credito sintesis grupo bea almajano

Post on 15-Mar-2016

234 views 4 download

description

bea almajano, cuqui postigo, ana esteve, alba gerboles, cristina smith, nuria vinyes

Transcript of credito sintesis grupo bea almajano

EL CINE

Autoras: Ana Esteve, Cristina Smith, Cuqui Postigo, Beatriz Almajano, Nuria Vinyes y Alba Gerbolés.

Directora: Ana Ibañez

Colegio Canigó, 4º ESO B

Barcelona, 15 de abril del 2011

1

INDICEIntroducción…………………………………………………………3

Slumdog Millionarie (Llengua Catalana)…………………………4

Harry Potter (Lengua Castellana)…………………………………9

The king’s Speech (English)……………………………………16

Les Choristes (François)………………………………………...21

El Gran Dictador (Ciencias Sociales)………………………….25

Don Bosco (Religión)……………………………………………30

Gladiator (Latín)………………………………………………….34

Conclusión………………………………………………………..40

Bibliografía………………………………………………………..40

2

INTRODUCCIÓ

En el nostre projecte de recerca hem hagut d’investigar les característiques del cinema per poder dur a terme els requisits que se’ns han demanat en les diverses assignatures.

Per tal d’aconseguir aquesta informació hem buscat per diversos mitjans, tant cibernètics com escrits, indagant en un oceà d’informació seleccionant el que ens podia ser d’utilitat per tal de complir amb la feina que ens ha sigut encomanada.

Ens hem dividit la tasca per tal de ser més efectives i puntuals a l’hora de complir el termini d’entrega, facilitant així, la recaptació d’informació i la posterior redacció per tal d’adaptar-la a les nostres necessitats.

Hem tingut certes dificultats pel que fa als mitjans electrònics, ja que pel que feia d’Internet no ens acabava de funcionar correctament.

Tot i això, crea que totes podem dir que aquest treball de recerca ens ha servit per augmentar els nostres coneixements i adonar-nos del que es pot aconseguir quan realment hi poses ganes.

3

CRÍTICA DE LA PEL·LÍCULA DE SLUMDOG MILLIONAIRE

La pel·lícula Slumdog Millionaire la podríem resumir en com una persona amb molts pocs recursos econòmics arriba a la fama i a la riquesa gràcies a un programa de televisió i la seva experiència viscuda.

Aspectes externs:

La pel·lícula la va dirigir Danny Boyle i Loveleen Tandan, el guió el va fer Simon Beaufoy, i la pel·lícula està treta de la novel·la de Vikas Swarup, Q & A. La pel·lícula es britànica i es va fer en l’any 2008. Va rebre molts premis: 8 Òscars, 4 Globus d’Or, 7 Premis BAFTA, 3 premis National Board of Review, tant el Festival de Toronto com el Goya que va guanyar van ser per millor pel·lícula. La Banda Sonora va ser decidida per A. R. Rahman, i els protagonistes van ser representats per: en el cas de Jamal Malik per Ayush Mahesh Khedekar i Dev Patel, el Salim Malik el van representar en Azharuddin Mohammed Ismail i Madhur Mittal i la Latika per Rubina Ali i Freida Pinto. Va ser catalogada com una pel·lícula dramàtica i de romanç, juntament amb pobresa.

Argument

Aquesta pel·lícula tracta sobre dos germans hindús, en Jamal i en Salim, que viuen al carrer, de com sobreviuen en la ciutat sent orfes i de com creixen en aquesta difícil situació amb la seva amiga Latika.

Tracta els problemes que comporta viure dia rere dia rodejat de gàngsters, mafiosos i assassins. De com una bona persona es pot veure influenciada per les males accions de les persones que les rodegen.

Perd a la seva mare en un enfrontament, per tant es veu obligat a recolzar-se en el seu germà Salim. Quan acullen la Latika en Salim veu com disminueix la dependència del seu germà i de mica en mica comença a sentir gelosia.

Degut a aquesta, en Salim els va jugant males jugades, fent que ella acabi en mans dels malfactors. Aquests la volen vendre als seus superiors, per tal d’aprofitar-se d’ella.

En Jamal, sabent que ella estaria veient la televisió, s’inscriu en un programa, on per cada pregunta que encerti, guanyarà una quantitat de diners que anirà augmentant al mateix temps que la dificultat de les preguntes, a les quals ell respon no amb la seva intel·ligència sinó amb el record de les seves vivències personals.

4

Finalment, en Salim s’adona de que per un simple caprici, ja que en el fons si que estava enamorat de Latika encara que ell no ho volia admetre, ha negat la possibilitat al seu germà d’estar amb la noia que estima; penedit els deixarà via lliure eliminant els seus enemics i abandonant aquest món.

Opinió

En la nostra opinió el guió està molt aconseguit puix que la caracterització dels personatges està molt ben feta. De com d’un mateix inici sorgeixen les diferents personalitats. En Jamal, un noi del carrer que perd a la seva mare en un enfrontament entre diverses bandes, suposa un gran impacte sobre ell, que a partir d’aquell moment es comença a recolzar en la figura del seu germà Salim.

Des de petit ja es veu que és molt bona persona, per exemple quan dóna aixopluc a la que serà la seva amiga i de la qual després s’enamorarà, Latika, quan està plovent; encara que el seu germà li digui que no ho faci. Pel que ha viscut, la seva manera de ser es reservada i sense grans aspiracions en la seva

vida, treballa de repartidor de cafès. A la pel·lícula ja es veu la duresa de la vida que fa que s’oblidin els somnis de cadascun per centrar-se en la supervivència, de la qual cosa en Jamal s’oposa, seguint el seu somni, que ha anat creixent durant els anys.

Per tant la recreació del personatge de Jamal Malik, un noi que ha tingut una infància molt difícil i cruel, per exemple quan unes persones dolentes els intenten fer mal i com el seu germà el salva, encara que té que deixar enrere a la Latika. Tota la vida no deixa de pensar en ella i el que va passar en la seva infància, per això creiem que el actor Dev Patel a representat molt bé al personatge, donant-li una personalitat educada i amb un estil propi; és per això que en Jamal s’inscriu al programa perquè en una ciutat on viuen 19 milions de persones, és molt difícil que pogués trobar a la Latika.

El seu germà Salim dóna mostres d’una certa maldat ja des de petit, com quan deixa tancat al seu germà perquè no pugui veure a l’actor o com quan deixa anar a propòsit la mà de la Latika.

5

És comprensible que desprès acabi treballant per l’home que la té, Maman, al que acabarà assassinant. El fet de que la Latika li agrada però que ella no li correspon i tot el que ha hagut de viure van creant-li una personalitat entortolligada, que arribarà al seu punt màxim quan ataca en Jamal i fuig emportant-se a la Latika.

Però la pel·lícula comet un error ja que com és més curta que una novel·la, amb aquesta pots tardar una setmana o més, al final de la pel·lícula fan que es torni bo i se’n penedeixi de tot el que ha fet, traient-li realisme ja que es molt sobtat i, per tant, traient-li credibilitat al personatge.

Pel que fa a la Latika el personatge no està gaire ben pensat, és a dir, en la realitat aquest personatge no hauria evolucionat d'aquesta manera, però com és un clixé el fet de que el hi hagi sempre un romanç, els productors fan que evolucionés d'aquesta manera diferent per donar lloc a aquesta relació. Es veritat, que en la pel·lícula és una noia que no ho té fàcil ja que a l'Índia la dona està marginada a mercès de l'home. A part de que quan era petita els germans la abandonaren amb els dolents i després d'això va passant per diverses persones, encara que en Jamal l’intenta salvar, sense aconseguir-ho, i mai s'oblida d'ella. Aquest fet de que la dona no té cap importància es veu reflectit quan el Salim li fa un tall a la galta o quan després la Latika i en Jamal es troben a l’estació de tren i ella li diu que ara ja no l’estimarà ja que té un tall a la galta, la poca importància que se li dóna el com és una persona per dins.

Un gran punt a favor del guió és que al final ens dóna l’esperança de que podem trobar el veritable amor, que el futur és incert i per tant que sempre pot millorar i que hem de fer tot el possible per aconseguir-lo amb alegria, sense decaure en aquest propòsit.

La pel·lícula guanya molt gràcies a la fotografia de Anthony Dod Mantle, li dóna molta realitat, també els colors brillants i ataronjats et fiquen completament en una ciutat de l’Índia plena de colors, sorolls, gent i històries.

Però Slumdog és un tipus de peli que agrada el públic, ja que narra una història que agrada al públic. Amés, a més, la pel·lícula està bé explicada a trossos, però perd en el seu conjunt, ja que hi ha moltes “casualitats”.

Així que creiem que el guió té alguns defectes: primer, quan el Jamal és petit i arriba un actor i ell el vol conèixer però el seu germà el tanca al bany, no deixant-li veure’l i ell decideix llançar-se pel forat, es a dir, embrutar-se amb les defecacions, tot i que és possible que per l'emoció es llancés al forat, no creiem que sigui gaire realista el fet de

6

que l'actor li faci cas, ja que la reacció instintiva i natural, com la dels vianants, seria sentir fàstic; en canvi ell li somriu.

El segon fet és la última part de la pel·lícula quan es troben la Latika i en Jamal i tothom acaba amb un ball, però perd ja que no és un musical i, és veritat que al ser una pel·lícula de Bollywood té sentit que hi hagin balls i colors brillants, però s’obliden que al començament i gairebé a tota la pel·lícula són escenes dures i tracta de la crueltat d’algunes persones, així que el conjunt de la pel·lícula perd en aquesta escena final.

El tercer fet és que ens mostra idees i situacions poc creïbles. També hem de tenir en compte que les preguntes que li fan en el programa són en ordre cronològic, exactament igual a l’ordre dels fets més importants de la seva vida. És massa casualitat, però també té molt bona sort, ja que excepte l’última pregunta, “Quin és el nom dels tres mosqueters?”, les altres les ha sabut contestar amb el que ha viscut. Tenint present que al principi de la pel·lícula, quan la seva mare encara estava viva, a l’escola estaven llegint el llibre de Dumas però ell no prestava atenció a la classe, és molt graciós que l’ultima pregunta li demanin el nom del tercer mosqueter.

El quart fet és comença amb un estil realista, com si fos un documental on s’expliquessin les misèries dels hindús, però de mica en mica és transforma en el típic conte per nens on el príncep perd a la princesa i l’amic es torna dolent, on hi ha un munt de personatges malvats que volen impedir que siguin feliços, però al final estava predestinat a que acabessin junts, era el seu destí des d’un començament.

Ens agradaria afegir també que cau en la rutina de la típica pel·lícula del pobre que s’enriqueix de la nit a la matinada, on l’heroi té un final feliç, per tant, encara que el director hi fiqui totes aquelles escenes brutals o emotives, és sap quin serà la seva fi.

Conclusió

En conclusió, la pel·lícula tracta sobre un noi, en Jamal, que està en un programa de televisió perquè el vegi la Latika i que veient que respon a totes les preguntes, la policia l’interroga creient que fa trampes,llavors la pel·lícula tractarà de com va responent a totes les preguntes gràcies al que ha viscut, i com al final guanya el programa i poden estar junts.

Aquesta pel·lícula va guanyar molts premis en el 2008, sobretot per millor pel·lícula, director, guió i banda sonora, entre altres.

Creiem que aquesta pel·lícula ens vol mostrar en que condicions viu

7

molta gent i que és el que poden fer per sortir-ne ja sigui anant a un programa, veure la televisió per oblidar-te del que t’envolta, o fent tot el que et diuen per no tenir que pensar en res, sense pensar en les conseqüències.

Fent una síntesi, les decisions que una persona pot prendre i com influeixen en tot, en la seva forma de ser, en el futur. És per això que diem que la pel·lícula està molt ben feta, al cap i a la fi va guanyar molts premis. De com aconsegueix que els espectadors s’identifiquin amb els personatges, que sentin diferents emocions depenent de l’escena. De la realitat d’algunes zones del món i com fa la gent per sobreviure’n. De com pot canviar la vida d’una persona gradualment, o dràsticament; el que la bondat pot fer i el no donar-se mai per vençut.

HARRY POTTER8

ANÁLISIS TEÓRICO

1. El Cine y Literatura están estrechamente relacionados, ya que ambos son expresiones artísticas en que los autores intentan comunicar un mensaje. Estos tratan de idear nuevos mundos narrativos. Otro vínculo que relaciona la literatura y el cine es la manera de construir los relatos en materia de tiempo o descripción.

2. La adaptación es un proceso por el que un relato, la narración de una historia, expresado en forma de texto literario, deviene, mediante sucesivas transformaciones en la estructura, en el contenido narrativo y en la puesta de imágenes en otro relato muy similar expresado de texto fílmico. Las novelas y obras de teatro que se adaptan más al cine son aquellas que han tenido un éxito comercial, es decir, cuando una obra literaria tiene mucho éxito y el nombre de la obra y del autor se dan a conocer a un gran número de personas, y el público se ve interesado en ir a ver la película. También se llevan al cine obras literarias históricas, ya que es más fácil basarse en acontecimientos históricos y describirlos que inventarse un guión basado en documentos históricos. La recreación de obras simbólicas en el cine es otra de las formas de usar la adaptación

3. Algunos clásicos se adaptan al cine porque en su época fueron tan famosos que ahora se quieren representar, ya que mucha gente disfruta más con el cine que con una novela larga; no mucha gente tiene la suficiente imaginación y concentración para ser capaz de introducirse en la novela y recrear los hechos que el escritor narró en ella.

4. Las ventajas que presenta un libro son: tiene más contenido y significado, tiene más margen para desarrollar y conocer a los personajes, es más detallista y lo puedes leer en cualquier parte.

5. En cambio las ventajas de una película son: tiene un poder de síntesis, es decir, presenta más información en menos tiempo; la ambientación , caracterización, musicalización y edición aportan mucha riqueza a la historia

APLICACIÓN PRÁCTICA:

9

Argumento:

Harry Potter y el misterio del Príncipe es el sexto libro de la saga de Harry Potter, escrita por la autora británica J.K Rowling. Fue publicada en 2005.

En esta sexta parte, Harry se ve enfrentado a un Voldemort mucho más poderoso, fuerte y peligroso. Tras un año de lucha, el retorno de Voldemort es reconocido oficialmente por el Ministerio de Magia, sin embargo, poco es lo que las autoridades logran hacer para detener la ola de ataques de los mortífagos del Señor Tenebroso, razón por la cual muchísimos padres temerosos, no vuelven a mandar a sus hijos a Hogwarts. Harry, en cambio, sí que vuelve a lo que es su único hogar en el que se siente querido, para continuar su aprendizaje como mago.

Allí, de nuevo, vivirá, junto a sus dos viejos amigos: Ron y Hermione, muchas anécdotas y aventuras; algunas mejores que otras. También, a lo largo del año, va estableciendo una amistad con el profesor de pociones: Horace Slughorn (profesor que le proporcionará información muy vakiosa) y, asimismo, inicia una relación con Ginny Weasley, hermana de Ron. También, una trama interesante es la sospecha que tiene Harry hacia Draco Malfoy, ya que está convencido de que es un mortífago y de que no trama nada bueno. Obsesionado con él, Harry le sigue a todos lados e intenta averiguar sus intenciones.

Pero, lo que posiblemente sea lo más importante y significativo de la novela, sean los encuentros y conversaciones que mantengan Harry y Dumbledore; en las cuales se descubre mucho sobre Lord Voldemort y se desvelan numerosos misterios. Estos se dedican a analizar las diversas memorias de distintas personas que ha conseguido Dumbledore a lo largo de los años, en las cuales averiguan mucho sobre la infancia y el pasado de Voldemort: como por ejemplo que Voldemort era

hijo de una Squib (descendiente de Salazar Slytherin) y de un muggle: Tom Ryddle, que se crió en un orfanato, que quería ser “especial”, que asesinó a su propio padre…Pero el descubrimiento más significativo es el de los Horrocruxes (objetos donde guardas parte del alma), en el cual averiguan que Voldemort dividió su alma en siete partes, y que la única forma de acabar con él, es destruyendo cada uno de los Horrocruxes.

La historia de Harry Potter se vuelve mucho más triste y tenebrosa en esta sexta parte de la trama; pues se viven momentos de gran tensión, al igual que de profunda tristeza; ya que Harry pierde a una de la personas más importantes para él y queridas por él: Albus Dumbledore, que, asesinado por Severus Snape, muere al final de la novela. Este acontecimiento provoca en Harry una profunda tristeza, pues no volverá a ver a una de las personas que más le ha ayudado, enseñado y que más necesita. Sin embargo; en ningún momento la autora deja de promulgar la necesidad del amor y la amistad, valores que, a lo largo de la novela, se muestran indispensables para seguir adelante y en los que la escritora se centra en describir detalladamente.

Personajes:10

Harry Potter: Harry es el protagonista de esta saga. Sus padres fueron asesiandos por Voldemort y es, como muchos le llaman, “el elegido” para acabar con Voldemort, pues solo él puede matarlo. Sobrevivió del atentado de este gracias al amor y al sacrifico de su madre.Es un niño muy sensible y entrañable, con una gran capacidad para ayudar a sus amigos, y tiene, también, un talento especial para la asignatura de Defensa Contra las Artes Oscuras. Asimismo, es un niño con mucho coraje y valentía, pues se ve obligado a aprender a sobrevivir y a luchar desde pequeño contra las peligrosas adversidades que le presenta su mayor enemigo: Voldemort, pues él es el único que puede acabar con este mago oscuro. A continuación, observaremos un diálogo en el que se puede observar su valentía y capacidad de sacrificio:

-¡Profesor! – protestó Harry-. Déjeme a mí, yo soy… ¿Por qué no puedo bebérmela yo?- propuso Harry sin esperanzas. -Porque yo soy mucho más anciano, mucho más inteligente y mucho menos valioso que tú. Por última vez, Harry, ¿me das tu palabra de que harás cuanto esté en tu mano para obligarme a seguir bebiendo?-preguntó Dumbledore -¿No podríamos…? -¿Me das tu palabra? -Pero… -¡Necesito que me des tu palabra, Harry! -Yo…Está bien, pero… -A tu salud, Harry.

Dumbledore: Dumbledore es uno de los personajes más importantes de la novela. Cuida de Harry desde que es pequeño, le salva de muchos peligros y situaciones, y poco a poco se va acercando a él y le va enseñando como defenderse y acabar con Voldemort; es como un padre para Harry. Es uno de los mejores magos que jamás ha existido. Es increíblemente inteligente y poderoso. De hecho, es el único mago que Voldemort jamás ha temido. Es una persona muy sensible, que inspira confianza, y tiene, también, un temple y una sabiduría muy característicos.

-Draco, Draco...tú no eres ningún asesino. -¿Cómo lo sabe? Usted no sabe de lo que soy capaz, ¡ni sabe lo que ya he hecho! -Sí, sí que lo sé -repuso Dumbledore con suavidad- Estuviste a punto de matar a Katie Bell y a Ronald Weasley y llevas todo el curso intentando matarme; ya no sabías que hacer. Perdóname, Draco, pero han sido unas pobres tentativas. Tan pobres, que me pregunto si realmente ponías interés en ello... -¡Claro que ponía interés! -afirmó Malfoy- Es cierto que he estado todo el curso intentándolo, pero esta noche... -Sea como sea, nos queda poco tiempo -dijo Dumbledore- Es hora de

11

que hablemos de nuestras opciones, Draco. -¿Opciones? ¿Qué opciones? -gritó Malfoy- Tengo mi varita y estoy a punto de matarlo... -Amigo mío, no tiene sentido que sigamos fingiendo. Si pensaras matarme lo habrías hecho cuando me desarmaste, en lugar de entablar una agradable conversación sobre lo que has hecho. -¡Yo no tengo opciones! -dijo Malfoy que se había puesto pálido- ¡Tengo que liquidarlo! ¡Si no lo hago, él me matará! ¡Matará a mi familia! -Me hago cargo de lo comprometido de tu posición. ¿Por qué, si no, crees que no te planté cara antes? Porque sabía que Voldemort te mataría si se daba cuenta de que sospechaba de ti. Todavía no has cometido ningún crimen, ni le has causado ningún daño irreparable a nadie...Yo puedo ayudarte, Draco, no tengas miedo.

Ron Weasley: Ron es el amigo de toda la vida de Harry, le conoce desde que iniciaron sus estudios en Hogwarts y ha apoyado a Harry en todo momento. Es inseguro y despistado, y está un poco acomplejado por los logros de sus hermanos. Aunque no lo quiera reconocer, lleva toda la vida enamorado de Hermione Granger. A continuación, observaremos un diálogo donde se describe, más o menos, el carácter de Ron:

Ron se desplomó sobre su escoba. -Renuncio a mi puesto –murmuró, ya sin ganas de pelea-. Lo hago fatal. -¡No lo haces fatal!¡Y no acepto tu renuncia!- exclamó Harry, agarrándolo por la pechera de la túnica-. Cuando estás en forma lo paras todo; lo que tienes es un problema mental, de inseguridad. -¿Me estás llamando loco? -¡A lo mejor sí! Se miraron un momento y Ron movió la cabeza con desazón. -Ya sé que no tienes tiempo de conseguir otro guardián, así que mañana jugaré. Pero si perdemos, y seguro que perdemos, dejo el equipo.

Hermione Granger : Hermione es, también, una amiga de toda la vida de Harry. Es muy inteligente y le encanta informarse y saber; siempre sabe las respuestas de todas las preguntas y saca unas notas excepcionales. Apoya a Harry siempre y en todo momento. Es muy sensata, y por tanto ayuda a Harry a tomar las decisiones correctas. Es, igualmente, muy leal y sensible, y siempre escucha y

12

aconseja a los que la necesitan. Ella también se siente atraída hacia Ron. A continuación, veremos un diálogo donde se describe, más o menos, su carácter:

La bien adiestrada mano de Hermione se alzó antes que ninguna otra. Slughorn la señaló. -Es veritaserum, una poción incolora e inodora que obliga a quien la bebe a decir la verdad- contestó Hermione. -¡Estupendo, estupendo!- la felicitó el profesor muy complacido-. Esta otra-continuó, y señaló el caldero cercano a la mesa de Ravenclaw- es muy conocida y últimamente aparece en unos folletos distribuidos por el Ministerio. ¿Alguien sabe…? La mano de Hermione volvió a ser la más rápida. -Es poción multijugos, señor- dijo. -¡Excelente, excelente! Y ahora, esta de aquí ¿Sí, querida?- dio Slughorn mirando desconcertado a Hermione, que volvía a tener la mano levantada. -¡Es Amortentia! -En efecto- dijo Slughorn impresionado-. Veinte bien merecidos puntos para Gryfindor, señorita Granger- concedió afablemente Slughorn.

En el siguiente diálogo podremos observar la lealtad que tienen entre ellos los tres amigos:

-Tendré que buscar los otros Horrocruxes –dijo Harry- Eso es lo que Dumbledore quería que hiciera, por eso me lo contó todo sobre ellos. Debo encontrarlos y destruirlos, y luego he de ir en busca de la séptima parte del alma de Voldemort, la que todavía está en su cuerpo, y matarlo. -Nos encontraremos allí Harry- dijo Ron. -¿Dónde? -En casa de tus tíos, y luego iremos contigo allá donde tu vayas. -Ni hablar- replicó Harry; no había previsto eso, creía que sus amigos entenderían que quería hacer solo aquel peligrosísimo viaje. -Una vez nos dijiste – intervino Hermione- que teníamos tiempo para echarnos atrás. Y ya lo ves, no lo hemos hecho. -Estaremos a tu lado pase lo que pase –afirmó Ron

Se podría decir que los personajes de la película están bien interpretados. Sin embargo, como es natural, al leer el libro conoces mucho más a los personajes; no solo con descripciones, si no, a través de diálogos, gestos, reacciones...Pequeños detalles que no se pueden reflejar en la película debido al poco tiempo del que disponen

Espacio y tiempo:

En el primer capítulo, se puede averiguar que el libro comienza en el verano de 1996; desde el punto de vista del Primer Ministro de Londres. Por lo tanto, se podría afirmar que para reflejar el tiempo, el director no ha tenido muchas dificultades, pues es un tiempo bastante actual. Sin embargo, donde seguro que ha encontrado obstáculos ha sido para reflejar el espacio, ya que es una película de ciencia ficción; repleta de elementos fantásticos, razón por la cual habrá tenido que utilizar efectos especiales muy elaborados para múltiples escenas: batallas entre magos, efectos de las varitas, partidos de quiddittch (donde vuelan sobre escobas)...También, en esta película, el

13

director utiliza flash-backs para mostrar las memorias del pasado por las que viajan Dumbledore y Harry. Asimismo, el director utiliza la oscuridad para representar un clima de miedo y misterio.

En resumen, no es una película fácil de hacer. No basta con simplemente grabar e interpretar bien, si no que se necesita un gran equipo técnico para conseguir que el film parezca real

Relación de los elementos que aparecen en la novela y no en la película:

Harry Potter y el príncipe mestizo es un libro muy extenso, donde prácticamente todo lo que sucede es importante. Sin embargo, al realizar la película, el director, debido a que tiene un tiempo límite (si no el público se cansaría), no lo puede abarcar todo. Por eso mismo, hay muchísimos elementos que aparecen en la novela que no aparecen en la película: escenas que no incluyen, diálogos muy interesantes, que te aportan información muy valiosa, que no aparecen o que son acortados excesivamente, personajes que no salen, historias que no enlazan...De hecho no hay ninguna escena en la película que sea completamente fiel al libro. También, hay muchos personajes que son transformados y adaptados al gusto del director; como es el caso de Lavender Brown, o de Draco Malfoy, o que no son reflejados tal y como son el libro; como es el caso de Dumbledore. Al leerte el libro conoces a los personajes completamente: te hacen reír, pensar, llorar...acabas incluso cogiéndoles cariño; esto en la película no sucede. Asimismo, en la novela se desarrollan mucho más detalladamente y ampliamente las relaciones de amistad y de amor que hay entre los protagonistas, al igual que tampoco aparecen muchas escenas que, a lo mejor no son muy sustanciales pero son divertidas. El film transforma y adapta todas estas relaciones, y no sigue el libro.

Ejemplos: En la obra nos explican muy detalladamente la infancia de Tom Ryddle y porqué se convirtió en un mago tan oscuro. En cambio, en la película, simplemente, se limitan a explicarnos aquello que es más importante: los horrocruxes, pero no nos explican nada sobre su infancia.

También omiten diálogos muy importantes, como, el que mantienen Malfoy y Dumbledore antes de la muerte de éste último. Además, al morir Dumbledore se produce una batalla, cosa que en la película no sale.

Valoración personal:

En mi opinión, la adaptación cinematográfica de Harry Potter y el príncipe mestizo, está bastante lograda, pues la interpretación es francamente buena, al igual que la utilización de efectos especiales. Hay que reconocer que es una película bastante difícil de realizar, ya que está inspirada en un libro en el cual hay una gran acción constantemente, donde aparecen muchos elementos fantásticos, y que está repleto de historias y misterios que difícilmente pueden ser resueltos en una película de aproximadamente dos horas. Por

eso misma razón, creo que deberían haber hecho dos films de esta novela, ya que hay información muy valiosa que no deberían omitir.

14

Sin embargo, opino que la novela tiene mucho más contenido y disfrutas más leyéndola; pues a base de leer, de ver las reacciones de los personajes, su forma de actuar, su carácter… Acabas conociendo profundamente a los personajes, y te acaba dando la sensación de que tu formas parte de la historia; pues un libro te permite situarte mucho más que una película; ya que te mete más en el mundo de la novela. Además, el libro tiene mucho más margen para desarrollarse, y, Harry Potter en concreto, es una historia que requiere un gran desarrollo, pues te engancha desde el primer momento a través de misterios sin resolver, la espera de un final heroico, personajes que reflejan el prototipo de personas que te encuentras en el día a día...

Personalmente, disfruté mucho leyendo este libro; pues es un libro de misterio y aventuras, donde constantemente sucede algo, y, en el cual se defienden los valores de la amistad, el apoyo, la confianza y la necesidad de sentirse querido

Conclusión:

-No toda adaptación al cine debe de ser totalmente fiel; básicamente porque es imposible. No se puede adecuar exactamente, al cine, una novela; ya que cada persona tiene una forma distinta de interpretar la obra. Un libro puede desarrollarse todo lo que quiera, es subjetivo, habla por sí solo. En cambio, una película no. Una película tiene un límite, y tiene que reflejar a los personajes objetivamente.

Aún así, sí que deberían intentar ser lo más leal posible.

-Personalmente, he disfrutado bastante realizando este trabajo; pues el cine es un tema que me gusta mucho y el libro de Harry Potter me encanta. Posiblemente los aspectos que menos me hayan agradado hayan sido averiguar los métodos que utilice el director para situarnos más en el espacio; aunque, en realidad, es bastante interesante.

15

THE KING’S SPEECH

The king's speech is a British historical film directed by Tom Hooper and written by David Seidler. David Seidler began reading about George VI after overcoming his own stammer during his youth and, using informed imagination, wrote about this King. Nine weeks before filming, Logue's notebooks were discovered; and quotations from them were incorporated into the script. Principal photography took place in London and other locations in Britain, in December 2009 and early January 2010. The film was released in the United Kingdom on 7 January 2011.

The King's Speech was the highest earning film for three weekends in a row at the British box office. It has been widely praised by film critics for its visual style, art direction and acting.

The film received many awards and nominations, mostly for Colin Firth. The film was nominated for seven Golden Globes, winning Best Actor-Drama for Firth. Furthermore, the film was also nominated for fourteen BAFTAs, the most of the other films, winning seven, including Best Picture and Best Actor for Firth, and both Best Supporting Actor and Best Supporting Actress for both Geoffrey Rush and Helena Bonham Carter, respectively. The film was also nominated for 12 Academy Awards, the most of the other films, and ended up winning four, all in the major categories including Best Picture, Best Director for Tom Hooper, Best Actor for Firth and Best Original Screenplay for David Seidler

The film was produced by Wilde Thyme, a production company in London, which awarded the production £1 million in June 2009.

The film's original score was composed by Alexandre Desplat. Desplat used the repetition of a single note to represent the stickiness of the King's speech

PLOT:

The film narrates the story of George VI, a stammer Prince, Duke of York, known to his wife and family as "Bertie". He was the second son of King George V, and had to overcome his stammer when he became king.

During his life, the prince tries several unsuccessful treatments and gives up, until the Duchess persuades him to see Lionel Logue, an Australian speech therapist in London. This speech therapist teaches him, not only how not to stammer, but to believe in himself and to lose his fear for everything.

16

At first he doesn’t’t believe he can do it, but then he hears himself in a record that Lionel had given him, in which he talks perfectly, because he wasn’t hearing himself, so he doesn’t get nervous. That is why he decides to go back and to keep attending his sessions, which eventually prove effective. As time goes by, Lionel and Bertie form an incredible friendship, in which they trust one another and help each other, although sometimes they argue; especially when Lionel incites Bertie to do something he is afraid of.

But of course, problems come, and on 20 January 1936 George V dies, and David, the Prince of Wales accedes to the throne as King Edward VIII, but he wants to marry Wallis Simpson, an American divorcée socialite; fact that provokes a constitutional crisis. When King Edward abdicates so as to marry, Bertie is obliged to become King George VI. Feeling overwhelmed by his accession, the new King realises that he

needs Logue's help.

A very important scene is: when George is getting prepared for his coronation, Logue sits in St. Edward's Chair and dismisses the Stone of Scone as a trifle, the King argues with Logue for his disrespect. The King then realises that he is as capable as those before him.

Upon the September 1939 declaration of war with Germany, George VI summons Logue to Buckingham Palace, and George asks for his help so as to prepare for his radio speech to the country. The King dedicates his speech to Logue, who coaches him through every moment, and thanks him for everything Lionel has done for him. Everything turns out perfectly, and, as Logue watches, the King steps onto the balcony of the palace with his family, where thousands of people applaud him for his speech.

At the end of the film, it is explained that, during the many speeches King George VI gave during World War II, Logue was always present. It is also explains that Logue and the King remained friends, and that, King George VI even made Lionel Logue a Commander of the Royal Victorian Order in 1944.

This movie is a self-superation film. It reflects the story of a man that had to lose his insecurity in order to overcome his failures and to do his job right. It also defends the importance of people who support you and help you with your problems.

MAIN CHARACTERS:

Prince Albert, Duke of York / King George VI: He is the main character of the film. 17

The man who had to overcome his stammer in order to become king.

Lionel Logue: He is the speech therapist that helps Bertie not to stammer and that becomes his friend.

Elizabeth, Duchess of York / Queen Elizabeth: Wife of Albert. She is always helping and supporting him in every choice he make

LIONEL LOGUE:

Lionel Logue is one of the main characters in the film. It is interpreted by Geoffrey Rush. He actually won a BAFTA and was nominated to several awards, including the Academy Awards.

Lionel is the man who helps and changes George’s life. He had begun his career as a speech therapist when treating shell-shocked soldiers in the last war that had affected England. He is married to a woman called Myrtle Gruenert, and has three sons.

He is very sensible and comprehensive; he is the kind of person who inspires confidence and listens to you. He is also very persevering and self-confident, because, even though sometimes Albert has a very bad character and is very ungrateful, he still stands by his side and helps him with every problem he has. He always forgives him and never leaves his side; he is always there when needed. Actually, he is the one who first proposes to Albert about him becoming the king, even though he doesn’t agree at first.

He has a great importance in the film, because, without him, Albert wouldn’t have overcome his stammer, he even admits it himself. He doesn’t’only help Bertie with his stammer, but he makes him lose his fear for everything, his doubts and his insecurity, as well as helping him trust in himself. During the film, you can see the great influence he has on Albert; he is with him in the most important moments, for example; in his coronation, Lionel is on the king’s box, he is also there in Buckingham Palace when he does his first radio speech...

At the end of the film, you can observe that Albert and Lionel become very close friends; Albert even makes him Commander of the Royal Victorian Order in 1944.

He is, truly, an amazing character, which is absolutely indispensable for the film.

PERIOD:

18

The film is not based on any novel, but it is based on the amazing life of George VI: a man who was the king of England for several years. He started reigning on the eleventh of December in 1936 until the sixth of February in 1952, the day he died. But the film starts a little bit earlier, when he is still the Duke of York; when he first meets Lionel Logue.

After war broke out in September 1939, George VI and his wife resolved to stay in London, despite Germany’s bombs. They officially stayed in Buckingham Palace throughout the war. On 13 September, the King and Queen narrowly avoided death

when two German bombs exploded in a courtyard at Buckingham Palace while they were there; that’s why the royal family was portrayed as sharing the same dangers and deprivations as the rest of the country. Tragedy came when in August 1942, the King’s brother, Prince George, Duke of Kent, was killed on acting service.

So as to look after his country, the King met each Tuesday, for four and a half years, the Prime Minister to discuss the war in secret and with frankness.

A strong bond of friendship was forged between the King and Queen and President Franklin D. Roosevelt and First Lady Eleanor during the 1939 royal tour, which had major significance in the relations between the United States and the United Kingdom through the war years.

Throughout the war, the King and Queen provided morale-boosting visits throughout the United Kingdom, visiting bomb sites and munitions factories, and (in the King's case) visiting military forces abroad. Their high public profile and determination made them symbols of national resistance. In 1945, crowds shouted "We want the King!" in front of Buckingham Palace during the Victory in Europe Day, so it is without doubt that we can affirm that he was an exceptional King.

His epoch of reign was really hard. He was the king of an England that took part in World War II. In a time of war and crisis, he managed to be an exceptional king when his country needed him more than ever.

CONCLUSION AND PERSONAL OPINION:

19

Personally, we think that the King’s Speech is an amazing film.

It is a great idea, because, through the story of a man that had to overcome himself in order to overcome his stammer, it reflects us the fears and insecurities that involve each and every one of us every day.

It is a very positive movie that defends very good values: self-confidence, the necessity of people’s help, friendship, the importance of challenging yourself, of fighting your own fears...It is a film that makes you think and that makes you want to be better; by seeing it you learn a lot. We, therefore, recommend this film to anyone.

Also, technically, it is very well done. The photography is amazing, the epoch is very well reflected and the film soundtrack is spectacular. In addition, it is extraordinarily well interpreted and the script is magisterial; it really makes you get into the history.

To sum up, we must say that The King’s speech is an extraordinary film that really deserves the awards it has achieved, including Best Picture, Best Director for Tom Hooper, Best Actor for Colin Firth and Best Original Screenplay for David Seidler, and which we encourage anyone to watch.

LES CHORISTES

20

1. Quel type d’établissement est ‘’le fond de l’étang’’ ?

C’est un internat d’enfants dans un bois. Il y avait une grille très grande. Le bâtiment est vieux. Les élèves vivaient en conditions très difficiles. Les professeurs étaient très strictes ("action, réaction") Ils punissent aux élèves.

2. Décrivez le nouveau professeur qui arrive, Clément Mathieu

Il est petit, brun, chauve, bien habillé et gros. De caractère il est sympathique et réservé mais lorsqu’il enseignait musique était affectueux, et s'occupait des enfants. Il était très juste avec les élèves.

3. Notez la différence entre les méthodes éducatives que applique le directeur Rachin et celles qu’utilise Mathieu. Les quelles te paraîssent les plus efficaces ?

La méthode appliquée par Rachin, c'est un abus de pouvoir. Ils vivent dans un mauvais état et pour n’importe quelle faute ils sont punissent dans un cachot, bien que l’enfant qui punit soit innocent ça sert à donner une leçon aux élèves.

La méthode de Mathieu c’est meilleure et très effective, parce qu’il utilisait l’affectueux et compréhension au lieu de la peur. Avec de la

musique et pas avec la violence, et les élèves s’amusent.

La méthode la plus efficace c’est celle de Mathieu, parce que sa méthode fait qu’ils finissent obéit lui.

4. Quelle est la réaction des autres professeurs concernant les méthodes de Rachin ?

Ne très favorable parce que les professeurs lui considérer mou pourquoi les autres croient que ils devront suivre la méthode de action, réaction: quand quelqu’un fait quelque chose mal il faut pénaliser lui.

Le directeur lui dit qu’il n’aime pas son méthode parce qu’est trop mou.

5. Pourquoi Morhange lance-t-il un encrier sur le professeur ?

21

Pourquoi Mathieu est parlant avec la mère de Morhange, Violette alors Morhange n’aime pas ça qu’elle parle avec lui pourquoi il pense que Mathieu l’aime.

6. De quelle manière Mathieu réussi-t-il a intéresser ses élèves ?

Étaient très compressive bon ils et avec une bonne méthode qu’est la musique et faisant choses qu’ils aiment.

7. Quel type de désillusion frappe Mathieu quant à Violette, la mère de Morhange ?

Violette lui invite au café pour dire une chose très important.

Mathieu pense quelque chose sur eux, mais quand il arrive, elle lui dit qu'il l’a apporté bonne chance, parce que grâce à lui, elle avait trouvé un ingénieur qui pouvait payer à Morhange le conservatoire de musique.

8. Qu’est-ce que Pepinot attend les samedis après midi ?

Pepinot attend son père. Son père lui a promis qu’il viendrait lui chercher un samedi. Ce qu’il ne sait pas est que son père est mort.

9. Qui est-ce que Rachin accuse et comment réagit-il au vol étant commis ?

Rachin accuse à Mondain parce qu’il croit que Mondain est fou et toujours il faut mal. Parce que Mondain est non-conforme, Rachin ne le croit pas et il croit toujours qu’il a la raison.

10. Quelle est l’évolution des élèves après l’arrivée de Mathieu ?

22

Les élèves sont plus éduqués parce que Mathieu leur enseigne des choses qu’ils

aiment et il est bon avec eux. Il n’enseigne pas comment Rachin: action, réaction. Il leur enseigne à raisonner et à voir ce qu'ils ont fait mal. Les enfants apprennent à se respecter mutuellement et de respecter les

professeurs. Depuis l’arrivée de Mathieu, les enfants font moins de blagues, mais s’ils les font, ils demandent pardon et ils comprennent qu'ils ont tort. Comme c'est le cas d’une blague que Le Querrec fait à Maxence où il fait une plaie à Maxence et Maxence doit se rendre à l'hôpital de la gravité de la blessure.

Mathieu raconte alors à Le Querrec à rester avec Maxence pour s'occuper de lui et il accepte car il sait qu'il a fait mal.

11. Que fait le directeur lorsque l’internat brûle ? Quelles conséquences cela a-t-il pour lui ?

Le directeur jette tout le blâme sur Mathieu et lui dit qu'il n'aime pas leur façon d'enseigner. Le directeur lui dit aussi qu'il est un musicien raté quand il est l’échec. Ensuite, Rachin rejeté Mathieu.

Maxence veut aussi y quitter, mais Mathieu lui dit que non parce que les enfants lui besoin. Ils sont déposé Rachin et il se va de l’internat.

12. Décrivez la fin de l’histoire de Mathieu et Pépinot

Quand Mathieu est congédié pour faire des excursions et pour n’être pas à l’internat, le bâtiment est brûlé, donc Mathieu prend Pépinot avec lui.

13. Quelle sera la profession future de Pierre Morhange ?

.Pierre Morhange va au conservatoire et il devient alors un chef d’orchestre.

14. Faites une évaluation et critique du film

23

Le film est génial et il nous a plu grâce aux chansons qu’ils chantent, les changements que les professeurs et les élèves font grâce au professeur Mathieu, les scènes de la tendresse que les élèves ont avec Mathieu ou vice versa, par exemple quand Mathieu emmène Pepinot ou quand les enfants à la fin du film ils tirent avions de papier où ils lui disent au revoir et quand ils bougent ses mains dans la fenêtre. Et comme finalement a son du.

Le metteur en scène a su capter très bien. L’intention qu’il veut transmettre du comme certains adultes profitent de son autorité et abusent aux personnes que ne peuvent pas se défendre et de comme une personne et sa musique réussit pour les aider à améliorer leur attitude. Jusqu’au point de qu’ils arrivent à apprécier.

EL GRAN DICTADOR24

1.Tema: la representación burlesca dictatorial de Hitler ante el pueblo alemán.

2.¿Qué características de nazismo se reflejan en la película? Pon ejemplos, basándote en el film

En la película se ven reflejados:

- el racismo hacía los judíos y a los que no son de la raza aria (los judíos están

marginados en el gueto)

- el régimen totalitario (se ve cuando unos obreros que trabajan en la fábrica de armas,

se revolucionan y Hynkel manda que los vigilen)

- militarización (al principio de la película cuando están todos en la guerra)

- imperialismo (cuando quieren invadir Austerlich).

3.¿De qué forma caracteriza Chaplin al dictador Hynkel?¿Tiene algo que ver estos rasgos con el personaje real? Pon ejemplos.

Le caracteriza como un hombre

antisemita, alocado y furioso,

poco elocuente, pero que atrae a la

gente con sus discursos, es decir,

tiene una gran capacidad de

liderazgo.

Algunos rasgos si que coinciden con la realidad, ya que Hitler era un antisemita por

varias razones, que le llevaron a que cada vez más aumentara este rechazo, una era

que su ascendencia por parte de su padre era judía, algo que le perturbó toda su vida;

el otro hecho que aumento este repudio fue que una mujer a la que amaba, le dejó por

un judío. Otra característica que también coincide con la realidad es que era un

hombre que atraía a mucha gente, lo que no coincide es que era un hombre con una

capacidad oratoria y verbal, no como en la película. ,

4. ¿Qué otros personajes históricos aparecen en la película?¿Los rasgos con los que son caracterizados corresponden a la realidad?

25

Benito Amilcare Andrea Mussolini (Napoloni) fue un militar, político y dictador

italiano. Primer ministro del Reino de Italia con poderes dictatoriales .Y recibió el cargo

de presidente de la República Social Italiana

Mussolini promueve el fascismo dentro de Italia. Durante su gobierno estableció un

régimen cuyas características fueron el nacionalismo, el militarismo y la lucha contra el

liberalismo y contra el comunismo. Mussolini se convirtió en un aliado del canciller

alemán Adolf Hitler líder del Nazismo.

En la película los dos gobernadores discuten para ver quien conquista Austerlich.

Intentando ser cada uno superior al otro.

Hermann Wilhelm Göring (Herring)fue un político y militar alemán, miembro y figura

prominente del Partido Nazi, lugarteniente de Hitler y comandante supremo de la

Luftwaffe. Era obeso y se burlaban de él, en la película también tiene estas

características físicas. Hynkel le humilla delante de todos por no hacer bien las cosas

que le manda.

Paul Joseph Goebbels (Garbitsch) político alemán, fue el ministro de propaganda de

la Alemania Nacional Socialista, figura clave en el régimen, amigo íntimo de Adolf

Hitler, y Canciller de la Alemania Nazi en su sucesión.

Uno de los principales oradores

del Tercer Reich, fue él quien

pronunció el famoso discurso de

la guerra total en el Palacio de

los Deportes, como en la

película. Tuvo un gran talento

para persuadir a las masas.

5. Valora si estas frases se corresponden con la realidad.

Luego comenta esta afirmación en relación con la ideología y las ideas políticas de Adolf Hitler.

Dependiendo del país si que corresponde con la realidad, pero en la mayoría de los

países si que se intenta gobernar teniendo en cuenta estos valores, aunque,

francamente, a veces sea complicado: ya que no se tiene que servir al estado con

26

absoluta obediencia, pero si que se le sirve, pero todo el mundo tiene derecho a

expresar su opinión.

Realmente no se corresponden con la realidad; si la gente no tiene un mínimo de

democracia, libertad e igualdad no son más que simples animales en el zoológico, ya

que estarían completamente a merced de los dictadores como esclavos, sin poder

hacer nada para evitar su destino ni poder expresar sus pensamientos e ideas.

Cuando la gente no tiene ninguna esperanza no tiene ganas de seguir viviendo, se

vuelven menos productivos, en lo que al trabajo se refiere, y se puede percibir una

atmósfera de desánimo y desilusión.

Cualquier país que se precie entiende que no

puede mantenerlo en auge si su más

importante componente, sus habitantes,

desfallecen y mueren en depresión; por este

motivo intentan ayudar a la gente a mantener

su dignidad, su amor propio, el hecho de que

tienen peso en esta sociedad, que no son

gente que hacen lo que se les manda sin

pensar que les están negando un derecho

inalienable.

Hitler gobernaba de acuerdo con esta afirmación porque creía que era lo adecuado y

lo correcto.

6. ¿Crees que existe en la actualidad algún país regido por ideas fascistas y antidemocráticas?

Hoy en día existen países como Egipto, Libia, Marruecos, Arabia Saudita, Siria, Irán,

Irak, Cuba, China... Que tienen un gobierno antidemocrático, en los que el pueblo no

puede elegir a su gobernador. Algunos están organizados como una república, como

por ejemplo, Egipto; otros como un país comunista (Cuba) y otros como una

monarquía absoluta (Arabia Saudita).

27

7. ¿Qué ataca y que defiende en estas líneas Chaplin ?¿Qué relación encuentras entre estas palabras y los acontecimientos históricos que retrata la película? Explícalos.

Con este discurso Chaplin:

Ataca la codicia y la soberbia del hombre, las ganas de tenerlo todo, de ser los

mejores. También ataca la manera de actuar de las personas sin pensar, solo

cumpliendo órdenes. Conjuntamente ataca la industrialización, la creación masiva de

máquinas por las que se sustituyen el trabajo del hombre. Los jefes no tienen en

cuenta que debido a tanto esfuerzo invertido en simples máquinas hemos perdido la

capacidad de comunicarnos unos con otros con empatía.

Defiende que la vida es un

camino libre, que cada uno

puede recorrer según sus

creencias y anhelos de

libertad. También defiende la

libertad de las personas y que

para que un país de verdad

progrese, se necesita apoyar

los derechos humanos, porque

sino lo único que

conseguiremos será progresar

materialmente y no las personas, lo que abocará a la tristeza y a la desesperación, ya

que el hombre, por naturaleza, no puede vivir sin amor.

28

8. ¿En qué se parecen y en que se diferencian el nazismo y el comunismo?

El nazismo y el comunismo se parecen en el origen ideológico, también se semejan en

que los dos siguen una doctrina atea (rechazan a Dios, y en el caso del nazismo,

Alemania está por encima de Dios) , dialéctica (es decir, utilizan las palabras como

instrumento de transformación de lo real),son defensores del socialismo y aspiran a

establecer un Estado totalitario( en el que todos tienen que estar a favor del estado y

es todo para el estado). Otra característica en común es su maestro (marxismo).

Las diferencias son que en el comunismo se busca la "igualdad" entre todos y en el

nazismo se excluye a los judíos y a los que no son de la raza aria.

29

DON BOSCOPREGUNTAS SOBRE LA PELÍCULA

PRIMERA ESCENA: “Aspecto material de la casa y desarrollo de la cena”

Vivían de una forma muy austera y sencilla, sin suficiente comida para todos y aún así compartían con sus vecinos que tenían menos.

Era un niño que vivía la pobreza, era generoso, acepta las condiciones en las que vivía y no se quejaba aunque hubiese poca cantidad de comida y siempre fuese la misma.

SEGUNDA ESCENA: “Encuentro con el sacerdote”

Cuando va hacia su casa tiene prisa porque llega tarde, se encuentra con el sacerdote. Juan le explica que acaba de oír predicar a los misioneros y han dicho:”debemos ser amigos de Dios y no retrasar nuestra conversión”. El sacerdote le dice que es muy bueno y le da un libro. Más tarde le comenta que nadie es huérfano y que nunca estamos solos porque todos somos hijos de Dios y le regala una cruz. Las disposiciones que ve el sacerdote en Juan es que tiene voluntad y quiere aprender.

El sacerdote visita a la familia para proponerles la opción de que Juan vaya a estudiar con él, ya que tiene muchas dotes para el estudio. Los hermanos no reaccionan muy bien, sobretodo Antonio que dice que dos brazos se agradecen mucho. En cambio la madre actúa generosamente y de forma desprendida, a pesar de que quiere mucho a su hijo, acepta que se vaya para que sea feliz.

Si sigues tu vocación serás feliz aunque te cuesten algunas cosas porque lo haces por amor a Dios.

TERCERA ESCENA: “En la ciudad. Robo en la panadería”

En la ciudad se respira un aire de robos, de pobreza, de niños abandonados y maltratados…El panadero opina que son todos unos delincuentes y sin vergüenzas, que merecen ir a la cárcel.

El fin no justifica los medios, es decir, da igual la causa por la que robes, robar es un pecado y siempre estará mal.

CUARTA ESCENA: “Don Bosco visita la cárcel”

Don Juan visita la cárcel porque su amigo Nicolás, que está muy grave, le pide que de unas monedas a Enrique, un amigo suyo con el que trabaja, que le han pillado

robando y está en la cárcel. Y le dice que le lleve por el buen camino.

30

En la cárcel le reciben con insultos, abucheándole y gritándole. Cuando entra en la celda de Enrique, éste le recibe bien pero un poco sorprendido. Luego se deja influir por los demás niños de la cárcel.

Les plantea que son jóvenes y que tienen derecho a esperar un futuro mejor.

QUINTA ESCENA: “Propuesta al gobernador para que los chicos salgan de la cárcel y pasen un día de excursión”

Como dice San Juan de la Cruz “Pon amor donde no hay amor y sacarás amor” Si muestras confianza a una persona, ésta tendrá más autoestima, se sentirá más comprendida, más querida…

SEXTA ESCENA: “Don Bosco consigue que le aumenten el plazo del alquiler”

Lo consigue a base de esfuerzo y oración, se encomienda a San Francisco de Sales, patrono de la familia Salesiana. No se rinde nunca y siempre le pide ayuda a Dios para que le ayude a seguir adelante con sus deudas

SÉPTIMA ESCENA: “Duras condiciones de trabajo en la ciudad”

Atentan contra la dignidad de la persona abusando de los menores, explotándolos al hacerles trabajar 12 horas diarias, cansándose mucho y jugándose la vida. Ya que donde trabajan no hay mucha seguridad y no se preocupan por la salud de los trabajadores.

Don Bosco emprende muchas obras de caridad, es director espiritual de las niñas de la Marquesa de Barolo, saca a pasear a los niños de la cárcel y construye el oratorio de Valdocco para los pobres. A parte, consigue un trabajo decente (en la imprenta) para todos los niños que quisieran. En el cual, solo tenían que trabajar 8 horas, para así rendir más al día siguiente.

OCTAVA ESCENA: “Quejas de los sacerdotes”

Los sacerdotes se quejan porque dicen que los niños hacen mucho ruido y que se los quita de las parroquias. También dicen que Don Bosco ha perdido el decoro al jugar con ellos y ponerse a su nivel. Otros dicen que es un revolucionario y que está totalmente loco.

Su superior se ha ofrecido a enviarle al refugio para chicas difíciles fundado por la iniciativa de la Marquesa de Barolo y le dice que le pregunte si sus chicos caben ahí.

NOVENA ESCENA: “Asesinato y condena”

Don Bosco actúa de una forma pacífica y serena. Le consuela, está a su lado durante todo el rato. Enrique se arrepiente totalmente y le confiesa. Le dice a Enrique antes de

que se lo lleven para matarle: “Los hombres te han condenado

31

pero el Señor te ha dado su perdón”. Bosco demuestra fe y confianza en que Dios le perdonará y se la trasmite a Enrique para calmarle.

DÉCIMA ESCENA: “Desenlace de la historia”

En vida vio como empezaba su obra, estuvo presente cuando aceptaron la Congregación de los Salesianos. A su muerte había 78 casas salesianas y 1049 salesianos.

DATOS COMPLEMENTARIOS

Juan Melchor nace el 16 de agosto en 1815 en la diócesis de Turín. Era el menor de los hijos de un campesino. Su infancia fue muy dura, su padre murió cuando tenía dos años y medio. La madre, Margarita, era analfabeta y muy pobre, pero santa y muy trabajadora, que luchó mucho para sacar adelante a sus hijos. A los veinte años entró en el seminario y fue ordenado sacerdote. Se dedicó con su amor e "ilusión" a la ayuda de los más necesitados. Fundó la Congregación Salesiana, el Instituto de las Hijas de María Auxiliadora, la Asociación de Salesianos Cooperadores, el Boletín Salesiano y el Oratorio Salesiano. Murió en Turín el 31 de enero de 1888, el día en el que se celebra su festividad.

PREGUNTAS SOBRE EL TEMA

1. Los salesianos es la fundación llevada a cabo por Don Juan Bosco. Las ideas principales de ésta son:- Una realidad en expansión: la semilla que

plantó se ha convertido en un árbol “Familia Salesiana” formada por miles de hombres y mujeres que se dedican a la juventud de las clases populares, desde diferentes grados de compromiso.

- Unidos por Don Bosco: hay tres grupos principales: la Congregación Salesiana, las Hijas de María Auxiliadora y los Cooperadores; junto con ellos, los Antiguos Alumnos, la Asociación de María Auxiliadora…reconocidos oficialmente por el Rector Mayor de los Salesianos, sucesor de Don Bosco, quien actúa como padre y centro de unidad.

- Amplia convocatoria: ciertamente "son todos los que están", pero "no están todos los que son". Esto quiere decir que hay miles de alumnos y alumnas, de jóvenes, de amigos, simpatizantes y bienhechores que, sin pertenecer a ningún grupo de los oficialmente reconocidos, actúan a su lado con un estilo y espíritu muchas veces admirablemente salesiano.

32

- Voluntad de servicio: la Familia Salesiana aporta a la Iglesia y a la sociedad lo mejor que tiene (su sintonía con el mundo de los jóvenes y su dedicación preferente a los ambientes populares).

- Con vistas al futuro: el objetivo del fundador es forjar "honrados ciudadanos y buenos cristianos", éste se conserva y se esfuerza para dar nuevo frutos.

- La santidad en la Familia Salesiana

“La Familia Salesiana de Don Juan Bosco”

2. Dios es quien actúa a través de los hombres y por eso en el momento preciso surgen santos que cambian el mundo.

3. La Doctrina Social de la Iglesia es la enseñanza de la iglesia que se dedica a los temas sociales. El Papa León XIII publica a finales del s.XIX la Encíclica Rerum novarum (que expone el compromiso de los cristianos en los asuntos sociales). Las enseñanzas principales de la Encíclica son: - Condena del liberalismo y socialismo.- Propiedad privada como derecho natural.- El derecho del trabajador a un salario justo y a poder asociarse.- La condena de la lucha de clases propugnada por el marxismo.

4. Los rasgos más destacables de Don Bosco son:- El deseo de estudiar y salir adelante, luchó para conseguir sus sueños.- Desde su niñez, demuestra un espíritu de liderazgo y las características del que sería

su apostolado entre los jóvenes al reunir niños y jóvenes en los ratos libres y entretenerlos con actos de malabarismo y anécdotas con mensajes formativos.

- La inteligencia y devoción.- Escoge a San Francisco de Sales como modelo de amabilidad, dulzura y

espiritualidad religiosa.- Rechazó numerosas ofertas que le hubieran podido garantizar una vida de bienestar

y tranquilidad entre la burguesía de la ciudad.- Cayó enfermo y se recuperó, el decía que se trataba de un milagro obrado por sus

muchachos (habían hecho oraciones, ayunos y promesas)- Don Bosco dio a la Iglesia un número total de 2500 sacerdotes.- Los inicios de la Congregación Salesiana de Don Bosco no fueron fáciles y le

trajeron serios problemas.- Dio todo de sí para dejar una obra sólida para sus muchachos pobres.

“wikipedia”

5. Domingo Savio:- “Desde niño quería ser sacerdote, entró en

Octubre en el Oratorio de San Francisco de Sales a los 12 años.”

- “Organizó un grupo llamado la Compañía de María Inmaculada, que ayudó a Don Bosco en trabajos necesarios (limpieza de pisos y cuidado de los chicos difíciles)”

- “Llamaba a las horas de oración intensas "mis distracciones, siento como si el cielo se abriera sobre mi cabeza." Era mortificado y era muy alegre.”

33

“www.corazones.org”

CONCLUSIÓN

Don Juan Bosco es una de las figuras más populares de la educación en el mundo, dedicó toda su vida a la educación de los jóvenes y las Hijas de María Auxiliadora (salesianas).

De él podemos sacar muchas enseñanzas para poner en práctica en nuestra vida cotidiana, como por ejemplo, atender a los más necesitados, dedicar nuestro tiempo a los demás, ser generosos con lo que tenemos…

GLADIATOR1. Argument:

En aquesta pel·lícula narra la història d’Eli Màxim, general dels exercits del Nord, aproximadament en 180 d.C

Després de guanyar una batalla contra els bàrbars, Marc Aureli, anuncia que degut al seu precari estat de salut cedeix el seu càrrec de Cèsar a Màxim en comptes del seu fill Còmode; perquè aquest no té les quatre virtuts necessàries per ésser un bon líder. Aquestes són: saviesa, justícia, fortalesa i temprança.

Còmode assassina el seu pare, asfixiant-lo amb les seves pròpies mans, per no haver-li anomenat el seu successor del seu càrrec. Còmode s’autoproclama Cèsar i condemna a mort a Màxim i la seva família. Després de fugir de l’exèrcit, fins i tot deixant les figures de la seva família, corre cap a casa seva, en el turó situat a prop d’Emérita Augusta, on descobreix els cadàvers de la seva esposa i el seu únic fill.

Després d’aquest malaurat fet és capturat per ésser venut com esclau o gladiador. Pròxim, director d’una escola de gladiadors i antic gladiador, que va obtenir la llibertat en l’arena, el compra i el convenç de que morir amb honor es millor que viure humiliat, i que, tard o d’hora li arribarà el moment de donar-se compte d’aquest fet.

Per motiu dels jocs oferts pel nou Cèsar en commemoració del seu pare (el qual els havia prohibit), és convocat juntament amb la seva escola per lluitar al Coliseu. En el primer combat es representa la batalla de Zama on es suposa que perd Cartago, però ells guanyen gràcies a les tàctiques de Màxim l’hispà. Llavors Cèsar baixa a l’arena i li exigeix que mostri el seu rostre i li digui el seu nom.

34

És un moment molt difícil per a Màxim, donat que si fa el que li ha manat, Còmode veurà que en realitat no va morir en la Germania i farà tot el possible per solucionar aquell error i poder acabar amb la seva vida.

Passen els dies i el nebot de Còmode, Luci, fill de la seva germana Lucila, que admira profundament a Màxim, el alliberador de Roma. Intentarà ensenyar-li a través de la història de l’emperador Claudi, que fou traicionat pels de la seva sang i els seus allejats, sobre el futur dels traïdors, com una indirecte a la seva germana per haver ajudat a Màxim a posar-se en contacte amb un cònsol anomenat Graco que li va a ajudar a derrocar-lo del poder.

Còmode, tement el poder del Senat i dels cònsols: Falco, Graco i Cayo, condemna a Graco per tenir una malaltia contagiosa i fa xantatge a Lucila perquè li digui tots els plans de fuita a canvi de mantenir el seu fill amb vida.

Màxim és capturat i Còmode, per assegurar-se la victòria al combat que tindrà lloc, l’apunyala a l’esquena per fer que estigui dèbil a l’enfrontament . Un cop finalitzat el combat, en el que guanya Màxim i en que l’exèrcit nega ajuda al seu emperador. Màxim li diu a Lucila que ja no deu preocupar-se per la seguretat del seu fill i mor.

Desprès d’un emotiu discurs de Lucila, tant lluitadors com soldats i espectadors s’ofereixen per portar el seu cos com un homenatge al alliberador de Roma, deixat abandonat al cos de l’emperador sol en l’arena.

I la pel·lícula acaba quan Juba, el seu amic i company, enterra les figuretes de la seva família, que li va donar Ciceró, en el mateix lloc en el que ell mor, el Coliseu.

2. La pel·lícula mostra l’obsessió pels ideals de l’antiga República i per tornar al poder al Senat. Després de la monarquia Roma passà al sistema republicà.

a. La República era una forma de govern en que encara que el poder fos delegat pel poble els que tenien el poder era el senat. Està fonamentada en l’imperi de la llei i no en l’imperi dels homes. És un sistema institucional independent de la política, incompatible amb la tirania i la monarquia, en la qual tant els governants i els governats es sotmeten per igual a un conjunt de principis fonamentals establerts en una Constitució.

b. Era la carrera política durant la República romana; establia l’ordre i la jerarquia per la qual es regien les magistratures romanes, així com la forma de complir-les. Constava

35

d’una fase preparatòria amb diverses especialitats(vigintivarius), sis magistratures ordinàries i una extraordinària.

c. Càrrecs polítics: Preparatòria:

i. Vigintivarius vint funcions d’iniciació per als joves

Magistratures ordinàries:i. Qüestura tresorer, encarregat de les finances i pagar els exèrcitsii. Edilitat bàsicament funcions urbanesiii. Tribunat estar al comandament d’unitats de l’exèrcitiv. Pretura funcions d’administració de la justíciav. Consolat convocar i presidir reunions del senat, executar la política

exterior i comandar exèrcits en campanyavi. Censura dos magistrats eren escollits cada cinc anys i revisaven les

llistes de ciutadans i cònsols i controlaven els comptes de l’estat.

Magistratura extraordinària:i. Dictador només en temps difícils, d’amenaça externa o desordres

interns. Tenia autoritat militar i civil absoluta durant tres mesos. Solia ser un cop a la vida( excepte Juli Cèsar, va ser-ho quatre vegades. El van anomenar:dictator in perpetuum).

d. El cònsol era el magistrat amb el rang més alt de la república de Roma. El càrrec era anual i col·legiat, escollint a dos cada any entre els ciutadans majors de quaranta-dos anys. La seva tasca era la direcció de l’estat i, especialment, de l’exèrcit en batalla. Mes, desprès de la instauració de l’imperi els cònsols foren una figura simplement representativa de l’herència de la Roma republicana, ostentant molt poc poder i autoritat, perquè l’emperador actuava com a líder suprem.

e. El senat estava format per uns 300 membre, hi havia pretors, cònsols, edils, conscripti, els pater familias. Va perdre el dret d’acreditar els actes dels Comicis Centuriats. El Senat es va tornar en una corporació de governants, sense dependència de ningú. El Senat dirigia la guerra a través dels cònsols, i tota la política de la República.

f. La diferència mes clara entre el sistema polític monàrquic i el republicà és que en la monarquia el poder l’ostentava la reialesa, en canvi en la República governaven sobretot els aristòcrates. A més, en la Monarquia el poder estava dividit en tres: el rei, el Senat i la Assemblea Popular, que estaven formats pels patricis; en canvi en la República el poder el tenien dos magistrats anomenats cònsols i era una República aristocràtica. Aquí es un sorgeix el símbol SPQR (el Senat i el Poble de Roma, representat pels Magistrats i les Assemblees o Comicis).

3. L’Imperi

a. L’emperador era la màxima autoritat de l’imperi romà, dotat de l’imperium( el govern).

b. Se’ls anomena Cèsars perquè Juli Cèsar va instaurar el càrrec d’emperador, com a homenatge.

c. Dinasties:

a. Julio Claudia: va ésser la línia dinàstica dels cinc primers emperadors romans: August, Tiberi, Cal·lígula, Claudi i Neró. Van governar des del 27a.C. fins al

36

68d.C., quan Neró es va suïcidar sense descendència. Estaven emparentats a través de matrimonis i adopcions a les gens Julia i Claudia.

b. Anys dels quatre emperadors: es coneix com el breu període de guerra civil l’any 69d.C. després del suïcidi de Neró. Van ésser emperadors: Galba, Marc Salvi Otó, Vitel·li i Vespasià. Aquest últim instauraria una nova línia successòria, la Flàvia.

c. Flàvia: va ésser la tercera dinastia de l’imperi romà fundada per l’emperador Vespasià i va continuar amb els seus dos fills, Titus i Domicià. Van governar des del 69d.C. fins al 96d.C.

d. Antonina: va ésser la quarta dinastia. Regiren entre el 96d.C. i el 192d.C. Estava dividida en dos parts: els bons emperadors(Nerva, Trajà, Adrià, Antoní Pius i Marc Aureli) coneguts per la seva política moderna i Còmode, conegut pel seu caràcter tirànic i opressiu.

e. Períodes d’esplendor:

i. August: era el nebot i hereu de Juli Cèsar. La seva família pertanyia a l’ordre dels equites, la classe dels cavallers. S’encarregà de la guerra civil que va precedir a l’assassinat del seu oncle. Va haver d’enfrontar-se a Marc Antoni per tal de poder gaudir del càrrec que li havien deixat en herència. L’any 27a.C. es va restaurar la República sota un ordre monàrquic amb forma de Principat. Es va topar amb tres reptes que va aconseguir solucionar: construcció del nou Estat imperial, enfortir la seguretat de l’Imperi i garantir-ne la successió. El seu regnat termina amb un gran període de pau anomenat Pax augusta.

ii. Trajà: va donar al govern un aire humanista i el Senat va recobrar part del poder perdut, acceptant el poder absolutista de l’emperador. En aquell moment Roma tenia problemes econòmics i demogràfics. Per millorar la situació, va impulsar una política d’assistència i va obligar als senadors de província a invertir en propietats agrícoles. Va millorar les vies de comunicació, va inaugurar nous ports, espais públics i aqüeductes. Va crear un exèrcit molt ben entrenat que li va permetre grans conquestes. Gràcies a això va annexar nombrosos territoris i va aconseguir expandir l’imperi enormement.

iii. Adrià: va crear quatre jutge suprems per damunt dels tribunals locals . També va fer una compilació de lleis en vigor ja que els edictes que circulaven eren molt nombrosos i era difícil el seu maneig. A part, Adrià també va fer reformes administratives i econòmiques, com per exemple dividir el seu poder en diferents càrrecs que depenien directament d'ell. Un dels seus primers objectius va ser conèixer els problemes dels seus súbdits, per tant va decidir viatjar per tots els territoris del seu imperi; en un dels seus viatges va construir una muralla a la Gàl·lia. També va aportar un temps de pau i prosperitat. Com tots els grans emperadors,va fer nombroses construccions a Roma com el castell, on després serà enterrat.

f. Període de decadència i depravació:

i. Neró: al principi del seu regnat se’l coneixia per ser dissolut. Se’l recorda també per les execucions de totes les persones que s’interposaven en seu camí per obtenir alguna cosa que ell desitjava, i també pels de la

37

seva mare i el seu germanastre, Britànic; durant la seva vida es va anar alliberant dels seus assessors i eliminant els rivals al tron. També se’l coneix pel fet d’haver perseguit els cristians. A més, a més, va acabar executant la seva primera dona, Claudia Octavia, i va tenir un seguit d’ enamoriscaments. No va cumplir les seves promeses amb el Senat i per diverses causes va anar dilapidant els diners del Tresor, això va fer que fos augmentant els impostos a les províncies. Tenia una obsessió per ser popular. Quan ell reganava es va produir un incendi i va donar la culpa als cristians; es diu que ell ho va organitzar per poder construir la ciutat al seu gust ja que en algunes zones que s’havien cremat va construir un palau i altres edificis.

ii. Cal·lígula: fou un emperador dement, cruel, despreciable, degenerat, sense escrúpuls, sàdic, obsessionat amb el poder, sense gens ni mica d’humanitat i, principalment, malalt, ja que tractava el seu cavall com una persona. Es creia un déu i durant el seu regnat no es va preocupar pel seu imperi. Es un exemple molt clar de com una persona pot utilitzar el poder per cometre crims com una forma de diversió.

iii. Còmode: Va portar a extrems exagerats dos dels pilars de la política imperial: el culte imperial, amb la seva pretensió de ser divinitzat en vida com un nou Hèrcules, i els jocs sagnants, que li apassionaven fins al punt de baixar a l'arena de l'amfiteatre per atacar gent indefensa vestit d'Hèrcules o de gladiador. També va anar augmentant el nombre de noms seus, alguns dels quals van ser producte d’escàndol, i va canviar els mesos de l’any per aquestos. La seva actitud favorable a les classes populars i a l'exèrcit el va enemistar amb la classe senatorial i va donar lloc a conxorxes i revoltes, reprimides ferotgement, fins que es va acabar amb la seva vida gràcies al llibert Narcís, bastant irònic el nom, que el va assassinar mentre es prenia un bany.

4. Les províncies són els nous territoris conquerits per Roma, que enviava un magistrat especial com a funcionari que controlava políticament, administrativament i militarment aquest territori. Seguia les ordres dels governants de Roma, recaptava els impostos dels habitants i procurava que hi hagués pau. Rebia un nom i mantenia un vincle amb Roma.

5. Personatges històrics:

a.Marc Aureli: El seu nom real era Marcus Aurelius Antoninus Augustus. El seu regnat no va ser pas tan plàcid com el dels seus predecessors sinó que es va veure obligat a guerrejar sense cessar per preservar l'Imperi del perill dels bàrbars i d'altres amenaces. Va haver de fer front eficaçment als intents d'invasió dels parts a la frontera oriental i d'alguns pobles germànics, que es van agreujar amb una extensa epidèmia. D'altra banda Marc Aureli va tornar a establir els quatre Jutges Suprems per damunt dels tribunals locals i va prohibir que governessin a les províncies magistrats ordinaris de la mateixa, avançant cap a una monarquia centralitzada i absoluta. Amb una excel·lent formació grecollatina i filosòfica, Marc Aureli no va abandonar del tot les lletres per les armes o la política sinó que, de campanya en campanya, va anar escrivint en grec les seves Meditacions, plenes de doctrina estoica i pessimisme.

b.Còmode: fill de l’emperador Marc Aureli, va ser un dels emperadors que va portar decadència i depravació a l’imperi ja que el seu mòde de regnar mostrava una paranoia incontrolable; i, amb la seva mort, l’Imperi es va sumir en una època de

38

guerres civils. Quan es va acabar aquest conflicte es va instaurar la Dinastia dels Severs.

6. L’exèrcit:Cayo Mari va fer una reforma on es va adoptar el sistema de cohorts, formats per 480 homes dividits en tres manípuls de 160 soldats. Cada manípul estava format per dos centúries de vuitanta homes

7. La Legió era la unitat militar d’infanteria bàsica de l’Antiga Roma. Constava de quatre mil homes aproximadament entre infanteria i genets. Tenia un nom i un número concret pel qual se la identificava. Formaven la falange macedònia quan lluitaven en un lloc pla i el sistema de manípuls i centúries per al terreny muntanyós.

a. La legió es dividia en:

a. Cavalleria o equites: formada per un cavall, un escut rodó, un casc, una armadura, una espasa i una o més javelines.

b. Infanteria lleugera o velites: eren bàsicament llançadors de javelines i fustigadors en general.

c. Infanteria pesada: era la unitat principal de la legió. L’equip era un casc de bronze, un escut, una armadura i una llança curta, pilum,i una espasa corta, anomenada gladius. Estava dividida en tres segons l’experiència: hastati, princepes i triarii. Estaven comandats per un centurió.

b. Les seves armes eren de dos tipus:

a. Defensives: L’armadura o lorica L’escut o scutum El casc o cassis

b. Ofensives: Gladius o espasa curta. Pilum. Hi havia dos tipus: pesat i lleuger Pugio o daga.

c. La legió estava molt jerarquitzada, els caps militars eren:

a. Legatus legionis: El comandant suprem de tota la legió després de l'emperador. Era designat per l'emperador i havia de ser un tribú.

b. Tribunus laticlauius: Pertanya a la classe senatorial. Era el segon comandant de la legió, just per sota del legatus.

c. Praefectus castrorum: El prefecte del campament. Era el tercer comandant en importància de la legió.

d. Tribuni angusticlaui: S'encarregaven de la majoria de tasques administratives de la legió. Tot i la seva importància administrativa dins la legió, seguien servint com a guerrers.

e. Primus pilus: "La primera espasa", era el cap dels centurions de la legió. Era el primer centurió de la primera cohort i també el primer en entrar en combat. Després ja vindrien els centurions.

39

d. Els campaments tots s’organitzaven igual, encara que no fossin iguals un campament de campanya que un estable, ja que els estables eren veritables ciutats: estaven protegits per una sòlida muralla de pedra o fusta, amb un fossat, torres i tenia quatre portes. En el centre es trobava els principia:els edificis principals. La legió vivia amb moltes més comoditats. Tenien camps, animals, tallers...; els de campanya eren molts diferents perquè eren només per quan hi havia guerres, per tant, dormien en tendes de campanya.

CONCLUSIÓNEste trabajo nos ha hecho darnos cuenta de que muchas veces cuando se pasa una novela a película no pueden ser rigurosos con todos los elementos, debido a que uno utiliza la imaginación y en el otro la imagen, también que una película es más corta que una novela. También nos ha hecho ser más críticos al ver una película: si tiene argumento, si tiene fondo, ver sus puntos buenos y malos… Además hemos aprendido más sobre el cine y nos ha despertado un interés hacia él.

Teniendo en cuenta que hemos tenido que ver un seguido de películas que para responder a las preguntas, nos ha hecho darnos cuenta que aparte de ver una película como entretenimiento también podemos verla con otra mentalidad más analítica, intentando aportar algo nuevo a nuestro saber.

Además una película nos puede dar información de algún hecho pasado haciéndolo más ameno o, cómo una película puede influir en la mentalidad de una persona. Hemos conocido nuestras más antiguas raíces y como vivían en esas épocas; como hubo gente que hizo mucho bien y otros mal. Y todo eso tan sólo con un simple aunque para nosotras complicado crédito de síntesis.

En definitiva nos ha aportado más conocimiento y un nuevo punto de vista.

Creemos que todo ha sido interesante, ya sea el hecho de buscar información y no encontrarla o, encontrar demasiada. El hecho de no encontrar la inspiración. El agobio de sólo tener cuatro días, el hecho de que internet no funcionar y estuviésemos a punto de estirarnos de los pelos. El placer de hacer tu parte y después mirarla y que se te dibujara una sonrisa. El leer los libros y ver las películas. Gracias a que el crédito de síntesis fuera en equipo nos ha dado la oportunidad de mejorar la paciencia, el compañerismo, la generosidad; aunque haya habido ciertos estados de nerviosismo y desacuerdo.

40

BIBLIOGRAFIA J. K. ROWLING: Harry Potter y el misterio del príncipe. Editorial Salamandra. En

España, en 2006. Vikas SWARUP: Q & A. Editorial: Black Swan. India. 2006. (Película) Ridley SCOTT. Gladiator. En Estados Unidos. 2000. Lodovico GASPARINI: Don Bosco. Buenos Aires.2004 David SEIDLER: The king's speech. Estados Unidos. 2010- José María Caparrós.

41