A la meva mare · vida. La cultura, en definitiva, no és un luxe, és nutrició intel∙lectual»...
89
Crisi cultural Afectació en el món de les arts escèniques i del llibre Nil Martín López Tutora: Lídia González Bello 2n A Batxillerat Institut Front Marítim 2015/2016
Transcript of A la meva mare · vida. La cultura, en definitiva, no és un luxe, és nutrició intel∙lectual»...
Crisi cultural
Afectació en el món de les
arts escèniques i del llibre
Nil Martín López
Tutora: Lídia González Bello
2n A Batxillerat
Institut Front Marítim
2015/2016
1
A la meva mare
2
«Un quadre et pot emocionar. Una cançó, commoure. Una pel∙lícula,
enriquir. Un llibre et pot rescatar. Una obra de teatre et pot canviar la
vida. La cultura, en definitiva, no és un luxe, és nutrició intel∙lectual»
Xavier BOSCH i SANCHO, periodista i escriptor català (1967)
3
Índex pàg.
Introducció 6
1. Què ha passat amb la cultura? 8
2. Problemes econòmics per a la cultura 10
2.1. Crisi econòmica 10
2.2. L’IVA cultural, ahir i avui 11
3. Afectació per sectors 14
3.1. Les arts escèniques 14
3.1.1. Anem “a taquilla” 14
3.1.2. Microteatre: reduir per créixer 16
3.1.3. Reivindicació i creativitat 17
3.2. El sector del llibre 19
3.2.1. Un de cada deu 19
3.2.2. Llibreries polifacètiques 20
3.2.3. Llibres de paper en un món virtual 22
3.3. Altres sectors de la cultura 23
4. Resum i anàlisi dels resultats de l’enquesta 25
4.1. Perfil de l’enquestat/ada 25
4.1.1. Edat 25
4.1.2. Amb quina freqüència consumeixes productes culturals… 26
4.2. Preguntes per a consumidors/es habituals de cultura 27
4.2.1. Amb quina freqüència consumeixes cadascun d’aquests… 27
4.2.1.1. Música 27
4.2.1.2. Arts escèniques 28
4.2.1.3. Cinema 28
4.2.1.4. Art / museus 29
4.2.1.5. Dansa 30
4
4.2.1.6. Llibres 30
4.2.1.7. Ràdio / TV / premsa 31
4.2.2. Creus que els sectors esmentats en la pregunta anterior… 32
4.2.3. I tu, t’has trobat recentment amb més dificultat… 33
4.2.4. Has practicat mai el pirateig? 33
4.2.5. Si has practicat el pirateig, amb quin motiu ho has fet? 34
4.2.6. Saps què és la pujada de l'IVA cultural al 21%?... 35
4.2.7. Creus que el Ministre de Cultura José Ignacio Wert… 36
4.3. Part optativa 38
4.3.1. Coneixies aquesta realitat? 39
4.3.2. Marca totes les respostes amb què estiguis d’acord 39
Conclusions 41
Bibliografia 45
5
Introducció
Durant els darrers anys, com a consumidor de productes del sector de la cultura
(cinema, teatre, llibres, música, etc.) m’he pogut adonar que les condicions
econòmiques actuals no afavoreixen gaire aquest sector. L’arribada de la crisi
econòmica iniciada el 2007 ha comportat la ruïna de moltíssimes persones d’oficis i
sectors molt diversos, i un dels més perjudicats ha estat el de la cultura. Aquest
sector, a més de rebre el fort impacte de la crisi, ha vist minvar el suport per part del
Govern, que ha impulsat lleis com la pujada de l’IVA cultural i ha hagut de reduir els
pressupostos dedicats a aquest àmbit.
En molt poc temps, hem vist tancar grans empreses dedicades al sector
(llibreries, sales de cinema, teatres, botigues de música, etc.) i com un munt de
professionals liberals (actors, escriptors, músics i artistes en qualsevol disciplina)
s’han quedat sense feina o han hagut de buscarse la vida i treballar en condicions
precàries. L’efecte de l’IVA cultural (21%) ha acabat d’empitjorar la situació, fent que
els béns i serveis de la cultura es tornin cada cop més inaccessibles per al gran
públic, que no pot pagar tal diferència de preu.
En adonarme d’aquesta realitat, vaig sentir la necessitat d’aprofundirhi, per
tal de conèixer quins en són els orígens, en quina situació es troba actualment el
sector de la cultura i quin és el seu futur. Perquè això és el més important, saber si
aquest sector se’n sortirà, de la recessió econòmica, i quins mètodes utilitza per
subsistir malgrat els temps que vivim. Interessat i inquiet per aquesta problemàtica,
vaig pensar que seria una bona idea orientar el meu treball de recerca de batxillerat
en aquesta direcció.
La meva hipòtesi és que, davant la crisi, la cultura es reinventa de forma
creativa: amb l’ajuda de micromecenatges, de tal manera que els consumidors
esdevenen inversors en els projectes culturals; reduint els costos de producció, fent
el mateix que abans però amb menys recursos; invertint en la viabilitat, esforçantse
per ajornar els beneficis; ideant projectes híbrids o pluridisciplinars que interessin
6
més d’un sector dels consumidors; promovent l’associacionisme i les xarxes de
suport, i creant noves iniciatives per evadir alguns obstacles econòmics com l’IVA
cultural. He suposat també que, per la situació en què es troba el sector, la cultura
reivindica el seu dret a existir dignament.
En aquest treball, investigaré en quina situació es troba el sector de la cultura,
tot centrantme principalment en els àmbits de les arts escèniques i del llibre, i quins
són els orígens d’aquesta situació. Miraré de descobrir què fa el sector cultural per
sobreviure a la crisi i si es reivindica per mantenir la seva dignitat, tot intentant
ratificar, ampliar o rectificar la meva hipòtesi. Per això utilitzaré els mètodes de treball
que exposo a continuació:
L’entrevista, per posarme directament en contacte amb professionals
de la cultura i per descobrir, parlant de tu a tu, en quina situació es
troben els treballadors i treballadores de la cultura en cada sector en
concret.
L’enquesta, per conèixer la visió del públic, dels consumidors i
consumidores de productes culturals; per veure quina opinió tenen de
la crisi cultural i si també els ha afectat.
La recerca bibliogràfica, a Internet i a publicacions periòdiques,
per ampliar informació, descobrir nous punts de vista i ajuntar o
consolidar tota la informació obtinguda amb una base teòrica fiable,
interessant i de qualitat.
7
1. Què ha passat amb la cultura?
Avui dia, a Espanya, ja són pocs els que encara no han sentit a parlar del fenomen
que es coneix com a “crisi cultural”. Se’n parla a les notícies, als debats i a les
tertúlies, als carrers, als centres educatius, a les xarxes socials, als diaris, al teatre,
al cinema… És, com si diguéssim, un Trending Topic de les nostres vides. Però,
sabem què vol dir? Sabem quina és la situació real de la cultura? I com ha arribat
fins a aquest punt?
Abans de prosseguir em veig obligat a explicar què s’entén com a sector de la
cultura. Segons el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte de España, el sector o
indústria de la cultura «es refereix a aquelles indústries que combinen la creació, la
producció i la comercialització de continguts creatius que siguin intangibles i de
naturalesa cultural. Inclouen generalment els sectors editorial, multimèdia,
audiovisual, fonogràfic, produccions cinematogràfiques, artesania i disseny» . Per 1
entendre aquesta definició és necessari conèixer la definició de cultura.
L’Enciclopèdia Catalana la defineix com el «conjunt de tradicions (literàries,
historicosocials i científiques) i de formes de vida (materials i espirituals) d’un poble,
d’una societat o de tota la humanitat» . Així doncs, i basantnos en aquestes dues 2
definicions, podem entendre el sector cultural comun sector de l’economia format
per un conjunt d’indústries o empreses que creen, produeixen i comercialitzen
productes o béns culturals, és a dir, fruit de la tradició o la forma de vida d’un
conjunt.
Ens caldrà saber també què vol dir “crisi cultural”. L’Institut d’Estudis Catalans
defineix una crisi política o econòmica com una «fase circumstancialment difícil que
travessa una persona, una empresa, una indústria, un govern, etc.» . En conclusió, 3
podríem dir que una crisi cultural és una fase difícil per al sector de la cultura.
1 MINISTERIO DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTE “Conoce el sector” <http://goo.gl/PLeV2s> 2 ENCICLOPÈDIA CATALANA “Cultura” <http://goo.gl/fh5Uiw> 3 IEC “Crisi” <http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=crisi>
8
Per respondre a la resta de preguntes plantejades anteriorment hem de
buscar els antecedents d’aquesta crisi, i per això ens hem de remetre a l’any 2007,
quan esclata la Gran Recessió mundial. No va començar aleshores, la crisi de la
cultura, però és molt probable que, com en tots els fets que vivim en l’actualitat, la
crisi global hi hagi tingut alguna cosa a veure. De fet, han sigut més les
conseqüències de la crisi que la crisi en si, el que ha afectat la majoria dels àmbits
de la cultura (pirateig, canvis de lleis…). Més endavant hi aprofundirem.
A més de parlar de la crisi, per entendre la situació que es viu avui dia al
sector cultural cal que parlem de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) i de les seves
variacions en els últims anys. Els canvis en aquest tipus de taxes han generat,
potser, un dels pitjors problemes per a la cultura.
Si fins ara hem parlat de coses que ja podíem conèixer per la televisió, la
premsa, Internet o d’altres mitjans, en els punts següents intentarem conèixer més
detalls de la situació actual del sector cultural.
9
2. Problemes econòmics per a la cultura
Hem parlat abans de crisi, d’IVA i d’altres conceptes econòmics que no hem acabat
d’ampliar. A continuació, s’intentarà aprofundir en les causes econòmiques dels
problemes actuals del sector de la cultura.
2.1. Crisi econòmica
Tothom n’ha pogut notar els efectes. Va arribar a Espanya l’any 2008 i va comportar,
entre moltes altres coses, atur, retallades, deute públic i una disminució de la qualitat
de vida de la població, principalment de les classes mitjana i baixa . 4
Quan parlem de la crisi de la cultura, estem fent referència inevitablement a la
crisi econòmica, ja que aquesta n’és una causa directa. A l’enquesta que vaig
realitzar per a aquest treball de recerca, un 97% de les persones enquestades afirma
que ha notat un canvi negatiu en, com a mínim, alguns àmbits del sector de la
cultura, i gairebé dos terços d’aquesta mostra estan d’acord que els productes de la
indústria de la cultura són ara més difícils d’obtenir que abans. 5
De fet, si la crisi econòmica i la cultural estan associades, és en gran part per
l’acció dels governs, que han preferit garantir altres sectors econòmics abans que el
de la cultura. Segons una enquesta realitzada l’any 2009 pel Consell d’Europa,
només el 17% dels països europeus (és a dir, 5 països) apostava per les indústries
creatives i per ajudar a crear llocs de treball; la resta preveien reduccions i retallades
en els pressupostos dedicats a la cultura, amb la conseqüent reducció del nombre
d’activitats culturals i de la seva qualitat. La situació, des d’aleshores, no ha millorat 6
gaire.
4 VIQUIPÈDIA “Crisi financera espanyola” <https://goo.gl/Jb4ydR> 5 Vegeu l’apartat 4: Resum i anàlisi dels resultats de l’enquesta 6 WIESAND, Andreas Joh “La crisis financiera y sus efectos en la financiación pública de la cultura” a: The economy journal [10/02/14] <http://goo.gl/FnYztn>
10
2.2. L’IVA cultural, ahir i avui
Probablement la causa més sonada (i també la més combatuda) de la crisi cultural
ha estat la pujada de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) per a alguns dels sectors
culturals. Aquesta mesura, imposada per l‘Estat per finançar les seves funcions
administratives i intentar reduir el deute públic, ha estat catalogada per moltes
persones, sobretot dels sectors afectats, com a abusiva o excessiva, ja que s’ha
arribat a aplicar un impost del 21% sobre el valor de força productes. Però per
entendre com s’ha arribat fins aquí i per què es considera tan poc ètica aquesta
mesura ens hem de remuntar als inicis d’aquesta taxa a Espanya i analitzarne
l’evolució.
El gener de 1986, sota el govern del socialista Felipe González, tercer
president democràtic espanyol, l’IVA va entrar en vigor com a nou impost. Es van
crear dos tipus d’IVA: el general, que s’aplicava per defecte a tots els productes i
serveis (incloïa llibres, discos de música i cintes de vídeo, i més tard inclouràDVDs,
BluRay i llibres electrònics), i el reduït, que tributava en gran quantitat de productes
alimentaris, transports, esport, aigua, museus, teatre, sales de cinema, concerts, etc.
L’IVA general es va situar al 12% i el reduït, al 6%. L’any 1993, l’IVA general havia
pujat tres punts, i va entrar en vigor un nou tipus d’IVA: el superreduït (3%), que
s’aplicava sobre aliments bàsics i també sobre medicaments, llibres en paper i
material escolar.
L’any 1995, el PSOE encara va apujar un punt més els tipus general, reduït i
superreduït (fins al 16, el 7 i el 4%, respectivament), i els tres tipus d’IVA es van
mantenir sense canvis durant tota la legislatura de José María Aznar, del Partit
Popular. Va ser l’any 2010 quan el govern de José Luís Rodríguez Zapatero va
apujar l’IVA general fins al 18% i el reduït fins al 8%.
Finalment, l’any 2012 el Partit Popular va tornar al poder amb Mariano Rajoy
com a president, Cristóbal Montoro com a Ministre d’Hisenda i José Ignacio Wert
com a Ministre de Cultura, i va fixar l’IVA en un 21% general, un 10% reduït i un 4%
11
superreduït. Però això no és tot: el teatre, el cinema i els concerts van deixar de
tributar amb IVA reduït, i van passar a tributar amb el tipus general (21%). Així
mateix, el material escolar va passar a veure’s afectat pel tipus general, en lloc del
superreduït. De cara al futur, el Fons Monetari Internacional preveu un altre augment
de l’IVA espanyol. 7
Evolució del tipus impositiu de l’IVA i dels productes culturals que tributen amb cada tipus a Espanya des del 1986
A partir de
IVA general IVA reduït IVA superreduït
Valor Productes
culturals que hi tributen
Valor Productes
culturals que hi tributen
Valor Productes
culturals que hi tributen
1986 12% 6%
1992 13% 6%
1993 15% 6% 3%
1995 16% 7% 4%
2010 18% 8% 4%
2012 21% 10% 4% Taula 1: Valor de l’IVA en anys per tipus i productes culturals que hi tributen, elaboració pròpia, 2015 8
Com podem veure, els sectors culturals de les arts escèniques, el cinema i la
música han patit greument les noves mesures impositives, ja que s’ha apujat el seu
IVA fins al 21%, la qual cosa vol dir que, actualment, paguem un 15% més per
aquests productes del que es pagava fa poc més de vint anys; o el que és el mateix,
un 13% més que fa vint anys. Això vol dir que, posant per cas que una entrada per a
una obra de teatre, una pel∙lícula o un concert costés 20€ l’any 2010, ara costaria
7 EL PERIÓDICO “L'FMI insta Espanya a aplicar més reformes, apujar l'IVA i abaixar l'acomiadament” [08/06/15] <http://goo.gl/9Nj0rJ> 8 Amb dades de: VIQUIPÈDIA “Crisi financera espanyola” <https://goo.gl/Jb4ydR>
12
22,41€. La diferència pot no semblar gaire substancial, però es nota, sobretot com
més puja el preu de l’entrada.
Hem observat les principals causes econòmiques de la crisi de la cultura i
n’hem vist a grans trets els efectes immediats. A més a més d’aquestes causes, cal
destacar que alguns canvis en lleis no relacionades amb la cultura també podrien
haverla afectat indirectament. Per exemple, els canvis en la llei d’arrendaments
urbans, que des del 2014 posa fi als vells lloguers de locals comercials, la qual cosa
afecta locals de venda de productes culturals, com les llibreries. Més endavant 9
s’ampliarà aquest tema.
Ara procedirem a endinsarnos en alguns àmbits culturals per veure més
detalls d’aquesta crisi, així com les seves conseqüències i possibles solucions. I ho
farem parlant directament amb professionals de la cultura que hagin viscut aquests
problemes de primera mà.
9 SAVALL, Cristina “El final dels antics lloguers amenaça les llibreries de vell” a: El Periódico [21/04/13] <http://goo.gl/0BeiDR>
13
3. Afectació per sectors
Gràcies a nombrosos articles i reportatges trobats a la xarxa, a un estudi de
l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, a l’enquesta que vaig elaborar i,
sobretot, a les entrevistes que he realitzat a cinc professionals de diversos àmbits de
la cultura, he pogut aconseguir un gran volum d’informació referent a l’afectació 10
dels diversos sectors culturals, especialment dels sectors de la literatura i de les arts
escèniques, en els quals aprofundiré. Dels altres sectors culturals, també se’n
parlarà, si bé més breument, en aquest treball.
3.1. Les arts escèniques
Hem pogut veure que el món del teatre, així com també el del circ i el de la dansa
(tot i que a aquests dos últims pràcticament no m’hi referiré), es troba en un moment
molt complicat a nivell econòmic, ja que s’ha vist afectat per una enorme pujada de
l’IVA (del 8% al 21% en només dos anys). Això, a primera vista, pot semblar que no
recau directament en els treballadors i treballadores de la producció teatral (l’entrada
és més cara, però ells haurien de percebre’n, teòricament, el mateix). En canvi, el
cert és que la realitat és tota una altra: gràcies a les fonts d’informació consultades
he pogut comprovar que la pujada de l’IVA sí que té un impacte directe i molt fort en
l’economia dels treballadors.
3.1.1. Anem “a taquilla”
Aquest problema es pot explicar molt fàcilment per la llei de l’oferta i la demanda:
l’augment de l’IVA fa apujar el preu de l’entrada, la qual cosa provoca, directament,
un descens de la demanda. Això té dues conseqüencies, segons les lleis del mercat:
o bé disminueix l’oferta, o bé cal baixar el preu del producte. Com que el teatre no
pot abaixar l’IVA, retalla del preu real de l’entrada, i això es tradueix en un descens
del sou de totes les persones que han col∙laborat en la creació i producció de
l’espectacle. Sovint no s’assegura ni un mínim diari, i els artistes no saben què
10 Vegeu l’Annex 1
14
cobraran per cada funció fins que no l’han acabada i s’han recollit tots els diners, que
es poden acabar repartint de mala manera, permetent que algunes persones cobrin
quantitats exigües pel seu treball. Aquest sistema de cobrament es coneix entre la
gent del món de l’espectacle com “anar a taquilla”. Carlos Olalla, actor i 11
guanyador del VII Premi Paco Rabal de periodisme cultural (2013) de l’AISGE
(Artistas Intérpretes Sociedad de Gestión), afirma que, amb aquest sistema, «a
l’actor, si el muntatge ha tingut èxit, un cop deduïdes totes les despeses li arriba un
net d’uns deu euros per funció», I afegeix que, comptant la feina dels assajos, «la
retribució real de l’actor en aquest tipus de muntatges oscil∙la entre els trenta i
cinquanta cèntims per hora». L’Associació d’Actors i Directors Professionals, de 12
Catalunya va més enllà i suggereix que, en casos extrems, la retribució per als
treballadors de l’espectacle d’una entrada de 20€ pot arribar a ser de 4,59€ bruts a
repartir entre intèrprets, directors, escenògrafs, etc. L’actriu Carla Torres culpa 13
d’aquests fets també l’administració d’alguns teatres: «la majoria de les sales de
teatre de petit format tenen una relació bastant abusiva amb les companyies, pel que
fa a les condicions en què hi treballen. En molts casos s'aprofiten de la il∙lusió de la
gent que tira endavant els projectes». 14
Referent a la situació que comentava Carlos Olalla, s’ha sentit molt a parlar
d’un cas particular: el “cas Llibert”. L’obra de teatre Llibert, escrita i interpretada per
Gemma Brió, es va estrenar a l’Almeria teatre de Barcelona l’any 2013. Va tenir un
èxit absolut, tant de crítica com de públic i, després de tres setmanes, va reestrenar
a la Biblioteca de Catalunya. Després de tres setmanes més omplint cada dia la
platea, l’equip de Llibert va anunciar que no prorrogarien més, tot i que ho voldrien,
perquè no cobraven suficient com per mantenir el projecte i subsistir a la vegada. Pel
total del projecte (creació de l’obra, posada en escena, assajos i sis setmanes de
funcions) cada una de les tres actrius no va cobrar més de 1400€ bruts, i el director i
la resta de l’equip en van cobrar tan sols 248 bruts. Tot i així, afirmen, el resultat
11 Vegeu l’entrevista a Ariadna Suñé, a l’Annex 1 12 OLALLA, Carlos “El teatro es un acto de resistencia” a: AISGE [31/05/13] <http://www.aisge.es/articuloganadorcarlosolalla> 13 AADPC “VídeoManifest Dia Mundial del Teatre 2015” a: Youtube [25/03/15] <https://youtu.be/3nGXfmwqcOY> 14 Vegeu l’entrevista a Carla Torres, a l’Annex 1
15
encara hauria estat pitjor si no hagués estat per les 117 persones que hi van
col∙laborar amb el micromecenatge. L’acció dels micromecenes, consumidors que 15
esdevenen petits productors d’un projecte (i sovint n’obtenen entrades gratuïtes o
algun altre obsequi), ha estat darrerament una solució recurrent en el món del teatre,
tot i que en parlarem més quan s’estudiïn els altres sectors.
Un altre problema que que observat que sorgeix en aquest àmbit és que molt
sovint les persones que treballen en el món de les arts escèniques no poden viure
només de la seva vocació, perquè no els comporta una retribució econòmica
suficient per veure garantides les seves necessitats. Ariadna Suñé i Carla Torres, les
dues actrius que vaig entrevistar, admetien que per les obres de teatre en què
participen cobren quantitats mensuals inferiors al Salari Mínim Interprofessional
(648,60€ al mes), i Jordi Sánchez, treballador al departament de màrqueting del
Teatre Nacional de Catalunya, no va volerme dir res d’aquest tema. Aquesta
situació comporta inevitablement que aquestes persones hagin de buscar altres
feines que serveixin de base dels seus ingressos. Una bona part han trobat una
sortida en la docència, ensenyant el seu ofici a altres persones, ja sigui a joves com
a persones adultes. D’altres han hagut de buscar feines de suport més allunyades
del teatre o han hagut de deixar la professió i passar a dedicarse a una altra cosa. 16
3.1.2. Microteatre: reduir per créixer
La producció de l’espectacle, a més a més de baixar sous, normalment es veu
obligada a reduir al màxim els costos, tot creant espectacles que necessitin menys
actors, menys escenografia… L’actriu Ariadna Suñé, per exemple, em deia en una
entrevista, referintse a Dreams Teatre, companyia en què col∙labora: «nosaltres
sempre fèiem espectacles de cinc persones i amb set cançons. Ara, a l’última obra,
són tres actors, tres cançons (perquè ens cobren per cançó)... Tot s’ha reduït». 17
Arran de la necessitat de reduir costos sense escatimar en qualitat, ha sorgit una
15 ARA.CAT “L'equip de 'Llibert' es planta perquè no els surt a compte treballar: «No prorrogarem»” [28/04/14] <http://goo.gl/ORzeso> 16 Vegeu les entrevistes a Ariadna Suñé i a Carla Torres a l’Annex 1 17 Vegeu l’entrevista a Ariadna Suñé, a l’Annex 1
16
nova expressió de les arts escèniques coneguda com a microteatre. El microteatre
són espectacles de baix cost, pocs mitjans, pocs intèrprets i, normalment, de curta
durada. Últimament s’està posant molt de moda la fórmula del 15: obres de quinze
minuts, en sales de quinze metres quadrats i amb no més de quinze espectadors.
Aquesta manera de funcionar l’ha aplicat Microteatre Barcelona, un espai que ha
obert recentment al barri de Gràcia i que ofereix diverses obres curtes a la vegada
sobre un tema determinat. 18 19
3.1.3. Reivindicació i creativitat
Dels problemes que pugui tenir el sector de les arts escèniques, com ja hem vist
quan hem parlat de l’IVA cultural, n’és bastant responsable l’acció del Govern. Molts
personatges del món de la cultura, sense necessitat de ser del món del teatre, es
queixen d’aquesta mesura econòmica titllantla de cruel i d’abusiva, i s’ha
generalitzat un odi cap a l’exministre de Cultura José Ignacio Wert, que ha estat la
cara visible d’aquests fets. Jordi Muñoz, codirector de l’Escola d’Escriptura de 20
l’Ateneu Barcelonès, apel∙la al fet que el Govern actual del Partit Popular podria
haver actuat de forma venjativa contra la cultura «perquè aquest ha estat sempre un
sector reivindicatiu, en general progressista i que s’ha manifestat davant els afers
socials i polítics del país». Així mateix, Muñoz defensa la desaparició del Ministeri de
Cultura i el traspàs de la gestió cultural a les diverses autonomies de l’Estat
espanyol. El llibreter Xavier Vidal va més enllà i opina que no haurien d’existir ni el
Ministeri ni tampoc la Conselleria de Cultura. 21
Una altra mesura del Govern que també ha resultat perjudicial per al món de
l’escena ha estat la disminució o retirada de subvencions públiques. Moltes
companyies que en rebien n’han deixat de rebre, i les companyies joves que ara en
necessiten es troben que els requisits per obtenir aquests ajuts s’han endurit molt, a
més que triguen molt a cobrarse. Els teatres públics com el TNC, que vivien
18 ENTREACTE “Microteatre Barcelona, la nova sala dedicada al petit format” [02/07/15] <http://goo.gl/YP4Zt7> 19 ESPACIO, Blanca “15 minuts de teatre” a: El Periódico [03/09/15] <http://goo.gl/lU2kZ4> 20 Vegeu l’apartat 4: Resum i anàlisi dels resultats de l’enquesta 21 Vegeu les entrevistes a Jordi Muñoz i Burzón i a Xavier Vidal a l’Annex 1
17
pràcticament de les subvencions de la Generalitat, han notat una disminució de les
subvencions públiques els últims anys (tot i que recentment han augmentat en un
4,8%) i, explica Jordi Sánchez, «durant 3 anys al personal públic depenent de la
Generalitat no se li va fer efectiva una de les pagues extres. A partir d'aquest any ja
l'hem recuperat». Així com les subvencions públiques, també s’han reduït els 22
patrocinis privats al sector del les arts escèniques. El Govern, amb aquests
moviments, en principi actua pensant en la recuperació econòmica de l’Estat, però
potser no és la millor manera de fer perquè, com diu l’actriu Carla Torres, «el sector
de la cultura continua movent molts diners, i és el tercer sector més important a nivell
europeu», i la majoria dels països amb millor situació econòmica d’Europa
apliquen sobre la cultura un IVA reduït o superreduït. 23
Tots aquests fets contribueixen a la precarització del món de les arts
escèniques i a la disminució dels ingressos i de la feina d’actors, actrius, directors,
directores, producció, guionistes, escenògrafs, etc., que, lluny de quedarse de
braços creuats resignantse a la realitat, han organitzat tot un seguit de moviments i
han generat idees creatives per reivindicar els seus drets o, simplement, per
subsistir: vagues, plataformes per a un fet determinat, assemblees, estratègies per
canviar la realitat… Va tenir especial ressò la campanya empesa pel Teatre de
Bescanó, que va consistir en una crítica cap a la dura pujada de l’IVA. Per burlar el
21% i aplicar només un 4% d’IVA superreduït a les entrades, venien pastanagues
per Internet (que gaudeixen del 4% d’IVA per ser productes de primera necessitat) i,
amb cada pastanaga, “regalaven” una entrada per a l’obra. La idea, completament
legal, va donar la volta el món, i és una prova de com es pot, de vegades,solventar
els problemes econòmics de forma creativa. 24
22 Vegeu l’entrevista a Jordi Sànchez, del TNC, a l’Annex 1 23 Vegeu les entrevistes a Ariadna Suñé i a Carla Torres a l’Annex 1 24 ARA.CAT “Les pastanagues contra l'IVA cultural de Bescanó són exemple a Nova York” [07/01/14] <http://goo.gl/nXhp43>
18
Moltes companyies han trobat una sortida a la seva precarietat econòmica en
l’associacionisme, unint esforços amb altres companyies per crear projectes en
comú i intentar trobar solucions en xarxa als seus problemes. 25 26
3.2. El sector del llibre
L’àmbit editorial, tot i que no s’ha vist afectat per la pujada de l’IVA (segueix amb el
tipus superreduït del 4%), també ha patit els efectes de la crisi cultural, i en aquest
apartat ho veurem. Parlaré de com ha perjudicat aquesta crisi la gent del món de
l’escriptura, editorials, llibreries, escoles d’escriptura, etc., i ho faré gràcies a les
entrevistes que em van concedir Jordi Muñoz i Burzón, codirector de l’Escola
d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, i Xavier Vidal, llibreter de la jove llibreria
Nollegiu; a un seguit d’articles trobats a la xarxa, i a un estudi de l’AELC (Associació
d’Escriptors en Llengua Catalana) que em va facilitar el mateix Jordi Muñoz.
3.2.1. Un de cada deu
Un estudi publicat per l’AELC el desembre del 2014 concloïa, després de realitzar
una enquesta a una part dels seus associats i associades, que només un de cada
deu escriptors pot viure del que escriu en català, és a dir, obté més del 50% del
seus ingressos per escriure en llengua catalana. Aquest 10% d’escriptors no 27
engloba només els que viuen de publicar el seu gènere predilecte (narrativa, poesia,
etc.), sinó que inclou a més a més tots aquells que necessiten de la traducció o les
col∙laboracions a la premsa escrita, la qual cosa fa la situació molt més alarmant. A
més a més, un alt percentatge dels escriptors que han participat en aquest estudi
estan jubilats, i això podria fer que el percentatge d’escriptors de la població activa
que reben el 50% dels ingressos per l’escriptura fos realment més petit del 10%. En
25 PASTELLS, Josep Cultura en temps de crisi a: Revista de Girona [2012] <http://goo.gl/4jTmjN> 26 Vegeu l’entrevista a Carla Torres, a l’Annex 1 27 AELC “Escriure en català: estat de la professionalització” [2014] <http://goo.gl/XmkgKS>
19
tot cas, la majoria d’escriptors i escriptores ingressen menys del 20% del seu salari
per dedicarse a escriure, i els fa falta fer altres feines de suport. 28
Per a la majoria de la gent que es dedica a l’escriptura, compaginar diverses
feines és, com en el cas de les arts escèniques (vist al punt 3.1), una necessitat per
subsistir. Les sortides més habituals per als escriptors i escriptores són la docència,
la col∙laboració a la premsa i la traducció. Segons l’estudi de l’AELC, un 34% dels 29
escriptors es dediquen a l’ensenyament, i un 80% han fet alguna traducció
esporàdica com a mínim. Els traductors, particularment, tenen alguns problemes:
només un 16% cobren un percentatge per llibres venuts (en concepte d’autoria) de
les seves traduccions, la resta reben sovint una quantitat fixa per traducció o cobren
per paraules o caràcters escrits (és a dir, com més llarg és el llibre, més cobren). A
més a més, a la majoria de traductors i traductores no se’ls reconeix com a autors de
la traducció, i només un 25% veuen el seu nom escrit a la coberta dels llibres que
han traduït.
A l’estudi també es pregunta als autors com fan front a la crisi. Les estratègies
més utilitzades són: reduir el consum cultural; recórrer a petites editorials, més
especialitzades i artesanals que els grans grups editorials (i sovint també més
respectuoses amb l’artífex de l’obra), o a l’autoedició; treballar més hores, reciclant
la forma de treballar (fent ús de noves tecnologies, impartint cursos…), etc. 30
L’AELC tracta uns quants aspectes més en el seu estudi, però no en parlaré perquè
no són rellevants pel meu treball de recerca.
3.2.2. Llibreries polifacètiques
A diferència d’altres sectors, on sovint els intermediaris passen més desapercebuts,
no es pot entendre el sector del llibre sense parar compte en els seus establiments
28 MARTÍN, Zuriñe “Un de cada deu escriptors pot viure de l’activitat literària” a: Núvol [10/01/15] <http://goo.gl/v5JZJd> 29 NOPCA, Jordi “Ser escriptor en català, una feina molt precària” a: Ara.cat [10/12/14] <http://goo.gl/UU97sy> 30 AELC “Escriure en català: estat de la professionalització” [2014] <http://goo.gl/XmkgKS>
20
de venda: les llibreries. Són uns espais molt estimats pels lectors i necessaris per als
escriptors, però la crisi els ha afectat tant com a aquests últims.
Recentment, moltes llibreries han hagut de tancat les portes. A Barcelona, per
exemple, moltes de les botigues de llibres més emblemàtiques han tancat en els
últims tres anys (Canuda, Catalònia, La formiga d’Or, Negra y Criminal…). Això ha
succeït per diversos motius. En primer lloc, per la seva ubicació: la majoria
d’aquestes llibreries (Canuda, Platón, Roquer...) es trobaven al centre de la ciutat i,
per culpa dels canvis en la llei d’arrendaments urbans, que el 2014 acabava amb
els lloguers antics de locals comercials, no han pogut pagar el nou lloguer i han
hagut d’abaixar la persiana i cedir els seus espais moltes vegades a cadenes de
roba o d’altres grans empreses, que es disputen els locals més cèntrics de la ciutat. 31
Les llibreries que no estan al centre de Barcelona tenen igualment problemes, ja 32
que, si bé és més car tenir un local al nucli urbà, també és cert que proporciona més
visibilitat. Moltes llibreries especialitzades que no estaven al centre (com la Negra y
Criminal, a la Barceloneta, especialitzada en novel∙la negra) han hagut de tancar
perquè la gent ja no compra als barris allunyats de la zona turística i comercial. En
segon lloc, el client és avui menys fidel que mai, compra només el que necessita o li
va bé, i moltes vegades el mou la practicitat, fent que acabi comprant a centres
comercials, per Internet, etc., i oblidi les petites llibreries. 33
El llibreter i periodista Xavier Vidal insisteix, però, en el fet que, si bé és cert
que recentment han tancat moltes llibreries, també ho és que n’han obert moltes de
noves. Ell n’és el màxim exemple: fa dos anys va obrir la seva llibreria al barri del 34
Poblenou (Barcelona), Nollegiu, amb tres socis més. Com la Nollegiu n’han obert
moltes altres: la Calders, la Impossible, la Casa Usher, etc. Són un seguit
d’establiments, normalment en barris petits que, aprofitant el seu creixement
31 AYÉN, Xavi “Tanquen les llibreries Canuda, Platón i Roquer i n'obren dues més a Gràcia” a: La Vanguardia [29/10/13] <goo.gl/bwYUXb> 32 SAVALL, Cristina “El final dels antics lloguers amenaça les llibreries de vell” a: El Periódico [21/04/13] <http://goo.gl/0BeiDR> 33 RUIZ DOMÈNECH, Bernat “Per què tanquen les llibreries?” a: Núvol [13/09/15] <http://goo.gl/1hXTdL> 34 Vegeu l’entrevista a Xavier Vidal a l’Annex 1
21
econòmic inicial i la il∙lusió de la gent que hi treballa, a qui no sap greu posarhi
moltes hores sense rebre la suficient compensació econòmica,organitzen activitats
culturals diverses, que no cal que tinguin a veure amb el sector editorial, i que fins i
tot poden barrejar diversos àmbits de la cultura (hibridació). A la Nollegiu, per
exemple, s’hi fa poesia, teatre, música… «La llibreria no deixa de ser un local que fa
també de centre cultural, i és la manera que t’entri gent», afirma Xavier Vidal.30 Les
llibreries, com les companyies de teatre, també poden associarse amb altres
establiments o grups culturals per engegar iniciatives col∙lectives.
El micromecenatge, del qual ja he parlat anteriorment, també ha tingut una
gran importància per a algunes llibreries. La llibreria Documenta, per exemple, es va
salvar del tancament gràcies a aquesta iniciativa. El lloguer del local, al costat de les
Rambles de Barcelona, va pujar sobtadament, i la llibreria es va veure obligada a
tancar. Tot i així, el llibreter Josep Cots va voler refundar el negoci, però va veure
que amb un sol soci no tenia prou diners. Així doncs, va decidir obrir una campanya
de microfinançament o micromecenatge al webVerkami, i va aconseguir el suport de
400 persones. Gràcies a la seva aportació econòmica, la llibreria va poder tornar a
obrir en un local del carrer Pau Claris, a l’Eixample de Barcelona. 35 36
Recentment, el mes d’octubre de 2015, l’Ajuntament de Barcelona va
anunciar que, a principis del 2016, intentaria ajudar les llibreries amb rebaixes
fiscals. Això podria suposar, de cara al futur, una esperança cap al món de la 37
comercialització de llibres que, si bé és cert que ha trobat les seves vies per no
desaparèixer, també ho és que es troba, encara, en una situació econòmica
totalment insostenible.
3.2.3. Llibres de paper en un món virtual
El llibre és una fórmula que prevaldrà, perquè hi ha molta afició lectora, i és una
forma d’entreteniment i plaer realment única. Tot i així, en el món actual, han canviat
35 BTV “La nova llibreria Documenta ja és una realitat gràcies al micromecenatge” [19/06/14] <http://goo.gl/fKnwld> 36 ARA.CAT “La llibreria Documenta es trasllada a l'Eixample” [13/02/14] <http://goo.gl/lKWLTO> 37 SAVALL, Cristina “BCN ajudarà les llibreries amb rebaixes fiscals” a: El Periódico [20/10/15] <http://goo.gl/xMxIGp>
22
les maneres de llegir de molta gent, i això ha fet que canvii també la manera de
funcionar del comerç de llibres.
Per una banda, ha aparegut el llibre electrònic, que permet als lectors
comprar els llibres a la xarxa i poderne tenir molts sense necessitat de carregar el
seu pes, entre moltes altres comoditats. Això ha tingut efectes positius, i tant, però
també és cert que ha perjudicat la gent que es dedica al món dels llibres. Als
escriptors i escriptores, perquè no sempre reben una retribució econòmica justa per
la venda de drets a portals de llibres electrònics, i a les llibreries, perquè tota la
clientela que generi el llibre digital (i en genera, perquè sovint és més econòmic) és,
en principi, clientela que perd la llibreria. 38
Per altra banda, hi ha un fenomen molt més perillós, el pirateig, que
consisteix en l’obtenció il∙legal gratuïta de materials amb drets d’autor. Evidentment,
el que es pirateja és el llibre electrònic, i s’ha estès moltíssim perquè no suposa cap
tipus de despesa al client. De les persones a qui vaig demanar de respondre la meva
enquesta, un 80% havia practicat el pirateig, i el 27% ho feia sovint, gairebé sempre
per temes econòmics o de practicitat. Això ens demostra que és un hàbit molt 39
estès. Es tracta d’un comportament que, pel bé de la cultura, s’hauria d’evitar, però
segons Xavier Vidal el Govern no fa prou per impedirlo, i per tant «s’han de buscar
altres fórmules: contrarrestarlo comercialment i fer entendre a la gent que algú hi ha
dedicat unes hores», i que si tothom practica elpirateig, al final ens quedarem sense
escriptors. 40
3.3. Altres sectors de la cultura
Com he explicat anteriorment, per qüestió de temps i d’extensió del treball, la meva
recerca s’ha acabat centrant en els sectors del llibre i de les arts escèniques.
L’objectiu era que l’estudi d’aquests dos àmbits, juntament amb l’anàlisi dels factors
econòmics i socials que hi influeixen, pogués exemplificar, de manera més o menys
38 MARTÍN, Zuriñe “Un de cada deu escriptors pot viure de l’activitat literària” a: Núvol [10/01/15] <http://goo.gl/v5JZJd> 39 Vegeu l’apartat 4: Resum i anàlisi dels resultats de l’enquesta 40 Vegeu l’entrevista a Xavier Vidal a l’Annex 1
23
general i per a tots els àmbits de la cultura, les causes i conseqüències de la crisi
cultural. Els problemes dels dos sectors esmentats en els punts 3.1 i 3.2 són,
realment, molt semblants als problemes que han patit els altres (música, cinema,
art…). Tot i així, he cregut adequat referirm’hi breument.
El pirateig, igual que en el sector del llibre, o fins i tot més, ha afectat també el
cinema i la música. Ja he dit anteriorment que un 80% de la població interrogada a
la meva enquesta havia practicat el pirateig almenys una vegada, però a més a més,
moltes d’aquestes persones afirmen ferho sobretot per a CDs de música, per a
pel∙lícules i per a sèries de televisió (sobretot per les sèries estrangeres, que sovint
no són accessibles al nostre país fins un temps més tard del seu llançament). La 41
música i el cinema (i també la televisió) són dels sectors preferits pels consumidors
de cultura; tot i així, una part important del seu consum és fruit delpirateig i, per tant,
no és retribuïda als artífex del producte, la qual cosa pot ser molt perjudicial pel
desenvolupament d’aquests sectors. El Govern promou diverses mesures
publicitàries per dissuadir d’aquesta pràctica, però a l’hora de la veritat no persegueix
el pirateig tant com la resta de crims. 42
Pel que fa al món de lesarts plàstiques, elsmuseus i elpatrimonicultural,
he pogut veure en la meva enquesta que són els sectors (juntament amb la dansa)
menys freqüentats. Probablement no són tan populars com la música, el cinema o
els llibres i viuen d’un públic més especialitzat. 43
41 Vegeu l’apartat 4: Resum i anàlisi dels resultats de l’enquesta 42 Vegeu l’entrevista a Xavier Vidal a l’Annex 1 43 Vegeu l’apartat 4: Resum i anàlisi dels resultats de l’enquesta
24
4. Resum i anàlisi dels resultats de l’enquesta
A continuació es presenten i resumeixen les dades obtingudes de l’enquesta que
vaig fer el passat setembre pel meu treball de recerca. 44
L’enquesta, completament anònima, es va enviar a gairebé 800 persones, de
les quals van respondre 692. N’eren destinatàries totes aquelles persones, d’edats i
àmbits molt diversos, susceptibles de consumir algun producte de la indústria de la
cultura. Arran d’això se’ls realitzava una sèrie de preguntes, les respostes de les
quals detallaré i analitzaré tot seguit.
4.1. Perfil de l’enquestat/ada
4.1.1. Edat
Es va preguntar als enquestats i enquestades la seva edat. A continuació podem
veure un gràfic i una taula amb els resultats.
44 Consulteu el model d’enquesta a l’Annex 2
25
Analitzats els resultats, podem concloure que l’enquesta reflecteix les opinions de la
majoria de franges d’edat, però que la mostra se centra principalment en la gent de
mitjana edat o jove, per la qual cosa no recull de la mateixa manera les opinions de
tota la població. Tot i així, podem afirmar que la mostra és prou àmplia, ja que
engloba persones d’entre 13 i 81 anys.
4.1.2. Amb quina freqüència consumeixes productes culturals o
assisteixes a actes culturals? (cinema, música, llibres, teatre, art, dansa,
circ...)
El gràfic següent resumeix que el més habitual és consumir productes culturals
(adquirintlos prèviament) o assistir a actes del sector de la cultura mensualment o
un cop cada dos mesos.
Analitzats tots els resultats, però, podem concloure que les dades estan força
repartides, ja que també tenim un gran nombre de persones que en consumeix més
d’un cop al mes o fins i tot cada dia. Les freqüències menys comunes són consumir
els productes un cop l’any o menys sovint (només un 5%), d’on podem extreure que
la cultura té molta demanda, a diferència del que sovint pot semblar.
26
4.2. Preguntes per a consumidors/es habituals de cultura
Les preguntes següents es van realitzar a totes aquelles persones que consumeixen
productes culturals o assisteixen a actes culturals més d’un cop l’any, les quals
constitueixen una mostra de 679 individus.
4.2.1. Amb quina freqüència consumeixes cadascun d’aquests productes
culturals?
Aquesta pregunta es realitza separadament per set àmbits. N’analitzarem
separadament els gràfics.
4.2.1.1. Música (CDs i concerts)
En el gràfic següent podem veure quantes persones consumeixen productes
musicals i amb quina freqüència.
Del gràfic, en podem extreure que la gent consumeix aquest tipus de producte, en
general, anualment. Tot i així tenim moltes dades també de freqüències superiors;
aquestes últimes podrien referirse a CDs i les anteriors a entrades de concerts, que
s’adquireixen amb menys freqüència. Sembla, però, estrany que els resultats
27
d’adquisició de música siguin tan petits, tenint en compte que moltíssima gent
n’escolta. La pregunta és si tota la música que s’escolta es compra prèviament.
4.2.1.2. Arts escèniques (teatre, circ, etc.)
A continuació podem veure un gràfic de barres similar al Gràfic 3, però que analitza
la freqüència amb què s’assisteix a espectacles de teatre, circ o altres llenguatges de
les arts escèniques.
A primer cop d’ull ja es veu que la gent no va al teatre o al circ, generalment, més
d’un cop al mes. La majoria assisteixen a aquest tipus d’espectacle pocs cops l’any, i
són bastants els que no hi van gairebé mai o mai. Això es podria deure al preu sovint
elevat d’aquest tipus de manifestació cultural, o al fet que molta gent no coneix prou
aquestes activitats, ja sigui per raons educacionals, econòmiques, etc. De tota
manera queda clar que és un sector que no té una quantitat desmesurada de públic,
més aviat al contrari.
4.2.1.3. Cinema (DVDs/BluRay i pel∙lícules a sales de cinema)
Vegem ara el gràfic corresponent al sector cinematogràfic. De seguida podem
observar que les pel∙lícules són un producte més popular entre la població, tot i així
tampoc s’adquireixen gaire sovint; la majoria afirma comprarDVDs oBluRay, o anar
28
al cinema només alguns cops l’any. De nou una situació paradoxal: és molt probable
que la gent vegi més pel∙lícules de les que compra.
4.2.1.4. Art / museus
Aquest àmbit es refereix als creadors i sales de pintura, escultura, fotografia, etc.,
així com als edificis o monuments que formen part del nostre patrimoni cultural, i un
llarg etcètera de creacions principalment plàstiques o escultòriques. En el meu treball
no hi he pogut aprofundir tant com voldria, tot i així vaig considerar interessant
preguntar sobre aquest sector a la meva enquesta. A continuació en podem veure
els resultats.
29
El gràfic evidencia que aquest tipus de producte, si més no per gran part de la
mostra, no es consumeix gaire habitualment. Són només 17 persones de les 679
que responen a la pregunta (és a dir, un 2,5%) les que visiten museus o galeries
d’art amb molta freqüència.
4.2.1.5. Dansa
Observem el cas dels espectacles de coreografia.
Ens trobem davant un cas força extrem. El 73% de la mostra afirma assistir a
espectacles de dansa menys d’un cop l’any o mai. Aquests resultats ens obliguen a
pensar que o bé la mostra, en aquest cas, no és prou representativa, o bé aquest
sector ha patit una greu davallada de públic. Amb tot, i per desgràcia, aquest àmbit
també s’escapava dels límits del meu treball de recerca i no hi he pogut investigar
gaire més.
4.2.1.6. Llibres
Un cas molt diferent és el del món editorial. Veiem al Gràfic 8 que els llibres es
compren molt més que d’altres productes, en una mesura similar a la música. S’ha
vist el món editorial menys afectat per la “crisi cultural”? O és que se n’ha vist afectat
d’una altra manera? A primer cop d’ull podríem concloure que la gent, en temps de
crisi, prefereix prescindir de productes com la dansa, l’art o el teatre abans que dels
30
llibres. Amb tot, això no vol dir que el món editorial no hagi notat els efectes de la
crisi.
4.2.1.7. Ràdio / TV / premsa
Per acabar, vaig decidir que, tot i que el meu treball no investigava en aquest àmbit,
estaria bé conèixer l’opinió de la població pel que fa a un sector que es pot
considerar també cultural: el dels mitjans de comunicació.
És clar que es tracta d’un cas molt diferent. Pel poc cost que suposa al client utilitzar
aquests mitjans tantes vegades com vulgui, els usa moltes vegades al mes. És
31
evident, doncs, que, entre els efectes de la crisi, la ràdio, la televisió i la premsa
(escrita o digital) no han patit tant la davallada de consum com d’altres sectors.
4.2.2. Creus que els sectors esmentats en la pregunta anterior es troben
en una situació difícil?
Els resultats són bastant clars, en aquest aspecte. La majoria dels enquestats (64%)
pensa que els sectors referits en l’enquesta (música, arts escèniques, cinema, arts
plàstiques, dansa, llibres i premsa) es troben en una situació complicada, pel que fa
a economia, ajudes, nivell de consum, etc. Aquesta majoria, sumada al 33% que
creu que alguns dels sectors pateixen problemes actualment, resulta un 97% de la
població que creu que la cultura no es troba en el seu millor moment. Gairebé la
totalitat dels enquestats, com podem veure en el Gràfic 10, a continuació.
32
4.2.3. I tu, t'has trobat recentment amb més dificultat per accedirhi que
abans?
Per fer una anàlisi completa de la situació d’aquests sectors i per extreure
conclusions fermes, ens cal saber la relació actual del consumidor amb el producte.
Observem el gràfic següent.
Podem concloure que, en aquest cas, l’opinió està bastant dividida. Un terç afirma
que té més dificultats, ara que abans, per obtenir productes dels sectors de la
cultura; pràcticament un altre terç diu que no ha notat cap canvi, i gairebé un terç
més apunta que només ha tingut problemes en alguns dels sectors. Un 5% s’absté o
no té clara la resposta. Per tant, podem dir que, si bé la immensa majoria creu que la
cultura té problemes, una gran part no creu que aquests problemes augmentin la
dificultat del seu consum.
4.2.4. Has practicat mai el pirateig (descàrrega o obtenció il∙legal de
material amb drets d'autoria)?
Vaig creure necessari introduir aquesta pregunta dins la meva enquesta per tal de
complementar la informació d’alguns sectors sobre els quals no havia investigat
gaire, com la música o el cinema. Crec que el pirateig és un tema realment
d’actualitat, i volia tenirlo en compte.
33
Considerant que la majoria ha practicat el pirateig, i una bona part ho fa sovint,
podem concloure que alguns dels resultats obtinguts en la pregunta 4.2.1 podrien no
ser del tot representatius, ja que no inclouen tota aquesta gent que, sense comprar
productes de la cultura, els consumeixen. Això, si bé ens indica que els productes o
esdeveniments culturals tenen més públic del que crèiem fins ara, la qual cosa és
positiva, també denota que no tota l’activitat cultural consumida és retribuïda, és a
dir, que els treballadors de la cultura no cobren per tots els consumidors que tenen, i
això pot ser terriblement negatiu per al seu manteniment econòmic.
4.2.5. Si has practicat el pirateig, amb quin motiu ho has fet?
Aquesta pregunta només l’havien de respondre aquelles persones que havien
respost Alguna vegada, El practico sovint o Gairebé per tots els productes que
consumeixo a la pregunta anterior, i permetia marcar més d’una resposta. És per
això que el nombre de respostes supera el d’enquestats.
34
A partir del gràfic anterior podem obtenir informació sobre les causes del pirateig. És
evident que els motius principals són els diners i la comoditat, la qual cosa ens fa
deduir que potser si els preus dels productes culturals fossin més equilibrats o
aquests productes fossin més accessibles, serien més comprats. També hi ha
persones que ho fan perquè tothom ho fa o perquè els sembla que no estan
perjudicant de cap manera l’autor o autora del producte. Altres persones argumenten
que hi ha productes estrangers que no es poden aconseguir sense el pirateig, que
ho fan per “provar” el producte sense comprarlo, que no creuen en la política de
drets d’autor i pensen que el producte no hauria de ser tan car com és, etc.
4.2.6. Saps què és la pujada de l'IVA cultural al 21%? Creus que ha
tingut alguna conseqüència negativa?
En el gràfic següent veiem el nivell d’informació de la gent pel que fa a aquesta
política econòmica, així com la seva opinió.
35
Queda clar a primer cop d’ull que la immensa majoria (99%) coneix què és l’IVA
21%, i una part molt gran d’aquesta majoria afirma que és una política que ha afectat
molt negativament el sector de la cultura. És molt poca gent (1%) la que creu que
pràcticament no ha tingut cap conseqüència negativa.
4.2.7. Creus que el Ministre de Cultura José Ignacio Wert (que va deixar
el càrrec el passat 25 de juny) ha tingut alguna influència en els canvis
negatius que ha patit el sector de la cultura?
L’anterior Ministre de Cultura espanyol, Wert, va generar moltes crítiques i
descontentaments entre alguns sectors de la cultura, és per això que vaig decidir
preguntar als consumidors de productes culturals, a més dels professionals de la
cultura entrevistats, la seva opinió sobre aquest personatge. Observem el gràfic a 45
continuació.
45 Vegeu l’Annex 1
36
Deixant de banda l’11% que no n’està informat o no en té cap opinió sòlida, una
majoria absoluta creu que l’exministre ha influït o participat en els problemes que té
la cultura actualment. Això demostra que aquest polític, en general, no gaudeix d’una
reputació gaire bona entre la població.
Aquí conclou la part obligatòria del qüestionari, a continuació es realitzaven un
parell de preguntes optatives que van ser respostes per 551 persones (un 81% dels
enquestats que havien arribat fins al final).
37
4.3. Part optativa
L’enquesta adjuntava un vídeo i es feien unes preguntes al respecte.
(Enllaç del vídeo: https://youtu.be/3nGXfmwqcOY)
Imatge 1: Els professionals del món de l’escena reivindiquen els seus drets en el vídeoManifest de l’AADPC, en el Dia Mundial del Teatre, 25 de març de 2015 46
El vídeo anterior és un manifest publicat per l’organització sindical Associació
d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) el passat 25 de març.
Em va semblar molt interessant i vaig decidir afegirlo a l’enquesta. Tot i que el vídeo
es refereix concretament al sector de les arts escèniques, penso que és ideal per
transmetre la situació en què es troba el col∙lectiu cultural en general.
46 AADPC “VídeoManifest Dia Mundial del Teatre 2015” a: Youtube [25/03/15] <https://youtu.be/3nGXfmwqcOY>
38
4.3.1. Coneixies aquesta realitat?
Al gràfic anterior es veu que poc més de tres quarts de la mostra ja coneixia, ni que
fos una mica, la problemàtica exposada al vídeo. Poc menys d’un quart no en sabia
res. És clar, doncs, que els consumidors de productes culturals estan
majoritàriament informats sobre aquest tema.
4.3.2. Marca totes les respostes amb què estiguis d'acord
Aquesta pregunta admetia multiplicitat de respostes; és per això que el nombre de
respostes supera la mostra.
39
La immensa majoria està d’acord amb les peticions formulades al vídeo, així com
amb el fet que reflecteix una trista situació que ha de canviar. Una petita part pensa
que aquest problema no és tan greu, i, entre moltes altres respostes, algunes
persones argumenten que l’IVA no és l’únic problema. Potser la cultura necessitaria
publicitarse millor o, tal vegada, i mirantho des d’un punt de vista econòmic liberal,
la cultura no és un sector prou rendible, ja que ofereix massa per la demanda que té.
40
Conclusions
Arribats al final d’aquesta memòria, és el moment de mirar enrere i veure si els
resultats d’aquest treball es corresponen amb les aspiracions que en tenia al principi.
Jo em vaig endinsar en aquest treball, com bé he dit a la introducció, perquè em vaig
adonar que el sector de la cultura les estava passant magres, i em vaig sentir
interessat per descobrir per quins motius tenia problemes i quines vies de sortida hi
havia a aquesta crisi cultural. En un principi, pretenia investigar sobre tots i cadascun
dels àmbits de la cultura, però ben aviat vaig veure que no tindria temps, era una
idea massa general, de gran abast. És per això que vaig decidir que em centraria
sobretot en el món de les arts escèniques i en el món editorial, referintme, però,
breument als altres sectors de la cultura. La veritat és que, tot i que m’hagués
agradat poder investigar sobre més sectors, les dades i la informació que he obtingut
de la feina feta són bastant generalitzables a tot el món de la cultura i permeten
extreure conclusions objectives i veraces.
Vaig tenir molts dubtes, pel que fa a l’elecció del tema. Tenia clar que volia
parlar d’algun afer d’actualitat, però no aconseguia concretar ben bé el què.
Finalment vaig decidir tractar el tema de la crisi de la cultura. El fet de fer teatre i ser
lector aficionat des de fa temps (a més de ser un fanàtic de la música i el cinema)
m’ajudava a empatitzar amb els problemes del sector cultural, i en dedicarse molta
gent de la meva família al món de la cultura, tenia facilitat per trobar testimonis que
tinguessin informació sobre el tema i estiguessin disposats a parlarme’n. Els nervis i
les pors del principi van anar minvant a mesura que aprofundia en el treball, i la
generositat de les persones entrevistades a l’hora d’aportar informació em va fer
agafarlo amb ganes i il∙lusió. Tot i així, no han faltat els moments d’estrès i de
frustració, sobretot perquè no totes les fonts consultades m’han aportat informació
suficient o de qualitat.
El cas és, però, que el meu objectiu consistia a comprovar la veracitat o la
falsedat de la hipòtesi citada en la introducció. En el transcurs del treball, he intentat
41
comprovar totes les teoritzacions que s’hi enumeraven i, analitzades les dades i la
informació obtingudes, he pogut extreure les conclusions que exposo a continuació.
En primer lloc, puc concloure que davant la crisi la cultura ha buscat
alternatives de finançament, de les quals el micromecenatge és una de les més
recurrents, ja que es practica tant en el sector de les arts escèniques com a l’hora
d’engegar projectes literaris, finançar productes multimèdia, etc. El mètode més
habitual de micromecenatge és el webVerkami, on trobem projectes de tot tipus que
necessiten aportacions econòmiques per tirar endavant.
En segon lloc, puc concloure que reduir els costos de producció és també una
solució que s’ha aplicat en la majoria dels sectors de la cultura (si no en tots). En el
món del teatre tenim, per exemple, l’aparició del microteatre, que permet disminuir
despeses i mida de les produccions teatrals sense que se’n vegi afectada la qualitat.
En el sector del llibre, en canvi, s’opta per la creació de petites editorials.
També he pogut confirmar, en tercer terme, que els treballadors del món de la
cultura s’han vist obligats, sovint, a treballar en precari, ajornant els beneficis (o, fins i
tot, sense conèixerne la quantitat exacta fins al final). El sistema de cobrament “a
taquilla” suposa una gran inseguretat econòmica per als treballadors del món de
l’escena, però de vegades és l’única possibilitat que tenen de desenvolupar el seu
ofici. Els escriptors també s’han vist obligats a treballar de forma gairebé gratuïta,
sobretot quan fan traduccions, i també treballen sovint per un públic on no tothom
comprarà les seves obres, per culpa del pirateig informàtic, que es dóna en els
sectors del cinema i la música encara amb més freqüència.
Així mateix, ratifico que els diversos sectors de la cultura s’uneixen sovint per
engegar iniciatives híbrides (com les activitats que impulsen llibreries com la
Nollegiu), o simplement s’associen amb col∙lectius del seu propi sector per donarse
suport.
Puc ampliar la hipòtesi amb el descobriment que són moltes les persones que
es dediquen al sector de la cultura que troben una sortida a la precarietat econòmica
42
fent altres feines que no sempre són del seu àmbit i que esdevenen de fet la base
dels seus ingressos. Entre professionals del món de l’escena, abunda com a sortida
laboral la docència, mentre que els escriptors trien, a més de la docència, el
periodisme o les traduccions.
També he esbrinat que els treballadors de la indústria cultural es veuen més
desfavorits que els de molts altres sectors pel que fa a les condicions laborals i,
especialment, si en comparem la situació econòmica amb la que té la cultura en
altres països europeus. És per això que la cultura, promovent tota una sèrie
d’iniciatives, manifestacions i campanyes, reivindica el seu dret a existir dignament.
Finalment confirmo que, principalment en el món de les arts escèniques, s’han
engegat iniciatives provocadores que tenien com a finalitat evitar l’IVA del 21%. Això
sí, de forma legal, com ho va fer el Teatre de Bescanó amb les seves pastanagues,
una idea trencadora i totalment única que evidencia, juntament amb tota la resta de
sortides a la crisi, que davant les dificultats la cultura és un sector que es reinventa
de forma creativa.
Així doncs, arribo a la conclusió que, a més de confirmar la meva hipòtesi,
l’he ampliat, gràcies a tot aquest munt d’informació que he pogut obtenir de la meva
recerca i que es troba concentrat en les pàgines de la memòria. De totes maneres,
no voldria que aquest estudi quedés aquí sense comentar algunes altres conclusions
a les quals he arribat després d’investigar durant gairebé sis mesos les causes i les
solucions a la crisi cultural.
Penso que el sector de la cultura no està condemnat a la desaparició, però sí
que podria veure reduïda la seva importància si el Govern no aplica solucions
immediates. Per començar, crec que, per tal de millorar la situació dels àmbits
afectats per l’IVA del 21% (arts escèniques, cinema, música…), s’hauria d’aplicar un
tipus reduït o fins i tot superreduït sobre tots els els productes culturals, com passa a
la majoria de països europeus. En segon lloc, cal que el Govern subvencioni més
aquest tipus d’activitats, sobretot les que, malgrat ser de qualitat, no poden prosperar
per culpa de problemes econòmics, i proporcioni més ajudes al sector cultural. La
43
cultura, com afirmen les campanyes reivindicatives, no és un luxe sinó una
necessitat humana. En aquest sentit, també s’hauria de lluitar eficaçment contra el
pirateig, o bé solucionarlo d’alguna manera creativa i efectiva, ja que perjudica
directament l‘artífex del producte piratejat.
En resum, i posant ja el punt i final a aquest treball de recerca, concloc que la
crisi cultural ha obligat i obliga diàriament el sector de la cultura a reinventarse per
seguir existint, i no només això, a reivindicar els seus drets davant un Govern que no
sembla preocupat a posar solució aquests problemes. És com si oblidés que està
descuidant un sector que ocupa milions de persones que tenen el mateix dret a viure
del seu ofici que la resta d’individus, i que a més és el tercer sector econòmic més
important d’Europa, un puntal financer que no s’hauria de subestimar.
44
Bibliografia
AADPC “VídeoManifest Dia Mundial del Teatre 2015” a: Youtube [25/03/15] <https://youtu.be/3nGXfmwqcOY>
AELC “Escriure en català: estat de la professionalització” [2014] <http://goo.gl/XmkgKS>
ARA.CAT “L'equip de 'Llibert' es planta perquè no els surt a compte treballar: «No
prorrogarem»” [28/04/14] <http://goo.gl/ORzeso>
ARA.CAT “La llibreria Documenta es trasllada a l'Eixample” [13/02/14] <http://goo.gl/lKWLTO>
ARA.CAT “Les pastanagues contra l'IVA cultural de Bescanó són exemple a Nova
York” [07/01/14] <http://goo.gl/nXhp43>
AYÉN, Xavi “Tanquen les llibreries Canuda, Platón i Roquer i n'obren dues més a
Gràcia” a: La Vanguardia [29/10/13] <http://goo.gl/bwYUXb>
BOSCH, Xavier “La cultura no és un luxe” a: La postdata (Àgora) [16/10/12] <http://goo.gl/bMHWkn>
BTV “La nova llibreria Documenta ja és una realitat gràcies al micromecenatge”
[19/06/14] <http://goo.gl/fKnwld>
EL PERIÓDICO “L'FMI insta Espanya a aplicar més reformes, apujar l'IVA i abaixar
l'acomiadament” [08/06/15]
<http://goo.gl/9Nj0rJ>
ENCICLOPÈDIA CATALANA “Cultura” <http://goo.gl/fh5Uiw>
45
ENTREACTE “Microteatre Barcelona, la nova sala dedicada al petit format”
[02/07/15] <http://goo.gl/YP4Zt7>
ESPACIO, Blanca “15 minuts de teatre” a: El Periódico [03/09/15] <http://goo.gl/lU2kZ4> IEC “Crisi” <http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=crisi> MARTÍN, Zuriñe “Un de cada deu escriptors pot viure de l’activitat literària” a:Núvol
[10/01/15] <http://goo.gl/v5JZJd>
MINISTERIO DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTE “Conoce el sector” <http://goo.gl/PLeV2s>
NOPCA, Jordi “Ser escriptor en català, una feina molt precària” a: Ara.cat [10/12/14] <http://goo.gl/UU97sy>
OLALLA, Carlos “El teatro es un acto de resistencia” a: AISGE [31/05/13] <http://www.aisge.es/articuloganadorcarlosolalla>
PASTELLS, Josep Cultura en temps de crisi a: Revista de Girona [2012] <http://goo.gl/4jTmjN>
RUIZ DOMÈNECH, Bernat “Per què tanquen les llibreries?” a: Núvol [13/09/15]
<http://goo.gl/1hXTdL>
SAVALL, Cristina “BCN ajudarà les llibreries amb rebaixes fiscals” a: El Periódico
[20/10/15] <http://goo.gl/xMxIGp>
SAVALL, Cristina “El final dels antics lloguers amenaça les llibreries de vell” a: El
Periódico [21/04/13] <http://goo.gl/0BeiDR>
46
VIQUIPÈDIA “Crisi financera espanyola” <https://goo.gl/Jb4ydR>
WIESAND, Andreas Joh. “La crisis financiera y sus efectos en la financiación
pública de la cultura” a: The economy journal [10/02/14] <http://goo.gl/FnYztn>
47
Crisi cultural Afectació en el món de les arts escèniques i del llibre
Annex 1
Entrevistes a professionals
del sector de la cultura
Nil Martín López
Tutora: Lídia González Bello
2n A Batxillerat
Institut Front Marítim
2015/2016
1
Índex pàg.
Breu introducció 3
Ariadna Suñé
Fitxa personal 4
Entrevista 5
Teatre Nacional de Catalunya
Fitxa del teatre 10
Entrevista (a Jordi Sánchez, un treballador del TNC) 11
Carla Torres
Fitxa personal 15
Entrevista 16
Xavier Vidal
Fitxa personal 20
Entrevista 21
Jordi Muñoz i Burzón
Fitxa personal 27
Entrevista 28
Bibliografia 35
2
Breu introducció
A continuació s’adjunten totes les entrevistes que vaig realitzar a professionals de
diversos àmbits del món de la cultura. Cada entrevista va precedida per una fitxa de
la persona entrevistada, que inclou un breu currículum i una fotografia. A continuació
de cada fitxa, es troba l’entrevista, amb les seves preguntes i respostes.
Per a les entrevistes, vaig partir d’un model que es repeteix en totes, d’una
sèrie de preguntes estàndard, però vaig considerar alhora que era interessant
adequar les preguntes a cada personatge. Així mateix, també em vaig permetre la
llibertat d’afegir de manera improvisada totes aquelles preguntes que se’m podien
anar acudint en el transcurs de l’entrevista.
Totes les entrevistes les vaig realitzar jo, personalment, entre el juliol i el
setembre de 2015. El material i informació complementaris (fotos, currículums…)
són, en general, de font pròpia, excepte quan s’especifica el contrari.
3
Ariadna Suñé
Actriu cantant i professora de teatre i cant
Col∙laboradora de la Cia. Dreams Teatre
Associada a l’AADPC
Autònoma
36 anys
Barcelona
Formació:
Ha estudiat COU a l’escola Pare Manyanet
Ha estudiat interpretació, cant i dansa a l’Escola Mabel, l’Escola Memory, al
Col∙legi del Teatre, a Company&Company, a El Timbal, al Taller de Músics i a
Eòlia, entre d’altres.
Ha rebut classes, a més, de Txiqui Berraondo, Montse Esteve, Manuel Lillo,
Helen Rowson, Carmen Sánchez, Daniel Anglès, Sussana Doménech, Dani
Ventura, etc.
Treball:
Ha participat en múltiples produccions teatrals: El somni de Mozart, Un cop
més… una mica de música, Grease. El musical de tu vida,The black rider,Cinc
noies i un vestit, La frau, Res de nou, El casament dels petitburgesos,Dreamin’
& Rappin’, A força de cançons, Germans de Sang, Shakespeare on the beat,
Flor de Nit (el cabaret), etc.
Des de l’any 2005 fins el 2012 va formar part de la direcció de la companyia
Dreams Teatre, que produeix espectacles musicals per a públic infantil, i hi
continua col∙laborant com a actriu.
Ha fet també diverses aparicions a la televisió, ha col∙laborat en uns quants CDs
de música i va ser corista de Gisela a Eurovisió 2008.
Ha sigut professora d’interpretació, cant i dansa en diverses escoles i centres.
4
Entrevista: “El problema és el concepte que hi ha a Espanya sobre la cultura, estem en un altre planeta”
A la sortida d’una de les seves classes, em trobo amb l’Ariadna Suñé, la meva
professora de teatre des de fa tres anys. Professora de teatre i cant, integrant
de la Cia. Dreams Teatre i actriu de carrera, accedeix a concedirme una breu
entrevista que, de ben segur, serà molt útil per al meu treball.
En primer lloc, molt breument, podries explicarme la història de la Cia. Dreams
Teatre, des dels orígens?
Però jo no hi era, llavors, a Dreams Teatre!
Bé, és igual...
Dreams Teatre es va crear, jo crec, fa uns vint anys, ja, i la van crear la Montserrat
Miralles i la Roser Contreras. Van començar a fer espectacles de teatre musical i
després també van fer un departament de dansa, és a dir, tenien Dreams Dansa i
tenien Dreams Teatre. Feien obres de teatre de text, obres de teatre musical i
coreografia, i el que feien era tot destinat al públic infantil i juvenil. Elles ho van
deixar fa deu anys… espera… sí, perquè el 2005 ho vam agafar nosaltres (la
Gemma, el Julià, l’Enric, el Sergi, el Jaume i jo)... Des d’aleshores nosaltres només
ens hem dedicat a fer teatre musical, també per a públic infantil. I seguim.
Parlem una mica més de tu, quants anys fa que et dediques professionalment
al teatre?
Vaig debutar l’1 de juliol de 1998 al Teatre Nacional, o sigui que acabo de celebrar
els meus disset anys com a actriu!
5
Et pots guanyar la vida treballant només de la teva vocació?
Si parlem només de fer d’actriu i fer obres de teatre, no. Ho he de combinar amb la
docència.
El que cobres per la teva feina està per sobre o per sota del Salari Mínim
Interprofessional (648,60€/mes)?
Mira, les obres, està clar que estan, la majoria, per sota del SMI. N’hi ha molt poques
que estiguin per sobre o igualantlo. La majoria d’obres són sota conveni: Dreams
està a conveni, La Roda Produccions (on també col∙laboro) està a conveni… El que
passa és que moltes vegades treballes en obres de teatre on no tens ni producció;
no hi ha productora, per tant, vas a taquilla. I anar a taquilla vol dir cobrar un
desastre… Per les classes, no en tinc ni idea, com que no faig un horari de vuit a
vuit… Jo crec que depèn del lloc, hi ha llocs que sí i hi ha llocs que no.
Els teus horaris, diàriament, excedeixen les vuit hores?
Depèn de l’època. Hi ha èpoques en que potser estàs treballant cada dia deu hores,
i hi ha èpoques que no, que potser tens més relax. El que passa és que la nostra
feina té molta feina a casa (estudiar, preparar classes, buscar material…), llavors si
comptes totes les hores que faig a casa segurament són moltes més de les vuit
hores.
El col∙lectiu on treballes, Dreams Teatre, rep algun tipus de subvenció o ajut
públic o privat?
No, no. Ni Dreams ni La Roda… A Dreams abans si que en teníem, diria, d’ajuts,
però eren quantitats irrisòries, molt petites.
Has vist minvar el teu poder adquisitiu o t’han ofert menys feines amb la crisi?
Mira, a nivell de feines, no ho he notat, perquè com que aquesta feina va fent d’una
manera estranya… El que sí que es nota és que no et paguen! [Riu] Que fas la feina
gratis, que vas a taquilla i… Sí que vam notar, per exemple, a les classes, que
6
baixava molt el número de nens, jo vaig arribar a eliminar grups… I evidentment es
paga molt menys, jo el cop que vaig cobrar més va ser quan vaig debutar, és a dir fa
17 anys. A partir d’aleshores, tot ha anat de capa caiguda!
Què has deixat de fer amb la crisi i què has començat a fer? Has emprès
alguna idea o projecte?
M’he fet autònoma, perquè així em costa menys trobar feina. A banda d’això no ha
canviat res, els projectes segueixen sent els mateixos que ja tenia.
Que ha fet el col∙lectiu on treballes o tu mateixa per compensar els problemes
de la crisi i no perdre públic?
Baixar sous i pressupost, reduir escenografia... Les obres valen menys, ara. Per
exemple a Dreams nosaltres sempre fèiem espectacles de cinc persones i amb set
cançons. Ara, a l’última obra, són tres actors, tres cançons (perquè ens cobren per
cançó)... Tot s’ha reduït.
Heu emprès o us heu sumat a alguna campanya determinada o a
reivindicacions del sector?
Jo vaig estar anant a assemblees de La cultura no és un luxe, però crec que han
desaparegut… Ara, tot el que surt per Twitter, Facebook i coses d’aquestes… a
sumars’hi, és clar.
Saps si alguna d’aquestes campanyes ha obtingut resultat?
No, cap. Seguim amb l’IVA del 21%.
Què demanaries al ministre de cultura actual?
Que baixi l’IVA! Així, per començar… [Riu] I després que faci campanyes per
promocionar la cultura, l’únic que fan és posarhi traves, i és una cosa de base. És
normal pagar 15€ per ungintònic però no per una obra de teatre que dura una hora,
amb actors a l’escenari…? Bé, és surrealista.
7
Creus que el Ministre de Cultura José Ignacio Wert (que va deixar el càrrec el
passat 25 de juny) ha tingut alguna influència en els canvis negatius que ha
patit el sector de la cultura?
Absolutament!!! Bé, diria despropòsits, però això ha d’arribar a la teva professora,
oi? [Riu]
Ho pots dir suaument, si vols…
Mala persona, és molt mala persona… I el PP també! És un desastre…
En algun moment de la teva carrera has hagut de deixar d’estudiar o treballar
per dedicarte a altres feines per subsistir?
Mira, si compto que “la meva carrera” és la meva carrera com a actriu, moltes
vegades. No he pogut estudiar coses que jo voldria perquè he hagut d’estar fent
classes quan hi ha hagut algun curs interessant que volia fer, o perquè no m’ho he
pogut pagar… Llavors, sí, m’he perdut moltes coses, perquè les classes s’han
convertit en una prioritat per a mi per poder subsistir. En faig a un munt de llocs. No
és que no m’agradi fer classes, m’agrada molt, però m’agradaria que no haguessin
de ser una prioritat.
Com vas decidir dedicarte a la docència?
A mi els nens m’agraden molt. De fet, quan vaig decidir fer teatre, una part de mi va
dir: “mira, si amb el teatre no em funciona, una alternativa podria ser la carrera
d’educació infantil”. La Roser Contreras, aleshores, estava fent classes i em va
demanar que l’ajudés, i a mi em va semblar “estupendo”! De fet de la Roser he après
la manera i l’estil de fer les classes. Jo l’he modificada, evidentment, però la base és
de la Roser.
Si no t’haguessis dedicat al teatre a què t’hauries dedicat?
A res. Quan vaig fer la selectivitat, el meu pare volia que estudiés una carrera
(normal, jo si tingués un fill o una filla també li diria que estudiés una carrera). Però
8
me’n recordo d’estar mirant el llibret amb les possibles carreres i anar passant fulls…
Llavors el meu pare ho va veure i li vaig dir que volia fer teatre, com si fos una
carrera, i que si no me’n sortia em posaria a fer una altra cosa. Però com que de
seguida em van agafar pel Nacional… [Riu]
Suposo que saps (és que m’he estat informant) que no només ha pujat l’IVA,
sinó que a més l’IVA cultural ha passat de ser reduït a general.
Hi ha molts països d’Europa on l’IVA cultural és reduït o superreduït, què seria el
“normal”... Però no és només això, el problema és el concepte que hi ha a Espanya
sobre la cultura, estem en un altre planeta. No és una cosa habitual per a
nosaltres… A les escoles hauria d’existir una assignatura d’expressió oral o teatre. A
la llarga t’aporten una sèrie d’habilitats que no cal que siguis actor o actriu per
necessitarles. Igual que la música… Això és una base cultural que no tenim.
La professió està malament?
La professió està molt malament! [Riu] Però ho ha estat sempre, i ara està pitjor. Un
problema és que, de vegades, no entenem els costos que té una obra de teatre, com
tampoc entenem el que costa la producció d’una poma. Només veiem una obra de
teatre que dura una hora i no veiem tota la feina que hi ha darrere: assajos,
il∙luminadors, algú que ho ha escrit, escenografia, música…
Sovint veiem quatre actors en un escenari i pensem que no costarà tant.
Però hi ha molta feina al darrere. I el que passa últimament és que l’actor és l’últim
que cobra. Abans es paga el teatre, llums… A l’actor li arriba una part mínima.
Estem molt acostumats a invitacions, ofertes…
Però quan una entrada està subjecta a una oferta tu no en perceps el mateix
que si no tingués oferta?
No, en perceps menys. I encara menys si hi ha una part que se la queda l’ofertant
com a comissió. I ja és prou depriment el que cobrem de normal com perquè a sobre
te’n retallin una part.
9
Teatre Nacional de
Catalunya
Teatre de Barcelona
Té tres sales: la Sala Gran, la Sala Petita i la Sala Tallers
És un teatre públic
Breu història:
Es va inaugurar el 1996.
Ha estat dirigit per Josep Maria Flotats, Domènec Reixach, Sergi Belbel i Xavier
Albertí (actual director).
El seu públic es compon per més de 100.000 espectadors cada temporada.
Els seus pressupostos anuals, en els últims anys, s’han vist reduïts de gairebé
16 milions d’euros a 10 milions d’euros.
Ha programat gran nombre d’espectacles, entre ells L’auca del senyor Esteve,
de Santiago Rusiñol; La gavina, de Txékhov; El mètode Grönholm, de Jordi
Galceran; diversos espectacles de La Fura dels Baus; Terra Baixa, d’Àngel
Guimerà; L’art de la comèdia, d’Eduardo de Filippo; etc. 1 2
1 VIQUIPÈDIA “Teatre Nacional de Catalunya” <https://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_Nacional_de_Catalunya> 2 TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA <www.tnc.cat>
10
Entrevista a Jordi Sánchez (departament de màrqueting del TNC) “Rebem subvencions només de la Generalitat i els recursos propis que generem”
Respostes a les preguntes enviades per correu electrònic a Jordi Sánchez, un
treballador del Teatre Nacional de Catalunya:
En quin sector cultural treballes?
Arts escèniques (teatre, dansa, circ, etc.).
Quina tasca hi desenvolupes?
Màrqueting.
Quants anys fa que et dediques professionalment a aquesta feina?
15.
Quina és la teva situació professional?
Contracte indefinit.
Actualment, et pots guanyar la vida treballant simplement de la teva vocació?
Sí.
Et cal fer altres feines de suport fora de l'àmbit cultural per veure cobertes les
teves necessitats? Si vols, pots explicar quines.
No.
El que en cobres actualment està per sobre o per sota del Salari Mínim
Interprofessional (648,60€/mes)?
NS/NC.
11
Els teus horaris solen excedir les 8h?
Sí.
Has vist minvar el teu poder adquisitiu, o t’han ofert menys feines, amb la crisi,
o després de la pujada de l’IVA al 21%?
Sí.
Durant la teva carrera, en algun moment has hagut de deixar d’estudiar o de
treballar en la cultura per dedicarte a altres feines per subsistir?
Sí.
El col∙lectiu o empresa on treballes rep subvencions i/o ajuts públics?
Sí.
I aquests ajuts, s’han vist incrementats o minvats al llarg del temps, com a
conseqüència de la crisi?
Minvats.
Fa alguna cosa, el teu col∙lectiu, la teva empresa o tu mateix com a
professional liberal per compensar els problemes que presenta la crisi
econòmica en l’àmbit cultural i per no perdre clients, públic, consumidors?
Sí.
Sisplau, si la saps, explica breument una campanya que s'hagi emprès al TNC
per compensar o solventar aquests problemes.
Es mira especialment en temps de crisi fer ofertes puntuals i reduir el preu en el
possible.
Ha obtingut resultats positius?
Sí.
12
Creus que el Ministre de Cultura (22 de desembre de 2011 25 de juny de 2015)
José Ignacio Wert ha tingut alguna influència en els canvis negatius que ha
patit el sector cultural?
Sí.
Què diries o demanaries a l'actual Ministre de Cultura espanyol?
Rebaixar l’IVA.
Quines subvencions rebeu?
Nosaltres rebem subvencions només de la Generalitat i els recursos propis que
generem per la venda d'entrades i lloguer d'espais i els patrocinis.
En quin % han augmentat o disminuït l'últim any?
El % no el sé però aquesta informació hauria de sortir als pressupostos de la
Generalitat (del 2014 al 2015 han augmentat en un 4.8% ) 3
Influeixen les subvencions en les obres programades? Com?
Sempre influeixen les subvencions a l'hora de programar un muntatge, no és el
mateix un musical que un monòleg.
El nombre d’espectadors ha augmentat o disminuït, l’últim any?
Ha disminuït lleugerament.
Heu fet algun canvi en la campanya publicitària en els últims anys?
Sí.
3 GENCAT.CAT “Pressupostos 2014” <http://aplicacions.economia.gencat.cat/wpres/AppPHP/02_entitats.php?any=2014> GENCAT.CAT “Pressupostos 2015” <http://aplicacions.economia.gencat.cat/wpres/AppPHP/02_entitats.php?any=2015>
13
Quines són les diferències més substancials entre un teatre públic i un de
privat?
Depèn de cada teatre, en la programació nosaltres tenim un deure important amb els
autors catalans, per exemple. La privada ha de buscar el benefici econòmic i
nosaltres no.
Heu patit més la crisi que els teatres privats? O menys? El vostre personal se
n'ha vist afectat?
Sí, hem patit la crisi, tant en la reducció d'espectadors com a nivell personal ja que
durant 3 anys al personal públic depenent de la Generalitat no se li va fer efectiva
una de les pagues extres. A partir d'aquest any ja l'hem recuperat.
14
Carla Torres
Actriu, directora i dramaturga, autònoma
Fundadora de la Cia. La Peleona
38 anys
Barcelona
Formació:
Formada a l’Estudi Nancy Tuñón (Barcelona) entre el 1994 i el 1999.
Ha completat la seva formació a l’Obrador de la Sala Beckett, participant en
diversos seminaris, tant d’interpretació com de dramatúrgia i direcció.
Ha rebut classes de Javier Daulte, Gabriela Izcovitz, Victoria Szpunberg, Rafael
Spregelburd, Carles Batlle, Xavier Albertí, Silvina Sabaté, Tomeu Vergés,
Claudio Tolcachir, Glòria Balañà, Pau Miró, Jordi Galceran, etc.
Treball:
Com a actriu ha participat en: Mag Lari i Secundina (19982001), La voz
humana (2002), Caballito del diablo (2003), En conserva (2007), Puputtytö
(2008), The little Jesus (2009), Flors (2010), Els pensaments de Julieta (2011),
Gàbies (2012), Com en els vells temps (2013), Títol per determinar (2013), El
tiempo inmóvil (2013 2014) i Sota Zero (2015).
Com a autora ha escrit diversos textos: Sota zero (2007), Gàbies (2009),
L’Efecte Perfecte (2011),La Memòria Feliç (coautora amb Anna Llauradó, 2013)
i I… El musical (coautora amb Anna Llauradó, 2013).
Com a directora debuta el 2014 amb L’Efecte Perfecte, que s’estrena al
Volksbühne de Berlín i posteriorment, a la Sala Beckett de Barcelona. També ha
estat l’ajudant de direcció de Carles Mallol a La gent Molesta (2014), Sota Zero
(2015) i Mata el teu alumne (2015).
Des de 2008 compagina la seva vessant artística amb la docència. 4
4 CV de: PELEONA, Cia. La “Posa’ns cara” <http://www.lapeleona.com/posanscara/> Foto: RODOREDA, Andrea “El públic adolescent és un mercat...” a: LaQuartaParet.cat [02/02/15] <http://goo.gl/rXgexo>
15
Entrevista: “El sector de la cultura continua movent molts diners, és el tercer sector més important a nivell europeu. Em sembla, per tant, una estupidesa menystenirlo com a puntal econòmic.”
Tinc l’oportunitat de fer unes breus preguntes a la Carla Torres, una actriu,
dramaturga i directora de teatre que, a més a més, es dedica a la docència i
m’ha fet classes durant un temps.
Primer de tot, podries explicar breument la història de la Cia. on treballes
actualment?
La Cia. La Peleona la vam fundar fa un any la Patrícia Mendoza (actriu i sòcia
fundadora de la Sala Atrium, amb qui havia treballat en diverses ocasions), l’Enric
Nubiola (actor i director, exalumne de l'escola Eòlia) i jo. En els últims temps s'hi ha
incorporat l’Eugènia Manzanares, actriu, autora i directora també exalumna d'Eòlia.
Quants anys fa que et dediques professionalment a aquesta feina?
Fa 18 anys.
Actualment, et pots guanyar la vida treballant simplement de la teva vocació?
Ho he de compaginar amb la docència. Actualment els ingressos que em
proporciona el teatre són més aviat complementaris.
Et cal fer altres feines de suport fora de l'àmbit cultural per veure cobertes les
teves necessitats?
Dono classes d'interpretació a l'escola Eòlia, entre d'altres.
16
El que en cobres actualment està per sobre o per sota del Salari Mínim
Interprofessional (648,60€/mes)?
Per sota.
Els teus horaris solen excedir les 8h?
Quan coincideix un període en què dono classes, assajo i/o faig funcions, sí. Si no,
no.
Has vist minvar el teu poder adquisitiu, o t’han ofert menys feines, amb la crisi,
o després de la pujada de l’IVA al 21%?
Com que la meva opció professional passa per generar la meva pròpia feina, vaig
fundar una companyia. En aquest sentit no puc dir que hagi minvat l’oferta laboral,
però sí que és cert que la majoria de les sales de teatre de petit format tenen una
relació bastant abusiva pel que fa a les condicions en què hi treballen les
companyies. En molts casos s'aprofiten de la il∙lusió de la gent que tira endavant els
projectes.
Durant la teva carrera, en algun moment has hagut de deixar d’estudiar o de
treballar en la cultura per dedicarte a altres feines per subsistir?
Mai he deixat la meva professió, sempre ho he compaginat.
El col∙lectiu o empresa on treballes rep subvencions i/o ajuts públics?
En el primer any de la nostra formació no vam sol∙licitar cap ajut. Però és possible
que de cara a aquesta temporada sí que intentem accedir a alguna subvenció per tal
de recolzar un dels projectes de la temporada.
17
I aquests ajuts, s’han vist incrementats o minvats al llarg del temps, com a
conseqüència de la crisi?
Ho desconec perquè com deia no els he sol∙licitat mai. El que sí que és cert és que
s'han endurit els requisits que demanen per sol∙licitarlos, i que, un cop concedits,
normalment es triga molt a cobrarlos, motiu pel qual moltes companyies han acabat
endeutades. I motiu principal pel qual sempre m'he mostrat reticent a demanarlos.
Fa alguna cosa, el teu col∙lectiu, la teva empresa o tu mateixa per compensar
els problemes que presenta la crisi econòmica en l’àmbit cultural i per no
perdre clients, públic o consumidors? Què has deixat de fer amb la crisi i què
has començat a fer?
Arran de la crisi, un bon grapat de companyies independents hem començat a
aglutinarlos per tal de cooperar les unes amb les altres i intentar plantar cara i
buscar solucions a les problemàtiques amb què ens trobem.
Heu emprès o us heu sumat a alguna campanya determinada o a
reivindicacions del sector? Han obtingut resultat?
Com a col∙lectiu de companyies ens hem afegit a diversos moviments: ens hem
manifestat a favor de la reducció de l'IVA cultural, hem donat suport a la vaga
d'acomodadors i acomodadores del Liceu i l'Auditori, amb un resultat positiu per la
part implicada, i ara mateix estem involucrats en la plataforma de Salvem l'Arnau,
que intenta recuperar l'antic Teatre Arnau, del Paral∙lel per tal de donarli un ús més
proper a la ciutadania i al barri. Aquestes són només algunes de les iniciatives que
s'estan duent a terme. També s'han mantingut converses amb la Generalitat per tal
que sàpiguen quina és la situació de les companyies independents catalanes, i
sembla ser que mostren interès a escoltar les nostres opinions per tal de millorar, en
la mesura del possible, alguna de les situacions que patim. Això, però, encara està
en una fase inicial.
18
Com vas decidir dedicarte a la docència?
En un moment donat em va semblar el més lògic que podia fer per complementar els
meus ingressos: compartir els meus coneixements i la meva passió amb d'altra gent
que estigués interessada en les arts escèniques.
Creus que el Ministre de Cultura (22 de desembre de 2011 25 de juny de 2015)
José Ignacio Wert ha tingut alguna influència en els canvis negatius que ha
patit el sector cultural?
Està clar que ha estat el pitjor interlocutor que podíem tenir. Entre d'altres coses
perquè no sembla estar disposat a escoltar res. Més aviat sembla interessarli ben
poc el nostre sector.
Què diries o demanaries a l'actual Ministre de Cultura espanyol?
Que marxi? Que deixin de mentir al poble. Que el sector de la cultura continua
movent molts diners, i que és el tercer sector més important a nivell europeu. Que
em sembla, per tant, una estupidesa menystenirlo com a puntal econòmic. I que no
li faci tanta por que la gent "es culturitzi"... Que fins i tot els més ignorants poden
veure com ens enganyen!
Vols afegir alguna cosa més?
Seria infinit el debat a tenir sobre la cultura i com gestionarla. Potser en algunes
respostes he estat breu o taxativa, però insisteixo, si no, podríem estarnoshi hores!
Tot i així, crec que sí, que podem lluitar per canviar alguna cosa dins del nostre
sector, sobretot si comencem a col∙laborar en lloc de competir... al capdavall, la
cultura és de tots, i és el nostre dret!
19
Xavier Vidal
Llibreter i propietari de la llibreria Nollegiu
Llicenciat en periodisme
43 anys
Barcelona
Formació:
Llicenciat en Periodisme a la Universitat de Barcelona.
1r curs de Dret a la Universitat de Barcelona.
Postgrau d’Escola de Llibreria a la Universitat de Barcelona. 5
Treball:
A molts mitjans de comunicació, sobretot a la ràdio: Ser, Catalunya Ràdio, Onda
Rambla... (fent informatius)
Director de comunicació institucional a la Generalitat de Catalunya; al
Departament d’Educació, al Departament de Governació, i al Departament de
Cultura com a cap de Gabinet.
Actualment, treballa a la llibreria Nollegiu, que acaba de celebrar el seu segon
aniversari.
5 UB “«No Llegiu», llibreria de Xavier Vidal, exalumne del postgrau de Llibreria” a: Notícies de la facultat <http://bd.ub.edu/noticies/nollegiullibreriadexaviervidalexalumnedelpostgraudellibreria> Foto: ARA.CAT “La llibreria No Llegiu no exposarà llibres de RBA” [08/06/14] <http://goo.gl/5jQDPX>
20
Entrevista: “Si jo hagués deixat la meva feina per venir a posarme darrere el taulell, estaria avorrit com una ostra esperant que la gent entrés. Per tant m’ho passo bé fent altres coses.”
Al carrer Amistat del barri del Poblenou, s’hi troba la jove llibreria Nollegiu. Allà
m’espera Xavier Vidal, el llibreter que la va fundar. Entre client i client,
accedeix a respondre’m algunes preguntes.
Primer de tot, m’agradaria que m’expliquéssis la història de la llibreria: quan es
va fundar, com, amb quin motiu…?
Bé, el motiu… Si ens remuntéssim a molts anys enrere… A mi m’agrada molt llegir i
quan tenia vint anys sempre deia als meus amics que el dia que em jubilés obriria
una llibreria. Em vaig dedicar durant els primers vinticinc anys de la meva vida
professional al periodisme i a la comunicació, i el que va passar és que quan vaig
tenir la crisi dels quaranta vaig començar a estarne cansat, m’avorria… I a més vaig
veure que això de jubilarse encara estava per veure, i vaig decidir tirar endavant
amb la llibreria. A més va coincidir que entrava en funcionament per primer cop un
postgrau a la Universitat de Barcelona que era “Escola de Llibreria”. Anaves allà i
t’ensenyaven, teòricament, com funcionava una llibreria. Jo tenia molt clar quin
model de llibreria volia fer. Llavors, quan vaig calcular el que em costava invertir,
vaig riure molt i, un dia sopant amb mon germà i amb la meva cunyada, els vaig
ensenyar el projecte i van decidir posarhi pasta (si jo en posava, naturalment). I
després va aparèixer un amic meu que també s’hi va ficar, i endavant! I aquesta és
la història de la llibreria; el 27 d’octubre farà dos anys que vaig obrir.
Quina és la teva situació professional, com a llibreter? Ets autònom?
No, no sóc autònom. Això és una SL. La SL està formada per 4 socis, que
decideixen contractar una persona (que en aquest cas és un dels socis) com a
21
administrador. i jo, com a administrador, cotitzo a la Seguretat Social. El que passa
és que és una Seguretat Social que pràcticament és com si fos autònom: si
m’acomiado a mi mateix, no tinc accés a atur. El que sí que faig és cotitzar
jubilacions i baixes… Clar això es fa per impedir que jo m’agafi una baixa i segueixi
treballant mentre cobro l’atur. La majoria de llibreters són autònoms, però.
Deies que la llibreria té gairebé dos anys, però quants anys fa que et dediques
o estàs vinculat amb el món del llibre?
Dos anys. Si et refereixes a la relació amb el món empresarial del llibre, dos anys.
Abans era periodista, però no de llibres. El que sí que era és un lector compulsiu, i a
més he tingut etapes de la meva vida en què he llegit coses molt diverses: assaig,
novel∙la del segle XIX… Anava molt a salts. Però bé, vaig estar treballant en
comunicació al Departament d’Ensenyament on hi havia relació amb el món del
llibre, i també al Departament de Cultura. Tenia una idea de com podia funcionar el
negoci, però.
Et pots guanyar bé la vida treballant com a llibreter? Et cal fer alguna altra
feina de suport o simplement treballes a la llibreria?
No, no em guanyo bé la vida. Jo faig aquesta feina i, de la meva vida anterior en el
món de la comunicació, si hi ha algú que em demana que l’ajudi i el projecte
m’agrada molt i m’ho puc combinar, ho faig. Però ha de ser un projecte que m’agradi
molt. Moltíssim.
I, anteriorment, t’havia calgut mai fer feines fora del teu àmbit?
No. Les feia igualment perquè m’agradava ferles. Més que per necessitat era per
gust.
I el que cobres treballant a la llibreria està per sobre del Salari Mínim
Interprofessional (648,60€/mes)?
Per sota.
22
I, el teu horari, excedeix les vuit hores diàries?
Les multiplica! [Riu]
La llibreria compta amb alguna subvenció o patrocini?
No he demanat quartos a la Generalitat ni a l’Administració Pública. Tampoc
patrocinis privats. Tot i que s’haurà de fer, és clar.
Quin tipus de llibre oferiu? Va adreçat a un públic determinat?
Al públic que li agrada llegir i que té temps, a més, de seure a escollir lectura. Aquest
és el públic, per tant és un públic molt ampli. I especialment no tenim cap prejudici
amb ningú. Jo tinc els llibres que a mi m’agraden o intueixo que em poden agradar,
de les editorials que m’agraden o intueixo que em poden agradar, però si algú
demana un llibre que no m’agrada no tinc cap problema a encarregarlo.
El nombre de clients de la llibreria ha augmentat o disminuït, recentment? I en
la resta de llibreries que coneixes?
Ha anat a més. Aquesta setmana he donat d’alta el número de client 1400. Hi ha
hagut un creixement sostingut, que és el que més m’agrada. En les altres llibreries,
no ho sé. Jo crec que en tots els negocis, quan comences, hi ha una cosa que es diu
“efecte CocaCola”. Tu tires una CocaCola en un got i, automàticament, comença a
créixer una escuma que arriba fins dalt. l més interessant no és veure l’escuma, que
puja, cau, vessa… El que importa és veure on cau, fins on es rebaixa i queda el
líquid, que és el que et beuràs. Per tant, en una llibreria que no fa ni dos anys que ha
començat, el més lògic és que el creixement sigui sostingut i continuat. El problema
hagués estat que haguéssim començat i al cap de quatre o cinc mesos la gent ja no
tingués present la llibreria en el seu cap, perquè llavors pots haver tingut un
creixement de CocaCola, però quan ha baixat l’escuma no en tens per beure.
23
Creus que el negoci de la venda de llibres ha notat la crisi d’una manera
especial?
Sí. La gent s’ha retingut en les despeses: no compren llibres, els agafen a la
biblioteca, se’ls baixen d’Internet, ha entrat un nou escenari que és el del llibre
electrònic...
Recentment hem vist moltes llibreries que han hagut de tancar (Canuda, La
Formiga d’Or, Catalònia, Negra y Criminal…) i d’altres que s’han hagut de
reestructurar (com la llibreria Documenta). Era el millor moment per obrir una
llibreria al Poblenou?
T’ho diré d’una altra manera. Tothom comença dient les llibreries que han tancat.
Doncs jo et diré: han obert la Nollegiu, la Calders, la Impossible, la Edgar Allan Poe,
la Casa Usher… Obren unes i tanquen unes altres, el món funciona així. El que sí
que ha afectat molt les llibreries és la llei d’arrendaments urbans. És a dir, les
llibreries han estat expulsades del centre de Barcelona. Jo recordo haver anat a
veure locals a alguns carrers molt concorreguts de barris de la ciutat i demanaven,
per un local de 120 metres quadrats, 4000 euros. I quan li deies al llogater: «Escolti,
és que jo vendré llibres...» ell et deia: «Ja, però jo llogo locals...» Jo no sóc negatiu,
amb això. Costa molt, costa, per uns determinats problemes que no són només els
de l’economia. Clar, la crisi afecta: en l’augment dels lloguers, en la poca protecció
de determinats comerços que fan aportacions molt més àmplies que d’altres… Però
a partir d’aquí tot és qüestió de la gestió i l’estructura, i dels problemes interns del
sector.
Creus que les llibreries estan o poden arribar a estar en perill d’extinció?
No. De cap manera. Fan una funció necessària de teixit social, intercanvi cultural…
24
El pirateig és un fenomen que ha afectat molts sectors de la cultura, i es
desenvolupa cada cop més amb la crisi. Creus que ha afectat també el sector
literari?
Sí, però no tant com la música i el cinema, bàsicament perquè hi ha menys lectors
que teleespectadors i oients de música. A mi una de les coses que em posa més
nerviós és aquella campanya del Ministeri d’Interior als cinemes, amb sirenes,
música de terror, molta acció, gent robant coses… I al final et deien que no robessis.
T’acaben de dir que baixarse una pel∙lícula, una cançó o un llibre és il∙legal i vindran
a perseguirme, però coneixes algú que l’hagin detingut per baixarse alguna cosa?
No. Pirateig n’hi haurà, però s’han de buscar altres fórmules: contrarrestarlo
comercialment i fer entendre a la gent que de la mateixa manera que un fuster
fabrica taules, i a vostè no se li acudiria entrar a una botiga i endurse una taula,
tampoc ha de passar amb els llibres, la música i les pel∙lícules, però no pel fet de
robar, sinó perquè allò ho ha fet algú. I aquest algú hi ha dedicat unes hores. Tu fas
una feina, i per aquesta feina cobres. Vostè no vol pagar els llibres perquè li sembla
malament? Baixise’ls. Però si tothom fa com vostè no tindrem escriptors. Tota la
resta (llibreters, editors…) són intermediaris.
T’has sumat a alguna campanya determinada o a reivindicacions del sector?
No, sumarme a una campanya crec que no… No ho recordo. No sóc gaire de
campanyes.
Què demanaries a l’actual ministre de cultura espanyol?
Que tanqui el llum, tanqui la porta, foti el camp i no faci res, i que desaparegui el
Ministeri de Cultura. Ara pregunta’m sobre la Conselleria de Cultura. Doncs li
demanaria que tanqui el llum, tanqui la porta, foti el camp i que no hi hagi Conselleria
de Cultura. Ho dic perquè no sembli una qüestió de que el Ministeri no val però la
Conselleria sí.
25
Creus que l’anterior Ministre de Cultura José Ignacio Wert (que va deixar el
càrrec el passat 25 de juny de 2015) ha tingut alguna influència en els canvis
negatius que ha patit el sector del llibre i la cultura en general?
Home, clar, jo et diria el 21% de l’IVA, en el cas dels teatres. Que per sort no ha
tocat el 4% dels llibres, si això passa nosaltres seríem els que tancaríem la porta i
fotríem el camp cap a casa. Ara, va fotre el 21% a la resta i ell deia que era cosa de
Montoro, però és un problema seu per no defensar davant de Montoro que això no
es podia fer. És a dir, aportació del Ministre Wert a la cultura d’aquest país: zero. És
que no recordo res que hagi fet bé aquest Ministre. Ni en cultura, ni en educació ni
en esports. Un desastre...
Aquí, a la llibreria, a part de vendre llibres també organitzeu activitats. Quines?
Totes les que podem: poesia, teatre, xerrades amb autors, activitats sobre sèries de
televisió, concerts de música… Jo crec que la llibreria no deixa de ser un local que fa
també de centre cultural, i és la manera també que t’entri gent a les llibreries. Si jo
hagués deixat la meva feina per venir a posarme darrere el taulell, estaria avorrit
com una ostra esperant que la gent entrés. Per tant m’ho passo bé fent altres coses.
Teniu algun conveni amb altres llibreries del barri?
Amb la llibreria La Petita treballem molt, bàsicament perquè tenim ofertes diferents i
ens agrada treballar conjuntament. Després quan arriba Sant Jordi ens ajuntem totes
les llibreries per fer la festa de Sant Jordi.
26
Jordi Muñoz i Burzón
Codirector de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès
Professor de l’ensenyament públic en excedència
53 anys
Barcelona
Formació:
Ha estudiat Magisteri (Ciències de l’Educació) a la UB.
Ha iniciat estudis de Periodisme (Ciències de la Informació i Comunicació
Audiovisual) a la UAB.
Ha cursat “Redacció periodística I, II i III” a l’Aula de Lletres de Barcelona, tots
tres cursos impartits per l’escriptora i periodista Mercè Ibarz.
Treball:
Ha treballat durant 30 anys en l’àmbit educatiu: quatre anys d’educador al Centre
Obert Joan Salvador Gavina, al barri del Raval de Barcelona; i 26 anys de
mestre a l’escola pública Els Xiprers, d’on va serne director.
El curs 2004/2005, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de
Catalunya li va atorgar una Llicència d’estudis amb l’encàrrec d’elaborar un
treball centrat en l’organització de les aules i els plans d’acollida dels centres
catalans d’ESO, especialment pel que fa referència a l’alumnat nouvingut
procedent dels països del Magrib.
Ha publicat a diferents revistes prop d’un centenar d’entrevistes a diverses
persones de l’àmbit cultural, social, polític o acadèmic.
De sempre, ha estat vinculat directament i d’una manera estreta i implicada en
diversos moviments socials i polítics.
Des del curs 2005/2006, és director –juntament amb Pau Pérez– de l’Escola
d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.
27
Entrevista: “La desaparició del Ministeri de Cultura seria la millor acció que podria emprendre el Govern central”
M’acosto a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, al bell mig del barri
Gòtic de Barcelona, al carrer de la Canuda. A l’entrada de carruatges de
l’Escola em rep Jordi Muñoz, que des de fa molt de temps codirigeix l’Escola
amb Pau Pérez. Pugem a una de les aules per parlar.
En primer lloc, m’agradaria que em parlessis de l’Escola: quan es va fundar,
com...?
L’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès porta 17 anys en aquesta entitat, a
l’Ateneu Barcelonès. De fet la llavor de l’Escola va ser l’Aula de Lletres, que va tenir
un recorregut d’uns quatre anys. Quan aquest centre va deixar de ser actiu, prop del
90% del professorat i de l’equip directiu, que tenia al capdavant Dolors Millat i Joan
Rendé, van formar part de la nova escola que es va ubicar a l’Ateneu. L’Escola
comença la seva activitat el 14 d’abril de 1998, amb uns cursos trimestrals, sent una
escola pionera a l’Estat en aquest tipus de formació. Durant els 7 primers anys
l’Escola tenia entre 250 i 300 alumnes, i una vintena de professors. L’any 2005 se’ns
confia la direcció de l’Escola a en Pau Pérez i a mi, amb dos objectius molt clars:
consolidar el treball de qualitat que es desenvolupava a l’Escola i obrirne les portes
al món. A partir d’aquell moment el nombre d’alumnes es va duplicar any rere any,
va augmentar el nombre d’oferta en cursos i el claustre va passar a estar format per
gairebé un centenar de professors. L’Escola actualment programa al voltant d’uns
100 cursos. Un element de satisfacció molt gran per a l’Escola és que a l’entorn d’un
centenar d’alumnes publica alguna obra cada curs.
28
Parlem una mica més de tu, quants anys fa que et dediques professionalment a
aquesta feina?
Doncs uns 10 anys, aquest serà l’onzè curs en què en Pau i jo dirigim l’Escola.
Et pots guanyar la vida treballant només a l’Escola? Et cal fer altres feines de
suport?
El meu salari em permet viure del treball a l’Escola, no necessito cap altra feina per
complementar, ni podria ferla, per qüestió de temps. De fet és una feina de plena
dedicació.
Per tant, treballes més de vuit hores diàries.
Sí, treballo més de vuit hores al dia, segur. [Riu] Puc anarho combinant, però hi ha
dies que arribo a les 10 del matí i surto a les 10 del vespre. No hauria de ser així,
però el nivell d’activitat de l’Escola ha crescut molt més de pressa que l’equip de
gestió, que no ha pogut créixer més per qüestions econòmiques.
I el que cobres tu o cobra la resta de l’equip de l’Escola està per sobre del
Salari Mínim Interprofessional (648,60€/mes)? Ha estat sempre així?
Sí, és així i ho ha estat sempre. De totes maneres hi ha molta implicació per part de
tot l’equip en la feina i de vegades els sous no fan justícia a aquesta dedicació i
resulten una mica ajustats.
L’Escola d’Escriptura rep subvencions públiques o ajuts privats?
No, no rep ni ha rebut mai cap tipus de subvenció pública ni cap patrocini de cap
empresa. Per tant l’Escola se sustenta únicament i exclusivament per la matrícula de
l’alumnat i pels cursos externs que pugui oferir. Això representa que, en cada un dels
quatre processos de matriculació de cada curs, l’Escola posa el comptador a zero i
comença de nou. Sempre hi ha un cert neguit perquè hi hagi prou matrícula i
l’estructura de l’Escola i el seu personal es puguin mantenir. Llavors cal molta feina
de pensar quins nous cursos podem oferir i de publicitar l’Escola establint acords
29
amb entitats, creant descomptes, etc. De fet, moltes entitats de la cultura que
depenien d’ajuts públics, en veure reduïts els seus pressupostos, han hagut de
tancar o reestructurarse, i això no li ha passat a l’Escola. De totes maneres no
descartem obrir una línia de subvencions o patrocinis, si calgués.
El nombre d’alumnes ha augmentat o disminuït, l’últim any?
S’ha mantingut igual que el curs anterior, poc més de 2000 alumnes.
Aneu fent canvis a la campanya publicitària de l’Escola?
Sí. Cada any canviem la imatge de l’Escola, i hem intentat que siguin imatges
senzilles, conceptuals, poemes visuals… Imatges que cridin l’atenció. Treballem
sempre intentant augmentar les vies de difusió i fem un treball minuciós per
contactar amb els mitjans de comunicació i explicar què es fa a l’Escola. Hi ha un
element important, i és que des de fa uns anys l’Escola és el centre de formació en
escriptura literària més gran d’Europa i el segon més gran del món. Això ha fet de
l’Escola una mena de referent, i en aquests moments, a diferència d’abans, el 80%
dels alumnes i professors que publiquen un llibre hi fan constar que han estudiat o
impartit cursos aquí.
Abans els periodistes ens solien preguntar si es pot ensenyar a escriure, i en
Pau i jo els responíem que sí, que com en el cas de qualsevol altra disciplina
artística. Com en el teatre, la dansa, el cinema, la música o el circ, en l’escriptura
literària hi ha una part d’art i una part d’ofici, i aquesta part d’ofici es pot ensenyar.
L’Escola o tu mateix heu vist minvar el vostre poder adquisitiu, o el vostre
treball, amb la crisi o amb la pujada de l’IVA?
La feina ha augmentat, però ha augmentat per intentar mantenir el poder adquisitiu.
[Riu] És a dir, hem de dedicar més hores i fer uns exercicis d’imaginació, i dedicar
més temps per assolir el mateix. Quan hi ha hagut moments de reducció de
matrícula, que després hem pogut equilibrar, el que sí que ha hagut de fer l’Escola
és reduir salaris i contenir el pressupost.
30
Des de l’Escola, heu emprès alguna campanya determinada per compensar els
problemes de la crisi, no perdre alumnes...?
El que s’intenta, o s’ha intentat, és cercar avantatges i facilitats, com per exemple
descomptes per als alumnes, fraccionament del pagament en terminis, crear acords
amb entitats bancàries per “finançar” els cursos dels alumnes… També amb
l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana tenim una línia de beques per als seus
associats. Una vegada ens havíem plantejat que l’alumnat pagués mensualment, en
lloc de pagar al començament del curs, però amb aquest sistema si els alumnes
marxen del curs, el professorat veu reduït el seu sou, proporcional al nombre
d’alumnes.
Us heu sumat a alguna reivindicació del sector?
Sí, sí. L’Escola es va posicionar en contra de la pujada de l’IVA al 21% i es va sumar
a les reivindicacions i accions del sector contra el govern espanyol del Partit Popular.
També hem donat suport al manifest per mantenir les hores de literatura catalana al
Batxillerat.
Què demanaries al ministre de cultura actual?
En primer lloc, que desaparegués el Ministeri de Cultura. Això seria la millor acció
que podria emprendre el Govern central, que la gestió de la cultura passés
directament a les diverses autonomies que configuren actualment l’Estat espanyol.
Com que això és difícil, el següent seria la rebaixa absoluta de l’IVA cultural, que ha
estat un dels elements més nefastos i que ha enfonsat el sector d’una manera
escandalosa. Molta gent planteja, i jo hi estic d’acord, i parlo personalment, que el
Govern del PP ha actuat d’una manera venjativa contra el sector cultural perquè ha
estat sempre un sector reivindicatiu, en general progressista i que s’ha manifestat
davant els afers socials i polítics del país.
31
Aleshores, creus que el Ministre de Cultura José Ignacio Wert (que va deixar el
càrrec el passat 25 de juny de 2015) ha tingut alguna influència en els canvis
negatius que ha patit el sector de la cultura?
Penso que ha sigut el responsable visible del desvallestament del sector cultural a
l’Estat espanyol i a Catalunya en concret, sens dubte. Ha tingut una actuació
nefasta, absolutament contrària a potenciar l’activitat, la visibilitat i la creació cultural.
Durant la teva carrera, en algun moment has hagut de deixar d’estudiar o
treballar per dedicarte a altres feines per subsistir?
No. Jo sóc mestre, vaig estudiar Magisteri i he estat 24 anys impartint classes en
escoles de primària i centres de secundària. Vaig aprovar les oposicions, per tant
formo part del cos de funcionariat del departament d’ensenyament de la Generalitat
de Catalunya. En aquests moments, des de fa 10 anys, que és quan vaig començar
a treballar a l’Escola d’Escriptura, estic en excedència. Si mai hi hagués un canvi
(esperem que no!) en la feina que estem fent a l’Escola jo podria tornar a la
docència. Mai m’ha calgut buscar altres fonts d’ingressos.
Com vas decidir que volies treballar a l’Escola d’Escriptura, o com hi vas
arribar a treballar?
Doncs no m’ho havia plantejat. Va ser de fet una trucada d’en Pau Pérez, que quan
es va proposar un canvi de l’equip directiu a l’Escola em va dir si volia incorporarme
amb ell compartintne la direcció. Em vam estar parlant, vaig acceptar, i el claustre
ens va donar la confiança per tirar endavant. Sens dubte és una decisió de la qual
no em penedeixo gens ni mica, pel treball amb ell, amb qui tinc molta amistat i
m’entenc molt bé treballant. Sí que és cert que he militat en molts moviments socials,
sobretot antimilitaristes, i he col∙laborat en mitjans de comunicació, i gràcies a això
tinc i he tingut sempre molts contactes amb gent del sector cultural, i tot això és de
gran utilitat per la feina que faig a l’Escola.
32
El tipus de client o d’alumnat que teniu a l’Escola, ha canviat amb el temps? Hi
ha alguna característica que hi predomini?
Jo crec que s’ha diversificat molt, l’alumnat de l’Escola és molt heterogeni.
Evidentment és gent interessada en l’escriptura, però també en la lectura. Hi ha
alumnes al curs de joves escriptors de 15 a 17 anys, i després a la resta de l’Escola
hi ha alumnes de 18 a 80 anys. Gent amb dedicacions, professions, provinences i
formació molt diverses. Hi ha qui té molt clar que vol tenir unes eines i uns recursos
per escriure i que vol publicar, però també altra gent que vol formarse per endreçar
les idees o explicar alguna vivència, o volen millorar la seva escriptura de cara a la
feina. Per això l’Escola té diversos itineraris dins del curs de narrativa (el que compta
amb més alumnes): novel∙la, conte i noficció; en aquest últim itinerari hi entren
biografies, memòries, assaig...
Alguna cosa que vulguis afegir?
Sí. A l’Escola hem notat, entre els efectes de la crisi, un problema que afecta
concretament els professors que són escriptors. Abans teníem escriptors al claustre
per a qui impartir classes era una tasca complementària, un “afegit” per a la seva
activitat i els seus ingressos, però ja cobraven pels drets d’autoria de llibres, articles
publicats, aparicions als mitjans, traduccions… En aquests darrers anys hem vist
com molts d’aquests escriptors han vist reduïdes aquestes activitats i els diners que
en cobren, perceben menys pels drets d’autoria… Hem vist com una part
importantíssima dels escriptors que formen part del professorat de l’Escola
d’Escriptura han vist minvats els seus ingressos en aquestes activitats que abans
eren les “principals” i que anaven lligades a la seva carrera literària.
Ara se m’acut també el sector editorial, que potser no ha estat tan tocat com
altres (cinema, música…) però també ha patit aquesta esbandida cultural. Els grans
grups editorials han absorbit la resta d’editorials. Per subsistir, han sorgit petites
editorials molt especialitzades i artesanats que permeten sobreviure l’editor o editora
i publicar noves veus. Les llibreries s’han hagut d’especialitzar i crear activitats per
tenir un valor afegit i atraure clients, que els grans grups poden haver foragitat.
33
En el cas de la música o el cinema hi ha hagut molta més afectació per culpa
del pirateig. El teatre i la dansa també ho tenen molt complicat. Han hagut de
recórrer a noves iniciatives com el microfinançament o micromecenatge.
34
Bibliografia
Dels currículums i dades d’obtenció no pròpia:
GENCAT.CAT “Pressupostos 2014” <http://aplicacions.economia.gencat.cat/wpres/AppPHP/02_entitats.php?any=2014>
GENCAT.CAT “Pressupostos 2015” <http://aplicacions.economia.gencat.cat/wpres/AppPHP/02_entitats.php?any=2015>
PELEONA, Cia. La “Posa’ns cara” <http://www.lapeleona.com/posanscara/>
UB “«No Llegiu», llibreria de Xavier Vidal, exalumne del postgrau de Llibreria” a:
Notícies de la facultat <http://bd.ub.edu/noticies/nollegiullibreriadexaviervidalexalumnedelpostgraudellibreria>
VIQUIPÈDIA “Teatre Nacional de Catalunya” <https://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_Nacional_de_Catalunya>
De les fotografies d’obtenció no pròpia:
ARA.CAT “La llibreria No Llegiu no exposarà llibres de RBA” [08/06/14] <http://www.ara.cat/cultura/El_JuevesNo_LlegiuRBAcensurallibreries_0_1153084894.html>
RODOREDA, Andrea “El públic adolescent és un mercat potencial que no es pot
ignorar” a: LaQuartaParet.cat [02/02/15] <http://laquartaparet.cat/elpublicadolescentesunmercatpotencialquenoespotignorar/>
TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA <www.tnc.cat>
35
Crisi cultural Afectació en el món de les arts escèniques i del llibre
Annex 2
Model d’enquesta
Nil Martín López
Tutora: Lídia González Bello
2n A Batxillerat
Institut Front Marítim
2015/2016
1
2
3
4
