Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs...

63
Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere Provenzale K di Eleonora Danieli a.a. 2012 – 2013 1

Transcript of Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs...

Page 1: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Bertran de Born:

la tradizione manoscritta

del Canzoniere Provenzale K

di

Eleonora Danieli

a.a. 2012 – 2013 

1

Page 2: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Indice:

Edizione diplomatica – interpretativa:vida, sirventesi e razos secondo ilCanzoniere Provenzale K                                                       pag. 3

Traduzione di due sirventesi e delle rispettiverazos tramandati nel Canzoniere Provenzale K  e commento                                                                           pag. 56

2

Page 3: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Edizione diplomatica – interpretativa: vida, sirventesi e razossecondo il Canzoniere Provenzale K

di Eleonora Danieli

La vida:

Bertrams   de   Born   si   fo   un   castellans   de   l'evesquat   de   Peireguors,seigner d'un castel que avia nom Autafort. Totz temps ac guerra con totz lossieus vesins, com lo comte de Peireguors e com lo vescomte de Lemoges ecom son fraire Constantin e con Richartz,  tant quant fo coms de Peitieus.Bons cavalliers fo e bon guerrers e bons domneiaire e bons trobaire e savis eben parlanz; e saup ben tractar mals e bens. Seigner era, totas vetz qan sevolia,  del  rei  Enric  e del  fils  de lui,  mas toz  temps volia que ill  aguessenguerra ensems, lo paire e∙l fil e∙l fraire, l'uns com l'autre. E toz temps volc quelo reis de Fransa e∙l reis d'Engletera aguessen guerra ensems. E s'il aguen patzni treva, ades se penet com sos sirventes de far e de mostrar com cascuns eradesonraz en aquella patz. E si n'ac de grans bens e de grans mals.

3

Page 4: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

De ci enavan son escritz del sirventes de Bertram de Born lo cals an larason per q'el fon faitz lo sirventes e la rason. L'un apres l'autre.

Bertrams de Born                                                                          XXVIII

Ges eu no∙m desconort

Ges eu no∙m desconort,S'ieu ai perdut,Qu'eu non chant e∙m deportE no m'aiutCon cobres AutafortQu'eu ai rendut Al seignor de NiortCar l'a volgut.E puois e merceian Li soi vengutz denan,E∙l coms en perdonanM'a retengut baisan;Ges no∙i dei aver dan,Qui qe∙m disses antan,Ni lausenger non blan.

Vas mi son periutatTrei palaziE∙l catre vescomtatDe LemozinE li dui penchenatPeiragorinE li trei comte fatEnglomezin.E∙N Sestols ab GastoE tut l'autre baroMe feron plevizonE lo coms de DigoE Raimons d'AvignonEt anc uns no∙m tenc pro.

Si∙l coms m'es avinensE non avars,Mout li serai valensEn sos affarsE fis com us argens,Humils e cars.E∙l coms fassa lo sensQue fai la mars:

4

Page 5: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Qu'an ren i chai de bon,Vol que ab lui s'esto,E so que no∙l te proGieta fors e∙l sabloAisi taing de baroQue teigna so perdoE, s'el tol, que pois do.

Ges per tener amicTenc per egalCom fas mon enemicQui non fai mal.Q'en un mostier anticDe San MarsalQui me iureron man ricSobr'un missal.Tals me plevis sa feNon fezer plag ses meQu'anc no∙ill estet ges beCar se mes a merceE s'acordet ab se,So vos pliu per ma fe.

Lo comte voil pregarQue ma maisonMi comant a gardarO que la∙m don;C'ades mi son avarTut sist baron,C'ab els non puosc estarSes contenson.Ara mi pot cobrarLo coms ses malestarEt ieu vas lui tornarEt servir et onrar;E non o volgui farTroc'al desampararSoi vengutz de N'Aimar.

Domna ab cor avarDe prometr'e de dar,Puois no∙m volez colgar,Donases m'un baisar!Aissi∙m podes ric farE mon dan restaurar,Se Dieus e Saings m'anpar.

5

Page 6: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Aquesta es la razos d'aqest sirventes.

Al temps q'En Richartz era coms de Peiteus, anz qu'el fos reis, Bertramsde Born si era sos enemics,  per so q'Em Bertrans volia ben al  rei Iove, queguerreiava adoncs ab En Richarts,  qu'era sos fraire. En Bertrams si avia faitiurar contra∙N Richart lo bon vescomte de Lemogas, que avia nom N'Aemars,e∙l vescomte de Ventedorn e∙l vescomte de Gumel e∙l comte de Peiragors eson   fraire,  e∙l   comte  d'Engoleime  e   sos  dos   fraires,   e∙l   comte  Raimon deTolosa, e∙l comte de Flandres, e∙l comte de Barsolona e∙N Centoill d'Estarac,un comte de Gascoigna, e∙N Gaston de Bearn, comte de Bigora, e∙l comte deDigon; et tuich aquist si l'abandoneron e feiron patz ses lui e ses periureronvas lui; e N'Aemars, lo vescoms de Lemogas, que plus l'era tengutz d'amor ede sagramen, si l'abandonet e fetz patz ses lui. En  Richartz, cant saup quetuich aquist l'avion abandonat, el s'en venc denant Autafort ab la soa ost,  edis e iuret que ia mais no s'en partiria si∙l no∙ill dava Autafort e no venia a soncomandamen. Bertrams, quant'auzi so qu'En Richartz avia iurat, e sabia qu'elera abandonatz de totz aquestz que vos avetz ausit, si∙l det lo chastel e si venca son comandamen;  e∙l  coms Richartz   lo  receup perdona  li  e baisan∙lo:  esapchatz que per una cobla qu'el fetz el sirventes, lo quals comensa: 

Si∙l coms m'es avinens E non avartz1.

Lo coms Richartz li perdonet son brau talan e rendet li son chastel, Autafort,e  vengren  fin   amic  coral;  e  vai   s'en  En  Bertrans   e   comensa   a   guerreiarN'Aiemar,  lo  vescomte que  l'avia  desamparat,  e∙l  comte de Peiregros;  donBertrans receup de grans dans et el a lor fetz de gran mals. En Richartz, quant fon devengutz reis, passet outra mar, e∙N Bertrans remasguerreian. Don Bertrans fetz d'aqestas doas razos aquest sirventes: 

Ges eu no∙m desconort S'ieu ai perdut2.

1 Presente nella terza cobla del sirventese “ Ges eu no·m desconort ”.2 Presente nella prima cobla del sirventese “ Ges eu no·m desconort ”.

6

Page 7: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Bertrams de Born                                                                         XXVIIII

Non puosc mudar un chantar non esparga

Non puosc mudar un chantar non esparga,Pos n'Oc e Non a mes foc e trag sanc,Car grans guerra fai d'escars seignor larc,Per qe∙m plai ben dels reis auzir la bomba,Que n'aion obs paisson, cordas e pom,E∙n sion trap tendut per fors iazer,E∙nz encontrem a milliers et a sens,Si c'apres nos en chant om de la gesta.

Qu'ieu n'agra colp reseubut e ma targaE fag vermeill de mon confanon blanc;Mas per aisso m'en soffric e m'en parcQu'En Oc e Non vei que un dat mi plomba;Mas eu non ai Lenzignan ni RancomQu'ieu puesca loing osteiar ses aver,Mas aiudar puosc de mos conoissenz,L'escut au col en ma testa e∙l capel.

Si∙l reis Felips n'agues ars una bargaDenan Giorz, o crebat un estanc,Qar dan intres per fors el parc,Que l'asetgues pel pueg e per la combaC'om no∙n pogues traire breu ses colom,Adoncs sai ieu qu'el volgra far parerCarle, que fon dels miels de sos parens,Per cui fon Poill e Sansoina conquesta.

Anta l'adus e de pretz lo descargaGuerra cellui quant trop lo troba franc,Per qu'eu non cug lais Caors ni CairacMos Oc e Non, pos tant sap des trastomba.Si∙l reis li da tesour de Chinom,De guerra cor et avra∙n puois poder;Tant l'es trebaills e messios plasensQe los amics e∙ls enemics tempesta.

Anc naus de mar, quant a perdut sa barbaEt a mal temps e vol urtar al rancE cor plus fort c'una saieta d'arcE lev'en aut e puois aval ios tomba,No∙n trais anc pietz, e dirai vos ben com,Qu'ieu fas per leis que no∙m vol retener,

7

Page 8: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Que no maten iorn, terme ni covens,Per que mos chans qu'era flort besesta.

Vai, sirventes, ades tost e correns,A Trainac sias anz de la festa;

Di∙m a∙N Rogier et a totz mos parensQe no∙i trop plus omba ni om ni esta.

A questa es la razos da quest sirventes.

Anc mais per re q'En Bertrans de Born disses en coblas ni en sirventes al reiFelip   ni   per   recordamen   de   tort   ni   d'aunimen   que∙ill   fos   faitz,  no   volcguerreiar lo rei Richart;  mas  En Richartz si  sailli  a la guerra, quant  vit  lafrevoleza del rei Felip, e raubet e prenet e ars castels e borcs e villas, et aucishomes e pres; don tuich li baron a cui desplasia la patz foron molt alegre, e∙NBertrams de Born plus que tuich, per so que plus volia guerra que autr'om ecar crezia que per lo seu dire lo reis Richartz agues comensada la guerra, ablo qual el s'apellava “ Oc e Non ”, si con ausiretz el sirventes qu'el fetz si tostcom el auzi qu'En Richart era saillitz a la guerra;  et el fetz aquest sirventesqui comensa:

Non puosc mudar c'un chantar non esparga3. 

3 Presente nella prima cobla di “ Non puosc mudar c'un chantar non esparga ” nella variante “ Non puosc mudar un chantar non esparga ”.

8

Page 9: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Bertrams de Born                                                                              XXX

Puois als barons enoia e lur pesa

Puois als barons enoia e lur pesa D'aquesta patz qu'an facha li dui rei,Farai chanson tal que quant er apresaA caza un sera tart que guerrei,E no m'es bel del rei qu'en pas esteiDeseretatz ni que perda son dreiTro la demanda que fai a conquesta.

Ad ambedos ten hom ad avolesaCar an et fag plait don queg de lor sordei.Cinc ducaz a la corona francessaE, si∙ls comtatz, son a dire li trei,E de Guiortz pert lo ses e l'espleiE Caersins reman sai en trepeiE Bretaigna e la terra engolmesa.

Reis aital patz no meillura proesaCom aquesta ni autra com li grei;Ni deu soffrir c'om li bais sa riquesa,Puois Essaudu a tornat deves seiLo reis Enrics e mes en son destrei;E no∙s cuges q'a so home s'autreiS'el feu d'Angeu li merma una tesa.

Si∙l reis engles li fes don ni largesaAl rei Felip, dretz es que l'en mercei,Qu'el fes liurar la moneda englesaQ'en Franssa son carsitz sac e correi;E non foron Angevin ni Mansei,Que d'esterlins foro∙l premier correiQue desconfi la lor gen canpanesa.

Lo sor Guenris dis pauraula cortesaQant son nebot vit tornat en esfrei:Totz desarmatz volgra∙n fos la fis presa,Quant for armatz non volc penre plaidei;E non semblet ges lo seignor d'OrleiQue desarmatz fon de peior merceiQe quant el cap ac la ventailla messa.

A rei armat lo ten hom a flaquesaQuant es en camp e vai queren plaidei.

9

Page 10: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Ben an camiat honor per cobetesa,Segon c'aug dir Borgoignon e Francei;E valgra mais, per la fe que vos dei,Al rei Felip comenses lo desreiQui plaideiar armatz sobre sa glesa.

Vai Papiol mon sirventes a dreiMe portaras part Crespin el ValeiMon Isenbart en la terra artesa.

E digatz li c'a tal domna sopleiQue marves po iurar sobre la leiQue∙l meiller es del mon e plus cortesa.

A questa es la razos da quest sirventes.

En lo temps et en la sazon que lo reis Richartz d'Engleterra guerreiava ab lorei  Felip de Fransa, si∙l   feiron amdui en camp ab tota lor gen. Lo reis  deFransa si avia ab se Frances e Bergoignos e  Campanes e  Flamencs e cels deBerrion; e∙l reis Richartz avia ab se Engles e Normanz e Bretos e Peitaus e celsd'Anieu e de Torena e dal Maine e de Saintonge e de Lemozin, et era sobre lariba d'un flum que a nom Gaura, lo quals passa al pe de Niort. E l'una ostz siera d'una riba e l'autra ost era da l'autra,  et enaissi esteron  quinze  iorns  echascun iorn s'armavan et appareillavan de venir a la batailla ensems. Masarcivesque et evesque et abat  et home d'orde,  que cercavant  patz,  eran emiech que defendian que la batailla non era. Et un dia foron armat tuit aquill q'eran ab lo rei Richart et esqueirat de venira la batailla e de passar la Gaura, e li Frances s'armerent et esqueirerent. E libon home de religion foron ab las crotz en bratz, pregant Richart e∙l rei Felipque la batailla non degues esser. E∙l reis de Franza dizia que la batailla nonremanria, si∙l reis Richartz no∙ill fazia fezeutat de tot so que avia de sa mar,del ducat de Normandia e del ducat de Quitania e del comtat de Peitieus,  eque∙il rendes Guiortz, lo qual lo reis Richartz l'avia tot. Et En Richartz, quantauzi aquesta paraula que∙l reis Felips demandava, per la grant baudesa qu'elavia,  ­  car li  Campanes a lui permes que no∙ill serion a l'encontrada per lagrant cantitat dels esterlins que avia semenatz entre lor ­ si montet en destrere mes l'elm en la testa e fai sonar las trombas e fai desfar los sieus confanosencontra l'aiga per passar outra,  et aordena las esqueiras dels baros e de lasoa gen per passar outra a la batailla. E∙l reis Felips, cant lo vi venir, monteten destrer e mes l'elme en testa,  e  tota la soa gens monteron en destrers epreseron lor armas per venir a la batailla, trait li Campanes, que no meteronelmes en testa.E∙l reis Felips, quant vi venir En Richart e la soa gen ab tant grant vigor e viqe∙ill  Campanes   no   venion   a   la   batailla,   el   fon   avilitz   et   espaventatz,   ecomensa far apareillar los arcivesques e∙ls evesques et homes de religion, tozaquels que l'avion pregrat de la patz far; e preguet lor qu'il aneson pregar En

10

Page 11: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Richart de la patz far e del concordi, e si lor promes de far e de dir aquellapatz et aquel concordi del deman de  Gisort e del vassatge que∙ill fazia  EnRichartz. E li saint home vengron ab las crotz en bratz encontra lo rei Richart,ploran qu'el agues piatat de tanta bona gen com avian el camp, que tuit erona mozir,  e que∙s volgues la patz; qu'ill farian laissan Guisort e∙l rei partir desobre la riba soa terra. E li baron, quant auziron la grant honor que∙l reisFelips li presentava, foron tuich al rei Richart conseilleron lo qu'el preses loconcordi e la patz. Et el, per los precs dels bos homes de religion e per loconseill dels seus baros, si fetz la patz e∙l concordi, si que∙l reis Felips li laissetGuiort quitamen, e∙l vassallatges remas en penden si com el estava, e partir sedel camp, e∙l reis Richartz remas.E foron iurar ambedui la patz a detz anz e deisfeiron lor ostz e deron comiatals soudadiers, e vengron escars et avars ambedui li rei, e cobe, e no volgronfar ost ni despendre si non en falcos et en austors et en cans et en lebriers eten comprar terras e possessions et en far tort a lor baros. Don tuit li baron delrei  de Fransa foron trist e dolen e li baron del rei  Richart, car avian la patzfaicha per que chascuns dels dos reis era vengutz escars e vilans. E∙N Bertransde Born si   fo plus   iratz  que negus dels  autres  baros,  per  so car  el  no sedellectava mais en guerra de si e de autrui, e mais en la guerra dels dos reis;per so que, quant il avian, li doi rei, guerra ensems, el avia d'En Richart tot soqu'el volia d'aver e d'onor,  et era temsuz d'amdos los  reis per lor dire de lalenga.  Don el,   per   volontat  qu'el   ac  que∙il   torneson  a   la  guerra   e  per   lavolontat qu'el vi als autres barons, si fetz aquest sirventes lo quals comensa: 

Puois li baron son irat ni lor pesa4.

4 Non è presente nel sirventese “ Puois als barons enoia e lur pesa ”.

11

Page 12: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Bertran de Born                                                                               XXXI

Al dous nou termini blanc

Al dous nou termini blanc,Del pascor vei la elestaDon lo nous temps s'escontenta;Quan la sasos es plus gentaE plus avinenz e val mais,Et hom deuri esser plus gais,E meiller sabors mi a iais.

Per qu'en pesa, quar m'estanc,Qu'ieu ades non pas la festa,C'uns soiornz mi sembla trentaPer una promessa gentaDon mi sors trebails et esglais;E non voil sia mieus DoaisSes la soispeison del Canbrais.

Postell'en son oil o cranQui ia mais l'en amonesta!Que ia malvestatz dolentaNo∙l valra mession genta,Ni soiorns ni estar ad aisTan con guerre, trebaill e fais;So sapcha∙l seigner de Roais!

Ni anc no∙n vibras ni flancTroncat, ni camba ni testaFerit de plaia dolenta;Ni ab gran ost ni ab genta,No∙l vi a Rom ni a Sais.E membres li con li retraisQu'anc en escut lansa non frais!

Guerra ses fuoc e ses sancDe rei ni de gran poestaCui c'oms laidis ni desmenta,Non es ges paraula genta!Qu'el puois se soiorn ni s'engrais!E ioves qui guerra non paisN'esdeven leu flacs e savais.

Reis de Francha, ie∙us tenc per franc:Car hom a cors non fai questa

12

Page 13: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Ni de Guiortz no∙s presentaPas ne fin que sia genta,Ec vos la guerra e la pais!E domentre c'om s'i eslais,Non er sos pretz fins ni verais.

Gens d'en Oc e No no∙m planc,Qui eu sai ben q'en lui no restaLa guerra ni no s'alenta,Qu'anc patz ni fins no∙l fon genta,Ni hom plus voluntiers non traisNi non fes cocha ni assaisAb pauc de genz et ab gran fais.

Lo reis Felips ama la paisPlus que∙l bons hom de Talantais

E∙N Oc e Non vol guerra maisPlus que non fes us dels Algais.

Aquesta es la razos d'aqest sirventes.

Quant En Bertrans ac faich lo sirventes que diz:

Puois als barons enoia e lor pesa5. 

Et ac dich al rei Felip com perdia de cinc ducatz los tres e de Giortz la rendae∙l   perchaz,  e   com  Caercins  remania   en   guerra   et   en  barata  et   la   terrad'Angolerma,  e  com  Frances   e  Bergoignon   avian   cambiat   honor   per   percobeseza, e com lo reis Felips avia anat plaideian armatz sobre la  riba del'aiga, e com el non avia volguda la patz, cant fon desarmatz, e, si tost com elfon armatz, perdet per viutat l'ardimen e la forza; e que mal semblava del corEnric, l'oncle de Raols del Cambrais, que desarmartz volc que la patz si fezesde Raols, son nebot, ab los quatre fils N'Albert e, depois que fon armatz, nonvol patz ni concordi; e com totz reis era aunitz e desonratz, pois comensavaad autre rei per terra q'aqel reis li tolgues,  cant el fazia patz ni treva, tro lademanda que∙il fazia agues conqista e recobrat so que fos dreitz e rasos, donli autre rei lo tenon desiritat; e per far vergoingna alz Campanes dels esterlinsque foron semenat entre lor, per so qe∙ill volguesson tornar a la guerra, tuit libaron de Peitieus e de Lemozin en foron molt alegre, que molt erent trist dela patz, per so que meins n'eron onrat e car tengut per amdos lor reis.Lo reis Richartz si carguet molt d'orgoill d'aquesta patz e comenset far tortz edesmesuras en la terras del rei de Francha que marcavon ab las terras d'EnRichart. E∙l reis Felips venia a reclam ad aicels que avian faita la patz entre

5 Non è presente nel sirventese “ Al douz termini blanc ”, ma nel sirventese “ Puois als baronsenoia e lor pesa ”.

13

Page 14: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

lor dos, e∙N Richartz no volia per lor tort ni dreg far; don fon ordenatz per loruns parlamens, on foron ensems en la marcha de Torena e de Beiriu. E∙l reisFelips si fetz mains reclams d'En Richart, don amdui vengron a grans paraulaset a malas, si q'En Richart lo desmenti e∙l clamet vil recrezen. E si∙s desfierone si∙s partiron mal. E cant Bertrans de Born auzi que il eront mal partit, si fo molt alegres. Etaisso fon el temps al comensament d'estiu; don Bertrans fetz aquest sirventesque vos aras auziretz: 

Al douz termini blanc Del pascor vez la estat6. 

Et en aquel sirventes el pois fort lo rei Felip qu'el degues comensar la guerraab lo rei Richart a fuoc et a sanc e dis que ill reis Felips volia mais patz c'unsmorgues, e∙N Richart, ab cui el s'apellava “ Oc e Non ”, volia mais guerra quenegus dels Algais, qu'eron qatre fraire, gran raubador, e raubaven e menavenben ab lor mil raubadors a cavail  e  ben doa milia a pe  e no vivion d'autrarenda ni d'autre perchatz.

6 Presente nella prima cobla del sirventese “ Al douz termini blanc ”, ma nel secondo verso ilsirventese tramanda: “ Del pascor vei la elesta ” invece di “ Del pascor vez la estat ”.

14

Page 15: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Bertrams de Born                                                                                   I

Quant vei pels vergiers desplegar

Quant vei pels vergiers desplegarLos cendatz grocs, indis e blaus,M'adousa la vos dels cavausE∙l sonet que fan li iuglarQue viulan de trap en tenda,Trombas e corn e grale clar.Adoncs voill un sirventes farTal que∙l coms Richartz l'entenda.

Ab lo rei mi voill acordarD'Aragon e tornan en pausMas trop fon descauzitz e brausQant venc sai sus per osteiar;Per qu'es dregs q'eu lo∙l reprenda.Jeu o dic per lui castiar;E pezan si∙l vei folleiarE voill que de mi aprenda.

Ab mi∙l volon tut encuzar,C'us me condet de sos vassausQue de Castellot ac mals laus,Quant ne fes n'Espagnol gitar.E non par que si defendaVes el, si el n'auza proar;E quant intret per covidar,Conquerri lai pauc de renda.

Oimais no li puosc ren celar,Anz li serai amics coraus:Gascons cui es Beiarns e PausMi trames sai novas comdarQue de sos pres pres esmendaDel rei que∙ls i degra liurar,E volc en mais l'aver portarQue hom touz sos pres li renda.

Que so m'an dig de lui ioglarQ'en perdon an fags totz lur laus.S'anc lur det vestirs vertz ni blausNi fes nuill denier donar,Lag l'es c'om l'en sobreprendaQue d'un sol s'en saup ben pagar,

15

Page 16: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

D'Artuzet, don fai a blasmar,Qu'en mes als Iuzieus en venda.

Peire Ioglar saup mal pagar,Que∙l prestet deniers e cavaus,Que la vella que Fons­EbrausAtent lo fes tot pesseiar;Qu'anc l'entreseings fags ab bendaDe la iupal del rei d'armarQue∙l baillet, no∙l li puoc guizarC'om ab contels tot no∙l fenda.

Peire Rois saup divinar,Al prim que∙l vi iove reiaus,Que no seria arditz ni maus;E conoc lo al badaillar:Reis que badaill ni s'estendaQ'anc aug de batailla parlarSembla o fossa per vaneiarNi en armas no entenda.

Eu lo perdo si∙m fe mal farA Catalans ni a Laraus;Puois lo seingner cui es PiteusLo∙l mandet, non auset als far.E reis que loger attendendaDe seignor, be∙l deu affanar;Mais qe per autra fazenda.

Voill sapcha∙l reis e aprendaDe son grat o fassa cantarMon sirventes al rei NavarE per Castella l'estenda.

Aquesta es la razos d'aquest sirventes.

Ben avetz entendutz los mals q'En Bertrans de Born remembretz que∙l reisd'Aragon avia faitz de lui e d'autrui. Et a cap d'una gran sazon qu'el n'ac apresd'autres mals qu'el avia faitz, si lo∙l volc retraire en un autre sirventes. E fondig a∙N Bertran c'un cavallier avia en Aragon que avia nom N'Espaignols,  etavia un bon castel molt fort que avia nom Castellot  et era  proprietat d'EnEspaignol  et  era en  la   forteresa  de  Sarazis;  don el   fazia  grant  guerra  alsSarrazis. E∙l reis si entendia molt en aquel chastel e venc un iorn en aquellaencontrada per servir lo e per envidar lo al seu chastel, e menet lo charament,lui ab tota soa gent. E∙l reis, quant fon dedinz lo castel, lo fetz penre et menardeforas, e tolc lo castel.

16

Page 17: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

E fon vertatz que, cant lo reis venc al servizi del rei Enric, lo coms de Tolosasi∙l descomfis en Gascoigna e tolc li ben cinquanta cavallers; e∙l reis Enrics lidet tot l'aver qe∙ill cavaller devian pagar per la reenson et el no∙l paget l'averals cavalliers,  anz l'en portet en Aragon. E∙ill cavallier isseron de preison epageron l'aver. E   fon   vertatz   c'uns   goglars,  que   avia   nom   Artuset,   li   prestet  dos   cenzmarabotins; e menet lo ben un an ab si e no∙ill en det denier. E cant venc undia, Artuset ioglars si se meslet ab un  Iuzeu, e∙ill  Iuzeu li vengron sobre enafreron Artuset malamen, lui et un son compaignon. Et Artuset et us soscompaigns aucisseron un Iuzeu; don li Iuzeu aneron al rei e pregeron lo qu'elen fezes  vendeta e  que  lor  des Artus e∙l  compaignon per  aucire,  e  q'ill   lidarian dos centz marabotis. E∙ill Iuzeu los feiron ardre lo iorn de la nativitatde Crist, si com dis Guillems de Bregadan en un seu sirventes, dizen en el maldel rei:

E fetz una mespreisonDon om et no∙l deu razonar,Q'el iorn de la Naision Fetz dos crestias brusar,Artus ab autre son par,E non degra aici iutgar A mort ni a passionDos per un Iuzieu fellon7. 

Don us autre, que avia nom Peire Ioglars, li prestet deniers e cavaus, et aquelPeire  Ioglars si avia grans mals dirz de la  veilla reina d'Englaterra,  la qualstenia  Font­Ebrau,  eue es una abadia on se rendon totas las veillas ricas. Etella lo fetz ausire per paraula del rei d'Aragon. E totz aquestz laitz faich remenbret  En Bertrans de Born al rei d'Aragon enaquest sirventes que dis: 

Quant vei per vergiers despleiarLos cendaus grocs, indis, etc8.

7 Non è presente nel sirventese “ Quant vei per vergiers desplegar ”.8 Presente nella prima cobla del sirventese “ Quant vei per vergiers desplegar ” nella variante

“ Quant vei per vergiers despleiar ”.

17

Page 18: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Bertrams de Born                                                                                  II

Puois Ventadorns e Conborn ab Segur

Puois Ventadorns e Conborns ab Segur e Torena e Monfortz ab GordonAn fait acort Peiregorc e iur,E li borzes si clauen de viron,M'es bel qu'eu chant e qu'eu m'en entremetaD'un sirventes per lor asegurar;Qu'eu o no∙l voill ges sia mia Tolleta,Per qu'ieu segur non ia us es estar.

A! Pui­Gilems e Clarents e GrangnolE Saint Estier, molt avetz grant honor,Et eu mezeis, qui conoisser la∙m vol,E Torena et Engolmes, maiorD'En Charatier qui grepis la chareta;Non a deniers ni no∙n pren ses paor;Per c'ab honor prez mais pauca teretaQue grant enpier tener a desonor.

S'el rics vescoms qui es caps dels Gascoms,A qui s'aten Bearns e Garvandans,E∙N Vesians, si∙s vol, e∙N BernardosEt Armagnacs e Tartas e Marsans,D'aquella part i aura∙l coms pro que fassa,Et eissamen, aissi com el es pros,Ab sa grant ost que tra e que amassa,Passa s'en sai et aioste∙s ab nos! 

Si Tailliborcs e LezignansE Mauleons e Taunais fos s'en presEt a Sivrac fos vescoms vius e sans,Ja non creirai qe non nos aiudes;Cel de Toartz, puois lo coms los menassa,Tenguan s'ab vos e non sia ges vans!E demandem li que el dret nos fassaDels homes qu'el nos a traitz d'entre∙ls mans.

Entre Peitou e la Villa BocartE Mirabel e Lenzen e Chaslon,A Claraval ant bastit ses regantUn bel chaslar e mes en plan chambon;Mas no voill ges lo sapcha ni lo veiaLo Reis Ioves que no∙il sabria bon;

18

Page 19: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Mas paor ais, puois qe tant fort blancheia,Q'el lo veira ben de Matafellon.

Del rei Felip sabrem s'el paireiaO s'el segra∙l bon usatge Charlon

D'En Taillafer, que per seignor l'autreiaD'Engolesme don el l'en a fait don.

E non es dreitz de rei que ren autreia,Puois q'a dig d'oc, que mais diga de non.

Aquesta es la razos d'aquest sirventes.

Bertrans de Born, si com vos en dig, en la sazon q'el avia guerra ab lo comteRichart, el fez  si  que vescoms de Ventedorn  e∙l vescoms de  Segur so fo  lovescoms  de  Lemogas  ­  e∙l  vescoms de  Torena   se   iureron  ab   lo   comte  dePeiregors et ab los borzes d'aquellas encontradas et ab lo seingnor de Gordonet ab lo seingnor de Monfort; e si se sareron ensems per qu'ill se deffendessondal comte Richart, que∙ls volia deseretar, per so car il volion ben al rei Iove,son fraire, ab cui el se guerreiava, al qal el avia totas las rendas de las caretas,de las quals caretas lo reis Ioves prendia certa causa, si com lo paire ll'o aviadonat, e no∙l laissava neus albergar segur en tota la soa terra. E per aquestasagramen qe tuich aqist avian fait de guerreiar En Richart, Bertrans de Born sifetz aquest sirventes:

Puois Ventadorns e Comborns9.

Per assegurar totas la gens d'aquella encontrada per lo sagrament que aquillavian faich contra∙N Richart, e reprenden lo rei Iove car el en guerra non eraplus prosperos, remenbran a lui com En Richart l'avia totas las rendas de lascaretas  e  com il avia fait levar un chastel el miei loc de la terra  que∙l pairel'avia dada, e lauzan lo seignor de Puoi­Guillem e de Clarensa e de Gragnol ede Saint Astier, qu'eren gran quatre baron de Peiregors, e lauzan si mezeis eTorena et Engolmesa; e dis que si∙l vescoms de Born e de Gavardon ­ so eraEn Gastos Bearn, qu'era caps de tota Guascoigna ­ e∙N Vivias de Lomaigna e∙NBernardos d'Armaignac e∙l vescoms de Tartas venion sai ad el, que volion mala∙N Richart, asatz avia el que far; e si∙l seigner de Malleon ­ so era En Raolsde Malleon, lo paire d'En Savaric ­ e∙l seigner de Taunai e∙l vescoms de Sioraie∙l seigner de Taillaborc e∙l vescoms de Coratz, que tuit aqist l'aiudaravon, silor fossen de pres, per lo grant tort q'En Richart lor fazia; e tuit aquist erongran baron de Peitieu. E de totas aquestas razos si fetz  En Bertrans aquestsirventes que comenssa: 

9 Presente nella prima cobla del sirventese “ Puois Ventadorns e Conborn ab Segur ”.

19

Page 20: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Puois Ventadors e Comborns ab SegurTorena e Monfortz10.

10 Presente nella prima cobla del sirventese “ Puois Ventadorns e Conborn ad Segur ”.

20

Page 21: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Bertran de Born                                                                                   III

Puois lo gens terminis floritz

Puois lo gens terminis floritzS'espandis iauzions e gais,M'es vengut en cor que m'eslaisDe far un novel sirventesOn sapchon li AragonesC'ab mal agur,D'aco sion il tuit segur,Sai venc lo reis, don es aunitz,Esser soudadiers logaditz.

Sos bas paratges sobrissitzSai qe fenira coma laisE tornara lai don se trais:A Meillau et en Carlades.Can quecs n'aura son dreg conques,Ans s'en vas Sur!Mas grieu er que mar no∙l deburL'aura, tanc es pauc arditz,Flancs e vans e soiornaditz.

Proensa pert, don es issitz,Que son frair Sancho prezen mais;Qu'il non a soin mas qe s'engraisE beva per RossimgnolesOn fon deseredatz Iaufres;Qu'a Vilamur,En Tolozan tenon per preiurTuit cel ab que s'era plevitzCar los a per paor giquitz.

Lo reis cui es CastrasoritzE ten de Toleda palaisLau que mostre de sos eslaisSi∙l al fil del Barsalones,Car per dreg sos malsvatz hom es.Del rei tafurPretz mais sa cort e son atur,Non fas cella don fui traitzLo iorn qu'el fon per mi servitz.

Lo bos reis Gartsia RamitzCobrera, qan vida∙l sofrais,

21

Page 22: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Aragon, que∙l monges l'estraisE∙l bons reis navars, cui dretz es,Cobrara ab sos Alaves,Sols s'i atur.Aitan con aurs val mais d'azur,Val miels tant es plus complitzSos pretz que del rei apostitz.

Per cella de cui es marritz,Per la bonam reina∙m lais,E deus qe∙m dis so don m'apais.Berengier de BesadunesLi retraissera, si∙l plagues,Mas tot recurSos mal siatz fatz, que son tafur,Car per el fon mortz e traitz,On es sos lignatge aunitz.

Mout trai lag l'emperarritzCon fals reis peiurs e savaisCan pres a qintals et a faisL'aver que Manuels tramesE la rauba e tot l'arnes;Puois ab cor dur,Qan n'ac traic lo vetz e∙l madur,El enviet per mar marritzLa domna e∙ls Grecs que ac traitz.

Aquesta es la razos d'aquest sirventes.

Lo reis Enrics d'Englaterra si tenia assis  En Bertran de Born dedins Autaforte∙l combatia ab sos edeficis, que molt li volia gran mal, car el crezia que totala guerra que∙l  reis  Ioves, sos fils, l'avia facha q'En Bertrans la∙il agues faitafar; e per so era vengutz denant Autafort per lui desiritar. E∙l reis d'Aragonvenc en l'ost del rei Enric denant Autafort. E cant Bertrans o saub, si fo moltalegres que∙l reis d'Aragon era en l'ost, per so qu'el era sos amics especials. E∙lreis d'Aragon si mandet sos messatges dinz lo castel, q'En Bertrans li mandespan e vin e carn; et el si l'en mandet assatz. E per lo messatge per cui elmandet los presenz, el li mandet pregan qu'el fezes si qu'el fezes mudar losedificis e far traire en autra part, que∙l murs on il ferion era totz rotz. Et el,per gran aver del rei Enric, el li dis tot so qu'En Bertrans l'avia mandat a dir.E∙l reis Enrics si fetz metre de l'edificis plus en aquella part on saup que∙lmurs era rotz, e fon lo murs ades per terra e∙l castels pres.En Bertrans ab tota sa gen fon menatz al pabaillon del rei Enric,  e∙l reis loreceup molt mal. E∙l reis Enrics si∙l dis: “ Bertran, Bertran, vos avetz dig queanc  la  meitatz  del  vostre  sen no∙us  ac  mestier  nulls   temps,  mas sapchatz

22

Page 23: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

qu'ara vos a el ben mestier totz ”. “ Seigner ”, dis en Bertrans “ El es ben versqu'eu o dissi, e dissi ben vertat ”. E∙l reis dis: “ Eu cre ben qu'el vos sia arasfaillitz ”. “ Seigner ”,  dis Bertrans, “ Ben m'es faillitz ”  “ E com? ” dis lo reis. “Seigner ”, dis En Bertrans “ Lo iorn que∙l valens Ioves reis, vostre fillz, mori,eu perdi lo sen e∙l saber e la conoissenssa ”. E∙l reis, cant auzi so q'En Bertransli dis en ploran, del fill, venc li granz dolors al cor de pietat, et als oills, si queno∙is poc tener qu'el non pasmes de dolor. E quant el revenc de pasmazon, elcrida e dis en ploran: “ En Bertran, En Bertran, vos avetz ben drech, et es benrazos, si vos avetz perdut lo sen per mon fill, qu'el vos volia meils qe ad homedel mon. Et eu, per amor de lui, vos quit la persona e l'aver e∙l vostre castel evos ren la mia amor e la mia gracia, e vos don cinc cenz marcs d'argen per losdans que vos avetz receubutz ”.  En Bertran si∙l  cazec als  pes,  referrent   ligracias e merces. E∙l reis ab tota la soa ost s'en anet.  En Bertrans, can saup que∙l reis d'Aragon l'avia faita si laida fellonia, fon moltiratz   ab   lo   rei  N'Anfos.  E   si   sabia   com el   era   vengutz   al   rei  Enric   essersoudadiers   logaditz  e  sabia   com   lo   reis   d'Aragon   era   venguz   de   paubrageneration de Carlades, d'un castel que a nom Carlat, que es en la seingnoriadel comte de Rodes. E∙N Peire de Carlat, qu'era seigner del castel per valor eper proessa, si  pres per moiller la comtessa d'Amillau, qu'era caseguda eneretat, e si n'ac un fill, que fon valens e pros, e conquis lo comtat de Proensa.Et us sos fils si conquis lo comtat de Barsalona et ac nom Raimon Berengier,lo quals conquis lo regissme d'Aragon  e  fo lo premiers reis que anc fos enAragon. Et anet penre corona a Roma; e cant s'en tornava e fon al borc SaintDalmas, el mori. Et remanseron ne trei fil: Amfos, lo quals fo reis d'Aragon,aquest que fetz lo mal d'En Bertran de Born, e l'autre, don Fancho, e l'autreBerrengiers de Besaudunes. E saup com el avia traida la filla de l'emperadorManuel, que l'emperaire l'avia mandada per moiller ab grant tresor et ab granaver et ab molt onrada compaignia, et los raubet de tot l'aver quella domnae∙il Grec avian; e com les enviet per mar, marritz e conssiros e desconseillatz,e  com sos fraire Sanchos l'avia tota Proensa, e com s'esperiuret, per l'averque∙l reis Enrics li det, contra∙l comte de Tolosa. E de toutas aquestas razonsfetz En Bertrans de Born lo sirventes que ditz: 

Puois lo gens terminis florisS'espandis11.

11 Presente nella prima cobla del sirventese “ Puois lo gens terminis floritz ” nella variante “ Puoislo gens terminis floris ”.

23

Page 24: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Bertrams de Born                                                                               IIII

Un sirventes que motz no∙ill faill Un sirventes que motz no∙ill faillAi fag, c'anc no∙m costet un ail:Et ai apres un'aital artQue s'ai fraire, german ni qart,Part li l'ou e la meailla,E s'el puois vol la mia part,Jeu l'en giet de comunailla.

Tot lo sen ai dinz lo serail,Si tot m'an donat gran trebaillEntre N'Azemar e∙N Richart.Lonc temps m'a tengut en regart,Mas aras an tal trebaillaQue lor enfanz, si∙l reis no∙ls part,N'auran pro en la corailla.

Guillems de Cordon, fol bataillA vos mes a vostre sonail,Et ieu am vos, si Dieus mi gart!Mas per savi e per moissartVos tenon de la fermaillaLi vescomte et es lor tartC'an non est en lor frarrailla.

Tot iorn contendi e∙m barail,M'esqueu e∙m defen e∙m tartail,E∙m fon om ma terra el la m'artE∙m fan de mos arbres issartE mescla∙l gran en la pailla,E non ai ardit ni coartEnemic qu'era no m'asailla.

Tot iorn resoli e retraillLos barons, e∙ls refont e∙ls cail,Qui cuiava metr'a issart.E soi ben fols qan m'en regart,Qu'ill son de peior obraillaQue non es lo fers San Launart,Per qu'es fols qui s'en trebailla.

Talairans non trota ni sailNi no∙s mou de son Arenaill

24

Page 25: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Ni non gieta lansa ni dart,Anz viu a guisa de lombart.Tant es frasitz de nuaillaQue, quant l'autra gens s'en part,El s'estendill' e badailla.

A Peiraguors, pres del murail,tan qe∙i puesc'om gitar ab mail,Venrai armatz sobre Baiart,E se∙i trop Peitavin pifart,Veiran de mon bran com tailla,Que sus pel cap li farai bartDel servel mesclat ab mailla.

Baron, Dieus vos sal encs gartE vos aiut e vos vaillaE∙us don q'en digatz a∙N RichartzSo que∙l paus dis a la grailla.

Aquesta es la razos d'aqest sirventes.   

Bertrans de Born, si com eu vos ai dich en las autras razos, si avia un fraire qeavia nom Costantin de Born, e si era bons cavallier d'armas, mas non era homque   s'entrameses  molt  de  valor  ni  d'onor,  mas   totas   sazos  volia  mal   a∙NBertran. E si∙l tolc una vetz lo castel d'Autafort, qu'era d'amdos comunalmen.En Bertrans si∙l recobret e si∙l casset de tot lo poder. Et aquel si s'en anet alvescomte  de   Lemogas,   que∙l   degues  mantener   contra   son   fraire,   et   el   lomantenc. E∙l reis Richartz lo mantenia contra∙N Bertran. En Richartz si gerreiava ab N'Aimar, lo vescomte de Lemoges, e∙N Richartz eN'Aimar si guerreiavon ab En Bertran e∙il fondian la soa terra e la∙il ardian.Bertrans si avia faich iurar lo vescomte de Lemozin  e∙l comte de Peiregors,que avia nom Talairan, al cal Richartz avia tota la ciutat de Peiregors e no∙ilen fazia negun dan, car el era flacs e  vils  e nuaillos. En Richartz si avia totGordon a∙N Guillem de Gordon et avia promes de iurar ab lo vescomte et abEn Bertran de Born  et ab los autres baros de Peiregors e de Lemozin  e  deCaercin, los quals En Richartz deseretava; don Bertrans lo repres fort. E fetzde totas aquestas razos aquest sirventes que dis: 

Un sirventes que mot non faillAi faich, c'anc no∙m costet un aill12.

12 Presente nella prima cobla del sirventese “ Un sirventes que motz no·ill fail ” con varianti (Unsirventes que motz no·ill fail / Ai fag, c'anc no·m costet un ail).

25

Page 26: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Bertrams de Born                                                                                  V

Un sirventes no∙m cal far longor ganda

Un sirventes no∙m cal far longor ganda,Tal talent ai que digu e que l'espanda,Car n'ai rason tan novell'e tan grandaDel Ioven rei c'a fenit sa demandaSos frair Richartz, pois sos paus lo comanda;Tan es forsatz!Puois N'Aenrics terra non ten ni manda,Sia reis des malvatz!

Que malvatz fai, car aisi viu a randaDe liurason a comt'e a garanda.Reis coronatz qe d'autrui pren liurandaMal sembl'Arnaut lo marqes de Bellanda,Ni∙l pro Guillem qe conquis Tor Miranda,Tan fon presatz!Puois en Peitau lur ment clos truanda,A lo∙i er mais tant amatz.

Qa per dormir non er de CoberlandaReis dels Engles ni conquerra IslandaNi tenran Iou ni Monsaurel ni GandaNi de Peiton non aura la miranda;Ni ducs clamatz de la terra normandaSai de Bordel ni dels Gascoms part LandaSeigner ni de Basatz.

Conseill voill dar el son de N'AlamandaLai En Richart, si tot non lo∙m demanda:Ja per son frair mais sos homes non blanda.Non c'om fa el, anz e seria e∙ls aranda,Tol lur chastels e dero que abrandaDeves totz latz.E∙l reis tornei lai ab sels de GarlandaE l'autre, sos coignatz.

Lo coms Iaufres, cui es Breselianda,Volgra fos premiers natz,

Car es cortes, e fos en sa comandaReielmes e∙l ducatz.

26

Page 27: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Aquesta es la razos d'aqest sirventes.

En la sazon que∙l reis Ioves ac faita la patz ab son fraire Richartz e∙il ac fenidala demanda que∙il fazia de la terra,  si com fo la voluntatz del rei Enric lorpaire,  e∙l  paire  li  dava certa  liurazon de deniers per  vianda e per  so quebesoigns l'era,  e  neguna terra non tenia ni possezia  ni negus hom a lui novenia per mantenemen ni per socors de guerra, En Bertrans de Born e tuit liautre baron que l'avian mantengut contra∙N Richart foron molt dolen. E∙l reisIoves si s'en anet en Lombardia torneiar e solasar e laisset totz aquestz barosen la guerra ab en Richart. En Richartz asetga borcs e chastels e pres terras ederroca et ars et abrasa; e∙l reis Ioves si torniava e dormia e solazava. Don EnBertrans si fetz aqest sirventes que comensa: 

D'un sirventes no∙m cal far loingnor etc13.

13 Presente nella prima cobla del sirventese “ Un sirventes no·m cal for longor ganda ” nellavariante “ D'un sirventes no·m cal far loingnor ”.

27

Page 28: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Bertrams de Born                                                                                 VI

Ges de disnar no∙n fai oimais matis

Ges de disnar no∙n fai oimais matis,Qui agues fort bon ostauE fos dedins la carns e∙l pans e∙l vis,E∙l focs fos clars e de fau.Lo plus rics iorns es oi de la semanaE degra m'estar soau,C'aitan volgra volges mon pro Na LainaCon lo seigner de Peitau.

Per saludar torn entre∙ls LemozisCella qe a pretz cabau.Mos Bels Seigner e mos Bels CenbelisQueiron oimais qui las lau;Qu'eu ai trobat del mon la plus certanaE la gensor c'om mentauPer que s'amors m'es tan cotedianaQui las autras mi fai brau.

Gens, ioves cors, francs e verais fis,D'aut paratg'e de riau,Per vos serai estrange de mon paisE∙m mudarai part Aniau.E, car es tan sobr'autras sobeirana,Vostra valors n'es plus au:Contrada n'er la corona romanaSi∙l vostre cap s'i enclau.

Al coms esgar que∙m fes et ab car riusEn fes Amors son esclau,E mos seingner m'ac pres de lei assisSobr'un feutre enperiau,E la paraula fon dousa et humanaE∙l dit cortes e liau,E de solatz mi semblet CatalanaE d'acuillir d'En Fairiau.

Al gen parlar que∙m fetz et al gen ris,Qan vi las denz de cristausE∙l cors dargat, grail e fresc e lis,Vi benestan en bliau,E la colors fo fresca e rosana,Retinc mon cor dinz sa clau.

28

Page 29: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Mais ac de ioi que qi∙m des Corozana,Car a son grat m'en esiau.

De totas es Na Maier sobeiranaDe tot cant ma terra clau.

Aquesta es la razos d'aqest sirventes.

Bertrans de Born si era anatz vezer una seros del rei Richart, que fon mairede l'emperador Oth, la quals avia nom ma domna Eleina, que fo moiller delduc de Sainsoigna.  Bella domna era e molt cortesa et enseingnada,  e  faziagran honor en son acuillimen et en son gen parlar. En Richartz, q'era adoncscoms de Peitieus, si l'assis lonc tems sa seror e si∙l comandet qu'ela∙ill dissese∙ill fezes plazer e grant honor. Et ella, per  la gran voluntat qu'ella avia depretz e d'onor, e per qu'ella sabia qu'En Bertrans era tan fort presatz hom evalens e qu'el la podia fort enansar, si∙ll fetz tant d'onor qu'el s'en tenc fortper pagatz et enamoret se fort de leis, si qu'el la comenset lauzar e grazir.En aquella sazon qu'el l'avia  vista, el era ab lo comte Richart en un'ost eltemps d'invern, et en aquel'ost avia grant desaise. E  cant venc un dia d'unadomenga, era ben meitzdias passatz que non avian maniat ni begut. E la famslo destreingnia mont, et adoncs fetz aquest sirventes que dis: 

Ges de disnar non fora oimas maitis14. 

14 Presente nella prima cobla del sirventese “ Ges de disnar no·n fai oimais matis ” nella variante“ Ges de disnar non fora oimas maitis ”.

29

Page 30: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Bertrams de Born                                                                                VII

Domna, puois de mi no∙us cal

Domna, puois de mi no∙us calE partit m'avetz de vosSenes totas ochaisos,No sai o m'enqueira,Que ia maisNon er per mi tant rics iaisCobratz; e si del semblanNo∙m trob dona ni on talanQue vailla vos q'ai perdudaJa mais non voill aver druda.

Puois non pos trobar egal,Tan bella que fos tan pros,Ni sos rics cors tan ioios,De tant bella teiraNi tant gaisNi sos rics pretz tant verais,Irai per tot acaptanDe chascuna un bel semblanPer far domna soiceubudaE tro vos me siatz renduda.

Fresca color naturalPren, Bels Cebelins, de vosE∙ill douz esgartz amoros;E fatz gran sobreiraCar re∙i lais,Qan res de bes no∙us sofrais.Midonz N'Aelis demanSon adreig parlar gaban;Que∙m don a midonz aiuda,Puois non er fada ni muda

De Chales l'avetz comdalVoill que∙m done a estorsLa gola es mans amdos.Puois tenc ma charrera,No∙m biais,Vers Rocachoart m'eslais Als pels N'Aignes que∙m dara∙n;Q'Iseuz, la domna Tristan,Q'en fo per totz mentaguda,

30

Page 31: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

N'ils ai tan bels a saubuda.

N'Audiartz, si be∙m vol mal,Voill que∙m don de sas faichos,Que∙l esteu gen liasos.E tan es enteira,Qu'anc no∙us fraisS'amors n'ils vols e∙m biais,A mon Mielz de Ben demanSon adreit nou cors presan,De que par a la veudaLa faza bon tener nuda.

De Na Faidid atretalVoill sas bellas denz en dos,L'acuillir e∙l gent resposDon es presenteraDinz son ais.Mos Bels Moiols voill qe∙m laisSa gaiesa e son bel gran,E car saup son benestanFar, don es reconoguda,E no s'en cambia ni∙s muda.

Bel Seigner, ieu no∙us quier alMas que fos tan cobertosD'aquesta cum sui de vos; C'una lechaderaAmors naisMas voill de vos lo deman Que d'autra tener baisan.Doncs midons per qe∙m refudaPuois sab que tan l'ai volguda?

Papiol, mon AzimanM'anaras dir en chantanQu'Amors es desconogudachai e d'aut bas cazeguda.

Aquesta es la razos d'aquest sirventes.

Bertrams de Born si era drutz d'una domna gentil e iove e fort e prezada, etavia nom ma domna Maeuz de Montaignac, moiller d'En Tailarairan, qu'erafraire del comte de Peiregors; et ella era filla del vescomte de Torena e serorde ma domna Maria de Ventedorn et de N' Elis de Monfort. E, segon qu'el disen son chantar, ela∙l parti de si e∙il det comiat, don el fon mout tristz e iratz, e

31

Page 32: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

fetz razo que ia mais no la cobraria, ni autra non trobava que il fos tan bellani tan bona ni tan plazens ni tan enseignada. E penset, puois qu'el non poiriacobrar neguna que∙ill poges esser egals e la soa domna, li conseillet qu'el enfezes una en aital guissa qu'el soiseubes de las autras bonas domnas e bellasde chascuna una beutat o un bel semblan o un bel acuillimen o un avinenparlar o un bel captenemen o un bel garan o un bel taill de persona. Et enaissi el anet queren que a totas las bonas domnas que chascuna li donesun d'aquest dos que m'avetz auzitz nomar per restaurar la soa domna c'aviaperduda. Et el sirventes qu'el  fetz d'aquesta razon vos auziret nommar totaslas   domnas   a   las   quals   el   anet   querre   socors   et   aiuda   a   far   la   domnasoiseubuda. E∙l sirventes qu'el fetz d'aqesta razon si comensa: 

Domna puois de mi no∙us cale partit m'avetz de vos15.

15 Presente nella prima cobla del sirventese “ Domna, puois de mi no·us cal ”.

32

Page 33: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Bertrams de Born                                                                               VIII

Eu m'escondic, domna, qe mal non mier

Eu m'escondic, domna, qe mal non mierDe so que∙us an de mi dig lausengier.Per merce prec c'om non puosca mesclarLo vostre cors fin, lial, vertadier,Humil e franc, e cortes e plasentier,Ab mi, domna, per mesonias comdar.

Al premier get perdi eu mon esparvierQu'el m'ausian el poing falcon lanierE pois ton l'en que∙l lur veia plumarS'ieu non am mais de vos lo conserrierQue de nuil autra vez lo deserier,Que∙m don s'amor ni­m retenga∙l colgar.

Autr'escondig vos farai plus sobrierE no mi puosc orar plus d'enconbrier:S'ieu anc failli vas vos neis del pensar,Quant serem sol en chambr'o dinz vergier,Failla∙m poders deves mon conpaignierDe tal guisa qe no∙m puosc'aiudar.

S'ieu per iugar m'aset pres del taulier,Ja no∙i puosca baratar un denierNi ab taula presa no∙m puosca intrar,Anz giet ades lor reirarar derrier,S'ieu autra domna deman ni enquierMas vos cui am e desir e tenc car.

Seingner si eu de chastel parsonier et en la tor siam quatre partiere ia l'uns l'autre non∙s puescam amar,Anz m'aion obs tos temps arbalestrier,Metg'e sirven e gaitas e portier,S'ieu anc ac cor d'autra domna amar.

Ma domnas lais per autre cavallierE puois, non sai a que, m'aia mestier;E failla∙m venz quant serai sobre mar.En cort der rei mi batan li portierEt en cocha falsa fugir premier,Si non menti s'el que us anet comtar.

33

Page 34: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Domna, s'ieu ai mon austor anadierBel e mudat, ben prendent e mainer,Que tout ausel puosca apoderar,Sign'e grua et agro blanc e nier,Volria lo donc mal mudat, galinier,Gras, debaten, que non puosca volar?

Fals, enveios, fementit lausengier,pois ab midonz m'avez mes destorbier,Ben lausera que∙m laissa fetz estar.

Aquesta es la razos d'aquest sirventes.

Bertrans de Born si  era drutz de  ma domna Maeutz de Montaignac, de lamoiller de Tallairan, que era aitals domna com eu vos ai dich en la razon dela “ domna soiseubuda ”. E si com eu vos dis, ela∙l parti de si e det li comiat etencusava lo de ma domna Guiscarda, de la moiller del vescomte de Conborn,d'una   valen   domna   que   fon   de   Bergoigna,   sor   d'En   Guiscart   de   Belioc.Avinens domna et enseignada era, conplida de totas beutatz;  si la lauzaveafort en comtan er en chantan. Bertrans, enans qu'el la vis, era sos amics per lo ben qu'el dizia d'ella, et enansqu'ella fos venguda a marit al vescomte de Conborn; e per alegressa qu'el acde la soa venguda, si fetz aquestas coblas que dizion:

Ai, Lemozis, francha terra cortesa,Mout me sap bon car tals honors vos creis,Que iois e pretz e deportz e gaiessa,Cortesia e solatz e domneisS'en ven a nos. E∙l cor estei anceis!Be∙is deu gardar qui a drutz se depeis,Per cals obras deu domna esser conquissa.

Dons e servirs e garnirs e larguesaNonris Amors com fai l'aiga lo peis,Enseingnamentz e valors e proesa,Armas e corz e guerras e torneis;E qui pros es ni de proessa is feis, Mal estara s'aoras non pareis,Puois Na Guiscarda nos a enzai trames16. 

E per aquesta domna Guiscarda, si∙l  parti  de si  ma domna  Maeuz, qu'ellacrezia qu'el li volgues meills que ad ella e qu'ella li fezes amor. E per aquestdepartimen el fetz la “ domna soiseubuda ” e∙l sirventes que ditz: Eu m'escondic, domna, qe mal non mier17. 

16 Non è presente nel sirventese “ Eu m'escondic, domna, qe mal non mier ”.17 Presente nella prima cobla del sirventese “ Eu m'escondic, domna, qe mal non mier ”.

34

Page 35: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Bertrans de Born                                                                                  IX

S'abrils e foillas e flors

S'abrils e foillas e florsE∙l bel mati e∙l clar serD'un ric ioi cui eu esperNo m'alegron et amorsE∙l rossignolet c'aug braireE lo nou temps vertz e grazitzQe∙ns adus iois e dousorsE∙l cuendes pascors floritzMidonz son ardit no∙l creisE no∙l merma l'espavenz,Tart m'en venra iauzimenz.

Domna, s'ieu quezi socorsVas vos non o fis en ver;E ve∙us m'al vostre plazerMi e mos chans e mas tors;E pren comiat del repaireOn tan gen fui acuillitz,On nais iois, senc e valors.E cel que mante faiditz,Per honor de se meseis,Qan fan bos acordamens,Asol los afiamens.

Nostre reptars m'es sabors, Ric, car cuidatz tant valerQue ses donar, per temer,Volriatz aver lauforsE c'om no∙us auses retraireQuant us fai que deschanzitz. Mas semblaria paors,Se n'era per mi cobritzComs ni vescoms, dux ni reis.Mas fatz vostres faz tan gensQue∙us en sega ditz valens!

D'autres ni a cassadors per la costuma tener,que∙s fan ric home parer,Car amon qans et austorsE corn et abors e laire,Qu'es lur prez tan freolitz

35

Page 36: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Et an tan pauc de valorsE lurs poders tan frezitzque res mas besti o peisNon lur os obediensni fai lurs comandamens.

Us ni a guerreiadors,que an de mal far lezeret no∙s sabon chatenerNuil temps ses engingnadors,Tan amon lansar e traire;E vei los totz temps garnitzComa vivian de cors.Per qu'eu non lur son auzitz,Q'anc a bon pretz non ateisRics hom, si iois e iovenze valors no∙l fon guirens.

D'autres ni a bastidors,rics homes de gran poderque sabon terra tenerE fan portals e bestorsde cautz e d'arena ab caire,E fan tors, voutas e vitz; e car son bons maniadors,Fan ne l'uns dons plus petitz;E ges bons pretz n'als en creis,Car aitals captenemenznon val mest las bonas gens.

Aquesta es la razos d'aquest sirventes.

Bertrans  de  Born   si   fo   acomiadatz  de   soa  domna,  ma  domna  Maeuz  deMontaignac, e no∙ill tenc pro sagramenz ni esditz qu'el fezes en comtan ni enchantan q'ella volgues creire qu'el non ames Na Giscarda.E si s'en anet en Saintonge vezer ma domna Na Tibors de  Mont Asquer, q'erade   las   plus   prezadas  domnas   qe   fossen   el  mon,  de   beutat   e   de   valor   ed'enseignamen.   Et   aqesta   domna   era   moller   del   seignor   de   Chales   e   deBerbesil e de Montausier. E∙N Bertrans si∙l fetz reclam de ma domna Mautz que l'avia partit de si e no∙lvolia creire, per sagramen ne per esdich que li fezes, qu'el no volgues ben aNa  Guiscarda.  E   si   la  preguet  qu'ela∙l  degues   recebre  per   cavallier   e  perservidor. Ma domna Na  Tibors, com savia domna qu'ella era, si∙l respondetenaissi: “ Bertran, per la rason que vos etz vengutz sai a mi, eu en son moutalegra e gaia e tenc m'o a grant honor, e d'autra part si me desplatz: ad honorm'o tenc car vos m'ez vengutz vezer ni preiar que vos prenda per cavallier e

36

Page 37: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

per servitor;  e  desplatz me mout si vos avetz faich ni dich so per que  madomna Maeuz vos aia dat comiat ni per que sia irada ab vos. Mas eu sonaquella qe sai ben com se cambia tost cors d'amadors e d'amairitz. E si vosnon avetz  faillit  vas  ma domna Maeuz,   tost  en sabrai   la  vertatz,  e  si  vosretornerai en la soa gracia s'enaissi es. E si en vos es lo faillimens, eu ni autradomna no∙s deu mais acuillir ni recebre per cavallier ni per servidor. Mas eufarai ben aitan q'eu vos penra a mantener a far lo concordi entre vos et ella ”.Bertrans si  s'en  tenc mout per  pagatz de  la  responsion de  ma domna NaTibors  e  promes  li qu'el non amara mais autra domna ni servira si non  madomna Na Tibors, si causa er qu'el non pogues recobrar l'amor de ma domnaMaeuz. E ma domna Na Tibors promes a∙N Bertrans, s'ella no∙l podia acordarab ma domna Maeuz, qu'ela∙l recebria per cavallier e per servidor. E non anet longa sazo que  ma domna Maeuz saup qu'En Bertran  non aviacolpa, et escoutet los precs qe∙ill eron faich per  En Bertran  e  si∙l tornet engracia de vezer lo e d'auzir sos precs. Et il li comtet e∙l dis lo mantenemen qe∙ill avia faich ma domna Na Tibors e lapromession q'ella avia faich ad els. Don ma domna Maeuz li dis del pretz etcomiat de  ma domna Na  Tibors e qe∙is fezes absolver las promessions e∙lzsagramens assatz don es que il avian faitz entre lor. Don Bertrans de Bornfetz aqest sirventes: 

S'abrils e foillas e florsE ill bel maitin e il clar ser etc18.

18 Presente nella prima cobla del sirventese “ S'abrils e foillas e flors ” con varianti (S'abrils efoillas e flors / E·l bel mati e·l clar ser).

37

Page 38: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Bertrans de Born                                                                                   X

Rassa, tant creis e mont'e puoia

Rassa, tant creis e mont'e puoiaCella qu'es de toz enianz voiaSos pretz c'a las meillors ennoia,C'una non i a que re i noiaDe vezer que sa beutatz luiaLas pros ca sos obs, cui que∙ns voia;Que∙l plus conoissent e∙l meillorMantenon ades la lausorE la tenon per la gensor;E sap far tant entiera honor,Non vol mas un sol preiador.

Rassa, domn'ai qu'es fresqu'e fina,Cuenda e gaia e mesquina:Pels savra qui ab color de robina,Blanca per cors con flors d'espina,Coude mol ab dura tetina,E sembl conil per l'esquina.A la fina fresca color,Al bon pretz et a la lausor,Pot hom be triar la meillorSil que sen fan conoissendorDe mi vas cal part ieu ador.

Rassa, als rics es orgoillousa,e fai gran sen a lei de tosaQue non no∙ill Peitieus ni TolosaNi Bretaigna ni Saragosa,Anz estant de pretz enveiosaCal pros paubres es amorosaEt a∙m pres per castiador:Prec li que∙m teingna car s'amorEt am mais un pro vavasorQue comt'o rei galiadorQue la menes a desonor.

Rassa, rics hom que ren non donaNi honra ni acuoill ni sonaE que senes tort ochaisonaE, qui∙ll quier merce, no∙ill perdonaM'enoia, e tota personaQue servize non gazardona.

38

Page 39: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

E li ric home cassadorM'enueion e∙l busatatorGaban de volada d'austor,Q'ia mais d'armas ni d'amorNon parlara hom entre lor.

Rassa, aisso voill que vos plassa:Rics hom que de guerra no∙s lassaNi no s'en recre per manassaTroq'om lo lais que mal no∙l fassaVal mais que rebieira ni cassa,Que bon pretz n'acueill e n'abrassa.Maurais ab N'Algar, son seignor,Tenc hom per bon envazidor.E∙l vescoms defenda∙l s'onor,E∙l coms deman la∙l per vigor,E veiam l'aldels al pascor!

Aqesta es la razos d'aquesta sirventes.

Bertrans de Born si s'appellava “ Raissa ” ab lo comte Jaufre de Bretaigna,qu'era fraire del rei Iove e d'En Richart q'era coms de Peiteus. En Richartz e∙NIaufres   si   s'entendion  en   la  domna d'En  Bertran  de  Born,  e  Na Meuz  deMontaignac, e∙l reis N'Amfos d'Arragon, e∙N Raimons, lo coms de Tolosa.Et ella los refudava totz per En Bertran de Born, qe avia pres per entendedore per castiador. E per so que ill remesesen dels precs d'ella, el volc monstraral comte Iaufre quals era la domna en cui el s'entendia,  e  si  lauzet en talmaineira que par qu'el l'agues vista nuda e tenguda. E volc ben c'om saubesque  Na  Maeuz era la soa domna, aquella que refudava Peiteus  ­  so era EnRichartz, qu'era coms de Peitieus ­ e∙N Iaufres, qu'era coms de Bretaigna, e∙lrei d'Aragon, qu'era seigner de Saragoza, e∙l comte Raimon qu'era seigner deTolosa; e per so dis En Bertrans: 

Rassa, als rics etz orgoillos,e faitz gran sent a lei de tosa,que no vol Peitieu ni Tolosa,ni Bretaigna ni Saragosa,anz es de tant pretz enveiosa,als pros paubres etc19. 

E d'aqesta razon qe us ai dicha el fetz son sirventes, de blasmar los rics quetenon don e que mal volen e soven e que senes tort ochaisonen,  e  qui lorquier merce, que non perdonen ni servizi non guierdonen, et aquels qe mais

19 Presente nella terza cobla del sirventese “ Rassa, tant creis e mont'e puoia ” con varianti (Rassa,als rics es orgoillousa, / E fai gran sen a lei de tosa / Que non no·ill Peitieus ni Tolosa / NiBretaigna ni Saragosa, / Anz estant de pretz enveiosa / Cal pros paubres es amorosa).

39

Page 40: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

non parlon si non de volada d'austor, ni mais d'amor ni d'armas non ausonparlar   entre   lor.   E   volia   que∙l   coms   Richartz   guerreies   lo   vescomte   deLemogas e que∙l vescoms si deffendes proosamen. E d'aquestas razos si fetz losirventes que ditz: 

Rassa, tan creis e mont'e puoiaCella qu'es de totz enianz voia20.

20 Presente nella prima cobla del sirventese “ Rassa, tant creis e mont'e puoia ”.

40

Page 41: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Bertrans de Born                                                                                  XI

Mon chan fanis ab dol et ab maltraire

Mon chan fenis ab dol et ab maltrairePer totz tems mais e∙l tenc per romazut,Car ma rason e mon gaug ai perdutEl meillor rei que anc nasques de maire,Larc e gen parlanE gen cavalgan,De bella faisoE d'umil semblanPer far grans honors. Tant cre que∙m destreingnaLo dols que m'esteingna,Car en vauc parlan.A Dieu lo coman,Que∙l menten loc San Ioan.

Reis dels cortes e dels pros emperaireForaz, seingner, si acses mais vescut,Que Reis Ioves avias nom angutE de ioven eras capdels e paire.Et aubrec e branE bel bocaran,Elm e gonfanon E perponz e panE iois et amorsNon an que∙ls manteingnaNi qui ia∙ls reveigna;Mas lai vos sigran,C'ab vos s'en iranE tut ric fag benestan.

Gent acuillir e donar ses cor vaireE bel respos e ben siais vengutE gran hostal pagat e gen tengut,Dons e garnirs et estar ses tort faire,Maniar ab mazan De viol'e de chanE maint conpaignorsArdit e poissan De totz los meillors:Tot voil c'ap vos teigna,A segle truanPel malastruc an

41

Page 42: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Que nos mostret bel semblan.

Seingner, q'en vos non era res affaire,Qu'en tot lo mon vos avi elegutPel meillor rei que anc portet escutE∙l plus ardit e∙l meillor torneiare;Deus lo tems Rolan,De llai ni denan,Non vi hom tan proNi tan querreianNi don sa lausorsTant pel mon s'enpreignaNe si llo reveigna,Ni aquels an sercanPer tot a garan,del Nill tro∙l soleill colgan.

Seigner, per vos mi voill de ioi estraire,E tut aquil que∙us avion vezutDevon estar per vos irat e mutE ia mais iois la ira no m'esclaire;Breton et Irlan,e Iau preechan,Giena e GuascoE Peitou a danE∙l Maines e Tors;Fransa tro Canpaigna de plorar no∙s teignaE Flandres de GanD'Aqui a Guizan Ploron neis li Alman!

Loairenc e Braiman,Qan torneiaran, Auran dol qan no∙us veiran.

No pretz un besanNi∙l colp d'un'aglan Lo mon ni cels qui estan,

Per la mort pensan Del bon rei presanOn tuit devem aver dan.

42

Page 43: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Aquesta es la razos d'aqest sirventes.

Lo plainz q'En Bertrans de Born fetz del rei Iove non porta autra razon si nonque∙l reis Ioves era lo meiller hom del mon, e∙N Bertrans li volia meills qu'ahomes del mon e lo reis Ioves ad el meills q'a home del mon e plus lo creziaque home del mon;  per que lo reis Enrics, sos paire, e∙l coms Richartz, sosfraire, volian mal a∙N Bertran. E per lo valor que∙l reis Ioves avia per lo grandol que fon a tota la gen, el fetz lo plaing de lui que dis: 

Mon chan fenis ab dol et a maltraire21.

21 Presente nella prima cobla del sirventese “ Mon chan fanis ab dol e ab maltraire ” nella variante“ Mon chan fenis ab dol et a maltraire ”.

43

Page 44: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Bertrans de Born                                                                                 XII

Ges de far sirventes no∙m tartz

Ges de far sirventes no∙m tartz,Qe vanz los fatz ses tortz affanz.Tant es sotils mos geins e m'artz Que∙m sai gardar de toz enganzE sai tant de fortQue vec vos m'estort;Que il comte ni∙l rei No∙m forseron rei.

Puois lo reis e lo coms Richartz M'an perdonat lurs malstalanz,Ja mais N'Aimars ni RichartzNo∙m don trevas ni Talairanz;Ni ia d'Autafort Non lassarai ort.Qui∙s vol m'en o guerreiPuois avez lo dei.

Mos parsoniers es tant gainatz Qu'el vol ma terra a sos enfanz;Et eu darai l'en, tant soi gart?Puois diran que mals es Bertranz!Tant ca malvatz portN'avran la lur fortEu lo li autrei Quals c'ab mi plaidei.

Puois fis es devas totas partz A mi∙n sobra uns panz.Pustulla en∙l voill qui m'en zi partz,Puois ieu m'o comencei enanz!Per patz no∙m conort,C'ab guerra m'acort, Qu'ieu no tem ni creiNegun'autra lei.

Quis vol fassa sos bels escartz,Q'eu men soi mes totz temps en granzCom puosca aver cairels e dartz,Elms et aubers canals e branz;C'ab aison conort E∙m tenc a deport 

44

Page 45: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Assaut e tornei,Donar e domnei.

E no∙i gar diluns ni dimartz Ni setmanas ni mes ni anz,Ni∙m lais per abrils ni per martzQu'eu non ser que con venga danzA cel qui m'an tort;Et i ab mi per fortNon conqueran treiLo pretz d'un correi.

No∙m cal d'Autafort Mais far dreitz mi tort,Que∙l iutgamen creide mon seignor lo rei.

Aquesta es la razos d'aqest sirventes.

Si com vos avetz maintas vetz auzitz, En Bertrans de Born e sos fraire, EnConstantins, agren totz temps guerra ensems et agren gran malvolensa l'us al'autre,  per   so  qe   chascuns   volia   esser   seigner  d'Autafort,   lo   lor   comunalchastel per razo.Et avenc se qe, com so fosse causa aqu'En Bertrans agues presa e tolgudaAutafort e casset Constantin e sos fills de la terra, En Constantins s'en anet aN'Aemar, lo vescomte de Lemogas, et a N'Amblart, comte de Peiregors, et a∙NTaillaran, seignor de Montaignac, querre lor merce, qu'il lo deguesson aiudarcontra son fraire, En Bertran, qui malamen tenia Autafort, q'era mieuz sieus,e no ll'en volia dar neguna part, anz l'avia malamen deseretat.Et  ill   l'aiuderon e conseilleron contra En Bertran  e  feiron  lonc  temps granguerra ab lui  et a la fin tolgren  li Autafort. En Bertrans s'en escampet ab lasoa gen e comenset a guerreiar Autafort ab totz sos amics e parens. Et avencsi qu'En Bertrans cerquet concordi e patz ab son fraire, e fon faicha grans patze vengron amic. Mas qant En Bertrans fon ab tota la soa gen dinz lo casteld'Autafort, si∙l fetz faillimen e no∙il tenc sagramen ni conven, e tolc lo chastela gran fellonia a son fraire. E so fon un dia de dilus, en lo qual era tals ora e tals poings que, segon larazos de l'agurs ni del poings e d'estrolomia, non era bon comensar negungran faich. E∙N Constantis s'en anet al rei Enric d'Engleterre et a∙N Richart, locomte de Peiteus, querre mantemen contra∙N Bertran.E∙l reis Enrics, per so qu'el volia mal  a∙N  Bertran, per so qu'el era amics econseillaire d'En Bertran per del rei Iove, son fil, lo quals avia auda gerra abel,  e  crezia q'En Bertrans n'ages tota la colpa, si∙l pres ad aiudar, e∙l comsRichartz   sos   fillz,   e   feiron   gran   ost   et   assetgeiron   Autafort,   et   a   la   finpreiseron lo castel e∙N Bertran. E can fon menatz al pavaillon, denan lo rei, acgran paor. Mas per las paraulas las quals el membret al rei Enric del rei Iove,

45

Page 46: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

son fill,  lo reis li rendet Autafort e perdonet li,  el e∙l coms Richatz, totz sosmal talans, si com vos avetz auzit en l'estoria que es denan sobre lo sirventesque dis: 

Puois lo gens terminis floritz etc22.

Mas qan lo reis Enrics li rendia Autafort, dis solazan ves de Bertran: “ Sia toa,ben la des tu aver per razon, tan gran fellonia fezis de ton fraire ”. Et EnBertans s'engenoillet denant  lui e dis: “ Seigner, granz merces!  Be∙m platzaital   iutgamenz   ”.   E∙N  Bertrans   intret   el   castel,  e∙l   reis   Enrics  e∙l   comsRichartz s'en torneron en lor terra ab lor gen. Quant li autre baron q'aiudavonConstantin auzirons so  e  viron q'En Bertrans avia ancaras  lo chastel, foronmolt dolen et irat  et conseilleron Constantin qu'el se reclames d'En Betrandenan lo rei Enric, que∙l mantenria ben en razon.Et el si fetz. Mas Bertrans mostret al rei lo iutgamen qu'el avia fait,  car elsavia ben fait  escrire,  e∙l reis s'en ris e∙is sollasset. En Bertrans s'en anet adAutafort  e  Constantins   no∙n  ac   autra   razo.   Mas   li   baron   que   adiudavonConstantin feiren ab lui lonc temps grant guerra a∙N Bertran et el a els. E tant com visquet no∙il vol rendre lo castel ni far patz ab son fraire ni treva.E can fon mortz, acorderon se li fill d'En Bertran ab En Constantin, lor oncle,et   ab   sos   fillz,  sos   cosins.   E   per   aquestas   razos   fetz   En   Bertrans   aquestsirventes que dis: 

Ges de far sirventes no∙m tart, Anz lo fatz bon ses totz affanz23.

22 Non è presente nel sirventese “ Ges de far sirventes no·m tartz ”, ma nella prima cobla delsirventese “ Puois lo gens terminis floritz ”.

23 Presente nella prima cobla del sirventese “ Ges de far sirventes no·m tartz ” con varianti (Ges defar sirventes no·m tartz / Qe vanz los fatz ses tortz affanz).

46

Page 47: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Bertrans de Born                                                                                XIII

Quan la novella flors par el vergan

Quan la novella flors par el vergan,On son vermeill, verd e blanc li brondel,Ab la dousor qui eu sent al torn de l'anChant autresi con fan li autre ausel;Car per ausel me teing en mantas res,Car aus voler tot lo mielz qu'el mon es.Voler l'aus eu et aver cor volon,Mas non l'aus dir mon cor, anz lo∙ill rescon.

Eu non soi drutz, ni d'amor non seig tanQ'en rason domna d'amor ni m'apel,Ni no domnei e si∙m val autretan,Que lausengier fals, enoios, fradel,Desenseignat, villam e malapresAn de me dit, tant ne son entremes,Que fan cuiar que la genser del monMi tengua gai, iausen e desiron.

Q'om fes domna non pot far d'amor chan,Mas sirventes farai fresc e novel.Pu castiar cuidon en guerreian Nostre baron lo seignor de BordelE per forsa tornar franc e cortes,Mal estara s'ancar villans non esCant que chascuns aia gaug si∙l respon,E no∙ls enoi si be∙ls pela ni∙ls ton!

Anta avra s'aissi pert son affanen Limoisi on a trait tant cairele tanta tor, tant mur e tant annvanFaig e deffaig e fondut tant chastelE tant avet tolt e donat e mesE tant colp dat e reseubut e presE tanta fam, tanta set e tant sonCom el a trait d'Agen tro a Nontron.

Rassa, per vos remanon sai claman En Lemosi de sai vas Monsaurel;Per vostre pro avez faitz de lor dan,So∙m di N'Aimars e∙l seigner de MartelEm Taglafers e∙N Golfautz e∙N IofresE tut aisel q'en vos s'eron enpres.

47

Page 48: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Non an las patz gens per vos en que son,Anz fan lor grat lai al comte Raimon.

Sirventes, vai a∙N Raimon Gauseran,Lai a Pinos, en ma rason l'espelQuar tan aut fon sei di e sei demanDel leis que ten Cabriera e fon d'Urgel.A mon Fraire en ren gratz e mercesDe Bergida, del fin ioi que m'enqes, qe tot mon cor me tornet iauzionQuan nos partim amdoi al cap del pon.

Si com l'ausel son desotz l'aurionSon las autras sotz la gensor del mon.

Aqesta es la razos d'aqest sirventes.  

Quant lo reis Richartz s'en fon passatz outra mar, tuit li baron de Lemozin ede Peiregors se iureron ensems e feiron gran ost et anerent als chastels et alsborcs qu'En Richartz  lor avia toutz.  Et enaissi  combateron e preseron totzaquels que∙is deffendion et enaissi cobreron gran re d'aqel qu'En Richartz loravia tout. E qant En Richartz fon vengutz d'outra mar et issuz de preison,molt fo iratz e dolens dels chastelz e del borcs que∙ill baron l'avian totz ecomenset   los  a  menassar   fortmen de  deseretar  los  e  de  destruire   los.  E∙lvescoms de Lemogas e∙l coms de Peiregors, per lo mantenemen que∙l reis deFransa   lor   avia   fait   e   fazia,  si∙l   tengron   las   soas   menassas   a   nien  e∙ilmanderon dizen qu'el era vengutz trop braus e trop orgoillos e que ill mal songrat lo farian franc e cortes et humil, e que il lo castiarian guerreian. Don Bertrans de Born, si com cel que non avia autra alegressa mas de mesclarlos barons de guerra, cant  auzi  que∙l  reis  menassava aquels baros qe no∙lprezavan re e metion per nien lo sieu dig e qe ill l'avion mandat dizen que illlo chastiarion e∙l farion mal son grat tornar franc e cortes, En Bertrans si∙n fomolt alegres. E sabia que∙il reis en era fort dolens e iratz d'aisso que ill dizionet   del   chastel   de   Montron  e  d'Azgen   que   ill   avian   tout,   e∙l   fetz   un   sonsirventes per far saillir lo rei Richart a la gerra. E cant el ac fait son sirventes, el lo mandet a∙N Raimon Iauzeran, qu'erra delcomtat d'Ulgel, seigner de Pinous, valens hom e larcs e cortes e gentils, e nonera nulls hom en Cataloigna que valgues lui per la persona; et entendia se enla Marquesa, qu'era filla del comte d'Urgel e moiller d'En Girout de Cabrieras,qu'era lo plus rics hom e∙l plus gentils de Cataloigna, trait lo comte d'Urgelson seignor. E comensa enaissi lo sirventes: 

Quant la novella flors par el vergan24.

24 Presente nella prima cobla del sirventese “ Quant la novella flors par el vergan ”.

48

Page 49: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Bertrans de Born                                                                              XIIII

Quant vei lo temps renovelar

Quant vei lo temps renovelarE pareis la fueille la florsMe dona ardimen amorsE cor e saber de chantar E puois vei cals nomen sofraingFarai un sirventes cosenQue trametrai lai per presenAl rei Iohan qu'es na vergoing.

E devrials ben vergoignar Si∙l menbres de sos ancefforscom laissa sai Piteus e torsAl rei Felip ses demandarQue per tota gianac plargnLo rei Richart que deffenden En mes mant aur e mant argenMais acest nom par naia soign.

Mais a mal bordir el chazarE bracs e lebres e austors El sororn per que∙ill faill honorsEs laissa vins deseretarMal sembla dardimen galvaign Que sai lo vira puois sovenE puois autre conseill no∙i prenLaissa terra al seignor del groign.

Que∙ills saup leozis desiurarGuillems e far ric so corsAuz aurenga qan l'alma sorsA tibaut l'ac fait asetiarPretz et honor n'ac ab gazaignEu o dic per chastiamen Al rei Iohan que pert sa genQue non lor secor pes ni loing.

Baro zai vir Monchastian A cui en blasteme las follorsQue avetz e pren men dolorsQue m'aven de vos a parlarQue pretz avez tombat el faignE avez a pres un fol sen

49

Page 50: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Que non doptatz chastiamen mas qui us diz mal aquel vos oign.

Domna cui desir e tenc carE dopt e blan part las meillorsTant es vera vostra lausors Qui eu non la sai dir ni comdarC'aissi com aurs val mais destaingValetz mais part las meillors cenEt es plus leials vas vovenNon son adieu ce il de cadoign.

S'avarics reis cui cor sofraingGreus fara bon enuasimenE puois a cor flac recresenIamais nuls hom e n'el non poingn.

Aqesta es la razos d'aqest sirventes.

Quant lo reis Richartz fo mortz, el remas us sos fraire, que avia nom Joan SesTerra, per so qu'el non avia part de la terra. E fon faitz reis d'Englaterra et aclo regissme e∙l ducat de Quitania e∙l comtat de Peitieus. E tan tost com fonfaitz reis e seigner del comtat e del ducat de Peiteus, el s'en anet al comted'Engolelma, que avia una mout bella filla piucella, que avia ben quinze anz,la qal avia fata iurar En Richartz a∙N Ugo lo Brun, qu'era coms de la Marcha,et era botz d'En Iaufre de  Laseigna et era sos vasals;  e∙l coms d'Engolelmal'avia iurada la filla a moiller e receubut per fill, qu'el non avia plus ni filla. Edis al comte d'Engolelma qu'el volia sa fila per moiller, e fetz se la dar,  etesposet la ades e montet a caval et anet s'en ab sa moiller en Normandia. E quant lo coms de la Marcha saup que∙l reis l'avia touta sa moiller, fon moutdolens  et anet s'en reclamar a totz sos parens  et a totz ses amics, e tuit enforon mout irat e preiron conseill qe ill s'en aneson en Bretaigna e tolguessenlo fil del comte Iaufre, que avia nom Artus, e q'en fezesen lor seignor; que perrazon o podion far,  qu'el era fills del comte Iaufre, qu'era enanz natz que∙lreis Ioans. Et enaissi o feiren e feiron d'Artus lor seignor e iurerent li fezeutate meneron lo en Peitieu, e tolgron al rei Peitieus, traitz alcanz castels e borcsfortz que avia en Peitieus. Et el s'estava ab sa moiller en Normandia, que noitni iorn mais da leis no∙is partia, ni manian ni beven ni durmen ni veillan, emenava la en cassa et en forest et en ribeire ab austors et ab falcons. Et aquistbaron li tolion tota la terra. Ben s'avenc c'un iorn li venc granz desaventura, que il avion sa maire assissaen un castel que a nom Mirabel; et el,  per confort d'autrui,  si   la socors anosaubuda e venc si celadamen c'anc no∙n saubron novellas, tro qu'el fon iosel borc ab els. E trobet los durmen e pres los totz, Artus e sos baros e totzaquelz que tenion ab el. E per ielosia de la moiller, car non podia viure sesleis, el abandonet Peitieus e tornet s'en en Normandia e laisset los preisoners

50

Page 51: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

per sagramenz e per ostages, e passet s'en en Engleterra e menet ab si Artuse∙N Savaric de Maleon e∙l vesconte de Castel Airaut. E fetz negar son nebotArtus,  e∙N Savaric de Maleon fetz metre en la tor Corp, lai on hom mais nomaniava ni bevia, e∙l vescomte del Castel Airaut atressi. E tan tost com lo reisde Franza saup que llo reis Ioans ab sa moiller era passatz en Englaterra, elentret ab gran ost en Normandia e tolc li tota la terra. E il baron de Peitieu sereveleron e tolgron li tot Peitieu trait  La  Rochella. E∙N Savarics de Maleon,com  hom valenz e savis e larcs,  si s'engeigna si qu'el escampet foras de lapreison e pres lo castel on el estava pres. E∙l reis Ioans fetz patz ab el, qu'el lolaisset anar e det li en garda tota la terra qu'el non avia perduda de Peitieus ede Guascoigna. En Savarics s'en venc e comenset la guerra ab totz los enemics del rei Ioan etolc   lor   tot  Peitieu e   tota  Gascoigna.  E∙l   reis   se   soiorna  en Englaterra  encambra ab sa moiller ni non donava socors ni aiutori a∙N Savaric de Maleond'aver ni de gen. Don Bertrans de Born lo  Ioves, fills d'En Bertran de Bornd'aquels autres sirventes, per lo besoig qu'era a∙N Savaric e per lo reclam quetota  la  genz de Quitania e del  comtat  de Peitieus en fazian,  si   fetz aqestsirventes: 

Cant vei lo temps renovelar25.

25 Presente nella prima cobla del sirventese “ Quant vei lo temps renovelar ” nella variante “ Cantvei lo temps renovelar ”.

51

Page 52: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Sirventes del rei Richart                                                                      XV

Dalfin ieus voill demander Vos e∙l comte GuionQue an en ceste seisonVos feistes bon gerrer E vos iurastes ot moiE m'en portastes ti el foiCom Na Engris aramantQui sembloietz di∙m liopart.

Vos me laistes aidier Per eremor de GuierdonE quar s'avetz q'a qui non N'en a argant ni denierE vos voletz rich e roiBon d'armes qui vos port soiEt ie sui rich e coartSi us viretz de l'antra part.

Ancor vos voill demandier Dussoire si∙l e vos siet bonNi s'en prendetz veni e sonNi loi eretz soudadierMas un e rien nos outroiSi beus faussastes la loiBon guerrier a le stendarttrouvaretz le roi Richartz.

Ie vos vi au comensierLarge de grant mestionMes puis trovetz a cheisonQue per fortz chasteuz levierLaissastes don'e domneiE cortz e segr'e torneiTormentz sa naietz regart Que franssois son longobart.

Sirventes del Delfin d'Alverne                                                             XVI

Reis puois de mi chantatz Trobat avez chantadorMas tant me faitz de paorPer que∙m torn a vos forssatzE plasentiers ios en sonMais d'aitan vos craison

52

Page 53: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

So∙i mai laissatz vostres fieusNo∙m mandetz querre los mieus.

Qui eu non sui reis coronatzNi hom de tan gran ricorQue puosca a Monfort seignorDessendre sas heritatzMas vos cui li turc fellonTemion mais c'un lionReis e ducs coms d'Angieus Suffretz que Gisortz es sieus.

Anc no fui nostre iuratz E conos una follonQue tant caval mils soudorE tant esterlins pesatzDonetz mon cosin GuionSo dison s'ei conpaignonTotz temps se gran vostres trieusSol tant larc vos tenga Dieus.

Ben par can me mandavatz Qui en solia aver valorQe∙m laissa fetz sordeiorPuis que bon me laissavatzPero Dieus ma faich tant proQ'entr'el puoi e l'albusonPuos remaner entr'els mieusQu'eu no son sers ni iudeus.

Seigner valenz et onratz Que m'avetz donat aillorSi non sembles canniadorVas vos m'en fora tornatzMais nostre reis desaison Renda usoire e lais usonE∙l cobrasses me mout lieusQu'eu n'ai sa agutz los brieus.

Qui eu soi mout en talantatz De vos e de vostr'amorQue∙l coms que us fetz tant d'onorD'En Golmes mes gent paiatzQue tol […] el maisonA guisa de larc baronLi donatz

53

Page 54: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

C'anc non fotz grieusSo ma comtat uns remieus.

Reis oimais me veiretz proque tals donamen so monQui son tant finament siensme totz sos comans mes lieus. 

Aquesta es la razos del rei Richart e del Delfin d'Alverne.

Quan la part del  rei  de Franssa fetz del  rei  Richart si   fon faitz  lo cambisd'Alvergne e de Qaersin, qual vernges si era del rei Richart e Qaersins del reide Fransa e remas Alvergnes al rei de Franssa et Aersins a∙N Richart; dond loDalfin e sos cosis, lo coms  Gis, qu'eron seignor d'Alvergne e∙l comte, foronmolt trist e […]. Per so que∙l reis de Franssa lor era trop vezis e sabian que∙lera cobes et avars e de mala seignoria, e si fon el que tan tost com el ac laseignoria e∙l compret un fort castel en Alvergne, que a non no vedre. E tolcusoire al Dalfin que era uns rics borcs; e si tost com En Richart fon tornatz ala gerra ab lo rei de Franssa. En Richart si fo a parlamen ab lo Dalfin e si lorremenbret los tortz que∙l reis de Franssa fazia e com el los mantenria, s'ei llivolion  valer  e   revelar   se   contra∙l   rei  de  Franssa  e∙l   lor  daria   cavalliers  ebalestriers e deniers al lor comandament. Et il, per lo granz tortz que∙l reisfrances lor fazia, si crezeron los ditz d'En Richart e sailliron a la gerra contra∙lrei de Franssa. E tant tost com En Richart saup que­ill dui comte d'Alvergne loDalfins e∙l coms  Gis, sos cosins, eran revelat contra­l rei de Fransa,  el prestreuas ab lo rei de Franssa et abandonet lo Dalfin e∙l comte Gion e si s'enpasset en Englaterra.  E∙l  reis  de Fransa si   fetz sa gran ost e venc s'en enAlvergne e mes a fuoc et a flama tota la terre del Dalfin e del comte Gion; etolc lor borcs e vilans e chastels. E com il viron que∙l no∙is podion deffendredel rei de Franssa, si preiron treuas ab lui a  cinc  mes e si ordeneren que∙lcoms Gis s'en anes en Englaterra, saber si En Richart lor aiudaria, si com ellor   avia   iurat   e   promes.   E∙l   coms  Gis   s'en   anet   lai,   en   Englaterra,   ab  Xcavalliers. En Richart lo vi mal e∙l recep mal e mal l'onret. E no∙ill donet ni[…] ni sirven, ni balestrier, ni aver. Don el […] paubres e dolenz […] comfon tornatz en Alvergne, lo Dalfins e∙l coms Gis, s'en aneren al rei de Franssae si s'acorderon ab el. E quant se foron acordat la treua del rei de Franssa ed'En Richart si fo fenida. E∙l reis frances annet sa gran ost e intret en la terradel rei Richart e pres villas et ars et borcs e castels. E quant En Richart auziaquest faich, si venc ades e passet de sai mar. E tant tost com el fo vengutz e∙lmandet dizen, al Dalfin et al comte Guion, que∙ill li deguessen aiudar e valerque la treua era fenida e saillir a la guerra contra∙l rei de Franssa et ill no∙ill'en feiron nien. E∙l reis Richart cant auzi que∙ill no∙ill  volion aiudar de laguerra, si fetz un sirventes del Dalfin e del comte Gion, el qal el remenbret losagramen que∙l Dalfins e∙l coms Gis avion fait ad el e com l'avian abandonat.Car sabian que∙l tresors de qui  non era despenditz e car sabian que∙l reisFransses era bons d'armas, En Richart era vils e com lo Dalfin fon larcs e de

54

Page 55: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

gran mession, e que∙l era vengutz escars per far fortz castels e que∙l si voliasaber s'il sabia bon dusoire que∙l reis fransses li tolia ni s'en prendia veniamenni∙l tenria soudadier. El sirventes si comenssa enaissi: 

Dalfin ieus voill deraisnerVos e∙l comte GuionQ'an26.

E lo Dalfins si respondet al rei Richart en un autre sirventes a totas las rasosq'En Richartz ll'avia a rasonat, monstran lo sieu dreich e∙l tort d'En Richart etencusan En Richart dels mals que∙l avia faitz de lui e del comte Gion e demainz autres mals que∙l avia faitz d'autrui. El sirventes del Dalfin si comensa enaissi: 

Creis puois de mi chantatTrobat avetz chantador27. 

26 Presente nella prima cobla del sirventese “ Sirventes del rei Richart ” con varianti (Dalfin ieusvoill demander / Vos e·l comte Guion / Que an en ceste seison).

27 Presente nella prima cobla del sirventese “ Sirventes del Delfin d'Alverne ” con varianti (Reispuois de mi chantatz / Trobat avez chantador).

55

Page 56: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Traduzioni di due sirventesi e delle rispettive razos tramandati nel Canzoniere Provenzale K

e commento

di Eleonora Danieli

Eu m'escondic, domna, qe mal non mier

Io mi discolpo, signora,    di    non merit   are    il male   

Io mi discolpo, signora, di non meritare il maleche le malelingue hanno detto su di me.Vi prego di perdonarmi che (esse) non possano inventaresulla vostra persona fine, leale, veritiera,umile e gentile, cortese e piacevole,e raccontare menzogne contro di me, signora.

Che io perda il mio sparviere al primo lancio,che esso mi sia ucciso e preso dai falconi meschini,e che poi io lo veda spennare da lorose io non amassi più pensare di voiche nessun'altra desideri vedere,che mi doni il suo amore e mi trattenga al coricare.

Vi farò un'altra discolpa più grave e non posso augurarmi (altro) di più sconveniente:se ho sbagliato con voi nel pensiero,quando saremo soli in camera o nel giardino,il potere mi privi della mia compagnacosicché io non mi possa aiutare.

Se io mi sedessi presso il tavoliere per giocare,che io non possa barattare un soldoné possa entrare in una tavola presa,anzi che io tiri il numero per ultimo,se io domandassi e chiedessi di altra donnapiù che di voi che amo e desidero e tengo cara.

Che io sia signore di una parte di castelloe che nella torre fossimo in quattroda non poterci rispettare l'uno con l'altro,anzi che io abbia sempre bisogno di balestrieri,medici e sergenti e sentinelle e portieri,se io avessi a cuore un'altra donna d'amare.

56

Page 57: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

La mia donna mi lasci per un altro cavalieree poi, che io non sappia, di avere mestiere; e che mi manchi il vento quando sarò in alto mare.Che i portieri mi battano nella corte del ree che io sia il primo a fuggire in battaglia,se non mentì colui che venne a raccontarvi ciò.

Signora, se io posseggo il mio falcone di anatrebello e mudato, buon predatore e ammaestrato,capace di catturare tutti gli uccelli,cigno e gru e airone bianco e nero,lo vorrò allora mal mudato, cacciatore di galline,grasso, incerto, e che non possa volare?

Falsi, invidiosi, bugiardi maldicenti,poiché mi avete messo in pena con la mia signora,sarei ben lieto se mi lasciaste stare.

Questa è la razo di questo sirventese.

Bertran de Born era drudo della Signora Maeutz di Montagnac, moglie diTallairan, che era tale signora, come io vi ho detto, nella razo della “ SignoraSoiseubuda ”. E così  come io vi ho detto, ella si allontanò da lui e gli diedecommiato   e   lo   accusò  della   Signora   Guiscarda,   moglie   del   visconte   diConborn, valente donna di Borgogna, sorella del Signore Guiscart di Belioc. Era una donna avvenente e   istruita,  completa di   tutta   la  bellezza;  venivalodata nella contea attraverso le canzoni.In passato egli la frequentò, Bertran era uno dei suoi amici e per il bene cheegli diceva di lei, quando ella prese in marito  il visconte di Conborn, per lagioia delle sue nozze, compose queste strofe che dicono:

Oh, Lemozi, franca cortese terra,so molto bene in quali onori voi crediate,che gioia e valore e allegrezza e gaiezza,cortesia e sollazzo e corteggiamentise ne vengano a noi. E il cuore stia d'innanzi!Devo stare attento che un drudo si diverta,attraverso l'opera la signora deve essere conquistata.

Doni e servizi e assortimenti e generositànutrite Amore come fa l'acqua con il pesce,educazione e valori e prodezza,armi e corti e guerra e tornei;e chi è prode non della prodezza di questa fede,

57

Page 58: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

starà male se ora non apparisse,la Signora Guiscarda dinnanzi a noi.

E per questa Signora Guiscarda, egli  fu allontanato dalla Signora Maeuz, laquale credeva che lui le volesse bene piuttosto che a lei e che di quella fosseinnamorato. E per questa perdita egli compose la “ Signora Soiseubuda ” e ilsirventese che dice: “ Io mi discolpo, signora, di non meritare il male ”.

Commento

Il   sirventese   “  Eu   m'escondic,   domna,   qe   mal   non   mier  ”  (“  Io   midiscolpo, signora, di non meritare il male ”), composto dal trovatore Bertran deBorn,   è   costituito   da   otto   coblas  unissonans  che   presentano  il   seguenteschema rimico:  AABAAB,  AABAAB, AABAAB, AABAAB,  AABAAB, AABAAB,AABAAB, AABAAB, AAB.

In questi versi il trovatore chiede mercé alla sua signora, pregandola didiffidare dai  lausangiers  (i maldicenti) che le hanno  raccontato  delle falsitàsul suo conto, in particolare che Bertran, suo drudo, ami un'altra donna. Nelle prime sette  coblas, egli sostiene, a sua discolpa, che se quelle accusefossero veritiere, allora meriterebbe davvero le peggiori sciagure che possanoessere   augurate   ad   un  uomo,  come   la   perdita   del   proprio   sparviere;   lasconfitta nei giochi di corte; dividere il proprio castello con altri  signori enecessitare, costantemente, dell'aiuto di medici e soldati; essere lasciato dallapropria donna per un altro cavaliere; essere vinto in battaglia; e che il propriofalcone diventi un uccello che non sia più in grado di volare e di cacciare.Nell'ultima cobla   invece,   costituita  da  soli  tre  versi,  Bertran dà   sfogo allapropria rabbia, accusando le malelingue di peccare  di  disonestà e di averlomesso in discordia con la propria signora.

La razo,  seppur breve, svela  importanti  particolari:   indica,  in primoluogo, l'identità delle due donne in questione, la Signora Maeuz è la dama acui Bertran chiede perdono, mentre la Signora Guiscarda è colei che, secondoi maldicenti, il trovatore amerebbe in segreto.Per quanto riguarda Madonna Guiscarda, un elemento fondamentale è datodai   versi   che   vengono   inseriti   all'interno   della   narrazione  che   segue   ilsirventese: si tratterebbe di due coblas che Bertran avrebbe composto in suoonore e che avrebbero permesso ai lausengiers di metterlo in cattiva luce conla   propria  dama,  la   Signora   Maeuz.  L'autore   della   razo   contestualizza  emotiva la scrittura di quel testo attraverso un piccolo aneddoto che riguarda iltrovatore:  in quanto uomo di corte,  egli  aveva conosciuto e frequentato  laSignora   Guiscarda,   la   quale   era   una   donna  molto  virtuosa;   per   questaragione, quando  ella prese in marito il visconte Conborn, Bertran  le dedicòalcuni versi, per dimostrarle il proprio rispetto. 

Sembrerebbe che, almeno in questa circostanza, Bertran de Born abbiaabbandonato  le   tematiche a  cui  era più  affezionato,  come la  politica  e   laguerra,   e   che   sia   avvicinato  più   a  quel  prototipo  di   trovatore   intento  ad

58

Page 59: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

esaltare i diversi valori, usi e costumi cortesi (come l'attività della caccia, lapartecipazione ai tornei e alle battaglie, l'obbedienza verso la propria donna),e mettendo in evidenza il ruolo determinante dei lausengiers all'interno dellacorte:  i   maldicenti,   infatti,  erano   stati  protagonisti  anche  nella   vicendasentimentale  di  un altro   trovatore,  Guillem de Cabestaing,   il  quale  avevapermesso alle malelingue di scoprire il nome della donna  di cui era drudoattraverso   alcune   alcune   dichiarazioni   velate   presenti   in  uno   dei   suoicomponimenti. In questo caso,  i  lausengiers  furono fatali: essi  riferirono lascoperta a Raimon de  Rossillon, marito della dama cantata da Guillem,  ilquale, per la forte gelosia, uccise il trovatore e diede in pasto il suo cuore allamoglie  che,  a sua volta, si tolse la vita gettandosi da un balcone dopo averappreso di aver mangiato il cuore del suo amato.

59

Page 60: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Rassa, tant creis e mont'e puoia

Rassa, tanto cresce e si innalza e    vola   

Rassa, tanto cresce e si innalza e volacolei che è priva di ogni ingannoil suo pregio alle altre è noia,perché nessuna possa darle fastidiodi vedere che la sua bellezza conducai prodi ai suoi bisogni, sebbene ne sia infastidita,che i più sapienti e i migliori(la) ritengano sempre la più lodevolee la tengano come la più gentile;ella sappia mantenere intatto l'onore,non voglia mai più di un aspirante.

Rassa, ho donna che è fresca e fine,graziosa e gaia e damigella,che ha capelli del colore dei rubini,candido corpo come il biancospino,gomiti molli e seni solidi,e che sembra un coniglio per la schiena.Dal fine fresco colore,per il buon valore e la fama,possa riconoscerla come la migliorequando vuole sapere da quale parte mi conduce la (mia) adorazione.

Rassa, verso i ricchi è orgogliosa,e mostra grande senno per essere giovaneche non vuole né Peitieu né Tolosané Bretagna né Saragozza,anzi è tanto invidiosa del valoreche è amorevole con i prodi poverie mi ha preso per consigliere:la prego che tenga caro il suo amoree che semmai ami un prode valvassoreche un conte o un re ingannatoreche la porti al disonore.

Rassa, uomo ricco che nulla donanon onora e non accoglie nessunoe che senza torto accusae, che chiede pietà, e non perdonami infastidisce e tale personache non premia i servizi.

60

Page 61: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

E i grandi uomini che caccianomi annoiano e i falconieri che parlano delle volate degli astori,che giammai di armi né di amorenon parlano tra di loro.

Rassa, inoltre prego che vi piaccia:uomo nobile che non si stanca della guerrané che rinuncia per una minacciafinché lascia che non gli facciano del malevale di più di chi si dedica ad uccellare e alla caccia,che ne accoglie e abbraccia il buon merito.Maurais con il Signore Algar, suo signore,ha fama come buon ribelle.E il visconte difenda il suo onore,e il conte gli domandi il suo vigore,e vediamola in primavera! 

Questa è la razo di questo sirventese. 

Bertran de Born chiamava “ Rassa ” il conte Goffredo di Bretagna, che erafratello del Re Giovane e del Signore Riccardo che era conte di Peitieu. IlSignor Riccardo e il  Signor Goffredo  provavano interesse per la signora diBertran de Born, la Signora Maeuz, così come il re Alfonso di Aragona, e ilSignor Raimondo, conte di Tolosa.Ed ella   li   rifiutava   tutti  per   il  Signor  Bertran,  che  aveva  preso  come suoamante e suo protettore. Nel periodo in cui quelli rimasero presso di lei, eglivolle mostrare al conte Goffredo quale fosse la donna con cui si intendeva, esi lodò così tanto di averla vista nuda e posseduta. E volle essere sicuro chequesti sapesse che la Signora Maeuz fosse la sua donna, quella che rifiutavaPeitieus – che era il Signor Riccardo, che era conte di Peitieus – e il SignorGoffredo, che era conte di Bretagna, e il re di Aragona, che era signore diSaragozza, e il conte Raimondo che era signore di Tolosa; e perciò il SignorBertran disse:

Rassa, verso i ricchi è orgogliosa,e mostra grande senno per essere giovane,che non vuole Peitieu e né Tolosa,né Bretagna né Saragozza,anzi è tanto invidiosa del valoreche è amorevole con i prodi poveri.

E per  questo motivo che vi  ho detto,  egli  compose questo sirventese,  perbiasimare i ricchi che facevano doni e regali e che che gli volevano male e chesenza motivo lo accusavano, e che chiedevano mercé, e che non perdonavano

61

Page 62: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

i servizi e che non ne tenevano conto, e quelli che mai conversavano se nondelle volate degli  astori,  e che non osavano  mai  parlare tra di   loro né  diamore e né di armi. E volle che il conte Riccardo guerreggiasse con il visconte di Lemogas e cheegli si difendesse con tenacia. E da questa razo venne scritto il sirventese che dice:

Rassa, tanto cresce e si innalza e volacolei che è priva di ogni inganno.

Commento

Il sirventese “ Rassa, tant creis e mont'e puoia ” (“ Rassa, tanto cresce esi innalza e vola ”), composto dal trovatore Bertran de Born, è costituito dacinque  coblas  che  avrebbero dovuto rispettare il seguente schema metrico:AAAAAABBBBB,   CCCCCCBBBBB,   DDDDDDBBBBB,   EEEEEEBBBBB,FFFFFFBBBBB;  in realtà nel  Canzoniere Provenzale K  il testo  ci è pervenutoattraverso   questo   schema   rimico:   AAAABACCCCC,   DDDDDDEEEEE,FGGGGGEEEEE, HHHHHHEEEEE, IIIIIIEEEEE, poiché diverse rime sono statealterate dal  copista per due errori  di  distrazione o per aver attinto ad unmanoscritto   già   corrotto   (luia  al   posto   di  loia,  orgoillousa  al   posto   diorgoillosa).

Questo   sirventese  potrebbe   essere   diviso   in   due   parti:   la   primacostituita   dalle   prime   due   coblas,   nelle   quali   il   trovatore   descrive   lesembianze della donna amata, elogiandone la bellezza e sottolineando comela dama disprezzi i ricchi signori avari; e una seconda, composta dalle ultimetre   coblas,   in   cui   Bertran   inveisce,   esplicitamente,   contro  coloro  cheinfastidiscono   la   sua   Madonna   Maeuz   (il   conte   Goffredo   e   suo   fratelloRiccardo,   il   re   di   Aragona   e   il   conte   di   Tolosa),  attraverso  un'ironicacaricatura dei personaggi che non sono in grado di parlare di armi e di amoree  che discorrono oltremodo di caccia, tanto da annoiarlo; e  attraverso  unasemantica   geografica   che   designa   i   luoghi   di   provenienza,   nonché   ipossedimenti, dei quattro uomini da lui accusati.

Il motivo per cui in ogni cobla si ripete, al principio di ogni verso, iltermine   “  Rassa   ”,   viene   spiegato  nella   rispettiva   razo:   “  Rassa   ”,   infatti,corrisponde all'appellativo con il quale il barone di Autafort chiamava il conteGoffredo di Bretagna, fratello del Re Giovane e di Riccardo Cuor di Leone.

La ragione per cui  Bertran de Born abbia  realizzato  questo testo, èsempre ben delineata nella razo  legata al componimento:  attraverso  questopungente sirventese, egli vuole dimostrare a Goffredo che la Signora Maeuz èla  sua donna e,  pertanto,  gli   rivela  di  averla vista  senza vesti  e di  averlaposseduta. Il trovatore, di fatti, si confida con il “ Rassa ”, affinché quest'ultimo riferisca,anche agli altri corteggiatori, quanto appreso dallo stesso drudo e che tutti equattro gli uomini inizino a prendere le distanze da Madonna Maeuz.

62

Page 63: Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere ... · PDF fileQue n'aion obs paisson, cordas e pom, E∙n sion trap tendut per fors iazer, E∙nz encontrem a milliers et

Con Bertran de Born, in un certo senso,  sembra venire meno quel principioinviolabile, nelle corti medievali, secondo il quale l'amante aveva l'obbligo dinon rivelare il nome della propria dama: se il trovatore fosse venuto meno alpatto,  sarebbe stato allontanato dalla corte e, peggio ancora, dalla propriadonna. 

63