VerdiGiuseppe Fortunino FrancescoVerdi (Roncole di Busseto, 1 81 3- Milà 1 901 )

De jove rep ll içons de música de l 'organista i mestrede capella Ferdinando Provesi , mentre practicaamb una "espineta” (semblant al clavicèmbal) delseu pare.

Antonio Barezzi , un comerciant apassionat per lamúsica, l i sufragà l 'aprenentatge al Conservatori deMilà. Com a conseqüència d'una “incorrecta posicióde la mà” mentre toca i perquè ja te 1 8 anys, noaconsegueix superar la prova d'accés alconservatori. Pren classes particulars amb VicenzoLavigna i assisteix, com a distracció, als espectaclesde la Scala.

El 1 836 torna a Busseto com a professor de música,i es casa amb la fi l la del seu benfactor MargheritaBarezzi , amb qui té dos fi l ls.

Després de la mort dels seus dos fi l ls, el 1 839decideix tornar a Milà. Aquest any s'estrena la sevaprimera òpera Oberto, conte di San Bonifacio.

La pèrdua de la seva dona poc temps després, i elfracàs d'una òpera còmica titulada Un giorno diregno, l 'aboca a una profunda depressió que el faràplantejar-se no compondre mai més. Torna aBusseto, però al no trobar la pau que busca, marxa,primer a Gènova, per tornar altre vegada a Milà.

El 1 842 un empresari de la Scala, BartolomeoMerelli , l i fa arribar un l l ibret, Nabucco, l 'estrena dela qual és un èxit rotund (els milanesos canten elsseus cors pel carrer)

Aquest mateix any coneix a dues dones moltimportants a la seva vida: lasoprano i pianista GiuseppinaStrepponi , la seva segonaesposa; i la comtessa ClarinaMaffei , la qual s'encarregaràd'obrir-l i les portes de l 'altasocietat milanesa.

Els anys de galeres. Aixíanomena Verdi a la dècada

posterior a 1 843 de força i inacababletreball per a consolidar la seva tal la artística,que el va dur a estrenar un gran númerod'òperes.

La trilogia. El 1 849 retorna a Busseto amb la sevanova esposa, amb forta controvèrsia ja que ellatenia dos fi l ls d'una relació prèvia. Durant aquestperíode de tranquil · l i tat escriu la seva populartri logia: Rigoletto (1 851 ), Il Trovatore iLa Traviata (1 853) amb un èxitclamorós.

Política i activisme social . El 1 861 elconvencen d'entrar en política sentdiputat del primer parlament ital ià i , méstard, el 1 874, senador. Durant aquest períodesegueix composant òperes com ara Aida (1 871 )

Otello (1 887) i Falstaff (1 893) signifiquen el seuadéu al teatre. Mor a Milà el 27 de gener de 1 901 .

I vespri siciliani.. .Basada en fets històrics, és una òpera en 5 actes escrita,originalment en francès, per Verdi el 1 854. És una de lesmés llargues del compositor així com una de les méscompromeses. Va ser estrenada l'any 1 855 coincidint ambla Exposition Universel le.

Per “Vespres sici l ianes” coneixem la revolta que es produía Sicíl ia entre els habitants de Palerm i elsfrancesos de la casa d'Anjou, com aconseqüència de la tibantó entre elshabitants de l 'i l la, i els governants francesos.

Segons les cròniques “heroiques” els fetsarrenquen el di l luns de Pasqua de 1 282,quan una dona va ser humil iada pels

francesos, mentre esperava el toc de vespres per entrar al 'esglesia. El marit, ofès, matà al soldat i quan els soldatsfrancesos intentaren venjar-lo es produí la massacre detota la guarnició. Altres versions parlen d'un aixecamentplanejat per fer-lo coincidir amb el “toc de vespres”, al critde “mort als francesos”

. . . i els catalans.

L'aixecament s'expandí a altres parts de l 'i l la fins aexpulsar completament als francesos. Els sici l iansdemanaren ajuda a Pere I I I d'Aragó, el Gran, que estavacasat amb Constança de Sicíl ia hereva del regne. Si aaquest motiu l i afegim la enemistat profunda dels catalansamb els francesos, així com interessos comercials ieconòmics, l 'ajuda d'en Pere no es va fer esperar i,després de jurar els privi legis de l 'i l la, es convertí en rei deSicíl ia.

4RATLLES

Evolució de l'òpera

Contingut:

Falstaff

Vida i obra

Per saber-ne més

Núm. 48 nov­des 2013 Butl letí

Fossa, I. M. (et al. ) Música per a la mort : els rèquiems de Victoria, Mozart,

Verdi, Brahms i Britten.

Fraga, F.; Matamoro, B.; Pérez Adrián, E. Verdi y Wagner

Mayer-Skumanz, L.; Opgenoorth, W. G. Verdi: un álbum musical. I

Sevilla, G. Verdi: una vida por la música.

Southwell-Sander, P. Verdi.

Pàgina 2

EVOLUCIÓ DE L'ÒPERA

LES VEUS

A començaments del segle XVI I se'n deia faula en(o per a) música i estava plena d'elementssimbòlics i sobrenaturals.Al XVI I I , va predominar l 'anomenada òperaseriosa, que es diferenciava de la tragèdia enl 'imprescindible final fel iç (lieto fine) dels seusarguments, encara que molts d'el ls contenienelements tràgics.Aquests elements de tragèdia no apareixien a lesòperes bufes, que van adoptar aquestadenominació al voltant de 1 730 i que nocomportaven tant el concepte de «còmic» com elde «domèstic», es relacionava amb la vida de laburgesia i de les classes inferiors i s'oposava a lesperipècies dels personatges heroics i nobles del 'òpera seriosa. La seva música, d'altra banda,era menys elaborada.Des de l'any 1 750, aproximadament, l 'òpera buffava anar incorporant elements més seriosos, tant a

la trama argumental com en eltractament dels personatges. Comque aquesta evolució va tenir l loc aItàl ia, la l lengua ital iana va ser lauti l i tzada en tots els casos, qualsevolque fos el l loc de la representació.

Òpera Buffa vs Òpera seria

Esti l nou de Nàpols Tradicional i barroca

Històries còmiquesrealistes/naturals

Personatges reals

Llengües vernacles itemes locals

Varietat d'esti ls ifluïdesa del cant

Trames "serioses"d'origen grec i l latí

Déus i herois

I tal ià l iterari ihomogeneitat arreu

Àries i èmfasi en elvirtuosisme

L'ús de l 'ital ià tendia a reduir l 'audiència a les persones que coneixien aquesta l lengua, i es van realitzardiversos intents d'uti l i tzar les l lengües vernacles. D'el ls va derivar el desenvolupament de l 'anomenada òperade balades, creada a Anglaterra per John Gay i Johann Christoph Pepusch amb The Beggar's Opera(L'òpera del captaire). Aquesta variant posseïa forts elements satírics, que van anar cedint l loc a temes méssentimentals. Persistien però els diàlegs parlats i, en la part musical, abundaven els temes populars(procedents d'una gran varietat de fonts i no solament de melodies tradicionals o folklòriques).Aquestes característiques van passar a la opéra comique francesa, que va adoptar idèntics postulats. Al seutorn, l 'exemple francès va ser seguit pels alemanys amb el seu singspiel, que a Viena va ser considerat coml'origen de l 'òpera, en temps d'exacerbat nacionalisme i que, d'acord amb aquest concepte, va anar adquirintun caràcter cada vegada més seriós, encara que mantenint sempre diàlegs parlats.

BIBLIOGRAFIA

VEUS INFANTILS (Agudes): veusblanques.Varien quan s'entra a la pubertat, entreels 1 2 i els 1 5 anys. El desenvolupamentde la laringe i l 'al largament de les cordesvocals tornen la veu més greu.

VEUS DE DONASoprano. La veu més aguda.Poden fer des del do de latercera octava al do de lacinquena. Timbre clar i bri l lant.Montserrat Caballé, Victòria dels Àngels,Barbara Hendricks i Maria Callas.

Personatges d’òpera per a soprano mésconeguts: “La reina de la nit”, de “Laflauta màgica”, de W. A. Mozart.Mezzosoprano. Veu entre contralt isoprano. Cobreixen també dues octaves,entre el la de la segona i el la de laquarta. Lorraine HuntPersonatges d’òpera per amezzosoprano més coneguts: “Laventafocs”, de G. Rossini.Contralt. La veu més greu. Podenarribar des del sol de la segona octavafins al fa de la quarta. Judy Garland.Personatges d’òpera per a contralt mésconeguts: Rossina, de “El barber deSevil la”, de G. Rossini.

VEUS D’HOMEDe més agut a més greu:Tenor. La veu més aguda (després delcontratenor). Poden cantar entre el dode la segona octava i el do de la quarta.Luciano Pavarotti , Josep Carreras iPlacido Domingo (popularitzats pels seusconcerts com “Els tres tenors”).Baríton . Veu greu però no tan greu comels baixos, poden fer des del la de laprimera octava del piano fins al la de latercera.Titta Ruffo.Baix. La veu més greu, poden fer des delre de la primera octava del piano fins almi de la tercera.Gottlob Frick i SergejKopcák .

Maria Callas

Pàgina 3

FALSTAFF - DADES TÈCNIQUES

Giuseppe Verdi, un dels compositorsde més èxit i més representat de lahistòria de l 'òpera, ha contribuït molten l 'opera actual. Cap temporadaoperística del món es troba completasense la inclusió d'alguna de lesseves obres.

Va compondre un total de 28 òperes,algunes d'el les, especialment

Rigoletto, Il Trovatore, La Traviata, Aida i Otello,figuren entre els drames musicals més coneguts iapreciats de tot el món, però només al final de la sevavida va tornar a fer un gest de complicitat amb l’òperabuffa, Falstaff.

Aquesta última opera de Verdi va ser també la primeraopera còmica des del fracàs d’Un giorno di regno,cinquanta-tres anys abans. Falstaff en canvi va ser totun èxit de critica i públic.

Falstaff, representa la manera d'entendre l 'opera quetenia Verdi al final de la seva vida, la va compondre pergaudir-la, segons paraules seves: “Durant 40 anys hevolgut escriure una òpera còmica..... M’he divertitmolt component­la...”

Falstaff no és, d'entre les seves òperes, la mesconeguda ni representada però si una de les favoritesdels experts.

Segons Richard Strauss, “Falstaff es una de lesmillors obres mestres de tots els temps"

Estructura de l’ òperaActe I. Quadre I (L’escena transcorre a l’ interior del 'Osteria del la Giarretiera.) / Quadre II ( Al Jardí de casadels Ford)

Acte II. Quadre I ( Interior de l 'Osteria del la Giarretiera /Quadre II (Al saló de casa dels Ford )

Acte III. Quadre I (A una placeta de l’exterior de l 'Osteriadel la Giarretiera) / Quadre II ( A l’Herne's Oak, parc deWindsor)

L’òpera són tres actes paral · lels entre si, cadascun compta ambdos quadres, el primer d'ells intimista, en què es juxtaposendiàlegs i monòlegs i el segon ple d'acció.

Lloc on es desenvolupa l’acció: Windsor (Anglaterra)Època en què es desenvolupa l’acció: Principis delSegle XV. Regnat d’ Enric IV.

· Gènere: Òpera còmica en tres actes.

· Estil : Romanticisme musical ital ià.

· Data de composició: 1 889-1 892. (Revisada 1 893-1 894).

· Durada: 2 hores.

· Idioma: I tal ià.

· Estrena: 9 de febrer de 1 893 a La Scala de Milà(I tàl ia). Falstaff va obtenir un triomf enorme i immediat,va ser una sensació nacional i internacional.

· Estrena a Catalunya: 1 8 d’abri l de 1 896 al Gran Teatredel Liceu.

· Llibret: El l l ibret és obra d’ Arrigo Boito, basat en l ’obrashakespeariana, Les alegres casades de Windsor, iEnric IV.

· Direcció de la primera representació: EdoardoMascheroni

· Escenografia i vestuari de la primera representació:Adolfo Hohenstain

Argument:Sir John Falstaff, un vell noble anglès grasi bevedor i que es creu irresistible, tramaun pla per a seduir dues honorables i riquessenyores casades, Alice Ford i Meg Page,i així aconseguir diners. Envia dues cartesd’amor iguals a les dues dames. Per altrabanda planeja enganyar el gelós i ric, MrFord demostrant-l i que la seva dona Alicel 'enganya. Les dues dames, al iades ambMrs Quickly, veina i amiga, preparen iduen a terme un altre pla com a respostaals ridículs intents de seducció de Falstaff ia l 'engany preparat per Mr Ford.L'assumpte acaba malament per a tots dos.Falstaff acaba dins d'un cistel l de roba brutai tirat al riu i Mr Ford enganyat per la sevapròpia esposa i fi l la, (Nannetta queaconsegueix casar-se amb el seu joveenamorat, Fenton , en contra de la voluntatdel seu pare).

El final és fel iç, Falstaff ha rebut la l l içó, Ford ha vist com el seu pla ha fal lat, però veu a la seva fi l la fel iç i les alegresdames han gaudit de les seves bromes. Finalment tots han aprés alguna cosa.

El Falstaff de l 'opera de Verdi és un escèptic que desconfia de l 'existència humana i es troba molt l luny dels valorsconsiderats sagrats o immutables ( l 'honor, la bondat . . . ) . Però encara que no es refia dels altres, cau fàcilment en lestrampes que li paren i després plora per la seva mala fortuna per haver estat enganyat i traït pels mateixos que ell vol iaenganyar i trair.

Servei Local de Català de Sant Boi de Llobregat

Pl. Montserrat Roig, I (L'Olivera)

Tel. 936 529 585 - Fax 936 306 1 88

A/e: santboi@cpnl.cat - www.cpnl.cat/xarxa/cnleramprunya

C/Baldiri Aleu, 6-808830 Sant Boi de Llobregat

Telèfon 936 309 760Fax 936 309 758

b.st.boil lo. jrb@diba.cat

www.bibl ioteques-santboi.org

Hivern:Dil luns, de 1 5 a 21 hDe dimarts a divendres, de9 a 21 hDissabtes, d'1 1 a 1 9 h

Estiu (juliol i agost):De dil luns a divendres, de1 4 a 21 h

Setmana Santa i Nadal :Consulteu a la bibl ioteca,web o xarxes socials.

Tancat: diumenges ifestius.

PER SABER-NE MÉS...Revistes

- Amón, R.; Casulá, C. Giuseppe Verdi: el maestro de Milán.

- Díaz-Cano, P. J.; Grund, E. Milán: el año de tutto Verdi.

A la Xarxa

- Vocabulari. www.laopera.net/vocabulario-de-opera/vocabulario-de-opera

- Article viquipèdia. ca.wikipedia.org/wiki/%C3%92pera

- Òpera en texans www.tv3.cat/opera-en-texans/videos/programa_sencer

- Històries de l'òpera www.catradio.cat/programa/1 384/

Us volem presentar unes aplicacions per a mòbils, tauletes, etc. que us poden ser moltúti ls a l ’hora d’aprendre català:

• App Nivell C (0,89 €) Per preparar de forma lúdica i divertida el nivel l de suficiència.

http: //www.appsencatala.cat/index.php/ios/educacio/item/1 722-Nivel l%20C

• Aplica’t (gratuïta) Dubtes, dificultats i incorreccions amb explicacions i equivalènciesen castel là i anglès.

http: //www.appsencatala.cat/index.php/ios/educacio/item/1 396-Aplica%C2%B4t

• App en català pronoms febles (1 ,79 €) Per aprendre i practicar de forma autònomal´ús dels pronoms febles.

http: //www.gencat.cat/l lengua/appdelasetmana/201 3_05_09_posals.html

En trobareu moltes més, i no només per aprendre l lengua, al web Apps en català:

http: //www.appsencatala.cat/

Fragments destacats:

L'onore! Ladri! Voi state ligi all’onor vostro, voi! (L'honor! ¡Bandits!Esteu l l igats pel vostre honor . . . ). Aquest és el gran monòleg de Sir JohnFalstaff en el qual exposa la seva especial fi losofia sobre l 'honor. Un ària degran força. Acte I, Quadre I.

È sogno? o realtà (És somni o realitat?). Monòleg de Ford on disfressatdavant Falstaff vol esbrinar si és cert que va a seduir a la seva dona.Falstaff l i expl ica els seus plans i aquest creient que Alice l i trairà, cantaaquesta ària, on expressa tota la seva fúria i la sensació de ridícul ihumil iació. El seu desig de venjança és cantat fortament per l 'orquestra enple. Acte II, Quadre I .

Dal labbro il canto estasiato vola (Dels meus llavis, surt volant la mevacançó d'èxtasi). Fenton arriba al roure i canta sobre la seva fel icitat i el seuamor per Nannetta. El jove enamorat disposa aquí del seu únic moment del luïment. Acte III, Quadre II .

Tutto nel mondo è burla... Tutti gabbati! (Tot en el món és burla . . ¡Totsenganyats!). Espectacular fuga final , Falstaff ha après la l l içó i tots elspersonatges s'uneixen per entonar la moral Tothom és burla. Tothom es riudels altres però el que riu mil lor és el que aconsegueix riure al final. ActeIII, Quadre II.