REGGIO EMILIA.LORIS MALAGUZZI

Mar NavarredondaEstefania FernandezXisca AmarfilAna Oliver

1r NOCTURN NDEX

Histria __________________________ pgina 3

Principis en que es basa _____________ pgina 4-5

Organitzaci i descripci d'activitats ___ pgina 6-7

Altres aspectes importants____________ pgina 8-9

Valoraci crtica ___________________ pgina 10

Bibliografa _______________________ pgina 11

HISTRIA, IMPULSOR, LOCALITZACI...

Amb el final de la Segona Guerra Mundial, a la majoria de pasos occidentals es va reforar el carcter oficial de l' educaci, cosa que va suposar un cert retrocs en l' mbit pedaggic. No debades, les propostes ms progressives en tots els mbits (sobretot en l' educaci) eren vistes amb cert recel pels nous governs, perqu es consideraven proclius a tenir certa complicitat amb el comunisme, el qual, s' havia consolidat com l' amenaa ms evident per al mn lliure capitalista.

D' altra banda, en una Europa destrossada, restava una ingent tasca de reconstrucci de les escoles que havien estat bombardejades durant la contesa.

No obstant aix, van aparixer algunes propostes que van reprendre els principis pedaggics de dcades anteriors i van aplicar experincies innovadores.

Loris Malaguzzi i Reggio Emilia

Malaguzzi va nixer en Correggio el 23 de febrer de 1920. Es va graduar en Pedagoga en la Universitat d' Urbino. En 1940 va ser mestre en escoles de primaria en Sologno fins 1943. En abril de 1945 va participar en un ambicis projecte en un petit poble a prop de Reggio Emilia, va decidir construir i dirigir una escola per als nins.

En 1950, desprs de tornar de la carrera de Psicologa en Roma en el CNR (National Research Council), comen a treballar com a psicleg de la Consellera Mdico Psico-Pedaggic Municipalitat de Reggio Emilia per als nins necessitats. Comena a treballar en les escoles del centre i autogestionat.

En 1963, la Municipalitat de Reggio Emilia va comenar a organitzar una xarxa de serveis educatius que incloen l' apertura de la primera guardera per a nins de 3 a 6 anys. Aquests s un fet important: per primera vegada en Itlia, la gent afirma el su dret a establir una escola laica per els infants petits. En 1970, el primer jard infantil per a infants de 3 mesos a 3 anys, s' obre per la ciutat en resposta a la petici de les mares treballadoras. En 1980 es va fundar el Grup Nacional de Reggio Emilia infantil y la Infncia.

Loris Malaguzzi fou reconegut en 1992 amb el prestigis Premio Lego i, en 1993, va rebre un altre premi en Chicago Kohl.

En gener de 1994, en Reggio Emilia, Malaguzzi mor repentinament. El mateix any va fundar el "Reggio Children", un centre internacional per a la defensa i desenvolupament dels drets i el potencial dels nins.

El 9 de febrer de 2001, el President de la Repblica, Carlo Azeglio Ciampi, li va concedir una medalla d' or a la memria del "mrito de la educacin, la cultura y el arte."

Reggio Emilia, tamb coneguda com Reggio nell'Emilia, s una ciutat situada en la va Emlia, capital de la provncia homnima, en la regi d' Emilia Romanya. Destaca perque en aquesta ciutat va sorgir la bandera d' Itlia. La Baslica Barroca de Della Ghiara (1597), s l' esglsia ms important de la ciutat. El seu patr s San Prspero. Esta hermanada amb Espanya.

PRINCIPIS EN QU ES BASA.

Quin s l' objectiu?

L'objectiu d'aquestes escoles s crear una escola amable, s a dir, activa, inventiva, habitable, documentada i comunicable; un lloc d'investigaci, aprenentatge, reconeixement i reflexi, en qu es trobin b els educadors, nins i famlies, per intensificar les relacions entre tots els subjectes. s crear una organitzaci que inclogui uns continguts, unes funcions, uns procediments, motivacions i interessos. Es pretn estructurar una pedagogia relacional i participativa de tots els seus membres, en la prctica, la pedagogia de la relaci est en continu canvi, s'ha de reinventar, comunicar i ser capa d'efectuar trobades mltiples.

Paper del nin:

El nin com a constructor des del comenament de la seva vida amb coneixement, identitat i cultura, un sser extraordinari, complex i individual que existeix a travs de les seves relacions amb els altres i sempre dins d'un context particular. El nin s ents i reconegut com un membre actiu de la societat. En paraules de Loris Malaguzzi, es tracta de fer-ho "ric en potencial, fort, poders i competent".

Per tot aix, el nin reacciona en un sistema competent d'habilitats, aprenent les estratgies i les maneres d'organitzar les relacions. Per tant, una bona infncia seria aquella en la qual el nin s reconegut i promogut. Per orientar, guiar, conrear el potencial intellectual, emocional, social i moral del nin. s a dir, pretn crear riques atmosferes i processos de canvis i desenvolupaments donant lloc a una de tantes possibilitats i situacions d'aprenentatge.

El paper del docent:

El paper del docent s de formaci contnua. El docent ha de sentir la necessitat d'enriquir cada dia ms (les seves competncies professionals) donant lloc a la reflexi dels seus pensaments, provocant canvis en les accions. Mestres i nins com companys d'aprenentatge. Una imatge forta de l'infant ha de correspondre a una imatge forta del mestre. Els mestres no sn considerats mers protectors, que ensenyen als nens habilitats bsiques sin que sn vistos com aprenents juntament amb els nins. Els mestres sn recolzats, valorats per la seva experincia i les seves idees, i sn vistos com investigadors. La cooperaci en tots els nivells de l'escola s el mitj poders per treballar que fa possible l'assoliment dels complexos objectius que els educadors de Reggio es proposen. Els educadors sn ssers conscients del seu paper en el aprenentatge i desenvolupament dels nins,per aix sanomena formaci.

El paper dels pares:

Sn un component essencial del programa, una part competent i activa en l'experincia d'aprenentatge dels seus fills. Ells no sn considerats com a consumidors sin com a companys responsables. El seu dret a participar s esperat i recolzat; pot tenir moltes formes, i pot ajudar a assegurar el benestar de tots els nens en el programa. Es valora la importncia que els pares s'involucrin emprant una prctica explicita, comunicativa disposada a documentar el que l'escola fa amb els nens i la seva evoluci s l'escenari de participaci que ofereix als nens inters i curiositat pel que passa al seu voltant.

Interaccions:

No considerar l' infant de manera allada, sin en relaci amb els altres nins i nines, amb la famlia, amb l' escola i, en general, amb tota la comunitat, per la qual cosa la intervenci educativa ha de ser planificada de manera global. Aix, tal i com va definir Malaguzzi abans de morir: En aquests jardins hi ha infants i adults que practiquen el plaer de jugar, de treballar, de parlar, de pensar i inventar, junts i amb amistat'.

Espais:

Se li dona molta importncia a lespai com a la seva distribuci.

Els cent llenguatges dels infants: Atelierista

Aquest mestre, que treballa en un taller especial o estudi s conegut com un "atelierista". El atelier cont una gran varietat d'eines i recursos materials, aix com documentacions de projectes i experincies passades. Els usos que els nins fan dels diversos mitjans, sn una part integral i inseparable de tota l'expressi cognitiva / simblica involucrada en el procs d'aprenentatge. Amb el pas del temps, els materials i treball al "atelier" han entrat en tots els salons mitjanant la creaci "mini-ateliers" i a travs de l'aprenentatge per part dels mestres i el atelierista de treballar vinculats de diferents maneres.

Programacions:

Aquestes escoles no tenen currculum ni programacions,perqu es basen en els projectes dels propis nins. A lhora que cerquen transformant en una altra cosa, vivint amb els nens, treballant amb la certesa, la incertesa i amb lo nou. La ignorncia s la que els impulsa a investigar partint de les idees, suggeriments, interrogants i problemes que sorgeixen dels nins,per tant,els educadors de Reggio Emilia consideren el seu treball com una experincia educativa que consisteix en una reflexi de la teoria i la prctica en un programa que es renova i s'ajusta contnuament.

Documentaci:

Les transcripcions dels comentaris i discussions dels nins, fotografies de les seves activitats i representacions dels seus pensaments i aprenentatges sn elements que sn estudiats acuradament. Quan aquests documents sn organitzats i exhibits, ajuden a que els pares siguin conscients de les experincies dels seus fills ja que es mantinguin involucrats. Aquests documents fan possible que els mestres entenguin millor als nens i serveixen tamb per avaluar el treball dels mestres, alhora que promouen el seu creixement professional.

Projectes:

Proveeixen la narrativa i l'estructura a les experincies d'aprenentatge tant dels nens com dels mestres. Poden comenar d'alguna cosa que va passar, una idea o problema plantejat per els nins, o d'una experincia iniciada directament pels mestres.

Idees bsiques:

L'educaci integral (comprn les dimensions del nin: m, ment, cor).

El nin s un sser actiu que forma part de la comunitat,desenvolupant una autonomia personal, de pensament i dacci.

Hi ha un doble ensenyament:els infants aprenen i els educadors tamb, s a dir, hi ha un aprenentatge cognitiu.

Es prioritzen en la creaci, pensament, imaginaci i llibertat.

ORGANITZACI I DESCRIPCI D'ACTIVITATS.

Aquestes escoles estan basades en una llei fonamental: "Si es fan coses reals, tamb sn reals les seves conseqncies", s a dir, les idees sorgeixen a partir dels esdeveniments i experincies reals, donant lloc a respostes i conclusions reals.

L'objectiu de Reggio Emilia s desenvolupar la creativitat dels infants mitjanant les activitats.

Projectes.

Aquestes escoles no tenen currculum ni programacions, perqu es basen en els interessos dels propis nins. La ignorncia s la que els impulsa a investigar partint de les idees, sugeriments, interrogants i problemes que sorgeixen dels nins. Els projectes proveeixen la narrativa i l'estructura a les experincies d'aprenentatge dels nens i els mestres. Estan basats en la forta convicci que aprendre fent s de gran importncia i que els debats en grups i revisar idees i experincies s essencial per obtenir un millor enteniment i per aprendre. Els projectes poden comenar d'alguna cosa que va passar, una idea o problema plantejat per un o ms nins, o d'una experincia iniciada directament pels mestres. Aquests poden durar des d'uns quants dies fins alguns mesos.

Els tallers i l'atelierista.

A ms dels mestres, hi ha l'atelerista, o mestre d'art, ja que cada centre compta amb un espai especial anomenat "taller" o "estudi", que utilitzen tots els infants i educadors.L' atelierista s aquell mestre especialitzat en el camp de les arts visuals, cont una gran varietat de eines i recursos materials i treballa amb els mestres i els nins, creant aix mini-ateliers i potenciant la creativitat i el pensament dels nins. L'art s un aspecte molt important a les escoles de Reggio Emilia, malgrat que no es tracti noms d'una educaci artstica. El tallers i l'atelierista sn elements vitals per assegurar l'atenci a l'art, l'investigaci visual i l'esttica.El taller compta amb una gran varietat de recursos, aix com projectes i experincies de la seva evoluci. L'art s vist com una part inseparable del programa, com una expressi cognoscitiva simblica del procs d'aprenentatge dels infants.

Habilitats i desenvolupament infantil.

L'enfocament de Reggio Emilia s una experincia important que es caracteritza per la formaci d'habilitats a la primera infncia.Les matemtiques, el treball empric i la lgica demostren que mitjanant la inversi en els joves, les habilitats generen habilitats i la motivaci genera motivaci.s important el desenvolupament de l'infant en tota la seva complexitat, el desenvolupament de la capacitat del nin i no noms l'aspecte cognitiu. Tamb s important el desenvolupament de l'aspecte emocional.S'ha d'assegurar que tots els aspectes del creixement personal poden anar cap envant: la capacitat del benestar, la capacitat de l'infant per interactuar amb els altres.

Activitats dels infants.

A l'escola de Reggio Emilia els infants practiquen les arts plstiques, l'experssi corporal i el teatre. Tamb projecten ombres a travs de la llum.Dins les aules tenen un espai de joc on cada infant juga a all que vol. En altres moments surten a defora i tenen petities piscines on tamb hi poden jugar.

Exemple d'una activitat dels infants de Reggio Emilia.

A la primavera, els turons del voltant de Reggio Emilia es cobreixen d'alfombres de rosselles vermell i verd intens.Una nina du a l'escola un gran ram de rosselles, aix encn l'entusiasme dels seus companys. D'on venen? Com creixen? Per respondre aquestes preguntes s'organitza una exursi al camp. Quan sn all els nins lliurement corren per el camp, junten flors, examinen els insectes, etc. Quan tornen a l'escola aquestes flors es converteixen en el tema de les noves investigacions. Les mestres els mostren imatges, propossen fer un mural amb rosselles.Aix aprenen com una cosa realitzada per moltes persones pot funcionar. El procs de pintar el mural s tan important com el producte final. No noms conten les imatges que venen de les mans i la imaginaci dels nins, sin tamb el dileg que realitzen mentres pinten. Cada pinzelada s fruit de la individualitzaci del nin-Malaguzzi-

ALTRES ASPECTES IMPORTANTS

Recursos humans.

Ambient hum: a cada sala ha d'haver 25 nens i dos mestres, que treballen conjuntament amb l'atelierista (tallerista) i la pedagoga. Els nens s'agrupen per edats

Recursos materials.

Els materials sn diversos i proporcionats per empreses i fbriques locals i els posa a disposici dels Nius, les Escoles i centres recreatius. s un material reciclat

Recursos espacials.

Les aules es troben unides per una gran plaa central, lloc de trobades, jocs, amistats i activitats.L'entrada, amb les seves informacions i documentacions de l'organitzaci de l'escola.Una rea com per menjar i cuinar.Les aules subdividides en dues zones contiges.Un taller d'art o atelier, que cont una gran varietat de materials, eines i recursos, usat per tots els nens i mestres per explorar, experimentar, expressar i crear pensaments.Una aula per a msica.Una altra per a arxiu.Una rea de psicomotricitat.rees verdes. (Jard)

Aspectes ms importants de l'experincia Reggio Emilia.

Els aspectes mes importants de l'experiencia de Regio Emilia estan relacionats amb el carcter social i l'aplicaci d'aquesta corrent.Un dels aspectes mes importants es la fundaci Friends of Reggio Children que t com objectiu difondre els valors de l'enfocament de Reggio Emilia en tot el mn. L'enfocament de Reggio Emilia s una filosofia basada en l'imatge del cap i dels Esser humans. Actualment aquesta fundaci Friends of Reggio Children t tres projectes :

1) "Loris Malaguzzi" Premio

El premi pretn promoure la difusi de les obres sobre el pensament de Loris Malaguzzi i/o sobre temes d'educaci i de la infncia.2) La Uni Europea ha decidit confiar a Reggio Emilia per liderar aquest procs important en l'educaci.

El Centre Internacional Loris Malaguzzi ser el cor d'aquest dileg educatiu important entre Europa, Brasil i Moambic per al perode 2011-20153) Entorn Sostenibilitat

Vol promoure el concepte de "mn-in-progress", un mn en constant canvi centrat en el dileg entre la cultura de la sostenibilitat i la creativitat.

L'IMPACTE REGGIO EMILIA A ESPANYA.

L'impact de Reggio Emilia a Espanya es molt conegut per Alfredo Hoyuelos,mestre en filosofia i ciencis de l'educaci, representant de la network internacional de Reggio Children en l'estat espanyol.

En un article anomentat Ir y descender desde Reggio Emilia esmenta com ha estat Reggio Emilia a Espanya

Comenant per 3-6 anys hi ha importants conseqncies: -Reivindicaci del ldic.-Eliminaci de fitxes,llibres de text i l'electo-escritura .-Obrir la porta -Cura de l'espai i l'ambient -Documentaci -Parelles educative

Reggio no s ni un programa, ni un model ni una metodologia. Reggio s una provocaci. A Reggio Emilia els professionals es deixen contaminar per les idees i iniciatives dels nens i nenes i es deixen seduir pel ms bell de la originalitat humana: la incertesa de conixer.Un exemple emblemtic sn les escoles infantils municipals en Berriozar

Els pilars fonamentals del projecte educatiu sn:

- Una imatge d'infncia, professional i escola inspirada en els plantejaments educatius de Loris Malaguzzi i de les Escoles Infantils Municipals de Reggio Emilia.- La consideraci i el treball com un nic equip educatiu en els dos centres.- La consideraci que tots els espais i temps de l'escola infantil sn,privilegiadament, educatius.- La consideraci que tots els nens i nenes (i els seus familiars) no sn propietatprivada de cap grup-aula, sin responsabilitat tica i educativa conjunta de totsels treballadors i treballadores de les escoles infantils.- La parella o el trio educatiu com a forma de treball dialogat, confrontat i consensuat.

Objectius generals del projecte educatiuEn aquest moment, ja compartim quatre grans objectius generals que, en el futur,volem matisar i activar:- Actualitzaci d'un projecte educatiu a Berriozar inspirat en l'enfocament educatiu deLoris Malaguzzi i de les Escoles Infantils Municipals de Reggio Emilia.- Desenvolupar les possibilitats educatives de l'escola infantil i no de guarderiaassistencial.- Desenvolupar i fer visible la cultura de la infncia a travs de la investigacipermanent i la documentaci.- Activar processos de presncia de les escoles infantils a la comunitat social icultura social

Alfredo Hoyuelos esmenta els canvis que ha donat Reggio Emilia a la concepci d'esducaci infantil en Espanya, on ell esmenta que hi ha valents que exposen aquesta corrent i que sn capaes d'enfrontar noves possibilitats educatives. La societat comena a donar-se conta que l'etapa de 0-6 t molta importncia.

VALORACI CRTICA

Els punts que em trobat ms interessants de l' experincia de Reggio Emilia sn els segents:En primer lloc, ens ha agradat que el nin tengui un paper d' sser actiu per poder potenciar el desenvolupament de les seves habilitats, tan cognitives com emocionals. L'infant s ple d' imaginaci i pensament que experimenta amb els materials i activitats proposades.En segon lloc, sn molt interessants les activitats tan creatives que es realitzen en aquestes escoles com, per exemple, les arts plstiques i l' expressi corporal. Pensam que la creativitat es una eina molt important per a l'educaci i que ajuda a promuere la autonomia , la iniciativa i el descobriment.En tercer lloc, ens ha agradat que no noms el nin s el protagonista sin tamb ho sn els educadors i els pares. Es dna molta importancia a la relaci alumne/a educador/a pares. Pensam que per a una correcta educaci del nin hi ha d' haver una estreta relaci i cooperaci entre educador/ a i els pares.Finalment, un dels punts que ms ens han sorprs sn la figura del atelierista perque s la primera vegada que un autor inclou una figura complementria a la del mestre.Per altra banda, hem tret la conclusi que seria interessant agafar els punts ms interesants de cada corrent i aplicar-los a l' escoleta.Creim que, encara que vivim en una poca molt avanada tecnolgicament i que s'empren nous mtodes educatius amb aparells electronics, sempre ser important educar els infant amb els mtodes tradicionals com sn la creativitat, els materials simples, un bon entorn, a travs de l'exploraci, la manipulaci, la imaginaci i el raonament.

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA.

Bibliografa consultada per totes:

http://zerosei.comune.re.it/indexhttp://www.waece.org/biblioteca/pdfs/d091.pdfhttp://www.reggioalliance.org/.../RE-Fundamentals-Spanish-version-final.dochttp://www.sarel.es/fileadmin/user_upload/Documentos/DocumentacionReggioEmilia.pdfhttp://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=BFNi0TcVKTY#!Http:///didacticaeducacioninfantil.wikispaces.com/

Ana Oliver ha consultat:

http://veurepensarisentir.blogspot.com.es/2012/01/leducacio-reggio-emilia.htmlhttp://www.youtube.com/watch?v=r57w4fytfGwhttp://blog.pucp.edu.pe/item/30541/escuelas-reggio-emilia.

http://www.escuelainfantilreggio.com/html/quienes-somos.htmlhttp://veurepensarisentir.blogspot.com.es/2012/01/leducacio-reggio-emilia.htmlhttp://www.youtube.com/watch?v=r57w4fytfGwhttp://blog.pucp.edu.pe/item/30541/escuelas-reggio-emilia.http://luisenrique17.blogspot.com.es/2010/02/escuelas-de-reggio-emilia.html

Estefania Fernndez ha consultat:

https://www.educacionalternativa.edublogs.org/articulos/metodologia-reggio-emiliahttps://www.educadorasdeinfantil.eshttps://www.didacticaeducacioninfantil.comhttps://www.educadorasdeinfantil.blogspot.com.ehttps://www.reggioalliance.org/.../RE-Fundamentals-Spanish-version-final.doc

Mar Navarredonda ha consultat:

Llibre de clase.Video de youtube: Reggio Approach http://www.slideshare.net/adeliabertomeu/malaguzzi http://www.educadorasdeinfantil.es/?p=86 http://it.wikipedia.org/wiki/Loris_Malaguzzi

Xisca Amarfil ha consultat:

http://www.educadorasdeinfantil.es/?p=166http://educacion.gob.es/revista-cee/pdf/n12-hoyuelos-planillo.pdfhttp://reggiochildrenfoundation.org/?lang=en