LA PREISTORIA - scuoladifassa.it. La preistoria.pdf · LA PREISTORIA Lec l schem, dò fenesc de...
Transcript of LA PREISTORIA - scuoladifassa.it. La preistoria.pdf · LA PREISTORIA Lec l schem, dò fenesc de...
1
LA PREISTORIA
Lec l schem, dò fenesc de scriver ite l test.
TEMP DE LA PERA TEMP DI METÈI
PALEOLITICH MESOLITICH NEOLITICH
TEMP DEL RAM
TEMP DEL
BRON
TEMP DEL FER
L’om:
l regoi,
l va a la ciacia,
l va a pesc.
L se sposta:
l’é raiser.
L se fèsc sù enstes i èrc de
pera.
L stèsc a sosta te cougoi o
ìtenes.
L descour l fech.
L’om:
l coltiva i
ciampes,
l’arleva la
besties.
No l se sposta:
l’é stàbol.
L barata la
marcianzìes.
Nasc i prumes
vilajes.
L stèsc te
cèses de legn.
Nasc i prumes
pòpui.
L’om enventa
la scritura.
I Pìgui
te Fascia.
La preistoria l’é n lonch ............................... de la storia de l’................ che
scomenza con sia aparizion e la fenesc con l’invenzion de la .......................
La storia de l’om la é scomenzèda te l’............................, ma dò la
glaciazions e la descorida del ..................... l se à sparpagnà te dut l mond.
Timpruma l’om ....................., l jìa a .......................... e ...........................
Per se procacèr da magnèr l se moea de séghit per ge corer dò a la ................
L se fajea sù i èrc che ge servìa duran ........................, ......................... e
...................... de besties. L stajea a sosta ti ................................. o te
tendes fates de ..........................
Tel Neolitich l’om à descorì l’ ............................. e l’ .............................. .
Da enlouta no l’à più cognù esser ......................... e l’à podù restèr semper
tel medemo post.
Coscita l’é nasciù i prumes .............................. . I omegn à emparà a se
spartir i ........................ Per se enjignèr i èrc che ge servìa i
................................ la marcianzìes.
2
LA PREISTORIA
Met en órden cronologich, col scriver ite i numeres da 1 a 6, i omegn primitives.
� HOMO SAPIENS SAPIENS � AUSTRALOPITECH
� HOMO HABILIS � HOMO ERECTUS
� HOMO SAPIENS � RAMAPITECH
Respon con D (dret) o F (falà).
___ Al scomenz de la preistoria l’om no cognoscea l fech.
___ Tel temp de la pera l’om durèa èrc de ram.
___ L’australopitech magnèa fruc de la tera.
___ L’homo sapiens sapiens l’à descorì l fech.
___ I prumes omegn i era raiseres.
___ L’homo sapiens sapiens sepolìa i morc.
___ L’homo habilis preèa Gejù.
___ L prum metèl che i à descorì l’é stat l fer.
___ Lucy l’era na fémena de homo sapiens.
___ Canche l’om l’à descorì l’agricoltura e l’arlevament l’é nasciù i
prumes vilajes.
Segna con X la responeta dreta.
Che él pa la palafites?
� Baic fac sù sun pèi � Baic tel bosch
Perché pa l’om primitif fajea rituèi magics?
� Percheche ge saea bel balèr e ciantèr.
� Percheche la ciacia garate e per tegnir dalonc i perìcoi.
Can él pa che l’om l’à scomenzà a se fèr sù cèses de legn, stram e
cadrìe?
� Canche l jìa demò a la ciacia e a pesc.
� Canche l’à scomenzà a mesteèr la besties e a coltivèr i ciampes.
3
L LURIER DEL STORICH
La storia (dal grech
“istoréin”, che fossa
“enrescida”) l’é la
scienza che studia i
avenimenc del temp
passà, canche e
percheche i é sozedui,
per meter ensema la
vita de l’om.
Descheche te sès jà,
chest l’é possìbol de
gra al storich, che l’é l
scienziat che fèsc enrescides sui segnes che
la jent del temp passà à lascià.
Che ge deida al storich l’é:
l’archeologh che chier e studia i reperc de
dut chel che l’é stat fat da l’om;
l geologh che studia coche muda l teren tel
temp e l’enten de che temp che l’é i reperc;
l’antropologh che studia la usanzes e la
vida de viver di pòpui;
l paleontologh che studia i fòssii (resć
enmarmolé de besties o piantes) per
meter ensema l svilup de la vita su la
Tera.
4
LA FONTÈNES STORICHES
L storich met ensema l temp passà col vardèr fora la fontènes, che fossa i
segnes che i omegn à lascià tel temp.
La fontènes pel esser:
materièles, iconografiches, a ousc, scrites.
Canche l troa na fontèna, l storich cogn esser bon de la lejer e de la entener, l
cogn apontin saer che che l’é, de che temp che la é e da olache la vegn cà.
Donca l storich l la classifichea aldò de la sort (materièla, scrita, iconografica, e
c.i.), l la met en órden cronologich, l la analisea per aer più informazions che
l’é meso, l fèsc sia ipoteses per meter ensema i avenimenc.
De la preistoria no aon fontènes scrites percheche no i aea amò enventà la
scritura, l’é restà demò vèlch fontèna materièla e iconografica. Per chest se sà
n muie pech de chel temp.
L storich met i evenc en órden cronologich su la linia del temp, n strument che
serf a entener che che l’é sozedù dant e che che l’é sozedù dò.
Per contèr de evenc sozedui te n temp n muie dalonc da nos se usa dir “acà
milions o mile e mile egn”; enveze per i avenimenc più vejins, a chi che se pel
ge dèr na data prezisa, se cogn aer n pont de referiment che serf a stabilir l
dant e l dò. I storics ozidentèi se à pissà de durèr desche pont de referiment, l
nasciment de Crist. Ai egn che vegn dant se ge disc “inant del nasciment de
Crist” e a chi che vegn dò “dò l nasciment de Crist” e se i scrif coscita: inant de
Crist = i.C. e dò de Crist = d.C.
Sèste che... L càlcol di egn te la Tèlia e te n muie de nazions del mond à desche pont de
referiment l nasciment de Crist. I Grecs antics dombrèa i egn da la pruma
Olimpiade (776 i.C.), i Romans antics da la fondazion de Roma (753 i.C.). I
Arabes, enveze, dombra i egn a partir da la sciampèda de Maometto da La
Mecca, sozeduda, aldò de nosc calandèr, del 622 d.C.
5
MESURÈR L TEMP
La familia de Franz la é metuda adum dal giaf, dal père, da la mère e da sia
sor Elisa. Franz à tout n papier e l’à fat n grafich de la familia, descheche fèsc i
storics.
E L I S A
F R A N Z
M È R E
P È R E
G I A F
1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010
Tenc de egn èl pa l giaf de Franz? ............................
Tenc de egn èl pa l père de Franz? ........................ E sia mère? ...................
Tenc de egn èl pa Franz? ........................ E Elisa? ............................
Vèrda la pèrt cercenèda de chécen: l’é l trat de temp canche duta la familia vif
tel medemo temp. Tenc de egn dómbrel pa? .................................
Proa ence tu a fèr l grafich storich de tia familia.
1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010
Tenc de egn él pa n dejené? .................
Tenc de egn él pa n centené? .................
Tenc de egn él pa n milené? .................
Tenc de dejenees él pa n sécol? .................
6
LA LINIA DEL TEMP
Vèrdege a la linia del temp e scrif ite che che mencia. 1900 .... ....... i.C. 1000 i.C ....... i.C. nasciment 500 ..... 1000 d.C. ...... d.C. ....... ....
de Crist
Vèrdege a la linia del temp e encoloresc de brun l prum sécol inant de Crist, de
pomaranc l prum milené dò de Crist, de śal l secont milené dò de Crist, de vert
l terz. Dò respon: te che milené vivone pa nos? ..........................................
500 i.C. 0 500 d.C. 1000 d.C. 1500 d.C. 2000 d.C. 2500 d.C. 3000 d.C.
Vèrdege a la linia del temp di momenc più emportanc de l’evoluzion de l’om.
Vèrdege a la linia del temp e respon. Acà presciapech 2,5 milions de egn Acà 5.000 egn Nasciment de Crist
PREISTORIA STORIA
Prumes omegn Prumes
documenc scric
Colun él pa l’event che segna l scomenz de la storia? ....................................
Che vélel pa dir i.C. e d.C.? .......................................................................
Da che event dombrone pa nos i egn? ........................................................
Su la linia del temp olà él pa che se met i evenc più dalonc tel passà?
� a man dreta � a man cencia
7
L’INVENZION DE LA SCRITURA
Su la linia del temp se pel veder ence n auter event n muie emportant sozedù
entorn l 3.100 i.C. (acà presciapech 5.000 egn): l’invenzion de la scritura.
L’é emportant percheche i documenc scric pel ge fèr saer a chi che vegnirà dò
coche l’é sozedù i fac tel temp passà.
Acà presciapech Prumes documenc scric 2,5 milions de egn 3.100 egn i.C. Nasciment de Crist 2.000 d.C.
L temp che l’é stat dant da l’invenzion de la scritura à inom Preistoria e,
descheche te sès, l se spartesc te doi trac:
Paleolitich (o temp de la pera veia), te chel che l’om à emparà a se fèr sù
e a durèr i prumes èrc che ge servìa per soraviver;
Neolitich (o temp de la pera neva), te chel che l’om, con èrc semper
miores, l’à emparà a coltivèr la tera e a mesteèr la besties. L’é nasciù
coscita l’agricoltura e l’arlevament. Apontin per chest l’om, dò tant
bondernèr, l’é doventà stàbol e l’à fat sù i prumes vilajes.
Tel scomenz de la storia i omegn aea jà dut chel che aon anchecondì: guanc, cèses,
èrc, caerìes per arèr, gran per fèr pan, vaces da moujer, feides da toner, cians per jir a
la ciacia, archet e frizes da trèr, elm e scudo per se parèr. Ma dut chest zachei aea
ampò cognù l’enventèr! Belapontin na dì l’om preistorich à entenù che la cèrn rostida
sul fech la era più sorida da magnèr. Ence i èrc da lurier era stac enventé da zachei,
ajache nesciuna bestia cognosc i èrc. Demò l’om.
E amò apede l’om se à pissà ence l lengaz, donca l se dir zeche co la paroles. Ence la
besties pel comunichèr n perìcol o la cutia, ma ic no à inomes per la cosses.
I omegn à emparà ence a dessegnèr e a staonèr, a se fèr sù sostes, a chejer la creida
per se fèr de bie vàjoi depenc.
Canche mìngol a l’outa i à descorì i metèi dut l’é stat più sorì, ajache i èrc i era miores e
i garatea delvers.
Vèlch outa, canche rejonon, magnon l pan o duron n èrt, cognassane se recordèr con
recognoscenza di omegn preistorics, i più gregn inventores de duc i tempes.
8
L JIR DE L’OM TEL TEMP
Tel lonch trat de temp de la Preistoria l’é peà via l prozess de evoluzion de l’om a scomenzèr dai prumes ominides.
L’OMINIDE
acà 4 milions
de egn
L’HOMO HABILIS
acà 2 milions
de egn
L’HOMO ERECTUS
acà 1 milion e 500 mile
egn
L’HOMO SAPIENS
acà 500 mile
egn
L’HOMO SAPIENS
SAPIENS acà 100 mile
egn
L’ominide, che vardèa fora desche na scimia,
dò na longia evoluzion, l’à scomenzà a stèr su dret, l’à durà la mans
per ciapèr zeche, l’à svilupà l cervel. L vivea
te gropes raiseres, l stajea a sosta sui èlbres e l magnèa reijes e fruc.
L’homo habilis l’aea emparà a durèr i bachec
e la peres scaèdes per se procacèr da magnèr a na vida più sorida, col
spachèr noujes, taèr reijes e toc de cèrn.
L’homo erectus stajea ti cougoi e te ìtenes. L
saea se fèr sù èrc per la ciacia e per la vita de duc i dis. Acà 8.000 egn
presciapech l’à descorì l fech, che l durèa per
chejer la magnadiva, se defener, se sciudèr e fèr lum.
L’homo sapiens l’à durà sia inteligenza per se
adatèr a l’ambient. L se tramudèa per stèr olache l’era più sorì jir a
la ciacia o a pesc. L’à miorà sia vita: l se fajea
sù èrc de pera e de os e lances per ciapèr ence besties n muie granes.
L’homo sapiens sapiens l vardèa fora béleche desche
nos. L durèa tecniches semper più refinèdes per se fèr sù cosses. L fajea
rituèi religiousc e l’à enventà l’èrt depenjan
fegures o fajan incijions sui parees di cougoi. L’era amò raiser.
9
DAL PALEOLITICH... AL NEOLITICH
CIACÈR E REGOER COLTIVÈR E ARLEVÈR
L
Pale
oliti
ch
I èrc più antiches de la Preistoria i é soraldut de pera o de os. L’é per chest che i storics al temp che va da acà più che 2 milions de egn
a acà 10 mile egn, i ge à dit Paleolitich che fossa l temp de la pera veia. Te chest temp i
omegn vivea de ciacia e de regoi.
Acà 10 mile egn presciapech sacotanta jent se à dat jù co l’agricoltura e co l’arlevament. Per fèr chest i à durà èrc semper più refiné. La pera
vegnìa scaèda e sfreèda. Apontin a chest trat de temp i ge à dit Neolitich, che fossa temp de la
pera neva.
L N
eo
litich
La a
tivitèdes
I omegn del Paleolitich jìa a la ciacia de besties, de cheles che i durèa la pels per se
corir. Canche i ruèa apede leghes o ruves i jìa a pesc. I durèa la nascia (na sort de gabia fata de rames entrecé), l langhier, o lincins
fac de osc o corgn.
Dò aer regoet piantes salvères per n muie de
temp, i omegn à emparà a les coltivèr. Coscita l’é nasciù l’agricoltura e l’om à tacà a mudèr l
teritorie. Enlouta l coltivèa forment, orc, arbees, lentichies, lin. Per chest i omegn no podea più se spostèr da n lesc a l’auter e i é doventé stàboi. I à
scomenzà ence a arlevèr la besties per la cèrn e per aer n didament per sie tel lurier.
La a
tivitè
des
La s
ozie
tà Tel Paleolitich i omegn jìa a gropes a la ciacia
de besties granes. La fémenes se cruzièa de pochenèr besties pìcoles, de regoer piantes e
de ge vardèr dò ai fies. Ti gropes l’era i capi che l’era i omegn più forc e ascorc.
La fémenes se cruzièa de regoer e conservèr la bièves, de cojinèr e de cojir. I omegn, ence se i
lurèa ti ciampes e i ge stajea dò a la besties, i seghitèa a jir a la ciacia. Col jir del temp i ciaciadores più forc i é doventé verieres che se
cruzièa de defener l vilaje.
La s
ozie
tà
La m
ajo
ns No duc i omegn del Paleolitich stajea ti
cougoi. Olache no l’era crep i se fajea sù sostes de rames e foes, o tendes de pels de
besties tegnudes sù con osc de mamut. I era raiseres ajache per ciacèr i cognea ge jir dò a la besties.
Dò che i é doventé stàboi, i omegn à tacà a se fèr
sù cèses de cadrìe de creida sié a soreie o chec ti forgn. Olache l’era paluf i se fajea sù la palafites. L’é nasciù coscita vilajes semper più gregn e
endrezé.
La m
ajo
ns
La
magnadiv
a
Apede la cèrn e l pesc, la jent del Paleolitich magnèa erbes, fruc e reijes che crescea de
spontan. Canche i à descorì l fech, i l’à durà per se sciudèr e per se defener da la besties,
ma ence per cojinèr.
Col jir del temp i omegn à entenù che la semenzes chetes o brostolèdes les era n muie saorides. Dò i
à entenù che, se i les majenèa, i podea aer la farina che, mescedèda con èga e cheta sora peres
roentes, la doventèa n bon pan.
La
magnadiv
a
10
DAI VILAJES...
Con la descorida de l’agricoltura i
omegn no à più abù da se
tramudèr per ge jir dò a la besties
e per regoer fruc. Donca no i era
più raiseres, ma i é doventé
stàboi.
Enlouta i à podù scomenzèr a se
fèr sù vilajes con ìtenes de legn e
stram. I li fajea sù enlongia ruf
percheche i aea de besegn de
l’èga per beiver, se lavèr, bagnèr i
ciampes e jir a pesc.
Ti vilajes, olache stajea
dejines de families, omegn e
fémenes aea vigniun so
dover. I omegn se cruzièa de
defener l vilaje, manaman i
peèa via per jir a la ciacia e i
stajea demez ence vèlch dì.
Canche i restèa tel vilaje i
fajea sù vàjoi de creida e
cosses de bron col deleghèr
ensema l ram e l stagn.
La fémenes, estra che ge vardèr
dò a si pìcoi, les se cruzièa de
semenèr, seslèr e regoer, concèr
la pels, fèr teila, ge stèr dò a la
besties de cèsa e da arlevament
(cians, ciaures, porcìe, vaces).
11
...A LA ZITÈDES
Manaman che l vilaje doventèa scialdi più gran, l’era de besegn de n endrez
mior. I abitanc à donca scomenzà a se spezialisèr te lurieres desvalives;
endèna che vigni familia se cruzièa de so debesegn, nascea i mestieres: l
tisler, l faure, l pegnatèr, l tescèr e, dò, ence l cromer e l verier.
Nascea ence l barat: vigniun mudèa si prodoc coi etres abitanc a na vida che
duc podessa contentèr si besegnes.
La dezijions più emportantes vegnìa toutes dal consei di veies che l’era metù
adum dai capifamilia.
Vèlch vilaje l’era vegnù tant gran che l’é doventà na zità.
I bachegn arèa i ciampes co
la caerìa, enventèda tel
Neolitich. L’era n gros bachet
con doi pontes olache l’era
tacà ite na pera taenta che
servìa a sfener l teren e
mever la tera dant de
semenèr. Timpruma l’era i
omegn che tirèa la caerìa, dò
i ge l’à fat fèr ai bues.
Ence l telé l’era na neva del
Neolitich. L’era fat da na
cornisc de legn sun chela
che se encrojèa i fii de lèna
o de lin per fèr teila.
A modelèr l’argila
mescedèda co l’èga e dò a la chejer te n
forn se fajea vàjoi de creida.
12
JIR A LA CIACIA, REGOER E JIR A PÈST
ANCHECONDÌ
Per entener la preistoria i storics studia ence chi pòpui che amò anchecondì vif
desche de chi tempes.
I Inuit, pòpul del Nord
I Inuit l’é la jent che da semper stèsc su la
costes del mèr Artich. I va a la ciacia di
gregn mamiferes del mèr e i se fèsc sù èrc
de vigni sort de materièl naturèl: langhieres
de avorie o de corn, lames de pera... I doura
l kayak o bèrches a motor per jir tel mèr.
I Aborìgens (dal latin “ab origine”
schendir dal scomenz) de l’Australia
I Aborìgens che vif amò anchecondì te
vèlch lech de l’Australia i vif béleche
semper a l’averta e demò te la sajon de la
pievia i se fèsc sù sostes con dasces e
scorzes de èlber. La fémenes e i bec regoi
fruc e reijes e i pochenea picola besties. I
omegn va a la ciacia col dingo (na sort de
cian) che l’é l soul animèl mesteà che
cognosc i Aborìgens.
I Boscimans africhegn
I Boscimans l’é n pòpul che stèsc tel
meridion de l’Africa (anter Sudafrica,
Namibia e Botswana). I vif soraldut de
ciacia e de regoi. I é cognosciui
percheche i
doura frizes
envelenèdes.
I Yanomami
I Yamomami stèsc ti bosć pluvièi del Sud Africa. I vif
de ciacia, pesćia e regoi, ma i coltiva ence de pìcoi
orc. Ajache l teren amazonich no l’é n muie frutous,
vigni dotrei egn i lascia l veie ort per se n fèr n auter.
13
I Pigmees
I Pigmees l’é jent picola che stèsc ti bosć
tropich-equatorièi de l’Africa. I vif te ìtenes a
guba fates de rames corii de foes. I omegn va a
la ciacia, la
fémenes
regoi
bòzoles,
reijes, fruc
e c.i.
I Indìgens de la Andamanes
Te la ìsoles Andamanes, te l’India, stèsc
na popolazion che se tramuda a gropes
de 40 o 50 persones. Chesta jent vif te
ìtenes olache stèsc più families: la tol la
miel, la regoi reijes e bòzoles, la va a la
ciacia de porcìe e varans, e la va a pesc
con lances.
I Kuchi
Mìngol fora de Kabul, capitala de
l’Afghanistan, se pel veder tendes coi
camìe “parchejé” defora: i vegn duré
ti spostamenc de chest pòpul raiser
de pèstres e cròmeres.
I Rabari de l’India
I Rabari stèsc te n raion de l’India e i é
mec raiseres: d’istà i stèsc ti vilajes,
ma a la fin de otober i passa fora duta
l’India zentrèla con si pastrec e sia
carovanes de camìe.
14
PROA
Te la vedrina de n museo l’é metù fora vèlch repert. Scrif apede a che che i
servìa.
péten de os: ...........................................................................................
còcol de zeramica: ...................................................................................
fus: ........................................................................................................
lama de fauc de pera: ..............................................................................
peis de telé: ............................................................................................
mola de pera: .........................................................................................
Met en órden coi numeres i momenc de l’evoluzion de l’om preistorich.
� homo sapiens sapiens � homo erectus
� homo habilis � homo sapiens
� ominide
Fenesc de scriver ite l schem.
Scrif ite te la tabela i aspec più emportanc del Paleolitich e del Neolitich.
PALEOLITICH NEOLITICH
Co se enjignèei pa
la magnadiva?
.....................................
.....................................
.....................................
.....................................
Olà stajéei pa?
.....................................
.....................................
.....................................
.....................................
Che magnèei pa?
.....................................
.....................................
.....................................
.....................................
Co vivéei pa?
.....................................
.....................................
.....................................
.....................................
Raiseres stàboi
Vilajes
più gregn
nasc i ......................
spezialisazion del .............
nasc la .....................
15
PROA: BACHEGN PREISTORICS
Fenesc de scriver ite l test con chesta paroles ( met vèrda che n’é trei de
massa!):
besties fech selesc gran semenzes ziment
Neolitich asces Paleolitich ossidiana orc caerìa
èrc sesles legn peres zapa caerìa
La descorida de l’agricoltura ge à dat l met a nesc antenac de miorèr sia
capazità tecnica e de se pissèr neves ........................ .
Via per l ..................................... i omegn durèa, desche materièi per fèr sù
èrc, amò l ..............................., ma soraldut la ......................,
mascimamenter la ............................ e l’ ............................... n muie
taentes.
Dant de meter la ..........................., i omegn enjignèa l teren delvers, duran
la .................... che la era fata da na pera tachèda te n bachet lonch.
Per regoer la bièves, desche l ............................... e l’ .............................,
i durèa ............................, enveze co la ............................. i taèa jù i
èlbres per fèr neves ciampes da coltivèr.
Tinùltima, per lurèr miec l teren e fèr manco fadìa, i à enventà ence la
........................., tirèda da ................................. mesteèdes.
Paleolitich o Neolitich? Scrif dant de ogne pensier P se l se referesc al
Paleolitich o N se l se referesc al Neolitich.
___ I omegn vif te cougoi o te ìtenes.
___ La fémenes fila la lèna e laora la pels.
___ I còcoi de creida vegn depenc e fac semper più bie.
___ Se doura i chopper per ciavèr la tera.
___ I omegn stèsc ensema ti vilajes.
___ Se doura la selesc e l’ossidiana per fèr lames.
___ I èrc vegn fac sù de legn, sas, os.
___ Per se procacèr da magnèr i va a la ciacia e a regoer fruc.
___ I èrc i é fac de legn, sas, metèl.
___ I omegn laora ti ciampes.
___ La cèses les é fates sù de cadrìe de creida.
___ Se descour l fech.
___ Se arleva vaces, feides, ciaures, porcìe, auces.
___ Se fèsc dessegnes e grafic sul crep.
16
LA PREISTORIA TE LA DOLOMITES
Per n muie de temp i studiousc aea pissà che i prumes omegn fossa rué te la
Dolomites acà 1000 egn presciapech, a cajon de la dificoltèdes che vegnìa cà
dal tempram, da l’auteza, dal teritorie e da l’esser dalonc dai raions olache
l’era più sorì soraviver. Ma i reperc archeologics che l’é stat troà i à na gran
emportanza per desmostrèr che, alincontra, la prejenza de l’om tel raion de la
Dolomites più che fàzile jà del Paleolitich più vejin (7 000 – 5 000 i.C.). De
segur no dant percheche, per via de la glaciazion, l teritorie l’era dut corì da
neif e giacia.
PALEOLITICH 600 000 – 8 000 i.C.
MESOLITICH
8 000 – 5 500 i.C.
NEOLITICH
5 500 – 3 300 i.C..
TEMP DEL BRON 3 300 – 900 i.C.
TEMP DEL FER 1 200 – 15 i.C.
TEMP DEL RAM
4 000 – 3 000 i.C.
Mor fora l’ors
ladinicus endèna la glaciazion de Würm
L’om di giacees
“Ötzi” (entorn 5 300 i.C.)
Sit de Plan de Frea
Sit de Stufan (Urtijei) Sit de Sotciastel (Val Badia)
Sit di Pigui
(Val de Fascia) Sit de Col de Flam
(Urtijei)
L’é da pissèr che per l’om del
Mesolitich, che l’era soraldut
ciaciador, l’era più sorì stèr en
aut per poder veder la besties
che l cognea ciacèr. Apontin I
bosć de la valèdes no ge
aessa dat l met de ciacèr tant
sorì. Enlouta i omegn vivea te pìcoi
gropes e i era raiseres. I se
regolèa con guanc fac de pel e
de pelicia. Per se defener o
per pochenèr la besties i
durèa bachec, archec e frizes,
lances, pugnèi e langhieres.
Chisc èrc i era fac de legn, os
17
e selesc.
I ciacèa soraldut stambeches, orsc,
cerves e gevres. Da canche i aea descorì
l fech i lo durèa per se sciudèr, per fèr
lum, per fèr da magnèr, per tegnir
dalonc la besties e per secèr la cèrn per
poder la conservèr n pez.
Ti ùltimes dejenees l’é stat troà sic
archeologics de gran emportanza di
desvalives tempes preistorics: anter
chisc chi de Sotciastel te Badìa e de
Stufan te Gherdeina del Temp del bron e
chi di Pigui te Fascia e de Col de Flam te
Gherdeina del Temp del fer.
L’ORS LADINICUS
Del 1987, tel massif de la Conturines
te Badia a 2.800 m de aut, l’é stat
troà n cougol fon 200 metres olache
sul fon l’era n muie de resć de orsc
preistorics. I studiousc à valutà che
chesta sort de orsc abie vivù tel raion
acà 50 mile egn e la sie morta fora
presciapech acà 35 mile egn endèna
l’ùltima glaciazion. Ampò tel cougol
no l’é stat troà resć umans.
Coi sćiavamenc aposta che l’é stat fat
aldò l’é stat troà na gran cantità de
reperc, osc e dents de chel che ge é
stat dit Ursus Spelaeus Ladinicus, o
ors ladinicus, che anchecondì se pel
mirèr te la sezion del museo ladin de
San Ciascian vin Badia.
18
DAL PALEOLITICH AL NEOLITICH
I sic che l’é stat troà i pel confermèr la prejenza de l’om te la Dolomites anter l
Mesolitich e l Neolitich. De chest temp i omegn i era amò raiseres e no i stajea
a na vida stàbola su la monts, ma i vegnìa sù da la valèdes endèna la bona
sajon apontin per ciacèr. Dò strèda i usèa se fermèr te sic adaté per se
enjignèr i materièi che i durèa per jir a la ciacia. I ciaciadores endrezèa si
acampamenc enlongia i leghes, sui jouves e ti cougoi sot i perons. La batudes
de ciacia vegnìa fates olache la besties salvères jìa a se dabirèr o sun loces
olache les usèa passèr. La cèrn, fata sù a
chèrc, la vegnìa metuda a secèr acioche la se
conserve via per l’invern. I reperc de selesc
che l’é stat troà desmostra che l’era contac
anter chi che stajea te chisc lesc da mont e
chi che stajea ti lesc de la Val de l’Adesc e de
la pianura, olache l’om stajea per se passèr
fora l’invern.
A peèr via da la seconda pèrt del Neolitich,
seben che l’om vivesse amò soraldut de
ciacia, l’era dò a doventèr bacan. L’à
scomenzà a se fèr sù la pruma cèses de legn
su la banchèdes a soladif più adatèdes a la
coltivazion, dalonc dal perìcol de egajons.
Te l’ùltim temp del Neolitich e soraldut tel
Temp del Ram (III milené i.C.), la prejenza
de metèi e de n muie de troes dajea l met de
aer contac anter jent desvaliva.
L TEMP DEL RAM E L TEMP DEL BRON
Anter l Temp del Ram e l Temp del Bron l’om à scomenzà a esser stàbol. L’era
la possibilità de aer contac con etres lesc e de controlèr i troes olache passèa la
marcianzìes. Coscita, a
scomenzèr dal Temp del
Bron, vegn endrezà i
prumes insediamenc fac sù
da spes sunsom a coi ben
defenui, i “ciaslires”. Te
Badia, l sit de Sotciastel
desmostra l smaorament de
l’atività de pèstres.
19
L TEMP DEL FER E I REC
I reperc del temp anter l 500 e l 100
i.C. troé te la valèdes ladines ne
conta di Rec che l’era gropes de
tribues che aea n medemo cult.
Chisc pòpui adorèa na divinità
feminina de inom “Reitia”.
De chest temp, anter l VI e l IV
sécol i.C., l’é i sic archeologics de:
Col de Flam soravìa Urtijei te
Gherdena, olache l’é stat troà
cender, ciarbons, massarìa de
creida, ornamenc da guant, èrc e
èrmes; Ciaslir, soravìa Vich apede la gejia de Sènt’Ugèna, olache l’é stat troà
resć de n lech de cult preistorich; i Pigui, soravìa Mazin, olache l’é stat troà
resć de murèdes de sasc e delaìte i sedimes de pìcola cèses durèdes da n grop
de families, na buja da fech, moles e peisc da telé apede a copes, vàjoi de
creida, èrc e ornamenc de metèl; Pian de Crepei, apede Ciampedel, olache l’é
stat troà massarìa de creida e i sedimes de n mur a sech. Dut chest podessa
fèr pissèr che l’om stajea jà te noscia valèdes a na vida stàbola.
Sćiavamenc sui Pigui
20
I REC
I Rec stajea te pìcoi gropes de
pèstres e bachegn, i se fajea sù
la cèses sunsom i coi o a mesa
costa per se parèr da la egajons
di ruves.
I fajea sù, dut dintorn la cèses, n
gran mur de sasc per se defener
da la besties salvères e dai
nemisc.
I vilajes, che aea inom
“ciaslires”, i era fac da de pìcola
cèses fates co la bores sora n
basament de sasc. L cuert l’era
de stram.
Daìte l’era l post olache i fajea fech e
olache i tegnìa la besties a sosta.
I Rec i era bogn de lurèr la creida, l
bron e l ram. I se fajea sù èrc de fèr
(asces, cortìe, zapes, badii), vàjoi de
creida olache i conservèa la bièves,
bracialec e colènes de bron e ambra.
Vèlch outa i ruèa jù enscin te la
piana veneta per baratèr cosses e
besties.
I fajea ric religiousc con sacrifizies de
besties e i preèa la dea Reitia.
Bracialet troà sui Pigui Mola troèda sui Pigui
21
PROA: COLUNA DE LES TREI?
Segna demò la responetes dretes.
1. Co vivéel pa l’om tel temp del fer?
a. l’era raiser percheche l jìa a ciacia
b. l se tramudèa demò d’invern
c. l’era stàbol
2. Olà él pa stat troà resć del temp del fer te Fascia?
a. sui Pigui soravìa Mazin
b. apede la Veisc a Poza
c. su la mont de Contrin
3. Che él pa stat troà sui Pìgui?
a. n insediament del paleolitich
b. resć de n ciaslir
c. n vilaje arbandonà
4. Che él pa n ciaslir?
a. n insediament del paleolitich
b. n veie ciastel
c. n vilaje olache stajea i prumes omegn che stajea te Fascia
5. Che él pa stat troà anter i resć di Pìgui?
a. mures a sech, pel de besties, copes de creida
b. n bracialet, peisc da telé, còcoi de creida
c. pontes de lancia, n grazadoi de selesc, moles
6. Co érel pa fat n ciaslir?
a. da n grop de cèses ensevià ite
b. da na sief fata de sasc e de pèi
c. da na ìtena de sasc e de legn
7. De zenza olà érel pa fat sù l ciaslir?
a. te mez a n pra a soladif
b. enlongia ruf
c. su n col
22
8. Perché érel pa serà ite da na sief l ciaslir?
a. per se parèr da la besties salvères
b. per segnèr l térmen del ciaslir
c. per fèr più bel e piajégol l ciaslir
9. Co éreles pa fates la cèses?
a. de sasc col cuert de legn
b. de sasc e legn col cuert de stram
c. de stram e de legn
10. Co éreles pa fates la cèses daìte?
a. la besties stajea te cèsa da fech
b. l’era na cambra per dormir e una olache stajea a sosta la besties
c. l’era n post per la besties e la cèsa da fech
11. Perché érel pa de stram l cuert?
a. per se parèr dal freit e da la pievia
b. percheche l’era più sorì l fèr de stram che de legn
c. per fèr più piajégola la cèsa
12. A che vegnìel pa durà l cian?
a. per vardèr via l ciaslir e per jir a la ciacia
b. per la cèrn
c. per l lat e la lèna
13. Perché arlevèel pa ciaures e feides l’om?
a. per jir a la ciacia
b. per se sciudèr
c. per aer cèrn, lèna e lat
14. Che ne fèjela pa entener la mola troèda sun Col di Pìgui?
a. che l’om lurèa fora la peres
b. che l’om saea chel che l’era na mola
c. che l’om coltivèa la bièves
15. A che servìela pa la mola?
a. per fèr da magnèr
b. per majenèr
c. per fèr fech
23
16. Co vegnìela pa durèda la mola?
a. se ge metea ite l stram e l legn e se ge dajea fech
b. se ge metea ite la cèrn o l lat e se i chejea
c. se ge metea ite i grans e se i sfregolèa con n sas
17. Perché vegnìela pa cheta la creida?
a. percheche la tegnìa l ciaut al lonch
b. percheche la doventèa più staifa
c. percheche la creida cogn esser cheta
18. Che fajéel pa l’om co la creida?
a. moles
b. còcoi
c. ornamenc
19. A che servìei pa i vàjoi e la copes de creida?
a. a ge meter ite la massarìes
b. a jir a tor legna
c. a ge meter ite la bièves e la magnadiva
20. Che él pa stat troà ence sui Pigui?
a. na teila de cèneva
b. peisc da telé
c. n guant de lèna
21. A che servìel pa l telé?
a. a filèr
b. a fèr teila
c. a fèr lèna
22. Chi érel pa che fajea teila?
a. la fémenes
b. i omegn e la fémenes
c. la fémenes e i bec
23. Coluns érei pa i materièi che i durèa a fèr teila te Fascia?
a. lin e bombèsc
b. lèna e lin
c. lèna e cèneva
24
24. Che ne fèjel pa entener l bracialet troà sui Pìgui?
a. che enlouta la jent se rencurèa
b. che enlouta la jent la era rica
c. che enlouta la jent saea coltivèr
25. Che ne fèjel pa entener l bracialet troà sui Pìgui?
a. che enlouta jìa de moda i bracialec
b. che enlouta la jent saea lurèr fora i metèi
c. che i metèi i valea de più che la pera
26. Che ne fèjel pa entener l bracialet troà sui Pìgui?
a. che la jent del post jia al mèr
b. che la jent del post baratèa bracialec
c. che la jent del post aea raporc co la jent foravìa
Dessegna n ciaslir.
25
ENVERS LA ZIVILTÀ
Via per chest an te studiarès la ziviltèdes veiores del temp passà. Ma che él pa
na ziviltà? L’é duc i aspec che caraterisea n pòpul!
Per studièr na ziviltà se cogn meter adum n chèder de ziviltà.
Lec, respon a la domanes e descor con ti compagnes.
Olà e Can
Ades te vives te la Tèlia: n muie de aspec de tia
vida de viver i é valives te dut l mond ozidentèl.
Segna l post olache te
stès e scrif sui puntolins de che an che sion.
La ativitèdes
I gregn che vif dintorn de te i fèsc desvalives
mestieres te la frabiches, ti ofizies, te la
scoles... Che mestier fèjei pa i
gregn che te cognosces?
La sozietà
La Tèlia l’é na republica
e l goern ge é dat ai raprejentanc del pòpul
lité dai sentadins. Sèste chi che l’é che
goerna to paìsc?
TE LA TÈLIA
ANCHECONDÌ
La vita da duc i dis
N muie de taliegn stèsc
te n paìsc o zità più o manco gran... Tu e ti
compagnes fajede n muie de robes: te leves, te te
lèves, te te régoles, te
magnes... Co él pa l lech olache te
stès? Co pàsseste tia giornèda?
La cognoscenzes
Libres, foli, televijions,
musees, apede la scoles, dèsc l met de tor sù
idees e de emparèr. Che lengaz/lengac
cognósceste pa? apede la scola, che autra
ocajions èste pa de emparèr?
La religion
La gejia l’é l post olache
se bina i catolics a preèr.
L’é ence la sinagoghes, la moschees e etres lesc
religiousc. Che lesc religiousc él pa
te to paìsc? Vèste te vèlch un?
26
Ence i storics se fèsc n muie de domanes per meter ensema n chèder de
ziviltà. Coscita i proa a descorir che che l’é sozedù tel temp passà, coche la
jent vivea, pissèa se endrezèa...
Chiò sotite l’é vèlch domana che i storics se à fat per spieghèr i aspec de la
ziviltèdes che te studiarès via per l’an.
Olà e Can
Can e olà éla pa
nasciuda na ziviltà? Cotant de temp èla pa
regnà? Se èla slarià fora? Co érel pa l
teritorie enlouta?
La ativitèdes
De che vivéela pa la
jent? Che fajéela per se
enjignèr da magnèr? Aéela contac o fajéela
comerz con etres pòpui?
La sozietà
Co érela pa endrezèda la sozietà? Chi érel pa che
comanèa? Omegn e fémenes aéei doeres
desvalives? Co vegnìei pa tiré sù i bec?
LA ZIVILTÈDES
ANTICHES
La vita da duc i dis
Che fajéei pa via per l
dì? Che usanzes aéei pa? Con che guanc se
regolèei pa? Che magnèei pa? Co érei pa
la zitèdes e i vilajes? E la majons?
La cognoscenzes
Che saéei pa? Érei bogn
de scriver? Co scrivéei pa? Che èi pa enventà?
La religion
Co érela pa sia religion? Colunes érel pa sia
divinitèdes? Che ric fajéei pa canche morìa zachei?
27
ENLONGIA RUF
La pruma zitèdes les é nasciudes acà 6.000 egn presciapech, enlongia vèlch
gran ruf. L’era raions sul pian che era adaté per la coltivazions percheche l’era
l’èga, e l teren e l tempram i era n muie bogn. Apontin per chest n muie de
gropes de raiseres se à logà jù e i é doventé stàboi: dant i à fat sù vilajes e dò
zitèdes. Enterdèna, te autra pèrts del mond, autra jent vivea amò da raiseres
col jir a la ciacia e a pèst.
L ruf l’era amich e nemich: sia èga la era preziousa per la vita de la jent,
de la besties e de la piantes, ma endèna la egajons la podea dessatèr dut
chel che l’om aea fat sù. Per viver enlongia ruf la jent à cognù emparèr a l
cognoscer e a ge tender. I à fat sù bèrces per parèr l’èga auta e egacèi per
menèr l’èga ti ciampes. De gra a l’èga di ruves i regoes i é doventé riches e
i ge à dat sanità e bonstèr a duta la popolazion.
28
LA ZIVILTÈDES DI RUVES
Vèrdege delvers a la chèrta geografica: la moscia i raions olache se aea logà jù
la pruma popolazions de bachegn
I raions passé fora dal ruf Nilo i era frutousc.
Enlongia ruf se à logà jù gropes de omegn che
se à dat jù co l’agricoltura. L’é vegnù
sù coscita vilajes e zitèdes e l’é nasciù la
ziviltà egizia.
L Ruf Śal l’era n muie pericolous
per sia egajons subitouses. Ma enlouta chela jent la é stata
bona de vidèr jù la èghes e de fèr sù ciampes su banchèdes più
autes. Coscita se à svilupà
l’agricoltura e l’é scomenzà la ziviltà cineisa.
I abitanc de la val del ruf Indo i à scomenzà a coltivèr e a durèr
l’argila de la spones del ruf per fèr cadrìe con chi che i se à fat
sù la zitèdes. Coscita l’é nasciù la ziviltà indiana.
La Mesopotamia, inom che vel dir “tera te anter i ruves”, la se
slarièa fora anter l Tigri e l’Eufrate. I abitanc de chest
raion à scomenzà a coltivèr e a encanalèr l’èga di ruves. L’é
scomenzà coscita la ziviltèdes de la Mesopotamia con i
Sumeres, i Babiloneisc e i Assires.
29
N VILAJE ENLONGIA RUF
Vèrda dintornvìa l vilaje: l’é dut desert, no l’é vita. Ma la jent del vilaje la é fortunèda: l ruf l’é dàtol e l dèsc l met de viver te la bondanza. Ben segur che
ge vel n muie de lurier e endrez per desfrutèr delvers sia èghes! L vilaje stèsc ben, l cresc: sora n pech l doventarà na zità...
Lec e scrif ti cerchies l numer dret.
L tempram l’é èrs e l pief da chièr. Ma la jent no l’à de besegn de la pievia per
menèr èga ti ciampes! I omegn à ciavà na rei de egacèi (1) per menèr l’èga del ruf te duc i terens coltivé. Te la sajon de la èghes autes l ruf doventa
pericolous. Per chest i omegn se à endrezà e i à fat sù la bèrces (2) a cheles che i cogn scialdi ge vardèr dò e les concèr. L ruf l’é ence na via de
comunicazion che ge dèsc l met a la jent, de gra a la embarcazions (3), de
baratèr marcianzìes ence con paìjes dalonc. La cèses de cadrìe (4) les é fates sù una apede l’autra e les fèsc mìngol de ombrìa canche l’é massa ciaut. I
cuerc via drec (5) i va ben a meter a secèr chel che serf; la getries (6) dèsc l met de passèr da na cèsa a l’autra o da n partiment a l’auter. Dut dintorn l
vilaje cor n mur(7): la jent stèsc al segur.
30
PROA
Fenesc de scriver ite l schem.
Nilo ziviltà ..................... Tigri e Eufrate ziviltà ...........................
Indo ziviltà ..................... Ruf Śal ziviltà .............................
La linies del temp chiò sotite les à doi datazions: chela sunsora moscia i egn a
respet del nasciment de Crist; chela sotite moscia acà cotenc de egn che l’é
sozedù i evenc. Vèrdege delvers dò respon.
Coluna él pa la ziviltà più veia? ..................................................................
Acà cotenc de egn éla pa nasciuda? ............................................................
Chesta ziviltèdes se èles svilupà tel medemo temp o te tempes desvalives?
..............................................................................................................
Te che trat de temp se pélel pa dir che chesta ziviltèdes les era dutes?
..............................................................................................................