1

BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. PRIMAVERA DEL 2012 Data del document: 22 de juny de 2012 La primavera del 2012 ha estat càlida a pràcticament tot el territori català, sobretot a les comarques de ponent, del Prepirineu i del litoral Central, així com al massís del Montseny. Només a bona part de la franja més septentrional, alguns sectors de la costa i punts de la Depressió Central, es pot qualificar de normal. La precipitació ha estat irregular i contrastada; en general, al sector sud i al nord-est del país predominen les àrees on la primavera es pot qualificar de seca, en canvi, al Pirineu, Prepirineu Oriental i Catalunya Central, l’estació ha estat majoritàriament plujosa o normal. INTRODUCCIÓ Aquest informe té com a objectiu caracteritzar climàticament la primavera del 2012 i analitzar les dades de temperatura i precipitació enregistrades a les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), la qual cobreix de manera homogènia gran part del territori català. En una segona part, s’analitza l’evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la primavera a partir de les dades de l’Observatori de l’Ebre1 i de l’Observatori Fabra2, dos observatoris de Catalunya que disposen de sèries històriques amb dades que es remunten al començament del segle XX. La sèrie de l’Observatori de l’Ebre, ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), s’inicia el juliol de l’any 1905, i la de l’Observatori Fabra, ubicat a Barcelona (el Barcelonès), l’agost de l’any 1913. Finalment, es duu a terme una anàlisi de l’evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar a la primavera mesurada a l’Estació Meteorològica de l’Estartit3 (el Baix Empordà), únic indret de Catalunya on s’han fet aquests tipus de mesuraments durant un període llarg de temps (la temperatura superficial de l’aigua des del 1969 i la temperatura a una fondària de 80 metres des del 1973). Aquests mesuraments es realitzen a una milla a llevant de les illes Medes. La informació del butlletí s’estructura en tres apartats:

1. Balanç de la temperatura i la precipitació de la primavera del 2012 a tot Catalunya 1.1 Temperatura 1.2 Precipitació

2. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la primavera, segons dos observatoris 2.1 Observatori de l’Ebre

2.1.1 Temperatura 2.1.2 Precipitació

2.2 Observatori Fabra 2.2.1 Temperatura 2.2.2 Precipitació

3. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar a la primavera a l’Estartit 1 http://www.obsebre.es/

2 http://www.fabra.cat

3 http://www.meteoestartit.cat/

2

Al llarg de tot l’informe, s’expressen la temperatura (T) en graus Celsius (°C) i les quantitats de precipitació (PPT) en mil·límetres (mm), unitat equivalent a litres per metre quadrat. Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada i la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics4, s’adopten els criteris següents:

Qualificació

PPT total enregistrada respecte de la mitjana

climàtica

Qualificació

Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica

molt sec < 30% molt càlid ≥ +3 °C sec normal plujós molt plujós

entre 30% i 90% entre 90% i 110% entre 110% i 190% > 190%

càlid normal fred molt fred

entre +3 °C i +0,5 °C entre +0,5 °C i -0,5 °C entre -0,5 °C i -3 °C ≤ -3 °C

En relació amb la temperatura mitjana d’un període, s’entén per anomalia la diferència entre aquest valor meteorològic i el valor mitjà climàtic4 corresponent. En relació amb la precipitació acumulada durant un període, s’entén per anomalia el percentatge d’aquest valor respecte del valor mitjà climàtic4 corresponent. En termes climatològics, s’entén que la primavera comprèn els mesos de març, abril i maig; l’estiu, els mesos de juny, juliol i agost; la tardor, els mesos de setembre, octubre i novembre i l’hivern, els mesos de desembre, gener i febrer. En el cas de l’hivern, el desembre pertany a l’any anterior. L’SMC vol agrair a l’Observatori de l’Ebre, a l’Observatori Fabra i a l’Estació Meteorològica de l’Estartit la cessió de les dades i el suport facilitat tant en l’obtenció de les sèries de dades com en l’obtenció de la informació necessària per valorar la qualitat i l’homogeneïtat de les sèries climàtiques pertinents.

4 Els valors mitjans climàtics que s’han utilitzat s’han extret de:

Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J. M. (2008): Atlas climàtic de Catalunya. Període 1961-1990.

3

1. Balanç de la temperatura i la precipitació de la primavera del 2012 a tot Catalunya 1.1 Temperatura La primavera del 2012 ha estat càlida a gairebé tot Catalunya, sobretot a les comarques de ponent, del Prepirineu i del litoral Central, així com al massís del Montseny. Únicament es pot qualificar de normal a bona part del Pirineu, del litoral nord, sectors del litoral sud i punts de la Depressió Central. A grans trets, el balanç final de la primavera ha estat determinat per uns mesos de març i maig càlids, mentre que a l’abril es van enregistrar valors de temperatura per sota de la mitjana climàtica a gran part del Principat, sobretot a la meitat nord. La causa principal de les anomalies positives de l’inici de la primavera va ser el bloqueig anticiclònic persistent a l’oest del continent europeu, que va inhibir l’entrada de masses d’aire fred provinents del nord. A l’abril, en canvi, diverses pertorbacions acompanyades d’aire fred van afectar Catalunya, fent que resultés en general un mes més fred que la mitjana climàtica, amb especial incidència al sector més septentrional del país. Per últim, al maig, les anomalies positives de temperatura van ser causades pel predomini de les altes pressions i pel flux del sud que van portar les pertorbacions situades a l’oest de la Península Ibèrica. Gairebé totes les estacions de la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) han enregistrat valors de temperatura mitjana estacional per sobre de la mitjana climàtica. Tot seguit es mostren les estacions en què les anomalies han estat més importants, per sobre de +1,5 °C:

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C) Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental +2,0 Batea la Terra Alta +2,0 Barcelona - el Raval el Barcelonès +1,8 Ascó la Ribera d'Ebre +1,8 Tàrrega l'Urgell +1,7 Begues - PN del Garraf el Baix Llobregat +1,7 Tornabous l'Urgell +1,7 Mollerussa el Pla d'Urgell +1,7 Clariana de Cardener el Solsonès +1,7 Castellnou de Seana el Pla d'Urgell +1,7 Barcelona - Observatori Fabra el Barcelonès +1,6 Gandesa la Terra Alta +1,6

Taula 1: Anomalies positives més altes corresponents a la primavera del 2012 Només cinc estacions de la XEMA, d’un total de 169, han enregistrat un valor de temperatura mitjana per sota de la mitjana climàtica del període 1961-1990, i aquestes diferències han estat molt lleus, de -0,5 °C o inferiors. Tot seguit es detallen aquestes anomalies negatives:

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C) Guardiola de Berguedà el Berguedà -0,5 Alcanar el Montsià -0,4 Sant Pau de Segúries el Ripollès -0,3 Cassà de la Selva el Gironès -0,1 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès -0,1

Taula 2: Anomalies negatives corresponents a la primavera del 2012

4

Episodis més destacats Tot i que durant la primavera de 2012 no s’han produït situacions excepcionals de fred o calor que afectessin tot Catalunya, sí es poden destacar alguns episodis, en què fins i tot s’han superat rècords de temperatura màxima o mínima en algunes de les estacions de la XEMA: • Entre els dies 9 i 15 de març va ser especialment remarcable la inversió tèrmica (temperatura

nocturna més baixa a les parts baixes del país que a les més elevades), per la situació d’altes pressions. A causa d’aquest fenomen, que es va donar durant bona part del mes, les anomalies positives més importants del mes de març es van enregistrar a les parts més elevades del Prepirineu i de la serralada Prelitoral.

• A finals del mes de març es van enregistrar valors de temperatura molt elevats a la Costa Daurada, propiciats per una elevada insolació i pel vent de mestral dominant. El dia 30 de març, a quatre estacions de la XEMA d’aquesta àrea amb més de 10 anys de dades es va superar el rècord de temperatura màxima per a un mes de març, amb valors entre 27 °C i 27,8 °C

• La matinada del 16 al 17 d’abril va glaçar a molts punts de l’interior i fins i tot del prelitoral, a causa

del pas d’un solc amb aire molt fred associat, de l’ordre de -32 °C a uns 5.500 m d’alçada. A dues estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades (Olot i Vilablareix) es va assolir la temperatura mínima més baixa per a un mes d’abril.

• De l’11 al 13 de maig es van enregistrar valors de temperatura molt elevats, amb màximes que van superar els 35 °C al pla de Lleida i a les Terres de l’Ebre. El valor més alt es va enregistrar a l’EMA de Vinebre, a la comarca de la Ribera d’Ebre (38,2 °C). A 7 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades es va superar el rècord de temperatura màxima per a un mes de maig.

5

Figura 1 Mapes de temperatura mitjana de la primavera del 2012 i de la diferència d’aquesta temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s’hi inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals.

6

1.2 Precipitació

La precipitació de la primavera del 2012 ha tingut una distribució irregular: al Pirineu, Prepirineu Oriental, bona part de la Catalunya Central i alguns punts del litoral i del prelitoral l’estació ha estat plujosa; en canvi, a gran part del sector nord-est i de la meitat sud ha estat una primavera seca. Pel que fa a les quantitats recollides, els màxims han superat els 400 mm al Pirineu, mentre que els valors més escassos de precipitació es situen entorn als 80 mm, enregistrats en alguns punts de les comarques de ponent. Durant els tres mesos de la primavera del 2012 la precipitació es pot qualificar d’irregular, si bé amb diferents matisos. El mes de març va ser molt contrastat, i mentre que en algunes àrees com el vessant sud del Pirineu, la Catalunya Central, punts de la vall de l’Ebre o de les muntanyes de Prades va ser molt plujós, en altres sectors com l’altiplà Central, el mes es pot qualificar de molt sec, ja que la pluja recollida va ser inferior al 30% respecte la mitjana climàtica. L’abril va ser plujós a gairebé tot Catalunya, però amb excepcions seques marcades a l’extrem nord-est i sud. El maig, en canvi, va resultar sec o fins i tot molt sec a la major part del Principat, però amb alguns sectors plujosos localitzats al terç nord, concretament al nord de la comarca del Pallars Sobirà, al Pallars Jussà, al Berguedà, a la Serralada Transversal i al litoral de l’Alt Empordà. A continuació es mostren les dades de precipitació superiors a 350 mm enregistrades per les EMA gestionades per l’SMC:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 535,4 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 475,1 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 458,3 Gisclareny el Berguedà 437,7 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 435,8 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 406,6 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 394,0 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 385,4 Santuari de Queralt el Berguedà 382,3 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 378,1 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 372,0

Taula 3: Valors màxims de precipitació acumulada durant la primavera del 2012 Tot seguit es mostren els valors més baixos de precipitació acumulada, inferiors a 90 mm, enregistrats durant la primavera del 2012 a les EMA gestionades per l’SMC:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Castelldans les Garrigues 77,6 Riba-roja d'Ebre la Ribera d'Ebre 78,2 Aitona el Segrià 80,8 Tornabous l’Urgell 82,4 Vinebre la Ribera d'Ebre 82,5 Maials el Segrià 83,8 Tàrrega l’Urgell 85,8 el Canós la Segarra 87,1 Vilanova de Segrià el Segrià 87,3 Torres de Segre el Segrià 88,7

Taula 4: Valors mínims de precipitació acumulada durant la primavera del 2012

7

Episodis pluviomètrics més destacats • Entre els dies 16 i 22 de març es va produir l’episodi de precipitació més important del mes, durant

el qual es van arribar a enregistrar més de 100 mm a punts del Pirineu i del prelitoral sud. Un solc acompanyat d’aire fred en alçada va provocar ruixats, que entre el 16 i el 19 van afectar sobretot punts del prelitoral Central, de la Catalunya Central i del litoral Sud. A partir del dia 20, l’àrea de baixes pressions en alçada sobre la vertical de la península Ibèrica, amb advecció de vents humits de l’est, va donar lloc a precipitacions generalitzades. Entre el dia 20 i el 22, el flux del sud a nivells mitjans de l’atmosfera va comportar màxims pluviomètrics als principals relleus, sobretot al prelitoral i al vessant sud del Pirineu. A més, es van acumular gruixos de neu nova de més de 30 cm per sobre dels 2.000 m; destaquen els 99 cm a Ulldeter (2.410 m), a la comarca del Ripollès, o els 92 cm a Malniu (2.230 m), a la comarca de la Cerdanya.

• Del dia 1 al 4 d’abril, dues pertorbacions van afectar Catalunya, donant precipitacions sobretot al litoral i prelitoral Central i al vessant sud del Pirineu. Entre les quantitats recollides per les estacions de la XEMA destaquen especialment els 105,5 mm de Begues - PN del Garraf (el Baix Llobregat). Altres EMA van recollir quantitats per sobre dels 40 mm, com els 49,2 mm enregistrats a Boí (2.535 m), a l’Alta Ribagorça, i els 48,8 mm a Barcelona - el Raval (el Barcelonès).

• Entre el 5 i el 8 d’abril es va produir el segon episodi de precipitacions del mes, quan un solc

desenganxat de la circulació general es va situar sobre la península Ibèrica. Els valors de precipitació més destacats van ser 86,2 mm a l’EMA del Perelló (el Baix Ebre), 69,2 mm a l’Illa de Buda (el Montsià) o 52,4 mm a l’Ametlla de Mar (el Baix Ebre).

• Entre els dies 10 i 16 d’abril, un solc que es va quedar estancat es va acabar aprofundint sobre la

Mediterrània, i va donar lloc a precipitacions, que van ser importants al quadrant nord-oest del Principat i als sectors més elevats del Pirineu. Destaquen les quantitats recollides a Certascan (2.400 m), al Pallars Sobirà, de 116,1 mm, o al Lac Redon (2.247 m), a la Val d’Aran, on es van enregistrar 96,2 mm.

• Del dia 27 al 30 d’abril es va produir el quart i últim episodi important de precipitacions del mes,

aquest cop originat per una pertorbació atlàntica que es va aprofundir al nord de la península Ibèrica. Les quantitats de precipitació més elevades es van enregistrar al nord del país; els màxims enregistrats per les estacions de la XEMA van ser 121,2 mm a Bonaigua (2.266 m) i 107,6 mm a Espot (2.519 m).

• Entre els dies 17 i 22 de maig es va produir l’episodi més important del mes. Una baixa procedent de

l’oest de la península Ibèrica es va desplaçar cap a l’est, i es va aprofundir a la Mediterrània. Com a conseqüència, es va produir una entrada de vent del nord, que va comportar una baixada de la temperatura, fent que les precipitacions fossin en forma de neu al Pirineu. Les quantitats de precipitació més elevades enregistrades per les estacions de la XEMA van ser 102,0 mm al Lac Redon (2.247 m), a la Val d’Aran, i 101,5 mm a Roses (l’Alt Empordà).

• Entre els dies 26 i 31 de maig, diverses cues de front van afectar el nord de Catalunya, portant

tempestes i xàfecs de distribució irregular, fruit del contrast tèrmic entre els nivells baixos i mitjos de la troposfera. Els valors de precipitació més abundants enregistrats per les estacions de la XEMA van ser 68,6 mm a Gisclareny (el Berguedà), 68,3 mm a Guardiola de Berguedà (el Berguedà) o 55,9 mm a la Quar (el Berguedà).

8

Figura 2 Mapes de precipitació acumulada durant la primavera del 2012 i del percentatge d’aquesta precipitació respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades d’estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No s’hi inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si aquesta estació no disposa de les dades d’un episodi significatiu.

9

2. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la primavera a dos observatoris 2.1 Observatori de l’Ebre 2.1.1 Temperatura La primavera del 2012 cal qualificar-la de càlida. La temperatura mitjana ha estat clarament superior a la temperatura mitjana dels dos períodes climàtics de referència5:

Temperatura mitjana estacional (°C) 2012 1961-1990 1971-2000

Primavera 16,9 15,2 15,5 Taula 5: Comparació de la temperatura mitjana de la primavera amb la mitjana climàtica de l’Observatori de l’Ebre

La diferència entre la temperatura mitjana de la primavera del 2012 i la dels períodes de referència 1961-1990 i 1971-2000 ha estat de +1,7 °C i +1,4 °C, respectivament. Tot i això, la temperatura mitjana d’aquest primavera no destaca especialment respecte a la tendència dels darrers 15 anys en què, exceptuant la primavera de 2004, sempre hi ha hagut anomalies positives. Tot seguit es mostra la taula amb els valors de temperatura mitjana mensual i les mitjanes climàtiques corresponents d’ambdós períodes de referència:

Temperatura mitjana mensual (°C) 2012 1961-1990 1971-2000

Març 14,2 12,6 13,1 Abril 15,8 15,0 15,1 Maig 20,6 18,1 18,4

Taula 6: Comparació de la temperatura mitjana mensual dels mesos de primavera amb les mitjanes climàtiques de l’Observatori de l’Ebre

Observant els valors a nivell mensual, es pot apreciar la persistència de la tendència positiva al llarg de tots els mesos d’aquesta primavera. Així, el març i especialment el maig van presentar valors de temperatura clarament superiors a les mitjanes, mentre que a l’abril, tot i que també va estar per sobre de les mitjanes de referència, la diferència no va ser tan accentuada fruit de l’aire fred que va acompanyar les pertorbacions que van anar proliferant durant el mes i que, per tant, van suavitzar la mitjana. Durant el març, les anomalies van ser de +1,6 °C respecte la mitjana del 1961-1990 i de +1,1 °C si es compara amb el període de referència 1971-2000; a l’abril, de +0,8 °C i +0,7 °C respectivament i, finalment, de +2,5 °C i +2,2 °C al maig. A continuació es mostra el gràfic amb l’evolució de la temperatura mitjana de la primavera (figura 3) en què s’observa una tendència positiva estadísticament significativa amb un nivell de confiança del 95%, i el gràfic d’anomalia respecte de la temperatura mitjana climàtica (figura 4).

5 Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d’un indret es realitza segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els períodes predefinits que actualment s’usen per fer estudis són el 1961-1990 i el 1971-2000.

10

Figura 3 Evolució de la temperatura mitjana de la primavera a l’Observatori de l’Ebre (1905-2012) L’evolució de la temperatura mitjana de la primavera s’expressa en traç blau continu i la línia de tendència en traç discontinu. En vermell es representa la mateixa evolució suavitzada amb una mitjana mòbil d’11 anys.

12

13

14

15

16

17

18

19

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

T (º

C)

Any

T mitjana de primavera - Observatori de l'Ebre

Temperatura mitjana primavera

Mitjana mòbil (11 anys)

Línia de tendència

Figura 4 Anomalia de la temperatura mitjana de la primavera a l’Observatori de l’Ebre (1905-2012) L’anomalia s’expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de la primavera calculada segons el període 1961-1990.

-3

-2

-1

0

1

2

3

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

T (º

C)

Any

Anomalia de la T mitjana de primavera - Observatori de l'Ebre

11

Quant a la temperatura màxima mitjana, durant aquesta primavera s’ha enregistrat un valor superior a les dues mitjanes climàtiques de referència:

Temperatura màxima mitjana estacional (°C) 2012 1961-1990 1971-2000 Primavera 23,2 21,0 21,3 Taula 7: Comparació entre la temperatura màxima mitjana de la primavera i la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre

Els valors de temperatura màxima mitjana enregistrada durant els mesos de primavera han estat els següents:

Temperatura màxima mitjana mensual (°C) 2012 1961-1990 1971-2000

Març 21,5 18,3 18,8 Abril 21,2 20,7 20,9 Maig 26,9 23,9 24,1 Taula 8: Comparació entre els valors de temperatura màxima mitjana dels mesos de primavera i les mitjanes climàtiques a l’Observatori de l’Ebre

El detall mensual de la temperatura màxima mitjana reflecteix perfectament la tendència tèrmica a l’alça de la primavera. Durant el mes de març es van assolir valors de temperatura màxima alts, sobretot durant la darrera quinzena producte de la situació anticiclònica, provocant que la mitjana màxima mensual estigués +3,3 °C per sobre de la mitjana climàtica 1961-1990 i +2,8 ºC respecte de la 1971-2000. A l’abril, tot i continuar per sobre els valors de referència, la diferència va minvar, essent només de +0,5 ºC i +0,3 ºC respectivament. Finalment, a causa del predomini de les altes pressions i flux de sud, el maig va resultar ser càlid, accentuant novament les anomalies; +3,0 ºC respecte a la mitjana climàtica 1961-1990 i +2,8 ºC respecte la 1971-2000. La temperatura mínima mitjana de la primavera ha estat superior a les mitjanes climàtiques: +1,0 °C respecte el valor mitjà del 1961-1990 i +0,7 ºC respecte a la del període 1971-2000.

Temperatura mínima mitjana estacional (°C) 2012 1961-1990 1971-2000 Primavera 10,5 9,5 9,8 Taula 9: Comparació entre la temperatura mínima mitjana de la primavera i la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre

Tot seguit es faciliten els valors de la temperatura mínima mitjana mensual:

Temperatura mínima mitjana mensual (°C) 2012 1961-1990 1971-2000

Març 6,8 6,9 7,4 Abril 10,4 9,3 9,4 Maig 14,3 12,2 12,6 Taula 10: Comparació entre els valors de la temperatura mínima mitjana dels mesos de primavera i les mitjanes climàtiques a l’Observatori de l’Ebre

Analitzant el desglossament mensual, s’observa que la temperatura mínima mitjana de març va ser inferior a les mitjanes climàtiques a causa de la reiteració de temperatures baixes nocturnes fruit de la situació anticiclònica predominant i la proliferació de calmes durant les nits. Concretament -0,1 ºC respecte la 1961-1990 i -0,6 ºC respecte la 1971-2000. En canvi, l’abril i, sobretot, el maig van estar per sobre de les mitjanes de referència. En el cas de l’abril, l’anomalia respecte a la mitjana 1961-1990 va ser

12

+1,1 ºC i +1,0 ºC respecte la 1971-2000. Durant el maig, fruit de les altes pressions i un predomini de flux de sud que van evitar la davallada de les temperatures, les anomalies es van accentuar, essent de +2,1 ºC i +1,7 ºC respectivament. El gràfic següent mostra l’evolució dels valors de la temperatura extrema de la primavera des del començament dels registres. Totes les variables presenten una tendència positiva estadísticament significativa amb un nivell de confiança del 95% (figura 5). Figura 5 Evolució de les temperatures extremes de la primavera a l’Observatori de l’Ebre (1905-2012) Els gràfics següents mostren l’evolució de la T màxima absoluta de la primavera (TXx) en traç marró, la T màxima mitjana (TXm) en traç vermell, la T mínima mitjana (TNm) en traç blau cel i la T mínima absoluta (TNn) en traç blau fosc. Les línies de tendència es mostren en traç discontinu.

-10

-5

0

5

10

15

20

25

30

35

40

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

2010

T (º

C)

Any

Evolució de la temperatura de primavera - Observatori de l'Ebre

TXx

TXm

TNm

TNn

Línia de tendència

13

2.1.2 Precipitació La primavera del 2012 ha estat normal a l’Observatori de l’Ebre; la precipitació recollida ha estat força propera als valors mitjans climàtics:

Precipitació estacional acumulada (mm) 2012 1961-1990 1971-2000 Primavera 126,9 137,8 130,0

Taula 11: Comparació entre els valors de precipitació de la primavera i els valors mitjans corresponents al mateix període a l’Observatori de l’Ebre

Comparada amb la precipitació mitjana dels dos períodes climàtics de referència, la precipitació acumulada durant la primavera ha estat:

· 10,9 mm inferior a la mitjana climàtica del trentenni de referència 1961-1990 (per tant, ha plogut un 92,1% respecte de la precipitació mitjana corresponent a aquest període).

· 3,1 mm inferior a la mitjana climàtica del trentenni de referència 1971-2000 (que representa un 97,6% de la precipitació mitjana climàtica del període abans esmentat).

La taula següent mostra la distribució mensual de la precipitació de la primavera:

Precipitació mensual acumulada (mm) 2012 1961-1990 1971-2000

Març 41,5 30,3 31,2 Abril 71,1 47,1 45,1 Maig 14,3 60,4 53,7

Taula 12: Comparació entre els valors de precipitació acumulada dels mesos de primavera i les mitjanes corresponents a l’Observatori de l’Ebre

Analitzant les precipitacions acumulades per mesos, s’observa com les quantitats del març i sobretot l’abril van ser superiors a les mitjanes climàtiques de referència mentre que al maig, la precipitació fou força inferior. Així, el gruix de la precipitació durant el març es produí majoritàriament durant l’episodi del dia 16 al 22, propiciat per una baixa a la vertical de la península Ibèrica i acompanyada d’un embussament d’aire fred en alçada. Va ser a l’abril però, quan es registrà l’acumulació màxima primaveral a l’Observatori, causat pel pas de diverses pertorbacions que, si bé no van deixar quantitats remarcables, van acabar acumulant una quantitat clarament superior a la mitjana. Contràriament, el domini d’altes pressions durant el maig va fer que resultés molt sec, amb un total de precipitació que representà només el 23,7% i 26,6% de les mitjanes climàtiques 1961-1990 i 1971-2000 respectivament. A les figures 6 i 7 s’observa l’evolució en forma de totals i de percentatge de la precipitació de la primavera. No s’hi observa cap tendència estadísticament significativa.

14

Figura 6 Evolució de la precipitació de la primavera a l’Observatori de l’Ebre (1905-2012) L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades corresponents a la primavera del 1939; per això, la gràfica queda interrompuda durant la primavera del 1939.

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

PP

T (m

m)

Any

Evolució de la precipitació de primaveraObservatori de l'Ebre

Figura 7 Percentatge de la precipitació de la primavera respecte de la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre (1905-2012) Els valors s’expressen respecte de la mitjana climàtica de la primavera dels anys 1961-1990. Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, tardors més plujoses, mentre que les barres de color carbassa indiquen tardors més seques. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys de període. L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades corresponents a la primavera del 1939; per això, la gràfica queda interrompuda durant la primavera d’aquell any.

-100

-50

0

50

100

150

200

250

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

% P

PT

Any

% Precipitació de primavera respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 - Observatori de l'Ebre

15

2.2 Observatori Fabra 2.2.1 Temperatura La temperatura mitjana de la primavera del 2012 a l’Observatori Fabra ha estat superior a la temperatura mitjana dels dos períodes climàtics de referència.

Temperatura mitjana estacional (°C) 2012 1961-1990 1971-2000 Primavera 14,6 12,8 13,1 Taula 13: Comparació entre la temperatura mitjana de la primavera i la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra

L’anomalia ha estat de +1,8 ºC si es compara amb el període de referència 1961-1990 i de +1,5 ºC respecte al 1971-2000.

A continuació es mostra la taula amb els valors mensuals de temperatura mitjana de la primavera del 2012:

Temperatura mitjana mensual (°C) 2012 1961-1990 1971-2000

Març 13,4 10,2 10,8 Abril 12,5 12,4 12,5 Maig 17,9 15,9 16,2 Taula 14: Comparació entre la temperatura mitjana mensual dels mesos de primavera i les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

El desglossament per mesos permet veure que al març i maig la temperatura mitjana va estar clarament per sobre respecte de les mitjanes de referència; concretament el març va tenir anomalies de +3,2 ºC comparada amb la 1961-1990 i +2,6 ºC respecte de la 1971-2000, podent-se qualificar de molt càlid, mentre que al maig van ser de +2,0 ºC i +1,7 ºC respectivament. En canvi, l’abril es va ajustar força a les mitjanes de referència ja que les anomalies van ser només de +0,1 ºC respecte la 1961-1990 i 0 ºC si la comparem amb la 1971-2000.

Tot seguit es mostren els gràfics que contenen l’evolució de la temperatura mitjana de la primavera i l’anomalia respecte de la mitjana climàtica (figures 8 i 9). S’hi observa una tendència positiva estadísticament significativa, amb un nivell de confiança del 95%.

16

Figura 8 Evolució de la temperatura mitjana de la primavera a l’Observatori Fabra (1914-2012) L’evolució de la temperatura mitjana de la primavera s’expressa en traç blau continu i la línia de tendència en traç discontinu. En vermell, es representa la mateixa evolució suavitzada amb una mitjana mòbil d’11 anys.

10

11

12

13

14

15

16

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

T (º

C)

Any

T mitjana de primavera - Observatori Fabra

Temperatura mitjana primavera

Mitjana mòbil (11 anys)

Línia de tendència

Figura 9 Anomalia de la temperatura mitjana de la primavera a l’Observatori Fabra (1914-2012) L’anomalia s’expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de la primavera calculada segons el període 1961-1990.

-3

-2

-1

0

1

2

3

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

T (º

C)

Any

Anomalia de la T mitjana de primavera - Observatori Fabra

17

La temperatura màxima mitjana de la primavera ha estat superior als valors mitjans climàtics, amb anomalies de +1,6 °C i +1,3 °C respecte de les mitjanes dels dos períodes de referència:

Temperatura màxima mitjana estacional (°C) 2012 1961-1990 1971-2000 Primavera 18,6 17,0 17,3 Taula 15: Comparació entre la temperatura màxima mitjana de la primavera i la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra

Tot seguit es presenten les dades de temperatura màxima mitjana detallada per mesos:

Temperatura màxima mitjana mensual (°C) 2012 1961-1990 1971-2000

Març 17,6 14,1 14,7 Abril 16,4 16,5 16,7 Maig 21,9 20,2 20,4 Taula 16: Comparació entre els valors de la temperatura màxima mitjana dels mesos de primavera i les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

El valor de la temperatura màxima mitjana va ser notablement més alta que els valors mitjans de referència durant el mes de març fruit del bloqueig anticiclònic persistent que va evitar l’entrada d’aire fred. Així, les anomalies van ser de +3,5 ºC respecte a la 1961-1990 i de +2,9 ºC respecte a la 1971-2000. Contràriament, l’abril va estar lleugerament per sota de les mitjanes de referència i, finalment, al maig el predomini d’altes pressions va fer tornar la tendència a l’alça amb anomalies de +1,7 ºC i +1,5 ºC respectivament.

La temperatura mínima mitjana de la primavera també ha estat superior a les mitjana del període 1961-1990 i 1971-2000, +1,8 ºC i +1,5 ºC respectivament.

Temperatura mínima mitjana estacional (°C) 2012 1961-1990 1971-2000 Primavera 10,5 8,7 9,0 Taula 17: Comparació entre la temperatura mínima mitjana de la primavera i la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra

Els valors mensuals de la temperatura mínima mitjana han estat els següents:

Temperatura mínima mitjana mensual (°C) 2012 1961-1990 1971-2000

Març 9,1 6,2 6,8 Abril 8,6 8,3 8,4 Maig 13,9 11,6 11,9 Taula 18: Comparació entre els valors de la temperatura mínima mitjana dels mesos de primavera i les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

El desglossament mensual de la temperatura mínima mitjana mostra una tendència molt similar a les altres variables de temperatura anteriorment analitzades, és a dir, un mes de març i maig càlids en que les anomalies van estar per sobre de les mitjanes de referència i un mes d’abril que es pot qualificar de normal, en que la temperatura mínima mitjana fou molt semblant a les de referència. El mes de març va tenir valors clarament per sobre, amb anomalies de +2,9 ºC respecte al trentenni 1961-1990 i +2,3 ºC respecte al 1971-2000. El bloqueig anticiclònic persistent va facilitar la inversió tèrmica, fent que les temperatures mínimes a l’Observatori es mantinguessin altes.

18

Durant l’abril, els valors van estar molt propers a les mitjanes de referència: +0,3 ºC si la comparem amb el trentenni 1961-1990 i +0,2 ºC si ho fem amb el 1971-2000. La situació sinòptica, amb una baixa situada a les Illes Britàniques, va afavorir el pas de diverses pertorbacions acompanyades d’aire fred. Aquest fet també va afavorir una davallada important de la pressió atmosfèrica mitjana, essent una de les més baixes en un mes d’abril a l’Observatori Fabra des de 1930. El retorn d’altes pressions i el flux predominant de sud va facilitar que el mes de maig tornés a registrar anomalies positives més destacables: +3,3 ºC respecte de la mitjana de referència 1961-1990 i +2,0 ºC respecte de la 1971-2000. El gràfic següent mostra l’evolució de la temperatura de primavera a l’Observatori Fabra. S’hi detecta una tendència positiva amb un nivell de confiança del 95% en les dades de la temperatura màxima mitjana i temperatura mínima mitjana. Figura 10 Evolució de les temperatures extremes de la primavera a l’Observatori Fabra (1914-2012) Els gràfics següents mostren l’evolució de la T màxima absoluta de l’estiu (TXx) en traç marró, la T màxima mitjana (TXm) en traç vermell, la T mínima mitjana (TNm) s’expressa en traç blau cel i la T mínima absoluta (TNn) en traç blau fosc.

-5

0

5

10

15

20

25

30

35

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

2010

T (º

C)

Any

Evolució de la temperatura de primavera - Observatori Fabra

TXx

TXm

TNm

TNn

Línia de tendència

19

2.2.2 Precipitació La pluviometria de la primavera del 2012 a l’Observatori Fabra es pot qualificar de normal:

Precipitació estacional acumulada (mm) 2012 1961-1990 1971-2000 Primavera 149,6 162,9 167,3

Taula 19: Comparació entre els valors de precipitació de la primavera i els valors mitjans corresponents al mateix període a l’Observatori Fabra

La precipitació total recollida durant la primavera ha estat de 149,6 mm:

• 13,3 mm inferior a la mitjana climàtica del trentenni de referència 1961-1990 (per tant, ha plogut un 91,9% respecte de la precipitació mitjana corresponent al període 1961-1990).

• 17,7 mm inferior a la mitjana climàtica del trentenni de referència 1971-2000 (que representa un 89,4% de la precipitació mitjana climàtica 1971-2000).

A continuació es mostren els valors de precipitació mensual:

Precipitació mensual acumulada (mm) 2012 1961-1990 1971-2000

Març 33,0 44,9 46,0 Abril 83,2 56,7 55,2 Maig 33,4 61,3 66,0

Taula 20: Comparació entre els valors acumulats de precipitació dels mesos de primavera i les mitjanes corresponents a l’Observatori Fabra

El mes de març va ser sec, amb una precipitació acumulada que va representar el 73,5% i 71,7% de les mitjanes climàtiques 1961-1990 i 1971-2000 respectivament, causat per un bloqueig anticiclònic que va evitar l’entrada de pertorbacions. De fet, gairebé tota la precipitació és va recollir durant l’episodi produït entre els dies 20 i 22. Contràriament, l’abril va ser plujós, ja que van proliferar l’entrada de diversos fronts durant el mes. El maig, en canvi, va tornar a ser sec pel domini d’altes pressions i només interromput de manera notòria per l’episodi comprès entre els dies 17 i 22 en què hi va precipitar gairebé el total de la quantitat del mes. A continuació es mostren els gràfics que contenen l’evolució de la precipitació durant la primavera i del percentatge d’aquesta respecte de les mitjanes climàtiques. No s’hi observa cap tendència estadísticament significativa (figures 11 i 12).

20

Figura 11 Evolució de la precipitació de la primavera a l’Observatori Fabra (1914-2012)

0

50

100

150

200

250

300

350

400

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

2010

PP

T (m

m)

Any

Evolució de la precipitació de primaveraObservatori Fabra

Figura 12 Percentatge de la precipitació de la primavera respecte de la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra (1914-2012) Els valors s’expressen respecte de la mitjana climàtica de la primavera dels anys 1961-1990. Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, tardors més plujoses, mentre que les barres de color carbassa indiquen tardors més seques. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys del període.

-100

-50

0

50

100

150

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

2010

% P

PT

Any

% Precipitació de primavera respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 - Observatori Fabra

21

3. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar durant la primavera a l’Estartit L’evolució dels valors de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit (latitud 42° 03’; longitud 3° 15’ 15’’) durant la primavera del 2012 a diferents fondàries ha estat la següent:

Primavera del 2012 MarçT (°C)

Abril T (°C)

Maig T (°C)

T mitjana de la primavera (°C)

En superfície 13,2 14,1 16,4 14,6 20 m de fondària 12,9 13,9 15,2 14,0 50 m de fondària 12,8 13,5 14,4 13,6 80 m de fondària 12,6 13,3 13,7 13,2 Taula 21: Temperatura mitjana de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries durant la primavera del 2012

No es disposa de les dades necessàries per calcular la temperatura mitjana climàtica a les diferents fondàries, segons els períodes estàndards definits per l’Organització Meteorològica Mundial, però si es calculen els valors mitjans prenent tota la sèrie disponible, s’obté la taula següent:

Primavera, mitjana del 1974-2012

MarçT (°C)

Abril T (°C)

Maig T (°C)

T mitjana de la primavera (°C)

En superfície 12,7 13,5 15,8 14,0 20 m de fondària 12,5 13,1 14,8 13,5 50 m de fondària 12,5 12,9 14,0 13,1 80 m de fondària 12,5 12,8 13,3 12,9 Taula 22: Temperatura mitjana climàtica de la primavera de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries

A continuació es mostren les anomalies de la temperatura del mar d’aquest primavera respecte a les mitjanes anteriors per a les diferents fondàries:

Anomalies de la primavera 2012

MarçT (°C)

Abril T (°C)

Maig T (°C)

Primavera del 2012 (°C)

En superfície +0,5 +0,6 +0,6 +0,6 20 m de fondària +0,4 +0,8 +0,4 +0,5 50 m de fondària +0,3 +0,6 +0,4 +0,4 80 m de fondària +0,1 +0,5 +0,4 +0,3 Taula 23: Anomalies tèrmiques de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries durant els mesos de primavera

Les anomalies positives han dominat durant aquesta primavera. De fet, durant els tres mesos els valors de temperatura a totes les fondàries van estar per sobre de la mitjana de referència, tot i que en cap cas foren excessivament elevades (cap d’elles va superar els +0,8 ºC de diferència). En superfície, la tendència ha estat constant durant tota la primavera, mantenint-se lleugerament més càlida, mentre que el comportament a la resta de profunditats ha presentat una lleugera variabilitat, concretament, s’observa un augment de l’anomalia durant l’abril respecte als mesos de març i maig, en que va ser més suau. Tot seguit es mostra l’evolució de la temperatura del mar a l’Estartit durant la primavera (figura 13), la qual presenta una tendència positiva amb un nivell de significació del 95% a totes les fondàries.

22

Figura 13 Evolució de la temperatura del mar a l’Estartit durant la primavera El primer gràfic indica el valor mitjà de la temperatura de la primavera a cada fondària amb una recta de traç continu i les línies de tendència de l’evolució de la temperatura als diferents nivells amb traç discontinu. Els altres gràfics il·lustren les anomalies tèrmiques de l’aigua del mar a diferents fondàries respecte de la mitjana de tota la sèrie.

-2.0

-1.5

-1.0

-0.5

0.0

0.5

1.0

1.5

2.0

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

T (ºC

)

Any

Anomalia de la T mitjana de la primaveraAigua del mar (superfície) - l'Estartit

-2.0

-1.5

-1.0

-0.5

0.0

0.5

1.0

1.5

2.0

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

T (º

C)

Any

Anomalia de la T mitjana de la primaveraAigua del mar (fondària: 20 m) - l'Estartit

-2.0

-1.5

-1.0

-0.5

0.0

0.5

1.0

1.5

2.0

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1966

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

T (ºC

)

Any

Anomalia de la T mitjana de la primaveraAigua del mar (fondària: 50 m) - l'Estartit

-2.0

-1.5

-1.0

-0.5

0.0

0.5

1.0

1.5

2.0

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1966

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

T (ºC

)

Any

Anomalia de la T mitjana de la primaveraAigua del mar (fondària: 80 m) - l'Estartit