8481945455 AD Con Medi 3

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

1/48

a ladiversitatAtenci

45 fitxes de control, refor i ampliaci

Coneixement del medi

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

2/48

Voramar/Santillana, amb el Departament dInvestigaci i Projectes i els diversos equipseditorials, garanteix la innovaci i lactualitat dels plantejaments, els enfocaments,els continguts, els mtodes i les solucions dels materials adreats a cada nivell i readensenyament.Voramar/Santillana presenta per a letapa de Prim ria un projecte educatiu completper cu rsos i cicles, especfic per rees i global en el seu enfocament general.

Un projecte obert a totes les realitats culturals i socials de lentorn,que a ms facilita la tasca docent del professorat.

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

3/48

CONEIXEMENT DEL MEDI s 3

ControlEls ssers vius naixen i creixenFITXA 1

1 . Encercla noms els noms dels ssers vius.

bolet mussol terra

teulad aire llum

papallona pedra pi

2. Completa.

Un teulad s un sser viu perqu

Un got no s un sser viu perqu

6 . Explica amb un exemple qu s un cicle vital.

3 . Qu pot fer una papallona que una margarida no pot fer?

4 . Contesta.

Com sanomenen els ssers vius que viuen en laigua?

Com sanomenen els ssers vius que viuen en la terra?

5 . M arca all que noms s propi de les persones.

Menjar i beure. s Manejar les mans amb habilitat si precisi.

Nixer i crixer. s Pensar i raonar. s

Caminar amb lesquena recta s Parlar i escriure. si sobre dues cames.

Nom Data

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

4/48

4 s CONEIXEMENT DEL MEDI

2

001

byVoramar/GrupoSantillanadeEdicione

s,

S.

A.

ReforFITXA 2

1 . Pinta i divideix aquests ssers vius en dos grups: animals i plantes.

2 . Tria una planta de lexercici anterior i explica com saps que s una plantai no un animal.

3 . Escriu quines tres coses faries per tenir cura de cada un dells.

un gerani un gosset

Animals:

Plantes:

Nom Data

papallona cigonya

boix

castany

falgueragripau

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

5/48


1 . Pinta i copia cada text al costat del dibuix corresponent.

AmpliaciFITXA 3

La conilla prepara u n n iu am b p alla i pl.

Un m es desprs de haver nascut,els catxaps sn qu asi tan gran s comsa mare. Salim enten am b verdu res.

Una setm ana d esprs, els catxaps tenen pli els seus ulls estan oberts.

Els catxaps nou nats n o tenen pl i elsseus u lls estan tan cats.Salim enten am b llet de sa m are.

Al cap d e du es setm anes, els catxaps jano salim enten am b llet. Passen m oltde tem ps al costat de sa mare.

Els catxaps sn les cries dels conills. Els catxaps naixen del ventre de sa marei mamen per a alimentar-se.

Nom Data

1

2

3

4

5

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

6/48


2

001


s,

S.

A.

Nom Data

1 . Completa amb els noms dels sentits i dels seus rgans.

2. Completa.

3 . Escriu els noms de les parts de lull i de lorella.

ControlFITXA 4

Els sentits recullen informaci

vista

ull

Noms dels sentits De qu ens informen?

vista

w w w w

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

7/48


Nom Data

ReforFITXA 5

1 . Pinta i escriu els noms dels sentits que est utili tzant cada persona.Tin en compte que podem utilitzar ms dun sentit alhora.

2. Subratlla.

Paraules relacionadesamb el sentit de la vista.blau

Paraules relacionadesamb el sentit de loda.

roig

ull retina pestanyes grandries

so cristall vibraci iris

colors timp orella llum

pupilla parpelles caragol cerumen

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

8/48


2

001


s,

S.

A.

Nom Data

AmpliaciFITXA 6

1 . Observa el dibuix i contesta.

2 . M ira atentament els dibuixos. Anota davall de cada un el que hi veus.

3 . Acosta la cara a poc a poc al paper, fins que toques la lnia vertical amb la puntadel nas.

Quina lnia s ms llarga, l A o la B?

Mesura-les amb un regle i contesta de noula pregunta anterior.

On est ara el ciri?

La informaci que recullen els nostres ulls arriba al cervell, i aleshores squan veem.

De vegades el cervell interpreta de maneres distintes la informaci que repdels ulls, aleshores es produeixen les illusions ptiques.

A B

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

9/48


Nom Data

ControlFITXA 7

Les persones ens podem moure

1. Completa.

Lesquelet est format per

Lesquelet sencarrega de

Els msculs sn elstics, aix vol d ir que

Per a mourens necessitem els i els

2 . Explica qu s una articulaci i escriu-ne cinc exemples.

4 . M arca les oracions verdaderes.

s Quan el bceps es contrau, estira los radi.

s Quan el b ceps es contrau, dobleguem el bra pel colze.s Quan el bceps es contrau, pugem el muscle.

3 . Escriu en la capalera de cada requadre si es tracta de noms dossoso de msculs. Desprs escriu a quina part del cos est cada un dells.

On estan?

hmer

costelles

fmur

vrtebres

On estan?

bceps

bess

deltoide

pectoral

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

10/48


2

001


s,

S.

A.

Nom Data

ReforFITXA 8

1 . Uneix cada paraula amb los o el mscul que corresponga en els dibuixos.

2 . Escriu dos exemples en cada cas.

Ossos llargs:

Ossos menuts:

Msculs de les extremitats:

Msculs voluntaris:

frontal

fmur bceps trapezi deltoide pelvis columna vertebral hmer bess tbia

costelles trapezi pectoral estern qudriceps

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

11/48


Nom Data

AmpliaciFITXA 9

1 . Pinta els ossos que formen el crani. Completa els seus noms amb les vocalsque falten.

A E I O U

STR P

2 . Els ossos de lorella sn quatre. Pintals i completa els seus noms amb les vocalsque falten.

Lesquelet est format per uns 206 ossos i cada un dells t el seu nom. A lorellaes troba los ms menut de lesquelet, que rep el nom de lenticular.

v v

q v s

FR NT Ls q

P R ET Lq q

T MP R Lv s q

CC P T Ls q

N S Lq q

M X LL Rq q

M NDB Lq q

M RT LLq v

NCL Sv qL NT C L Rv q

S P RI R v s

P R ET Lq q

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

12/48


2

001


s,

S.

A.

Nom Data

ControlFITXA 1 0

Classifiquem els animals

1 . Escriu el significat daquestes paraules.

Ovpar:

Vivpar:

Herbvor:

Carnvor:

Omnvor:

camina vola

t plomes t pl

carnvor herbvor

ovpar vivpar

2 . Escriu al costat de cada animal les paraules que expliquen com s. Tria el termeadequat de cada requadre.

3 . Com es comuniquen els animals? Escriu dos exemples.

lleona

cavall

rossinyol

guillot

esquirol

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

13/48


Nom Data

ReforFITXA 1 1

1 . Pinta aquests animals i divideix-los en dos grups: ovpars i vivpars.

2 . Completa aquesta fitxa sobre lguila.

Ovpars Vivpars

LGUILA

Com es desplaa?

De qu t cobert el cos?

s carnvora o herbvora?

s ovpara o vivpara?

Quin sentit t molt desenvolupat?

elefant

rossinyolgallina

gatlle

nec

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

14/48


2

001


s,

S.

A.

Nom Data

AmpliaciFITXA 1 2

1 . Pinta i busca en el dibuix tots els senyals que tindiquen la presnciadanimals en aquest lloc.

2 . Si observes els senyals que han deixat els animals, qu pots saber

sobre aquest lloc i els animals que hi viuen?

A la naturalesa s difcil observar animals, per s que podem observar les seuesempremtes i les restes que deixen, com ara plomes, petjades, nius Daquestamanera podem deduir dades com la seua grandria i els seus costums.

petjades

niu

cornamentade crvol

cau

corfesde castanyes

ploma

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

15/48


Nom Data

ControlFITXA 1 3

Animals: vertebrats i invertebrats

1. Completa.

Els animals vertebrats sn

Els animals invertebrats sn

2 . M arca amb creus les oracions verdaderes.

Tots els mamfers Totes les aus

s tenen ossos. s tenen ossos.s tenen pl. s tenen plomes.s naixen del ventre de sa mare. s naixen dous.s mamen quan acaben de nixer. s volen.s tenen potes. s tenen ales.

3. Dibuixa.

4 . Qu hi ha al cos duna llagosta? Encercla-ho.

trax plomes abdomen cap

potes antenes aletes ales

Un animal invertebrat que tingaclosca. Un animal invertebrat que tingaconquilla.

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

16/48


2

001


s,

S.

A.

Nom Data

ReforFITXA 1 4

1 . Copia al costat de cada paraula clau els termes corresponents.Desprs pinta els dibuixos.

2 . Pinta noms els insectes.

q Explica com has sabut quins sn els insectes.

plomes ales orellespl cua ossospotes mamelles bec

au mamfer

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

17/48


Nom Data

AmpliaciFITXA 1 5

1 . Llig i pinta noms els rptils.

2 . Escriu els noms dels rptils que has pintat.

3 . Contesta.

En qu sassemblen els rptils i les aus?

En qu es diferencien?

Els rptils sn animals vertebrats. Naixen dous i tenen el cos cobert descames.La majoria dels rptils sn animals terrestres.

cocodril

tortuga

sargantana

serp

guila

nec

rossinyol

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

18/48


2

001


s,

S.

A.

Nom Data

ControlFITXA 1 6

La Terra s un planeta amb vida

1 . Escriu slid, lquid o gas segons corresponga.

un suc de poma una cadira

una poma laire de un pneumtic

un gelat un caldo ww

ww

ww

2 . Relaciona amb lnies.

gasos Mantenen la seua forma encara que els canviemde lloc.

slids No tenen forma prpia i ocupen el major espaipossible.

lquids No tenen forma prpia, adopten la formadel recipient que ocupen.

3 . Copia i completa les frases amb aquestes paraules: congela, fon o evapora.

Laigua es quan passa destat lquid a estat slid.

Laigua s quan passa destat lquid a estat gass.

Laigua es quan passa destat slid a estat lquid.

4 . Quins daquests canvis de la matria sn canvis destat? Marcals.

s Quan es crema paper. s Quan es desf un gelat.

s Quan es fon la cera dun ciri. s Quan rostim un pollastre.

s Quan laigua lquida es converteix s Quan es trenca en trossos un goten gel. de vidre.

5 . Aquesta oraci s falsa o verdadera? Explica-ho.

Quan un tros de mantega es desf es produeix un canvi destat.

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

19/48


Nom Data

ReforFITXA 1 7

1 . Imagina que poses aigua en aquests tres recipients.

2 . Explica com canvia la matria en cada cas. Dibuixan el resultat.

Quina forma prendr laigua en cadarecipient? Pinta-la.

Explica per qu en cada recipient laigua t forma distinta.

Quan cremem un tros de fusta, la fusta

es converteix en

Quan deixem un gelat al sol,

Quan barregem cacau en pols i llet, Quan fregim un ou,

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

20/48


2

001


s,

S.

A.

Nom Data

AmpliaciFITXA 1 8

1 . Explica el que ocorre en cada experincia.

Qu ocorre?

Podem separar de diferents maneres dues substncies que estan barrejades.Per exemple, amb un filtre podem separar un lquid dun slid.

21

Qu ocorre?

21

Qu ocorre?

21

colador

mescladaiguai arena

arena

aigua

olii aigua

oli

aigua

mescladarena finai pedres

tams

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

21/48


Nom Data

ControlFITXA 1 9

Laigua s necessria per a la vida

1 . Explica amb exemples per qu necessiten aigua els ssers vius.

2 . Escriu sis exemples dusos de laigua.

3 . A quins llocs de la Terra hi ha aigua? Marcals.

s Als mars, rius i llacs. s A les piscines.

s Sota el sl. s A laire.

s Als embassaments. s A les nostres cases.

4 . Escriu els noms dels estats de laigua.

5 . Quin canvi destat es produeix en cada cas? Escriu-ne el nom.

Quan el gel es converteix en aigua lquida

Quan laigua lquida es converteix en vapor w

w

6 . En qu es diferencia laigua daltres lquids?

7 . Explica qu s laigua potable i on podem obtenir-la.

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

22/48


2

001


s,

S.

A.

Nom Data

ReforFITXA 2 0

1 . Escriu un exemple en cada cas.

Aigua en estat lquid

Aigua en estat slid

Aigua en estat gass w

w

w

2 . Completa el text amb les paraules que hi falten.

aigua lquida aigua slida congela vapor daigua

L dels mars, rius i llacs sevapora i es converteix

en . El vapor daigua es condensa i es converteix

en . Aix es formen els nvols. Si aquesta aigua es

es forma la neu o el grans, que sn . Tamb pot caure en

forma de pluja, que s .

3 . Escriu V si s verdader o F si s fals.

s Els nvols estan formats per gotes daigua.

s Laigua pot canviar dun estat a un altre.

s Quan laigua lquida sevapora es transforma en vapor daigua.

4 . Observa el dibuix i escriu el nombre que corresponga davant de cada paraula.

mar vapor daigua nvols riu

neu aigua subterrnia pluja llac

2

3

4

5 6

7

8

1

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

23/48


Nom Data

AmpliaciFITXA 2 1

1 . Observa i llig el text atentament.

2 . De qu tracta aquest text? M arca-ho.s De la importncia del gel. s Dels canvis destat de laigua.

s De les adaptacions de les persones s De com es construeix un igl.a la vida en el gel.

3 . Per qu els inuits han de fer un forat al gel per a pescar?

4 . Observa el dibuix i expressa com s un trineu i per a qu serveix.

La vida en el gel

Algunes zon es del nostre planeta estan sem pre cob ertes de gel.A pesar qu e les cond icions de vida sn m olt du res, hi ha persones,com els inuits, que shan adaptat a elles.Fixat en algun s exemp les de la form a de vida daqu estes persones:

Per a vestir-se utilitzen p ells d an im als de p l llarg, qu eabriguen m olt.

Salim enten am b an imals que cacen i pesqu en. Per a pescarhan de fer un forat al gel, per p od er arribar a laigua lqu idaqu e hi ha davall.

Q uan ixen a caar construeixen refugis am b b locs de gel quesano m enen igls.

Es desplacen en trineu s arrossegats per gossos.

Grcies a la seua form a d e vida, els inu its sadap ten al fred.

El medi en el qual vivim influeix en la nostra forma de vida.Les condicions del medi, como el fred, influeixen en el tipus de roba que fem servir,en els habitatges, en lalimentaci

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

24/48


2

001


s,

S.

A.

Nom Data

ControlFITXA 2 2

Laire s necessari

1 . Escriu (V) verdader o (F) fals en cada una de les oracions.

s Laire s un gas. s Laire s un lquid.

s Laire pesa. s Laire no t forma.

s Laire no pesa.

s Laire t sempre la mateixa forma.

s Laire ocupa el major espai possible.

2. Escriu.

Qu s latmosfera?

Escriu quines dues missions t latmosfera.

3 . Escriu quatre exemples dusos de laire.

4 . Encercla les paraules que indiquen fenmens atmosfrics.

tempesta pluja neu arc iris ones

llamp oxigen grans tro vent

5 . Per qu necessiten aire els ssers vius?

6 . Laire pesa? Contesta i explica-ho amb un exemple.

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

25/48


Nom Data

ReforFITXA 2 3

1 . Explica qu passar en cada cas.

2 . Ara explica quina caracterstica de laire demostra cada una de les experinciesanteriors.

Experincia 1

Experincia 2Experincia 3 w

w

w

3 . Explica per qu ajudem a tenir cura de laire quan utilitzem els transports pblics.

4 . Escriu el nom dalguns objectes que tinguen aire al seu interior.

1. Si deslliguem el nus dun globus inflat.

2. Si pengem cada un daquests globus dels extrems

del penjador.

3. Si fiquem aquesta botella buida en una safa plena daigua.

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

26/48


2

001


s,

S.

A.

Nom Data

AmpliaciFITXA 2 4

1 . Pinta aquests vaixells. Completa els seus noms amb les vocals que hi falten.

A E I O U

2 . Observa i contesta.

Qu tenen en com tots aquests vaixells?

Com es desplacen per laigua?

3 . Tria un daquests vaixells i explica com s.

Hi ha molts tipus de vaixells diferents que utilitzen veles per desplaar-seimpulsats pel vent. Reben noms diferents en funci del nombre de veles, de comestan collocades, dels materials amb els quals estan fets

q v s

q v V X LL VK NG

s v q s q qC RB T R M N

q q v qC R V LL q

S MPAN

q q qC T M R

q F L TX

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

27/48


Nom Data

ControlFitxa 25

1. Expl ica.

Per qu diem que les plantes sn ssers vius?

Quina s la principal d iferncia entre les plantes i els animals?

2 . Escriu el nom de cada part.

3 . Relaciona cada paraula amb el seu significat.

arbre Planta de tija fina i flexible.

herba Planta de tija llenyosa i branques que ixen prop del sl.

arbust Planta que t tronc i branques que ixen lluny del sl.

4 . Escriu tres exemples per explicar la importncia de les plantes.

Les plantes sn ssers vius

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

28/48


Nom Data

ReforFitxa 26

2

001


s,

S.

A.

1 . Pinta i escriu en el seu lloc el nom de cada part daquestes plantes.

2 . Completa el quadre.

3 . Escriu el significat i un exemple en cada cas.

Planta de fulla perenne

Planta de fulla caduca

w

w

ARBRE HERBA ARBUST

Nom

Com sn les fulles

Com s la tija

Com s larrel

castany

ar

blat

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

29/48


Nom Data

AmpliaciFitxa 27

1 . Pinta la part comestible de cada planta.

Ens mengem les fu lles.

Ens mengem larrel.

Ens mengem unes tiges especialsque creixen sota terra.

Aprofitem diferents parts de les plantes per alimentar-nos: les fulles, les arrels,

les tiges Per exemple, la carlota s una arrel, i la crella s una tija subterrnia.

encisam bledes espinacs julivertcol

carlotanap

rave

allceba crella

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

30/48


Nom Data

ControlFitxa 28

Les plantes tenen flors

2

001


s,

S.

A.

1 . Pinta i escriu el nom de cada part daquestes flors.

2 . Escriu verdader (V) o fals (F) en cada una de les oracions.

s Els fruits procedeixen de les flors.

s Les llavors es troben a linterior dels fruits.

s Els fruits secs tenen molta aigua al seu interior.

s Les flors es transformen a poc a poc en fru its.

s Duna llavor pot formar-se una p lanta nova.

3 . Escriu els noms de huit fruits.

4 . Tria un fruit dels que has escrit. Dibuixal i contesta.

s carns o sec?

On estan les seues llavors?

Com sn les seues llavors?

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

31/48


Nom Data

ReforFitxa 29

1 . Imagina que vols sembrar unes llavors de tomaca per obtenir una tomaquera.

Quins elements necessitaries?

Com ho faries?

2 . Escriu els noms daquests fruits i dibuixa les seues llavors.

3 . Completa la fitxa de la pomera.

LA POM ERA

Fes-ne un dibuix.

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

32/48


Nom Data

AmpliaciFitxa 30

2

001


s,

S.

A.

1 . Observa i llig el text atentament.

2 . De qu tracta aquest text? M arca-ho.

s Del preu del safr. s Explica qu s el safr i per a qus De les parts de la planta del safr. sutilitza.

4 . Escriu els noms de les parts de la flor del safr al seu lloc.

3 . Per qu creus que el ttol del text s Safr: lor roig?

ptals estigmes estams

Safr: lor roig

El safr s u n a p lanta originria d sia.Des de lantiguitat les person es hem aprofitatels estigmes de les flors daquesta planta,qu e tenen form a de fil. Dac procedeix el nomdaqu esta planta, d un a parau la rabqu e significa fil.

Per obtenir 250 gram s de safr m ltcalen u nes 75 .000 flors; per aqu esta ra el safrqu e comp rem a les botigues s molt car.

El safr sutilitza, sobretot, per donar colori sabor a d iferents m enjars, com ara la p aellai el bacall a la man xega.

Les persones donem a les plantes molts usos distints. Per exemple, utilitzemels estigmes de la flor del safr com a condiment.

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

33/48


Nom Data

ControlFitxa 31

1 . Observa aquests quadres i pinta el que representa un paisatge. Desprs respon.

2 . Encercla noms all que pot produir un canvi naturalen el paisatge.

la pluja un castell el vent un volc un pont un riu el mar

3 . Observa els dibuixos i completa les definicions.

4 . Escriu el nom duna muntanya o duna serra de la teua Comunitat.

5 . Uneix les paraules que tenen alguna relaci entre elles.

Vall Mar

Cim de la mun tanya Riu

Platja Vessant

Pennsula Istme

s un paisatge de muntanya,de planura o de costa?

Quins altres dos elements naturalshi ha en el paisatge?

Hi ha arbres,

i

Una mun tanya s

Una serra s

Els paisatges

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

34/48


Nom Data

ReforFitxa 32

2

001


s,

S.

A.

1 . Pinta la carretera. Desprs pinta cada casadun color segons la seua situaci i completa.

La casa del peu de la muntanya.

La casa del cim .

La casa del vessant.roig

blau

verd

2 . Escriu la lletra segons corresponga: C (costa), M (muntanya), P (plana).

Shi veuen platges i penya-segats. s un paisatge de

Shi veuen boscs i carreteres sinuoses. s un paisatge de

Shi veuen rius amples, conreus i carreteres rectes. s un paisatge de

3 . Recorda que veiem eixir el sol per lest i el veiem pondres per loest.

Completa el nom dels punts cardinals.

4 . Busca al teu llibre el mapa de relleu de la Comunitat Valenciana.Descobreix una serra important i escriu el seu nom.

5 . Observa els dibuixos i escriu: paisatge natural o paisatge transformat.

En una muntanya es distingeixen tres parts:

Nord

Sud

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

35/48


Nom Data

AmpliaciFitxa 33

1 . Observa el dibuix i llig el text.

2 . Copia la part del text anterior escrita amb lletra ms grossa.

3 . Torna a mirar el dibuix i respon.

Quina altitud t el pic les Xineses?

Quina altitud t la mar, 0 metres o 10 metres?

Quin pic s ms alt, el Centella o el de les Xineses?

Quina altitud t laltipl?

Altitud del relleu

La plana de les Bosquines t una altitud de 50 m sobre el nivell del mar.El pic Centella t una altitud de 700 m sobre el nivell del mar.

Altitud s laltura dun terreny respecte al nivell del mar.Les planes de la costa solen tenir molt poca altitud.Les planes de linterior que tenen molta altitud sanomenen altiplans.

Quan diem que un terreny s alt o s baix ens referima la seua altitud, s a dir, a la seua altura sobre el nivell del mar.

pic Centella 700 m

600 m

500 m

400 m

300 m

200 m

100 m

Altitud

0 m

pic les Xinesesaltipl

planade les Bosquines

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

36/48


Nom Data

ControlFitxa 34

Les aiges i el temps atmosfric

2

001


s,

S.

A.

1 . Completa les oracions amb aquestes paraules.

2 . Observa i decideix si la costa s alta o baixa en aquests dibuixos. Desprs explica-ho.

3 . Encercla segons aquesta llegenda.

blau La fauna vertebrada verd La fauna invertebrada

roig La flora arbrada taronja La flora herbcia

riu cabal afluents planes muntanyes curs

Un s un corrent daigua continua que naix en les ,

discorre por les i desemboca en el mar o en un altre riu.

Els rius que desemboquen en uns altres rius sanomenen .

El s la quantitat daigua que flueix per un riu.

Anomenem dun riu al recorregut que t el riu des que naix

fins que desemboca.

s una costa perqu s una costa perqu

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

37/48

F


Nom Data

ReforFitxa 35

1 . Observa i completa el text dels cartells amb aquestes paraules.

curs mitj cabal mar cabals ample

2 . Uneix cada paraula amb la seua definici.

Arxiplag Riu que desemboca en un altre riu.

Afluent Conjunt danimals no domesticats que viuen en un lloc.

Presa Conjunt d illes prximes entre elles.

Fauna Mur que es construeix en el curs dun riu per retenir laiguadel riu i de la pluja.

3 . Pensa en la Comunitat Valenciana i escriu.

El nom dun riu important:

El nom dun espai natural protegit:

El temps que fa durant lestiu:

4 . Subratlla les paraules que noms poden descriure un paisatge costaner dEspanya.

mar carretera costera cap bosc golfport platja plana ciutat penya-segat

Curs alt: naixement del riu.El cabal s escs i el llitestret.

F

Curs : el riudiscorre per planures.El augmentai el llit s ms ample.

F

baix:desembocadura delriu en el .El riu s molt

i .

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

38/48


Nom Data

AmpliaciFitxa 36

2

001


s,

S.

A.

1 . Observa els dos mapes i llig.

3 . Observa els mapes i respon.

Quin dels dos dies ha plogut?

Quin dia va ser ms assolellat?

Amb quin smbol es representa que est previst que neve?

2 . Subratlla all que consideres ms important.

En aquests mapes pots veure el temps que ha fet en dues dates diferents.

LInstitut de Meteorologia ha elaborat aquests dos mapes. Per a fer la previsiatmosfrica i poder elaborar el mapa sha utilitzat una imatge de satlliti les dades recollides a diverses estacions meteorolgiques.

Perqu puguem comprendre el mapa sha creat una llegenda amb smbols.

En un m apa del temps es representa, m itjanant smbols, loratge que sha previstque far al llarg dun dia en un lloc determinat.

En la llegenda sexplica el significat dels smbols que apareixen en el mapa.

Per exemple, el smbol del sol significa que el cel estar clar i lluir el sol.

El smbol de nvols amb un sol vol dir que al llarg del dia hi haur momentsen qu lluir el sol i uns altres en els quals el cel estar nuvols.

1 0 de gener

Clar

Nvols i clars

Cobert

Boira

Pluges

Vent

Neu

1 0 dagost

Llegenda

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

39/48


Nom Data

ControlFitxa 37

1 . Completa les oracions amb aquestes paraules.

2 . Uneix els dibuixos amb les expressions amb les quals estan relacionats.

3 . Llig i escriu una daquestes dues paraules: emigranto immigrant.

En una hi ha ms edificis i persones que en un .

La s la que viu a les ciu tats.

La poblaci que viu als pobles i al camp lanomenem .

La poblaci

ciutat poble poblaci urbana poblaci rural

Transport martim

Transport terrestre

Transport aeri

Paula va nixer en un poble del PasBasc. Quan va comenar a treballar esva traslladar a Sevilla.

Per a les persones del seu poble

s una i per

a les persones de Sevilla s una

.

Xavier va nixer a Valncia. Quan es vacasar es va traslladar a viure a Itlia,don era nadiua la seua dona Isabella.

Per als habitants de Valncia, Xavier

s un i per als

italians i italianes s un

.

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

40/48


Nom Data

ReforFitxa 38

2

001


s,

S.

A.

1 . Uneix les paraules amb la seua definici.

Poblaci Localitat menuda i poc poblada.

Ciutat Vehicle u tilitzat per traslladar persones i mercaderies.

Poble Conjunt de persones que viuen en un lloc determinat.

Mitj de

Localitat gran i m olt poblada.transport

2 . Observa aquests senyals de trnsit i uneix-los amb el text que els definisca mil lor.

4 . Escriu una diferencia entre un poble i una ciutat.

Pel que fa a la grandria:

Pel que fa al treball dels seus habitants:

3 . Ratlla la resposta incorrecta.

La poblaci dun lloc creix perqu hi naixen ms persones de les que moren i hi arriben immigrants. perqu hi moren ms persones de les que naixen i lemigraci s elevada.

La poblaci de la meua Comunitat

excedeix els dos milions dhabitants. no arriba als dos milions dhabitants.

El m itj de transport ms utilitzat per la meua famlia diriament s el terrestre. el martim.

Prohibeix el pas

Obliga a girar a lesquerra

Anuncia un perill: hi ha una escola prop

Informa sobre una parada de taxis

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

41/48


Nom Data

AmpliaciFitxa 39

1 . Observa els dos plnols devoluci histrica.

Les ciutats creixen

Primer, pinta segons aquesta llegenda.

Com pots veure, en ambds plnols apareix la mateixa ciutat. Per cada plnol mostra un moment de la histria de la ciutat. Amb aquests plnols podem saber com ha crescut la ciutat.

En els plnols devoluci histrica podem descobrir quant han crescut les ciutatsi els pobles amb el pas dels anys.Cada color del plnol ens mostra com i cap on sha produt el creixementde la urbanitzaci de la ciutat.

2 . Observa els plnols i respon.

Cap on va comenar a crixer la vila, cap al nord o cap al sud? Quan va superar el riu?

Creus que la ciutat continuar creixent?

3 . Copia all que consideres ms important del que has aprs en aquesta fitxa.

Edificaci romana

CREIXEMENT URBAL LLARG DE LA HISTRIA

Edificaci m edieval

Edificaci moderna

Edificaci actual

Calada o cam

Carretera

Autovia

Conreus i pasturatges

Terreny balder per a prximesedificacions

N

roig

taronja

verd

groc

verd

marr

RiusblauN

Riu

Poble o vila Ciutat

Riu

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

42/48

Nom Data

ControlFitxa 40

El treball

2

001


s,

S.

A.

1 . Observa i util itza aquestes paraules per a construir les oracions ms adients sobreel treball que realitza cada personatge de les vinyetes.

ramader obtenci de recursos naturals prestaci de serveis equfbrica transformar recursos naturals oficina txtil advocada

2 . Uneix amb les seues definicions.

3 . Completa amb exemples.


Gabriel s ramader. Raquel Pau

Poblaci activa. Pesca martima que es realitza prop de la costa en un vaixell

menut en el qual treballen poques persones.Ramat estabulat. Animals que es crien en granges i salimenten amb pinsos

i farratge.

Pesca d altura. Persones majors de 16 anys que realitzen un treballremunerat o estan en cond icions de realitzar-lo.

Producte industrial. Producte elaborat en una fbrica.

Pesca costanera. Pesca martima que es realitza en alta mar, en un vaixellgran en el qual treballen m oltes persones.

CONREUS AGRCOLES

CABANYESRAMADERES

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

43/48


Nom Data

ReforFitxa 41

1 . Ordena el procs de transformaci industrial amb 1 , 2 , 3 i 4 .

2 . Uneix segons corresponga.

Els conreus de sec. s la formada per vaques i bous.

Els conreus de regadiu. Son els llocs on es crien aus per obtenir alimentsi altres productes.

La cabanya bovina. Sn els que creixen noms amb laigua de la plu ja.

Les granges avcoles. Sn els que necessiten molta aigua per a crixeri per aix cal regar-los.

3 . Completa amb el que saps de la teua Comunitat.

La major part de la poblaci activa treballa en

Els principals conreus agrcoles sn

En la ramaderia destaquen

Les indstries ms importants sn

hivernacle

fbrica

tren

hivernacle

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

44/48


Nom Data

AmpliaciFitxa 42

2

001


s,

S.

A.

1 . Observa i llig.

La poblaci activa

En el p rimer grfic es representa la poblaci activadEspanya classificada en poblaci ocupadai poblaci aturada.

La poblaci activa ocupada s la que esttreballant.La poblaci activa aturada s la que vol treballar

o est en edat de fer-ho per no troba una faena. En el segon grfic es representa la poblaci activa

ocupada que treballa en els tres sectors econmicsms importants.

Els tres sectors econmics sn el sector primari,el sector secundari i el sector terciari.El sector primari s el que agrupa els treballsrelacionats amb lagricultura, la ramaderia, la pescai la m ineria. El sector secundari s el que agrupa

els treballadors de la indstria i de la construcci.El sector terciari s el que agrupa els treballsrelacionats amb els serveis, com el comer,el turisme, la sanitat, leducaci, ladministraci...

2 . Observa els grfics i respon.

La poblaci activa ocupada s major que la poblaci activa aturada?

En quin sector econmic treballa la major part de la poblaci ocupada?

3 . Copia el que has aprs en aquesta fitxa i no sabies abans.

POBLACI ACTIVA 2000(16.500.000 = 100 %)

Ocupada13.900.000 = 84 %

Aturada2.600.000 = 16 %

POBLACI ACTIVAOCUPADA 2000

(13.900.000 = 100 %)

Sector primari1.000.000 = 7 %

Sector

secundari4.300.000 = 31 %Sector terciari8.600.000 = 62 %

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

45/48


Nom Data

ControlFitxa 43

1 . Uneix per a definir.

Diari Document histric, per exemple un castell antic.

Biografia Perode de temps de 100 anys successius.

Segle Costum s que es transmeten de generaci en generaci.

Tradici Quadern on una persona escriu cada dia sobre la seua vida.

Monument Histria de la vida duna persona.

2. Respon. Qui va nixer abans, ta mare o tu?

Quan usem la paraula antic, a qu ens referim?

Qu ut ilitzes per a mesurar el temps al llarg dun dia?

I per a mesurar-lo al llarg dun any?

3 . Observa i completa les oracions amb abanso desprsi amb antico modern.

4 . Tria i marca.

Podem saber com es vestien les persones que van viure fa uns tres-cents anys?

s S, perqu hi ha museus. s S, perqu van fer vdeos.

Com podem saber com vivien les dones i els homes primitius que van viure fa milers

danys i no van deixar cap document escrit?s Estudiant les restes de les excavacions. s No podem saber-ho.

La nostra histria

El rellotge de lesquerra es

va fabricar abans, per aix

s ms antic.

El telfon de la dreta es va

fabricar , per

aix s ms .

Ledifici de lesquerra es va

construir , per

aix s ms .

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

46/48


Nom Data

ReforFitxa 44

2

001


s,

S.

A.

1 . Decideix quin tipus de document s cada un. Pots triar ms duna opci.

personal histric grfic escrit

2. Escriu.

Un costum que tingues:

Una tradici familiar:

Una tradici del lloc on vius:

3 . De les segents parelles dobjectes indica quin s el ms antic (A) i quin sel ms modern (M).

q Tria noms un dels objectes de les parelles anteriors i respon.

Lutilitzes tu?

Per a qu serveix?

En qu ha canviat amb relaci a laltre de la parella?

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

47/48


Nom Data

AmpliaciFITXA 45

1 . Observa aquesta representaci de diversos segles en una lnia del temps.

2 . Respon.

Quin s ms antic el segle I a. C. o el segle I d. C.?

Quants segles shan representat en la lnia del temps? A partir de quin esdeveniment va comenar a u tilizar-se

labreviatura d. C.?

3 . Escriu el ms important que has aprs sobre les lnies del temps.

La lnia del temps

Els segles avancen seguint el sentitde la fletxa. Per exemple, el segleXXI s el que est ms propde la punta de la fletxa perqu slactual.

Els segles anteriors al naixement

de Crist sescriuen seguits da. C.,que significa abans de Crist. Els segles posteriors al naixement

de Crist sescriuen d. C. o sensecap abreviatura.

En una lnia del temps esrepresenten els segles duna formagrfica. Cada segle es mostradiferenciat de la resta pel color

o amb un requadre.Per a comprendre el grfic es posauna data i sescriu un fet que vaocrrer en el perode ind icat.

I a. C.I d. C.I I d. C.III d. C.IV d. C.V d. C.

VIVII

VIIIIXXXIXIIXIIIXIVXVXVIXVIIXVIIIXIX

XXXXI

NaixJesucrist

Comena

a construir-sela mesquitade Crdova

Es descobreixAmrica

Lsser hum

arriba a laLluna

F

F

F

F

7/30/2019 8481945455 AD Con Medi 3

48/48

El llibre Atenci a la diversitat (Coneixement del medi), per a tercer cursdEducaci Primria, s una obra collectiva concebuda, creada i realitzadaen el Departament de Primria de Voramar/Grupo Santillana de Ediciones, S. A.,sota la direcci de JOS LUIS ALZU GOI i ENRIC JUAN REDAL.

Text: Cristina Zarzuelo, Olga Espino i M . Isabel Siles.Dibuixos: Marina Gmez i Germn Tejerina.

Edici: Cristina Zarzuelo i Olga Espino.

Direcci dart: Jos Crespo.

Projecte grfic: Estudio Manuel Estrada.Equip de disseny: Rosana Naveira, Rosa Marn, Rosa Barriga i Javier Tejeda.Coordinaci artstica: Pedro Garca.

Direcci tcnica: ngel Garca.

Coordinaci editorial: Lurdes Barber.Coordinaci tcnica: ngeles Brzano.Confecci i muntatge: Aurora Martn i Laura Gil de Tejada.Correcci: Ignasi Daz.Cartografia: Jos Luis Gil.Documentaci i selecci fotogrfica: Maryse Pinet i Mara Leocadia Rodr iglvarez.

Fotografia: A. Toril; G. Giorcelli; GOYENECHEA; KAIBIDE DE CARLOS FOTGRAFOS;STOCKBYTE; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD; ARXIU SANTILLANA.

Aquest llibre correspon al segon cicle dEducaciPrimria, i forma p art dels materials curricu larsdel projecte editorial de Voramar/Santillana.

20 01 by Voramar/Gru po Santil lana de Edic iones, S. A .C/ Valncia, 44 - 4621 0 Picanya (Valncia)PRINTED IN SPAINImp rs a Espanya aTalleres Grfics Mateu Cromo, S.A.Ctra. Pinto a Fuenlabrada, s/n.Pinto (Madrid)ISBN: 84-8194-545-5Depsit legal

8481945455 AD Con Medi 3

Documents

Transcript of 8481945455 AD Con Medi 3