EL DOTÓR DE CUCUGNÀN -...

32
El dotor de Cucugnan Silveria Gonzato Passarelli EL DOTÓR DE CUCUGNÀN RIVEDUTO LUGLIO 2008

Transcript of EL DOTÓR DE CUCUGNÀN -...

El dotor de Cucugnan

Silveria Gonzato Passarelli

EL DOTÓR DE CUCUGNÀN

RIVEDUTO LUGLIO 2008

El dotor de Cucugnan

PERSONAGGI:Il medicoMario: paesanoBruno: paesanoDino: paesanoAntonia: paesanaMaria: paesanaAugusto: paesanoCesare: vecchio paesanoLivia: ragazzaPina: paesanaLisetta: paesanaBepi: contadinoPiero: stagninoArturo: arrotinoComare: levatriceElvira: lavandaiaNina: contadinaFausto: gelataioIrene: gelataia, moglie di FaustoRita: vedova, poi moglie di OttavioAntonio: vedovo, poi marito di GigiaGaetano: possidente terrieroFirmino: figlio di GaetanoDomenico: fratello di FirminoAdalgisa: mamma di MariettaMarietta: ragazza mortaRosa: confidente di MariettaMadre SuperioraMarta: nonna di un bambino mortoOttavio: secondo marito di RitaMargherita: maestra

2

2

El dotor de Cucugnan

ATTO PRIMO

SCENA PRIMALa piazza di un piccolo paese.Il medico passeggia per la piazza leggendo un libro. Alcuni paesani sono seduti fuori da un’osteria, altri si intrattengono in bozzoli a chiacchierare,

PERSONAGGI: TUTTI, TRANNE LIVIA

DOTTORE (rivolto al pubblico):Far el dotór l'è, da ‘n ano, el me mestiér,ma qua no i se cura gnanca par piasér!A la me siènsa nissùni ghe crede,la móre par gnénte sta gente sènsa fede.Bortolo Campanàr de bugànse l'è s-ciopàe Ménego Forcón par la rogna l’è crepà.Bèpi el Mato l'è partìo par ‘n ciaón,qua no ghe n'è uno che no'l sia ‘n sucón!La sióra Teresina la g'à la pendicìte,Maria Bogón la sbòssega par la bronchite,Tonio el Fornàr el g'à el córi-córi,la sióra Iolanda l’è piena de dolori.Tuta sta gente la va a farse benedire mi, la fame, me tocarà patir.Dormo al coèrto, ma l’afìto no pago:ancora ‘n mese e su ‘na strada stago.Magno con l’aiuto de qualche paesàn,no posso crompàrme gnanca ‘n tòco de pan.La Roséta la m’à dato dei vestiti de so fradèl:braghe, camìsa, scarpe, e ‘n mantèl.Anca el pàraco el me passa qualcoséta,ma el g’à da pensar a altra gente poaréta.Qua gh’è campi e vago spesso a spigàr,ma altri i ghe va e gh’è póco da catàr.Me pare e me mare i s’à sempre sacrificàpar farme studiar e védarme laureà.Presto i è andè e la me fine no i à visto,de ‘n poaréto e de ‘n bacàn mi són ‘n misto.‘Na carta incornisàda la me dise che són dotór,ma mi fasso sto mestiér se me curo ‘n me dolor. Continuo a studiàr , de curar g’ò la passión,ma i libri i costa assè e no tróvo solussión.No g’ò gnanca la moiér, né ‘n tòco de morosa:de sposàrse no se parla, né de fiòchi blu e rosa.

3

3

El dotor de Cucugnan

‘Na faméia bèla e granda la faréa con tuto el cór,ma i è i schèi che me manca e gran tanti ghe ne ocór.

MARIO (rivolto a Bruno)Vàrdelo là, el nostro siór dotór!El crede de far miracoli come el Signor.Ma mi no ghe credo, l'e 'n imbroión,se'l sèita a studiar, l'è solo ‘n sucón.Ci tuto sà, de lézar no ‘l g'à bisogno,quel el g'à la testa più dura de 'n codogno.Se a le so sate, qualchedùn el se consegna,.mèio l’è ch’el se confessa e ch’ el se segna.El finisse a vardàr el cimitero dal de sóto,a ciuciàr le raìse del pissacàn gnanca còto.E in più, i ghe disarà anca “pòro pampalùgo”quei più furbi che i à capìo, del dotór, tuto el zugo.De le òlte, la paura, anca le ciàpe la fa tremare le tràpole del dotór i è lì pronte par scatàr.Quando me moiér l’ultimo fiól la spetàvae le robe tanto ben par éla no le andava,desperà, ‘na matìna, l’è andà dal dotórche ben el l’à ricevùa co’ le mane sul cór.Come ‘na sginsa, la me spósa l’è scapàda via,come se, là drénto, l’avésse visto ‘na stria.L’à m’à dito ch’el dotór el miràa a quel posto,tocàrla el voléa par fòrsa e a ogni costo.

BRUNO:Ma alóra, quel là, l’è ‘n bel sporcación!Èto lassà córar o gh’èto dato ‘na lessión?

MARIOCopàrlo mi voléa, ma me són trategnùo;són corso a casa sua e g’ò dato el dovùo:el s’à ciapà ‘n stramusón ch’el l’à rebaltà,l’è finìo lóngo destéso e così mi l’ò lassà.

BRUNOSe se fosse tratà de la me cara spósa,mi, a quel porçél, ghe cavàvo qualcosa.Nel coro de le voci bianche el saréa finìo,o in quel dei grandi, ma co’ ‘na man dedrìo.

MARIODopo sìnque giorni, è rivà i caraboniéri,ò messo su la tòla ‘na bròca e dei bicéri.

4

4

El dotor de Cucugnan

G’ò udà, a tuti quanti, el vin piassè bòn,subito el marassiàl el se n’à beù ‘n sgorlón.Rossi i gh’è deventà i so bafi a spassaóra,nei òci el m’à vardà e dopo l’à beù ancora.Pó l’à scominçià a farme ‘n saco de domande,mi, par póco, no me la faséa ne le mudànde.Secondo lu, in cità, così se fa e così se usa,par no finir in presón, al dotór gh’ò dito: “scusa”.El g’à zontà che quel tocàr el se ciàma “giconologìa”,e che mi, quel gran s-ciafón, no dovéa darlo mia.

BRUNOMa le sai che ste robe se ghe le fa a le ciòche?Par sentìr, dal dedrìo, se dei óvi gh’è le gnòche?

MARIOQuei, par conto mio, i è tuti sémi e ignoranti,se in cità così se usa, vól dir che i sémi i è tanti.Ma varda ti che rassa de tipi, in giro, te tróvi!Quei là i è convinti che le dòne le fassa i óvi!

BRUNOEl nostro siór dotór anca manco el sà,parché, la moiér, lu ancora no ‘l ghe l’à.

MARIOMa mi me dimàndo come i fa a ragionar;quando èlo che i à visto ‘na dòna coàr?Nóve mesi par farlo e altri nóve cucià…Ma el butìn apéna nato no l’ài mai vardà?Ài visto in un cantón le sgusse de l’óvo?...Mi, ‘na spiegassión, proprio no la tróvo.Par tornàr al discorso che prima t’ò fato,de me moiér no ghe mando gnanca el litràto.No ne serve el dotór, g’avémo la comare,la Berta la va da éla, come à fato so mare.

BRUNOMi no lo ciamarò gnanca in punto de morte,no ghe gnénte da far se così vól la sorte;El crede de fermar el treno col so dedrìo,ch’el fassa pura, ma che no ‘l tóca del mio.

DINODa ‘n pèsso g'ò ‘n dolor qua su sto fianco,

5

5

El dotor de Cucugnan

ma se vago da lu, i me porta el fior bianco:quel sarlatàn, le magàgne no ‘l le sà curar,sóto i grisantemi, in prèssia, el ne fa andar!Mi sempre credo in quel che faséa me nòna,tuto la m’à insegnà quéla bràa e santa dòna:Par i mali, ghe vól bocóni pieni de sostànsa,vin de quel bòn e magnàr tuto in abondànsa.

ANTONIAPar le me magàgne, no g’ò bisogno de dotóri,con decòti de erbe, guarìsse tuti i me dolori .Par i ciaóni malmaùri, dròpo àqua co’ ‘l sal,se sgonfia la bògna e te passa tuto el mal.Par la « micrània », pèsse sul viso de àqua e asé…De quel òmo ignorante, ghe ne sò tante piassè. Par el mal de stómego, 'na strassa ben scaldà,par 'n smarso masselàr, 'n tòco de patata taià;par la culìte, ‘na bèla scuèla de camamìla calda…Tute ste robe, la me le à insegnà la pòra Mafalda.

MARIADei rimedi par i mali, èla tuto la paréa savér,ma l’è morta da ‘n bel tòco sènsa gnénte podér.

ANTONIAL’è cascàda dal caréto, no l’è stà par malatìa;varda ben come te parli, quéla l’éra amìga mia.

MARIAMi savéa che l’éra morta, no i m’à dito del caréto,se qualcosa m’è scapà, no l’ò fato par dispèto.Mi la penso difarènte, tuti quanti qua se móre,le inutile curàrse, i è contàdi giorni e ore.

ANTONIAE sicóme la Mafalda la paràva i mali via,no l’è morta nel so léto, parché malàda no l’éra mia.G’à volù un incidente, da qualchedùn fòrsi mandà,senò mi digo che la Mafalda la saréa ancora qua.

MARIAIn soménsa la saréa, la to bòna e cara amìga,in eterno no se vive, no ocór che te lo diga.

ANTONIACome fèto a dir ste robe, se nissùni à mai proà?

6

6

El dotor de Cucugnan

Gh’è ci à fato carte false, ma anca lu l’è stà fregà.L’è la morte la viliàca, la te ciàpa a tradimentoe par tór qualche rimedio, no la lassa ‘n momento.

DOTTORECo’ sti pòri ignoranti, no sò proprio cosa far,‘n’altra carta mi me zugo par sti mussi da sveiàr;Par la gente de Cucugnàn, g’ò ‘n schèrso mai visto,senò vago in depressión, parché mi più no resisto.

Rivolto ai compaesani.

Ò capìo che, a la me siènsa, voàltri no ghe credì,ma i miracoli che sò far, adesso ve li mostro mi.Mi posso resussitàr anca 'n omo da ani morto,tuti quanti ve pentirè de avérme fato torto.

DINOLe sue i è tute bale, par el dedrìo el ne vól ciapàr,mi vago par i fati méi e no lo vói gnanca scoltàr!

DOTTOREFermo là, sarvèl da òco, ignorante e baùco,se qua no te me scólti, l’è la òlta che te insùco.El miracolo che sò far, domàn tuti lo vedarè:‘n morto soterà, ve riméto de nóvo in piè.Drénto al nostro cimitero, mi ve vói tuti quantie dopo la me cura, i dotóri i sarà dei santi.

AUGUSTOSentì, gente, cosa ne costa andar a vardàr?Par ‘na òlta la so siènsa fasémoghe mostrar.Ch'el possa resussitàr, proprio no lo credo,ma in cimitero, domàn, mi ghe vago e vedo.Se fóra da 'na tomba, ‘n morto el saltarà,el paese tuto intiéro le mane el ghe batarà;ma se quel ch’el dotór l'à dito i è tute bale,co' 'na sgnàcara in testa, lo mando a farfàle.

La folla si disperde. Un vecchio si avvicina al medico.

CESARE (sottovoce per non essere sentito dagli altri)El sènta, dotór, se quel che l’à dito l’è verità,mi g’ò ‘n problema che sul stómego el me stà.Risùssitelo anca a tòchi o solo par intiéro?

7

7

El dotor de Cucugnan

Quel che lu el dise, mi spero ch’el sia vero.

DOTTORELa to fiducia la me ànema ben la consola,ma de quel che t’è dito, no ò capìo ‘na paròla.

CESAREL’è ‘n discorso delicato, no vói che i altri i senta,quel che lu el sà far el me insùsta e el me tenta:lu l’è zóeno, siór dotór, e problemi no ‘l ghe n’à,ma ghe digo, in confidènsa, quel che lu fòrsi no ‘l sà.La stria la riva quando ‘n òmo l’è ancora vivo,del più grande piasér faséndolo dal tuto privo. Qualcosa la se fiàpa e, pian pian, dopo la móre,a mi la m’è sucèssa e ò pianto par ore e ore.

DOTTORESpaentàrte no volarìa, ma de paralisi se trata,quàla èla quéla parte che più viva no la s’à fata?

CESAREL’è quéla parte che a dirla se g’à tanta vergogna,ghe giuro che, par ‘n òmo, l’è ‘na gran bruta rogna.

Il medico sorride.

DOTTORECaro Cesare, el to problema mi ben lo cognósso,no se trata de malatìa e tuto risùssitàr mi posso.Insieme a tuti i altri, mi te spèto al cimitero,indrissàr te vedarè solo el tòco e anca l’intièro.

CESAREE, alóra, dotór, el me ridàga anca la me spósa,da tanto tempo la m’à lassà e sóto tèra la riposa.Se la so cura anca el me tòco la riméte a posto,el desmìssia la me dòna, la me ocór a ogni costo.

DOTTORESe te vól la to dòna, mi domàn te la ridàgo,ma adesso mi g’ò prèssia, te salùdo parché vago.

Cesare bacia le mani al medico. Il medico esce.

8

8

El dotor de Cucugnan

SCENA SECONDAPERSONAGGI: CESARE

Cesare si mette a ballare e a saltare sul palcoscenico accompagnandosi con una canzone.

CESAREBènvegnùdi, vèci tempi, mi són qua che ve aspèto,l’è ‘na s-ciànta de sperànsa, ma su mi la fa efèto.El me sangue el va in bóio, ne le vene el córe forte,da domàn se riscomìnsia, che se ciàva anca la morte.

SCENA TERZAPERSONAGGI: CESARE, LIVIA

Entra una ragazza.

CESAREOh, bongiorno, signorina, èla l’è ‘na forestiera!

LIVIAMi lo scólto, caro siór, ma el se comoda la botoniéra.

Cesare, un po’ imbarazzato, si sistema i pantaloni,

CESAREOh, perdón, bèla fioléta, me lo éro desmentegà,ci è mórto da ‘n pèsso l’è del tempo che è passà.Se domàn la me incontra, tuti a posto i è i botóni me ritorna el promemoria par seràr i patalóni.

LIVIAMi no vói spiegassión, se me fermo l’è gentiléssa,o nostalgia de me nòno che l’età el g’avéa istéssa.

CESAREMi me sento de vint’àni, g’ò la fòrsa de ‘n vedèl,da domàn devènto intiéro, mi ritorno ‘n butèl.

LIVIAIndóe valo, caro siór, fòrsi a qualche santuario?Se ‘n miracolo lu el vól,ghe regalo el me rosario.

CESAREGràssie tante, bèla fioléta, no i è robe da pregàr,

9

9

El dotor de Cucugnan

i è problemi de sto mondo che i santi i lassa star.Mi domàn, con altra gente, vago drito in cimitero…

LIVIAI è discorsi da no far, s’el perméte, mi tóco fèro.Mi cognósso dei veciòti, che à çent’àni i è crepà,mi lo vedo ancora arsìlo, sènsa i segni del malà.

CESAREMi de mali no ò parlà, con l’età se perde i tòchi,anca i denti i m’à lassà e mi magno sempre gnòchi.Quei i è tuti molesìni, i va zó che l’è ‘n piasér,no me serve mastegàr, basta solo ‘n bòn biciér.Fosse solo par i denti, tante storie mi no faréa,qua se trata de altre robe che ‘na òlta mi faséa.

LIVIAEl me scusa, caro siór, ma mi credo de no capirlo.

CESARELa me scusa, signorina, ma sa l’è no posso dirlo.

LIVIALo salùdo, g’ò da nar, gh’è el moroso che me spèta,a sta ora gh’è freschéto, el se fraca la baréta.

CESARELa salùdo, bèla fióla, e ghe fasso tanti auguri,e ghe digo che domàn finirà i giorni duri.

La ragazza esce da una parte e Cesare dall’altra.

ATTO SECONDO

SCENA PRIMA

Nel cimitero, i paesani aspettano il medico. Nel frattempo, chiacchierano fra di loro.

10

10

El dotor de Cucugnan

PERSONAGGI: TUTTI, TRANNE IL MEDICO E LIVIA

PINA Cara Liséta, come èlo che la sta?La g'à 'na siéra che la me fa de pecà!La vedo patìa, la tróvo ‘n po’ fiàpa...

LISETTADopo i quaranta, ogni mal el ne ciàpa:el figà el me spónse, g'ò 'n çércolo a la testa...Cara la me Pina! De dolori ghe n'ò 'na sésta.El fil de la schéna ghe l'ò tuto inciodà,ormai ogni anèl el me s'à come schissà.Dal copìn, fin indóe sacro se fa l'osso,tuto s'à inruzinìo, resìstar più no posso.E anca de nòte l'è sempre ‘n tribular,el sgranfo el me ciàpa fin a farme sigàr.

PINALa me diga, Liséta, sa dìselo so marìo?

LISETTAGnanca el me sente, el me òlta el dedrìo.El smàstega, el rónfa, la bóca el tien vèrta,el me tól el ninsól, el me lassa descoèrta.E quando el se insògna de èssar a l'ostarìa,con carte, biciér e 'na bòna compagnia,quando, in sogno, l'intìva 'n stròsso,el me sbate el carico su qualche osso.No g'ò comprensión, no g'ò 'n aiuto,mi stago mal e són stufa de tuto.Impachi ò proà, decòti e pastròci,invésse de guarir, me sbrùsia anca i òci.E questo el vien qua a farne ste promesse?Ma ch'el vaga a reméngo! No semo mia fesse!E éla, sióra Pina, g'àla fòrsi qualche mal?

PINADe corpo stò ben, ma g'ò zó el moràl.G'ò ‘na mùcia de dispiaséri grossi assé;tuti i me dise: "No sò come te fè!".Du fioi me tróvo, sènsa óia de laoràr,vècio l'è el pare, el caréto no'l pól tirar!Adesso l'è malà, par mi l'è 'n'altra bòta,col pié su 'na caréga, ghe vegnù anca la gòta.E lóri i continua el mestiér de Michelàsso:

11

11

El dotor de Cucugnan

magnàr, béar e sempre andar a spasso.Sti du bruti slandróni i è la me rovina,e sto qua el ne parla de la so medissìna.Nòte e dì, le scalmàne le me tortura,l’età l’è quéla, così vól la natura.Ci dòna nasse, la le g’à da proàr:dal frédo al caldo, l’è tuto ‘n passar.Me vien dei calori, che són tuta ‘n sudór,són sempre nervosa e de bruto umor.E co’ nissùni mi me posso sfogar,ancó aprofìto, ma no la vói secàr.

LISETTASchèrsela, sióra, la pól pura contàrme,mi g’ò la ventàla e posso sventolàrme.L’età l’è quéla, se i conti ben fémo,portémo passiènsa e avanti tirémo.Mi tuto sopòrto, me cópa i pensieri,quei de me fiói, i è dei gran dispiaséri.Ora saréa de ‘na s-ciànta sponsàrse,ma cara sióra Pina, no se pól fermàrse.El mal dei altri no’l medica ma el consola,me sento solevà, se scambio ‘na parola.

BEPISchèi el vól far, ma gnénte laoràr!Ma sènsa cali, no se pól magnàr!Mi, a le sìnque, in stala són za,mónzo la vaca e són stà socolà.Qua nel zenòcio m'è rivà quela bòta e storta l'è restà la me gamba róta.Ma anca se sòpo, nei campi me strapégo,brusco le vigne e le erbàsse le sbrégo;pianto biétole, vérze, tegolìne e bròcoli...Par fermar la tompèsta, impìsso i mòcoli.De le òlte i tiro, ma subito me pento,me ciàpa la ràbia, ma l’è solo ‘n momento.Són ‘n òmo anca mi, co’ le me debolésse,ma le mane mie i è bòne anca de far carésse.Ghe le fasso a la me spósa, quando a casa tornoe su la tòla mi trovo minestra, fritàia e contorno.Sóto i ninsói, me infìlo che són gran straco,la me spósa la me dise che spusso da tabàco.Me tègno lontan, fastidio no vói darghe,ma ‘na òlta al mese, qualcosa rièsso a farghe.Èlo massa póco? El toscàn lo buto via,

12

12

El dotor de Cucugnan

la spussa no la gh’è più e me gòdo la spósa mia.

PIERODa tuta 'na vita el parolòto mi fasso, el se móve da solo questo me brasso.E pin e pan su pignàte e padèle,su i dièi 'na smartelà par védar le stéle.El pin e pan sui stagnà l'è più forte,de ramine sbusà g'ò piena la corte.Anca el dotór el g'à el so martèl, ‘n stranfiér picinin, grosso come ‘n dièl.E pin e pan, i me sente anca lontan:,g’ò le réce mèze sorde, ma mi bato par el pan.Mi fasso più ciàsso del vècio campanón,ch’el ne svéia anca de nòte col so dindòn.El me mestiér me lo sogno anca de nòte,col pin e pan, g’ò la moiér co’ le coste róte.La lo sà che l’è ‘n sogno e ben la capisse,el pinpàn de la nòte a parole el finìsse.

BEPIE sa falo con quel martèl? Cópelo i pioci?

PIEROI m'à dito ch'el le sbate qua suI zenòci.Quel, caro mio, el ne vol infenociàr,ma no sémo òmeni da farse imbroiàr.

ARTURODa quarant'àni mi fasso el molétae urto el caréto co' 'na vècia biciléta.La rua la gira sóto fòrbese e cortèi,me salta le sginse su la fàcia e sui dièi.E la gira la piéra e mi sempre a pedalar,le gambe, anca in sogno, le se méte a girar;i pié i se ingarbùia in mèzo ai ninsói...mantègno la faméia, no fasso imbròi.Òio de gómbio ghe vól par magnàr!Quel no'l sà gnénte, el g'à da imparar.

Si avvicina la comare.

Bongiórno , comare, anca éla l'è qua?Crèdela de vedar ‘n morto resussità?

13

13

El dotor de Cucugnan

COMARESe pól far nàssar, ma mai resussitàr,la so smusàda són vegnùa a vardàr.Nàssar mi ò fato tuti quanti i vostri fiói,co’ 'n paról de acqua calda e tòchi de ninsói.Questo el vien qua co i so' stranfiéri:fèri, siringhe, ùce, bende e clisteri;'na cassa l'à portà de botìlie e botiliéte,de fiale, supòste, pìrole e piroléte.L'è tuto velén, le buèle le roìna!Ch'el se le tègna par lu la so medissìna.

ELVIRAVardè ste man sgiónfe e rossee le spale che scurla par i colpi de tosse;a le sié de la matìna, mi són za al fossoe ancora el dotór dal lèto no'l s'à mosso.Insaòno i ninsói, i sbato su la piéra,par el mal de reni, porto 'na pancera;i giro, i rimìssio e i sbato ancora,i struco, i resènto, de finir no l’è mai ora.La faméia l'è grossa e laoràr bisogna,la óia de far gnénte l'è 'na gran bruta rogna.Ne l'àqua fréda sempre i brassi mi tègno,d'inverno spaco el giàsso co’ 'n tòco de legno;són tuta 'na bugànsa, són tuta 'n dolor...Ch'el vaga in malora quel siór dotór!Brassi ne l'àqua, el dedrìo par aria,la vita l'è dura, l'è tuta 'na batàlia.A casa torno co' ‘n gran mal de zenòci,quando a mezodì sóna tuti i batòci;destèndo i ninsói là fóra al ventoe za, de magnàr, riva el momento.G’ò sìnque fiói e ‘n marì sempre straco,soto el paról, ‘n bel fógo mi taco.Buto la polenta e par 'n'ora la mìssio,el lardo el se ròsola e de nóvo la ricomìssio,e dopo la rebalto qua sóra a la panara,'na scuèla de late e de fiói 'na gran cagnàra.La polenta l'è dura, l'à ciapà el brustolìn,mi, la panàra, ghe la sbataréa sul copìn.

NINA (rivolta a Elvira)El gal, a la matìna, no'l fa ora a cantar,che mi, col gran, són za nel puinàr.i córe i polàstri, i capóni e le ciòche,

14

14

El dotor de Cucugnan

i piti, le ànare e anca i ochi e le oche;'na bruscà de erba ne la gàbia dei cunèi,roèrso la pàia sóto vache e vedèi,cato su i óvi freschi da sóto le galìne:i è i primi mestieri de tute le matìne;e dopo gh'è el porco ch'el grugna nel porsìl,a quel, de pastón, ghe ne porto ‘n barìl.E dopo le bestie vien anca la me gente,tri fioi e ‘n marì no i è roba da gnénte.'Na féta de polenta nel late scaldà,le braghe e le camìse pulite e stirà.E ancora gh'è quel che fa tute le dòne...Sponsàr no se pól, no gh'è Santi nè Madòne!

FAUSTOGelati mi vendo, co’ ‘l sol caldo de l'istà,féte de bòle quando el fosso l'è ingiassà;giro co ‘'l caretìn che l'éra de me pare,mantègno sié fioi e anca so mare.

IRENEMa sa èlo che te disi? Són mi la gelatàra,e da sempre, par mi, la vita l'è amara.Ti te ve in giro, ma mi no me grato,ai nostri sié fiói s'à zontà anca 'n gato.Acora no l’à imparà indóe far la pipì,le so pissadìne me le lavo ogni dì. Són mi che preparo i gelati e la bòle,su le spale no te són, i è busiàre parole.Ti te tribuli nando in òlta co’ ‘l to caréto,mi no g'ò tempo gnanca d'andar in lèto!Le me fióle i è ancora massa picinìne,le me giùta a netàr, le para su le galìne.I altri i è mas-ci e no i pensa che a zugàr,l’è a sete persone che mi g'ò da badar!

FAUSTOÈcolo ch'el riva, de nero el s'à vestìo,sténco el camìna co’ le mane dedrìo.Varda la gente, tuta l'è qua corsa;quel, co’ le so arie, i lumini el smòrsa.

SCENA SECONDA.

15

15

El dotor de Cucugnan

PERSONAGGI: TUTTI QUELLI DELLA SCENA PRECEDENTE, AI QUALI SI AGGIUNGE IL MEDICO.

DOTTORECari compaesani, ècove tuti qua!Adesso disìme ci volì resussità.

Nessuno si fa avanti. Solo Cesare alza la mano, ma il medico gli fa cenno di aspettare.

Ma cosa g'avìo? No parla nissùno?A tuti mi sò che gh'è morto qualchedùno!...E va ben! Vól dir che decido mi,ve digo 'n nome se voàltri tasì;cosa ghe ne disìo de Piéro Bortolónmorto da ‘n ano par ‘n mal al polmón?

RITAEl senta dotór, la so vedova mi són,ch'el fosse 'n bòn òmo no gh'è questión;con lu ò vissù i me giorni più bei,l'éra el più fusto de tuti i butèi.Tanto l'ò pianto e sempre lo piansarò,ma fra póco l'Otàvio mi me sposarò.Zóena són ancora e piena de morbìn,no me basta 'na foto messa sul comodìn.Pronto l'è el vestito e i fiori i è in césa,el pranso l'è ordinà e l'è stà 'na gran spesa.E pó són inamorà, sa vórlo che ghe diga,l’è rivà massa tardi, par el morto l’è ‘na sfiga.Ma fòrsi el stà ben là indóe el se tróva,sprecar no convien la so cura nóva.Za che són qua, a le nòsse lo invìdo,così ghe mostro che de lu mi me fido.

DOTTORESón òmo de mondo e tuto capìsso,volìo ancora viva Giusèpa dal Bisso?

ANTONIONo'l se próa gnanca, caro siór dotór!Dirghe ste robe me fa mal al cór!Ma quando l'éra viva, pace no g'avéa,l'éra 'n inferno, par piànsar me scondéa.Par tuto el giorno la stava a sbraitar,gnanca al bar la me lassàva andar!Me sognàa de nòte ‘n trisète co’ 'l morto,

16

16

El dotor de Cucugnan

farla resussitàr el saréa ‘n gran torto!Tuto el paese el pol farme da testimonio,la sióra Giusèpa l'éra proprio 'n demonio.Mai che la casa la se metésse a netàr,mescolàde ciapàvo se proàa a brontolar.Za el diése de ogni mese, i schei i finiva,al me òcio la mirava co’ 'n colpo de saliva.La pace, con éla, l'éra solo 'n bel sogno,el me faga sponsàr, che ghe n'ò de bisogno.El la lassa indóe l’è, el me fassa 'n piasér,no 'l me méta indòsso sto bruto pensiér!‘N bel giorno la Gigia la m'à dito de sì...Mi l'ò sposàda, no 'l me varda così!Se la Giusèpa la tornàsse a sto mondo,la Gigia la perdaréa tuto quel che la g’à de tondo:el dedrìo, par scominçiàr, e dopo anca el resto,quel che a mi più me piàse, el finiréa tuto pesto.E mi faréa la fine del toro che bó el devènta,la so ofèrta, siór dotór, gnanca ‘n póco la me tenta. Siór dotór, mi lo scongiùro e me méto qua in zenòcio,pitòsto de la Giusèpa, mi me ciàpo ‘n dièl ne l’òcio.

GIGIAMi, invèsse, stago in pié e lo vardo in fàcia drito,s’ el problema no ‘l capisse, lu l’è ‘n pòro rimbambito.Me marì l’è disperà, qua in zenòcio el stà pianséndo:el calvario el l’à za fato, tuto in mente ghe stà vegnéndo.Par mostrar la so potènsa, la Giusèpa el pól tór su,ma ghe digo, siór dotór, che sta òlta la ghe tóca a lu.A casa sua el se la porta e la dorme nel so léto,co’ l’Antonio no se pól, parché in fianco mi me méto.

DOTTORESón òmo de mondo e tuto capìsso,ma qua, adesso, ci èlo che indrisso?

Cesare alza ancora la mano, ma il medico gli fa ancora il cenno di aspettare.

Ve valo ben el siór Gaetano?L'è quel che è morto che sarà 'n ano.Qua gh'è i fioi, le nuore e i neodìni,tuti bei come el sol, grandi e picinìni.

FIRMINOSiór dotór, me pare quel l'éra

17

17

El dotor de Cucugnan

e ogni matìna ghe digo 'na preghiera;bòn l'è stà sempre, come 'n tòco de panma a parlar de resussitàrlo, némoghe pian!L'éra 'n omo che amava più de tuto la pacee noàltri, tra fradèi, se spachémo le face.Par spartir quei campéti che 'n giorno el n'à lassà,la nostre faméie le avémo tute sassinà.I giorni passémo tra barùfe e tribunài,bisogno no g’avémo de altri nóvi guai.Me pare l'è vècio, no 'l pól più laoràr,noàltri ghe smenémo a darghe da magnàr!E adesso, se sà, la vita l'è dura:l'ua la smarsìsse sènsa èssar maùra,sóto la tompèsta el gran l'è stà schissà,i pèrseghi,i pòmi e i peri i è tuti botà.I fossi i è suti e àqua no te tróvi,le galìne le magna e mai le fa i óvi;i prèssi i se alsa e la vita l'è cara,me pare el stà ben drénto a la so bara.

DOMENICOPar sta òlta, dotór, són d’acòrdo con me fradèl,anca se, co’ ‘na legnàda, el m’à macà el sarvèl.Se viva la tornàsse quéla bonànema de me pare,mi e me fradèi le pagaréssimo gran care.E anca lu el sofriréa, pòro veciòto,giustàr no se pól tuto quel che è stà róto. Le nostre dòne le se fa la guéra,le se tira i cavéi e le se buta par tèra.I nostri fiói, co’ la sfióndra i se bombarda,me pare el stà ben indóe ste robe no ‘l varda.

DOTTOREMi credéa de regalàrve 'na roba gran bèla,ma nel fógo són cascà, passando da la padèla!

Una donna si getta, piangento, ai piedi del medico.

ADALGISAEl me riporta al mondo la me cara fioléta!El me ridàga, siór dotór, la me Mariéta!L'éra zóena, bèla, ancora ‘n bòcolo de fior,mai són guarìa dal me grando dolor.Biondi i éra i cavéi e rosa la so bóca,bianca la pèle ch'el sol el tóca,grandi i éra i so òci e color del cél,

18

18

El dotor de Cucugnan

sempre i ridèa pensando a 'n vél:‘n vél da spósa lóngo e bianco,‘n masséto de violéte poncià sul fianco,canti de césa e 'n organo che sóna,fiori de campo che ghe fa da corona.

ROSANo! El se ferma! El me fassa 'na carità!Prima de morir la s'à confidà:quéla l'è morta par el gran dolor,co 'n'altra l'è sparìo el so grando amor!Sènsa quel òmo vissìn al so fianco,ancora la moriréa vardàndo el vél bianco.L’amor dei vivi. de le òlte, l’è egoista,ma mi l’ò scoltàda e l’ò anca vista.Èla no la savéa con ci la parlava,che éro so mama fòrsi la pensava;mi no ò parlà, póco tempo gh’éra.Vissìn a éla, ò dito ‘na preghiera.

DOTTORE‘N òmo són, la me comóve sta storia,sti fati qua i resta ne la memoria.Cerchè la pace pensando al Paradiso,pien de luce l’è adesso el so viso.Canti de angeli, parfùmi de fiori,felissità che premia ci à patì dolori.‘Na spinàda de rosa la te porta al so fior,su in cél le te ména le pene d’amor.Ve dimàndo scusa, ma vago avanti,ò fato ‘na promessa e qua i è in tanti.

Cesare alza ancora la mano.

DOTTORESenti, Cesare, se ancora no t’ò ciamà,vól dir ch’el to turno no l’è gnancóra rivà.

Rivolto ai compaesani,

Cari compaesani, adesso mi són stufo,ancora ‘n "no" e sta òlta barùfo.Con le vostre ciàcole devènto mato,adesso resùssito el vostro curato.Quel de sicuro, l'éra 'n'ànema bòna,ogni mez’óra el sgranàa 'na corona.

19

19

El dotor de Cucugnan

I grani l'à consumà, a fòrsa de pregar,par védar se n'ànema el podéa salvar.L'è morto pianséndo, a la fine de 'n "Gloria",strenséndo el Rosario l'à finìo la so storia.

MADRE SUPERIORASiór dotór, són la Madre Superiora,se ritorna don Bórtolo, némo tuti in malora:vècio l'éra e sordo piassè de 'na campana,quando el confessàa, l'éra 'na frana!Sempre el capiva ràvani par naóni,qua sémo in tanti, i è tuti testimoni.Par farne sentir, sigàino come mati,tuti, in paese, i savéa i nostri pecàti.Tri passi el faséa nel spàssio de 'n quarèl,sempre fra le nuvole volàa el so sarvèl.Quando i lo ciamàa par 'n'Estrema Unsión,el trovàa el malà più stenco de 'n scopetón.El lo lassa in Paradiso, fra le àneme beate!Adesso g'avémo ‘n bel tòco de frate:forte el g'à el brasso e robusta la voce,da solo, in processión, el porta la Croce.

DOTTORESóto sta piéra, gh'è 'n butìn de du mesi,l'è morto sènsa proàr de la vita i pesi.Adesso l'è là, fra i angeli del Paradiso,questo lo resùssito, l'ò proprio deciso.Lo porto co’ i me brassi sul cor de la so mama,nel più caldo cantón indóe brusa la fiàma.Sta òlta la me va drita, no sbàlio de sicuro,el cór de 'na mama no'l pól èssar duro.

MARTASiór dotór, mi són la so nóna,ridàrghe la vita no l'è opera bòna.Subito el dovéa farlo, quando i òci l'à serà,'n'altra creatura el Signor el n'à portà.Co 'na man el ne l'à tólta e co’ l'altra rendùa,late no ghe n'è par la bóca sua.

DOTTOREBasta! Ve salùdo! M'avì proprio stufà,adesso vago via sènsa aver resussità.Questo nò e quel altro gnanca,se spèto voàltri, la testa la me vien bianca.

20

20

El dotor de Cucugnan

Si fa avanti Cesare.

CESAREE nò, dotór, no ‘l pól gnancóra andar via!El g’à da risòlvar la questión quéla mia.El tòco mi pretendo e anca l’intiéro,senò lu, caro mio, no l’è ‘n dotór vero.

DOTTORETe gh’è tute le resón, me són desmentegà,se uno el lo vól, el miracolo el g’avarà.Così tuti i la finisse de dir semàde,quando i è in piàssa e anca par le strade!Mi són dotór e a vìvar ben posso giutàrve,no podì continuàr, par conto vostro, a curàrve!Cognósso ‘na bèla storia de tanti àni fa…..

CESAREFermo lì! La so storia mi la cognósso za.El m’à fato ‘na promessa, el la g’à da mantegnér,el risùssita el me tòco e dopo anca la me moiér.

PINAFinalmente se rièsse a védar qualcosa:Cesare el vól viva la so cara e bèla spósa.E dopo gh’è ‘n altro che lu el vól de ritorno,sperémo de nar, almànco par mezogiórno.

CESAREPrima el me tòco, me racomàndo a lu,e,dopo, la me spósa el g’à da tirar su.

MARIO (rivolto al medico)Ma sa èlo sto “tòco”? Se lo pól savér?O èlo ‘n segreto ch’ el g’à da tegnér.Se l’è ‘na roba che a tuti la ghe interessa,mi la domanda ghe la rifàsso stessa.

DOTTORE (rivolto a Cesare)Pènseghe ti, quéla roba l’è tuta tua,l’è el parón che presenta la merce sua.

CESAREMa sa dìselo, dotór? Mi le braghe no me le cavo;se ieri el me lo diséa, mi, a sti pati, no ghe stavo.

21

21

El dotor de Cucugnan

Questo l’è ‘n posto santo, indóe i morti i se spónsa,se mi mostro le me robe, mal i me cónsa. Gnanca in piàssa lo faréa, tanto bèlo no l’è mia,solo a ‘n mato o a ‘n deficènte, el pól farghe simpatìa.

DOTTOREMa ci vuto che la varda quéla strassa a pingolón,se par ti l’è ‘na desgràssia, risolvémo la questión.I miracoli se pól far, quando tuti i sta vardàndo:i g’à da védar la me cura e el tòco che se stà alsàndo.

CESARERimandémo tuto quanto, lo farémo de scondón,più se spèta e tanto mèio l’è el piasér de l’emossión.

DOTTORETe ridàgo la to spósa, l’è ‘n regàl mia da póco!....

CESAREMa sa fasso co’ la moiér, se són ancora sènsa tòco?

DOTTOREÈlo questo el to amor verso quéla che t’è sposà?Se l’è questo el to pensiér, te sì ‘n pòro malcunà.Che ghe pènsa la natura, la sà ben che cosa far:a ogni fior la so staión, indriocùl no la vól andar.

Cesare si ritira deluso e mortificato.

Adesso mi torno nel me ambulatorioe lasso sto posto che l'è 'n mortuorio.Se proprio 'n miracolo volì vardàr,con queste me mane ve posso curar.

PIEROSto òmo el me piàse, no l'è 'n ciacolón,ghe fago guarìr el me bruto ciaòn.Se qua 'n'ànema no l'à resussità, par colpa sua proprio no l'è stà.

IRENEQuel, la testa, el ghe l'à proprio fina,la próo anca mi la so medissìna.

ANTONIODe siènsa el ghe n'à e anca el ghe ne vansa,

22

22

El dotor de Cucugnan

vago a curarme i me dolori de pansa.

FAUSTOE mi sa fasso? No són el più fesso!Vago a ingessàrme el me brasso scavésso.

BEPIEl decòto de erbe l'è roba vècia, ghe fasso guarir el me mal de récia.

ARTUROL'è 'n òmo istruìo, el sarvèl el ghe l'à,vago a mostràrghe sta óngia incarnà.

ANTONIAMama devènto tra qualche mese,par el me butìn no bado a spese!Siór dotór, ne le so mane lo méto,lu el posarà me fiól sul me pèto.

DOTTORESta òlta ghe l'ò fata, stasera se magna,i clienti ghe i ò, ò ciapà la cucàgna!Ignoranti za i d'éra e baùchi i resta,ma adesso i se cura e par mi l'è 'na festa.Finora ò curà solo i pulsi del me gato,adesso són dotór par titolo e de fato.Avanti compaesani, la porta l'è vèrta,l'è pronta la siringa, la stansa l'è deserta.Rimedi g'ò par tuto, pomate e clisteri,ve passa ogni mal, sparìsse i pensieri.

ATTO TERZO SCENA PRIMA

PERSONAGGI: DOTTORE, RITA, OTTAVIO

In ambulatorio.Entra la signora Rita assieme al suo sposo.

DOTTOREBongiórno, cari spósi! Qual gran mal ve porta qua?

Rita presenta al medico il suo accompagnatore.

23

23

El dotor de Cucugnan

RITAQuesto l'è l'Otàvio che ieri mi ò sposà?Sui scalini de la césa, g'ò dà 'na scapussàda,par tèra son finìa e ò ciapà 'na sassinàda.Al brasso del me spóso, me són subito tacà,nel strapégo massa lóngo, le so gambe l'à infilà.Avanti e indrìo l'andava, come in scunaróla,su la fàcia el m'è cascà, no ò dito 'na parola!Nel zenòcio g’ò ‘na bòta, el naso el me s'à róto...

DOTTORELa staga calma, Rita! Ghe taco 'n bel ceròto.Par l'altra parte, invésse, 'na pomata posso darghe,la le spalma ogni matìna, ‘n gran ben la deve farghe!E sa g’àlo el so Otàvio? No ‘l me pàr tanto de èstro!

OTTAVIOSiór dotór, qua sento mal, mi lo credo ‘n sinèstro.

DOTTORESe l’è colpa del rebaltón, de ‘n sinèstro no se trata…

OTTAVIOCo’ el volo che ò fato, me s’à storto la gravàta.Són cascà su la me spósa e mi bòte no ò ciapà,l’è sul mòrbio de ‘n cussìn, ch’el dedrìo ò posà.

RITAVuto dir che són cicióna? Mi la tógo par ofésa!Quando adòsso te me sì cascà, éro là, lónga destésa.Mi no ò dito gnanca”ahi”, no voléa mortificàrte,co’ ‘l dedrìo su la me fàcia, te stentavi a alsàrte.Ben te stavi su sto cussìn, bruto fiól de ‘na bràa dòna!

Tra sé.

Me tratègno nel parlar, qua se trata de la me madòna.

OTTAVIOManco mal che te te sì fermà, se me mama te me tocài,‘n spegàsso qua faséa, de quei che ti no t’è visto mai.

RITABel stranfér me són sposà, mi me fasso i complimenti,ancora al sén te sì tacà, co’ la barba e tuti i denti!Se to mama l’è ancora in late, mi te mando a casa sua,

24

24

El dotor de Cucugnan

va a ciuciàr la to rassión, più no són la spósa tua.

DOTTOREFermi là, cari i me spósi, più no vói sentir begàr,se l’amor el vól barùfe, no l’è el posto da scomiçiàr.Par l’Otàvio ‘na pomata, za la Rita l’ò sistemà,ve salùdo e tanti auguri, altra gente gh’è de là.

Gli sposo escono continuando a borbottare.

SCENA SECONDA

PERSONAGGI: DOTTORE, ANTONIO

Entra Antonio

DOTTORE:.Bongiorno, siór Antonio! Par lu sa posso far?

ANTONIOQua in testa g'ò 'na bògna, el mal no'l vól passar!

Il medico esamina la testa di Antonio.

DOTTORE'Na sgnàcara l'è questa, de quéle proprio fisse,la riva fi qua davanti, indóe i cavéi i finisse.El vaga dal barbiér, el se faga 'na pelàdae dopo el torna qua, ghe dago 'n'altra ociàda.Ma el senta, sior Antonio, la storia no'l m'à contà,come èla che sta bòta in testa el s'à ciapà?

ANTONIOIeri, dopo çéna, mi són andà a l'ostarìa,el vin l'éra gran bòn e bèla la compagnia.‘N biciér el tira l’altro, se sà ben come la va,la me sé l’éra gran tanta e me són imbriagà.De note són tornà, la Gìgia la m’à fato festa,rompéndome el paról qua sóra su la testa.

DOTTORELa gh’è andàda anca ben, el paról el pesa assè,se la testa no la fosse dura, lu l’andava a dar via i pié.Béar vin l’è ‘n bruto vìssio, mèio l’è che lu el se penta…

25

25

El dotor de Cucugnan

ANTONIOEl se pensa, siór dotór, nel paról gh’éra polenta!L’éra quéla restà vansà da la çéna de la sera,se savéa come l’andava, la magnàvo tuta intiéra.Mi qua fasso ‘na promessa: a la sera stago a casa,ma la Gìgia, órco can, mai ‘na òlta che la tasa!La continua a brontolar, più de tanto no sopòrto,vorà dir che, da domàn, vago fóra in mèzo a l’orto.

DOTTORE‘Na promessa la se mantién, mi là spèto tra mez’óra,se no ‘l móre par el paról, l’è el figà che va in malora.

ANTONIOMèio l’è andar ne l’orto, a snasàr i pearóni,che le ciàcole scoltàr de ‘na dòna spaca-maróni.

DOTTORELa so sèlta mi rispèto e la posso anca capir,la spariènsa mi no g’ò e no tróvo da ridìr.L’aria fresca de la sera, la ghe cava anca la sé,fòrsi mèio stà la so dòna, se lu l’è fóra dai pié.

Antonio esce

SCENA TERZAPERSONAGGI: DOTTORE, FIRMINO, DOMENICO.

Entrano i figli di Gaetano pieni di lividi e sorreggendosi l’un con l’altro.

DOTTOREMa varda ci se vede! I du fiói del siór Gaetano,quel bòn òmo che n'à lassà da poco più de ‘n àno.

FIRMINOBongiórno, siór dotór, anca i ossi s'èmo róto,par 'n àlbaro de nespole e ‘n tòco de casòto.L’àlbaro l’è mio, el se tróva drénto el confìn,e così, anca el casòto, ch’el fa ombra lì vissìn.

DOTTORELa questión dei confini a mi proprio no la me interèssa.Quante bòte ve sio dati, quanta fòrsa ghe stà messa?

DOMENICOSiór dotór, i è stade tante, s’émo anca smorsegà,

26

26

El dotor de Cucugnan

i me brassi e la ganàssa ghe i ò tuti smastegà.

FIRMINO ‘Na peàda lu el m’a dato, indóe el sol no ‘l bate mai,co’ la forca de me pare, el m’à sbusà pié e stivài.El me brasso l’è a pingolón, sóra el gómbio l’è scaessà,s’à sentìo el rumór de ‘n menàtolo in du spacà.

DOTTOREMi adesso ve sistemo, ve ingèsso anca i dièi,descuèrti mi ve lasso solo busi, òci e i cavéi.Intanto sentève de là, stà rivàndo altra gente,ingessàrve tuti quanti no l'è mia roba da gnénte.

DOMENICOG’ò ‘na récia a pingolón, l’è tacàda co’ la pèle,‘na peàda ne la pansa, la m’à schissàdo le buèle.El me varda la deolìna, questa qua ne la man destra,la me pàr ‘na mortadèla, el me l’à schissà ne la finestra.

FIRMINOPar el còl el m’à ciapà e con fòrsa el l’à strucàdo,‘na peàda mi g’ò dato e così el l’à molàdo.Me sentéa sofegàr, mi sbatéa gambe e brassi,e dopo, siór dotór, l’à tacà a tiràrme sassi.Dapartùto el m’à ciapà, el tiràa con bòna mira,g’ò le bòte che me fa mal e g’ò anca ‘na gran spira.

DOTTOREMi no són ‘n tribunàl, a tuti du ve dago torto,se la pace no fasì, va a finir che ghe scapa el morto.Vergognève de ste robe, le vegnì anca a contar,tra fradèi l’è l’interesse ch’el fa spesso barufàr.Par ‘na pianta e ‘n casòto, ve sì mèsi sassinà,de curàrve g’ò el dover, anca se sì desgrassià.Andè fóra a spetàr, l’è ‘n laóro da do ore,mi g’ò altri da curar, de ste robe no se móre.

I due fratelli escono.

SCENA QUARTAPERSONAGGI: DOTTORE, MARGHERITA

Entra Margherita.

DOTTORE

27

27

El dotor de Cucugnan

Bongiòrno, signorina, éla l’è ‘na fàcia nóva!

MARGHERITAMi són qua come maestra, par adesso solo in prova.De cognome fasso Fior e de nome Margherita…

DOTTORE‘Na cubiàda così bèla, mai ò sentìo ne la me vita.De bei fiori la parfùma, de mughéti, rose e viole…Són in mèzo a ‘n giardìn e no tróvo le parole.Stago qua a bóca vèrta, la me lassa contemplar,solo ‘n àtimo la spèta, che me devo riciapàr.La so ósse l’è ‘n violìn, drénto el cór la me caréssa,sento ’n ben che no se sà, par mi l’è ‘na dotoréssa.

MARGHERITALa ringràssio, siór dotór, ma són mi che g’ò bisogno!

DOTTORELa me diga tuto quanto, stò vivendo ‘n bel sogno.

MARGHERITADa du mesi o fòrsi tri, mi g’ò tanta malinconia…

DOTTOREGhe la fasso passar mi, se l’acèta compagnia!

MARGHERITAA sti passi, ai buteléti, mi no posso narghe drìo,i g’à bisogno de sorìsi, ma l’è serio el viso mio.Sento uda la me vita, no me basta el laóro,proprio gnénte i me interessa la cultura e el decoro.Questo mondo no ‘l me piàse, vedo odio e malatìe,gente che se fa la guèra par fortune mal spartìe.Vedo ati disonesti par aver sempre de più,a sti passi, siór dotór, come posso tiràrme su?

DOTTOREI è parole sacrosante, la capìsso fin in fondo,proprio gnénte gh’è da far, l’è così che gira el mondo.Ma se pól riscomiçiàr con ci nasse inocénte,con ci ancora no sà odiar, parché nèta l’è la mente.Se scomìnçia co’ l’amor, se continua co’ le nòsse,riva fiói da educar, queste i è le prime gósse.I è el princìpio de un mar, sempre chièto e mai rabiòso,da l’amor el sarà creà, ch’el fa l’òmo più mostóso.

28

28

El dotor de Cucugnan

Medissìne no ghe n’è par la so malinconia,gh’è ‘na vita da cambiar co’ ‘na bòna compagnìa.Signorina, la me scólta, mi no vói profitàr,mi no sò ci l’è adàto, ma con mi la pól proàr.Mi són ‘n òmo serio e onesto e la vói tanto giutàr,se l’acèta amicìssia, sarò mi a ringrassiàr.

MARGHERITAMi me sento, qua nel cór, ‘n sentimento tuto nóvo,mi no penso ch’el sia amor, ma gran ben con lu me tróvo.Za el spartìsse i me pensieri, el capìsse le me emossión,sola al mondo più no me sento, l’è cambià la situassión.Tróvo giusto el so discorso, sémo àneme che se capìsse,fòrsi istéssi sémo fati, saréa bèlo se no la finìsse.Siór dotór, sa devo dirghe? G’ò portà la malinconia,medissìne me spetàvo, lu el me ofre compagnia.Ancora póco la cognósso, ma quel póco l’è za tanto,disperàda són vegnùa, l’à sugàdo el me pianto.

DOTTOREZa mi tóco el Paradiso, i me sogni i se fa grandi,al domàn mi adesso vardo e són qua ai to comandi.Vedarémo sa sucéde, l’orizónte l’è tuto rosa,se l’amor el nassarà, te sarè la me cara spósa.

I due si stringono le mani. Margherita esce.

SCENA QUINTA

PERSONAGGI: DOTTORE, MADRE SUPERIORA.Entra la madre superiora.

DOTTOREBongiórno e riverìsso, cara Madre Superiora!De védarla qua sentà no vedéa proprio l'ora!La tróvo ‘n pó spaìsa, qualcosa gh'è capità,la me diga in un minuto cosa l'è che qua l'à portà.

MADRE SUPERIORAEl nostro caro frate le campane el ne sonàva,con tanta de quela fòrsa, che incantà i lo vardàva.El dindòn el se sentiva fin làssù, su la montagna,el paese el traversàa e tuta quanta la campagna.Anca mi éro incantà, da più vissìn mi vardàvoe batéa le me mane a quel frate proprio bravo.Mi spero, siór dotór, de èssar ben capìa:

29

29

El dotor de Cucugnan

me piàse star lì a vardàr, ma óie no ghe n’ò mia.Me piàse la beléssa che à creà nostro Signor,e de questa Lo ringràssio con tuto el me ardor.La tróvo ne la natura, nei boschi ciàri e scuri,nei pra tuti fiorìdi, ne l’edera sui muri;nei laghi che i pàr spèci, nei mari calmi e chièti,ne l’òmo e ne la dòna, nei òci dei buteléti;nel canto del rossignòl, nel dindòn de le campane,nel fior de gelsomìn, nel glicine su le altàne.La tróvo dapartùto e sempre mi me incanto,l’è tanta la me emossión, che la riva fin al pianto.Ma muta la campana de boto l'è restà,el peso del so batòcio la testa el m’à spacà.

DOTTOREMe despiàse, cara Madre, mai se sà quel che sucéde,el batòcio el dovéa cascar su la testa de ci no crede.

MADRE SUPERIORA“No se móe fóia che Dio no vöia”: così dise la brava gente,tuti adesso i pensa mal, cissà cosa i g’avarà in mente.I dirà che l’è ‘n castigo par qualcosa che mi ò fato,són sicura, siór dotór, ò confessà ogni pecàto.G’ò avù l’assolussión, prima ancora de la bòta,fòrsi el Cél el s’à sbalià, ma l’è la mia la testa róta.Són vegnùa par medicàrme e pó vago in ritiro,se qualcosa El manda ancora, da ‘na parte mi me tiro.

30

30

El dotor de Cucugnan

DOTTORE No se trata de pecàti, queste robe le sucéde, anca a ci fa sempre el brao e nel Cél devoto el crede. Se la pensa ai santi martiri, la ghe tróva consolassión: i éra eroi de la virtù, ma i à subìo la persecussión.

MADRE SUPERIORASón vegnùa par la me testa, ma lu l’ànema el me cura,finalmente mi ò capìo de èssar ancora malmaùra.

DOTTORENo la diga de ste robe, mi són solo ‘n pòro can,quando posso e g’ò tempo, mi són pronto a dar ‘na man.La vaga subito dal giassaról, qua ocór ‘n pó de giàsso,la lo tègna su la testa, mi, de più, proprio no fasso.La ringràssia el bòn Dio, el g’à dato protessión, póco o gnénte la s’à fato, resta solo ‘n bugnón.Èco, adesso la pól andar, l’è a posto la so testa,anca sènsa la campana, domàn l'è ‘n dì de festa.E fin ch'el batòcio al so posto no'l sarà tacà, in coro, i nostri córi tuti insieme i cantarà.

EPILOGO

QUATTRO ATTORI RECITANO IN CORO TENENDOSI PER MANO. AL DICIOTTESIMO VERSO LE MANI SI STACCANO ED ENTRANO NEL CORO ALTRI CINQUE ATTORI. SI RIPRENDONO TUTTI PER MANO E RECITANO I RESTANTI VERSI.

Quéla che avì scoltà l'è 'na storia inventà,ma sóto a sto schèrso, ghe stà la verità.Vardémose drénto, vardémose fin in fondo,egoismo ghe n'è tanto in sta sòrta de mondo.Curémo le piaghe, ne passa ansie e dolori,i orbi i ghe vede e cambiémo anca i córi.Andémo su la luna, spiémo l'universo,ma no gh'è medissìna par 'n òmo che s'à perso.L'egoismo l'è ‘n mal che se se cura da soli,se fa de la fadìga, ma guai se te ghe mòli!Démosse 'na man, strensémola ben forte,l'è sempre con l'amor che se vinse la morte.No stémo qua a pensar a schèi e semàde,incrosémo insieme le nostre strade!De carne sémo fati e de fòrsa ghe n'è póca,ma insieme vivarémo la sorte che ne tóca.E ste mane che se strénse ogni tanto verzémo,par dirghe a ci arìva che noàltri lo volémo.

31

31

El dotor de Cucugnan

L'è nera la man che strénse quéla bianca,gnanca 'n color a sta fila ghe manca:man de operaio, de dotór, de impiegato,man de ingegnér, de professór e de prelato,man de séngalo, de barbón, de malàdo, man de galéra, de politico, de drogàdo.

F i n e

32

32