A cura di Tullo Montanari - Antica Credenza di Sant'Ambrogio · Anca se sostanzialment l'era...

23
KUMMEL E PRUCKER Versione milanese liberamente tratta dalla famosa favola dei Fratelli Grimm. A cura di Tullo Montanari

Transcript of A cura di Tullo Montanari - Antica Credenza di Sant'Ambrogio · Anca se sostanzialment l'era...

Page 1: A cura di Tullo Montanari - Antica Credenza di Sant'Ambrogio · Anca se sostanzialment l'era verament ona tosa de bastard, basta pensà a dove l'aveven bandonada, ghe piaseva nò

KUMMEL E PRUCKER

Versione milanese liberamente tratta dalla famosa favola dei Fratelli Grimm.

A cura di Tullo Montanari

Page 2: A cura di Tullo Montanari - Antica Credenza di Sant'Ambrogio · Anca se sostanzialment l'era verament ona tosa de bastard, basta pensà a dove l'aveven bandonada, ghe piaseva nò

2

n bon boschiroeu l’era adree a traversà ona foresta, inscì tant per fà quatter pass, per moeuv on poo i gamb e ciappà ona boccada d’aria che l’è tutta salud, quand l’ha vist su ona

pianta, ò mej, su on ramm bass de ona pianta, ona tosetta che stava pòcch ben. Verament pòcch ben. La tossiva, la piangeva, la sternudava, ghe vegniva giò el narigg, la trava sù, l’era tutta mostolenta. Ona ròba brutta: la faseva devera schivi. El bon boschiroeu el voreva andà adree a l’istint e fass i affari sò dandogh de longh tipo «digh che la se rangia» ma avend paura de sentiss in colpa el dì dòpo, essend anca on devòtt de san Gioan Bosco, protettor di boschiroeu e di legnamee, el ciappa la tosetta in spalla e la pòrta a cà soa de lu.

A cuntà la stòria in ‘sta manera pararia che tutt fonzionass. Nò, invece, va ben nient del tutt! Perchè l’ha minga faa ona

piccola inchiesta, domandandogh a la tosetta almen cosa cazzo la faseva in del bosch e chi è che ghe l’aveva portada? Óppur mettes a vosà: «Chi è che l’ha perduu ona tosaaa... Gh’è chi ona tosa perdudaaa... Gent, vegnii a toeuss la tosaaaa...»? Nò, lu la ciappa sù e se la pòrta a cà senza nanca mett in sui piant quei avvis come se usa anca al Parch Sempion: «Ritrovata bambina bastardina di colore bianco sporco, di circa cinque anni, con collarino giallo, affettuosa e morta di fame. Telefonare a.... » e via. Ma domandigh almen de dove la riva! Perché te ciamet minga el 113? E se l’avessen scambiaa per vun con la mania de violentà i tosanett che se troeuven sui ramm? Va poeu a spiegà che te l’avevet trovada tutta piangiolenta e te vorevet consolalla... sì, ciao, te gh'hee voeuja a convic i carabinier... che anca normalmente l’è nò che capissen tutt al vòlo. Te la dann lor la consolazion... Con la stòria di pedofil che gh’hinn in gir pensa tì se te credeven... El podeva tirass adòss on process per avè sequestraa ‘na tosetta piscinina per libidin e la saria stada ona situazion brodosa. Anca se al process l’avarissen assòlt, se sa me vann certi ròbb: on quai dubbi el resta semper e la gent la gh’ha la linguascia malerbetta e in paes l’avarissen vardaa de sbiess come quell che se la spassa cont i tosanett.

Però i stòri hinn inventaa se nò se ciamarissen minga stòri e bisògna ciappai per quell che hinn.

Quand el riva a cà, la soa miee la s’è mett minga de sicur a saltà per la contentezza. L’era giamò capitaa che l’avess portaa a cà gatt e can trovaa per strada e on quai usellin mezz ingesa e con l'aletta moccia, e gh’aveven avuu on poo de ratellà tra lor du, ma

O

Page 3: A cura di Tullo Montanari - Antica Credenza di Sant'Ambrogio · Anca se sostanzialment l'era verament ona tosa de bastard, basta pensà a dove l'aveven bandonada, ghe piaseva nò

3

ona tosetta l’era on problema ancamò pussee gròss. I fioeu se deven tirà grand, dagh de mangià, vestii, mandai a scòla minga come i usellit che basta dagh on poo de mej e on òss de seppia per nettà el becch e bon dì che t'hoo vist. Cont i fioeu s’è mai finii de spend incoeu per i scarp, doman per el zainett, dòpodiman per i guantitt e in cà del boschiroeu, tant per cambià come capita in tanti stòri, gh’era ona gran bolletta. Avarii notaa che in di stòri gh’è nò via de mezz: ò re, ò strapelaa. Mai on impiegaa de banca, on bottegar, un dirigent, on operari qualificaa, on tassista, vun che senza vess on sciorazz se streppa la vita minga mal... macchè, ò scioroni ò barbonscei.

La dònna, per minga mett in pee on stuaa, la fa finta de nagòtt, pensando che in fond la tosetta l’avaria poduu dagh ona man, vist che lee la gh’ha on mas’c e la tradizion del paes – minga domà de quell paes ma anca del nòster- la dis che i mas’c deven minga fà i mestee de dònna. Quest perchè la regola l’aveven decisa i òmen. Quei che poeu disen de vess progressista hinn pegg di alter. Ve l’immaginii el Fassino che el suga i piatt ò el Bertinòtt ch’el stend i pagn? Nanca de parlann, saria minga dignitos. Disen. Mej avegh ona filippina inscì se aiuten i popol del terz mond...

Domanden fòrsi a la tosetta come la se ciama? Nient del tutt. Ò l’era tròpp piccola per savell e magari l’era anca un poo scemetta? Tajemela sù, anca perchè la dònna la decid de ciamalla Prucker in quant el sò fioeu el se ciamava Kummel e se on doman avarissen vorsuu mett insemma on "duo" per cantà ò altra ròba artistica “Kummel e Prucker” l’era on bell nòmm. Mej de Tristano e Isotta, Stanlio e Ollio, Ginger e Fred, Ric e Gian, Marx e Engels. Come nòmm el sonava ben e, per chi canta, sonà ben l’è ona ròba importanta.

I bon azion hinn semper premiaa de la providenza, e la dònna la moeur dòpo on mes, tra gravissim torment e dolor.

El boschiroeu, che l’era on soggett cont ona carica sessual minga de rid - tra l’alter pensii che ghe diseven “el lavarell”, per via de on cert ornament che el pareva on lavarell de mezz chilo-ses etti - l’ha cominciaa a dì in gir che ghe faseva mal el coo per colpa de l’astinenza, che on òmm el gh’ha i sò esigenz, che la vita l’è voeuna sola, che i fiolitt gh'aveven bisògn de ona mamma e in quatter e quatter vòtt el s’è sposà con voeuna che tucc saveven in di dintorna, e anca pussee in là, che in lett - e anca in pee, sui cadregh, su l’erba, in l’acqua, a dilla tutta – la se faseva bagna el nas de ben pòcch dònn, anca professionista de on cert nòmm, anca de quei

Page 4: A cura di Tullo Montanari - Antica Credenza di Sant'Ambrogio · Anca se sostanzialment l'era verament ona tosa de bastard, basta pensà a dove l'aveven bandonada, ghe piaseva nò

4

che faseven inserzion sui giornai del gener: «Esperta arti marziali impartisce lezioni a allievi disubbidienti. Via Sammartini 7. Vicinanze stazione Centrale. Citofonare Goebbels.»

La ciamaven tucc Codegònda e el nòmm el sarà pur vorsuu dì on quaicòss vist che anca in latin gh'è on proverbi ch'el dis:«Sic nomen...» e poeu me ricòrdi pù come el finiss!

La soa pòvera miee, brava a fà de mangià, stirà, lavà e tegnì netta la cà, attenta a stagh adree al fioeu e che la se rangiava anca con la guggia, nient de dì, l’andava on poo tròpp in gesa e la ghe dava a traa a quell che el ghe diseva el prevòst, on pret a l’antiga che l’aveva conossu el Lefebvre in Svizzera e che el vedeva el peccaa dòma in ona certa porzion del còrp e se trattava minga del cervell.

La Codegònda invece bòna in alter specialità, specialità che cunti minga sù perchè gh'hinn present di persònn sensibil che podarissen offendes, la ghe voreva minga ben ai du bagaitt. Anzi, per vess precis, ghe staven cordialment in sui ball ma el sò òmm, ciocch de gnòcca, el capiva pù nagòtt. Pròpi inscì. El reagiva nanca quand el vedeva che la disgraziada ghe pientava ai du pòri nan sgiaffoni a tradiment, dal dedree sul coppin, senza preavvis del gener:«varda che te doo...», de fagh brusà i orecc per di mezzor senza nissun motiv, inscì tant per daghii, per sfogass. E poeu, disemell, l’era pòcch bell che la ciamass la Prucker: “Ti, òei, bastarda”, inscì, normalment, anca quand l’era minga nervosa. Nanca “meticcia”, che almeno l'eras pusse fin e l’avaria salvaa on poo l’apparenza, nò, nò, “bastarda” anca in mezz a la gent che tanti vòlt se giraven per vedè con chi ghe l'aveva. E la tosa la ghe pativa. Anca se sostanzialment l'era verament ona tosa de bastard, basta pensà a dove l'aveven bandonada, ghe piaseva nò che el savessen tucc.

El boschiroeu el vedeva nagòtta e el sentiva nient. O el faseva finta. Ona vòlta quand la Prucker l’era andada a digh: “Oè, quasi papà, quella sfondrada de la Codegònda la tira copponi de la madònna come se nient fudess. Digh de cercà de mocalla, perchè on dì ò l’alter ciappi on tarell e gh’el pòggi tra capp e còll inscì ghe foo on'òpera completa.”

El boschiroeu l’ha responduu: “Oè calma, eh... Ma qual tarell e tarell... ma qual òpera... Chi è te credet de vess? La tosa de Scalfaro? Prima de tutt la se ciama minga Codegònda e nanca «sfondrada» ò alter parolasc che te dovariet nanca savè, ma la se ciama Franca ò, se te voeuret, Franchina, che lee la ghe ten, e on

Page 5: A cura di Tullo Montanari - Antica Credenza di Sant'Ambrogio · Anca se sostanzialment l'era verament ona tosa de bastard, basta pensà a dove l'aveven bandonada, ghe piaseva nò

5

poo de educazion la guasta mai. E poeu mettemela minga giò tant dura, perchè anca vialter duu sii spacca ball minga de pòcch e per on quai ganassin sarà minga el cas de ciappassela...”

“Sì, ciao ganassin... Spetta, spetta, prest ò tardi te ne ruzzarà on quai vun anca a tì e dòpo vedaremm se hinn ancamò ganassitt ò se hinn frocch de bestia che lassen el segn...”

In tutti i maner la stòria del reclam l’era mòrta lì come quand se reclama cont i fonzionari pubblich.

Se dal pont de vista del pistolament la ghe andava ben al boschiroeu, se podeva minga dì la stessa ròba per el lavoreri. Gh’era pòcch de fà e el guadagn el calava tucc i dì. La gent la se scaldava cont el carbon che el casciava pussee cald de la legna. L’avaria poduu cambià mestee ma disemell bel ciar, se el podeva andà a fà vun che in la vita l’aveva domà tajaa i piant? El farmacista? El nodar? El giogador de biliard? Me par che ghe semm minga davvera. Se el fudess staa poggiaa l’avaria podù fà el deputaa ò el senator, che tant l’è nò che bisògna vess di scimm, basta vedè la media, ma senza protezion al massim el podeva fà on quai lavorasc fadigos, per gionta mal pagaa tipo stradin ò minador e la miseria la saria stada semper quella.

La Franchina, se vorii disigh pur Codegònda che a mi me interessa nagòtt, la gh’ha ona bella pensada e ona sera, appenna hinn in del lett, la dis al sò òmm: “Oei tì, bello, te se rendet cunt che i du stronzitt mangen come se gh’avessen el vermen solitarii e fann on’òstia tutt el dì? Se i a tegnom a fà? Poeu - se l’è vera la stòria che te m’hee cuntaa – che voeuna l’è nanca la toa tosa, capissi nò perchè te dovarisset mantegnilla. Cosa te see? On’òpera de beneficenza? Varda che anca la Caritas la se fa dà i danee per dagh on poo de zupetta ai clandestitt e poeu ghe fann la cresta. E come. Mi, se fudess per mi, i a mollaria in del bosch e digh che se rangen... ormai gh’hann la soa età e mì alla soa età eren giamò quatter ann che sgobbavi...”

Quest l’era minga vera. Anca de piscinina, la gh’aveva quella tal abitudin che l’era el

motiv del nòmm che gh’aveven daa e se sòspettava che la fasess tutt alter, al pòst de aiutà in cà. Anca la soa mamma l’era preoccupada de vess adree a tirà sù ona malament ma la faseva finta de nagòtt per minga fà inrabì el sò marì che se el rivava a capì come l’era el gir del fumm chissà che stuaa l'avaria miss giò. Nissun de quei che eren in paes, al de foeura de ona vintenna de òmen de età variabil, dai quattordes al settantadu ann, el podeva dimostrà

Page 6: A cura di Tullo Montanari - Antica Credenza di Sant'Ambrogio · Anca se sostanzialment l'era verament ona tosa de bastard, basta pensà a dove l'aveven bandonada, ghe piaseva nò

6

che la fasess quaicòss de minga permess, però l’era pacifich che l’aveva minga de sicur cominciaa gioina a lavorà. Se per lavorà se intend andà a bottega.

El boschiroeu che l’era sù de gir, come tucc i ser, per vedè de passà ai fatti la condiss via, disendo: “Sì, doman ghe pensaremm, adess cerca de dass de fà...”

“Dass de fà, dass de fà... Oe, ma per chi te m’hee ciappada? Eh? Possibil che te penset domà a quell. Varda che mi me lassi minga toeu in gir facilment del primm ciolla che gh’è in gir...”

“Ah, grazie per el ciolla... Ma s’te diset? Chi è che voeur toeut in gir? Va ben: hoo dii che doman ò dòpo i a pòrti in del bosch e faroo inscì. Ciar? Allora parlemenn pù... Adess smòrza la lus che ven tardi.”

Sta menada che in tutti i stòri se lassen i fioeu in del bosch la se ripet con monotonia: Didonin, Biancanev, la Bella indormentada, Hansel e Gretel e alter che adess me vegnen minga in la ment. On poo de fantasia, sciori. Ona quai vòlta cerchii de perdi a Nuova Dhely ò a Rio de Janeiro ò in d’on quai quartier de certi città de l'est e l’è minga che se la passarissen mej, anzi, se pensassov ai niños de rua ò ai fioeu che viven in sòtt terra in certi paes che disen civii vedariov che l’è mei on boschett che quaighedun prima ò dòpo el ve troeuva... Nò, invece i a perden semper in del bosch. A dagh a traa a lor, i bosch dovarien vess pien de fiolitt e verginei che sann minga dove andà.

“Chi te see?” “Didonin. E tì?”

“Mi son Biancanev. T’hee vist in gir sett piscinela?” “Quai? Quei piscinitt e brutt che vann in gir cont i piccon in spalla? Sì, i hoo vist ona mezzoretta fà che se te se moeuvet tì a troeuvet ancamò in strada. Eren in fila indiana e cantaven in còr insemma a ona tosetta cont on paltorell ròss. Sent, in confidenza, vist che tì a conosset mej de tucc: l’è nò che hinn on poo foeura de melon?”

“On poo?.... Ciamel on poo... Eh, car el me car fioeu, lassemmela perd che se dervi el liber... Varda, t'el disaroo on'altra vòlta...”

E devom minga desmentegà che gh’hinn in gir speculador che fasendo finta de cercà i fiolitt in di forest, disboschen, tajen e costruissen i paesòtt abusiv.

Tornemm ai du fradei, anzi, ricordemess, nanca fradei, perchè Prucker l’era ‘na tosa de nissun. O mej, de on quaidun a l’era, ma se

Page 7: A cura di Tullo Montanari - Antica Credenza di Sant'Ambrogio · Anca se sostanzialment l'era verament ona tosa de bastard, basta pensà a dove l'aveven bandonada, ghe piaseva nò

7

saveva minga de chi. Essendogh on bosch e i fiolitt de disperd la sòlita menada la

se ripet e vedaroo de andà on poo de pressa perchè tant savii giamò tusscòss. La prima vòlta Kummel, che el diseva de vess la porzion del grupp che pensava avendogh on cervell fin, nasada la mal parada el se riforniss de sassitt e i a somena longh la strada. Quand hinn bandonaa succed on poo de casòtt, perchè confonden i sò sassit con quei de Didonin (Didodin, per chi la savess minga, el saria Pollicino) inscì in on primm temp andandogh adree ai sassitt finissen a cà de alter disperaa come lor, fòrsi pegg, poeu capissen el sbali cioè che quei hinn i parent mòrt de famm de Didonin e tornen a cà soa de lor.

La seconda vòlta, per minga fà ancamò confusion cont i sassit bianch, Kummel el preferiss doperà i fregui de pan e i sòlit passaritt (riconoscent ai fradei Grimm e a Charles Perrault per questa bòna abitudin missa in coo ai bagai bandonaa in di bosch de lassà in gir i fregui de pan) mangen i fregui. Quand i du bagaitt se accòrgen che i segn hinn sparii per l’ingordisia di usellitt, Prucker la se incazza con el sò fint fradellaster: “Minga per dat adòss, ma te vedet che te see on pirla? E tì te sarisset quell del grupp che pensa? Ah, andemm pròpi ben. Ma t’hee minga leggiuu la stòria del Didonin? Allora i liber ti a regali per nagòtt... L’è nò che t’hoo regalaa «El concett de l’ironia» del Kierkegaard che magari te fasevet fadiga a capill, nò, eren domà i stòri del Carlo Perrault... Va ben vess salvada del bravo boschiroeu - che poeu sul “bravo” magari gh’avaria on quaicossorina de dì - ma m’è toccaa on fradellaster sifolòtt e ona mader madregna, gramma ‘me el tòssich. La prima mader madregna - disi minga che la fudess bòna perchè anca lee ghe n’aveva quatter su la pell, ma l’era passabil e col temp l’avaria poduu migliorà – però la moeur dòpo pòcch. Invece quella gramma, vigliacca se la se decid a tirà la gambetta. Anzi l'è piena de salud, mai ona influenza, on raffredor ò on poo de toss. Saroo anca stada salvada ma gh’hoo avuu ‘na bella rògna! Podevi minga vess trovada de vun che el gh’aveva quatter ghei, sposaa con ona dònna sana, regolar e de bon caratter? Anzi per mi el podeva anca vess minga sposaa. Se me ne frega de avegh ona mader finta e on fradell pirla... Puttòst de viv con voeuna come la Codegònda, mei vess de per mi.” Intant on usellin bianch el volava intorna ai bagaitt. Hann pensaa, chissà perché, fòrsi per via del color bianch che de sòlit el rappresenta la verginità, la purezza, che el fudess on bon segn e vist che ona strada la var l’altra, gh’hinn andaa adree

Page 8: A cura di Tullo Montanari - Antica Credenza di Sant'Ambrogio · Anca se sostanzialment l'era verament ona tosa de bastard, basta pensà a dove l'aveven bandonada, ghe piaseva nò

8

anca perchè gh’aveven nanca ona piccola bussola per orientass.

“Second mi l’usellin el ghe porterà fortuna” el dis Kummel ma Prucker, pussee scròcca, la dis: “On moment, slarghemess minga tròpp. Fortuna ò deslippa, el vedaremm dòpo. Anca la Democrazia Cristiana la gh'aveva i bander bianch ma quanto a portà fortuna l'è mej lassalla perd."

Cammina, cammina riven a ona cà piscinina che la pareva la reclam di biscòtt del Molin Bianch. I mur eren de panatton con la crema de champagne, el tecc l’era faa con biscòtt tipo wafer e i persiann eren de cicolatt al latt bordaa de cicolatt amar.

“Che bell - el dis el Kummel - finalment se mangia quaicòss.” “Me par minga ròba de gran marca - dis quella incontentabil de ona Prucker che quand la se metteva l’era voeuna di primm rompaball de la zòna - però mej de nagòtt.” E s’hinn miss a mangià. El panatton l’era pòss come quell de san Bias, i wafer gh’aveven ona crema lòffia de niscioeula e el cicolatt l’era nè svizzer, nè olandes ma el pareva che el fudess staa mis’ciaa con la farina de mej. D’altra parte la famm l’è famm.

A on tratt hann sentii ona vos che la rivava de denter la cà: “Mangia, stritola, sgranocchia. Chi mi divora - la mia dimora?” Kummel: “Com’è che la parla? Se voeur dì “dimore, dimora... Capissi nagòtt...”

E Prucker: “Stupidòtt, l’è italian. Possibil che te capisset semper pòcch? Disi minga che te dovarisset vess on professor de mestee ma almen capì on poo de italian...Te see davvera on fior de ignorant. “Dimora” voeur dì “cà”, ò bestia.”

I fiolitt s’hinn miss a cantà ona canzonetta fada al moment. L’è stada la Prucker a scriv sia i paròll che la musica e poeu ghe l’ha insegnada al Kummel che cont on poo de stonadur, el ghe andava adree.

“L’è el vent fòrt - ch’el sbatt i pòrt- che el streppa e el tira - che el gira e rigira - credom a mì - l’è tutt finì “

Va ben, l’era minga el massim, el voreva dì pòcch, l’avaria mai vengiuu a San Remo e nanca in alter sit, quindi immaginii vialter la qualità, ma se pò minga pretend che ona tosetta che l’era nanca andada a scòla regolarment la se mettes a scriv la Divina Commedia. Che oltretutt l’era giamò stada scrivuda. Del rest l’è nò che el Kummel el podeva fà el criticon: se el fudess staa per lu eren ancamò adess in del bosch a cercà la rimma.

Page 9: A cura di Tullo Montanari - Antica Credenza di Sant'Ambrogio · Anca se sostanzialment l'era verament ona tosa de bastard, basta pensà a dove l'aveven bandonada, ghe piaseva nò

9

Seguten a mangià e de ona pòrta, fada de cicolatt al latt e cicolatt amar con inseriment de nisciouel come ornament, ven foeura ona veggetta.

La gh’ha i cavei bianch, on scossaa negher, on para de zòccor e in testa on fular a fior. La vos l’è sottila ma dura. “Pòri fiolitt, - la dis - gh’avii ona brutta famm, eh.. Poaret... Però me tocca div che sii anca dò bei facc de merda. Va ben la famm, ma sii adree a mangiamm la cà... eh, soo nò mi, on poo de manera... Dov’è che avii imparaa l’educazion? Dedree del cu de la vacca? Nò, disi, quand m’avarii sgandolà la cà se foo? Vegni a stà a cà vòstra? L’è nò che a vardav me parii fioeu de on scior. Senza offesa, sii minga mal strapelaa. Sù cerchii de pientalla de mangià e vegnì denter che ve doo quaicòss d’alter de mett sòtt ai dent, anca se me par che avii giamò mangiaa assee. Varda chì, varda, varda che ròba... hann faa foeura mezza paret... Pensa tì che du coioni... Cont tutti i bosch che gh’hinn in gir e tutti i casett bon de mangià 'sti ciolandari chi capiten pròpi a mi... L’è la vita, nient de fà... quand voeuna l’è sfortunada gh’è nient de fà”

I du fiolitt hinn restaa mal ma vann denter. Pussee che mangià vorarissen bev, perchè el panatton pòss el gh’aveva miss ona arsura de avocatt.

“Cara la mia gentil sciora - la se roffiana la Prucker - la gh’avaria minga on biccer d’acqua de offrigh perchè gh’emm...” “Nò, dai, domandigh la còca ò l’acqua de naranz ò anca la gazosa putòst de nient...” l’interromp el Kummel.

“E già, semm al bar adess - la dis la veggetta - còca, naranz, gazosa e, perché nò, on bell flut de champagne?”

“Grazie sciora, ma bevi minga el vin...” el dis el Kummel che l’aveva minga cattaa l’ironia, e la Prucker la ghe tira ona pesciada per fagh capì che el doveva domà tasè:

“Cara la mia gentil sciora, quel.. come dì?... pirletta del me fradell el voreva minga dì còca ò gazosa. Ghe va benissim l’acqua... anca de rubinett, minga la mineral...”

La veggetta la ghe da l’acqua del pozz - figuremess se in mezz al bosch a gh’era l’acqua potabil con el rubinett, anca la Prucker la ghe pensava minga ai ròbb - e la ghe dis de andà in lett. Dò brand mezz diroccaa e cont i lenzoeu minga tròpp nett ma i fiolitt gh’aveven sògn e gh’hann faa nanca cas, vist che de ca, l’è nò che staven in on castell.

S’hinn indormentaa e la veggina, che pareva minga inscì

Page 10: A cura di Tullo Montanari - Antica Credenza di Sant'Ambrogio · Anca se sostanzialment l'era verament ona tosa de bastard, basta pensà a dove l'aveven bandonada, ghe piaseva nò

10

minudra ma la gh’aveva ona bella fòrza, l’ha ruzzaa la branda de Kummel in ona stanza e poeu denter a ona gabbia de fer senza nanca dissedà el fiolett.

******** A la mattina Prucker la se desseda e la ved minga el sò fint

fradell. La pensa che l’è andaa in cusina per la colazion allora le se tira sù e la domanda gentilment a la veggetta se el Kummel l’era giamò adree a mangià. “Su, slandròna, tì te penset domà a mangià - la rispond la brava veggetta - cerca de datt ona mòssa che l’è tard. Te devet nettà giò, cusinà, andà in de l’òrt a cattà la verdura, dagh de mangià ai gainn, fà la bugada, stirà i pagn, tacconà, caregà la stua, insòmma cercà de guadagnat la tazza de broeud che te toccarà ògni dì. El tò fradell invece l’hoo miss in caponera per fall ingrassà.”

La Prucker, che la gh’aveva ona bella linguetta, la ghe rispond: ”A part che l’è minga me fradell, ma questa l’è ona stòria longa che a le la ghe dev minga interessà, se voeur dì “fall ingrassà”? El sarà minga tròpp bell però almen l’è magrett e capissi minga perchè el dovaria diventà grass. La sa minga che, a part l’estetica, l’è minga salud diventà grass per via di trigliceridi e tanti alter ròbb?”

“Sent cicciaretta di me ball, te see che te gh’eet ona lingua sacrilega? Se voeuri fall ingrassà gh’avaroo i me motiv e son minga de cert tegnuda a cuntati a tì. Ma chi cazzo te credet de vess? Pensa per i tò de trigliceridi, che ai me ghe pensi mi.”

La Prucker la riflett: “Fina la veggetta... Vacca rana se la parla ben... La dev vess ona contessa... El disevi mi che quand voeuna la troeuven in sui piant giamò de piccola poeu l’è nò che la pò avegh ona vita regolar. L’è inscì: varda se l'è minga vera che tutta la gent foeura de pòst la trovi mi...” e a vos alta “ Me domandavi domà el motiv de l’ingrass. Nient de special.” “Te voeuret davvera savell? Va ben, te contenti, zabetta d’ona zabetta. Voeuri mangiall, sì mangiall, e a mi me pias la carna grassa. E adess te gh’hee quaicòss de dì? Te vanzet on quaicòss?”

“Tutti i gust hinn gust, cara la mia veggetta, e mi gh’hoo nagòtt de dì. El «colesterolo» l’è el sò e lee la savaraa ben cos’è che l’è mej.” L’ha risponduu la Prucker anca se l’era disgustada e la gh’aveva orror del progett de la veggia.

“Sent, tant per vess ciara - la dis la dònna - «cara la mia veggetta» te gh’el diset a toa nònna. Va ben? Mi sont anziana e minga veggia e gh’hoo tant de nòmm e cognòmm. Me ciami

Page 11: A cura di Tullo Montanari - Antica Credenza di Sant'Ambrogio · Anca se sostanzialment l'era verament ona tosa de bastard, basta pensà a dove l'aveven bandonada, ghe piaseva nò

11

Rosaria de Fuente. Minga per mettela giò dura ma inscì, tant per fatel savè, mi son de origin nòbil e spagnoeula. Quindi te me faree el santo piasè de ciamamm «sciora Rosaria» vist che saria tròpp difficil per tì ciamamm «señora Rosaria» e te dovariet ancà imparà a damm del «vu», t’hee capii, stronzetta?”. A la tosetta gh’è paruu inutil segutà el discors perché l’era on parlà de taccà lid e che lee la saveva nanca chi l'era la soa mamma figuremess la nònna. Sì vaghel a spiegà... Comunque la s’è missa adree a lavorà. Cert che cont el linguagg che la gh’aveva, la veggetta la sarà anca stada de famiglia nòbil e spagnoeula ma la faseva ona brutta impressiòn, la pareva ordinariòtta minga pòcch.

Dòpo avè faa quell che la gh’aveva ordinaa, senza domandà tròpp: “dove l’è quest e dove l’è quell” per minga fà diventà nervosa la sciora Rosaria, che l’aveva capì che l’era ona stria de quei che mangen i fioeu, la s’è missa a servilla a tavola e quand l’ha finii, l’ha bevuu la soa tazza de broeud. L’era minga mal perchè lee l’aveva faa el less per la padròna e la s’era missa de part el broeud, anca se la carna l’er minga reussida a faghela saltà.

Per el Kummel, invece, la veggia la gh’aveva faa preparà on disnà che pareva Nadal.

La tosetta l’avaria vorsuu portagh de mangià al fradell per vedè come el stava, però la dònna ghe l’ha minga permettuu. Finì de mangià la De Fuente l’è andada a fà du pass per digerì mei, ma l’era ona scusa perchè la gh’aveva on stòmegh de ferr che l’avaria digerii anca i sass de rizzada. I du pass, a dì el ver, i a faseva per trovass con on gioinòtt, che ghe diseven gerontofilo, a pagament, el ghe faseva on quai serviziett. Pensii vialter che gener de servizi a eren..

La Prucker la s’è mettuda a cercà el Kummel e l’ha faa pòca fadiga a trovall sia perchè la cà l’era davvera piscinina e poeu perché l’ha vist on cub quattaa de on telon de plastica e ghe voreva minga tròpp a pensà che sòtta, ghe fudess el pistolon che dòpo avè mangià el faseva el chilo. “Kummel, Kummel cerca de dissedat... dai, bello, svegliess...” “Oh, cara vita, t’hee vist dov’è che sont finii? Se hinn ‘sti sbarr?” “Te seet ai gioster e i sbarr hinn de cicolatt...” “Meno mal... E pensà che me s’eri stremii...” e el cerca de sgagnà ona sbarra ris’ciando de rompes i dent davanti.

“Stà quiett, pistòla, t’hoo dii la prima stupidada che m’è vegnuda in la ment. A ditt la verità te seet in ona caponera

Page 12: A cura di Tullo Montanari - Antica Credenza di Sant'Ambrogio · Anca se sostanzialment l'era verament ona tosa de bastard, basta pensà a dove l'aveven bandonada, ghe piaseva nò

12

gigantesca dove cercherann de fatt ingrassà.” “Ma mi voeuri minga ingrassà, van de mòda i magher... E

poeu m’hann dii che l’è minga salud perchè el...” “Sì. sì, va ben, dòpo te spieghi. Adess quietess che la dònna

l’è ona stria e dato che i strii gh’hann i bacchett magich, l’avara pur mettuda de ona quai part, perchè quand l’è andada foeura la gh’aveva nagòtt in man. Adess la cerchi e vedaroo cos’è che se poo fà.” “Ma ti, te cerchet la stria ò la bacchetta?” “Devi sgagnamm la lingua per minga parlà. Ma che scemo che te see.. Ti te see ciarament al de sora de la media di scemi. Ti te see on scemo de Guinness. Perchè dovaria cercà la stria? Ma te ghe penset prima de parlà? Te colleghet quell pòcch de cervell che te se troeuvet con la bocca o te vee a roeuda libera come el Pecoraro?”

"Ah , el Pecoraro, quell scior che el cura i pegor..." "Sì, ciao, te see mai nagòtt.. El Pecoraro Scanio l'è vun che el

derva la bocca, e minga domà quella, e poeu foeura paròll in libertà..."

"El conossi minga. Sent Prucker, se te troeuvet la bacchetta magica ved de famm avè on quaicòss de bon de mangià perchè gh’hoo on poo de petitt.”

“Quaicòss de bon de mangià... Semm in la merda finna al còll e tì te penset a mangià quaicòss de bon. Quasi, quasi, te lassi in la gabbia e bònanòtt. Tant on giavan compagn de tì se el podarà fà de bon in la vita? De cert te diventeret minga president de la Repubblica... anca se di vòlt... gh’hinn staa di president... anca pusse de vun, che eren nò ‘sto gran chè... Ben mej lassalla perd ‘sta stòria che magari me incriminen...”

Però Prucker l’era bòna de caratter e la s’è mettuda a cerca la bacchetta. L’era bravissima. Pareva che in la vita l’avess domà svoiaa apartament. La vardava dove che la gent che cred de vess furba, la nascond la ròba de valor, prima de andà foeura de cà. In del giazziroo, in di vas de fior, denter in del sacchett del ris, dedree di quader, in del forna de la cusina econòmica, in fond ai armadi, dedree di liber, in di fodrett di cussit, sòtt ai camis, e anca la stria che la credeva de vess ona furbòna, l’aveva sconduda in on tubo dove gh’era denter i foeuj de allumini, quei che servissen per coeus el pess al scartòzz.

La Prucker l’ha trovada e in on alter tubo visin, quell con la carta de forna, l’ha trovaa on piffer e l’ha pensaa che el doveva vess particolar, vist che anca quell l’era staa sconduu. Toeu sù anca

Page 13: A cura di Tullo Montanari - Antica Credenza di Sant'Ambrogio · Anca se sostanzialment l'era verament ona tosa de bastard, basta pensà a dove l'aveven bandonada, ghe piaseva nò

13

quell. Se la stria la fudess stada scròcca per davvera, l’avaria lassaa el piffer in sul tavol e la tosetta la gh’avaria nanca faa ment.

Intant l’ha cominciaa a digh a la bacchetta magica de liberà sò fradell. E la bacchetta l’ha preparaa ona ciav per dervì la gabbia. Bè, la ciav l’era nò perfetta, la taccava denter in del girà e hann faa on poo de fadiga a fà fonzionà el lucchett, e de quest se capiss che la bacchetta l’era nò de gran qualità ma ona bacchetta on ciccin taroccada.

De bon gh’è staa che intant che l’era in gabbia el Kummel l’aveva minga poduu fà stupidad e procurà dagn.

Hinn ancamò fermi in su l’uss a guardà foeura che veden on usellin bianch che el par indicagh ona strada. Kummel l’avaria voruu andagh adree ma Prucker, che la se ricordava de quell’alter usellin del cazzo che i aveva miss in di rògn (magari l’era semper quell!), la gh’ha daa on scopazzon al fradell in sulla s'ciòssa e hinn andaa de on’altra part. Quand la stria la arriva a cà la diventa verda de la rabbia. Se la ciappa anca con l’usellin (vist che l’era d’accòrd con la stria?) e la ghe dis che vist che l'è bon de fà nagòtt on dì ò l'alter la mangiarà con on polentin.

Intant la mett sù i strivaj di sett legh per mettes a la ricerca di bagai. I strivaj eren minga de la soa misura perchè eren capitaa in ‘sta stòria per sbali, fasendo part de on’altra storiella, comunque gh’eren e la vegetta si è infilaa.

I du fiolitt hann sentii la stria che la rivava giamò prima de vedella perchè i strivai faseven frecass e la Prucker - varda cosa vann a pensà certi vòlt i bagai - la ordina a la bacchetta de trasformà sò fradell in on’ aneda e lee in on lagh.

La bacchetta l’è restada on poo inscì, a sentì quell che ghe domandaven, poeu, pensand che i padroni gh’hann semper i sò idei e var minga la pena de mettes a discut, perchè voltela e girela i padroni hinn semper i padroni, l’ha faa quell che voreven.

La stria, pòra veggia, l’era minga bòna de noà e allora la cercava de ciamà l’aneda vers la riva perchè l’aveva capii che el doveva vess el Kummel in quanto la trasformazion l’era minga reussida del tutt e l’aneda la gh’aveva i orecc pròpi come quei del Kummel, a sventola. La gh’ha offert cicolatt, caramell, patatin, bonbonitt, on hamburgher King size ma, almen per ona vòlta, Kummel l’ha minga boccaa. La stria allora la s’è missa a pensà e in del pensà la s’è indormentada. La gh’aveva i sò ann, pussee de ses’cent, e on poo ghe pesaven.

Page 14: A cura di Tullo Montanari - Antica Credenza di Sant'Ambrogio · Anca se sostanzialment l'era verament ona tosa de bastard, basta pensà a dove l'aveven bandonada, ghe piaseva nò

14

Prucker, vist che la stria la ronfava, l’ha ordinaa a la bacchetta de ritrasformà lee e sò fradel come prima. Mi reussiroo mai a capì come un lagh el pòda tegnì in man ona bacchetta per comandalla, ma la stòria la dis inscì e mi pòdi minga cambialla.

Quand la stria la se sveglia la se mett ancamò in caccia. A dì el ver la lassava minga perd per ona question de principi. L’era nò per mangià ò meno el bagai, l’era minga la pacciatòria che ghe mancava cont tucc i fiolitt che bandonen in di bosch, ma ghe seccava de fass cattà sù de ona scemetta de pòcch ann, lee, cont tucc i sò secoi de esperienza. E allora, adree. Stavòlta quand Prucker la sent rivà la stria, tant per cambià, se sa come hinn i fiolitt, la se trasforma in ona ròsa difesa de i spin e la ghe dis a sò fradell de còrr come on lecchee el pussee lontan possibil, perchè la bacchetta la gh’aveva minga temp de fà alter trasformazion perchè l'era ona bacchetta de on modell onn poo superaa con pòcch bite e la gh'aveva bisògn de temp longh.

La stria l’ha faa in temp a vedè Prucker che la finiva de trasformass e la s’è buttada senza paura in del rosee per cattà la bagaina, vist che l’er diventada ona ròsa. La ghe saria reussida ma gh’è succeduu on fatt straordinari.

Kummel, che el gh’aveva el piffer in man, al pòst de dagh a traa a la sorellina e mettes a corr, l’ha cominciaa a sonà. Per dì mei: el se miss a boffà in del piffer, perchè l’era minga cert bon de sonà, e dal piffer gh’è vegnuda foeura un’aria irresitibil: “Lady be good” del Chuck Berry. Sta vòlta, senza vorè, el lifròcch l’aveva fada giusta! La stria la pareva andada foeura de matt! L’ha cominciaa a ballà in mezz ai spin con ona agitazion tal che l’ha strasciaa tutt on bel bòlerin, minga noeuv ma nanca de trà via, che la s’era miss perchè la gh’aveva on poo frecc. Nient de fà, l’era minga bòna de fermass. L’è finida stracca mòrta per terra ma anca per terra la segutava a ballà come quei che disen de avegh la tarantola. Per minga falla longa ve disaroo che l’è finida svenuda.

Prucker, (al sòlit: come el pò òn ròsee tegnì in man ona bacchetta? Cert, semper mei de on lagh...) la ordina a la bacchetta de tornà come prima. I du bagai ricomincen a camminà in del bosch che l’era grand e senza sit de ristòr ò indicazion de on quai gener. Prucker la gh’aveva sògn ma la se fidava minga de indormentass perchè l’era nò sicura che el pistolon l’avaria curaa quell che succedeva.

La tosetta la pensava: “Cert che come infesc ‘sta specie de fradelaster, l’è minga mal davvera! Adess me trasformi in ona

Page 15: A cura di Tullo Montanari - Antica Credenza di Sant'Ambrogio · Anca se sostanzialment l'era verament ona tosa de bastard, basta pensà a dove l'aveven bandonada, ghe piaseva nò

15

margherita e el mandi in gir a cercà la strada e intant me ripòsi, inscì, se quand dòrmi, torna quella bagascia de ona stria, la riess minga a riconossom im mezz a tutt i alter margheritt che gh’è intorna, varda chì, hinn tucc istess...”

A vos alta la dis: “Sentom Kummel, varda se almen ona vòlta in la vita te riesset a fà quajcòss de util e minga i sòlit pirlad. Adess mi me trasformi in margherita e schisci on pisol. Ciar? Mì dòrmi e tì lontaness minga tròpp inscì, quand me svegli, tornom a cercà la strada. La bacchetta, quand mi diventarro ona margherita, tegnela in man ti e ved de minga perdela.”

“Occhei” el rispond el bagai, che el voreva fà cred de vess bon de parlà in american. Occhei nient del tutt, perchè el martoròtt minga domà el perd la bacchetta ma el se perd lu stess in del bosch, come l’era in di calcol di probabilità.

Me par giust fà notà che la Prucker sarà anca stada viscora, ma quant a intuizion l’era minga de pole position, perchè l’è nò che el fradell fint l’aveva dimòstraa de vess on ghezz. Come la faseva a fidass de on lacciòtt che ne indovinava nanca voeuna?

Stii attenti adess ai combinazion. Passa on paisan che el catta la margherita-Prucker e la mett in ona scatola per portala a cà.

Quest l’è quell che dis la stòria. Allora ragionemm: on paisan, che l’è emper im mezz ai margheritt che nanca i a ved - come on ginecologh cont on alter gener de prodòtt, se me passii el paragon - el decid de cattan voeuna. Per fann còsa? Per portalla a cà. Ma ghe pensii quanti margheritt ghe sarann staa intorna alla cà del paisan? Che necessità el gh’aveva de cattan voeuna e de mettela in ona scatola? E l’andava in gir con ona scatola? Poeu i margheritt se fann sù a mazzet, minga se metten in di scatol. E demm per bon che ghe fudess vegnuda la libidin de la margherita, el catta sù pròpi la margherita-Prucker? Varda ch el’è ona bella combinazion, quasi come vinc la lotteria senza nanca comprà el bigliett, ma trovandol in on cestin de la carta strascia.

Del rest l’è pròpi in sui combinazion improbabil che se monten i stòriei, l’è quella la soa bellezza.

Del dì che l’aveva portaa a cà la margherita, al paisan ghe capiten strani avveniment: el trovava pizz el foeugh, la tavola pareggiada, i piatt lavaa, i pagn resentaa. E fòrsi l’avaria anca trovà la biancheria sopressada, se el gh’avess avù el ferr per sopressà. Naturalment el s’è domandaa come podeven succed ‘sti ròbb e in

Page 16: A cura di Tullo Montanari - Antica Credenza di Sant'Ambrogio · Anca se sostanzialment l'era verament ona tosa de bastard, basta pensà a dove l'aveven bandonada, ghe piaseva nò

16

on primm temp el gh’aveva el dubbi che la colpa l’era del vin che l’era pu come quell de ona vòlta l’era diventaa on vin traditor, chissà cosa ghe sbatten denter, consevant, colorant chissà che troiad... poeu, dato che la stòria la andava innanz e lu l’aveva diminuii la razion de vin per vedè de avegfh pù 'sti vision, l’ha cercaa de dagh ona spiegazion lògica a quell che l’era adree a capitagh.

El pensa: “Te voeuret vedè che gh’è sòtta ona impresa de polizia che prima la me mett in orden la cà e poeu la me manda ona fattura de cavam giò la pell?”

L’aveva giamò ciappaa on bidon cont ona enciclopedia che gh’aveven rifilaa in sul sentee in del bosch - l’era ancamò adree a pagann i rat - e allora el diffidava de tucc.

Per minga vess bon nè de legg nè de scriv - pensii come l’era util l’enciclopedia, ma quei che venden i enciclopedii hinn di artista, pensii che hinn reussii a vendighen voeuna anca al Rutelli - l’è andaa de ona dònna che la se intendeva de ‘sti ròbb perchè minga domà l’era iscritta a l’”Union di consumador” ma l'era ona mezza stria anca lee e el gh’ha cuntaa sù i fatt che capitaven.

“La dev vess ona strieria - l’ha gh’ha dii la dònna che l’aveva mai sentii de ona truffa compagna - tì doman mattina te se devet sveglià prest e buttà on strasc bianch, me raccomandi che el sia nett, bisnch e nett, su qualsiasi ròba che se moeuva.”

El paisan el se sveglia a la mattina ai cinch e on quart e, per dagh a traa a la dònna, el se butta on strasc bianch in sul venter ma el capiss subit che el problema l’era on alter. El se varda in gir con pussee attenzion e el ved che la scatoletta la se derva e ven foeura ona margherita. Svelt come on ratt el ghe butta el strasc e ghe appariss la Prucker tutta soridenta. El paisan el diventa ross per la vergògna, el ciapppa el strasc per quattas a la bell’e mej, sia perchè l’era on òmm riguardos, sia perchè la Prucker la ghe pareva tant gioina che el gh’aveva paura de avegh di rògn de grattà con i guardi de la Boncostum. Del rest i paisan vann in lett biòtt e per fòrza anca quand se leven sù hinn biòtt, ma se te branchen spieghighel tì al giudes... La Prucker la cunta sù la soa stòria streppacoeur e el paisan - anca se a dì la verità el capiva on’òstia de sifol, strii, bacchett magich e el gh’aveva el sospett che la tosetta la casciass di gran ball - la lassa stà in cà soa a spettà quell ciolandari del sò fradell che prima ò dòpo el sarìa pur passaa de chi part lì.

Se el fudess staa sincer l’avaria dovuu dì che el sperava che el ciolandari el se perdess ancamò pussee, perchè la tosetta la ghe

Page 17: A cura di Tullo Montanari - Antica Credenza di Sant'Ambrogio · Anca se sostanzialment l'era verament ona tosa de bastard, basta pensà a dove l'aveven bandonada, ghe piaseva nò

17

còmodava e la faseva i mestee mei de ona filippina e ghe toccava nanca pagala e mettela in regola cont i marchett. De sorapù l’era putòst bella anca se on filin tracagnòtta e tra on quai ann l’era pronta quasi subit... Ben, a quell el gh’avaria pensaa dòpo.

************* Dòpo on sacch de temp quel pisquanòtt de on Kummel el

passa davanti a la cà e el ved la soa quasi sorella e - va ben tusscòs ma l’era nò rimbambii del tutt - e la riconoss.

Se brascen come se usa tra du che s'hinn perduu de vista e la Prucker la ghe domanda: “Oei, sifolòtt, se podaria savè dove te see staa tutt ‘sto temp?”

“Come saria «dove son staa»? S’eri adree a cercatt. Ma tì te see quanti margherittt a gh’hinn in gir? E mi i a cercavi, poeu ghe disevi: «Ciao Prucker, come la va?» e lor rispondeven mai. Anzi gh’avevi anca vergògna e stavi attent che nissun me sentiss cont el ris’c de vess ciappaa per vun foeura de coo. E quest el saria el tò ringraziament? Che brava sorella, son pròpi fortunaa...”

“Dai, sù, son contenta de vedett e voeuri minga fà discussion, anca se me piasaria vess ciara ona vòlta per tutt: son minga toa sorella. Va ben? Le nò che me la casci tròpp con ‘sta stòria ma almen quand semm de per numm lassem perd el fatto de la sorella e del fradell. Però me domandi se te par ona robetta de furb andà in gir e parlà con tutti i margheritt che te troeuvet. Nient. Adess semm ancamò insemma e pòdomm andà in gir per vedè se riessom a tornà a cà in de chi du voncioni di tò parent, me dispas ma devi fatt notà che hinn tò parent, minga i me, e che gh’avarann pur di responsabilità. Poeu te disaroo che el paisan sarà anca ona brava persònna, de bon coeur, nient de dì, però l’è on quai dì che el me varda in ona certa manera, specialment quand me sbassi a catta sù on quaicòss, che la me pias nanca on ciccin, nanaca on ciccin. Speri de sbagliamm... Ah, sì, voraria anca cambiamm i pagn, perchè va ben che mi i pagn e anca la biancheria de mudass i a lavi, ma se slisen. A propòsit invece me par, almen a giudicà de la spuzza che senti, che l’è nò che tì te s’è preoccupaa tròpp de lavatt, eh? Prima de andà via l’è mei che faga ona macchinada, intant tì te se dee ona sgurada che me par che te ghe n’hee bisògn pussee che del pan de mangià.”

Se podaria pensà che almen on saludin al paisan doveven

Page 18: A cura di Tullo Montanari - Antica Credenza di Sant'Ambrogio · Anca se sostanzialment l'era verament ona tosa de bastard, basta pensà a dove l'aveven bandonada, ghe piaseva nò

18

faghel, se non alter per fass insegnà la strada de andà a cà, invece nient del tutt. Vann senza dì nè ciao nè bao.

Ricomincen a girà come du scemi dì e nòtt fermandos doma per dormì. Ona mattina el Kummel el dis: “Prucker, gh’hoo ona sed de bestia. Se ved che i nos che hemm mangià m'hann miss arsura. Troeuvemm ona fontana, on bar, on circol de l’Arci, on quaicòss perchè gh’hoo ona sed de avocatt.” “Te vedet? L’è nò per datt adòss, mi te voeuri ben, ma te se accòrget de come te see pirla? Hinn dì e dì che giromm senza vedè nissun in mezz a sto bosch del casso e come te pòdet sperà de trovà on bar? E anca se el trovassum come farissom a pagà? Se ghe demm? I did in di oeucc?”

“Ah, perchè, de chi part chì se usa dà i did in di oeucc per pagà?” “Nient de fà. De tì vegnarà mai foeura nagòtt de bon... Te disi nò dove te dovariet mettes i did domà perchè sont ona tosetta e staa minga ben dì certi ròbb... e poeu sont ona persònna finna...” Ma hinn staa fortunaa, se fà per dì, perchè hann trovaa on fòss. Kummel el se sbassa per bev e se sent ona vos che dis: “Chi quest’acqua el bevarà - on brutt loff diventerà” L’era ancamò la stria che la mollava minga el mazz e l'aveva faa ona altra strieria. E se capiva che lera lee de la fissa de parlà in rima.

Gh'aveven pù la bacchetta e figuremess se el pirlòtt el gh’aveva ancamò el sifol magich. La stòria l’era che gh’aveven nient per difendes. “Kummel, per piasè, bev minga se nò te divente on loff. Te see giamò pòcch furb come fiolett, figuremess come loff. Va a finì che te me manget.” “Va ben Prucker. Voeur dì che spettaroo de trovà on alter fossett ò on bar...nò, già, nient bar adess me ricòrdi, sì, dai, va ben, me ricòrdi, o che ròba... vardom minga inscìì. Quanti stòri... vun el pò nanca desmentegass... Certi vòlt me ven quasi voeuia de bev...”

Alter fòss e la stòria se ripet: “Chi quest’acqua el bevarà - on leon el diventarà.”

La Prucker la fa ancamò i sò raccomandazion e el Kummel el gh’aveva semper pussee sed.

El pensava: “Cert che vess leon me dispiasaria minga.. In fond sarìa el re di animai... ma la rompaball chissà se la me disaria... lassem perd...” Al terz fosset Kummel el gh’aveva semper ona sed, ma ona sed, che la bocca l’era succia come se la gh’avess su la lingua la carta vedrada e l’avess mangiaa el resegausc. Se

Page 19: A cura di Tullo Montanari - Antica Credenza di Sant'Ambrogio · Anca se sostanzialment l'era verament ona tosa de bastard, basta pensà a dove l'aveven bandonada, ghe piaseva nò

19

sent ancamò i raccomandazion de la sòlita vos (fòrsi on disco registraa): “Chi quest’acqua el beverà - on cavrett diventerà.” La Prucker la fa minga in temp a digh i sòlit raccomandazion che el Kummel el se sbassa e el bev.

L’ha nanca finii de scoeud la sed che el diventa on cavrett selvadigh cont tant de barbetta e du cornitt. Va ben, i cavrett selvadigh hinn istess de quei minga selvadigh, però lu l’era selvadigh. La Prucker la cerca de consolall. “Fa nagòtt se te seet on cavrett... e nanca di pussee bei... e te spuzzet come un cavrett, me par normal, l'è nò che te doperet de sòlit Patachou, figuremess adess che te see on cavrett, ma per mi te saree semper el quasi-fradell pirlon. Varda, per fatt content te regali on bell naster ròsa che gh’hoo in saccòccia e tì t’el portaree come collarin. Content?”

El cavrett-fradell el saveva minga cosa respondigh. Podarii capì cosa ghe ne fregava del nastrin ròsa! Vun l’è apenna staa cambiaa in ona bestia e el dovaria vess content perchè ghe regalen un nastrin ròsa. Nanca fudess staa on brillant ò on Rolex ò almen on golf de cachemire... El pòver bagai el s’è limitaa a scorlì el crapon de cavrett e a mandà soa sorella, almen mentalment, a dà via i ciapp.

In del sò andà in gir, troeuven on gabanòtt mal miss e se fermen. La Prucker la prepara ona specie de paion per lee e ona brasciada de fen per el fradell che tant, come cavrett, el podeva contentass.

Passaven i dì e tiraven avanti come podeven, mangiando frutta e erbetta second el gust. Per la verità, l’era pussee ben miss el fradell che, come cavrett, el podeva pelà i praa.

On dì on re, vun che el stava visin al bosch ma che lor con tutt el girà che faseven chissà come mai aveven minga vist, el ven foeura de la soa reggia a cavall con tant de còrteo real, sonador de còrno, cacciador, battidor, can e tra el sonà, i battidor che vosaven e i can che boiaven gh’era verament on gran casin.

El Kummel, che podii immaginà se trasformaa in cavrett el fudess diventaa pussee furb, l’ha cominciaa a rognà che el voreva andà a vedè se l’era adree a succed. Per on poo la Prucker la gh’ha dii de nò poeu, anca perchè come divertiment in del bosch, zero via zero, l’ha pensaa: “Ma sì, lassemel andà, ‘se te voeuret che succeda? Pericol ghe n’è minga, la caccia l’è sarada e poeu on dì ò l’alter el dovaraa pur diventà grand e andà foeura di busch. Ma digh

Page 20: A cura di Tullo Montanari - Antica Credenza di Sant'Ambrogio · Anca se sostanzialment l'era verament ona tosa de bastard, basta pensà a dove l'aveven bandonada, ghe piaseva nò

20

ch’el vaga...” e la ghe dis: “Cerca de minga fà tard e quand te rivareet dennanz a l'uss dimm: «Sorellina, dervom» e mi, anca se tì te see che son minga toa sorella e ghe tegni a precisall ancamò de pù adess che te see - senza offesa - diventà ona bestia, te dervaroo”

El fa minga in temp a rivà in on slargh del bosch che i cacciador el veden e ghe se butten adree insemma ai can anca se la caccia l’era serada ma quei che comanden pòden fà quell che voeuren. Figuremess se fann de mestee el re! Riessen minga a ciappall perchè va ben che l’è on stupidòtt, però el sarà semper pussee furb di can e fòrsi anca di cacciador. E come fisich se dev dì che l’era minga mal. A la sera el riva a l’uss e el dis: “Sorellina, famm vegnì denter” e la sorella, semper on poo precisina e rompaball: “Verament te dovevet dì: «Sorellina dervom», ma femm finta de nagòtt perchè se pò minga tirà foeura el sangh di rav.”

La stòria de la corsa la ghe piaseva e tutti i dì el voreva fass corr adree di can. I cacciador se divertiven on poo de men a fass toeu per el cuu da quel cavrett cont el collarin ròsa. Ma on dì, bell ò brutt second i pont de vista, on cacciador el riess a pientagh ona freccia in on garon. On mal de minga dì e el cavrett el s’è miss a sbragià e a corr riussend a rivà al gabanòtt e a vosà: «Sorellina dervom».

Prucker la derva e la se troeuva davanti el fint-fradell-Kummel-cavrett tutt pien de sangh. A lee el sangh el ghe faseva on poo impression, ma la s’è fada fòrza e l’ha medegaa cont certi erbasc come l’aveva vist a fà a ona veggia che la stava de cà visin a lor, quand eren ancamò cont quei facc de merda de parent. L’unica differenza l’era che la veggia la saveva quai piant doperà, invece la Prucker i a cattava sù a cas, come vegniven, vegniven. Podeven vess erborin, cost ò erba medega che per lee l'era istess.

Se ved che el cavrett el gh’aveva la carna bòna e in pòcch dì l’era guarii. E allora l’ha vorsuu andà ancamò a spass. Vers sera la Prucker la sent: «Sorellina, per piasè, dervom...» e pur avendo faa cas a la variant de gentilezza con el «per piasè», che quel vilan fottuu del fradell chissà come mai l’aveva dii, l’ha dervii istess. Sorpresa di sorpres: foeura de l’uss gh’era el re cont tutti i cacciador e anca i can, che però staven citto per minga fà sentì ona cagnara a la tosetta. Lee l’aveva capì che l’era on re perchè, anca vestii de cacciador, el gh’aveva sù ona coròna sì, minga voeuna de quei sòlit tutta d’or, ona coròna de

Page 21: A cura di Tullo Montanari - Antica Credenza di Sant'Ambrogio · Anca se sostanzialment l'era verament ona tosa de bastard, basta pensà a dove l'aveven bandonada, ghe piaseva nò

21

caccia fada de corno ma pur semper ona coròna. El re l’ha vorsuu savè come mai gh’era on cavrett che tucc i ser el tornava a cà e quest el saria staa normal perchè gh’hinn tanti cavrett che la sera tornen a cà. Però l’era minga normal che el cavrett el parlass. Veramente luu l’aveva domà sentii dì: «Sorellina, dervom», però l’era mej de nagòtt, per on cavrett.

La Prucker l’ha gh’ha contaa sù tutta la stòria e el re el saveva minga se rid ò commoeuves perché el gh’aveva on quai dubbi su la salud mental di du fiolitt.

I re, el sann tucc, hinn faa a la soa manera e anca on poo caprizzios. A quest, anca cont el dubbi de la salud mental, gh’era vegnuu la voeuja de sposà la tosetta. Disen che l’era on re on ciccin, come disen quei che hinn bon de parlà, «attratto dalle giovani», e tanti hann pensaa che l’avaria podu sposà voeuna un poo pussee sù e minga una mezza barbonscella, quasi fulminada, che la stava de cà in on bosch, in ona casascia diroccada. Ma tì va’ a capì i re... hinn faa a la soa manera. Del rest me par de ricordà che on re d’Italia l’ha sposaa voeuna che la stava de cà in una cabana in del Montnegher e el faseva el còmich andando in gir cont ona sciaboletta, quindi. Come fudess minga assee, la Prucker la dis che lee l’avaria mai sposaa el re se el sò fradell l’avess minga poduu viv in del palazz real, insemma a lor. Va ben tutt, ma el re l’era adree a mandala a dà via i ciappett lee e el sò fradell-cavrett, perchè el gh’aveva paura de trasformà el palazz real in ona stalla. Se comincia con on cavrett e peou se sa minag dove se va a finì. Allora el ciama on sò consiglier e el ghe domanda come se podaria fà. “No problem, my king. We catch...” “Dai fà minga el furb - el dis el re - e parla come te manget, el soo ben che te see minga american e poeu mi soo nò l’ingles quindi me gira el fong...”

“Va bbuono... nui pigghiassimo....” “Oè, sacrament de on giargianes, ò te me parlet in lombard ò te mandi al tò paes a mett sòtt sella i figh per fai seccà...”

“El me scusa scior re - el dis el consilier che l’aveva vista brutta - s’eri sora penser. Mi credi che a velenà l’acqua sia stada la stria. Numm la ciappom e ghe femm on cu a cappel de pret, fin a quand el cavrett el torna come l’era prima de la strieria e se l’è possibil, anca un poo mei.” “Se pò fà ‘sta ròba?” “Se pò, se pò..

Page 22: A cura di Tullo Montanari - Antica Credenza di Sant'Ambrogio · Anca se sostanzialment l'era verament ona tosa de bastard, basta pensà a dove l'aveven bandonada, ghe piaseva nò

22

basta trovà i persònn giust... On quaighedun che parla, el se troeuva semper. Basta tirà foeura quatter ghei.”

Inscì hann faa, e hann trovà on boschiroeu ch’el saveva dove trovà la stria. Quand l’ha vist tutt i guardi del re, la stria l’ha pensaa che l’era mej lassalla perd, anca se ghe rugava daghela vinta. On poo l’ha resistii ma poeu l’ha faa tornà Kummel on fiolett. L’unica ròba l’era che eren minga reussii a fall diventà pussee furb, perchè el cervell l’era quel che l’era.Come l’è finida la stòria?

Ecco: del pader de Kummel s’è savuu pu nagòtt e hann fà ben a minga interesass dòpo che i aveva bandonà in del bosch, con ona azion verament de bastard. Figureves quanto ghe importava a la Prucker che l’era nanca sò pader. Anca di sò parent vera, quei che l’aveven pientada in sul ramm in del bosch, l’ha minga vorsuu sentinn parlà. “Eh già, adess che me son sistemada per ben, vegnen a oltra per mett i gamb sotta el tavol. Come el Pinkerton che el spetta che el fioeu che el gh'ha avuu cont la Butterfly el sia foeura di busch per aveghel indree. Saria còmoda, tròppa grazia, san Vittor, dòveven pensagh primma, adess, per mi, pòden sc’ioppà.”

Codegònda, ò Franchina, l’hann lassada perd, anca se el re el voreva castigalla mettendogh ona cintura de castità che, per lee, la saria stada una pena che pussee granda non ghe n’era. A la stria, dòpo l’ultima magheria per fà tornà Kummel el cavrett, gh’hann ritiraa la patenta de stria, in manera che la podess pù fà strierii de nessun gener. L’ha patteggiaa la pena e l’è vegnuda foeura dòpo pòcch dì. Se sa come vann i ròbb: anca la licenza de stria l’è reussida a fassela dà indree, inscì la seguta a fà i sò incantesim e a legg i taròcch ai vincenzòtt che ghe creden.

De l’usellin bianch s’hinn perduu i tracc ma el sarà finii in ona quai spedada e ghe sta ben.

Invece el paisan, che l’aveva ospitaa la tosetta, anca se l’aveva faa per el sò tornacunt, l’è staa invidaa al matrimòni ma l’ha minga vorsuu andagh perchè el diseva de avegh nagòtt de mettes adòss. El Kummel l’hann mandaa in ona scòla privada e se sa quell che succed, tutt el mond a l’è paes, cont la raccomandazion del re e con quatter regalitt ai professor, anca luu l’è riussii a diventà ragionatt e gh’hann trovà on pòst in banca. Dòpo quattòrdes mes giust, giust dal matrimòni, el re el gh’ha avuu el riconosciment de nullità del matrimòni cont la

Page 23: A cura di Tullo Montanari - Antica Credenza di Sant'Ambrogio · Anca se sostanzialment l'era verament ona tosa de bastard, basta pensà a dove l'aveven bandonada, ghe piaseva nò

23

Prucker, da part de la Sacra Rota, per minga avell consumaa. Par che se usa inscì. In verità l'aveva consumaa, alter che nò,

anzi a momenti le slisava, a furia de doperall, sto matrimòni... Invece de sòtt banch, el gh’ha daa on bel poo de danee a la tosetta, l'ha pagaa i avvocatt, l'ha vongiuu la sacra Roeuda per minga falla sguagnì e tutt l'è andaa per el mej.

La sentenza l’è stada on poo criticada perchè gh’hann creduu in pòcch a la mancada consumazion da part del re, che, el saveven tucc, l’era semper staa on balòss e on bel consumador.

Ma questa l’è on’altra stòria e allora la contaroo on’altra vòlta.