L'Arena Sociopolitica

8/13/2019 L'Arena Sociopolitica

1/32

Lectura 1. L'arena

sociopolticaInstitucions i actors

Jaume Lpez HernndezP09/04559/00391


2/32

FUOC P09/04559/00391 Lectura 1. L'arena sociopoltica

Cap part d'aquesta publicaci, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada,reproduda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitj, tant si s elctric comqumic, mecnic, ptic, de gravaci, de fotocpia o per altres mtodes, sense l'autoritzaciprvia per escrit dels titulars del copyright.


3/32

FUOC P09/04559/00391 Lectura 1. L'arena sociopoltica

ndex

Introducci.................................................................................................. 5

Objectius....................................................................................................... 6

1. Institucions, organitzacions i ciutadans..................................... 7

2. L'arena sociopoltica......................................................................... 103. Institucionalisme, conductisme i neoinstitucionalisme.......... 14

4. Un exemple: per qu uns pasos es fan rics mentre d'altres

sn pobres?.......................................................................................... 21

5. Estructura enfront d'agncia: un debat clssic......................... 25

Resum............................................................................................................ 29Glossari......................................................................................................... 31

Bibliografia................................................................................................. 32


4/32


5/32

FUOC P09/04559/00391 5 Lectura 1. L'arena sociopoltica

Introducci

Tots hem sentit la paraula institucimoltes vegades. Aquesta apareix en elsmitjans de comunicaci gaireb cada dia, i s citada normalment en les pgines

d'informaci poltica.

Efectivament, les institucions tenen molt a veure amb les decisions collectives

que constitueixen la poltica i que afecten un ampli conjunt de ciutadans:

des de quins sn els diners que s'han de dedicar a la construcci de carreteres

als horaris de recollida de les escombraries en una gran ciutat. Totes aquestes

decisions afecten un nombre elevat de persones.

Per comenar, podrem dir que s precisament aquest fet all que converteix

aquestes resolucions en poltica. Es tracta de decisions que tenen un vessant

pblicperqu afecten un gran nombre de persones i que sn fruit alhora

d'un procs que t un component pblicsignificatiu perqu els ciutadans hi

participen d'alguna manera, ja sigui mitjanant l'elecci d'uns representants o

directament donant a conixer les seves preferncies personals.

Les institucions tenen un paper molt destacat en els processos que constituei-

xen la poltica. En realitat, aquestes gaudeixen d'una participaci molt activa

en qualsevol tipus d'interacci humana. Malgrat aix, el terme instituciresul-ta una mica difs i no t un significat gaire precs per a la majoria de la gent.

Si atenem a l's que en fan els diaris, podem testimoniar que s'empra normal-

ment per a referir-se a una persona o entitat important dins d'un pas, com ara

el parlament, el rei, o fins i tot un club esportiu. Ara b, no s aquesta l'accepci

a la qual ens referem quan diem que les institucions es troben presents en la

majoria de les nostres interaccions amb altres persones.

Aix, cal que definim amb precisi des de bon principi qu s una instituci i

a qu ens referirem quan fem s d'aquest terme. Malgrat que tots pensem quesabem el que s una instituci, potser ens endurem una sorpresa.

De fet, com acostuma a passar amb les paraules que fan referncia a elements

o aspectes de la societat, per tal d'aconseguir aquesta definici ms especfica

cal que ens apartem una mica del seu s quotidi sovint fora imprecs i

anem a cercar quin significat li donen les cincies que analitzen la societat, les

cincies socials, les quals ens proporcionen una major precisi analtica.


6/32


7/32


1. Institucions, organitzacions i ciutadans

El terme instituciva sempre molt lligat en les cincies socials a un altre quetamb emprem habitualment: el d' organitzaci.

Per institucis'entn un conjunt de regles o rutines que marquen pau-

tes de comportament, i que indiquen als individus com actuar o interac-

tuar entre ells.

Per tant, una instituci es constitueix mitjanant activitats o estructures

d'ndole cognitiva, normativa o regulativa. Les institucions proporcionen unaestabilitat i un significat al comportament social.

Per organitzaci, en canvi, s'entn un conjunt d'individus que en un

sentit presenta una unitat d'acci o decisi. Malgrat que en el seu inte-

rior convisquin una multiplicitat d'interessos no sempre coincidents i el

conflicte entre ells sigui freqent, l'organitzaci actua davant la societat

com si tingus un inters nic i propi que la defineix.

Potser aquestes definicions no semblen gaire aclaridores en aquest moment,

ats que cerquen especialment aconseguir una sntesi d'idees. Ens calen exem-

ples illustratius que ens permetin fer-nos una idea ms clara d'all que prete-

nem definir.

El smil de Douglas C. North i els conceptes d'instituci i organitzaci

Un dels grans cientfics socials neoinstitucionalistes utilitzava el smil segent per a en-tendre el que volen dir els termes institucii organitzaci, i per a ajudar-nos a distingir-los.La diferncia existent entre una instituci i una organitzaci s la mateixa que hi ha enun joc entre les regles i els jugadors. L'objectiu de les regles s definir la manera com esjuga al joc. L'objectiu dels equips que participen seguint aquestes regles s guanyar grciesa la combinaci d'habilitats, estratgia i coordinaci; jugant d'acord amb les regles i, devegades, saltant-se-les. Els equips de jugadors poden identificar-se amb el que, en l'arenasociopoltica, anomenem organitzacions. Les regles sn el que anomenem institucions.

Partits poltics, sindicats, grups d'inters, associacions de tot tipus, clubs, etc.

constitueixen exemples d'organitzacions, de la mateixa manera que ho sn les

famlies, les empreses i, fins i tot, l'estat.

En canvi, els drets de propietat en un sistema econmic, el sistema electoral,

les lleis d'un pas, el sistema impositiu, i altres sn exemples d'institucions.

Podem distingir entre les institucions segons les considerem:


8/32


1) formals: sn aquelles que van associades i sn recolzades per un sistema

explcit de sancions. Per exemple, si una persona no t en compte els drets

de propietat d'alg altre, s a dir, el roba, existeix un aparell legal que el

sancionar.

2) informals: sn aquelles que, mancades d'aquest suport per a mantenir-sevigents, expliquen la seva supervivncia pel fet que resulten tils i que

sn socialment acceptades. La gent es comporta tenint-les en compte en-

cara que no figurin per escrit enlloc i no hi hagi cap autoritat designada

per impedir o sancionar alg que se les salti. Els socilegs presten molta

atenci a aquestes institucions informals a les quals acostumen a referir-se

anomenant-les normes.

Exemple

Els diversos rols que un individu desenvolupa en la seva vida social i als quals acomodales seves accions, atenint-se a all que els altres esperen d'ell, ja sigui quan fa de pare,marit, professional, ciutad, fill, etc., sn mostres d'aquestes institucions informals.

En tot cas, en aquesta lectura ens centrarem solament en l'estudi de les

institucions formals que operen en all que anomenem l'arena socio-

poltica.

Com veieu, els exemples d'institucions, ja siguin formals o informals, resulten

ms abstractes que els d'organitzacions, ats que les institucions sn regles,

formes de relaci, i com a tals no tenen una seu social, una base fsica ms enlldels codis en els quals es poden recollir per escrit encara que no sempre s

aix. El cas de les organitzacions s diferent perqu aquestes resulten molt ms

visibles i fsicament ms localitzables, ats que tenen membres, seus socials,

o logotips.

Compareu la definici d' institucique aqu es dna amb la que apareix al curs

de Sociologia. Fixeu-vos com, d'acord amb les preocupacions principals dels

socilegs, la definici que all es presenta se centra sobretot en les institucions

informals i subratlla l'aspecte cognitiu.

Segurament us haur cridat l'atenci que, segons aquestes definicions, algunes

de les coses que acostumem a dir-ne institucions, i que aix s'anomenen en els

mitjans de comunicaci, no ho sn pas des d'un punt de vista cientfic.

Imprecisi del llenguatge quotidi

No podem no fer cas de l's quotidi d'aquests termes; fins i tot en la literatura politol-gica, moltes vegades no es distingeix amb claredat entre el que s una instituci i el ques una organitzaci. Sovint, per mimesi, tamb s'anomena instituciaquelles organitza-cions que generen regles i marcs normatius, com s el cas del parlament o del govern.I aix mateix, moltes vegades es fa referncia a les organitzacions que tenen una llarga

histria en un sistema poltic i que poden considerar-se com a elements tradicionals d'unpas anomenant-les institucionscom, per exemple, la Corona. De fet, s amb aquest sentitms genric que s'utilitza sovint per a fer referncia al conjunt de les institucions socialsi poltiques, tal com apareix en el ttol d'aquesta assignatura.


9/32


En tot cas, conv tenir sempre present la distinci precisa que hem anunciat

entre instituci i organitzaci, analticament molt potent i que ens pot ser de

gran utilitat. Des d'aquesta distinci s fcil veure que el terme institucino

s una etiqueta qualificativa que depn del grau d'importncia relativa que

alguna cosa t en l'entramat social. Un parlament no s ms instituci que un

codi de circulaci.

s interessant tamb distingir tres nivells d'anlisia l'hora d'estudiar les ins-

titucions d'una societat:

a) A escala macroveiem les institucions que relacionen les organitzacions i

els individus amb l'estat, com ara el sistema fiscal, l'electoral, o els drets

de propietat.

b) A escala mesoestudiem les institucions que s'encarreguen de regular les

relacions entre organitzacions, per exemple, els contractes.

c) A escala microens interessem per les normes que imperen a l'interior de

les organitzacions, per exemple, les relacions jerrquiques o transversals

que es donen a l'interior d'una empresa o una burocrcia.

Aquests tres nivells d'anlisi ens ajudaran, ms endavant, a entendre les di-

ferncies entre les diverses aproximacions a l'estudi de les institucions.


10/32


2. L'arena sociopoltica

El que hem vist fins ara ens permet ja intuir la importncia que les instituci-ons tenen en la poltica i el seu lloc central en el que anomenem l'arena so-

ciopoltica.

A qu ens referim quan parlem d'aquesta arena? Fem s d'una metfora per a

alludir a un espai d'interrelaci en el qual es desenvolupen aquelles decisions

que pel seu carcter pblic en el seu objecte i el seu procs constitueixen el

que anomenempoltica.

L'arena s un escenari com un mercat o una plaa major on es desen-volupen les relacions i les accions que conduiran a unes determinades

poltiques. En aquesta arena ens trobem ciutadans, organitzacions (a

vegades, seguint amb la metfora, en la cincia poltica es parla d' ac-

tors) amb uns determinats interessos, que formen xarxes de relacions i

s'interrelacionen seguint unes pautes, com ara unes lleis, uns procedi-

ments o uns drets, s a dir, en el marc d'unes institucions.

Dit d'una altra manera, aquestes institucions indueixen un determinat resul-

tat, collaboren o intervenen en la formaci d'una determinada decisi o situ-aci. Podem dir, doncs, que el producte final tant de la poltica com de les

poltiques s fruit per igual dels interessos d'aquests actors (del que volen), i,

tamb, de les institucions de les quals se serveixen per a aconseguir-ho (del

que poden fer en un determinat marc institucional).

Aix vol dir que en dues societats amb uns mateixos interessos, s a

dir, en les quals la gent vol el mateix individualment, per que tenen

marcs institucionals diferents, les poltiques resultants probablement

seran diferents. La importncia de les institucions s cabdal.

Diferncia entre poltica i poltiques

En la cincia poltica es distingeix entrepoltica(politics, en angls) ipoltiques(policy). Elprimer terme fa referncia als objectius que orienten l'acci de govern que trobem, perexemple, als programes poltics i a les decisions de carcter general. En canvi, perpol-tiquesentenem les accions concretes que duen a terme els organismes pblics tot desen-volupant una determinada poltica, per la qual cosa s'acostuma a parlar, generalment,depoltiques pbliques.

De fet, la cincia poltica contempornia, com veurem tot seguit, ha esmerat

molts esforos per entendre i mostrar la importncia que les institucions po-den tenir sobre els processos i els resultats que constitueixen la poltica.


11/32


Una altra qesti que ha ocupat durant anys els politlegs s mirar de definir

aquesta arena sociopoltica, intentar captar de la manera ms precisa possible

els elements que la formen. Aquests estudis s'han agrupat sovint sota l'etiqueta

de sistema poltici es desenvolupen especialment a partir de la dcada dels

anys seixanta, una poca en la qual es tenia una visi funcionalista de la soci-

etat, la qual cosa explica la pervivncia en aquests estudis de la terminologiasistmica.

Traslladant a la cincia poltica les teories estructural-funcionalistesdeTal-

cott Parsonsi Robert Merton, alguns politlegs, entre els quals destaca Ga-

briel A. Almond, van proposar un model de sistema poltic en el qual tots

els elements estan interrelacionats de tal manera que assoleixin un cert nivell

d'equilibri. La contribuci dels diversos factors a aquest estat es pot considerar

la seva funci principal.

Des de la perspectiva estructural-funcionalista, l'existncia de qualsevol

instituci s'explica per la seva contribuci a l'equilibri del sistema.

Estructural-funcionalisme

Es fonamenta en un concepte de societat com un tot orgnic format per distintes partso subsistemes. Cada component de l'estructura social t una funci determinada en elmanteniment i reproducci de la societat, que s vista com una entitat normativa i in-tegrada. El comportament social es regula segons unes normes que, de forma conjunta,sn denominades institucions socials.

Aquesta visi no sobreviur a les crtiquesgenerals al funcionalisme, que as-

senyalen:

a) la fallcia de creure que si una cosa existeix s perqu s bona i necessria

per al bon funcionament del sistema;

b) les seves implicacions ideolgiques, ja que justifica l'immobilisme i el con-

servadorisme.

No obstant aix, el vocabulari sistmic i la visi global que el funcionalismeaporta apareix com un supervivent d'aquest perode.

Perspectiva funcionalista

Situacions com la manca de participaci poltica o de formaci educativa, poden serenteses, des d'una perspectiva funcionalista, com fenmens que garanteixen l'estabilitatdel sistema poltic i, per tant, compleixen una determinada funci en aquest.

Lectura recomanada

Vegeu l'aplicaci del'estructural-funcionalisme ala cincia poltica en el textsegent:

G.A. Almond; J.B. Powell(1966). Comparative Politics: ADevelopmental Approach. Bos-

ton: Little, Brown and Com-pany.


12/32


Ms endavant, la visi funcionalista ms simple ser substituda per una visi

cibernticadel sistema poltic que t el seu principal exponent en David Eas-

ton. Es concep l'arena poltica com una mquina on s'introdueixen una srie

d' inputso demandes en aquest cas, preferncies socials i de la qual surten

uns outputso respostes s a dir, poltiques. A ms, s'afirma l'existncia de tota

una srie de processos de retroalimentaci i d'autoregulaci que trobem asso-ciats a aquesta visi mecnica de l'arena sociopoltica.

Ms contemporniament trobem altres concepcions. La majoria s'inscriuen

dins d'una visi del sistema poltic que el concep com un espai en el qual es

relacionen mltiples actors, tots ells amb poder de negociaci per, que, al

mateix temps, presenten grans diferncies pel que fa a aquesta capacitat.

Aix significa, en primer lloc, que el poder no es concentra en unes niques

mansni en l'administraci ni en la societat la qual cosa permet una dinmi-

ca ms gran en els processos de decisi i una permeabilitat d'aquests a influn-

cies externes. En segon lloc, vol dir que no tots els actorsgrups d'inters,

agncies i departaments estatals, etc. podran influir de la mateixa manera

en la presa de decisions, en l'elaboraci de poltiques.

Aquesta concepci, fruit de les aportacions de l'escola pluralista i la

neocorporatista, obre la possibilitat d'estudiar l'arena poltica com un

conjunt de xarxes amb mltiples interrelacions integrades per actors

amb interessos en algun punt coincidents, i entendre les poltiques p-

bliques com el resultat dels processos desenvolupats en aquestes xarxes.

Aix s el que es coneix com apolicy-network analysis, s a dir, anlisi de xarxes

poltiques, de la qual Charles E. Lindbloms un dels referents.

Lectura recomanada

Hi ha una versi en llenguacastellana d'una de les sevesobres ms importants:

D. Easton(1969).Esquemapara el anlisis poltico. Bue-

nos Aires: Amorrurtu.

Sense entrar aqu a examinar els diversos models proposats per mltiples po-

litlegs, ens ha semblat necessari que disposeu per comenar d'un petit ma-

pa d'aquesta arena sociopoltica. Es tracta d'un esquema molt senzill, que ad-

met, naturalment, tota mena de millores i precisions i, sobretot, que no es

construeix sobre cap model concret d'algun dels autors reconeguts. Es tracta

senzillament d'una representaci sinttica dels principals elements que inter-

venen en l'elaboraci de poltiques en una democrcia contempornia i que

posa alhora de manifest els principals marcs institucionals i d'interacci que

cal tenir presents.

En aquest sentit, ens sembla que us resultar til el grfic segent, amb el qual

podreu connectar les diverses explicacions i complementar-ho amb la incor-

poraci d'altres elements i interrelacions que us semblin bsics en l'entramat

institucional d'una democrcia actual, des del punt de vista de la poltica.

Lectura recomanada

Vegeu els seus plantejamentsen el llibre segent:

Ch.E. Lindblom(1991).Elproceso de elaboracin de polti-cas pblicas. Madrid: INAP.


13/32


Fixeu-vos que en el grfic apareixen tant actors i, en conseqncia, organit-

zacions com institucions. De fet, les relacions entre els diversos actors resul-

tamediatitzada sempre per un context institucional. A vegades, aquest context

est molt ben regulat i disposa d'un recolzament legal desenvolupat. s el cas,

per exemple, del sistema electoral, mitjanant el qual s'estableix una relaci

entre els electors i els partits. Altres vegades, per, les pautes de relaci estan

molt menys fixades: per exemple, en les relacions entre els mitjans de comu-

nicaci i els partits, o tamb entre alguns grups d'inters i el govern. El grau de

reconeixement i suport legal de la relaci entre actors poltics no s fix, sin

que canvia amb el temps, com veurem en propers mduls.

Institucionalitzaci

Moltes vegades es fa referncia a aquest suport amb el terme d' institucionalitzaci. Comms institucionalitzat est un mbit de l'arena sociopoltica, ms pautada resulta l'accidels actors en el mateix per una normativa pblica. No obstant aix, no s'ha de con-fondre l's d'aquest terme en aquest context amb el que en fan els socilegs, especial-ment dins del construccionisme social i la sociologia del coneixement. Aquests parlend'institucionalitzaci fent referncia al procs pel qual les accions humanes arriben a te-nir un mateix significat i valor normatiu per a tots els participants. El terme aix utilitzats'inscriu dins dels estudis sobre els rols i les normes socials.


14/32


3. Institucionalisme, conductisme ineoinstitucionalisme

L'estudi de les institucions s i ha estat un dels objectius principals de les cin-

cies socials, molt especialment de la cincia poltica. De fet, els primers estudis

endegats per part d'aquesta disciplina desenvolupats al segle passat tenien

per objecte quasi exclusiu la comparaci entre els sistemes constitucionals de

diferents pasos com a mitj per a aconseguir descobrir quin d'ells era el que

proporcionava uns avantatges ms grans, entenent generalment per aquest

darrer concepte ms estabilitat i eficincia del sistema.

Promulgaci de la Constituci de Cadis segons el quadre de Salvador Viniegra.

Aix s com s'inaugura una etapa en el desenvolupament de la cincia poltica

que s'acostuma a anomenar institucionalisme i que comprn des d'aquests

primers estudis decimonnics fins a mitjan segle XX.

l'institucionalisme , com a corrent de la cincia poltica, es caracteritza

per una vocaci clarament juridicoformal que troba en els textos legals

la principal font d'anlisi.

La comparaci entre textos de diversos pasos i una argumentaci ms aviat

abstracta i poc fonamentada sobre l'observaci emprica permeten a aquests

primers estudiosos produir judicis de valor, per exemple, sobre les bondats o

defectes dels sistemes electorals, del sistema presidencialista o del parlamen-

tari.

Segle XIX

El segle XIX s el segle del disseny constitucional per antonomsia, en el qual, per primercop, es busca que el sistema institucional dels pasos es fonamenti sobre arguments raci-onals, ms enll de les tradicions histriques. Per aix s lgic que aquesta mena d'estudisocupin l'atenci de la cincia poltica decimonnica.


15/32


Aquesta perspectiva analtica, per, no s'atura amb el canvi de segle, sin que

encara presentava una gran vitalitat prop de cinquanta anys ms tard, fins que

el conductismeli va prendre el protagonisme i va orientar els estudis cap a

nous temes i objectius.

Dins de la cincia poltica cal entendre per conductismeaquella escola

de pensament que orienta les seves recerques politolgiques inspirant-

se en les concepcions teriques de l'escola psicolgica homnima, ats

que s en la psicologia on el conductisme es desenvolupa en un primer

moment.

El conductisme en la psicologia

La novetat bsica rau en el fet de considerar el comportament hum exclusivament coma resposta dels estmuls externs que rep l'individu, tot menyspreant en l'estudi d'aquestcomportament qualsevol referncia a mecanismes interns. L'objecte principal d'estudi,doncs, s aquesta relaci existent entre un tipus d'estmuls i un tipus de resposta.

La influncia d'aquesta visi arribar a la cincia poltica a la dcada dels anys

cinquanta, passant a ocupar finalment, a partir dels seixanta, una posici pri-

vilegiada de paradigma dominant, fet pel qual el terme conductismeens serveix

tamb per a anomenar a tota una poca de la cincia poltica.

Durant aquest perode, l'estudi de les institucions queda en un segon pla, fet

que respon a la lgica d'anlisique el conductismeaporta:

a) En primer lloc, l'orientaci empirista-positivista que el conductisme

comporta fa que es descarti l'estudi d'unes institucions i d'unes normes

que no admeten amb facilitat l'anlisi quantitativa ni l'aplicaci de mesu-

raments.

b) En segon lloc, l'individu i les organitzacions es converteixen en els prota-

gonistes d'uns estudis que es fixen sobretot en el comportament indivi-

dual.

Influncia del conductisme

Cal esmentar que la seva in-fluncia ha estat encara msimportant en l'economia i queavui la visi conductista consti-tueix la teoria psicolgica en laqual es fonamenten les teorieseconmiques.

Aquests estudis escapen del simple binomi estmul/resposta, per mantenenvigent la visi positivista i determinista caracterstica del conductisme.

Per a explicar el que passa en l'esfera poltica centren l'atenci en les carac-

terstiques classe social, sexe, formaci, etc., actituds i comportaments dels

individus. Tot aix fa que sorgeixin nous focus d'atenci, noves tcniques es-

tadstiques, i es desenvolupin nous estudis.

Etapa positivista

El comportament electoral, laformaci de partits o l'opinipblica sn algunes de les re-es d'estudi que ms es desen-volupen en aquesta poca.Avui no noms continuen gau-dint de l'atenci dels politlegsactuals, sin que, en un nom-bre important de casos, encaraporten associats elements te-rics d'aquesta etapa positivis-ta de la qual sn, en gran part,originaris.


16/32


Tanmateix, l'inters que les cincies socials han desenvolupat envers les insti-

tucions acabar per imposar-se de nou, i de manera generalitzada, en la dcada

dels anys vuitanta. Avui, el conductisme ha donat pas a una nova etapa carac-

teritzada per una atenci renovada en les institucions i per una certa oposici

terica bsica respecte dels principis que van guiar l'etapa anterior.

Tanmateix, no es pot dir que aquesta nova etapa institucionalista que

ha ocupat fins ara les dcades dels anys vuitanta i noranta representi

tornar a la visi institucionalista primignia. s per aix que ens referim

a aquesta nova visi parlant de neoinstitucionalisme , i s aquest el

perode en el qual ens trobem.

Gnesi del neoinstitucionalisme

James March i Johan Olsen sn citats sovint com els creadors de l'etiqueta neoinstituci-onalisme. Aquests autors la van utilitzar per a qualificar l'enfocament dels seus estudisreferents a l'impacte de les condicions organitzatives en l'mbit de la poltica. March iOlsen es van centrar tant en les conseqncies que tenen les normes i procediments re-glats, com en els comportaments informals com ara els codis de conducta en estructu-res organitzatives tan importants per a la poltica com sn, per exemple, els cossos defuncionaris d'un estat.

La primera difernciaradical entre l'institucionalisme i el neoinsti-

tucionalismeactual s que aquest no t en absolut la vocaci legalista

que tenia el primer.

s cert que l'objectiu principal del neoinstitucionalisme continua essent

l'estudi de les institucions, per ara se'n t una visi molt diferent. Mentre

que l'institucionalisme tradicional feia les seves anlisis a un nivell "macro",

el neoinstitucionalisme actual es fixa sobretot en els nivells "meso" i "micro".

Avui les institucions no s'identifiquen nicament i exclusivament amb codis

legals i textos constitucionals, sin amb conjunts de regles i normes que no

sempre disposen d'un reflex legal precs que faciliten o dificulten la consecuci

d'objectius collectius. Aquesta nova edici de l'institucionalisme que implica

el neoinstitucionalisme centra molt ms l'atenci en els resultats prctics as-

solits en el marc d'un determinat disseny institucional, i hereta aix el gust per

l'empria que va fomentar el conductisme.

Lectura complementria

s recomanable la lecturad'aquest article per a enten-dre millor els seus planteja-ments:

J. March; J. Olsen(1984).

"The New Institutionalism:Organizational Factors in Po-litical Life".American Politi-cal Science Review(nm. 78/3,pg. 734-749).


17/32


La segona gran divergnciarau en l'objectiu final que cal assolir. Aix

com l'institucionalisme tenia com a finalitat prioritria un propsit nor-

matiu que consistia a jutjar els sistemes poltics per trobar-ne els millors,

el neoinstitucionalisme mostra un inters primordialment explicatiu,

que busca respondre interrogants com, per exemple, per qu determi-nats grups socials aconsegueixen ms influncia poltica en un pas que

en un altre.

L'inters renovat per les institucions comprn totes les cincies socials, per

existeixen diferncies d'mfasi sovint associades a l'inters fonamental de cada

disciplina.

D'aquesta manera podeu trobar a la bibliografia que es parla de diferents es-

coles neoinstitucionalistes, com ara un neoinstitucionalisme sociolgic, unneoinstitucionalisme econmic, un neoinstitucionalisme histrici un ne-

oinstitucionalisme politolgic.

Tots ells comparteixen la premissa bsica que les regles d'interacci for-

mals i informals es consideren un dels factors explicatius primordials

per a entendre els fets en els quals cadascuna d'aquestes disciplines cen-

tra la seva atenci.

En el cas de la cincia poltica, l'inters principal rau en l'anlisi de les con-

seqncies d'aquestes regles sobre les decisions collectives, s a dir, en l'mbit

de la poltica.

La principal diferncia d'mfasi s la que trobem entre el neoinstitucionalis-

me sociolgic i el neoinstitucionalisme desenvolupat des de l'economia pels

terics de l'elecci racional.

Els autors de la teoria de l'elecci racionalconsideren que els individus apro-

fiten les regles d'interacci social per a aconseguir els seus objectius, s a dir,per a actuar estratgicament. Des d'aquesta visi cal concebre les institucions

simplement com a regles del joc, com a constriccions totalment exteriors als

individus les quals aquests tenen en compte a l'hora de mirar d'optimitzar les

seves preferncies (s a dir, guanyar el joc).

Des de la teoria de l'elecci racional aquestes regles es veuen com el fruit d'una

soluci racional als problemes que generen les interaccions socials, especial-

ment pel que fa a la incertesa que impliquen o a la manca d'informaci en qu

moltes vegades es desenvolupen. Es diu, aleshores, que aquestes regles redu-

Lectura recomanada

En relaci amb aquesta teoriapodeu llegir el text segent:

S.H. Heap; M. Hollis; B.Lyons; R. Sugden; A. Wea-le;(1992). The Theory of Choi-ce. A Critical Guide. Oxford:Blackwell.


18/32


eixen els costos de transacci entre els individus, de la mateixa manera, per

exemple, que les regles de circulaci estalvien molts problemes de coordinaci

entre els conductors.

Costos de transacci

En un sentit ampli, fa referncia als costos que impliquen el fet de negociar i garantirels acords que es donen entre els individus. En un sentit ms estrictament econmic,es tracta dels costos de redacci i aplicaci de qualsevol contracte. En cincia polticatamb s'utilitza aquest concepte per a fer referncia als costos d'elaboraci, negociaci,implementaci i garantia de compliment de les decisions del govern.

Enfront d'aquesta visi, el neoinstitucionalisme sociolgicno considera que

les institucions siguin el resultat de dissenys pensats per fer front als problemes

d'interacci i de decisi collectius. I tampoc no les concep com a imposicions

externes amb les quals uns individus racionals i conscients sn capaos de

jugar estratgicament per aconseguir all que es proposen.

Pels neoinstitucionalistes sociolgics les institucions sn fruit de

l'evoluci i la superposici de diversos processos socials que en cap mo-

ment s'orienten cap a l'obtenci d'una soluci racional als problemes

associats a les accions collectives.

Les institucions sn estudiades per aquests autors especialment en el vessant

cognitiu, en tant que maneres de veure les coses que comparteixen tots els

individus d'un determinat collectiu, a la manera dels framescognitiusgestaltics

amb un significat social.

Marcs cognitius

Es tracta de preconcepcions que ens ajuden a distingir i a analitzar el mn que ens en-volta. Tamb podem referir-nos-hi amb el terme angls de frame. L'escola psicolgica ale-manya anomenada de la Gestalt(en alemany, 'forma') va ser la iniciadora dels estudis sis-temtics sobre aquests marcs cognitius, i d'aquesta procedeixen diversos exemples, comaquesta figura d'home tocant el saxo/cara d'una dona, una imatge que tant pot interpre-tar-se com una cosa o altra, ats que la nostra interpretaci depn del marc cognitiu ambel qual ens atansem a mirar la figura.

Com podeu apreciar, els problemes ms rellevants en cadascun dels diferents

corrents neoinstitucionalistes sn diferents:

a) En el neoinstitucionalisme econmicl'inters primordial de la recerca

rau en el segent:

entendre com es resolen els problemes de decisi collectiva, i

determinar com els individus fan s d'aquestes regles per a aconseguir

els seus objectius.

b) En el neoinstitucionalisme sociolgicels problemes principals que cal

afrontar sn els segents:

Home tocant el saxo o cara de dona?


19/32


esbrinar com es generen les definicions i valoracions que compartei-

xen els membres d'una societat, i

veure com es difonen les regles constitutives que aquestes definicions

comporten, com ara aquelles que conformen una determinada cultura

poltica.

A mig cam entre aquests dos neoinstitucionalismes trobem el neoins-

titucionalisme politolgic. All que el caracteritza s considerar que

els factors institucionals determinen, i expliquen principalment, els ob-

jectius dels actors poltics i la distribuci de poder que es dna entre ells.

Com assenyala Peter Hall, el projecte d'aquests neoinstitucionalistes es fona-

menta sobre la idea que les institucions expliquen el grau de pressi quepot exercir un actor en l'arena sociopoltica i la direcci d'aquesta . En al-

tres paraules, l'entramat institucional dota d'una determinada quota de poder

als diversos actors d'una societat, i alhora els orienta cap a la consecuci d'un

determinat tipus d'objectiu.

Des d'una perspectiva neoinstitucionalista aquest fet explica, en gran part, les

diferncies que trobem en els diversos pasos pel que fa a l'organitzaci i el

funcionament social. Els tipus de grups de pressi que trobem, la seva fora

diferent, o els processos diversos d'elaboraci de poltiques pbliques perme-

ten explicar, per exemple, per qu els sindicats suecs tenen ms fora que elssindicats espanyols.

El neoinstitucionalisme politolgic, en conseqncia, es distingeixde la vi-

si mantinguda pel neoinstitucionalisme econmicsobretot per la inclusi

de les preferncies o objectius dels individus entre les variables que el model

pot explicar, s a dir, entre les variables dependents. Aix el distingeix de la

perspectiva adoptada des de l'economia en la qual les preferncies sn tingu-

des sempre com a variables independents. Aquestes sn considerades prvies

i se situen fora de les constriccions que comporta l'entramat institucional.

Lectura recomanada

Amb referncia als postu-lats del neoinstitucionalis-me politolgic, vegeu el llibresegent:

P. Hall(1986). Governing theEconomy: The Politics of Sta-te Intervention in Britain andFrance. Nova York: Universi-tat d'Oxford.

Mentre que l'objectiu dels neoinstitucionalistes econmics s, principalment,

explicar estratgies, els neoinstitucionalistes de caire ms politolgic mante-

nen que tamb les preferncies han de ser explicades pel context institucional.

Cal deixar clar, per, que aix no vol dir que aquests ltims pensin que els ac-

tors no actuen estratgicament per aconseguir els seus objectius, sin que cal

una anlisi histrica i contextual per explicar per qu es busquen aconseguir

uns objectius i no uns altres.

Aix mateix, i en aquesta mateixa lnia, el supsit optimitzador que acostumena postular els terics de l'elecci racional s substitut generalment per la idea

que els individus disposen d'una racionalitat limitada, s a dir, que no sempre

Teoria de l'elecci racional

La teoria de l'elecci racionalsuposa que els individus sem-pre actuen d'acord amb un or-dre de preferncies consistent,triant all que ms satisfacciels proporciona.


20/32


busquen el millor per a ells, sin que moltes vegades actuen segons s'espera

que ho facin en un determinat context segons els imperatius contextuals

i institucionals. Aquest fet fa que hi hagi una certa aproximaci entre el

neoinstitucionalisme politolgic i el sociolgic, ats que ambds estudien

com les institucions influeixen en la manera com els individus veuen les coses.

Igualment, el neoinstitucionalisme politolgic se situa proper a l'antic insti-

tucionalisme econmic de principis de segle, anterior al desenvolupat des de

la teoria de l'elecci racional, que s'oposava al corrent neoclssic dominant al

considerar que no s'han de tractar les preferncies dels individus com quelcom

donat, sin com a modelades per les institucions socials.

Finalment, pel que fa al neoinstitucionalisme histric, podem dir que el seus

trets caracterstics sn:

1) En primer lloc, el marc d'anlisique pren per a les seves investigacions,

que s com el seu nom indica de carcter histric. Aquest corrent es-

tudia fenmens que succeeixen en llargs perodes de temps i que poden

durar, per exemple, segles.

2) En segon lloc, i en connexi amb la primera caracterstica, els neoins-

titucionalistes histrics subratllen les dificultats pel canviassociades a

l'existncia de determinades institucions.

Com veurem a continuaci, conceptes com dependncia de la senda, o inrciasocial, que ajuden a explicar l'estabilitat de certs fenmens sociopoltics, sn

utilitzats sovint per aquests autors.


21/32


4. Un exemple: per qu uns pasos es fan rics mentred'altres sn pobres?

Aquesta s, sens dubte, una pregunta que ha motivat al llarg dels temps una

gran quantitat de recerca intellectual, el que sembla natural ats el seu inters.

Per exemple, Adam Smithi el seu treball clssic sobre la riquesa de les nacions.

Un dels neoinstitucionalistes ms destacats s Douglass C. North, guanyador

del premi Nobel d'economia l'any 1993. L'obra d'aquest autor, reconeguda in-

ternacionalment, ens servir per a exemplificar l'enfocament neoinstituciona-

lista i les seves possibilitats per a la recerca social. Els seus estudis estan moti-

vats per una important pregunta entorn de per qu, al llarg de la histria, uns

pasos es fan rics i altres pobres.

Per aquesta ra s encara ms important fixar-se en all que un enfocament ba-

sat principalment en l'estudi de les institucions que, per cert, Smith d'alguna

manera ja va anticipar pot aportar amb la seva resposta a la pregunta entorn

de la qual gira aquest captol.

La resposta de North a la qesti s que la riquesa dels pasos no depn

principalment dels recursos naturals, ni tan sols de les innovacions tc-

niques, sin de les institucions. Hi ha pasos on les institucions afavo-

reixen el creixement econmic, mentre que a d'altres, potser amb ms

riqueses naturals o ms capital hum, les regles institucionals aturen

aquest procs.

Els pasos rics no sn necessriament els pasos amb ms recursos

Potser en llegir aquestes lnies a alg li vingui al cap exemples de pasos que se situen enl'escenari mundial clarament per sota del lloc en el qual les seves possibilitats permetriensituar-los. L'exemple ms flagrant s el de Rssia i, igualment, els antics pasos de l'Europade l'Est. Aquests no disposen encara d'un entramat institucional formal i informal quepropici la consecuci de fites collectives i posi les bases per a un creixement econmicgeneral. En sentit contrari, pasos com Holanda, Sussa o Luxemburg no deuen la sevariquesa als recursos naturals, dels quals no disposen, sin al comer i l'estabilitat generadaper les seves institucions.

Entre les institucions que afavoreixen el creixement econmic hi ha aquelles

que redueixen:

a) els costos d'informaci i coordinaci entre actors distants,

b) els costos de mesurament dels mltiples atributs dels bns i serveis,

c) els costos d'execuci dels acords i contractes.

Lectura recomanada

Podeu trobar les lnies bsi-ques del seu pensament en eltext segent:

D.C. North(1990).Instituti-

ons, Institutional Change andEconomic Performance. Cam-bridge: Cambridge Univer-sity.

Nens que viuen en condicions pssimes en unbarri suburb de Rio de Janeiro.

La selva amaznica, indret ric en recursosnaturals.


22/32


Per contra, l'absncia d'aquestes institucions, o l'existncia d'altres que fo-

menten el comportament oportunista, comporta un fre al desenvolupament

econmic. Ara b, no es tracta solament ni principalment de l'existncia d'una

pressi repressiva o controladora per exemple, ms policia, sin de la induc-

ci mitjanant incentius d'un comportament que collectivament s ms raci-

onal, i amb el qual afavorint l'individu, es beneficia tamb el collectiu.

Objectius individuals i collectius

La famosa "m invisible" (1776) d'Adam Smith o "la faula de les abelles" (1714) de Bernardde Mandeville sn precedents clars de la idea que la consecuci egoista dels objectiusindividuals en uns determinats contextos institucionals produeix l'enriquiment del con-junt de la societat (les abelles, buscant el seu propi benestar, sn les principals artfexsdel benestar de l'eixam). s a dir, la racionalitat individual coincideix en aquests casosamb la racionalitat collectiva.

North fa s d'aquest utillatge teric per a comparar el desenvolupament de

l'Amrica hispnica amb el de l'Amrica anglosaxona. Mitjanant l'anlisi

histrica, North ens proporciona una descripci de les institucions que, ja al

segle XVII, van posar les bases del posterior desenvolupament de les economi-

es del Nord del continent americ i del subdesenvolupament patit pels pasos

del Sud.

Des de bon comenament l'Amrica colonitzada pels britnicsva articularse

a partir d'institucions econmiques i poltiques que van evitar la depredaci

econmica des del sector pblic. La iniciativa privada no es va veure gaire

interferida per l'aparell burocrtic o estatal.

A l'Amrica hispnicava passar al contrari. L'aparell estatal va intentar di-

rigir tot el desenvolupament de l'economia, va mirar de controlar totes les

iniciatives i va afavorir la substituci de criteris econmics per criteris poltics

en el desenvolupament de les noves colnies. El diferent entramat instituci-

onal explicaria l'evoluci tan divergent experimentada pels pasos americans

amb situacions de partida i estructures materials tan semblants.

Mercat indgena al Per


23/32


Altres factors menys institucionals

Tamb han estat assenyalades igualment, des de posicions crtiques amb el neoinstituci-onalisme, altres causes que permetrien explicar les diferncies existents entre les econo-mies de l'Amrica del Nord, per un costat, i les de l'Amrica del Sud i Central, per l'altre.Per exemple, les diferncies en el clima, que en un cas s tropical i en l'altre no, o ladiferent poltica demogrfica portada a terme, ats que mentre al Nord s'exterminavenles poblacions indgenes, a l'Amrica hispnica es produa una barreja tnica ms gran.

El fet que aquestes institucions tinguin un paper tan rellevant pot fer pensar

a ms d'un en la facilitat de produir un canvi. Noms caldria modificar les

institucions per a aconseguir una nova situaci. Tanmateix, les coses no sn

tan fcils.

Des del mateix neoinstitucionalisme s'han suggerit respostes per expli-

car les dificultats amb qu s'enfronta qualsevol canvi, cosa que limita la

possibilitat que es produeixin o l'abast d'aquests.

Amb relaci a aquestes explicacions sorgeix el concepte de path dependence,

que podrem traduir com dependncia de la senda.

El concepte de dependncia de la sendafa referncia als lmits exis-

tents en les possibilitats de desenvolupament d'una societat o d'un

collectiu depenent del punt de partida histric. No tot s possible, per-

qu qualsevol canvi depn de la situaci de la qual es parteix, d'all que

hom t a l'abast per produir el canvi.

Aquest concepte va associat sovint a un altre: el d' inrcia social.

El concepte d' inrcia socialdestaca el fet que qualsevol situaci insti-

tucional gaudeix d'una fora conservadora que t a veure amb les incer-

teses i les dificultats associades a qualsevol canvi. Un cop les regles del

joc ja estan fixades s molt difcil canviar-les.

Encara que un cert equilibri institucional pugui ser poc desitjat pels partici-

pants, s molt probable que aquest no s'alteri si els costos, almenys a curt ter-

mini, sn jutjats massa alts.


24/32


A aix cal afegir que tot canvi va associat a una incertesa sobre quins seran els

comportaments ms o menys valorats en el futur i quina ser la posici en la

qual quedar un mateix desprs de l'alteraci de les regles del joc, ats que en

tot canvi sempre hi ha alg que hi surt perdent.

Dificultat per a imposar el canvi

Hi ha mltiples exemples d'aquesta dificultat per a aconseguir que les coses canvin, finsi tot exemples propers i quotidians. Per exemple, per qu l'angls no s substitut perl'esperanto tot i que segurament les generacions futures hi sortirien guanyant globalmentamb el canvi? O, per qu els ordinadors segueixen tenint les tecles en el lloc que ocupa-ven en les antigues mquines d'escriure encara que ara ja no hi ha cap ra tecnolgicaque ho justifiqui (la disposici de les tecles responia a un disseny en el qual les varillesde les lletres s'enganxaven el menys possible entre elles)? Un cop alg ha aprs angls,no tindr gaires ganes que l'idioma internacional de referncia sigui un altre, i perdi aixla possibilitat d'amortitzar la seva inversi en coneixements. I pocs estaran disposats aaprendre de nou a escriure a mquina tot i que tothom coincideixi a assenyalar l'absurdde la disposici de les lletres sobre el teclat, que s incmode i dificulta l'escriptura. Qual-sevol tipus d'arranjament institucional produeix el mateix efecte sobre els individus quel'utilitzen.

En l'mbit ms sociopoltic es poden destacar les dificultats, per exemple, per

a canviar els sistemes electorals, els marcs de relacions laborals i organitzacio-

nals, o qualsevol sistema de mesura.

Entre els motius que dificulten els canvis podrem distingir, doncs, els

segents:

aquells que sn fonamentalment de carcter cognitiu, com ara els costos

d'aprenentatge;

aquells que tenen ms a veure amb estructures de poder i interessos jaestablerts.

Per totes aquestes raons, el canvi institucional no s tan fcil com es

podria pensar. Al contrari, s un dels que es produeix amb ms dificul-

tats i que requereix una inversi ms acusada d'energies socials.

Resulta lgic, doncs, almenys des d'un punt de vista sociolgic encara que

no pugui ser-ho des d'altres punts de vista, com per exemple l'tic o el moral,que certes institucions es mantinguin durant tant de temps, malgrat no ser

apreciades pels seus usuaris. Aquesta idea caldr tenir-la present al llarg del

curs quan s'estudin les resistncies dels sistemes poltics de totes les poques

davant dels moviments modernitzadors o quan comprovem que aquests mo-

viments de canvi sn rpidament institucionalitzats en desaparixer la possi-

bilitat de resistncia, passant a formar part del sistema i perdent el seu com-

ponent transformador.

Poder

El poder ni es crea ni desa-pareix, senzillament es trans-forma, canvia de mans, coml'energia. El poder s un atributrelacional. Aix, pot estar en

ms o menys mans, en unes oaltres, per no se'l pot fer des-aparixer. s consubstancial aqualsevol relaci i, per tant, al'existncia de tot grup hum.


25/32


5. Estructura enfront d'agncia: un debat clssic

Quan ens fixem en les institucions per explicar una societat estem res-

saltant el paper dels elements estructurals que conformen el seu context

social. En canvi, quan situem les organitzacions en el punt de mira de

les nostres investigacions estem subratllant sobretot el paper dels indi-

vidus en la configuraci social.

Quan parlem d'institucions i d'organitzacions s fcil reproduir un antic debat

en les cincies socials: el que ha existit des de sempre entre les escoles cient-

fiques que expliquen els fenmens socials a partir d' elements estructurals, iles que els expliquen a partir d'all que s'acostuma a anomenar agncia, s a

dir, les lliures voluntats dels individus.

El debat estructura/agncia no s gens nou. Al contrari, hi s present des de

l'origen mateix de la histria de les cincies socials. Sense entrar a determinar

una a una quines sn les posicions dels autors clssics respecte a aix, es poden

citar com a exemples d' escoles estructuralistesl'estructural-funcionalisme,

o el marxisme el qual, com s ben sabut, basava les seves explicacions en la

influncia de l'estructura econmica sobre qualsevol manifestaci social. En

general, a ms, es pot dir que la sociologia, com a disciplina, sempre ha tingutuna major tendncia cap a les explicacions d'aquest signe.

En sentit contrari, com a exemples d' escoles que subratllen l'element

d'agnciasobre la resta, podem citar els terics de l'elecci racional i, en ge-

neral, la majoria de les escoles econmiques.

Sovint les posicions de les diverses escoles s'han presentat com a enfrontades.

Es defensaven i encara avui es defensen en molts casos com a vies exclusives

per a explicar la realitat social:

1) Per a uns, all que passa a la societatnoms pot ser explicat com a resul-

tat de l'estructura, s a dir, del context institucional, que constreny les

accions dels individus.

2) Per als altres, qualsevol fenomen socialha de ser vist com el fruit exclu-

siu de la interacci de les diverses voluntatsque conflueixen en l'arena

sociopoltica, articulades, per exemple, a travs d'organitzacions.

Tanmateix, presentar les coses d'aquesta manera no ha servit per a arribar en-lloc. Si algun profit podem treure dels debats clssics s que ens poden ense-

nyar a no caure en els mateixos paranys en els quals van sucumbir altres ci-


26/32


entfics socials. La realitat s suficientment rica com per a no deixar-se empre-

sonar fcilment per qualsevol visi reduccionista. Aix no vol dir que per a

explicar no necessitem recrrer sempre a simplificacions. Ara b, una cosa s

simplificar i una altra s oblidar un fet com la multicausalitat que regeix tots

els processos, i tamb els socials.

Deslliurats de dogmatismes, la multicausalitatha de ser una idea per-

fectament assumida pels cientfics socials. Els esdeveniments que volem

explicar sn fruit de mltiples influncies entre les quals podem trobar

tant elements de l'estructura social com de l'agncia individual.

s important tenir aix present a l'hora de copsar i valorar les diverses expli-

cacions que aniran apareixent al llarg del curs, en les quals les institucions i les

organitzacions s'alternen en el protagonisme. Malgrat el que potser en algunmoment pot semblar, per exemple, en les explicacions ofertes per les escoles

neoinstitucionalistes, cal que no oblidem que les institucions no sn l'nica

causa dels fenmens socials.

I de la mateixa manera, quan ens presentin explicacions que subratllen

l'element d'agncia, hem de tenir clar que les organitzacions, la voluntat i

l'acci estratgica dels individus, tampoc no sn l'nica causa de tot el que

s'esdev en l'mbit social.

Aix, quan els neoinstitucionalistes assenyalen que la riquesa o la pobresa deles nacions pot explicar-se a partir de l'entramat institucional amb el qual

aquestes compten, no hem d'entendre que aquest s l'nic causant d'aquesta

situaci. All que ens assenyalen aquestes explicacions s, ms aviat, que les

institucions tenen una influncia causal sobre el grau de desenvolupament

econmic dels pasos.

L'abast de les teories socials

La majoria de les teories socials no ens expliquen situacions, o almenys no totalment,ja que aquestes sempre sn el fruit de mltiples factors que les teories no poden recollir

en la seva totalitat. Per aix les teories socials difcilment ens permeten fer prediccions.Per, en canvi, s que ens poden explicar quina s la influncia d'un factor causal, o unconjunt de factors, i el perqu aix s aix. Potser la diferncia sembla subtil, per smolt important per a no caure en les confusions sobre les quals van germinar i encaranodreixen els debats inacabables i dogmtics entre les diferents escoles.

Podem fer la mateixa interpretaci de les explicacions individualistes

produdes des d'una perspectiva explicativa basada en l'agncia.

De nou, cal que no ens equivoquem a l'hora d'interpretar aquestes explica-

cions. No diuen pas que l'estabilitat o la qualitat democrtica siguin l'efecte

noms de les voluntats dels individus. Ens expliquen, en sentit contrari, que

els factors abans citats tenen un efecte sobre fenmens com ara l'estabilitat o

la qualitat democrtica.

Multicausalitat

La idea de la multicausalitat,per, est molt ms assumidaen altres cincies. A ning noli sobta, per exemple, quan enmedicina ens parlen de causesgentiques, causes ambientals,funcionals, etc. i ens expliquenque totes elles cointervenen enun procs causal.


27/32


Per acabar, voldria cridar la vostra atenci un cop ms sobre el fet que, si b

en un primer cop d'ull podia semblar que el debat entre estructura i agncia

recollia dues posicions irreconciliables, hem vist, en realitat, que es tracta sen-

zillament de dues especialitzacions:

a) uns cientfics es dediquen primordialment a l'estudi de la incidncia dels

factors estructurals sobre els fenmens socials, i

b) uns altres prenen en consideraci els factors ms vinculats amb les pre-

ferncies i accions individuals.

En aquesta mateixa lnia es podria dir tamb que l'oposici entre agncia i

estructura es pot subsumir en una divisi ms fonamental, entre:

1) aquells que es dediquen a explicar l'equilibri, els elements d'estabilitat

social, i

2)aquells que es dediquen a explicar el canvi, els elements de transformaci

social.

Altres falses oposicions

Aquest fet s aplicable a altres grans debats que s'han succet en les cincies socials. s elcas, per exemple, del que ha existit entre els defensors del mtode deductiu i analtic perfer teoria i com a nic mitj per aconseguir explicacions; i els que han defensat un mtodeinductiu i empric, per aconseguir explicacions. Els primers criticaven a aquests ltimsacusant-los de fer descripcions en lloc de donar explicacions. Amb l'experincia que ensha donat el debat entre estructuralistes i individualistes segurament resulta ms fcil deveure que tamb aqu l'oposici entre teoricodeductius i historicoinductius no deixa deser, finalment, una distinci entre dues especialitats explicatives diferents. No es tractaque uns expliquin i els altres no ho facin, sin ms aviat que uns es fixen en all que sgeneral, en all que tenen en com diversos processos i situacions, i els altres expliquenels trets diferencials i nics que t cada fenomen o procs social com a conseqncia dela seva multicausalitat.

Fixar-se en les organitzacionss, en la majoria dels casos, tenir en compte els

factors de canvi. Les transformacions socials es deuen principalment, si b

no nicament, a un factor intencional, o d'agncia. En definitiva, a un factor

hum.

Per contra, l'estudi de les institucionsens porta, generalment, a conixer els

factors de permanncia d'una situaci. Sens dubte hi ha institucions que

tamb fomenten el canvi i preferncies clarament orientades cap a la conser-

vaci. Per sembla igualment clar que qualsevol transformaci depn en ltim

terme de l'acci humana i que quan els individus collaboren en l'estabilitat

d'un sistema ho fan assumint i reproduint un determinat conjunt de regles,

un entramat institucional.

Per aix, potser podem concloure que l'oposici entre estructura i agncia,

que ha dividit durant tants anys les escoles cientfiques de les cincies socials,pot interpretar-se, finalment, com una diferncia en l'objecte d'inters. A

uns cientfics socials els interessa ms l'estabilitat, i a d'altres la transformaci


28/32


social. Sigui com sigui, per, del que ning no t cap dubte s que en la societat

el canvi i l'estabilitat s'entrellacen formant una continutat indissoluble que

solament els cientfics s'atreveixen a destriar.


29/32


Resum

Per explicar all que passa a l'arena sociopoltica s tan important fixar-se enels actors que hi actuen, com en les institucions que regulen i condicionen

la seva interacci. Per aix, cal distingir amb precisi, des de bon comena-

ment, entre all que constitueix el context institucional, i all que comporta

l'aportaci prpia de les organitzacions.

La importncia de les institucions ha estat sempre reconeguda per la cincia

poltica. Precisament, es pot considerar que una de les aportacions que aquesta

disciplina fa a la resta de les cincies socials s proporcionar-nos un millor

coneixement de com les institucions incideixen en la presa de les decisions

que constitueixen la poltica. Si b la majoria d'aquests estudis fan referncia

a les anomenades institucions formals, darrerament la cincia poltica es fixa

cada vegada ms tamb en les anomenades institucions informals.

De fet, en els seus orgens la cincia poltica va prendre com a objecte d'estudi

exclusiu les institucions de ms abast, aquelles que configuren el marc consti-

tucional i legal dels diferents pasos. No obstant aix, avui tothom est d'acord

a assenyalar tamb el paper significatiu que tenen les institucions de menys

abast, aquelles que condicionen les relacions entre les organitzacions o entre

els individus dins d'aquestes. El seu estudi pot ajudar-nos a entendre fenmenstan importants com el creixement o l'estancament econmic d'un pas.

En tot cas, per, cal que tinguem sempre present que la realitat s complexa

i que per a entendre-la en totes les seves dimensions mai no n'hi haur prou

de considerar un nic factor explicatiu.


30/32


31/32


Glossari

arena sociopoltica f Metfora amb qu es fa referncia a un espai d'interrelaci en elqual es desenvolupen aquelles decisions que pel seu carcter pblic en el seu objecte i el seuprocs constitueixen el que anomenem poltica. En aquesta arena es troben els ciutadansi les organitzacions a vegades, continuant amb la metfora, en la cincia poltica es parlad'actors, que formen xarxes de relacions i s'interrelacionen seguint unes pautes unes lleis,

uns procediments, uns drets... en el marc d'unes institucions.

dependncia de la senda f Concepte molt lligat a la visi neoinstitucionalista, que fa re-ferncia als lmits existents en les possibilitats de desenvolupament d'una societat o collectiudepenent del punt de partida histric. Planteja que no tot s possible, perqu qualsevol canvidepn de la situaci de la qual es parteix, d'all que es t a l'abast per a produir el canvi. enpath dependence

inrcia social f Fora conservadora que t a veure amb les incerteses i les dificultats asso-ciades a qualsevol canvi social, com ara els costos d'aprenentatge o les estructures de poderconsolidades. Com a conseqncia, es pot dir que un cop les regles del joc ja estan fixades,s molt difcil canviar-les.

instituci f Conjunt de regles o rutines que serveixen de guia als individus per a actuaro interactuar entre ells, proporcionant estabilitat i significat al comportament social. Moltes

vegades, per, tamb s'utilitza aquest terme per a fer referncia a un tipus d'organitzacionsque generen normes o b tenen una llarga tradici.

multicausalitat f Terme que fa referncia al fet que qualsevol fenomen, tamb els socials,sn fruit de la interrelaci d'una gran quantitat de condicions o causes. Quan donem unaexplicaci d'un fenomen, generalment noms fem referncia a algunes d'aquestes causes, enel millor dels casos, les ms importants.

organitzaci f Conjunt d'individus que, en un sentit, presenta una unitat d'acci o deci-si. Malgrat que en el seu interior convisquin una multiplicitat d'interessos no sempre coin-cidents i el conflicte entre ells sigui freqent, l'organitzaci actua davant la societat com sitingus un inters nic i propi que la defineix.

path dependence Vegeu dependncia de la senda.


32/32


Bibliografia

Bibliografia bsica

Almond, G.A.; Powell, J.B.(1966). Comparative Politics: A Developmental Approach. Boston:Little, Brown and Company.

Easton, D.(1969).Esquema para el anlisis poltico. Buenos Aires: Amorrurtu.

Hall, P.(1986). Governing the Economy: The Politics of State Intervention in Britain and France .Nova York: Oxford University.

Lindblom, Ch.E.(1991).El proceso de elaboracin de polticas pblicas. Madrid: INAP.

March, J.; Olsen, J.(1984). "The New Institutionalism: Organizational Factors in PoliticalLife".American Political Science Review(nm. 78/3, pg. 734-49). [Reimprs a:March, J.; Ol-sen, J.(1989).Rediscovering Institutions. The Organizational Basis of Politics. Nova York: Free.]

North, D.C. (1990). Institutions, Institutional Change and Economic Performance.Cambridge:Cambridge University.

Bibliografia complementria

Heap, S.H.; Hollis, M.; Lyons, B.; Sugden, R.; Weale, A.(1992). The Theory of Choice.A Critical Guide. Oxford: Blackwell.

L'Arena Sociopolitica

Documents

Transcript of L'Arena Sociopolitica