P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: BI 17/81

BI

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L' AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

núm. d'ordre

166

DENOMINACIÓ : Cal Cònsol Altres denominacions: SITUACIÓ : Carrer Manlleu, 9 DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1901. Arquitectura noucentista d’inspiració clàssica AUTOR : PROMOTOR : Frederic Rauret TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana i aïllada de caràcter senyorial

CONTEXT : Urbà. Creixement lineal com a zona residencial senyorial al llarg

d’un dels eixos de sortida del nucli. RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Torelló. Desembre

1999. Classificació: Sòl Urbà Qualificació: Illes de pati interior (zona E) Afectació: 12,5 m (PB + 3PP) d’alçària reguladora RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Permís d’enderroc total concedit el Juliol del 2002. Enderroc portat

a terme el Juny del 2003 PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

VP

E

G

A

BE

PB

+III

PB+III

PB+III

PB

+III

N

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: BI 17/81

BI

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L' AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

núm. d'ordre

166

DESCRIPCIÓ : Edifici de principis del segle XX, aïllat, de planta rectangular. La coberta és de teula àrab inclinada a dues vessants i amb carener paral·lel a la façana principal. Vola sobre aquesta a partir d’una cornisa sustentada per un dentat de carteles. És de planta baixa i un pis i està totalment envoltat de jardí. Presenta un petit soterrani utilitzat com a rebost i magatzem de la llenya, ventila a l’exterior per unes finestres a l’horta posterior la qual està a 2 metres per sota el nivell de la planta baixa de la casa. També disposa als laterals d’unes quadres per les vaques adossades a la paret mitgera

L’edifici disposa d’uns 225m2 que es reparteixen en les plantes casi quadrangulades distribuïdes segons una estructura molt marcada de triple crugia. La central, per la qual s’accedeix, és la que distribueix. El nucli de comunicació vertical, però, està situat al centre del cos que queda a sud-est. Aquesta tripartició estructural es manifesta a la façana principal del carrer Manlleu, la qual està orientada al sud-oest, i també a la façana posterior. Ambdues apareixen composades segons tres elements disposats regularment. En la planta principal hi ha l’entrada, a la qual s’accedeix després de quatre graons. A banda i banda, una finestra, i al primer pis, tres balcons de barana de ferro forjat. La façana posterior segueix també aquesta disposició, però els balcons es converteixen en balconeres sense voladís. Les dues façanes laterals presenten una composició feta segons un ritme de 5 finestres en la planta baixa i primer pis. També apareixen, en el capcer, dues finestres corresponents a l’altura de les golfes sota coberta. El mur, fet de tàpia i d’aparell irregular, està arrebossat i amb els contorns perfilats, però el color de l’edifici ha desaparegut en bona part.

A l’interior trobem els terres revestits de paviment hidràulic de força tipus i colors. Els sostres presenten l’enguixat motllurat i amb uns rosetons centrals d’on penjaven les làmpades d’aranya.

La finca està tancada per un mur, el qual s’obre per una reixa datada del 1901, feta de barrots en punta de ferro forjat.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Casa d’estiueig dels senyors Rauret i Draper. Actual: Residència de la família Sañas fins al 1988. Després de ser

abandonada per la família propietària, va quedar en desús, entrant d’aquesta manera en estat de ruïna.

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Es troba en procés de ruïna irreversible. La teulada ha desaparegut

en la seva major part i això ha accelerat el procés. Els forjats han perdut la seva estabilitat.

El jardí també es troba en estat d’abandó total i la vegetació hi és molt abundant, la qual cosa el fa gairebé impenetrable.

VALORACIÓ: El valor de l’edifici rau en el seu caràcter senyorial que representa

part de la història social de Torelló. És un exemple d’arquitectura culta de principis del segle XX.

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: BI 17/81

BI

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L' AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

núm. d'ordre

166

DADES HISTÒRIQUES: En aquesta propietat hi va viure el senyor Fredreric Rauret

“Sullastres”, cònsol d’Egipte. El cònsol va escollir la vila de Torelló per l’amistat que l’unia amb el diputat provincial Joaquim Badia, fill de Torelló. La casa era propietat de la seva muller, Anna Draper Preciós, natural de Madrid. Els Rauret residien a Barcelona i passaven els estius a Torelló des de 1901 fins a 1936. La família es va integrar plenament en l’ambient estiuenc de Torelló; organitzà festes de societat, amb concerts de música clàssica, i col·laborà en publicacions locals com el Torelló, on escriví amb el pseudònim d’Abdel Aly. La pianista Alícia de Larrocha i de la Calle, convidada pels senyors Rauret, hi va fer algunes actuacions quan era una jove promesa. El 6 d’octubre de 1934 apareixia una crònica al setmanari Torelló sobre l’actuació de la intèrpret i compositora, fet en els jardins de la mateixa casa i amb la presència de personalitats locals i d’estiueig.

A l’Arxiu Municipal de Torelló no s’han conservat els plànols de l’habitatge; per aquesta raó no disposem de dades sobre l’arquitecte i tampoc podem concretar el temps que trigà en construir-se. La data de 1901, conservada a la porta de forja de l’entrada, ens ha permès datar-la. És igualment desconegut el mestre d’obres que va alçar l’edifici. El que podem confirmar és que la finca es va edificar en uns terrenys que es van segregar del Mas Colomer. El propietari del mas i de la part segregada, devesa de Terrades i torrentera de Terrades, havia estat Francesc Jolis Puigdollers. Josep Espona i de Barnola hi tenia un domini directe amb diversos censos que gravaven els terratinents. Francesc Jolis va vendre els terrenys al fabricant Segimon Font l’any 1855. L’any 1868 torna a ser comprat per Francesc Jolis Callís, fuster, i és venuda a Ramon Tornamira Callís, constructor, per 300 pts, l’any 1898.

L’any 1900 la senyora Anna Draper Preciós comprà els terrenys al constructor Tornamira. L’ofici del venedor ens indueix a pensar que el constructor fos el mateix Tornamira. Un any després de la compra ja trobem la casa construïda i acabada; el 1902 es compra mitja ploma d’aigua a Salvador Badia; la zona és cruïlla de torrents i era qüestió de proveir-se d’aigua per cuidar l’hort i l’ús domèstic.

Els tres fills del matrimoni Rauret Draper, Aurora, Concepció i Frederic, heretaren la finca. Anna Draper, ja vídua de Frederic, havia mort l’any 1921. Aquests anys, 1911, la finca era habitada per Josep Gudayol Cararach, paleta, i dues filles seves. El senyor Roqué, veí del carrer Nou, 96, també s’ocupa de tenir cura de la casa i s’encarregà de mantenir-la en absència dels propietaris a principis de la dècada de 1930.

La presència dels Rauret Draper tingué continuïtat fins al començament de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Durant aquests anys de guerra, els Rauret no feren acte de presència perquè, com d’altres propietaris, tingueren por davant l’embranzida revolucionària a la vila. La finca va ser considerada “abandonada” i passà a ser gestionada pel Comitè Revolucionari Antifeixista. Aquest la destinà a Escola de nens (ja hi havia una escola per a nenes). L’Escola durà els anys de guerra.

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: BI 17/81

BI

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L' AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

núm. d'ordre

166

Poc després d’acabar la Guerra, l’any 1940, els Rauret vengueren la finca al senyor Artur Sañas Llagostera. La família n’ha conservat la propietat fins al 2002. Aquesta casa imponent s’havia construït a l’entorn de la carretera provincial de Vic a Girona, amb el pas per Sant Pere de Torelló. Aleshores la carretera passava prop del Mas Colomer i de l’Ermita de Sant Roc, els dos edificis de la mateixa banda que es podien observar. El tram eixamplat del carrer de Sant Bartomeu no era construït i el carrer de Manlleu encara s’havia de configurar. La Bomba d’aigua, de l’actual número 5, la Torre Faura i, després, Can Jaumira, foren les primeres construccions de la zona. La finca es comunicava amb la resta de la vila pel carrer Nou, aleshores ple de vitalitat. Els jardins i l’horta eren de grans dimensions; un mur l’envoltava. La grandària de la finca es va anar perdent amb el pas dels anys; els Tornamira havien conservat la propietat dels terrenys a migdia de la casa del Cònsol. Ramona Barella Cardona, el seu fill, Joan Tornamira Barella i els germans Mercadal Barella heretaren els terrenys els anys 1919, 1923 i 1949 respectivament. Els terrenys arribaven fins a l’actual Farmàcia Nofre. Agustí Sallés Majoral els comprà i els vengué a mesura que s’urbanitzava la zona; la casa del Cònsol quedà arrenglerada per migdia amb les cases que s’alçaren al carrer de Manlleu. També s’expropià una part del terreny de l’hort jardí per obrir el carrer Cònsol, començat a edificar l’any 1959. L’esplendor de la casa era notable si comparem l’edifici amb un entorn dominat per l’arquitectura popular barroca i en un context social com el de Torelló a principis de segle XX on la majoria de la població tenia habitatges molt humils.

Els Rauret no feren reformes a l’habitatge durant els prop de quaranta anys que estigueren vinculats a la vila. La família Sañas, en canvi, adaptà la vivenda als usos familiars i a l’ús agrícola que donaren als terrenys. L’any 1953, Alfons Sañas Llagostera construí uns envans i obrí una finestra al magatzem de palla. Les obres les realitzà el constructor Artur Codinachs. L’habitatge també fou modificat l’any 1959 amb la construcció d’habitacions separades per envans. La darrera intervenció la dugué a terme Artur Sañas, l’any 1969, amb la construcció d’un cobert per a maquinària agrícola.

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: - AJUNTAMENT DE TORELLÓ, Revisió del Pla General

d’Ordenació Urbana. Estructura i Usos del Sòl Urbà i Urbanitzable, E. 1.4.000. Torelló 1999.

- Arxiu Municipal de Torelló. Escrita: - PUJOL I BASCO, RAMON, Torelló 1931-1975. - SOLÀ I MORETA, FORTIÀ. Historia de Torelló. 2 Vol. 1947-48.

- CAMPRODON I ROVIRA, ANTONI: La Saga dels Reig; Col·lecció Homenots de la música torellonenca núm. 2. Torelló, 1995.

- Setmanari Torelló, 6 d’octubre de 1934. - Arxiu Municipal de Torelló. - Registre de la Propietat. Vic.

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: BI 17/81

BI

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L' AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

núm. d'ordre

166

GRAU DE PROTECCIÓ : CAP. EDIFICI ENDERROCAT

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: BI 17/81

BI

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L' AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

núm. d'ordre

166