Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4...

65
3 EDUCAZION ALIMENTÈRA Scola Ladina de Fascia L Pènt n. 4 Strumenc didatics per la scola populèra

Transcript of Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4...

Page 1: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

3

EDUCAZION ALIMENTÈRA

Scola Ladina de Fascia

L Pènt n. 4 Strumenc didatics per la scola populèra

Page 2: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

4

Metù adum da:

Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich Linda Ellecosta Francesca Felicetti Mariagrazia Pitscheider Dolores Rasom Renata Rasom

Desvalives toc é stac touc fora da “15.000 passi + 5 colori: La matematica dei sapori” su lizenza de la Azienda Provinzièla per i Servijes Sanitères de la Provinzia de Trent, a chela che ge va nosc develpai Dessegn de la soracuerta de Letizia Soldà Col contribut linguistich de l’Ofize Servijes Linguistics e Culturèi del Comprenjorie Ladin de Fascia

Scola Ladina de Fascia

L Pènt – n. 4 Strumenc didatics per la scola populèra

Page 3: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

5

INDESC

Fruc e ortames Per scomenzèr

Jion coi sensc Veder

Tastèr Scutèr

Snasèr Cercèr

Na pìcola enrescida Fruc e ortames, i cinch colores de la vita

I 5 colores per stèr segn Vardon fora color per color

Magnèr de dut fèsc ben a duc! Mie diarie de l’alimentazion

Canche se magna e tant che se magna

La régoles per n’alimentazion più sèna Chestionèr sul disnèr

Valor di aliments Lejon l diagram

Jon sora desch I prinzipies nutritives

La vitamines I grasc

I carboidrac La proteìnes

I minerèi L’èga

Analison ades vèlch aliment La piramida de l’alimentazion

I gropes di aliments

La chèrta de la speisa de na setemèna Meton jù ades la chèrta de la speisa de doi setemènes

Crucipuzzle Fegures da taèr fora

Domino Jech del meter adum

Jech de moviment: dret o falà? Jech de l’aucia

Disnèr per tachèr polito

p. 7 8

9 9

10 11

12 13

14 15

16 18

23 24

25

26 27

28 30

31 33

35 36

37 38

39 39

40 43

44

46 47

48 49

53 57

58 59

62

Page 4: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

6

Page 5: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

7

Page 6: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

8

PER SCOMENZÈR ...

Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de

recognosciment

Tolon sù la chèrtes de recognosciment e fajon ensema

n bel placat.

N frut o n verdolam l pel ence se animèr: proa ence tu

a ge meter eies, bocia, nès, giames e brac e dut chel

che te ves a na vida da ge dèr mìngol de vita e, se te

ves, proa a te pissèr na pìcola storia.

Per descriver n frut o n verdolam duron i cinch sensc!

CHÈRTA DE RECOGNOSCIMENT de

_____________________

FORMA : _____________________

PARBUDA : ___________________

SEGNES PARTICOLÈRES

DIMENJION : _________________ ________________________

________________________

COLOR : ______________________ ________________________

Page 7: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

9

JION COI SENSC

VEDER

I colores di fruc e del verdolam.

CHÉCEN: anguria, pomaranc ros, carata rossa, ciarieja,

ampieria, pomidor, ravanel, garneta, èjia .....

ŚAL – POMARANC: albicoca, pomaranc, caco, limon,

melon, peveron, persc, pompelm, ananas ....

VERT: sperja, basilich, bròcol, carciof, capusc, zetriol,

zucoria, salata, kiwi, persémol, spinat, ua, zuchin...

BRUN – VIOLET: cialveisa, mora, brugna, salata rossa, ua

neigra...

BIANCH: ai, bròcol, fenocio, pom de èlber, pom de tera,

peir, scelem, banana, por....

Sul codejel taca sù fegures de fruc e verdolames, spartii

fora per color

(se te ves te pes tor la fegures che te troes junsom a chest

pìcol codejel)

PAROLES PER VEDER: da grumes, lujech, cremous,

lonch, sotil, piat, lujent, lizech, chièr, scur, pelous, toron,

...

Page 8: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

10

TASTÈR

Doura la mans:

te na scàtola fèr n busc che passe ite na man zenza veder:

ogne bez, demò co l’aiut de la man, l cogn entener che frut

e verdolam che l tocia.

JION CO LA MANS

CHE SÉNTESTE PA?

CHE EFET TE FÈJEL PA?

CHE ÉL PA?

PAROLES PER TOCÈR: dur, tender, tacolent, cremous,

solvech, ont, mol, sut, ciaut, freit, giacià, tebech, grovech,

lizech, pelous, .....

Page 9: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

11

SCUTÈR

Dessegna ti torons fruc e verdolames: met vèrda però a

chel che disc l cartelin apede jù!

L fèsc ac

No l fèsc ac

Page 10: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

12

SNASÈR

SNÈSA CHISC FRUC / VERDOLAMES

Pom de èlber

Ai

Persémol

Ajei

Marmelada de ampieries

Snèsa chesta magnadiva e met ite vèlch agetif che pel

carenèr (ence più che un!)

PAROLES PER SNASÈR: douc, ègher, emprofumà, bon,

braus.....

Page 11: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

13

CERCÈR

Cercia yogurt de desvalives saores che la maestra te

dèsc. Zenza veder magna chisc yogurt e proa a scriver

ite la tabela:

PRODOT A

PRODOT B

PRODOT C

PARBUDA / COLOR

ODOR

SAOR

AC

Dò aer fenì sù la tabela se proa a entener ensema coluna

che l’é la saor; demò a la fin la maestra pel dèr la soluzion.

PAROLES PER CERCÈR: douc, ègher, salà, ensous,

braus, antech, rancech, gaert, sciorf, pizient, ensaorì...

Page 12: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

14

NA PÌCOLA ENRESCIDA...

TE SÈL BON O NO ?

Na Coscì coscì Scì

Tol sù duc i dac, confronta con ti compagnes e dapò tira tia

conclujions:

Colun él pa l frut che sà più bon?

Colun él pa l verdolam che no ge va neto jù a ti

compagnes?

Proa, ence col didament de tia maestra de conc, a fèr

n pìcol diagram che respone ai dac che ensema aede

tout sù.

?

albicoca

ànanas

pomaranc

banana

ciarieja

anguria

ampieria

caco

kiwi

ampómola

limon

mandarin

pom de èlber

melon

cialveisa

papaia

peir

persc

pompelm

brugna

ua

nousc

èjia

?

carata rossa

bròcol

carciof

capusc

versa

zetriol

zucoria

cigola

fenocio

fonghes

salata

peveron

pomidor

por

ravanel

ref

rùcola

spinat

zuca

zuchin

costa

pom de tera

ravasala

Page 13: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

15

FRUC E ORTAMES, I CINCH COLORES DE LA VITA

Te duc i bèsć che fajon à de gran emportanza magnèr fruc

e verdolam.

Ma i fruc e i ortames èi duc l medemo color?

Chierion fora fegures da desvalives sfoes e ensema fajon n

bel placat, spartian fora i fruc e i ortames troé per color.

chécen

brun violet

bianch

pomaranc

śal

vert

Page 14: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

16

I 5 COLORES PER STÈR SEGN. “Magnèr coi colores de la vita” Per stèr ben bastassa magnèr vigni dì fruc e ortames di 5 colores: brun/roan, vert, bianch, śal/pomaranc e chécen. Chisc é i colores che ne deida a stèr segn. A magnèr a chesta vida se smendra de n 1/3 l perìcol de se ciapèr

sù malatìes desche tumores, mèl dal zucher, problemes al cher e autra magagnes. Fossa benfat donca magnèr vigni dì prodoc de duc i 5 colores che, ensema a na alimentazion sana e balanzèda i ge dèsc a nosc organism duta la sostanzes che ge serf per stèr polito. Magnèr ogne dì desvaliva sorts de fruc e ortames, chec e cruves, ne arsegura n gran valor nutritif, e tel medemo temp l ne dèsc l met de smendrèr la calorìes de chel che magnon ajache i à ite pec grasc e i ne enteisa sobito. Defat, fruc e ortames à pecia calorìes e n muie de èga, zucher, vitamines, minerèi, fibres e autra sostanzes che ne deida a defener nosc corp e a stèr ben zenza tor jù

integratores (phytochemicals). Donca l’é emportant magnèr vigni dì fruc e ortames di cinch colores, che ensema a na alimentazion sana e dreta, ge dèsc a nosc organism duta la sostanzes che ge serf per stèr ben. Magnèr speisa frescia, naturèla e duta da colores l’é san e tel medemo temp ence gustegol per i bec.

Page 15: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

17

Bianch, brun-roan, śal-pomaranc, chécen e vert.

I 5 colores é duc chiò. Ogne sort de ortam e frut à so color e sia saor. Ma peires, pomes, fenoci, pomidores e coscita inant, èi l color che pisson?

Chécen

Anguria, pomaranc chécen, carata rossa, ciarieja, ampieria,

pomidor, ravanel, ref ros,...

Śal – pomaranc

Albicoca, pomaranc, cachi, ravasala, limon, melon, peveron, persc,

pompelm, zuca, ananas...

Vert

Sperja, basilich, bròcol, carciof, capusc, zetriol, zucoria, salata,

kiwi, persémol, spinat, ua, zuchin...

Brun – roan

Cialveisa, mora, brugna, radicio, ua neigra...

Bianch

Ai, bròcol, cigola, fenocio, fonghes, pom de èlber, peir, scelem,

por...

Page 16: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

18

VARDON FORA COLOR PER COLOR Chécen: Tel grop del color chécen troon fruc e ortames che à carateristiches de gran valuta percheche i pel smendrèr l risech de svilupèr tumores e problemes al cher, i deida la pel a no vegnir veia massa en prescia e i arbassa l risech de ciapèr la catarates e l’ictus. Chisc amisc l’é pomidores, anguria, ampieries e ciariejes che, estra l rest, les à n muie de vitamina C che la deida a serèr sù i taes de la pel, a tegnir entriesc i vajoi del sanch e i fèsc a na vida che nosc corp sie bon de se defener miec.

Curiosità: Te la cultura populèra, la polpa de ampieries chieta jù la pel brujèda dal soreie. L pomidor, con sie bel color chécen, tel scomenz l vegnìa durà desche pianta per fornir sù la cèses e i vidores. Da la Cina, l pomaranc chécen l’é stat portà te la Tèlia del 500, ence se somea che l fosse cognosciù jà dai Romans tel 1 centené dò Crist. Śal - pomaranc:

Ence la magnadiva de color śal pomaranc, desche chela che fèsc pèrt del grop del color checen, la combat l risech de ciapèr tumores, la renforza i eies e la deida la zelules a no vegnir veies sobito. L beta-carotene, un di phytochemical, l ne deida a vegnir gregn, a veder delvers e amò apede l deida nosc organism a se defener. Per se parèr da desvaliva sorts de tumores l color śal-pomaranc l ne enjigna i flavonoidi, che i laora soraldut tel stomech. Tel grop del color śal-pomaranc, l peveron, l limon e l pomaranc i à n muie de vitamina C e i smendra la enfiamazions.

Curiosità: Na lejenda che vegn da la Sizilia conta de na beza n muie pureta, che no l’aea massarìes e òres da se tirèr ite per se maridèr, e donca la se à fornì sù i ciavei e la massarìes con i fiores de pomaranc. Da chiò la tradizion che la vegn portèda inant amò aldidanché. Autra curiosità: l prum èlber de cachi l’é stat piantà te la Tèlia entorn l 1871 tel vidor de Boboli a Firenze.

Page 17: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

19

Vert:

La clorofila l’é n element n muie emportant che ge dèsc l color vert a la magnadiva de chest grop e ampò apede la deida la zelules a vegnir veies manco en prescia. Desche i etres colores, l grop vert l deida a tegnir dalonc i tumores e la magagnes al cher, estra che didèr i eies a veder delvers. Tel vert l’é ite ence l magnesie, che l ge dèsc gran aiut a nosc corp ajache l tol sù calcio, fosfor, sodie e potassie. I ortames co la foa verda à na gran cantità de acido folico e de folati, che deida a prevegnir l’arterosclerosi. Ma i benefizies del vert no i é duc chiò: ti ortames de color vert l’é

ite ence n muie de vitamina C .Chesta deida a tor sù l fer che l’é ti fruc e ti ortames e l’é n bon antiossidant, percheche l vèrda via dai radicai ledesc leé al svilup de magagnes al cher, di tumores e del doventèr veies. Curiosità: L brocol l’era jà cognosciù ai tempes di Romans che i lo durèa per varir n muie de magagnes. Ti tempes antiches persemol e basilich no i vegnìa duré per ge dèr saor a la magnadiva: i Greches durèa l prum per fornir sù la gherlandes di venjidores ti jeghes de Nemei, alincontra i Romans

durèa l basilich per se parèr dai ataches del “basilisch”, n drach dalbon aricégol. L spinat l’é stat portà te l’Europa dai Arabes o dai Crociati te l’an 1000. Caterina de Medici, la era n muie golousa de chest ortam e canche la se à maridà e la é jita a stèr te la Franzia, la se à tout dò n grop de cheghes bogn de cojinèr l spinat te duta la vides. Brun-roan:

Ence l brun roan l’é n color nemich di tumores, di problemes al cher, de l’ictus e de la catarates e amich di eies, di capilares del sanch e de la zelules. Anter i fruc e ortames del grop brun – roan, troon la èjia e l radicio che é de bogn antiossidanc, percheche i é piens de vitamina C. I fruc del bosch de color brun-roan fèsc a na vida che i capilares no i se spache.

Page 18: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

20

Tel radicio, te la èjies, te la mores e la brugnes, troon ence l

potassie che renforza i osc. La melanzana enveze la é piena de magnesie. Curiosità: La melanzana é stata portèda te la Tèlia entorn l XVIII centené, ma la vegnìa jà coltivèda te l’India. Se cherdea che a n magnèr n muie se doventasse mac (per chest l’inom ”mela insana“) o che enveze l’aessa forza magiches. Endèna la seconda vera mondièla, la foes de la melanzana les vegnìa durèdes al post del tabach, che l’era senester da troèr. La “domenies de la cialveises” zacan l’era na bela ocajion de festa ajache se regoea i fruc del bosch, se jìa a touses e

a balèr.

Magnèr bianch l’é benfat per noscia sanità. L renforza i osc e l fia bianch, l ne deida a prevegnir i tumores e la malatìes al cher. Fruc e ortames bienc é dalbon na miniera de benesser, percheche i é piens de fibres, de sèi minerèi desche l potassie e de vitamines, soraldut de vitamina C. I pomes de èlber e la cigoles i à n marudel de flavonoidi, sostanzes

che serf per se defener dai tumores e che les ge fèsc bon per l fià bianch. Te l’ai, te la cigoles e ti pores l’é ite l’allilsolfuro, che ne deida a aer l sanch più lujech e l smendra l risech de grumes tel sanch (trombosi). Tel bianch l’é n auter minerèl n muie emportant: l selenie. L troon ti fonghes e l prevegn l’ipertenjion e l’anemìa. Curiosità: L pom l troon daperdut te la storia. Dal Paradis Terester a la vera

de Troia. L pom de Isaac Newton e chel de Guglielmo Tell. L’èlber del pom l’é chel più coltivà ence aldidanché. L’ai l fèsc ben, se l sà. I Egizes i ge lo dajea ai schiaves endèna che i fajea sù la piramides acioche i tegne fora la fadìa, no i se male e no i se ciape ite tel stomech. Ence la cigola aea sie nonzech te l’Egit, percheche i la durèa per embalsamèr. Per i Greches, enveze, l’era magnadiva per sudé tant che la fajea pèrt de sie paament.

Page 19: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

21

Semper i Greches i durèa la foes de scelem per encoronèr i

venjidores de la garejèdes sportives, enveze l fenocio ti tempes antiches ge dajea saor a la magnadiva e l scuerjea defec che podea esser tel magnèr. Da chiò l’esprescion per talian “infinocchiare”, metafora de la gàbola. Reflescions I pomes de tera l’é vegetèi, tuberes, ma no i vegn conscidré ortames. I pomes de tera (o patac) i à ite n muie de carboidrac e de amides, segur più che duc i etres ortames. I pomes de tera i fèsc pèrt del grop de la bièves (pan, pasta,

polenta, cracker ...), che te la piramida alimentara i raprejentea l prum conech de color pomaranc.

Page 20: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

22

Page 21: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

23

Page 22: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

24

MIE DIARIE DE

L’ALIMENTAZION

Sun to codejel dessegna na tabela valiva a chesta che te

vegn proponet per vigni dì de na setemèna: l’é de gran

emportanza che te la empienesces ite ogne sera. A la fin

de la setemèna te podarès tor tia conclujions!

Dì ……………………………………………………………………….

Ora Olà e con chi Magnadiva e

beandes Cantità

Tant che son teis

(da 1 a 3)

Disnèr

Mezmesdì

Marena

Marendel

Cena

Page 23: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

25

CANCHE SE MAGNA E TANT CHE SE MAGNA

N ZÌRCOL VIRTUOUS

Na bona alimentazion vegn fora ence da canche e coche

nos magnon. Percheche nosc corp stae ben ge vel fèr trei

bie bèsć (disnèr, marena e cena) e doi pìcoi marendei

(mezmesdì e marendel entorn a les cater/cinch domesdì).

COSCITA NO!!!

Da les 8 canche l leva

Josef no disna;

da les 10 l’é n muie famà;

canche l’é ora de marena

Josef no é nia famà;

da marendel, entorn a les

4, l bez cogn fèr n

marendel che tegne per

mez;

canche l cogn cenèr endò

Josef no l’é famà.

COSCÌ L’É POLITO!!!

Da les 8 Martin disna;

via per l’inantmesdì Martin

magna vèlch;

da marena l bez fèsc n bèst

nutrient;

da les 4 e mesa l fèsc

marendel

canche l’é ora de cena

Martin fèsc na cena

nutrienta

Page 24: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

26

LA RÉGOLES PER NA ALIMENTAZION

PIÙ SÈNA

Se pèrt!

Duta la net la Ferari é stata ceta al freit e ades

la stenta a se envièr via. Sessaben con dut l

freit che l’à ciapà!! Dant de partir cognon

sciudèr l motor!

Jon da passa doi ores, l’é de besegn de se

fermèr mìngol! Fajon marendel, la Ferari se

paussa mìngol e la se sfreida l motor.

No l’é più bensina! Se à empeà la spia

chécena.... l’é de besegn de n bel “pien”!

Cognon endò se fermèr mìngol, jon da più che

doi ores!

Sion rué! Meton endò bensina, lavon i vieresc,

ge vardon a noscia Ferari che dut sie a post.

Doman se pèrt endò!!

Ence nos dadoman, dò na net de “freit”, cognon “se sciudèr

ite” con n bon disnèr che ne serf per studièr, jièr, .....

L marendel de mesa les undesc ne deida a tirèr inant fin a

l’ora de marena zenza se stencèr massa.

Per da marena cognon fèr n bel “pien”.....

L marendel del domesdì serf per ................

La cena serf per .....

7:30

10:20

12:50

16:20

19:00

Page 25: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

27

CHESTIONÈR SUL DISNÈR

Tant e co magneste da disnèr? Osserva l valor di aliments

che te troes te la piates che vegn dò e empienesc i cadrec

coche carenea. A la fin di cinch dis te podarès veder se chel

che te magnes l’é assà o no e se te cognesses enveze

mudèr fora vèlch te to disnèr.

LUNESC MÈRTESC MÉRCOL JEBIA VENDER

A

B

C

D

E

Page 26: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

28

VALOR DI ALIMENTS

Lat, yogurt e formaes

Sort de aliment Cantità Valor e color

Lat 1 bicer Lat 1 chìchera Yogurt bianch 1 còcol Yogurt ai fruc 1 còcol Poìna 1 scuier Formai da

straichenèr

1 scuier

Beandes

Café 1 chìchera ---

Café de orc 1 chìchera ---

Lat e ciocolata 1 chìchera Such de pomaranc 1 bicer Such de fruc 1 bicer Té 1 chìchera ---

Bièves

Crackers 4 toc Corn flakes o

muesli

1 scuier

2 pugnes Fieta biscotèda 1 fieta Pan 1 fieta 1 crofen

Page 27: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

29

Fruc

Pomaranc 1 Banana 1 Kiwi 1 Pom de èlber 1 Brugnes 2

Douces e golosarìes

Biscoc 3 Brioches scempies 1 Croissant 1 Budin 1 copeta Nutella 1 scuierin Peta da bachec 1 fieta Pùcola 1 tòch Marmelada 1 scuierin Douc confezionà 1 Miel 1 scuierin Peta Margarita 1 fieta Zucher 1 scuierin

Scialam e auter

Smauz 1 pìcol tòch Persut 1 fieta Scialam 1 fieta Toast 1 Ef 1

Page 28: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

30

LEJON L DIAGRAM

Dò aer depent coi drec colores vardon se te nosc disnèr l’é ite dut chel che ne serf per esser scutèr delvers endèna duta la bonora a scola.

A MUIE BONA: te tegnes fora fin a ora de marena

B BONA : te pes magnèr n frut endèna la paussa a scola

C ASSÀ : magna n frut via per l’inantmesdì

D SCHÈRSA : te cognes magnèr via per l’inantmesdì

E MASSA SCHÈRSA : magna de più, te starès muie miec

Scrif chiò sotite tia conclujions. ______________________________________________________

______________________________________________________

______________________________________________________

______________________________________________________

______________________________________________________

Page 29: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

31

JON SORA DESCH

1.CATER L’É MIEC CHE DOI! Fèr cater bèsć en dì vel dir ge dèr ghenao a l’organism

energìa e nutriment.

Se se desmention de disnèr da mezmesdì nosc cervel

fenirà l carburant per jir miec che l’é meso. Fèr prozait l’é

dassen emportant: n pìcol marendel ne serf per ruèr a

cena con petit, ma zenza ruèr scané e dapodò cogner se

tafièr ite.

Cognon se recordèr: disnèr bon sech, marena con mìngol

dededut, pìcol marendel (n’aon assà de n yogurt), cenèr

lijier. L corp sarà content e l ne dirà detelpai.

2. SORA DESCH E BÈSTA... ... che volessa dir magnèr zenza fèr nia de auter. No lejer

comics, no vardèr la televijion, no jièr. Ciàcola con ti

genitores, percheche stèr sora desch l’é n bel moment da

passèr co la familia: amò apede se te vèrdes la televijion o

te jies te fenesces per no aprijièr l magnèr e no l’entener

fin junsom.

3. ZACHÈR, ZACHÈR, ZACHÈR… La bocia no l’é na pèla che peta jù dut chel che l’é te piat.

La serf per sentir la saor, ma soraldut per smizacolèr l

magnèr. La pruma digestion l’aon te bocia: se tel stomech

rua l magnèr majenà polito, digerion en prescia e miec.

Page 30: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

32

4. VARDÈR TE PIAT Chest vel dir meter vèrda a chel che se magna, donca no

se perdon via! Desche Sherlock Holmes, vardon fora e

meton vèrda!

5. LA DRETA CANTITÁ No magnon massa. No se tolon doi piac de pasta, no aron

più post per cèrn e ortames. Recordave: de ogne aliment la

dreta cantità!

6. NA PÌCOLA FADÌA Chest ve l dijon ite soraldut per i moments senestres:

canche aon dedant la ravasales che no podon aer, pisson a

tant che les ne fèsc ben! Vardon de esser da snait, nosc

corp ne rengraziarà!

MET VÈRDA A CHEL CHE TE MAGNES

Te chest percors fajaron n jech de gran emportanza per

descorir e cognoscer mìngol miec chel che magnon vigni dì.

Desfajaron fora la magnadiva per poder ruèr a entener chel

che dassen magnon, per ejempie canche te te fès sù n

crofen con scialam o n conech de peta con la brama. A la

fin del percors capiron che l’é falà magnèr dut chel che se

troa sot man e che se cogn meter vèrda a chel che meton

tel venter, saron bogn de troèr fora chel che ne fèsc ben

per poder “ magnèr polito” e per “stèr ben e crescer miec”.

Page 31: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

33

I PRINZIPIES NUTRITIVES

LA SPEISA É FATA COSCITA

Nosc corp somea n cantier olache i lurieres é semper

averc. Ogne dì nosc corp à besegn de refornimenc per fèr n

bon lurier. Chisc i troon te la magnadiva e i à inom

“prinzipies nutritives”. I prinzipies nutritives é sie:

carboidrac o zucheres, grasc, proteines, minerèi,

vitamines, èga.

Ogne aliment, n pom de èlber, n cròfen, na peta, l’é fat da

duta chesta sostanzes mescedèdes e vigniuna à daìte te

nosc corp n dover prezis.

Vedon ensema.

PRINZIPIES NUTRITIVES

DOVER

CARBOIDRAC E ZUCHERES

I dèsc sobito energìa, forza e gaissa.

GRASC

L’é na sort de magasin de energìa da durèr te moments particolères.

PROTEÌNES

L’é i cadrìe che serf per frabichèr i òrghegn de nosc corp (cher, mùscoi, cervel e c.i.).

Page 32: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

34

VITAMINES

Les deida i òrghegn a jir coche carenea e les ne pèra da la malatìes.

MINERÈI

I frabica soraldut dents e osc.

ÈGA

Duc i òrghegn à besegn de èga; zenza chesta nosc corp se scira.

Magnèr, coche vedon, no l’é zeche da pech! Dant te bocia e

dapodò tel stomech rua sostanzes che no podon veder, che

frabica e che fèsc lurèr nesc òrghegn. Se per n trat de

temp se n desmention un, da vèlch man de nosc corp

sutarà fora n carantaot.

Per ge dèr dut chel che ge serf a nosc corp, jon a veder e a

cognoscer miec olache l’é sconec i “6 maraveousc”!

Page 33: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

35

LA VITAMINES

L’inom “vitamina” vegn cà da “ènema de la vita”.

Se les troa soraldut ti fruc e tel verdolam fresch e de sajon

che no cognessa mai mencèr te

noscia alimentazion.

No storcolon l nès e cribion fora

la fontèna de vitamines da

meter te nosc menù ideèl.

La vitamines é presciapech vint

e per inom les à na letra de

l’alfabet e sencajo ence n numer

(per ejempie A, B1, B2, C, D

...):

La vitamina A: la serf per

fèr crescer i organismes

neves; se la troa tel lat, tel

smauz, tel ros de l’ef, ti ortames, ...

La vitamina B: la stravèrda l’organism da la malatìes

di nerves; se la troa te la bièves, tel spinat, ti

pomarances, tel lat, ...

La vitamina C: la stravèrda l’organism da na burta

malatìa, l scorbuto, che fèsc perder n muion de sanch;

se la troa tel verdolam, ti agrumes, ti aliments

vegetèi, ...

La vitamina D: la é de gran emportanza per didèr i

osc e i dents a crescer e a doventèr dures e forc; se la

troa tel ros de l’ef, tel lat, ti alimenc che vegn da la

besties, ...

La vitamina K: la deida a serèr i taes canche se fajon

mèl; se la troa ti ortames.

Page 34: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

36

I GRASC

I grasc vegn chiamé ence “lipidi” e l’é conzentrac de energìa. Chisc, a desferenza di zucheres, no vegn duré sobito ma i se poja sotite noscia pèl per ne defener dal freit e desche resserva ti caji de besegn. Canche però i grasc é de massa, i ne fèsc jir sù de peis.

Ence chisc se spartesc fora te doi

gropes:

grasc vegetèi: duc i elesc che

vegn fora da verdolames e

fruc per ejempie da la olives,

da la noujes, da la nojeles,

dal turcheis, dai fiores del

soreie;

grasc animèi: i vegn cà da la

besties e l’é smauz e ardel

bianch.

Per sòlit i grasc l’é l condiment, ma i é ite ence ti douces.

Donca meton vèrda ence a la cantità!

Page 35: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

37

I CARBOIDRAC

I carboidrac ne dèsc energìa e i se spartesc fora te doi

gropes:

zucheres scempies o “sprint”: i và sobito en zìrcol te

nosc corp, ma i se bruja te pec menuc. Chisc i troon

tel zucher, ti douces e ti fruc fresc.

zucheres composć o peigres: i bruja più pian,

presciapech mesora dò i aer magné, ma l’energìa che i

ne dèsc la dura più en lonch. Chisc i troon te la pasta,

tel pan, tel ris.

Page 36: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

38

LA PROTEÌNES

La proteines fèsc sù e fèsc jir i òrghegn più delicac de nosc

corp: l cervel, l fià e i rognons.

Chestes se spartesc fora te doi gropes:

proteines animèles che se troa tel pesc, te la cèrn, ti

eves, tel lat...

proteines vegetèles che se troa ti cousoi, ti fajei, te la

teghes, te la lentichies ...

Percheche nosc corp vegne sù delvers e fort, cognon

magnèr proteines de duc doi chisc gropes.

Page 37: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

39

I MINERÈI Pìcoi ma indispensàboi, zenza i minerèi nosc corp no

podessa stèr en pe e no l crescessa delvers.

L calcio l’é l più cognosciù e l’é

fondamentèl per la formazion de

nesc dents e di osc.

Ence l fer é de gran emportanza:

se te nosc corp no n’é assà sion

sobito stencé.

Alimenc riches de minerèi l’é l fià

neigher, l lat, l formai, l yogurt, la

noujes e la mandorles.

L’ÈGA

Più che la metà de nosc corp l’é fat

da èga. Cognon donca vardèr che sie

semper n cert equilibrie e che no

mence mai èga te nosc organism.

Canche vaon, suon o piscion, da nosc

corp va fora èga e cognon se

recordèr de beiver da spes soraldut

èga e no demò roba gasèda. Ma èga

n vegn ite ence canche magnon:

bèsta se pissèr che ti fruc e tel

verdolam l’é ite l’ 80-90 % de èga, te

la cèrn e ti eves l 65-75% e tel pan l 34%.

Page 38: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

40

ANALISON ADES VÈLCH ALIMENT L’om, da canche l nasc a canche l mor, l magna desvaliva

sorts de aliments. N’é de chi olache se troa ite vitamines,

proteines, grasc, zucheres e èga duc ensema e de chi

olache troon demò valguna sort de prinzipies nutritives.

Duc saon che l disnèr à na gran emportanza te la giornèda

de na persona: vedon ades che prinzipies nutritives che l’é

ite te la magnadiva che de solit magnon da disnèr.

Osserva la tabeles

YOGURT

LAT

VITAMINES

PROTEÌNES

GRASC

LAT

ÈGA

VITAMINES

PROTEÌNES

GRASC

ZUCHERES

Page 39: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

41

MIEL

ÈGA

ZUCHERES

MARMELADA

FRUC

ÈGA

ZUCHERES

VITAMINES

PROTEÌNES

DOUCES

GRASC

ZUCHERES

PROTEÌNES

Page 40: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

42

CIOCOLATA

SEMENZA DE CACAO

GRASC

ZUCHERES

ÈGA

SMAUZ

GRASC

ÈGA

LAT

PROTEINES

SÈL

Page 41: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

43

LA PIRAMIDA DE L’ALIMENTAZION

Osserva l dessegn e dapò depenc coche carenea: te cognes

te didèr con chel che te troe scrit te la piates che vegn dò

per encolorir a la dreta vida.

Page 42: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

44

I GROPES DI ALIMENTS

Grop color pomaranc:

fèsc pèrt de chest grop bièves e pomes de tera, pasta, pan,

ris, orc, polenta.... Chisc aliments é riches de àmidi, vèlch

vitamina e sèi minerèi.

Se tolon chi integrèi troon ence na bona cantità de fibres.

Se cognessa magnèr amàncol na porzion per bèst de chisc

aliments.

Grop vert e grop chécen:

chisc gropes tol ite duc i fruc e l verdolam.

Chisc aliments é riches de zucher scempie, vitamines, sèi

minerèi, èga e fibres.

Vardon de cerner fruc e verdolam de sajon e de se

recordèr che i fruc l’é l mior marendel!

Ge vel magnèr amàncol cinch porzions (na porzion é valiva

a n pugn) de aliments de chisc doi gropes te na dì.

Grop brun chièr:

l’é l grop del lat, di formaes, di yogurt....

Chisc aliments é piens de calcio, n minerèl dassen

emportant per i osc e i dents, troon ence proteines e

latojie, n zucher scempie. I aliments de chest grop

(soraldut l formai) à ite n muie de grasc.

Vigni dì ge vel magnèr trei porzions de aliments touc da

chest grop e no più che cater porzions te na setemèna de

formai.

Grop roan:

fèsc pèrt de chest grop pesc, cèrn, eves, cousoi.

Te chisc aliments troon proteines de calità ezelenta, sèi

minerèi (fer te la cèrn, iodie tel pesc), vitamines e grasc.

Page 43: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

45

I cousoi, ensema co la pasta o l ris, i pel esser magné al

post de la cèrn, del pesc o di eves. Amàncol n’outa en

setemèna i podon magnèr desche piat unich. Se pel

magnèr una o doi porzions de aliments de chest grop per

ogne bèst.

Grop śal:

chest grop tol ite grasc e elesc.

Se cogn meter vèrda a coche se doura chisc aliments,

ajache i dèsc n muie de calorìes (energìa).

Zucher e douces:

se pel magnèr na cantità n muie pìcola de chisc aliments.

Page 44: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

46

LA CHÈRTA DE LA SPEISA

DE NA SETEMÈNA

Benon, ades che aon duc i elements, vardon fora ensema n

menù, chierion i fai e proon al comedèr.

L CAPÌTOL DI FAI

Pian pian se n capion fora semper miec de magnadives!

Ades belapontin metaron vèrda a vèlch fal de alimentazion

che duc fèsc e dapodò ge pissaron sora : i fajone pa ence

nos ? La mama éla pa en consaputa de chest? E ti

compagnes?

TONE … L magna cinch outes te na setemèna cèrn ma l no

magna mai cousoi ( fajei, arbees e c.i.).

Olà él pa l fal? Tone magna la giusta cantità de proteines,

ma scialdi de na sort demò (animèla) e béleche mai cheles

che vegn cà dai vegetèi. I cousoi à ite na sort de proteines

che deida a crescer forc e gaerc.

CHIARA… la beif n muie de lat, la magna scialdi formai e ge

sà n muie bon l giacin. Lat, formai e giacins à ite n muie de

grasc. Mìngol a l’outa i va ben, ma a n magnèr massa

podessa fèr mèl!

JAN… L magna pasta, dò e dò cèrn e pesc, pec ortames e

fruc. Olà él pa l fal? Ogne dì ge vel magnèr cinch porzions

de fruc e ortames.

Chisc l’é demò dotrei ejempies. Podon n rejonèr ensema e

ence a cèsa.

Page 45: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

47

METON JÙ ADES LA CHÈRTA DE LA SPEISA

DE DOI SETEMÈNES Dal mesdì:

Da sera:

LUNESC MÈRTESC MÉRCOL Passà fora de verdolam

Supa de cèrn con ravioli

Ris da safran

Pesc Persut (1/2 porzion)

Verdolam

Ortames Verdolam Pan

Pan Pan Fruc

Fruc Fruc

JEBIA VENDER SÀBEDA DOMENIA Polenta Ris con formai

gratà Bièves de desvaliva sorts

Orc con ortames

Cèrn Pesc Cousoi Cèrn

Verdolam Verdolam Verdolam Salata de sajon

Pan Pan Pan Pan

LUNESC MÈRTESC MÉRCOL Passà fora de verdolam

Supa de cèrn con ravioli

Ris da safran

Pesc Persut (1/2 porzion)

Verdolam

Ortames Verdolam Pan

Pan Pan Fruc

Fruc Fruc

JEBIA VENDER SÀBEDA DOMENIA Crema de fajei Supa de

ortames Passà fora de verdolam

Piza

Pomes de tera Formai Eves Verdolam

Verdolam Verdolam Salata de sajon Fruc

Fruc Pan Pan

Fruc Fruc

Page 46: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

48

CRUCIPUZZLE

Chier fora te chest diagram duta la paroles che te troes

scrites sotite. Te pes les troèr en via o en cà, en sù o en jù

e ence de travers da l’aut al bas o dal bas a l’aut. A la fin

del jech, se no te ès falà nia, te troarès n bel pensier.

ALBICOCA CARCIOF MANDARIN RUCOLA

AMPIERIA CIALVEISA MELON SALATA

AMPOMOLA CIGOLA NOUSC UA

ANANAS COSTA PAPAIA VERSA

ANGURIA ÈJIA PEIR ZUCA

BANANA FENOCIO PERSC ZUCHIN

BRÒCOL FICH POMARANC ZUCORIA

BRUGNA KIWI POR

CACO LIMON RAVANEL

CAPUSC REF

P E R S A L A T A B R U G N A

S R C A C O T A M P O M O L A

P B A È R C A P U S C M P C O

F A L V M A N D A R I N I O T

I N P N A O C I A L V E I S A

C A E A A N G U R I A A K T L

H N R S I F E N O C I O I A B

Z A S H E A C L N R O G W A I

N U C M I B A A O G N È I C C

R U C J C A R C I O F R C I O

Z D È A E A U Ò D E E S V G C

D R E F M Z C U C I U U E O A

M E L O N T O F P O R P R L U

C E P U O R L M N T L O S A A

P E I R A N A N A S M R A E S

Page 47: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

49

FEGURES DA TAÈR FORA

Page 48: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

50

Page 49: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

51

Page 50: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

52

Page 51: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

53

DOMINO

POM DE ÈLBER

PERA PEIR BANANA

UVA BANANA PATATA RAVASALA

CAROTA UA POM DE

TERA MELA

ZUCCHINO CAPUSC CAVOLO ZUCA

FRAGOLA ZUCHET ZUCCA AMPIERIA

Page 52: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

54

Page 53: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

55

CIPOLLA AMPOMOLA LAMPONE CIGOLA

POMODORO MEGOL SPINACI COSTES

BARBABIE- TOLA

POMIDOR

Page 54: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

56

Page 55: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

57

JECH DEL METER ADUM

ZUCA

PÌCOL

AMPIERIA

ANANAS

BANANA

BRÒCOL

BRUGNA

CACO

CAPUSC

NOUSC

PEIR

PERSC

POMARANC

POR

RAVANEL

RUCOLA

SALATA

UA

VERSA

DOUC

BRAUS

ANGURIA

ZUCHIN

ZUCORIA

LUJIE

CARCIOF

CIALVEISA

CIGOLA

ÈJIA

FICH

KIWI

LIMON

MANDARIN

MELON

TORON

LONCH

CURT

SCHICIÀ

GROS

AMPÒMOLA

MESAN

FENOCIO

COSTA

FIN

PIAT

POROUS

LUJECH

GROVECH

TRIST

SALÀ

ENSOUS

TECH

DUR

MOLEJIN

SGNECH

MALVALIF

LIZECH

POROUS

ÈGHER

SUGOUS

GRAN

ALBICOCA

REF

Page 56: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

58

JECH DE MOVIMENT: DRET O FALÀ?

Se l pensier é dret l jiador resta en pe, se enveze l’é falà l

se cucia jù. La magnadiva la ne dèsc energìa D Per stèr ben se cogn magnèr demò canche se à estro F Per stèr ben se cogn magnèr 4 outes en dì D Per stèr ben se cogn magnèr semper n muie F Per stèr ben se cogn magnèr desvaliva sorts de magnadiva D Per stèr ben se cogn beiver pech F Per stèr ben se cogn fèr moviment D L fosfor ge dèsc energìa a nosc cervel D La vitamines les troon ti carboidrac F La vitamines les ne defen da la magagnes D I ortames e i fruc ne dèsc vitamines D Se volon corer, sutèr e jièr cognon magnèr muie de grasc F L lat l’é n aliment complet D La proteines serf per renforzèr i osc F La saor se la sent co la lenga D L’odor se l sent col tast F La consistenza se la sent col tast D L pom de tera l’é n frut ègher F L limon l’é n muie douc F L peir l’é toron e douc D L such de fruc se l fèsc gratan la scorza del frut F

VARIANTA: chest jech se pel l fèr ence spartii te gropes.

Page 57: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

59

L JECH DE L’AUCIA

Te la piata che vegn dò te troes n bel jech: chel de l’aucia. Ma met vèrda: dant de tachèr via a jièr con ti compagnes te cognes lejer bel delvers la régoles del jech!! Coche se cogn se mever 2 - 14: con n bel piat de pasta va inant de 3 6 : brao, se cogn beiver va inant de 2 3 - 16 : TE ÈS MAGNA MASSA DOUCES, va a te lavèr i dents e fermete n giro 10-20-25: marijene che fam! va da retorn de 2 e magnete vèlch! VARIANTA: Se se volessa dapò fèr l jech mìngol più senester se pel durèr la chèrtes del “Sèste da me dir”. Dant de tachèr l jech se dezide: vigni outa che se sauta te la casela di numeres de la tabela del 2-3-4... se cogn pesćèr una de chesta chèrtes e responer; chi che respon va inant de un, chi che fala va de retorn olache l’era.

Dì sù l’inom de 4 fruc de color chécen

Dì sù 4 categorìes de la piramida alimentèra

Dì sù 4 agetives che va ben per l pom de èlber

Les serf al corp per se defener da la magagnes

Dì sù 4 agetives che va ben per l’ampieria

Canche se à mìngol de porcarìa che cognone pa vardèr de magnèr?

La vitamines se les troa te ……

Dì sù l’inom de 5 ortames che se troa tel minestron

Dì sù 4 agetives de la saor

Dì sù 4 agetives del tast

Dì l’inom de 4 ortames che cresc sot tera

Dì l’inom de 4 fruc che podon regoer te nesc pré o bosć

Page 58: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

60

Page 59: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

61

21

20

19

18

1

17

5

4

6

3

2

16

7

9

8

10

15

22

13

12 11

25

24

23

Se te ès magnà polito…

taca via l jech!

26

27

RECORDETE: MAGNÈR SEMPER

DE DEDUT

DEIDA A ESSER PIÙ FORC!!!

Page 60: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

62

DISNÈR PER TACHÈR POLITO Jech a cobies Che che serf: biliec (5x5) dessegné con cosses da magnèr e da beiver per disnèr. I li pel enjignèr i bec. Magnadiva e beandes da meter sui cartelins: café, lat, te, capuzin, ciocolata, café bianch, such de fruc, zucher, smauz, marmelada, miel, pan, fieta da pan sech, fieta de pan sech

sciudà, biscoc, petes, fruc, bièves, yogurt, douces confezioné. Coche se jia: Vigni bez cern te anter la chèrtes chel che l magna da doman bonora. Duc i bec cogn aer l medemo numer de biliec. A roda i jiadores fèsc cater domanes una dò l’autra, se pel responer demò scì o no; canche l jiador trefa l cartelin de l’auter l doventa so. Chi él pa che venc? Chi che ge roba dut a l’auter jiador . Ejempie:

Jiador A: te, zucher, marmelada, biscoc. Jiador B: ciocolata, pan, smauz, pom. A: èste seit ? B: ei A: ela maron? B: ei A: ela doucia? B: ei A: él la ciocolata? B: ei A: ades la é mia.

Page 61: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

63

café tè café

bianch ciocolata

such fresch lat smauz such

miel zucher

pan confez. peta

formai marmelada

yogurt fruc

pan bianch bièves fruc peta

Page 62: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

64

Page 63: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

65

Page 64: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

66

Page 65: Osserva n frut o n verdolam e scrif ite la chèrta de recognosciment .pdf · 2014. 1. 27. · 4 Metù adum da: Valentina Cadorna Christina Depaul Laura Degiampietro Francesca Dorich

67