatà lui sò ch’a j ’à dèt, e a V a-è ’ndèt lonlào lontàn, e aPrsghèrà tilt a fai sò, vivènd da strip}».

<4. Eaprèsch’a Pà fòt aclàn d« tùt sò ch’ a l’ aviè, ’ni al paìs d i’ a l'era. a ,f è *ngnu na grossa carestìa, e cel a l’ à coinenaà a patir la fam.

16. E a l’ è ’ndèt, a piatasi a na persona d* col paìs. E cel-ià al l’ à nandà, a soa cassinna a largir i por* chèli.

I l E t l’ aviè vòjad* impìssi la pausa eoo l giandùa eh’ a mangiàyeo i porchèlt, « gnóo a j na dasiè.,

17. Tornànd pò an cel, a l ’à d ii; Quanti servitòr a cà d’ vè pari a l’àn del pan. fin cb’a vòlen, e mi si I mòrod\lim l

.49vA.Pèmèl qh’ i m’àussa% e clj*.i vè.da me pari, e ch’ i j dira: Pa, i l’ ò fòt frane mal ; i P ò offéis ISosgnór evuiv ; . >

10.; Par aùri a u ^ o pr nin d’èsser damà.vot AqI; Iralìiqi mac com’ ùn di vos servitòr.

SO. E aussàndsi a^ém eam inà vera la cà d’ -sò parfc. •£ ’ntramént eh* a l’ era ’ncóf lontàn, appari al.Pà visi, la tympassión al Pèpi<u ej?or- rénd a j ’ è sauté al ept, e al Pà ha§à.

s i . *L fio! a j’à d ii: . Pàt i r ò fè,t: frane mal; i l ’ ò offéis Nosguór evui;' aùr i m’ mèrito pi che vui im’ ci«mi vos fidi.

SS. Ma sò pari a Pà dii ai servitòr:

Presi, dèi to t ’I vesti eM’a Patrie pri- toa, e bOtèlle adòs; botile Panò! ’ni él d i, e II scarpi ’o l i pò;

SS. Tiré for ’I vèt pi gras eh*à j’é*e massàio; cH’il mangióne, e eh’ islén akégber- . • '

S4. Perché cast mecèt aityar start, e a l’è arsuacHàt t Pavièn fteff, e i l’àa trova. E u s ’ san but#' a ri- belar.

S». *N eoM meute ’11151 pi «ài eb’a Pera ìft campagna, lOrnànd a cà ePà sentì ch’a aopàven e eh’a efen- tàven.

SO. E a Pà ciamà un di serviti^ e a j’à dii: Che ch’a w l dir so*!?

S7. E còsi-si « j’à diti T^sfraM a l’è *ngnü; e vos-pari a.Pà fèl.mas* sàr *1 pi bèl vài, perché ch’a l’è torna san e satv.

rss. Senti st( noiri, a jfè sauté *1 fot, e a.vqjè pi nin iiklrèr. X (lari ’odiónc e ì ’è sortì, e a l’à comensà a piegalo.. :

so. Ma cel a l’à rispósi a sò pa* ri: Vardè,al’é tanlLan ch’ iv ’ servo a pontili, e,,l Pòi fè,t aempr se clt’i m’èi dii; e vui i m’èi mai dètguaiic un cravót da s lanini» alégher eoo i mè amis; ; ,

' 90. Ma après eh’*,jjç rivà cosi tò fipl,ch’a Pà sghèrà lui con slandri* j’ èi; fèt joassàr ’1 véi pi gras. ■

31. M» Jl pari a j’à rispòsi: «ÔI, Il i Pè sèmper con mi, e lui sò ch’a Pè.fnÀ,,a.Pè.tò;.; 3?. Ataia ventava.beh¿taralégher e spa3sàsla, porche cosi tò fradèl a l'era.jnort, e a l’è torna arviver; a l’era pérs, e a s’è trova.

37

Digitized by { jO O Q Le

Page 31: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

# 5 4 PARTE TERZA

Dialettooi 'Castillahoxte (Canavesc).

f i . ’N on l'iva dui Boi;1 1*. E *1 pi gtòan dldfii l’a dii *f

pare: Pare, dèjmi mè-tòc; e chef Pà fèt la peri a luti d i i . . '

13. Da lì an poe '1 fidi -pi gióan fa bassa tuli el fèl sov s* n*è Urà via loalàn lerttàn, a là a l’à agbèrà tfitl da gngHàrd eoo le fumne.

14» E sghèrà ch’a Pà avA lull. u cui pais j’è riva adòss’na gran fam, e efcèt a l’à eoawueMà a patir. -

. tu. E a t*è dèi ardriss a a s’è glfl- slà con *a bond’ eul pais, eh’a l’à manda a la casslna a largar I por« ctólt.

16. Eabraoava d’amphsala faasa M i t’aglànd ch'a manglàvan I por-1 cbéit, t gnnn ch'a uà dèlaaa/

jv. Cnlu toma ea cifèl a disiata:1 Quanti servltór a cà d* mè pare eh’a Pàn d’ pan d»mangiar pi cb’a na véla», c mi ai-chi ehéjo d* fami

te. Bèta) ch’l m* farù curagl, I an­drà dal mé pare, e ] dirà? Pare, I u •fèl mal anvéra dal Cél, e anvèrs d* vui ;, i l . fon pi nin dégn d’èsser tfamà voa fidi, tgmml ma fui un d* voa aarvltàr. -

So, E sfi, a dèje anvèrssò paté; e a Pera ancór lonlàn, che 1 sò pare l’à già visi gnir, e pfà da la eom* paaaión, Véslo, marelàj ’nconlra flfi- ch’a j’è cheit adòss, e l’à basàslo.

•SI. El fiot j’à diti Pare, I ù fèl mal anvèrs del Gèl-, e anvèrs d’ vui; son pi nln dégn ch’l m’ ciame vos fidi.

t l . E ’i pare Pà dttai sòservilur: Vilo^la vestlméinta la pi bèta, e bui- tèila;vito ì ’anèl ai di,e le scarpeafpè.

25. B fòt- *l'vèl *1 pi grass, e «a- gnélo: I manftrvàm à, e I da rama ’I P »t?

24. Purché che cuqt mè fidi a l’era t mori, e aàr If l’èrtrsüscilà; a l’era sperdfi,e a s’è Iruvà; e l Pàn eom* mensà ’1 past. \ ‘

2». Ma H «di pi vèl, cft»a l’efca »# campagnaighènla cà, e glàvsin,eeco eh’a seni sonar e baiar.

26. Tito à clama ’n èervltur, e à j dis: Chê ch’a voi dir s’ tapaffr

2T. EM servilùr J’à dit: A |*è gnu *1 vos fradèl, e *1 volpare Pà IHmas- sàr ’I vèl pi grns4, purché eh*-« l’à arbirià san e sdlf.

38. E per so»lì 1* è attdét nn btiMia, e a vojiiva niti pr nia latrar; Pà dovû M pare ckèl sortir fér, e a s’è bullà a pregàio. * J

20. Ma ’I fldlj’à risposi, e Pà dit al pare: Vardè, rè tant tèimp eh’i v* fon *1 servitùr, I ü sèmper lèi lai sfrch’i m’èi comandi, e I m’èi mal dèt fin moltón ch’l m’el mangféissa con I mè amìs.

SO. Ma aùra eh’a l’ è gnu stfrvos lidi ch’a Pà mangi* tut *1 *6 con le pattane,'ì massè per chèi *1 vèl pi grass.

31. Ma ’I para a j’à -dii: Fidi, da- gagna nin; ti rè stèt sèmper con mi, e tütt so eh’ r è m è, l’è tò.

82. Vantava bèin farlegrìa, purché cust tò fradel a l’era mort, e bèJde arsiscila ; a l’era1 sperdù, e aùr a s’è trovà. 1 *

Mèdico 1V>NMAsa Puuino.

Digitized by Google

Page 32: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

INALOTl nODHMTA!«l.

Oiautto di Yalmuca (Cahavese).

i l . Un òm a j ’à «vu dui Sèni; i t . *L pi gioven d* (or a j’à d ii al

pare: Pare, dème la pari cb*a n ' vén: e cbièl a j l’à dèta.

13. Da U *n pó, 'I fi pi gióVep ar- grià tüt, i l ’t andèt ani’ un pai« da lea*, e la a l’à dsipàr *1 fèt ai a far *1 desbàut.

f4. Qoand ch’ a l’ à avù consumè t¿t ,a J* è gnü na gran carestia ’ni cui paia, e tbfèl a i’à e menta patir.

Jtt. A-fé parti, e a i* é aramfeà a ’n sgnur d* pr là, eh’a l’à mandà a la sua easstaa a largar 1 pora.

f8» £ t ’áviavdjad’emptue la pansa die gland ch’i ani mài à mlngiàveo; e a j’era gnón ch’a j njrdèlss.

f T. Arvgnù p6 ent chièl, a l’à dit* Tent servifór en cà d* mé parea l’àn d* pan sin eh’a vólen, e mi ai i o iiro d’ 4am!

1 8 .1 mv desviró, e andrà da mé pare, e j dirù: Pare, i m' la se* pia eoa Jloagnàr e con-vuiv

19.1 m’ mèrito pi bini d'èsser olamà rw l fi: pfème pr ùluli vosi servitù?

8*. A s’è autsà sii, e a s’è ’ncam- minà pr andàr da. sò pare. ▲ l’era pò aocór da Jóns, che H pare a l'à già visi, e pià da compassión a j'è mardà 'n contra, a J’è oheìt s*el «All, e al Tà basà.

81. E '1 fi a j ’à dUt Pare, 1 jn* la son plà eon Nosgnur e con viri; I m’, mèrito pi nln d'èsser eiamà vosi fi.

88. E ’1 pare<a j’à dii ai so sérvi- tùr: Prest, li rè for la pi bela vesta, j

e vestile'; e bnéèje l'anèi amt 'i di, e bùtèje le scarpe ant’i .pè.

85, E ronè *n sà 'n vèl grasa, è mtaP sèlo, e miugióma, e stórna attégher;

t i . Prebé eust mé ti ir l’era mott, e a rè arsfissllà; a l’era pers, e a ré èlèt truvà; e a s* sonbùiè a-étar légher.

85. A j’era p o i sifip iv^ j ’i» cam­pagna, e mentrc’che chièl-sì a gnia, e eh*a l’era già apprd a oà, a j'à senti a sonàr e cautàr.

86. V a j’à ciamà un di aertltèr, e a j’à dit: CM eh’a t*è au-sl?

87. E cbièl a J’ à rispondo: A j’è gufi vostlradèt* e vdst pare « J'.à massa ’n vèl grass, prohé al l'à i t tlrà salfi

88; AnUoraaf è tga&'l fat,evuta nln andàr déin: slechè dunc 1 l*é sorti sò pare, e ìrs’é bùttà pregilo.

• 88. Ma Cbièl a j'à rispondi, e j’à dU: Beiché ’n pè, tette a«n ¿b’I v’ qervò, i v’òn mal defibdi gnanc na tota, e voi I m’èi mai dèi ’n cravót pr eh* 1 stéles allégber ’qsèm ai mè anris.

so. Ma subit ebe cast vosi fi, ch’a j’à 'dslpà ’I fèt sò eòo le-piando, a rè gnfi, a j’èi massa vèl grasa.

s i . E'1! pare a j*à dlt al fi: Ti i Pè sempr con mi; sò eh’a l'ènte, a Pè tò.

88. A ventava bén trattàr e far fe­sta, prebèeost tò fradèl a l'era mori, e a l’è arsussità; a s ’era perdù, e a

T è stèt thivà.'Dottor Belloro.

Digitized by Google

Page 33: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

B36 PARTE TIRZA-

D ialetto- di P o s t , Al k t t e b F a u s t i s m o .

11. N'òm a F avia diil lo i;12. E ’1 pi «ióvan a Fà dilai pare:

Paretem ela min<parl cb’a m’ tocca; e I* pare a j Ta della.

15. E da lì ap pochi di a s’è ait­iate» tül ’1 fidi pi g|óvan, s> u’ è and« tonta» an l üi% pais frostér, e li a r i grùplonà lui lò ch’a Fayìa* dàndse al bel lèimp., 14. E dopo av^k meagià lu i, à j è

vgnü fina gran carestia pn. cul pais, e chiàl a rà eomgnsà a trovile ani le miserie. . ■

15. E a s* n*è parli» e a Fè andà a servirla sgnór d’ cul pais. E al Fà majidà a la soa Caseina a largar i pera. -

le . E a l’avria mangia volonlér d* evie. glande eli* a marigiàvan i pors; e *iàn a j na desia.

17, Da li tonta ad chiàl, a l’à dit: Quf nta geni *n cà d’ mè pare a man­gia« 4 ’ pad sin ch*a vólou , e mi i son si cb’i mójro d’ fami!

18. A,vèinla ch’i m* disvia, e cb’ i vaia da me w r e ,e èh’j disa: Pare, i 5 fèt mai contra Nòsgnór, e contra 4* Vui;

lo .ison pin in dégo d'èsser eia ma, vosi fidi; trattarne » ’un voslservttór.

io . Edandse ardrìsa F è tornàda sò pare; e essènd ancora lontan da cà1 'I sò pare a Fà visi, e a Fè stèt pijà dia compassion, e andàpdje in­contra a.Fà abbrassà pel cól e a Fa basa.

21.E *1 lioCa j'à dii: Pare, i ò uiancà contra Nosgnór e cootra d’ vui; già i son pi nin dégn d'èsèerciamà vosi fidi.

22. 'L.pare pòi a Fà dii ài sò ser­vitóri Presi, portele *1 prim vesti e vestilo; e bùltèje an man Fanèl, e le scarpe ai pè.

28. Eandè piar un vèl geass* amaz- , silo, e mangióma e stòma allegar:

24. Perché còsi mè 1191 a Fera mori, e a !’è arsùscilà; a Fera par perdse, e a s’è trova* e a Fàn conciasi a star allégar.

' 28. *L sò fidi p ivèj ch’a Fera sncampagna, vgnèbd e afsiaàndee a la cà, a J’à sfati sbnàr e cantar.

2«. E a Fè clami un dei servitór, e a Fà.interrogàdisèladje, d i’a Fera un parè tripudio? .

27. E M servitór a f i dit:Aj’è vnò vosi frtdèl, ert vpsl pare, a rà lèi ataisàr un. bel vèl grsss, perché ch’a Fè torni a c i san e salv.

28. A j è vgnu la rabbia, e a velia nin intràr. Ma sortì ’laè pare, a Fà cornami a ciamin

20. Ua chiàl par risposta a j’à dii a sò pare: Mi eh* par tenti ago i v’ó »servì , e 1 v’ 3 mai dsubidi, e i m’avi mai dèi un era vói, ch’i raangiàissa con 1 mè amìs;

so. Ma aura eh* a Fè arriva cust vost fidi eh’ a F i mangii *1 fiat sò a puttane, a j’èi mazza p^r cbiàl un bel vèl grass.

SI..Ma ’I pare a j’à dit: Fidi, li t’aslè sempre con, mi, e lu i sò cb’ i j’Ó m i,-a l'è lò.

52. A vantava poi che 1 féissan fe­sta, e che isléissen allégar,perché sto lò fradèl a Fera mori, e a l'è tornà arsuscilàr; a l’era pers, e a s ’è trovi.

A.

Dy Google

Page 34: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

DIALETTI PFDWKWTANÍ.

D ia le tto di Locara (Cañavere).

11. ’N om a l*avéa dOi ligi:12. El |>( giovati de citigli dui a rà

dii a sò pare: Pare, dénie la part d'ardità ripa ri' lecca;, e dot a gl’ à «partì Tardità. -- '

15. E dopo pòchi d ì, cost Agl pi gióven, piglia tût son cii’ a gt’-avgnéa, a Tè parti da sò pais, e a Tè andà togn togn; e là, vivènl alegremént, a Tà.dstpà le soe soslanse.

14. E, dopo avér cons&mà l&t, ant col pais a gl1 è vgnü na gran care­stia, e tiol à Tà comnsà ?véi bsògn;

fS.Ea l*è seapà via da là, e a s’è arambà a 'lisgnór de cole pari, ch'ai Tà manda a na soa cassinna a largar i pordièt.

1«. E là, pr la (anla fa ni ch'a patisséa, a s* sa rèa corilentà fi’ min* giàr d agiànt, com'a mingiàven i por- chèt; nia gnun a j na daséa.

17. Arvgnü ant ciola l’àdii: Quanti servitór 9 j son ant la cà de raè pa* re, a Tàn tulli abondansa-d* pan, e mi i moéro «ì de Cam 1

18. I vegl lvàme da sì, e i vegl’ andàr da mè^iare« é diglie: Barev i gl’ ònrmancà ’nconlra No$tosgnór, e, ’ ncontra vi;J „

19.1 son ptgoln dognd’èsser ciamà voslo figli fème un d’ i vosti srvltór.

20. E, a usa nd se, a l'è vgnü a ràde m pare: sò pare al 1*à visi da logne; pià dp la coinpassión, a Tè marcia a 'mbcassàlo, e al Tà basa.

2«. Ancora el Ogl a gl’ à dii; Pa­re, l gT òn manca ’nronlra Nostosgnór e ’ocontra > ì ;. i son pi gnln dogli d’ èsser Ciamà vosto Ogl.

22. El pare a Tà. dii ai sue servi-

lór: Porté sì prosi la prima vstlmeala, evstilo; e degl le l’anél ’ni le soe man, e le scarpe ’ni i soe pei. r

«8. E meinè do vail grass e mas­séto, e mangiarne alegraméot} .

24.prebè cosi me Ogl’ a l’era mòri, e arà a rè arsusità; a Tara perdü, e arà a s’ è trovi; e a l’ àn comensà a maagiàr alegramént.

28. El sè Agi pi vegl a l’ era ’nt el camp, e.caule eh’ a l’ è vgnü, e ch’ a s’ è aprocià alla cà,a l’à siati ’ I soli e ’ i cani de la musica., 2«. A I’ à ciamà un d’ I servitór e »IT à ,’nlrogà pr savàrsdn ch’a gl* era de noi?

27. E cui servitór a gl’ à dU: A l’ è vgnü voslo fradei, e voslo pare a l'à fitassà fin vèit grass prargfris- sansa, cli’a l’era lornà a cà san.

28. C usl Agl pi vègl desdgnà de sonsi a voléa plgnln 'nlrar ’n cà: el pare, a l’ è sortì, e a l'à comensà ria­milo.

29. ita cidi a l’ à rspondÿ, e a Tà dii a séparé: Ecco, mi a Tègiàlèlnti tign ch’ l V* servo, e I v’ àn sèmper ubidì, e vi i m?èi.mal dèi in eravè pj- cb’ i stéiss alégr eon f amis:

80* Ila dopè ch’a Tè vgnu cost voslo Agl, ch’a Tà dstpà ’I so patri» moni malamént, v ljè l massà un vèil grass.

SI. Ma ’I pare a gl’ à respondû: ile flgl, li I T è sèmper eon m i, e lülte le mie soslanse a son tèe.

ss. A manta\a ben far d’ anvit è alegrin, prchè cost tò fradei a l’ era mòri, e arà a Té arsüsit»v a l’ era perdü, e arà a s’ è Irovà.

Dollor Taso Carl’ Aafenro

Digitized by ^ m 0 0 q Le

Page 35: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

¿ARTE TERZA

P ia l e t t o dì Sfarò» (Canavese).

II . Un scerl òdi a l'avia d ó lfló l;11. E M pi gióvo d ’ còsti a l 'à d ii

al sò pare: Pare, dème la potsión ch 'a m' tocca die sOslanse; e à l’ à , subii dl^ldu tra costi lé sostante.

18. E da li à pochi dì, rlllrànt luti *1 presse die sòe sostanse, tfct fiól pi giovo a s* n’ è audàsrie via *n paìs lontàn, e là a l’i dissipi Iulte sòe sostanse vivènl IfissSriosamónt.

14. E dop d’ avél consuma tuli, a j*è succedfije fina gran faro ant còl paìs; e cblèl a comensava già a esse bsognòs;

la. E da li a s'èallpntanàsé; dop so-sì a s’ è convnuse con un sitadin d* cól pals, *1 qual a l*à mandi a pascoli 1 pors.

16. E cblèl a desiderava d’ mplsse sòa pausa d’ còlle glande eh*a man­giava I pors, e 'ns&n a j ira dasia.

17. Riflettènt pò! In sè stesi a l’ i dlt : 0 quanti servllòr a són ’nt la cà d’ mè pare', cti’a l’ àn d’ pan' lln eh4 a na vólo« é mi si I mdiro d’ faro !

18.1 m’ iu sró , e' I andrò dal mè pàre, e j d lròr O mè car pare,.rtf ì òn pcàincontra *1 Slél e dnans d ’ vói;

19 ;Isònpinén dégn d’èsser. clama pr vosi flól; constderème pr l'avnì eom'fin di vosi servllór.

So. E sfiblt a s'è aussàse, e a s’ è pofti *n vers ’ I pare; e essènl ’ ncora *n pò Icrnlàn, *1 sòpare al l’ à vdùlo, e plà da compasslón, corrènti pressa a s’j è casca s *1 sò col , e al I* i ba­silo. *

21. E'1 flól a j ’i d ije : 0 pàre, mi i’en pcà a neon Ira M Siél e dnans d* vói; i son pa pi dégn d ’ èsser clam i vosi flól.

22. Allora 'I pare * P i dii al sò servitór: Porlè subii si la vesta pi bella, e valilo; e bfilèje fan èl ’ n só man, e I scarpe al sò pé;. *5. E portè si un vailèt gras, e masséto, e mangióma, e buvóm a;

24. Prcbò còsi mè flól a l'era nort, e a l’ è torna a v ive; a Pera prdü e a s 'è trovase; e a son bfil& se s mangè.

*» . E ’ I flól pi vèl a l'e ra 'n cam­pagna, e vnènl e avvinarndse a c à , a t*i santi d ’ sinfonìe e d* cani.

96. E a l'à clam i Gii di servHór, e al l’ à Interrogalo, eosa eh’ a l'era lui só-si?

27. E chièl a j i dije : *L tò fradèl a l’ è vnfi, e ’1 lò pare a r i massa fin vailèt gras, prctiè ch 'ai l 'à tro­vilo .

<8. 'Nrabblà cóst-si a volia pi néft ’nlrè 'n e i ; sorlèni 1 sò pare, a s’ è bfitàSse a preghèlo.

99.Ma chièl rispondènte a j ’i dii a sò pare: Guardé *n po; m i, a son g li da lanll agn ch’ l V servo , e I v ' son sempr stèt fibidiènt, e pura 1 m’ èl mal dim e fin cravòt, eh* I lo mangélsa con I mè atnìs;

Sò. ESsènt* poi vrtfi vost S ò l, efa'a P i consuma tutte le sostaose con 'I puttane, j avi massàje fin vailèt gras.

Kl. E chièl a j ’à dije: Mè flól, ti 1 l ’ è sempf stèi con m i; e lu i Ton fch’ a l ’ è mè, a l’ è lò.

82. 'N còsta oècasfòn a bsognava mangè e stè atlégr,' pròljé còst tò fradèl a l ’era m ori, e a l 'è torni a vive; a l’era prdfi, e a s 'è trovise.

Sacerdote V krloca G iacomo.

Digitized by v ^ . o o Q L e

Page 36: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

b tU B T O PEDEMONTANI.

Diurno Dci.LA Villf. ni SoAMA (Ingrja, Ronco, Valpralo c Campigtia).

11. Ûn gori lio »1 avü.düi Agi; i l E lo.pigiôvno ho at dit a son

pà: Papà, dotiaittme la mia part, tfvi me vint de lot lfe faite nostro; e lo bon dirbl fttfo I* à donàl, edivfdüa.' 15. D’ aptèH pochi ger avênt ra-

stréM tolla sua larga, se flgl pi giôyao sci ho se. n’ est alà lognèn ante de pals Tores 1er; c (¿I con sia cojnpagnl do at múrcá tolla la targa* dl son pà mi fin pot de tèn, menant ôna vila da maunèll vignardér.

f4. Apre d’ avéir^cücâ toi, j est venüaten Sli ^pnlóruna gran ciare* sli, ch’ l erevavont medi de basordá; enostro poglín ho al comensia estre etarglà d’ ognl miserj. '

<S. De maneri che ho l'est slá co* stréisl a cutjéirse un baudroie de sli conlór, e sp baudfóic-M lio lo al manda a goeriïàar lé çrûioa an una si* càssina.

18. Ed avritl niurcà de scènt,chl eùciNit li chetsa, sè ho n’üsset'Porsü avélr; ma gnün gfté-ne doaàvanU

l^. Ho al poi bip pensa da «e me- déni alli fàile siéi, e déterminé., dK senti Quanti fairiàul a cospa de mdn dürM 3’ avinsunt de gerp, e ghigiô ge crevo sd de glièisi I - . 18. Ko s’ est resèll de tornar a son pà*e gpli.dirrèt G’èi /ait l&Ui li pialo mon papà, vers U> bon Pierio, e vô, nioo bon dürbi;

19. Ce mèHto pi d’esire di manda vostro poglin, ma tehimme mas die rotn'ün d’ i vostri famàut. >

80. Ho s'est bülà in carçhcri, ed ho l'est venü a son pa; essènl ancor long, lo son bon durbi lo «t Viü, ed hé s’est rendu compassion, l’est fuièlt an «ontre, saulà al -côul, ed ho Pal basià. " ’

t l . E son flgl ho at dit a son pà: Papà, g’èi fait lüili li mal vers lo bon Pierio «il a vuo, mon papá; ge me­tilo pi d’esire dewandà vo«lro flgl.

28. Sfcu pà ho at comnndft poi, e

dit a sièi famàut; Presi, vistilo de gl’arbigluire da broci come dovànt, e bütàli Tanèl alli dei de sia man, e clause!I sie pia con ‘di bli savàt.

23, Alalie subii a prenderé lo pi bel vèl, mascièh», prèparade fin bon dìnàr, che ne stéa altegro;

84.,Perché sre min pogiin-scì lo »voi perdft, e creumort, ed óra ge l’ fi tiova vi, e rlavü a met«omen* sén «funere a star allegro, mlngén e bevén per ce« solasi ón.». 28. L'àulro Agl pi viègl liO l’jèrel fçr per hi compagni i e acàut che ho fait per venir, e avislnàsto a masòft, ho at senti II son de la banda.

26. Ho at demanda a ûn de li Ü* itiàul seen ch*o l’ éral, od i fussont s^elè allegrie e festin?

27. Sce famàul-si ho gl* al respon- dii: Ho l’est venü vostro Tra re, « vo­stro dürbi perche hó al trovàAson po- glìn, vostro frare, ho ai fidi anima* scièr lo- vèl pi gras, che ho avéit, per donar un past d’allegri ecensotasión.

28.8ce flgl-sci primiér bo s'esl.en­rabia contra son pà, e.ho yoléit dient eìitràr o masèn; son cjürbi dune, ho Test sorlì fera do cospa, e ho t’ hat prega, che ho intrèsaet.

86. Sce póftfapiviéglho al respon­dí* a son dirbi: Da tenU anschage ve servéiso, e v*èi mai disubbidì, ui’eddp mai (fona un ceyréi, che ge fnércas* so , e slasso allegro co’ miei «amu ;

so. Ma poi a see flgl-sci pi glóvno, che fio at consumai ausemfei« alte porcaxze lolla sia targi, ora che ho l’est vçnü, g f edde ammap^Ù iayèi pi gra?. \v •

3«. Lo bon dürbi ho gl' al vespondU tMil est a inarterl: Mon caro flgl, te sempre slà ei ns, e sen, die liol'rst min, lio l’ est Ion.

38. Ho l’est' poi ciò«» bona, e bin filili lo rallegrasse, e far festa, per» che to» frecio, ehe ge lo creoi morire perdü, ho l’est revivü,e.ge l’èt Irovà.

Il Rellore clelia Parrocchia di Campigli •.

Digitized by Google

Page 37: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

PARTE m U

D ialetto di B iella (Canadese).

11. Un òm a l’ éjadul fio!;12. E i’ uHfm di dui a j’ à dtfije a

só pére: -Pere, dime la mia pari d’ sciò ch’a m* vèn: exél » j ’ à daéje a Vàfi, dulsóa par». .

1S. Da lì a néro dì, »tu fiò pu iu* vu, avl'fc biifà tult'nsèmipV, e a l’ à fai sé fagòt, e a s' n*è andàsne 'ni' un pats da luni, e là en ribolle d* lui i culùr a l‘ à sgara tuli '1 lai aè;

, t-f. Qaant ch’a l’à Jo mangia luti, a j ’ è vgnfije *nt fiul paiola na gran carestìa, e cel a 1*à cmansà stante dia fam. '

m. E a a* n’ è ’ndàsne, e a s'è ajustàsse con n’-asgirùr d’ -'eul paia, ch'ai l ’à mandàlo *nt na sua cas: sinna a guarnè I porscèi.

-16. E aM'éja c$l la.vòja d’ tnpinUsc la pahscia di agiànd ch’ a mangiavo I porehìll; ma gnun a j ria déja.

17. Quatti po di'a l*à dvèsrt i 96, a l’ à d ìi: Quani servilùr ’ni la cà d’ me pére a l’ àn d ’ Ipajta s(ug,.e mi qui i m’ mòro d1 nétta I

18.1 vè tfusaème, e i vè andèmne damè pére, e 1 vè dìje; Pére, mi 16 pcà*nconlra’ISguùr e ’nContrad’ vul;

18. Ili Ison p’ gnìn dégn d’ esse clama vos fio; Iràllème com l’ iUtim di vos servilùr.‘ so. E a Vè propi aussàse, e a'i’ è ’ndàsne di sò pére ; e *nlànt ch’a -l’era ’ncu lontàn, sò pére al i’ à vguio, e a n’à ajiine compassión, e a j ’è ciirsje ’ncontra, a j ’à butèje i brass al còl, e al l’ à basalo.

21. E1 851 a j ’à diije: Uè car pére, mi i ù p ei con Ir1 ’ I Sgnùr, e conira d* vui; mi i n f mèri! p’ gnin d’esse clama ’I vos mài.

SS. E ’I pére a j ’ à diije al sò ser-

vilììr; Su, su, vièt, tire fóra la resi la pu bela, e bulèjl’ adòss;bulèje dcò l’aoèl ’ut’ ’ I di, e j ’ ascherpc *nt i pè.

SS. Mnè deòquì ’I boria pü grasa, e masséto; eh* i vé eh’ i mangi a e eh' i stago aléghet*; ’

2*. Parche s“1 mè mal a l’era mori, e al? è l'urna arsGssitè; a Vera prduj- se, e a s’ è luroà&satruvè. E 'ntrlànt

. a l’àn emansà ale alégher.‘26. 'L flòt prim pò a Pera 'n cam­

pagna ; e 'ni *1 rilùut aysinàndse a cà, a rà sentii i sun e i bài eh’ a.s* fèju.

26. E a l’ à faiavnì un di aervitùr, e a jA clamàje scìòctTa l’era seta-li?

27. E cél-là a j ’ à rspòndijfe? A fé lurnàje vbs. frèl,. e vos pére a l'à massa 'n bel vèl grass, parche ch’a torna aVéilo a cà.

28. E cél alara a Vè sautà 'a be* stiate al a v irò p' gnì 'ntrè ’ al cà. ’L pare donca a r è sirrlì da d* fora, e a s’ è butàsse a piè Io a 1’ benne.

29. Afa cél-là a j'à rspoalje, e a j’à dìije a so póre; A sort jà tonò aga eh' mi i v5 sorrìsa, e i ù sempr fai tfitt sciò eh' vui 4. m'èl cmandàme; e vul i m’ èi « à i daimé 'n cravót, cITi m* lu gudéiss cun i amìs.

SS. Ma dop ch’ a j ’ è vgfqje si’ vos mài, ch’a l'à sgarà (fili 'I fed sò <on d* jé strfisaSce, i èl massà pr cél l ' ba­cio pii grass ch’j* éisse.

51. Ma ’1 pére a j ’ à diije: Mè car Ilo, U a il’è sempr cun mi ; e tuli sciò eh’ i ù mi , a l’ è anca té.

52. Ma a l'era p& eh* glfist d* fé na ribolà, è <T fé festa., parché sia tò (rèi a l*era morti a dèa Tè risüs- s¡ là; a Vera prdüsse, e i l’urna lar- nàto truvè.

N. N.

Digitized by Google

Page 38: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

DIALETTI R N I O m ü l .

Diurno-di Cara viso (Canavese).

li..Un òm 9 l’ éja duj fi.:18. ’L più glóvo a j ’ à dié a sò pari.:

Dèmi, pari., só oh’ am' loca «P mia pari; e 'I pari a j'à divis, e a, j ’à -dài sóa pari.

15. Da lì an poic dì apro .’I fi pi giovo a s’ à ’nraminàssi, e a s’ n’ à ’ndàsni lonlàn, e a Pàmaugiassà tùli 'I fai sò* mnànt una vita a mal mòdi

14. Consuma ch’a Pà biu (ul a j ’ è gnuj* una gran carestìa ani mi pai», e a Pà cmensà trovasi bsognós«.

18. E ’ntànt avènt gqin da man? giàr, ti Pè ’oda da n’ òm d’ cui pais prtànl eli* i dèissa d* travàj pr podèi gavàsi la fam ; e st* òm a P à mandilo a na sóa caseinna a largar i porchìt.

19. Ap tra mentre a desiderava finna d’ mangiòr lagiapl ch’ ì déjo ai pètrebìt; ma j1 era gpun eh* a j na dèiaa.

17. A Pà.butà testa a partì, e a Pè dii da pr ciàl: Vuèlri servitur ch'a Pà mè>j>ari, ch’a Pàn d’ pan fin eh’a volo, e .mi quii morio d* fami

18. Abl a l’ è mèl ch’ i ra’àussa %Stì eb*l vàjoda me pari, e eh'} dijo: Pa­r i, ! & manca conira Dio e coatra vui;

19. I mèrito p' gnin d’ essi ciàmà vosi fi; pièw’ altnén pr vQSlservitùr.

20. H a s* à ausassi su, ea s’ ft’à ’n- dàsoe dasò pari. Mentre ch’ a Pera ’ncór loniàn, *1 sò pari *1 l’ à vgulo, e pia da la compassión a j’ è corQje *neoolr, a j ’à saulài ài còl, e ’ I Pà basàlo.

SI. *L fi po a j'à di6: Pari, i ù of­fe rs Dio e vui; i mèrito p’ gnin d'essi. tgnu pr vosi fi.

SS. Ma *1 pari ciama i sò servilór,

e j dì: Presto, qui fora la pi bela ve- alimenta, vestimlo; bulèj. Panel ant ’1 d i, e causèmlo.

SS. P iè ’n vèl grass, messelo, ch’ i mangióma, e ch’ i stórna alégher;■ S4. Prrbè cust né fi a l’èra mort, e a Pè risûseità; a s*era perd usi eH s'à trovà;e ’ntratànta s' son bufassi a mangiar e siàr alégher.

SS. ’L fi pi vèé pò » s’ trovava ’n campagna; vnèni dooc. e vsinànlsi a cà, a P à sentii ch’ as’ sona vo-e ch’a s* baiavo. : .

se. Clamava *n«ò servilùr: Che ch'a vói dir sia novità?

87. E dal a j ’à rispósi:, A j ’ è gnu vosi fradèl, e vosi pari,tdnt conlèni cty’a s ' l ’es vgiislo e cà ’rdi, l'à fp£ massàr *1 vèl pi gras .

88. Senti sii cosi a j ’ è gnùj la ca- gninna, e vnia gnin.entrà *n cà; j ’ è sorti donc sò pari, e*l l’à pregk ch'a 'ntréissa.

89. Ha ciàl j ’ à rispósi: l|i ch'a l'è lèni agn ch’ i v* servo, e ch’ i v ’ ò sempi obdì ’n tût, e priât, i si mal stai cui d* dami solameli t ùn cravól pr, far n’ alégria colmò amia.. so. .Ma dopch’ j ’ è gnuj al vosi fi

chi, ch’ à Pà mangiassi.tut *1 iàé sò *ndasànt pr travers , j*èi subit faé massàr Vèl grass.

51. Mècarfi, a j ’ à rispósi ’ I pari, li l’ è sempi con mi, e tût só ch’ a Pè mè, Pè tè.

SS. L'era pò tut giûsl ch* sléisso alégher e ch* i féisso festa adèsa, eh* j ’ ègnùf’ l tò fradél,prché l’era mori, c ’dess l’ è risûseità; Pere pers, e *dess s’ à Iruvà.

N. N.

Digitized by Google

Page 39: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

«42 P A R T F T E R Z A

Dulétw ni Azrgmo (Cnnevoso ).

l i . Un òm a l’èja'diii floj:• |2. B ’I sicónd a Pà dii a sòpari:

Pari, demnat la mia part dei Imni ch’ i m’ las?»rissi. E-col pari n t’ à lèi le pari dei beni'eli’ a l’éja.

15.*E da lì a polc di, el slcónd fi,a l'à bultà tfit’ ansèm, e s 'n ’andà 'n lonlàn pai», e a rà mangia tul in bagordari.-* 1 ■ ■

14. QtfancÌ eh* a I*à mangià lilt, a j ’era na grossa cartaria *nt col pai», e col fi a l 'i prinsipià stantàr do lui.

1«. Quel fi a l’ èandà da un ried* cui pais, Mquat a rà mandà ani fina soa campagna a largir I porebit.

16. Élà, tanti volti à '-I dsiderava d*trovàr di’ àgiànd pr fnpissi la pan- sa, ch'a mangiavo I porebit; e gnQna j na déja.

17. Ma cosi fi a rà pensà Irà dal e cià), e a rà dlé: QuenC servifór a j soni ntn in cà d' mi pari, ch'a j ’àn del pan fin eh* a vóto, e mi I m* na mori d'fami

18. I sostrò, e i andrò da mi pari, j dirò a ciàl: Pari, I j 'ò pcà'contra *1 Ciél e contfa vui;

19. I so« pii ntn dégn d’ cìamàmi vos fi; trattimi - solamént come un- dei vos servttór. '

20. R lì a s’ è aussà, e a l'è atidà da sò pari ; e 'ntramént cb'a l’era an­cora lonlàn, so pari a l’à vgfì, e sGbit a l’ à ava gran compassici, e a j ’ à corrft ’ncontra, e a j ’ à buttà i bras al còl, e a l’ à basà.y 21. E 'I fi'* j ’ à dié: Pari, I ò pcà

con tra M Ciél e contra rui; i son pii nén dégn d'èssi ciamà vos fi.

82. E ’ I pari a I» à dii al »è servi­tóri Presi, presi,- gavé (or la vesta pfl bella cb*a j sia, e buttéglia adòss; buttèjl’anèl al di, e i scarpi ai pè.

25. E mnè fin vèl gra*, matzèlo,ch* à a*- mangia,‘e ch’ i fajo bancàt.

24. PoVché eost m© fi a l’era mtfrt, e adès a l'-è risstìssilà ; to Per* pardi/ e a « ’ è trovà. E cosi i àn cmensà a

.far bancàt.2«. ’Nttora r prim fi a l’era ’ntam*

pagna: en fi tornar avslnàndsf a sua cà, a l’ à santi sonar, e cb’a g’ ballfcva.■ 26. E a l’à ciamà a un servltór, t a j*à domandi chè cb’ a l’ era cella festa? ' j '•

27. E col a j ’à die: A J'è torna '! ta fradii, e tò pari à1*à mazsà un vèl gras*, perché cb’a l’à ria vii san. -

28. E 'I prlm fradèl a l’ è indi io còlerà, è al vórria nin Hitràr en eà. E M pari ’nllóra a l’ è sortì for, e a l’ à cminsà a pregàio.

29. Ma -*f prim fi a j ’ à rispósi, e a j ’à dld a>sò partrA f son zà tènè agn «h’.l v* servis , 6 ò mai dsobdi *1 vo* òomànd, e pura' i m'èl mal dèè fin mottnnàt cbM féfs una ma renda eoa 1 mè compign. .

50. Ma' poiché Ch’a j ’è vgnù Hàut fi ch’ a l’ à mangia tul con d* fóaini d'cattiva vita, j ’èi mazza un vèl gres.

51.'Ma sò pari a j ’à «diè: Fi, li t*è seria pi mè fi; e tul col eli* i j*ò a l’è tò.

52. Ma a l’ era gitisi d’ far batical. e d* far festa, porché cosi lò fradèl a l’era mori, e adès a l’ è rtsftssità? a 'l’ eia perdfi, e a[s’ è trovà. J

. 1 *

Digitized by Google

Page 40: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

dialetti Pedemontani.

Dialetto m Bnnffoinsmo (Cañavere).

14. Un òm a Cavia dui Adi;18. *L pi cit a j ’ a di¿ á sè partì:

Pare* dème la mia pari ch’a tu’ tocca di beni. £ ce! a >j’ à subit divldùje dasèntje lon eh’ a j toccava.

f 8. Dop pdl>an poche giorni sto Boi 'I pi giovo avènd ramassa tut lon ch*a i*à pudú, a s' n’è parti pr fin pais Ionian, dunt rh’a P i dsipà tût cui ch’ a Cavia con d* toeretrìs.

14. E dop pòi d’avé consunta, e dad In ai tut, ant cul pais a j*è vnûje na gran carestìa, e a j*é cressü La lam, mancàntje ogni sort d’ cose..- IS. A Kèandije apro a un, d* cul pais, e cust-quì al P i mandi *na sarà castana a largir i pu rebit.

1«. E li cel a s* figurava d*aìupisse la pansa con cule giarf, eh* a man* giavo I porchit; ma gnñh a j na dasìa.

17. FinaJmént pò a s*i bOli pensò Ira rei e eel; ohi tendservitórch’aPi mépare ch'a l’ in del pan d*avins;e ml I nT trovo qui ch*i m orrò dia fam!

15. SI udii ut ben* a Ì’ à did: I m* ausrù da qui, e i andrà dà me pare e j dirà: Pare, mi l ù pei contra ’ I Ciél, e contra d* ti; 1

19. Mi I son pi nén’-dégn d’ esse clama ’I io fiol; tritate com’ñn dr to servi lór.

50. Ausàntsç s’ p*è parli; auvgi- ninUe a la ci d *1 pare, *1 pare P i vdü da tontin,al l’ i conóssii; pii da la compassion a s’ é bâtisse curean- dasentje all’ incónlr, pianilo p ’icòJ e basant io.

51. Ani cul moménl 'I 061 a j ’à dlé: Pare, mi i u pei contra ’I Clél, e contra d’ ti; mi i son pi nén-dégn d’ èsse dami tò fidi.

Sì. E *1 par« a j ’ à dije subit ai so

seH'itór-: Andè piar la pi beta vesta cb*J trave,.e vestilo subii; e butèje anche i’ anèl alit ai di, e le scarpe ani i pé.

SS. E andèj a piar ’ I vi tèi alpi gras ch’ a j sìjo, e masséto, e eh* i.fuma un bon bancfcèt, e ch’ i sfuma tfid alé- glier;

84. Parché mi cust fiol i tu credija mori, e a t*è rissàsciti; i In credija perdu e l’ù rtrpvà ; e i in comepsi slè alégber. '

S8. ’L fiol maggior- l’era ’n campa* gn«, e vnèndy e vsinintse a la c i , seni d’ concèri d* son e d* bai., v

SS. .A dama un di s5 wrvitór, e a j 'i ciamije: coss*èio cust rumór?.

•87. ’Lservilór a j ' i rlspondfijes A i’è tò irei ch'a l*è torni a c i, etò pare a r i fad masse 'I vitèl pi gres,

-parché al Pi vdu san e salv.SS. Seniénd cusle nove, cust-qnì a

l’ è sauti an.còlra-, e a r i nén vtó intrè ant ca; *1 pare sorj fora , e al P i pVegilo d’ ant rè ..

89. Ma cel a j ’ i rispunduje: Mi a 1* è tenò agn thM tv iervo e i fd mal fad gnénte conira M tò voléi; e a mi V npè mai dime gnanca &n cravòt ch’ i m' lo godéftsa con i mè amìs.

50. Ma eusl td fidi ch'a Pi mangia tùie P suve soslanse con d1 mere* tris, e ch’a l’è -torni a c i . ti Pàs fad massè *1 pi bèl vilèl gres.

51. *L pare a j rispóndi Ti l’è sem­pre con uri; i mèavéi a Son tfiétò.

.38. Ma ades a I* è ben gius! eh* i fasso festa, e ch’ i stuoia alégher lùè ansema, parché to frèt Pera mori, e a Pè rissthcilà; l’era perda, e ai s’ è rfrovi.

N. N.

Digitized by Google

Page 41: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

PARTE TERZA

D ialetto n i D husacco ( Cattarne ).

■ f t. Un òm a Pavia tlói fiof; -12. ’L pi dovo a j dis al pare: Pa­

re,dèmeta mia pari'; e M pare allora a Pi sparli a lui dói il patrimoni.. «5. -Da lì quàlc di, *l‘fì pi <Tov<Ì,

ramassi e pia -eon chèl lût *i fai sò, as* n’ è partì, e a P è andàlt antfin pais lanlin ; dove a Pà mandi al bro la Sua roba, con balossade.

14. Dop d’avél dissipi lût quant, aggKiutàndse an cui pai» una-gran carestìa, a Pà conienti «enfi eh’ a j mancava M necessari., «8. Allóra a P i antfilt pr li, tosi aggiüslèse un padrón, dal. qual a l’è slàit mandi a na cascina a larghe I pors.

16* B li al desidrava d'ampisse la pania d’ cui agiind ch’a mangiavo I por«; ma a n’a podi» nént avél, per* che niün a j ne dava.

17. Allora *1 por fìol’a Pè entriant chél, e a P i comensi dir* Quanti servitùr a I són a c i d’ mè pare, ch’ a mangio pan a crepapance, e mi al log I moro d* fami

18. Ah I i m* levròbeU da sì, e 1 an­drò dal pare, e j diro ben r Pare, I 8 manci a dispèrdei Clél e a dispèl vosi;

19. I son pa pi dégn d’èstere la mi vosi fi; pième però ancora come vosi servitór. • * ■

20. Con cusl proponiméint a P i' andiit dal pare; e ’1 pare a vend lo visi da lónfc,. pii da compassion a j cu r a neon tra , a j bùtta i brass sài còl, e at basa.

21. *L fiôl a J dis: Pare, i ô offéis *1 Clél e voi; f son pa pi dégn d’ ès­ser ciarai vosi fi.

22. E *1 pare, vollindse ai servi­tór, a j dis: Andè piè e porlè presi 'I

vsti pi bel, e bùttèjlo a^òss; bfil* tèje Panèl al d ì, e te scarpe ai pè.

25. E andè piè un bel vèl grass, mà sèlo presi, pefch’ i fasso un arsl- gnón;

24. Perché cosi mè fi a Pera mori, adira a Pè.arausclti; a Pera pers, e a Pè nrlrovi; e da lì a s’ècomensà far festa.

211, ’L 1151 pi vèi a P era in cusl fratètmp ani campagna; ttffcnind a ci, mentre a l’era vnfi vfcìn, a sèial dr rumàr e d* danze.

26. A clama '« unservHur che che j era d’ nof, e perchè a s* fasia calla ; festa£

27. SP servitùra j disi A l*è tara* (ò fratèi, e *| pare a P i fàit ciaechè un bel vèl grass. e P.a voju far fesla, perché che P è tórni sali.

28. fiéi pi vèi allora a Pè an­diti ani rabbia,, e a volia pa pi nént anlrè an. c i ; e *1 pare a Pè sortì fuor tr pregilo.,

29. Va ’ I fidi a j i rispòsi paièi: AI son tèhi&agn di' I v’ servo, i v’ò mal dlsobldì, e pur i o mai avù da voi fin era vèl, perdi'I podéissa Ir arsignón coi mè amis.

30. Adèss, perché di*a torna a ci Piut vosi fidi, dopd’avéi mangia tòt *1 fai sò, e memà la grama vìla, i masse per cbèt ’I vèl pi grass. ■

SI, Allora ’1 pare a j ’ a rì$pòet:Car lì, li t’ è sempre con mi, e lo che i o, a Pè tòt lò.

ss. Ma a Pera pr iut giust eh'i féisso un afrslgnòn adèss è dn’argJoU • sansa, perchè cb’ el.tò ffalèl a Pera qiorl, e aùr* a Pè ars usciti; a Pera per», e s’ è trovasse.

D. Giuliano Sa*mi.

Digitized by Google

Page 42: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

DIALETTI PEDBMU.ITAM.

D ialetto n i R ubglio {Canavese).

t i . K'.òm aTà avfi dû fi;il..E 'I pi giòvan a Pà dii al pa-

re; Pare, dème la porsión eh’ a m’ vèn: e ’I pare a j ’ à dèé a lüé e dû la sóa.parl. r

is. Da li an pòlc di ’I fi pi gtóvan a l'è parti, dop avài stroppa lè^sò ch’ a Pà possü ara basar, ani in pais tanto da lóns, e bel e là a Pà macia lui m ch-’ a Pava con na parila d’ séianche.

14 E dop avài, macia tût, a j ’ è gnù na gran fan*an qui pais, e a Pà comansà vesne dia bela.

l*. E a s’ è tujàil, e a Pè andà a parvilór obn un d’ qnal pais, /I qual al Pà manda a largar I porebit.

16. E a Pava vòja d’ampise la pansa di agiàn eh'a maciàvan I porebit; e a l’ava gnón ch’ a gna dàs .

19. Dop avài armanacà anpoedas par cbèl. a l’ à dié: tòni sarvitur à cà dal me pare a Pàn d\ pan d'a­vana , e mi s) a carpàr d’ fam 1

18. 1 Ivxù su, e i m’ h* andrà dal me pare, e ) dirù: Pare, i Pò fèbèla grossa a Nosgnór, e a vói tutta;

10.1 m* mèrito pi nin eh’ vn i ni’ ciami par vos fi; baichème mac pi com’ un di vos sarvitur. v.

to. E ausànse sù a s’ c ’ncamniinà vers al so pare: e mentr* a Pera an* cór da lóp.«, a Pè stè visi dal so pa­re, 'I qual ciapà da la compassiòn a j'è corrà subit an contra, e a s* j è tacà al col, e a Pà basà.

21. E '1 fi a j ’ à dit : Pare, i Pò fé bela grossa a Nosgnór, e a vui tutta: I m* merito pi nin ch’ vu i m’ ciami par vos Th

22. E 'I pare a l’ à dié. ai sòsarvi- lùr: Vu ito, porle sì la pi bella, va - slimaala, e vasti lo da drié, dasije n’anèltm man, e cautelo coui’a.s’ dèi.

23. E andè avài un vèl gras, eain- mastio, e inaciùma e bandóni* ;

24. Porche quasi mè por fi il e re­sa va mpr|, e a Pè tornà arvivar; a Pera pardo, e a s’ è torna trovar; e lì.a Pàn priiisipià a battolar, e star alégar. .

29. E M sò fi pi vèj a Pera par cam­pagna, e menlr' a gnava, e a s ’u v s i -

nava a cà, a Pà sanli d' cbènó e d* sun.

.26. E a Pà clama $n di sd sarvi- tur, e a j'à dié, ch’ a j contàissa an pòc ch'a l’era lui qual romór?

27. E qual a j'à dié,* A j 'è gnu '1lo fradèl, e.'llopare a Pà ammassa un vèì gras, porche ch'a Pè visi a unài.bel san.

28. A j’ è gnu 'I fot,ea ulatva nianca 'n|ràr; ma ’ I so pare ¡¡ortiànlje an­co n Ira da d'fora, a s’è bilia a pregalo.

29. Ala cbél rispondàntje al pare a j ’ à dié: Mi a j ’ è tené agn chU v*. servisse, e i u sàmpar fè (utse ch’ i m’ a* comandà; ma vu i m’ ai mai dè tilt cravòt da far pailà coi u$è ani».

SCI Ma appalliti gnù quasi’ àut vos fi ch'a Pà macia» lu<l ’I faé sd con ja séianehè, j'ai ammassà un vèl gras.

St. Ma cbcl a. j ’ à dié: Fi, ti Pè sàmpar con mi, e tiit sòeh’ è mè a Pè lo-

82. Aura aniava banctàr,e arlgràse, porche quasP t$ fradèl a Pera mort, e a Pè tomà arvivar; a l’era pàrdii, e a s’ è tornà trovar.

di scuola.P. B uN C H srri B a r t o l o k m io , Maestro

Digitized by ^ m O q q Le

Page 43: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

D uletto della Valle d'A ndormo (G an av esc).

i l . ¿Mi òhi « Poja düi m a lè l t ;l i . ’L pu giovo a Pà dièje a sò pa­

re i Pape, dèmme la mia pari eh’ a in' locca; e ’ I pare l’ a dacceli» a lui e. düi.

is. E da li -a quale dì si* .groé, rcollèé luti sciò cli’ a Péja, $’ n’ è ’ndàsne »ni fin paìs da lun&, c là a l’ à mangia tali U fué sp, fagbènd Pasgarón.

14. Apre eh’ a Pà jü mangia tuli, a j'è vgRÜje ’na gran.cdrislìa ’ni cui paìs; e. cél a Pa cmeusà patì fatti.

46, E Pè andà búlese a servi a cà d’ un 9gnó d’ cui pais; e sP qui l’à mandalo an campagna a vardè 1 pore­chiti.

16. E a l ’ éja tanta Jan),ch*a j IN rava Anna la gola d’ampìsse la ven- tre dia glant eh’ a mangiavb ¡ por- chili; e a j déje gnanca cótb-là.

17. Andócca a l’ à dlvèrt I égge, e Pà d ii das par cél : QUené servilór a eà d* mèpare a j ’ àn d’ H pan d’ a- vàns, e mi qui I ajor d* fami

18. Lai 1 vè bugème da' qui. terne acà d’ mè pare, e dije: O pare, I ò faine fina trop grossa al Signor e a vuf;

10'. 1 mèrli pü gaàin d’ ciamème vos Odi: pièmme nume par vos sar- vllòr.' ■

80. E s'è aussàse, e Pè andà a cà;. e Pera ’ncòra.da tu ni eh* sò pare Pà vgülo; la compassión Pà pialo, j ’ è andàje prest en obla, s'è lacease alcòl e a Pà basalo.

8 4 . A ndólca ’I BÒI j ’ à d i $ e : V are, 1 ò dffenduve vui e ’4 S ig n o r ; so n p u gnan dégn d 'esse cia tn à vos Bòi.

2 2 . ’L p are a Pà d f i a l sò se rv itó r i P orlè p re s i d ie v e s t im e n to v e s l i l lo ; b u lè je Panèl, a n i el d ì , e ea u sè llo .

8 * . Andè, m asse 'n v è l b e a grass; a n ch e tra ttó m m a e fÓ oim )a’b fa a d è ;

2 4 . P ar sciò eh M m i jn a i t P a ia m ort, e a P è r s i i s c i ià ; P era pard ftst e a P è Irovà.

8 1 ’L pnim frèl Para *n òam|»agàa; to rn àad a c à , e l se n i e o i ta p a g e ; •

8 6 . E a l c lam a d a 'n to r v ltò r c fc é eh ’ a P e r a ? '

8 7 . S P q u i a j d is : J ’ è Vnfije tò i r t i , e tò p a re *1 tr a ila p a r sc io -ii .

8 0 . L 'àu to j ’ è v n fije ’I f u i , e ’ I tlìa g n in andè d’ i o l e ; '1 p are l ‘ è v g n i fo ra , e s ’ è b u tase a p lè lo a i bòn a*.

8 9 . H a P a u l P à d i i je : A. P è len i agn eh ’ i I ’ s e r v ìs s ; son sem p e s la i ù b id iè n t, e a P è mai d a im e ’a era- véi p ar fè *na gffilissanza co n i mè am ìs. • ; . f y

SO. E adèssy e h ’ a j ’ è .v n ù jé sP à a t tò B el c h ’ avl’ à m a n g ià 'l f a i sò con le cm a re , p ar cé l - t ’ è fat m a sa i.’l m èj yè l ch ’ i u bb ie .

s i . E P à u t a j rispónda O n lè ear lo tsò n , ti l ’ è sem p e oon m i ; e tùU sc iò c b ’a Pè m è, P è tò . « ■ ■ '

3 8 . A nlava bé fè ’ n p o ' d* festa aa* ché p a r tò frè l, c li’a l 'e ra m o r t , e a P è rsu sc ità ; eh ’ 1 eb ersio fra n e pai* d i i , e Pómma torna tro v éto .

N. N. J«

Digitized by LjOOQ Le

Page 44: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

DIALETTI PEDEMÛ*TANJ.

Dialetto di Settimo- Véttoihs (Canavese).

11. N'òm a Pavia dui d)fii;12. ’L mùlèl a Pà dii a sò pare:

Pare; dème M me loc.rf' pai» ch'a m' vèn; e a j ’ à parlie. •

15. B dop na clpta, a l'à ansacà coi qoatsòitch'a'l'à tira, e a s' n'à andàsne da lons; e là,fasènd. viole, e désbàude ansèm a d’ luffle a Pà lek arlàn a ‘lui.,

II. Trovànse con pi niente, es- sènlje na gran lamina ani cui pah, a Pera coti rèi a far 'I ridàn.

IS. £ pui a l’ è andèt a far ’I ser- vttór ansèm un d* cui pais eh’ a 'I mandava a larghe i lòj.

1«. Tant a l’ era la sgfirma eh’ a Pavia, eh* dsiderava d’ ièna pél d' cui« gians eh*a mangio i lòj; ma nluagnadaVa.

17. A l’ à pensà na chela, e pu a- prieava da spar dèi! 0 quentie ter* vitór ch'a ¿on a cà d' me pare ch'a Pàn d* pati fin ch'a vólen,e mi com ’n rldàn I moro d' niglial

18. A l’ à pensà ben i su vere e a l’ à dii: I viti andà a irovà sue pare,• vui dije:* Pare, i ò. fel nèc 'Ibon G iusevui;

19. Mirilo pà pi d ’ fesse vos mul ; arcojme almén per vos servitór.

20. A s’ èausàssc, i a P è -macia vera la càd* sò pareva l’ era ancór da. Ita» eh’ al sò pare a ’ l Pà pàtiu, pia dia compassiòn a Pi), corti vers *1 mul, al t'à embrassà e,a j ’à fàje ci.

21. 'L muièl^t j’à pricàjeal pare: Pare, i ò offéis M ì#»n Gius e vui; i *©n pà pi déga d’èsser vos miil.

22« ’L pare allora a Pà dlt ai sar*

viiór : Portemi la $oa pi bèUa vesti- menta e qualèlo; e bulcje ’ I frìdo anl'al d i,e le càusse pontie.

25. Andò a pià'l vèl pi gres; squa- jèlo e fóma na ribolla;

24. Porebé M me mu.ièt ch'a Pera mori, a Pè arvivu; Pavia perdù, e Pò trovà; e a Pàn comensà a Xàr viola, e a star aiégher.

2». Ani col momént a $’ è riva a cà 'I mul pi vèj, ch'a Pera ent i pos­se»; avsinànse a cà, a Pà sentì eli** sonavo e ch'a ballavo.

26. A Pà ciamà an servilór, e a j ’ à dije: Ch’èlo s'taptge?

27. £ 'l servitór ;A j'è tornà vos frè), e vos pare a Pà lè^s^uajà ’ l vèl pi gras, lanl contèa! par avéi anco visi 'i sò mqlèl piòl.

28. A j 'è saulà M lumài, a vorìa, pi,andà a cà; '! só pare a Pè sorti fuòr a pricàje é a Minalo.

29. Ma • Pà rasponduje, e a j ’à dii a sà pare:-A Pè già tènl agn. che-son con voi, e che yfò sempe auluve be­ne, e m* avi mai dèt fin cravéj par mangia con i mè amia.

50. Ma subii che Paul vos mùlèt a Pè rivà, e ch’a l'à mangià tuA col eh' j'^avi dàje, ansèui d1 tuffiate, j ’avì massà M vèl pi gras.

51. Anllora 'I pare a j ’à dìje: Mè car mul, ti l'è sempe fclèt con mi, e luiM mè possès a son par tì.

29. Ventava ben fé na ribolla , e violè atopoc, porebè tò Crèl a l'era mort, e a Pè arsusità; Pavé perda,e Pò turnà a trova.

N. Nt

Digitized by Google

Page 45: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

» 4 8 1>4RTE TERZA

D ialetto A LcssANDHisio.<M oir(erriÉio ) .

11. In òni l’ éiva dól fiói;12. Èr pQ giuvu d’ stì f ió il ’ à dié

a sò pari: Papà, datu ra partdì beni ch'u ni* iucca; e Iti u j ’ à«parli, e u j ’ à dai ra sò par.1.

15. E da lèi a pochi di, er fló pu giuvu l’à fai su lui, e l ’è andai ani in pais lunlàn, e là Pà sgarra lui er fai sò a fè der sbàttei. ■

i*. E quand ch’ u. n'èiva pii nént aQài, j ’ è stai na gran carestia ani cui pai«, e lu l’ à pjrinsipià a stanti par vivi.

15. E Pò andài, e u s’ è ¡atrudùl an eà d’ jon di siltadin d* cui prò, ch’ii l’à mandà a ra so cassénna a fè ra vuàrdia ai gbén. ' \

16. E bramava d'ampis ra panca der giànduri ch’ i mangiava 1 ghén, c ansoi) a j na dava.

■17. Ma quand eh' l’ à vìslusòdis* ingàn, l’ à dii: 0 quanta gentd’ seiv vissi an cà d’ mè pari , ch’ ì àn der pan a uffa, é méi acsi-chi a m* na mór dra fam ! . .

18. L'è méi eh’ a m* àitssa, e ch’a vaga da mè pari, e a j. dirò: Papà méi afi ò manca conira u/Sé e con- tra lèi ;

19. A n’ uièril gnianca pii d’.essiciamà lò Qó; tràumi ciuè eh’ a- fissa jou dù tò servissi. *• ,v.,-

20,. £ sii eh’ l'è stai, i*è audài da sò. pari; en traltànb eh’ l’era an- cura lunlàn, so papà u Pà visi', e p|à dara corapassióu, u j ’ è curs an- conica, e u j ’à brassà er còl, e u l’ à bazà.

2t.E »silió u j’à dii: Papà,i òmaqcà conira u Sé e conira d’ lei; an’ mèril gnianca pii d’essi ciauià lò fio.

22. Er (Ari l’ à dii ai sò servitèr: Presiu, ;lirè fora t’ avsli pu prestò», e butlèigU andòs, e uilttij l’ anè an l’ u dìvc i slivalèn ai pi.

25. È àmoè chi er videi gras, e masseti, e ch’ n s1 mangia, e .ch’u s’a sltfga alegraménù

24. Perèhè fot mè fio Pera mori, e l’ è risuscita; u s'era p è rs«u s’ è iri^và; e lei i àa pelosi pia a iè^n ftan past, e stèssni aiégber.

2ts.Aalura er Co prini Pera an cam­pagna, e quand ch'u tornava , avxi- nàndsia ra cà, l’-à santi eh' i aunavu, e Ch' i ballavo. ,. se. B Pà,ciamà jon diatmrftàr, e

u l'à anterrugà se eh' l’era su-chi?27. E l’àter Pà rispósi: L’ è turai

a cà tò fradèl, e tò pari l’à massa ia videi gras, perché ù-l’à ricoperà san e satv.

28. E lu l'è andài an còlra, &n’ vorrìva pii antrè drént; dooca l'è surli fora er pari, c l’ à prinsipià a preghili.

29. Ma lu i*à rispósi, e rà difi asò pari: L’ èzàtaniani che mèla t’ serv, e a n’ ò mai trasgredì jon di lò nr- din, e n' l’ m’ ài mai dai in cravèt par eh’ a m’ la gtidissa eoo i mè anis.

50. Mada dopch’u j ’ è avni ebi ist tò.fló, eh' l’ à diVurà tu le r faiaò con der doni emè si séja, fa i massi par lu er videi, gras.

51. Ma er pari u j'à d ii : Fio, tèi t’ èi sòmper con méi,.e lui cui ch’a j*ò’ méi-, l'è lò.

52. Ma l’era ben giustda fi in graa past, e da fe festa, perché ist lò fra- dèi l'era mori, e rè risuscità; u s’era pers e u s’ è truvà.

T tsm .

Digitized by ^ m O q q Le

Page 46: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

DIALETTI PEDEMONTANI.

D i a l e t t ò d i C a s t k l l a z z o C a n o n d i o ( M o n f e r r i n o ) .

II. Inòm l'àva dfii faaciotl;I*. E ir pi pelli d’ ié cb’ a eoi l'à

dié a sm part: Bapà, dèmi ra par! d* tilt cui eh'a ni* Iucca. E.chlli u j ’ à faé àntar tur ir pari dir faé sò.

15. B da lèi a pòk- dèi, cassà tcoss ansemmu, ir fi pcUt u s’ n 'è andàé an di pais luirtèn, e ià an sbàuCr l’à sgairà liti cui eh' Tèi va.

14. E'ardié atr sbrìs, ani cui pais u j*è slai gran carestìa, e chili la cmansà a fi di’ split.

I». B l’ è andàé, e u s’ è arrambà da jéi d’ Cui boa stagbènt d* cui paìs,. cb’u l’à manda a ra sù casséina a vuardè i ghél. ■>

1«. E l’aarèiva ampisi ra pqnsa dir giandrl, cb’ i mangiava i ghél, e u ni era néi ch’ a j na dava.

17. Ha fai lesta, l’à dié: Quanè ser­vitù* an cà d* me pari i àn dir pan a uffa, e méi. coi a m* nà mor dra fami

18. A m* llvrò sèi, e andrò da me pari, e a j dirò a chili. Pari, a i ù fatta cOntra du Sé, e eonlra d* vài ;

l» . A n* san pi dégn d’ essi ciamà voslr Vi: fratèrni emè jéi di voéfami.

90. E alvà sèi, T è andàé da su pari. B asmént, ebe chili l’era ancùr luntàn/su papà u l’ à visi, e u s’ è muvì a compassar,, è U j ’è curs an­co il ter, e u j ’à cassi ir bràssi ar còl, e u l’ à bazà.

SI. B ir fi u j ’ à dié: Pari, a i ù fallà conira du Sé, e contra d’ vul: a n’ son pi dégn d’essi ciamà voslr fi.

SS. Su bapà l’à dié ai sol servilùr: Asgagià, lire fora ra gfppam pi bei­

la, e biltèira; cassèj Patta ani U d i, e Ir scarpi ani 1 pè.

ss. E arnnè coi ir bucél gtass, i massèli; eh' rè-tem^d* mangè e d* fè bancbèl;

Si. Perchè ist mé fi Pera mèri e l’ è arsuiilà; U s’ era pers, e u s’ è truvà; e i àn cmensà a banohelè.

28. Aura ir fanoiòtl pi grand l’ara a par lèi : e ¿ini u lurnè, ausinàndsi a cà risenti ra misica, eir curreali.

26. B l’ à ciamà Jéi di servilùr, c u j à sircà csé l’era su*ceìf

57. E «chili u j ’acspùs: L’ è turnà vòstr frql, e vòstr pari Pà massài ir bucèi grass, pèrchè l’ è lurnà « c i ardì.

28 E chili l’è andàé an còlra, e u n’ vurèiva.manc antrè. Ani colla su bapà l’ è surti datl’ fos, e li l*à cmensà a baburèli..

29. Ila chHi Parspùs, e l’ à dié a su pari: L'èia land agn ebe Mèi a v’ serv, e a n’ ò mal trasgredì jéi di voé emànd, e i n’ m'ai mai daé In bèg da godmi an cui méi amìs.

50. Ma dapòi ch’ l’ è avni a bèl isl voslr fanctòtl, eh> l’à svirpà UH a sò an cun cui donni, j ’ èi massa per chili ir buccèi grass.

31. Ma ir pari u f i dié: Mè4i, tét l’ èi d’ |ung cum méi, e Ufi cui eh'«j ’ ò r è t i l l t ò .

32. Ma l’era'gist d’ stè alègher, e d’ fè festa, perchè ist tu frèll Pera mori, e l’ è arsùsità; u s’ era pèrs, e u s’ è truvà.

N. Ni

3 8

Digitized by ^ m O q q Le

Page 47: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

. PARTE TERZAi

D ialetto m Ca*telnuOyo Bòa mi da (Monferrino).

II. tilt òm r l’éiva doi flóU18. E1 pi gtóvo « l’à dit a sò pirli

Pa(Mr, dcm’ ün poc calla pari che un pò toeélièmi; éd il part a j ’ à dal la sò porsión à tülll doi.

15. Da lì a pòic d ì, mesa’ ansèm tflll la iò cose , il fio pi giovo a l’ è. andà ant ùn paia ben lontàn, e là l'à fai andò il Cai sò ani visi e ba* giunterìe.

«4. E dop <;be l’ è ooos&nm ogni «osa, a L*è arriva usa gran Caffi ant ctil pais, e cbil l’ à coaaaqsà avè un gran bsògn.

I». E cbil o s’ n*è andà, e o s’ è apogià ad un sgnór d’ cui paìs; e ò T à ffiandà alia sò cassina a guardò I pars.

«6. & chil # desiderava d'appi la pansa d’ cui glande, eh* i mangiavo i pors', e nessun o j na dava.

17* Ma entra poi in se sléss, cosi 0 s’è aess a di: Ohi quanò servitór ani la cà d’ nè pari làn del f>au in SbbondaBoa , e mé a m* na mor d’ fan» !

48. Ab 1 a m’ alsrò, e andrò da mi pari, e a j dirò: Pari» a j ’ ® pecca e ¿pntra..«.S é« contra voi.

19. Già a n’ san nént niégn d'essi ciamà voslr fió; fernmi come jio dei voi servilór.

20. E alsàrìdsi a l’ è andai dà sò pari. Ed essinda ancóra ben lontàn, sò pari Ol’à viat, e a l’è stà pià darà umericordia, • j ’ è andà anconlra o j ’ à cassà ir brassi ansima al còl, eo l’ à basa.

21. E col fió o }*à dili: Ojpari,. a j ’ ò peccà e conira u Sé e contra voi; e mé a n' son pi dégn d'essi ciamà vostr fió.

22. Ma il>pari l’à dit ai soi servi: Portemi prèsi la prima vesta, e mel­ili la addòs; cassèj l’ anèl ant la só man, e i calcamént ant i pòi.

2s. K andò a piò un vitòl grass, e maszòii, e. a mangiroma -e staronur a léghe r: '

24. Perché isl mò fiò a l’ora mori, e a l’ è arsuscita, u s’ era per* e u s’ è trova; e i àncominsaa stèalé- gher.

2». L* àter fiò pi maggior a a* n’era in campagna, e avnìhda da ra croi* pagoa avtinàndsi a la cà, l’ à senti dei cant o dei san.

26. E l’ à ciamà jin dei servilór, e a l’à anlerogà cosa l’era col fracàss?

27. Il servilór o j ’à rispósi; 4 l’ è lornà a cà vòsler fradòl, o vòsler papà a l’ à massa un vitòl graa, per* cbé Ch’ o l’ à riavi san o salv.

28. lifióprim a Té andà an cótra, e u n’auréiva nént anirò ant cà; al­lora il pari a t’ ò sorti fora, e l ’ à coinansà a pregbòfi.

20. Ma il Aq cosi l’ à rispósi, e l’à dit a sò.pari: Vuardè, I son lani ao ette « é a v*serv,ea n’ òmai trasgredì un vòster otfmànd, e i n* m'èt mai dà qn agnò da godìi mi coi méJ amis.

50» Ma dop che a I* è veni Jst vò­ster fio, eh’ l'à fà andò il fa| sò con personnl d’ mala vita, per chtl-j’ èi massa un vitòl grass.

51. Ma ir pari ó j ’à dit: O fió, ti l’ èi sòmper con mé, c luti ir mi cosi i son lui. ' --

32, ttsognRva poi dò ùn past, c rategrèsi ,perclié wt tò fradòl a l’era mori, e a l’è arsuscità; a l’era pèni, e u s’ è trova.

N. N.

Digitized by ^ m 0 0 q Le

Page 48: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

DJ VI.ETTI PEDEMONTANI.

Diurno ni Bistacko ( Moaferrino ).

11. In im a l*éiva dui fahciòt;12. Er pii peti di dui i ' i dii a sè

pari: Pari, dèm ra mi part che m' luca; e cbil u j'à dvìs.

15. E da lì a càie dì buti tfiH'an- sèm, er pii zuv'n u s’ n’è andi ant in paìs lonlin, e lì r i disci pi tati er fi£ sò a mangè e beivi e fè anpò d’ Intl.

II.Etiopd’avéi figa irà fult quant, n j ’è stir nà gran caristìa ant qtlal pah, e chil n s’ è truvi senza mangè.

18. E r i andi da-fin d* qual paìs e u s’ è giusti da servitù. Ut che qui u l*à mandi a na sò cascinna a scoi ai gfcfti.

16. E u s'sarèlva ampi auranté ra panca dra giandr eh* I mangiivo ! porz,mau n'j eranfincfcej nadéfss.

17. Ma arenuscindsi l’i diè: Quanè (ami an ci d* mi par! ch’ iin bon- danza d' pan, e ‘mi qui a mòfr d’ ra fam 1 ‘

18. A'satilrd su, e andrò da me pari e « j diro: O pari, a i 5 fi pei contra tt SigDÙr, e conira d’ vui;

19. Mi a n* mèrli pfi d’ essi eiami voat fi; trattini cm'jun di voi ser- tilìjr.

SO. C ausando r i andi da sa pa­ri. Apenna ohe *ò pari u l’i visi da lootin,: u j ’ i vnfi compassi&n, i ’ è cori pr andi an coltra, u Pi brazà e » r i bafti.

11. Er fi r i dii nr pari: 0 pari, a i o fi pei conira u Signùi* e con* tra vui; a n’ mèrit pii d'essi chimi vosi lì.

22. E V pori ri dii ai soi servi- tur: Porti subii er rdbi eh 'I éiva an

pruma e vestii, e butij Panèantu dé, e 'r scarpf ant 1 pi!

28. ET'mnè qui in videi grass, e mazèil, e iiianglùmle e slum* alègr;

21.Perchè istmèfanciòll'erà mort, e 1$ arsiusciti; l'èra pers, è u s'è Ir uva: e I in cmenzi a mangiò.1

28. Er pu grand d’ ié dùl fantfòl l'era an campagna, e avnìnda e vSf- nàndsi a ci l’ i senti a sune, e ch'i balivu.

26. E l’i ciami Jun di servllói e u l'i intérogi cossa eh* l'era tfiU qualfraciss?

27. E chil u f i arspós: Vosi frcll ' i vnfi a c i, e vosi pari l 'i fi mazè in videi grass perché l'è vnfi a c& ardì: : ' • '

28. E chil u s'è anrabii e u n’ vrélva pfi andò a ei; dunca ’r pari i*è Sortì e l ' i cmanzlpii a preghi!. . , 29. Ma er fi arspondèndij ti f i di€: Vardè, i son zi tanè agn eh* a v* faz u servitù, e quandi chi m'èi cman-

. d i, a v*ò sempr obdi, 6 I n’ m'èi mai di in cravèlt dagodml con i amii.

80. Ma penna eh' r è rivi fsì voslr fanciòt qui, eh' r i mangii er fai sò con der doni, tal e qual i j ’èi fi mazè in videi grass.

31. Ma er pari u j ’id iè : 0 fantfòt, Ti l’ èi sempr sii con mi, e qual ch'a j ’ 8 mi, l'è tò.

52. Ma l’era trop d’ù giust d’ man­gè, d’ béive e d’ fè festa, perché ist tò frèl l'erà mori, e l'è arsiusciti; u s'era pers, e u s'è ‘truvà.

N. N.

Digitized by Google

Page 49: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

BS2 PARTE TERZA

II. Un om u r’ avìa dói floi;i l *L pi poìl 5n dì u r’à dit a sò

pare: Pare,dèrne ra pari ch'a m’ vèn. X pare sentènd so-si, u r'à fai re pari,,e n r’à dàje lo cb'j luca va.

15» Daliapochi d ì, si*Oòlu r’àhulà tal er bit sò ansèm, eu s’ n’è andàsne ani flo pais tontàa mutubèn, e ansi là u r’à sghéirà lui ani fé ’1 bagordilo.

14» Pcnqa ch'u r’à fini d1 fé andè lii4, j’è vnuje na gran cardini ani cui pais, e chièl u r’è slà ridui a mane pi avèi u necessari pr vive,

I*. B Pandè prsrvitù ani cà d’fin d’ còl pais; e chièl-sì u r’à mandaru a na sua vHa a.guarnè i'Crin.

10. Ansì-là ,u r’ avia mane d \ ra giàndr, eh’ a dasiu ai crin, baslànt da gavèsse ra fan»,

17» Antura pensànd bén bén ai sò cas, u r’à flit anlrà chièl: Mai Unti srvllùr eh’a j’è ani cà d’ mè par» i r’àn tuli der pan fin ch’i voro, e mi stag sì a murimne d* fami

18. U.r’è mèi che m’àussa su, e che m’ na vaga da me pare, e che I diga adritfira parèi: Pare, mi cu* nùss d’avèl mancà conira NostSgnùr e con Ira d* voi:

19. MI son pi nén dégn che vui f m’ ciàmi pr. voslr fiò|; • tratème d* mac com’ùn voslr srvilù.

20. U s’è subii ausèàse, e u r’è subii parlisne pr’ andè Iruvè sò pare. Méntre ch’u r’éra ancora discòsi da sua cà, so pare u r’à ’ntervist, e piàda ra cu inpassi ón o r’è eurfije a neon Ira, u r’à ambrassàru, e u r’à basàtu.

21. Alura si’ fidi u r’à subii due: Pare, mi r’d oiancà conira KoslSgnur e con tra d’ voi; .mi son pi rtén dégn ciri m" eiàmi pr voslr floi.

22. Ma ’r pare u r'à subii dal ór* din a ra srvHii, cli’u porléisso presi lì ra pi bela vstimenta cb’a j fussa an

D i a l e t t o d ’ A l S a

-ri», e eh* ni vstéiss subii da cap a pè, ech'a j bùtéfcsu r’anèl ani I dì.

25. Andè, u r’à dcò d ii, lirè fora d’ani, ra stala er pi grass veHèlch’j sia, massèru subii, che vòj che fassu n’arsinùn, e che sjagu alégr ; ■

24. Prcbé mè fidi u r’éra mori, e u r'è rfssussità; r’avU pràtica, e r’d lurnaru Iruvè; e pò luti-so» Jbà< tèse a làuta., > .

2ft. Ani cast mentre *r fidi pi .vèj, u.r’era an campagna, e. tornami a oà, quaad u ’r’ è sta lì da vaia V è sentì eh*a s’ sunava e eh’a a’baiava.

26. U r’à ciamà ùn di srvltàr pr savèi cosa r’éra sfc* alegria?

27. Chièl u j’à rspunduje: J’è lurnàje sò. fra tèi, e sò pare u r*à fai masse fin gross veilèl, e'u fa festa, prché u r’è torna a cà san e d ita li

28. Senlènd so-ai sio ar’è saulà’n còlera,.en viari* anlrè ’pteà; sò parech*u r’à saviru, u r’è'suri! fora, e con d* bete pa­role u r’à sreà. d’ehietèru. . ,

23. Chièl però u r’ à dit a sò pa* re: Com* vàia? Mi u r*è da tanti ago che son con voi, e cbeV’ aecj Mal* ménl, e v’ò sempre fai t i i lò«fc*i ni*èl dime, e voi r*èf mal dòme sa- raménl fin cravól da andè a stè ia pòc alégr cgu i mè amia.

3«. Ma penna eh* u r’è tornò cosi vostr fidi, ch’u r*à sgheirà tul ’r fai sò. con d* fumre d* caliva vita, r*èi subii tal massè pr chièl «in graavailèt.

51. Mè fidi, u r’à rispósi. *r pare: Ti l* sèi sempre con mi, e lui lo che r’d mi, u r*è lò.

52. Ma u r*è d* cò giuslche atéhsp un poe alégr e che félspi fin pò d* festa pr tò Xrèl, ch’u r*era m ori, e ch’u r’è rissussità; r’aviu prduru, e r’óma turnàru a Iruvè.

N. N.

(Monferrino ).

Digitized by Google

Page 50: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

D IA L E T T I P E M M A U T A N I .

Dialetto di Moebovì.

• I. Un òm u t f aìva dò fti;IL ’R pi cuve di doe u -r’ à diè a

sò pare: Papi, dine ’ r nè toc d'r fai m è;e-cbét u r*i sparli Ira 4* chél ra roba ch’ i vnilva.

13. Do li a poei di, rebari lui. 'r fi pi uivo v s' n’ i andò 'ni' dii paìs -da luna, e li u r’ i fai baie V fai so, vlvènd a buca et* vòtiir

14.. E.dai a riin a lui, 'ni cui paìs | è vn«je sa fra» (amlnaa, c chél u r’ é> traviso a rabèl.

I». B u r* é ’ndi, « us'égiustise con un sgnur d’ cui pais, ch’ n r" i mandiro a na sóa c*ssinna a sco ai grin;

1«. E u r* aìva voja d'emptsse d’ ra glpifdr eh* i mangiaivo i grln, e gnùn i nu diiva.

IT.Turai allyra ’ni se sléss, u r* a d ii: Ottani servitù.a cè n i pare a nanfiu d'r pan a crpa pansal e mi ci i mWr d* fan!

18.1 vpi aulirne e 7ndè da né pa­re, e i dirò: Papa,, i 6 fai pei contra 'I Sii e eoa tra d’ vóe;

. 19.1 sugo pi nén diga d’èsse eiamà voslr fi; Iratiine ar mdd d’ùn di voslr servitù.

SO. E u s*é aussise,>e u r*é.’ndi a cà d.’ sò par«. E ’ ai ’ r mentre ch’u r’ era ’ncù da luns, sò pare u r’ i vlstra, e eia pi da ra eompasslòn, u j è curs< ’ncuntra, u s’J è campisje coi bross ar col e u r’ à basirò.

• Si. E *r fl u j 'i dije: Papi, io fai mi contra Dio e con tra d’ vóe; i m’ mài rii pi nén d'èsse clami voslr fi.

SS. E u sò pare u r’ a dfi ai sò ser­

vitù: Dsgafive « tri foni ra yesla ra pi preclusa; bfitèje r’ anèl 'ni • di, e 1 stivi *at i. p i;

ss. E nnè in vjlil grass, mossero» mangema e fama gaudiaelie ;

s i. Probi si1 mi fi u r*ero nari, e aura u r’ è rsnsdli; a s’ era pari, e r’ ana truvàro; e i se son stasse ulegramént a lavo.

SU. Yen eli* > fi pi vii ti r* ara prli ’a campagna, e tra .mentre cfe'u turnàiva e u s’avslniiva a c i , a r' à senti re obade e i bai.

9«. B u r*ì fai «ni ’n servitù, e u J’ i clami eoa f«ss la?

57. E cbél u j ’ i rspondàje; Voslr fril u r’ è turni vai, e voslr pare n r’ i maazi un vUil grtiss, preti u r* i turni ’r» bonna soniti.

58. E obél u r’ i ’ ndi *n (uria, e u vai va nén ’ntri. Pr lo, sò paro a r’ è ’nsci fora, e u s*è bùtisse a pre­ghiro.

SS* Ma chél u r* i. rspòst e d ii a sò' pare: 1 son tapi ago eh’ p i i » ’ serv, e i son sii tavola eomènd«e i n’ m’ ii dime ’n ero vii» eh'i paìssa godmro con I mi anta,

sa Aùraprcbi u j* i vnqje si’ voslr fi cfc’ u r’ i barbi .’r fai sò eoo re plandre, I r* ai mazza pr chi! eul vitèl grass.

Si. Ma ’r pare u j’ i d ii: Ifé fi , ti l’ sti tavola eon m i, a 'r fai ni tirè tò.

SS. Va u r'era. gitisi d* stèsse.a lavo, e d"fè riguzilio, prchè sin tò frèl u r’era mort, e aura u r’ è riu­sciti; u r’era prdu e u s’i iruvàse.

GlO, EDOASDO FeARUA.

Digitized by G o o g l e

Page 51: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

PARTS TERZA

D ialetto i>i l C a iro ( R ó n f e r r in o ) .

t4: Un òmVàVadìM BÒI; •ft . D rìù giuvu 'Pà dióasò pare:

Pupi, dènte ra part'dt beni che m* toeek. E chlèl P à là Ira lor er p»rt dii so patrimoni.' n , Db lì a pOcbi di bü'tà lui In­

sètti ’ st’Bo cfù pcit u s* n* è indi Int fn JMis lunt&n, e qui Pà sgbelrà lut ’ r fai sò in stravizi..

14$ ‘Dà ih’ Pà avu fin a tût-, T è vnê *n'à gran earistìa fri tfbl pai«, e u J’ è prfslplàje a maftcbè u neces­sari pr vivi.

M. L*è aodà e u s'è introddl prèss a *11 partioulàr d* cul pais-, eh* *u l’fi tAandà Ini Jna sò calcinria pr andè a sctfi ir! ghin.

it.ru s’ saréissa Incì Vtfrunler ra pansa dr gtandr Ch* mangiava | ghin; ma u n*j era nùn ch’ j n’-un détsea.

17 i- Ha lomà in si Pà die* Quanti servitù! in cà d1 mè pare i àn d*r pan 'fin ’Cll*l vdru, è mi qui a mòir d»fcwl

10. A (a* lefrd su, e andrò da mè pafe,eà Jdii*òì Pupi, a j,’ ò pcàcou» tra u Sgnù, e Contra d* voi;

19. A n* mèrit ciù d* essi ciamà vostr-fio; tratème cum* un di vostri servitù!.

20. Dié e fà; l’ è sta sii, e rè ahdà da sò pare. E mèntr* l’ era ancora fòntàn, sò pare u Pà visi a vni, ra compassion a l*à pia , e u j ’ è andà incontra, u Pà brazà ar còl, e u l ’à bàft.

21. £ ’ r flo u j ’ à dié: 0 Pupa, a j ’d pcà eontra u Sgnu a contra d* voi1; a n* son ciù dégn d’C9Si ciamà vostr fio.

22. B *r pare u s’ è vulàse ai ser- vHùi: Prèrt, u j ’ à dié, lire fora ra- vestimenta ciù bèla è bfitèjra indòs; e bfltèje Pane Int «k dì, e un para d* scarpe ini i pè.

Ss. B piè un vltè gras, matzèle, e «h’ u a* mangia e starna alégr;

24. Perèhé *st mè fld r era mori e rè r’gfecKà; u sì era pera, e u s*è trova. ETàn comeneà a mangc.

*». mi si* fratèmp Vflòctu grand Pera in campagna', e int u r*tornè, avsinàndse a cà 1* à sentì a sooè e a "baie. ‘

te. t/àcfamà Sn di servitù! e a l’à in le roga cos’ a Péra sta cosa?

27. E-chlèt ju j*à rispósi: t*è torna vostr frèl, e vostr pare l*à fà mani un vilè.gras, perché u Pà. riavtrsan e (ut ardi.

20. E cbièl l*è andà in*colra, e a* vorélvo mane intrè in cà. Danai *r pare l’ è sortì fora, e ’u l*à comensà a preghè.

29. Ma chlèPu j ’ à rispósi: 8on sà lanci ani ch'a v* serv e a j*o sempr fà lo cb’ i m*èl dié, e I m’ n’ èi mai dà ita cravèt da man gè con 1 mèi amisi.

80. Ma dop eh*st vostr 05 eh* Pà mangià liìl *r fat sò con.d’r putaae, Pp vnùa'cà, yèi mazza p’rchièl un vltè gras.

1 3 i. Ma *r pare u j ’à rispósi; Omé f io , ti r&itempr con mi , e lui lo ch*a J 'éP ètò .

SS. Ma Pera giust d’ slè alégr e fè festa, perché ’si lò frèl l'era mort, e Pè r'èùscilà; u s’era pers, e u s'è trovàse.

N. N.

Digitized by G o o g l e

Page 52: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

MALOTI PCDkMOKTAM.

D ia letto di G a r m s io ( P r o v i n c i a d i M o n d o v i) .

It. Un orno l ave dui fidi:«9. E ù eia tono d* sii dùi l'à dicio

a sé por«: Pare, dàmc a parte di beni ch’a m’ loca. B té l'à facio Ira d* lor re parte di beni.

15. E d’ lì a pochi dì butào tiitt inseme stò Bò ciò iono s* n'è andào int in paìse lontàn, e làl’à-sgheirào tfillo u facio sò int ! bagordi.

14. E dopo eh* l'à avuo eonsuqnào tulio, int coi paìse u j è vgnòo *n gran carslìa, e ié l'à coinensàoa avél bsògno.

I». E rè andào, e u s'è acordào da un sgnór d> cót paìse ch*u l’à man- dào a ’na só campagna a vardàr i porchi.

16. E l’ayè vója d’ incinse a pansa dre gìantìre eli’ i inangiav' i porchi, c nsrni u in dava.

«7. Ma ’ rvgnuò int ié l*à dicio: Quanei servitór In cà d' mé pare àn du pan hi abundanza, e mi li e moiro d’ fante!

18. E m’ asrd e andrò da mé pa> re, e j diro: Pare, o pcào conira u Sèi e contra d’ ti;

12. E n' m’ mèrito clù d’èssercia* mào tò nò; tràtmé com’ ììn di tòi servitór.

20. E essèndse aussào l’è andào da sò pare. E mentre Ié l’era ancór lon­tàn, sò pare u fà visto, e u n’àavao compassìón, e u j* è corso a l'incon­tro, e ii l’à abrassào, e u l’à basào.

'21 . E u fidi « j ’ à dioio: Pare, o pcào contta ii Sèi e contro d’ U; e n’ m’ mèrito, citi d’ èsser t'Hirnào lò fló.

22. E u pare l'à dicio ai sdi ser­

vitór: Posto, gavèi idra a vesta clù pretiosa, e- bùlèjta a rollo«; c l’anèl in l i d ì, e I* scope ai pè.

28. E sCrchèi Q vitello grasso, é amassèilo; e vòjo che mangino e che féina pasto.

, 21. Perché stò nfè fié l’era morto,e l’è rsciùscitào; us’erà perso, é l’d Inrnào a trovàr. E i àn eomcnsào a far-pasto.

28. U fló Infanto citi vèjo l’ era in campagna, e tornando e avsinàndse » cà, l’à seni io I concerti e i soni:

20. E rà ap'Iào ùn di setvilór, e U j ’ à ciamào cos’ u fosse sto tapage?

27. E'té u j ‘ à r&posto; L’ è tornèo tò fràier, e tò pare l'à amassào un vitello grasso, perché u l’ à'Tornlo a acquistàr san.

28. E'té l* è andào in còllera , e u- n’ vorrè entrar. Pr lo-lì u pareTè sortk), e l'à comensào a pregàrlo.

29. Ma Ié l’ à rsposlo e dicio a sò pare: Vardèi uri poco, i sonià lanci agni eh’ mi 1 t' servo , e 1*6 sentpr facio cos ti m’ comandavi; tin’ m’ài mai dào fin cravotto pr mangiatutto eoi mè amisi.

80. Ma aùra eh* l’ è vgnùo sto tò fió eh’ u s'è manglào n facio sò con le piandre., li ài amassào Qn Vitello grasso.

81. Ma té u j'à dicio: Mè cafo fio, ti rè semper con mi, e tùlio u faciomè t'è tò.

i 82. Ma l’era giusto far paslo e star allegri prché sto lò fraier l’era imn*!», e l*è rsciùscitào; u s’era perso , e u s'è lornào a Irovàr.

Prof. I). Do*ÈNiro Bo>A.

Digitized by ^ m O q q Le

Page 53: Saggio sui dialetti gallo-italici - Piemunteis.it · PARTE TERZA CAPO »1. Versione della Paràbola del Figlimi pròdigo, tratta da S. Lu ca, cop. net principali dialetti pedemontani.

» » 6 PARTE TUZA DIAMOTI PEDEMONTANI.

Dialetto d’Osmba (Provincia di Moodovì).

11. Un orno l'avea dol fioi;12. 0 ciò iuvo I* à diclo al. poà:

Poà, dàime lo ch’a m’ pò loceoà die mie sosiaose. E 'I poà o j ’ à daeio la so. parie.

18. Da lì a pochi dì sio fióa l’ à radunò 'nseme (fitto ’1 só , poi s’ n 'è parli,, e s’ n* è andà ’nt fin paìse lonzi; e- lì l’ à dissipà tutte le sò sosiaose, dasèndse al bon tempo.

14. E dopo d'averse coQsumà tatto, Pè vgnu una gran carestia ’ni qual paìse ’n manera che contentava a mancoài d* tfito.. 19. L’ à-pia '1 parti d’ Rullar se al

serviti, d'un omo d* qual paìse, di’ o 1* à manda a scóa l porchi.

16. L’avreva desidera.d'encissc la panza d' la gianda ch’ a mangiavo, i porchi;. ma o n’ poéva manco avéa a sò piasia.

17. L’ è ’nlrà finalmente ’n sè stes­so. e o diseva: Qua nei servilóa eh* ’n cà d ’ mè poà l’àn del pan d’avanzo, e mi m’ eo moro d’ fame!

18. Me farò coragio, e andrò da me po*, e j dirò: Poà, ò manca ’n faccia a noslroSignóa e ’n faccia avol.

<9. Mi n’ son ciò degno d’esse cla­ma vostro fióa; lignime com’.i Ugni-, ràis&i fin. di vostri servilóa.

20. E fratanto s’ è ’ncaminà da sò poà. MS quando eh’ l’era ancóa da lungi, so poà o l’ à yislo, e o s’ è mosso a compassión , e andàndje a rincontro, s’ j ’ è campa al eòa,e o l’ à basà.

21. Allóa l’ à diccio 'I fióa.: Poà,. mi ò pcà faccia a nostro Signóa e ’n faccia a voi: mi n* son ciù degno d’esse clamà/ voslr fióa.

28. E ’ I poà l’à subilo comanda ai

servilóa eli' andàisso a pià una vesla eeh ’ i lo Vesllsso , e«h* i bfitàisso l ’ anéa ’ni o dì, e ch'l lo cauzàisso.

2Ss E.poi l’ à comaidà ch’ i pia isso o ciù bel viléa, e ch’i lo amauèisso,. disendo: Vójo eh’ i slagmo allegri, eh’ i mangino, e eh* i béivipo ;

2«.Prcbè sto mè fióa eh’ l'era morto l’ è risuscita; eh’ s’ era perso ’ I s’è trova. E quindi l’ àn comensà a sloà allegri.

2*. E ’ I fióa ciù vèjo ch’ o vgniva d* ’n campagna, avsinàndse a cà, l’à senti a sonoà e a canloà.

26. L’ à ciamà fin servilóa cosa fosse sla fesla?

27. E ’1 servilóa j ’ à diccio: L’è vgnfi vostro frsèa, e vostro poà l’à faccio amazzoà o ciù be) viléa eh’ l’avàisse, prebé so fióa.os’ n’ è torna san e salvo.

28. Sio Qóa ciù vèjo o.s'è sdegaà, e o n’ è ciù vojfi ’nlrà ’nt cà. E ’1 poà o. s’ n’ è acorto, ré sorti d’ ’al cà, e o l’ i prega ch’ o 'nitrisse.

29. Ma '1 fióa l’ à risposto a sò poà: L’ è lanci agni eh’ I-v’ servo, e n’ v*ò mai manca d’fibidienza, e i nf m’ avài mai dacc io solamente un era voto ch’io puisse starnine allegro con i mè ami.

80. Ma dopo eh’ sio vòstro fióa eh’ l’à scialaquà tulle le sue sostanze con d’ le plaudre o l’ è vgnu, j'avài faccio amazzoà o ciù bel viléa eh’ j ’avàissi per lui !

St. Ma ’ I poà o j ’à diccio: 0 me fióa, ti t’ sei sempre sta con mi, e (filo loch’j ’ ò mi l’ è tò..

82. Stórna dunque allegri e mao- giàimo, prchè lò frèa eh’ l’era morto, l’ è risfiscilà; lò frèa eh’ l’era perso, o s’ è Irovà.

N. N.

Digitized by LjOqq Le