Presentacin de PowerPoint

BARCELONAEL BORN C C - LA GUERRA DE SUCCESSI -L `ONZE DE SETEMBRE 1714. I DESPRS DE LA DERROTA. MANEL CANTOS PRESENTATIONS Blog BARCELONA COMPLET canventu@hotmail.com

El Mercat del Born. Inaugurat el 1876, l'antic mercat del Born va ser el primer gran edifici de l'arquitectura del ferro que es va projectar a Barcelona. Els 95 anys que va fer la funci per a la qual havia estat construt es divideixen en dues grans etapes: la inicial, en la qual era el mercat del barri de la Ribera, i la segona, a partir de l'any 1921, de mercat central de fruita i verdura.

L'antic mercat del Born, avui catalogat com a B Cultural d'Inters Local. Va ser projectat en 1871 per Josep Fontser i inaugurat el 28 de novembre de 1876. L'edifici s'inscriu en una proposta de renovaci global del sistema de mercats, plantejada desprs de 1868 per a Barcelona.

El Born era el lloc on se celebren les justes organitzades per la noblesa (Born significa torneig durant l'poca Gtica.) I on tenien lloc les principals festes religioses o profanes.

El Born va funcionar com un mercat actiu durant molt de temps, desprs de llargues negociacions es va decidir habilitar l'espai com a biblioteca, per mentre s'estaven realitzant les obres va saltar la sorpresa. Sota el mercat van aparixer les restes de l'antiga ciutat medieval en el qual, probablement, s el major parc arqueolgic que s'ha trobat mai a Europa.

El Born Centre Cultural. En el seu subsl hi ha el major jaciment medieval descobert

El Born Centre Cultura s un patrimoni collectiu, un espai pblic singular i de memria viva, un equipament histric, aspira a ser una referncia de la cultura catalana.

El Born C C est en el centre d'una gran illa de vianants que facilita l'accs al recinte cultural.

Desde el Barr de la Ribera i arrelats als fonaments de la Ciutat Vella. Proposa fer una lectura del passat. El Born Centre Cultural esdev un pas ms en la recuperaci de la memria dels catalans.

Un referent cultural viu un viatge a la Barcelona de l'any 1700 a travs de jaciment arqueolgic i d'una exposici permanent.

Una ciutat dins d'un mercat; en el primer edifici important de l'arquitectura del ferro a Barcelona.

Encara poden identificar-se espais tpics de l'poca, com les cases de pescadors, les quadres, una ferreria i diverses botigues etc.

Les pedres del Born no eren altra cosa que les cases, les vides, els estris, els records, de la gent que ocupava els carrers de la Ribera a 1714. Per a ms, eren les restes d'una Barcelona a cavall entre dos segles: el XVII i part del XVIII.

Els 8.000 metres quadrats del jaciment dedicats a la cultura i a la histria de Barcelona i de Catalunya.

El Born CC, sota l'espectacular coberta metllica creada per al mercat.

El Born s "la zona zero dels catalans". "Aqu va acabar tot el 1714 i aqu va comenar una nova etapa. Aquest s un smbol extraordinari de repressi ".

La Guerra de Successi Espanyola. A l'interior d'Espanya, la Guerra de Successi va evolucionar fins a convertir-se en una guerra civil entre borbnics, el principal suport el van trobar a la Corona de Castella, i austriacistes, majoritaris a la Corona d'Arag, els ltims calius no es van extingir fins a 1714 amb la capitulaci de Barcelona.

L'Exrcit de Catalunya va ser la fora militar que es va alar al Principat de Catalunya desprs de la decisi de continuar la guerra contra Felip V i contra Frana el 6 de Juliol de 1713, en l'ltima fase de la Guerra de Successi Espanyola.

En 1705 els vigatans van signar el Pacte de Gnova, una aliana militar entre Catalunya i Anglaterra en virtut de la qual Catalunya es comprometia a lluitar per la causa del pretendent al tron espanyol Carles d'ustria amb l'ajuda militar d'Anglaterra, i aquesta es comprometia a defensar les constitucions de Catalunya fora quin sigui el resultat de la guerra.

A l'octubre de 1705 les tropes de l'arxiduc Carles van prendre Barcelona a l'assalt, i la Generalitat de Catalunya i els consellers de Barcelona van aclamar com al seu sobir. Dies ms tard l'arxiduc d'ustria era proclamat legtim rei Carles III d'Espanya, jurant respectar les constitucions catalanes i convertint a Barcelona en seu de la seva cort i baluard austriacista durant la resta de la guerra.

Transcorreguts vuit anys de guerra en territori espanyol es va comenar a negociar la Pau d'Utrecht. Si b en les primeres negociacions de pau dels ambaixadors del ja emperador Carles VI van defensar que el Principat de Catalunya mantingus les seves lleis i institucions prpies, desprs de la renncia de Felip V al tron de Frana, el lliurament del Penyal de Gibraltar i Menorca i les concessions comercials a Amrica, els britnics van reconixer Felip V com a rei d'Espanya i de les ndies.

En l'article 13 Tractat d'Utrecht signat el juliol de 1713 Felip V es va comprometre a amnistiar els catalans i a concedir-los noms els mateixos drets i privilegis que els habitants de les dues Castelles, abolint de facto les constitucions catalanes.

Desprs de l'abandonament angls i davant la imminent evacuaci de les tropes imperials, es va convocar a Barcelona el 30 juny 1713 una Junta de Braos per deliberar si Catalunya havia de sotmetre a Felip V o prosseguir la guerra en solitari. Finalment el 6 de Juliol de 1713 es va arribar a la resoluci de continuar la guerra en solitari, i el 10 de juliol es va publicar un ban per allistar efectius per al regiment d'infanteria de la Generalitat, mentre la Ciutat procedia de la mateixa manera per augmentar els efectius del regiment d'infanteria de Barcelona.

A finals de juliol la lleva ascendia a prop de 4.000 combatents a sou dels Tres Comuns de Catalunya, sent aix mateix nomenats els oficials i lliurades les patents en nom dels Tres Comuns de Catalunya, no del rei Carles III d'ustria.

Per tal de mobilitzar els centenars de refugiats austriacistes dels regnes d'Espanya que s'amuntegaven a Barcelona, els Tres Comuns de Catalunya van concebre la idea d'organitzar els regiments de l'Exrcit de Catalunya en funci de la procedncia dels soldats; segons aquest pla, dels vuit regiments d'infanteria que es van alar.

El regiment de la Generalitat, el regiment de Barcelona, el regiment de Nostra Senyora del Roser i el regiment del Coronel Busquets serien reservats als catalans, el regiment de Sant Narcs per als alemanys, el regiment de la Mare de Du dels Desemparats per als valencians , el regiment de la Santa Eullia per als navarresos, i el regiment de la Immaculada, sota el comandament teric del General Comandant Villarroel per efectiu del coronel Gregorio de Saavedra, per als castellans.

Dels sis regiments de cavalleria que es van alar, el regiment de cuirassers de Sant Miquel va ser reservat per als aragonesos. Malgrat les intencions dels Tres Comuns de Catalunya, la major part de la lleva va haver de completar-se amb tropes catalanes. En quant als antics miquelets, van ser reorganitzats i enquadrats en els anomenats regiments de fusellers de muntanya.

Per la seva banda la Coronela de Barcelona, la milcia formada pels confrares dels gremis barcelonins, va ser reorganitzada com un sol regiment de sis batallons: el Santssima Trinitat, el Immaculada Concepci, el Santa Eullia, el Sant Sever, el Santa Madrona i el la nostra Senyora de la Merc. Els membres de la Coronela de Barcelona estava sotmesos a la jurisdicci militar quan entraven de gurdia i estaven a sou de la Ciutat; aix mateix estaven completament uniformats i equipats amb fusells de primera qualitat des de 1707.

Sent el seu coronel el conseller en cap de Barcelona. Per mantenir l'ordre pblic dins de la Ciutat es va llevar la Companyia de la Quietud, i per a aquells inhbils per al servei d'armes es van organitzar els batallons de barris, formats per ciutadans que sense rebre paga tenien la comesa de servir de fora de treball, desenrunament i reconstrucci en cas de bombardeig.

Finalment es van llevar les companyies de voluntaris formades per civils barcelonins i d'altres estats de la Corona d'Arag que no estaven a sou per que servien voluntriament amb armes prpies, sense patent oficial i sense uniforme.

L'armada naval es van mobilitzar cinquanta tartanes de guerra, nou bergantins i 6 fragates, mentre es van equipar amb entre vint i quaranta canons quatre navis: el Sant Josep, el Santa Madrona, el Santa Eullia i el Sant Francesc de Paula amb la finalitat de custodiar els combois de subministraments, armament i munici procedents de Mallorca.

Estat Major Per al crrec de general comandant de les tropes regulars es van calibrar dues opcions: el tinent mariscal Antoni Colom de Portugal i Cabrera, comte de la Pobla, i el tamb tinent mariscal Antoni de Villarroel, sent triat aquest ltim per haver nascut a Barcelona encara que no fos catal.

Villarroel va acceptar el nomenament el 12 de Juliol assenyalant que accedia a aix com a bon militar professional, pel fet d'estar involucrada la defensa d'una plaa a punt de ser assetjada, i sota les condici d'obtenir patent oficial de l'emperador rei Carles VI i disposar de suficient nombre de tropes per a la defensa de la plaa. La Junta de Govern va accedir a les seves condicions i el dia segent va ser oficialitzat el nomenament.

La Coronela de Barcelona la milcia gremial barcelonina, va ser reorganitzada com un noms regiment de sis batallons, sent el seu coronel el conseller en cap de Barcelona. Desprs de l'entrada en el govern de la ciutat de l'executiu de Rafael de Casanova al novembre de 1713.

Es va organitzar des de la ciutat una segona expedici per tal d'obrir un nou front l'interior de Catalunya. L'operaci va ser un xit i el coronel Antonio Desvalls i de Vergs va ser nomenat general comandant de totes les tropes que combatien en exterior de Barcelona.

Per tal de coordinar les decisions militars i propiciar una gil aprovaci de les operacions per part de les institucions poltiques catalanes, una de les primeres mesures adoptades a l'agost de 1713 a petici del general comandant Antonio de Villarroel va ser la creaci d'una Junta Secreta.

Aquesta junta estava formada per set persones i amb la seva sola aprovaci ja n'hi havia prou per emprendre una nova operaci militar. D'entre aquests set cal destacar al mateix general comandant, al conseller en cap de Barcelona, i a Juan Francesc de Verneda i Sauleda, comissionat secret de l'emperador Carles VI a Barcelona, que va estar en contacte directe amb Viena durant tot el temps que va durar el lloc de la ciutat.

Desprs de diversos anys de conflictes i bombardejos per la Guerra de Successi, Barcelona va patir l'ltim assalt el 11 de Setembre de 1714. Com a conseqncia d'aquests atacs, molts edificis van quedar perjudicats. A nivell defensiu, per aquell llavors Barcelona estava emmurallada i tamb comptava amb el castell de Montjuc.

Al juliol de 1714, desprs de l'arribada del mariscal de Frana duc de Berwick, el bloqueig es va convertir en lloc i en el mes d'agost ja es combatia als peus de les muralles. Durant els tres dies que van seguir al 12 d'Agost, quan el duc de Berwick va llanar dos assalts generals, les operacions militars van tenir lloc en els baluards del Portal Nou i Santa Clara.

Finalment el 11 de Setembre, i desprs del collapse de tota la lnia de defensa de les muralles i els baluards, les runes de la ciutat de Barcelona es van convertir en escenari de la lluita, desenvolupant-se un intricat combat urb marcat per les barricades alades en les principals caps de carrer de la ciutat, el control de la primera lnia de cases davant les muralles, i la possessi dels convents de Santa Clara i de Sant Pere; a l'interior d'aquest ltim convent van tenir lloc furibunds atacs, sent pres i perdut onze vegades entre defensors i assaltants.

El general comandant Villarroel va triar els colors del regiment de la Immaculada Concepci, del qual era el comandant honorfic, sent el fons blau fosc i la divisa grana; els torals i botons eren d'or, els punys i la corbata de seda, i el tricorni estava engalanat amb plomes del color de la divisa.

Rafael de Casanova. A la famosa data de l'11 de setembre de 1714, va sortir portant la bandera de Santa Eullia, patrona de la ciutat, acompanyat d'una srie de Consellers i prohoms barcelonins, a animar amb la seva presncia als combatents del Portal Nou.

Desprs de la derrota, l'1 de juny de 1715, es va donar l'ordre de construcci de la Ciutadella. Durant els segents mesos, gran part del barri de la Ribera va ser demolit progressivament. Queda constncia a 26 novembre 1715 un plnol que mostra l'avan de les obres per a la futura edificaci de la Ciutadella, aix com els edificis que encara quedaven pendents d'enderroc.

Felip V va ordenar que es construs una ciutadella dins de les muralles de Barcelona, i amb aquesta finalitat va fer enderrocar una gran part de la ciutat, 3697 edificis. Per no indemnitzar els propietaris es va apellar al dret de conquesta; i com grcia particular, alguns se'ls va assenyalar a la vora del mar (La Barceloneta) un tros es terra d'insignificant valor, on poguessin construir una altra casa: els altres ni aquesta grcia van aconseguir: havien pres les armes contra Felip V, i havia de considerar- com rebels i indignes de tota indemnitzaci.

Felip V desprs d'arrasar el barri de la Ribera. El rei volia que fos l'edifici militar ms gran d'Europa La Ciutadella i que, des d'ell, es pogus vigilar tota la ciutat de Barcelona per evitar els alaments en contra seu. La fortificaci es va construir amb diners dels ciutadans i aix es va mantenir fins a la segona meitat del segle XIX.Aquesta s l'nica fortalesa del mn que es va crear per controlar la seva prpia ciutat.

La construcci de la Ciutadella (1716-1748), dissenyada per Boris Prosper van Verboom, va significar la destrucci d'una cinquena part dels habitatges de Barcelona, la mateixa quantitat que tenien en l'poca ciutats com Matar, Girona o Reus. La zona enderrocada ocupava un 17% de la superfcie de la ciutat, per era el seu veritable motor econmic i el cor d'una intensa activitat social. Les demolicions van afectar el curs del Rec Comtal, a una part rellevant de les installacions industrials. Van desaparixer adoberies, tallers de corders, l'escorxador, peixateries, desenes de magatzems, tavernes i els molins de sal, o tabac, fet que va tenir greus conseqncies per al desenvolupament d'aquestes activitats.

Les primeres constitucions catalanes sn de les Corts de Barcelona de 1283. Les ltimes van ser promulgades per les Corts catalanes de 1702. Reben el nom de constitucions catalanes aquelles normes promulgades pels Comtes de Barcelona i aprovades per les Corts Catalanes. Es diferenciaven d'altres normes legals, en qu es promulgaven a iniciativa del comte i estaven sotmeses a l'aprovaci de les Corts, fet sense precedents a Europa.

S'anulla la Constituci de Carles III. I s'implanta El decret de Nova Planta. Est abolia les Corts i el Consell de Cent. A ms se substitua el virrei per un capit general, i es dividia Catalunya en dotze corregiduras, i no en les tradicionals vegueries, no obstant els batlles (alcaldes) es mantenen imposats pel Rei de Castella. Es prohibeixen els sometents (milcies populars armades de Catalunya). Es va establir el cadastre gravant propietats urbanes i rurals i els beneficis del treball, el comer i la indstria. L'idioma oficial es va substituir pel castell. Es va traslladar la Universitat de Barcelona a Cervera (Lleida).

El Fossar de les Moreres, monument dedicat als defensors de la ciutat en la guerra del 1714.

El Fossar de les Moreres. El lloc, t un especial significat, ja que aqu jeuen enterrats els ltims defensors de Barcelona contra les tropes de Felip V. Hi ha una placa que diu: Al fossar de les Moreres no s'enterra cap trador, Fins perdent Nostres banderes ser l'urna Honor.

Armament, equip i uniformes de les tropes regulars d'infanteria, cavalleria i fuselleria era similar i homologable al dels altres exrcits implicats en la Guerra de Successi Espanyola. El cost mitj de l'equipament d'un soldat d'infanteria sumava aproximadament unes 32 lliures catalanes, 2 sous i 6 diners, al que cabia sumar unes 4 lliures per un fusell i 1 lliura per l'espasa d'infanteria.

La infanteria tamb es va armar amb armes blanques, espases, que no van ser de molta qualitat. El full era d'acer i l'empunyadura de bronze podia comptar amb cassoleta de protecci. Per contra la cavalleria es va dotar d'espases i sabres de major qualitat, ja fos rectes i pesats o del tipus corb, la pistola dels miquelets i la cargols (banyes) per comunicar-se i transmetre ordres.

Les armes utilitzades durant la Guerra de Successi.

Sala Villarroel constitueixen, alhora, un gran homenatge als habitants del barri que van ser expulsats desprs de 1714. Aquells objectes que ells no van poder dur a 1716 i en 1717 en ser expulsats de casa seva, la Barcelona del segle XXI els ha recuperat per mostrar-los al mn. Vinculats a l'exposici permanent, a peu de jaciment podran veure tamb tres espais expositius amb objectes. El ms destacable s la Sala de la Guerra, on es mostrar una selecci dels ms de tres centenars de bombes de diverses dimensions, tipologies i materials que es van localitzar durant l'excavaci.

Barcelona 1700. De les pedres a les persones L'exposici mostra uns 1.800 objectes que es van trobar durant la intervenci arqueolgica al jaciment i que han aportat nous i valuosos coneixements per a conformar un retrat de la vida quotidiana de com vivien els habitants de la Barcelona de fa tres segles. La immensa majoria dels objectes s'exposen en la gran vitrina de la Sala Villarroel i constitueixen, alhora, un gran homenatge als habitants del barri que van ser expulsats desprs de 1714, la Barcelona del segle XXI els ha recuperat per a mostrar- al mn.

Vitrines plenes amb les etiquetes identificatives. El conjunt cermic est representat per produccions situades entre els segles XVI i XVII, amb alguna pea de principis del segle XVIII. Es tracta del conjunt ms gran d'objectes.

Cermica de luxe corresponent a peces fetes al torn, vidriades i amb decoracions figuratives, la majoria amb bicromas i, en menor proporci, policromies. Es tracta majoritriament d'estris de taula de producci local i d'importaci.

Les pipes de caol El caol s una argila molt blanca, plstica i refractria que es va emprar per fer pipes de fumar tabac a partir de la segona meitat del segle XVII, quan el costum de fumar tabac s'estn en detriment del consumit per via nasal, ms conegut com vaig rapar. Les pipes de caol, fetes a partir d'un motlle de metall, es componen d'una cassoleta bastant estilitzada i una llarga canya perqu el fum es pugui refredar abans d'arribar a la boca.

Milers de peces d's quotidi trobades juntament amb les restes arqueolgiques descobrint la crrega histrica, cultural, econmica o artstica d'objectes, a la vitrina capitells.

Milers de fragments de cermica peces de fang sense vidriar, un curis conjunt de petites peces i que molt probablement eren envasos per contenir algun producte no determinat.

Sala Casanova. s l'espai destinat a acollir les exposicions temporals del centre, amb tota la versatilitat de formats que permeten els aproximadament 350 m2 de superfcie disponibles.

Sala Moragues s un espai polivalent i obert amb un equipament. T una superfcie d'uns 600m2 de superfcie; Alberga: Activitats (conferncies, jocs, etc.) Un lloc perfectament equipat, amb material professional per a les activitats que s'estiguin duent a terme.

MANEL CANTOS PRESENTATIONS Blog BARCELONA COMPLET canventu@hotmail.comFI

Sueos de AmorRelajacion y MeditacionMusica de Relajacion y Meditacion, track 14Instrumental324216.0 - Musica Relajante