Art delArt del Renaixement Renaixement

PINTURAPINTURAQUATTROCENTOQUATTROCENTO

PINTURA PINTURA QUATTROCENTOQUATTROCENTO

PINTURA RENAIXEMENTPINTURA RENAIXEMENT

Quattrocento: Segle XV Quattrocento: Segle XV FlorènciaFlorència

Arquitectura:Arquitectura: Filippo Filippo BrunelleschiBrunelleschi Leon Battista Leon Battista AlbertiAlberti

EsculturaEscultura Lorenzo Lorenzo GhibertiGhiberti Donato di Nicolo “Donato di Nicolo “DonatelloDonatello”” Andrea del Andrea del VerroVerrocccchhioio

PinturaPintura Fra AngFra Angeelicolico: : Anunciació (F69)Anunciació (F69) MasaccioMasaccio: : El tribut de la El tribut de la

moneda (F70)moneda (F70) Piero della Francesca: Piero della Francesca: La La

flagel·lació de Crist (F71)flagel·lació de Crist (F71) Alessandro o Sandro Alessandro o Sandro

BotticelliBotticelli: : La primavera (F72)La primavera (F72)

Imitació de la natura, pintant les coses tal com són (antecedent Imitació de la natura, pintant les coses tal com són (antecedent Giotto), i emulació a l’antiguitat clàssica.Giotto), i emulació a l’antiguitat clàssica.

Fan una interpretació científica de la naturalesa, cercant la Fan una interpretació científica de la naturalesa, cercant la profunditatprofunditat, l’, l’expressivitatexpressivitat i el i el movimentmoviment..

Temàtica:Temàtica: ReligiosaReligiosa (en esglésies i capelles) (en esglésies i capelles) però carregada però carregada

d’humanisme i sentit classicista. Apareixen nous temes com…d’humanisme i sentit classicista. Apareixen nous temes com… HistòricsHistòrics: esdeveniments heroics (pintures commemoratives, : esdeveniments heroics (pintures commemoratives,

paisatgepaisatge).). Mitologia Mitologia (al·legories que volen destacar valors humans, (al·legories que volen destacar valors humans,

plasmació de les idees neoplatòniques). plasmació de les idees neoplatòniques). Retrats Retrats (persones soles, en grup, o bé apareixen els donants), (persones soles, en grup, o bé apareixen els donants),

primer el retrat de perfil, després de front. Desapareix el límit primer el retrat de perfil, després de front. Desapareix el límit entre sagrat i profà. entre sagrat i profà.

Tècniques:Tècniques: Fresc de grans dimensions.Fresc de grans dimensions. Tremp sobre pla i oli (d’influència flamenca).Tremp sobre pla i oli (d’influència flamenca).

Suports: Quadre de tela o mur. El llenç pren importància front a Suports: Quadre de tela o mur. El llenç pren importància front a paret i fusta.paret i fusta.

Característiques i principis generalsCaracterístiques i principis generals

Ordenació racional del món. S’elaboren lleis científiquesOrdenació racional del món. S’elaboren lleis científiques::

1.- Ús de la 1.- Ús de la perspectiva lineal:perspectiva lineal: Tres dimensions on només hi Tres dimensions on només hi ha dues. Consisteix en plasmar ha dues. Consisteix en plasmar línies de fuga línies de fuga que que convergeixen en un convergeixen en un únic punt de fugaúnic punt de fuga. Els objectes . Els objectes representats redueixen la seva dimensió, proporcionalment, representats redueixen la seva dimensió, proporcionalment, quan s’acosten al punt de fuga, donant sensació de profunditat. quan s’acosten al punt de fuga, donant sensació de profunditat. En 1416 Filippo Brunelleschi presenta la teoria de la En 1416 Filippo Brunelleschi presenta la teoria de la perspectiva geomètrica i linealperspectiva geomètrica i lineal, basada en la , basada en la piràmidepiràmide visualvisual i i en el en el punt de fuga. punt de fuga. L’arquitecte havia experimentat la seva L’arquitecte havia experimentat la seva teoria als seus edificis (teoria als seus edificis (Sant Llorenç i Santo Spirito de Sant Llorenç i Santo Spirito de FlorènciaFlorència). Representació del paisatge natural o arquitectures ). Representació del paisatge natural o arquitectures ideals, basades en la nova arquitectura i en les restes romanes. ideals, basades en la nova arquitectura i en les restes romanes. Les composicions són creïbles.Les composicions són creïbles.

2.- També s’utilitza la tècnica de la 2.- També s’utilitza la tècnica de la perspectiva aèria perspectiva aèria (el teòric (el teòric de la qual va ser Leon Battista Alberti). Els colors es difuminen de la qual va ser Leon Battista Alberti). Els colors es difuminen quan, teòricament, estan més llunyans.quan, teòricament, estan més llunyans.

Representació científica de l’espaiRepresentació científica de l’espai

Ordenació racional del món. S’elaboren lleis científiquesOrdenació racional del món. S’elaboren lleis científiques::

3.- Amb la 3.- Amb la llumllum aconsegueixen mostrar el aconsegueixen mostrar el volumvolum dels dels objectes. objectes. EEstudi de la llum, que envolta les figures, donant-li un studi de la llum, que envolta les figures, donant-li un volum que ocupa espai o crea la unitat ambiental. Predomini de volum que ocupa espai o crea la unitat ambiental. Predomini de la línia. Les figures es retallen sobre el fons i ocupen el lloc que la línia. Les figures es retallen sobre el fons i ocupen el lloc que els correspon dins el joc de la perspectiva lineal. Els colors es els correspon dins el joc de la perspectiva lineal. Els colors es supediten a aquest efecte de recreació de l’espai. A més de la supediten a aquest efecte de recreació de l’espai. A més de la visió frontal i del perfil pur, es domina l’escorç.visió frontal i del perfil pur, es domina l’escorç.

4.- S4.- S’apliquen sistemes de proporcions. El ’apliquen sistemes de proporcions. El cànoncànon, la mesura , la mesura perfecta del cos humà i la relació proporcional entre totes les perfecta del cos humà i la relació proporcional entre totes les seves parts, constitueix la preocupació fonamental de la seves parts, constitueix la preocupació fonamental de la tècnica artística del Renaixement. tècnica artística del Renaixement. Composicions racionals, Composicions racionals, matemàticament calculades i equilibrades. Esquemes de matemàticament calculades i equilibrades. Esquemes de composició elementals: circumferència, quadrat, triangle.composició elementals: circumferència, quadrat, triangle.

La major part dels pintors són de la Toscana o bé pinten a La major part dels pintors són de la Toscana o bé pinten a Florència.Florència.

Representació científica de l’espaiRepresentació científica de l’espai

Es produeix la recerca d’una nova ordenació racional del món, Es produeix la recerca d’una nova ordenació racional del món, amb l’home com a centre de l’univers i mesura de totes les amb l’home com a centre de l’univers i mesura de totes les coses.coses.

Interès per la figura humana que és naturalista i idealitzada: Interès per la figura humana que és naturalista i idealitzada:

Alguns pintors es decanten per la "poesia" estilitzada, Alguns pintors es decanten per la "poesia" estilitzada, cortesana i elegant del gòtic internacional (Fra Angelico, 1ª cortesana i elegant del gòtic internacional (Fra Angelico, 1ª ½ segle, junt a Filippo Lippi; i en la 2ª ½ del segle seran ½ segle, junt a Filippo Lippi; i en la 2ª ½ del segle seran Antonello de Messina i Domenico Ghirlandaio).Antonello de Messina i Domenico Ghirlandaio).

Altres per l’experimentació racional i matemàtica d’estricta Altres per l’experimentació racional i matemàtica d’estricta proporcionalitat (Masaccio, Paolo Uccello, Piero della proporcionalitat (Masaccio, Paolo Uccello, Piero della Francesca i Andrea Mantegna).Francesca i Andrea Mantegna).

I altres per la idealització neoplatònica de la bellesa (Sandro I altres per la idealització neoplatònica de la bellesa (Sandro Boticelli). Boticelli).

La figura humana és el centre de totes les seves composicions. La figura humana és el centre de totes les seves composicions. S’estudia l’anatomia, coneixent les funcions del cos i el procés S’estudia l’anatomia, coneixent les funcions del cos i el procés orgànic del moviment. Representació del nu.orgànic del moviment. Representació del nu.

Característiques i principis generalsCaracterístiques i principis generals

LA PINTURA DEL LA PINTURA DEL QUATTROCENTOQUATTROCENTO

1ª- Època de grans conquestes pictòriques: 1ª- Època de grans conquestes pictòriques: MASSACCIOMASSACCIO.. 2ª- Arrels del gòtic internacional o neoplatonisme: 2ª- Arrels del gòtic internacional o neoplatonisme: FRA ANGELICO, FRA ANGELICO,

BOTTICELLI.BOTTICELLI.

• Es poden seguir dues tendències :

- Es desenvolupà 1r en FLORÈNCIA, irradiant posteriorment a Venècia, ROMA, Pàdua, Ferrara…

PINTORS DE FLORÈNCIA I DE PINTORS DE FLORÈNCIA I DE LA TOSCANA, EN GENERALLA TOSCANA, EN GENERAL

LA PINTURA DEL LA PINTURA DEL QUATTROCENTOQUATTROCENTO Fra AngFra Angeelicolico

L’AnunciacióL’Anunciació Duc d’Urbino, Frederic de MontefeltroDuc d’Urbino, Frederic de Montefeltro(Piero della Francesca)(Piero della Francesca)

- Mestre de la transició.- De temperament tranquil.- Pintura essencialment religiosa.

Fra AngFra Angeelicolico

Fra Angelico (Fra Angelico (1400-14551400-1455, influència , influència gòtica)gòtica) Va néixer a Toscana, pintant Va néixer a Toscana, pintant

sobretot al sobretot al Convent de Sant Marc Convent de Sant Marc dede FlorènciaFlorència. També va pintar a . També va pintar a Orvieto i a RomaOrvieto i a Roma..

Tot i ser un home molt espiritual Tot i ser un home molt espiritual està influït pels corrents humanistes està influït pels corrents humanistes (estudi de la llum i dels volums, (estudi de la llum i dels volums, observació de la natura…).observació de la natura…).

El seu estil és el resultat de la seva El seu estil és el resultat de la seva formació miniaturista, i de la formació miniaturista, i de la influència de Lorenzo Ghiberti influència de Lorenzo Ghiberti (abundància de daurats, línies (abundància de daurats, línies corbes). corbes).

És un estil dominat pel dibuix i pels És un estil dominat pel dibuix i pels colors roses, blaus cels i daurats de colors roses, blaus cels i daurats de tradició encara gòtica.tradició encara gòtica.

Fra Angelico per Luca Signoreli, en el fresc La Predicació de l’Anticrist

Fra AngelicoFra AngelicoL’AnunciacióL’Anunciació

És el seu tema més repetit. Aquí És el seu tema més repetit. Aquí veim les versions deveim les versions de Cortona Cortona i del i del

Convent de Sant Marc de Convent de Sant Marc de Florència.Florència.

ANUNCIACIONSANUNCIACIONS Actitud espiritual de la Mare de Déu.Actitud espiritual de la Mare de Déu. Colors daurats i exuberància decorativa.Colors daurats i exuberància decorativa. Tradició gòtica.Tradició gòtica.

Anunciació de Cortona

FITXA 69Títol: L’Anunciació

Museu: Prado

Autor: Fra Angelico

Tècnica: Tremp sobre taula

Mides:1’94m x 1’94m.

Estil: Renaixement italià. Quattrocento

Tema: Religiós. Anunciació del naixement de Jesús, amb unes formes i colors suavíssims.

PinturaPintura Fra AngFra Angeelicolico

L’AnunciacióL’Anunciació

- Pintor per excel·lència de la Verge amb el Nin.

- Verges suaus i d’expressió dolça.

- De vegades, fons daurats bizantins, i figures estilitzades i espiritualitzades, que plasmen l’emoció del moment.

- Àngel respectuós amb la verge, que amb els braços fermats i sense temor, accepta els designis de Déu.

Fra AngelicoFra Angelico L’Anunciació al L’Anunciació al Museu del PradoMuseu del Prado

- - Presenta els personatges esvelts, delicats i Presenta els personatges esvelts, delicats i elegants, caps allargats, nas recte i celles altes, elegants, caps allargats, nas recte i celles altes,

amb vestits llargs, que cauen amb gràcia i amb vestits llargs, que cauen amb gràcia i senzillesasenzillesa..

L’escena està emmarcada en L’escena està emmarcada en un pòrtic inspirat en un pòrtic inspirat en l’arquitectura de Brunelleschi.l’arquitectura de Brunelleschi.

Es preocupa per representar la Es preocupa per representar la perspectiva i la profunditat, perspectiva i la profunditat, accentuada per l’habitació accentuada per l’habitació il·luminada que es veu entre il·luminada que es veu entre l’àngel i la Verge.l’àngel i la Verge.

Presenta, al mateix temps, Presenta, al mateix temps, l’expulsió del paradís d’Adam i l’expulsió del paradís d’Adam i Eva.Eva.

PinturaPintura Fra AngFra Angeelicolico

L’AnunciacióL’Anunciació- És un místic que pinta visions celestials.

- Gòtic: importància que dóna a l’or; estilització i disposició curvilínia de les figures; sentit poètic dels seus gestos cortesans, encara que es tracte de pintures religioses; tons suaus; sentit de volum no rotund, no guarda relació amb l’espai, és com si el volum fos eteri i els cossos flotessin en l’aire; preferència pel tema de gaudiment que els temes tràgics i quan els representa, ho fa en sentit místic.

Fra Angelico (Fra Angelico (1387?-1455)1387?-1455)Anunciació al PradoAnunciació al Prado

Si l'atmosfera

devocional, els daurats i la gesticulació de les figures recorden el Gòtic, l'arquitectura i la perspectiva són trets renaixentistes.

Però encara que coneix, perfectament, el nou llenguatge renaixentista, renuncia a ell, perquè introdueix algunes arquitectures tractades amb perspectiva lineal, però encara no del tot clàssiques (transició).

Fra Angelico (Fra Angelico (1387?-14551387?-1455, influència , influència gòtica)gòtica)

Fort component espiritual.Fort component espiritual. Elements de la tradició medieval:Elements de la tradició medieval:

Fons daurats.Fons daurats. Actitud mística dels personatges (pintura intimista i Actitud mística dels personatges (pintura intimista i

ingènua, carregada de simbolisme).ingènua, carregada de simbolisme). Estilització de les figures.Estilització de les figures. Exemple: Les seves Exemple: Les seves Anunciacions.Anunciacions.

Però les seves arquitectures denoten cert domini de Però les seves arquitectures denoten cert domini de la perspectiva i preocupació per la llum la perspectiva i preocupació per la llum (renaixentista).(renaixentista).

Poc a poc, s'anirà desprenent d’aquestes implicacions Poc a poc, s'anirà desprenent d’aquestes implicacions gòtiques: gòtiques: Frescos Frescos Llegendes de sant Esteve i sant LlorençLlegendes de sant Esteve i sant Llorenç

(1447-1447) per a la Capella Niccolina (Nicolau V) (1447-1447) per a la Capella Niccolina (Nicolau V) al Vaticà de Roma.al Vaticà de Roma.

Renuncia al decorativisme i posa èmfasi en el Renuncia al decorativisme i posa èmfasi en el sentit narratiu de les escenes.sentit narratiu de les escenes.

Fra AngelicoFra AngelicoCoronació de la Verge Coronació de la Verge

(1430-1435)(1430-1435). . Museu del LouvreMuseu del Louvre

Pinta temes Pinta temes marians, dins marians, dins un ambient un ambient d’espiritualitat d’espiritualitat heretada de la heretada de la tradició sienesa tradició sienesa del del trecento, trecento, més elegant més elegant que la que la florentina.florentina.

Fra AngelicoFra AngelicoDues obres del Dues obres del Convent de SantConvent de Sant Marc de Marc de

FlorènciaFlorència

- - Sant Pere Màrtir ordena silenci Sant Pere Màrtir ordena silenci (fresc). (fresc). - I - I El Davallament El Davallament (pintura al tremp).(pintura al tremp).

Evolució de l’estil i utilització de la perspectiva.Evolució de l’estil i utilització de la perspectiva.

Fra AngelicoFra Angelico

Sant Sant Diumenge Diumenge adorant el adorant el

crucifixcrucifix

Fra AngelicoFra Angelico

TransfiguracióTransfiguració

PinturaPintura MasaccioMasaccio (Tommaso di (Tommaso di

ser Giovanni di Mone ser Giovanni di Mone Cassei Masaccio).Cassei Masaccio).

La TrinitatLa Trinitat Adam i Eva expulsats Adam i Eva expulsats

del Paradísdel Paradís

MASACCIO (MASACCIO (1401-1428) 1401-1428) tendència tendència científicacientífica

Nom Nom Tommaso di ser Giovanni di Mone Cassei MasaccioTommaso di ser Giovanni di Mone Cassei Masaccio..

Renuncia a l’elegància de l’art gòtic internacional i es Renuncia a l’elegància de l’art gòtic internacional i es proposa recuperar els valors de l’art clàssic, concentrantproposa recuperar els valors de l’art clàssic, concentrantl’atenció en el volum de les figures, que dota d’unl’atenció en el volum de les figures, que dota d’untractament escultòric. Els models a seguir foren, necessàriament, tractament escultòric. Els models a seguir foren, necessàriament, les escultures, perquè les pintures de Pompeia no es descobriren les escultures, perquè les pintures de Pompeia no es descobriren fins el segle XVIII. fins el segle XVIII.

Sàvia utilització de la perspectiva. Rep influències de Sàvia utilització de la perspectiva. Rep influències de Brunelleschi i Brunelleschi i Donatello, introduint la perspectiva en les seves composiciones, i Donatello, introduint la perspectiva en les seves composiciones, i inaugurant la pintura moderna.inaugurant la pintura moderna.

Les seves figures són poderoses, a l'estil de les de Giotto, però Les seves figures són poderoses, a l'estil de les de Giotto, però introduïdes en ambients paisatgístics o arquitectònics. Influència introduïdes en ambients paisatgístics o arquitectònics. Influència de Giotto en: monumentalitat dels personatges; absència d’allò de Giotto en: monumentalitat dels personatges; absència d’allò anegdòtic; ordre compositiu; i expressivitat dels rostres.anegdòtic; ordre compositiu; i expressivitat dels rostres.

Masaccio (1401-1428), mor als 27 Masaccio (1401-1428), mor als 27 anysanys

Considerat el pare del Quattrocento, l’iniciador del Considerat el pare del Quattrocento, l’iniciador del Renaixement. Renaixement.

Frescos de la Capella Brancacci de Frescos de la Capella Brancacci de Santa Maria del Carmine de Florència. Santa Maria del Carmine de Florència.

El Tribut de la moneda (El Tribut de la moneda (fitxa 70fitxa 70).).

Masaccio. Capella Brancacci. Florència (1424-1427)

- Són el primer gran cicle de pintura mural del Renaixement. Les escenes es distribueixen i ordenen en registres superposats, semblen quadres traslladats al semblen quadres traslladats al mur emmarcats per pilars clàssics amb capitells corintis.mur emmarcats per pilars clàssics amb capitells corintis.

MASACCIOMASACCIO

Frescos de la Capella Brancacci Frescos de la Capella Brancacci de de Santa Maria del Carmine de Santa Maria del Carmine de FlorènciaFlorència (1424-1427) (1424-1427)

Capilla Brancacci.Capilla Brancacci. MASACCIO ( MASACCIO (1401-1428) 1401-1428) tendència científicatendència científica

La capella Brancacci està dedicada a Santa Maria delLa capella Brancacci està dedicada a Santa Maria delPopolo.Popolo.

Era propietat de la família Brancacci des de 1366. FeliceEra propietat de la família Brancacci des de 1366. FeliceBrancacci, destacat comerciant de Florència i ambaixadorBrancacci, destacat comerciant de Florència i ambaixadorflorentí en El Caire, va encarregar a Masaccio i Masolinoflorentí en El Caire, va encarregar a Masaccio i Masolinola decoració de la capella amb una sèrie de frescs la decoració de la capella amb una sèrie de frescs dedicats a sant Pere.dedicats a sant Pere.

El comitent va elegir el tema, perquè sant Pere era el El comitent va elegir el tema, perquè sant Pere era el patró dels mariners i els comerciants del mar. patró dels mariners i els comerciants del mar. El comerciant apareix en El tribut, a la dreta del grupEl comerciant apareix en El tribut, a la dreta del grupcentral, retratat. central, retratat.

Masaccio no va poder acabar els frescs, perquè va morir, i no Masaccio no va poder acabar els frescs, perquè va morir, i no serien finalitzats fins 1481, donat que el comitent fou desterrat serien finalitzats fins 1481, donat que el comitent fou desterrat pels Mèdici.pels Mèdici.

Un incendi va destruir parcialment els frescos en 1796, entre els Un incendi va destruir parcialment els frescos en 1796, entre els conservats, El Tribut de la moneda es atribuït a Masaccio.conservats, El Tribut de la moneda es atribuït a Masaccio.

Frescos de la Frescos de la CAPELLA CAPELLA BRANCACCIBRANCACCI de l’església de l’església de Santa de Santa Maria del Maria del Carmine a Carmine a Florència Florència (1424-1427)(1424-1427)

Harmonia, Harmonia, equilibri, equilibri, mímesi de la mímesi de la natura i natura i solemnitat.solemnitat.

MASACCIOMASACCIO

Frescos de la Capella Frescos de la Capella Brancacci de Brancacci de

Santa Maria del Carmine de Santa Maria del Carmine de Florència, lateral esquerre Florència, lateral esquerre

(1424-1427) (1424-1427) El Tribut de la monedaEl Tribut de la moneda

Adam i Eva Adam i Eva expulsats expulsats del Paradísdel Paradís

La resurrecció del fill de Teòfil i sant Pere en la càtedra.

FITXA 70. Títol: Tribut de la moneda (1426-27).

Localització: A la capella del Carmine de Florència.

Autor: Masaccio.

Mides: 2’53 x 5’99 m

Estil: Renaixement Quattrocento.

Tema: Arribada de Jesús i el seu seguici a Cafarnaüm

on s’exigeix el portatge (tribut imperial). Tres temps distints s’unifiquen en una unitat espacial.

EL TRIBUT DE LA MONEDAEL TRIBUT DE LA MONEDA

- Es representen tres escenes, com es feia en l’època medieval.-La central és la principal, és el moment de la pregunta: Cal pagar tributs al Cèsar?- Jesús respondrà: Quin rostre hi ha a la moneda?- ”Donar al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu”.

EL TRIBUT DE LA MONEDAEL TRIBUT DE LA MONEDA

CAP. BRANCACCI, CAP. BRANCACCI, STA M' DEL STA M' DEL CARMINECARMINE

- Jesús i Pere ens indiquen cap a la dreta, on Pere treu la moneda d’un peix. A la dreta, Pere li dóna la moneda al soldat.

- No es destaca el miracle, sinó que se’ns intenta transmetre la idea de grup compacte, la unitat entre Jesús i els apòstols.

- Sembla que pinte figures nues vestides, perquè semblen tenir pes, volum i un serena majestuositat en els gestos i en les expressions perfectament individualitzades.

- L’escena del grup està molt ben il·luminada.

Detall El Tribut: El comitent

Masaccio: Masaccio: Tribut de la monedaTribut de la moneda- Representa un fet miraculós que té com a - Representa un fet miraculós que té com a protagonista a Crist, i sant Pere no fa més que protagonista a Crist, i sant Pere no fa més que obeir. obeir.

- Masaccio no cerca la successió d’escenes, sinó Masaccio no cerca la successió d’escenes, sinó la simultaneïtat, porquè tots els fets narrats la simultaneïtat, porquè tots els fets narrats depenen del gest imperatiu de Crist.depenen del gest imperatiu de Crist.

- Darrere la narració evangèlica, s’exalta - Darrere la narració evangèlica, s’exalta l’obedència a les lleis i al poder establert, ja que l’obedència a les lleis i al poder establert, ja que la família Brancacci havia aconseguit la la família Brancacci havia aconseguit la concessió del cobrament dels nous impostos en concessió del cobrament dels nous impostos en Florència. Florència.

Detall El Tribut: Pere treu la moneda de la gola del peix

Detall El Tribut: Pere treu la

moneda de la gola del peix

Detall El Tribut: Pere paga el

Tribut al recaptador

Detall El Tribut: Crist

Detall dels rostres

EL TRIBUT DE LA MONEDAEL TRIBUT DE LA MONEDA

El redol humà està envoltat per un arc de turons nus, amb uns El redol humà està envoltat per un arc de turons nus, amb uns pocs arbres morts que marquen perdudes direccions de perspectiva. pocs arbres morts que marquen perdudes direccions de perspectiva. Tan sols la porta de la ciutat presenta un volum definit, i el seu arc Tan sols la porta de la ciutat presenta un volum definit, i el seu arc es relaciona amb sant Pere, perquè tan sols a sant Pere, com a cap es relaciona amb sant Pere, perquè tan sols a sant Pere, com a cap de l’església, li correspon tractar amb el món.de l’església, li correspon tractar amb el món.

El paisatge és àrid, sense llum ni colors. Tota la llum es concentra El paisatge és àrid, sense llum ni colors. Tota la llum es concentra sobre les figures, cosa que els dóna força comparant-les amb l’espai sobre les figures, cosa que els dóna força comparant-les amb l’espai buit.buit.

Utilitza colors càlids, en primer pla, i freds en el paisatge del fons, al Utilitza colors càlids, en primer pla, i freds en el paisatge del fons, al mateix temps que les formes del fons es desdibuixen paral·lelament mateix temps que les formes del fons es desdibuixen paral·lelament a la disminució de l’escala de las figures, i al joc innovador dels a la disminució de l’escala de las figures, i al joc innovador dels escorços, com la figura d’espatlles del recaudador d’impostos. escorços, com la figura d’espatlles del recaudador d’impostos.

Amb tots aquests elements configura l’espai, i també amb el Amb tots aquests elements configura l’espai, i també amb el tractament de la llum que incideix sobre les figures destacant la seva tractament de la llum que incideix sobre les figures destacant la seva monumentalitat clàssica. Les figures estan representades com monumentalitat clàssica. Les figures estan representades com autèntiques‚ escultures clàssiques. Els personatges de Masaccio són autèntiques‚ escultures clàssiques. Els personatges de Masaccio són homes reals. homes reals.

MasaccioMasaccioEl tribut de la monedaEl tribut de la moneda

- En les seves obres domina la massa i el - En les seves obres domina la massa i el volum. volum. - La llum és la que marca els contorns. - La llum és la que marca els contorns. - Dibuixa les línies fonamentals, deixant de - Dibuixa les línies fonamentals, deixant de banda els detalls. banda els detalls. - Hereta de Giotto el sentit de la - Hereta de Giotto el sentit de la monumentalitat i del dramatisme.monumentalitat i del dramatisme.

Detall El Tribut: Pere treu la moneda de la boca del peix

Detall El Tribut: Pere paga el Tribut

L’EXPULSIÓ DEL L’EXPULSIÓ DEL PARADÍS PARADÍS

(ADAM I EVA)(ADAM I EVA)

Capella Brancacci en Capella Brancacci en Santa Maria del Santa Maria del

CarmineCarmine

• Florència

- Destaca pel dramatisme i els diferents tons de llums, entre el cel i la terra; bon estudi de la il·luminació.

MasaccioMasaccioExpulsió d’Adam i Eva del Paradís (abans i Expulsió d’Adam i Eva del Paradís (abans i

després de la restauració). després de la restauració). Capella Capella BrancacciBrancacci. . Església del Carmine de Església del Carmine de

FlorènciaFlorència..

- Es basa clarament en models de l’escultura clàssica: Eva es cobreix les mans de la mateixa forma que les Venus púdiques romanes.

- El fet que Masolino pintés la mateixa escena, a la capella, permet veure la diferència entre els dos pintors.

L’EXPULSIÓ L’EXPULSIÓ DEL DEL

PARADÍS PARADÍS (ADAM I (ADAM I

EVA)EVA)

Capella Brancacci en Capella Brancacci en Santa Maria del Santa Maria del

CarmineCarmine

•Florència

Títol:Trinitat (1426-28). Localització: Santa Maria Novella (Florència)Autor: MasaccioEstil: Renaixement QuattrocentoTècnica: FrescMides: 6’67 x 3’17 mTema: La Trinitat amb la Mare de Déu i Sant Joan, al peu de la creu, i els donants en primer pla. Representació de la perspectiva lineal mitjançant l’ús de l’arquitectura.

SANTÍSSIMA TRINITAT

Concebuda per ser contemplada frontalment:Concebuda per ser contemplada frontalment:

• Primer terme: altar sostingut per un parell de Primer terme: altar sostingut per un parell de columnes amb un sarcòfag a sota, damunt del columnes amb un sarcòfag a sota, damunt del qual hi ha un esquelet i una inscripció en italià: qual hi ha un esquelet i una inscripció en italià: “Jo vaig ser allò que ets ara, i tu esdevindrà el “Jo vaig ser allò que ets ara, i tu esdevindrà el que jo soc”. que jo soc”.

• Segon pla més elevat: damunt un glaó, els Segon pla més elevat: damunt un glaó, els donants agenollats en posició orant.donants agenollats en posició orant.

• Tercer pla: estructura arquitectònica que Tercer pla: estructura arquitectònica que dóna accés a la capella, dues pilastres corínties dóna accés a la capella, dues pilastres corínties aguanten un entaulament i emmarquen un arc aguanten un entaulament i emmarquen un arc de mig punt sobre columnes jòniques amb de mig punt sobre columnes jòniques amb resalt de color vermells (arquitectura de resalt de color vermells (arquitectura de Brunelleschi).Brunelleschi).

• Masaccio va tenir en compte el punt de vista Masaccio va tenir en compte el punt de vista de l’espectador, situant la seva visió per de l’espectador, situant la seva visió per damunt l’altar del 1r pla: l’esquelet es veu des damunt l’altar del 1r pla: l’esquelet es veu des de dalt i les figures de la Trinitat des de baix, de dalt i les figures de la Trinitat des de baix, com en un contrapicat cinematogràfic, que com en un contrapicat cinematogràfic, que confereix solemnitat a la representació.confereix solemnitat a la representació.

MasaccioMasaccioLa TrinitatLa Trinitat de de Santa Maria NovellaSanta Maria Novella

- - Detall de la volta de cassetons (que dóna sensació de Detall de la volta de cassetons (que dóna sensació de profunditat, és com si la capella estès oberta en el mur).profunditat, és com si la capella estès oberta en el mur).

- És una Deesis amb Déu pare i l’Esperit Sant (colom - És una Deesis amb Déu pare i l’Esperit Sant (colom blanc) i els quatre personatges al peu de la creu (La blanc) i els quatre personatges al peu de la creu (La

Verge, Sant Joan el Baptista, i els dos donants).Verge, Sant Joan el Baptista, i els dos donants).

Fresc de la TRINITAT de Fresc de la TRINITAT de l’església de Santa Maria l’església de Santa Maria

Novella de Florència (1426-Novella de Florència (1426-1428)1428)

Introdueix una nova forma de Introdueix una nova forma de representació espacial, desenvolupada a representació espacial, desenvolupada a partir de la disposició de l’arquitectura.partir de la disposició de l’arquitectura.

Esquema de la profunditat espacial representada en La Trinitat

Masaccio. Trinitat. 1426-1428. Santa Maria Novella. Florència

- El fresc simula una capella funerària. El El tema evoca la idea del tema evoca la idea del triomf sobre la mort, triomf sobre la mort, situada en la part situada en la part inferior, i l’accés a inferior, i l’accés a l’estat de gràcia.l’estat de gràcia.

- Planteja el punt de fuga a l’altura de l’espectador, i d’uns elements arquitectònics que pren de Brunelleschi.

- El fresc representa - El fresc representa la Trinitat, el símbol la Trinitat, el símbol de la qual és el de la qual és el triangle, així la triangle, així la composició queda composició queda rigorosament rigorosament inscrita en el inscrita en el triangle.triangle.

- Composició basada Composició basada en cercles, triangle i en cercles, triangle i balança, totalment balança, totalment equilibrada. equilibrada.

- Predomini de la Predomini de la línia.línia.

LA SANTÍSSIMA LA SANTÍSSIMA TRINITATTRINITAT

Detalls de la Verge i Sant Joan

MasaccioMasaccio La Trinitat.La Trinitat. Pintura mural al fresc de Pintura mural al fresc de Santa Maria NovellaSanta Maria Novella ( (FlorènciaFlorència).).

Les figures són contundents, Les figures són contundents, ocupen un espai real volumètric.ocupen un espai real volumètric.

Du a terme un efecte visual, un Du a terme un efecte visual, un engany: al representar els engany: al representar els donants de mig cos, donen la donants de mig cos, donen la impressió que són figures reals. impressió que són figures reals. Representa els donants a la Representa els donants a la mateixa escala que els mateixa escala que els personatges sagrats.personatges sagrats.

En ubicar la Passió en un fons En ubicar la Passió en un fons arquitectònic i no daurat o un arquitectònic i no daurat o un paisatge irreal, estableix un pont paisatge irreal, estableix un pont entre la fe i la raó humana. És a entre la fe i la raó humana. És a dir, aplica la matemàtica, la dir, aplica la matemàtica, la ciència més exacta, reflex de la ciència més exacta, reflex de la llum divina sobre la Terra. llum divina sobre la Terra.

LA SANTÍSSIMA TRINITAT

- Destaca la perspectiva geomètrica, la Destaca la perspectiva geomètrica, la piràmide visual i l’emmarcament piràmide visual i l’emmarcament arquitectònic amb elements clàssics.arquitectònic amb elements clàssics.

- L’esquelet o calavera personifica - L’esquelet o calavera personifica Adam, el primer pecador, la mort de Adam, el primer pecador, la mort de Crist redimirà la gràcia perduda arran Crist redimirà la gràcia perduda arran del pecat original.del pecat original.

L’estil de Masaccio va influir en pintors comL’estil de Masaccio va influir en pintors com

ANDREA DEL CASTAGNOANDREA DEL CASTAGNO

artista de certa rudesa expressiva. artista de certa rudesa expressiva.

Darrer Sopar Darrer Sopar (Florència).(Florència). Refector de Santa Apol·lònia Refector de Santa Apol·lònia

(Florència).(Florència).

Andrea del CastagnoAndrea del Castagno

- Retrat de Farinata degli- Retrat de Farinata degli Uberti Uberti i de i de Pipo SpanoPipo Spano de la de la Galeria Galeria d’Homes id’Homes i Dones cèlebresDones cèlebres de la Vil·la Pandolfini de la Vil·la Pandolfini (Legnaia(Legnaia), avui al ), avui al Museu dels Uffizzi de FlorènciaMuseu dels Uffizzi de Florència..

Paolo Uccello (1397-1475)Paolo Uccello (1397-1475) Comença de decorador, en Florència, Comença de decorador, en Florència,

ajudant Lorenzo Ghiberti en les portes ajudant Lorenzo Ghiberti en les portes del Baptisteri de Florència. del Baptisteri de Florència.

Després d’una estança en Venècia, Després d’una estança en Venècia, torna a la seva pàtria (1430) i torna a la seva pàtria (1430) i comença les investigacions sobre la comença les investigacions sobre la perspectiva.perspectiva.

Entén la representació tridimensional Entén la representació tridimensional de l’espai com un escenari, com un de l’espai com un escenari, com un espai fingit, on es desenvolupa l’acció. espai fingit, on es desenvolupa l’acció.

Cosa per la qual va recórrer al teatre Cosa per la qual va recórrer al teatre com a font d’inspiració d’algunes de com a font d’inspiració d’algunes de les seves obres.les seves obres.

Li agrada representar batalles com la Li agrada representar batalles com la

Batalla de San Romano (Batalla de San Romano (National National GalleryGallery de Londresde Londres), ), on construeix on construeix l’espail’espai a través de línies verticals, a través de línies verticals, horitzontals i diagonals. horitzontals i diagonals. Geometrizació de les figures, a les Geometrizació de les figures, a les que la llum dóna volum‚ recurs que la llum dóna volum‚ recurs lluminós que articula l’espai.lluminós que articula l’espai.

Paolo Uccello (1397-1475)Paolo Uccello (1397-1475)Batalla de San Romano Batalla de San Romano

National Gallery de LondresNational Gallery de Londres

Paolo UccelloPaolo UccelloBatalla de San RomanoBatalla de San Romano

Versió del Museu dels Uffizzi de FlorènciaVersió del Museu dels Uffizzi de Florència

L’autor sacrifica l’autenticitat de la representació en benefici de la L’autor sacrifica l’autenticitat de la representació en benefici de la perspectiva: els cavalls i els guerrers tenen caràcter de faula mítica, perspectiva: els cavalls i els guerrers tenen caràcter de faula mítica, donat que cerca formes variades, violentes i forçades de representar donat que cerca formes variades, violentes i forçades de representar

els cavalls.els cavalls.

Paolo Uccello (1397-1475)Paolo Uccello (1397-1475)Batalla de San RomanoBatalla de San Romano

Versió del Museu dels Uffizzi de FlorènciaVersió del Museu dels Uffizzi de Florència

Paolo UccelloPaolo UccelloBatalla de San RomanoBatalla de San Romano

La versió del Museu del Louvre de ParísLa versió del Museu del Louvre de París

Els personatges no actuen seguint un fil argumental, sinó que Els personatges no actuen seguint un fil argumental, sinó que són un element més de la seva peculiar manera d’articular són un element més de la seva peculiar manera d’articular

l’espai.l’espai.

Paolo Uccello (1397-1475)Paolo Uccello (1397-1475)Batalla de San RomanoBatalla de San Romano

La versió del Museu del Louvre de ParísLa versió del Museu del Louvre de París

Les batalles de San RomanoLes batalles de San Romano Són tres taules, pintades en 1456 i que representen Són tres taules, pintades en 1456 i que representen

tres episodis de les lluites entre Florència i Siena. La tres episodis de les lluites entre Florència i Siena. La representació de la BATALLA DE SAN ROMANO s’entén representació de la BATALLA DE SAN ROMANO s’entén com si fos la representació teatral d’un torneig. com si fos la representació teatral d’un torneig.

El terra de les batalles sembla el cadafal d’un escenari. El terra de les batalles sembla el cadafal d’un escenari.

El fons del paisatge s’ha valorat de conservador, El fons del paisatge s’ha valorat de conservador, perquè mostra una visió de la natura segons la forma perquè mostra una visió de la natura segons la forma d’un pla perpendicular al terra. d’un pla perpendicular al terra.

El guerrers de la part dreta no estan ben resolts. El guerrers de la part dreta no estan ben resolts. Existeix una descompensació entre el fons pla del Existeix una descompensació entre el fons pla del paisatge i la idea de profunditat, que marca l’entrada paisatge i la idea de profunditat, que marca l’entrada en escena d’aquest grup. Cosa que no es deu a la en escena d’aquest grup. Cosa que no es deu a la incapacitat del pintor per a resoldre un problema de incapacitat del pintor per a resoldre un problema de representació espacial, sinó al caràcter marcadament representació espacial, sinó al caràcter marcadament teatral de la composició. No es tracta de la teatral de la composició. No es tracta de la representació literal d’un tema teatral, sinó de representació literal d’un tema teatral, sinó de l’escenificació pictòrica d’un tema històric i l’escenificació pictòrica d’un tema històric i commemoratiu.commemoratiu.

Paolo UccelloPaolo UccelloMonument a Giovanni Acuto (1436)Monument a Giovanni Acuto (1436)

Pintura mural de Pintura mural de Santa Maria dei FioriSanta Maria dei Fiori (Duomo) (Duomo) de de FlorènciaFlorència..

Visió pictòrica d’una Visió pictòrica d’una construcció escultòrica. construcció escultòrica.

Utilitza els coneixements Utilitza els coneixements geomètrics de l’època per a geomètrics de l’època per a investigar l’espai plàstic.investigar l’espai plàstic.

Sembla que només Sembla que només l’interessa la perspectiva i l’interessa la perspectiva i no la realitat, ni no la realitat, ni l’expressivitat del l’expressivitat del personatge.personatge.

Fra Filippo LippiFra Filippo Lippi (1406-1469)(1406-1469) Deixeble de Masaccio i mestre de Botticelli. Artista de delicat Deixeble de Masaccio i mestre de Botticelli. Artista de delicat

estil. estil.

La Verge amb el Nin i àngels (1440)La Verge amb el Nin i àngels (1440)Museu dels Uffizi de Florència.Museu dels Uffizi de Florència.

- Verges més humanitzades que Fra Angelico.

Mare de Déu i l’infant

Filippo Lippi

(1406-1469)

Graciosa composició: Nins de rostres expressius eleven el nin a l’altura de la mare.

Fra Filippo LippiFra Filippo LippiVerge amb l’Infant (Verge amb l’Infant (Galeria PittiGaleria Pitti))La Verge adorant al Nin (La Verge adorant al Nin (Berlín,Berlín,

GemäldegalerieGemäldegalerie))

D’aquest tema fa vàries versions. El paisatge no és molt natural, D’aquest tema fa vàries versions. El paisatge no és molt natural, però crea marc paisagístic, que dóna profunditat.però crea marc paisagístic, que dóna profunditat.

L’escultor L’escultor Andrea del VerrocchioAndrea del Verrocchio (1435-1488) (1435-1488) també va tenir fama com a pintor (millor escultor que pintor). Del seu també va tenir fama com a pintor (millor escultor que pintor). Del seu

taller sortiren Perugino i Leonardo.taller sortiren Perugino i Leonardo.

Baptisme de Crist (Baptisme de Crist (Uffizi de Uffizi de FlorènciaFlorència).).

Jesús i Joan: prima la línia al Jesús i Joan: prima la línia al color i la llum.color i la llum.

En els nins, la línia casi no En els nins, la línia casi no es nota. Hi ha un bon estudi es nota. Hi ha un bon estudi de perspectiva geomètrica, de perspectiva geomètrica, piràmide visual i perspectiva piràmide visual i perspectiva aèria, al fons del paisatge. aèria, al fons del paisatge. L’àngel ros i el paisatge de L’àngel ros i el paisatge de l’esquerra són obra de l’esquerra són obra de Leonardo da Vinci, quan era Leonardo da Vinci, quan era deixeble de Verrocchio.deixeble de Verrocchio.

Benozzo Gozzoli (1420 -1497) Benozzo Gozzoli (1420 -1497) Seguici dels Reis MagsSeguici dels Reis Mags

Frescos del Frescos del Palau Medici-Riccardi Palau Medici-Riccardi (Florència)(Florència)

Benozzo GozzoliBenozzo GozzoliSeguici dels Reis MagsSeguici dels Reis Mags

Magnífic retrat col·lectiu de la burgesia florentina Magnífic retrat col·lectiu de la burgesia florentina de l’època, especialment de la de l’època, especialment de la família Mèdicifamília Mèdici..

Benozzo GozzoliBenozzo GozzoliSeguici del Reis MagsSeguici del Reis Mags

Segismundo Malatesta i Gian Galeazzo Sforza (governants i Segismundo Malatesta i Gian Galeazzo Sforza (governants i mecenes de Rímini i Milà, respectivament).- Autoretrat del mecenes de Rímini i Milà, respectivament).- Autoretrat del

pintor Gozzoli.pintor Gozzoli.

Bennozo GozzoliBennozo GozzoliCavalcada dels reis MagsCavalcada dels reis MagsPalau Medici-RiccardiPalau Medici-Riccardi

Llorenç de Mèdici.Llorenç de Mèdici.

Domènico VenezianoDomènico Veneziano (¿ vers 1400- (¿ vers 1400-1461) 1461)

Sant Joan evangelista en el desertSant Joan evangelista en el desert National Gallery de WashingtonNational Gallery de Washington

Piero della FrancescaPiero della Francesca (1415-1492)(1415-1492)

Va néixer a una petita localitat d’Umbria (Borgo San Va néixer a una petita localitat d’Umbria (Borgo San Sepolcro) i, després d’una petita estada a Florència, Sepolcro) i, després d’una petita estada a Florència, hi tornaria a la ciutat natal, d’on no sortiria més que perhi tornaria a la ciutat natal, d’on no sortiria més que perfer obres en altres ciutats, per exemple, per a la cortfer obres en altres ciutats, per exemple, per a la cortdels ducs d’Urbino (la família Montefeltro).dels ducs d’Urbino (la família Montefeltro).

Possiblement ésPossiblement és un dels un dels millor millorss pintor del Quattrocento, per la pintor del Quattrocento, per la perfecció matemàtica de les seves formes, per la serenitat de la perfecció matemàtica de les seves formes, per la serenitat de la seva obra, incrementada per l’ús de colors suaus i pàlids .seva obra, incrementada per l’ús de colors suaus i pàlids .

Es forma en Florència, on aprèn a reproduir la realitat i l’espai, el Es forma en Florència, on aprèn a reproduir la realitat i l’espai, el moviment i la claritat en la composició. moviment i la claritat en la composició.

Aplica sistemàticament la perspectiva lineal a les seves obres. Va Aplica sistemàticament la perspectiva lineal a les seves obres. Va ser influït per Brunelleschi, del que pren la perspectiva; per ser influït per Brunelleschi, del que pren la perspectiva; per Masaccio del que aprèn la representació volumètrica de les Masaccio del que aprèn la representació volumètrica de les figures; i el naturalisme de Donatello. Intenta realitzar una síntesi figures; i el naturalisme de Donatello. Intenta realitzar una síntesi de totes les influències. També rebrà una gran influència de la de totes les influències. També rebrà una gran influència de la pintura flamenca, de Roger van der Weyden, a partir de les seves pintura flamenca, de Roger van der Weyden, a partir de les seves obres, que veurà a Ferrara, on va treballar l’autor flamenc. obres, que veurà a Ferrara, on va treballar l’autor flamenc. Influència que es nota, sobretot, en el paisatge del díptic d’Urbino.Influència que es nota, sobretot, en el paisatge del díptic d’Urbino.

És una de les primeres obres.És una de les primeres obres.

Realitzada al tremp a l'ou Realitzada al tremp a l'ou sobre taula (167 cm d'alt x sobre taula (167 cm d'alt x 116 cm d'ample). 116 cm d'ample). Actualment, en la Actualment, en la National National Gallery de LondresGallery de Londres..

Representa el moment en Representa el moment en què Crist és batejat per Sant què Crist és batejat per Sant Joan Baptista. El cos del Crist Joan Baptista. El cos del Crist se situa entre els tres àngels se situa entre els tres àngels i Sant Joan.i Sant Joan.

Davall de Crist corren les Davall de Crist corren les aigües del riu Jordà. El riu aigües del riu Jordà. El riu traça una “S” invertida, traça una “S” invertida, motiu recurrent.motiu recurrent.

Meticulosa atenció dels Meticulosa atenció dels detalls secundaris com els detalls secundaris com els fulls dels arbres, i el reflex fulls dels arbres, i el reflex del cel lluminós i el paisatge del cel lluminós i el paisatge llunyà en les aigües del llunyà en les aigües del Jordà.Jordà.

BAPTISME DE CRIST

(1448-1450)

És interessant l’estudi de la És interessant l’estudi de la llum que no provoca ombres: llum que no provoca ombres: La llum zenital anul·la les La llum zenital anul·la les ombres, donant ombres, donant homogeneïtat a tota la homogeneïtat a tota la composició i rodejant amb composició i rodejant amb delicats reflexos les figures.delicats reflexos les figures.

Les formes són molt Les formes són molt geomètriques; arcs, esferes, geomètriques; arcs, esferes, cilindres. És una composició cilindres. És una composició rígidament matemàtica.rígidament matemàtica.

Les ales del colom, les mans Les ales del colom, les mans dels àngels i el drap de dels àngels i el drap de puresa, fixen les línies puresa, fixen les línies horitzontals.horitzontals.

El vestit rosa de l’àngel, la El vestit rosa de l’àngel, la línia recta de Crist i les línia recta de Crist i les espatlles de sant Joan són espatlles de sant Joan són les línies verticals.les línies verticals.

BAPTISME DE CRIST

(1448-1450)

Piero della Francesca (1415-92)

Baptisme Resurrecció

Concepció neoplatònica de la bellesa. La Bellesa de la Natura es basa en la perfecció de les formes pures, que són un reflexe de la bellesa vertadera, l’espiritual i ideal.

Piero della Francesca (1415-1492)Piero della Francesca (1415-1492)Verge de la Misericòrdia (1445)Verge de la Misericòrdia (1445)

Borgo San SepolcroBorgo San Sepolcro

La “Madonna” La “Madonna” apareix protegint apareix protegint sota el seu mantell sota el seu mantell a la humanitat.a la humanitat.

POLÍPTIC DE LA MISERICÒRDIA (1445-1462)POLÍPTIC DE LA MISERICÒRDIA (1445-1462)

Piero della FrancescaPiero della FrancescaVerge de la Misericòrdia (1445)Verge de la Misericòrdia (1445)

Borgo San SepolcroBorgo San Sepolcro

La flagel·lació (1459)La flagel·lació (1459)

Piero della FrancescaPiero della Francesca

FITXA 71:FITXA 71: Títol: La flagel·lació (posterior a 1444)Localització: Palau ducal d’Urbino (Itàlia)Autor: Piero della FrancescaEstil: Renaixement QuattrocentoTècnica: Oli i tremp sobre taulaMides: 59 x 82 cmTema: Dues escenes, la flagel·lació i els 3 personatges serveixen perquè representi a la perfecció la perspectiva lineal

Piero della Francesca (1415-1492)Piero della Francesca (1415-1492)FITXA 71:FITXA 71: Flagel·lació de Crist (1459)Flagel·lació de Crist (1459)

Galeria Nacional d’UrbinoGaleria Nacional d’Urbino Dues escenes pràcticament independents.Dues escenes pràcticament independents.

La conversa deLa conversa delsls tres personatges, tres personatges,en primer plaen primer pla:: veim a Oddantonio, veim a Oddantonio,germà de Frederic de Montefeltro,germà de Frederic de Montefeltro,duc d’Urbino, amb dos dels seus duc d’Urbino, amb dos dels seus consellers que varen causar la sevaconsellers que varen causar la sevaruïna, li turmenten l’ànim, com els ruïna, li turmenten l’ànim, com els romans fan amb el cos de Jesús.romans fan amb el cos de Jesús.

Crist fuetejat o el martiri de Crist es veu en un espai superior.Crist fuetejat o el martiri de Crist es veu en un espai superior.

Un magnífic exemple de perspectiva geomètrica i profunditat Un magnífic exemple de perspectiva geomètrica i profunditat visual. Les dues escenes queden relacionades amb una gran visual. Les dues escenes queden relacionades amb una gran claretat formal per un estricte sistema de proporcions i per una claretat formal per un estricte sistema de proporcions i per una construcció molt acurada de l’espai pictòric.construcció molt acurada de l’espai pictòric.

Piero della FrancescaPiero della FrancescaFlagel·lació de Crist (1459)Flagel·lació de Crist (1459)

Galeria Nacional d’UrbinoGaleria Nacional d’Urbino

Utilitza la perspectiva lineal iUtilitza la perspectiva lineal il’ordre corinti d’entaulament l’ordre corinti d’entaulament llis amb incustracions de llis amb incustracions de marbre, d’influència albertiana. marbre, d’influència albertiana.

El tema no és la flagel·lació amb El tema no és la flagel·lació amb tres espectadors indiferents, sinótres espectadors indiferents, sinóuna pintura de tres figures una pintura de tres figures importants (dues simbòliques iimportants (dues simbòliques ila tercera un retrat d’Oddantonio), la tercera un retrat d’Oddantonio), els pensaments del qual estan expressats a través de Crist.els pensaments del qual estan expressats a través de Crist.

Es podria tractar d’ una al·legoria de la caiguda de Constantinoble Es podria tractar d’ una al·legoria de la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs (1453) i els patiments de l’església cristiana en mans dels turcs (1453) i els patiments de l’església cristiana davant aquest fet, donat que l’home amb barba és un prototip de davant aquest fet, donat que l’home amb barba és un prototip de grec culte. grec culte.

Piero della FrancescaPiero della FrancescaFlagel·lació de Crist (1459)Flagel·lació de Crist (1459)

Galeria Nacional d’UrbinoGaleria Nacional d’Urbino

Perspectiva lineal iPerspectiva lineal iuna rígida proporcionalitatuna rígida proporcionalitatmatemàtica, el mòdul dematemàtica, el mòdul dela qual és el marbre negrela qual és el marbre negreque es superposa al cap delque es superposa al cap delgrec.grec.

Les mides totals de la pinturaLes mides totals de la pinturasón 10x7 d’aquestes unitats.són 10x7 d’aquestes unitats.

La columna central (que esLa columna central (que estroba mitja unitat a la dreta), té 4 unitats d’alt per mitja d’ampla.troba mitja unitat a la dreta), té 4 unitats d’alt per mitja d’ampla.

Es poden observar: les composicions geomètriques de les figures Es poden observar: les composicions geomètriques de les figures (com les columnes); les matitzacions subtils de les tonalitats dels (com les columnes); les matitzacions subtils de les tonalitats dels colors, els càlids i brillants per els personatges de primer pla; o el colors, els càlids i brillants per els personatges de primer pla; o el detallisme flamenc de les vestimentes del retratat.detallisme flamenc de les vestimentes del retratat.

PIERO DELLA FRANCESCA (1415-1492)PIERO DELLA FRANCESCA (1415-1492)CONCLUSIÓ:CONCLUSIÓ:

Grandesa monumental aconseguida gràcies a:Grandesa monumental aconseguida gràcies a: La perspectiva científica (lineal), partint de l’ésser, com a mesura de La perspectiva científica (lineal), partint de l’ésser, com a mesura de

totes les coses, estableix les proporcions dels seus espais totes les coses, estableix les proporcions dels seus espais arquitectònics.arquitectònics.

Una elegant aplicació de la llum i del color.Una elegant aplicació de la llum i del color. La gran sensibilitat de les seves figures, reduïdes casi a formes La gran sensibilitat de les seves figures, reduïdes casi a formes

geomètriques. geomètriques. Espais oberts cap a l’horitzó plens de llum clara i transparent.Espais oberts cap a l’horitzó plens de llum clara i transparent. Utilització de tons freds en els paisatges i brillants en les vestimentes.Utilització de tons freds en els paisatges i brillants en les vestimentes. Detallisme en la representació (influència flamenca).Detallisme en la representació (influència flamenca). Composicions clares, encara que el temes siguin obscurs.Composicions clares, encara que el temes siguin obscurs.

La seva pintura es caracteritza per les anàlisis lumíniques que potencien La seva pintura es caracteritza per les anàlisis lumíniques que potencien la perspectiva i que, a vegades, es converteix quasi en llum misteriosa, la perspectiva i que, a vegades, es converteix quasi en llum misteriosa, llum que cau amb força sobre els personatges, que queden estàtics com llum que cau amb força sobre els personatges, que queden estàtics com si si es tractés es tractés d'aparicions.d'aparicions.

Piero della Francesca (1415-1492)Piero della Francesca (1415-1492)Díptic dels Ducs d’Urbino (1465-66)Díptic dels Ducs d’Urbino (1465-66)

Battista Sforza i Frederic de Montefeltro Battista Sforza i Frederic de Montefeltro Museu dels Uffizi de Florència.Museu dels Uffizi de Florència.

Piero della Francesca (1415-1492)Piero della Francesca (1415-1492)Díptic dels Ducs d’Urbino (1465-66)Díptic dels Ducs d’Urbino (1465-66)

Battista Sforza i Frederic de Montefeltro Battista Sforza i Frederic de Montefeltro Galleria degli Uffizi de FlorènciaGalleria degli Uffizi de Florència

- Són retrats de - Són retrats de perfil, basats en les perfil, basats en les medalles medalles commemoratives. commemoratives.

- Les figures són Les figures són totalment realistes i totalment realistes i verídiques. verídiques.

- Estan Estan representades amb representades amb un gran detallisme: un gran detallisme: la forma del nas, la forma del nas, que el duc es va que el duc es va rompre en un rompre en un torneig, on va torneig, on va perdre l’ull, o la perdre l’ull, o la verruga.verruga.

PIERO della FRANCESCAPIERO della FRANCESCARetrat de Frederic de Retrat de Frederic de Montefeltro (1465-66)Montefeltro (1465-66)1465-66 (47 x 33 cm)1465-66 (47 x 33 cm)Galleria degli Uffizi, Galleria degli Uffizi,

FlorènciaFlorència

- Frederic de Montelfeltro, duc Frederic de Montelfeltro, duc d’Urbino, era un prototip d’home d’Urbino, era un prototip d’home renaixentista. Va inspirar l’obra renaixentista. Va inspirar l’obra de Baltasar de Castiglione de Baltasar de Castiglione Il Il CortesanoCortesano, obra que teoritza , obra que teoritza sobre com havia de ser l’home sobre com havia de ser l’home ideal renaixentista. ideal renaixentista.

- El duc de Montefeltro posseïa El duc de Montefeltro posseïa l’educació i el refinament l’educació i el refinament esencials d’un governant, a més esencials d’un governant, a més d’una gran sensibilitat humana i d’una gran sensibilitat humana i grans qualitats bèl·liques i grans qualitats bèl·liques i diplomàtiques. Dominava els diplomàtiques. Dominava els idiomes clàssics i disposava idiomes clàssics i disposava d’una gran biblioteca clàssica.d’una gran biblioteca clàssica.

Piero della Francesca (1415-1492)Piero della Francesca (1415-1492)Díptic dels Ducs d’Urbino (1465-66)Díptic dels Ducs d’Urbino (1465-66)

Battista Sforza i Frederic de Montefeltro Battista Sforza i Frederic de Montefeltro Museu dels Uffizi de FlorènciaMuseu dels Uffizi de Florència

- Els turons del fons es - Els turons del fons es poden identificar: és un poden identificar: és un paisatge lluminós sobre paisatge lluminós sobre el qual es retallen els el qual es retallen els perfils dels dos rostres perfils dels dos rostres (dos trets d’influència (dos trets d’influència flamenca).flamenca).

El revers representa El revers representa sengles carruatges sengles carruatges triomfals, on l’un triomfals, on l’un avança cap a retrobar-avança cap a retrobar-se amb l’altre sobre un se amb l’altre sobre un terreny rocós, assistits terreny rocós, assistits per les virtuds cardinals per les virtuds cardinals (fe, esperança i caritat). (fe, esperança i caritat).

Piero della FrancescaPiero della FrancescaFrescos de la llegenda de la Vera Creu a Frescos de la llegenda de la Vera Creu a l’Església del’Església de Sant Francesco d’Arezzo Sant Francesco d’Arezzo (1452-59), (1452-59), pot ser la seva obra cimera.pot ser la seva obra cimera.

- - El tema delsEl tema dels Episodis de la Llegenda de la Vera Episodis de la Llegenda de la Vera CreuCreu, extret de la Llegenda Àuria del beat Giacopo de la Vorágine, , extret de la Llegenda Àuria del beat Giacopo de la Vorágine, relata diferents escenes independents, sense seqüència cronològica: relata diferents escenes independents, sense seqüència cronològica: La batalla de Constantí i Majenci, Salomó i la Reina de Saba, Santa La batalla de Constantí i Majenci, Salomó i la Reina de Saba, Santa Elena i la pèrdua de la Vera Creu... Elena i la pèrdua de la Vera Creu...

El Rei Salomó i la Reina de SabaEl Rei Salomó i la Reina de Saba

Piero della FrancescaPiero della FrancescaFrescos de l’Església de Sant Francesco d’ArezzoFrescos de l’Església de Sant Francesco d’Arezzo

LLEGENDA DE LA VERA CREU (1452-LLEGENDA DE LA VERA CREU (1452-1459)1459)

- Església de San Francesco, Capella Bacci Església de San Francesco, Capella Bacci (família comitent), Arezzo (villa situada a (família comitent), Arezzo (villa situada a la Toscana). la Toscana). Els frescs omplin el presbiteri Els frescs omplin el presbiteri amb llargues escenes horitzontals amb llargues escenes horitzontals superposades.superposades.

- Cicle de frescos considerats com una de Cicle de frescos considerats com una de les obres mestres de la pintura les obres mestres de la pintura renaixentista.renaixentista.

- En aquestes escenes, l’autor va En aquestes escenes, l’autor va anteposar l’estètica al rigor històric d’una anteposar l’estètica al rigor històric d’una llegenda medieval.llegenda medieval.

- Tant l’agrupament de les figures com el Tant l’agrupament de les figures com el seu dibuix s’aconsegueixen amb figures seu dibuix s’aconsegueixen amb figures geomètriques (ovals, cilindres, cercles…) geomètriques (ovals, cilindres, cercles…) que proporcionen quietud a l’escena.que proporcionen quietud a l’escena.

Salomó i la reina de Saba

- El fresc està dividit en dues meitats, a l’esquerra, la reina de - El fresc està dividit en dues meitats, a l’esquerra, la reina de Saba i la seva cort van caminant al palau del rei Salomó, que Saba i la seva cort van caminant al palau del rei Salomó, que ha manat tallar un arbre (el del bé i el mal), que Set havia ha manat tallar un arbre (el del bé i el mal), que Set havia aconseguit que creixés sobre la tomba del seu pare Adam. aconseguit que creixés sobre la tomba del seu pare Adam. D’aquest arbre sortirà la creu de Crist, després de la narració D’aquest arbre sortirà la creu de Crist, després de la narració succesiva de varis frescos.succesiva de varis frescos.

Descobriment de la Creu; al fons a

l'esquerra, Jerusalem.

Judes revela l'amagatall de la

Creu

Piero della FrancescaPiero della FrancescaFrescos de les Històries de la creu de Frescos de les Històries de la creu de

L’Església de Sant FrancescL’Església de Sant Francesc d’Arezzo d’Arezzo (1452-59)(1452-59)

Somni de ConstantíSomni de Constantí

Somni de Constantí

Piero della Francesca-Una de les primeres escenes nocturnes

en l'art occidental.

- Caracteritza a Della Francesca a més del domini de la perspectiva geomètrica, l’extraordinari ús dels recursos de la llum i el color.

- La llum prové dels colors, irradia d’ells. Amb aquest recurs aconsegueix dominar la representació del volum i de l’espai.

- Els contrallums introdueixen un factor de modernitat, molt peculiar de l’estil d’aquest pintor.

Piero della FrancescaPiero della FrancescaHistòries de la Vera Creu (Històries de la Vera Creu (ArezzoArezzo, 1452-, 1452-

59) 59)

Batalla entre Heracli i CosroesBatalla entre Heracli i Cosroes

Piero della FrancescaPiero della FrancescaFrescos de la Vera Creu (Frescos de la Vera Creu (ArezzoArezzo, 1452-, 1452-

59) 59)

Batalla entre Constantí i Majenci Batalla entre Constantí i Majenci

Piero della FrancescaPiero della FrancescaLa verge amb el Nin, Sants i La verge amb el Nin, Sants i

Frederic de Montefeltro Frederic de Montefeltro Galeria Galeria Brera de Milà Brera de Milà (1472-1474)(1472-1474)

Diversos sants (Sant Joan Diversos sants (Sant Joan Baptista, Bernadí de Siena, Baptista, Bernadí de Siena, Jeroni, a l’esquerra; Sant Jeroni, a l’esquerra; Sant Francesc, Pere Màrtir i Francesc, Pere Màrtir i Andreu, a la dreta) envolten a Andreu, a la dreta) envolten a la Verge. Agenollat, adorant el la Verge. Agenollat, adorant el Nin, està el duc d’Urbino.Nin, està el duc d’Urbino.

De la volta de forn de l’àbsis, De la volta de forn de l’àbsis, rematada per una petxina, rematada per una petxina, penja un ou, símbol cristià penja un ou, símbol cristià dels quatre elements i de la dels quatre elements i de la creació que, a la vegada, creació que, a la vegada, serveix per a realçar la serveix per a realçar la perspectiva central de perspectiva central de l’escena, el punt de fuga de la l’escena, el punt de fuga de la qual coincideix amb el rostre qual coincideix amb el rostre de la Verge.de la Verge.

Domènico Ghirlandaio (1449-1495)Domènico Ghirlandaio (1449-1495)(eclecticisme 2ª ½ segle XV)(eclecticisme 2ª ½ segle XV)

Sempre va tenir preferència per les pintures de gran Sempre va tenir preferència per les pintures de gran tamany. Ell va pintar els frescos de la capella Sassetti, tamany. Ell va pintar els frescos de la capella Sassetti, a a l’Església de Santa Trinitàl’Església de Santa Trinità de Florènciade Florència i els i els frescos Tornabuoni, amb escenes de la vida de la frescos Tornabuoni, amb escenes de la vida de la Verge, a Verge, a Santa MariaSanta Maria NovellaNovella. Fins i tot, va pintar el . Fins i tot, va pintar el 1481 a la 1481 a la Capella SixtinaCapella Sixtina de Roma. de Roma.

Gran domini dels escenaris arquitectònics, segons les Gran domini dels escenaris arquitectònics, segons les normes de la perspectiva; figures ben definides per un normes de la perspectiva; figures ben definides per un dibuix precís i una il·luminació uniforme. Pintor de dibuix precís i una il·luminació uniforme. Pintor de composicions equilibrades.composicions equilibrades.

Mestre de Miquel Àngel. Va ser el pintor d’allò Mestre de Miquel Àngel. Va ser el pintor d’allò anecdòtic i descriptiu.anecdòtic i descriptiu.

Per a ell la temàtica religiosa no va ser més que una Per a ell la temàtica religiosa no va ser més que una excusa, per a reflectir la vida quotidiana de la rica excusa, per a reflectir la vida quotidiana de la rica ciutat de Florència, del període de Llorenç el Magnífic.ciutat de Florència, del període de Llorenç el Magnífic.

Domenico Ghirlandaio (1449-Domenico Ghirlandaio (1449-1495)1495)

Frescos del Frescos del Convent deConvent de Sant Sant Marc de FlorènciaMarc de Florència

Darrer SoparDarrer Sopar

Domenico Ghirlandaio (1449-1495)Domenico Ghirlandaio (1449-1495)Frescos Sassetti de Frescos Sassetti de l’Església de l’Església de

Santa Trinità de FlorènciaSanta Trinità de Florència

Sant Francesc ressuscita un ninSant Francesc ressuscita un nin

Domenico Ghirlandaio (1449-1495)Domenico Ghirlandaio (1449-1495)Capella Tornabuoni de Capella Tornabuoni de Santa MariaSanta Maria

NovellaNovella de Florènciade Florència

Dues escenes: Naixement de San Joan Dues escenes: Naixement de San Joan Baptista i Naixement de Maria la VergeBaptista i Naixement de Maria la Verge

Domenico Ghirlandaio (1449-1495)Domenico Ghirlandaio (1449-1495)Fresc de la Fresc de la Capella TornabuonCapella Tornabuonii

Zacaries imposa al seu fill el nom de Joan (el futur Zacaries imposa al seu fill el nom de Joan (el futur Sant Joan Baptista).- A la dreta Giovanna Sant Joan Baptista).- A la dreta Giovanna

Tornabuoni, de la família que va costejar la capella i Tornabuoni, de la família que va costejar la capella i que va contractar el pintor.que va contractar el pintor.

Domenico Ghirlandaio (1449-1495)Domenico Ghirlandaio (1449-1495)Padrí amb el seu netPadrí amb el seu net

Museu Museu del del LouvreLouvre de de ParísParís Mai s’havia pintat en un retrat Mai s’havia pintat en un retrat

amb tant de realisme i esment amb tant de realisme i esment de detalls la deformació i, fins i de detalls la deformació i, fins i tot, la lletjor.tot, la lletjor.

Hi ha una relació intensa entre Hi ha una relació intensa entre els protagonistes, amb les seves els protagonistes, amb les seves mirades…, bondadosa i reflexiva mirades…, bondadosa i reflexiva la del padrí, i carinyosa i de la del padrí, i carinyosa i de confiança la del nin, malgrat la confiança la del nin, malgrat la curiositat per “les coses rares curiositat per “les coses rares que li han sortit al padrí a la que li han sortit al padrí a la cara”.cara”.

La finestra oberta amb el La finestra oberta amb el paisatge i el camí que serpenteja paisatge i el camí que serpenteja pot fer referència a una vida que pot fer referència a una vida que s’acaba i a tota la que li queda s’acaba i a tota la que li queda per recórrer al nin.per recórrer al nin.

Sandro Botticelli Sandro Botticelli (Florència, 1444- íd., (Florència, 1444- íd.,

1510)1510) Fou deixeble de Filippo Lippi i es va formar

sota la influència de Verrocchio i de Pollaiuolo. Des de 1470 té el seu propi taller, i va treballar

per als Mèdici. És considerat un místic de la bellesa ideal, com

un pur esteta.Venus i Mart (1480-1490) National Gallery, Londres

ALESSANDROALESSANDRO BOTTICELLI BOTTICELLI(Florència, 1445- íd., 1510)(Florència, 1445- íd., 1510)

És el representant més pur dels principis del És el representant més pur dels principis del Renaixement florentí i un dels seus màxims Renaixement florentí i un dels seus màxims exponents.exponents.

Va expressar les seduccions i els ardors Va expressar les seduccions i els ardors juvenils, a través d’una atmosfera poètica i juvenils, a través d’una atmosfera poètica i irreal. irreal.

Són elements essencials en el seu codi: Són elements essencials en el seu codi: l’esteticisme i la delicadesa; la importància l’esteticisme i la delicadesa; la importància del factor lineal; la utilització de formes del factor lineal; la utilització de formes flexibles i sinuoses, amb ritmes entrellaçats flexibles i sinuoses, amb ritmes entrellaçats melodiosament; i el predomini del primer pla. melodiosament; i el predomini del primer pla.

Venus i Mart (1480)

Sembla que es va inspirar en

Jualiano de Mèdici i

Simonetta Vespucci.

National Gallery, Londres

Detall de Venus i Mart (1480)

National Gallery, Londres

SANDRO BOTTICELLI (1444-1510)SANDRO BOTTICELLI (1444-1510) Neix a Florència i malgrat ser tan sols 7 anys menor que Leonardo Neix a Florència i malgrat ser tan sols 7 anys menor que Leonardo

da Vinci, és considerat un pintor quattrocentista i goticista, i da Vinci, és considerat un pintor quattrocentista i goticista, i Leonardo cinquecentista.Leonardo cinquecentista.

Fill d’un curtidor. En 1475 rep el primer encàrrec dels Mèdici, un Fill d’un curtidor. En 1475 rep el primer encàrrec dels Mèdici, un estendard per als torneigs. Des d’aquest moment, la seva vida i estendard per als torneigs. Des d’aquest moment, la seva vida i obra estaran lligades a aquesta família. També la seva formació. obra estaran lligades a aquesta família. També la seva formació. És l’artista neoplatònic per excel·lència, considerat com el pintor És l’artista neoplatònic per excel·lència, considerat com el pintor de la bellesa i a aquest objectiu supedità tota la seva obra.de la bellesa i a aquest objectiu supedità tota la seva obra.

El seu mecenes fou Llorenç de Pierfrancesco, cosí de Llorenç el El seu mecenes fou Llorenç de Pierfrancesco, cosí de Llorenç el Magnífic. Va viatjar a Roma i pintà per al Papa diversos frescs per Magnífic. Va viatjar a Roma i pintà per al Papa diversos frescs per a la Capella Sixtina, retornant a Florència en 1482. a la Capella Sixtina, retornant a Florència en 1482.

En morir Llorenç de Mèdici en 1492, Botticelli va entrar en crisi, En morir Llorenç de Mèdici en 1492, Botticelli va entrar en crisi, també a causa de les predicacions de Savonarola, que destruiren també a causa de les predicacions de Savonarola, que destruiren el mite neoplatònic, amb el qual Sandro creia poder conciliar la fe el mite neoplatònic, amb el qual Sandro creia poder conciliar la fe cristiana i la llegenda pagana. Aquests fets influiran, notablement, cristiana i la llegenda pagana. Aquests fets influiran, notablement, en la seva pintura. També en 1501 es va enfrontar a un procés. en la seva pintura. També en 1501 es va enfrontar a un procés. Les seves pintures es tornaran més dramàtiques i de colors més Les seves pintures es tornaran més dramàtiques i de colors més obscurs.obscurs.

SANDRO BOTTICELLI (1444-1510)SANDRO BOTTICELLI (1444-1510) La seva obra s’oposa al naturalisme científic de Masaccio i recupera alguns La seva obra s’oposa al naturalisme científic de Masaccio i recupera alguns

elements de la pintura gòtica:elements de la pintura gòtica:

Valoració de la bellesa per si mateixa, sense tenir en compte la Valoració de la bellesa per si mateixa, sense tenir en compte la racionalització dels renaixentistes.racionalització dels renaixentistes.

Sentiment delicat (estilització de les figures).Sentiment delicat (estilització de les figures). Exuberància decorativa.Exuberància decorativa. Línea precisa (predomini del dibuix, les seves figures es retallen sobre el Línea precisa (predomini del dibuix, les seves figures es retallen sobre el

fons) i, a la vegada, amb línies ondulants.fons) i, a la vegada, amb línies ondulants. Renuncia a l’ús de la perspectiva lineal en quasi totes les seves obres. Renuncia a l’ús de la perspectiva lineal en quasi totes les seves obres. Els temes religiosos els paganitza, i als pagans els dóna una visió Els temes religiosos els paganitza, i als pagans els dóna una visió

mística.mística.

La seva formació humanística es va manifestar en les seves al·legories, La seva formació humanística es va manifestar en les seves al·legories, representacions simbòliques de temàtica mitològica o clàssica com:representacions simbòliques de temàtica mitològica o clàssica com: La consagració de la primavera (1478)La consagració de la primavera (1478) Venus i Mart (1480)Venus i Mart (1480) El naixement de Venus (1484)El naixement de Venus (1484) Pal·las Atenea i el centaure (1485)Pal·las Atenea i el centaure (1485)

També es autor de retrats i nombroses composicions religioses.També es autor de retrats i nombroses composicions religioses. Pràcticament, presenta trets molt gòtics, en una època (darrer terç del Pràcticament, presenta trets molt gòtics, en una època (darrer terç del

segle XV) en què el llenguatge renaixentista de captar la natura de forma segle XV) en què el llenguatge renaixentista de captar la natura de forma racional i objectiva, estava plenament configurat i assumit. racional i objectiva, estava plenament configurat i assumit.

SANDRO BOTICELLISANDRO BOTICELLIAL·LEGORIES MITOLÒGIQUESAL·LEGORIES MITOLÒGIQUES

Venus i Mart (1480)

El naixement de Venus (1484)

La primavera (1478)

Pal·las Atenea i el centaure (1485)

PinturPinturaa

Sandro BotticelliSandro Botticelli La PrimaveraLa Primavera (1478, (1478, FITXA FITXA

7272))

- Composició al·legòrica.

- Venus, en el centre, apareix com una Verge, amb el ventre abultat, símbol de la fertilitat de la Primavera, i presideix el despertar de la Natura.

Botticelli. Botticelli. La Primavera La Primavera (1478) (1478) Museu dels Uffizi de Museu dels Uffizi de

FlorènciaFlorència

PERSONATGES:

- A la dreta Zèfir, déu del vent, persegueix a la nimfa Cloris, més tard convertida en la deessa Flora.

- Al seu costat, la filla dels dos, Flora, la Primavera. - A l’esquerre les tres Gràcies, que sempre apareixen enllaçades, celebren l’arribada de la Primavera. Vestides amb fines teles, Sandro Botticelli aconsegueix l’efecte dels draps mullats de Fídies.

- Sobre Venus, el seu fill Cupido, amb els ulls tapats (símbol de què l’amor és cec), està a punt de llençar una fletxa a una de les Gràcies que, en actitud distreta, es sent captivada per Mercuri i el mira.

- Mercuri, el déu missatger, amb la seva vareta intenta impedir que els núvols cobreixin el paisatge.

La Primavera (1478)La Primavera (1478) Galeria Uffizi, Florència.Galeria Uffizi, Florència.

LA PRIMAVERA (1478)LA PRIMAVERA (1478)

BotticelliBotticelliLa Primavera (1478)La Primavera (1478)

El tema del quadre és El tema del quadre és complex, ja que hi ha una complex, ja que hi ha una gran quantitat de gran quantitat de personatges mitològics.personatges mitològics.

Sembla que representa Sembla que representa l’espiritualitat refinada de l’espiritualitat refinada de la vida. L’home aprèn del la vida. L’home aprèn del món material, o la bellesa món material, o la bellesa genera amor, que és genera amor, que és sublimat a través de la sublimat a través de la bellesa espiritual.bellesa espiritual.

L’obra té una ensenyança moral: l’amor espiritual, L’obra té una ensenyança moral: l’amor espiritual, representat per la Gràcia i Mercuri, i l’amor carnal de Zèfir i representat per la Gràcia i Mercuri, i l’amor carnal de Zèfir i Cloris = Flora.Cloris = Flora.

VENUSVENUS, en el centre, , en el centre, és l’eix de la és l’eix de la composició. Entorn composició. Entorn del seu cap s'aclareix del seu cap s'aclareix l'arbreda, formant una l'arbreda, formant una espècie d‘orla. Està espècie d‘orla. Està representada com representada com una Mare de Déu, una Mare de Déu, amb el cabell cobert amb el cabell cobert per còfia i vel, com per còfia i vel, com una dona casada. una dona casada. Venus púdica, vestida Venus púdica, vestida amb camisa llarga i, a amb camisa llarga i, a sobre, vestit ample i sobre, vestit ample i túnica de dos colors, túnica de dos colors, que cau de forma que cau de forma asimètrica, com el de asimètrica, com el de Mercuri. El ventre Mercuri. El ventre prominent era prominent era considerat graciós. Un considerat graciós. Un signe d'elegància era signe d'elegància era col·locar la mà sobre col·locar la mà sobre una tela, per a una tela, per a evidenciar la seva evidenciar la seva bellesa.bellesa.

CUPIDO: : Vola sobre Vola sobre el cap de la figura el cap de la figura central i es dedica a central i es dedica a llançar la fletxa cap a llançar la fletxa cap a una de les Gràcies.una de les Gràcies.

BotticelliBotticelliLa Primavera La Primavera

(1478)(1478)

BotticelliBotticelliLa Primavera (1478)La Primavera (1478)

MERCURIMERCURI: D: Déu dels misteris i éu dels misteris i del comerç, déu de del comerç, déu de

l’enteniment, que posa en l’enteniment, que posa en relació els homes amb la relació els homes amb la

divinitat, dóna l’esquena a la divinitat, dóna l’esquena a la resta dels personatges.resta dels personatges. El El déu queda identificat pel déu queda identificat pel calçat amb ales i per una calçat amb ales i per una

mena de vareta usada per a mena de vareta usada per a separar serps i fer la pau. separar serps i fer la pau.

Mercuri sembla, clarament, el Mercuri sembla, clarament, el guardià del jardí de Venus. guardià del jardí de Venus.

LA PRIMAVERA (1478)LA PRIMAVERA (1478) Galeria Uffizi, Florència.Galeria Uffizi, Florència.

ZÈFIRZÈFIR: Detall del vent benigne,: Detall del vent benigne, unun vent gèlid i gris, de finals de febrer-vent gèlid i gris, de finals de febrer-març, que es vol apoderar de la març, que es vol apoderar de la nimfa Cloris.nimfa Cloris.Representat amb colors freds, Representat amb colors freds, mentre cerca l’amor de la nimfa mentre cerca l’amor de la nimfa Cloris, bufa la dolça brisa que fa Cloris, bufa la dolça brisa que fa possible la Primavera. possible la Primavera.

BoticelliBoticelliLa PrimaveraLa Primavera

Del contacte de l’aire i la terra neix Del contacte de l’aire i la terra neix la natura (una planta surt per la la natura (una planta surt per la boca de Cloris com anunci de la boca de Cloris com anunci de la Primavera).Primavera).

LA NIMFA LA NIMFA CLORIS: CLORIS: De la De la seva boca seva boca surten les flors surten les flors primaverals que primaverals que Flora arreplega Flora arreplega en el seu vestit en el seu vestit transparent.transparent.

- FLORA: És l'única del grup que mira : És l'única del grup que mira directament l'observador. Destaca també directament l'observador. Destaca també pel seu somriure, perquè no és freqüent en pel seu somriure, perquè no és freqüent en la pintura renaixentista, en particular en la pintura renaixentista, en particular en Botticelli, les dones del qual estan sempre Botticelli, les dones del qual estan sempre serioses. serioses.

- Flora presenta uns trets delicats i, alhora, - Flora presenta uns trets delicats i, alhora, una mirada llunyana. una mirada llunyana.

- Botticelli, seguint els versos de la - Botticelli, seguint els versos de la Metamorfosi d’Ovidi, transforma Cloris en la Metamorfosi d’Ovidi, transforma Cloris en la Primavera, representada com a Flora, que Primavera, representada com a Flora, que va escampant flors.va escampant flors.

Al·legoria de la Primavera (1478)

Sandro Botticelli

LES TRES GRÀCIES són les servidores de Venus, ervidores de Venus, dedicades a una graciosa dedicades a una graciosa dansa, dansa, com un ball iniciàtic, com un ball iniciàtic, amb posicions diferents, amb posicions diferents, estan representades com estan representades com tres joves quasi nues i lluint tres joves quasi nues i lluint pentinats elaborats i pentinats elaborats i diversos. Com altres diversos. Com altres personatges del quadre, les personatges del quadre, les Gràcies semblen ser retrats Gràcies semblen ser retrats de persones existents en de persones existents en l'època i conegudes del l'època i conegudes del pintor, per exemple, la pintor, per exemple, la Gràcia de la dreta és Gràcia de la dreta és Caterina Sforza. Caterina Sforza.

BotticelliBotticelliLa PrimaveraLa Primavera

Les Tres GràciesLes Tres Gràcies Per a les TRES GRÀCIES, la hipòtesi Per a les TRES GRÀCIES, la hipòtesi

més acreditada és que la jove de més acreditada és que la jove de l’esquerra, de cabells rebels, l’esquerra, de cabells rebels, representa la Voluptuositat (Voluptas); representa la Voluptuositat (Voluptas); la central, de mirada melancònica i la central, de mirada melancònica i d’actitud introvertida, la Castedat d’actitud introvertida, la Castedat (Castitas), i la de la dreta, amb un (Castitas), i la de la dreta, amb un collar que sosté un elegant i preciós collar que sosté un elegant i preciós penjoll i un vel subtil que li cobreix els penjoll i un vel subtil que li cobreix els cabells, la bellesa (Pulchritudo). Estan cabells, la bellesa (Pulchritudo). Estan representades amb veladures representades amb veladures (vestimentes transparents).(vestimentes transparents).

Representen l’iniciació al coneixement Representen l’iniciació al coneixement i a la saviesa, la liberalitat i la i a la saviesa, la liberalitat i la generositat. generositat.

Una d’elles serà elegida per Cupido, a Una d’elles serà elegida per Cupido, a través de les seves fletxes, com través de les seves fletxes, com esposa de Mercuri, per ordre de Venus.esposa de Mercuri, per ordre de Venus.

BotticelliBotticelliLa Primavera (1478)La Primavera (1478)

Destaquen les Destaquen les línies pures, plenes línies pures, plenes de valors de valors dinàmics. dinàmics.

Hi ha tres Hi ha tres agrupacions: Venus agrupacions: Venus i Cupido al centre; i Cupido al centre; Zèfir, la nimfa Zèfir, la nimfa Terra (o Cloris) i la Terra (o Cloris) i la Primavera a la Primavera a la dreta; i a l’esquerra dreta; i a l’esquerra Mercuri i les Tres Mercuri i les Tres Gràcies.Gràcies.

11 33 11 33Mercuri Tres

GràciesVenus Deesa de la

fertilitat, Flora

Nimfa

Cloris

Vent Zèfir

Cupido

88

99

Botticelli: Botticelli: La Primavera La Primavera (1478)(1478)

BotticelliBotticelliLa primaveraLa primavera

FITXA 72FITXA 72: La Primavera (1478): La Primavera (1478)- - En el jardí de Venus, jardí de l’eterna Primavera, els tarongers En el jardí de Venus, jardí de l’eterna Primavera, els tarongers rodegen Venus, que apareix frontalment, com deessa de l’amor, rodegen Venus, que apareix frontalment, com deessa de l’amor, d’acord amb el mite clàssic del jardí de les Hespèrides. Vestida amb d’acord amb el mite clàssic del jardí de les Hespèrides. Vestida amb una túnica blanca amb brodats d’or (vestit nupcial). Venus una túnica blanca amb brodats d’or (vestit nupcial). Venus assenyala les tres Gràcies, inclinant el cap i amb la seva mà dreta, assenyala les tres Gràcies, inclinant el cap i amb la seva mà dreta, mentre Cupido tensa el seu arc. Les Gràcies estan representades mentre Cupido tensa el seu arc. Les Gràcies estan representades amb un suau moviment de dansa circular, junt a elles, Mercuri amb un suau moviment de dansa circular, junt a elles, Mercuri intenta evitar els núvols que poden enfosquir el jardí de Venus. En intenta evitar els núvols que poden enfosquir el jardí de Venus. En primer pla, a la dreta, avança Flora, amb la seva mà esquerre entre primer pla, a la dreta, avança Flora, amb la seva mà esquerre entre les roses que du entre els plecs de la seva túnica florida. Al seu les roses que du entre els plecs de la seva túnica florida. Al seu costat, la nimfa Cloris (nua com la terra a l’invern) tracta d’escapar costat, la nimfa Cloris (nua com la terra a l’invern) tracta d’escapar de Zèfir, caracteritzat amb tons blaus, com el gèlid vent de març de Zèfir, caracteritzat amb tons blaus, com el gèlid vent de març que pot acabar amb la Primavera primerenca.que pot acabar amb la Primavera primerenca.

- El quadre fou pintat per al dormitori de Llorenç Pierfrancesco i es - El quadre fou pintat per al dormitori de Llorenç Pierfrancesco i es podria tractar d’un quadre de noces (pel vestit de Venus). També podria tractar d’un quadre de noces (pel vestit de Venus). També pot fer al·lusió a l’amor, l’erotisme de les Gràcies, etc. És més, pot pot fer al·lusió a l’amor, l’erotisme de les Gràcies, etc. És més, pot tenir un altre sentit al·legòric, basat en els textos de Policiano que tenir un altre sentit al·legòric, basat en els textos de Policiano que equipara Venus amb Humanitas. Per tant, hi caben varis significats: equipara Venus amb Humanitas. Per tant, hi caben varis significats: mitològic, filosòfic i matrimonial.mitològic, filosòfic i matrimonial.

PinturPinturaa

Sandro BotticelliSandro Botticelli Naixement de VenusNaixement de Venus (1484) (1484)

- Composició al·legòrica.

- Representa el naixement, de les aigües del mar, de la deessa de l’amor i de la bellesa, Venus; que és impulsada cap a la vora del mar per Zèfir i Aurora, on l’espera Hora, la Primavera (Flora) per cobrir la seva nuesa.

Títol: Naixement de Venus (1484).Autor: Sandro Botticelli.Estil: Renaixement Quattrocento.Tema: Escena mitològica on es glorifica el cos humà nu. Al·legoria de l’amor cristià i pagà en la persona de Venus. Al·legoria de l’amor cristià i pagà en la persona de Venus. Filosofia neoplatònica.Filosofia neoplatònica.

BotticelliBotticelliEl Naixement de VenusEl Naixement de Venus

Museu dels Uffizi de FlorènciaMuseu dels Uffizi de Florència- El pintor va rebre l’encàrrec El pintor va rebre l’encàrrec

del seu mecenes Llorenç de del seu mecenes Llorenç de Pierfrancesco de Mèdici, per Pierfrancesco de Mèdici, per decorar la seva vil·la de decorar la seva vil·la de Castello, a prop de Florència. Castello, a prop de Florència.

- Venus, en el centre de la Venus, en el centre de la composició, neix de l’escuma composició, neix de l’escuma de la mar, gràcies als genitals de la mar, gràcies als genitals d’Urà, tallats pels seu fill d’Urà, tallats pels seu fill Cronos i llençats a l’aigua, la Cronos i llençats a l’aigua, la pluja de roses simbolitza el pluja de roses simbolitza el semen d’Urà que ha fecundat semen d’Urà que ha fecundat el mar.el mar.

- La deessa arriba a les costes La deessa arriba a les costes de Xipre damunt una petxina, de Xipre damunt una petxina, portada pel vent que bufa portada pel vent que bufa Zèfir i la brisa Aurora, vents Zèfir i la brisa Aurora, vents que representen la unió de la que representen la unió de la matèria i de l’esperit, l’amor. matèria i de l’esperit, l’amor.

- La nimfa Aurora va deixant un La nimfa Aurora va deixant un rastre de flors, al seu pas, símbol rastre de flors, al seu pas, símbol d’amor, però les flors també tenen d’amor, però les flors també tenen espines perquè l’amor dol.espines perquè l’amor dol.

””EL NAIXEMENT DE VENUS”EL NAIXEMENT DE VENUS” Galeria Uffizi, FlorenciaGaleria Uffizi, Florencia

- La Conxa és el símbol de la fertilitat, i Venus, amb expressió de malenconia, el símbol de l’amor espiritual i no carnal, ja que tímidament intenta cobrir-se (com una Venus púdica romana).

- La Primavera du una garlanda que simbolitza l’amor etern.

Sandro Botticelli. El naixement de Venus. 1484. Galeria dels Uffizi. Florència

Al pintor li interesa, sobretot, la representació del paisatge i la bellesa, encara que la composició sembli irreal.

BotticelliBotticelliNaixement de Venus (1484)Naixement de Venus (1484)

Detall de Venus L'Hora

Hesíode explica que Afrodita (la Venus romana) va néixer de la fecundació del mar produïda pel semen d'Urà, caigut en forma de pluja de roses. Acabada de néixer, la deessa va arribar a les costes de Xipre, damunt d'una petxina, portada pel vent suau i càlid de l'oest (Zèfir), acompanyat per la nimfa Cloris, que fa verdejar la terra. Venus és rebuda, a la costa, per la nimfa Hora, que amb un mantell cobreix la seva nuesa. Venus és la deessa de l'amor i l'ideal de la bellesa femenina i està representada com a anadyomene, la que emergeix.

Detall de Hora

Detall de Flora

de la Primave

ra

Detall de Venus

BotticelliBotticelli El Naixement de Venus (1484)El Naixement de Venus (1484)

No se sap amb seguretat la identitat d’aquesta Venus. No se sap amb seguretat la identitat d’aquesta Venus.

Es pensa que es tracta de Es pensa que es tracta de Simonetta VespucciSimonetta Vespucci, una jove de , una jove de cabells rossos, la mort de la qual, als 23 anys, va suposar dies de dol cabells rossos, la mort de la qual, als 23 anys, va suposar dies de dol a Florència, però amb aquest quadre va aconseguir la immortalitata Florència, però amb aquest quadre va aconseguir la immortalitat..

EL NAIXEMENT DE VENUS (1484)EL NAIXEMENT DE VENUS (1484) Formalment inspirada en les Venus clàssiques.Formalment inspirada en les Venus clàssiques. Es caracteritza per la línea sinuosa, el decorativisme i Es caracteritza per la línea sinuosa, el decorativisme i

les figures que semblen surar per l’espai.les figures que semblen surar per l’espai. El suau moviment de les onades, el lent plugim de les El suau moviment de les onades, el lent plugim de les

roses i la delicadesa dels moviments de l'Hora tenen el roses i la delicadesa dels moviments de l'Hora tenen el seu referent en el lleu vaivé de Venus, bressolada pel seu referent en el lleu vaivé de Venus, bressolada pel buf de Zèfir. buf de Zèfir.

Tot plegat fa la sensació de repetir una cadència Tot plegat fa la sensació de repetir una cadència musical, que transmet la necessària delicadesa del musical, que transmet la necessària delicadesa del naixement de la deessa de l'amor.  naixement de la deessa de l'amor. 

Per reforçar aquest llenguatge melodiós i cadencial, Per reforçar aquest llenguatge melodiós i cadencial, Boticcelli ha emprat colors suaus, rosats i blau cels.  Boticcelli ha emprat colors suaus, rosats i blau cels. 

L'escena se situa en el paisatge d'una badia de formes L'escena se situa en el paisatge d'una badia de formes suaus, que permeten donar perspectiva a tot el conjunt. suaus, que permeten donar perspectiva a tot el conjunt.

La composició es podria esquematitzar en la geometria La composició es podria esquematitzar en la geometria del triangle, i en el desplaçament cap a la dreta que del triangle, i en el desplaçament cap a la dreta que provoca la direcció del vent. La centralitat asimètrica de provoca la direcció del vent. La centralitat asimètrica de Venus és compensada amb els grups de Zèfir i Aurora Venus és compensada amb els grups de Zèfir i Aurora (Cloris), i Hora.(Cloris), i Hora.

BotticelliBotticelliEl Naixement de Venus El Naixement de Venus (1484)(1484)

Línies compositives de l’obra.Línies compositives de l’obra. Una composició Una composició

convencional a convencional a base d’una base d’una piràmide piràmide visual.visual.

L’obra està L’obra està estructurada estructurada en tres sectors: en tres sectors: Venus i la Venus i la copinya; els copinya; els vents que vents que l’insuflen vida, i l’insuflen vida, i la Primavera (la la Primavera (la deesa Hora o deesa Hora o Flora), que Flora), que espera Venus espera Venus amb un amb un mantell.mantell.

““EL NAIXEMENT DE VENUS”EL NAIXEMENT DE VENUS” (1484)(1484)

Galería Uffizi, Galería Uffizi, FlorenciaFlorencia

Obra deObra de BoticelliBoticelli al al Museu del Prado de Museu del Prado de MadridMadrid

Història de Nastaglio degli Onesti (1482-1483) Història de Nastaglio degli Onesti (1482-1483) (Episodi I)(Episodi I)

BotticelliBotticelliLlegenda de Nastaglio degli OnestiLlegenda de Nastaglio degli Onesti

Museu del PradoMuseu del Prado

BotticelliEpisodi III de la

Història de Nastaglio

degli Onesti

BotticelliBotticelliDetalls del III Episodi de la Llegenda de Detalls del III Episodi de la Llegenda de

Nastaglio degli OnestiNastaglio degli Onesti Museu del Prado de Madrid Museu del Prado de Madrid

BotticelliBotticelliCapella Sixtina

Càstig dels rebels Core i Datan, i Càstig dels rebels Core i Datan, i Abraham (Frescos)Abraham (Frescos)

Sandro BoticelliSandro Boticelli

Pal·las Atenea i el Pal·las Atenea i el CentaureCentaure

(1485)(1485)

Galleria degli Galleria degli Uffizi, FlorènciaUffizi, Florència

BoticelliBoticelliAnunciacióAnunciació

1489-901489-90Galleria degli Galleria degli

Uffizi, Uffizi, FlorènciaFlorència

Domini de la Domini de la composició composició

espacial i de la espacial i de la perspectiva.perspectiva.

Mentre l’àngel Mentre l’àngel s’apropa, la s’apropa, la

Verge sembla es Verge sembla es vol allunyar, vol allunyar,

creant un creant un delicat escorç delicat escorç

amb el seu cos.amb el seu cos.

BotticelliLa Calúmnia (1494-1495)

Darrer període deDarrer període de Botticelli (1444-1510)Botticelli (1444-1510)LA CALÚMNIA D’APEL·LES LA CALÚMNIA D’APEL·LES (1494 -1495)(1494 -1495)

Galeria degli UffiziGaleria degli Uffizi

S’inspira en una pintura del pintor grec Apel·les, descrita en S’inspira en una pintura del pintor grec Apel·les, descrita en els diàlegs de Luciano: Apel·les és denunciat en fals, davant el els diàlegs de Luciano: Apel·les és denunciat en fals, davant el

rei d’Egipte Ptolomeu IV, com a conspirador contra el rei d’Egipte Ptolomeu IV, com a conspirador contra el monarca. Un dels conspiradors contra el rei, i acusador, és monarca. Un dels conspiradors contra el rei, i acusador, és

arrestat i confessa que Apel·les és innocent i, així, li salva la arrestat i confessa que Apel·les és innocent i, així, li salva la vida. Apel·les es venga pintant un quadre al·legòric, tema que vida. Apel·les es venga pintant un quadre al·legòric, tema que

reprèn Boticelli.reprèn Boticelli.

LA CALÚMNIA D’APEL·LES (1495)LA CALÚMNIA D’APEL·LES (1495)

- Al centre apareix la Calúmnia com una dona bella, pentinada per la Traició i l’Engany, al seu costat.- La Calúmnia és representada amb expressió d’ira al seu rostre, una torxa encesa a la seva mà esquerre, i amb l’altra arrastra el jove.

LA CALÚMNIA D’APEL·LES LA CALÚMNIA D’APEL·LES

(1495)(1495)

FLORÈNCIA, UFFIZIFLORÈNCIA, UFFIZI- Monumentalitat aconseguida.

- Una al·legòria moralista: Les lleis terrenals no són justes, cal acudir al cel.

- A la dreta el rei Mides, que s’encarregarà de jutjar a Apel·les, és representat amb orelles d’ase i, junt a ell, l’aconsellen la Sospita i la Ignorància. El rei Mides estén la seva mà dreta cap a l’Odi, que precedeix la Calúmnia. - A l’esquerra, la Penitència, recoberta amb un mantell negre, mira a la Veritat, nua i implorant.

BotticelliBotticelliDetall del quadre La Calúmnia (1495)Detall del quadre La Calúmnia (1495)del del Museu delsMuseu dels Uffizi Uffizi dede Florència Florència

Botticelli atravessava per aquells anys una profunda Botticelli atravessava per aquells anys una profunda crisi espiritual.crisi espiritual.

El pintor tria amb molta cura El pintor tria amb molta cura les actituds, els vestits i els les actituds, els vestits i els colors de cadascuna de les colors de cadascuna de les figures, en relació amb el seu figures, en relació amb el seu significat expressiu i simbòlic. significat expressiu i simbòlic.

Aquí contrasta la nuesa Aquí contrasta la nuesa lluminosa de la Veritat amb lluminosa de la Veritat amb els tons foscos de les els tons foscos de les vestimentes de la Penitència; vestimentes de la Penitència; la cara serena de la primera la cara serena de la primera amb el rostre ansiós de vella amb el rostre ansiós de vella afligida, de la segona.afligida, de la segona.

- En aquesta pintura utilitza - En aquesta pintura utilitza els mateixos recursos els mateixos recursos pictòrics que en el pictòrics que en el Naixement de Venus, però Naixement de Venus, però en la darrera dècada del en la darrera dècada del segle XV, ha desaparegut la segle XV, ha desaparegut la visió optimista de les seves visió optimista de les seves al·legories mitològiques, per al·legories mitològiques, per donar pas a una temàtica donar pas a una temàtica més obscura, inquietant i més obscura, inquietant i dramàtica, i a uns colors dramàtica, i a uns colors més apagats.més apagats.

- El canvi de segle suposa - El canvi de segle suposa no tan sols la seva crisi no tan sols la seva crisi personal, sinó una crisi personal, sinó una crisi social que durà a la social que durà a la decadència cultural de decadència cultural de Florència, sotmesa a la Florència, sotmesa a la dictadura teocràtica del dictadura teocràtica del beat Savonarola.beat Savonarola. Detall de la Veritat i la PenitènciaDetall de la Veritat i la Penitència

BOTICELLIBOTICELLILA CALÚMNIA D’APEL·LES LA CALÚMNIA D’APEL·LES (1494 -(1494 -1495)1495)Galeria degli UffiziGaleria degli Uffizi

- VERGE DEL TONDO: pintura de forma circular d’una Verge amb rostre de malenconia, de gran bellesa. Entre els dos grups de personatges apareix un espai, que el pintor aprofita per a pintar el paisatge i aconseguir la profunditat. Gran armonia compositiva.

BotticelliBotticelliMadonna de la MagnificatMadonna de la Magnificat

Detall de la VERGE DEL TONDO o de la MAGNIFICAT:

• Rostres de bellesa serena.

• Gran definició dels contorns i extraordinària qualitat del dibuix.

Sandro Botticelli Sandro Botticelli (Florència, 1445- íd., 1510)(Florència, 1445- íd., 1510)

• L’HOME DEL MEDALLÓ: l’ideal de l’home del Renaixement, culte i refinat, però fred i calculador.

PeruginoPerugino (1445-1523). UMBRIA (1445-1523). UMBRIAFrescos de la Frescos de la CapellaCapella SixtinaSixtina

Moisés a Egipte i Baptisme de CristMoisés a Egipte i Baptisme de Crist(va ser mestre de Rafael)(va ser mestre de Rafael)

PeruginoPerugino (1445-1523) (1445-1523)Lliurament de les Claus a Sant Pere Lliurament de les Claus a Sant Pere

Capella Sixtina de RomaCapella Sixtina de RomaExemple perfecte de perspectiva lineal amb punt de fuga a la porta Exemple perfecte de perspectiva lineal amb punt de fuga a la porta

de l’edifici central. Ampla plaça on s’esglaonen les construccions i les de l’edifici central. Ampla plaça on s’esglaonen les construccions i les figures a partir del punt de fuga.figures a partir del punt de fuga.

Perugino Perugino és també un gran retratista i pintor de temes religiosos. és també un gran retratista i pintor de temes religiosos. Va ser el mestre de Rafaello. Va ser el mestre de Rafaello.

La Magdalena (Galeria Pitti de Florència) i La Magdalena (Galeria Pitti de Florència) i La Verge amb l’Infant (Galeria Borghese de La Verge amb l’Infant (Galeria Borghese de

Roma)Roma)

Lucca Signorelli (1470-Lucca Signorelli (1470-1523)1523)

Molt influït per l’escultura en bronze.Molt influït per l’escultura en bronze. Va ser deixeble d’Andrea del Verrocchio.Va ser deixeble d’Andrea del Verrocchio. Es va dedicar a estudiar la constitució del Es va dedicar a estudiar la constitució del

cos humà i les seves forces motrius.cos humà i les seves forces motrius. Està interessat en la representació plàstica Està interessat en la representació plàstica

del cos de l’home sobre una superfície i, del cos de l’home sobre una superfície i, especialment, en els detalls exacts de la especialment, en els detalls exacts de la seva anatomia.seva anatomia.

Serà un dels escollits per pintar a les Serà un dels escollits per pintar a les parets de la Capella Sixtina (juntament parets de la Capella Sixtina (juntament amb Boticelli, Ghirlandaio i Perugino, entre amb Boticelli, Ghirlandaio i Perugino, entre d’altres).d’altres).

Lucca Signorelli (1470-1523)Lucca Signorelli (1470-1523) La seva obra principal són els frescos del La seva obra principal són els frescos del

Judici Final de la Judici Final de la Catedral d’Orvieto.Catedral d’Orvieto.

Es la versió més Es la versió més àmplia que fins llavors àmplia que fins llavors s’havia pintat mai del s’havia pintat mai del tema del Judici Final i tema del Judici Final i de l’Anticrist.de l’Anticrist.

Signorelli assoleix el Signorelli assoleix el cim de la seva carrera cim de la seva carrera artística.artística.

Lucca Signorelli (1470-1523)Lucca Signorelli (1470-1523)Els Condemnats del “Judici Final”. Els Condemnats del “Judici Final”.

Capella de Sant Brizio de la Capella de Sant Brizio de la catedralcatedral d’ d’OrvietoOrvieto. .

Renuncia al paisatge i es concentra en les anatomies.Renuncia al paisatge i es concentra en les anatomies.

Lucca Signorelli (1470-1523)Lucca Signorelli (1470-1523)Judici FinalJudici Final

La resurrecció de la carnLa resurrecció de la carnCatedral d’OrvietoCatedral d’Orvieto

ESCOLA DE PÀDUA: ANDREA ESCOLA DE PÀDUA: ANDREA MANTEGNA MANTEGNA (1430-1506) (1430-1506)

Frescos del Frescos del Palau Ducal de MàntuaPalau Ducal de MàntuaLa família GonzagaLa família Gonzaga

Andrea de Mantegna (1430-1506)Andrea de Mantegna (1430-1506) Crist mort (1490, 68x81 cm)Crist mort (1490, 68x81 cm)Pinacoteca diPinacoteca di Brera de Milà Brera de Milà

Crida l’atenció el punt de vista Crida l’atenció el punt de vista que pren l’artista, que fa que el que pren l’artista, que fa que el cos de Jesús mort guanyi en cos de Jesús mort guanyi en grandiositat i dramatisme, però grandiositat i dramatisme, però no aconsegueix imprimir color. no aconsegueix imprimir color. Es tracta d’una pintura Es tracta d’una pintura “escultòrica”, molt influïda per “escultòrica”, molt influïda per Donatello, de gran austeritat i Donatello, de gran austeritat i dramatisme.dramatisme.

Els rostres apenats de la Verge i Els rostres apenats de la Verge i la Magdalena semblen la Magdalena semblen superflus; apareixen a un cantó superflus; apareixen a un cantó del quadre, davant el del quadre, davant el protagonisme del cos inert del protagonisme del cos inert del difunt, depositat sobre una taula difunt, depositat sobre una taula i vist en un escorç extraordinari, i vist en un escorç extraordinari, una innovadora forma d’usar la una innovadora forma d’usar la perspectiva.perspectiva.

MANTEGNAMANTEGNA

EscorçEscorç

Crist mort Mantegna

Mort de la Mare de Déu

(1461)

(54 x 42 cm)

Museu del Prado

Andrea Mantegna

(1430-1506)

Escola veneciana del Escola veneciana del QuattrocentoQuattrocento

(Característica: Importància concedida al color i al (Característica: Importància concedida al color i al paisatge. Destaca la família Bellini, el més important és paisatge. Destaca la família Bellini, el més important és Giovanni, la seva pintura serà un precedent de TIZIANO)Giovanni, la seva pintura serà un precedent de TIZIANO)

Giovanni BelliniGiovanni BelliniLa Pietat La Pietat

Galeria Brera de MilàGaleria Brera de Milà

Giovanni BelliniGiovanni Bellini (com a retratista)(com a retratista)El Dux Loredano de VenèziaEl Dux Loredano de Venèzia

Un altre gran artista delUn altre gran artista del Quattrocento a Quattrocento a Venèzia Venèzia és és VITTORE CARPACCIOVITTORE CARPACCIO (1465- (1465-

1525)1525)Escena de la vida de Santa ÚrsulaEscena de la vida de Santa Úrsula

Galeria de l’Acadèmia de VenèziaGaleria de l’Acadèmia de Venèzia

SICILIA: Antonello da Messina (1430-1479) SICILIA: Antonello da Messina (1430-1479) Autoretrat (1475) Autoretrat (1475)

National Gallery (Londres)National Gallery (Londres) Posiblemente el millor retratista del Quattrocento. Posiblemente el millor retratista del Quattrocento.

Dos retrats d’homes d’Dos retrats d’homes d’AntonelloAntonello da da MessinaMessina, un a la , un a la Galeria Borghese de Galeria Borghese de

RomaRoma; l’altre; l’altre al al LouvreLouvre..

PINTURA DEL RENAIXEMENT: EL QUATTROCENTO FLORENTÍPINTURA DEL RENAIXEMENT: EL QUATTROCENTO FLORENTÍ

Masaccio(1401-1428)

Sandro Boticelli1444-1510 )

Paolo Uccello(1397-1475)

Fra Angelico (1400-1455)

Piero della Francesca

(1415-1492)

Andrea Mantegna (1430 - 1506)

CINQUECENTOCINQUECENTO Comença …Comença …