Cesa de Jan 15

4
Cesa de Jan Anpezo - Col - Fodom n. 15 - luglio 2014 Galizia 1914/2014 Su le pedie de nuos soldadi ladign periodico dell’Istitut Cultural Ladin “Cesa de Jan” periodico trimestrale - direttore responsabile Stefano Lorenzi - iscr. trib. Belluno n. 5 del 08.04.2009 - stampa Tipografia Piave Srl Belluno Poste Italiane SpA - Sped. in A.P. D.L. 353/2003 (conv. in L. 27/02/2004 n.46) art. 1 comma 2 DCB BL A la fin de luio del 1914 na gran e trista novità s’à slargé fora per noste vai da mont. Na guera l’eva sun porta e duc à scomenzé a pensà a ceche avarave podù suzede, senza mai gnanca se fà pensier de chel che po sarave stat dal vero. Darè nvalgun di, bele se scomenza a capì che per tanc de omegn l eva ruà l temp de lassé sue cese, sue famee, suo pais per sen jì dalonz a combate sta guera a servizio del Impero Austro Ungarico. La maor part de la jent pensava che l dut no ava da durà che nvalgugn mes. Ma ben prest i omegn partii n guera s’à rendù cont che la realtà l’eva ben autrament e che sta guera avarave cambié sue vite. Tanc dei nuos i é ruai a combate ente luoch mai vidui, ben dalonz da cesa; la pianura de la Ga- lizia con sua vastità e suo mondo contadin l’ é deven- tada ben prest l cuartier de sti soldadi ladign: Cracovia, Tarnow, Przemysl, Leopoli, duc inom che nuos soldadi à imparà delongo a cugnesse. La Galizia, ncuoi spartida anter Polonia e Ucraina, ntel 1772 deventa una de le 14 Regiogn, o Länder, sot l dominio de la Monarchia Austro Ungarica. L eva n teritorio saldi grant, per la maor part fat de pianure e picui coi, domà verso sud l eva monc pi auc, i Carpazi che spartiva la Galizia dal Regn de Ungheria. La po- polazion l’eva per la maor part polaca e ucraina, ma mportante l eva incia la prejenza de la mendranza ebrea. Nte le pianure co- reva de gran ru che, senza degun conteniment, l pi de le ote portava a de grande aluviogn e dut deventava n gran pantan. Nte sta region i invarn i eva frec, da spes se ruava ntorn ai -30 gradi e l istà l portava a de gra- gn ciauc con temperatura apede ai 40 gradi. La maor part de la jent viveva nte le campagne dalonz da le grande zità. Proprio ntei ultimi agn davant che scomenzasse la guera le zità de la Galizia vigniva modernizade con nuove strade, nuove costruziogn de cese, ruava bele incia la lum eletrica. Duc sti laor i eva liei a na politica Austriaca che vo- leva potenzié la prejenza de soldadi sun sto teritorio ajache l confinava con l Im- pero del Zar de Russia e no coreva bon sanch anter ste doi potenze de alora. Nval- gune zità i eva deventade, darè la metà del 1800, vere e proprie zità militar, con tanc de soldadi e tante co- struzion de fortificaziogn. La Galizia l’ava gran mpor- tanza per sua posizion stra- tegica de confin, ma incia per sue richeze de bosch e de petrolio che bele a mez l 1800 l vigniva ciot fora nte na zona apede ai Carpazi. Donca, chesta l eva la si- tuazion nte chis luoch, tant dalonz da noste monc, can- che ai 28 de jugn del 1914 n rivoluzionar bosniaco, Gavrilo Princip, l à copà a Saraievo l’arciduca France- sco Ferdinando d’Austria, erede del trono del Impe- ro Austro Ungarico, e sua femena la duchessa Sofia. Chesta azion, defato, l’é stata la gauja de chela guera che po deventarà la prima guera mondial; guera che no somearà a deguna autra combatuda fin alora siebe per l numer de Stati che se scontrarà, siebe per l gran numer dei morc e siebe per le gran novità n cont dei sistemi e de le armi duorade ntei combatimenc. Con sta guera se muda nte puoch temp situaziogn e modi de vita fermi da secui, darè la guera nia sarà pi compagn… La dichiarazion de guera de l’Austria a la Serbia la ven fata ai 28 de luio, ai 31 del medemo mes ven ciamada la mobilitazion general. Nuos soldadi, anter i 21 e i 42 agn, saluda genitori, femene, fioi e pea via, ogniun per sua destinazion militar, la maor part rua nte i Kaiserjäger e ntei Landes- schützen. Ntorn a mez ago- sto le trupe ven mandade del vars del confin oriental del Impero, n Galizia. I soldadi rua ntel zenter de la Galizia con l treno e po i à da caminà per chilometri e chilometri per ruà su la linea del fronte. I ultimi di de agosto i prim combatimenc contra l ne- mich russo e i prim tomai. Agost, setembre, otobre e novembre del 1914, mes ulache i ladign paga n cont continua a pag. 2

description

 

Transcript of Cesa de Jan 15

Page 1: Cesa de Jan 15

Cesa de JanAnpezo - Col - Fodom

n. 15 - luglio 2014

Galizia 1914/2014 Su le pedie de nuos soldadi ladign

periodico dell’Istitut Cultural Ladin “Cesa de Jan”

periodico trimestrale - direttore responsabile Stefano Lorenzi - iscr. trib. Belluno n. 5 del 08.04.2009 - stampa Tipografia Piave Srl BellunoPoste Italiane SpA - Sped. in A.P. D.L. 353/2003 (conv. in L. 27/02/2004 n.46) art. 1 comma 2 DCB BL

A la fin de luio del 1914 na gran e trista novità

s’à slargé fora per noste vai da mont. Na guera l’eva sun porta e duc à scomenzé a pensà a ceche avarave podù suzede, senza mai gnanca se fà pensier de chel che po sarave stat dal vero.Darè nvalgun di, bele se scomenza a capì che per tanc de omegn l eva ruà l temp de lassé sue cese, sue famee, suo pais per sen jì dalonz a combate sta guera a servizio del Impero Austro Ungarico. La maor part de la jent pensava che l dut no ava da durà che nvalgugn mes. Ma ben prest i omegn partii n guera s’à rendù cont che la realtà l’eva ben autrament e che sta guera avarave cambié sue vite. Tanc dei nuos i é ruai a combate ente luoch mai vidui, ben dalonz da cesa; la pianura de la Ga-lizia con sua vastità e suo mondo contadin l’ é deven-tada ben prest l cuartier de sti soldadi ladign: Cracovia, Tarnow, Przemysl, Leopoli, duc inom che nuos soldadi à imparà delongo a cugnesse. La Galizia, ncuoi spartida anter Polonia e Ucraina, ntel 1772 deventa una de le 14 Regiogn, o Länder, sot l dominio de la Monarchia Austro Ungarica. L eva n teritorio saldi grant, per la maor part fat de pianure e picui coi, domà verso sud l

eva monc pi auc, i Carpazi che spartiva la Galizia dal Regn de Ungheria. La po-polazion l’eva per la maor part polaca e ucraina, ma mportante l eva incia la prejenza de la mendranza ebrea. Nte le pianure co-reva de gran ru che, senza degun conteniment, l pi de le ote portava a de grande aluviogn e dut deventava n gran pantan. Nte sta region i invarn i eva frec, da spes se ruava ntorn ai -30 gradi e l istà l portava a de gra-gn ciauc con temperatura apede ai 40 gradi. La maor part de la jent viveva nte le campagne dalonz da le grande zità. Proprio ntei ultimi agn davant che scomenzasse la guera le zità de la Galizia vigniva modernizade con nuove strade, nuove costruziogn de cese, ruava bele incia la lum eletrica.Duc sti laor i eva liei a na

politica Austriaca che vo-leva potenzié la prejenza de soldadi sun sto teritorio ajache l confinava con l Im-pero del Zar de Russia e no coreva bon sanch anter ste doi potenze de alora. Nval-gune zità i eva deventade, darè la metà del 1800, vere e proprie zità militar, con tanc de soldadi e tante co-struzion de fortificaziogn. La Galizia l’ava gran mpor-tanza per sua posizion stra-tegica de confin, ma incia per sue richeze de bosch e de petrolio che bele a mez l 1800 l vigniva ciot fora nte na zona apede ai Carpazi.Donca, chesta l eva la si-tuazion nte chis luoch, tant dalonz da noste monc, can-che ai 28 de jugn del 1914 n rivoluzionar bosniaco, Gavrilo Princip, l à copà a Saraievo l’arciduca France-sco Ferdinando d’Austria, erede del trono del Impe-ro Austro Ungarico, e sua

femena la duchessa Sofia.Chesta azion, defato, l’é stata la gauja de chela guera che po deventarà la prima guera mondial; guera che no somearà a deguna autra combatuda fin alora siebe per l numer de Stati che se scontrarà, siebe per l gran numer dei morc e siebe per le gran novità n cont dei sistemi e de le armi duorade ntei combatimenc. Con sta guera se muda nte puoch temp situaziogn e modi de vita fermi da secui, darè la guera nia sarà pi compagn…La dichiarazion de guera de l’Austria a la Serbia la ven fata ai 28 de luio, ai 31 del medemo mes ven ciamada la mobilitazion general. Nuos soldadi, anter i 21 e i 42 agn, saluda genitori, femene, fioi e pea via, ogniun per sua destinazion militar, la maor part rua nte i Kaiserjäger e ntei Landes-schützen. Ntorn a mez ago-sto le trupe ven mandade del vars del confin oriental del Impero, n Galizia. I soldadi rua ntel zenter de la Galizia con l treno e po i à da caminà per chilometri e chilometri per ruà su la linea del fronte.I ultimi di de agosto i prim combatimenc contra l ne-mich russo e i prim tomai. Agost, setembre, otobre e novembre del 1914, mes ulache i ladign paga n cont

continua a pag. 2

Page 2: Cesa de Jan 15

Istitut Anpezo

saldi grant a la guera, tanc de soldadi morc, ogni un con sua storia e con sue miserie. De tanc nia sà pi data la gran lontananza da cesa e la gran confujon de la guera con tante de bata-lie, una ndarè man l’autra. De sti mes de guera on ricordi portai a cesa da chiche l’à scampada, on diari scric ntei momenc de libertà da la guera e da suoi orori. A se ciò l temp e considerà cotanc de morc che ogni un de nuos pais à bù nte sti prim mes de guera se pol ruà a capì ce soferenza e ce distruzion che l’é stada la guera sun sto fronte. De novembre del 1914 ven ciamai a jì sot incia i jovegn de 20 agn, ajache i combatimenc à portà a na desfata de le trupe e l é n gran bujegn de autra jent per combate e tignì testa al nemich. Bogna regordà che l durà n lonch de la guera à po portà le autorità a ciamà n guera ntel 1915 duc i omegn anter i 43 e i 50 agn de età, ntel 1916 à bù da partì i jovegn de 19 agn e, pi tarz, incia chi de 18. I soldadi che à bù la grazia de avè salva la vita ntei combatimenc n Galizia i à podù, n part, tornà apede cesa, semper n guera su per le monc, ma pi apede a suoi pais. Tanc i à bù nveze ncora autra sort coche prigionier portai ite per la Russia. Chis i à bù da patì miseria e fam e i é stai menai n lonch e n larch per la Siberia. Incia de sti puori diaui l é tante e desferente storie, valgugn i é restai n Russia, de auter no s’à pi sapù nia, auter ncora à zafié, magari darè tanc de agn, a tornà a cesa.Ades l é passà ben 100 agn da ste triste situaziogn e, coche capita per tanc de

auter avenimenc, l é ruada l’ora de tornà ndarè ntel temp per regordà storie e omegn.Sto tant volarave fà incia l Istitut Cesa de Jan con na proposta de n viaz de la memoria proprio nte chi luoch ulache nuos vege à combatù e, tanc, à bù sua sepoltura. Se trata de na proposta de sigur impegna-tiva, per chiche jirà sarà n viaz de 7 di, ma de sigur coi mezi de ncuoicondì nia al confront del viaz fat 100 agn davant dai soldadi de nuos pais.Ntel mete man a la orga-nizazion de sto viaz on bù incia l muot, n grazia a na idea de la Union dei Ladis de Anpezo, de nressì fora nformaziogn su le cortine de guera n Galizia fate su proprio n conseguenza de la prima guera mondial per dà sepoltura a la gran cuantità de soldadi morc n batalia. La Ulda l à procurà 3 liber, scric n todesch e polaco, che descor de le cortine de guera, ulache se ciapa valch elenco con i inom dei soldadi sepolii. L laor de controlà fora duc sti liber e duc i nom à portà a ciatà desferenc soldadi de Ampez, Col e Fodom sepolii nte ste tere. Nvalgugn de sti cimiteri vignarà vijitai proprio n ocajion del viaz metù a jì per la fin de setembre.De seguito l programa com-pleto del viaz con dute le informaziogn nezessarie.

Per info:Istitut Cultural Ladin

“Cesa de Jan”

Tel. 0437/720609E-mail: [email protected]

I elfe e ra majia del lago

Vendres ai 23 de maśo l Istitut e i

Armonauz i à invidà al Cinema Eden i pize de ra scora popolares, au-toritas e jornalistes a ra prejentazion del libro parlà “I elfe e ra majia del lago”: s’à podù fei vede sul schermo el libro e sentì ra storia e ra canzos. Dinprin Fren-cy r’à parlà de chesto projeto, de ra dificoltà ciatades, ma che a ra fin i é śude adora al fei e che i ea propio contente de el mostrà par prin ai pize. Dapò i outre Armonauz, Silvuz, Anto e Kuki, (Salvoz e Gildo i ea al laoro) i à dito doa paroles sul cd e de cuanto che l é stà bel fei chesto libro, dà ra osc ai parsonaje, ciantà, sonà dute aduna come dei vere amighe. El Diretor Moreno l à spiegà che l é stà dorà un finanziamento de ra leje 482/99 e che r’idea r’é moesta da Anto che r’é inze el Consilio Cul-turale del Istitut: r’ é nasciuda coscita ‘na bela colaborazion, ‘s à

podù lourà polito posto che l é l ufizio del Istitut anche inze ra Ciaśa de Comun de Anpezo.Canche l é moesc el CD no s’à pì sentù susuro e soralduto canche parlaa l elfo Salvonchio dute i ridea e canche l ea ra canzos i tienìa el tenpo co ra mas!A ra fin dute cuante i à ciapà pardeban el libro parlà, i m’à saludà dute contente e con i oce che lujìa. “Beśen dì che i pize i m’à lascià de stuco: i ea ciapade da ra sto-ria e da ra canzos, i se moea, i soutaa, i balaa e i petaa ra mas a tenpo! L é stà propio bel i vede!” Coscita Frency ra m’à dito a ra fin de ra prejentazion e son inbrazorà parceche, cardeme, l é propio ‘na bela sodisfazion vede chiste reśultate dapò tanto laoro.

Elena Salvagni Gaspari

Page 3: Cesa de Jan 15

Istitut

Polonia del sud: ra zità inperiale de Cracovia, i porteas de ra prima guera mondiale, ra zità forteza de Przemysl,

el Santuario de Czestochowa, el cianpo de concentramento de Auschwitz, ra minieres de sa de Wieliczka.

PROGRAMA

Sabeda 20 setenbre 2014DA ARABA – COL DE S. LUZIA – ANPEZO A BRNO

Da bonora presto se moe par Toblach, Graz, Viena, Brno. Se diśna inze un ristorante drio ra strada. Se rua dadasera a Brno, capoluogo de ra Moravia. Se va inze l hotel, se zena e se pasa ra note a Brno.

Domegna 21 setenbre 2014CRACOVIA

Dapò aé solerà, se moe par Cracovia e se ruà par diśnà. Dapomeśodì se vijita ra zità. Par i polache, Cracovia l é ‘na zità particolare: ra capitale dei res, el luó agnó che i é stade incoronade e seporide. Capitale de ra Polonia fin a ra fin del XVI secol, da senpre ra vien considerada ra capi-tale culturale del paes e con pì testimonianzes d’arte. Se prevede de śì inze el cortio rinascimentale del Castel de Wawel, inze ra Catedrale, inze ra Basilica de Santa Maria. Se fesc un śiro inze ra piaza del Mercà de ra vecia zità, una de ra pi granda piazes d’Europa. Duto intorno a ra piaza l é restà conpain da 700 ane e l é ciaśes de gran valor storico. Ogni ora se pó sentì sonà ra tronba de ra tore de ra Jeja de Santa Maria. Inze el castel de Wawel se podarà vardà el depento ben conosciù de Leonardo da Vinci, “La dama con l’ermellino”. A ra fin de ra vijita, se torna inze l hotel, se zena e se pasa ra note a Cracovia.

Lunes 22 setenbre 2014CRACOVIA – CZESTOCHOWA - CRACOVIA

Dapò aé solerà, se moe par Czestochowa e se rua par diśnà. Dapomeśodì vijita del Santuario de ra “Madonna Nera di Jasna Gora”, meta de pelegrinajio e luó sinbolo del catolice-simo polaco. R’é da secui ra capitale relijiosa de ra Polonia par ra granda venerazion ves el so Santuario. Inze el 1382, su domanda del Re Luigi I d’Anjou “il Grande”, l é stà fondà el monastero par ospità i monache Paolini mandade via da r’Ungheria. Fin da canche l é nasciù el monastero l é stà el cuore del sentimento nazional e, gouja ra piera bianca de

Galizia 1914/2014Sui segnes dei melitare ladis al fronte

Da sabeda 20 a sabeda 27 setenbre del 2014ULTIMO DÌ PAR SE SCRIE INZE: 2 AGOSTO 2014

ra jeja, i l à ciamà alolo “Jasna Gora” (ra croda lujente). De inze l é ra conosciuda icona de ra “Madonna Nera”, ra so storia ra se perde inze ra lejenda. Depenta su len de “cipresso”, somea che ra rue da Jerusaleme. Se torna dadasera, se zena e se pasa ra note a Cracovia.

Martes 23 setenbre 2014VIJITA AI PORTEAS DE GUERA - PRSEMYSL

E EL”FIUME” SAN

Dapò aé solerà, se moe par Bochnia par vijità el porteà 311, dapò a Zakliczyn e Sukmanie par el porteà 286. Se và inaante par ra vijita del porteà 198 a Blokie, par ruà dapò a Tarnow agnó che se vedarà i porteas 200 e 202. Se diśna inze un ristorante intrà ‘na vijita e cheroutra. Dapomeśodì se moe par Przemysl, ra pì granda zità forteza del Inpero Austro-ungarico. Se se ferma sul voro del “fiume” San, par recordà i trope melitare che, canche i à fato ra ritirada de r’Armata austro-ungarica d’outon del 1914, i é morte sofeade par aé proà al traversà. Vijita al Castel rina-scimentale de Krasiczyn, un dei pì biei de ra Polonia. Se va inze l hotel, se zena e se pasa ra note a Przemysl.

Mercui 24 setenbre 2014RA ZITÀ FORTEZA DE PRZEMYSL

Dapò aé solerà, l é ra vijita panoramica de ra vecia zità e a doi dei fortes del Festung Przemysl. A ra fin de ra vijites, se moe par Tarnow. Se diśna drio ra strada inze un local tipico. Se torna a Cracovia dapomeśodì, se và inze l hotel, se zena e se pasa ra note.

Śoiba 25 setenbre 2014RA MINIERES DE SA DE WIELICZKA

Dapò aé solerà, se va a vede ra minieres de sa de Wieliczka, ra pì vecia minieres polaches agnó che se laora ancora ades, agnó che se tira fora sa da pì de 1000 ane. Par pì de 700 ane, tanta jenerazios de minatore i à creà un mondo sote tera fora del ordenario e ugnolo par ra so beleza, con ra capeles tropo lourades, ra orijinales galaries e un lago salino sote tera. In zentenera de anes i minatore i à jaà pì de 300 km de galaries sote tera. Se torna a Cracovia e se disna inze un ristorante de ra śona ebraica de Kazimierz. Dapomeśodì vijita guidada a ra śona ebraica. Zena del “A se reede!” inze un ristorante storico. Se pasa ra note inze l hotel a Cracovia.

Page 4: Cesa de Jan 15

Istitut

Vendres 26 setenbre 2014EL CIANPO DE CONCENTRAMENTO

DE AUSCHWITZ - OLOMOUC

Dapò aé solerà, se moe par Auschwitz-Birkenau par ra vijita al Cianpo de concentramento. Auschwitz r’é stada ra pì granda fabrica de morte de duta ra storia de r’umanità e muto testimogno de ‘na trajedia umana: l é morto pì de doi milioi de parsones, ra gran parte l éa ebree. El cianpo l é inze ra lista dei “beni Unesco”. Se diśna inze un ristorante e dapomeśodì se moe par Olomouc e se rua dadasera. Se zena e se pasa ra note inze l hotel a Olomouc.

Sabeda 25 setenbre 2014DA OLOMOUC A ANPEZO/COL/ARABA

Dapò aé solerà, viJita guidada de Olomouc. Ra vecia zità r’à tropa piazes: ra pì bela r’à ‘na conosciuda Colona de ra “Santissima Trinità”, monumento che l é patrimonio del Unesco. Se vijitarà ra Catedrale de San Venceslao, fata su con diferentes “stili”: ra cripta r’é romanica, el chiostro gotico e ra capeles baroches. Olomouc r’é conosciuda an-che par i so sié brente baroche che và ancora. A ra fin de ra vijita se moe par Brno, Mikulov, Viena. Se diśna inze un ristorante drio ra strada e se rua dadasera.

CUOTA PAR PARSONA:- IN CAMERA DOPIA: € 1.070,00- CUOTA INPI’ PAR DROMI’ DA SOLE: € 200,00

Inze ra cuota l é inze:- viaśo a/r in pullman gran turismo;- alośo inze hotel 3 e 4 steles;- dute i paste, dal diśnà del 1° dì, al diśnà del 8° con algo da bee ogni pasto par parsona;- ra vijita guidades inze el programa;- guida da canche se rua in Polonia a canche se moe da ra Polonia (dal 2° al 7° dì);- guida del posto a Cracovia e doa guides del posto a Przemysl;- i biliete par śì a vede chel che l é inze el programa: Catedrale Reale, Basilica de Santa Maria, “Dama con l’Ermellino” de Leonardo da Vinci, Minieres de sa col lift e guides del posto, Auschwitz-Birkenau con “auri-colari” e guides del posto;- Segurazion speśa del dotor e valijia;- Segurazion par descdì;

Inze ra cuota no n’é inze:- outro da bee, i extra de ogni parsona, i biliete che no n’é inze el programa, ra bonaman e duto chel che no n’é stà scrito sora

Par rajos de organiśazion l ordin de ra vijites el poda-rae ese canbià.

DOCUMENTO DOMANDÀ:Carta de identità (senza tinbro de proroga)o pasaporto che val

Par se notà inze l é da scrie el modulo de iscrizion che se pó toi śò dal sito del Istitut Cultural Ladin “Cesa de Jan”: www.istitutoladino.org .

Organiśazion Tecnica: Agenzia Viaggi Guidavacanze - Cles/ Assicurazione Resp. Civile Ass.ni Generali n. 321644446

Anpezo

Sabeda ai 5 de luio al Museo Etnografico de

ra Regoles d’Anpezo r’ é stada inaugurada ‘na mostra “La bambola che veste la tradizione”: ‘na racolta de pupes da duta Italia coi sarvije de ra tradizion. Ra colezionista furlana Renata Dri r’à vorù a dute i coste fei fei ‘na pupa viestida da canpanoto e, con ra

Ra pupa viestidada canpanoto

colaborazion de r’UldA e el laoro de Maria Mutschlechner Rodigari, Adriano Verocai Daloio, Sisto Menardi Dionista, Tatiana Toscani e Elsa Zardini Soriza, r’é śuda adora a realiśà chesto capolaoro che dute ades pó amirà inze el Museo fin al 1° de noenbre.

foto de Marco Dibona “Moro”