8481945463 AD Con Medi 4

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

1/48

4

45 fitxes de control, refor i ampliaci

Coneixement del media ladiversitatAtenci

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

2/48

Voramar/Santillana, amb el Departament dInvestigaci i Projectes i els diversos equipseditorials, garanteix la innovaci i lactualitat dels plantejaments, els enfocaments,els continguts, els mtodes i les solucions dels materials adreats a cada nivell i readensenyament.Voramar/Santillana presenta per a letapa de Prim ria un projecte educatiu completper cu rsos i cicles, especfic per rees i global en el seu enfocament general.

Un projecte obert a totes les realitats culturals i socials de lentorn,que a ms facilita la tasca docent del professorat.

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

3/48

CONEIXEMENT DEL MEDI s 3

ControlFITXA 1

Nom Data

1 . Escriu els animalso les planteson corresponga.

es desplacen dun lloc a un altre.

tenen arrel, tija i fulles.

fabriquen els seus propis aliments.

salimenten duns altres ssers vius.

tenen esquelet.

tenen flors i fruits.

no poden desplaar-se.

2 . Qu necessiten totes les plantes per a viure? Encercla-ho.

aigua aliments fred calor sl llum

3 . Qu s un fssil? Marca lnica oraci verdadera.

s Un fssil s una pedra que sembla un peix.

s Un fssil s una resta dun sser viu, que sha convertit en pedra.

s Un fssil s un sser viu m olt antic.

4 . Explica qu s i posan un exemple.

Un animal aqutic

Una planta aqutica

5 . Qu menja cada grup danimals?

Carnvors Herbvors Omnvors www

Els ssers vius cobreixen les seues necessitats

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

4/48

4 s CONEIXEMENT DEL MEDI

ReforFITXA 2

2

001

byVoramar/GrupoSantillanadeEdicione

s,

S.

A.

Nom Data

1 . Escriu un exemple en cada cas.

Un animal terrestre que vola

Un animal terrestre que nada

Una planta que necessita molt poca aigua

Una planta que necessita ombra i hum itat

Una planta que necessita molta aigua per a viure

2 . Llig, observa i contesta.

Isabel se nha anat de vacances i quan ha tornatel seu cactus de bta tenia aquest aspecte.

Explica qu ha ocorregut.

Isabel ha decidit regar la planta immediatament.Quin aspecte tindr el cactus unes hores desprs?

Explica-ho amb un d ibuix i raona la teua resposta.

3 . Imagina que en un museu veus aquest esquelet. M arca all que pots saberde lanimal al qual va pertnyer.

s Era un animal vertebrat.

s Tenia cap, t ronc, extremitats i cua.

s Salimentava amb plantes.

s El seu cap era gran.

s La cua era llarga.

s Les potes eren curtes.

s La seua pell era de color verd.

w

w

w

w

w

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

5/48


AmpliaciFITXA 3

Nom Data

1 . Observa i llig.

Peixos daigua dola i peixos daigua salada

Els peixos sn anim als aqu tics, tots ells

viuen en laigua. N o ob stant aix, hi h a peixos

qu e nom s pod en viure en aigua d ola (en rius

i llacs) i un s altres que n om s pod en viure

en aigua salada (en el m ar).

Hi ha m olt poqu es excepcions a aqu esta regla

general, per exemp le, el salm passa un a partde la seua vida en els rius i un a altra en el mar.

Les cries de salm naixen en els cursos alts

dels rius, all salimenten i creixen. Quan es fan

adu lts segueixen el curs d el riu i arriben al mar,

on passen la m ajor part d e la seua vida. Q uan

arriba lpo ca de la reprod ucci, remu nten el riu,

pon en els ous i m oren.

2 . Contesta.Qu vol dir que un peix s daigua salada?

I que s daigua dola?

3 . Completa els noms daquests peixos. Deprs encercla amb un color els que sndaigua dola (x) i amb un altre color els que sn daigua salada (q).

x Carpa q Taur

x

Truitaq

Sardinaq

x A

x Rq T

Tots els peixos necessiten aigua per viure. Alguns peixos necessiten aigua amb sal,noms poden viure en el mar. Altres peixos necessiten aigua sense sal, nomspoden viure en rius o llacs.

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

6/48


ControlFITXA 4

Lalimentaci i la digesti

2

001


s,

S.

A.

Nom Data

1 . Escriu en el dibuix els noms dels rgans de laparell digestiu.

2 . Com s una dieta sana? Marca.

s Cont tota classe daliments. s Inclou llet algun dia.

s No cont peix. s Inclou llet cada dia.

s Inc lou caramels i pastisseria cada dia. s Inclou aigua.

s Inclou verdura i fruita cada dia. s Inclou begudes amb gas cada dia.

3 . Com processem els aliments? Uneix.

4 . Escriu tres exemples daliments de cada grup.

Tenen molt de calci:

Tenen moltes vitamines:

Ens donen m olta energia:

A la boca

A lestmac

A lintest prim

els aliments es barregen amb el suc gstricper dividir-se en substncies m s senzilles.

els aliments es trituren i es mesclen amb la saliva.

les substncies aprofitables passen a la sang.

els aliments acaben de digerir-se.

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

7/48


ReforFITXA 5

Nom Data

1 . Escriu els noms dels rgans de laparell digestiu. Segueix aquest ordre des dela boca fins a lanus. Escriu una oraci sobre cada un dells.

boca La boca

2 . Anna ha menjat hui macarrons, m andonguilles, poma, pa i aigua.Qu li aconsellaries que menjara per a sopar? Raona la teua resposta.

3 . Encercla de roig els aliments que procedeixen dels animals. Encercla de verdels que procedeixen de les plantes.

ous pa nous ram

pomes mollets llet formatge

xorio llentilles costelles oli

4 . Raona per qu has dincloure en la teua dieta els segents aliments.

Llet:

Aigua:

Llegums:

Fruites:

Pa:

ww

w

w

w

w

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

8/48


AmpliaciFITXA 6

2

001


s,

S.

A.

Nom Data

1 . Llig atentament i pinta.

Les vitam ines sn su bstncies qu e necessitem per estar sans.

Les obten im d els alim ents, sobretot d e les fru ites

i de les verdu res. Qu asi tots els alim ents con tenen

algun tipu s de vitam ines, per solen destru ir-se

qu an les cuinem , no obstant aix, quan m engem fruites

i verdu res crues, aprofitem tota la seua riquesa d e vitam ines.

Les vitamines sanomenen amb lletres majscules: A, B, C, D, E, K...

La falta de vitamines p rodu eix malalties mo lt greus,per les vitamines no sn m edecines, no cu ren m alalties

i nom s hem de p rendre-les quan el metge ens les recepte.

2 . Escriu cada text on corresponga. Pinta els dibuixos.

3 . Contesta.

Creus que has dinc loure ms fruites i verdures en la teua dieta?

Per qu?

Les taronges, les mandarinesi els pomelos contenen molta vitaminaC. Aquesta vitamina ajudaa prevenir els refredats i les grips.

La vitamina D s imprescindibleper al creixements dels ossos.Els peixos blaus sn ricsen vitamina D.

taronja

mandarina

pomelo llima

sardina

palomidasorell

cavalla

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

9/48


ControlFITXA 7

Nom Data

1 . Identifica cada dibuix i escriu: Aparell respiratorio Aparell excretoron corresponga.Desprs escriu els noms dels rgans.

2 . Contesta.

Quins moviments fem les persones per a respirar?

Explica en qu consisteix cada un dells:

3 . Explica quina s la missi del cor.

4 . Escriu un consell en cada cas per cuidar la teua salut.

Per cuidar la salut de laparell respiratori:

Per cuidar la salut de la teua pell:

5 . Contesta.

Quina missi t laparell excretor?

Quina relaci hi ha entre la pell i lexcreci?

Respiraci. Circulaci. Excreci

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

10/48


ReforFITXA 8

2

001


s,

S.

A.

Nom Data

1 . Relaciona cada aparell amb els rgans que el formen. U tili tza un color diferentper a cada aparell.

bufeta de lorina

venes

bronquis

cor

bronquols

fosses nasals

2 . Escriu una oraci amb cada parella de paraules.

3 . Assenyala amb lnies la situaci daquests rgans en el cos hum.

Trquea Fosses nasals

Pulmons Cor

Bufeta de lorina Renyons

4 . Quin cam segueix laire des de lexterior del nostre cos fins als pulmons?

trquea-pulmons

artries-sang

pell-suor

renyons -orina

cor-sang

Aparell respiratori

Aparell circulatori

Aparell excretor

artries

pulmons

renyons

nas

trquea

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

11/48


AmpliaciFITXA 9

Nom Data

1 . Llig atentament.

Laire qu e respires tamb p ot p rod uir son s.

Q uan parles i qu an cantes laire passa per la laringe. La laringe

es troba a la gola, a la part su perior d e la trquea.

A la laringe hi h a dos m sculs que reben el nom de cordes

vocals. Qu an laire passa p er les cord es vocals,

aquestes vibren i es produeix un so.

Les cordes vocals po den vibrar d e diferents m aneres

per p rodu ir sons distints. Per exemp le, qu an vibrenm olt rpid el so s agut.

La llengu a, les dents i els llavis ens ajud en a tran sform ar

els sons en lletres i parau les.

Si et toques amb els dits la gola pod rs notar un tub du r:

s la trqu ea. Si parles men tre m anten s els dits a la part

superior d e la trquea n otars una vibraci.

2 . Colloca els teus dits a la gola com la xiqueta del dibuix, parla i explica

qu notes.

3 . Digues aquestes lletres en veu alta. Fixat en la forma que colloques els llavisi la llengua i explica-ho.

A O

D S

Quan laire que ve dels pulmons passa per les cordes vocals, aquestes vibreni produeixen sons. Grcies als movimients de la boca, els sons es transformenen paraules.

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

12/48


ControlFITXA 1 0

Dones i homes

2

001


s,

S.

A.

Nom Data

1 . Observa els dibuixos i segueix les instruccions.

Ordena els dibuixos amb nmeros.

Escriu davall de cada dibuix el nom de letapa de la vida que representa.

2 . Subratlla les caracterstiques dels xiquets i de les xiquetes.

Tenim dentadura de llet. Creixem molt de pressa.

Aprenem moltes coses noves. Podem tenir fills.

3 . Escriu D si s una caracterstica fsica de les dones i H si ns una dels homes.

s Tenen mamelles. s Tenen testicles i penis.

s Els seus malucs sn amples. s Tenen nou en el coll.

s Els seus malucs sn estrets. s Tenen la veu ms aguda.

s Tenen ovaris i ter. s Tenen molt de pl al cos.

4 . Contesta.

Qu s lembars?

Quant de temps dura?

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

13/48


ReforFITXA 1 1

Nom Data

1 . Escriu els noms de les etapes del creixement de les persones en lordre en qu sesucceeixen

2 . Com cuides la teua salut? M arca amb creus.

3 . Explica per qu ests cuidant la teua salut en cada cas.

Quan prens un bon desdejuni:

Quan et raspalles les dents:

4 . Completa la fitxa.

4.3.2.1.

Sempre A voltes M ai

Em raspalle les dents desprs de cada m enjada.Em rente les mans abans de menjar.

Dorm almenys huit hores cada dia.

Faig exercici almenys una vegada per setmana.

Menge de tot.

LA M EUA AFICI FAVORITA

Quina s?

En qu consisteix?

Quan la practique?

Per qu m agrada?

s una activitat individual o collectiva?

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

14/48


AmpliaciFITXA 1 2

2

001


s,

S.

A.

Nom Data

1 . Llig atentament i pinta.

Les consecucions dels bebs

Duran t el seu p rimer any d e vida els bebs

creixen m olt de pressa i canvien m olt.

Qu an naixen passen molt de temp s adorm its,

salim enten no m s am b llet i ploren q uan

necessiten algun a cosa. A contin uaci po ts

llegir algun es de les consecucion s dels bebs

du rant el seu p rimer any de vida i la dataaproxim ada en qu ocorren:

Al cap d e dos m esos somriuen qu an elsparlem.

Al cap d e qu atre m esos fan rialles.

Al cap de sis mesos saguanten assegutsun poc d e temp s, i als set ja pod en

asseures sen se aju d a.

Al cap d e nou m esos com encen a gatejar,reconeixen el seu n om qu an els cridemi diuen parau les senzilles com m are i pare.

Al cap de dotze mesos molts caminen sols.

2 . Completa aquesta lnia del temps amb algunes dades sobre el desenvolupamentdels bebs. Tin en compte que els nmeros indiquen mesos.

Els bebs naixen molt indefensos, saben fer molt poques coses. Durant el seuprimer any de vida aprenen a dir paraules, a riure, a agafar objectes, a caminar.Tamb augmenten molt de pes i destatura.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

15/48


ControlFITXA 1 3

Nom Data

1 . Marca amb creus les oracions verdaderes.

Tots els animals... Totes les plantes...

s naixen i creixen. s naixen i creixen.

s naixen dous. s necessiten respirar.

s necessiten respirar. s respiren per les fulles.

s respiren pels pulmons. s naixen de llavors.

ssalimenten daltres ssers vius.

sfabriquen els seus aliments.

s digereixen els aliments. s necessiten aigua i llum.

2. Completa.

Les plantes no necessiten prendre aliments perqu

3 . Contesta. Qu s la saba bruta?

Qu s la saba elaborada?

On fabriquen les plantes els seus aliments?

4 . Encercla les paraules que tenen relaci amb la reproducci de les plantes.

arrel tubrcul fruit llavorsbulb fulles saba trquea

5 . Escriu un exemple en cada cas.

Un animal que respira per pulmons:

Un animal que respira per brnquies:

Una planta que t tubercles:

Una planta que t bulb:

Els animals i les plantes naixen i creixen

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

16/48


ReforFITXA 1 4

2

001


s,

S.

A.

Nom Data

1 . Uneix cada paraula amb el seu significat.

ovpar

pupa

vivpar

tubercle

brnquies

saba

2 . Encercla les paraules que tenen relaci amb lalimentaci de les plantes.

llum aigua sl tubrcul

arrel flor fulles llavor

3 . Retola aquest esquema per explicar com salimenten les plantes. Forma oracionsamb les segents paraules.

arrel tija fulles saba bruta saba elaborada

sl aigua aliments sals minerals llum solar

Animal que naix dun ou.

Tija subterrnia.

Animal que naix del ventre de sa mare.

Etapa del c icle vital dalguns anim als invertebrats.

rgans respiratoris dels peixos.

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

17/48


AmpliaciFITXA 1 5

Nom Data

1 . Pinta i copia cada text al costat del dibuix que li corresponga.

Les granotes naixen dous. Dels ous ixen els cullerots, que tenen un aspecte moltdiferent al de les granotes adultes.

Les granotes femella ponen ousen laigua.

Els cullerots perden la cua;ja sn granotetes joves.

Dels ous ixen els cullerots.

Als cullerots els ixen les potes.

Les granotes adultes tenen quatre potesi no tenen cua.

EL CICLE VITALDUNA GRANOTA

1

2

3

4

5

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

18/48


ControlFITXA 1 6

Els astres de lunivers

2

001


s,

S.

A.

Nom Data

1 . Encercla de blau els astres lluminosos de lunivers i de roig els astres no lluminosos.

Sol Cometa Mart

Lluna Estrella Saturn

La Terra Jp iter

2. Completa.

Sn aquells que

per exemple:

Sn aquells que

per exemple:

3 . Escriu el nom del moviment de la Terra de qu es tracta en cada cas.

No lluminosos

Lluminosos

Astres de lunivers

La Terra gira sobre ella mateixa.

La Terra tarda 24 hores a feruna volta completa.

Aquest moviment dna lloca la successi del dia i de la nit.

La Terra es desplaa al voltant del Sol.

La Terra tarda 365 dies a comp letaruna volta.

Aquest moviment dna lloca la successi de les estacions.

4 . Quins tipus dastres formen el sistema solar?

5 . Qu tenen en com tots els planetes del sistema solar? Marca-ho.

s Tots estan a la mateixa distncia del Sol.

s Tots tenen la mateixa grandria.

s Tots giren al voltant del Sol.s Tots tenen el mateix color.

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

19/48


ReforFITXA 1 7

Nom Data

1 . U neix.

Els planetes del sistema solar...

Els satllits...

Els cometes...

sn astres que giren al voltantdun planeta. Per exemple, la Lluna.

sn astres que giren al voltant del Sol.Per exemple, el cometa Halley.

son astres que giren al voltant del Sol.Per exemple, la Terra.

2 . Contesta.

Quin astre pots veure al cel durant el dia?

Quins astres pots veure al cel durant la nit?

3. Escriu.

El nom de lestrella que forma part del sistema solar:

El nom de cinc planetes que formen part del sistema solar:

El nom dun satllit del sistema solar:

4 . Explica per qu a alguns llocs de la Terra s de dia mentre que en altres llocs sde nit.

5 . Escriu els noms dels moviments que realitza la Terra; tamb la seua principalconseqncia.

M oviments terrestres Conseqncies

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

20/48


AmpliaciFITXA 1 8

2

001


s,

S.

A.

Nom Data

1 . Llig, observa i pinta.

Planetes que semblen estrelles

Q uan m ires el cel en u na n it estrellada

po ts veure m oltes estrelles.

Per sabies que algunes daquestes estrelles

qu e veus en el cel no sn realmen t estrelles?

Algun es delles sn p lanetes.

Per exem ple, Mercuri, Venu s, Mart, Jp iter

i Satur n es p od en veu re a simp le vistaen el cel no ctur n sen se utilitzar un telescopi.

Sn els planetes m s prxim s a la Terra,

per com qu e estan tan lluny semblen

pu ntets llum inosos, com les estrelles.

A difern cia de les estrelles, els plan etes

no parp allegen, semblen m s brillants

i ms grans. No tots els plan etes sn

del m ateix color, per exem ple Mart t

un caracterstic color rogenc.

2 . Completa el dibuix amb els planetes que es citen en el text.

3 . Quina s la principal diferncia entre una estrella i un planeta?

4 . Quines altres diferncies entre estrelles i planetes sesmenten en el text?

En el cel nocturn podem observar diferents astres. La majoria sn estrelles, pertamb s possible veure alguns planetes prxims a la Terra.

La Terra

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

21/48


ControlFITXA 1 9

Nom Data

1 . Marca les oracions verdaderes en cada cas.

El sl i els seus components

Els minerals

Estan formats per un solcomponent.

s

Es diferencien els uns dels altresper les seues propietats.Per exemple, la forma, el color,la brillantor i la duresa.

s

Tenen moltes utilitats.Per exemple, en la construccii en lobtenci de metallsa partir d alguns dells.

s

Les roques

Estan formades per un o diversosminerals.

s

No sutilitzen per a res. sTenen moltes utilitats.Per exemple, en la construccii com a combustible.

s

2 . Uneix amb fletxes cada tipus de sl amb els exemples de les plantesque hi poden crixer.

sl frtil oliveres

sl pobre encisams

sl molt pobre tomaques

3 . Marca el dibuix que representa correctament les capes del sl.

4 . Contesta.

Com es formen les aiges subterrnies?

Per a qu utilitzem les aiges subterrnies?

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

22/48


ReforFITXA 2 0

2

001


s,

S.

A.

Nom Data

1 . Completa el segent quadre sobre el granit.

El granit

Qu s, una roca o un mineral?

Quins tres minerals el componen?

Don sobt?

Quines propietats t?

Per a qu susa?

2 . Escriu els noms de tres minerals i alguna de les seues propietats.

3 . Marca amb creus els components principals de cada capa del sl.

4 . Pensa i raona per qu als deserts sn ms importants els depsits daigessubterrnies que a les zones on no hi ha escassetat daigua.

ww

w

Arena Terra Roques Humus

Capa superior

Capa intermdia

Capa inferior

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

23/48


AmpliaciFITXA 2 1

Nom Data

1 . Molts monuments famosos estan fets amb roques. Fixat en aquests exemples:

El Taj Mahal es troba a lndia i s de marbre blanc. T tres grans cpules.

Les famoses pirmides dEgipte sn de pedra calcria.

En el granit del Mont Rushmore, als Estats Units, shan esculpitels caps dalguns presidents nord-americans.

La torre inclinada de Pisa (Itlia), construda amb marbre, s famosa perqua causa de la seua inclinaci sobre el sl sembla que est a punt de caure.

2 . Escriu quin monument representa cada dibuix i de quina roca est fet.

El granit i el marbre sn dues roques que es fan servir molt en la construcci.El granit s molt valorat per la seua resistncia i la seua duresa. El marbre blances valora per la seua puresa i la seua escassetat.

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

24/48


ControlFITXA 2 2

Els ecosistemes

2

001


s,

S.

A.

Nom Data

1 . Escriu (V) verdader o (F) fals en cada una de les oracions.

s Un sser viu pot habitar en qualsevol lloc.

s Tots els ecosistemes tenen la mateixa grandria.

s En un ecosistema hi ha moltes cadenes alimentries diferents.

s El sl, laire i laigua sn components de molts ecosistemes.

2 . Escriu tres exemples en cada cas.

Components vius dun bosc:

Components no vius dun bosc:

3 . Encercla els ssers vius que poden viure en un bosc.

papallona tomaquera llop esquirol alzina

bolet taur llambrgol castany lle

4 . Escriu els noms de cinc ssers vius marins.

5 . Explica qu s una cadena alimentria i posan un exemple.

6 . Explica aquesta oraci: A cada lloc viuen les plantes i els animals que tenenles mateixes necessitats.

7 . Quins ssers vius podem veure en una zona costanera?

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

25/48


ReforFITXA 2 3

Nom Data

1 . Forma parelles amb els ssers vius dels requadres. Segueix aquestes instruccions:

Cada parella ha destar formada per dos animals que poden habitar al mateix lloc.

Tria una paraula de cada requadre.

Raona les teues respostes.

2 . Forma una cadena alimentria amb aquests ssers vius. Indica amb fletxescom salimenten els uns amb els altres.

3 . Tria un ecosistema que conegues b i contesta.

Quin s el seu nom?

Quins ssers vius lhabiten?

Hi ha animals carnvors? Escriu-ne un exemple:

Hi ha animals herbvors? Escriu-ne un exemple:

Hi ha plantes? Escriu-ne un exemple:

faig talp balena clossallambrgol s carranc algues

arbust

llagosta

granota

serp

guila

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

26/48


AmpliaciFITXA 2 4

2

001


s,

S.

A.

Nom Data

1 . Llig i observa.

Les plantes i les algues

El gru p dels vegetals est form at p er les plantes i per les

algu es. Tant les plantes com les algues es caracteritzen perq u

elaboren els seus aliments, i encara que laspecte dalgunes

algu es ens recorda el dun a plant a, les algues no sn p lantes.

Les plantes ten en arrel, tija i fulles, i pod en viure en la terra

i en laigua.

Les algues no tenen ni arrel ni tija ni fulles, i no m s pod enviure en laigua.

Hi ha m oltes algues diferents, algun es sn d imin utes

i nom s pod em veure-les a travs dun m icroscopi. Altres

semb len fulles grans.

Al mar les caden es alimen tries solen com enar am b les

algu es, ja qu e en aqu est ecosistema les plan tes sn m olt escasses.

Per tant el pap er de les algues a la m ar s m olt im po rtant .

2 . Marca les quatre frases verdaderes.

s Les algues i les plantes elaborenels seus aliments.

s Les algues no necessiten aigua per a viure.

s Les algues no sn plantes.

3 . Busca en el text una paraula que signifique el mateix que cada una daquestes.

fabricar missiforma molt menudes

4 . Explica per qu les algues sn importants.

wwww

Les algues sn ssers vius aqutics. Sassemblen a les plantes en el fet que elaborenels seus propis aliments i es diferencien en el fet que no tenen arrel, tija i fulles.

s Les algues sn plantes.

s Les algues i les plantes sn vegetals.

s Les algues noms poden viureen laigua.

alga bruna

alga verda

alga roja

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

27/48


ControlFITXA 2 5

Nom Data

1 . Marca la casella corresponent en cada cas.

Verdader Fals

La llum es desplaa en lnia recta. s sLa llum es desplaa molt lentament. s sLombra dun objecte es forma en el costat en qu rep la llum. s sPer veure necesitem llum. s s

2 . Posa exemples de cossos opacs, transparents i translcids.Cossos opacs: , , .

Cossos transparents: , , .

Cossos translcids: , , .

3 . Classifica aquests cossos en llum inosos naturals, lluminosos artif icialsi no lluminosos.

4 . Completa i escriu si els segents cossos sn conductors o allants de la calor.

Un material conductor de la calor s aquell que

Un material allant de la calor s aquell que

La llum i la calor

Lluminosos naturals Lluminosos artificials No lluminosos

paella metllica taula de fusta recipient de plstic got de vidrew w w w

ciri Lluna espillSol mistos estrelles

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

28/48


ReforFITXA 2 6

2

001


s,

S.

A.

Nom Data

1 . On est situat el sol en cada cas? Dibuixal on corresponga.

2 . Explica amb exemples per a qu serveix la llum.

3 . Observa els segents dibuixos i explica cap on passa la calor en cada cas.

4 . Quin tipus de vidre, transparent o translcid, posaries en la finestra de la teuahabitaci? Raona la teua resposta.

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

29/48


AmpliaciFITXA 2 7

Nom Data

1 . Explica quin efecte produeix la calor en cada cas.

La calor canvia les propietats i laspecte dalguns materials i tamb dels aliments.Per exemple, alguns materials sendureixen i altres es cremen. Els alimentsamb la calor canvien daspecte, dolor i de sabor.

1 2 3

1 2 3

1 2 3

1 2 3

Argilacrua Largila es cou en

un forn

Pollastrecru

Pollastrerostit

El pollastre es rosteixen un forn

La massaes cou en un forn

Paper

Barres de pa cuites

Massa cruade pa

Misto

Cendra

Gerrodargilacuita

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

30/48


ControlFITXA 2 8

Els materials. Les mquines

2

001


s,

S.

A.

Nom Data

1 . Subratlla de blau els materials artificials i de roig els naturals.

fusta cot marbre

paper cuir plstic

vidre ferro cart

2 . Tria i copia a sota de cada objecte les propietats que posseeixen els materialsamb els quals estan fabricats.

duresa resistncia fragilitat flexibilitat elasticitat transparncia

3 . Contesta.

Per a qu serveixen les mquines?

Quants tipus de mquines hi ha?

En qu es diferencien les mquines simples de les compostes?

4 . Encercla noms els noms de les mquines compostes.

corriola telfon pla inclinat

ordinador autombil palanca

Vidre

Goma

Paper

Cermica Formig

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

31/48


ReforFITXA 2 9

Nom Data

1 . Escriu els noms dels materials amb qu estan fabricats els segents objectes.Escriu tamb si els materials sn naturals o artificials.

2 . Completa les oracions amb el nom de les propietats dels segentsmaterials.

El paper s perqu es doblega sense trencar-se.

El fang cuit s perqu es trenca amb facilitat.

El ferro s perqu pot suportar molt de pes sense trencar-se.

El vidre s perqu deixa passar la llum a travs dell.

3. Dibuixa.

Una mquina simple Una mquina composta

4 . Explica per a qu serveix cada una de les mquines que has dibuixat en lexercicianterior.

(cuir)

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

32/48


AmpliaciFITXA 3 0

2

001


s,

S.

A.

Nom Data

1 . Observa i llig el text atentament.

Els plstics

El plstic s un material artificial. El primer plstic

el va inventar Alexand er Parkes en 18 62 i va rebre el no m

d e parkesita .

Des d alesho res shan inventat m olts tipu s

de p lstic, am b d iferents p ropietats i usos.

Per exemp le, la baq uelita s un plstic negre,

m olt resistent a la calor. Su tilitza p er a fabricar m n ecsduten silis d e cu ina.

La m elam ina sutilitza, per exemp le, per a folrar m obles

d e cu ina. Resisteix b laigua, la calor i els det ergent s.

El PVC s molt resistent, susa, per exemple,

per a fabricar canon ades.

2 . De qu tracta aquest text? Marca.

El plstic s un material artificial que es va inventar el segle passat. Hi ha moltstipus de plstic, i els usos als quals es destinen sn molt diversos.

s De la composici del plstic.s De les propietats i els usos

de diferents tipus de plstics.

s Del procs de fabricaci del p lstic.s De la vida de la persona que va

inventar el plstic.

3 . Subratlla en el text les paraules que es refereixen a tipus de plstics i completa.

Plstics Propietats Usos

parkesita Objectes domstics i ds personal

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

33/48


ControlFITXA 3 1

Nom Data

1 . Uneix aquestes paraules amb la seua definici.

Est formada per diferents municipis prxims entre ells.

s el territori format per una localitat i el terreny quelenvolta.

s una divisi del territori major que la comarca perqut ms municipis que aquesta.

Est formada per una o ms provncies limtrofes.

s un poble o una ciutat.

2 . Observa la taula i completa el m apa amb el nmero associat a cada Comunitat.

Escriu el nom de la capital de la Comunitat Valenciana: Des de quina data existeix la Comunitat Valenciana?

La Comunitat Valenciana s uniprovincial o plur iprovincial?

Escriu el nom de les provncies de la Comunitat Valenciana:

3 . Encercla amb roig els serveis municipals que hi ha davall del paviment .

clavegueram bsties canonades daigua semfors papereres

El territori on vivim

CeutaMelilla

1. Andalusia

2 . Arag

3. C. Foral de Navarra

4. Canries

5. Cantbria

6 . Castell a-la Manxa

7. Castella i Lle

8. Catalunya9. Comunitat de Madrid

10. Comunitat Valenciana

11. Extremadura

12 . Galcia

13 . Il les Balears

14. La Rioja

15 . Pas Basc

16 . Principat dAstries

17 . Regi de Mrcia

Localitat

Comunitat Autnoma

Municipi

Provncia

Comarca

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

34/48


ReforFITXA 3 2

2

001


s,

S.

A.

Nom Data

1 . Uneix cada dibuix amb un o ms cartells.

2 . Escriu qu sn i posa un exemple de la Comunitat Valenciana.

Una capital provincial s

Exemple:

Un m unicipi s

Exemple:

Una localitat s

Exemple:

3 . Completa segons les instruccions i respon.

Quina ComunitatAutnoma t m sprovncies?

Quantes provncies t la

Comunitat Valenciana?

Edifici pblic Edifici privat Edifici unifamiliar Bloc de pisos

Lmit provincial

Lmit autonmic

Lmit estatal

Santiagode Compostella

Oviedo Santander

Valladolid

PamplonaVitria

Logronyo

SaragossaBarcelona

PalmaValnciaToledo

Sevilla

Ceuta

Mrcia

Melilla

Mrida

Madrid

OCE

A T L N T I C

M a r M e d i t e r ra n i

Santa Cruzde Tenerife

Les Palmesde GranCanria

Instruccions:1. Pinta amb verd les provncieson es troben les capitalsautonmiques.

2. Pinta amb groc totes lesprovncies de la ComunitatValenciana.3. Pinta amb taronja la restade provncies costaneres.

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

35/48


AmpliaciFITXA 3 3

Nom Data

1 . Observa els mapes i llig amb atenci.

En els m apes representem parts d e la superfcie terrestre, per m ai no h o fem

a la seua grand ria real sin a u n form at redu t.

Hem dobservar lescala grfica per saber quina relaci existeix entre els elements

qu e hi ha sobre la sup erfcie terrestre i els mateixos elem ents qu an els hem inclsen el m apa.

Lescala grfica s una barra dividida en segments iguals; cada segment ocupa

un centmetre en la superfcie del mapa i cada centmetre del mapa equival

a un nombre de quilmetres o metres en la superfcie terrestre.

En aquest m apa del m n, p er exem ple, un centm etre sobre el pap er es correspon

amb 3.200 qu ilm etres en la realitat. I en el m apa d e Espan ya, un centmetre

sobre el pap er sn 31 0 q uilm etres en la realitat.

2 . Repassa el que has aprs i respon.

En quin dels dos mapes apareix Espanya dibuixada ms gran?

Quina distncia hi ha des del punt X al punt Z del mapa?

I quants quilmetres suposen en la realitat?

3 . Escriu amb les teues prpies paraules qu s lescala grfica.

A

ESPANYA

310 620

1 cm en el mapa correspon a uns310 quilmetres en la realitat

0 9303 .200 6.400

1 cm en el mapa correspon a uns3.200 quilmetres en la realitat

0 9 .600

B

X

Z

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

36/48


ControlFITXA 3 4

Territori mundial

2

001


s,

S.

A.

Nom Data

1 . Recorda i respon.

Qu s un oce?

Quants continents hi ha?

Davall de les aiges oceniques hi ha terra?

Tots els pasos dEuropa formen la Uni Europea?

2 . Completa el mapa amb el nom dels oceans i dels continents, i pintal.

Quin oce polar banya les costes de lAntrtida?

Quin continent est situat al sud-est dsia?

3 . Entre aquests noms hi ha quatre pasos que no pertanyen a Europa: Ratllals.

Finlndia Letnia Andorra Argentina Itlia Xina

Noruega Ucrana Malta Eslovnia Marroc Blgica

Irlanda Polnia Moldvia ustria Islndia Austrlia

q Ara encercla amb roig els pasos que pertanyen a la Uni Europea.

Lmitde continentsOceania

sia

frica

Amrica

Europa

Antrtidavioleta

marr

roig

groc

taronja

verd

Oceansblau

S

N

O E

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

37/48


ReforFITXA 3 5

Nom Data

1 . Completa les oracions amb aquests nmeros.

A la Terra hi ha continents, un dells deshabitat.

Els oceans de la Terra en sn , per de mars nh i ha molts ms.

Europa s un continent format per pasos.

Espanya es va incorporar a la Uni Europea en .

2 . Busca el nom dels oceans i continents. Desprs escriu-los.

3 . Llig i marca la resposta correcta.

4 . Llig i pinta el grfic.

Els continents ocupen noms un terde la superfcie terrestre.

Els oceans ocupen una extensi tresvegades major que els continents.

5 42 1986 6

Continents

Oceans i m arsblau

marr

LGHJKA

VXVZG

RATLN

TICPL

EYIPOT

GJVMA

UASGD

YRHNC

RPOLIR

HKFBI

OAGALT

JSIA

PMHCII

OUTDL

ALIHD

KHOFA

UROAYA

RECGN

OIYLIP

KEJT

UCTFR

FCAH

BACRTE

RQNER

MHBTNG

IBIDT

NDICH

CXAVI

PJHCKT

AGJNC

KHFMSF

HJKLS

VPACF

ICRFX

A quin continent vius?

s Amrica s frica s Europa Quin oce banya les costes

dEspanya?

s Pacfic s Atlntic s ndic

A quin altre continent est unida

Europa?s sia s frica s Oceania

Qu sn els icebergs?

s Blocs de gel s Neu

Continents:

Oceans:

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

38/48


AmpliaciFITXA 3 6

2

001


s,

S.

A.

Nom Data

1 . Observa i llig.

El continent-laboratori de la zona polar

A la sup erfcie d e la Terra h i ha d ues zon es polars:

La zon a bo real o rtica est situad a al voltantdel pol Nord .

La zon a austral o an trtica est situ ada al voltantdel pol Sud .

A la zona austral es troba un dels continentsms grans del planeta. Est cobert per una capa de gel,

qu e en algun s pu nts arriba a fer 4.000 m etres de gruix,

s a d ir, m s elevada q ue el Teide, el cim m s alt

dEspanya. Aqu esta capa sanom ena inland sis

o casquet p olar.

Aqu est continen t s lAntrtid a, situat a m s de m il qu ilm etres de les terres

con tinen tals m s prxim es i pr cticam ent d eshabitat, ja qu e nom s els cient fics

i cientfiqu es de diversos pasos shi h an assentat en bases experim entals.

Davant les aspiracions territorials dalguns daquests pasos per a integrar-lescom a part d el seu Estat, es va signar en 1 96 1 u n tractat intern acional que lim itava

les activitats h um anes a la investigaci sob re m eteorologia, roqu es, flora i faun a,

astronom ia... LAntrtid a no pertan y a cap Estat n i t front eres.

2 . Subratlla en el text les paraules noves que has aprs.

3 . Busca les definicions en un diccionari i escriu-les.

Boreal: Austral:

Tractat:

4 . Fes el teu propi resum sobre lAntrtida.

OCE

PACFIC

OCE ATLNTIC

ANTRTIDA

OCE

NDIC

A

U

S

T

R

L

I

A

FRANA

R

EGN

E

UN

I T

A

RGE

NT

INA

X

I

L

E

N O R UE

GA

NOVAZE LAN D A

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

39/48


ControlFITXA 3 7

Nom Data

1 . Observa i escriu en la taula a quin sector econmic correspon cada treball.

2 . Defineix el comer i explica quines persones intervenen en el procs comercial.

3 . Observa els dibuixos i escriu quin mitj de comunicaci social s.

Llig i decideix quins daquests mitjans de comunicaci les utilitzen.

Imatge fixa

Sons

Imatge en moviment ww

w

El treball

SECTOR PRIMARI(obtenci de recursos naturals)

SECTOR SECUN DARI(transformaci industrial i construcci)

SECTOR TERCIARI(prestaci de serveis)

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

40/48


ReforFITXA 3 8

2

001


s,

S.

A.

Nom Data

1 . Observa els dibuixos que representen treballs del sector terciari o de serveis.Llig i escriu el nmero adequat a cada dibuix.

1. Bomber 6. Guia turstica

2. Professor 7. Regidora

3. Escultora 8. Arquitecta

4. Metgessa 9. Venedor

5. Transportista 10. Compositora

2 . Ordena les tres fases del procs comercial amb 1 , 2 i 3 .

3 . Escriu turistao immigrantsegons corresponga. Viatja a altres llocs per conixer-los:

Es desplaa a una c iutat d iferent don va nixer per a treballar:

Gaudeix cada any duna setmana desqu:

Va vindre a viure al nostre pas fa deu anys:

4 . Observa i escriu a quin mitj de comunicaci corresponen.

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

41/48


AmpliaciFITXA 3 9

Nom Data

1 . Llig i observa els grfics.

El comer entre Estats

Les persones comerciem qu an an em a com prar al m ercat i intercanviem els nostres

diners pel producte qu e volem i que es ven a un preu d eterminat.

Els Estats, com ara Espan ya, tamb com ercien am b altres Estats.

Quan parlem de comer exterior ens referim a lintercanvi de bns

i serveis que realitza Espanya amb un altre Estat del mn.

Les importacions sn el conjunt d e bns i serveis que com prem a un altre pas,norm alm ent p erqu n o es produ eixen a Espan ya o sn escassos.

Les exportacions sn el conjun t de bns i serveis qu e venem a un altre pas,

norm alment perqu sn sobrants .

Quan parlem de comer interior ens referim a aquell que es du a terme

dins dEspanya, per exemple entre Comunitats Autnomes.

2 . Estudia els grfics i completa amb exportao importa.

Espanya productes hortofrutcoles icombustibles i lubricants.

3 . Escriu la diferncia entre comer exterior i comer interior.

COMER EXTERIOR DESPANYA EN EL 2000Vehicles

de transport

Productesqumics

Accessorisdautomoci

Producteshortofrutcoles

Electrnicai i nformtica

EXPORTACIONS Combustiblesi lubricants

Productesqumics Vehiclesde transportAccessoris

dautomociElectrnica

i i nformtica

IMPORTACIONS

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

42/48


ControlFITXA 4 0

Les institucions de govern

2

001


s,

S.

A.

Nom Data

1. Respon.

Qui treballa a un ajuntament?

Quines sn les principals institucions de govern de lEstat espanyol?

Quins organismes de govern existeixen a la Comunitat Valenciana?

Quines sn les lleis ms importants de lEstat espanyol i de la Comunitat Valenciana?

2 . Escriu verdader (V) o fals (F).

Cada quatre anys es convoquen les eleccions municipals. s

El cap de lEstat espanyol s el president del Govern. sUna ONG s una organitzaci no governamental. sUna Comunitat Autnoma no t institucions de govern prpies. s

Converteix les frases falses en verdaderes.

3 . Observa els dibuixos de les eleccions democrtiques i escriu tot el que en spies.

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

43/48


ReforFITXA 4 1

Nom Data

1 . Completa les oracions amb aquestes paraules.

A un sorganitzen els serveis municipals.

El el componen el President i els ministres i les ministres.

Un s una organitzaci que demana la igualtat de drets.

El i el Congrs formen les Corts Generals de lEstat espanyol.

2 . Observa els dibuixos i escriu com sanomenen.

3 . Llig i completa amb exemples dinstitucions de la Comunitat Valenciana.

q Recordes el nom de laltra funci que no apareix a la taula? Escriu-lo.

4 . Uneix les paraules amb la seua definici.

Alcaldessa Instituc i de govern que garanteix el compliment de les lleis.

Corts Grup de persones que collaboren amb una ONG.

Voluntariat Instituci de govern que representa tots els habitantsdun territori i la principal funci de la qual s legislativa.

Campanya poltica Persona que presideix un ajuntament.

Tribunal de Justcia Etapa anterior a la votaci en unes eleccions democrtiques

durant la qual els partits poltics presenten les seuescandidatures.

sindicat govern estatal ajuntament Senat

FUNCI LEGISLATIVA Elabora i aprova lleis

FU NCI EXECU TIVA Dirigeix i pren decisions

Llei ms

important

de lEstat

espanyol

Llei ms

important

de la Comunitat

Valenciana

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

44/48

1 . Observa i llig.

En lactualitat pensem que totes les persones, amb independncia de la nostra edat,

sexe, religi o condici social, tenim els mateixos drets.

Fins fa un s 200 an ys les persones no pod ien, p er exem ple, expressar lliurem entles seues op inions, n i triar la religi qu e volien professar, n i votar els seus govern ants.

Va ser fa un s 150 anys quan els governs van introdu ir en les seues Constitucionsel dret a un a edu caci i sanitat gratuta per a tots els hab itants del pas.

I nom s fa u ns 5 0 an ys lO NU va aprovar la Declaraci Universaldels Drets Hu m ans.

Per a molts pasos del m n encara no es respecten els drets hu m ans.

2. Respon.

Qui s Rigoberta Mench?

I Nelson Mandela? Coneixes cap pas en el qual no es respecten els drets humans? Quin?

3 . Busca el seu significat i escriu.

Pobles indgenes:

Apartheid:

ONU:


AmpliaciFITXA 4 2

2

001


s,

S.

A.

Nom Data

Rigoberta Mench , nascud a

en 1 959 a Guatemala, defensa

els drets d els po bles ind genes

dAmrica.

No t el recolzamen t

del govern d el seu pas

i per aquest m otiu va haver

dexiliar-se.

En 19 92 li van concedir

el prem i Nobel de la Pau.

Nelson Mandela, nascut

en 1 91 8 a Sud -frica, h a sigut

un lder afric de la lluita

contra lapartheid,

un a poltica de govern

qu e d iscrim inava

la pob laci n egra.

Desprs de p assar qu asi 30

anys em preson at, va ser el cap

de govern d el seu p as.

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

45/48


ControlFITXA 4 3

Nom Data

1 . Llig aquestes oracions i escriu la lletra del temps al qual pertanyen.

Es van fundar les pr imeres universitats:

En tots els seus territoris es parlava llat:

Lacer i el formig armat es van utilitzar en la construcci:

Es va comenar a construir catedrals:

2 . Observa i escriu tot el que spies sobre un daquests mitjans de transport.

3 . Escriu el nom de tres invents que van canviar el mn i dibuixan un.

4 . Respon i raona.

Hi havia aigua corrent i llum elctrica a les cases dels romans?

Quan es va inventar la mquina de vapor?

Temps dels romans (R) Temps dels descobrimients (D)Temps dels castells i cated rals (C) Temps dels grans inven ts (I)

La histria de les coses

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

46/48


ReforFITXA 4 4

2

001


s,

S.

A.

Nom Data

1 . Observa aquests dibuixos i escriu en quina poca es van construir.

2 . Llig aquestes oracions i escriu V si s verdadera i F si s falsa.

s Els tractors sn mquines que sutilitzen en les tasques agrcoles des del tempsdels romans.

s Quan es va inventar la mquina de vapor es va transformar el treball en lesfbriques i la manera de desplaar-se en un mitj de transport.

s La part sud de la pennsula Ibrica va estar molt de temps governada

pels musulmans.

3 . Observa amb atenci aquest dibuix i marca quin temps de la Histria representa.

s Temps dels romans.

s Temps dels castells i catedrals.

s Temps dels descobrim ients.

s Temps dels grans invents.

Temps de

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

47/48


AmpliaciFITXA 4 5

Nom Data

1 . Llig i observa.

Etapes histriques

Els ssers hu m ans van com enar a viure a la Terra fa m s de 4 m ilions d anys.

Al llarg daquest temps les seues maneres de viure han canviat molt i per facilitar

el seu estudi sha dividit la Histria en diverses etapes: la Prehistria, ledat Antiga,

ledat Mitjana, ledat Moderna i ledat Contempornia.

Cada u na d aquestes etapes com ena qu an es prod ueixen canvis im portants

en les man eres de viure d e les person es.

2. Respon.

En quantes etapes es divideix la Histria?

Per qu creus que cada vegada duren menys?

3. Completa.Etapa de la Histria Va comenar fa. . . Va acabar fa. . . Un fet important va ser. . .

Prehistria 4 milions danys 6 mil anys Linvent del foc

6 m il anys

500 anys

Edat Moderna

Linvent de lordinador

sinventa el foccastells i cavallers

sinventalordinador

apareix la roda sexplora Amrica

PREHISTRIA

Fa 4 milionsdanys

Fa 6.000 anys Fa 1.500 anys Fa 500 anys En lactualitat

EDAT ANTIGA EDAT M ITJANA EDAT M ODERNAEDAT

CONTEMPORNIA

FF F F F F

F F F F

7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4

48/48

El llibre Atenci a la diversitat (Coneixement del medi), per a quart cursdEducaci Primria, s una obra collectiva concebuda, creada i realitzadaen el Departament de Primria de Voramar/Grupo Santillana de Ediciones, S. A.,sota la direcci de JOS LUIS ALZU GOI i ENRIC JUAN REDAL.

Text: Cristina Zarzuelo, Olga Espino i M . Isabel Siles.Dibuixos: Marina Gmez i Domingo B enito.

Edici: Cristina Zarzuelo i Olga Espino.

Direcci dart: Jos Crespo.

Projecte grfic: Estudio Manuel Estrada.Equip de disseny: Rosana Naveira, Rosa Marn, Rosa Barriga i Javier Tejeda.Coordinaci artstica: Pedro Garca.

Direcci tcnica: ngel Garca.

Coordinaci editorial: Lurdes Barber.Coordinaci tcnica: ngeles Brzano.Confecci i muntatge: Aurora Martn i Laura Gil de Tejada.Correcci: Elena N avarro.Cartografia: Jos Luis Gil.Documentaci i selecci fotogrfica: Maryse Pinet i Mara Leocadia Rodr iglvarez.

Fotografia: CONTIFOTO/SYGMA/Franco Origl ia, S. Dorantes; ARXIU SANTILLANA.

Aquest llibre correspon al segon cicle dEducaciPrimria, i forma p art dels materials curricu larsdel projecte editorial de Voramar/Santillana.

20 01 by Voramar/Gru po Santil lana de Edic iones, S. A .C/ Valncia, 44 - 4621 0 Picanya (Valncia)PRINTED IN SPAINImp rs a Espanya aTalleres Grfics Mateu Cromo, S.A.Ctra. Pinto a Fuenlabrada, s/n.Pinto (Madrid)ISBN: 84-8194-546-3D i l l

8481945463 AD Con Medi 4

Documents

Transcript of 8481945463 AD Con Medi 4