LA PREISTORIA - scuoladifassa.it. La preistoria.pdf · LA PREISTORIA Lec l schem, dò fenesc de...

30
1 LA PREISTORIA Lec l schem, dò fenesc de scriver ite l test. TEMP DE LA PERA TEMP DI METÈI PALEOLITICH MESOLITICH NEOLITICH TEMP DEL RAM TEMP DEL BRON TEMP DEL FER L’om: l regoi, l va a la ciacia, l va a pesc. L se sposta: l’é raiser. L se fèsc sù enstes i èrc de pera. L stèsc a sosta te cougoi o ìtenes. L descour l fech. L’om: l coltiva i ciampes, l’arleva la besties. No l se sposta: l’é stàbol. L barata la marcianzìes. Nasc i prumes vilajes. L stèsc te cèses de legn. Nasc i prumes pòpui. L’om enventa la scritura. I Pìgui te Fascia. La preistoria l’é n lonch ............................... de la storia de l’................ che scomenza con sia aparizion e la fenesc con l’invenzion de la ....................... La storia de l’om la é scomenzèda te l’............................, ma dò la glaciazions e la descorida del ..................... l se à sparpagnà te dut l mond. Timpruma l’om ....................., l jìa a .......................... e ........................... Per se procacèr da magnèr l se moea de séghit per ge corer dò a la ................ L se fajea sù i èrc che ge servìa duran ........................, ......................... e ...................... de besties. L stajea a sosta ti ................................. o te tendes fates de .......................... Tel Neolitich l’om à descorì l’ ............................. e l’ .............................. . Da enlouta no l’à più cognù esser ......................... e l’à podù restèr semper tel medemo post. Coscita l’é nasciù i prumes .............................. . I omegn à emparà a se spartir i ........................ Per se enjignèr i èrc che ge servìa i ................................ la marcianzìes.

Transcript of LA PREISTORIA - scuoladifassa.it. La preistoria.pdf · LA PREISTORIA Lec l schem, dò fenesc de...

Page 1: LA PREISTORIA - scuoladifassa.it. La preistoria.pdf · LA PREISTORIA Lec l schem, dò fenesc de scriver ite l test. TEMP DE LA PERA TEMP DI METÈI PALEOLITICH MESOLITICH DEL NEOLITICH

1

LA PREISTORIA

Lec l schem, dò fenesc de scriver ite l test.

TEMP DE LA PERA TEMP DI METÈI

PALEOLITICH MESOLITICH NEOLITICH

TEMP DEL RAM

TEMP DEL

BRON

TEMP DEL FER

L’om:

l regoi,

l va a la ciacia,

l va a pesc.

L se sposta:

l’é raiser.

L se fèsc sù enstes i èrc de

pera.

L stèsc a sosta te cougoi o

ìtenes.

L descour l fech.

L’om:

l coltiva i

ciampes,

l’arleva la

besties.

No l se sposta:

l’é stàbol.

L barata la

marcianzìes.

Nasc i prumes

vilajes.

L stèsc te

cèses de legn.

Nasc i prumes

pòpui.

L’om enventa

la scritura.

I Pìgui

te Fascia.

La preistoria l’é n lonch ............................... de la storia de l’................ che

scomenza con sia aparizion e la fenesc con l’invenzion de la .......................

La storia de l’om la é scomenzèda te l’............................, ma dò la

glaciazions e la descorida del ..................... l se à sparpagnà te dut l mond.

Timpruma l’om ....................., l jìa a .......................... e ...........................

Per se procacèr da magnèr l se moea de séghit per ge corer dò a la ................

L se fajea sù i èrc che ge servìa duran ........................, ......................... e

...................... de besties. L stajea a sosta ti ................................. o te

tendes fates de ..........................

Tel Neolitich l’om à descorì l’ ............................. e l’ .............................. .

Da enlouta no l’à più cognù esser ......................... e l’à podù restèr semper

tel medemo post.

Coscita l’é nasciù i prumes .............................. . I omegn à emparà a se

spartir i ........................ Per se enjignèr i èrc che ge servìa i

................................ la marcianzìes.

Page 2: LA PREISTORIA - scuoladifassa.it. La preistoria.pdf · LA PREISTORIA Lec l schem, dò fenesc de scriver ite l test. TEMP DE LA PERA TEMP DI METÈI PALEOLITICH MESOLITICH DEL NEOLITICH

2

LA PREISTORIA

Met en órden cronologich, col scriver ite i numeres da 1 a 6, i omegn primitives.

� HOMO SAPIENS SAPIENS � AUSTRALOPITECH

� HOMO HABILIS � HOMO ERECTUS

� HOMO SAPIENS � RAMAPITECH

Respon con D (dret) o F (falà).

___ Al scomenz de la preistoria l’om no cognoscea l fech.

___ Tel temp de la pera l’om durèa èrc de ram.

___ L’australopitech magnèa fruc de la tera.

___ L’homo sapiens sapiens l’à descorì l fech.

___ I prumes omegn i era raiseres.

___ L’homo sapiens sapiens sepolìa i morc.

___ L’homo habilis preèa Gejù.

___ L prum metèl che i à descorì l’é stat l fer.

___ Lucy l’era na fémena de homo sapiens.

___ Canche l’om l’à descorì l’agricoltura e l’arlevament l’é nasciù i

prumes vilajes.

Segna con X la responeta dreta.

Che él pa la palafites?

� Baic fac sù sun pèi � Baic tel bosch

Perché pa l’om primitif fajea rituèi magics?

� Percheche ge saea bel balèr e ciantèr.

� Percheche la ciacia garate e per tegnir dalonc i perìcoi.

Can él pa che l’om l’à scomenzà a se fèr sù cèses de legn, stram e

cadrìe?

� Canche l jìa demò a la ciacia e a pesc.

� Canche l’à scomenzà a mesteèr la besties e a coltivèr i ciampes.

Page 3: LA PREISTORIA - scuoladifassa.it. La preistoria.pdf · LA PREISTORIA Lec l schem, dò fenesc de scriver ite l test. TEMP DE LA PERA TEMP DI METÈI PALEOLITICH MESOLITICH DEL NEOLITICH

3

L LURIER DEL STORICH

La storia (dal grech

“istoréin”, che fossa

“enrescida”) l’é la

scienza che studia i

avenimenc del temp

passà, canche e

percheche i é sozedui,

per meter ensema la

vita de l’om.

Descheche te sès jà,

chest l’é possìbol de

gra al storich, che l’é l

scienziat che fèsc enrescides sui segnes che

la jent del temp passà à lascià.

Che ge deida al storich l’é:

l’archeologh che chier e studia i reperc de

dut chel che l’é stat fat da l’om;

l geologh che studia coche muda l teren tel

temp e l’enten de che temp che l’é i reperc;

l’antropologh che studia la usanzes e la

vida de viver di pòpui;

l paleontologh che studia i fòssii (resć

enmarmolé de besties o piantes) per

meter ensema l svilup de la vita su la

Tera.

Page 4: LA PREISTORIA - scuoladifassa.it. La preistoria.pdf · LA PREISTORIA Lec l schem, dò fenesc de scriver ite l test. TEMP DE LA PERA TEMP DI METÈI PALEOLITICH MESOLITICH DEL NEOLITICH

4

LA FONTÈNES STORICHES

L storich met ensema l temp passà col vardèr fora la fontènes, che fossa i

segnes che i omegn à lascià tel temp.

La fontènes pel esser:

materièles, iconografiches, a ousc, scrites.

Canche l troa na fontèna, l storich cogn esser bon de la lejer e de la entener, l

cogn apontin saer che che l’é, de che temp che la é e da olache la vegn cà.

Donca l storich l la classifichea aldò de la sort (materièla, scrita, iconografica, e

c.i.), l la met en órden cronologich, l la analisea per aer più informazions che

l’é meso, l fèsc sia ipoteses per meter ensema i avenimenc.

De la preistoria no aon fontènes scrites percheche no i aea amò enventà la

scritura, l’é restà demò vèlch fontèna materièla e iconografica. Per chest se sà

n muie pech de chel temp.

L storich met i evenc en órden cronologich su la linia del temp, n strument che

serf a entener che che l’é sozedù dant e che che l’é sozedù dò.

Per contèr de evenc sozedui te n temp n muie dalonc da nos se usa dir “acà

milions o mile e mile egn”; enveze per i avenimenc più vejins, a chi che se pel

ge dèr na data prezisa, se cogn aer n pont de referiment che serf a stabilir l

dant e l dò. I storics ozidentèi se à pissà de durèr desche pont de referiment, l

nasciment de Crist. Ai egn che vegn dant se ge disc “inant del nasciment de

Crist” e a chi che vegn dò “dò l nasciment de Crist” e se i scrif coscita: inant de

Crist = i.C. e dò de Crist = d.C.

Sèste che... L càlcol di egn te la Tèlia e te n muie de nazions del mond à desche pont de

referiment l nasciment de Crist. I Grecs antics dombrèa i egn da la pruma

Olimpiade (776 i.C.), i Romans antics da la fondazion de Roma (753 i.C.). I

Arabes, enveze, dombra i egn a partir da la sciampèda de Maometto da La

Mecca, sozeduda, aldò de nosc calandèr, del 622 d.C.

Page 5: LA PREISTORIA - scuoladifassa.it. La preistoria.pdf · LA PREISTORIA Lec l schem, dò fenesc de scriver ite l test. TEMP DE LA PERA TEMP DI METÈI PALEOLITICH MESOLITICH DEL NEOLITICH

5

MESURÈR L TEMP

La familia de Franz la é metuda adum dal giaf, dal père, da la mère e da sia

sor Elisa. Franz à tout n papier e l’à fat n grafich de la familia, descheche fèsc i

storics.

E L I S A

F R A N Z

M È R E

P È R E

G I A F

1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010

Tenc de egn èl pa l giaf de Franz? ............................

Tenc de egn èl pa l père de Franz? ........................ E sia mère? ...................

Tenc de egn èl pa Franz? ........................ E Elisa? ............................

Vèrda la pèrt cercenèda de chécen: l’é l trat de temp canche duta la familia vif

tel medemo temp. Tenc de egn dómbrel pa? .................................

Proa ence tu a fèr l grafich storich de tia familia.

1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010

Tenc de egn él pa n dejené? .................

Tenc de egn él pa n centené? .................

Tenc de egn él pa n milené? .................

Tenc de dejenees él pa n sécol? .................

Page 6: LA PREISTORIA - scuoladifassa.it. La preistoria.pdf · LA PREISTORIA Lec l schem, dò fenesc de scriver ite l test. TEMP DE LA PERA TEMP DI METÈI PALEOLITICH MESOLITICH DEL NEOLITICH

6

LA LINIA DEL TEMP

Vèrdege a la linia del temp e scrif ite che che mencia. 1900 .... ....... i.C. 1000 i.C ....... i.C. nasciment 500 ..... 1000 d.C. ...... d.C. ....... ....

de Crist

Vèrdege a la linia del temp e encoloresc de brun l prum sécol inant de Crist, de

pomaranc l prum milené dò de Crist, de śal l secont milené dò de Crist, de vert

l terz. Dò respon: te che milené vivone pa nos? ..........................................

500 i.C. 0 500 d.C. 1000 d.C. 1500 d.C. 2000 d.C. 2500 d.C. 3000 d.C.

Vèrdege a la linia del temp di momenc più emportanc de l’evoluzion de l’om.

Vèrdege a la linia del temp e respon. Acà presciapech 2,5 milions de egn Acà 5.000 egn Nasciment de Crist

PREISTORIA STORIA

Prumes omegn Prumes

documenc scric

Colun él pa l’event che segna l scomenz de la storia? ....................................

Che vélel pa dir i.C. e d.C.? .......................................................................

Da che event dombrone pa nos i egn? ........................................................

Su la linia del temp olà él pa che se met i evenc più dalonc tel passà?

� a man dreta � a man cencia

Page 7: LA PREISTORIA - scuoladifassa.it. La preistoria.pdf · LA PREISTORIA Lec l schem, dò fenesc de scriver ite l test. TEMP DE LA PERA TEMP DI METÈI PALEOLITICH MESOLITICH DEL NEOLITICH

7

L’INVENZION DE LA SCRITURA

Su la linia del temp se pel veder ence n auter event n muie emportant sozedù

entorn l 3.100 i.C. (acà presciapech 5.000 egn): l’invenzion de la scritura.

L’é emportant percheche i documenc scric pel ge fèr saer a chi che vegnirà dò

coche l’é sozedù i fac tel temp passà.

Acà presciapech Prumes documenc scric 2,5 milions de egn 3.100 egn i.C. Nasciment de Crist 2.000 d.C.

L temp che l’é stat dant da l’invenzion de la scritura à inom Preistoria e,

descheche te sès, l se spartesc te doi trac:

Paleolitich (o temp de la pera veia), te chel che l’om à emparà a se fèr sù

e a durèr i prumes èrc che ge servìa per soraviver;

Neolitich (o temp de la pera neva), te chel che l’om, con èrc semper

miores, l’à emparà a coltivèr la tera e a mesteèr la besties. L’é nasciù

coscita l’agricoltura e l’arlevament. Apontin per chest l’om, dò tant

bondernèr, l’é doventà stàbol e l’à fat sù i prumes vilajes.

Tel scomenz de la storia i omegn aea jà dut chel che aon anchecondì: guanc, cèses,

èrc, caerìes per arèr, gran per fèr pan, vaces da moujer, feides da toner, cians per jir a

la ciacia, archet e frizes da trèr, elm e scudo per se parèr. Ma dut chest zachei aea

ampò cognù l’enventèr! Belapontin na dì l’om preistorich à entenù che la cèrn rostida

sul fech la era più sorida da magnèr. Ence i èrc da lurier era stac enventé da zachei,

ajache nesciuna bestia cognosc i èrc. Demò l’om.

E amò apede l’om se à pissà ence l lengaz, donca l se dir zeche co la paroles. Ence la

besties pel comunichèr n perìcol o la cutia, ma ic no à inomes per la cosses.

I omegn à emparà ence a dessegnèr e a staonèr, a se fèr sù sostes, a chejer la creida

per se fèr de bie vàjoi depenc.

Canche mìngol a l’outa i à descorì i metèi dut l’é stat più sorì, ajache i èrc i era miores e

i garatea delvers.

Vèlch outa, canche rejonon, magnon l pan o duron n èrt, cognassane se recordèr con

recognoscenza di omegn preistorics, i più gregn inventores de duc i tempes.

Page 8: LA PREISTORIA - scuoladifassa.it. La preistoria.pdf · LA PREISTORIA Lec l schem, dò fenesc de scriver ite l test. TEMP DE LA PERA TEMP DI METÈI PALEOLITICH MESOLITICH DEL NEOLITICH

8

L JIR DE L’OM TEL TEMP

Tel lonch trat de temp de la Preistoria l’é peà via l prozess de evoluzion de l’om a scomenzèr dai prumes ominides.

L’OMINIDE

acà 4 milions

de egn

L’HOMO HABILIS

acà 2 milions

de egn

L’HOMO ERECTUS

acà 1 milion e 500 mile

egn

L’HOMO SAPIENS

acà 500 mile

egn

L’HOMO SAPIENS

SAPIENS acà 100 mile

egn

L’ominide, che vardèa fora desche na scimia,

dò na longia evoluzion, l’à scomenzà a stèr su dret, l’à durà la mans

per ciapèr zeche, l’à svilupà l cervel. L vivea

te gropes raiseres, l stajea a sosta sui èlbres e l magnèa reijes e fruc.

L’homo habilis l’aea emparà a durèr i bachec

e la peres scaèdes per se procacèr da magnèr a na vida più sorida, col

spachèr noujes, taèr reijes e toc de cèrn.

L’homo erectus stajea ti cougoi e te ìtenes. L

saea se fèr sù èrc per la ciacia e per la vita de duc i dis. Acà 8.000 egn

presciapech l’à descorì l fech, che l durèa per

chejer la magnadiva, se defener, se sciudèr e fèr lum.

L’homo sapiens l’à durà sia inteligenza per se

adatèr a l’ambient. L se tramudèa per stèr olache l’era più sorì jir a

la ciacia o a pesc. L’à miorà sia vita: l se fajea

sù èrc de pera e de os e lances per ciapèr ence besties n muie granes.

L’homo sapiens sapiens l vardèa fora béleche desche

nos. L durèa tecniches semper più refinèdes per se fèr sù cosses. L fajea

rituèi religiousc e l’à enventà l’èrt depenjan

fegures o fajan incijions sui parees di cougoi. L’era amò raiser.

Page 9: LA PREISTORIA - scuoladifassa.it. La preistoria.pdf · LA PREISTORIA Lec l schem, dò fenesc de scriver ite l test. TEMP DE LA PERA TEMP DI METÈI PALEOLITICH MESOLITICH DEL NEOLITICH

9

DAL PALEOLITICH... AL NEOLITICH

CIACÈR E REGOER COLTIVÈR E ARLEVÈR

L

Pale

oliti

ch

I èrc più antiches de la Preistoria i é soraldut de pera o de os. L’é per chest che i storics al temp che va da acà più che 2 milions de egn

a acà 10 mile egn, i ge à dit Paleolitich che fossa l temp de la pera veia. Te chest temp i

omegn vivea de ciacia e de regoi.

Acà 10 mile egn presciapech sacotanta jent se à dat jù co l’agricoltura e co l’arlevament. Per fèr chest i à durà èrc semper più refiné. La pera

vegnìa scaèda e sfreèda. Apontin a chest trat de temp i ge à dit Neolitich, che fossa temp de la

pera neva.

L N

eo

litich

La a

tivitèdes

I omegn del Paleolitich jìa a la ciacia de besties, de cheles che i durèa la pels per se

corir. Canche i ruèa apede leghes o ruves i jìa a pesc. I durèa la nascia (na sort de gabia fata de rames entrecé), l langhier, o lincins

fac de osc o corgn.

Dò aer regoet piantes salvères per n muie de

temp, i omegn à emparà a les coltivèr. Coscita l’é nasciù l’agricoltura e l’om à tacà a mudèr l

teritorie. Enlouta l coltivèa forment, orc, arbees, lentichies, lin. Per chest i omegn no podea più se spostèr da n lesc a l’auter e i é doventé stàboi. I à

scomenzà ence a arlevèr la besties per la cèrn e per aer n didament per sie tel lurier.

La a

tivitè

des

La s

ozie

tà Tel Paleolitich i omegn jìa a gropes a la ciacia

de besties granes. La fémenes se cruzièa de pochenèr besties pìcoles, de regoer piantes e

de ge vardèr dò ai fies. Ti gropes l’era i capi che l’era i omegn più forc e ascorc.

La fémenes se cruzièa de regoer e conservèr la bièves, de cojinèr e de cojir. I omegn, ence se i

lurèa ti ciampes e i ge stajea dò a la besties, i seghitèa a jir a la ciacia. Col jir del temp i ciaciadores più forc i é doventé verieres che se

cruzièa de defener l vilaje.

La s

ozie

La m

ajo

ns No duc i omegn del Paleolitich stajea ti

cougoi. Olache no l’era crep i se fajea sù sostes de rames e foes, o tendes de pels de

besties tegnudes sù con osc de mamut. I era raiseres ajache per ciacèr i cognea ge jir dò a la besties.

Dò che i é doventé stàboi, i omegn à tacà a se fèr

sù cèses de cadrìe de creida sié a soreie o chec ti forgn. Olache l’era paluf i se fajea sù la palafites. L’é nasciù coscita vilajes semper più gregn e

endrezé.

La m

ajo

ns

La

magnadiv

a

Apede la cèrn e l pesc, la jent del Paleolitich magnèa erbes, fruc e reijes che crescea de

spontan. Canche i à descorì l fech, i l’à durà per se sciudèr e per se defener da la besties,

ma ence per cojinèr.

Col jir del temp i omegn à entenù che la semenzes chetes o brostolèdes les era n muie saorides. Dò i

à entenù che, se i les majenèa, i podea aer la farina che, mescedèda con èga e cheta sora peres

roentes, la doventèa n bon pan.

La

magnadiv

a

Page 10: LA PREISTORIA - scuoladifassa.it. La preistoria.pdf · LA PREISTORIA Lec l schem, dò fenesc de scriver ite l test. TEMP DE LA PERA TEMP DI METÈI PALEOLITICH MESOLITICH DEL NEOLITICH

10

DAI VILAJES...

Con la descorida de l’agricoltura i

omegn no à più abù da se

tramudèr per ge jir dò a la besties

e per regoer fruc. Donca no i era

più raiseres, ma i é doventé

stàboi.

Enlouta i à podù scomenzèr a se

fèr sù vilajes con ìtenes de legn e

stram. I li fajea sù enlongia ruf

percheche i aea de besegn de

l’èga per beiver, se lavèr, bagnèr i

ciampes e jir a pesc.

Ti vilajes, olache stajea

dejines de families, omegn e

fémenes aea vigniun so

dover. I omegn se cruzièa de

defener l vilaje, manaman i

peèa via per jir a la ciacia e i

stajea demez ence vèlch dì.

Canche i restèa tel vilaje i

fajea sù vàjoi de creida e

cosses de bron col deleghèr

ensema l ram e l stagn.

La fémenes, estra che ge vardèr

dò a si pìcoi, les se cruzièa de

semenèr, seslèr e regoer, concèr

la pels, fèr teila, ge stèr dò a la

besties de cèsa e da arlevament

(cians, ciaures, porcìe, vaces).

Page 11: LA PREISTORIA - scuoladifassa.it. La preistoria.pdf · LA PREISTORIA Lec l schem, dò fenesc de scriver ite l test. TEMP DE LA PERA TEMP DI METÈI PALEOLITICH MESOLITICH DEL NEOLITICH

11

...A LA ZITÈDES

Manaman che l vilaje doventèa scialdi più gran, l’era de besegn de n endrez

mior. I abitanc à donca scomenzà a se spezialisèr te lurieres desvalives;

endèna che vigni familia se cruzièa de so debesegn, nascea i mestieres: l

tisler, l faure, l pegnatèr, l tescèr e, dò, ence l cromer e l verier.

Nascea ence l barat: vigniun mudèa si prodoc coi etres abitanc a na vida che

duc podessa contentèr si besegnes.

La dezijions più emportantes vegnìa toutes dal consei di veies che l’era metù

adum dai capifamilia.

Vèlch vilaje l’era vegnù tant gran che l’é doventà na zità.

I bachegn arèa i ciampes co

la caerìa, enventèda tel

Neolitich. L’era n gros bachet

con doi pontes olache l’era

tacà ite na pera taenta che

servìa a sfener l teren e

mever la tera dant de

semenèr. Timpruma l’era i

omegn che tirèa la caerìa, dò

i ge l’à fat fèr ai bues.

Ence l telé l’era na neva del

Neolitich. L’era fat da na

cornisc de legn sun chela

che se encrojèa i fii de lèna

o de lin per fèr teila.

A modelèr l’argila

mescedèda co l’èga e dò a la chejer te n

forn se fajea vàjoi de creida.

Page 12: LA PREISTORIA - scuoladifassa.it. La preistoria.pdf · LA PREISTORIA Lec l schem, dò fenesc de scriver ite l test. TEMP DE LA PERA TEMP DI METÈI PALEOLITICH MESOLITICH DEL NEOLITICH

12

JIR A LA CIACIA, REGOER E JIR A PÈST

ANCHECONDÌ

Per entener la preistoria i storics studia ence chi pòpui che amò anchecondì vif

desche de chi tempes.

I Inuit, pòpul del Nord

I Inuit l’é la jent che da semper stèsc su la

costes del mèr Artich. I va a la ciacia di

gregn mamiferes del mèr e i se fèsc sù èrc

de vigni sort de materièl naturèl: langhieres

de avorie o de corn, lames de pera... I doura

l kayak o bèrches a motor per jir tel mèr.

I Aborìgens (dal latin “ab origine”

schendir dal scomenz) de l’Australia

I Aborìgens che vif amò anchecondì te

vèlch lech de l’Australia i vif béleche

semper a l’averta e demò te la sajon de la

pievia i se fèsc sù sostes con dasces e

scorzes de èlber. La fémenes e i bec regoi

fruc e reijes e i pochenea picola besties. I

omegn va a la ciacia col dingo (na sort de

cian) che l’é l soul animèl mesteà che

cognosc i Aborìgens.

I Boscimans africhegn

I Boscimans l’é n pòpul che stèsc tel

meridion de l’Africa (anter Sudafrica,

Namibia e Botswana). I vif soraldut de

ciacia e de regoi. I é cognosciui

percheche i

doura frizes

envelenèdes.

I Yanomami

I Yamomami stèsc ti bosć pluvièi del Sud Africa. I vif

de ciacia, pesćia e regoi, ma i coltiva ence de pìcoi

orc. Ajache l teren amazonich no l’é n muie frutous,

vigni dotrei egn i lascia l veie ort per se n fèr n auter.

Page 13: LA PREISTORIA - scuoladifassa.it. La preistoria.pdf · LA PREISTORIA Lec l schem, dò fenesc de scriver ite l test. TEMP DE LA PERA TEMP DI METÈI PALEOLITICH MESOLITICH DEL NEOLITICH

13

I Pigmees

I Pigmees l’é jent picola che stèsc ti bosć

tropich-equatorièi de l’Africa. I vif te ìtenes a

guba fates de rames corii de foes. I omegn va a

la ciacia, la

fémenes

regoi

bòzoles,

reijes, fruc

e c.i.

I Indìgens de la Andamanes

Te la ìsoles Andamanes, te l’India, stèsc

na popolazion che se tramuda a gropes

de 40 o 50 persones. Chesta jent vif te

ìtenes olache stèsc più families: la tol la

miel, la regoi reijes e bòzoles, la va a la

ciacia de porcìe e varans, e la va a pesc

con lances.

I Kuchi

Mìngol fora de Kabul, capitala de

l’Afghanistan, se pel veder tendes coi

camìe “parchejé” defora: i vegn duré

ti spostamenc de chest pòpul raiser

de pèstres e cròmeres.

I Rabari de l’India

I Rabari stèsc te n raion de l’India e i é

mec raiseres: d’istà i stèsc ti vilajes,

ma a la fin de otober i passa fora duta

l’India zentrèla con si pastrec e sia

carovanes de camìe.

Page 14: LA PREISTORIA - scuoladifassa.it. La preistoria.pdf · LA PREISTORIA Lec l schem, dò fenesc de scriver ite l test. TEMP DE LA PERA TEMP DI METÈI PALEOLITICH MESOLITICH DEL NEOLITICH

14

PROA

Te la vedrina de n museo l’é metù fora vèlch repert. Scrif apede a che che i

servìa.

péten de os: ...........................................................................................

còcol de zeramica: ...................................................................................

fus: ........................................................................................................

lama de fauc de pera: ..............................................................................

peis de telé: ............................................................................................

mola de pera: .........................................................................................

Met en órden coi numeres i momenc de l’evoluzion de l’om preistorich.

� homo sapiens sapiens � homo erectus

� homo habilis � homo sapiens

� ominide

Fenesc de scriver ite l schem.

Scrif ite te la tabela i aspec più emportanc del Paleolitich e del Neolitich.

PALEOLITICH NEOLITICH

Co se enjignèei pa

la magnadiva?

.....................................

.....................................

.....................................

.....................................

Olà stajéei pa?

.....................................

.....................................

.....................................

.....................................

Che magnèei pa?

.....................................

.....................................

.....................................

.....................................

Co vivéei pa?

.....................................

.....................................

.....................................

.....................................

Raiseres stàboi

Vilajes

più gregn

nasc i ......................

spezialisazion del .............

nasc la .....................

Page 15: LA PREISTORIA - scuoladifassa.it. La preistoria.pdf · LA PREISTORIA Lec l schem, dò fenesc de scriver ite l test. TEMP DE LA PERA TEMP DI METÈI PALEOLITICH MESOLITICH DEL NEOLITICH

15

PROA: BACHEGN PREISTORICS

Fenesc de scriver ite l test con chesta paroles ( met vèrda che n’é trei de

massa!):

besties fech selesc gran semenzes ziment

Neolitich asces Paleolitich ossidiana orc caerìa

èrc sesles legn peres zapa caerìa

La descorida de l’agricoltura ge à dat l met a nesc antenac de miorèr sia

capazità tecnica e de se pissèr neves ........................ .

Via per l ..................................... i omegn durèa, desche materièi per fèr sù

èrc, amò l ..............................., ma soraldut la ......................,

mascimamenter la ............................ e l’ ............................... n muie

taentes.

Dant de meter la ..........................., i omegn enjignèa l teren delvers, duran

la .................... che la era fata da na pera tachèda te n bachet lonch.

Per regoer la bièves, desche l ............................... e l’ .............................,

i durèa ............................, enveze co la ............................. i taèa jù i

èlbres per fèr neves ciampes da coltivèr.

Tinùltima, per lurèr miec l teren e fèr manco fadìa, i à enventà ence la

........................., tirèda da ................................. mesteèdes.

Paleolitich o Neolitich? Scrif dant de ogne pensier P se l se referesc al

Paleolitich o N se l se referesc al Neolitich.

___ I omegn vif te cougoi o te ìtenes.

___ La fémenes fila la lèna e laora la pels.

___ I còcoi de creida vegn depenc e fac semper più bie.

___ Se doura i chopper per ciavèr la tera.

___ I omegn stèsc ensema ti vilajes.

___ Se doura la selesc e l’ossidiana per fèr lames.

___ I èrc vegn fac sù de legn, sas, os.

___ Per se procacèr da magnèr i va a la ciacia e a regoer fruc.

___ I èrc i é fac de legn, sas, metèl.

___ I omegn laora ti ciampes.

___ La cèses les é fates sù de cadrìe de creida.

___ Se descour l fech.

___ Se arleva vaces, feides, ciaures, porcìe, auces.

___ Se fèsc dessegnes e grafic sul crep.

Page 16: LA PREISTORIA - scuoladifassa.it. La preistoria.pdf · LA PREISTORIA Lec l schem, dò fenesc de scriver ite l test. TEMP DE LA PERA TEMP DI METÈI PALEOLITICH MESOLITICH DEL NEOLITICH

16

LA PREISTORIA TE LA DOLOMITES

Per n muie de temp i studiousc aea pissà che i prumes omegn fossa rué te la

Dolomites acà 1000 egn presciapech, a cajon de la dificoltèdes che vegnìa cà

dal tempram, da l’auteza, dal teritorie e da l’esser dalonc dai raions olache

l’era più sorì soraviver. Ma i reperc archeologics che l’é stat troà i à na gran

emportanza per desmostrèr che, alincontra, la prejenza de l’om tel raion de la

Dolomites più che fàzile jà del Paleolitich più vejin (7 000 – 5 000 i.C.). De

segur no dant percheche, per via de la glaciazion, l teritorie l’era dut corì da

neif e giacia.

PALEOLITICH 600 000 – 8 000 i.C.

MESOLITICH

8 000 – 5 500 i.C.

NEOLITICH

5 500 – 3 300 i.C..

TEMP DEL BRON 3 300 – 900 i.C.

TEMP DEL FER 1 200 – 15 i.C.

TEMP DEL RAM

4 000 – 3 000 i.C.

Mor fora l’ors

ladinicus endèna la glaciazion de Würm

L’om di giacees

“Ötzi” (entorn 5 300 i.C.)

Sit de Plan de Frea

Sit de Stufan (Urtijei) Sit de Sotciastel (Val Badia)

Sit di Pigui

(Val de Fascia) Sit de Col de Flam

(Urtijei)

L’é da pissèr che per l’om del

Mesolitich, che l’era soraldut

ciaciador, l’era più sorì stèr en

aut per poder veder la besties

che l cognea ciacèr. Apontin I

bosć de la valèdes no ge

aessa dat l met de ciacèr tant

sorì. Enlouta i omegn vivea te pìcoi

gropes e i era raiseres. I se

regolèa con guanc fac de pel e

de pelicia. Per se defener o

per pochenèr la besties i

durèa bachec, archec e frizes,

lances, pugnèi e langhieres.

Chisc èrc i era fac de legn, os

Page 17: LA PREISTORIA - scuoladifassa.it. La preistoria.pdf · LA PREISTORIA Lec l schem, dò fenesc de scriver ite l test. TEMP DE LA PERA TEMP DI METÈI PALEOLITICH MESOLITICH DEL NEOLITICH

17

e selesc.

I ciacèa soraldut stambeches, orsc,

cerves e gevres. Da canche i aea descorì

l fech i lo durèa per se sciudèr, per fèr

lum, per fèr da magnèr, per tegnir

dalonc la besties e per secèr la cèrn per

poder la conservèr n pez.

Ti ùltimes dejenees l’é stat troà sic

archeologics de gran emportanza di

desvalives tempes preistorics: anter

chisc chi de Sotciastel te Badìa e de

Stufan te Gherdeina del Temp del bron e

chi di Pigui te Fascia e de Col de Flam te

Gherdeina del Temp del fer.

L’ORS LADINICUS

Del 1987, tel massif de la Conturines

te Badia a 2.800 m de aut, l’é stat

troà n cougol fon 200 metres olache

sul fon l’era n muie de resć de orsc

preistorics. I studiousc à valutà che

chesta sort de orsc abie vivù tel raion

acà 50 mile egn e la sie morta fora

presciapech acà 35 mile egn endèna

l’ùltima glaciazion. Ampò tel cougol

no l’é stat troà resć umans.

Coi sćiavamenc aposta che l’é stat fat

aldò l’é stat troà na gran cantità de

reperc, osc e dents de chel che ge é

stat dit Ursus Spelaeus Ladinicus, o

ors ladinicus, che anchecondì se pel

mirèr te la sezion del museo ladin de

San Ciascian vin Badia.

Page 18: LA PREISTORIA - scuoladifassa.it. La preistoria.pdf · LA PREISTORIA Lec l schem, dò fenesc de scriver ite l test. TEMP DE LA PERA TEMP DI METÈI PALEOLITICH MESOLITICH DEL NEOLITICH

18

DAL PALEOLITICH AL NEOLITICH

I sic che l’é stat troà i pel confermèr la prejenza de l’om te la Dolomites anter l

Mesolitich e l Neolitich. De chest temp i omegn i era amò raiseres e no i stajea

a na vida stàbola su la monts, ma i vegnìa sù da la valèdes endèna la bona

sajon apontin per ciacèr. Dò strèda i usèa se fermèr te sic adaté per se

enjignèr i materièi che i durèa per jir a la ciacia. I ciaciadores endrezèa si

acampamenc enlongia i leghes, sui jouves e ti cougoi sot i perons. La batudes

de ciacia vegnìa fates olache la besties salvères jìa a se dabirèr o sun loces

olache les usèa passèr. La cèrn, fata sù a

chèrc, la vegnìa metuda a secèr acioche la se

conserve via per l’invern. I reperc de selesc

che l’é stat troà desmostra che l’era contac

anter chi che stajea te chisc lesc da mont e

chi che stajea ti lesc de la Val de l’Adesc e de

la pianura, olache l’om stajea per se passèr

fora l’invern.

A peèr via da la seconda pèrt del Neolitich,

seben che l’om vivesse amò soraldut de

ciacia, l’era dò a doventèr bacan. L’à

scomenzà a se fèr sù la pruma cèses de legn

su la banchèdes a soladif più adatèdes a la

coltivazion, dalonc dal perìcol de egajons.

Te l’ùltim temp del Neolitich e soraldut tel

Temp del Ram (III milené i.C.), la prejenza

de metèi e de n muie de troes dajea l met de

aer contac anter jent desvaliva.

L TEMP DEL RAM E L TEMP DEL BRON

Anter l Temp del Ram e l Temp del Bron l’om à scomenzà a esser stàbol. L’era

la possibilità de aer contac con etres lesc e de controlèr i troes olache passèa la

marcianzìes. Coscita, a

scomenzèr dal Temp del

Bron, vegn endrezà i

prumes insediamenc fac sù

da spes sunsom a coi ben

defenui, i “ciaslires”. Te

Badia, l sit de Sotciastel

desmostra l smaorament de

l’atività de pèstres.

Page 19: LA PREISTORIA - scuoladifassa.it. La preistoria.pdf · LA PREISTORIA Lec l schem, dò fenesc de scriver ite l test. TEMP DE LA PERA TEMP DI METÈI PALEOLITICH MESOLITICH DEL NEOLITICH

19

L TEMP DEL FER E I REC

I reperc del temp anter l 500 e l 100

i.C. troé te la valèdes ladines ne

conta di Rec che l’era gropes de

tribues che aea n medemo cult.

Chisc pòpui adorèa na divinità

feminina de inom “Reitia”.

De chest temp, anter l VI e l IV

sécol i.C., l’é i sic archeologics de:

Col de Flam soravìa Urtijei te

Gherdena, olache l’é stat troà

cender, ciarbons, massarìa de

creida, ornamenc da guant, èrc e

èrmes; Ciaslir, soravìa Vich apede la gejia de Sènt’Ugèna, olache l’é stat troà

resć de n lech de cult preistorich; i Pigui, soravìa Mazin, olache l’é stat troà

resć de murèdes de sasc e delaìte i sedimes de pìcola cèses durèdes da n grop

de families, na buja da fech, moles e peisc da telé apede a copes, vàjoi de

creida, èrc e ornamenc de metèl; Pian de Crepei, apede Ciampedel, olache l’é

stat troà massarìa de creida e i sedimes de n mur a sech. Dut chest podessa

fèr pissèr che l’om stajea jà te noscia valèdes a na vida stàbola.

Sćiavamenc sui Pigui

Page 20: LA PREISTORIA - scuoladifassa.it. La preistoria.pdf · LA PREISTORIA Lec l schem, dò fenesc de scriver ite l test. TEMP DE LA PERA TEMP DI METÈI PALEOLITICH MESOLITICH DEL NEOLITICH

20

I REC

I Rec stajea te pìcoi gropes de

pèstres e bachegn, i se fajea sù

la cèses sunsom i coi o a mesa

costa per se parèr da la egajons

di ruves.

I fajea sù, dut dintorn la cèses, n

gran mur de sasc per se defener

da la besties salvères e dai

nemisc.

I vilajes, che aea inom

“ciaslires”, i era fac da de pìcola

cèses fates co la bores sora n

basament de sasc. L cuert l’era

de stram.

Daìte l’era l post olache i fajea fech e

olache i tegnìa la besties a sosta.

I Rec i era bogn de lurèr la creida, l

bron e l ram. I se fajea sù èrc de fèr

(asces, cortìe, zapes, badii), vàjoi de

creida olache i conservèa la bièves,

bracialec e colènes de bron e ambra.

Vèlch outa i ruèa jù enscin te la

piana veneta per baratèr cosses e

besties.

I fajea ric religiousc con sacrifizies de

besties e i preèa la dea Reitia.

Bracialet troà sui Pigui Mola troèda sui Pigui

Page 21: LA PREISTORIA - scuoladifassa.it. La preistoria.pdf · LA PREISTORIA Lec l schem, dò fenesc de scriver ite l test. TEMP DE LA PERA TEMP DI METÈI PALEOLITICH MESOLITICH DEL NEOLITICH

21

PROA: COLUNA DE LES TREI?

Segna demò la responetes dretes.

1. Co vivéel pa l’om tel temp del fer?

a. l’era raiser percheche l jìa a ciacia

b. l se tramudèa demò d’invern

c. l’era stàbol

2. Olà él pa stat troà resć del temp del fer te Fascia?

a. sui Pigui soravìa Mazin

b. apede la Veisc a Poza

c. su la mont de Contrin

3. Che él pa stat troà sui Pìgui?

a. n insediament del paleolitich

b. resć de n ciaslir

c. n vilaje arbandonà

4. Che él pa n ciaslir?

a. n insediament del paleolitich

b. n veie ciastel

c. n vilaje olache stajea i prumes omegn che stajea te Fascia

5. Che él pa stat troà anter i resć di Pìgui?

a. mures a sech, pel de besties, copes de creida

b. n bracialet, peisc da telé, còcoi de creida

c. pontes de lancia, n grazadoi de selesc, moles

6. Co érel pa fat n ciaslir?

a. da n grop de cèses ensevià ite

b. da na sief fata de sasc e de pèi

c. da na ìtena de sasc e de legn

7. De zenza olà érel pa fat sù l ciaslir?

a. te mez a n pra a soladif

b. enlongia ruf

c. su n col

Page 22: LA PREISTORIA - scuoladifassa.it. La preistoria.pdf · LA PREISTORIA Lec l schem, dò fenesc de scriver ite l test. TEMP DE LA PERA TEMP DI METÈI PALEOLITICH MESOLITICH DEL NEOLITICH

22

8. Perché érel pa serà ite da na sief l ciaslir?

a. per se parèr da la besties salvères

b. per segnèr l térmen del ciaslir

c. per fèr più bel e piajégol l ciaslir

9. Co éreles pa fates la cèses?

a. de sasc col cuert de legn

b. de sasc e legn col cuert de stram

c. de stram e de legn

10. Co éreles pa fates la cèses daìte?

a. la besties stajea te cèsa da fech

b. l’era na cambra per dormir e una olache stajea a sosta la besties

c. l’era n post per la besties e la cèsa da fech

11. Perché érel pa de stram l cuert?

a. per se parèr dal freit e da la pievia

b. percheche l’era più sorì l fèr de stram che de legn

c. per fèr più piajégola la cèsa

12. A che vegnìel pa durà l cian?

a. per vardèr via l ciaslir e per jir a la ciacia

b. per la cèrn

c. per l lat e la lèna

13. Perché arlevèel pa ciaures e feides l’om?

a. per jir a la ciacia

b. per se sciudèr

c. per aer cèrn, lèna e lat

14. Che ne fèjela pa entener la mola troèda sun Col di Pìgui?

a. che l’om lurèa fora la peres

b. che l’om saea chel che l’era na mola

c. che l’om coltivèa la bièves

15. A che servìela pa la mola?

a. per fèr da magnèr

b. per majenèr

c. per fèr fech

Page 23: LA PREISTORIA - scuoladifassa.it. La preistoria.pdf · LA PREISTORIA Lec l schem, dò fenesc de scriver ite l test. TEMP DE LA PERA TEMP DI METÈI PALEOLITICH MESOLITICH DEL NEOLITICH

23

16. Co vegnìela pa durèda la mola?

a. se ge metea ite l stram e l legn e se ge dajea fech

b. se ge metea ite la cèrn o l lat e se i chejea

c. se ge metea ite i grans e se i sfregolèa con n sas

17. Perché vegnìela pa cheta la creida?

a. percheche la tegnìa l ciaut al lonch

b. percheche la doventèa più staifa

c. percheche la creida cogn esser cheta

18. Che fajéel pa l’om co la creida?

a. moles

b. còcoi

c. ornamenc

19. A che servìei pa i vàjoi e la copes de creida?

a. a ge meter ite la massarìes

b. a jir a tor legna

c. a ge meter ite la bièves e la magnadiva

20. Che él pa stat troà ence sui Pigui?

a. na teila de cèneva

b. peisc da telé

c. n guant de lèna

21. A che servìel pa l telé?

a. a filèr

b. a fèr teila

c. a fèr lèna

22. Chi érel pa che fajea teila?

a. la fémenes

b. i omegn e la fémenes

c. la fémenes e i bec

23. Coluns érei pa i materièi che i durèa a fèr teila te Fascia?

a. lin e bombèsc

b. lèna e lin

c. lèna e cèneva

Page 24: LA PREISTORIA - scuoladifassa.it. La preistoria.pdf · LA PREISTORIA Lec l schem, dò fenesc de scriver ite l test. TEMP DE LA PERA TEMP DI METÈI PALEOLITICH MESOLITICH DEL NEOLITICH

24

24. Che ne fèjel pa entener l bracialet troà sui Pìgui?

a. che enlouta la jent se rencurèa

b. che enlouta la jent la era rica

c. che enlouta la jent saea coltivèr

25. Che ne fèjel pa entener l bracialet troà sui Pìgui?

a. che enlouta jìa de moda i bracialec

b. che enlouta la jent saea lurèr fora i metèi

c. che i metèi i valea de più che la pera

26. Che ne fèjel pa entener l bracialet troà sui Pìgui?

a. che la jent del post jia al mèr

b. che la jent del post baratèa bracialec

c. che la jent del post aea raporc co la jent foravìa

Dessegna n ciaslir.

Page 25: LA PREISTORIA - scuoladifassa.it. La preistoria.pdf · LA PREISTORIA Lec l schem, dò fenesc de scriver ite l test. TEMP DE LA PERA TEMP DI METÈI PALEOLITICH MESOLITICH DEL NEOLITICH

25

ENVERS LA ZIVILTÀ

Via per chest an te studiarès la ziviltèdes veiores del temp passà. Ma che él pa

na ziviltà? L’é duc i aspec che caraterisea n pòpul!

Per studièr na ziviltà se cogn meter adum n chèder de ziviltà.

Lec, respon a la domanes e descor con ti compagnes.

Olà e Can

Ades te vives te la Tèlia: n muie de aspec de tia

vida de viver i é valives te dut l mond ozidentèl.

Segna l post olache te

stès e scrif sui puntolins de che an che sion.

La ativitèdes

I gregn che vif dintorn de te i fèsc desvalives

mestieres te la frabiches, ti ofizies, te la

scoles... Che mestier fèjei pa i

gregn che te cognosces?

La sozietà

La Tèlia l’é na republica

e l goern ge é dat ai raprejentanc del pòpul

lité dai sentadins. Sèste chi che l’é che

goerna to paìsc?

TE LA TÈLIA

ANCHECONDÌ

La vita da duc i dis

N muie de taliegn stèsc

te n paìsc o zità più o manco gran... Tu e ti

compagnes fajede n muie de robes: te leves, te te

lèves, te te régoles, te

magnes... Co él pa l lech olache te

stès? Co pàsseste tia giornèda?

La cognoscenzes

Libres, foli, televijions,

musees, apede la scoles, dèsc l met de tor sù

idees e de emparèr. Che lengaz/lengac

cognósceste pa? apede la scola, che autra

ocajions èste pa de emparèr?

La religion

La gejia l’é l post olache

se bina i catolics a preèr.

L’é ence la sinagoghes, la moschees e etres lesc

religiousc. Che lesc religiousc él pa

te to paìsc? Vèste te vèlch un?

Page 26: LA PREISTORIA - scuoladifassa.it. La preistoria.pdf · LA PREISTORIA Lec l schem, dò fenesc de scriver ite l test. TEMP DE LA PERA TEMP DI METÈI PALEOLITICH MESOLITICH DEL NEOLITICH

26

Ence i storics se fèsc n muie de domanes per meter ensema n chèder de

ziviltà. Coscita i proa a descorir che che l’é sozedù tel temp passà, coche la

jent vivea, pissèa se endrezèa...

Chiò sotite l’é vèlch domana che i storics se à fat per spieghèr i aspec de la

ziviltèdes che te studiarès via per l’an.

Olà e Can

Can e olà éla pa

nasciuda na ziviltà? Cotant de temp èla pa

regnà? Se èla slarià fora? Co érel pa l

teritorie enlouta?

La ativitèdes

De che vivéela pa la

jent? Che fajéela per se

enjignèr da magnèr? Aéela contac o fajéela

comerz con etres pòpui?

La sozietà

Co érela pa endrezèda la sozietà? Chi érel pa che

comanèa? Omegn e fémenes aéei doeres

desvalives? Co vegnìei pa tiré sù i bec?

LA ZIVILTÈDES

ANTICHES

La vita da duc i dis

Che fajéei pa via per l

dì? Che usanzes aéei pa? Con che guanc se

regolèei pa? Che magnèei pa? Co érei pa

la zitèdes e i vilajes? E la majons?

La cognoscenzes

Che saéei pa? Érei bogn

de scriver? Co scrivéei pa? Che èi pa enventà?

La religion

Co érela pa sia religion? Colunes érel pa sia

divinitèdes? Che ric fajéei pa canche morìa zachei?

Page 27: LA PREISTORIA - scuoladifassa.it. La preistoria.pdf · LA PREISTORIA Lec l schem, dò fenesc de scriver ite l test. TEMP DE LA PERA TEMP DI METÈI PALEOLITICH MESOLITICH DEL NEOLITICH

27

ENLONGIA RUF

La pruma zitèdes les é nasciudes acà 6.000 egn presciapech, enlongia vèlch

gran ruf. L’era raions sul pian che era adaté per la coltivazions percheche l’era

l’èga, e l teren e l tempram i era n muie bogn. Apontin per chest n muie de

gropes de raiseres se à logà jù e i é doventé stàboi: dant i à fat sù vilajes e dò

zitèdes. Enterdèna, te autra pèrts del mond, autra jent vivea amò da raiseres

col jir a la ciacia e a pèst.

L ruf l’era amich e nemich: sia èga la era preziousa per la vita de la jent,

de la besties e de la piantes, ma endèna la egajons la podea dessatèr dut

chel che l’om aea fat sù. Per viver enlongia ruf la jent à cognù emparèr a l

cognoscer e a ge tender. I à fat sù bèrces per parèr l’èga auta e egacèi per

menèr l’èga ti ciampes. De gra a l’èga di ruves i regoes i é doventé riches e

i ge à dat sanità e bonstèr a duta la popolazion.

Page 28: LA PREISTORIA - scuoladifassa.it. La preistoria.pdf · LA PREISTORIA Lec l schem, dò fenesc de scriver ite l test. TEMP DE LA PERA TEMP DI METÈI PALEOLITICH MESOLITICH DEL NEOLITICH

28

LA ZIVILTÈDES DI RUVES

Vèrdege delvers a la chèrta geografica: la moscia i raions olache se aea logà jù

la pruma popolazions de bachegn

I raions passé fora dal ruf Nilo i era frutousc.

Enlongia ruf se à logà jù gropes de omegn che

se à dat jù co l’agricoltura. L’é vegnù

sù coscita vilajes e zitèdes e l’é nasciù la

ziviltà egizia.

L Ruf Śal l’era n muie pericolous

per sia egajons subitouses. Ma enlouta chela jent la é stata

bona de vidèr jù la èghes e de fèr sù ciampes su banchèdes più

autes. Coscita se à svilupà

l’agricoltura e l’é scomenzà la ziviltà cineisa.

I abitanc de la val del ruf Indo i à scomenzà a coltivèr e a durèr

l’argila de la spones del ruf per fèr cadrìe con chi che i se à fat

sù la zitèdes. Coscita l’é nasciù la ziviltà indiana.

La Mesopotamia, inom che vel dir “tera te anter i ruves”, la se

slarièa fora anter l Tigri e l’Eufrate. I abitanc de chest

raion à scomenzà a coltivèr e a encanalèr l’èga di ruves. L’é

scomenzà coscita la ziviltèdes de la Mesopotamia con i

Sumeres, i Babiloneisc e i Assires.

Page 29: LA PREISTORIA - scuoladifassa.it. La preistoria.pdf · LA PREISTORIA Lec l schem, dò fenesc de scriver ite l test. TEMP DE LA PERA TEMP DI METÈI PALEOLITICH MESOLITICH DEL NEOLITICH

29

N VILAJE ENLONGIA RUF

Vèrda dintornvìa l vilaje: l’é dut desert, no l’é vita. Ma la jent del vilaje la é fortunèda: l ruf l’é dàtol e l dèsc l met de viver te la bondanza. Ben segur che

ge vel n muie de lurier e endrez per desfrutèr delvers sia èghes! L vilaje stèsc ben, l cresc: sora n pech l doventarà na zità...

Lec e scrif ti cerchies l numer dret.

L tempram l’é èrs e l pief da chièr. Ma la jent no l’à de besegn de la pievia per

menèr èga ti ciampes! I omegn à ciavà na rei de egacèi (1) per menèr l’èga del ruf te duc i terens coltivé. Te la sajon de la èghes autes l ruf doventa

pericolous. Per chest i omegn se à endrezà e i à fat sù la bèrces (2) a cheles che i cogn scialdi ge vardèr dò e les concèr. L ruf l’é ence na via de

comunicazion che ge dèsc l met a la jent, de gra a la embarcazions (3), de

baratèr marcianzìes ence con paìjes dalonc. La cèses de cadrìe (4) les é fates sù una apede l’autra e les fèsc mìngol de ombrìa canche l’é massa ciaut. I

cuerc via drec (5) i va ben a meter a secèr chel che serf; la getries (6) dèsc l met de passèr da na cèsa a l’autra o da n partiment a l’auter. Dut dintorn l

vilaje cor n mur(7): la jent stèsc al segur.

Page 30: LA PREISTORIA - scuoladifassa.it. La preistoria.pdf · LA PREISTORIA Lec l schem, dò fenesc de scriver ite l test. TEMP DE LA PERA TEMP DI METÈI PALEOLITICH MESOLITICH DEL NEOLITICH

30

PROA

Fenesc de scriver ite l schem.

Nilo ziviltà ..................... Tigri e Eufrate ziviltà ...........................

Indo ziviltà ..................... Ruf Śal ziviltà .............................

La linies del temp chiò sotite les à doi datazions: chela sunsora moscia i egn a

respet del nasciment de Crist; chela sotite moscia acà cotenc de egn che l’é

sozedù i evenc. Vèrdege delvers dò respon.

Coluna él pa la ziviltà più veia? ..................................................................

Acà cotenc de egn éla pa nasciuda? ............................................................

Chesta ziviltèdes se èles svilupà tel medemo temp o te tempes desvalives?

..............................................................................................................

Te che trat de temp se pélel pa dir che chesta ziviltèdes les era dutes?

..............................................................................................................