Naturai Culturaal Santuaridel Miracle

3/8/2013

Benvinguts i benvingudes a la jornadaNatura i Cultura

al Santuari del Miracle

Perfil altimètric de la ruta ‘Paisatges Vius al sud del Solsonès’

El 2012 el Santuari del Miracle i l’ARADA ens vam propo-sar conjuntament, en el marc de Territori de Masies, una jornada festiva per celebrar la Festa Major del Miracle. La proposta partia de la voluntat compartida de crear un espai de trobada entre veïns i veïnes, visitants i tota persona qui tingués un vincle emocional amb el Sud del Solsonès per, des d’aquest, compartir i reconèixer el seu patrimoni, la seva cultura i la festivitat del Miracle, centre simbòlic de Territori de Masies. L’any passat la diada girà entorn l’art barroc, època esplendorosa al nostre territori, tant per les obres d’art que aquest període deixà disseminades pel territori, com per la crescuda majestuosa de les masies. Enguany, mantenim el format de la jornada: caminada, tast de producte d’elaboració local, exposició fotogràfica i un concert final. Però enguany l’acte gira entorn el pai-satge, i la relació d’aquest amb la cultura de la gent que l’habita, el manté i el transforma. Coincidint amb el 15è aniversari després del Gran Incendi Forestal del 1998, que afectà greument el Sud del Solsonès, aquest any ens disposem a posar èmfasi en la gestió del paisatge implícita en un territori on la masia és la protagonista, i on l’estima i el significat que l’entorn té pel veïnat ha determinat en gran part l’existència d’un teixit asso-ciatiu que treballa per a la promoció i preservació del paisatge.

Partint d’aquest fet, la caminada que té lloc a primera hora pretén, d’una banda, difondre la importància del teixit associatiu (ADF Natura Viva i Bombers Voluntaris) abans, durant i després del foc; i, de l’altra, fer visible i valorar un paisatge que, 15 anys després de cremar-se segueix ben viu i manté importants valors culturals i ecològics.

Confiem que gaudiu de tots els actes d’avui i agraïm, des del Santuari del Miracle i l’ARADA, totes les perso-nes, empreses, entitats i institucions que fan possible la jornada.

Gràcies per venir.

El Miracle, dissabte 3 d’agost de 2013Santuari del Miracle i l’ARADA

3/8/2013

Hàb

itat

s d

’In

terè

s C

om

un

itar

i

Pin

edes

sub

med

iter

ràn

ies

de p

inas

sa(P

inus

nig

ra s

ubsp

. sal

zman

nii

)

Rou

rede

s ib

èriq

ues

de r

oure

val

enci

à (Q

uerc

us

fagi

nea

) i r

oure

afr

icà

(Que

rcus

can

arie

nsi

s)

Prat

s m

edit

erra

nis

ric

s en

an

uals

, bas

òfils

(T

her

o-Br

achy

podi

etal

ia)

ru

ta ‘P

aisa

tges

Viu

s al

su

d d

el S

ols

on

ès’

gr

-7

Lím

its

del

PE

IN d

el M

irac

le

15 anys de l’incendi del 1998. el paisatge segueix viu

La tarda del dissabte 18 de juliol del 1998 es van declarar diversos incendis a la Catalunya Central: un d’ells a Aguilar de Segarra i un altre a Cardona. Tot i que aquests dos focus estaven separats per una vintena llarga de quilòmetres, s’acabaren fusionant donant lloc a un gran incendi de difícil control. El foc cremà durant quatre dies, assolint un front de gairebé 25 km que va arribar a avançar a una velocitat de 4 km/h, i va deixar un rastre de 27.000 hectàrees calcinades i més de 250 masies afectades.

Els Grans Incendis ForestalsUn incendi forestal s’inicia per causes naturals o huma-nes, es propaga sense control per terrenys forestals o agrícoles, i s’extingeix. Les característiques de cada fase depenen de les condicions meteorològiques, del relleu i del combustible. L’existència d’aquest darrer element, la vegetació, depèn directament de la gestió forestal i de la presència al territori d’una vitalitat que gestioni el paisatge.

Diferents factors poden comportar que un incendi forestal quedi fora de la capacitat d’extinció, donant lloc al què es coneix com a Gran Incendi Forestal (GIF): l’elevada longitud de les flames, les altes velocitats de propagació, la presència de foc a les copes dels arbres, o l’afectació sobre una gran superfície (més de 500 ha).

Degut a la seva intensitat, un GIF crea la seva pròpia me-teorologia, coneguda com a ambient del foc. En aques-tes condicions els focs són devastadors, ja que són molt ràpids i intensos, difícilment extingibles i amb forta afectació per a la vegetació. Així va ser el Gran Incendi del 1998.

La resposta del territoriUn territori rural viu coneix àmpliament l’entorn (cabdal en el procés d’extinció d’incendis) i manté un mosaic agroforestal amb un sotabosc net (sigui per tala selectiva, per aclarides, o per pastura de sotabosc, entre altres). A més, la vitalitat rural comporta l’existència de zones de tallafocs que esdevenen camins o zones sense vegetació sota les línies elèctriques.

L’existència d’eres i camps de cereals al voltant de les masies també actuen com a elements de protecció del foc, interrompent la continuïtat de la massa de combus-tible i fent-la més dispersa.

Envoltada de boscos, la comunitat rural ha desenvolupat un teixit col·laboratiu destinat a defensar els boscos com ho són les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), format per veïns voluntaris que coneixen la zona i que compten amb equipaments d’extinció d’incendis. Aquestes agrupacions planifiquen punts d’aigua com les basses forestals i desenvolupen tècniques pròpies d’extinció com els contrafocs.

Natura viva: la primera adf de catalunyaEl 1981 neix a Pinós, de la mà de Josep Maria Casas, l’Agrupació Forestal Natura Viva, que anys després es constituirà com la primera ADF de Catalunya, fet que li mereix una distinció honorífica de la Generalitat de Catalunya.

Natura Viva neix per agrupar propietaris de diferents municipis (La Molsosa, Pinós, Riner i Cardona) per tal de compartir esforços per a la defensa forestal, ja sigui a partir de la construcció de punts d’aigua, de la construc-ció de torres de vigilància, de la dotació d’equipaments, o de la creació de campanyes de fumigació o control de plagues. El seu paper ha estat fonamental en el passat i ho és encara en l’actualitat, i explicar-ne el significat i funcions és fonamental per poder entendre i valorar l’actual paisatge de Territori de Masies.

Territori de Masies comprèn 3 ADF’s, que treballen en els següents municipis del Sud del Solsonès: Natura Viva (creada al 1980, treballa a La Molsosa, Pinós i Riner), ADF Solsonès Oriental (creada al 1987, treballa a Claria-na de Cardener) i l’ADF Sol Verd (creada al 1987, treballa a Llobera i Pinell).

Revifalla del foc vist des de Vallmanya de Pinós (19-7-1998)

L’existència d’eres i camps de cereals al voltant de les masies també actuen com a elements de protecció del foc

Amb l’assessorament tècnic deJordi Tobajas, enginyer de forests.

Van ser molts els actes reivindicatius viscuts un cop passat l’incendi. Reflexions, campanyes de reflexió en torn el territori, el medi rural i els serveis existents; sobre el suport al sector silvícola i a la gestió forestal... Algunes d’aques-tes reflexions es van copsar en publicacions d’alt interès, com ara “Instruccions (precises) per a quan hi ha foc al bosc i unes idees (discutibles) per a quan no n’hi ha”, de Jaume Fons; o bé “Entre dos Focs”, de Florinda Plans, que ens apropa a les vivències dels veïns i veïnes arran l’incendi del 1998.

FRONT COMÚI REFLEXIONS SENSATESDES DE LA TERRA

Un any després del gran incendi, els veïns i veïnes afectades continuen demanant una revisió acurada de les eines de gestió i prevenció d’incendis forestals. El 17 de juliol del 1999 es reuneixen a Matamargó en un acte festiu-reivindicatiu on s’aprova la Declaració de Mata-margó:

Ara fa un any, un gran incendi va assolar més de 27.000 hectàrees de la Catalunya central. Ara fa un any, es va apagar el gran foc després de cremar, ferotge, durant quatre dies. Però encara avui el foc és viu, perquè les conseqüències directes segueixen afectant els habitants de les zones cremades de manera inequívoca.

Els grans incendis no han calcinat només grans extensions de terri-tori. Han cremat també una forma de vida i cultura que ja estaven ferides de mort: el despoblament rural, la pèrdua de pes econòmic del sector agrari, la tradicional manca d’inversions públiques en infraestructures i serveis, les retallades pressupostàries, l’escàs ressò mediàtic de les problemàtiques específicament rurals... són algunes de les manifestacions del grau d’abandonament que pateixen les zones rurals i que el gran incendi ha fet encara més evidents. Des de l’endemà del foc que ara recordem fins avui, no hem notat que es prenguessin mesures serioses per frenar el despoblament que dia a dia buida els nostres pobles i les nostres cases de pagès.

Pensem, però, que els grans incendis forestals no afecten només de manera negativa els habitants de les zones rurals.

L’actual distribució de la població, marcada per una concentració molt accentuada a les zones urbanes i molt minoritària a les rurals, no és una raó per pensar que una i altra poden deslligar-se. El paper que juga el món rural en l’equilibri i el desenvolupament sostenible del medi natural determina la necessitat d’una interac-ció entre tota la població que ha de sorgir del debat, del diàleg, de la reflexió i de l’intent de millorar situacions que a tots ens condicionen la forma de viure.

I és per això que volem manifestar que:

- Considerem necessari que el conjunt de la població rural prengui consciència de les situacions de desigualtat que pateix.

- Qualsevol habitant de les zones rurals té dret a rebre uns serveis socials, educatius i culturals pensats per a la nostra

manera de viure. L’organització de l’escola, de l’assistència sanitària, de l’atenció a la gent gran, de la cultura... no es pot fer només des de la realitat urbana. Moltes de les lleis i els reglaments que s’apliquen són pensats per a poblacions mitjanes o grans i cauen sobre nostre com una gran llosa immobilitzadora.

- Considerem necessària l’activació de mesures i actuacions específiques per al medi rural. Volem uns pobles oberts i diversos però pensem que les feines que s’han de potenciar són, sobretot, les agrícoles, ramaderes i forestals i que han de poder garantir unes rendes familiars que contemplin els costos econòmics, ecològics i socials de la producció.

- Considerem necessàries actuacions de polítiques agràries que impliquin a les Administracions en el desenvolupamen rural per gaudir d’una vida digna, per mantenir la identitat cultural i per garantir un protagonisme real dels seus habitants, amb paritat competitiva i amb una política de fixació del territori

- Considerem necessari que el conjunt de la societat catalana entengui que totes les mesures adreçades a millorar les condi cions de vida de les zones rurals i a reequilibrar el terri- tori, contribueixen a fer un país més habitable per al conjunt de la població. Sense acabar amb la discriminació territorial no tindrem mai un país nacionalment lliure ni socialment just.

Per a aconseguir tot això és necessària la implicació de tots els sectors socials.

Per a afrontar reptes de futur, és hora de canviar la pregunta que molt sovint ens fem: “Què s’ha de fer perquè no marxem de pagès?” per la de: “Quin projecte de món rural volem?”

Matamargó, 17 de juliol del 1999

Quin bosc ens queda?L’ecologia dels nostres boscos està perfectament adap-tada als incendis forestals de causes naturals i també als provocats per l’home de poca intensitat. Cal tenir en compte que el foc forestal és un recurs que s’utilitza des de fa uns 200.000 anys a la Mediterrània, ja que es tracta d’un procés natural que freqüentment actua com una part molt important dels ecosistemes on es produeix. Però una recurrència d’incendis forestals amb una periodicitat inferior als 10 anys altera la dinàmica de la successió natural, disminuint la capacitat de rebrotar i causant importants pèrdues de sòl, especialment en zones de fort pendent, on els incendis successius poden conduir a una situació de degradació o inclús a la deser-tització.

Després de l’afectació d’un incendi, el bosc continua la seva regeneració per rebrot o per colonització de noves espècies que aprofiten les condicions per desenvolu-par-se. Aquesta característica es pot observar amb faci-litat a la Serra de Castelltallat, on l’afectació irregular dels incendis del 94 i del 98, i les diferents condicions ambientals de després dels incendis, han produït un nou mosaic format per petites pinedes de pi blanc i restes de bosc de pinassa no afectades per l’incendi, brolles medi-terrànies, i rouredes de fulla petita amb roure cerrioide (Quercus Cerrioides).

Diferents espècies, diferents resistènciesAls boscos de Territori de Masies trobem diferents es-pècies amb llavors resistents al foc (pi blanc, romaní, gatosa, estepes) amb germinació afavorida per altes temperatures, espècies que rebroten i espècies que

presenten ambdós mecanismes alhora, com la farigola o timó (Thimus vulgaris). Les espècies que germinen després del foc disposen d’un banc de llavors que resta protegit a terra durant el pas de l’incendi, i es man-té germinable durant anys (romaní, galota, estepes). Com a exemple, podem citar les pinyes del pi blanc, que contenen una resina que protegeix les llavors a l’interior. Aquestes pinyes s’obren automàticament la tardor següent a un incendi, si han suportat tem-peratures superiors als 90ºC. Aquesta és la causa de la forta capacitat de regeneració del pi blanc, que la fa ser una de les espècies amb major èxit durant la regeneració però que pot derivar en masses amb densitats extremadament altes com succeeix a la part est de la Serra de Castelltallat. En aquesta àrea es pot observar com les característiques de l’incendi, les condicions ambientals i la falta d’actuacions forestals després de l’incendi de l’any 94, han creat unes unitats de paisatge amb densitat molt alta de pi blanc que resulten improductives, ecològicament inestables i que generen un gran perill d’incendi forestal. Abans dels Gran Incendis, als nostres boscos hi predominava la pinassa amb algunes fragmentacions de pi rojalet (Pinus Sylvestris) per sobre dels 700 metres, rouredes de roure de fulla petita, alzinars, i boscos de pi blanc amb pi

pinyer a les zones més baixes de la Serra de Castelltallat. A diferència del pi blanc (que es desenvolupa en hàbitats de condicions més àrides i altituds inferiors), el pi roig, la pinassa, i algunes espècies de savines (Juniperus SP) no disposen de mecanismes d’autosuccessió tan eficients en ambients mediterranis, ja que quan es produeix el foc no acostumen a disposar de pinyes ni pinyons madurs. Cal tenir en compte que la vegetació afectada per l’incen-di del 1998 no era la pròpia del territori, sinó que es tractava de pinedes que l’acció humana havia afavorit en substitució de rouredes i alzinars.

Cada combinació té el seu resultatAixí doncs, després de veure’s afectats per un incendi fo-restal, els nostres boscos inicien un procés de successió per sí mateixos. Aquest procés podrà modificar el pai-satge després de l’incendi, en funció de les condicions

del sòl, de la climatologia i de la vegetació resultants de l’incendi, i de quina sigui la intervenció humana.

Als boscos mixtes de pinassa i pi blanc afectats per incendis, el pi blanc passa a ser l’espècie dominant. Per contra, als boscos mixtes de pinassa i roures, hi domina-ran rouredes rebrotades. Finalment, en aquelles masses forestals dominades per pinasses però sense presència de pi blanc ni roures, la regeneració es veu alentida per manca de llavors, tret que es dugui a terme un projecte de restauració. La re-generació dels arbres en aquests casos no es dóna, com tampoc es dóna quan es crema una pineda de pi blanc formada per arbres joves (de menys d’uns 15 anys) que encara no han tingut temps d’acumular llavors dins les seves pinyes tancades. Aquesta situació es podria donar en el cas d’un incendi en l’actualitat, on l’alta densitat en determinades zones afecta negativament la produc-ció de llavors.

Pinya de pinasa oberta

Les espècies que germinen després del foc disposen d’un banc de llavors que resta protegit a terra durant el pas de l’incendi

Als boscos mixtes de pinassa i pi blanc, el pi blanc passa a ser l’espècie dominant. Als boscos mixtes de pinassa i roures, hi dominaran rouredes rebrotades.

MunicipiForestal

(arbrada i arbustiva)

No forestal (conreus i rostolls)

TotalSuperfície del terme municipal

(ha)

% Superfície municipal cremada

Calonge de Segarra 13 5 18 3.728 0,48

Castellfollit de Riubregós 362 80 442 2.628 16,82

Sant Pere Sallavinera 1 0 1 2.195 0,05

Total Anoia 376 85 461Aguilar de Segarra 259 139 398 5.202 7,65

Cardona 868 795 1.663 6.500 25,58Fonollosa 52 3 55 5.190 1,06Sant Mateu de Bages 2.407 533 2.940 10.000 29,40

Total Bages 3.586 1.470 5.056Biosca 25 13 38 6.632 0,57Torà 2.366 585 2.951 9.200 32,08Total Segarra 2.391 598 2.989Clariana de Cardener 1.450 620 2.070 4.400 47,05

la Molsosa 829 440 1.269 2.672 47,49Llobera 91 363 454 3.889 11,67Navès 9 6 15 14.580 0,10Olius 576 923 1.499 5.346 28,04Pinós 5.670 2.598 8.268 10.390 79,58Riner 2.437 1.971 4.408 4.700 93,79Solsona 75 229 304 1.814 16,76Total Solsonès 11.137 7.150 18.287

Total incendi 17.490 9.303 26.793

L’afectació del Gran Incendi Forestal del 1998 no va deixar indiferent a ningú. Varen ser moltes les tensions, records cremats, projectes que van haver de canviar o reinventar-se... Però en el tràgic succés es va posar de manifest la importància de la gestió de l’entorn a partir de la col·laboració entre veïns, entre ADF’s... I també es va posar de manifest la memòria i l’estima al territori com a eina fonamen-tal per a la prevenció i extinció d’incendis i, en definitiva, per a la defensa de la nostra terra.

15 anys després pretenem iniciar un recull de fotografies que ens permetin mantenir en la memòria aquest esdeveniment i també l’aspecte del nostre paisat-ge abans de l’incendi.

Per a fer-ho possible, us animem a fer-nos arribar fotografies que tingueu al vostre abast. Podeu fer-les arribar en format digital a:

tmsolsones@larada.net

Si no disposeu d’escànner, podeu contactar amb nosaltres i ens trobarem per a escanejar-les.

A les fotografies caldrà que hi anoteu:

- Municipi- Paratge- Any - Autor- I altres notes que cregueu interessants.

Superfície afectada pel Gran Incendi de 1998En hectàrees

ChristinaKoch

Arçduo

Trinitat Mujali Obradors

Christina Koch (Soprano)

S’inicia en el món de la música a Berlín, d’on procedeix. Es trasllada a viure a Catalunya on resideix des de l’any 1996.Estudia jazz vocal al Taller de Músics de Barcelo-na i paral·lelament continua estudiant cant clàssic a Manresa amb Margarida Lladó. Continua l’estudi de cant clàssic amb la professora Mireia Pintó a l’Esmuc on es gradua el juny del 2010. Per a aprofundir en el repertori de “Lied “i canço assisteix a cursos i clases magistrals a Catalunya i Alemanya i Escocia amb Ruth Ziesak, Beate Heuer-Christen, Mechthild Georg, Lorna Anderson. Ha estat becada per la fundació Victòria dels Àngels i col.labora amb la fundació en diversos concerts com al claustre del Monastir de Sant Cugat o el Gran Teatre del Liceu com també en grabacions per la discogràfica columna música amb repertori de Joaquim Nin-Culmell i Pau Casals. Desde el 2002 forma part d’Arçduo inter-pretant tant repertori de Lied i cançó com àries d’ópe-ra arreu de Catalunya com també a la resta de l’estat espanyol, Alemanya i Austria. Ha cantat com a solista en oratoris sota la direcció de Manel Valdivieso, Pedro Pablo Morante i Pedro Pardo. Ha actuat com soprano solista en el projecte educatiu de l’auditori de Barcelona “Cantánia” al 2010 sota la direcció de Pep Prats i Elisen-da Carrasco. Ha participat en formacions de cambra com “junyblau” amb la violista vienesa Judith Reiter i Trini Mujal. Ha estat seleccionada per rebre clases de Malcolm Martineau a Crear, Escòcia. Li agrada especialment el gè-nere de Lied on sent el públic molt a prop i pot expres-sar-se de manera molt directe. Aquest repertori també li permet viure les seves altres grans passions: les llengües i la poesia.

Trinitat Mujal i Obradors (Pianista)www.trinimujal.com Nascuda a Cardona, inicia els estudis musicals a l’edat de 4 anys amb les professores Rosalina Mujal i Josepa Jordana. Continua a Manresa amb la mestra Blanca Morera, amb qui va efectuar els estudis professionals de piano. Després d’experimentar en grups de música moderna reprèn la interpretació clàssica al Centre d’Es-tudis Musicals de Barcelona amb el mestre Àngel Soler. Posteriorment assisteix a cursos de formació pianística amb Maria Curcio, György Sebók, Maria Joao Pires. Redescobreix el llegat tècnic i interpretatiu de Blanca Selva a través de Blanca Morera, de qui va rebre consells fins al 2-2006 any del seu traspàs. Influeixen en la seva formació artística els mestres Vanina Guibert de dansa lliure i els pianistes Joan Rubinat, Francisco Poyato i da-rrerament Malcolm Martineau. De sempre ha alternat la docència com a professora de piano, llenguatge musical, amb la interpretació. Ha efectuat recitals, sola, en for-macions de càmbra com també en espectacles teatrals i en el seu projecte d’il·lustradora musical de cinema mut. Forma part del duet Arçduo des de l’any 2002, amb qui han actuat en diversos festivals de música de la geo-grafia catalana com també a la resta de l’estat espanyol , Alemanya i Austria, i han grabat dos Cds: “Un café amb Mozart” (2006) i “De velles i noves cançons” (2013) en el qual també interpreta les seves pròpies composicions. També ha ha estat la pianista acompanyant de cantants com el tenor Carlos Alcocer (concert a Ciudad Real per la Universidad Castilla la Mancha), el baríton Josep Ra-mon Olivé ( monestir de Sant Cugat , concert per la fun-dació Victoria de los Angeles) entre altres. Ha composat la musica a l’obra “Gaudí a les escales de Sant Just” i de la dansa “Laia”, estrenades a Barcelona, l’11 de setembre del 2000 i el febrer del 2001, respectivament. És autora del llibre basat en el contingut musical popular de Sol-sona “Aprenem a tocar el piano amb les nostres cançons “editat per l’Ajuntament de Solsona en 1991. També és autora de diverses cançons i arranjaments per al duet “Arçduo” i per a la formació “junyblau”.

Els paisatges nocturns i diürns a les cançons

de F. Schubert

El paisatge vist amb ulls de dona //

composicions i arranja-ments de T. Mujal

El paisatge dins el cicle de les estacions a les cançons d’E. Toldrà

Paisatges mediterranis a les òperes de Mozart,

Verdi i Puccini

Concert al Miracle 3 d’agost 2013

Paisatges

A través de camps i boscos…

ArçduoChristina Koch, soprano, i Trinitat Mujal, piano

Sense por del fred i la gelada…

La masia, la font i el camp…

Una excursió a Itàlia…

An den Mond (A la lluna) J.W. Goethe

Heidenröslein (Rosa de Bardissa) J.W. Goethe

Musensohn (El fill de les muses) J.W. Goethe

Nacht und Träume (Nit i somnis) M. von Collin

Seligkeit (Felicitat) L.H. Hölty

Aires de boira X. Vendrell

Rossinyol Tradicional Catalana

Flors de tardor T. Mujal

Arbret florit F. Pujols

Cocorococ J. Carner

Romança sense paraules J. Maragall

Les garbes dormen al camp J.Mª Segarra

Abril T. Catasús

Maig T. Catasús

Els obercocs J. Carner

Giunse al fin… Deh vieni non tardar

Aria de la Susanna de “Les Noces de Figaro”

de W.A. Mozart

Sul fil d’un soffio etesio

Aria de Nanetta de “Falstaff” de G. Verdi

Oh mio bambino caro

Aria de Lauretta de “Gianni Schicchi” de G. Puccini

FORMATGERIA VALETTE

Formatgeria familiar que elabora formatges artesans amb tècniques tradicionals i procediments moderns.

— C/Puit, St Llorenç de Morunys— 608 741 269 / 973 492 008— formatgeria@valette.cat— valette.cat

CERVESA GUINEU

Elaboració de diferents variants de cervesa artesana a Ca l’Arenys i venda directa, també a través d’Internet.

— Valls de Torroella— 938 682 974— info@calarenys.com— www.calarenys.cat

CAL MESTRE

Ofereix àpats tradicionals a partir de productes propis i locals, i també allotjament. — Sant Climenç de Pinell

— 973 480 469— calmestrsantcliments@hotmail.com — www.calmestre.net

CAL SOLÉ XIC

Cuina tradicional, mediterrània i de temporada, els productes de la nostra cuina son principalment de l’entorn i del nostre propi hort.

— Pça Major, 10, Claret de Torà— 973 296 008— miramuntclaret@gmail.com— www.calmiramunt.com

RESTAURANT CÀMPING SOLSONÈS

Restaurant de cuina de mer-cat i tradicional, quilòmetre 0. Plats típics i innovadors. — Ctra. de Sant Llorenç, km. 2

— 973 482 861restaurant@campingsolso-

nes.comwww.campingsolsones.com

BAR RESTAURANT CAL BOSCH

Restaurant familiar al bell mig del poble d’Ardèvol, al costat del Santuari de Pinós. Cuina casolana i a bon preu.

— Cal Bosch, Ardèvol— 973 473 212— mmadrobau@hotmail.com

HOSTAL PINÓS

Cuina casolana, brasa,menús diaris, menús capsde setmana i festius, menús per a grups.

— Santuari de Pinós— 973 473 062pinosrestaurant@hotmail.com www.restaurantdepinos.com

XAI DE CAL PUIGPELAT

Xais alimentats únicament amb la llet de les mares que pasturen a l’explotació.— Cal Puigpelat, La Molsosa

— 973 473 284— comandes@xaidecalpui-

gpelat.comwww.xaidecalpuigpelat.com

ÉS PALLARÈS

Alimentació i catering de productes gurmet ecològics produïts incicialment a Solso-na i des de fa poc al Pallars.

— Solsona / Tremp— 973 492 008— info@espallares.com— www.espallares.com

FORMATGERIA LES ROQUES

Elaboració de formatges i pro-ductes lactis a partir de la llet seguint el mètode artesanal.— Pla de Bessies, 2

Sant Llorenç de Morunys— 973 492 241— lesroques3@hotmail.com — artesansdelsolsones.com

BOLETS I TÒFONES ROVIRASANSA

Rovirasansa és una masia que pertany a la parròquia d’El Mi-racle. Ofereix bolets, tòfones, fruita i verdura.

— Casa Rovirasansa, El Miracle

— 973 481 311 / 616 691 339— sansa1311@hotmail.com

CAL MONEGAL, CARN ECOLÒGICA

Lots de vedella, carn al detall i embotits, i carn d’altres pro-ductors propers de porc, xai i pollastre. Tot ecològic.

— Plaça de l’Olivera, 5, Olius— 973 484 555 — calmonegal@calmonegal.com — www.calmonegal.com

FARGAS-FARGAS. CAL QUICO

Celler familiar que el 1995, després de l’última collita de cereal, torna a plantar ceps.

— Cal Quico - Salelles— 938 358 547— celler@fargas-fargas.com— www.fargas-fargas.com

FORN DE PA GUERRES

Elaboració artesana de coca de forner, pa baguettes, pa de pagès, pa de sègol i pa d’espelta.

— Masia Guerres, Llobera— 650 943 367 / 650 943 354— i.canalcinca@gmail.com — artesansdelsolsones.com

HOSTAL NOU

Cuina casolana amb gran varietat de plats i un bon as-sortit de postres casolans. Tot amb productes de la comarca.

— HostalNou, Llobera— 686 830 247/973 480 253— montsesole1404@gmail.

com

HOSTAL FORN DE SU

Situat just al mig del nucli de Su, el restaurant té un marcat caràcter tradicional i local, i ofereix també allotjament.

— El Forn de Su, Riner— 973 48 06 18— elforndesu@hotmail.com— www.hostaldesu.com

TARIBÓ FRUITS

Taribó fruits és una empresa que elabora productes deri-vats d’hortalisses i fruites de forma artesanals.

— Ctra. de Torà, 36, Solsona— 973 481 975 — taribofruits@hotmail.com

CIGRONS ECOLÒGICS DE SANTDIUMENGE

Finca agrícola que conrea cereal i cigrons, amb certificat CCPAE des de fa més de 25 anys.

— Casa Sandiumenge, Riner— 973 299 295 / 609 740 940— tay2@wanadoo.es

GRANJA GODALL

Elaboració de llonganissa, fuet, fuet axoriçat, donegal blanc, botifarra negra i altres productes.

— Casa Pla de Godall, Olius— 609 624 995 / 973 48 31 11— info@granjagodall.cat— www.granjagodall.cat

Tast de Productes de Territori de Masies

Alberg Cases Altes de Posada Navès casesaltesdeposada.com altesdeposada@hotmail.com 687 963 648

Cal Gambada La Molsosa calgambada.com calgambada@calgambada.com 608 132 940 - 973 473 037

Càmping la Ribera Clariana de Cardener campinglaribera.com info@campinglaribera.com 973 482 552

Casa Miralles Pinós casamiralles.com miralles@casamiralles.com 687 866 369

Masia Rovira Pinell de Solsonès masiarovira.cat info@masiarovira.cat 625 551 872 - 973 299 026

Casa Flotats Clariana de Cardener casaflotats.com flotats@teleline.es 608 134 787

Residència Infantil la Carral Riner alacarral.net colonies@alacarral.net 973 480 890

Cel·les del Miracle El Miracle santuarielmiracle.com hospederia@santuarielmiracle.com 973 480 002

Casa d’Espiritualitat El Miracle santuarielmiracle.com casespi@santuarielmiracle.com 973 480 045

La Torra de Llobera Llobera latorradellobera.com info@latorradellobera.cat 678 434 747 - 973 481 601Madrona Pinell de Solsonès santpetrusmadrona.es santpetrusmadrona@gmail.com 628 649 325 - 686 523 845

Molí d’Enfesta La Molsosa molienfesta.com molienfesta@hotmail.com 610 251 470 - 938 035 824

Cal Bernoi Clariana de Cardener calbernoi.com info@calbernoi.com 699 194 636

Cal Mas Sant Serni calmas.net masiacalmas@hotmail.com 676 086 185 - 973 473 581

Cal Tristany Ardèvol caltristany.com caltristany@caltristany.es 637 437 271

Cal Miramunt Claret de Torà calmiramunt.com miramuntclaret@gmail.com 973 296 008

Ca l’Avi Forner Llobera calaviforner.com montsesole1404@gmail.com 686 830 247 - 973 480 253

Forn de pa Guerres Llobera artesansdelsolsones.com i.canalcinca@gmail.com 650 943 367

Xai de Puigpelat La Molsosa xaidecalpuigpelat.com comandes@xaidecalpuigpelat.com 973 473 284

Ensabona’t: tallers de sabó natural Claret de Torà ensabonat.blogspot.com miramuntclaret@gmail.com 973 296 008

Agroproductes del Solsonès, Bolets i tòfones Llobera - - 973 481 311

Pollastres Ecològics Molí de Bonsfills Vallmanya de Pinós - molidebonsfills@centrecat.com 973 473 025 - 627 758 903

Càtering “A taula” Solsona - oriol@ataula.com

Hostal de Pinós Pinós - pinosrestaurant@hotmail.com 973 473 062

Forn de Su Su hostaldesu.com elforndesu@hotmail.com 973 480 618

Cal Bosch Ardèvol - mmadrobau@hotmail.com 973 473 212Cal Mestre Pinell de Solsonès calmestre.net calmestresantcliments@hotmail.com 973 480 469Can Solé Xic Claret de Torà calmiramunt.com miramuntclaret@gmail.com 973 296 008

Hostalnou Llobera calaviforner.com montsesole1404@gmail.com 686 830 247 - 973 480 253Restaurant Sant Ponç Riner - rstsantpons@hotmail.es 973 481 858 - 647 933 326

Hosteletia

Producte Local

Allotjaments

Photologystics Solsona photo-logistics.com - 638 887 681

Guies de muntanya del Solsonès Pinell de Solsonès tirantmilles.com guies@tirantmilles.com 660 261 683 - 664 716 465

Altres