L’ECONOMÌA - scuoladifassa.it. Economìa.pdf · chela metalurgica, chela mecanica, chela de la...

20
1 L’ECONOMÌA 1. L’economìa europeèna 2. L’agricoltura 3. L’industria 4. L terziarie

Transcript of L’ECONOMÌA - scuoladifassa.it. Economìa.pdf · chela metalurgica, chela mecanica, chela de la...

Page 1: L’ECONOMÌA - scuoladifassa.it. Economìa.pdf · chela metalurgica, chela mecanica, chela de la magnadiva, chela chimica, chela de la teila, e c.i. De chest setor fèsc pèrt ence

1

L’ECONOMÌA

1. L’economìa europeèna

2. L’agricoltura 3. L’industria 4. L terziarie

Page 2: L’ECONOMÌA - scuoladifassa.it. Economìa.pdf · chela metalurgica, chela mecanica, chela de la magnadiva, chela chimica, chela de la teila, e c.i. De chest setor fèsc pèrt ence

2

L’ECONOMÌA EUROPEÈNA

I setores economics Dant de ge vardèr a coche l’é l’economìa europeèna, cognon se recordèr coluns che l’é i setores economics.

L setor primèr l’é chel che ne fornesc la materies grejes e l tol ite l’agricoltura,

l’arlevament, la pesćia e la ativitèdes de estrazion de la minieres. L’agricoltura l’é l setor de la coltivazion de la tera, da chela che ne vegn cà i prodoc per

l’alimentazion, desche la bièves, i ortames e i fruc, ma ence per ne fèr de autra robes,

desche per ejempie l bombèsc o l lin per se fèr i guanc, e ence l legn che pel servir per se sciudèr o per fèr mobilia o per i lurieres da

marangon. L’arlevament ne fornesc la cèrn, l lat e i eves,

coscita descheche la pesćia ne dèsc i pesc. La ativitèdes de estrazion ne fornesc enveze la materies grejes per fèr i manufac che pel

ne servir duc i dis, desche l fer, i metèi, la creida, l sèl, o la fontènes de energìa, desche l gas o l’elech minerèl.

L setor secondèr l’é chel che trasforma la materies grejes che ne à fornì l setor primèr:

de chest fèsc pèrt duta la industries, desche chela metalurgica, chela mecanica, chela de la

magnadiva, chela chimica, chela de la teila, e c.i.

De chest setor fèsc pèrt ence l’artejanat, che produsc manufac a n livel mender, desche cantità, en confront a na industria.

L setor terziarie l’é chel setor che no produsc

diretamenter bens materièi, ma che tol ite duc i servijes che serf per ge i sporjer a la jent. Donca chiò l’é ite i trasporc e l comerz, la banches, i

servijes publics, l turism, l’istruzion, i servijes de comunicazion e de informazion.

Ti stac economicamenter più inant chest l’é l setor olache laora la maor pèrt de la jent.

L’agricoltura fèsc pèrt del setor primèr

L’industria fèsc pèrt del setor secondèr

I servijes fèsc pèrt del terziarie

Page 3: L’ECONOMÌA - scuoladifassa.it. Economìa.pdf · chela metalurgica, chela mecanica, chela de la magnadiva, chela chimica, chela de la teila, e c.i. De chest setor fèsc pèrt ence

3

L PIL

L PIL l’é l Prodot Intern Lordo, che vel dir l valor di bens e di servijes che n stat

produsc vigni an. Chest, se sà ben, l pel esser n muie desvalif da n stat a l’auter, coscita podon spartir i stac te trei fasces, una auta, una mesèna e una bassa. Te la fascia auta, con più che 1000 miliarc de dolares de PIL, l’é cinch stac

europeans: Germania, Regn Unì, Franzia, Tèlia e Spagna; duc chisc cinch stac i é ite te l’Union Europeèna e sie

PIL l’é béleche i doi terc del total de l’Europa. Te la fascia mesèna, con n

PIL anter 100 e 1000 miliarc de dolares, l’é dejesset stac

europeans, e anter chisc tredesc i é te l’UE. Te la fascia bassa, con n

PIL più bas che 100 miliarc de dolares, l’é desdot stac

europeans, e nef de chisc i é te la UE.

I 27 stac de l’Union Europeèna en dut i à n prodot intern lordo de passa

14.000 miliarc de dolares, più aut che chel di Stac Unii

de l’America. La maor pèrt del PIL de l’Union Europeèna, entorn l

71,5%, l vegn cà dal setor terziarie: banches, comerz,

turism, telecomunicazions, trasporc, e autra ativitèdes. N’autra pèrt, entorn l 26,5%, la vegn cà dal setor secondèr, schendir da la industries, e demò l 2% l vegn cà dal setor primèr, donca da

l’agricoltura, l’arlevament e la pesćia. Ben segur, vigni stat contribuesc a na vida desvaliva a la creazion del PIL: per

ejempie, se te la Germania l’é demò l’1% del prodot intern lordo che vegn cà da l’agricoltura, chesta perzentuèla rua al 13% te la Romanìa.

Vardon chiò sotite i stac che l’é te la desvaliva fasces del PIL te l’Europa:

Fascia auta: più che 1000 miliarc de dolares: Germania Regn Unì Franzia Tèlia Spagna

Fascia mesèna: anter 100 e 1000 miliarc de dolares:

Ruscia (ence co la pèrt asiatica)

Paìjes Basc Austria

Irlanda Polonia

Belgio Norvegia

Finlandia Romania

Svezia Danimarca

Portogal Ungheria

Svizra Grecia

Republica Ceca Ucraina

La trei fasces del PIL te l’Europa: i stac col color brun i é te la fascia auta, chi col color chécen i é te la fascia mesèna, chi col

color vert i é te la fascia bassa

Page 4: L’ECONOMÌA - scuoladifassa.it. Economìa.pdf · chela metalurgica, chela mecanica, chela de la magnadiva, chela chimica, chela de la teila, e c.i. De chest setor fèsc pèrt ence

4

Fascia bassa: manco che 100 miliarc de dolares:

Slovachia

Serbia Islanda Malta

Croazia

Bulgaria Cipro Moldavia

Lussemburgh

Lituania Bosnia Montenegro

Slovenia

Letonia Albania

Bieloruscia

Estonia Macedonia

A livel mondièl l’Union europeèna la é al prum post te l’esportazion de marcianzìes,

soraldut per prodoc industrièi e agricoi. Ampò ence la importazions di stac de l’UE à n valor béleche valif a chel de la esportazions. L’é soraldut la materies grejes che l’UE emporta da etres stac, e anter chestes soraldut elech minerèl e gas naturèl.

L’euro

Del 1992, col Tratat de Maastricht l’é peà via l prozess de unificazion economica e

de la moneida, con chela de ruèr a aer na moneida soula per duta l’Europa. Del 1995 a Madrid i capi de stat e de goern de

l’Union Europeèna à dezidù de ge dèr l’inom de “euro” a chela che aessa cognù esser la

moneida unica. Del 1999 l’é nasciù ofizialmenter l’Union economica e de la moneida (Uem), a chela

che à tout pèrt undesc di chinesc stac che enlouta fajea pèrt de l’Union europeèna:

Austria, Belgio, Finlandia, Franzia, Germania, Irlanda, Lussemburgh, Paìjes Basc, Portogal, Spagna e Tèlia. Alincontra Regn Unì, Svezia e

Danimarca à dezidù de se n stèr fora. Del 2001 l’é ruà ite te la Uem ence la Grecia.

Col 1 de jené del 2002, ti doudesc paìjes de la Uem se à scomenzà a durèr desche moneida e bancanota l’euro, tolan demez la moneides

che l’era dant. Coscita te la Tèlia l’euro à sostituì la lira: l valor de n eruo l’é stat stabelì

te 1936,27 lires. Dò che, anter l 2007 e l 2008, l’é ruà ite te la Uem ence la Slovenia, Malta e Cipro, anchecondì l’euro l’é la moneida de chinesc anter i vinteset stac de l’Union europeèna.

Chest à metù a jir na neva area economica, Eurolandia, olache se doura la valiva moneida. Vardon chiò coluns che l’é i stac de Eurolandia:

Austria Germania

Paìjes Basc

Belgio Grecia

Portogal

Cipro Irlanda

Slovenia

Finlandia Lussemburgh

Spagna

Franzia Malta

Tèlia

Ence etres stac i é candidé a vegnir ite te l’Uem e donca a durèr l’euro desche moneida, ma per chest i cogn ruèr a aer na economìa più adatèda ai parametres che l’é stat stabelì.

La gestion de l’euro ge é stata data sù a la Banca Zentrèla Europeèna, che vèrda che i prijies ti stac de l’UE sie stàboi.

Moneida da un Euro

Page 5: L’ECONOMÌA - scuoladifassa.it. Economìa.pdf · chela metalurgica, chela mecanica, chela de la magnadiva, chela chimica, chela de la teila, e c.i. De chest setor fèsc pèrt ence

5

L’AGRICOLTURA

L’agricoltura europeèna tel mond

Per chel che vèrda sia capazità de produzion l’agricoltura europeèna la é ai prumes posć tel mond.

L’Union europeèna la é al terz post te la produzion mondièla de bièves (gran, ris, turcheis, orc, sièla), dò la Cina e i Stac Unii.

Per chel che vèrda la produzion de

gran l’UE la é al prum post. A chest se cogn arjonjer la produzion de la

Ruscia e de l’Ucraina, che les é al quint e al nono post tel mond. La UE la é seguramenter al prum post

ence te la produzion de ua e de olives.

Anter i maores produtores agrìcoi la Tèlia la é al prum post, no demò te

l’Europa ma ence tel mond, te la produzion de ua, olives, carciofes e kiwi; la é al prum post te l’UE ence te

la produzion de pomarances, pomes de èlber, peires, albicoches, castagnes,

nojeles, pomidores, bròcoi, salata e soia. La Franzia l’é l maor produtor, no demò

te l’Europa ma ence tel mond, de reves da zucher; la é al prum post te la UE te

la produzion de gran, turcheis, spinac, cousoi, eves de gialina, cèrn de bestiam. La Spagna l’é l maor produtor de la UE

de limons, ampieries, anguries, fonghes, mandorles, cèrn de gialina.

La Germania l’é l maor produtor de pomes de tera, sperjes, ciariejes, orc, lat de vacia, cèrn de porcel.

La Grecia l’é l maor produtor de fighes e de foes de tabach.

La Polonia l’é l maor produtor de capusc e de ravasales. L Regn Unì l’é l maor produtor de cèrn de

feida.

I lurieranc te l’agricoltura

Te l’Union europeèna laora te l’agricoltura entorn 14 milions de persones, donca

pech più che l 6% sul total de chi che laora. La perzentuèla la é più auta ti stac de

La Telia la é al prum post te la produzion de ua

Arlevament de porcìe

Agricoltura industrièla

Page 6: L’ECONOMÌA - scuoladifassa.it. Economìa.pdf · chela metalurgica, chela mecanica, chela de la magnadiva, chela chimica, chela de la teila, e c.i. De chest setor fèsc pèrt ence

6

l’Europa de l’est, olache l’agricoltura la é manco mecanisèda e donca la à più besegn

de lurieranc. Defat, te la Romanìa sun 100 lurieranc 31 laora te l’agricoltura. Alincontra tel Regn Unì n’é demò 1 su 100.

La produtività

Per produtività, soraldut dal pont de veduda economich, se enten la capazità de produjer de più coi mesi che se à a despojizion: per ejempie se n

teren de 100 etares produsc 10 tonelèdes de gran e n teren de 50 etares n produsc 7 tonelèdes, vel

dir che chel de 50 etares l’é più produtif. Coscita se chier de troèr semper i mesi per aer na produtività maora.

Te l’Union Europeèna per aer la maor produtività se doura desvalives mesi, desche la coltura

intensiva, che dèsc l met de desfrutèr più che se pel la capazità produtiva del teren, l’arlevament industrièl intensif, che fèsc crescer en prescia la besties, la mecanisazion, che desc l met de lurèr la tera con manco lurieranc, la doura de

prodoc chimics, che smendra i organismes de dan a la coltures e fèsc più frutousc i terens.

Ma dut chest ge fèsc de gregn dans a l’ambient e a la sanità. Per ejempie i prodoc chimics entesseea i ruves e la èghes da beiver.

L’agricoltura biologica Te l’agricoltura biologica la produzion de piantes

e l’arlevament de la besties vegn portèdes inant en armonìa coi prozesc naturèi. Donca l teren e ence la sanità de la persones vegn conscidrèdes

desche n ben da stravardèr. Coscita, desche concim no se doura sostanzes

chimiches, ma grascia o compost o sasc majené che à ite sostanzes ùtoles. Per verejèr i parassic o la malatìes de la piantes,

se doura piantes più fortes e sostanzes naturèles o insec ùtoi.

La besties vegn arlevèdes te posć più naturèi, desche i pèscoi e da magnèr ge vegn dat pàboi biologics.

Coscita se pel produjer magnères più segures e ecologics. Enceben che i prodoc de l’agricoltura

biologica sie più cères che i etres, semper più jent preferesc chisc che i etres e coscita ence i bachegn scomenza a se oujer a chesta sort de

produzion. Se cogn ampò dir che te l’Union europeèna

anchecondì demò l’1,5% de la produzion totala doura l’agricoltura biologica; ampò l maor numer de aziendes che doura chesta sort de produzion la é te la Tèlia.

Arlevament intensif de paites

Produzion biologica de ortames

Vaces al pèscol

Page 7: L’ECONOMÌA - scuoladifassa.it. Economìa.pdf · chela metalurgica, chela mecanica, chela de la magnadiva, chela chimica, chela de la teila, e c.i. De chest setor fèsc pèrt ence

7

L’INDUSTRIA

I setores industrièi

Enceben che l’Union europeèna cogne emportèr la maor pèrt de la materies grejes che ge serf, la

à industries n muie inant te duc i setores. I stac de l’Union europeèna più svilupé l’é la

Germania, l Regn Unì, la Franzia e la Tèlia: chisc i é ai prumes posć tel mond desche produzion industrièla, dò i Stac Unii, l Giapon e la

Cina. L setor siderurgich de la UE, ence se l se à

smendrà, l dèsc béleche n quint de la produzion mondièla de acèl, e l’é al secont post mondièl dò la Cina. La Germania l’é l stat che produsc più

acèl e dò de ela vegn la Tèlia. L setor chimich de la UE l’é al prum post tel

mond, con n terz de la produzion mondièla. La Germania la é al prum post te la UE,

con sobito dò la Franzia. N muie svilupé l’é ence i setores mecanich, soraldut per la produzion di auti, chel

eletronich e chel aerospazièl. Se produsc a n livel n muie aut ence porzelanes,

crestèi, teiles, guanc, strumenc otics e per la mùsega.

La regions industrièles

La regions industrièles prinzipales les é tel Regn Unì, te la Franzia del Nord, tel Belgio, te la

Germania zentrèla, te la Slesia en Polonia, te la Tèlia del zenter-nord, te la Spagna del nord, enlongia Mosca e l Volga te la Ruscia e te

l’Ucraina orientèla. La industries se conzentra soraldut olache l’é

fatores positives per sia produzion. Per ejempie: - apede zones con minieres, olache

l’é soraldut la industries

siderurgiches, che produsc acèl, e metalurgiches, ajache les à de

besegn de minerèi e de metèi; - su la costes apede i porc e

enlongia i gregn ruves navigàboi,

olache l’é soraldut la industries chimiches e la refinerìes, ajache l’é

più sorì e costa demanco l trasport; - enlongia la gran strèdes e

autostrèdes e la ferates, olache l’é soraldut la industries mecaniches, ajache les é più sorides per l comerz;

Industria siderurgica

Industria chimica

Frabica de auti te la Germania

Page 8: L’ECONOMÌA - scuoladifassa.it. Economìa.pdf · chela metalurgica, chela mecanica, chela de la magnadiva, chela chimica, chela de la teila, e c.i. De chest setor fèsc pèrt ence

8

- ti raions de produzion agricola e de arlevament, olache l’é soraldut la

industries alimentares e cheles de la teila, ajache les é vejines ai lesc de produzion de la materies grejes che les doura.

Se sà ben, apede a chesta gran industries l’é ence industries pìcoles o mesènes, che produsc na gran sort de

marcianzìes: pisson demò ai ciuzé, a la mobilia, ai guanc e c.i.

Te l’Union europeèna l’é passa 54 milions de lurieranc che laora te l’industria, n chèrt sul total.

I mudamenc

Semper de più ultimamenter la

ativitèdes produtives vegn delocalisèdes, che vel dir tramudèdes

dai stac economicamenter più svilupé, desche la Germania, l Regn Unì, la Franzia e la Tèlia, te stac economicamenter manco

svilupé, desche la Romanìa, la Polonia, l’Ungherìa e etres stac de l’Europa orientèla. Chest sozet percheche ti stac de l’Europa orientèla i lurieranc ciapa n paament mender a confront de chi di stac più svilupé e chest ge dèsc l met a la firmes de produjer con

cosć più basc. A vegnir delocalisèdes l’é soraldut la industries di ciuzé, de la teila, alimentares,

eletroniches e di auti.

Industries a Dortmund, te la Ruhr

Industria alimentara

Page 9: L’ECONOMÌA - scuoladifassa.it. Economìa.pdf · chela metalurgica, chela mecanica, chela de la magnadiva, chela chimica, chela de la teila, e c.i. De chest setor fèsc pèrt ence

9

L TERZIARIE

I servijes

Se pel dir che l’é trei sorts de servijes: i servijes per la families, chi per la impreses e chi per l publich.

I servijes per la families l’é chi che serf a sodesfèr i besegnes di sìngoi zitadins; per ejempie chi che dèsc la boteighes, i bares, i restoranc, i hotìe, i chino, la banches, e c.i.

I servijes per la impreses l’é chi che serf a svilupèr sia ativitèdes de produzion; per ejempie l comerz e i trasporc de la marcianzìes, la banches che fornesc i empresć, la

agenzìes de marketing, e c.i. I servijes per l publich l’é chi che dèsc

l’aministrazion publica, schecondir l stat, la

regions, la provinzies, i comuns. Chisc servijes

l’é chi che no se paa diretamenter, ma che i é fornii tras la steores che

i zitadins paa aldò de sie vadagnes. Anter chisc

servijes l’é la scola publica, la sanità, l’assistenza sozièla, i

trasporc publics, la postes.

L’Union Europeèna la é al prum post tel mond tel comerz internazionèl

de servijes e chisc l’é passa n chèrt de so

entriech comerz a la foresta.

I lurieranc Te l’Union europeèna passa doi terc de la jent ocupèda laora ti servijes; ajache te chisc ùltimes dejenees la perzentuèla de lurieranc te chest setor la se à smaorà n

muie, se rejona de terziarisazion de l’economìa, soraldut ti stac economicamenter più svilupé.

Se pisson che del 1970 tel Regn Unì l’era 50 persones su cent che lurèa ti servijes, canche anchecondì n’é 80 su cent, podon ben pissèr cotant che chest setor se à smaorà. Chest vegn cà soraldut dai servijes che vegn sport tel terziarie più svilupà,

desche la telecomunicazions, i servijes internet e etres a auta tecnologìa.

Cotenc che laora ti servijes, persent sul total di ocupé

Più che l 70% Anter l 60% e l 70%

Anter l 50% e l 60% Manco che l 50%

Page 10: L’ECONOMÌA - scuoladifassa.it. Economìa.pdf · chela metalurgica, chela mecanica, chela de la magnadiva, chela chimica, chela de la teila, e c.i. De chest setor fèsc pèrt ence

10

La perzentuèla de lurieranc ti servijes muda n muie anter i stac: la é più auta ti stac

de l’Europa setentrionèla e ozidentèla, alincontra la é più bassa ti stac de l’Europa orientèla.

L turism L’Europa, de gra a sie patrimonie storich, artistich e

naturèl, l’é l raion del mond che à più turisć. Ti stac europeans vigni an rua passa 460 milions de turisć da la foresta.

Al prum post, no demò te l’Europa, ma te dut l mond, l’é la Franzia, olache rua entorn 80 milions

de foresć vigni an. Al secont post, no demò te l’Europa, ma te dut l mond, l’é la Spagna, olche rua entorn 60 milions

de foresć vigni an. Al terz post te l’Europa e al quint tel mond, l’é la

Tèlia, olache vigni an rua 40 milions de foresć.

I trasporc Te l’Europa la vida de trasport più durèda l’é chela sun strèda. L’85% de dut l trasport de persones vegn fat

con auti, corieres e motos; l 45% del trasport de marcianzìes vegn fat con camions.

Chest porta ence problemes per l’ambient e per la sanità: l’emiscion de anidride carbonica contribuesc al sciudament global; i polvres sotii e l’autra sorts de

entesseament che vegn cà dal trafich ge fèsc gran dan a la sanità.

Na pèrt emportanta per l moviment de persones l’é ence l trasport aereo: vigni an sgola passa 650

milions de persones. L’aeroport de l’Union europeèna con più trafich de persones l’é chel de Heathrow a

Londra: chiò te n an passa più che 68 milions de passejeres e 470 mile aerees. Ampò ence l trasport aereo enfluesc su l’ambient: i

aerees entesseea l’atmosfera e i fèsc n gran bordel. Per se parèr dai dans che l trafich ge fèsc a l’ambient se

cognessa, te la zitèdes, durèr de più i mesi publics che entesseea demanco, per ejempie chi eletrics;

se cognessa smaorèr l trasport co la ferata,

che doura manco energìa e l’entesseea

ence demanco che chel sun strèda; se cognessa smaorèr ence l trasport tras i ruves o i canai navigàboi e l trasport

maritim.

La Tour Eiffel a Paris, de gran enteress per i turisć

Trasport sun strèda

Trasport sun ferata

Trasport aereo

Page 11: L’ECONOMÌA - scuoladifassa.it. Economìa.pdf · chela metalurgica, chela mecanica, chela de la magnadiva, chela chimica, chela de la teila, e c.i. De chest setor fèsc pèrt ence

11

Vardon te la tabeles chiò sotite coluns che l’é i maores aeroporc e i maores porc de

l’Europa:

Maores aeroporc de

l’Europa

Passejeres rué o partii

te n an (milions de persones)

Maores porc de l’Europa

Marcianzìes che passa te n an (milions de tonelèdes)

Heathrow (Londra) 68 Rotterdam (Paìjes Basc) 377

Ch. De Gaulle (Paris) 57 Anversa (Belgio) 160

Main (Frankfurt) 53 Amburgh (Germania) 126

Schiphol (Amsterdam) 46 Marsilia (Franzia) 97

Barajas (Madrid) 46 Le Havre (Franzia) 75

Gatwick (Londra) 34 Amsterdam (Paìjes Basc) 75

Munich (Monaco) 31 Novorossijsk (Ruscia) 71

Fiumicino (Roma) 30 Algeciras (Spagna) 64

.....

Genova (Tèlia, al dodejeisem post)

56

La telecomunicazions

La telecomunicazions l’é chi sistemes de

comunicazion che dèsc l met de trasmeter dalonc tesć, sons, fegures e videos.

Te l’Europa chisc sistemes à abù ti ùltimes vint egn n svilup dassen gran. Chest vegn cà dai raporc economics e da la informazions che é semper

maores anter n stat e l’auter e anter desvalives raions.

Dal scomenz di egn Nonanta la doura di fonins se à smaorà semper de più, bèsta pissèr che te zirca la metà di stac de l’Union europeèna l’é più fonins che sentadins: se ge vardon a la Tèlia l’é 122 fonins per 100 sentadins.

L fonin l’é oramai te la vita de duc i dis e chest vegn cà da la possibilità che l dèsc de se coleghèr con autra persones da olache se é, ence n muie dalonc. I fonins l’é

computer en miniatura e donca con chisc se pel ence fèr autra operazions e no demò telefonèr: manèr messajes, fotografèr, se coleghèr a video, jir su internet e ence de autra robes.

Ence Internet à abù n gran svilup: l’é na rei de comunicazion anter computer tras linies telefoniches e coleamenc zenza fii. La capazità de Internet de elaborèr e

memorisèr n grumon de informazions e de les trasmeter te n temp reèl, ge à dat delbon n gran svilup a la telecomunicazions.

Te l’Union europeèna l’é entorn metà de la jent che doura Internet. La perzentuèla de utenc su la popolazion la é desvaliva anter n stat e n auter: pr ejempie, se te la Svezia l’é 75 sentadins su 100 che doura Internet, tela Tèlia n’é 52 su 100 e te la

Romanìa n’é demò 23 su 100. Chi che doura de più Internet l’é soraldut i joegn anter i 14 e i 24 egn e donca n muie

de studenc de la scola auta e de l’università, ma ence te la scola mesèna se taca a l durèr semper de più: i studenc lo doura per fèr enrescides e per troèr materièl tant a scola che a cèsa.

Computer con Internet a scola

Trasport aereo

Page 12: L’ECONOMÌA - scuoladifassa.it. Economìa.pdf · chela metalurgica, chela mecanica, chela de la magnadiva, chela chimica, chela de la teila, e c.i. De chest setor fèsc pèrt ence

12

EJERCIZIES

1. Vèrdege a chesta fegures e dapò empienesc ite la tabela:

Oget Materia greja durèda

Ativitèdes per produjer la

materia greja

Ativitèdes per la trasformèr

Ativitèdes che à portà l’oget

a la jent

Desch

Smauz

Colèna

Pirones

Pan

Page 13: L’ECONOMÌA - scuoladifassa.it. Economìa.pdf · chela metalurgica, chela mecanica, chela de la magnadiva, chela chimica, chela de la teila, e c.i. De chest setor fèsc pèrt ence

13

2. Segna la resposta dreta:

Coluna pa de chesta ativitèdes fèsc pèrt del setor primèr?

O Pesćèr O Fèr sù cèses O Ensegnèr

De colun setor economich fèjela pa pèrt na tislerai?

O Primèr O Secondèr O Terziarie

La ativitèdes del setor terziarie:

O Les produsc bens materièi O No les produsc bens materièi

O Les trasforma la materies grejes

De colun setor economich fèjei pa

pèrt i trasporc?

O Primèr O Secondèr

O Terziarie

Te che setor economich laorel pa n professor?

O Primèr O Secondèr

O Terziarie

Te che setor economich laorel pa n hotelier?

O Primèr O Secondèr

O Terziarie

3. Segna se chel che vegn dit te chisc pensieres l’é dret o falà; tel cajo che l pensier sie falà, scrif sotite la resposta dreta:

L PIL l’é l valor di bens e di servijes che n stat produsc te n an.

.............................................................................................

D F

L valor del PIL l’é valif te duc i stac europeans. .............................................................................................

D F

I 27 stac de l’Union europeèna à n PIL più bas che chel di Stac Unii de

l’America. .............................................................................................

D F

Demò l 2% del PIL di stac de l’Union europeèna vegn cà dal setor primèr.

.............................................................................................

D F

La maor pèrt del PIL di stac de l’Union europeèna vegn cà dal setor secondèr.

.............................................................................................

D F

Page 14: L’ECONOMÌA - scuoladifassa.it. Economìa.pdf · chela metalurgica, chela mecanica, chela de la magnadiva, chela chimica, chela de la teila, e c.i. De chest setor fèsc pèrt ence

14

4. Per vigniun di stac encoloré segna ite tel cadretin se i é te la fascia de

PIL auta (A), mesèna (M) o bassa (B):

5. Te chesta chèrta muta de l’Europa encoloresc i stac de l’Union

Europeèna che no i é ite te l’Eurolandia e scrìvege apede l’inom:

Page 15: L’ECONOMÌA - scuoladifassa.it. Economìa.pdf · chela metalurgica, chela mecanica, chela de la magnadiva, chela chimica, chela de la teila, e c.i. De chest setor fèsc pèrt ence

15

6. Segna la resposta dreta:

Can él pa che l’é stat sotescrit l tratat

de Maastricht?

O 1992 O 1995

O 1999

Can él pa che l’é nasciù ofizialmenter

l’Union economica e de la moneida?

O 1995 O 1999

O 2002

Da can él pa che se à scomenzà a durèr l’euro?

O 1995

O 1999 O 2002

Cotenc érei pa i prumes stac che à durà l’euro?

O 10

O 12 O 15

Che moneida érel pa te la Tèlia dant de l’euro?

O March

O Lira O Sterlina

A che istituzion ge éla pa stata data sù la gestion de l’euro?

O Comiscion europeèna

O Eurolandia O Banca Zentrèla Europeèna

7. Segna se chel che vegn dit te chisc pensieres l’é dret o falà; tel cajo che

l pensier sie falà, scrif sotite la resposta dreta: L’Union europeèna la é al prum post te la produzion mondièla de bièves.

.............................................................................................

D F

L’Union europeèna la é al prum post te la produzion mondièla de gran.

.............................................................................................

D F

La Tèlia la é al prum post te la produzion mondièla de ua. .............................................................................................

D F

La Franzia la é al prum post te la produzion europeèna de cèrn de feida.

.............................................................................................

D F

Te l’Union europeèna l’é più che n chèrt de lurieranc che laora te l’agricoltura.

.............................................................................................

D

F

La coltura intensiva serf a desfrutèr più che se pel la capazità produtiva del teren.

.............................................................................................

D F

Page 16: L’ECONOMÌA - scuoladifassa.it. Economìa.pdf · chela metalurgica, chela mecanica, chela de la magnadiva, chela chimica, chela de la teila, e c.i. De chest setor fèsc pèrt ence

16

8. Encoloresc sun chesta chèrta muta i cater stac più svilupé de l’Europa a livel industrièl:

Scrif chio sotite i inomes di stac:

1. ______________________________

2. ______________________________

3. ______________________________

4. ______________________________

Page 17: L’ECONOMÌA - scuoladifassa.it. Economìa.pdf · chela metalurgica, chela mecanica, chela de la magnadiva, chela chimica, chela de la teila, e c.i. De chest setor fèsc pèrt ence

17

9. Scrif ite ti cadretins l numer del prodot che vigni stat produsc de più:

Tèlia

Franzia

Polonia

Germania

Spagna

Regn Unì

Grecia

1 2 3

4 5 6

7 8 9

10

11

12

14

15

16

13

Page 18: L’ECONOMÌA - scuoladifassa.it. Economìa.pdf · chela metalurgica, chela mecanica, chela de la magnadiva, chela chimica, chela de la teila, e c.i. De chest setor fèsc pèrt ence

18

10. Segna la resposta dreta:

Cotant acèl prodùjela pa l’Union europeèna a livel mondièl?

O Più che n terz O Béleche n quint O La metà

A che post éla pa l’UE te la produzion tel setor chimich?

O Al prum post O Al secont post O Al terz post

Perché pa la industreies siderurgiches

vegn fates sù apede a zones de minieres?

O L’é più sorì aer i metèi apede

O L’é la strèdes più vejines O L’é apede terens che vegn coltivé

Coluna él pa la perzentuèla de jent te

l’UE che laora te l’industria?

O L 50%

O L 35% O L 20%

Che él pa la delocalisazion?

O L spostament de ativitèdes produtives

dai stac manco svilupé a chi più riches O L spostament de ativitèdes produtives dai stac più svilupé a chi manco svilupé

O Nesciuna de chesta doi respostes

Coluna él pa la cajon prinzipèla de la delocalisazion?

O La prejenza de tecnologìes più

svilupèdes O La possibilità de paèr de più i lurieranc O La possibilità de paèr de manco i

lurieranc

11. Aldò de la tabela che te vegn dat chiò sotite, segna ite tel grafich la perzentuèla de lurieranc che laora ti servijes te vigni stat:

Lussemburgh 86% Regn Unì 80% Danimarca 76%

Svezia 74% Tèlia 63% Slovachia 56%

Polonia 55% Lituania 50% Romanìa 38%

Lussemb. Regn Unì Danimarca Svezia Tèlia Slovachia Polonia Lituania Romanìa

Page 19: L’ECONOMÌA - scuoladifassa.it. Economìa.pdf · chela metalurgica, chela mecanica, chela de la magnadiva, chela chimica, chela de la teila, e c.i. De chest setor fèsc pèrt ence

19

12. Dò aer let chesta tabela, encoloresc de vert i stac de l’UE olache i

lurieranc ocupé ti servijes passa via l 60% e de chécen i stac olache i é sotite l 60%:

Lurieranc ocupé ti

servijes

%

sul total

Lurieranc ocupé ti

servijes

%

sul total

Lussemburgh 86% Slovenia 55%

Tèlia 63% Regn Unì 80%

Svezia 74% Republica Ceca 58%

Bulgarìa 56% Danimarca 76%

Lituania 50% Polonia 55%

Page 20: L’ECONOMÌA - scuoladifassa.it. Economìa.pdf · chela metalurgica, chela mecanica, chela de la magnadiva, chela chimica, chela de la teila, e c.i. De chest setor fèsc pèrt ence

20

13. Segna la resposta dreta:

I servijes per la families serf a

sodesfèr:

O I besegnes di zitadins gregn O I besegnes de la families

O I besegnes de la impreses

Che él pa i servijes per la impreses?

O Servijes che fornesc la impreses O Servijes che ge vegn dat a la impreses

O Servijes publics per la impreses

Te la UE cotenc éi pa i lurieranc ti servijes sul total di ocupé?

O Entorn l 30%

O Entorn l 60% O Entorn l 70%

A che post éla pa la UE tel comerz mondièl di servijes?

O Al prum post

O Al terz post O Al setim post

Colun él pa l sistem de trasport più durà te la UE?

O L trasport aereo

O L trasport sun strèda O L trasport coi mesi publics

Cotenc fonins él pa te la Tèlia ?

O 68 per 100 sentadins

O 90 per 100 sentadins O 122 per 100 sentadins

14. Segna se chel che vegn dit te chisc pensieres l’é dret o falà; tel cajo che l pensier sie falà, scrif sotite la resposta dreta:

L’Union europeèna la é al secont post tel comerz mondièl di servijes.

.............................................................................................

D F

La Franzia la é al prum post tel mond tel setor del turism. .............................................................................................

D F

La Tèlia la é al quinto post tel mond tel setor del turism.

.............................................................................................

D F

L port olache passa più marcianzìes te l’EU l’é chel de Rotterdam.

.............................................................................................

D F

1