Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4...
Transcript of Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4...
3
EDUCAZION ALIMENTÈRA
Scola Ladina de Fascia
L Pènt n. 4 Strumenc didatics per la scola populèra
4
Metù adum da:
Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich Linda Ellecosta Francesca Felicetti Mariagrazia Pitscheider Dolores Rasom Renata Rasom
Desvalives toc é stac touc fora da “15.000 passi + 5 colori: La matematica dei sapori” su lizenza de la Azienda Provinzièla per i Servijes Sanitères de la Provinzia de Trent, a chela che ge va nosc develpai Dessegn de la soracuerta de Letizia Soldà Col contribut linguistich de l’Ofize Servijes Linguistics e Culturèi del Comprenjorie Ladin de Fascia
Scola Ladina de Fascia
L Pènt – n. 4 Strumenc didatics per la scola populèra
5
INDESC
Fruc e ortames Per scomenzèr
Jion coi sensc Veder
Tastèr Scutèr
Snasèr Cercèr
Na pìcola enrescida Fruc e ortames, i cinch colores de la vita
I 5 colores per stèr segn Vardon fora color per color
Magnèr de dut fèsc ben a duc! Mie diarie de l’alimentazion
Canche se magna e tant che se magna
La régoles per n’alimentazion più sèna Chestionèr sul disnèr
Valor di aliments Lejon l diagram
Jon sora desch I prinzipies nutritives
La vitamines I grasc
I carboidrac La proteìnes
I minerèi L’èga
Analison ades vèlch aliment La piramida de l’alimentazion
I gropes di aliments
La chèrta de la speisa de na setemèna Meton jù ades la chèrta de la speisa de doi setemènes
Crucipuzzle Fegures da taèr fora
Domino Jech del meter adum
Jech de moviment: dret o falà? Jech de l’aucia
Disnèr per tachèr polito
p. 7 8
9 9
10 11
12 13
14 15
16 18
23 24
25
26 27
28 30
31 33
35 36
37 38
39 39
40 43
44
46 47
48 49
53 57
58 59
62
6
7
8
PER SCOMENZÈR ...
Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de
recognosciment
Tolon sù la chèrtes de recognosciment e fajon ensema
n bel placat.
N frut o n verdolam l pel ence se animèr: proa ence tu
a ge meter eies, bocia, nès, giames e brac e dut chel
che te ves a na vida da ge dèr mìngol de vita e, se te
ves, proa a te pissèr na pìcola storia.
Per descriver n frut o n verdolam duron i cinch sensc!
CHÈRTA DE RECOGNOSCIMENT de
_____________________
FORMA : _____________________
PARBUDA : ___________________
SEGNES PARTICOLÈRES
DIMENJION : _________________ ________________________
________________________
COLOR : ______________________ ________________________
9
JION COI SENSC
VEDER
I colores di fruc e del verdolam.
CHÉCEN: anguria, pomaranc ros, carata rossa, ciarieja,
ampieria, pomidor, ravanel, garneta, èjia .....
ŚAL – POMARANC: albicoca, pomaranc, caco, limon,
melon, peveron, persc, pompelm, ananas ....
VERT: sperja, basilich, bròcol, carciof, capusc, zetriol,
zucoria, salata, kiwi, persémol, spinat, ua, zuchin...
BRUN – VIOLET: cialveisa, mora, brugna, salata rossa, ua
neigra...
BIANCH: ai, bròcol, fenocio, pom de èlber, pom de tera,
peir, scelem, banana, por....
Sul codejel taca sù fegures de fruc e verdolames, spartii
fora per color
(se te ves te pes tor la fegures che te troes junsom a chest
pìcol codejel)
PAROLES PER VEDER: da grumes, lujech, cremous,
lonch, sotil, piat, lujent, lizech, chièr, scur, pelous, toron,
...
10
TASTÈR
Doura la mans:
te na scàtola fèr n busc che passe ite na man zenza veder:
ogne bez, demò co l’aiut de la man, l cogn entener che frut
e verdolam che l tocia.
JION CO LA MANS
CHE SÉNTESTE PA?
CHE EFET TE FÈJEL PA?
CHE ÉL PA?
PAROLES PER TOCÈR: dur, tender, tacolent, cremous,
solvech, ont, mol, sut, ciaut, freit, giacià, tebech, grovech,
lizech, pelous, .....
11
SCUTÈR
Dessegna ti torons fruc e verdolames: met vèrda però a
chel che disc l cartelin apede jù!
L fèsc ac
No l fèsc ac
12
SNASÈR
SNÈSA CHISC FRUC / VERDOLAMES
Pom de èlber
Ai
Persémol
Ajei
Marmelada de ampieries
Snèsa chesta magnadiva e met ite vèlch agetif che pel
carenèr (ence più che un!)
PAROLES PER SNASÈR: douc, ègher, emprofumà, bon,
braus.....
13
CERCÈR
Cercia yogurt de desvalives saores che la maestra te
dèsc. Zenza veder magna chisc yogurt e proa a scriver
ite la tabela:
PRODOT A
PRODOT B
PRODOT C
PARBUDA / COLOR
ODOR
SAOR
AC
Dò aer fenì sù la tabela se proa a entener ensema coluna
che l’é la saor; demò a la fin la maestra pel dèr la soluzion.
PAROLES PER CERCÈR: douc, ègher, salà, ensous,
braus, antech, rancech, gaert, sciorf, pizient, ensaorì...
14
NA PÌCOLA ENRESCIDA...
TE SÈL BON O NO ?
Na Coscì coscì Scì
Tol sù duc i dac, confronta con ti compagnes e dapò tira tia
conclujions:
Colun él pa l frut che sà più bon?
Colun él pa l verdolam che no ge va neto jù a ti
compagnes?
Proa, ence col didament de tia maestra de conc, a fèr
n pìcol diagram che respone ai dac che ensema aede
tout sù.
?
albicoca
ànanas
pomaranc
banana
ciarieja
anguria
ampieria
caco
kiwi
ampómola
limon
mandarin
pom de èlber
melon
cialveisa
papaia
peir
persc
pompelm
brugna
ua
nousc
èjia
?
carata rossa
bròcol
carciof
capusc
versa
zetriol
zucoria
cigola
fenocio
fonghes
salata
peveron
pomidor
por
ravanel
ref
rùcola
spinat
zuca
zuchin
costa
pom de tera
ravasala
15
FRUC E ORTAMES, I CINCH COLORES DE LA VITA
Te duc i bèsć che fajon à de gran emportanza magnèr fruc
e verdolam.
Ma i fruc e i ortames èi duc l medemo color?
Chierion fora fegures da desvalives sfoes e ensema fajon n
bel placat, spartian fora i fruc e i ortames troé per color.
chécen
brun violet
bianch
pomaranc
śal
vert
16
I 5 COLORES PER STÈR SEGN. “Magnèr coi colores de la vita” Per stèr ben bastassa magnèr vigni dì fruc e ortames di 5 colores: brun/roan, vert, bianch, śal/pomaranc e chécen. Chisc é i colores che ne deida a stèr segn. A magnèr a chesta vida se smendra de n 1/3 l perìcol de se ciapèr
sù malatìes desche tumores, mèl dal zucher, problemes al cher e autra magagnes. Fossa benfat donca magnèr vigni dì prodoc de duc i 5 colores che, ensema a na alimentazion sana e balanzèda i ge dèsc a nosc organism duta la sostanzes che ge serf per stèr polito. Magnèr ogne dì desvaliva sorts de fruc e ortames, chec e cruves, ne arsegura n gran valor nutritif, e tel medemo temp l ne dèsc l met de smendrèr la calorìes de chel che magnon ajache i à ite pec grasc e i ne enteisa sobito. Defat, fruc e ortames à pecia calorìes e n muie de èga, zucher, vitamines, minerèi, fibres e autra sostanzes che ne deida a defener nosc corp e a stèr ben zenza tor jù
integratores (phytochemicals). Donca l’é emportant magnèr vigni dì fruc e ortames di cinch colores, che ensema a na alimentazion sana e dreta, ge dèsc a nosc organism duta la sostanzes che ge serf per stèr ben. Magnèr speisa frescia, naturèla e duta da colores l’é san e tel medemo temp ence gustegol per i bec.
17
Bianch, brun-roan, śal-pomaranc, chécen e vert.
I 5 colores é duc chiò. Ogne sort de ortam e frut à so color e sia saor. Ma peires, pomes, fenoci, pomidores e coscita inant, èi l color che pisson?
Chécen
Anguria, pomaranc chécen, carata rossa, ciarieja, ampieria,
pomidor, ravanel, ref ros,...
Śal – pomaranc
Albicoca, pomaranc, cachi, ravasala, limon, melon, peveron, persc,
pompelm, zuca, ananas...
Vert
Sperja, basilich, bròcol, carciof, capusc, zetriol, zucoria, salata,
kiwi, persémol, spinat, ua, zuchin...
Brun – roan
Cialveisa, mora, brugna, radicio, ua neigra...
Bianch
Ai, bròcol, cigola, fenocio, fonghes, pom de èlber, peir, scelem,
por...
18
VARDON FORA COLOR PER COLOR Chécen: Tel grop del color chécen troon fruc e ortames che à carateristiches de gran valuta percheche i pel smendrèr l risech de svilupèr tumores e problemes al cher, i deida la pel a no vegnir veia massa en prescia e i arbassa l risech de ciapèr la catarates e l’ictus. Chisc amisc l’é pomidores, anguria, ampieries e ciariejes che, estra l rest, les à n muie de vitamina C che la deida a serèr sù i taes de la pel, a tegnir entriesc i vajoi del sanch e i fèsc a na vida che nosc corp sie bon de se defener miec.
Curiosità: Te la cultura populèra, la polpa de ampieries chieta jù la pel brujèda dal soreie. L pomidor, con sie bel color chécen, tel scomenz l vegnìa durà desche pianta per fornir sù la cèses e i vidores. Da la Cina, l pomaranc chécen l’é stat portà te la Tèlia del 500, ence se somea che l fosse cognosciù jà dai Romans tel 1 centené dò Crist. Śal - pomaranc:
Ence la magnadiva de color śal pomaranc, desche chela che fèsc pèrt del grop del color checen, la combat l risech de ciapèr tumores, la renforza i eies e la deida la zelules a no vegnir veies sobito. L beta-carotene, un di phytochemical, l ne deida a vegnir gregn, a veder delvers e amò apede l deida nosc organism a se defener. Per se parèr da desvaliva sorts de tumores l color śal-pomaranc l ne enjigna i flavonoidi, che i laora soraldut tel stomech. Tel grop del color śal-pomaranc, l peveron, l limon e l pomaranc i à n muie de vitamina C e i smendra la enfiamazions.
Curiosità: Na lejenda che vegn da la Sizilia conta de na beza n muie pureta, che no l’aea massarìes e òres da se tirèr ite per se maridèr, e donca la se à fornì sù i ciavei e la massarìes con i fiores de pomaranc. Da chiò la tradizion che la vegn portèda inant amò aldidanché. Autra curiosità: l prum èlber de cachi l’é stat piantà te la Tèlia entorn l 1871 tel vidor de Boboli a Firenze.
19
Vert:
La clorofila l’é n element n muie emportant che ge dèsc l color vert a la magnadiva de chest grop e ampò apede la deida la zelules a vegnir veies manco en prescia. Desche i etres colores, l grop vert l deida a tegnir dalonc i tumores e la magagnes al cher, estra che didèr i eies a veder delvers. Tel vert l’é ite ence l magnesie, che l ge dèsc gran aiut a nosc corp ajache l tol sù calcio, fosfor, sodie e potassie. I ortames co la foa verda à na gran cantità de acido folico e de folati, che deida a prevegnir l’arterosclerosi. Ma i benefizies del vert no i é duc chiò: ti ortames de color vert l’é
ite ence n muie de vitamina C .Chesta deida a tor sù l fer che l’é ti fruc e ti ortames e l’é n bon antiossidant, percheche l vèrda via dai radicai ledesc leé al svilup de magagnes al cher, di tumores e del doventèr veies. Curiosità: L brocol l’era jà cognosciù ai tempes di Romans che i lo durèa per varir n muie de magagnes. Ti tempes antiches persemol e basilich no i vegnìa duré per ge dèr saor a la magnadiva: i Greches durèa l prum per fornir sù la gherlandes di venjidores ti jeghes de Nemei, alincontra i Romans
durèa l basilich per se parèr dai ataches del “basilisch”, n drach dalbon aricégol. L spinat l’é stat portà te l’Europa dai Arabes o dai Crociati te l’an 1000. Caterina de Medici, la era n muie golousa de chest ortam e canche la se à maridà e la é jita a stèr te la Franzia, la se à tout dò n grop de cheghes bogn de cojinèr l spinat te duta la vides. Brun-roan:
Ence l brun roan l’é n color nemich di tumores, di problemes al cher, de l’ictus e de la catarates e amich di eies, di capilares del sanch e de la zelules. Anter i fruc e ortames del grop brun – roan, troon la èjia e l radicio che é de bogn antiossidanc, percheche i é piens de vitamina C. I fruc del bosch de color brun-roan fèsc a na vida che i capilares no i se spache.
20
Tel radicio, te la èjies, te la mores e la brugnes, troon ence l
potassie che renforza i osc. La melanzana enveze la é piena de magnesie. Curiosità: La melanzana é stata portèda te la Tèlia entorn l XVIII centené, ma la vegnìa jà coltivèda te l’India. Se cherdea che a n magnèr n muie se doventasse mac (per chest l’inom ”mela insana“) o che enveze l’aessa forza magiches. Endèna la seconda vera mondièla, la foes de la melanzana les vegnìa durèdes al post del tabach, che l’era senester da troèr. La “domenies de la cialveises” zacan l’era na bela ocajion de festa ajache se regoea i fruc del bosch, se jìa a touses e
a balèr.
Magnèr bianch l’é benfat per noscia sanità. L renforza i osc e l fia bianch, l ne deida a prevegnir i tumores e la malatìes al cher. Fruc e ortames bienc é dalbon na miniera de benesser, percheche i é piens de fibres, de sèi minerèi desche l potassie e de vitamines, soraldut de vitamina C. I pomes de èlber e la cigoles i à n marudel de flavonoidi, sostanzes
che serf per se defener dai tumores e che les ge fèsc bon per l fià bianch. Te l’ai, te la cigoles e ti pores l’é ite l’allilsolfuro, che ne deida a aer l sanch più lujech e l smendra l risech de grumes tel sanch (trombosi). Tel bianch l’é n auter minerèl n muie emportant: l selenie. L troon ti fonghes e l prevegn l’ipertenjion e l’anemìa. Curiosità: L pom l troon daperdut te la storia. Dal Paradis Terester a la vera
de Troia. L pom de Isaac Newton e chel de Guglielmo Tell. L’èlber del pom l’é chel più coltivà ence aldidanché. L’ai l fèsc ben, se l sà. I Egizes i ge lo dajea ai schiaves endèna che i fajea sù la piramides acioche i tegne fora la fadìa, no i se male e no i se ciape ite tel stomech. Ence la cigola aea sie nonzech te l’Egit, percheche i la durèa per embalsamèr. Per i Greches, enveze, l’era magnadiva per sudé tant che la fajea pèrt de sie paament.
21
Semper i Greches i durèa la foes de scelem per encoronèr i
venjidores de la garejèdes sportives, enveze l fenocio ti tempes antiches ge dajea saor a la magnadiva e l scuerjea defec che podea esser tel magnèr. Da chiò l’esprescion per talian “infinocchiare”, metafora de la gàbola. Reflescions I pomes de tera l’é vegetèi, tuberes, ma no i vegn conscidré ortames. I pomes de tera (o patac) i à ite n muie de carboidrac e de amides, segur più che duc i etres ortames. I pomes de tera i fèsc pèrt del grop de la bièves (pan, pasta,
polenta, cracker ...), che te la piramida alimentara i raprejentea l prum conech de color pomaranc.
22
23
24
MIE DIARIE DE
L’ALIMENTAZION
Sun to codejel dessegna na tabela valiva a chesta che te
vegn proponet per vigni dì de na setemèna: l’é de gran
emportanza che te la empienesces ite ogne sera. A la fin
de la setemèna te podarès tor tia conclujions!
Dì ……………………………………………………………………….
Ora Olà e con chi Magnadiva e
beandes Cantità
Tant che son teis
(da 1 a 3)
Disnèr
Mezmesdì
Marena
Marendel
Cena
25
CANCHE SE MAGNA E TANT CHE SE MAGNA
N ZÌRCOL VIRTUOUS
Na bona alimentazion vegn fora ence da canche e coche
nos magnon. Percheche nosc corp stae ben ge vel fèr trei
bie bèsć (disnèr, marena e cena) e doi pìcoi marendei
(mezmesdì e marendel entorn a les cater/cinch domesdì).
COSCITA NO!!!
Da les 8 canche l leva
Josef no disna;
da les 10 l’é n muie famà;
canche l’é ora de marena
Josef no é nia famà;
da marendel, entorn a les
4, l bez cogn fèr n
marendel che tegne per
mez;
canche l cogn cenèr endò
Josef no l’é famà.
COSCÌ L’É POLITO!!!
Da les 8 Martin disna;
via per l’inantmesdì Martin
magna vèlch;
da marena l bez fèsc n bèst
nutrient;
da les 4 e mesa l fèsc
marendel
canche l’é ora de cena
Martin fèsc na cena
nutrienta
26
LA RÉGOLES PER NA ALIMENTAZION
PIÙ SÈNA
Se pèrt!
Duta la net la Ferari é stata ceta al freit e ades
la stenta a se envièr via. Sessaben con dut l
freit che l’à ciapà!! Dant de partir cognon
sciudèr l motor!
Jon da passa doi ores, l’é de besegn de se
fermèr mìngol! Fajon marendel, la Ferari se
paussa mìngol e la se sfreida l motor.
No l’é più bensina! Se à empeà la spia
chécena.... l’é de besegn de n bel “pien”!
Cognon endò se fermèr mìngol, jon da più che
doi ores!
Sion rué! Meton endò bensina, lavon i vieresc,
ge vardon a noscia Ferari che dut sie a post.
Doman se pèrt endò!!
Ence nos dadoman, dò na net de “freit”, cognon “se sciudèr
ite” con n bon disnèr che ne serf per studièr, jièr, .....
L marendel de mesa les undesc ne deida a tirèr inant fin a
l’ora de marena zenza se stencèr massa.
Per da marena cognon fèr n bel “pien”.....
L marendel del domesdì serf per ................
La cena serf per .....
7:30
10:20
12:50
16:20
19:00
27
CHESTIONÈR SUL DISNÈR
Tant e co magneste da disnèr? Osserva l valor di aliments
che te troes te la piates che vegn dò e empienesc i cadrec
coche carenea. A la fin di cinch dis te podarès veder se chel
che te magnes l’é assà o no e se te cognesses enveze
mudèr fora vèlch te to disnèr.
LUNESC MÈRTESC MÉRCOL JEBIA VENDER
A
B
C
D
E
28
VALOR DI ALIMENTS
Lat, yogurt e formaes
Sort de aliment Cantità Valor e color
Lat 1 bicer Lat 1 chìchera Yogurt bianch 1 còcol Yogurt ai fruc 1 còcol Poìna 1 scuier Formai da
straichenèr
1 scuier
Beandes
Café 1 chìchera ---
Café de orc 1 chìchera ---
Lat e ciocolata 1 chìchera Such de pomaranc 1 bicer Such de fruc 1 bicer Té 1 chìchera ---
Bièves
Crackers 4 toc Corn flakes o
muesli
1 scuier
2 pugnes Fieta biscotèda 1 fieta Pan 1 fieta 1 crofen
29
Fruc
Pomaranc 1 Banana 1 Kiwi 1 Pom de èlber 1 Brugnes 2
Douces e golosarìes
Biscoc 3 Brioches scempies 1 Croissant 1 Budin 1 copeta Nutella 1 scuierin Peta da bachec 1 fieta Pùcola 1 tòch Marmelada 1 scuierin Douc confezionà 1 Miel 1 scuierin Peta Margarita 1 fieta Zucher 1 scuierin
Scialam e auter
Smauz 1 pìcol tòch Persut 1 fieta Scialam 1 fieta Toast 1 Ef 1
30
LEJON L DIAGRAM
Dò aer depent coi drec colores vardon se te nosc disnèr l’é ite dut chel che ne serf per esser scutèr delvers endèna duta la bonora a scola.
A MUIE BONA: te tegnes fora fin a ora de marena
B BONA : te pes magnèr n frut endèna la paussa a scola
C ASSÀ : magna n frut via per l’inantmesdì
D SCHÈRSA : te cognes magnèr via per l’inantmesdì
E MASSA SCHÈRSA : magna de più, te starès muie miec
Scrif chiò sotite tia conclujions. ______________________________________________________
______________________________________________________
______________________________________________________
______________________________________________________
______________________________________________________
31
JON SORA DESCH
1.CATER L’É MIEC CHE DOI! Fèr cater bèsć en dì vel dir ge dèr ghenao a l’organism
energìa e nutriment.
Se se desmention de disnèr da mezmesdì nosc cervel
fenirà l carburant per jir miec che l’é meso. Fèr prozait l’é
dassen emportant: n pìcol marendel ne serf per ruèr a
cena con petit, ma zenza ruèr scané e dapodò cogner se
tafièr ite.
Cognon se recordèr: disnèr bon sech, marena con mìngol
dededut, pìcol marendel (n’aon assà de n yogurt), cenèr
lijier. L corp sarà content e l ne dirà detelpai.
2. SORA DESCH E BÈSTA... ... che volessa dir magnèr zenza fèr nia de auter. No lejer
comics, no vardèr la televijion, no jièr. Ciàcola con ti
genitores, percheche stèr sora desch l’é n bel moment da
passèr co la familia: amò apede se te vèrdes la televijion o
te jies te fenesces per no aprijièr l magnèr e no l’entener
fin junsom.
3. ZACHÈR, ZACHÈR, ZACHÈR… La bocia no l’é na pèla che peta jù dut chel che l’é te piat.
La serf per sentir la saor, ma soraldut per smizacolèr l
magnèr. La pruma digestion l’aon te bocia: se tel stomech
rua l magnèr majenà polito, digerion en prescia e miec.
32
4. VARDÈR TE PIAT Chest vel dir meter vèrda a chel che se magna, donca no
se perdon via! Desche Sherlock Holmes, vardon fora e
meton vèrda!
5. LA DRETA CANTITÁ No magnon massa. No se tolon doi piac de pasta, no aron
più post per cèrn e ortames. Recordave: de ogne aliment la
dreta cantità!
6. NA PÌCOLA FADÌA Chest ve l dijon ite soraldut per i moments senestres:
canche aon dedant la ravasales che no podon aer, pisson a
tant che les ne fèsc ben! Vardon de esser da snait, nosc
corp ne rengraziarà!
MET VÈRDA A CHEL CHE TE MAGNES
Te chest percors fajaron n jech de gran emportanza per
descorir e cognoscer mìngol miec chel che magnon vigni dì.
Desfajaron fora la magnadiva per poder ruèr a entener chel
che dassen magnon, per ejempie canche te te fès sù n
crofen con scialam o n conech de peta con la brama. A la
fin del percors capiron che l’é falà magnèr dut chel che se
troa sot man e che se cogn meter vèrda a chel che meton
tel venter, saron bogn de troèr fora chel che ne fèsc ben
per poder “ magnèr polito” e per “stèr ben e crescer miec”.
33
I PRINZIPIES NUTRITIVES
LA SPEISA É FATA COSCITA
Nosc corp somea n cantier olache i lurieres é semper
averc. Ogne dì nosc corp à besegn de refornimenc per fèr n
bon lurier. Chisc i troon te la magnadiva e i à inom
“prinzipies nutritives”. I prinzipies nutritives é sie:
carboidrac o zucheres, grasc, proteines, minerèi,
vitamines, èga.
Ogne aliment, n pom de èlber, n cròfen, na peta, l’é fat da
duta chesta sostanzes mescedèdes e vigniuna à daìte te
nosc corp n dover prezis.
Vedon ensema.
PRINZIPIES NUTRITIVES
DOVER
CARBOIDRAC E ZUCHERES
I dèsc sobito energìa, forza e gaissa.
GRASC
L’é na sort de magasin de energìa da durèr te moments particolères.
PROTEÌNES
L’é i cadrìe che serf per frabichèr i òrghegn de nosc corp (cher, mùscoi, cervel e c.i.).
34
VITAMINES
Les deida i òrghegn a jir coche carenea e les ne pèra da la malatìes.
MINERÈI
I frabica soraldut dents e osc.
ÈGA
Duc i òrghegn à besegn de èga; zenza chesta nosc corp se scira.
Magnèr, coche vedon, no l’é zeche da pech! Dant te bocia e
dapodò tel stomech rua sostanzes che no podon veder, che
frabica e che fèsc lurèr nesc òrghegn. Se per n trat de
temp se n desmention un, da vèlch man de nosc corp
sutarà fora n carantaot.
Per ge dèr dut chel che ge serf a nosc corp, jon a veder e a
cognoscer miec olache l’é sconec i “6 maraveousc”!
35
LA VITAMINES
L’inom “vitamina” vegn cà da “ènema de la vita”.
Se les troa soraldut ti fruc e tel verdolam fresch e de sajon
che no cognessa mai mencèr te
noscia alimentazion.
No storcolon l nès e cribion fora
la fontèna de vitamines da
meter te nosc menù ideèl.
La vitamines é presciapech vint
e per inom les à na letra de
l’alfabet e sencajo ence n numer
(per ejempie A, B1, B2, C, D
...):
La vitamina A: la serf per
fèr crescer i organismes
neves; se la troa tel lat, tel
smauz, tel ros de l’ef, ti ortames, ...
La vitamina B: la stravèrda l’organism da la malatìes
di nerves; se la troa te la bièves, tel spinat, ti
pomarances, tel lat, ...
La vitamina C: la stravèrda l’organism da na burta
malatìa, l scorbuto, che fèsc perder n muion de sanch;
se la troa tel verdolam, ti agrumes, ti aliments
vegetèi, ...
La vitamina D: la é de gran emportanza per didèr i
osc e i dents a crescer e a doventèr dures e forc; se la
troa tel ros de l’ef, tel lat, ti alimenc che vegn da la
besties, ...
La vitamina K: la deida a serèr i taes canche se fajon
mèl; se la troa ti ortames.
36
I GRASC
I grasc vegn chiamé ence “lipidi” e l’é conzentrac de energìa. Chisc, a desferenza di zucheres, no vegn duré sobito ma i se poja sotite noscia pèl per ne defener dal freit e desche resserva ti caji de besegn. Canche però i grasc é de massa, i ne fèsc jir sù de peis.
Ence chisc se spartesc fora te doi
gropes:
grasc vegetèi: duc i elesc che
vegn fora da verdolames e
fruc per ejempie da la olives,
da la noujes, da la nojeles,
dal turcheis, dai fiores del
soreie;
grasc animèi: i vegn cà da la
besties e l’é smauz e ardel
bianch.
Per sòlit i grasc l’é l condiment, ma i é ite ence ti douces.
Donca meton vèrda ence a la cantità!
37
I CARBOIDRAC
I carboidrac ne dèsc energìa e i se spartesc fora te doi
gropes:
zucheres scempies o “sprint”: i và sobito en zìrcol te
nosc corp, ma i se bruja te pec menuc. Chisc i troon
tel zucher, ti douces e ti fruc fresc.
zucheres composć o peigres: i bruja più pian,
presciapech mesora dò i aer magné, ma l’energìa che i
ne dèsc la dura più en lonch. Chisc i troon te la pasta,
tel pan, tel ris.
38
LA PROTEÌNES
La proteines fèsc sù e fèsc jir i òrghegn più delicac de nosc
corp: l cervel, l fià e i rognons.
Chestes se spartesc fora te doi gropes:
proteines animèles che se troa tel pesc, te la cèrn, ti
eves, tel lat...
proteines vegetèles che se troa ti cousoi, ti fajei, te la
teghes, te la lentichies ...
Percheche nosc corp vegne sù delvers e fort, cognon
magnèr proteines de duc doi chisc gropes.
39
I MINERÈI Pìcoi ma indispensàboi, zenza i minerèi nosc corp no
podessa stèr en pe e no l crescessa delvers.
L calcio l’é l più cognosciù e l’é
fondamentèl per la formazion de
nesc dents e di osc.
Ence l fer é de gran emportanza:
se te nosc corp no n’é assà sion
sobito stencé.
Alimenc riches de minerèi l’é l fià
neigher, l lat, l formai, l yogurt, la
noujes e la mandorles.
L’ÈGA
Più che la metà de nosc corp l’é fat
da èga. Cognon donca vardèr che sie
semper n cert equilibrie e che no
mence mai èga te nosc organism.
Canche vaon, suon o piscion, da nosc
corp va fora èga e cognon se
recordèr de beiver da spes soraldut
èga e no demò roba gasèda. Ma èga
n vegn ite ence canche magnon:
bèsta se pissèr che ti fruc e tel
verdolam l’é ite l’ 80-90 % de èga, te
la cèrn e ti eves l 65-75% e tel pan l 34%.
40
ANALISON ADES VÈLCH ALIMENT L’om, da canche l nasc a canche l mor, l magna desvaliva
sorts de aliments. N’é de chi olache se troa ite vitamines,
proteines, grasc, zucheres e èga duc ensema e de chi
olache troon demò valguna sort de prinzipies nutritives.
Duc saon che l disnèr à na gran emportanza te la giornèda
de na persona: vedon ades che prinzipies nutritives che l’é
ite te la magnadiva che de solit magnon da disnèr.
Osserva la tabeles
YOGURT
LAT
VITAMINES
PROTEÌNES
GRASC
LAT
ÈGA
VITAMINES
PROTEÌNES
GRASC
ZUCHERES
41
MIEL
ÈGA
ZUCHERES
MARMELADA
FRUC
ÈGA
ZUCHERES
VITAMINES
PROTEÌNES
DOUCES
GRASC
ZUCHERES
PROTEÌNES
42
CIOCOLATA
SEMENZA DE CACAO
GRASC
ZUCHERES
ÈGA
SMAUZ
GRASC
ÈGA
LAT
PROTEINES
SÈL
43
LA PIRAMIDA DE L’ALIMENTAZION
Osserva l dessegn e dapò depenc coche carenea: te cognes
te didèr con chel che te troe scrit te la piates che vegn dò
per encolorir a la dreta vida.
44
I GROPES DI ALIMENTS
Grop color pomaranc:
fèsc pèrt de chest grop bièves e pomes de tera, pasta, pan,
ris, orc, polenta.... Chisc aliments é riches de àmidi, vèlch
vitamina e sèi minerèi.
Se tolon chi integrèi troon ence na bona cantità de fibres.
Se cognessa magnèr amàncol na porzion per bèst de chisc
aliments.
Grop vert e grop chécen:
chisc gropes tol ite duc i fruc e l verdolam.
Chisc aliments é riches de zucher scempie, vitamines, sèi
minerèi, èga e fibres.
Vardon de cerner fruc e verdolam de sajon e de se
recordèr che i fruc l’é l mior marendel!
Ge vel magnèr amàncol cinch porzions (na porzion é valiva
a n pugn) de aliments de chisc doi gropes te na dì.
Grop brun chièr:
l’é l grop del lat, di formaes, di yogurt....
Chisc aliments é piens de calcio, n minerèl dassen
emportant per i osc e i dents, troon ence proteines e
latojie, n zucher scempie. I aliments de chest grop
(soraldut l formai) à ite n muie de grasc.
Vigni dì ge vel magnèr trei porzions de aliments touc da
chest grop e no più che cater porzions te na setemèna de
formai.
Grop roan:
fèsc pèrt de chest grop pesc, cèrn, eves, cousoi.
Te chisc aliments troon proteines de calità ezelenta, sèi
minerèi (fer te la cèrn, iodie tel pesc), vitamines e grasc.
45
I cousoi, ensema co la pasta o l ris, i pel esser magné al
post de la cèrn, del pesc o di eves. Amàncol n’outa en
setemèna i podon magnèr desche piat unich. Se pel
magnèr una o doi porzions de aliments de chest grop per
ogne bèst.
Grop śal:
chest grop tol ite grasc e elesc.
Se cogn meter vèrda a coche se doura chisc aliments,
ajache i dèsc n muie de calorìes (energìa).
Zucher e douces:
se pel magnèr na cantità n muie pìcola de chisc aliments.
46
LA CHÈRTA DE LA SPEISA
DE NA SETEMÈNA
Benon, ades che aon duc i elements, vardon fora ensema n
menù, chierion i fai e proon al comedèr.
L CAPÌTOL DI FAI
Pian pian se n capion fora semper miec de magnadives!
Ades belapontin metaron vèrda a vèlch fal de alimentazion
che duc fèsc e dapodò ge pissaron sora : i fajone pa ence
nos ? La mama éla pa en consaputa de chest? E ti
compagnes?
TONE … L magna cinch outes te na setemèna cèrn ma l no
magna mai cousoi ( fajei, arbees e c.i.).
Olà él pa l fal? Tone magna la giusta cantità de proteines,
ma scialdi de na sort demò (animèla) e béleche mai cheles
che vegn cà dai vegetèi. I cousoi à ite na sort de proteines
che deida a crescer forc e gaerc.
CHIARA… la beif n muie de lat, la magna scialdi formai e ge
sà n muie bon l giacin. Lat, formai e giacins à ite n muie de
grasc. Mìngol a l’outa i va ben, ma a n magnèr massa
podessa fèr mèl!
JAN… L magna pasta, dò e dò cèrn e pesc, pec ortames e
fruc. Olà él pa l fal? Ogne dì ge vel magnèr cinch porzions
de fruc e ortames.
Chisc l’é demò dotrei ejempies. Podon n rejonèr ensema e
ence a cèsa.
47
METON JÙ ADES LA CHÈRTA DE LA SPEISA
DE DOI SETEMÈNES Dal mesdì:
Da sera:
LUNESC MÈRTESC MÉRCOL Passà fora de verdolam
Supa de cèrn con ravioli
Ris da safran
Pesc Persut (1/2 porzion)
Verdolam
Ortames Verdolam Pan
Pan Pan Fruc
Fruc Fruc
JEBIA VENDER SÀBEDA DOMENIA Polenta Ris con formai
gratà Bièves de desvaliva sorts
Orc con ortames
Cèrn Pesc Cousoi Cèrn
Verdolam Verdolam Verdolam Salata de sajon
Pan Pan Pan Pan
LUNESC MÈRTESC MÉRCOL Passà fora de verdolam
Supa de cèrn con ravioli
Ris da safran
Pesc Persut (1/2 porzion)
Verdolam
Ortames Verdolam Pan
Pan Pan Fruc
Fruc Fruc
JEBIA VENDER SÀBEDA DOMENIA Crema de fajei Supa de
ortames Passà fora de verdolam
Piza
Pomes de tera Formai Eves Verdolam
Verdolam Verdolam Salata de sajon Fruc
Fruc Pan Pan
Fruc Fruc
48
CRUCIPUZZLE
Chier fora te chest diagram duta la paroles che te troes
scrites sotite. Te pes les troèr en via o en cà, en sù o en jù
e ence de travers da l’aut al bas o dal bas a l’aut. A la fin
del jech, se no te ès falà nia, te troarès n bel pensier.
ALBICOCA CARCIOF MANDARIN RUCOLA
AMPIERIA CIALVEISA MELON SALATA
AMPOMOLA CIGOLA NOUSC UA
ANANAS COSTA PAPAIA VERSA
ANGURIA ÈJIA PEIR ZUCA
BANANA FENOCIO PERSC ZUCHIN
BRÒCOL FICH POMARANC ZUCORIA
BRUGNA KIWI POR
CACO LIMON RAVANEL
CAPUSC REF
P E R S A L A T A B R U G N A
S R C A C O T A M P O M O L A
P B A È R C A P U S C M P C O
F A L V M A N D A R I N I O T
I N P N A O C I A L V E I S A
C A E A A N G U R I A A K T L
H N R S I F E N O C I O I A B
Z A S H E A C L N R O G W A I
N U C M I B A A O G N È I C C
R U C J C A R C I O F R C I O
Z D È A E A U Ò D E E S V G C
D R E F M Z C U C I U U E O A
M E L O N T O F P O R P R L U
C E P U O R L M N T L O S A A
P E I R A N A N A S M R A E S
49
FEGURES DA TAÈR FORA
50
51
52
53
DOMINO
POM DE ÈLBER
PERA PEIR BANANA
UVA BANANA PATATA RAVASALA
CAROTA UA POM DE
TERA MELA
ZUCCHINO CAPUSC CAVOLO ZUCA
FRAGOLA ZUCHET ZUCCA AMPIERIA
54
55
CIPOLLA AMPOMOLA LAMPONE CIGOLA
POMODORO MEGOL SPINACI COSTES
BARBABIE- TOLA
POMIDOR
56
57
JECH DEL METER ADUM
ZUCA
PÌCOL
AMPIERIA
ANANAS
BANANA
BRÒCOL
BRUGNA
CACO
CAPUSC
NOUSC
PEIR
PERSC
POMARANC
POR
RAVANEL
RUCOLA
SALATA
UA
VERSA
DOUC
BRAUS
ANGURIA
ZUCHIN
ZUCORIA
LUJIE
CARCIOF
CIALVEISA
CIGOLA
ÈJIA
FICH
KIWI
LIMON
MANDARIN
MELON
TORON
LONCH
CURT
SCHICIÀ
GROS
AMPÒMOLA
MESAN
FENOCIO
COSTA
FIN
PIAT
POROUS
LUJECH
GROVECH
TRIST
SALÀ
ENSOUS
TECH
DUR
MOLEJIN
SGNECH
MALVALIF
LIZECH
POROUS
ÈGHER
SUGOUS
GRAN
ALBICOCA
REF
58
JECH DE MOVIMENT: DRET O FALÀ?
Se l pensier é dret l jiador resta en pe, se enveze l’é falà l
se cucia jù. La magnadiva la ne dèsc energìa D Per stèr ben se cogn magnèr demò canche se à estro F Per stèr ben se cogn magnèr 4 outes en dì D Per stèr ben se cogn magnèr semper n muie F Per stèr ben se cogn magnèr desvaliva sorts de magnadiva D Per stèr ben se cogn beiver pech F Per stèr ben se cogn fèr moviment D L fosfor ge dèsc energìa a nosc cervel D La vitamines les troon ti carboidrac F La vitamines les ne defen da la magagnes D I ortames e i fruc ne dèsc vitamines D Se volon corer, sutèr e jièr cognon magnèr muie de grasc F L lat l’é n aliment complet D La proteines serf per renforzèr i osc F La saor se la sent co la lenga D L’odor se l sent col tast F La consistenza se la sent col tast D L pom de tera l’é n frut ègher F L limon l’é n muie douc F L peir l’é toron e douc D L such de fruc se l fèsc gratan la scorza del frut F
VARIANTA: chest jech se pel l fèr ence spartii te gropes.
59
L JECH DE L’AUCIA
Te la piata che vegn dò te troes n bel jech: chel de l’aucia. Ma met vèrda: dant de tachèr via a jièr con ti compagnes te cognes lejer bel delvers la régoles del jech!! Coche se cogn se mever 2 - 14: con n bel piat de pasta va inant de 3 6 : brao, se cogn beiver va inant de 2 3 - 16 : TE ÈS MAGNA MASSA DOUCES, va a te lavèr i dents e fermete n giro 10-20-25: marijene che fam! va da retorn de 2 e magnete vèlch! VARIANTA: Se se volessa dapò fèr l jech mìngol più senester se pel durèr la chèrtes del “Sèste da me dir”. Dant de tachèr l jech se dezide: vigni outa che se sauta te la casela di numeres de la tabela del 2-3-4... se cogn pesćèr una de chesta chèrtes e responer; chi che respon va inant de un, chi che fala va de retorn olache l’era.
Dì sù l’inom de 4 fruc de color chécen
Dì sù 4 categorìes de la piramida alimentèra
Dì sù 4 agetives che va ben per l pom de èlber
Les serf al corp per se defener da la magagnes
Dì sù 4 agetives che va ben per l’ampieria
Canche se à mìngol de porcarìa che cognone pa vardèr de magnèr?
La vitamines se les troa te ……
Dì sù l’inom de 5 ortames che se troa tel minestron
Dì sù 4 agetives de la saor
Dì sù 4 agetives del tast
Dì l’inom de 4 ortames che cresc sot tera
Dì l’inom de 4 fruc che podon regoer te nesc pré o bosć
60
61
21
20
19
18
1
17
5
4
6
3
2
16
7
9
8
10
15
22
13
12 11
25
24
23
Se te ès magnà polito…
taca via l jech!
26
27
RECORDETE: MAGNÈR SEMPER
DE DEDUT
DEIDA A ESSER PIÙ FORC!!!
62
DISNÈR PER TACHÈR POLITO Jech a cobies Che che serf: biliec (5x5) dessegné con cosses da magnèr e da beiver per disnèr. I li pel enjignèr i bec. Magnadiva e beandes da meter sui cartelins: café, lat, te, capuzin, ciocolata, café bianch, such de fruc, zucher, smauz, marmelada, miel, pan, fieta da pan sech, fieta de pan sech
sciudà, biscoc, petes, fruc, bièves, yogurt, douces confezioné. Coche se jia: Vigni bez cern te anter la chèrtes chel che l magna da doman bonora. Duc i bec cogn aer l medemo numer de biliec. A roda i jiadores fèsc cater domanes una dò l’autra, se pel responer demò scì o no; canche l jiador trefa l cartelin de l’auter l doventa so. Chi él pa che venc? Chi che ge roba dut a l’auter jiador . Ejempie:
Jiador A: te, zucher, marmelada, biscoc. Jiador B: ciocolata, pan, smauz, pom. A: èste seit ? B: ei A: ela maron? B: ei A: ela doucia? B: ei A: él la ciocolata? B: ei A: ades la é mia.
63
café tè café
bianch ciocolata
such fresch lat smauz such
miel zucher
pan confez. peta
formai marmelada
yogurt fruc
pan bianch bièves fruc peta
64
65
66
67