PATRIMONI ETNOLÒGIC

El municipi de Puigpunyent és d’una gran riquesa pel que fa a elements etnològics, tant des del punt de vista del nombre com de l’estat de conservació i qualitat. A continuació citam tota una sèrie d’elements que poden ser visitats o contemplats, ja sigui per titularitat pública, per ubicar-se dins una finca explotada comercialment o per situar-se vora una via pública o d’ús excursionista.

CASES DE NEU

El municipi de Puigpunyent, com a municipi de Muntanya té un total de dues cases de neu més una congesta. La primera es troba dins Galilea, mentre que les altres se situen en la vall de Superna, dins la possessió de Son Noguera.

Casa de neu de Galilea

Aquesta casa de neu és l’única situada dins un nucli urbà de tot Mallorca.

Està construïda dins el comellar de l’Infern, a pocs metres del pla dels Molins, vora el camí de sa Mola.

Fins aleshores no se han trobat dades històriques sobre el dipòsit. Es tracta d’una casa excavada al terra dins un àmbit de fort coster. El desnivell fou resolt amb la construcció de marjades de nivellació. És de planta rectangular, amb un dels escaires visibles arrodonit i l’altre no. Els indicis de la construcció evidencien que el cobriment podia fer-se amb branques i càrritx.

Les parets no sobresurten del nivell del terra i tenen una gruixa d’1,05 m pràcticament en tots els laterals. Encara resta la major part de l’encadenat.

A l’interior de la casa de neu s’observen unes construccions, segurament posteriors al seu ús com a magatzem de gel: es tracta d’una paret transversal al parament de llevant i d’unes mides aproximades de 4,40 m. Aquesta paret fou rematada per un sostre, ara descomparegut, del qual poden observar-se les restes a un sol aiguavés.

També a l’escaire nord-est pot observar-se la presència d’un pou excavat i rematat per un coll rectangular; que amb quasi tota seguretat també es féu posteriorment al cessament d’ús com a magatzem de gel.

POUS PÚBLICS

Pou des pla de Baix/pou des Pla

Es troba a la carretera de Superna, vora l’entrada de la possessió de Can Noguereta, davant

es Comellar. És un pou amb capelleta, paredat en verd, que ha sofert diverses reformes, la darrera de les quals és recent: el sostre s’ha restaurat mitjançant bigues de ciment a l’interior de la capelleta i les filades de pedra s’aglomeren amb pòrtland mesclat amb bocins de teula. En altres bandes de l'enginy encara es destrien, almanco, dos referits anteriors. La boca està limitada per una reixa per evitar la caiguda d’animals. A sota, i com a recolzador dels poals, hi ha una pedra d’una peça, que dista del terra uns dos pams i mig. A la banda esquerra de la construcció, hi ha un petit abeurador per a les bísties.

Es pou Nou / pou des Camp Franc

Se situa vora la casa consistorial de Puigpunyent, dins el territori conegut històricament com es Camp Franc. Apareix cobert amb una capelleta o cúpula de secció circular, oberta amb un arc rodó de pedra maresa, amb els laterals en forma de brancals de marès. Protegeix el lloc per treure aigua una pareteta amb la filada superior de pedra viva.

Pou des Rafal

Es troba dins el camí del Rafal, a Galilea. És una bona mostra de l'enginyeria hidràulica popular. Mostra una secció circular aixamfranada amb motiu de tenir una llosa plana en la boca, per facilitar-ne treure l'aigua. Als laterals de la boca hi ha sengles repisetes per col·locar-hi els poals. La coberta és en forma de capelleta arrodonida, amb un arc apuntat al capdavant, protegit per una reixa de ferro. A la part dreta del pou es conserva una piqueta de secció rectangular. L’interior del pou és de secció circular, amb empedrat irregular que dissenya un eixamplament cap al fons en forma de pera. Segons testimonis orals el pou “es va fer a base d’embut” ja que enfondiren un gran clot, més obert a l’exterior i estret abaix, cercant l’aigua, i pujaven els obrers amb senalles al coll, i després paredaven.

FONTS PÚBLIQUES

Font des Obis La trobam a Galilea, en la confluència del carrer de Can Cabellut i el comellar des Inferns. Es tracta d’un aljub subterrani dotat d’una bomba d’extracció manual. L’aigua es dipositava en una pica rectangular de pedra viva. Al damunt hi ha un plafó ceràmic que reprodueix un poema de Bartomeu Guasp.

Popularment coneguda, per derivació fonètica, com font des Òbits

FONTS DE MINA

A Puigpunyent es comptabilitzen unes setanta fonts, un bon nombre de les quals són de mina. A continuació se n’esmenten les que es troben vora un camí públic o bé poden ser visitades sense envair propietat privada.

Font des PiÉs una de les més conegudes fora del municipi donat que es troba a l’inici de la ruta d’accés

al puig Galatzó des de la banda puigpunyentina. Consisteix en una mina d’accés zenital, la qual aboca mitjançant una mina subterrània les aigües en un abeurador de planta rectangular i allargassat (6’60 m per 1’20 m). La font es va assecar fa uns quinze anys i a l’actualitat la mina i l’abeurador

estan plens de reble. L’emblemàtic pi el que donava nom fou tallat.

Font des Ratxo

El sistema hidràulic originat per la font de Ratxo constitueix l’abastament principal de la possessió veïna de Galatzó (dins el terme municipal de Calvià). La trobam uns metres més avall de les cases des Ratxo, possessió avui convertida en el centre d’oci i aventura La Reserva de Galatzó. Entre l’ull de la font i les cases, es troben les restes d’una exedra a manera de trinxera amb paret de marge, amb un ninxolet amb la imatge d’una immaculada i amb pilars octogonals i hídries, que devia configurar un petit espai enjardinat per al gaudi de la font, en un context amb una torrentera guarnida per polls altíssims i per plàtans.

Més a prop de les cases, arrenca la síquia a l’aire lliure, i immediatament es pot observar un poador de secció circular i amb un alçat d’alguns metres, lleugerament troncònic, paredat amb pedra i morter.

Font de sa Carassa

Se situa vora el camí del cementeri. Es tracta d’una font de mina, de tipologia qanat, que irrigava els horts que envoltaven l’església. Compta amb una llarga mina, d’uns 19 m de fondària, amb dos pous d’aireig, sense coll. Actualment la boca es troba gairebé soterrada.

L’element a què fa referència el topònim no s’ha pogut esbrinar, encara que no seria estrany pensar en una carassa cisellada prop de la boca de la mina, donada la importància que tingué aquesta surgència històricament fins ben entrat el segle XX.

Font d’Hortalutx

La trobam ubicada rere les cases homònimes, a l’altra banda del camí de la parcel·lació de Son Nét. Presenta una de les estructures més primitives de tot el municipi, ja que segueix les traces dels primitius qanats. Consta d’una mina de quasi vint metres de fondària, de suau pendent, i de coberta parabòlica. Al fons, l’aigua brolla entre unes esquerdes dins un gran bloc de roca. A peu d’ull, la mina torna descoberta per tal de poder accedir mitjançant una escala de graons de pedra, volats, feta a la banda de la paret esquerra. Encara es poden veure les restes de les fustes del que devia ser l’antiga barrera que impedia l’entrada d’animals.

Les aigües s’aboquen dins una bassa propera a la boca, de planta rectangular.

Font de sa Muntanya

Se situa sota les cases de sa Muntanya, dins el camí reial de Puigpunyent a Estellencs. Es tracta d’una font de mina de gran fondària. La boca perfila un arc parabòlic irregular. Les aigües s’aboquen en una pica de pedra viva on generalment abeuren les ovelles de la possessió.

SÍQUIES

Síquia de Son NétTé un recorregut de prop de sis kilòmetres (comptant les síquies tributàries). La síquia major

neix a la font de sa Coma i acaba en la bassa del molí de l’Hort d’Avall. El traçat es conserva quasi en bona mesura, amb desperfectes i soterraments puntuals. Servia per alimentar els quatre molins hidràulics depenents històricament de Son Nét: es Molí Paperer, es Molí Nou, el Molí de Son Nét i el Molí de s’Hort d’Avall. A més, les seves aigües servien per irrigar tots els horts annexos.

Avui en podem contemplar alguns dels seus trams. Els més representatius se situen sota la font des Mirador, en el camí de na Costitxa i també vora el camí de sa Vinya de Son Nét.

Una part de la síquia és d’origen medieval.

Síquia de sa MuntanyaAbastava les cases de Son Fortesa. La síquia pot ser contemplada vora el camí reial

d’Estellencs. Se situa sobre el marge esquerre del camí.

Síquia de la font des RatxoEs tracta de la síquia que condueix les aigües des des Ratxo fins a Galatzó, amb un

recorregut d’uns dos quilòmetres i amb un traçat totalment sinuós a causa de la forta irregularitat del terreny. És sens dubte, una de les conduccions de major valor arquitectònic, ja que supera el xaragall que baixa des Puntals des Ratxo (dit a la documentació la coma del Pont) amb un bell aqüeducte. La síquia és feta pedra i morter, amb algunes millores recents. Finalment aboca les aigües dins la gran bassa de Galatzó, des de la qual s’aporta la força motriu per al funcionament dels dos molins fariners ubicats a sota.

Es troba documentada des de l’època medieval, sobretot pels conflictes entre la possessió de Son Nét i Galatzó per l’ús de l’aigua.

ALJUBS TRADICIONALS DE MUNTANYA

La necessitat d’emmagatzemar aigua en llocs tan difícils com la muntanya determinà la construcció de basses i aljubs per poder abastar carboners, calciners, garriguers i caçadors. A continuació en citam els més representatius del terme.

Aljub des comellar de s'Aljub/s'Aljub

Es troba a la part superior de la mola de Son Vic de Superna. És d'un sol dipòsit, amb volta de canó i dues boques amb llinda orientades direcció est-oest. Al costat nord s’hi troba una bassa annexa a la paret amb la finalitat d'abastar el bestiar. Al sostre, hi ha un coll per on es treia l’aigua mitjançant un poal. El sistema de captació es fa mitjançant filtració a través d’un forat al sostre. Destaca la paret sud pel gran talús, on es poden observar les pedres treballades i la rectitud gairebé geomètrica de les línies. La perfecció de la construcció i el bon grau de conservació han fet que emmagatzemi aigua tot l’any.

Aljub de na Boscana/bassa de Son Vic

Tot i situar-se dins el municipi d’Esporles, històricament ha estat dins la possessió de Son Vic de Superna, en concret dins na Boscana. Compta amb dos dipòsits amb volta de canó destinats un per al consum humà i l’altre per a l’animal. Les dues boques d’accés a l’aigua estan orientades cap a ponent. El cos humà, situat a la dreta, compta amb una entrada d’arc de mig punt, amb un bloc de marès que la cega, a la manera de filtre, ja que l’aigua, provinent de l’escorrentiu del coster, s’estanya en una petita basseta que es troba al davant i a poc a poc es filtra. El cos animal consta d’una bassa que arreplega aigua del mateix pendís. A la boca no hi ha restes de cap tipus de tancament ni galfons. A la part posterior, en el cos humà, s’hi troba un finestró de fusta amb passador per on es treia l’aigua mitjançant poal. Al sostre, i damunt el mateix cos, hi ha el coll, les pedres superiors del qual foren restaurades modernament. Actualment la boca del coll té una reixa que impedeix la caiguda d’animals a l’interior. Presenta en conjunt una construcció rectangular, en què destaca la rectitud i la perfecció de les formes.

Segons informacions orals, fou bastit per la mateixa colla d’esporlerins que construïren es Aljubets, el dipòsit de muntanya més important de Banyalbufar, dins la possessió de Planícia.

Aljub de Son Noguera/bassa de Son Noguera

L’aljub de Son Noguera se situa no gaire enfora de l’anterior. És un dipòsit de pedra cobert amb volta i destinat a l’abastament humà. La planta tendeix a la rectangularitat però aquesta es romp a la cara de llevant ja que acaba en forma el·líptica. A la cara de ponent hi trobam la boca de forma rectangular amb llinda. L’interior es troba referit de ciment pòrtland, fet que ens indica que fou usada amb regularitat fins al anys seixanta. La volta interior es troba a l’actualitat totalment vinclada. Rep l’aigua per filtració a través del sòtil. Al costat sud-est hi ha una bassa que aprofita la

paret lateral del dipòsit i que servia per a l’abeurament del bestiar (porcs).

MOLINS HIDRÀULICS

Al municipi en trobam fins a cinc molins hidràulics. Fins a finals del segle XIX n’hi havia sis, però amb l’enderrocament del molí de Son Vic, el nombre se’n reduí. A més dels que a continuació s’expliquen, cal citar dos que no poden ser visitats o contemplats sense demanar el corresponent permís a la propietat: el del Salt de Son Fortesa i el de l’Hort d’Avall.

Es Molí Paperer

Fou bastit en 1868 a instància de Francesc Roca, un empresari català que valorà les possibilitats del sistema hidràulic de Son Nét. El conjunt arquitectònic compta amb dos edificis: el buc on hi havia el molí i l’habitatge. El molí sofrí una explosió a principis del segle XX donat que era usat per a la fabricació de pòlvora. A causa d'aquest esdeveniment l'edifici perdé el sostre i bona part de la maquinària. Fins a l'actualitat només s'han mantingut les parets laterals. Al darrere resta l'aqüeducte per on es conduïa l'aigua procedent de la font de sa Coma. L’accés als dos blocs del molí es fa mitjançant una escala de pedra que puja per l'exterior de l'edifici, vora la qual hi ha la síquia per on baixava l'aigua sobrant. El conjunt compta amb jardí i safareig, i una altra canalització d'aigua provinent de la font des Molí.

Es Molí Nou

Fou bastit entre 1862 i 1869. El podem contemplar des del vial principal dels establits de Son Nét, entre sa Teulera i es Molí Paperer. En conserva la bassa, la canal i part del cup.

Molí de Son Nét

Se situa al camí de sa Vinya, davant sa Riera. Fou conegut com molí vell de Son Nét o molí d’en Benet. Possiblement es tracta d’una estructura d’origen islàmic. Apareix documentat al segle XIV com al molí de l’alqueria el Palmer (Son Nét). De l'estructura originària només se’n mantenen

el safareig (de quaranta metres de llarg i quinze d'amplada), la síquia elevada i l'estructura del cup, tots ells en un estat bo de conservació. En una de les parets de la síquia hi ha a l'actualitat una porxada. Al mateix camí de sa Vinya, es conserva un aqüeducte a manera de pont que condueix la síquia sobre el jaç del torrent.

MOLINS FARINERS

Actualment resta un petit conjunt de molins fariners, dos a Galilea i un a la vall central de Puigpunyent. A finals del segle XIX n’hi havia un quart, situat al coll de Son Cortei, dit també el coll des Molí de Vent, que amb la construcció de la carretera moderna fou enderrocat.

Molí de Can Soler S’alça a la part superior del llogaret de Galilea. Segons informacions orals va moldre fins devers 1920. Té base de planta quadrangular, construïda amb paredat, amb un lleuger peu de murada. La torre del molí és de secció circular, feta de paredat de pedres irregulars i referida de morter, amb un diàmetre total de 4,30 metres. El portal de la base és de llinda de fusta de dos troncs i s'hi pot observar gravada la data de "5 de marzo de 1881". Al sobreportal hi ha un ninxolet buit, que devia acollir la imatge d’un sant.

Molí d’en Martí Es troba vora del molí de Can Soler, ocupant la part superior d’un altre promontori. Probablement més antic que l'anterior, s'aixeca devora una edificació moderna. La base és un cintell de secció circular irregular, amb alçat de pedra viva irregular; aquest cintell aplana el desnivell del terreny i serveix d’envelador, amb sòl de morter de calç. La torre és de secció circular alçada sobre el cintell, feta de paredat de pedres irregulars i referida de morter, i té un diàmetre total de 4,50 m. El portal de la torre és de llinda, amb un ferro ornamental a la part superior amb l’anagrama de Crist (IHS). Damunt el portal hi ha una fornícula que durant molts anys restà buida, però actualment ocupada per una imatge nova, neoromànica. A la part alta, hi ha dos finestrons. No té capell. Les moles apareixen a l’exterior, utilitzades com a taula.

Molí de Son PuigÉs de torre circular, sense base-habitatge, però sí un cintell arrodonit, de paret de marge,

d’un metre d’alçada per la part de davant, desnivell salvat per cinc escalons. L’envelador, damunt el cintell, és de morter i de terra.

La torre té un diàmetre exterior de 4’20 m i interior de 2’60 m. El portal de la torre és de llinda, de marès, que amida 1’90 x 0’68 m. En la part superior, hi ha dos finestrons. El murs és de paredat aterracat de morter; té 2 sostres de formigó, amb escala interior de caragol de formigó i 21 escalons, producte de la darrera restauració. La coberta és de terrassa.

CONJUNT MARJATS

Conjunt marjat de Galilea

El nucli urbà de Galilea se situa en plena orografia accidentada, amb un relleu que dissenya un amfiteatre orientat a migjorn i a xaloc, entre el penyal de sa Mola, també dit de sa mola de na Ferrana (516 m), a llevant, i el penyal de sa Rota (450 m), a ponent, amb els estreps de sa Mola Petita, al nord, que arriben als 523 m d’altitud. Aquestes característiques geogràfiques han marcat una ocupació humana i unes activitats agrícoles basades en l’amarjanament dels costers, per tal de fer-los aptes per al conreu i, fins i tot, per a la uicació dels habitatges. El conjunt de marges i marjades de Galilea sens dubte és dels més importants de Mallorca.

Són especialment remarcables els segments situats entre Can Fonya i la Mola Petita, a la part superior de la forma d’amfiteatre ja esmentada, cap a ponent; visualment és el tram més alterós i de gran càrrega estètica. Un segon sector a destacar, més a gregal, envolta el comellar dels Inferns, s’Esbart i el molí d’en Soler, i inclou una casa de neu.

Aquests marges inclouen caminals integrats en relleix dins els murs i pujadors de graons de pedra, a més d’elements del sistema hidràulic. L’abandonament dels conreus a les marjades, accelerat a partir dels anys 1970, ha provocat, al llarg dels anys un deteriorament d’aquest conjunt patrimonial d’enginyeria popular.

Conjunt marjat de Son fortesa

Conjunt marjat d'alta qualitat, de disposició paral·lela contínua formant tres caires, és a dir, en forma de ferradura, tot seguint la mateixa disposició del turó on s'assenten. El paredat és de pedres molt adobades, amb filada de dalt. El sistema de connexió entre marjades es fa per escales laterals integrades i també rampes. Compta també amb un sistema de síquies procedents de la font i d'un portal d'accés des del camí reial d'Estellencs.

Comellar de na Gil

Conjunt marjat d'alta qualitat, compost d'un marges de 5 metres d'alçada i d'uns 50 de llargada. Compta amb botadors i capginyes. Les pedres estan molt adobades i són de gran dimensions.

ALTRES

Caseta de s’Era

Pel que fa a aquest tipus d’arquiectura, la més representativa és la que s’ubica vora el camí reial d’Estellencs, dins la possessió de Son Fortesa. Presenta una petita construcció a la vora, coneguda amb el nom de la Caseta de s’Era. Aquesta edificació té planta rectangular i coberta és de volta de canó, lleugerament rebaixada. Mostra un portal de llinda. Els murs de l’alçat lateral llarg, amples, sobre els quals descansa la coberta, acaben en una repisa, segons una tècnica emprada també en els aljubs. El tipus d’obra mostra paredat de pedres irregulars lligades amb argamassa de calç. L’interior acull dos pedrissets, un a cada part anterior del corresponent lateral.

Caseta del Delme

D’un inicial conjunt d’unes quatre casetes de delme, avui dia en resta una, situada a la meitat del comellar d’en Pito, sota la font d’en Vic. El delme era un impost del deu per cent sobre els productes de la terra destinat a assegurar el manteniment del clericat i els edificis religiosos.

Hi podem contemplar una petita construcció de planta rectangular i amb una volta molt rebaixada, en l'actualitat encimentada. Una porta de fusta en limita l’accés.