DIMENSIONE: 146x218 mm - RIFILATO: 140x210 mm

4 M M D I A B B O N DA N Z A P E R L A P I E G A 4 M M D I A B B O N D A N Z A P E R L A P I E G A

A C A B A D O S

D i S E Ñ A D O R

E D I T O R

C O R R E C T O R

E S P E C I F I C A C I O N E S

nombre: Jaume

nombre: Mercedes

nombre:

Nº de TINTAS: 4/0

TINTAS DIRECTAS:

LAMINADO:

PLASTIFICADO:

brillo mate

uvi brillo uvi mate

relieve

falso relieve

purpurina:

estampación:

troquel

título: Astrid

encuadernación: Sobrecoberta

medidas tripa: 140 x 200 mm

medidas frontal cubierta: 145 x 206 mm

medidas contra cubierta: 145 x 206 mm

medidas solapas: 90 mm

ancho lomo definitivo: rodó 27 mm

OBSERVACIONES:

Fecha:

HA ARRIBAT L’ALBA D’UN NOU DIA: LES PRINCESES ES DISPOSEN A COMBATRE!

TEA STILTON

Decidida i valenta, és l’enviada especial

de L’Eco del Rosegador. També és au-

tora de llibres infantils de molt d’èxit.

Nemis és el segon llibre de la nova

trilogia fantasy Princeses de l’Alba,

que ens retorna al Gran Regne, que ja

va ser l’escenari de la saga Princeses

del Regne de la Fantasia. Ha passat

el temps i ara ens trobem en un món

en què el Mal ha pres el control. La

Nives, la Diamant, la Iara, la Kalea i la

Samah són un record llunyà, però hi

ha unes noies disposades a recollir la

seva herència: les Princeses de l’Alba...

De camí a la sinistra residència del Senyor de la Discòrdia, una persona que consideraven

amiga separa les Princeses de l’Alba. Mentre

l’Àstrid s’allunya a l’horitzó a bord d’un vaixell

enorme, el dubte s’obre pas als seus cors. Però,

en el moment més fosc, del mar renaixerà una

nova esperança. El viatge cap al Regne

de les Ombres acaba de començar!

Ara que per fi s’han reunit, les Prin-

ceses de l’Alba estan més decidides

que mai a derrotar el Senyor de la

Discòrdia, que ha sembrat el terror

i la destrucció al Gran Regne.

Però la maga i metamòrfica Argíria,

que és la seva única aliada, ha des-

aparegut deixant-los només un mis-

satge enigmàtic: han d’anar a Torre-

discòrdia, la residència de l’enemic!

Ignorant l’autèntic objectiu de la

missió, les sis noies emprenen el

camí. Però quan separen l’Àstrid del

grup i l’embarquen a la força en un

vaixell per tornar-la a la Ciutat de

les Set Torres, sembla que tot estigui

perdut. La Nemis, l’Aventurera dels

Mars, aconseguirà que el lligam que

uneix les sis hereves no es trenqui.

Perquè només juntes podran complir

la Profecia de la Corona de Llum i

derrotar el Mal una vegada per totes.

www.geronimostilton.cat

10265034

T1_0010265034 Nemis CAT 001-004.indd 3 5/10/20 20:25

El nom de Geronimo Stilton i tots els personatges i detalls relacionats amb ellsón copyright, marca registrada i llicència exclusiva d’Atlantyca S.p.A. Tots elsdrets reservats. Es protegeixen els drets morals de l’autor.

Textos de Tea StiltonCoordinació de textos de Chiara Richelmi / Atlantyca S.p.A., amb la col·laboració d’Elisabetta Dami S.r.l.Col·laboració editorial d’Elena PeduzziCoordinació editorial de Maria Ballarotti Editing de Viviana Donella Direcció artística de Iacopo BrunoCoberta de Gianluca Rolli Disseny gràfic de Giovanna Ferraris / theWorldofDOTDibuixos originals de les Princeses de l’Alba de Carla DebernardiIl·lustracions de Carla DebernardiCoordinació artística d’Andrea Alba Benelle Grafisme de Daria Colombo Idea original d’Elisabetta Dami

Títol original: Principesse dell’alba - Nemis © de la traducció: 2020, M. Dolors Ventós

© 2020, Mondadori Libri S.p.A. de PIEMMEwww.geronimostilton.com© 2020, Editorial Planeta, S. A.© 2020, de l’edició en llengua catalana: Edicions 62, S. A.Estrella Polar, Av. Diagonal, 662-664, 08034 Barcelonawww.estrellapolar.catinfo@estrellapolar.catwww.geronimostilton.catInternational Rights © Atlantyca S.p.A., Via Leopardi 8, 20123 Milà - Itàliaforeignrights@atlantyca.it / www.atlantyca.com

Primera edició: novembre del 2020ISBN: 978-84-18135-63-7Dipòsit legal: B. 17.792-2020 Imprès a Catalunya

El paper utilitzat per a la impressió d’aquest llibre té la qualificació de paper ecològic i procedeix de boscos gestionats de manera sostenible.

Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.

Stilton és el nom d’un famós formatge anglès. És una marca registrada de l’Associació de Fabricants de Formatge Stilton. Per a més informació, www.stiltoncheese.com.

T1_0010265034 Nemis CAT 001-004.indd 2 5/10/20 20:25

Està tot perdut?

n el moment en què la primera fletxa màgica va encertar la torre, el gel puríssim de què estava feta es va estremir i es va obrir una petita es-

querda a la paret llisa que resplendia com un diamant. Al cap d’un instant l’esquerda es va eixamplar fins a es-berlar la perfecció de Picdecristall, la residència de l’Ar-gíria, la guardiana del que quedava dels Cinc Regnes ruïnosos.

L’Argíria era allà, disposada a defensar amb tots els mitjans possibles l’últim baluard d’esperança dels atacs del seu enemic més acèrrim, el Senyor de la Discòrdia. Però el poder de la màgia fosca de l’Ivarr, unit a la seva ferma determinació d’arrasar tot el que quedava dels Cinc

8

1

E

T2_0010265034 Nemis CAT 007-283.indd 8 15/10/20 10:48

Regnes, el convertien en un adversari molt difícil de derrotar.

Els seus atacs no s’aturaven mai: les fletxes màgiques colpien la torre sense treva ni pietat.

L’Argíria provava d’oposar-s’hi amb totes les seves forces, però la torre cedia cada vegada més.

El gel de què estava feta s’esmicolava cop rere cop, esquitxant l’aire límpid del Nord.

Picdecristall s’ensorrava, i quan l’Ivarr es va adonar que ja tenia la victòria a l’abast va assestar l’atac defi-nitiu.

Mentre els enormes blocs de gel que componien el pic s’ensorraven l’un rere l’altre, els ulls de l’Ivarr busca-ven frenèticament el rostre de la seva enemiga entre els núvols de pols blanca que s’alçaven al cel. Fins que per fi es van encreuar les mirades. L’Argíria era on ell havia previst: al bell mig de Picdecristall.

Una esgarrifança d’alegria li va recórrer tot el cos: ja assaboria el triomf que l’esperava després de la desapa-rició de la Guardiana.

I en canvi hauria d’estar preocupat.L’Argíria també era l’única dipositària del pergamí que

revelava el misteri de la Corona de Llum! I si ella desapa-reixia, ell no descobriria mai el secret que amagava.

9

E s t à t o t p e r d u t ?

T2_0010265034 Nemis CAT 007-283.indd 9 15/10/20 10:48

L’Ivarr s’ho va rumiar un instant, però després se li va dibuixar un somriure desdenyós al rostre: ben cert, ell no podria llegir el pergamí, però tampoc el llegirien les hereves del Gran Regne. Les hereves no podrien recom-pondre la Corona de Llum..., no podrien salvar el Gran Regne..., ningú més s’oposaria al seu poder il·limitat!

Però, just en aquell instant, l’Argíria va parlar. Un se-gon abans que la runa de Picdecristall engolís la seva fi-gura per sempre, la seva veu es va alçar per damunt del terrabastall, transportada pel Vent del Nord.

—No t’enganyis, Ivarr. També sense mi, les hereves sabran trobar el camí que les portarà a tu! Les hereves tro-baran la Corona de Llum i et derrotaran... No podràs fer res contra elles!

Enfurismat, l’Ivarr va llançar l’última fletxa, la més potent, i després es va quedar contemplant el que que-dava de Picdecristall fins que la polseguera que havia alçat l’esfondrament es va dipositar del tot i un silenci inusual va embolcallar aquell indret.

El Senyor de la Discòrdia va fer una rialla esfereïdora. Havia guanyat! Tot i així, l’inquietava un pensament. Les misterioses últimes paraules que havia pronunciat l’Argíria abans de desaparèixer encara li ressonaven a la ment.

10

E s t à t o t p e r d u t ?

T2_0010265034 Nemis CAT 007-283.indd 10 15/10/20 10:48

«Les hereves trobaran la Corona de Llum i et derro-taran... No podràs fer res contra elles!».

Però després va arronsar les espatlles. De la mateixa manera que havia derrotat l’Argíria destruint Picdecris-tall, també derrotaria les hereves i destruiria tots els seus somnis.

E s t à t o t p e r d u t ?

T2_0010265034 Nemis CAT 007-283.indd 11 15/10/20 10:48

El parany de la Vall dels

Freixes

olt lluny d’Arcàndida i de Picdecristall, l’Às-trid, la Nemis, la Sibil·la, la Hakemi i la Kai-la avançaven pels turons suaus que separen

el promontori de Roca Pedrosa del mar. Ara que s’havien trobat i havien reunit els seus segells,

tenien l’esperança de salvar el Gran Regne del seu trist destí. Aquella esperança els donava forces noves i les animava a continuar la seva difícil missió: arribar a Torre-discòrdia, el cau del seu enemic, l’Ivarr.

Només allà, on havia començat el declivi del Gran Regne, les hereves podrien trobar la manera de salvar-lo. No importava quant de camí faltés ni quants obstacles haurien de superar, ara estaven més unides que mai.

12

2

M

T2_0010265034 Nemis CAT 007-283.indd 12 15/10/20 10:48

Se sentien segures, perquè sabien que podien comp-tar amb el suport de l’Argíria, la Guardiana del Gran Regne i guia seva. Desconeixedores de tot, no sospita-ven el que acabava de succeir a Picdecristall.

Ni tampoc sospitaven que poc després tindrien una sorpresa molt desagradable. Quan van sortir del Con-gost dels Bedolls, van vorejar el Riu dels Salzes Plora-ners fins a arribar a la Vall dels Freixes. I justament aquí, quan acabaven d’embocar el sender, es van adonar que havien caigut en un parany: uns genets armats les esta-ven esperant i les van rodejar en silenci.

Tot de sobte, un home alt, robust i malcarat va avançar. Mentre tots els seus soldats es desplegaven amenaça-

dorament, va cridar:—Alto! —Qui sou i per què ens barreu el pas? —va pregun-

tar la Hakemi. Però l’Àstrid l’havia reconegut.—Primer Ministre! —va exclamar, sense mostrar cap

mena de sorpresa.—Àstrid, t’he trobat, quina alegria tornar-te a veure!

—va respondre l’home amb un sospir alleujat. La seva expressió dura es va canviar en un somriure—. Estàvem tan preocupats per tu... Ni t’ho imagines!

E l pa r a n y d e l a V a l l d e l s F r e i x e s

13

T2_0010265034 Nemis CAT 007-283.indd 13 15/10/20 10:48

—Nosaltres... hem de prosseguir el camí —va repli-car l’Àstrid, sense abaixar la mirada.

La Petra es va posar al seu costat i va exclamar, molt decidida:

—Deixeu-nos passar, no teniu dret a retenir-nos! —Que el... coneixeu, aquest home? —va preguntar la

Hakemi a les seves amigues, sorpresa. L’Àstrid i la Petra es van fer una mirada i després l’he-

reva dels gels es va dirigir al Primer Ministre.—Per què heu vingut? Jo... us vaig deixar una nota a

la meva estança! Esperava que l’haguéssiu comprès. He de complir una missió!

—El Consell em va ordenar que et vingués a buscar, per això vaig començar a seguir el teu rastre amb aquests cavallers. Tota la ciutat està preocupada per la teva sort —va replicar en un to sever. Després, més dolçament, va afegir—. Tothom: l’Olívia, la Margot, en Theo..., jo... Saps prou bé que ets com una filla per a mi.

L’Àstrid va fer un pas cap a ell, commoguda:—Ja ho sé..., però jo..., va ser molt difícil deixar casa

meva. Però al final me’n vaig anar per salvar les persones que estimo!

—Àstrid... —va dir el Primer Ministre, sospirant—. La missió a què t’has llançat és massa perillosa. No et

E l pa r a n y d e l a V a l l d e l s F r e i x e s

14

T2_0010265034 Nemis CAT 007-283.indd 14 15/10/20 10:48

pertoca a tu combatre el Senyor de la Discòrdia. Tinc la intenció de dur-te a casa. Sigues raonable, sisplau.

—M’hi nego! —va exclamar l’Àstrid.—No podeu obligar-la a tornar-hi! —va cridar la Ne-

mis, posant-se a prop de la seva amiga. Les altres hereves es van situar al seu costat:—Ara que ens hem reunit, no ens podrà separar ningú. El Primer Ministre va bellugar el cap:—Dubto que pugueu portar a terme la vostra missió.

E l pa r a n y d e l a V a l l d e l s F r e i x e s

T2_0010265034 Nemis CAT 007-283.indd 15 15/10/20 10:49

No ho sabeu, oi? L’Ivarr ha derrotat l’Argíria. El Senyor de la Discòrdia ha enviat corbs pertot arreu per anun-ciar el seu enèsim triomf...

Les hereves van vacil·lar, trasbalsades. La Nemis va murmurar:

—L’Ivarr ha derrotat l’Argíria? Però... quan? El Ministre va entretancar els ulls.—Em sap greu donar-vos aquesta notícia tan trista.

Ha derrotat l’Argíria en un duel màgic terrible durant el qual també ha quedat destruït Picdecristall.

Les noies es van quedar mudes. Totes les seves certe-ses s’havien esvaït en un instant. Tot estava perdut.

—No! No ens rendirem mai! —va cridar la Nemis—. Això que ha passat reforça la nostra convicció: hem d’aturar l’Ivarr a qualsevol preu! Prosseguirem la lluita igualment, oi que sí, noies?

La seva expressió ardent va desvetllar el coratge de les altres hereves, que van avançar una passa:

—Estem d’acord amb tu, Nemis! Continuarem la lluita contra l’Ivarr!

El Primer Ministre va brandar el cap i va tornar a par-lar amb l’Àstrid:

—Tu ets de la mateixa opinió?L’Àstrid no li va respondre. Reflexionava. La desapa-

E l pa r a n y d e l a V a l l d e l s F r e i x e s

16

T2_0010265034 Nemis CAT 007-283.indd 16 15/10/20 10:49

rició de l’Argíria era un dolor enorme que li martellejava el pit. I feia que la seva missió fos encara més difícil, per no dir impossible.

I ara ella, precisament ella, corria el perill de conver-tir-se en un obstacle per a les seves amigues. Sabia prou bé que el Primer Ministre era tossut de mena i no es rendiria fins que aconseguís retornar-la a la Ciutat de les Set Portes. Estaven soles en aquell indret tan aïllat, ro-dejades de guàrdies armats: si s’hi oposava, era gairebé segur que detindrien les seves companyes. I llavors sí que estaria tot perdut...

Seria millor per a tothom que s’avingués a tornar a casa voluntàriament, d’aquesta manera les seves ami-gues serien lliures i tindrien temps d’empescar-se un pla. Però... com s’ho faria per comunicar-los la seva idea sen-se despertar les sospites del Primer Ministre? Com faria entendre a les altres que no es rendia, que només els re-galava un temps molt valuós per organitzar-se?

En aquell moment l’Àstrid es va sentir tremendament sola i presonera de la indecisió.

Llavors va notar que la mà de la Nemis es repenjava amb decisió a la seva espatlla i es van mirar als ulls. L’Às-trid va comprendre que la Nemis havia fet el mateix rao-nament que ella.

E l pa r a n y d e l a V a l l d e l s F r e i x e s

17

T2_0010265034 Nemis CAT 007-283.indd 17 15/10/20 10:49

Totes dues van assentir amb la mirada i l’hereva del Regne dels Gels va murmurar:

—Acato la decisió del Consell. Les altres la van mirar, estupefactes.—No te’n vagis, Àstrid! Buscarem una altra solució!

—va exclamar la Sibil·la.—Oh, i tant! Estem disposades a defensar-te, prou

que ho saps! —va afirmar la Petra, aferrant el seu arc—. Nemis, digue-l’hi tu també!

Però l’Aventurera dels Mars es va limitar a encon-gir-se d’espatlles.

—Ja m’ho esperava... Tirarem endavant nosaltres!L’Àstrid va afegir:—Ja ho he decidit, amigues meves. Si vosaltres podeu

prosseguir el viatge gràcies al meu sacrifici, no em sabrà greu haver de tornar a casa.

Després, mirant-los als ulls d’una en una, va dir:—Creieu-me, és la decisió més assenyada. Continueu

sense mi, jo només us faria perdre un temps molt valuós. La Petra va ser la primera d’entendre que l’Àstrid en

portava alguna de cap. No es podia imaginar de què es tractava, però sabia que hi podia confiar. Amb una veu emocionada, li va dir:

—D’acord. Com vulguis.

E l pa r a n y d e l a V a l l d e l s F r e i x e s

18

T2_0010265034 Nemis CAT 007-283.indd 18 15/10/20 10:49

I en una ràpida successió, les altres també van assentir. L’Àstrid les va abraçar.—El meu cor estarà sempre amb vosaltres, sempre

estarem juntes... Aquesta és la nostra força i no ens la podrà prendre ningú. —I després va xiuxiuejar—: Fins aviat. Seguiu la Nemis!

El Primer Ministre la va ajudar a muntar al cavall.—Has pres la decisió correcta, Àstrid. Estic segur

que no te’n penediràs!La noia va esperonar el cavall murmurant:—No en parlem més, sisplau, almenys fins que no

arribem a la Ciutat de les Set Torres. Amb el cap cot, immersa en els seus pensaments,

l’Àstrid va seguir els soldats. Quan el sol ja anava cap a la posta van arribar al moll de la costa. Allà, un gran vaixell amb la bandera de la Ciutat de les Set Torres l’es-perava per tornar-la a casa.

E l pa r a n y d e l a V a l l d e l s F r e i x e s

19

T2_0010265034 Nemis CAT 007-283.indd 19 15/10/20 10:49