Santa Maria della Novella (Florencia, Italia)

Nau central

Santa Maria della Novella

Planta

Santa Maria della Novella s un convent i una baslica que es troba a Florencia, ciutat natal de Paolo Uccello, prop d'una estaci ferroviria amb el mateix nom.Va ser construida per Len Battista Alberti (1404-1472), Giorgio Vasari (1511-1574), Enrico Romoli, Ristoro da Campi i Sisto Fiorentino.

Un dels autors ms destacats va ser Len Battista Alberti (1404-1472), un artista matemtic, humanista, arquitecte, tratadista i poeta genovs. Tamb va ser criptgraf, lingista, msic i arqueleg. Es un dels humanistes ms polifactics i importants del Renaixement. Va ser el primer teric artstic del Renaixement, una figura emblemtica, per la seva dedicaci a les ms variades diciplines.Per encrreg de la famlia Rucellai , la mateixa que li van encarregar construir el Palau Ruccellai al 1453 que finalment va ser construit per Bernardo Rosselino seguint els models de Alberti, va disenyar la gran portalada central, els frisos i el complement superior de la faana.

La faana actual es una de les ms destacades la ciutat i es troba entre les obres ms importants del Renaixement fiorent. Finalitzada en 1480. s el resultat de diverses intervencions portades a terme en poques diferent. La primera va ser al 1350, va ser finanada per Turino Baldese que va fer la part inferior i que comprn els sis nnxols amb sarcfags, les portes laterals i el parament de marbres blanc i verd fosc, fins a arribar a la cornisa. El 1367 es va obrir l'cul central.Giovanni Rucellai va patrocinar les obres per acabar aquesta faana i va encarregar la feina a l'arquitecte i humanista Leon Battista Alberti (1404-1472) que va fer aqu una de les seves obres ms conegudes, i que es va aixecar entre el 1458 i 1478.

Alberti va dissenyar la porta central, de carcter gtig, la banda amb quadrats de marbre sobre la decoraci de cent anys abans, un cos central que amaga la nau principal i que cont l'cul un front triangula que remana el conjunt i les volutes dels costats, una invenci que desprs s'estendria arreu. Porta una inscripci amb el nom del promotor (Rucellai) i la data de 1470. Les llunetes de les portes es van pintar el 1616. Alberti tamb va idear les volutes que permeteixen salvar la distncia existent entre la nau central i les laterals, donant aix proporci i armona a la obra, caracterstica principal del renaixement. La voluta de la dreta va ser recoberta de mrmol en 1920. La utilitzaci d'un front clssic es un altre element prs de repertori ofrs per l'antigitat, repertori que Alberti va reelaborar sempre amb gran llibertat. La faana t un arc de mig punt caracterstic de l'arquitectura clssica. Al semicercle delimitat pels capitells dels pilastres i l'arc de mig punt, hi ha representada una moldura amb una escena religiosa. La combinaci de rectangles i materials empleats, d'acord amb la tradici medieval florentina presten particular bellesa al conjunt. Es recuperen les superfcies amb incrustacions geomtriques del romnic florent.Les pilastres li donen esttica i proprci a l'espai ocupat pel port, l'arc de mig punt li dona estabilitat i bellesa, la colocaci de moldures de color marr fosc amb formes irregulars al voltant del port aconsegueix contrastarlo amb altres formes, la colocaci final de dos grans pilastres de marbre ver i capitell corinti enquadren tots els recursos decoratius de la portada al conjunt de la faana; a prop de la base de la faana es troben diversos arcs adornats amb marbre blanc i vermell alternativamente, cosa que fa a la obra ms proporcionada i ms humana; i en la cumbre hi ha una creu llatina feta d'un nucli de ferro i recoberta d'or pur.La Trinitat

La esglsia presenta una planta de creu llatina, amb caracterstiques tpiques de l'arquitectura gtica cisterciense, dividida en tres naus. Cont numeroses obres d'art, descatant el fresc de La Trinitat, obra de Masaccio, obra experimental en l's de la perspectiva. Cal destacar la Capella Tornabuoni, que cont els frescs de Domenico Ghirlandaio, i la capella Gondi, que alberla la nica obra de fusta de Brunelleschi, es fams Crucifix. Giorgio Vasari va ser l'arquitecte que va realitzar la reforma entre 1565 i 1571, va renovar el recint del cor i va reconstruir els altars laterals, cosa que va pospicionar la construcci de la finestra gtica. De nou es va reformar entre 1858 i 1960 sota les ordres de Enrico Romoli. Dins podem veure la farmcia ms antiga d'Europa, que data de 1221 i una activitat continuada de ms de 4 segles.

Bibliografia

http://web.educastur.princast.es/ies/pravia/carpetas/recursos/mates/recursos_2005/interactivos/paseo_por_el_Renacimiento/paseo_renacentista.htm

http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_Novellahttp://es.wikipedia.org/wiki/Iglesia_de_Santa_Mar%C3%ADa_Novellahttp://es.wikipedia.org/wiki/Giorgio_Vasarihttp://es.wikipedia.org/wiki/Leon_Battista_Alberti

http://www.artehistoria.com/v2/obras/11050.htmhttp://www.artehistoria.com/v2/monumentos/1162.htm

http://seordelbiombo.blogspot.com.es/2014/01/analisis-y-comentario-de-la-fachada-de.html

Comentari d'art

Santa Maria della Novella

Arturo Cassina3rB3r TrimestreMO3: Historia de l'art08/05/15