Màster Interuniversitari en Tecnologia...

Màster Interuniversitari en Tecnologia Educativa

Universitat Rovira i Virgili

Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia

Departament de Pedagogia

-----

Proposta de model formatiu 1x1

Dirigit a centres educatius que participen del Projecte EduCAT1x1 (curs 2009-2010)

-----DEA

Autor: Artur J. Tallada CerveraDirector: Luis Marqués MolíasTarragona, Setembre de 2010

Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 1Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

Índex generalPàgina

Índex del treball 1

Índex de taules 3

Índex de figures 5

Índex d’imatges 7

Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 2

mailto:[email protected]


Índex del treballEntorns 1x1 a educació ! 8

Marc teòric i conceptual 8

Sobre tecnologia educativa 8

Innovació oberta 10

El Projecte EduCAT1x1 14

Experiències prèvies 14

Naixement i fonaments 15

Dimensions d’actuació 18

Objectius i finalitat de l’estudi! 22

Problemes detectats en relació a la formació docent 22

Objectius de l’estudi 24

Metodologia de la investigació! 25

Paradigma 25

Context 27

Estructura de la investigació 27

Instruments utilitzats 29

Desenvolupament de la investigació ! 31

Seguiment acurat del Projecte EduCAT1x1 31

Accions prèvies a l’estudi 31

Seguiment dels espais informatius relacionats amb el projecte 32

Accions formatives i d’acompanyament durant el període 2009-2010 33

Seguiment de les accions preses en altres Comunitats Autònomes 37

Disseny i desenvolupament del model de formació 38

Conceptualització 38

Disseny 38




Detecció de necessitats 40

Anàlisi de demandes 40

Formació de grups 41

Activació oficial de l’activitat 42

Resultats i conclusions ! 44

Resultats obtinguts 44

Perfils dels participants 45

Ítems referents al Taller 1 48



Aspectes globals sobre l’organització 55

Avaluació global de l’activitat formativa 57

Conclusions 59

Limitacions i línies de treball futures 60

Bibliografia! 64

Webgrafia! 65

Annexos! 68

Annex 1: Programa de la formació específica per als membres dels Serveis Educatius 69

Annex 2: Proposta de formació EduCat1x1 (curs en centre) 73

Annex 3: Qüestionari de detecció inicial de necessitats formatives 74

Annex 4: Mostra dels resultats obtinguts 76

Annex 5; Taula d’assignació de tallers a partir de les demandes rebudes 77

Annex 6: Proposta de formació en entorns 1x1 - (ICE URV-XTEC) 82

Annex 7: Carta informativa als centres educatius 87




Índex de gràfics Pàgina

Gràfic 1: Centre de procedència 45

Gràfic 2: Gènere dels assistents 46

Gràfic 3: Nivell en el qual s’imparteixen docència 46

Gràfic 4: Comarca de procedència 46

Gràfic 5: Nivell formatiu dels participants 47

Gràfic 6: Temps en actiu 47

Gràfic 7: Centre de procedència 47

Gràfic 8: Distribució de tallers (1r dia) 48

Gràfic 9: Grau d’adequació dels continguts abordats per assolir els

objectius (1r dia) 48

Gràfic 10: Adequació de les estratègies metodològiques emprades (1r dia) 49

Gràfic 11: Adequació del material de suport utilitzat (1r dia) 49

Gràfic 12: Domini dels continguts per part de la persona formadora (1r dia) 49

Gràfic 13: Valoració de la capacitat de comunicació per part de

la persona formadora (1r dia) 50

Gràfic 14: Distribució de tallers (2n dia) 50


objectius (2n dia) 51

Gràfic 16: Adequació de les estratègies metodològiques emprades (2n dia) 51

Gràfic 17: Adequació del material de suport utilitzat (2n dia) 51

Gràfic 18: Domini dels continguts per part de la persona formadora (2n dia) 52


la persona formadora (2n dia) 52

Gràfic 20: Distribució de tallers (3r dia) 53






Gràfic 22: Adequació de les estratègies metodològiques emprades (3r dia) 54

Gràfic 23: Adequació del material de suport utilitzat (3r dia) 54

Gràfic 24: Domini dels continguts per part de la persona formadora (3r dia) 54



Gràfic 26: Informació prèvia sobre l’activitat formativa 55

Gràfic 27: Adequació d’horaris 55

Gràfic 28: Adequació de dates 56

Gràfic 29: Adequació del lloc 56

Gràfic 30: Valoració de l’ambient de treball 56

Gràfic 31: Grau d’aplicació dels aprenentatges adquirits 57

Gràfic 32: Funcionalitat de la formació per a la millora de la pràctica educativa 57

Gràfic 33: Resposta dels objectius a les necessitats formatives 57

Gràfic 34: Valoració global de l’acció formativa 58

Gràfic 35: Grau d’assoliment dels objectius 58




Índex de taules Pàgina

Taula 1: Centre de procedència 45

Taula 2: Gènere dels assistents 46

Taula 3: Nivell en el qual s’imparteixen docència 46

Taula 4: Comarca de procedència 46

Taula 5: Nivell formatiu dels participants 47

Taula 6: Temps en actiu 47

Taula 7: Centre de procedència 47

Taula 8: Distribució de tallers (1r dia) 48

Taula 9: Grau d’adequació dels continguts abordats per assolir els


Taula 10: Adequació de les estratègies metodològiques emprades (1r dia) 49

Taula 11: Adequació del material de suport utilitzat (1r dia) 49

Taula 12: Domini dels continguts per part de la persona formadora (1r dia) 49

Taula 13: Valoració de la capacitat de comunicació per part de


Taula 14: Distribució de tallers (2n dia) 50


objectius (2n dia) 51

Taula 16: Adequació de les estratègies metodològiques emprades (2n dia) 51

Taula 17: Adequació del material de suport utilitzat (2n dia) 51

Taula 18: Domini dels continguts per part de la persona formadora (2n dia) 52


la persona formadora (2n dia) 52

Taula 20: Distribució de tallers (3r dia) 53






Taula 22: Adequació de les estratègies metodològiques emprades (3r dia) 54

Taula 23: Adequació del material de suport utilitzat (3r dia) 54

Taula 24: Domini dels continguts per part de la persona formadora (3r dia) 54



Taula 26: Informació prèvia sobre l’activitat formativa 55

Taula 27: Adequació d’horaris 55

Taula 28: Adequació de dates 56

Taula 29: Adequació del lloc 56

Taula 30: Valoració de l’ambient de treball 56

Taula 31: Grau d’aplicació dels aprenentatges adquirits 57

Taula 32: Funcionalitat de la formació per a la millora de la pràctica educativa 57

Taula 33: Resposta dels objectius a les necessitats formatives 57

Taula 34: Valoració global de l’acció formativa 58

Taula 35: Grau d’assoliment dels objectius 58




Índex d’imatges Pàgina

Imatge 1: Open Innovation 11

Imatge 2: Distribució de tallers i grups 42




Entorns 1x1 a educacióFonaments

MARC TEÒRIC I CONCEPTUAL

Sobre tecnologia educativa

Tan bon punt va néixer, la informàtica, va ser considerada com un recurs amb moltes

possibilitats d'aplicació dins el món de l'educació. Al llarg dels anys, han estat molts els

estudis universitaris que han treballat sobre els diversos aspectes derivats de la seva utilització

en els processos d'ensenyament-aprenentatge. Els camps objecte d'estudi han anat

evolucionant a mesura que ha passat el temps, o dit d'una altra manera, a mesura que la

informàtica ha anat progressant, ampliant i millorant les eines que posa a disposició de

l'usuari. Així si al principi era important conèixer les comandes bàsiques del sistema operatiu,

després es va passar a considerar important conèixer el sistema de finestres, i finalment allò

més important era el coneixement precís dels diversos programes i/o aplicacions que estaven

instal∙lades en un ordinador. Els factors que es posen en acció davant el repte d'utilitzar

l'ordinador com a eina d'aprenentatge son diversos, i tots ells constitueixen un ampli camp

d'estudi, anomenat Tecnologia Educativa. Aquest camp, en constant evolució, ha estat (i

continua estant) teoritzat per diversos autors. En són un exemple Stephen Downes

(http://www.downes.ca/) i Tony Bates (http://www.tonybates.ca/), en el camp

internacional, tot i que també tenim força referents dins l'estat espanyol, com ara Jordi Adell

(http://elbonia.cent.uji.es/jordi) i Mercè Gisbert (http://tinyurl.com/ydgk7h7).

En el llibre El ordenador invisible, Begoña Gros posà de relleu la tendència que seguiria la

introducció de l’ordinador en els entorns educatius, passant a conquerir nous espais i trencar

les barreres de les aules especialitzades on inicialment han estat confinats. Així, defensa, la

plena integració esdevindrà quan aquest aconsegueixi estar present dins les aules com un

element més (qui sap si l’únic) a disposició de l’aprenentatge de l’alumne, i transparent pel

que respecta als aspectes tècnics que s’hi relacionen. Aquests darrers anys, dins el món

acadèmic, s’ha anat generalitzant una línia argumental que defensa la desaparició de l’aula

d’informàtica dels centres educatius, per tal de buscar una entrada més àmplia dels ordinadors

(i de la tecnologia en general) a les aules. Aquest corrent bé abanderat per la coneguda frase:

“Cal promoure el pas de l’aula d’informàtica a la informàtica a les aules”.


http://www.downes.ca


http://www.tonybates.ca


http://elbonia.cent.uji.es/jordi

http://elbonia.cent.uji.es/jordi

http://tinyurl.com/ydgk7h7

http://tinyurl.com/ydgk7h7



Els passos fets en aquesta direcció han estat diversos: la introducció de pissarres digitals

interactives a les aules ordinàries, l'ús d'entorns virtuals d'ensenyament-aprenentatge com a

suport a les classes presencials i una creixent oferta en el camp dels continguts digitals en

poden ser un exemple. Amb tot, com quasi tots els processos d'aquesta naturalesa, els temps

de desplegament són llargs i els esforços requerits per a mobilitzar a tots els actors implicats,

molt alts. Per tant doncs, cada país o administració, en base als recursos que disposa ha anat

recorrent un camí molt particular.

En els darrers temps aquest procés d’integració tecnològica al món educatiu s’ha vist sacsejat

per un seguit de canvis, que han fet accelerar el procés d’implantació dels ordinadors a les

aules. Els factors coincidents en el temps, i que han actuat com a motor del canvi, han estat

diversos. Com a més destacats cal anomenar:

1. Aparició en el mercat dels dispositius UMPC (Ultra Mobile Personal Computer). El

desenvolupament tecnològic es capaç de generar ordinadors amb unes prestacions molt

similars als equips de sobretaula i als portàtils convencionals, a un preu molt inferior al

d'un ordinador comú. El seu pes i tamany també és més reduït (al voltant de les 10" de

pantalla) i per tant és altament transportable. Ràpidament són molts els que visualitzen (ni

que sigui mentalment) la possibilitat de canviar el pack de llibres de text habituals per un

dispositiu UMPC.

2. Extensió de la connectivitat. Avui dia es fa difícil, en els països desenvolupats, concebre

un centre educatiu sense dotar-lo de connexió a internet. Com a centres de coneixement

que són, esdevé prioritari disposar de connectivitat integral en tots els espais i per a tots

els usuaris que formen part de la comunitat educativa. Això és un procés costós en temps i

en diners, però que totes les administracions educatives estan executant, per la seva

importància estratègica (en concret, a Catalunya, el Departament d'Educació està en una

fase avançada del desplegament del “Projecte Heura”, consistent a cablejar els centres de

forma íntegra, per fer arribar internet a totes les aules, a més de possibilitar la connexió

sense fils en tot l'edifici). Però també sorgeixen altres factors que potencien una major

connectivitat per part de l'usuari (abaratiment de les línies ADSL, comercialització de la

tecnologia 3G per a dispositius mòbils, projectes municipals orientats a oferir un servei

de connexió a la xarxa per als seus ciutadans, ...). La tendència global, en definitiva, es la

d’anar avançant cap a una societat connectada i ubiqua.

3. Disseny i control dels continguts digitals. Si bé ja s'havien realitzat alguns intents per tal

de facilitar el pas dels continguts en format analògic (bàsicament paper) a continguts en




format digital, cal dir que, les reticències per part del sector editorial, fins ara, han estat

moltes. Segurament es pot pensar que en aquest punt hi ha una influència molt gran del

model de negoci editorial que ha existit fins ara. També cal dir, però, que des del punt de

vista tecnològic, fins fa ben poc no hi havien els mecanismes suficients que permetessin

assegurar un control sobre les còpies (o llicències d'ús, per ser més explícits) que se'n

podien derivar. Aquest fet era viscut des del sector editorial com a una amenaça per a la

seva pervivència, de tal manera que el pas cap al món digital s’ha anat retardant (pel que

feia referència al sector editorial). Amb el desenvolupament tecnològic assolit l'escenari

ha anat canviant; han sorgit plataformes on l'accés és privat, els continguts s'han elaborat

amb uns formats segurs pel que fa a la còpia i redistribució, han sorgit associacions

/grups per tal de crear estàndards educatius que permetin la difusió dels materials i a

l'hora el control d'accés (n'és un exemple l'estàndard Common Cartridge). Aquests

elements han permès que hi hagi més elements de confiança dins el sector editorial, i

algunes empreses n'han vist la potencialitat i han iniciat línies de treball en la

digitalització dels continguts.

Innovació oberta

Innovació Oberta (Open Innovation), és un concepte designat pel professor Henry

Chesbrough. Consisteix en un model de gestió de la innovació en la que les empreses, en la

que, en lloc de desenvolupar la seva innovació fonamentalment mitjançant recursos interns,

recorren a la cooperació amb altres empreses, institucions i experts per a aprofitar els seus

coneixements.

Tradicionalment, les empreses han gestionat la innovació mitjançant models tancats, és a dir,

posant en joc únicament el coneixement i mitjans de la pròpia organització (innovació

tancada). L’augment de l’excel∙lència en la investigació científica universitària i la difusió

cada cop més amplia d’aquestes investigacions implica que els monopolis del coneixement

creats per les organitzacions de I+D centralitzades del segle XX han arribat al seu fi. El

coneixement gaudeix ara d’una distribució més amplia que fa unes dècades. És aquesta difusió

major del coneixement la que canvia la viabilitat i conveniència de la innovació tancada per tal

d’obtenir noves idees i portar-les al mercat. L’estratègia “fes-ho tot tu mateix” només té sentit

en un món on el coneixement exterior és escàs.

Si per contra, una organització decideix dirigir la mirada cap a l’exterior es trobarà amb un

món amb grans quantitats de coneixement i de valor. La nova estratègia es basa en una lògica

diferent al voltant de l’origen i ús de les idees. Innovació oberta implica que les idees valuoses




poden venir tant de dins com de fora de l’organització, i poden sortir al mercat, també des de

dins o des de fora d’aquesta. Aquesta estratègia situa les idees externes i les vies externes cap

al mercat en el mateix nivell de importància que es reservava només a les idees i la via de

mercat internes. Les organitzacions no necessiten reinventar la roda de forma contínua, ara és

possible ajudar-se de fonts externes per tal de funcionar de manera més eficaç. En un entorn

d’abundant coneixement és necessari centrar-se en una àrea en particular, sense tenir

l’aspiració de voler fer-ho tot. Aquesta permeabilitat és el fonament de la innovació oberta.

El model obert permet a l’empresa d’aprofitar els recursos del seu entorn. Així, les empreses

poden participar en el desenvolupament de la innovació amb un enfocament col∙laboratiu

sempre que n’obtinguin un guany adequat del resultat. Així mateix, les universitats, centres

de recerca i centres tecnològics i científics esdevenen recursos que les empreses poden

utilitzar per a posar al mercat els seus productes i tecnologies innovadores.

Imatge 1: Open Innovation

Representació visual del concepte Open Innovation de Chesbrough

(http://www.slideshare.net/Allagi/open-innovation-seminar-2008-brazil-henry-chesbrough)

La innovació oberta permet a les empreses de reduir les seves inversions en desenvolupament

així com reduir els terminis de posada del producte o procés al mercat. No obstant això,

requereix prestar una notable dedicació a la coordinació amb els partners i a la protecció de la

propietat industrial generada.


http://www.slideshare.net/Allagi/open-innovation-seminar-2008-brazil-henry-chesbrough






Leadbeater proposa dos models bàsics d'innovació oberta:

•Open Innovation IN. En aquest model, les organitzacions aprofiten una xarxa externa

(i per tant més àmplia que la que podrien aconseguir únicament amb els seus recursos

interns) de talent i idees amb la qual "alimentar" un model de negoci que roman

inalterat respecte a les formes d'explotació i comercialització de la propietat

intel∙lectual. Aquest model a desembocat en l'última tendència en organització

empresarial, el crowdsourcing, que podríem considerar el paradigma més desenvolupat

del model IN.

•Open Innovation OUT. En aquest cas una organització (formal, com una empresa, o

informal, com una xarxa social) crea un "nucli" o plataforma (en resum una sèrie

d'eines) amb què els usuaris desenvolupen idees i productes o serveis. El model OUT

tracta de maximitzar la creativitat (podríem dir "la innovació del procés innovador"):

"... està dissenyat de manera que el mateix procés d’innovació creix a mesura que

cadascun dels participants aporta la seva peça d’informació, o equivalent”. La

Wikipedia, Linux, el moviment de software lliure, i alguns moviments socials són

exemples d’aquest cas.

Tots dos models no són incompatibles, ben al contrari, poden ser utilitzats en un mateix

entorn. Comparteixen tres característiques bàsiques: col∙laboració, xarxes i propietat

compartida.

També presenten, però, diferències radicals (que incrementen les dificultats per combinar en

una mateixa organització). Mentre el principal valor del crowdsourcing és reduir costos o

accelerar processos (donat que el model de negoci no s’altera), la innovació OUT podria

definir-se com "crowdcreating" i, per tant, necessita canvis en els models de negocis, en

particular pel que fa a la definició i gestió de la propietat intel∙lectual. Els processos

d’innovació oberta generen tres tipus de beneficis, complementaris entre ells:

•Reducció de costos: crowdsourcing com una forma d'abaratir el cost de la innovació

respecte al model intern.

•Acceleració de la innovació: en una dinàmica econòmica cada vegada més ràpida, on

els cicles de creació de nous productes o serveis, comercialització i obsolescència són

més curts, la innovació oberta permet accelerar el procés i mantenir a una empresa dins

el ritme del mercat .




•Augment de creativitat: el procés col∙lectiu i la generació de noves idees és més divers

que el que es pot desenvolupar dins dels departaments de I+D d’una organització, de

manera que no només es redueixen costos o s’acceleren els processos, la innovació

oberta donarà lloc a més i diferents serveis, processos o productes que els que

s’aconseguirien en un model tancat.

Des d’una perspectiva evolutiva, fixant l’atenció al procés seguit, es poden identificar dos

camins mitjançant els quals una organització incorpora la innovació oberta:

1. Les empreses (amb ànim de lucre i un avantatge competitiu inicial procedent de la

protecció de la seva propietat intel∙lectual), s’acosten al crowdsourcing com una

forma de reduir costos i/o accelerar processos. Si aquest canvi té èxit, és a dir,

aconsegueixen augmentar beneficis i/o el valor de la seva cartera de propietat

intel∙lectual, es plantejaran avançar cap al model "plataforma" com a única manera de

continuar incrementant la seva eficiència. En aquest procés es trobaran una sèrie de

barreres difícils de superar: com alliberar la seva propietat intel∙lectual?, Com

aprendre a competir sense aquesta defensa? i com "obrir" la seva organització per

transformar-la, en tot o en part, en una plataforma? En aquesta ruta es troben avui en

dia nombroses empreses que es troben en diferents fases del procés de canvi, per

exemple Lego o Google. En tots aquests casos, les empreses decideixen cedir part de

les seves opcions d'acaparar propietat intel∙lectual per tal de generar una major

creativitat que han d’explotar ràpidament.

2. Les plataformes obertes (inicialment, en general, sense ànim de lucre ni intencions

d'apropiar de la propietat intel∙lectual que es generi) donaran lloc a innovacions amb

èxit en els "mercats". En aquest escenari, bé les pròpies plataformes bé altres

organitzacions busquen com generar nous beneficis (incloent, però no

exclusivament, la rendibilitat econòmica) la qual cosa les porta a un repte fonamental:

com crear models de negoci a partir de plataformes obertes sense ànim de lucre ni

propietat intel∙lectual d'explotar? Les empreses de programari lliure han seguit

aquest camí explotant els serveis associats a productes oberts. La Fundació Mozilla és

un exemple de com una plataforma oberta tracta d'incorporar els avantatges del

model organitzatiu de les empreses per continuar creixent i innovant. En tots aquests

casos les organitzacions tracten de millorar l'eficàcia amb què s'explota la gran

creativitat generada en una comunitat externa.




EL PROJECTE EDUCAT1X1

Experiències prèvies

A nivell internacional s’estan realitzant diversos projectes, de diversa magnitud, que exploren

les possibilitats didàctiques i els aspectes que cal considerar en la introducció plena dels

ordinadors a les aules, com a una eina d’ús habitual tant per part dels alumnes com dels

professors. Els més destacats són:

•l'escola Slash21 d'Holanda: va ser un dels projectes pioners a Holanda pel que fa a l

d e s p l e g a m e n t d ’ e n t o r n s e d u c a t i u s e n r i q u i t s t e c n o l ò g i c a m e n t .

(http://www.slideshare.net/equintan/eminent-presentation-henk-van-dieten)

•e l p r o j e c t e M i c r o s o f t S c h o o l o f T h e F u t u r e d e P h i l a d e l p h i a

(http://www.youtube.com/watch?v=mjSwOkPKz_0): pilotatge d’un centre educatiu

amb ordinadors d’ús individual per a l’alumnat que s’ha anat exportant a altres països

a m b e l n o m d e M i c r o s o f t L a t a m E d u c a t i o n

(http://www.microsoft.com/latam/educacion/alianzaporlaeducacion/innovativescho

ols.aspx)

•l'experiència a l'estat nord-americà de Maine: programa dissenyat per a les hors fora de

l ’ h o r a r i e s c o l a r , c o m a u n a e x t e n s i ó d e l ’ a u l a i d e l c e n t r e

(http://www.maineafterschool.net/).

•el projecte 1a1 de la regió de Landes a França: distribució d’un ordinador per a cada

alumne de la regió de les Landes (http://www.landesinteractives.net/).

•experiències com el Departament d’Educació de New Brunswick de Canadà

(http://www.youtube.com/watch?v=EjJg9NfTXos&feature=player_embedded).

•Plan Ceibal (Uruguai): un ordinador per cada professor i alumne, connectat a internet

(http://www.ceibal.edu.uy).

•iniciativa a gran escala a l'estat de Califòrnia: programa d’abast federal que promou la

millora de resultats acadèmics i serveis complementaris per a famílies i estudiants

(http://www.cde.ca.gov/ls/ba/cp/index.asp).

•el Projecte Magallanes per a tot l'estat portuguès i que permet l’adquisició d’un portàtil

de baix cost per a tots els alumnes (http://www.portatilmagalhaes.com/).


http://www.slideshare.net/equintan/eminent-presentation-henk-van-dieten

http://www.slideshare.net/equintan/eminent-presentation-henk-van-dieten

http://www.youtube.com/watch?v=mjSwOkPKz_0

http://www.youtube.com/watch?v=mjSwOkPKz_0

http://www.microsoft.com/latam/educacion/alianzaporlaeducacion/innovativeschools.aspx




http://www.maineafterschool.net

http://www.maineafterschool.net

http://www.landesinteractives.net

http://www.landesinteractives.net

http://www.youtube.com/watch?v=EjJg9NfTXos&feature=player_embedded

http://www.youtube.com/watch?v=EjJg9NfTXos&feature=player_embedded

http://www.ceibal.edu.uy

http://www.ceibal.edu.uy

http://www.cde.ca.gov/ls/ba/cp/index.asp

http://www.cde.ca.gov/ls/ba/cp/index.asp

http://www.portatilmagalhaes.com

http://www.portatilmagalhaes.com



També, en els darrers anys, a l'estat espanyol s'han desenvolupat experiències pilot

d'implantació d'entorns d'aprenentatge enriquits tecnològicament. Aquestes experiències,

amb estudis documentats, s'han dut a terme a nivell de centres concrets o de regions

concretes. D’aquesta manera, a nivell estatal, es poden destacar:

• el projecte Centros TIC de la Consejeria de Educación de la Junta de Andalucia: es va

crear una xarxa d’uns 1000 centres educatius gestionada remotament des del Centro de

Gestiones Avanzado

(http://es.wikipedia.org/wiki/Centro_de_Gesti%C3%B3n_Avanzado);

•l'experiència amb Tablet PC realitzada per la Consejería de Educación del Gobierno de

Aragón (http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=381499);

•el projecte centres IATIC del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya,

consistent en enriquir als centres educatius participants amb gran nombre de recursos

tècnics informàtics (http://www.xtec.cat/iatic/). Un d’aquests centres, el CE Jacint

Verdaguer, ha merescut el premi Catalunya d’Educació 2008;

•el projecte Ikasys de la conselleria d'educació del Govern d'Euskadi que facilita

l’adquisició d’un ordinador per a cada alumne amb l’objectiu de flexibilitzar el seu

procés d’aprenentatge (http://www.ikasys.net).

És en el marc d’aquest escenari previ, i impulsat pels factors que s’han vist anteriorment, que

naix el Projecte EduCAT1x1 a Catalunya.

Naixement i fonaments

El passat 22 d'abril de 2009, el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya va

realitzar una convocatòria pública adreçada a tots els centres d'Educació Secundària

Obligatòria, que havien participat darrerament de les convocatòries de Programes

d'Innovació Educativa. En concret a tots aquells que estaven desenvolupant programes

d'innovació educativa en la temàtica de Tecnologies de la Informació i d' Educació en

Comunicació Audiovisual (http://www.xtec.cat/innovacio/). També van ser convocats altres

col∙lectius específics de centres d'educació, que per la seva tradició en l'adopció de

tecnologies amb finalitats educatives, tenien una trajectòria també prou rellevant: centres

IATIC, centres pilot del Projecte Linkat, ... La convocatòria tenia per finalitat engegar, sense

dilació, el projecte més gran i ambiciós que s'ha desplegat fins al dia d'avui, dins l'Estat

Espanyol, en el camp de la informàtica educativa. Més de dos-cents centres educatius


http://es.wikipedia.org/wiki/Centro_de_Gesti%C3%B3n_Avanzado

http://es.wikipedia.org/wiki/Centro_de_Gesti%C3%B3n_Avanzado

http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=381499

http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=381499

http://www.xtec.cat/iatic/

http://www.xtec.cat/iatic/

http://www.ikasys.net

http://www.ikasys.net

http://www.xtec.cat/innovacio/

http://www.xtec.cat/innovacio/



(representats pels seus equips directius) van acudir a la convocatòria, que va tenir lloc a

l'Auditori CosmoCaixa a Barcelona. La sessió va ser presidida per l'Honorable Conseller

d'Educació Ernest Maragall i Mira, i va comptar amb la participació del Director General

d'Innovació del Departament d'Educació Joan Badia, el Cap de Servei del Servei de

Tecnologies per a l'Aprenentatge i la Comunicació, Jordi Vivancos i Martí, i el Director del

Programa IMAE (Innovació en Metodologies de l’Aprenentatge i l’Ensenyament,

http://imae.wikispaces.com/) de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, Xavier

Kirchner.

La finalitat de la convocatòria era fer un anunci públic, per part del Departament d'Educació,

per tal d'obrir un període d'experimentació en l'ús massiu d'ordinadors als centres educatius

d'educació secundària obligatòria. Hi havia diverses circumstàncies que, sumades totes elles,

permetien entreveure la viabilitat de l'operació. Es va exposar amb claredat la importància del

projecte, tant des de la seva vessant innovadora, com també pel canvi de model educatiu, que

aquest portava implícit. També, de forma clara, es va fer esment de les incerteses que hi

havien, i de la gran quantitat de canvis que implicava. Davant la disjuntiva de realitzar un

projecte amb una planificació més acurada i que per tant repercutiria en els temps de

desplegament, es proposava aprofitar els dos mesos que faltaven per finalitzar el curs per tal

d'organitzar (fins allí on fora possible) l'inici del projecte en el nou curs escolar, a 1 de

setembre de 2009. Això sí, en tot moment es va deixar clar que es tractava d'una fase de

pilotatge, on la participació era totalment voluntària, i on tots els requeriments tècnics i de

tipus organitzatiu que fossin necessaris, serien posats a l'abast, per tal d'assegurar-ne una

experiència reeixida.

El projecte, anomenat EduCAT1x1, és la concreció a Catalunya del Proyecto Escuela 2.0,

d ' a b a s t e s t a t a l , i q u e a l a v e g a d a e s t r o b a e m m a r c a t d i n s e l P l a n E

(http://www.plane.gob.es/escuela-20/). Aquest projecte promou l'adopció dels llibres

digitals en substitució dels llibres en format paper, àmpliament utilitzats encara en els nostres

dies, dins de l'àmbit de l'educació secundària obligatòria. Està co-finançat a parts iguals entre

l'administració estatal i l'autonòmica, i té un període d'execució de tres anys. Cada govern

autonòmic té un cert marge de maniobra en la concreció, el model d'implantació i el

desplegament del mateix. Donada la magnitud del canvi que es proposa, s'asseguren els

suficients recursos materials, humans i econòmics als centre que participen de la fase de

pilotatge i següents.

Tot i el curt espai de temps amb que es comptava per a organitzar el proper curs, les

incerteses i perills que s'albiraven, i del nombre de qüestions pendents de resoldre, en acabar


http://imae.wikispaces.com

http://imae.wikispaces.com

http://www.plane.gob.es/escuela-20/




el període de presentació de candidatures, a principis de juny de 2009, uns 70 centres

educatius decideixen participar en la fase de pilotatge del projecte. És el naixement

d'EduCAT1x1.

Els punts principals del projecte són:

•La combinació ordinador+llibre de text digital ja és equivalent en preu als llibres de text

en paper, per tant ja no hi ha impediments de tipus econòmic que hagin de dificultar en

excés el pas d’un model a un altre.

•L’ordinador no és només un recipient de continguts, com ho són els llibres de text, sinó

una eina de treball i una finestra oberta a recursos il∙limitats. En aquests sentit, posa a

disposició una varietat d’eines, possibilitats i informació a disposició de l’usuari com

mai abans havia tingut.

•La pissarra interactiva com a eina per al professor millora la seva capacitat de guanyar

l’atenció, transmetre informació, i realitzar explicacions de forma molt més interactiva.

Tot i ser un recurs car, amb el temps els preus es van fent més assequibles per als

centres educatius.

•La introducció dels llibres digitals permet, tal i com avui dia els entenem, no representa

cap discontinuïtat respecte a la metodologia utilitzada per la majoria dels docents, de tal

manera que és fàcil fer el salt des de allò analògic cap a allò digital. Alhora, el nou marc

digital, proporciona moltes eines i possibilitats d’innovació educativa.

•El Projecte pretén aconseguir, per a les famílies, la gratuïtat dels llibres de text per la via

de la utilització dels llibres en format digital i el que se’n diu model 1:1 (1 alumne – 1

ordinador). Formalment s’aprofita la partida assignada al programa de reutilització dels

llibres de text per tal de costejar les llicències digitals que, en descàrrec de les famílies,

són assumides pel Departament d’Educació.

•Es proposa un pilot d’implantació i pilotatge per el curs 2009-2010, per tal d’extendre-

ho als cursos de 1r i 2n d’ESO (curs 2010-2011) i seguir ampliant cada any fins a cobrir

els quatre cursos de l’ESO en tres anys acadèmics (període 2010-2013). De forma

paral∙lela també es desplegarà a 5è i 6è de Primària.

El Projecte EduCAT1x1 s’estructura sota el marc conceptual de la

“Innovació Oberta”




Dimensions d’actuació

El concepte educatiu del Projecte EduCAT1x1 prové dels models d'integració TIC a l'aula

tipus "1to1 PC" LCE (Learning Computer Environment) . Els entorns d'aprenentatge

enriquits tecnològicament es caracteritzen per una serie de paràmetres comuns com son:

•ratio baixes d'alumnes per ordinador fins arribar a que cada alumne dispose d'un

ordinador portàtil ;

•distribució d'ordinadors en aules ordinàries ;

•connectivitat a xarxes físiques per cable i sense cable, a internet i a la intranet de centre;

•ús de pissarres digitals a l'aula i altres dispositius perifèrics (càmeres, escànners,

impressores...) ;

•ús de continguts i recursos educatius digitals, de fonts diverses: editorials, de producció

pròpia, d’organismes vinculats al món educatiu, ...

En tots els casos, els estudis i anàlisis que se n’han derivat d'aquestes iniciatives ens situen

enfront tres dimensions d'actuació, que en el seu conjunt engloben pràcticament la totalitat

d’aspectes a considerar per tal d’assegurar-ne la seva viabilitat. Vegem quines són:

1. Dimensió tecnològica. Fa referència a tot allò que té a veure amb la part tècnica:

a. Infraestructura: pràcticament és el primer aspecte a considerar. Sense una bona

estructura de xarxa, convenientment dimensionada, és pràcticament impossible

assumir un repte d’aquesta naturalesa. Cal també considerar un bon equipament

de servidors i suficient ample de banda a disposició.

b. Maquinari: convé planificar el tipus de maquinari pel qual s’opta. Aquesta tria

vindrà donada per les característiques de preu, funcionalitats i tipus de treball que

es vol realitzar: UMPC, equips d’edició multimèdia, tablets, pissarres digitals,

escànners, impressores, plotters, ....

c. Programari: en relació al maquinari, els programes que incorpora també

constitueixen un aspecte important. En aquest camp les decisions a prendre

tenen a veure amb l´ús o no de programari lliure, programes d’edició multimèdia,

eines i entorns web 2.0, llicències d’ús, mecanismes de control i protecció

(tallafocs, antivirus, ...), ....




d. Manteniment: decisions pel que fa al manteniment del parc informàtic. Si el

nombre d’equips augmenta, cal plantejar-se seriosament de quina manera

s’assegura el seu funcionament. Disposar d’una tècnic resident, a dedicació

parcial o d’una empresa de serveis externa són algunes de les solucions per tal de

realitzar la tasca que de manera voluntària han anat realitzant el coordinadors de

informàtica dels centres.

e. Inversió: és complicat, per la manca de pressupost i també d’orientació adequada,

que un centre pugui estructurar tot d’una els diversos aspectes tecnològics. Per

tant, caldrà establir unes prioritats pel que fa adquisició i millora de material

informàtic. També podem considerar aquí dins les possibles aliances

estratègiques o cerca de fonts de financeres extraordinàries. Actualment l’eina

que en certa manera disposen els centre per tal de planificar-se és el Pla TAC.

2. Dimensió pedagògica. Aspectes que afecten directament al docent en l’exercici de

la seva tasca:

a. Metodologies: amb la introducció del treball amb ordinadors a les aules es fa

evident que les metodologies clàssiques, normalment fonamentades en el mètode

expositiu, perden el seu sentit. Emergeix la necessitat de fer ús de metodologies

actives, més centrades en el procés individual i en el treball col∙lectiu dels

aprenents (webquests, resolució de problemes, treball per projectes, ...)

b. Materials: cal disposar de materials suficientment amplis i variats per tal que

assegurin el cobriment del currículum marcat. Els llibres digitals venen a cobrir

aquesta funció. Un primer pas pot consistir en “allò que ans hi havia en el llibre

en format paper, ara estarà en format digital”. Es canvia el format, però poc el

que afecta al contingut. Si bé és cert que el format digital permet la inclusió

d’interactivitat i de materials multimèdia, aquestes millores es van desenvolupant

amb el temps.

c. Recursos: dins d’aquest camp entrarien els materials més enllà dels llibres

digitals, i que es poden posar al servei de l’educació. Des de web de museus fins a

simuladors, passant per jocs educatius o mapes conceptuals. La varietat d’opcions

és molt amplia.

d. Formació professorat: el canvi que suposa la introducció d’ordinadors a les aules

necessita anar acompanyat d’activitats formatives per al professorat. La finalitat és




facilitar-los el canvi i dotar-los d’estratègies que els permetin aprofitar tota la

potencialitat. Si més no, al menys, que puguin impartir les seves classes amb

normalitat, sense massa problemes vinguts des de la vessant tecnològica, i també

puguin adquirir elements de confiança i progrés en el seu ús.

e. Avaluació: relacionat amb les metodologies actives, l’avaluació, d’una forma clara,

ha de deixar de ser finalista, per tal de centrar-se més en el procés formatiu de

l’alumne. Aquí és on es comença a parlar de les rúbriques d’avaluació, de l’e-

Portfoli (en totes les seves variants), entre altres.

3. Dimensió organitzativa escolar. Aspectes referents a a concepció de l’educació:

a. Currículum: si bé no es tracta d’un punt que estigui afectat directament per la

introducció d’ordinadors a l’aula, possiblement la capacitat d’interacció i

bescanvi d’informació que permet aquest, provoca una consciència major pel que

fa a la idoneïtat dels continguts curriculars proposats. No tant pel que respecta als

que ja en formen part, si no més aviat pels que s’entreveuen que també caldria

introduir: seguretat a la xarxa, net-iqueta, educació emocional, formació en

economia bàsica, .... El currículum es flexibilitza com a resultats d’aquest tipus de

processos.

b. Competències bàsiques: a banda dels continguts que marca el currículum, la

utilització d’ordinadors permet abundar de forma molt més marcada en el treball

per competències. Algunes d’elles són més evidents (aprendre a prendre,

competència digital), però les possibilitats de les eines existents, en general,

possibiliten un treball en competències més ampli.

c. Espais: el disseny arquitectònic dels edificis es qüestiona des d’un bon inici.

L’estructura habitual de l’aula deixa de ser operativa i ja no dóna resposta a les

necessitats emergents. Es fa necessari repensar els espais de treball i la

distribució de les persones. En aquest cas es parla de treball per racons, per grups

d’interès, agrupacions circulars, .... constitueix, de fet, un dels aspectes en el que

més evolucionaran els centres educatius en un futur proper.

d. Temps: la unitat de temps ”hora”, en moltes ocasions, perd el seu significat, i es fa

necessari trencar les franges de temps usualment establertes, per altres de més

imaginatives i que donin resposta a les necessitats que es plantegen.




e. Grups: de manera quasi bé natural, les afectacions al temps i els espais tenen el

seu efecte en la distribució de grups. Grups flexibles, grups multinivell, grups

multidisciplinars, .... un ampli ventall per descobrir.

És necessari analitzar les diferents implicacions de cadascuna d'aquestes dimensions per tal

d’intentar evitar o reduir les dificultats conegudes en els processos d'implementació

d'entorns d'aprenentatge enriquits tecnològicament.




Objectius i finalitat de l’estudiProblemes detectats en relació a la formació docent

Davant de la gran quantitat de factors i dimensions que entren en joc en un projecte d'aquesta

naturalesa, i que d’una manera breu s’han esbossat anteriorment, es fa necessari focalitzar

l'acció d'estudi sobre un aspecte concret i ben determinat, per tal de poder-ho tractar

convenientment.

Així doncs, per la seva importància estratègica pel que fa a la implantació del projecte i

també com a element clau de l'èxit del mateix, en aquest treball es proposa enfocar en

l’aspecte que fa referència a la formació del professorat. Es dóna la circumstància que, per

la pròpia naturalesa d’EduCAT1x1, no s’ha previst un pla de formació per als docents dels

centres educatius participants del Projecte EduCATx1. Com a resultat, i en previsió d’un

futur proper, els centres i els docents estan iniciant demandes de formació, mentre que

paradoxalment, no s’ha definit un model formatiu vinculat al projecte.

La manca d’aquest model formatiu és la conseqüència d’un seguit de problemes detectats,

sobre els que caldrà anar avançant a mesura que es vagi concretant la proposta, i que són:

1. Desconeixement sobre les necessitats formatives dels docents. Els docents tindran

un paper molt important donat que els caldrà, de manera àgil, actualitzar les seves

estratègies didàctiques i ampliar la tipologia de recursos utilitzats a l'aula. Si bé ja fa

bastant de temps que es venen realitzant activitats de formació dins el camp de les

TIC, la seva implantació real a l'aula encara està molt lluny del nivell que caldria

esperar i el seu caràcter sempre és personal i voluntari. Ara però, la participació en el

Projecte EduCAT1x1 introdueix canvis d'escenari molt importants, donat que és el

Manca un model de formació i/o acompanyament definit per als equips docents

dels centres educatius que participen del Projecte EduCAT1x1. Això provoca

dispersió en les activitats de formació i/o assessorament que s'ofereixen als centres,

tant en la seva metodologia, com en els temps d'execució i els seus continguts. A

banda de la dispersió, han sorgit (o s’han fet evidents) noves demandes formatives

específiques.




centre educatiu en la seva globalitat qui decideix participar-hi o no, i en cas de fer-ho,

s'assumeix l'ús de llibres digitals. Amb aquest nou entorn, els docents necessitaran

d'un assessorament molt concret, no només inicial, si no també dilatat amb el temps,

per tal de facilitar-los la transició entre els dos escenaris. En relació a aquest punt, no

existeixen dades ni estudis suficientment contrastats que aportin informació al voltant

de les demandes de formació que serien necessàries, des del punt de vista de

l’administració i/o des del punt de vista dels docents. Actualment la formació

s’estructura en plans multianuals. El que està en vigor actualment correspon al

període 2005-2010. Lògicament, i més tenint en compte que estem en el darrer

exercici del Pla de Formació, no es contemplava en el moment de la seva elaboració

l’entrada en escena del Projecte EduCAT1x1. Com a punt positiu, és de preveure que

en el nou Pla de Formació del Departament aquest aspecte es trobi recollim

abastament.

2. Desinformació sobre la disponibilitat de recursos que acompanyaran el

desplegament del Projecte EduCAT1x1. Acotar el nombre de dificultats o fer una

relació exhaustiva de tots els aspectes a considerar, pot convertir-se en una tasca

complicada i en constant revisió donat que la pròpia evolució del projecte porta

implícita la generació d’un entorn totalment nou pel que respecta a la inserció de les

tecnologies dins l’àmbit educatiu. Més enllà de la idea inicial (portar els ordinadors a

les aules amb una ratio de 1:1), s’obren tot un seguit de qüestions amb nous actors a

escena: comptes d’usuaris personalitzats, els llibres digitals, plataformes virtuals

d’ensenyament-aprenentatge, gestió de l’aula digital, pissarres digitals, disposició

d’ordinadors per als docents, disposició de connectivitat permanent i ubiqua,

competència digital, ... Alguns d’aquests aspectes ja són considerats de bon inici,

mentre que altres es van solucionant a mesura que sorgeixen, amb el propi

desenvolupament del projecte. Per aquest motiu, no es disposa de les respostes a

totes les preguntes des de l’inici. A mesura que el Projecte EduCAT1x1 avança, es

concreta també en la definició dels recursos associats. En termes informàtics, es troba

en “beta permanent”.

3. Absència completa d’activitats formatives vinculades a entorns 1x1. A mesura que

el projecte s’ha anat desplegant (compte, el curs 2009-2010 ha estat definit

tècnicament com a any de pilotatge), i després d’assegurar la suficiència de recursos

tècnics, la demanda de formació per part del professorat participant ha estat la

primera necessitat de caràcter general a tot el sistema educatiu català. En aquest camp




no ha existit una previsió suficient, ni abans ni durant la fase de pilotatge, per tal

d’elaborar una proposta de formació amb la suficient solvència per permetre al

conjunt dels docents adaptar-se de forma convenient. La demanda d’activitats de

formació per part dels centres i col∙lectius professionals s’ha disparat. En canvi, els

continguts i objectius d’aquestes activitats han estat diversos per la manca de model.

Objectius de l’estudi

En funció de la necessitat detectada en l’àmbit de la formació del professorat participant en el

Projecte EduCAT1x1, i que s’ha vist a l’apartat anterior, la finalitat principal d’aquest estudi

és:

Aquesta proposta o model de formació es portarà a la pràctica, a final del curs 2009-2010,

amb la realització d’una formació per a tots els docents dels centres educatius de Terres de

l’Ebre que participen en el Projecte EduCAT1x1.

La finalitat principal, es pot esmicolar en uns objectius, que s’aniran cobrin a mesura que

s’avanci en el desenvolupament del treball. Aquests objectius donen resposta als problemes

detectats que anteriorment s’han descrit. Els objectius que es volen assolir són:

1. Detecció de les necessitats formatives dels equips docents participants del

projecte EduCAT1x1; com a resposta al problema “Desconeixement sobre les

necessitats formatives dels docents”.

2. Identificació de la disponibilitat de recursos disponibles en els centres educatius

que participen del programa; com a resposta al problema “Desinformació sobre la

disponibilitat de recursos que acompanyaran el desplegament del Projecte

EduCAT1x1”.

3. Desenvolupament d’un model de formació i/o acompanyament per als equips

docents dels centres educatius que participen del Projecte EduCAT1x1; com a

resposta al problema “Absència completa d’activitats formatives vinculades a entorns

1x1”.

Elaborar una proposta de model formatiu, adaptada i integrada a la realitat del

sistema educatiu actual, per tal d’assegurar un bon nivell de preparació/formació als

docents que participen del Projecte EduCAT1x1.




Metodologia de la investigacióParadigma

Sobre el treball de Khun (1962, 1970), Patton defineix un paradigma com:

“Una visió del món, una perspectiva general, un camí per a descompondre la complexitat del

món real. En aquest sentit, els paradigmes estan profundament adherits en la socialització dels

seus practicants: els paradigmes els diuen què és important, legítim i raonable. Els paradigmes

són també normatius i diuen a l’investigador què pot fer sense necessitat d’una consideració

existencial o epistemològica.”.

La majoria d’autors (Guba, Linclon, Koetting, M. de Miguel) coincideixen en afirmar que es

poden considerar tres tipus de paradigmes, tres tipus d’aproximacions a la realitat educativa,

inspirats en la filosofia positivista, el corrent interpretatiu i la teoria crítica:

•Model o paradigma racionalista-quantitatiu: també s’anomena positivista,

cientificonaturalista, cientificotecnològic, funcionalista, .... es basa en el positivisme de

Lecompte i Durkheim. Prové de les ciències naturals i ha estat el model dominant

durant molts anys. Les seves principals característiques són:

a. Cerca un coneixement sistemàtic, comprovable i comparable, mesurable i

que es pugui replicar, i pensa que hi ha un llenguatge científic universal.

b. La preocupació fonamental és la recerca de l’eficàcia i incrementar el corpus

del coneixement.

c. La metodologia segueix el model hipoteticodeductiu, i la metodologia

emprada pretén ser lliure de valors; la recerca sobre els fenòmens educatius

ha de ser neutra, però no pas l’educació.

d. La realitat és observable, mesurable i quantificable. La recerca és

independent del subjecte.

e. Parteix d’una mostra significativa per a generalitzar els resultats.




f. Els procediments emprats són els quantitatius: el control experimental,

l’observació sistemàtica (descripció) i la correlació de variables. Només el

disseny experimental permet inferències causals.

g. Pensa que hi ha una correspondència entre teoria i realitat.

•Model o paradigma naturalista o qualitatiu: els supòsits coincideixen amb el

paradigma anomenat hermenèutic, interpretativosimbòlic o fenomenològic (Dilthey,

Husserl, Mead, Berger, Luckman, Schutz, ...). Va aparèixer com una reacció contra el

paradigma racionalista. Les seves principals característiques són:

a. La teoria constitueix una reflexió en la praxi i des de la praxi.

b. Intenta comprendre la realitat. Insisteix en la rellevància del fenomen enfront

del rigor de l’enfocament racionalista.

c. Descriu el fet en què es desenvolupa l’esdeveniment.

d. Aprofundeix en els diferents motius dels fets.

e. L’individu és un subjecte interactiu i comunicatiu que comparteix significats.

•Model sociocrític o paradigma crític: apareix com una alternativa als altres, encara

que és una variació de l’interpretatiu. El supòsit de partida és que “així com l’educació

no és neutral, tampoc la investigació no és neutral” (Escola de Frankfurt, Marcuse,

Appel, Adorno, Habermas). L’investigador ha d’assumir el compromís per a aconseguir

el canvi i l’alliberació de l’opressió. És a dir, construir una teoria que des de la reflexió

en l’acció, des de la praxi com a encontre crític, tracti d’orientar l’acció. Les seves

principals característiques són:

a. Assumeix una visió global i dialèctica de la realitat educativa.

b. Assumeix una visió democràtica del coneixement (la recerca és una empresa

participativa).

c. Teoria i realitat mantenen una dialèctica constant.

d. La recerca es genera en la pràctica i des de la pràctica.

e. La recerca està compromesa en la transformació de la realitat des d’una

dinàmica alliberadora i emancipadora dels individus participants.




Aquesta recerca es basarà en un paradigma sociocrític, combinant dades de caràcter

quantitatiu i qualitatiu, i la posició de l'investigador que serà interna.

Context

El context en el que es desenvolupa la investigació està format pel centres públics d’educació

secundària de Terres de l’Ebre que iniciaran la seva participació en el Projecte EduCAT1x1 el

curs 2010-2011. També cal afegir els centres concertat que s’hagin volgut afegir. En total 19

centres educatius (17 de públics i 2 de concertats) de les quatre comarques que composen la

unitat territorial de Terres de l’Ebre (Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta).

Cal remarcar que tot i participar de forma voluntària en el projecte, la preparació prèvia per

part dels centres ha estat inexistent. D’aquí que es pugui parlar d’una certa urgència pel que

fa a la formació del professorat. Per aquest motiu l’activitat de formació s’oferirà al conjunt de

centres de Terres de l’Ebre participants.

Donat que la proposta formativa tindrà una posada en pràctica efectiva caldrà disposar de

recursos econòmics suficients per tal de fer front a les despeses que això comporti, i que són

aportats pel propi Departament d’Educació en concepte de despeses de formació en relació al

Projecte EduCAT1x1 (ja contemplades des de bon inici).

Per tal de poder desplegar la proposta de formació es necessitarà un equip de formadors

suficientment preparats en les diverses temàtiques. Aquest equip estarà format per formadors

de Terres de l’Ebre especialistes en TAC (Tecnologies per a l’Aprenentatge i el

Coneixement). A més es compta amb l’assessorament puntual de membres de la direcció

tècnica del projecte del propi Departament d’Educació (per atendre específicament als

membres dels equips impulsors de centre).

Estructura de la investigació

Per tal de portar-ho a terme, la metodologia que s'utilitzarà tindrà una part de treball en xarxa,

una altra part de treball mitjançant un grup d'experts, i una altra de pilotatge en un grup de

referència.

•Treball en xarxa: Caldrà elaborar les eines necessàries per tal de realitzar la detecció

de necessitats formatives, i també participar i seguir activament totes aquelles activitats

relacionades amb el desplegament del Projecte EduCat1x1.

- Treball de xarxa: durant aquest temps de desplegament del projecte, i donat el

perfil professional d'assessor TAC de l’autor d’aquest estudi, es disposa de la




possibilitat d’accedir i participar en els diversos espais i entorns creats en

relació al Projecte EduCAT1x1.

- Assistència a activitats formatives: durant el temps de desenvolupament de

l'estudi i s’ha assistit a aquelles activitats de formació que les institucions

educatives han organitzat en relació al projecte.

- Visites a centres: s’han realitzat visites als centres i entrevistes

d’acompanyament als docents que participen en la fase de pilotatge inicial, a

Terres de l'Ebre, per tal de poder conèixer la pròpia realitat de cadascun d'ells.

D'aquesta manera s’ha pogut complementar i contrastar la informació que s'ha

anat recollint per altres vies.

•Constitució d’un grup d’experts: es constitueix un grup d’experts en formació,

composat per 6 persones de perfils diversos, però tots vinculats a l’àmbit de formació en

TIC, i ubicades a la província de Tarragona. Les funcions assignades al grup d’experts

són:

- estructurar i coordinar una activitat de formació d’ampli abast, dirigida a tots els

docents dels Serveis Territorials de Terres de l’Ebre que participen del Projecte

EduCAT1x1;

- debatre i aprovar la proposta de model de formació i/o acompanyament definit

per als equips docents dels centres educatius que participen del Projecte

EduCat1x1,

- contrastar i validar les diverses informacions que es van succeint en relació al

Projecte EduCAT1x1 (cal recordar que tenen una naturalesa canviant i molt

dinàmica en el temps);

- consensuar les eines, aplicacions, i entorns que s’utilitzaran per tal de

desenvolupar l’objectiu fixat.

•Coordinació d’un grup/seminari de detecció i pilotatge: durant el curs acadèmic

2009-2010 s’assumeix la coordinació d’un seminari dirigit als docents de centres de

Terres de l’Ebre que ja formen part del Projecte EduCAT1x1 a data de setembre de

2009. Per la naturalesa del Projecte EduCAT1x1, es tracta d’un espai dinàmic i en

constant ampliació, on el nombre de docents i centres participants va augmentant a

mesura que avança el curs acadèmic (inicialment dirigit als centres que participaven de




la fase de pilotatge). El nom del seminari és “Continguts Digitals”, es troba emmarcat

dins del Pla de Formació dels Serveis Educatius Territorials de Terres de l’Ebre, i es

concep com una activitat d’acompanyament per a centres i docents. Per tal de mantenir

el contacte entre les sessions presencials (5 sessions de 3 hores cadascuna, repartides

durant el curs), es disposa d’un espai Moodle (http://agora.xtec.cat/tic-teb/moodle/)

L’objectiu de seminari “Continguts digitals” és quàdruple:

- per una banda fer arribar informació relativa al desenvolupament del projecte,

donat que les novetats es produeixen pràcticament de forma setmanal , i és

important per als docents disposar d’informació recent i actualitzada;

- també és un objectiu del seminari tractar els aspectes més importants

relacionats amb la introducció d’ordinadors a les aules (aspectes d’avaluació,

metodològics, necessitats formatives, gestió de l’aula digital, plataformes

educatives virtuals, recursos digitals, ...);

- poder visitar els centres educatius de la zona per tal que els participants del

seminari puguin veure de primera mà les adaptacions, solucions tècniques i

decisions preses per cada centre a fi i a bé d’acollir el projecte de manera

adequada (caràcter itinerant del seminari, sense una sèu fixa);

- i com a darrer objectiu, copsar i detectar de primera mà les necessitats

formatives per part del professorat, i testar la viabilitat i l’adequació de

determinats continguts i plantejaments associats a aquesta temàtica.

Instruments utilitzats

Les tècniques de recollida i d’interpretació de dades seran tan quantitatives com

qualitatives i la seva fiabilitat quedarà garantida donat que s’observaran i recolliran de

manera directa a partir dels centres i les persones participants en els diversos grups que s’han

comentat anteriorment. Dins del grup d’experts és on s’establirà el debat i contrast de les

dades recollides, i des d’on s’organitzarà la proposta de formació dirigida al conjunt de

centres.

Les eines tecnològiques que s'utilitzaran seran bàsicament les que ofereix Google Docs,

entorns del tipus Moodle i les eines de debat i comunicació que incorpora la xarxa social

Ning.

Els instruments que s’utilitzaran per tal de portar-ho a terme són:


http://agora.xtec.cat/tic-teb/moodle/

http://agora.xtec.cat/tic-teb/moodle/



•entrevistes amb les persones involucrades, en graus diversos, en relació al Projecte

EduCAT1x1, i visites als centres participants. El continguts de les entrevistes s’ha

generat en el si del grup d’experts, tenint en compte els diversos estadis de

desenvolupament del projecte i allò que era més important cercar en cada moment. Han

estat, per tant, entrevistes dilatades en el temps i de cap manera circumscrites a un

moment determinat. La validació dels resultats obtinguts i el contrast dels mateixos l’ha

realitzat el grup d’experts.

•resums acumulatius de l’assistència a les activitats formatives i jornades vinculades amb

la temàtica del treball, així com de les informacions extretes dels diversos entorns i

fòrums de debat telemàtic. Tal i com es veurà en la secció que segueix, una gran part de

la informació s’ha extret per aquesta via i participant telemàticament en fòrums

específics i espais de debat virtual dedicats al Projecte EduCAT1x1. La validació dels

resultats obtinguts i el contrast dels mateixos l’ha realitzat el grup d’experts, a partir de

creuar les informacions i els resultats que els diversos membres del grup anaven

obtenint en el temps.

•qüestionaris elaborats per a la detecció de necessitats i enquestes de satisfacció. Els

ítems i l’estructura dels qüestionaris s’han treballat de forma individual, durant el

procés d’elaboració. Posteriorment han estat posats en comú, de forma creuada, en el si

del grup d’experts i en el del seminari de pilotatge, per tal que en validessin la seva

idoneïtat i, en cas de ser necessari, introduir-hi els canvis o millores pertinents.

•acords i debats en les reunions de coordinació realitzades amb el grup d’experts

La relació dels instruments utilitzats amb els objectius plantejats en la investigació és la que

segueix:


projecte EduCAT1x1 >> resums acumulatius, entrevistes, visites a centres i

qüestionaris.


que participen del programa >> resums acumulatius, entrevistes i visites a centres.


docents dels centres educatius que participen del Projecte EduCAT1x1 >>

resums acumulatius, entrevistes i qüestionaris.




Desenvolupament de la investigacióSEGUIMENT ACURAT DEL PROJECTE EDUCAT1X1

En aquest apartat es detallen totes aquelles accions que s’han realitzat per tal de fer un

seguiment proper, constant i acurat del desenvolupament del Projecte EduCAT1x1.

Accions prèvies a l’estudi

Aquest estudi es fonamenta en el treball d’investigació i de formació realitzat durant el

període 2009-2010 i en relació al desplegament del Projecte EduCat1x1. Tot i això, cal fer

esment del bagatge anterior a aquest període (que en certa manera reflexa una trajectòria

personal), i que, en major o menor grau, també aporta elements clau per al desplegament

d’aquest text. Entre els més significatius cal citar:

•Projecte UMPC-ICE-URV: durant el curs 2008-2009 es va realitzar un estudi a

petita escala consistent en la introducció de dispositius ultraportàtils (UMPC’s) a

les aules de secundària. L’estudi es va realitzar sota l’empara de l’ICE de la URV i

amb la col∙laboració de ACER IBÉRICA. Els centres educatius que van participar

en l’estudi van ser l’IES Montsià (Amposta) i l’IES Els Alfacs (Sant Carles de la

Ràpita). Tots els aspectes relacionats amb aquest treball es van publicar al bloc:

http://agora-ice.urv.cat/grups_treball/umpc/ .

•Seminari d’Integració de Tecnologies a l’Aula (SITA): co-coordinador del

seminari de formadors ICE de la URV especialitzats en l’us de del TIC, durant el

curs 2008-2009. D’aquest seminari va sorgir una proposta de formació en relació

al Projecte EduCat1x1, comunicada al Departament d’Educació, deixant oberta una

possible línia de treball que no es va arribar a desenvolupar (veure Annex 6).

•Experiència laboral: assignació en qualitat d’assessor tècnic docent al Servei per a

les Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement (Servei TAC) del

Departament d’Educació, i al Servei Educatiu del Baix Ebre, durant els cursos

acadèmics 2008-2009 i 2009-2010 respectivament. S’hi han desenvolupat


http://agora-ice.urv.cat/grups_treball/umpc/

http://agora-ice.urv.cat/grups_treball/umpc/



funcions relacionades amb l’impuls de l’ús de les tecnologies a l’educació, i també

en el camp de la formació i l’assessorament del professorat.

•Llicència d’estudis: adjudicació d’una llicència d’estudis per al curs 2007-2008,

amb el títol “Estratègies d’inserció avançada: el currículum a través de les TIC”

. En aquesta es realitza una proposta de desplegament de la competència digital

durant tota l’etapa d’educació secundària obligatòria, de forma paral∙lela i amb els

paràmetres que estableix l’acreditació ACTIC del Departament de Governació de la

Generalitat de Catalunya. http://www.xtec.cat/~atallada/competencia_digital/ .

•Coordinador i formador TAC/TIC: pòsit formatiu-vivencial durant el període

2002-2007 en el que es van exercir les funcions de coordinador TIC/TAC en

centre i també com a formador de nombroses activitats vinculades a l’ús de les

tecnologies a l’educació.

Seguiment dels espais informatius relacionats amb el projecte

Són de consulta obligada els diversos espais web, de caràcter institucional, que ofereixen tota

la informació relacionada amb el projecte. Donat que (fins aquest moment) la direcció del

projecte recau en una institució externa al Departament d’Educació (Fundació Catalana per a

la Recerca), es dóna la circumstància que en lloc de tenir un únic espai públic, la informació es

troba dispersa en diversos indrets:

•Wiki principal del projecte: és el principal lloc de consulta i l’espai que

s’actualitza de forma més constant. Està estructurat amb una wiki i disposa d’una

gran quantitat d’informació, però localitzar-la esdevé complicat. El lloc està

gestionat per la Fundació Catalana per a la Recerca juntament amb el Servei

d’Innovació i Recerca Educativa (SIRE) del Departament d’Educació.

http://imae.wikispaces.com/Projecte+1x1 .

•Secció EduCAT1x1 al portal del Departament d’Educació: es tracta del portal

institucional, on hi ha tot el conjunt de normatives, notícies generals, concursos ,

resolucions, ... i tot allò que afecta al Departament d’Educació. Donada la

importància del projecte també hi ha una secció específica dedicada al Projecte

EduCAT1x1. S’hi poden trobar documents de caràcter més normatiu.

http://tinyurl.com/yeyewns .

•Secció EduCAT1x1 a XTEC: el portal XTEC és un espai orientat principalment a

la comunitat educativa (docents, alumnes i famílies). Les parts que el composen


http://www.xtec.cat/~atallada/competencia_digital/

http://www.xtec.cat/~atallada/competencia_digital/

http://imae.wikispaces.com/Projecte+1x1


http://tinyurl.com/yeyewns

http://tinyurl.com/yeyewns



tenen una relació directa amb temàtiques vinculades a la didàctica (materials

educatius, activitats de formació, projectes d’innovació educativa, webs de centres,

projectes col∙laboratius, ...). De la mateixa manera aquells temes que mereixen un

tractament específic també disposen del seu espai, com és el cas del projecte

EduCAT1x1. http://www.xtec.cat/innova/projecte1per1/index.htm .

•Xarxa social EduCAT1x1 a Ning: per tal de posar en contacte a tots els docents

participants en el projecte, i que d’aquesta manera sigui possible intercanviar

informació, compartir recursos, expressar necessitats, ... es crea una xarxa social,

estructurada per grups d’interès i/o matèries. Participar-hi i fer-ne seguiment

periòdic ha estat una altra de les tasques necessàries per tal d’estar al cas de les

novetats i el dia a dia del projecte. http://www.educat1x1.cat/ .

Accions formatives i d’acompanyament durant el període 2009-2010

Si bé el Projecte EduCAT1x1 va presentar-se en societat el 22 d’abril de 2009, les accions de

formació que s’han realitzat han tingut un desplegament irregular i de caràcter creixent en el

temps. En un primer moment, l’aspecte relacionat amb la formació dels docents no va ser

tractat de forma adient. Aquest fet pot ser degut a que el projecte es va presentar acabant el

curs 2008-2009 i va engegar-se de forma molt ràpida a principis del curs 2009-2010.

Aquesta rapidesa d’acció unida al període estival, i també, per què no dir-ho, a la incertesa

que hi havia sobre la pròpia vitalitat del projecte en alguns sectors (més aviat de

l’administració que no pas de la societat), van fer que a setembre de 2009, hi hagués al voltant

de 70 centres educatius que, de forma voluntària, participaven de la primera fase del projecte i

que no havien rebut formació específica per afrontar-ho.

Així, engegat el curs 2009-2010, amb una primera onada de 70 centres inscrits i participant

del Projecte EduCAT1x1, i amb la previsió de obrir nous períodes d’adhesió per als centres

educatius, es comencen a produir alguns moviments en l’apartat que respecta a formació del

professorat.

Com a norma general es pot dir que l’inici del curs 2009-2010 resulta pobre en accions

formatives, i a mesura que el curs avança és quan el sistema en el seu conjunt es va

“despertant” i comença a reaccionar. D’aquesta manera, a mesura que avança el curs

acadèmic, el nombre d’accions formatives i de col∙lectius involucrats creix ràpidament. Fins a

tal extrem que a juliol de 2010 (encara dins del curs 2009-2010), els centres educatius que

tenen previst participar del projecte a partir del curs 2010-2011, poden sol∙licitar activitats de


http://www.xtec.cat/innova/projecte1per1/index.htm

http://www.xtec.cat/innova/projecte1per1/index.htm

http://www.educat1x1.cat

http://www.educat1x1.cat



formació específiques a compte del període 2010-2011 (tot i ser desplegades el juliol de

2010).

És en aquest marc de referència on cal situar la varietat d’accions formatives en les que s’ha

pogut participar de forma directa (de vegades com a assistent, d’altres com a formador i fins i

tot organitzador) i que són la base principal d’aquest estudi. De tot el conjunt d’activitats de

formació que s’han engegat durant el període setembre de 2009 - juny de 2010 (pràcticament

un curs acadèmic), per tal de donar suport al desplegament del Projecte EduCAT 1x1, s’ha

participat activament en les que segueixen:

•Jornada Tècnica 1x1 (elaboració de materials): de forma periòdica el

Departament d’Educació organitza jornades tècniques de caràcter mono-temàtic i

dirigides al conjunt de centres educatius de Catalunya (primària i secundària). En

aquest cas la Jornada Tècnica es va dedicar al Projecte EduCat1x1, i es va rebre

l’encàrrec de ser un dels tres co-autors dels materials. Els materials es troben a

disposició a http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:inici

•Formador de la Jornada Tècnica 1x1: posteriorment a la redacció dels materials,

les jornades tècniques es realitzen a diverses seus assegurant una oferta accessible i

que inclogui a tot el territori català. Aquestes sessions són conduïdes per un

formador que, a partir dels materials elaborats, estructura el continguts de tota la

sessió i les activitats relacionades. Es rep, i s’assumeix, l’encàrrec de conduir la

sessió a Terres de l’Ebre per a centres de secundària.

•Coordinació del grup “Assessors TAC” de la xarxa Educat: des de la direcció

tècnica del Projecte EduCat1x1 es crea una xarxa social a fi i a bé de que sigui un

espai de trobada de tots els docents i altres actors relacionats amb aquest. Per tal

d’organitzar-ho es creen grups específics per matèries docents i altres més generals

per àrees o temàtiques d’interès. Així doncs, es crea un grup per encabir a tothom

que d’una manera o d’una altra realitzi formació i assessorament TAC. Cada grup té

un coordinador assignat. En aquest cas, es rep i s’assumeix la coordinació del grup

“Assessors TAC”. http://www.educat1x1.cat/group/assessors

•Formació d’acompanyament als centres per al Projecte EduCAT1x1 (1ª torn):

de forma explícita, en el conjunt d’orientacions i instruccions d’inici de curs que

publica el Departament d’Educació per als Serveis Educatius, aquests reben

l’encàrrec de realitzar tasques d’acompanyament als docents i centres educatius que

participin del projecte. Davant aquest nou encàrrec, i per tal d’assegurar l’adequada


http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:inici

http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:inici

http://www.educat1x1.cat/group/assessors

http://www.educat1x1.cat/group/assessors



preparació del conjunt d’efectius que el portaran a terme, es dissenya una formació

intensiva d’una setmana de durada al CitiLab de Cornellà. En aquesta ocasió es

participa de l’activitat de formació en qualitat de assessor TAC dels Serveis

Educatius del Baix Ebre (veure el programa en l’Annex 1).

•Acompanyament dels Serveis Educatius del Baix Ebre per al Projecte

EduCAT1x1: derivat del nou encàrrec de servei que s’assigna als Serveis Educatius,

i després de rebre la pertinent formació específica realitzada en el CitiLab de

Cornellà, s’ha visitat de forma periòdica els diversos centres educatius del Baix

Ebre per tal d’assessorar als docents en tots aquells aspectes relacionats amb el

projecte. Per tant, hi ha una certa experiència amb els problemes més habituals i

sobre les necessitats d’assessorament que es plantegen per part dels usuaris

directes.

•Participació en la formació d’acompanyament als centres per al Projecte

EduCAT1x1 (2ª torn): per tal de formar a totes les persones dels Serveis Educatius

necessàries i així realitzar un acompanyament adequat a tot el conjunt de centres

educatius la formació realitzada al CitiLab es va estructurar en tres torns. Si durant

el primer torn la participació va ser a nivell d’assistent, en el segon torn es va

disposar de la possibilitat de intervenir en una taula rodona per tal de debatre al

voltant de les possibles línies d’actuació de cara al proper curs acadèmic 2010-2011.

La presentació que es va elaborar per a l’ocasió es troba compartida a l’adreça que

segueix: http://www.slideshare.net/atallada/citilab

•Formació específica en centre: durant el curs 2009-2010 el Departament

d’Educació ha elaborat un pla de formació per tal de donar resposta a les necessitats

formatives i demandes diverses que han emergit en relació al desplegament del

Projecte EduCAT1x1. D’aquesta manera, les activitats que s’han dissenyat abasten a

tot el sistema en el seu conjunt (professorat, equips directius, formadors de

formadors, cos d’inspecció, serveis educatius, ...) i amb modalitats de diversa índole

(presencial, telemàtics, semi-presencial, en centre, jornades, ...). Els centres

educatius han tingut la possibilitat d’avançar la demanda de formació del proper

curs 2010-2011 per al final del curs 2009-2010 (juny-juliol de 2010 concretament).

Així, alguns dels centres de la zona han optat per aquesta opció, pel que fa a la

formació en centre (derivada del Pla de Formació de Centre). D’aquesta manera es

van rebre, i assumir, dos propostes per a assessorar als IES Terra Alta i IES de


http://www.slideshare.net/atallada/citilab

http://www.slideshare.net/atallada/citilab



Deltebre en les seves activitats de formació EduCAT1x1 (veure continguts en

l’Annex 2).

•http://ecatalunya.gencat.cat : espai de formació i coordinació interna dels i de

professionals dels serveis educatius que assessoren, donen suport i acompanyen als

centres participants al projecte EduCAT1x1.

•Formació per al Cos d’Inspecció de Terres de l’Ebre: dins de la diversitat

d’activitats formatives organitzades, també es va fer formació específica, a Terres de

l’Ebre, per al Cos d’Inspecció, de la que es va rebre i assumir l’encàrrec de

conduir-la (veure continguts en l’Annex 2).

•Formació telemàtica a Espiral: a través de l’associació “Espiral, educació i

tecnologia” s’han impartir dos cursos, en l’Escola d’Hivern 2009 i l’Escola d’Estiu

2010, als socis i altres docents interessats. Els cursos han estat de nova creació.

•Seminari de “Continguts digitals” a Terres de l’Ebre: durant el curs

2009-2010, els Serveis Territorials de Terres de l’Ebre ha organitzat un seminari

per d’acompanyament per a tots els centres de la zona participants en el Projecte

EduCAT1x1. El nombre de components del seminari ha anat variant a l’alça per que

durant e mateix curs acadèmic s’han anat produint diverses onades d’implantació

del projecte. Es va rebre i acceptar la proposta de coordinar-lo.

Tot això, si ens referim a la formació des d’un punt de vista més formal. Caldria tenir en

compte, a més, tot el gruix d’informacions, opinions i orientacions intercanviats de forma

més informal amb converses diverses entre companys/es, també formadors, i vinculats en

diversos graus al Projecte EduCAT1x1 i en la gestió de processos de formació. Pel seu propi

caràcter, el contingut d’aquestes converses es fa més difícil de traslladar al paper, però no per

això resulten de menor importància. Potser, en aquest àmbit, allò més destacat és la

informació rebuda i compartida mitjançant l’ús de xarxes socials, en especial de Twitter

(http://twitter.com/ArturTallada ). De forma complementària es llegeixen blocs i altres

webs de referència, i s’assisteix a jornades i/o conferències, per tal de mantenir un nivell

òptim d’actualització sobre el projecte i el seu desenvolupament. El Projecte EduCAT1x1 té

un desenvolupament permanent i ràpid. Estar al cas del seu desplegament i de les novetats

que es van succeint esdevé vital.


http://ecatalunya.gencat.cat

http://ecatalunya.gencat.cat

http://twitter.com/ArturTallada

http://twitter.com/ArturTallada



Seguiment de les accions preses en altres Comunitats Autònomes

El Projecte EduCAT1x1 és el nom que s’ha donat a Catalunya al projecte estatal Escuela 2.0 .

Cada Comunitat Autònoma ha orientat aquest projecte de la manera en que li ha semblat més

adient, dins uns marges d’acció, i això fa que hi hagi diferències apreciables en el

desplegament realitzat a cada territori.

També, cal dir, no tothom ha reaccionat de la mateixa manera ni agilitat a l’hora d’oferir una

formació en consonància al projecte. Dins d’aquestes limitacions, s’ha fet seguiment de les

propostes formatives que s’han desenvolupat en alguns dels territoris, com és el cas del País

Basc i Andalusia.

http://www.slideshare.net/eskola20/presentacion-jornada-eskola-2-0

http://www.eskola20.euskadi.net

http://blogsaverroes.juntadeandalucia.es/escuelatic20/2010/01/16/formacion-para-el-

profesorado-de-la-escuela-tic-20/

http://blogsaverroes.juntadeandalucia.es/escuelatic20/






http://blogsaverroes.juntadeandalucia.es/escuelatic20/2010/01/16/formacion-para-el-profesorado-de-la-escuela-tic-20/








DISSENY I DESENVOLUPAMENT DEL MODEL DE FORMACIÓ

El procés de disseny de l’activitat s’ha realitzat segons les fases que es descriuen tot seguit:

Conceptualització

La proposta de formació intensiva que s’elabora per a tots els centres d’educació secundària

de Terres de l’Ebre té la finalitat de complementar altres activitat de formació que es realitzen

en relació al Projecte EduCAT 1x1 (cursos telemàtics, cursos presencials emmarcats dins del

Pla de Formació de Centre, acompanyaments dels Serveis Educatius, ...).

En aquesta ocasió es vol realitzar una formació de proximitat, presencial i que tingui un

caràcter pràctic molt accentuant, estructurant-la en forma de tallers pràctics.

Per tal de facilitar l’assistència i, a la vegada, no interferir en l’activitat diària dels centres

educatius, es planifica per als dies 28, 29 i 30 de juny de 2010, i en la franja horària de 15:00 a

18:00. Es tracta de dies en que l’activitat acadèmica ja ha finalitzat, hi ha un espai de temps

suficient per tal d’assimilar els aspectes treballats en la formació, i a l’hora fer una projecció

d’intencions per al curs vinent. S’escull la franja de tarda per tal de no interferir amb altres

activitats de tancament de curs, com ara claustres, juntes d’avaluació i demés.

Disseny

Una vegada s’ha definit conceptualment el tipus d’activitat formativa, es passa a fer una

proposta inicial de temàtiques a tractar. La quantitat d’aspectes a considerar i susceptibles de

formar part de la formació, la diversitat de nivell i coneixements dels assistents i també la

limitació de temps i de recursos, porten a establir una proposta tancada de 10 tallers. Cada

taller tracta una temàtica relacionada directament amb el Projecte EduCAT 1x1. Es proposen

agafant com a base l’experiència acumulada en les activitats de formació prèvies, on s’ha

tingut ocasió de participar. També es fa ús de l’experiència formativa dels membres que

dissenyen l’activitat, i de les informacions que s’obtenen a través de la xarxa (presencial,

telemàtica, formal i informal) de contactes. S’ofereixen 10 tallers, i els participants han

d’escollir-ne 6 (prioritzant des de 6 fins a 1) segons les seves necessitats i/o interessos.

A banda de l’oferta de tallers, també es creen dos grups més que, per la seva naturalesa, es

constitueixen com a grups tancats tant pel que fa als seus components com pel que fa al

contingut formatiu. Un dels grups és el que està format pels coordinador TIC de centre.

Donat que es tracta de docents que a l’hora tenen assignades tasques de coordinació TIC, cal




un tractament diferencial dels continguts que es tractaran, per tal que puguin donar resposta

i/o actuar en conseqüència davant determinades situacions. Així doncs, en aquest grup, els

continguts tenen un component de caràcter més tècnic i es disposen en un itinerari tancat.

L’altre grup és el que està format per tots els components del grup impulsor dels diversos

centres educatius. El grup impulsor, en cada centre, està format per 4 o 5 docents, i

constitueixen l’òrgan que exerceix la coordinació, desplegament i concreció del Projecte

EduCAT1x1 en el propi centre educatiu. Normalment està composat per algun membre de

l’equip directiu i per aquells docents que tenen un cert recorregut d’innovació docent,

sobretot en l’àmbit de les TIC. Per a aquest grup també es va dissenyar un itinerari formatiu

tancat, amb continguts de caràcter més conceptual, amb detall de les fases d’implantació

previstes per al projecte, amb orientacions sobre la funció impulsora i dinamitzadora que

hauran de jugar en el propi centre, ...

Reprenent l’oferta de tallers, disponible per a tot el professorat (a excepció de coordinadors

TIC i components del grup impulsor), a continuació, es detallen breument els tallers oferts

amb el codi assignat:

- Moodle iniciació (MI) : aspectes bàsics per a aquelles persones que encara no

han tingut cap contacte, o que s’hi han aproximat de manera molt senzilla;

- Moodle aprofundiment (MII) : per aprofundir a nivell de gestió d’usuaris,

creació d’activitats i recursos, còpies de seguretat, ... dirigit a persones que ja

han treballat amb Moodle en els seus aspectes més bàsics;

- Pissarra Digital (PDI) : estratègies, recursos didàctics i metodològics per fer

un ús adequat de les pissarres digitals i les seves possibilitats;

- Blocs (B) : organització i gestió d’un bloc per tal d’utilitzar-lo com a ePortafoli,

en especial atenció a les possibilitats de publicació i control de continguts;

- Gestió de l’aula (GA) : recull de tots els aspectes relacionats amb una gestió

d’aula efectiva, aportant una major confiança als docents per al seu ús integrat

en les seves classes;

- Web 2.0 (W2) : repàs de les diverses aplicacions disponibles a la xarxa de

forma lliure, en especial atenció al RSS, wikis, blocs, eines de configuració del

navegador i l’univers Google.

- Projectes col∙laboratius (PC) : principals aspectes a tenir en compte a l’hora

de realitzar un projecte col∙laboratiu a l’aula i revisió de les possibilitats que

aquests aporten en l’àmbit del treball per competències; emmarcat tot en un

entorn digital;




- Multimèdia (M) : revisió de les diverses opcions disponibles a la web, però

també en forma de programari local, dins el camp multimèdia (imatge, so i

vídeo); no només pel que fa a edició, si no també afegint els portals de

referència per exposar-ho/compartir-ho;

- Tractament de la informació (TI) : llegir, interpretar, seleccionar, publicar,

difondre, ... tots ells són aspectes relacionats amb les capacitats bàsiques que

caldrà adquirir, i també ensenyar, per tal de moure’s dins d’aquest món digital;

- Xarxes socials (XS) : els darrers mesos s’han caracteritzat per l’explosió de les

xarxes socials virtuals. Aquest nou element caldrà anar-lo incorporant també a

la tasca docent. Ja hi ha algunes iniciatives com la de UOC a Facebook, o la

pròpia Ning d’EduCAT1x1. Cal conèixer què ens poden aportar des del punt de

vista educatiu.

Detecció de necessitats

Per tal de fer una estimació dels grups i de les temàtiques dels tallers que caldrà organitzar es

realitza un mailing massiu a tots els centres d’educació secundària de Terres de l’Ebre (Annex

7). En aquest correu s’explica en què consisteix la formació, i es demana una previsió de

tallers per a tots els docents que tinguin previsió d’assistir-hi (assignant un nombre de

prioritat, de l’1 al 6). Per tal de recollir-ho es creen dos formularis. Un per als components del

grup impulsor de cada centre, i un altre per a tots els docents d’aquests centres que estiguin

interessats en participar en els tallers. Per fer-ho s’utilitzen els formularis de Google Docs.

Les adreces on es troben són les següents:

Formulari per als components del grup impulsor:

https://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dEoyVEpWOVBSdGhpbHRzbHo3

cE5EZXc6MQ

Formulari d’inscripció als tallers per a tot el conjunt de professorat (veure Annex 3):

https://spreadsheets.google.com/viewform?hl=ca&formkey=dFhPcUtyVDF4UFhleWhD

bm5jaFRoWFE6MA#gid=0

Anàlisi de demandes

S’inicia una vegada es tanca la fase de recollida de demandes. Cal fer notar, però, que

l’entrada de demandes és un procés viu, on hi ha modificacions i noves peticions a diari. A

pesar d’aquesta circumstància, de forma paral∙lela, s’inicia l’assignació de tallers, segons les


https://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dEoyVEpWOVBSdGhpbHRzbHo3cE5EZXc6MQ




https://spreadsheets.google.com/viewform?hl=ca&formkey=dFhPcUtyVDF4UFhleWhDbm5jaFRoWFE6MA#gid=0






demandes rebudes i la disponibilitat de recursos de que es disposa. Per començar es disposen

de les peticions de 223 persones de 19 centres d’educació secundària. A l’Annex 4 es pot

veure, a mode d’exemple, una mostra de les dades recollides.

Es parteix de les demandes rebudes per tal de prioritzar i dimensionar de forma adequada el

conjunt de tallers que formaran part de l’oferta formativa. Per fer-ho es sumen les prioritats

rebudes per a cada temàtica, i s’ordenen per puntuació total i també per puntuació promig

(definida com la relació entre la puntuació total i el nombre de persones sol∙licitants).

MB MA PDI B GA W PC M TI XSPrioritat acumulada 850 432 699 546 792 408 364 367 397 221No interessa a ... 48 98 51 62 24 80 106 111 96 132Persones demanda 168 118 165 154 192 136 110 105 120 84Prioritat promig 5,1 3,7 4,2 3,5 4,1 3,0 3,3 3,5 3,3 2,6

Ordre segons la suma de prioritats Prioritat promig Ordre per prioritat promigMoodle introductori 850 5,1 1Gestió de l'aula 792 3,7 4PDI metodologia 699 4,2 2Blocs/ePortaflis 546 3,5 5Moodle avançat 432 4,1 3Web 2.0 408 3,0 7Tractament de la informació 397 3,3 6Eines multimèdia 367 3,5 5Projectes col·laboratius 364 3,3 6Xarxes socials 221 2,6 8

Ordre per prioritat promig Tallers assignats1. Moodle introductori 72. PDI metodologia 73. Moodle avançat 34. Gestió de l'aula 65. Blocs/ePortaflis Eines multimèdia 2 - 16. Projectes col·laboratius Tractament de la informació 2 - 17. Web 2.0 38. Xarxes socials 0

En base a aquesta anàlisi, tenint en compte la disponibilitat de recursos humans i materials,

i també la conveniència de conservar un cert equilibri entre les demandes rebudes i les

necessitats detectades en altres moments de l’estudi, es distribueixen els tallers per

temàtiques segons s’observa a la taula anterior (columna “Tallers assignats”).

Formació de grups

A partir d’aquest moment s’inicia la conformació dels grups. Aquest procés es porta a terme

tenint en compte l’ordre de preferència expressat per cada persona, i la disponibilitat de plaça




i formador en el taller indicat. Els tallers assignats a cada participant es poden visualitzar a

l’Annex 5.

Aquí el nombre de participants creix fins a 264 (d’un total de 19 centres educatius, 17

públics i 2 de concertats). Aquest augment bé donat per aquells docents que s’inscriuen fora

de termini, inscripcions per via telefònica i inscripcions massives a nivell de centre i

gestionades de forma centralitzada per l’equip directiu.

Pel que fa al grup de persones pertanyents al Grup Impulsor en centre, es registren 52

inscripcions. i 19 inscripcions en el grup específic de coordinadors TIC. El nombre total

d’inscrits a l’activitat de formació es de 335 participants.

La distribució de participants en els tallers és la que segueix en la següent taula:

Imatge 2: Distribució de tallers i grups

Activació oficial de l’activitat

Una vegada distribuïts els grups i els seus integrants s’assignen els formadors corresponents

(a la taula superior venen simbolitzats per les seves inicials, en blau). Es decideix que

l’activitat es realitzarà a la ciutat d’Amposta, per la seva disponibilitat d’infraestructures,

connectivitat i nombre de places d’aparcament. Uns 15 dies abans del seu inici s’activa

l’activitat de formació de manera oficial per tal que els participants puguin inscriure’s

degudament i tinguin el corresponent certificat d’assistència si fan un seguiment satisfactori

de la mateixa. Es realitza una reunió de formadors i es posa a disposició un espai Moodle en

obert per als materials (veure enllaços):


https://docs.google.com/present/edit?id=0ATtC5O2BMcI5ZGZ0czJrZGdfMWY1d25xOGQ4&hl=es




https://docs.google.com/present/edit?id=0ATtC5O2BMcI5ZGZ0czJrZGdfMWY1d25x

OGQ4&hl=es

http://agora.xtec.cat/tic-teb/moodle/course/view.php?id=101&topic=0#section-o






http://agora.xtec.cat/tic-teb/moodle/course/view.php?id=101&topic=0#

http://agora.xtec.cat/tic-teb/moodle/course/view.php?id=101&topic=0#



Resultats i conclusionsRESULTATS OBTINGUTS

La proposta de formació, un cop creada, organitzada i executada es va sotmetre a un judici

doble. Per una banda es va crear un formulari, dirigit als assistents, amb aquells ítems

(indicadors) que es van considerar més adients i que permetien copsar d’una manera senzilla

l’opinió de les persones implicades en primera instància. Aquest formulari es va elaborar en el

si del grup d’experts, de forma consensuada i seguint alguns dels paràmetres més habituals en

aquest tipus d’activitats. Per tal de porta-ho a terme es van utilitzar les eines de Google Docs.

Formulari de satisfacció:

https://spreadsheets.google.com/a/xtec.cat/viewform?hl=es&formkey=dGJMOGx

IazBzdnZVbmV0YTVOZGtQLVE6MA

Visionat de dades:

https://spreadsheets.google.com/ccc?key=0AjtC5O2BMcI5dGJMOGxIazBzdnZVb

mV0YTVOZGtQLVE&hl=es

Cal fer notar que no tots els assistents van respondre l’enquesta (es va oferir de forma

opcional). De tota manera es considera que les 98 respostes (29,25% dels assistents) són una

mostra prou bona com per a donar fiabilitat a les dades i conclusions que se’n derivin.

El segon nivell de valoració es va realitzar en una darrera reunió de tancament del grup

d’experts. S’hi van tractar tant els aspectes organitzatius, com els recursos utilitzats, aspectes

de connectivitat, comunicacions informals dels assistents, funcionalitat dels continguts oferts,

metodologies posades en escena, .... La valoració realitzada pel grup d’experts va ser molt

bona i satisfactòria, en tant i en quant no es van produir incidents remarcables, des del punt

de vista organitzatiu i, per altra banda, s’havia aconseguit un a mobilització i èxit d’assistència

força remarcable, amb representació de tots els centres educatius de la zona participants del

projecte en els diversos grups específics (grup tic, grup impulsor i grup de docents d’aula).

És mostra tot seguit, el buidatge de les dades obtingudes mitjançant el formulari.


https://spreadsheets.google.com/a/xtec.cat/viewform?hl=es&formkey=dGJMOGxIazBzdnZVbmV0YTVOZGtQLVE6MA




https://spreadsheets.google.com/ccc?key=0AjtC5O2BMcI5dGJMOGxIazBzdnZVbmV0YTVOZGtQLVE&hl=es






Perfils dels participants

Nom del centre Nom del centre |Num respostes | %

Num assistents

Taula 1 (indicador 1):Centre de procedència

Gràfic 1 (indicador 1):Centre de procedència




Gènere Gènere |Num respostes | %

Num respostes

Taula 2 (indicador 2):Gènere dels assistents

Gràfic 2 (indicador 2):Gènere dels assistents

Nivell de docència Nivell docència |Num respostes | %

Num respostes

Taula 3 (indicador 3):Nivell en el qual s’imparteix docència

Gràfic 3 (indicador 3):Nivell en el qual s’imparteix docència

Titularitat del centre Titularitat | Num respostes | %

Num respostes

Taula 4 (indicador 4):Titularitat del centre

Gràfic 4 (indicador 4):Titularitat del centre




Nivell formatiu Nivell form. |Num respostes | %

Taula 6 (indicador 6):Nivell formatiu dels participants

Gràfic 6 (indicador 6):Nivell formatiu dels participants

Num respostes

Temps en actiu Temps en actiu |Num respostes | %

Num respostes

Taula 7 (indicador 7):Temps en actiu

Gràfic 7 (indicador 7):Temps en actiu

Comarca Comarca | Num respostes | %

Num respostes

Taula 5 (indicador 5):Comarca de procedència

Gràfic 5 (indicador 5):Comarca de procedència




Ítems referents al Taller 1

Gràfic 8 (indicador 8): Distribució de tallers 1r dia

Taula 8 (indicador 8): Distribució de tallers 1r dia

Num demandes

Nom del Taller Nom Taller | Demandes | %

Num respostes Grau acord |Num respostes | %

Grau acord

Taula 9 (indicador 9):Grau d’adequació dels continguts abordats per assolir els objectius

Gràfic 9 (indicador 9):Grau d’adequació dels continguts abordats per assolir els objectius





Grau acord

Taula 10 (indicador 10):Adequació de les estratègies metodològiques emprades

Gràfic 10 (indicador 10):Adequació de les estratègies metodològiques emprades


Grau acord

Taula 11 (indicador 11):Adequació del material de suport utilitzat

Gràfic 11 (indicador 11):Adequació del material de suport utilitzat

Num de respostes Grau acord |Num respostes | %

Grau acord

Taula 12 (indicador 12):Domini dels continguts per part de la

persona formadora

Gràfic 12 (indicador 12):Domini dels continguts per part de la

persona formadora





Grau acord

Taula 13 (indicador 13):Valoració de la capacitat de comunicació

per part de la persona formadora

Gràfic 13 (indicador 13):Valoració de la capacitat de comunicació



Gràfic 14 (indicador 14): Distribució de tallers 2n dia

Taula 14 (indicador 14): Distribució de tallers 2n dia

Nombre de demandes






Grau acord




Grau acord




Grau acord

Taula 17 (indicador 17):Adequació del material de suport

utilitzat

Gràfic 17 (indicador 17):Adequació del material de suport

utilitzat





Grau acord


persona formadora


persona formadora


Grau acord









Gràfic 20 (indicador 20): Distribució de tallers 3r dia

Taula 20 (indicador 20): Distribució de tallers 3r dia

Num demandes



Grau acord







Grau acord




Grau acord

Taula 23 (indicador 23):Adequació del material de suport

utilitzat

Gràfic 23 (indicador 23):Adequació del material de suport

utilitzat


Grau acord


persona formadora


persona formadora





Grau acord





Aspectes globals sobre l’organització


Grau acord

Taula 26 (indicador 26):Informació prèvia sobre l’activitat

formativa

Gràfic 26 (indicador 26):Informació prèvia sobre l’activitat

formativa


Grau acord

Taula 27 (indicador 27):Adequació d’horaris

Gràfic 27 (indicador 27):Adequació d’horaris





Grau acord

Taula 28 (indicador 28):Adequació de dates

Gràfic 28 (indicador 28):Adequació de dates


Grau acord

Taula 29 (indicador 29):Adequació del lloc

Gràfic 29 (indicador 29):Adequació del lloc


Grau acord

Taula 30 (indicador 30):Valoració de l’ambient de treball

Gràfic 30 (indicador 30):Valoració de l’ambient de treball




Avaluació global de l’activitat formativa


Grau acord

Taula 31 (indicador 31):Grau d’aplicació dels aprenentatges

adquirits

Gràfic 31 (indicador 31):Grau d’aplicació dels aprenentatges

adquirits


Grau acord

Taula 32 (indicador 32):Funcionalitat de la formació per a la

millora de la pràctica educativa

Gràfic 32 (indicador 32):Funcionalitat de la formació per a la

millora de la pràctica educativa


Grau acord

Taula 33 (indicador 33):Resposta dels objectius a les necessitats

formatives

Gràfic 33 (indicador 33):Resposta dels objectius a les necessitats

formatives





Grau acord

Taula 34 (indicador 34):Valoració global de l’acció formativa

Gràfic 34 (indicador 34):Valoració global de l’acció formativa

Num respostes Grau assol. |Num respostes | %

Grau acord

Taula 35 (indicador 35):Grau d’assoliment dels objectius

Gràfic 35 (indicador 35):Grau d’assoliment dels objectius




CONCLUSIONS

Tot seguit, a partir dels resultats obtinguts i en relació als objectius fixats en el treball, les

conclusions que se’n deriven són (els indicadors que s’enumeren a continuació corresponen

als gràfics i taules que tenen el mateix nombre):


projecte EduCAT1x1.

A partir de la lectura dels indicadors 9, 15, 21, 31, 32 i 33 es considera que l’objectiu 1 s’ha

aconseguit en un grau alt, així com l’adequació de continguts a les necessitats del moment. La

lectura dels indicadors mostra una unanimitat pel que respecta a l’adequació de continguts de

la proposta. Per tant, d’aquí se’n dedueix que s’han detectat correctament les necessitats

formatives dels docents implicats en el Projecte EduCAT1x1.


que participen del programa .

A banda de conèixer els recursos tècnics de que disposen els centres educatius en relació al

projecte, era necessari conèixer la seva disponibilitat temporal. Des d’aquesta perspectiva es

detecta que l’objectiu 2 no s’acompleix de forma prou satisfactòria. A l’indicador 26

s’evidencia que un altre aspecte a millorar és la informació posada a disposició de forma

prèvia, durant la fase d’elaboració de la proposta. Uns altres indicadors que fan incís en la no

consecució d’aquest objectiu, i en la clara necessitat de millora són els indicadors 27 i 28,

que fan referència a les dates i horaris proposats. Es podria buscar una possible explicació en

el fet que són aquestes les dates en les que s’inicia període vacacional, i l’activitat formativa es

veu com una ingerència per alguns dels participants.

Pel que fa als espais on es va realitzar la formació (centres educatius, aules, zones

d’aparcament, ....) es consideren del tot adequats, tal i com s’aprecia a l’indicador 29.





docents dels centres educatius que participen del Projecte EduCAT1x1.

Tant dels indicadors 10, 16, i 22, que fan referència a les estratègies metodològiques que

s’han emprat, com dels indicadors 11, 17 i 23, que afecten als materials que s’han utilitzat

com a suport, se’n dedueix un alt grau d’adequació. Per tant, la reunió de coordinació de

formadors que es va realitzar de forma prèvia va resultar efectiva pel que fa a metodologia i

materials.

L’equip de formadors ha estat avaluat de forma molt positiva, tant pel que respecta al domini

mostrat en els continguts (indicadors 12, 18 i 24), com també pel que respecta a la seva

capacitat de comunicar amb els participants (indicadors 13, 19 i 25).

Els assistents expressen, en un grau elevat, l’aplicabilitat dels aprenentatges adquirits

(indicador 31) i la funcionalitat de la formació per a la millora de la pràctica educativa

(indicador 32)

La valoració global de l’acció formativa (indicador 34) i el grau d’assoliment dels objectius

d’aquesta (indicador 35) es valora de forma molt satisfactòria.

Per tancar, a mode de resum, i tenint en compte que sempre hi ha aspectes i punts de millora:

LIMITACIONS I LÍNIES DE TREBALL FUTURES

El Projecte EduCAT1x1, tal i com està dissenyat des d’un punt de vista conceptual, ofereix

poques certeses al voltant del seu desenvolupament. Per dir-ho clar i ras, no es tracta d’un

projecte “a l’ús”, on hom esperaria trobar aquells aspectes comuns a un treball estructurat

sota alguna de les metodologies de treball per projectes (diagrama de Gantt, mètode PERT,

mètode de cadena crítica, mètode PRINCE2, ...), on es defineixen amb una certa previsió els

calendaris d’execució, recursos necessaris, objectius a assolir, fases i subfases, ...

Es considera que, amb els recursos disponibles i amb les circumstàncies inherents

al propi Projecte EduCAT1x1, el model de formació proposat i dirigit de forma

especial als centres d’educació secundària que participen del projecte, ha donat

resposta de forma satisfactòria als objectius plantejats en el moment del seu

plantejament.




Es tracta més aviat d’un desenvolupament en el que, seguint els principis de la innovació

oberta, es van ressolen els problemes, realitzant les adaptacions oportunes i decidint els

següents passos a donar, a mesura que es va avançant. No cal dir que això és una limitació

important, en tant i en quant es tradueix en una certa improvisació i una incertesa sobre la

seva execució. També afecta de forma directa a les previsions i accions a prendre. El camp de

la formació del professorat es veu molt influenciat per aquest fet.

Per tant, és sota aquesta perspectiva on cal emmarcar la proposta de formació desenvolupada.

Uns pocs mesos després hi ha altres elements que possiblement, en cas de reeditar-se la

proposta, caldria incorporar. El tractament dels estàndards educatius i l’anàlisi dels aspectes

relacionats amb les plataformes virtuals d’ensenyament-aprenentatge, en són exemples clars.

Anomenarem a aquesta limitació com “limitació d’informació i previsió de projecte”.

Un altre aspecte limitant és el que afecta als recursos. A diferents nivells. Per una banda la

proposta de tallers es va estructurar amb un nombre finit. Es feia necessari buscar un equilibri

entre la diversitat de necessitats que podien evidenciar-se en el moment de demanar parer al

conjunt de docents de secundària de Terres de l’Ebre, i el nombre de tallers que es podien

organitzar (en base als recursos tant materials, com econòmics i de formadors disponibles). A

banda, també cal nomenar que no tots els docents en el moment de la formació disposaven del

seu ordinador UMPC. La raó és que en molts casos la distribució es va realitzar en els mesos

d’estiu de 2010, per tal de tenir-ho tot a punt en el nou curs, a setembre. Hagués estat

interessant poder introduir continguts relacionats amb el control, funcionament i gestió de la

pròpia màquina. També, com a “limitació de recursos”, es pot anomenar la manca de

condicionament dels centres educatius en relació al Projecte EduCAT1x1. Si bé es van escollir

dos centres (INS Ramon Berenguer IV i INS Montsià, d’Amposta) que ja participaven de la

fase prèvia de pilotatge, no tenien la totalitat d’espais, estructura de xarxa i línies de dades,

adaptades en la seva totalitat. Novament, aquestes obres de condicionament, el Projecte

EduCAT1x1 les va realitzar l’estiu de 2010.

La tercera categoria d’aspectes limitants són els que es posarien dins de “limitacions de

caràcter temporal”. També n’hi ha de diversos. Un és que fa referència a la durada de

l’activitat formativa. No és suficient tres dies de formació, per molt intensiva que aquesta

sigui, per a preparar als docents respecte al Projecte EduCAT1x1. Aquest aspecte no és únic

d’aquest cas. En qualsevol matèria, tres dies de formació, no són suficients per produir els

canvis de consciència i/o actitud necessaris. Es necessita una acció més dilatada amb el temps

i de més llarg abast. Un altre és el que fa referència al calendari. Plantejar una activitat de

caràcter tant general a una zona educativa, xoca de ple amb la disposició de dates i hores dels




docents. Aquest fet ja determina molts aspectes de la proposta de formació i en limita

clarament les possibilitats.

El desenvolupament d’una proposta de formació per al conjunt dels docents participants en el

Projecte EduCAT1x1, adaptada al moment i circumstància de desenvolupament del projecte,

permet albirar un seguit de línies futures de treball. Les més destacades són les que

segueixen:

•Seguiment de la trajectòria formativa dels docents participants en el Projecte

EduCAT1x1. Una vegada desenvolupada una proposta de formació inicial, envers el

projecte, amb el temps, els docents aniran realitzant activitats de formació en funció de

les necessitats pròpies viscudes. D’aquesta manera, és fàcil, que cadascun d’ells vagi

generant, en dos o tres cursos, el seu propi pla de formació. El seguiment d’aquestes

trajectòries formatives constituiria una futura línia de treball.

•Relacionat amb l’anterior, però amb la suficient independència i importància, és el

seguiment dels PFC’s (Plans de Formació en Centre). Es tracta de les previsions de

formació que fan els propis centres educatius a tres anys vista. Cadascun d’ells es troba

en el seu estadi d’execució, però donat que en els propers tres anys, tots ells els hauran

de refer, es podria seguir la incidència que el Projecte EduCAT1x1 tindrà en les seves

previsions/demandes de formació futures. I en aquest punt, amb un seguiment i atenció

especial als processos de transferència de la formació, que en aquest cas per normativa

caldrà implementar.

•Una altra possible línia d’estudi seria la que afectaria a l’evolució de continguts. Amb el

temps hi haurà nous aspectes a considerar i altres que perdran importància. Aspectes

relacionats amb l’ús dels estàndards educatius (LOM, SCORM, Dublin Core, Common

Cartridge, ...), aspectes relacionats amb processos d’acompanyament més

personalitzats i fonamentats en el Coaching, la irrupció de comunitats d’aprenentatge

temàtiques, ... són alguns dels que ara són més evidents.

•L’evolució de les plataformes virtuals d’ensenyament-aprenentatge (acabades

d’irrompre a escena), i la tipologia de materials que posen a disposició, sota el concepte

de llibres digitals. En relació a aquesta, també cal considerar els materials elaborats pels

propis docents. Estudiar-ne la seva evolució i adaptació al nou entorn és una altra línia

de treball futur.




•Les metodologies posades en joc es veuran afectades per aquest entorn, tan enriquit

tecnològicament. Actualment ja s’està començant a parlar de metodologies actives i

focalitzades en l’adquisició de competències. Més centrades en el procés que no pas en

els resultats finals. El repte serà conjugar aquest canvi amb el desplegament del Projecte

EduCAT1x1.

•Estudi dels canvis en els processos d’avaluació. Aquesta deixarà de ser finalista per a

tenir un caràcter més sumatiu. Es tracta d’una ocasió per a posar en pràctica aspectes

d’autoavaluació, coavaluació, avaluació per competències, ...




Bibliografia❖ Agelet, J. i col·laboradors (2001). Estratégias organizativas de aula. Propuestas para

atender a la diversidad. Editorial Graó.

❖ Arbós, A. i Vidal M.C. (1997). Evolució, concepte i fonaments de la investigació educativa. Col·lecció “Temes Universitaris”. EDIUOC (Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya).

❖ Barba, C i Capella, S; (coordinadors) i col·laboradors (2010). Ordinadors a les aules. La clau és la metodologia. Editorial Graó.

❖ Barberà, E; Mauri, T.; Onrubia, J. (coordinadors) i col·laboradors (2008). Cómo valorar la calidad de la enseñanza basada en las TIC. Editorial Graó.

❖ Bates, A. W. T. (2001). Cómo gestionar el cambio tecnológico. Edisa Editorial.

❖ Casamayor, G. (coord.) i col·laboradors (2008). La formación on-line. Editorial Graó.

❖ Chesbrough H. W. (2009). Innovacion abierta. Plataforma Editorial Barcelona.

❖ Cross, J. (2007). Informal learning. Ed. Pfeiffer.

❖ Gros, B. (2000). El ordenador invisible. Gedisa Editorial.

❖ Hernández, A. (2007). 14 ideas clave. El trabajo en equipo del profesorado. Editorial Graó.

❖ Imbernón, F. (2007). 10 ideas clave. La formación permanente del profesorado. Editorial Graó.

❖ Iranzo, P. (2009). Innovando en edicación. Formarse para cambiar: un viaje personal. Eramus Ediciones.

❖ Olivé, V. i col·laboradors (2010). PNL & Coaching. Rigden Institut Gestalt.

❖ Ponti, F. (2009). Innovacció. Editorial Granica.

❖ Sanmartí, N. 10 ideas clave. Evaluar para aprender. Editorial Graó.

❖ Snyder, I; (compiladora) (2002). Alfabetismos digitales. Comunicación, innovación y Educación en la era electrónica. Ediciones Aljibe.




Webgrafia❖ Adell, J. (1997). “Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologías de la

i n f o r m a c i ó n ” . C o n s u l t a t e l 2 0 d e s e t e m b r e d e 2 0 1 0 a l ’ a d r e ç a : http://www.uib.es/depart/gte/revelec7.html

❖ Adell, J. (2010). Web personal. Consultat el 20 de setembre de 2010 a l’adreça: http://elbonia.cent.uji.es/jordi/

❖ Bates, T. (2010). Web personal. Consultat el 20 de setembre de 2010 a l’adreça: http://www.tonybates.ca/

❖ Burbules, N. C. (2010). Web personal. Consultat el 20 de setembre de 2010 a l’adreça: http://faculty.ed.uiuc.edu/burbules/

❖ Carro, L; (2001). “Métodos de Investigación Educativa”. Consultat el 20 de setembre de 2010 a l’adreça: http://www.doe.uva.es/metodos

❖ Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (2006). “Arquitectura TIC per a l ’ e d u c a c i ó ” . C o n s u l t a t e l 2 0 d e s e t e m b r e d e 2 0 1 0 a l ’ a d r e ç a : http://www.xtec.cat/agenda/areatic.pdf

❖ Departament d'Educació i Universitats, i Departament de la Presidència (2008). “ Projecte H e u r a ” . C o n s u l t a t e l 2 0 d e s e t e m b r e d e 2 0 1 0 a l ’ a d r e ç a : http://www.xtec.net/tic-voc/Documents/heuravoc.pdf

❖ Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (2009). “Signatura del conveni E s c o l a 2 . 0 ” . C o n s u l t a t e l 2 0 d e s e t e m b r e d e 2 0 1 0 a l ’ a d r e ç a : http://tinyurl.com/35h97c9

❖ Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (2009). “Projecte EduCAT1x1”. Consultat el 20 de setembre de 2010 a l’adreça: http://tinyurl.com/3ajmdn4

❖ Downes, S. (2010). Web personal. Consultat el 20 de setembre de 2010 a l’adreça: http://www.downes.ca/

❖ EDUTEC (2010). “Blog de la Asociación EDUTEC sobre Tecnología Educativa”. Consultat el 20 de setembre de 2010 a l’adreça: http://gte2.uib.es:16080/edutec_blog/

❖ Freire, J. (2007). “Rutas para la innovación abierta”. Consultat el 20 de setembre de 2010 a l’adreça: http://nomada.blogs.com/jfreire/2007/03/rutas_para_la_i.html


http://www.uib.es/depart/gte/revelec7.html

http://www.uib.es/depart/gte/revelec7.html

http://elbonia.cent.uji.es/jordi/

http://elbonia.cent.uji.es/jordi/



http://faculty.ed.uiuc.edu/burbules/

http://faculty.ed.uiuc.edu/burbules/

http://www.doe.uva.es/metodos/

http://www.doe.uva.es/metodos/

http://www.xtec.cat/agenda/areatic.pdf

http://www.xtec.cat/agenda/areatic.pdf

http://www.xtec.net/tic-voc/Documents/heuravoc.pdf

http://www.xtec.net/tic-voc/Documents/heuravoc.pdf

http://tinyurl.com/35h97c9

http://tinyurl.com/35h97c9

http://tinyurl.com/3ajmdn4

http://tinyurl.com/3ajmdn4



http://gte2.uib.es:16080/edutec_blog/

http://gte2.uib.es:16080/edutec_blog/

http://nomada.blogs.com/jfreire/2007/03/rutas_para_la_i.html

http://nomada.blogs.com/jfreire/2007/03/rutas_para_la_i.html



❖ IMAE - GIODE (2009). “Projecte EduCAT1x1”. Consultat el 20 de setembre de 2010 a l’adreça: http://imae.wikispaces.com/Projecte+1x1

❖ Martínez Miguelez, Miguel (2006). “Validez y confiabilidad en la metodología cualitativa. P a r a d ì g m a ” . C o n s u l t a t e l 2 0 d e s e t e m b r e d e 2 0 1 0 a l ’ a d r e ç a : http://www.scielo.org.ve/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1011-22512006000200002&lng=es&nrm=iso

❖ Ministerio de Educación de España (2009). “Distribució pressupostària para el Programa Escuela 2.0 para el 2009”. Consultat el 20 de setembre de 2010 a l’adreça: http://www.educacion.es/horizontales/prensa/notas/2009/07/escuela-20.html

❖ Ministerio de Educación de España (2009). “Los responsables de TIC de las CCAA aseguran que el programa Escuela 2.0 es compatible con sus planes”. Consultat el 20 de s e t e m b r e d e 2 0 1 0 a l ’ a d r e ç a : http://www.educacion.es/horizontales/prensa/notas/2009/05/reunion-tecnicos-tic.html

❖ Ministerio de Educación de España (2009). “El programa Escuela 2.0 dotará a 400.000 alumnos y 20.000 profesores y digitalizará 14.400 aulas durante el curso 2009/2010”. C o n s u l t a t e l 2 0 d e s e t e m b r e d e 2 0 1 0 a l ’ a d r e ç a : http://www.educacion.es/horizontales/prensa/notas/2009/09/escuela2p0.html

❖ Ministerio de Educación de España (2009). “Aprobada la distribución de un crédito complementario de seis millones para la implantación del Programa Escuela 2.0”. C o n s u l t a t e l 2 0 d e s e t e m b r e d e 2 0 1 0 a l ’ a d r e ç a : http://www.educacion.es/horizontales/prensa/notas/2009/12/fondos-2p0.html

❖ Ministerio de Educación de España (2009). “El Ministerio de Educación y Microsoft alcanzan un acuerdo de colaboración en el marco del Programa Escuela 2.0”. Consultat el 2 0 d e s e t e m b r e d e 2 0 1 0 a l ’ a d r e ç a : http://www.educacion.es/horizontales/prensa/notas/2009/12/microsoft.html

❖ Ministerio de Educación de España (2010). “El Ministro de Educación expone ante el Parlamento Europeo las prioridades del Gobierno en materia educativa”. Consultat el 20 d e s e t e m b r e d e 2 0 1 0 a l ’ a d r e ç a : http://www.educacion.es/horizontales/prensa/notas/2010/01/gabilondo-bruselas.html

❖ Obea Research Group - Mondragon Unibersitatea (2007). “Innovación abierta. Más allá de la innovación tradicional”. Consultat el 20 de setembre de 2010 a l’adreça: http://www.emotools.com/static/upload/files/obeainnovabrt.pdf




http://www.scielo.org.ve/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1011-22512006000200002&lng=es&nrm=iso




http://www.educacion.es/horizontales/prensa/notas/2009/07/escuela-20.html

http://www.educacion.es/horizontales/prensa/notas/2009/07/escuela-20.html

http://www.educacion.es/horizontales/prensa/notas/2009/05/reunion-tecnicos-tic.html




http://www.educacion.es/horizontales/prensa/notas/2009/09/escuela2p0.html

http://www.educacion.es/horizontales/prensa/notas/2009/09/escuela2p0.html

http://www.educacion.es/horizontales/prensa/notas/2009/12/fondos-2p0.html

http://www.educacion.es/horizontales/prensa/notas/2009/12/fondos-2p0.html

http://www.educacion.es/horizontales/prensa/notas/2009/12/microsoft.html

http://www.educacion.es/horizontales/prensa/notas/2009/12/microsoft.html

http://www.educacion.es/horizontales/prensa/notas/2010/01/gabilondo-bruselas.html

http://www.educacion.es/horizontales/prensa/notas/2010/01/gabilondo-bruselas.html

http://www.emotools.com/static/upload/files/obeainnovabrt.pdf

http://www.emotools.com/static/upload/files/obeainnovabrt.pdf



❖ Presidencia del Gobierno de España (2009). “Plan E - Programa Escuela 2.0”. Consultat el 20 de setembre de 2010 a l’adreça: http://www.plane.gob.es/escuela-20/

❖ Tallada, A. (2009). “Línia de temps del desenvolupament EduCAT1x1”. Consultat el 20 de setembre de 2010 a l’adreça: http://www.dipity.com/atallada

❖ Wikipedia (2010). Definició de “Innovación abierta”. Consultat el 20 de setembre de 2010 a l’adreça: http://es.wikipedia.org/wiki/Innovaci%C3%B3n_abierta




http://www.dipity.com/atallada

http://www.dipity.com/atallada

http://es.wikipedia.org/wiki/Innovaci%C3%B3n_abierta

http://es.wikipedia.org/wiki/Innovaci%C3%B3n_abierta



Annexos




ANNEX 1: PROGRAMA DE LA FORMACIÓ ESPECÍFICA PER ALS MEMBRES DELS SERVEIS EDUCATIUS




ANNEX 2: PROPOSTA DE FORMACIÓ EDUCAT1X1 (CURS EN CENTRE)

Continguts4. Pissarra digital interactiva (1 sessió)

a) Què és una pissarra digital interactivab) La PDI com a macro pantallac) Ús d’eines pròpies de la PDI: punters, traçadors, ...d) Ús avançat de la PDI.

3. Plataformes digitals (2 sessions)a) Què sónb) Elementsc) Gestió de contingutsd) Gestió d’activitatse) Eines avançades

i) Planificacióii) Comunicacióiii) Tutoritzacióiv) Seguiment

f) Moodleg) Empúries: funcions avançades de control i gestió

4. Materials, entorns i altres eines digitals (2 sessions)a) Llibres de textb) Altres continguts educatiusc) Continguts d’edutainmentd) Blocse) Wikisf) RSSg) Xarxes socials: Facebook, Twitter, ...h) Youtubei) Presència institucional del Departament a la xarxaj) Internet segurak) L’espai d’acompanyament i formació eduCat1x1

Objectius12.Tenir tres sessions (una per trimestre), descrites, que comporten l’ús de pissarra

digital (objectius, recursos utilitzats, exercicis relacionats, criteris d’avaluació, atenció a la diversitat, ...)

13.Elaborar una bastida bàsica d’estructura d’unitat didàctica, amb els diversos elements que la composen.

14.Descripció/construcció (a nivell d’iniciació) de l’Entorn Personal d’Aprenentatge propi.




ANNEX 3: QÜESTIONARI DE DETECCIÓ INICIAL DE NECESSITATS FORMATIVES




ANNEX 4: MOSTRA DELS RESULTATS OBTINGUTS

Sol·licitud Centre MI MII PDI B GA W2 PC M TI XSSol·licitud 1 Centre A 1 6 5 2 4 3Sol·licitud 2 Centre B 6 3 4 5 2 1Sol·licitud 3 Centre B 6 5 4 3 2 1Sol·licitud 4 Centre B 6 5 4 3Sol·licitud 5 Centre B 6 1 5 4 3 2Sol·licitud 6 Centre B 6 5 2 4 3 1Sol·licitud 7 Centre B 6 5 1 4 3 2Sol·licitud 8 Centre C 5 6 4 3Sol·licitud 9 Centre C 5 6 4 3

Sol·licitud 10 Centre D 6 5 4 3 2 1Sol·licitud 11 Centre C 4 6 5 3Sol·licitud 12 Centre C 4 6 1 5Sol·licitud 13 Centre C 6 6 6 6 6Sol·licitud 14 Centre C 6 5Sol·licitud 15 Centre E 3 5 5 2 5 3 3 2 2 2Sol·licitud 16 Centre B 6 5 4 6 6 5 5 4 6 5Sol·licitud 17 Centre F 5 4 3 2 6 1Sol·licitud 18 Centre E 5 4 6 5 4 5 5 5Sol·licitud 19 Centre F 4 2 5 4 2 2 1Sol·licitud 20 Centre E 6 5 4 1 3Sol·licitud 21 Centre E 6 5 1 4 3 2Sol·licitud 22 Centre E 5 1 3 6 4 2Sol·licitud 23 Centre C 6 5 4 4 3 2 1 1Sol·licitud 24 Centre C 6 4 6 6Sol·licitud 25 Centre B 6 1 5 3 2 4Sol·licitud 26 Centre G 1 6 3 5 4 2Sol·licitud 27 Centre C 6 5 1 4 3 2Sol·licitud 28 Centre G 6 3 5 2 1 4Sol·licitud 29 Centre B 6 5 4 3 1 2Sol·licitud 30 Centre E 6 1 5 4 3 2Sol·licitud 31 Centre H 2 1 6 3 4 3 5 4Sol·licitud 32 Centre C 6 4 2 5 3 1Sol·licitud 33 Centre B 6 5 4 3 2 1Sol·licitud 34 Centre B 5 6 6 6 5 1 5 5 6 4Sol·licitud 35 Centre B 6 2 1 5 4 3Sol·licitud 36 Centre G 6 5 4 1 3 2Sol·licitud 37 Centre I 6 5 6 5 5 5Sol·licitud 38 Centre G 6 4 5 3 2 1Sol·licitud 39 Centre J 6 5 1 4 3 2Sol·licitud 40 Centre F 6 6 6 6 5 6 6 5 5 5




ANNEX 5; TAULA D’ASSIGNACIÓ DE TALLERS A PARTIR DE LES DEMANDES REBUDES

Docent Centre MI MII PDI B GA W2 PC MU TI XS DIA 1 DIA 2 DIA 3Docent 1 Centre A 5 1 1 6 4 2 3 B1 MB4 GA6Docent 2 Centre A 6 4 5 3 2 1 PDI3 GA3 MA3Docent 3 Centre A 6 4 5 3 2 1 GA1 PDI4 MA3Docent 4 Centre A 6 4 5 2 4 1 B1 GA3 MA2Docent 5 Centre A 6 3 4 5 2 1 B1 MA1 GA5Docent 6 Centre A 6 2 4 5 1 3 B1 MA1 GA5Docent 7 Centre A 6 1 5 2 3 4 MB1 MA1 PDI7Docent 8 Centre A 6 1 5 2 3 4 MB2 MA1 PDI7Docent 9 Centre A 6 1 5 2 4 3 MB1 GA4 PDI7

Docent 10 Centre B 3 4 6 2 1 5 B1 PDI4 GA6Docent 11 Centre B 6 5 4 3 PC1 GA3 B3Docent 12 Centre B 6 4 5 2 3 B1 GA3 MA2Docent 13 Centre B 6 3 4 5 PC1 GA3 PDI6Docent 14 Centre B 5 6 4 PC1 GA3 PDI6Docent 15 Centre B 6 5 4 PC1 GA3 PDI6Docent 16 Centre C 6 1 5 2 3 4 GA1 PDI5 W3Docent 17 Centre C 6 1 2 5 4 3 W1 MA1 W3Docent 18 Centre C 4 2 6 5 1 3 PDI3 GA3 PC3Docent 19 Centre C 6 5 1 2 3 PC1 MA1 GA5Docent 20 Centre C 6 4 5 3 1 2 MB3 PDI4 B3Docent 21 Centre C 2 6 5 4 3 1 5 PDI1 MA1 B3Docent 22 Centre C 5 6 1 2 3 5 4 PC1 PDI5 MA3Docent 23 Centre C 1 4 MB1 MA1 PC3Docent 24 Centre D 6 5 4 3 2 1 MB2 PDI4 MA3Docent 25 Centre D 6 5 4 3 2 1 1 MB2 PDI4 MA3Docent 26 Centre D 6 5 4 3 2 1 MB2 MA1 PDI6Docent 27 Centre D 6 5 4 3 2 1 MB3 MA1 PDI6Docent 28 Centre D 6 5 4 3 2 1 MB3 MA1 PDI6Docent 29 Centre D 6 5 4 3 2 1 MB3 MA1 PDI6Docent 30 Centre D 6 5 4 3 2 1 MB3 MA1 PDI6Docent 31 Centre D 6 5 4 3 2 1 MB2 PDI4 MA3Docent 32 Centre D 6 5 4 3 2 1 MB2 PDI4 MA3Docent 33 Centre D 6 5 4 3 2 1 MB1 PDI4 MA3Docent 34 Centre D 6 5 4 3 2 1 MB2 PDI4 MA3Docent 35 Centre D 6 5 4 3 2 1 MB2 PDI4 MA3Docent 36 Centre D 6 5 4 3 2 1 MB2 PDI4 MA3Docent 37 Centre D 6 5 4 3 2 1 MB3 PDI5 MA2Docent 38 Centre D 6 5 4 3 2 1 MB1 PDI5 MA2Docent 39 Centre D 6 5 4 3 2 1 MB1 PDI5 MA2Docent 40 Centre D 6 5 4 3 2 1 MB1 PDI5 MA2Docent 41 Centre E 6 5 4 3 PDI1 MA1 GA6Docent 42 Centre E 6 5 4 3 PDI1 MA1 GA6Docent 43 Centre E 6 5 4 3 M1 PDI5 MA3Docent 44 Centre E 6 5 4 3 PDI2 GA4 MA3Docent 45 Centre E 6 5 4 3 PDI2 GA4 MA3Docent 46 Centre E 6 5 4 3 MB2 GA4 PDI7Docent 47 Centre E 6 5 4 3 MB2 GA4 PDI7Docent 48 Centre F 6 6 6 6 5 6 6 5 5 5 MB1 TI PDI6




Docent 49 Centre F 4 5 3 3 3 5 4 4 3 3 PC1 MB7 MA2Docent 50 Centre F W1 TI PDI7Docent 51 Centre F 6 5 4 4 2 3 B1 MB5 GA6Docent 52 Centre F 6 5 4 2 1 3 MB3 GA4 PDI7Docent 53 Centre F 6 5 2 4 1 3 2 2 2 2 MB3 MA1 B3Docent 54 Centre F 4 5 1 6 3 2 W1 B2 MA3Docent 55 Centre F 4 2 5 4 2 2 1 PDI1 MB4 B3Docent 56 Centre F 6 1 5 4 3 2 MB1 GA4 PDI7Docent 57 Centre F 5 4 3 2 6 1 PC1 MB5 MA2Docent 58 Centre F 1 2 3 4 5 6 W1 GA3 PC3Docent 59 Centre F 1 2 4 5 6 W1 GA4 PC3Docent 60 Centre F 1 2 3 6 4 5 GA1 W2 PC3Docent 61 Centre F 6 5 4 2 3 1 MB2 PDI4 MA3Docent 62 Centre G 6 1 6 6 6 6 6 6 GA1 TI PC3Docent 63 Centre G 6 1 6 6 6 6 2 6 6 3 MB3 TI B3Docent 64 Centre G 6 6 4 5 5 5 MB3 PDI4 B3Docent 65 Centre G 6 1 6 5 4 5 MB3 PDI4 B3Docent 66 Centre G 6 1 6 5 4 5 MB3 PDI4 B3Docent 67 Centre G 5 1 3 6 2 5 4 3 GA1 TI MB6Docent 68 Centre G 6 2 6 4 4 5 4 4 4 4 MB2 B2 PDI6Docent 69 Centre G M1 B2 W3Docent 70 Centre G 6 1 5 4 6 1 3 3 4 6 MB3 B2 PDI7Docent 71 Centre G 6 1 5 4 6 1 3 3 4 6 MB3 B2 PDI7Docent 72 Centre G 6 5 4 2 1 3 MB3 B2 PDI7Docent 73 Centre G 4 1 6 3 5 2 GA1 TI MB6Docent 74 Centre G 3 6 1 3 2 4 M1 GA3 W3Docent 75 Centre G 6 5 4 3 2 1 M1 MB5 B3Docent 76 Centre G 5 1 6 4 3 2 PC1 GA3 MB6Docent 77 Centre G 6 4 3 5 2 1 B1 MB4 W3Docent 78 Centre G 1 6 5 5 6 3 1 1 1 3 B1 PDI5 MA2Docent 79 Centre G 5 3 6 2 4 1 M1 MB5 GA5Docent 80 Centre G 6 4 5 3 1 2 1 B1 MB5 GA5Docent 81 Centre G 3 4 2 6 1 M1 PDI4 GA5Docent 82 Centre G 5 5 PC1 GA4 PDI6Docent 83 Centre G 6 5 2 3 4 1 MB3 MA1 GA6Docent 84 Centre H 6 5 1 4 3 2 M1 MB4 GA5Docent 85 Centre H 5 1 6 4 3 2 PDI2 GA3 PC3Docent 86 Centre H 6 5 4 3 2 1 MB1 B2 PDI7Docent 87 Centre H 6 5 4 2 3 1 MB1 PDI5 B3Docent 88 Centre H 6 5 4 3 2 1 MB2 B2 PDI7Docent 89 Centre H 6 5 4 3 2 1 MB2 PDI5 B3Docent 90 Centre H 5 6 2 4 1 3 PDI2 W2 GA5Docent 91 Centre H PDI1 MB7 B4Docent 92 Centre H PDI1 MB7 B4Docent 93 Centre H PDI1 MB7 B4Docent 94 Centre H PDI1 MB7 B4Docent 95 Centre H PDI1 MB7 B4Docent 96 Centre H PDI1 MB7 B4Docent 97 Centre H PDI1 MB7 B4Docent 98 Centre H PDI1 MB7 B4Docent 99 Centre I 6 5 5 6 5 5 5 MB1 TI MA2

Docent 100 Centre I 4 3 6 2 1 5 GA1 TI MB6Docent 101 Centre I 3 4 4 5 4 4 4 4 4 4 B1 PDI4 MA2Docent 102 Centre I 3 5 6 6 4 4 PC1 B2 MA3




Docent 103 Centre I 6 5 4 3 2 1 MB1 PDI5 MA2Docent 104 Centre J 6 6 6 6 6 B1 TI GA5Docent 105 Centre J 6 5 1 4 3 2 PC1 MB4 GA5Docent 106 Centre K 6 6 6 6 6 M1 MA1 GA5Docent 107 Centre K 6 6 6 6 5 6 MB3 PDI4 GA5Docent 108 Centre K 5 4 3 3 4 5 3 6 4 2 PC1 MB5 MA2Docent 109 Centre K 6 5 2 3 5 M1 MB4 GA5Docent 110 Centre K 6 5 4 3 GA1 PDI5 W3Docent 111 Centre K PC1 GA3 W3Docent 112 Centre K 4 6 5 3 GA1 MB5 PDI6Docent 113 Centre K 5 6 4 3 PDI1 MB5 GA6Docent 114 Centre K 6 5 4 3 2 1 B1 MB5 GA6Docent 115 Centre K 6 5 4 4 3 2 1 1 PC1 PDI5 B3Docent 116 Centre K 6 5 4 3 1 2 W1 MB4 B3Docent 117 Centre K 5 6 2 4 3 1 PDI1 MB5 GA6Docent 118 Centre K 6 5 2 4 3 1 MB1 PDI5 GA6Docent 119 Centre K 6 6 6 M1 PDI5 GA6Docent 120 Centre K 6 5 2 4 1 3 MB2 GA4 PDI7Docent 121 Centre K 6 4 2 5 3 1 PDI3 MB4 GA5Docent 122 Centre K 6 3 2 5 4 GA1 MB5 W3Docent 123 Centre K 6 5 1 4 3 2 MB3 GA4 PDI7Docent 124 Centre K 6 4 5 2 1 3 PDI3 MB4 B3Docent 125 Centre K 6 3 5 2 4 1 MB2 GA4 PDI7Docent 126 Centre K 6 3 5 4 2 GA1 MB4 PC3Docent 127 Centre K 4 6 1 5 GA1 PDI4 MB6Docent 128 Centre K 6 5 4 MB3 PDI5 GA6Docent 129 Centre K 6 4 6 6 MB1 B2 MA3Docent 130 Centre K 6 5 MB3 PDI5 GA6Docent 131 Centre L 5 4 6 5 4 5 5 5 PDI2 TI GA5Docent 132 Centre L 6 1 3 3 3 3 4 5 5 4 MB2 TI PC3Docent 133 Centre L 1 2 6 3 4 5 GA1 W2 PC3Docent 134 Centre L 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 PDI1 MB7 MA2Docent 135 Centre L 4 1 6 3 3 3 2 3 4 3 W1 MB5 W3Docent 136 Centre L 6 3 6 4 6 3 3 3 4 2 MB1 B2 PDI6Docent 137 Centre L 5 1 6 4 5 5 3 6 3 2 PDI1 MB4 B3Docent 138 Centre L 3 5 5 2 5 3 3 2 2 2 GA1 PDI5 MA3Docent 139 Centre L 2 1 6 3 2 2 2 2 2 B1 PDI4 PC3Docent 140 Centre L 6 5 4 3 1 2 MB1 PDI5 B3Docent 141 Centre L 6 5 4 2 3 1 W1 MB5 GA5Docent 142 Centre L 6 5 1 4 3 2 MB3 MA1 GA6Docent 143 Centre L 5 1 3 6 4 2 W1 MB5 GA6Docent 144 Centre L 4 5 1 3 6 2 GA1 MB7 MA2Docent 145 Centre L 6 1 5 4 3 2 MB1 B2 PDI7Docent 146 Centre L 6 1 5 4 3 2 MB1 B2 PDI7Docent 147 Centre M 1 4 3 5 6 2 W1 GA4 W3Docent 148 Centre M 5 2 5 4 6 6 4 3 6 3 PDI1 MB4 B3Docent 149 Centre M 6 3 3 4 3 3 6 1 MB2 TI W3Docent 150 Centre M 6 5 6 5 5 5 B1 PDI5 GA5Docent 151 Centre M 1 6 5 3 2 4 GA1 B2 W3Docent 152 Centre M 1 2 6 1 5 4 3 GA1 TI PC3Docent 153 Centre M 3 5 2 1 6 4 PC1 GA3 MA3Docent 154 Centre M 6 5 4 2 1 3 B1 PDI5 GA6Docent 155 Centre M 6 5 4 1 3 2 MB3 GA4 PDI7Docent 156 Centre M 1 6 2 4 5 3 PC1 W2 B3




Docent 157 Centre M 6 5 4 3 3 2 B1 MB4 GA6Docent 158 Centre M 6 5 4 1 3 2 MB1 B2 MA2Docent 159 Centre M 5 6 4 1 3 2 B1 MB4 MA2Docent 160 Centre M 2 6 4 5 3 1 1 1 B1 PDI5 GA5Docent 161 Centre M 6 1 6 MB2 GA4 PDI7Docent 162 Centre M 1 1 1 6 4 4 5 3 1 PC1 GA3 B3Docent 163 Centre M 3 6 2 1 5 2 W1 PDI5 W3Docent 164 Centre M PC1 B2 PDI6Docent 165 Centre M B1 TI PDI7Docent 166 Centre M M1 TI PDI6Docent 167 Centre N PDI3 B2 GA6Docent 168 Centre N PDI3 B2 GA6Docent 169 Centre N PDI3 B2 PC3Docent 170 Centre N PDI1 MB7 B4Docent 171 Centre N PDI1 MB7 B4Docent 172 Centre N PDI2 MB7 B4Docent 173 Centre N PDI2 MB7 B4Docent 174 Centre N PDI2 MB7 B4Docent 175 Centre N PDI2 MB7 B4Docent 176 Centre N PDI2 MB7 B4Docent 177 Centre N PDI2 MB7 B4Docent 178 Centre N PDI2 MB7 B4Docent 179 Centre N PDI2 MB7 B4Docent 180 Centre N PDI2 MB7 B4Docent 181 Centre N PDI2 MB7 B4Docent 182 Centre N PDI3 MB7 B4Docent 183 Centre N PDI3 MB7 B4Docent 184 Centre N PDI3 GA4 B3Docent 185 Centre N PDI3 GA4 B4Docent 186 Centre N PDI3 GA4 B4Docent 187 Centre N PDI3 GA4 B4Docent 188 Centre O 6 1 2 5 4 4 5 5 6 1 MB2 TI GA6Docent 189 Centre O 5 6 6 6 5 1 5 5 6 4 M1 TI MA2Docent 190 Centre O 6 5 4 6 6 5 5 4 6 5 MB1 TI MA3Docent 191 Centre O 1 2 1 3 4 5 6 B1 GA4 PC3Docent 192 Centre O 4 2 3 3 6 2 5 5 5 5 GA1 MB4 PC3Docent 193 Centre O 6 4 5 6 6 5 MB3 B2 PDI6Docent 194 Centre O 6 5 2 4 3 1 B1 MB5 GA6Docent 195 Centre O 6 1 5 4 3 2 PC1 MB4 GA5Docent 196 Centre O 6 2 1 5 4 3 GA1 MB5 PC3Docent 197 Centre O 6 5 4 3 M1 MB5 B3Docent 198 Centre O 4 5 6 3 2 1 W1 GA3 MA3Docent 199 Centre O 6 5 4 3 2 1 GA1 B2 PC3Docent 200 Centre O 6 5 4 3 2 1 MB3 B2 MA2Docent 201 Centre O 6 5 1 4 3 2 MB1 PDI5 PC3Docent 202 Centre O 6 5 4 3 1 2 W1 B2 MA2Docent 203 Centre O 5 1 1 1 4 1 1 6 1 3 M1 MB5 GA6Docent 204 Centre O 6 6 6 6 4 1 1 2 1 1 MB1 MA1 PDI6Docent 205 Centre O 6 3 4 5 2 1 B1 MB4 GA5Docent 206 Centre O 6 6 M1 MB5 PDI7Docent 207 Centre O 6 2 4 5 1 3 MB2 GA4 W3Docent 208 Centre O 6 3 4 5 2 1 MB2 B2 PDI6Docent 209 Centre O 5 3 1 6 2 4 PC1 MB4 GA5Docent 210 Centre O 6 1 2 3 5 4 MB2 GA3 PC3




Docent 211 Centre O 6 5 1 3 4 2 MB3 MA1 GA6Docent 212 Centre P 6 3 5 4 2 1 GA1 MB5 W3Docent 213 Centre P 6 3 6 1 6 6 6 M1 TI PDI6Docent 214 Centre P 6 6 3 5 5 5 4 5 6 3 MB1 MA1 B3Docent 215 Centre P 1 6 3 5 4 2 M1 GA3 PC3Docent 216 Centre P 1 2 6 5 3 4 GA1 TI PC3Docent 217 Centre P 6 3 5 2 1 4 GA1 MB4 PDI6Docent 218 Centre P 6 5 5 4 3 2 B1 MB4 GA5Docent 219 Centre P 1 4 2 3 3 3 PDI3 TI GA6Docent 220 Centre P 6 4 5 3 2 1 PC1 GA4 MA2Docent 221 Centre P 6 5 3 4 2 1 MB1 W2 MA2Docent 222 Centre P 6 4 5 2 3 1 PDI3 MA1 B3Docent 223 Centre P 6 5 4 1 3 2 MB2 MA1 PDI6Docent 224 Centre Q 1 2 3 4 5 6 M1 TI PC3Docent 225 Centre Q 2 1 6 3 4 3 5 4 PC1 PDI4 GA6Docent 226 Centre Q 1 6 2 5 4 3 M1 TI GA5Docent 227 Centre Q 3 4 2 1 6 5 4 3 2 2 PC1 GA3 MA2Docent 228 Centre Q 6 5 3 2 4 1 GA1 PDI5 W3Docent 229 Centre Q 6 5 4 3 2 1 PC1 GA3 PDI6Docent 230 Centre Q 5 2 6 1 3 4 5 PDI1 MB4 PC3Docent 231 Centre Q 1 6 5 4 3 GA1 PDI4 PC3Docent 232 Centre Q 6 1 5 4 2 W1 GA3 PDI6Docent 233 Centre Q 6 5 W1 GA3 PDI6Docent 234 Centre Q 6 5 W1 GA3 PDI7Docent 235 Centre Q 6 M1 GA4 PDI7Docent 236 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI2 MB4 W3Docent 237 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI2 MB4 W3Docent 238 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI2 MB4 W3Docent 239 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI2 MB5 W3Docent 240 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI2 MB5 W3Docent 241 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI3 MB5 W3Docent 242 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI3 MB5 W3Docent 243 Centre R 5 6 2 3 4 1 W1 PDI4 MB6Docent 244 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI3 W2 MB6Docent 245 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI3 W2 MB6Docent 246 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI3 W2 MB6Docent 247 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI1 W2 MB6Docent 248 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI1 W2 MB6Docent 249 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI1 W2 MB6Docent 250 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI1 W2 MB6Docent 251 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI1 W2 MB6Docent 252 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI2 W2 MB6Docent 253 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI2 W2 MB6Docent 254 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI2 W2 MB6Docent 255 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI2 W2 MB6Docent 256 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI2 W2 MB6Docent 257 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI3 W2 MB6Docent 258 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI3 W2 MB6Docent 259 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI3 W2 MB6Docent 260 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI3 W2 MB6Docent 261 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI3 W2 MB6Docent 262 Centre S 1 6 5 2 4 3 W1 GA3 W3




ANNEX 6: PROPOSTA DE FORMACIÓ EN ENTORNS 1X1 - (ICE URV-XTEC)




ANNEX 7: CARTA INFORMATIVA ALS CENTRES EDUCATIUS




Màster Interuniversitari en Tecnologia...

Documents

Transcript of Màster Interuniversitari en Tecnologia...