Rivista Italiana di Studi Catalani - rua.ua.es · història i llengua (i un pròleg signi/icatiu)...

11
Rivista Italiana di Studi Catalani 7 (2017) Edizioni dell'Orso Alessandria

Transcript of Rivista Italiana di Studi Catalani - rua.ua.es · història i llengua (i un pròleg signi/icatiu)...

Rivista Italiana di Studi Catalani

7 (2017)

Edizioni dell'Orso Alessandria

La Rivista Italiana di Studi Catalani, pubblicata con periodicità annuale in formato cartaceo, è la prima e unica rivista scientifica italiana di catalanistica, finalizzata allo studio e alla riflessione critica sulla cultura catalana in ogni sua manifestazione, nel segno della più ampia interdisciplinarietà. Patrocinata dall'AISC, di cui accoglie l'espressione culturale, è aperta alla comunità scientifica e accademica internazionale e si propone come strumento di diffusione della ricerca individuale e di gruppo, nazionale ed estera, d 'incoraggiamento del confronto a livello sovranazionale su temi di ricerca nell'ambito della catalanistica, a partire dalla tradizione epistemologica consolidata per favorire l'avanzamento dei metodi d 'indagine e delle conoscenze e per promuovere il rinnovamento della ricerca nel settore attraverso il dialogo costante con altre aree disciplinari. Accoglie contributi scientifici originali e inediti a tema libero (articoli, note, recensioni) e proposte per la sezione monografica di carattere filologico , letterario, linguistico, artistico, storico e culturale in senso lato, con estensione temporale dalle origini alla contemporaneità.

Indicizzazione nei database internazionali: ANVUR (Classe A), NSD - Norwegian Register for Scientific Journals, Series and Publishers (Level1 ), ERIH+, MLA- Modern Language Association Database, MIAR­Matriu d 'Informaci6 per a l'Anàlisi de Revistes.

Menci6 de la Delegaci6 del Govern de la Generalitat de Catalunya a ltàlia 2015 .

Direzione scientifica Patrizio Rigobon (Università "Ca' Foscari" di Venezia), Maria Teresa Cabré (Presidente della Secci6 Filològica dell'Institut d'Estudis Catalans e Universitat Pompeu Fabra, Barcelona), Claudio V enza (Università degli Studi di Trieste).

International Advisory Board Lola Badia (Universitat de Barcelona), Enric Bou (Università "Ca' Foscari" di Venezia), Kalman Faluba ("Eotvos Lorand " Tudomanyegyetem, Budapest), Maria Grossmann (Università degli Studi dell'Aquila), J aume Marti O livella (University of New Hampshire, Durham, NH), Joan Ramon Resina (Stanford University, Stanford, CA), Roser Salicru i Lluch (Instituci6 Milà i Fontanals - C.S.I.C. e Institut d 'Estudis Catalans, Barcelona), Tilbert Didac Stegmann (Goethe-Universitat, Frankfurt am Main), Giuseppe Tavani (Professore emerito, Università di Roma La Sapienza).

Direzione editoriale Veronica Orazi (Università degli Studi di Torino)

Redazione Gabriella Gavagnin (Universitat Central, Barcelona), Silvia Grassi (Università degli Studi di Torino e ERC Executive Agency, Bruxelles), Barbara Greco (Università degli Studi di Torino), Elena Pistolesi (Università degli Studi di Modena e Reggio Emilia).

Università degli Studi di Torino Dip.to di Lingue e Letterature Straniere e Culture Moderne via Verdi 10-1-10124 Torino tel. +39 0116702000 fax +39 0116702002 [email protected] https:l / www .ediorso.it/ riscat/index .htrnl

Pubblicazione periodica annuale registrata presso il Tribunale di Alessandria al n . 32/2015 (4 maggio 2015) ISSN 2279-8781 ANCE 206402 Direttore Responsabile: Lorenzo Massobrio

Volume edito a cura di V. Orazi

pubblicato con contributo di fondi:

institut ramon Hull

Università di Torino

~; UnrverSilà ii.~ Ca Foscan

D iparti mento di Studi Linguistici e Culturali Comparati

La Rivista Italiana eli Studi Catalani è patrocinata da:

ins1itut II!;!Wif!?J? ramon llull ~!~

~ . ..,.

mll Generalrtat de Catatunya Governo della Catalogna Delegazione in ltaHa

© 2017 Copyright by Edizioni dell 'Orso s.r.l. via Rattazzi 47 -I -15121 Alessandria tel. + 39 0131 252349 fax + 39 0131 257567 e-mail: [email protected] http: l / www.ediorso.it

Realizzazione editoriale e informatica: ARUN MAL TESE ([email protected])

È vietata la riproduzione, anche parziale, non autorizzata, con qualsiasi mezzo effettuata, com­presa la f otocopia, anche a uso interno e didattico. L 'illecito sarà penalmente perseguibile a norma dell'art. 171 della Legge n. 633 del 22.04. 1941

ISSN 2279-8781

ISBN 978-88-6274-775-2

ANDREU BOSCHI RODOREDA ]ardi Carbonell, in memoriam

Indice

(Barcelona, 23 d'abril de 1924- Barcelona, 22 d'agost de 2016) l

FRANCO CARDINI Tra conoscenza dell'Islam, istanze missionarie e spirito di crociata. Postille lulliane 5

J OAN REQUESENS I PIQUER ]aume Collell i un manuscrit català de Sardenya (s. XVI): història i llengua (i un pròleg signi/icatiu) 27

AUGUST BOVER I FONT Tot escrivint Gueral. Notes sobre la poesia d'Antoni Coronzu 53

XAVIERRULL El valor del su/ix -esc en català medieval: ktètic versus genti/ici 63

ABEL SOLER Els consells d'amor de Guini/orte Barzizza al valencià Francese de Centelles (Milà, 1439) i la intenci6literària del "Curia!" 77

SILVIA GRASSI Light Entertainment, Melodrama and Realism in Soap Operas. An Intercultural Exploration o/National Traditions ofThis Genre 99

lSABEL TURULL CREXELLS L'amistat entre Carles Riba i]oan Crexells i el retrobament de dos quaderns d' autògrafs 127

LISA PELIZZON Le rivelazioni di una città: Barcellona attraverso lo sguardo di Kati Horna 141

VI

ATTUALITÀ

ALAN YATES Some Notes on Raimon Casellas and Vietar Català

MARIA MERCÈ L6PEZ CASAS Congreso Internacional "«Propter magnare creatus» ... Lengua, literatura y gastronomia entre Italia y la Peninsula Ibérica", Santiago de Compostela, Universidade de Santiago

Indice

157

de Compostela, 21 -23 de septiembre de 2016 162

RECENSIONI

Josep Massot i Muntaner, De València i Mallorca. Escrits seleccionats, edici6 a càrrec de V. Simbor Roig, València, Universitat de València, Col-leccio Honoris Causa 29, 2017, 490 pp. (V. Orazi), pp. 169-171; Tilbert Didac Stegmann, El plaer de llegir literatura catalana, Lleida, Pagès Editors, 2016, 287 pp. (V. Orazi), pp. 172-177; Linguaggi del metareale nella cultura catalana, a cura di V. Orazi et al., monografia di QuadRi- Quaderni di RiCOGNIZIONI. Rivista di Lingue, Letterature e Culture Moderne, 3, 2016, Torino, Università degli Studi di Torino, 399 pp. (B. Greco), pp. 178-184; Studia medievalia Curt Witlin dedicata l Medieval Studies in Honour Curt Witlin l Estudis medievals en homenatge a Curt Witlin, edici6 a cura de L. Badia, E. Casanova i A. Hauf, Alacant, IIFV, Symposia Philologica 25, 2015, 361 pp. (V. Orazi), pp. 185-190; Història de la literatura catalana, dirigida per À. Broch, Literatura moderna (IV) Renaixement, Barroc i If.lustraci6,J. Solervicens dir., Barcelona, Enciclopèdia Catalana- Editoria! Barcino- Ajuntament de Barcelona, 2016,590 pp. (V. Orazi) , pp. 191-195; Ausiàs March, Dictats. Obra completa, edici6n de R. Archer, traducciones de M. Coderch y J.M" Mic6, Madrid, con la colaboraci6n de V. Martines, E. Sanchez, M" Angels Fuster i J. Antoli, Madrid, Ediciones Catedra, Colecci6n Letras Hispanicas 788, 2017, 1144 pp. (J.V. Escarti), pp. 196-199; Els manuscrits, el saber i !es lletres a la Corona d'Arag6, 1250-1500, a cura de L. Badia, LI. Cifuentes, S. Marti iJ. Pujol, Barcelona, PAM, 2016, 267 pp. (E. Pistolesi), pp. 200-206; Mercè Rodoreda, Obra de joventut. Novel·les, narracions, periodisme, justificaci6 de J. Molas, pròlegs de C. Arnau i R. Porta, Barcelona, IEC - Edicions 62 - Fundaci6 Mercè Rodoreda, Biblioteca Clàssica Catalana, 2015, 1122 pp. (V. Orazi), pp. 207-209; Mercè Rodoreda, Obra plàstica, pròleg de]. Ros, Barcelona, Fundaci6 Mercè Rodoreda- IEC, Arxiu Mercè Rodoreda 6, 2016,215 pp. (V. Orazi) ,

Indice VII

pp. 210-213 ; Els catalans a la Mediterrània medieval. Noves / onts, recerques i perspectives, edici6 de Ll. Cifuentes i Comamala, R. Salicru i Lluch, M. Mercè Viladrich i Grau, Roma, Viella, IRCVM- Medieval Cultures 3, 2015 , 500 pp . (V. Orazi) , pp. 214-219; H istòria i poètiques de la memòria: la violència politica en la representaci6 del / ranquisme, G . Sansano, I. Marcillas Piquer, J.-B. Ruiz-Nufiez eds., Alacant, Universitat d 'Alacant, 2016, 477 pp. ( V. Orazi), pp. 220-227;Josep M. Llompart, Selecci6 de pròlegs, a cura de P . Arnau i Segarra, Palma de Mallorca - Barcelona, Edicions UIB -Institut Menorqui d 'Estudis- PAM, 2014,2 vols., 241 + 275 pp. (V. Orazi), pp. 228-230; Antoni Coronzu, Totes les poesies i un llibre més, pròleg de R. Delor, Barcelona, Edicions Saldonar, 2016, 217 pp. (V. Orazi), pp. 231-232; Joan-Elies Adell, Scandaglio, premessa e traduzione di A. Coronzu, Alessandria, Edizioni dell'Orso, Bibliotheca Iberica 5, 2017, 133 pp. (V. Orazi), pp. 233 -235; Silvia Grassi, Gender and Sexual Dissidence on Catalan and Spanish Television Series. An Intecultural A nalysis, Newcastle upon Tyne, Cambridge Scholars Publishing, 2016, 284 pp. (V. Orazi), pp. 236-238; El encaje constitucional del derecho a decidir. Un enforque polémico, J. Cagiao y Conde, G. Ferraiuolo coords. , Madrid, Catarata, 2016, 271 pp. (D. Praino), pp. 239-240; Lluis Llach, Le donne della Principal, traduzione di S. Cavarero, Venezia, Marsilio Editori, 2016, 342 pp. (I. Turull), pp. 241 -242 ; Gaspar Jaén i Urban, Llibre de la Festa d'Elx , Alacant, Departament d'Expressi6 Gràfica i Cartografia de la Universitat d ' Alacant, Sèrie EGA.ua 5, 2015 , 40 pp. (C. Cortés), pp. 243-245; Andrés Martinez Medina (dir.), Arquitecturas para la def ensa de la costa mediterranea (193 6-1939), CD-ROM + opuscle, Alacant, Servei de Publicacions de la Universitat d 'Alacant, 2016, 68 pp. + imatges electròniques (G. Jaén i Urban- R. Irles Parrefio), pp. 246-250; London's R ivers. A Collection o/ Landscape Drawings by Gaspar Jaén i Urban, with Texts by R. Archer, R. Bellveser, A. Bover, E. Bru-Dominguez, C. Caulfield,J. Conrad, T. Costa­Gramunt, M. Desclot, C. Dickens, C. Duarte, T.S. Eliot, J. Fernandez de Castro, V. Gaos, G. Jaén Urban, B. Jerrold, P.J. Gutiérrez, T. Llorens, C.L. Marcos , A. Martinez Medina, V. Molina Foix, J. Navarro, J. Pla, J. Siles, V. Smith, E . Spenser, W. Wordsworth, Alacant, Universitat d 'Alacant, 2015 , 32 pp. (V. Orazi), pp. 251-252; Gaspar Jaén Urban, Nova York 1990, Alacant, Departament d'Expressi6 Gràfica i Cartogràfica de la Universitat d'Alacant, 2016, 56 pp. (V. Orazi), pp. 253-254. 167

Andrés Martínez Medina (dir.), Arquitecturas para la defensa de la costa mediteminea (1936-1939), CD-ROM + opuscle, Alacant, Servei de Publicacions de la Universitat d 'Alacant, 2016, 68 pp. + imatges electròniques.

Gaspar JAÉN I URBAN Universitat d'Alacant

Ricard o lRLES P ARREÑO Universitat d'Alacant

Aquesta publicació en CD-ROM, amb un opuscle annex, recull el material presentat en l'exposició que es va fer amb el mateix títol en el Museu de la Universitat d'Alacant en febrer del2016. Aquell material, a la vegada, era el resultat d'una investigació feta dins l'àrea de coneixement Composició Arquitectònica al llarg de quatre anys, entre 2011 i 2014, una investigació que comptà amb diverses subvencions i recolzaments institucionals. El treball fou portat a terme per un extens equip d'investigadors i dissenyadors vinculats majoritàriament al grup d'investigació "Metròpoli, Arquitectura, Patrimoni" de la Universitat d'Alacant i a les titulacions d'arquitectura i d'enginyeria multimèdia de l'Escola Politècnica Superior; tant el director de l'equip com del grup fou el professor d'aquesta universitat Andrés Martínez Medina.

El títol de la publicació no pot ser més suggeridor ni més clarament expositiu del contingut i de la intencionalitat de l'obra: es tractava de catalogar i d'estudiar les edificacions militars alçades pel govern de la República entre 1936 i 1939 tot al llarg de la costa alacantina com a sistema de defensa front als possibles atacs de l'exèrcit del General Franco que, com sabem, ja des del primer moment de la insurrecció militar el 18 de juliol del1936 s'havia fet amb l'illa de Mallorca i comptava amb el suport de les potents aviacions de la Itàlia feixista i de l'Alemanya nazi. Com un dels objectius de la investigació era «rescatar de l'oblit» aquestes construccions, l'exposició hauria quedat incompleta sense aquesta mena de catàleg que permet acomplir amb escreix l'objectiu de defensa de la «mala memòria», en paraules de l'inoblidable Maria Aurèlia Capmany.

La publicació consta d'un DVD, on s'han reproduït els panells de l'exposició i tot el material fotogràfic, i d'un llibret on es condensen objectius, mètode, resultats i conclusions de la feina feta. Tres aspectes podem destacar de l'estudi que ens ocupa: la novetat, el rigor i la utilitat.

Començarem per la novetat: en efecte, fins ara el tema de les

«Rivista Italiana di S tudi Catalani» 7, 2017 , ISSN 2279-8781, pp. 246-250

Recensioni 247

construccions militars modernes de grandària petita o mitjana (d 'altra banda malmeses o destruïdes en la seua major part) havia estat quasi absolutament ignorat pels nombrosos investigadors que han -hem­estudiat, catalogat i interpretat tant les arquitectures urbanes com les rurals dels països d 'Europa. I , certament, aquesta originalitat del tema dins la cultura arquitectònica catalana i espanyola és un dels majors atractius del treball que comentem. Sobretot si considerem que ja s'han fet notables estudis i publicacions sobre les defenses costaneres alçades al segle XX, especialment durant la Segona Guerra Mundial, arreu les costes d'Anglaterra, d 'Itàlia i del litoral atlàntic europeu.

El professor Martínez Medina, bon coneixedor dels inicis del Moviment Modern a les comarques alacantines, relaciona amb encert històricament i estilística aquestes construccions militars amb la modernitat arquitectònica "civil" en assenyalar que els inicis formals i funcionals de tot plegat s'originaren en el període d 'entreguerres, ço és els vint anys que van del 1919 al1939, especialment per l'ús que es fa, tant en l'arquitectura civil com militar, de conceptes com ara el volum i l'espai, el programa i la funció, la matèria i la tècnica, i, encara, de la preocupació per adaptar-se a un lloc concret.

Hi ha una pregunta immediata que es pot fer qualsevol observador i que també s'ha fet l'investigador: ¿però, realment, té algun sentit documentar, estudiar, protegir i conservar aquestes edificacions que no són sinó ginys de guerra, ferramentes de devastació? Els autors prenen partit sense dubtes a favor del valor de l'objecte de la seua investigació i de la necessitat de mantenir-lo i preservar-lo. Però també les societats i els governs actuals, d 'una forma majoritària, han pres una positura al respecte i, com sabem, són nombroses les edificacions, monuments i arquitectures alçades ex novo (amb millor o pitjor fortuna, i amb més o menys sinceritat, certament) en record de les víctimes dels conflictes bèHics recents, com també els esforços per a conservar els escenaris on es va perpetrar tanta mort, tanta desgràcia, tanta destrossa i tant de dolor. En certa manera, la conservació d'aquestes arquitectures, des de Brunete fins a Mauthausen, des de Berlín fins a Hiroshima, no deixen d'alertar amb horror dels extrems de destrucció i de barbàrie a què pot arribar la humanitat organitzada.

Una altra conclusió del treball-significativa, paradoxal i polèmica a la vegada- és la consideració del búnquer com a lloc de protecció i de refugi i, com a corol-lari, la possible relació d 'aquestes petites construccions militars amb la cabana de Vitruvi, el cèlebre i influent arquitecte, enginyer i tractadista de l'antiga Roma. Aquella cabana ha estat interpretada, presentada i representada des de l'Edat Mitjana com un lloc idíl·lic, proper a les construccions fetes amb les pròpies mans pel nàufrag Robinson

248 Recensioni

Crusoe creat pel noveHista anglès Daniel Defoe (i tots els seus incomptables epígons) en l'illa deserta on es veu abocat. Arquitectura, sí, com a refugi i protecció, però en aquest cas no de les inclemències climàtiques sinó de l'atac d'altres grups humans. Com petites fortaleses, la forma i la configuració de l'espai d'aquestes construccions de grandària reduïda s'originen com a conseqüència de l'agressió produïda mitjançant el dispar de bales i el llançament de bombes i de projectils. Paradoxes, el coneixement i la comprensió de les quals, poden enllumenar el nostre esperit i fer que allunyem la irracionalitat, la barbàrie i el dolor que aquestes construccions simbolitzen.

Un segon atractiu és el mètode seriós i fefaent amb què s'ha realitzat la investigació. La base de l'estudi ha estat un intens treball de camp per tal d'aconseguir identificar les peces, localitzar-les geogràficament, descriure­les, documentar-les, fotografiar-les i croquisar-les. El principal sistema de representació gràfica utilitzat ha estat, com era d'esperar, el sistema dièdric ortogonal, el sistema científic per antonomàsia de representació gràfica, de manera que cada peça es representa amb plantes, alçats, seccions verticals i seccions horitzontals. Com cal en una investigació científica, l'estudi inclou uns acurats dibuixos d'aixecament elaborats a partir de procediments fotogramètrics i disposats en un rigorós i ortodox sistema europeu de disposició de vistes dièdriques. També hem d'esmentar el tractament de color, ja que, encara que el procediment de posada a escala ha fet servir medis informàtics, com sembla ser ja inevitable, en ser aplicat tant a les diverses parts de l'arquitectura com als fons del cel o del terra, s'ha fet servir un lleuger degradat que apropa el resultat final als delicats cromatismes que es poden obtenir amb aquareHes, un efecte que ve subratllat pels nombrosos gra/ittis (reals) que embruten i "adornen" les construccions i que s'han conservat en les fotografies a quatre tintes de les vistes dièdriques del muntatge.

Els mateixos autors plantegen que s'ha seguit un mètode taxonòmic assentat des de la 11-lustració. I, en efecte, tant la investigació com l'exposició en sí està impregnada d'un cert regust, en ocasions potser fins i tot una mica ingenu, per les classificacions pròxim al que movia els viatgers i els estudiosos de la zoologia i de la botànica del set-cents i del vuit-cents els quals pretenien abastar i comprendre amb els seus estudis la complexitat del món natural. Se'ns parla, així, de búnquers, de bateries de costa i de barracots militars que, per altra banda, se situen en set enclavaments concrets ordenats de nord a sud, des del cap de Sant Antoni, en Dénia i Xàbia, fins el cap de l'Aljub i la badia de Santa Pola. Mitjançant aquest procediment taxonòmic, cadascuna de les seixanta-tres peces inventariades s'identifica amb una signatura alfanumèrica, com els llibres

Recensioni 249

ordenats en els prestatges d 'una biblioteca o els animals dissecats en les v1tnnes d 'un museu d 'història natural. La signatura assenyala l'emplaçament, la tipologia, el número d 'ordre i el municipi on es troba situada l'edificació, una sistematització que es completa amb colors i símbols que acompanyen les signatures en ser traslladades a mapes, panells i referències intertextuals.

L 'esperit il-lustrat que guià la investigació es pot trobar també en l'apartat denominat Genealogies, on els autors s'interessen per la definició geomètrica de les peces: formes elementals que, una vegada disseccionades, poden ser reduïdes a cercles , quadrats i rectangles en planta; prismes i cilindres en volum; unes formes elementals que de manera aïllada o combinades entre sí, i amb diferents tipus d 'obertures o d'esquinçaments, originen, en funció del seu destí, diferents tipus arquitectònics. La sistematització geomètrica permet als autors mesurar de forma exhaustiva les superfícies buides i plenes, tot fent servir la relació entre ambdues per establir classificacions: de nou hi trobem una voluntat descriptiva basada en la dada objectiva i asèptica que proporciona la mesura com a forma de coneixement. I encara podem afegir la situació geogràfica: les peces estudiades se situen bé en un primer front, al llarg de les mateixes platges (búnquers o blocaus de formigó armat), bé en un segon front , allunyat de la mar, normalment en posicions elevades sobre el terreny (petits assentaments equipats amb bateries antiaèries). La primera línia defenia les infraestructures portuàries mentre que la segona protegia les poblacions davant les constants incursions aèries de l'aviació feixista italiana basada en l'illa de Mallorca.

Com hem dit adés, encara podríem assenyalar un tercer mèrit de l'obra: la gran utilitat que té el treball, tant per a prosseguir amb estudis posteriors com per a fer intervencions de rehabilitació, de restauració o de conservació de les peces incloses en l 'inventari, unes peces que ara, de sobte, es veuen sota un prisma diferent de consideració inteHectual. Fet i fet , com a mostra de la utilitat de la investigació, cal esmentar que molts dels dibuixos incorporats al corpus de l'estudi provenen de treballs d'aixecament d'arquitectura fets per alumnes de diverses assignatures de teoria i projectes d'intervenció en el patrimoni arquitectònic i en centres històrics impartides pel professor Martínez Medina. Però no sols hi trobem l'aixecament de les peces sinó també propostes d'intervenció (rehabilitació, reutilització, consolidació o reconstrucció) fetes pels mateixos alumnes per tal de mostrar les possibilitats culturals que aquestes singulars peces d'arquitectura contenen amagades. Però més encara, una conseqüència palpable, aplicada d'aquest estudi es el projecte i l'obra de rehabilitació i de restauració que han portat a terme en els búnquers i barracots del cap

250 Recensioni

de l'Aljub els arquitectes Prócoro del Real, Antoni Balle, Francesc Baeza i Maria Jesús Baeza, un treball promogut i costejat per l'Ajuntament de Santa Pola.

Tot plegat fa que la publicació que comentem incorpori al corpus patrimonial de l'Europa mediterrània una arquitectura militar del segle XX, pot ser "menor" però de cap manera intranscendent ni insubstancial. Això fa que l'obra sigui digna de tenir-se en compte dins el conjunt de les aportacions recents i novedoses a l'arquitectura contemporània europea.