Alghero 2012

112

description

La guida ai monumenti di Alghero Monumenti Aperti 2012

Transcript of Alghero 2012

Page 1: Alghero 2012
Page 2: Alghero 2012
Page 3: Alghero 2012

12 13 Maggio 2012

ALGHEROMonumenti Aperti

COMUNE DI ALGHEROAssessorato aila Cultura

Diocesi Alghero-Bosa Ufficio Beni Culturali

MUSEI • EVENTI • TURISMO • ALGHERO

Page 4: Alghero 2012

2 alghero

Gruppo Locale di Coordinamento Alghero

Comune di Alghero, Assessorato alla Culturae Fondazione M.E.T.A.

Responsabili del progettoAndrea Delogu Francesca Valentina Caria

Coordinatori Maria Giovanna Fara e Pierpaolo Sanna

Ufficio amministrativoFranca Uras Angela Mura

Page 5: Alghero 2012

3monumentiaperti

Monumenti aperti è una manifestazione che va ol-tre i tradizionali appuntamenti culturali. É prima di

tutto un’opportunita di dialogo e collaborazione tra i vari attori del territorio e la cittadinanza stessa, è un appun-tamento creato dai cittadini per i cittadini, è un momen-to di valorizzazione del significato primo del patrimonio, ovvero quello di essere un bene collettivo da promuo-vere, valorizzare, studiare e far conoscere. L’entusia-smo nel rinnovare questo evento da parte dell’Ammi-nistrazione Comunale si accompagna ad un consenso crescente da parte della cittadinanza, sempre piu attiva e coinvolta, che riscopre in Monumenti Aperti un mo-mento di crescita civile e di impegno comune. Sono convinto che la decima edizione della manifesta-zione possa riscontrare il successo meritato e rivolgo i piu sentiti ringraziamenti e di tutta la citta a coloro che, con tanto entusiasmo, rendono possibile questo evento.

Michele CasulaCommissario Straordinario del Comune di Alghero

Alghero Monumenti Aperti giunge oggi alla sua de-cima edizione. Un risultato importante per la conti-

nuita di questo evento che da anni arricchisce l’offerta turistico culturale della citta e contribuisce alla pro-mozione del territorio. Un doppio appuntamento che, grazie al prezioso lavoro di insolite guide, permette ai cittadini di riscoprire la storia e la memoria del nostro patrimonio e ai visitatori di fruire in maniera originale i tesori della citta. La manifestazione è sopratutto il risultato di un impor-tante lavoro di rete tra istituzioni pubbliche e scolasti-che, associazioni e imprese locali nel perseguire un alto obiettivo: la valorizzazione della citta e del suo territorio come bene comune. La Fondazione M.E.T.A che rap-presento, in qualita di soggetto coordinatore della ma-nifestazione, non avrebbe potuto inaugurare la decima edizione della manifestazione senza il supporto di tutti questi soggetti. All’intera “squadra” va il mio sincero ringraziamento e l’augurio che anche questa edizione costituisca un’occasione di crescita, di arricchimento culturale, e di condivisione con cittadini e visitatori.

Andrea DeloguPresidente Fondazione M.E.T.A.

Page 6: Alghero 2012

4 alghero

Il ComitatoScientifico Regionale Consiglio Regionale della Sardegna Claudia Lombardo Maria Santucciu Regione Autonoma della Sardegna Assessorato al Turismo Luigi Crisponi Artigianato e Commercio

Assessorato alla Pubblica Istruzione, Sergio Milia Beni Culturali, Informazione, Spettacolo e Sport

Direzione Regionale per i Beni Culturali Maria Assunta Lorrai e Paesaggistici della Sardegna Sandra Violante

M.I.U.R. Ufficio Scolastico Regionale Enrico Tocco per la Sardegna Rosalba Crobu

Comune di Cagliari Massimo Zedda Enrica Puggioni

Provincia di Cagliari Angela Maria Quaquero

Ufficio Regionale Francesco Tamponi Beni Culturali Ecclesiastici

UPI Sardegna Francesco Putzu

ANCI Sardegna Cristiano Erriu Umberto Oppus

Universita degli Studi di Cagliari Giovanni Melis Universita degli Studi di Sassari Attilio Mastino Pinuccia Simbula

Imago Mundi Associazione Culturale Fabrizio Frongia Armando Serri

Consorzio CAMU’ Centri d’Arte e Musei Francesca Spissu Giuseppe Murru

Societa Cooperativa Sociale Il Ghetto Alessandro Piludu Nicoletta Manai

Confesercenti Regione Sardegna Marco Sulis Confcommercio Sardegna Gavino Sini

Agenzia Nazionale Gianpiero Liori Sviluppo Autonomia Scolastica

Sardegna Solidale Roberto Copparoni Centro Servizi per il volontariato

Page 7: Alghero 2012

5monumentiaperti

Turismo, identita e cultura, una combinazione ideale per una terra depositaria di tradizioni millenarie. Oltre che da

spiagge bianche e mare cristallino, i viaggiatori sono sempre piu attratti da manifestazioni e itinerari culturali e da localita d’arte della Sardegna. Una recente indagine conferma il trend, nel primo semestre 2011 nell’Isola è cresciuta del 20% la frequentazione di luoghi di interesse storico - artistico, un dato con pochi confronti in Italia. Fra le motivazioni alla vacanza, spiccano le visite al patrimonio artistico e monumentale: ‘uno scrigno di tesori’ composto in Sardegna da antichi palazzi e castelli, basiliche e musei, parchi minerari e archeologici, e disseminato sull’in-tero territorio. Un patrimonio da preservare innanzitutto, poi da riscoprire per i sardi e, nel contempo, da condividere con i visitatori con l’accoglienza della quale l’Isola è capace. Da condividere con itinerari culturali, come appunto Monumenti aperti, evento che suscita suggestioni ed emozioni uniche. La domanda turistica è orientata alla ‘memoria’ e alla cultura, perciò la Regione Sardegna promuove l’architettura storico - artistica, simbolo di identita, così da assecondare anche il profilo moderno dei nostri visitatori, culturalmente preparati, rispettosi e desiderosi, oltre che di ‘vivere’ l’unicita di paesag-gi incantevoli, anche di conoscere beni culturali e manifesta-zioni tradizionali.

Luigi CrisponiAssessore regionale del Turismo, Artigianato e Commercio

Anno dopo anno, Monumenti Aperti rappresenta un mo-mento importante che va oltre la semplice manifestazio-

ne culturale. È la condivisione della conoscenza del nostro patrimonio di cultura, di memoria e di storia condivisa. È la consapevolezza che i beni culturali rappresentano veramente noi stessi, la nostra espressione artistica e creativa, interprete dell’epoca che li ha visti nascere. È la testimonianza di quanto la cultura non sia un bene privato, ma collettivo, che aspetta di essere riscoperto, esposto, valorizzato, divulgato, fruito.Con Monumenti Aperti si vive un momento popolare e di festa dove un pubblico sempre piu attento e consapevole delle po-tenzialita del nostro patrimonio artistico-architettonico, diven-ta protagonista della storia della nostra Isola. La promozione del nostro grande patrimonio culturale si è trasformata nel corso degli anni, proprio grazie a questa manifestazione, in un momento festoso e popolare che raduna giovani e meno giovani, studiosi della materia e semplici curiosi, studenti e volontari culturali. Tutti ugualmente coinvolti in un’attesa op-portunita di arricchimento storico e culturale dove il nostro passato e il nostro presente si fondono per dare a tutti la con-sapevolezza che dobbiamo tramandarlo gelosamente, nel migliore dei modi, alle generazioni future. Sergio MiliaAssessore regionale della Pubblica Istruzione, Beni Culturali, Informazione, Spettacolo e Sport

Page 8: Alghero 2012

6 alghero

Informazioni utili

INFO POINT Informazioni e materiali sulla manifestazione anche in lingua straniera presso l’Ufficio di Accoglienza Turistica in Piazza Porta Terra n.1

Orario: sabato dalle 9.00 alle 20.00 - domenica dalle 9.00 alle 12.00

ORARI DELLA MANIFESTAZIONEI Monumenti saranno visitabili nelle giornate di sabato 12 e do-menica 13 Maggio, dalle ore 09:00 alle 13:00 e dalle ore 15:00 alle 20:00. gli orari di alcuni monumenti potrebbero non coincidere con

quelli della manifestazione. Saranno comunque indicati nei pannelli posti all’entrata di ciascun monumento;

alcuni siti rimarranno aperti duranti la pausa pranzo; nelle chiese le visite guidate verranno sospese durante le fun-

zioni religiose; è facolta dei responsabili e degli organizzatori della manife-

stazione limitare o sospendere, per la sicurezza dei beni o dei visitatori, in qualsiasi momento le visite ai monumenti;

la sicurezza di operatori, guide e visitatori sara garantita an-che a costo di lunghe attese;

per alcuni siti è prevista la visita in diverse lingue; tali infor-mazioni saranno esplicitate nei pannelli posti all’entrata di ciascun monumento.

@ MONUMENTI APERTI IN INTERNET Informazioni e dati sulla manifestazione e sui monumenti

di Alghero agli indirizzi: www.alghero-turismo.it/ www.comune.alghero.ss.it www.fondazionemeta.it www.monumentiaperti.com

ACCESSIBILITÀ I siti accessibili ai disabili sono segnalati dall’apposito

simbolo nella pagina dedicata al monumento

Page 9: Alghero 2012

7monumentiaperti

INFO POINT Touristic Information OfficePiazza Porta Terra n.1Opening hours: Saturday from 9am to 8pm - Sunday from 9am to 12am

OPENING HOURS Monuments will be open from Saturday 12th May to Sunday

13th May, from 9am to 1pm and from 3pm to 8pm. Some specific monuments may have opening hours different

from the ones listed above. Please consult the opening times on the panel located in front of each monument.

Some monuments will be open during lunch time. In churches, tours will be suspended during church services. The persons in charge and the organizers reserve the right to

suspend the visits at any moment for the safety of the cultural goods or of the visitors.

The safety of operators, guides and visitors will be assured at the cost of long waits

For some of the sites visits in different languages (French, English, Catalan and Sardinian) will be available; please con-sult the languages supplied on the panel located in front of each monument.

@ OPEN MONUMENTS ON THE WEB Informations and data on the event and on Alghero’s

monuments can be found on: www.alghero-turismo.it www.comune.alghero.ss.it www.fondazionemeta.it www.monumentiaperti.com

ACCESSIBILITY Sites accessible to the disabled people are identified by

the corresponding symbol in the page dedicated to the monument.

Useful information

Page 10: Alghero 2012

8 alghero

Iniziative speciali

ESCURSIONI

Complesso Forestale di Punta Giglio

Sabato 12 maggio ore 15Domenica 13 maggio ore 10Escursioni guidate lungo il sentiero di Punta Giglio e visita alle casermette militari dell’omonimo promontorio e alle “case matte”. Le escursioni saranno curate dagli operatori dell’Azienda Speciale Parco di Porto Conte e dal Gruppo Scout Agesci Alghero 2. Per partecipare è necessario firmare un’apposita liberatoria che sara fornita il giorno stesso dell’escursione. Ritrovo: Ingresso principale sentiero per Punta Giglio (fronte Ristorante l’Embarcadero) Loc. Porto Conte SS127 BisDurata dell’escursione: circa due ore

CONCERTITeatro Civico, Piazza del TeatroSabato 12 maggio ore 21Duo Pino Jodice&Giuliana Soscia - a cura della Pro Loco Al-ghero Riviera del CoralloINGRESSO GRATUITO

Teatro Civico, Piazza del TeatroDomenica 13 maggio ore 20Concerto di allievi e docenti dell’Istituto Artistico Musicale G.Verdi

Palazzo Civico, Archivio Storico Comunale e Chiesa del Carmelo

Sabato e Domenica 12-13 maggioLe visite saranno accompagnate da interventi musicali es-eguiti dall’Associazione Flauto di Pan

ESPOSIZIONI

Villa Mosca, Via GramsciBestiario urbano - installazioni di Giovanni Dettori nel giardino della Villa a cura di Mariolina Cosseddu

Ex Circolo Marinai, Piazza Civica4 - 13 maggio Senza limiti e confini - Gianni Casagrande, Manuel Attanasio, Giulia Sini, Marcello Scalas Mostra di Arte Contemporanea a cura di Mariolina Cosseddu in collaborazione con la Facolta di Architettura dell’Universita di Sassari

Page 11: Alghero 2012

9monumentiaperti

Caitta Associazione Culturale, Via del Teatro n.8Sabato 12 e 13 maggio Le regole del gioco - esposizione di disegni con la parteci-pazione di Urban Sketchers Sardinia e gli studenti della Fa-colta di Architettura di AlgheroNello spazio dell’Associazione culturale Caitta, Urban Sketch-ers Sardinia e gli studenti di Architettura ad Alghero espon-gono una selezione di disegni fatti per strada rispettando le regole del manifesto degli Urban Sketchers.

Torre di San Giovanni, Largo San FrancescoSabato e Domenica 10-13/16-20“Il Popolo di Bronzo” - a cura di Angela Demontis Nella prestigiosa cornice dell’antica torre sono esposti dieci manichini che indossano gli abiti nuragici realizzati dall’artista cagliaritana, frutto di un attento studio dei bronzetti esposti nei musei sardi e di un lungo lavoro di ricerca sui materia-li, con la consultazione delle fonti e dei testi classici, come l’Odissea e l’Iliade.Lo studio è riproposto nei pannelli esplicativi illustrati che con-sentono una facile lettura del percorso espositivo.

Museo Diocesano d’Arte Sacra, Piazza Duomo Sabato e Domenica 10-13/15.30-19.30“Mirabile Aethiopia” a cura della Cooperativa MosaicoLe sale del Museo diocesano ospiteranno 15 tele etiopi che racconteranno la storia di questa nazione sconosciuta a molti.Inoltre si espone un “rotolo magico’, proveniente dal Museo Diocesano di Lanusei.La collezione privata ripercorre la storia del culto della Vergine, la discendenza della regina di Saba e del re Salomone e il culto dei Santi.Attraverso l’esposizione il visitatore potra ripercorrere la storia degli etiopi, le loro leggende e le tradizioni religiose.

ANIMAZIONE URBANAPiazze e vie del Centro StoricoDomenica a partire dalle ore 17“Passeggiando e raccontando”Animazione teatrale per le vie del centro storico a cura dell’As-sociazione Culturale La Nuova Piccola Compagnia

Page 12: Alghero 2012

10 alghero

Special initiatives

WALkING TOURS

Punta Giglio Forest Complex

Saturday 12th May 3pm Sunday 13th May 10am Guided tours to Punta Giglio and to the militar barracks, or-ganized by the operators of the Regional Park of Porto Conte and the Scout group Alghero 1. In order to participate it is necessary to sign a release statement.

Meeting point: Main entrance of the Punta Giglio track (In front of the Embarcadero Restaurant) Loc. Porto Conte SS 127 BisDuration: 2 hours

Duration: 2 hours

Concerts

Civic Theatre, Piazza del TeatroSaturday 12th may 9pmDuo Pino Jodice&Giuliana Soscia - Jazz concert promoted by Pro Loco Alghero Riviera del Corallo

Civic Theatre, Piazza del TeatroSunday 13th may 8pmConcert by students and teachers of the Istituto Artistico Mu-sicale G.Verdi

Civic Palace, Storic Archive and Carmelo’s Church Saturday and Sunday 12th and 13th mayGuided tours in these sites will be accompanied by concerts played by the Association Flauto di Pan

Expositions

Villa Mosca, Via GramsciBestiario urbano - art installation by Giovanni Dettori in the Villa’s garden, curated by Mariolina Cosseddu

Ex Circolo Marinai, Piazza Civica4 - 13 maggio Without limits and boundaries- Gianni Casagrande, Manuel Attanasio, Giulia Sini, Marcello Scalas Contemporary Arts Exhibition curated by Mariolina Cosseddu in collaboration with the Architecture Department of the Uni-versity of Sassari

Page 13: Alghero 2012

11monumentiaperti

Caitta Associazione Culturale, Via del Teatro n. 8Sabato 12 e 13 maggio The Rules of the game - exhibition of drawings by Urban Sketchers Sardinia with the participation of Architecture De-partment’s students

Torre di San Giovanni, Largo San FrancescoSaturday and Sunday from 10am to 1pm and from 4pm to 8pm

“Il Popolo di Bronzo” - curated by Angela Demontis

In the prestigious setting of the ancient tower are exposed ten mannequins wearing clothes made by the Cagliaritan Ar-tis Angela Demontis as result of a careful study of Sardinian bronzes exhibited in museums and an extensive research on materials, with consultation of the sources and writings, like the Odyssey and the Iliad.The study was repeated in the illustrated information panels that allow easy reading of the exhibition.

Museo diocesano d’Arte Sacra - Piazza DuomoSaturday and Sunday from 10 am to 1pm/3.30 pm to 7.30pm

“Mirabile Aethiopia” - organized by Cooperativa Mosaico

The rooms of the Diocesan Museum will host 15 Ethiopian paintings telling the story of this nation unknown to many. Moreover, it is exposed a “magic roll” from the Diocesan Mu-seum of Lanusei. The private collection traces the history of the cult of the Virgin, the descendants of the Queen of Sheba and King Solomon and the cult of saints. Through the exhibi-tion, visitors can retrace the history of the Ethiopians, their legends and religious traditions.

PERFORMANCESSquares and streets f the old townSunday from 5pmAnimation and performance by Cultural Association La Nuova Piccola Compagnia

Page 14: Alghero 2012

12 alghero

Torre di

Porta Terra

Ribattezzata Porta a Terra in epoca sabauda, in origine era la Porta Reial, ossia l’ingresso principale della citta, sovrastato dallo stemma in pietra della corona d’Aragona, oggi conservato al suo interno. La porta, che veniva chiusa all’imbrunire, permetteva l’en-trata e l’uscita dalla citta dalla via di terra sino alla fine dell’Ottocen-to, quando la citta fu smilitarizzata. La torre ha una tipologia de-cisamente cinquecentesca, con portale in conci di pietra arenaria ben squadrati ed una struttura perimetrale ottenuta con la tecnica a sacco. La struttura, oggi, accoglie un insieme di servizi destinati alla presentazione e valorizzazione del patrimonio culturale della citta quali informazioni turistiche, organizzazione di visite guidate e didattiche nel centro storico e nel territorio.

Visite guidate a cura del Liceo Artistico “F. Costantino” classi IA-IB-IIIA e della Cooperativa Itinera e dei volontari del Servizio CivileReferenti: Lucia Naitana, Efisio Niolu e Giuliano Spanedda

Sabato e Domenica 9.30-12.30/16.00-19.30

MAP 1

Page 15: Alghero 2012

13monumentiaperti

Renamed Torre di Porta Terra in the Sabaudian period, this tower was initially known as The Royal Gate—the main en-trance to the town. The tower was surmounted by the coat-of-arms of the Crown of Aragon in stone, which is today housed inside. The gate closed at dusk and served as the means of entry and the exit to the town up until its demilitarization at the end of the 19th century. The tower, with its distinct 16th century style, has a portal made of well-squared sandstone and a perimetrical structure obtained through the employment of the tholos build-ing technique. Today, the tower houses a wide range of services including the exhibition and enhancement of the town’s cultural heritage, including providing tourist information and arranging guided tours within the old town and the surrounding territory.

À l’origine appelée la Porte Réal, ensuite rebaptisée « Porta a Terra » durant l’époque de Savoie, la tour servait d’en-trée principale de la ville. Les armoiries en pierre de la couronne d’Aragon, maintenant conservées a l’intérieur de la structure, dominaient alors la tour. La porte que l’on fermait au crépuscule permettait d’entrer et de sortir de la ville jusqu’a la fin du 19e siècle au moment ou la ville fut démilitarisée. Sa physionomie est sans aucun doute du 16e siècle avec un portail en pierres de grès carrées, elle est entourée d’une structure construite selon la méthode appelée tecnica a sacco. La structure accueille au-jourd’hui un ensemble de services destinés a la présentation et la valorisation du patrimoine culturel de la ville: information touris-tique, organisation de visites guidées éducatives dans le centre historique et sur le territoire.

Ursprunglich hieß dieser Turm Porta Reial und wurde erst wahrend der sabaudischen Epoche in Porta Terra umbenannt. Mit dem Wappenschild der Krone Aragon, war es der Hauptein-gang zur Stadt; Der Wappenschild wird heute im Inneren aufbe-wahrt. Durch dieses Tor, das bei Dammerung geschlossen wur-de, konnte man bis Ende des 19.Jahrhunderts, mit dem Ende der Militarisierung, die Stadt auf Landwegen erreichen. Der Turm wurde im typischen Baustil des 16. Jahrhunderts erbaut, das Portal wird von gerade geschnittenen Sandsteinen umrahmt und die Struktur entsteht durch die Sacco- Technik. Heutzutage dient der Turm den Verbänden, die sich der Aufwertung und Prasen-tation der stadtischen Kultur, der Touristeninformation und der Fuhrungen durch die Altstadt sowie der umliegenden Umgebung annehmen.

Page 16: Alghero 2012

14 alghero

Rebautizada Porta a Terra en la época saboya, origi-nalmente era la Puerta Real, es decir la entrada principal de la ciudad, dominada por el emblema en piedra de la corona de Aragón, hoy conservado en su interior. La puerta, que se cerraba al anochecer, permitia la entrada y salida de la ciudad por tierra hasta el final del ochocientos, cuando la ciudad fue desmilitari-zada. La torre tiene una tipología decididamente del S.XVI, con el portal en piedra cuadrada arenisca y una estructura perimetral obtenida con la “tecnica a sacco”. La estructura cuenta actual-mente con un conjunto de servicios destinados a la presentación y promociónes del patrimonio cultural de la ciudad como de in-formación turística, organización de visitas guiadas y didácticas en el casco antiguo de la ciudad y el territorio.

Canviat lo nom en “Porta a Terra” en època dels Savoia, en origen era la Porta Real, o sigui l’entrada principal de la ciutat, i tenia penjat a damunt l’escut de pedra amb les quatre barres de la Corona d’Ara gó, que avui és conservat a dintre de la torre. La porta, que era tancada a la tarda, permitia l’entrada i l’eixida de la ciutat per la part de terra, fins a la fi del Vuit-cents, quan la ciutat és estada desmilitaritzada. La torre té una tipologia clarament cinccentista, amb portal de cantons de pedra de massaca ben quadrats i una estructura perimetral obtenguda amb la tècnica “a sac”.En aquesta estructura, avui, hi ha una sèrie de servicis destinats a la presentació i valorització del patrimoni cultural de la ciutat, com informacions turístiques, orga nització de visites guiades i didactiques al centre històric i al territori.

Page 17: Alghero 2012

15monumentiaperti

Palazzo Civico

Le strutture piu antiche del palazzo risalgono al XV secolo, quando il Consiglio Civico acquistò alcune case nella plaça del Pou Vell (Piazza Civica) per adibirle a sede della municipalita. Piu volte rimaneggiato nel corso dei secoli, l’edificio fu ricostruito nella seconda meta del Settecento, ad opera di ingegneri militari piemontesi, e ancora ampliato nei primi decenni dell’Ottocento. A quest’ultimo periodo data il prospetto di Piazza del Municipio, di gusto neoclassico, mentre risale verosimilmente alla fine del Settecento la facciata retrostante, situata in Piazza Civica, in cui si apriva l’ingresso originario al palazzo.

Visite guidate a cura della Scuola Media Statale Alghero n°2 + Fertilia classi 3aD e 2a D

Referente: Teresa SioriSabato e Domenica 10-13/16-20

Le visite saranno accompagnate da interventi musicali a cura dell’Associazione Flauto di Pan

MAP 2

Page 18: Alghero 2012

16 alghero

The oldest parts of this palace structure date back to the 15th century, when the Civic Counsel purchased some houses situated in the Square of the Old Well (in Catalan, the Pou Vell, nowadays called Piazza Civica, Civic Square) to be adapted for use as the municipal hall. Restructured several times over the course of the centuries, the edifice was rebuilt by military engineers from Piedmont in the second half of the 18th century, and enlarged again in the early decades of the 19th century. The neo-classical façade overlooking the Municipal Square dates back to this period, while the back façade likely dates back to the end of the 18th century. This back façade is situated on Piazza Civica, the square into which the former entrance of the palace opened.

Les structures les plus anciennes de l’immeuble remontent au 15e siècle lorsque le Conseil municipal acquit quelques maisons a la Plaça del Pou Vell (Place Civique) pour les utiliser comme siège de la municipalité. Maintes fois retravaillé au cours des siècles, l’édifice fut reconstruit pendant la deuxième moitié du 18e siècle par des ingénieurs militaires piémontais et ensuite agrandi dans les premières décennies du 19e siècle.L’édification de la Place de la Mairie de style néo-classique date également de cette période tandis que la façade arrière qui servait d’entrée principale, située a la Place Municipale, remonte probablement a la fin du 18e siècle.

Die alten Grundmauern des Palastes stammen aus dem 15. Jahrhunderts, als der Gemeinderat einige Hauser in der Placa del Pou Vell (Piazza Civica) kaufte, um sie als Sitz des Rathauses umzugestalten. Nach mehreren Veranderungen wurde das Gebaude in der zweiten Hälfte des 18. Jh. von piemontesischen Militärsingenieuren neu erbaut und in den ersten Jährzehnten des 19. Jahrhunderts weiter ausgebaut. Diesen letzten Baujahren verdankt das Gebäude den neuklassischen Einschlag, wo hingegen die hintere Fassade, die auf die Piazza Civica zeigt und in der sich früher der Haupteingang befand, auf den Baustil des 18. Jahrhunderts deutet. Die im Erdgeschoss befindlichen Räume, die zuerst von Wachkompanien und dann von einem privaten Verein genutzt wurden, sollen demnächst restauriert und dann der Gemeinde zurückgegeben werde.

Page 19: Alghero 2012

17monumentiaperti

Las estructuras de la construcción más antigua datan del siglo XV, cuando el Consejo Cívico compró algunas casas en la plaza del Pou Vell (Plaza Cívica) para destinarlas como sede de la municipalidad. Reestructurado en varias ocasiones a través de los siglos, el edificio fue reconstruido en la segunda mitad del siglo XVIII, por ingenieros militares piamonteses, y vuelto a ampliar en las primeras décadas del siglo XIX. En este último período se data la fachada de la Plaza del Municipio, de gusto neoclásico, mientras que se remonta virosimilmente a finales del siglo XVIII la fachada posterior, que se encuentra situada en la Plaza Cívica, a la que daba la entrada del palacio.

Les estructures més antigues del palau remunten al s. XV, quan lo Consell Cívic havia comprat algunes cases en la plaça del Pou Vell (avui Plaça Cívica) per insediar-hi la seu de la municipalitat. Més voltes modificat i refet durant lo curs dels sèculs, l’edifici és estat reconstruït a la segona meitat del Set-cents, obra d’enginyers militars piemontesos, i encara ampliat als primers decennis del Vuit-cents.D’aquest últim període és la fatxada de Plaça del Municipi, de gust neoclassic, mentres remunta verossimilment a la fi del Set-ents la fatxada de radera, situada en Plaça Cívica, en la qual s’obria l’entrada originaria al palau.

Page 20: Alghero 2012

18 alghero

Archivio

Storico comunale

L’Archivio Storico Comunale custodisce una ricca documen-tazione che abbraccia l’arco cronologico compreso tra la conquista aragonese del 1354 e gli ultimi 40 anni. Il cosiddet-to fondo antico ne costituisce il settore piu importante: esso comprende ben 410 documenti sciolti tra cui 173 preziose pergamene, 237 carte e 4 codici, che contengono prevalen-temente i privilegi, le concessioni e le altre disposizioni, regie e non regie, promulgate dalla corona aragonese a favore della citta di Alghero, nel periodo compreso tra il 1260 e il 1739. Nel fondo preunitario e postunitario si conservano inoltre nu-merose serie archivistiche, per un totale di 840 registri e 470 cartelle, contenenti fascicoli e carte sciolte.

Visite guidate a cura della Scuola Media Alghero n°2 + Fer-tilia classi 3a D e 2a DReferente: Teresa SioriSabato e Domenica 10-13/16-20

Le visite saranno accompagnate da interventi musicali a cura dell’Associazione Flauto di Pan

MAP 3

Page 21: Alghero 2012

19monumentiaperti

The Historical Municipal Archive safe-keeps a rich col-lection of records, spanning the chronological period between the Aragonese conquest of 1354 and the last 40 years. The most important sector consists of the so-called ancient fund, made up of a good 410 individual documents, among of which 173are precious parchments, 237 papers, and 4 codices. The codices contain mainly the privileges, concessions, and other royal and non-royal instructions decreed by the Aragonese Crown on be-half of the town of Alghero during the period between 1260 and 1739. Further on, several series of collections are conserved in the pre-unitary and post-unitary fund, with a total of 840 registers and 470 folders containing files and individual papers.

Les Archives historiques municipales conservent une riche documentation qui embrasse l’arc chronologique compris entre la conquête aragonaise en 1354 et les 40 dernières années. Le soi-disant ancien fonds en constitue le secteur le plus impor-tant: il comprend 410 documents déliés dont 173 parchemins, 237 cartes et quatre codes qui contiennent pour la plupart les privilèges, les concessions et les autres dispositions, les docu-ments royaux et non royaux promus par la couronne d’Aragon pour la ville d’Alghero entre 1260 et 1739. Les fonds préunitaire et postunitaire conservent également plusieurs séries d’archives: 840 registres et 470 cartes contenant des fascicules et cartes déliées.

Das stadtische Archiv bewahrt eine reiche Dokumentati-on, es umfasst die aragonesische Eroberung im Jahre 1354, bis zu den letzten 40 Jahren. Im sogenannten fondo antico befindet sich der wichtigste Teil: 410 einzelne Dokumente, von denen 173 wertvolle Pergamenten und 237 Karten sind, sowie 4 Gesetzbü-cher, die hauptsächlich Privilegien, Konzessionen und Verfügun-gen beinhalten, die von der Krone Aragon zugunsten der Stadt Alghero zwischen den Jahren 1260 und 1739 verfasst wurden. Im “fondo preunitario” und “postunitario” werden zahlreiche Ur-kunden aufbewahrt, insgesamt 840 Register und 470 Akten in denen sich Karten und Hefte befinden.

Page 22: Alghero 2012

20 alghero

El Archivo Municipal guarda una rica documentación que abarca el período cronológico comprendido entre la conquista aragonesa de 1354 y los últimos 40 años. Dicho fondo antiguo constituye el sector más importante: incluye 410 documentos separados entre los cuales 173 pergaminos preciosos, 237 ma-pas y 4 códigos, que incluyen sobre todo los privilegios,las con-cesiones y otras disposiciones, promulgadas por la corona de Aragón en favor de la ciudad de Alghero, en el período compren-dido entre 1260 y 1739. En el fondo preunitario y postunitarios se conservan además numerosas series de archivos, por un total de 840 registros y 470 carpetas, que contienen fascículos y mapas sueltos.

L’Arxiu Històric Municipal custoeix una rica documenta-ció que cobreix un arc cronològic entre la conquista catalanoara-gonesa del 1354 i els últims 40 anys. Lo denominat fondo antic ne constitueix lo sector més important: comprèn 410 documents solts dels quals 173 preciosos pergamins i 237 papers i 4 cò-dexs, que contenen prevalentment los privilegis, les concessions i les altres disposicions, reals i no reals, promulgades de la Co-rona catalano-aragonesa a favor de la ciutat de l’Alguer, en un període entre el 1260 i el 1739. En lo fondo preunitari i postunitari se conserven, endemés, numeroses sèries arxivístiques per un total de 840 registres i 470 carpetes, que contenen fascicles i papers solts.

Page 23: Alghero 2012

21monumentiaperti

Il Forte della Maddalena deve il suo nome ad una statua posta anticamente in una nicchia della torre, popolarmente detta della Maddalenetta. Si tratta di uno dei tre forti costruiti alla fine del Cinquecento per munire il fronte di terra delle forti-ficazioni cittadine ed è costituito da un’imponente struttura quadrangolare che, sul lato nord, ingloba l’omonima torre a pianta circolare, detta anche di Garibaldi, in ricordo dell’ “eroe dei due mondi” che approdò ad Alghero nel 1855. La torre è gia attestata in epoca medievale e presenta, all’esterno, alcuni corpi sporgenti in muratura usati come scolatoi per lanciare sui nemici olio e acqua bollente. Piu volte modificato nel corso del ‘600 e del ‘700, il fortilizio appare oggi completamente svuotato dell’ampio terrapieno sul quale poggiavano i pezzi d’artiglieria. Le demolizioni messe in atto dal 1905 al 1914 ne hanno snaturato l’aspetto originario, conservando esclu-sivamente i muri perimetrali all’interno dei quali sono visibili resti di archi, contrafforti e di murature, tra le quali alcuni resti delle fortificazioni medievali. La struttura fu in seguito utilizzata come cantiere per la costruzione delle tipiche imbarcazioni in legno algheresi (spagnolette), diventando un luogo particolar-mente caro alla gente di mare.

Visite guidate a cura dell’Istituto d’Istruzione Su-periore G. Manno - Liceo Classico-LinguisticoReferente: Enza CastellaccioSabato e Domenica 10-13 / 15-20

Forte della

MaddalenaMAP 4

Page 24: Alghero 2012

22 alghero

The Forte della Maddalena owes its name to a statue placed in ancient times into a niche of the tower, commonly called the Mag-daleneda. It is one of the three forts built at the end of the 16th cen-tury in order to fortify the land in front of the town walls. The fort consists of an imposing quadrangular building and an older circular tower incorporated into the northern side of the structure. This tower is called Torre Maddalena, but may also be known as Torre Gari-baldi, to commemorate Italy’s famous Hero of the Two Worlds, which docked in Alghero in 1855. The existence of the tower is attested to as far back as Medieval times, and one can still see stone open-ings projecting out from the tower, from where boiling oil and water were thrown onto enemies below. Since the fort was modified several times over the course of the 17th and 18th centuries, it nowadays ap-pears completely devoid of the wide embankment upon which the ar-tillery once rested. The process of demolition, which took place from 1905 to 1914, has changed the original shape of the fort, and only its perimeter walls have been preserved. Inside, the remains of arches, buttresses, masonry, and some of the medieval fortifications are still visible. After its service as a fortification was no longer necessary, the site was used as a shipyard for the building of the traditional wooden ships of Alghero (the spagnolette, or small Spanish ships), and thus became a site particularly dear to the town’s sailors and seamen.

Le fort de la Maddalena doit son nom a une statue située dans une niche de la tour, familièrement appelée « la Maddelenetta » (la petite Maddalena). Il s’agit d’un des trois forts construits au sei-zième siècle. Elle est constituée d’une imposante structure quadran-gulaire. La partie nord englobe les tours jumelles circulaires appelées aussi de Garibaldi « héros des deux mondes »qui accosta a Alghero en 1855. La tour qui existait déja a l’époque médiévale présente a l’extérieur des mâchicoulis utilisés pour balancer de l’huile et de l’eau bouillante. Plusieurs fois modifié au cours de septième et huitième siècle, le fort apparaît aujourd’hui complètement vidé de ses élé-ments d’artillerie qui se trouvaient au rez-de-chaussée. C’est entre 1905 et 1914 que la démolition a été entreprise et a totalement déna-turé l’aspect originel. Seuls subsistent les murs d’enceinte au centre desquels sont encore visibles les quelques restes d’arcs, de contre-forts, de murs et quelques vestiges des fortifications médiévales. Par la suite, la structure fut utilisée comme chantier pour la construction des embarcations typiques en bois d’Alghero (Spagnolettes). C’est devenu un lieu particulièrement cher aux gens de la mer.

Das stadtische Archiv bewahrt eine reiche Dokumentati-on, es umfasst die aragonesische Eroberung im Jahre 1354, bis zu den letzten 40 Jahren. Im sogenannten fondo antico befindet sich der wichtigste Teil: 410 einzelne Dokumente, von denen 173 wertvolle Pergamenten und 237 Karten sind, sowie 4 Gesetzbü-cher, die hauptsächlich Privilegien, Konzessionen und Verfügun-gen beinhalten, die von der Krone Aragon zugunsten der Stadt Alghero zwischen den Jahren 1260 und 1739 verfasst wurden. Im “fondo preunitario” und “postunitario” werden zahlreiche Ur-kunden aufbewahrt, insgesamt 840 Register und 470 Akten in denen sich Karten und Hefte befinden.

Page 25: Alghero 2012

23monumentiaperti

Forte della Maddalena debe su nombre a una estatua colo-cada antiguamente en un nicho de la torre, conocida popularmente como la Maddalenetta. Se trata de uno de los tres fuertes construi-dos a la mitad del S. XVI para dotar la faz de la tierra de fortificaciones ciudadanas y está constituido de una imponente estructura cuadran-gular que, en el lado norte, engloba la homonima torre de planta circular, también conocido como Garibaldi, en memoria del héroe de dos mundos “, que llegó en 1855 a Alghero. La torre había sido ya construída en época medieval y presenta, en el exterior, algunas partes sobresalientes en albañilería utilizados como lanzadero para lanzar a los enemigos aceite y agua hirviendo. Modificado en varias ocasiones a lo largo del 600 y 700, el fuerte aparece hoy totalmente vacío del gran terraplén sobre el cual apoyaban las piezas de artille-ría. Las demoliciones llevadas a cabo desde 1905 a 1914 han dis-torsionado el aspecto original, conservando únicamente las paredes interiores de los cuales son visibles restos de arcos, contrafuertes de piedra, de los cuales algunos restos de fortificaciones medievales. La estructura fue posteriormente utilizada como lugar para la cons-trucción de barcos de madera típicos alghereses (Spagnoletti), con-virtiéndose en un lugar especialmente querido por la gente de mar.

Lo Bastió de la Magdalena deu el sou nom a l’estatua posa-da antigament en un litxo de la torre, popularment dita “de la Magda-leneta”. Se tracta d’u dels tres bastions construïts a la fi del 500 per munir el front de terra de les fortificacions de la ciutat i és constituït d’una imponent estructura quadrangular que, al lau nord, engloba l’homònima torre a planta circular, dita també de Garibaldi, en record de l’“heroe dels dos mons” arribat en ciutat al 1855. La torre és ja mentovada en època medieval i presenta, a l’extern, alguns cossos prominents usats com coladors per tirar a damunt dels enemics oli i aigua bullint. Més voltes modificat durant lo 600 i el 700, lo fortí és avui completament desbuidat del gran terraplè a damunt del qual era posada l’artilleria. Les demolicions fetes del 1905 al 1914 n’han canviat l’aspecte originari, conservant exclusivament les parets peri-metrals a dintre de les quals són visibles restos d’arcs, contraforts i d’obres, entre les quals alguns restos de les fortificacions medievals. Successivament l’estructura és estada utilitzada com a lloc per la construcció de les típiques embarcacions de llenya alguereses (es-panyoletes), transformant-se, amb el temps, en un lloc de particular afició pels mariners.

Page 26: Alghero 2012

24 alghero

Fortino

Scalo Tarantiello

Fin dal 1941 lo Stato Maggiore del Regio Esercito, convinto che la Sardegna potesse essere un trampolino di lancio per l’invasione del continente, aveva incominciato ad elaborare i principi per la difesa delle frontiere marittime. Infatti lungo i tratti di costa piu vulnerabili dell’isola, vengono realizzate centinaia di fortificazioni in cemento armato circondate da filo spinato e campi minati. La postazione circolare mono-arma che è la piu frequente nel territorio, presenta una cupola con camera di combattimento circolare a feritoia multipla, la quale è larga 2,2 metri e alta 80 centimetri.Il diametro interno misura circa 6 metri, mentre lo spessore del cemento armato arriva a superare anche il metro. Solo nella zona di Alghero vengono costruite oltre 250 fortificazioni tutte ben mimetizzate poste in posizioni strategiche.Ad Alghero e Porto Conte, queste strutture erano presidiate da oltre novemila militari tra soldati ed ufficiali.

Visite guidate a cura del Circolo Filatelico, Numismatico del Modellismo e Collezionismo Algherese in collaborazio-ne con il Liceo Artistico “F. Costantino”Referenti: Lucia Naitana e Giuseppe Graziano FaddaSabato e Domenica 10-13/16-20

MAP 5

Page 27: Alghero 2012

25monumentiaperti

Starting from 1941, the Chief of the Army General Staff, who was convinced that Sardinia could be a launching pad for an invasion of the mainland, had begun to elaborate on the principles of the defence of the maritime borders. Indeed, along the most vulnerable coast line of the island, hundreds of cement fortifica-tions were built and surrounded by barbed wire and minefields. The circular, one-weapon, station, which is the most common in the territory, consists of a dome with circular battle room and multiple embrasure, 2.2 metres wide and 80 cm high. The inside diameter is 6 metres in length, and the reinforced cement is in places more than a meter thick. In the area of Alghero alone more than 250 well-camouflaged and strategically-placed fortifications were built. From Alghero to Porto Conte, these structures were manned by over nine thousand soldiers and officers.

Convaincu que la Sardaigne pouvait être un tremplin pour envahir le continent, l’État Majeur de l’Armée Royale, a la fin de 1941, avait commencé a élaborer les principes pour défendre les frontières maritimes. En fait, des centaines de fortifications en béton armé entourées de barbelés et de champs de mines ont été réalisés le long des côtes les plus vulnérables de l’île. La posi-tion mono-arme circulaire la plus fréquentée du territoire repré-sente une salle de combat a multiples fentes circulaires de 2,2 mètres de large et de 80 centimètres diamètre de haut. Le dia-mètre interne mesure environ 6 mètres tandis que l’épaisseur du béton surpasse le mètre. C’est seulement dans la zone d’Alghero que l’on peut voir 250 fortifications toutes bien camouflées et positionnées stratégiquement. Ces structures étaient surveillées par plus de neuf mille militaires soldats et officiers confondus.

Schon 1941 war der Generalstab der königlichen Armee überzeugt, dass Sardinien der ideale Ausgangspunkt für eine In-vasion des Festlandes war, und begann seine Verteidigungsstra-tegien an der Küste umzusetzen. Entlang der Küste baute man an den strategisch wichtigen Orten zahlreiche Befestigungsan-lagen aus Stahlbeton umgeben von Stacheldraht und Minenfel-dern. Den runden Waffenposten findet man am Häufigsten. Er hat eine runde Gefechtskuppel mit mehreren Schießscharten. Diese war 2,20 m breit und 80 cm hoch. Der gesamte Durchmesser betrug nur ungefähr 6m, während der Stahlbeton eine Dicke von über einem Metern erreichen konnte. Allein im Gebiet um Alghero wurden über 250 dieser gut getarnten Befestigungsanlagen an strategisch wichtigen Orten erbaut. In Alghero und Porto Conte waren insgesamt über 9000 Soldaten und Offiziere stationiert.

Page 28: Alghero 2012

26 alghero

Finales del 1941 el Estado Mayor del Regio Ejercito, convencido de que la Sardeña pudiese ser un trampolín para lanzar la invasión del continente, había empezado a elaborar los principios para la defensa de las fronteras marítimas. Así es, a lo largo de los tratos de costa más vulnerables de la isla, vienen realizados centenares de fortificaciones en cemento armado, cir-cundadas de alambre espinado y campos minados. La forma circular mono-arma que es la más frecuente en el territorio, tiene una cúpula con sala de la lucha circular con fisuras múltiples, la cual es larga de 2,2 metros y alta 80 centímetros. El diámetro interno mide cerca de 6 metros, mientras el espesor de cemento armado llega a superar también el metro. Solo en la zona de Al-guero vienen construidas mas de 250 fortificaciones todas bien mimetizadas puestas en posición estratégica. En Alguero y Porto Conte, estas estructuras eran presididas de más de nueve mil militares, entre soldados y oficiales.

A partir del 1941 l’Estat Major de l’Exèrcit Reial, cert que la Sardenya poguessi ésser una via d’entrada per l’invasió del continent, havia començat a elaborar un pla per la defensa de les fronteres marítimes. Per aqueix motiu a la vora de la costa de l’ísola, sobretot on és més accesible, són estats construïts centenars de fortins en cement armat circumdats de filferro es-pinat i camps minats. La postació circular mono-arma que és la més freqüent al territori, presenta una cúpula amb un espaci de combatiment circular amb feritoia múltipla, que és llarga 2,2 me-tres i alta 0,80 metres. Lo diametre intern mesura més o manco 6 metres, mentres l’espessor del cement armat supera també lo metre. Solament en la zona de l’Alguer són estades construïdes més de 250 fortificacions totes en posicions estratègiques i ben mimetitzades. A l’Alguer i a Port Comte, aqueixes estructures eren presidiades de més de nou mil militars entre soldats i ofi-cials.

Page 29: Alghero 2012

27monumentiaperti

Piazza Civica

Originariamente denominata Plaça Real o anche Plaça del Pou Vell (del Pozzo Vecchio), ha costituito per secoli il cuore pulsante della citta e rimane, ancora oggi, il fulcro del Centro Storico. Vi si affacciavano le sedi istituzionali tra cui la casa della Municipalita e la Dogana Reale, nonché le abitazioni dei notabili di Alghero. Ne delimitano il perimetro, sul lato sud, il Palazzo De Ferrera dalle eleganti linee gotiche, risalente al XV secolo, che nel 1541 ospitò l’imperatore Carlo V, la fac-ciata retrostante della Casa de la Ciutat (Palazzo Comunale) e l’antica sede della Dogana reale e, piu in alto, l’ottocen-tesco Palazzo Serra, dal monumentale portale timpanato in cui convivono elementi neoclassici e barocchi. Sul lato nord il Palazzo Lavagna, connotato dalla meridiana del 1866, e il Palazzo Bolasco che nella meta del XIX secolo era di proprie-ta dei familiari di Giuseppe Garibaldi. Sin dal 1400 l’ingresso dal porto alla citta fortezza era assicurato dal Portal de la Mar, attraverso cui potevano essere tratte in salvo le imbarcazioni in caso di eccezionali mareggiate e da qui il nome di Porto Salvo (o Salve).

Visite guidate a cura dell’Istituto di Istruzione Superiore G. Manno, classe IV LReferente: Mariolina Cosseddu

Sabato e Domenica 10-20

MAP 6

Page 30: Alghero 2012

28 alghero

Originally called Plaça Real (Royal Square) or Plaça del Pou Vell (Square of the Old Well), this square has for centuries been the beating heart of Alghero and is, still today, the hub of the old town. Among the institutional quarters overlooking the square are the Municipal Palace and The Royal Customs House, as well as some of the residences of Alghero’s important families. The perimeter of the square is bordered on the southern side by the Ferrera Palace, with its elegant gothic lines, dating back to the 15th century and having hosted the Emperor Charles V in 1541; the back façade of the Municipal Palace; the old Royal Customs house; and, further along, by the 19th-century Serra Palace, with its monumental gabled portal distinguished by a mix of Neoclassical and Barroque elements. On the northern side the square is bordered by the Lavagna Palace with its sundial dating back to 1866, and the Bolasco Palace which, for half of the 19th

century, belonged to the family of Giuseppe Garibaldi. From 1400 on, entry into the fortified town from the harbour was ensured by the Portal de Mar (the Sea Gate), into which boats could also be taken in the event of stormy seas. Therefore, the Portal de Mar also goes by the name Porto Salve (Safe Harbour).

A l’origine appelée place Real ou aussi place du Pou Vell (du vieux puits), elle a été et est encore aujourd’hui le cœur du centre historique. S’y trouvaient toutes les institutions telles que la maison communale et la douane royale, mais aussi les habita-tions des notables d’Alghero. Son périmètre est délimité au sud par le palais Ferrera aux élégantes lignes gothiques remontant au quinzième siècle qui a accueilli en 1541 l’empereur Carlo V, par la façade arrière de la maison de la Ciutat (palais communal), par l’ancien siège de la douane royale et plus en haut par le palais Serra du dix-neuvième siècle et par la monumentale porte aux lignes néo-classiques et baroques. Au nord, le palais Lavagna ou figure l’horloge solaire datant de 1866, et par le palais Balosco qui a la moitié du dix-neuvième siècle appartenait a la famille Ga-ribaldi. Jusqu’en 1400, la porte de la mer était l’entrée qui reliait le port et la ville fortifiée. C’est par cette porte que l’on faisait passer les bateaux pour les mettre a l’abri en cas de mauvais temps et de mer agitée, de la vient son nom de Porto Salvo (port du Salut).

Ursprunglich Placa Real oder Placa der Pou Vell (des alten Brunnens) genannt, stellte Piazza Civica viele Jahrhun-derte lang das klopfende Herz der Stadt dar und bleibt heute immer noch den Mittelpunkt der Altstadt. Auf den Platz gehen die Fenster von institutionellen Sitze, unter denen der Gemeind-verwaltung und des königlichen Zolls bzw. der Wohnhäuser der Honoratioren Algheros. Am südlichen Teil des Platzes befindet sich Palazzo De Ferrera, das mit eleganten gotischen Linien aus dem 15. Jahrhundert stammt und wo sich Kaiser Karl V im 1541 aufhielte. Außerdem gibt es die Hin terfassade der Casa de la Ciutat (Gemeindverwaltung), den alten Sitz des königlichen Zolls und weiter Palazzo Serra aus dem XIX Jh., dessen monumentaler Portal aus einem einzigen Tympanon besteht und neuklassizis-tische und Barockelemente beweist. An der nördlichen Seite des Platzes befindet sich Palazzo Lavagna von der Sonnenuhr des

Page 31: Alghero 2012

29monumentiaperti

Jahres 1866 bezeichnet und Palazzo Bolasco, der in der Hälfte des XIX Jh. zur Familie Garibaldi gehörte. Seit Anfang des 15. Jh sicherte der Eingang vom Hafen in die Stadt von der Portal de la Mar, durch welchem die Boote in der Not bei Sturmflutfalle in Si-cherheit gebracht werden konnten: Porto Salvo (gerettetes Tor).

Originalmente llamada Plaza Real o plaza del Pou Vell (del Pozzo Vecchio), ha constituido durante siglos el corazón pul-sante de la ciudad, y sigue siendo, aún hoy, el fulcro del Centro Historico. Se asomaban las sedes institucionales entre las cuales el Ayuntamiento y de la Real Aduana, y las casas de los jefes de Alghero. Limitan el perímetro, en el lado sur, el Palacio de Ferrera de elegantes líneas góticas, remontando al siglo XV, que en 1541 acogió el emperador Carlos V, la fachada posterior de la Casa de la Ciudad (Palacio Comunal) y la antigua sede de la Real Aduana y, mas en alto, el Palacio Serra del S. XIX, de monumental portal de timpano donde conviven elementos neoclásicos y barrocos. En el lado norte del Palacio Lavagna, resaltada por el reloj de sol del 1866, y el Palacio Bolasco que a mediados del siglo XIX era de propiedad de la familia de José Garibaldi. Desde 1400 la entrada desde el puerto a la Fortaleza estaba asegurada por el Portal de la Mar, a través de la cual podian tener a salvo las embarcaciones en caso de excepcionales marejadas y de aquí el nombre de Porto Salvo (o Salve).

Originariament denominada Plaça Real o també Plaça del Pou Vell, és estada per sèculs lo cor de la ciutat i resta, en-cara avui, lo fulcre del centre històric. S’hi troben les seus ins-titucionals entre les quals la casa de la Municipalitat i la Dua-na Real, endemés de les habitacions dels notables de l’Alguer. Ne delimiten lo perímetre, al lau sud, lo Palau De Ferrera amb les elegants línies gòtiques, del s. XV, que l’any 1541 ha acollit l’emperador Carlos V, la fatxada de radera de la Casa de la Ciutat (Palau Comunal) i l’antiga seu de la Duana real, i, més en alt, lo vuitcentista Palau Serra, amb el monumental portal amb timpa en lo qual conviuen elements neoclassics i barocs. Al lau nord lo Palau Lavagna, amb la meridiana del 1866, i el Palau Bolasco que a la meitat del s. XIX era de propietat dels familiars de Giuse-ppe Garibaldi. Fins del 1400 l’entrada del port a la ciutat-fortalesa era assegurat del Portal de la Mar, a través del qual podien ésser remitjades les embarcacions en cas d’excepcionals marejades i per això té el nom de Porto Salvo (o Salve).

Page 32: Alghero 2012

30 alghero

Il Museo Diocesa-no d’Arte Sacra, ospitato nell’ex chiesa del Rosario, espone il tesoro liturgico della cat-tedrale di Algh-ero e delle chiese storiche della citta (secc. XVI-XIX). La chiesa deriva da una costruzione civile di epoca me-dievale, di cui ren-dono testimonianza i due portali ciechi a conci dicromi posti nella parte sinis-tra della facciata. Al subentrare della dominazione cata-lana, la fabbrica fu ampliata e divenne l’abitazione di una

famiglia patrizia. Sono visibili, sempre nel fianco sinistro, al-cune monofore e bifore gotiche, mentre sulla facciata ap-paiono due portali in conci di arenaria. Il Museo Diocesano d’Arte Sacra espone diversi simulacri di santi a testimonianza dei culti e delle devozioni che, nei secoli, hanno alimentato la fede della popolazione algherese, tra cui la statua dorata della Madonna dei Naviganti (XV sec.) e un San Michele Arcangelo della fine del Seicento. Significativo il ciclo di dipinti raffiguranti la vita di Cristo e della Vergine, da ascrivere a una scuola genovese del secolo XVII.

Visite guidate a cura dell’Istituto d’Istruzione Superiore “A.Roth” Corso Geometri, Turistico e Igea, della Coopera-tiva Mosaico e dei volontari del Servizio Civile Referente: Antonietta SolinasSabato e Domenica 10-13/16-20

Museo Diocesano di

Arte SacraMAP 7

Page 33: Alghero 2012

31monumentiaperti

The Diocesan Museum of Sacred Art is located in the former Church of the Rosary and exhibits the liturgical treasures of the Cathedral of Alghero, as well as the other historic churches of the town (all from the 16th to the 19th century). The structure of the church probably derives from a civil construction of the Medieval Period. Two blind portals with dichromatic brickwork placed on the left side of the façade are testament to the build-ing’s medieval origins. During the Catalan domination, the build-ing was enlarged and became the residence of a patrician family. Some one-light and two-light windows are still visible on the left side, while on the façade there are two sandstone portals. The Diocesan Museum of Sacred Art displays various saints in effigy that bear testament to the various cults and devotions of the peo-ple of Alghero, which have nurtured their faith over the centuries. These works include a gold statue of Our Lady of Navigators from the15th century and a statue of the Archangel Saint Michael from the end of the 17th century. The significant painting collection housed in the museum, depicting the Life of Christ and of the Virgin, also dates back to the 17th century.

Le Musée Diocésain d’Arts Sacrés, situé dans l’ancienne église du Rosaire, expose le trésor liturgique de la cathédrale d’Alghero ainsi que les églises historiques de la ville (16e et 19e siècles). L’église doit probablement son origine a une construc-tion civile de la période médiévale. Les deux portails de pierres situés sur la partie gauche de la façade en sont un exemple. Après la domination catalane, l’immeuble fut implanté et devint ensuite le lieu de résidence d’une famille noble. Toujours dans le coin gauche on peut apercevoir quelques fenêtres a baie unique et des fenêtres doubles de style gotique tandis que deux portes en pierres de grès apparaissent sur la façade de l’immeuble. Le Musée Diocésain d’Arts Sacrés expose divers simulacres de saints et témoignages des cultes et des dévotions qui, au cours des siècles, ont alimenté la foi de la population d’Alghero. La statue dorée de la Sainte Vierge des Navigateurs (XVe siècle) et Saint-Michel d’Archange de la fin du 17e siècle figurent parmi ces statues. Une série importante de tableaux appartenant a une école génoise du 17e siècle dépeint la vie du Christ et de la Sainte Vierge

Das Diözesan Museum der kirchlichen Kunst, welches sich in der ehemaligen Kirche des Rosenkranzes” (Chiesa del Ro-sario) befindet, stellt den liturgischen Schatz der Kathedrale von Alghero und der anderen historischen Kirchen der Stadt aus (XVI-XIX). Der Ursprung dieser Kirche war wahrscheinlich ein privater mittelalterlicher Bau, wie man an den zugemauerten Portalen links der Fassade erkennen kann. Wahrend der katalanischen Herrschaft wurde das Gebäude erweitert und wurde Wohn-sitz einer Patrizier-Familie.Auf derselben linken Seite sind einige Einzel und Zwillingsfenster sichtbar. Das Diözesan Museum der kirchlichen Kunst stellt verschiedene Heiligen Simulakren aus, als Zeugnis der Kulten und der Heiligenverehrung, die uber die Jahrhunderte von der einheimischen Bevölkerung eine Weise des Zeigens vom Glaube ist, wie z.B. die Simulakren der “Madonna

Page 34: Alghero 2012

32 alghero

dei Naviganti” (Madonna der Seefahrer, XV Jahrhunderts) und dem des heiligen Erzengel Michael (Ende des16. Jahrhunderts).Bedeutsam sind die nach genuesischem Vorbild darstellenden Gemalde des Lebens Christi und der Jungfrau Maria aus dem 17. Jahrhunderts.

El Museo Diocesano de Arte Sacra, hospedado en la iglesia del Rosario, expone el tesoro litúrgico de la catedral de Alghero y de la Histórica Iglesia de la ciudad(Siglos XVI XIX). La iglesia deriva probablemente de una construcción civil de época medieval, a la que dan testimonio los dos portales ciegos de piedra arenisca dicromada colocados en la parte izquierda de la fachada. Bajo la entrada de la dominiación catalana, la fábrica se amplió y se convirtió en el hogar de una familia patricia. Son visi-bles, siempre en la parte izquierda, algunos monofore y bifore de estilo gótico, mientras que la fachada aparecen dos portales en piedra arenisca. El Museo Diocesano de Arte Sacro exhibe varias imágenes de santos dando testimonio de los cultos y devociones que, a lo largo de los siglos, han alimentado la fe de la población de Alghero, incluida la estatua de oro de Nuestra Señora de Navi-ganti (S.XV) y un San Miguel Arcángel de finales del siglo XVII. Importante ciclo de pinturas que representan la vida de Cristo y la Virgen, de inscribir en la escuela genovesa del siglo XVII.

Lo Museu Diocesa d’Art Sacra, que se troba en l’ex iglé-sia del Rosari, expon lo tresor litúrgic de la catedral de l’Alguer i de les iglésies històriques de la ciutat (ss. XVI-XIX). La iglésia de-riva de una construcció civil d’època medieval, de la qual donen testimoniança els dos portals cegos a dovelles de dues colors posats en la part esquerra de la fatxada. Després, amb la domi-nació catalana, la fabrica és estada ampliada i transformada en habitació d’una família patrícia. Són visibles, sempre a la part es-querra, algunes monòfores i bífores gòtiques, mentre a la fatxada hi ha dos portals en pedra de massaca. Lo Museu Diocesa d’Art Sacra expon diversos simulacres de sants a testimoniança dels cultes i de les devocions que, per centenars d’anys, han alimen-tat la fe dels algueresos, entre aquestos l’estatua dorada de la Madona dels Navegants (s. XV) i un Sant Miquel Arcangel de la fi del Sis-cents. Significatiu el cicle de pintures que refiguren la vida de Crist i de la Vèrgina, que se poden adscriure a una escola genovesa del s. XVII.

Page 35: Alghero 2012

33monumentiaperti

Museo

Casa MannoMAP 8

Casa Manno è frutto dell’impegno assunto dal Co-mune di Alghero e dalla Fondazione di ricerca Giuseppe Siotto, per ricordare il grande storico e politico algherese e promuovere il pat-rimonio storico-cul-turale della citta. Dopo decenni di abbandono, con-seguenti al bombar-damento del 1943, i ruderi della casa natale di Giuseppe Manno vennero demoliti tra gli anni Settanta e Ottanta. Nel 2004 l’amministrazione acquistò l’area con l’ambizioso obiettivo di realizzarvi un centro museale e di ricerca dedi-cato allo storico e politico algherese. La collaborazione tra i due soggetti ha consentito la realizzazione di una struttura polivalente (Museo e Centro di ricerca) nella zona piu antica della citta (risalente al XII secolo). Il Museo ha un considerev-ole patrimonio espositivo, composto di arredi, quadri, scul-ture, stampe, libri antichi, carteggi, manoscritti e documen-tazione originale, di assoluto rilievo storico e artistico, frutto di un lungo lavoro di ricerca e acquisizione compiuto dalla Fondazione Siotto nel corso degli anni. Il percorso esposi-tivo, scandito dalle pagine piu significative e rappresenta-tive nell’esistenza dell’intellettuale sardo, offre, anche grazie all’ausilio di supporti multimediali, uno spaccato di un’epoca ricca di trasformazioni e centrale nel processo di formazione nazionale della storia italiana.

Visite guidate a cura del Liceo Artistico “F. Costanti-no” classi IA-IIIA-IVA- IB, dell’Associazione IsolaVerde e dell’Associazione TholosReferenti: Lucia Naitana, Rita Maffeo, Pierina Lunesu, Fio-rella Gargiulo e Roberto Coghene Sabato e Domenica 10-13/16-20Per visitare il museo è necessario prenotare anticipata-mente tramite email all’indirizzo: [email protected] o per telefono al numero 3921699610

Page 36: Alghero 2012

34 alghero

Casa Manno is the result of a joint effort by the city of Alghe-ro and the Research Foundation Giuseppe Siotto, to commemorate the historical figure of Giuseppe Manno, an historian and politician from Alghero, and to promote the historical and cultural heritage of the city. After decades of neglect, resulting from the bombardment of 1943, the ruins of Giuseppe Manno’s birthplace were demolished between the seventies and eighties. In 2004, the City Council bought the area with the ambitious goal of building a museum and research centre dedicated to the historian and politician. The teamwork of the two parties has successfully led to the establishment within the old-est part of the town of a multipurpose site as the Museum and the Research Centre dating from the twelfth century. The Museum has a considerable heritage exhibition consisting of furniture, paintings, sculptures, prints, old books, correspondence, manuscripts and original records, highly valued from an historical and artistic point of view, as the outcome of an extensive research and acquisition carried out by the Siotto Foundation along the years. The exhibition is interspersed with the Sardinian intellectual’s most representative pages of his existence, and offers through some multimedia tools a glimpse of an era full of change and essential to the national unifica-tion process within the Italian history.

La Maison Manno est le résultat de l’engagement pris par la Ville d’Alghero et la Fondation pour la recherche Giuseppe Siotto, pour commémorer le grand historien et homme politique d’Alghero Giuseppe Manno et développer le patrimoine historique et culturel de la ville. Après des décennies laissées a l’abandon suite au bom-bardement de 1943, les ruines de la maison natale de Giuseppe Manno ont été démolies au cours des années 1970 et 1980. En 2004, la Mairie d’Alghero a acheté le terrain en se fixant l’objectif ambitieux d’y réaliser un musée et un centre de recherches dédiés a l’historien et homme politique d’Alghero. La collaboration entre la Mairie et la Fondation a permis la construction d’un centre polyva-lent (Musée et Centre de Recherches) dans le centre historique de la ville qui date du XIIe siècle. Le musée possède un patrimoine considérable composé de meubles, de tableaux, de sculptures, de gravures, de livres anciens, de la correspondance, des manuscrits, de la documentation originale présentant un grand intérêt historique et artistique, qui est le fruit d’un long travail de recherche et d’acqui-sition effectué par la Fondation Siotto au cours des années. Le par-cours de l’exposition, jalonné des pages les plus significatives et re-présentatives de la vie de l’intellectuel sarde Giuseppe Manno, offre, grâce aussi aux supports multimédias, un aperçu d’une époque pleine de changements et au centre du processus de formation nationale de l’histoire italienne.

Casa Manno ist das Ergebnis einer Zusammenarbeit der Gemeinde Alghero und der Forschungsstiftung Giuseppe Siotto, um diesen großen Historiker und Politiker Algheros zu ehren und die historischen und kulturellen Schätze der Stadt zu fördern. Nach Jahrzehnten der Vernachlässigung nach den Bombenangriffen 1943 wurde die Ruine des Geburtshauses von Giuseppe Man-no in den 70er und 80er Jahren zerstört. 2004 hat die Gemeinde

Page 37: Alghero 2012

35monumentiaperti

das Gelände mit dem Ziel aufgekauft, dort ein Museums- und For-schungszentrum über den Historiker und Politiker aus Alghero ein-zurichten. Die Zusammenarbeit mit der Stiftung hat die Realisierung eines Mehrzweckbaus (Museum und Forschungszentrum) in einem der ältesten Stadtviertel (zurückgehend auf das XII. Jahrhundert) er-möglicht. Das Museum verfügt über eine große Ausstellung mit Mö-beln, Bildern, Skulpturen, Drucken, antiken Bücher, Karten, Hand-schriften und Originaldokumenten. Sie sind von hohem historischen und künstlerischem Wert und das Ergebnis langjähriger mühevoller Forschungsarbeit der Stiftung Siotto. Der Museumsrundgang führt durch die wichtigsten und bedeutendsten Lebensstationen Giusep-pe Mannos und gibt mit Hilfe neuester Multimedia einen Querschnitt in eine Epoche, die durch ihre Veränderungen und dem beginnen-den Nationalgedanken die Geschichte Italiens geprägt hat.

Casa Manno es el resultado del compromiso adquirido por el ayuntamiento de Alghero y de la Fundación de Investigación Giuseppe Siotto, para conmemorar el histórico y político alguerés y desarrollar el patrimonio histórico y cultural de la ciudad. Después de décadas de abandono, como consecuencia de los bombardeos de 1943, las ruinas de la casa natal de José Manno fueron demolidas en los años setenta y ochenta. En 2004 el gobierno compró el área con la ambiciosa meta de realización de un museo y centro de in-vestigación dedicado al histórico y político alguerés. La colaboración entre las dos partes ha permitido la construcción de una instalación de usos múltiples (Museo y Centro de Investigación) en la parte más antigua de la ciudad (que data del siglo XII). El Museo cuenta con una exposición importante, patrimonio que consta de muebles, pinturas, esculturas, grabados, libros antiguos, manuscritos, correspondencia y la documentación original, de gran importancia histórica y artística, el resultado de una extensa investigación realizada por la Fundación Siotto en los últimos años. La exposición, intercalada con las páginas más importantes y representativas de la existencia intelectual de Cer-deña, ofrece, gracias a la ayuda de los medios de comunicación, una visión de una época llena de cambios fundamentales para el proceso de formación nacional en la historia italiana.

CASA MANNO és el resultat del compromís que s’eren as-sumit el Municipi de l’Alguer i la Fundació de recerca Giuseppe Sio-tto de recordar el gran historiador i polític alguerés i de promocionar el patrimoni històric-cultural de la ciutat. Després de decennis de abandó a conseqüència del bombardament del 1943, les ruïnes de la casa natal de Giuseppe Manno són estades derrocades entre els anys ’70 i ’80. Al 2004 l’administració comunal ha comprat l’area am l’objectiu de realitzar un centre museal de recerca dedicat a l’historiador i polític alguerés. La col·laboració entre les dues entitats ha portat a la realització de una estructura polivalent (Museu i Centre de recerca) en la zona més antiga de la ciutat (que data a s. XII). El Museu té un considerable patrimoni expositiu constituït de mobles, quadres, escultures, estampes, llibres, epistolaris, manuscrits i do-cumentació original, de absolut relleu històric artístic, resultat de un llong treball de recerca durat anys de part de la Fundació Siotto. L’itinerari expositiu, que toca les pagines més significatives i repre-sentatives de l’existència de l’intel·lectual sard, ofreix, també amb suports multimedials, la visió de una època rica de transformacions i central en el procés de formació nacional de la història italiana.

Page 38: Alghero 2012

36 alghero

La costruzio-ne della cat-tedrale ebbe inizio nella se-conda meta del XVI seco-lo, in seguito all’istituzione, nel 1503, del-la Diocesi di Alghero. La prima fase prese avvio nel 1567, im-mediatamente dopo la de-molizione della vecchia chiesa parrocchiale; a quel primo periodo sono da attribuire le cappelle radiali poste dietro il presbiterio e il campanile con

il portale, in stile gotico catalano. L’edificio presenta una na-vata centrale e due laterali piu basse; sull’incrocio dei bracci del transetto si imposta la cupola di forma ottagonale su un alto tamburo finestrato. Il complesso marmoreo del presbite-rio, il pulpito ornato da un rilievo raffigurante la predicazione del Battista, le acquasantiere e l’Angelo del fonte battesimale, furono eseguite dal genovese Giuseppe Massetti tra il 1723 e il 1730. La cattedrale è caratterizzata da un imponente pro-nao neoclassico, progettato nel 1862 dall’ingergnere Michele Dessì Magnetti e addossato all’antica facciata rinascimentale.

Visite guidate a cura dell’Istituto Tecnico “A. Roth” Cor-so Geometri, Turistico e Igea e della Scuola Media Statale “Grazia Deledda” 1+3 Alghero Olmedo classi 3^C e 3^DReferenti: Giovanni Antonio Podda, Carmelo Spada e Gio-vanna Meloni

Sabato e Domenica 10-13/15-18.30

Cattedrale di

Santa MariaMAP 9

Page 39: Alghero 2012

37monumentiaperti

The construction of the Cathedral began in the second half of the 16th century, after the foundation of the Diocese of Al-ghero in 1503. The first building was begun in 1567, immediately following the demolition of the old parochial church. The radial chapels found behind the presbytery and the belfry with a portal in the Gothic-Catalan style date back to this period. The building has a central nave and two lower lateral naves. The crossing of the transept is covered by an octagonal dome set upon a high barrel-vaulted ceiling. The marble complex of the presbytery, the pulpit adorned with a relief depicting the Sermon of the Baptist, the holy water stoops, and the Angel of the Baptismal Font, were executed by the Genoese sculptor Giuseppe Massetti between 1723 and 1730. The Cathedral is distinguished by its imposing neoclassical pronaos (temple-like entrance hall), planned in 1862 by the Archpriest Michele Dessì.Magnetti and placed against the older Renaissance façade.

La construction de la cathédrale commença au début de la deuxième moitié du 16e siècle a la suite de la fondation du Diocèse d’Alghero en 1503. La première phase prit son envol en 1567 immédiatement après la démolition de la vieille église paroissiale. On attribue entre autres a cette période les chapelles radiales situées a l’arrière du presbytère et du clocher au portail de style gothico-catalan. L’édifice exhibe une nef centrale et deux autres latérales plus basses en plus d’un dôme de forme octogo-nale situé sur un haut tambour équipé dune fenêtre qui se situe au croisement des bras du transept. Le complexe marmoréen du presbytère, la chaire ornée d’un relief figurant le sermon de Battista, les bénitiers et l’Ange des fonts baptismaux, ont été faits par le Génois Giuseppe Massetti entre 1723 et 1730. La cathé-drale se caractérise par un imposant pronaos néoclassique pro-jeté en 1862 par l’archiprêtre Michele Dessì Magnetti et adossé a l’ancienne façade datant de la Renaissance.

Der Bau des Doms begann in der zweiten Hälfte des 16. Jahrhunderts. Nach der Stiftung der Diözese von Alghero im Jahre 1503. Die erste Phase begann 1567, gleich nachdem Abriss der alten Pfarrkirche.Auf diese erste Bauphase sind die Kapelle hinter dem presbyterischen Bereich und der Glocken-turm mit Portal im gotisch-katalanischem Stil zurückzuführen. Das Gebäude besteht aus einem Hauptschiff und zwei niedrige-ren Seitenschiffen; daruber erhebt sich die achteckige Kuppel mit Fenstern. Der presbyterische Bereich aus Marmor, die mit einem Relief darstellende Predigt des Täufers geschmückte Kanzel, die Weihwasserbecken und der Engel des Taufbeckens wurden von dem Genuesen Giuseppe Massetti zwischen den Jahren 1723 und 1730 erschaffen. Die Kathedrale wird von dem mit Saulen umrahmten neuklassischen Portal charakterisiert, das vom Alt-priester Michele Dessì Magnetti im Jahre 1862 entworfen worden war.

Page 40: Alghero 2012

38 alghero

La construcción de la catedral se inició en la segunda mitad del siglo XVI, seguida de la institución, en el 1503,de la Diócesis de Alghero. La primera fase comenzó en 1567, inme-diatamente después de la demolición de la antigua iglesia parro-quial, a este período inicial se pueden atribuir las capillas radiales puestas detrás del presbiterio y el campanario con el portal, en estilo gótico catalán. El edificio cuenta con una nave central y dos laterales más bajas,sobre el cruce de los brazos del transepto se alza la cúpula de forma octogonal sobre un alto tambor cubierto de ventanas. El complejo marmoreo del presbitero, el púlpito de-corado con un relieve que representa la predicación del Bautista, el agua bendita y el Angel de la pila bautismal, fueron realizados por el genovés José Massetti entre 1723 y 1730. La catedral está marcada por la imposición de un pronaos neoclásico, diseñado en 1862 por el cardenal Michele Dessi Magnetti y adosado a la fachada antigua renacentista.

La construcció de la catedral era començada a la se-gona meitat del s. XVI, després de la institució, l’any 1503, de la Diòcesi de l’Alguer. La primera fase comença al 1567, immedia-tament després de la demolició de la vella iglésia parroquial; a aquell primer període són d’atribuir les capelles radials posades darrera del presbiteri i el campanil amb el portal, en estil gòtic catala. L’edifici té una nau central i dues laterals més baixes, en correspondència de la creu dels braços del transsepte hi és la cúpula de forma octagonal a damunt de un alt tambur finestrat. Lo complex marmori del presbiteri, la trona ornada d’un relleu que refigura la predicació del Baptista, les alguasanteres i l’Àngel de la font baptismal, eren estats fets del genovès Giuseppe Mas-setti entre el 1723 i el 1730. La catedral és caracteritzada d’un imponent pronaos neoclassic, projectat l’any 1862 de l’enginyer Michele Dessì Magnetti i arrimbat a l’antiga fatxada renaixentista.

Page 41: Alghero 2012

39monumentiaperti

Il campanile del-la cattedrale di Santa Maria, ca ra t te r i zza to dall’elegante stile gotico- catalano, presenta forma ottagonale e culmina con una guglia piramidale maiolicata, or-nata di gattoni. Particolarmente raffinato il por-tale situato alla base della torre campanaria, si-mile a quelli della Pieta e di Santa Eulalia, nella cat-tedrale di Bar-cellona, databili alla prima meta del XV secolo. Il campanile è sta-to edificato nella seconda meta del XVI, secolo nello stesso periodo in cui viene ricostuita l’antica parrocchiale di Santa Maria. È oggi visitabile grazie ai restauri effettuati nel 1993. Visite guidate a cura dell’Istituto Tecnico “A. Roth” Corso Geometri, Turistico e Igea Referenti: Giovanni Antonio Podda e Carmelo Spada

Sabato e Domenica 10-13/15-18.30

Campanile di

Santa MariaMAP 10

Page 42: Alghero 2012

40 alghero

The elegant Gothic-Catalan style bell tower of St. Mary’s Cathedral has an octagonal shape culminating in a pyramidal majolica-tiled steeple adorned with gattoni. The doorway situat-ed at the base of the tower is particularly well refined, and recalls the entranceways of the Pieta and Santa Eulalia at the Cathedral of Barcelona, which date back to the first half of the 15th century. The bell tower was built in the second half of the 16th century in the same period in which the ancient parish Church of St. Mary was restructured. Today, the bell tower can be visited thanks to the restoration work completed in 1993.

Le clocher de la cathédrale de Sainte-Marie caractérisé par le style gothico-catalan présente une forme octogonale et se termine par une flèche pyramidale recouverte de faïence. Le portail, datant de la première moitié du 15e siècle, est situé a la base de la tour du clocher et est similaire a celui de la Pieta et de Sainte-Eulalie dans la cathédrale de Barcelone. Le clocher a été édifié pendant la deuxième partie du 16e siècle a la même période ou l’ancienne paroisse de Sainte-Marie fut reconstruite. On peut aujourd’hui la visiter grâce aux restaurations effectuées en 1993.

Der Glockenturm des Doms der Heiligen Maria, im ele-ganten gotisch-katalanischem Stil erdacht, ist achteckig und endet mit einer pyramidenförmigen Majolika Spitze. Besonders raffiniert ist das ebenerdige Portal, das an die Pieta und an die Santa Eulalia in Barcelona erinnert und der ersten Hälfte des 15. Jahrhunderts zuzuordnen sind. Der Turm wurde in der zweiten Hälfte des 16. Jahrhunderts errichtet, im gleichen Jahrhundert, in dem auch die alte Pfarrei der Santa Maria neu erbaut wurde. Dank der im Jahre 1993 erfolgten Restaurierungsarbeiten ist es heute für Besucher wieder zugänglich.

El campanario de la catedral de Santa María, caracteri-zado por el elegante estilo gótico-catalán, presenta forma octo-gonal y culmina en una aguja piramidal Majolica, adornada con Gabletes. Particularmente refinado el portal situado en la base del campanario, similares a los de la Piedad y Santa Eulalia, en la Catedral de Barcelona, pudiendo ser datado en la primera mitad del siglo XV. El campanario fue construido en la segunda mitad del siglo XVI en el mismo período en el que viene reconstsruida la antigua iglesia de Santa Maria. Hoy en día puede ser visitado gracias a las restauraciones hechas en 1993.

Lo campanil de la catedral de Santa Maria, en elegant estil gòtic catala, presenta forma octagonal i culmina amb una agulla piramidal de majòlica ornada de decoracions amb flors. Particularment refinat lo portal situat a la base de la torre cam-panaria, símil als de la Pietat i de Santa Eulalia, en la catedral de Barcelona, datables a la primera meitat del s. XV Lo campanil és estat edificat en la segona meitat del s. XVI, en lo mateix període en lo qual era estada refeta l’antiga parroquial de Santa Maria. És avui visitable gracies a la restauració feta l’any 1993

Page 43: Alghero 2012

41monumentiaperti

Edificata nel ‘700, la chiesa presenta ele-menti architettonici di gusto tardo-rinasci-mentale, visibili so-prattutto nell’elegante portale. L’interno, a una sola navata, è ri-coperto da una volta a botte. Un arco trasver-sale impostato su lese-ne divide la volta in due campate, separando la zona presbiteriale dall’unica navata. La chiesa sorge in un’area che anticamente era adibita a uso cimiteria-le, tanto che è ricorda-ta come l’antica chie-sa del fossar, termine catalano col quale si indicava il cimitero. È indicata come S. Ana de dins, per distinguer-la dalla omonima chiesa campestre, situata nella periferia di Alghero, ossia S. Ana de fores. Attualmente la chiesetta non è piu accessibile al pubblico; in un passato abbastanza recente veniva aperta il 26 luglio, per celebrare la festivita di S. Anna, e il Mercoledì Santo, per custodire il simulacro del Santcristus de la Misericòrdia che il Venerdì Santo veniva collocato sull’al-tare maggiore per il Discendimento.

Visite guidate a cura dell’Istituto Tecnico “A. Roth” Corso Elettrico ed Elettronico Referente: Salvatore Scala

Sabato e Domenica 10-13/15-19.30

Chiesa di

Sant’Anna Intra MoeniaMAP 11

Page 44: Alghero 2012

42 alghero

Built in the 18th century, this church demonstrates archi-tectonical elements executed in the late Renaissance style, which are evident above all in the elegant portal. The interior has only one nave and is covered by a barrel vault. A transverse arch is set upon some pilasters and divides the vault into two bays, separat-ing the presbyterial area from the single nave. The church stands in an area that, in ancient times, was used as a cemetery. It is therefore also known as the Old Church of the Fossar, a Cata-lan term meaning “cemetery.” This church has the designation S. Ana de Dins, meaning “within the walls,” to distinguish it from a church of the same name which lies on the outskirts of Alghero (S. Ana de Fores, “meaning outside the walls”). At present, the small church is not normally open to the public, but, in relatively recent times, it has been opened on the 26th of July to celebrate the feast of Saint Ann and on Holy Wednesday, to symbolize the rising of Christ before the Resurrection.

Édifiée en l’an 700, l’Église montre des éléments archi-tecturaux qui remontent a la fin de la Renaissance surtout visible dans l’élégant portail. L’intérieur a une seule nef est recouvert d’une voûte en berceau. Un arc transversal posé sur un pilastre divise la voûte en deux travées séparant la zone presbytérale de la nef unique. L’Église s’érige dans un espace ou autrefois gisait un cimetière. On se souvient d’ailleurs de cette église comme étant l’ancienne église du fossar, terme catalan désignant cime-tière. Elle est appelée S. Ana de dins pour la distinguer de l’église champêtre du même nom située en périphérie d’Alghero, S. Ana de fores. L’Église n’est plus ouverte au public, mais il y a peu de temps, elle ouvrait ses portes le 26 juillet pour célébrer la fête de Sainte-Anne, et le mercredi saint pour la veillée symbolique au corps de Jésus avant sa résurrection.

Wie man besonders gut am eleganten Portal erkennen kann, wurde die Kirche im 18. Jh. im spaten Renaissance-Stil er-baut. Das Innere, welches aus einem einzigen Schiff besteht, wird von einem Tonnengewölbe überdacht. Ein auf Pilastern ruhender querbogen teilt das Gewölbe zwischen dem Presbyterium und dem Schiff. Der Grund, auf dem die Kirche steht, war fruher ein Friedhof, sodass sie heute noch unter dem Namen “Fossar” - Kir-che bekannt ist, was im katalanischen eben Friedhof bedeutete. Um sie von einer gleichnamigen Kirche leicht außerhalb Algheros zu unterscheiden, nennt man diese‘S. Ana de dins’ (von innen) und die andere ‘S. Ana de fores’ (von auβen). Zur Zeit ist die kleine Kirche für Besucher nicht zugänglich.Bis vor kurzem wurde sie jeden 26. Juli geöffnet, um das Fest der Heiligen Anna zu feiern und am Karmittwoch, wenn eine symbolische mahnwache vor der Auferstehung gehalten wird.

Page 45: Alghero 2012

43monumentiaperti

Construida en el 700, la iglesia presenta elementos arqui-tectónicos de gusto del tardio Renacimiento, visibles sobre todo en el elegante portal. El interior, con una sola nave central está cubierto por una bóveda de cañón. Un arco transversal proyec-tado sobre pilastras dividen la bóveda en dos partes, separando la zona del presbiterio de la nave única. La iglesia se alza sobre una zona que antiguamente era destinada como cementerio,es por este motivo que es recordada como la antigua iglesia del “fossar”, termino catalan con el se indicaba el cementerio. Viene llamada con el nombre de S. Ana de Dins, para distinguirla de la homonima iglesia rural, situada en las afueras de Alghero, o sea, S. Ana de fores. En la actualidad, la pequeña iglesia no es accesible al público, en un pasado bastante cercano se abria el 26 de Julio para celebrar la fiesta de Santa Ana, y el miércoles Santo, para velar de forma simbólica el cuerpo de Jesús antes de la resurrección.

Construïda al ’700, l’iglésia presenta elements arquitec-tònics de gust tard renaixentista, visibles sobretot en l’elegant portal. L’interior, a una sola nau, té una volta a bòvida. Un arc transversal basat en lesenes dividi la volta en dues llums, se-parant la zona presbiterial de l’única nau. L’iglésia se troba en una area que antigament era utilitzada com campsant, tant que és recordada com l’antiga “iglésia del fossar”, que en catala és sinònim de campsant. És indicada com Santa Ana de dins, per distinguir-la de l’homònima iglésia campestre en la periferia de l’Alguer, Santa Ana de fores. Actualment l’iglesieta no és més oberta al públic; en un passat a bastança recent se obriva el 26 de juliol, per celebrar la festivitat de santa Ana, i el Dimecres Sant, per conservar el simulacre del Santcrists de la Misericòrdia que, el Divendres Sant, veniva col·locat a l’altar major pel Des-clavament.

Page 46: Alghero 2012

44 alghero

Chiesa di

Santa Barbara

La prima notizia della chiesa di S. Barbara, originariamente intitolata a S. Andrea, risale al 1526, ma si hanno elementi per datarne l’impianto al XIV secolo, nei pressi di una torre omonima, pertinente alla cinta muraria di epoca genovese. L’attuale denominazione deriva da un deposito di polveri da sparo (santabarbara) che fu installato nelle sue vicinanze in epoca non precisata. Nel prospetto della chiesa, in conci di arenaria e originariamente ad arco inflesso, è presente l’in-gresso nell’aula, coperta da volta a botte, che si conclude nell’abside pentagonale. Pregevoli icone (XVI-XIX secc.) im-preziosiscono l’interno del luogo di culto, dal 1995 officiato dalla Chiesa Ortodossa Autocefala di Polonia.

Visite guidate a cura del III Circolo Didattico classe 4^C (plesso S.Agostino)Referente: Piera Anna Delogu

Sabato e Domenica 10-13/16-19

MAP 12

Page 47: Alghero 2012

45monumentiaperti

The first mention of the Church of St. Barbara, which had originally been dedicated to St. Andrew, dates back to 1526. There are, however, elements that date the structure back to the 14th century. The current name of the church derives from a warehouse used to store gunpowder (called santabarbara) which had been installed near the church during an unspecified period. The façade of the church, made of sandstone ashlars and origi-nally with an inflexed arch, leads into the entrance to the hall. The church is covered by a barrel vault ending with the pentago-nal apse. Some valuable icons (dating from the 16th to the 19th

centuries) render the interior precious as a place of worship. The Autocephalous Orthodox Church of Poland has been officiating at religious services since 1995.

Anciennement appelée Saint-André, l’Église Sainte-Bar-bara remonte a l’an 1526. Plusieurs éléments situés tout près d’une tour homonyme qui faisait partie de l’enceinte de la ville indiquent que l’Église daterait du 14e siècle, l’époque génoise. La façade de l’église construite en pierres de grès et originairement a arc infléchi représente l’entrée de la salle qui est couverte d’une voûte en berceau qui se termine dans l’abside pentagonale. Plu-sieurs précieuses icônes (XVI-XIX siècle) enrichissent l’intérieur de l’endroit de culte qui, depuis 1995, officie l’Église Orthodoxe Autocéphale de Pologne.

Erstmals sprach man von der Heiligen Barbara Kirche (die früher Sankt Andreas benannt war) im Jahre 1526, man nimmt aber an, dass sie aus dem 14. Jahrhundert Stammt und neben einen gleichnamigen Turm stand, der zur damaligen genu-esischen Stadtmauer gehörte. Ihren derzeitigen Namen gab man ihr wegen ihrer Nähe zum Schiesspulverlager (Santa Barbara), welches sich dort von unbestimmter Zeit befand. Durch den mit Sandsteinen umrahmten Eingang, der fruher einen Vorhangbo-gen hatte, gelangt man in einen Raum mit Tonnengewolbe, in deren hinterem Teil sich eine funfeckige Apsis befindet. Wertvolle Ikonen ( XVI-XIX Jahrhunderts) verzieren das Innere des Kultortes, welches seit 1995 der Polnischen.

Page 48: Alghero 2012

46 alghero

La primera noticia de la iglesia de S. Bárbara, original-mente con el nombre de San Andrea, se remonta a 1526, pero quedan elementos por datar en la planta del siglo XIV, cerca de una torre homónima, pertenecientes a los muros de época ge-novesa. El actual nombre proviene de un depósito de polvo para disparar (Santabárbara), que se ha instalado en sus proximida-des en un tiempo no determinado. En la fachada de la iglesia, en piedra arenisca originalmente de arco inflejo, esta represen-tada la entrada en el aula, cubierta por bóvedas de cañón, que culminan en el ábside pentagonal. Valiosos iconos (s. XVI-XIX) embellecen el interior del lugar de culto desde 1995, oficiada por la Iglesia ortodoxa Autocéfala de Polonia.

La primera notícia de la iglésia de Santa Barbara, ori-ginariament intitulada a sant Andria, remunta al 1526, però se tenen elements per ne datar la fundació al s. XIV, a costat d’una torre d’època genovesa. L’actual denominació deriva d’un dipò-sit de pólvores (santabarbara) que era estat instal·lat en aquella vora en època no coneixuda. A la fatxada de la iglésia, en pedres de massaca i originariament a arc apuntat, és present l’entrada a l’aula, amb una volta a bòvida, que acaba en l’absida penta-gonal. Precioses icones (ss. XVI-XIX) adornen l’interior del lloc de culte, del 1995 oficiat de la Iglésia Ortodoxa Autocèfala de Polònia.

Page 49: Alghero 2012

47monumentiaperti

Teatro

Civico

In virtu del fermento di idee liberali, nei primi anni del XIX secolo, Alghero beneficiò di un primo teatro, denomina-to degli Amatori, ubicato presso l’antico collegio gesuitico. Cinquant’anni dopo venivano pubblicati i bandi per erigere il nuovo Teatro Civico nella Piazza Vittorio Emanuele, in un’area di proprieta comunale, chiamata Calasanz. I lavori, iniziati nel febbraio del 1858, su progetto dell’architetto Franco Poggi, terminarono nel novembre del 1862, cui fece seguito l’inau-gurazione. L’edificio, unico in Sardegna per la struttura por-tante interamente lignea, è stato sottoposto recentemente a restauro conservativo, nel corso del quale sono state effet-tuate indagini archeologiche che hanno permesso di ampliare le conoscenze su questo settore urbano. La struttura, infatti, si impianta sull’area dell’antica carra, sede nel Medioevo del mercato delle granaglie. Le tracce di questa antica funzione sono costituite dai resti di tre silos granari, scavati nel banco roccioso sul quale è stato costruito il teatro, ed evidenziati nel corso delle ricerche.

Visite guidate a cura della Scuola Media Statale “Grazia Deledda” 1+3 Alghero - Olmedo classi 2^F - 2^G-2^H (plesso via Malta)Referente: Maria Teresa CauSabato e Domenica 10-12.30 / 16-19.30

MAP 13

Page 50: Alghero 2012

48 alghero

In virtue of the increasingly liberal ideas of early years of the 19th century, Alghero benefited by the construction of its first theatre, named “the Theater of the Amateurs,” and situated near the ancient Jesuit College. Fifty years later, there were calls to build a new Civic Theater theatre in Piazza Vittorio Emanuele (Vittorio Emanuele Square) in an area belonging to the munici-pality, called Calasanz. Construction was begun in 1858 based on a design by architect Franco Poggi and was completed in 1862, followed thereafter by the theatre’s inauguration. The edi-fice is unique in Sardinia in that its entirely supported structure was made out of wood. The archaeological investigations under-taken during the recent conservation-restoration of the theatre have brought about a broadening of knowledge regarding Algh-ero’s urban sector. The structure was built, in fact, on the ancient area called the carra (the medieval grain market). The traces of this ancient function were revealed by the remains of three grain containers, excavated from the rocky embankment upon which the theatre was built, and pointed out to researchers for further investigation.

En raison de l’effervescence des idées libérales dans les premières années du 19e siècle, Alghero bénéficia d’un premier théâtre surnommé les Amateurs et situé chez l’ancien collège jésuite. Cinquante ans plus tard, on afficha les avis pour ériger le nouveau Théâtre Civique a la place Vittorio Emanuele, une pro-priété communale appelée Calasanz. Les travaux projetés par l’architecte Franco Poggi ont commencés en février 1858 et se sont terminés en novembre 1862, l’année de son inauguration. L’édifice, unique en Sardaigne en raison de sa structure en bois, a été récemment restauré. Pendant sa restauration, on y effectua des études archéologiques qui ont servies a élargir les connais-sances de ce secteur urbain. La structure gît sur le lieu de l’an-cien carra, siège du marché du grain a l’époque médiévale. Les traces de cette ancienne fonction se retrouvent dans les restes de trois silos a grain retrouvés dans la roche sur laquelle a été construit le théâtre.

Den wachsenden liberalen Ideen anfangs des 19. Jahr-hunderts zufolge, entstand im ehemaligen Jesuitenkloster das erste Theater von Alghero, Theater von den Amateurs benannt. Fünfzig Jahre spater veroffentlichte man die Ausschreibungen, um ein neues Stadttheater auf dem Vittorio-Emanuele-Platz zu errichten, einem städtischen Gelände, das man “Calasanz” nann-te. Die im Februar 1858 vom Architekten Franco Poggi begonne-ne Arbeiten kamen im November 1862 mit ihrer Einweihung zum Ende. Das Gebäude, das wegen seiner vollkommen aus Holz bestehenden Struktur einzigartig auf Sardinien ist, wurde erst kürzlich Restaurierungsarbeiten unterzogen, wobei archäologi-sche Untersuchungen einen besseren Einblick auf diesem Gebiet erlaubten. So fand man heraus, dass die Grundlage auf der anti-ken “carra” steht, das einst im Mittelalter Sitzdes Getreide-Marktes war. Die Spuren der Vergangenheit sind aus den Uberresten von drei in den Granit eingegrabenen Getrei-desilos ersichtlich, auf denen das Theater erbaut wurde.

Page 51: Alghero 2012

49monumentiaperti

En virtud de la efervescencia de las ideas liberales en los primeros años del siglo XIX, Alghero se benefició de un pri-mer teatro, denominado degli Amatori (de los Amantes), ubicado en el antiguo Colegio de los Jesuitas. Cincuenta años después vienen publicados los bandos para construir el nuevo Teatro Cí-vico en la Plaza Vittorio Emanuele, en un área de propiedad del ayuntamiento, llamada Calasanz. Los trabajos, comenzaron en febrero de 1858, bajo el proyecto del arquitecto Franco Poggi, se completaron en noviembre de 1862, dando lugar a la inau-guración. El edificio, único en Cerdeña por la estructura portante en madera ha sido sometido recientemente a restauración de conservación,en el curso de la cual han sido efectuados estudios arqueológicos que han contribuido a ampliar el conocimiento so-bre esta zona urbana. La estructura de hecho se organiza sobre el área de la antigua carra, sede en el Medioevo del mercado del grano. Las huellas de esta antigua función han sido constituidas por los restos de tres silos, excavados sobre el banco rocoso sobre el cual ha sido construido el teatro y evidenciados en el curso de las investigaciones.

Gracies al ferment d’idees liberals de l’època, en los pri-mers anys del s. XIX l’Alguer s’era beneficiada ja d’un primer tea-tre, denominat “dels Amadors”, ubicat on era l’antic col·legi je-suïtic. Cinquanta anys després se feva un públic concurs per eri-gir el nou Teatre Cívic en la Plaça Vittorio Emanuele, en una area de propietat comunal, dita Calasanz. Los treballs, començats al febrer del 1858 amb un projecte de l’arquitecte Franco Po-ggi, se són acabats al novembre del 1862 amb la inauguració. L’edifici, únic en Sardenya per l’estructura portant enterament lígnia, és estat recentment restaurat per la sua conservació i du-rant los treballs són estades fetes recerques arqueològiques que han permetit d’ampliar les coneixences d’aquest sector urba. L’estructura, efectivament, és implantada a damunt de l’area de l’antiga carra, que era a l’edat mitjana el mercat del forment. D’aquesta antiga funció se són trobats i posats en evidència, durant les recerques, restos de tres silos de forment, excavats en la roca a damunt de la qual és estat construït després lo teatre.

Page 52: Alghero 2012

50 alghero

Archivio

Storico DiocesanoMAP 14

L’Archivio Storico Diocesano raccoglie oggi i due fondi stro-rici dell’Archivio Ca-pitolare e della Curia Vescovile dell’antica Diocesi di Alghero, nata per volonta di Giulio II che nel 1503 dispose la traslazio-ne ad Alghero della sede di Ottana e la contestuale unione ad essa delle sedi di Castro e Bisar-cio. Da queste sedi giunsero pochi ma preziosi documen-ti; le Constitutiones di Castro (1420), le Constitutiones di Bi-

sarcio (1435) e le Constitutiones di Ottana (1475). Nei loro cinque secoli di vita, i due archivi hanno raccolto una docu-mentazione di grande prestigio. Ricordiamo i tre volumi di No-ticias Antiguas, ben noti a tutti gli storici, una serie corposa di Visite Pastorali, numerosi volumi di Auctos e la raccolta di ben sei sinodi manoscritti, tre pretridentini e tre postridentini.

Visite guidate a cura del Liceo Scientifico E. Fermi classi 2^B-3^B-4^B-5^B-2^A-3^A e dell’Associazione Tholos Referenti: Alessandra Derriu, Manuela Correddu, Giuseppe NughesSabato e Domenica 10-13/16-20Per ciascuna visita guidata è ammesso un numero massi-mo di 10 persone.

Page 53: Alghero 2012

51monumentiaperti

The Diocesan Archives collects today the two histori-cal record selections of the Capitular Archive and of the Episco-pal Curia of the ancient Diocese of Alghero founded by Julius II, who in 1503 ordered it to be transferred to Alghero from the seat of Ottana and simultaneously joined by the Castro and Bisarcio seats. From these locations, there are still a few precious records avalaible: the Constitutiones of Castro (1420), the Constitutiones of Bisarcio (1435) and the Constitutiones of Ottana (1475). In their five centuries of activity, the two archives have collected docu-ments of great prestige: the three volumes Noticias Antiguas, well known to historians, a substantial number of Pastoral Visits, numerous volumes of Auctos and the collection of six synods manuscripts, three of which are Pre-Council-of-Trent dated and three ones belong to the After-Reform time. For several years the Archive’s been involved into a vast project of cataloguing and digitizing being funded by the Regional Government of Sardinia and the Diocese (8% of CEI funds).

Les Archives Diocésaines recueillent aujourd’hui les deux fonds historiques des Archives Capitulaires et de la Curie Épisco-pale de l’ancien Diocèse d’Alghero, voulu par Jules II qui en 1503 décida le transfert a Alghero du siège d’Ottana et en même temps l’union avec les sièges de Castro et de Bisarcio. Les Constitu-tiones de Castro (1420), les Constitutiones de Bisarcio (1435) et les Constitutiones d’Ottana (1475) sont les quelques, bien que précieux, documents fournis par les différents sièges. Durant les cinq siècles de leur histoire, les deux archives ont recueilli une documentation de grand prestige. Rappelons ici les trois volumes Noticias Antiguas, bien connus des historiens, un nombre impor-tant de Visites Pastorales, de nombreux volumes de Auctos et la collection des manuscrits de six synodes, dont trois pré-tridentins et trois post-tridentins. Depuis plusieurs années, les Archives sont concernées par un vaste projet de catalogage et de numérisation des documents financé par la Région Autonome de la Sardaigne et par le Diocèse (avec 8% des fonds CEI).

Das geschichtliche Diözesanarchiv enthält heute die beiden alten Bestände des Kapitelarchivs und der Bischofsku-rie der alten Diözese Algheros, die 1503 von Giulio II. gegründet wurde, als er die Verlegung von Ottana nach Alghero befahl und gleichzeitig deren Verbindung mit den Sitzen von Castro und Bi-sarcio forderte. Aus diesen beiden Sitzen kamen wenige aber sehr wertvolle Dokumente: die „Constitutiones di Castro” (1420), die „Constitutiones di Bisarcio” (1435) und die „Constitutiones di Ottana” (1475). In fünf Jahrhunderten haben die beiden Archive eine einzigartige und historisch wertvolle Dokumentation gesam-melt. Man denke nur an die drei Bände der „Noticia Antiguas”, die allen Historikern bekannt sein wird. Außerdem findet man eine kompakte Sammlung an „Visite Pastorali“, zahlreiche Bände der „Auctos“ und eine handschriftliche Sammlung von sechs Syno-den, drei vortridentinische und drei nachtridentinische. Seit eini-gen Jahren hat das Archiv ein Projekt, finanziert von der Region Sardinien und der Diözese (CEI, Fonds des 8‰) zur Inventarisie-rung und Digitalisierung seiner Sammlungen.

Page 54: Alghero 2012

52 alghero

El Archivo Diocesano recoge hoy las dos colecciones históricas del Archivo Capitular y Diocesano de la antigua dió-cesis de Alguer, fundado por la voluntad de Julio II, quien en 1503 ordenó el traslado de la sede de Ottana a Alghero y de la simultánea unión que de las sedes de Castro y Bisarcio. A partir de estas sedes llegaron algunos documentos preciosos: las Constituciones de Castro (1420), las Constituciones de Bisar-cio (1435) y las Constituciones de Ottana (1475). En sus cinco siglos de vida los dos archivos han recogido un registro de gran prestigio. Recordemos los tres volúmenes de Noticias Antiguas, bien conocido por todos los historicos, un número considera-ble de Visitas Pastorales, muchos volúmenes de Auctose seis sínodos manuscritos, tres postridentini y tres pretridentini. Desde hace varios años el Archivo está interesado en un proyecto más amplio, de ordenación y digitalización, financiado por la Diócesis RegioneSardegna (fondos CEI 8 ‰).

L’Arxiu Històric Diocesa, reculli avui els dos fons històrics de l’Arxiu Capitular i de la Cúria Episcopal de l’antiga Diòcesi de l’Alguer, instituïda per voluntat de Juli II que, al 1503, ha decretat la translació de l’antiga seu de Ottana i, contextualment, la unió a la mateixa Ottana de les seus de Castro i Bisarcio.De aquestes seus arriben pocs però preciosos documents: les Constitutiones de Castro (1420), les Constitutiones de Bisarcio (1435) i les Constitutiones de Ottana (1475). En cinc sèculs de vida els dos arxius han recullit una documentació de gran presti-gi. Recordem els tres volums de Noticias Antiguas, ben coneix-uts de tots els historiadors, una consistent sèrie de Visites Pasto-rals, numerosos volums de Auctos i ben sis sínodes manuscrits, tres pretridentins i tres posttridentins. De qualqui any l’Arxiu és interessat a un ample projecte de inventariació i de digitalització finançat de la Regió Sardenya i de la Diòcesi (CEI, fons 8%).

Page 55: Alghero 2012

53monumentiaperti

Quartiere EbraicoMAP 15

Nel Medioevo, la comunita ebraica (aljama) di Alghero, organizzata come quelle di Cagliari e di Sassari secondo la tradizione degli ebrei barcellonesi, era insediata su una penisola protesa del porto. Una presenza stabile di Ebrei ad Alghero è documentata solo del 1354, data del passaggio della citta dai Doria (famiglia genovese cui si deve la fondazione del borgo) alla dominazione aragonese. A seguito del ripopolamento della citta ad opera di pobladors catalano-aragonesi voluto da Pietro IV, vi si stabilì un nucleo di 30-40 famiglie ebraiche di provenienza catalana, aragonese, maiorchina, castigliana e siciliana. Tra il 1370 e l’inizio del XV secolo si insediarono in citta altre famiglie ebraiche di ricchi mercanti di origine provenzale. Fra questi, ebbero un ruolo decisivo i Carcassona, la famiglia ebraica piu illustre ed economicamente potente della Sardegna. Proprio la presenza dei Carcassona, che ebbero rapporti privilegiati con la corte aragonese, dovette alleggerire, per gli ebrei algheresi, il peso della crescente discriminazione attuata nei confronti dei giudei residenti nei territori della Corona: in Sardegna come nel resto del regno, questa repressione culminò con l’espulsione decretata nel 1492 da Ferdinando il Cattolico.

Visite guidate a cura della Scuola Media Statale 2+ Fertilia classe 1^FReferente: Raffaele Sari Le visite guidate partiranno da P.zza Santa Croce nei se-guenti orari: 10-12-15-17

Page 56: Alghero 2012

54 alghero

Page 57: Alghero 2012

55monumentiaperti

Page 58: Alghero 2012

56 alghero

In the Medieval Period, the Jewish community (aljama) of Alghero was organized like those of Cagliari and Sassari, and according to the tradition of the Jews of Barcelona. The Jew-ish community was settled on a peninsula stretching out into the port. The documentation of a stable presence of Jews in Alghero begins only in 1354, the date in which the city passed from the hands of the Doria family (the Genoese family to which the town owes its founding) to the Aragonese domination. Following the repopulation of the town by the Catalan-Aragonese pobladors desired by Pietro IV, a nucleus of 30-40 Jewish families of Cata-lan, Aragonese, Mallorcan, Castilian, and Sicilian origin settled in the city. Between 1370 and the beginning of the 15th century other wealthy Jewish merchant families from Provence settled in the city. Among these families, a decisive role would be played by the Carcassonas, the most illustrious and economically power-ful Jewish family in Sardinia. As the Carcassonas enjoyed some privileges within the Aragonese court, their very presence in Al-ghero lightened the burden of the growing discrimination against Jews that was certainly present the rest of the territories of the Aragonese Crown. In Sardinia, as in the rest of the territories, this repression would culminate with expulsion, decreed in 1492 by Ferdinando il Cattolico.

Au moyen-âge, la communauté juive (aljama) d’Alghero s’est organisée, comme celle de Cagliari et Sassari, selon la tra-dition juive de Barcelone. Elle s’est installée sur un promontoire protégé par le port. C’est sous la domination aragonaise lorsque les Doria s’installèrent en ville (famille génoise), vers 1354, que la présence d’une communauté permanente juive est attestée. C’est après le repeuplement de la ville des « pobladors » catalan-aragonais voulu par Pietro IV qu’un noyau de 30 a 40 familles juives venant de Catalagne, d’Aragon, de Majorque, de Castille et de Sicile se sont installées. C’est entre 1370 et le début du 15e siècle, que se sont établis d’autres riches familles juives commer-çantes d’origine provençale. Parmi eux, la Carcassona, famille économiquement la plus puissante de la Sardaigne eut un rôle décisif. C’est grâce a leur rapport privilégié avec la cour d’Aragon que les juifs d’Alghero subirent une discrimination moindre par rapport aux autres communautés juives qui habitent sur le territoire de la couronne : en Sardaigne, comme dans le reste du royaume, la répression a atteint son paroxysme sous le règne de Fernando il Cattolico dès 1496.

Im Mittelalter, wie in Cagliari und Sassari, war die judi-sche Gemeinschaft (aljama) von Alghero nach der Tradition der Juden von Barcelona organisiert und sie siedelte sich auf einer Halbinsel die sich im Hafen ausstreckt. Laut schriftlicher Uber-lieferungen waren die Juden in Alghero seit 1354 stabil, als die Doria (genuesische Familie, die Alghero gründete) die Stadt auf-gaben und diese wurde zur aragonesischen Kolonie. Nachdem Petrus IV die Stadt mit katalanisch - aragonesischen pobladors wieder bevölkern lieβ, zogen nach Alghero 30-40 jüdische Famili-en aus Katalonien, Aragonien, Mallorca, Kastilien und Sizilien um.

Page 59: Alghero 2012

57monumentiaperti

Zwischen 1370 und Anfang des 15. Jahrhunderts niederlieβen sich in der Stadt noch mehrere reiche judische Handlerfamilien aus der Provence,unter denen die Carcassona, die beruhmteste und wirtschaftlich machtigste judische Familie Sardiniens. Dank ihrer guten Verhaltnisse mit der Krone Aragonien, war die Situa-tion der algeresischen Juden leichter in der Zeit der wachsenden Judenfeindlichkeit in den Gebieten der Krone. Von Sardinien, wie in der ubrigen Regionen des Reichs, wurden die Juden 1492 durch eine erlassene Verordnung von Ferdinand der Katholik ausgewiesen.

En la Edad Media, la comunidad hebráica (aljama) de Alghero, organizada como las de Cagliari y Sassari, siguiendo la tradición de los hebreos barceloneses, se encuentra en una península extendida desde el puerto. Una presencia permanente de hebreos en Alghero está documentada sólo en 1354, data del cambio de la ciudad de los Doria(familia genovesa a los cuales se debe la fundacion del borgo)a la dominación aragonesa. Tras la repoblación de la ciudad por pobladors catalán-aragonés querido por Pedro IV, se estableció un núcleo de 30-40 familias hebreas de proveniencia catalana, aragonesa, mallorquina, castellana y siciliana. Entre 1370 y el principio del siglo XV se establecieron en la ciudad otras familias de ricos comerciantes de origen pro-venzal. Entre ellos, un papel decisivo el Carcassonne, la familia hebraica mas ilustre y económicamente poderosa en Cerdeña. La presencia de Carcassone, que tuvo relaciones privilegiadas con la corte aragonesa, facilito a los hebraico alghereses, el peso de la creciente discriminación llevada a cabo contra Judios que viven en los territorios de la Corona: en Cerdeña como en el resto del reino, esta represión culminó con la expulsión decretada en 1492 por Fernando el Católico.

A l’Edat Mitjana, la comunitat hebraica (aljama) de l’Alguer, organitzada com les de Caller i de Sasser segons la tra-dició dels hebreus barcelonins, era instal·lada a la península on se redossava el port. Una presència estable d’hebreus a l’Alguer és documentada solament a partir del 1354, data del passatge de la ciutat dels Dòria (família genovesa que havia fundat lo vi-latge originari) a la dominació aragonesa. Després de l’expulsió dels habitants i la substitució amb pobladors que veniven de la Catalunya, realitzada de Pere IV, a l’Alguer arriben també famílies d’hebreus aragonesos, mallorquins, castellans i sicilians. Entre el 1370 i e l’inici del s. xv s’eren instal·lades a l’Alguer altres famílies hebraiques de rics mercants provençals. Entre aquestos han ten-gut una importancia decisiva els Carcassona, la família hebraica més il·lustre i econòmicament més potent de la Sardenya. Justa-ment la presència dels Carcassona, que teniven relacions privile-giades amb la cort catalanoaragonesa, havia fet més lleuger, pels hebreus algueresos, lo pes de la creixent discriminació aplicada contra els hebreus residents als altros territoris de la Corona: en Sardenya, com al resto del regne, aquesta repressió era culmina-da amb l’expulsió decretada l’any 1492 del rei Ferran lo Catòlic.

Page 60: Alghero 2012

58 alghero

La sede della Societa Operaia di Mutuo Soccorso, sodalizio benemerito nel campo previdenziale ed assistenziale, ad Al-ghero venne aperta nel maggio del 1883; essa aveva ed ha tuttora la sua sede in via Cavour al n. 61. Il Mutuo Soccorso offriva ai suoi soci, per la maggior parte artigiani, un’assisten-za medica ed un degno funerale qualora non potessero prov-vedere a queste spese. In casi particolari si attivava anche per raccogliere fondi da donare alle famiglie piu bisognose, soprattutto in caso di premature vedovanze o gravi infortuni. La sede ha una dimensione di poco inferiore ai 100 mq, con due accessi (uno da via Cavour ed uno dai bastioni Marco Polo). In essa si apprezza un’ampia sala ricavata dalla mo-difica di alcuni locali che originariamente sorgevano sotto la cupola della chiesa di Sant’Antonio Abate; in questa sala oggi è possibile ammirare una raccolta di riproduzioni d’epoca e di quadri originali raffiguranti esponenti della famiglia Savoia, Giuseppe Mazzini, Giuseppe Garibaldi e Giuseppe Verdi, oltre ad un grande quadro risalente al Ventennio che esalta i Patti Lateranensi. Fanno cornice a queste opere, numerose foto d’epoca, documenti originali, una lapide marmorea in onore del donatore dello stabile Antonio Baia Piras e una grande raffigurazione pittorica dei simboli della Fratellanza Operaia.

Visite guidate a cura della Società Operaia di Mutuo SoccorsoReferente: Luciano PinnaSabato e Domenica 10-13 / 16-20

Società Operaia di

Mutuo SoccorsoBastioni Marco Polo

MAP 16

Page 61: Alghero 2012

59monumentiaperti

The headquarters of the Workers’ Mutual Aid Associa-tion, a goodwill organisation operating in the pension and welfare sector, was opened in Alghero in 1883; it has since then had, its location in via Cavour, n. 61. Mutual Aid offers assistance to its members, who are for the most part artisans, medical assistance, as well as a dignified funeral should they be unable to provide for one at their own expense. In special cases, we collect funds to donate to needy families, especially for the prematurely widowed and seriously injured. The office is just under 100 square metres, with two entrances (one on via Cavour and one off the Marco Polo bastions). There is a large hall made of space obtained from the renovation of rooms that originally were under the large dome of the church Sant’Antonio Abate; in this room it is possible to admire a collection of vintage reproductions and original paint-ings depicting members of the Savoy family, Giuseppe Mazzini, Giuseppe Garibaldi and Giuseppe Verdi, as well as a large paint-ing going back as far as the 20’s celebrating the Lateran Treaty.

Le siège de la Société Ouvrière de Secours Mutuel, asso-ciation émérite dans le champ de la prévoyance et de l’assis-tance, a ouvert a Alghero en mai 1883 au 61 Via Cavour qui avec les années est resté a la même adresse. Le Secours Mutuel offre a ses associés, pour la majeure partie artisane, une assis-tance médicale et des funérailles a n’importe quel moment ou ils ne pourront pas subvenir aux dépenses. En cas particulier, il peut être activé également pour ramasser des fonds qui seront ensuite donnés aux familles qui en ont plus besoin surtout en cas de veuvage prématuré ou d’accidents graves. Le siège a une dimension un peu inférieure a 100 m2 avec deux entrées (une sur la rue Cavour et l’autre sur les remparts Marco Polo). On y retrouve une grande salle qui est le résultat de la modification de quelques locaux qui originairement se situaient sous la coupole de l’église Sant’Antonio Abate. Il est maintenant possible d’admi-rer un ensemble de reproductions d’époque et de cadres origi-naux représentant les membres de la famille Savoia, Giuseppe Mazzini, Giuseppe Garibaldi et Giuseppe Verdi et également un grand cadre vieux de vingt ans exaltant les accords du Latran.

Der Sitz der Arbeitergemeinschaft des Mutuo Soccorso (vergleichbar der deutschen Arbeiterwohlfahrt), einem gemein-nützigen Verein für Vorsorge und Assistenz, wurde im Mai 1883 in Alghero eröffnet und er hat bis heute seinen Sitz in der Via Cavour 61. Der Mutuo Soccorso bot seinen Mitgliedern, die hauptsäch-lich aus dem Handwerk stammten, medizinische Betreuung und ein würdiges Begräbnis, sollten deren Familienmitglieder für die Kosten nicht aufkommen können. In besonderen Fällen bemühte man sich auch um Geldspenden für die ärmsten Familien, die durch einen frühen Tod des Ehepartners oder einen schweren Unfall in Schwierigkeiten geraten waren. Der Sitz hat eine Größe von ungefähr 100 m² und zwei Eingänge (einen in der Via Cavour und einen auf der Magellan - Bastion). Man befindet sich dann in einem großen Saal, der aus Umbauten verschiedener Räume, die unterhalb der Kuppel der Sant´Antonio Abate Kirche lagen, ent-

Page 62: Alghero 2012

60 alghero

standen ist. Hier kann man heute eine Sammlung von Abbildun-gen der Epoche und Originalbilder der Familien Savoia, Giuseppe Mazzinis, Giuseppe Garibaldis und Giuseppe Verdis betrachten. Außerdem befindet sich hier ein großes Gemälde aus den 20er Jahren, das die Lateranverträge preist.

La sede de la Sociedad Obrera de Ayuda Mutua de los Trabajadores, asociación meritoria en la seguridad social y el bienestar asistencial, en Alguero se inauguro en mayo de 1883, su sede esta todavía en vía Cavour al n. 61. La Sociedad de Ayuda Mutua de los Trabajadores ofrecía a sus socioss, en su mayor parte artesanos, una asistencia médica y un digno funer-al, en el momento que no pudiesen afrontar estos gastos. En casos particulares se activaba también para recoger fondos de donación a las familias que más lo necesitaban, sobre todo en caso de prematuras viudas o graves infortunios. La sede tiene una dimensión poco inferior a los 100 mq, con dos accesos (uno por la vía Cavour y el otro desde las murallas Marco Polo). En la que, se aprecia una amplia sala obtenida de la modificación de algunos locales originariamente, salían por debajo de la cúpula de la iglesia de Santa Antonio Abate; en esta sala hoy es posi-ble admirar un conjunto de reproducciones de la época y de los cuadros originales que representan exponentes de la familia Savoia, Giuseppe Mazzini, Giuseppe Garibaldi e Giuseppe Verdi, además de un grande cuadro, que resale al Ventesimo que exalta los pactos de Lateranensi.

La seu de la Societat Obrera de Mutu Socurs, associació benemèrita en lo camp de la previdència i assistència, a l’Alguer és estada oberta al mes de maig del 1883; teniva i encara té la pròpia seu al carrer Cavour al núm. 61. Lo Mutu Socurs ofriva als sous socis, la majoria dels quals eren artijans, una assistència sanitaria i un enterro dignitós en lo cas que no poguessin prove-dir a aqueixes espeses. En casos particulars s’activava també per acollir munera de donar a les famílies que més ne teniven menester, sobretot en cas de mort o sèriu infortuni del pare de família. La seu tè una dimensió de poc inferior als 100 mq, amb dues entrades (una del carrer Cavour i l’altra dels bastions Marco Polo). A dins, una sala ben gran, recavada de la modífica dels locals que originariament se trobaven a sota dela cúpula de la iglésia de Sant Antoni Abat; en aqueixa sala avui és possible veu-re una collecció de reproduccions d’època i de quadros originals que refiguren esponents de la família Savoia, Giuseppe Mazzini, Giuseppe Garibaldi e Giuseppe Verdi, oltres a un quadro assai gran de l’època del Vintenni que exalta los Pactes Lateranenses.

Page 63: Alghero 2012

61monumentiaperti

Dedicata a Sant Jaume per onorare il re Giacomo I il Con-quistatore, la torre, di pianta ottagonale, risalirebbe al XVII secolo. Presenta una volta costolonata, sia nel piano supe-riore che in quello inferiore, ed all’esterno è ben visibile una decorazione gotica forse avanzo di una cornice o elemento di spoglio simile agli elementi che adornano il portale di San-ta Maria. Elemento tipicamente catalano è la nicchia, situata all’ingresso, e la breve scala elicoidale che immette al piano inferiore. Nota anche come “Torre dei Cani” per aver svolto anche il ruolo di canile municipale), in origine era composta di ben tre piani, due dei quali sono comunque ancora oggi perfettamente conservati.

Visite guidate a cura degli operatori dell’Area Marina Protetta “Capo Caccia-Isola Piana”

Sabato e Domenica 10-13/15.30-18.30

Torre di

San GiacomoMAP 17

Page 64: Alghero 2012

62 alghero

Dedicated to Sant Jaume in honour of King James I the Conqueror, the octagonal-shaped tower dates back to the XVII century. It has a groin vault on both the upper and lower floors, and on the exterior can be seen a Gothic-style decoration that was likely a frame or retro-fitted element similar to the ones found in the Portale di Santa Maria. Typically Catalan is the niche lo-cated at the entrance, as is the short spiral staircase in the lower floor. The tower is also known as the “Torre dei Cani” (Dog Tower) because it had once been the municipal kennel, originally made up of three levels, two of which are still in perfect condition today.

La tour a plante octogonale, dédiée a Saint Jean pour honorer le roi Jean, daterait du XVII siècle. On peut y voir a l’ex-térieur une décoration gothique présentée autrefois nervurée, tant au niveau supérieur qu’au niveau inférieur. Elle proviendrait probablement des restes d’un cadre ou d’un élément modernisé similaire a ceux qui ornent le portail de Sainte-Marie. Deux élé-ments typiquement catalans y sont visibles: la niche a l’entrée et l’échelle hélicoïdale partant de l’étage inférieur. À noter égale-ment la «Tour des Chiens», qui a joué le rôle de chenil municipal, composée a l’origine de trois étages ou deux sont encore en parfaite condition.

Der achteckige Turm stammt aus dem 17. Jahrhundert und ist dem Hl. Jakob (oder Sant Jaume in Katalanisch) gewid-met, um so König Jakob I., genannt „der Eroberer», zu würdigen. Man findet sowohl im oberen als auch im unteren Stockwerk ein Spitzbogengewölbe. An den Außenwänden sind noch gotische Dekorationen zu sehen, die wahrscheinlich von Gesimsen oder antiken Baumaterialien stammen. Man findet sie in vergleichba-rer Form auch am Santa Maria - Torbogen. Typisch katalanisch sind die Nische am Eingang und die Wendeltreppe zum Unterge-schoss. Bekannt wurde der Turm auch unter dem Namen «Hun-deturm», da hier früher einmal das städtische Tierheim unterge-bracht war. Er bestand ursprünglich aus drei Stockwerken, von denen zwei noch perfekt erhalten sind.

Page 65: Alghero 2012

63monumentiaperti

Dedicada a San Jaime, para honorar a el rey Giacomo I, el conquistador, la torre, de planta octagonal, resale entorno al siglo XVII. Presenta una vuelta acanalada ya sea en la plan-ta superior que en la inferior, y al externo y bien visible una de-coración gótica, quizás lo que queda de un marco o elemento de desnudo, similar a los elementos que adornan el portal de Santa María. Elemento típicamente catalán es el nicho, situado al ingreso, y la breve escalera helicoidal que se introduce en la planta inferior. Llamada también, como “Torre de los Perros” por haber desarrollado anteriormente el rol de perrera municipal), en su origen estaba compuesta de tres plantas, dos de la cuales aún actualmente están bien conservadas.

Dedicada a Sant Jaume per honorar el rei Jaume I lo Conquistador, la torre, a planta octagonal, és datable al s. XVII. Presenta una bòvida amb nervadures radials, sigui en el pla su-perior sigui en aquell inferior, i en part la exterior és ben visible una decoració gòtica, forsis lo que resta d’una guarnisa o d’un ele-ment decoratiu símil als elements que decoren lo portal de Santa Maria. Element típicament catala és lo litxo situat a l’entrada, i la curta escala helicoïdal que porta al pla inferior. Coneixuda també com “Torre dels cutxos” (perquè en temps no assai a lluny se hi tancaven los cutxos sense duenyo), originariament se compone-va de tres plans, dos dels quals són, encara avui, perfectament conservats.

Page 66: Alghero 2012

64 alghero

Chiesa del

CarmeloMAP 18

La chiesa del Carmelo, cui era annesso un convento di frati Carmelita-ni, fu fondata nel 1644. L’e-dificio consta di un’unica navata affian-cata da cap-pelle laterali, e si conclude con un’abside quadrata. Un breve portico precede la fac-ciata sormon-

tata da un campanile a vela. L’interno ospita sei altari in legno dorato e policromato, ubicati nelle cappelle, la cui esecuzione si fa risalire alla meta del XVIII secolo. Tra i dipinti, spiccano quelli attribuiti al pittore cagliaritano Sebastiano Scaleta. No-tevoli sono il pulpito e l’altare maggiore: quest’ultimo, riferito a un ebanista sassarese attivo intorno alla meta del Settecento, accoglie i simulacri di sant’Elia, della Vergine del Carmelo e di santa Teresa d’Avila.

Visite guidate a cura della Scuola Media Statale “Gra-zia Deledda” Alghero n°2 + Fertilia classi 1^E e 3^E Referente: Michelina NurraSabato e Domenica: 10-13/16-20

The Chiesa del Carmelo, to which was attached the monastery of the Carmelite Brothers was founded in 1644. The structure consists of a single nave flanked by lateral chapels, ending in a square apse. A small portico precedes the façade, surmounted by a bell gable. The interior hosts six wooden gilded and polychrome altars located in the chapels, all dating back to the middle of the 18th century. Among the paintings in the church the works that truly stand out those attributed to the painter Se-bastiano Scaletta from Cagliari. The pulpit and the main altar are remarkable. The main altar which displays the effigies St. Elias, the Virgin of Carmel, and St. Teresa of Avila, is attributed to an ebonist from Sassari who was active during the middle of the 18th century.

Page 67: Alghero 2012

65monumentiaperti

L’église de Carmelo qui était un monastère des frères Carmelitani fut fondée en 1644. L’édifice est constitué d’une unique nef dans laquelle s’ouvrent des chapelles latérales et s’achève sur une abside carrée. Un petit portique protège la façade surmontée d’un clocher. À l’intérieur se trouvent six autels en bois doré polychrome remontant a la moitié du dix-huitième siècle situé dans les chapelles. Parmi les tableaux se distinguent celles du peintre Cagliaritain Sebastiano Scaleta. Remarquable est l’autel principal qui fait référence a un ébéniste de Sassari du dix-huitième siècle accueille les simulacres de Sainte Elia, de la Vierge du Carmelo et de Sainte Teresa d’Avila.

Die Karmel Kirche, zu der ein Karmelitenkloster gehörte, wurde 1644 gegründet. Das Gebäude besteht aus einem einzi-gen Schiff, mit seitlichen Kapellen und endet in einer viereckigen Apsis. Im Inneren der Kappellen, deren Erbauung auf Mitte des 18. Jahrhunderts geschätzt wird, befinden sich sechs vielfarbige vergoldete Holzaltare. Von den Gemälden ragen besonders die des Malers aus Cagliari Sebastiano Scaletta hervor. Bemerkens-wert sind auch die Kandel und der Mitte des 18 Jh. von einem Schreiner aus Sassari erschaffene Hauptaltar, mit den Simulakren des Heiligen “Elias”, der “Jungfrau vom Karmel” und der “Heiligen Teresa von Avila”.

La Iglesia del Carmelo,a la cual era anexó un convento de frailes Carmelitas, fue fundada en 1644. El edificio consta de una sola nave flanqueada por capillas laterales, y se concluye con un ábside cuadrado. Un pequeño pórtico precede la facha-da rematada por un campanario a vela. El interior alberga seis altares de madera dorada y policromada, ubicado en la capilla, cuya ejecución se remontan a mediados del siglo XVIII. Entre las pinturas destacan aquellas atribuidas al pintor cagliaritano Se-bastiano Scalet. Cabe destacar el púlpito y altar mayor: este últi-mo, atribuido a un ebanista Sassarese activo en torno a la mitad del Seiscientos, alberga la imagen de San Elías, la Virgen del Carmelo y de Santa Teresa de Ávila.

L’iglésia del Carme, que tenia annex un convent de frares Carmelitans, és estada fundada l’any 1644. L’edifici consta de una única nau, amb capelles laterals, i acaba amb una absida quadrada. Un petit porxo precedeix la fatxada a damunt de la qual se troba un campanil a vela. A dins hi ha sis altars de llenya dorada i policroma, ubicats en les capelles que remunten a la meitat del s. XVIII. Entre les pintures més importants, aquelles atribuïdes al pintor callarès Sebastiano Scaleta. Notables són la trona i l’altar major: aquest últim, referit a un ebenista sasserès de la meitat del Set-cents, aculli els simulacres de sant Elies, de la Vèrgina del Carme i de santa Teresa d’Àvila.

Page 68: Alghero 2012

66 alghero

La chiesa di No-stra Signora del-la Misericordia, sede dell’omoni-ma confraternita, fu ultimata nel 1654, ad ecce-zione del campa-nile, eretto dopo il 1738, ad opera dei frati Minori Osservanti, sta-bilitisi nell’annes-so convento. La chiesa, monona-vata, è suddivisa in tre campate rettangolari vol-tate a crocie-ra. Il crollo della volta, nel 1818, comportò la ri-costruzione della

chiesa, conclusasi entro il 1823: a quest’epoca data il vano absidale, di schema semicircolare, coperto con volta lunetta-ta a quarto di sfera. L’altare maggiore, eretto nel 1811, ospita la statua lignea della Vergine, di bottega napoletana della fine del Seicento. Appartengono alla stessa scuola, ma risalgono al secondo quarto del Seicento, i simulacri del Cristo Risorto e della Madonna dell’Incontro. Di rilevante importanza è un Crocifisso di ambito spagnolo degli inizi del XVII secolo, che si porta in processione durante la Settimana Santa. Il venera-to Santcristus de la Misericòrdia è pervenuto ad Alghero nel 1606, a seguito del naufragio di un veliero salpato da Alicante.

Visite guidate a cura dell’Istituto d’Istruzione Superiore G. Manno - Liceo Classico Linguistico classe 1 AReferente: Patrizia Soggiu

Sabato e Domenica 10-13/16-19

Chiesa della

MisericordiaMAP 19

Page 69: Alghero 2012

67monumentiaperti

The oratory of Our Lady of the Mercy was completed in 1654 and is the seat of a confraternity of the same name. The belfry was erected after 1738 by the Friars Minor of Observance who had established themselves in the annex of the monastery. The Church has a single nave and is divided into three rectangular bays with cross vaults. The collapse of the vault in 1818 necessitated the re-construction of the Church, which ended 1823. The semicircular apsidal hall dates back to this period. It is covered with a quarter sphere lunette vault. The main altar was built in 1811 and hosts a wooden statue of the Virgin by a Neapolitan workshop of the late of 17th century. The effigy of the Risen Christ and of the Virgin of the Encounter belong to the same school, but date back to an earlier period, that of the second quarter of 17th century. The most impor-tant work in the church is a Spanish-style Crucifix from the beginning of the 17th century. This Crucifix is the venerated Sant Cristus of the Mercy which came to Alghero in 1606, after the ship carrying it from Alicante was wrecked off the coast. It is this cross that the people of Alghero carry in their procession during Holy Week.

L’oratoire de Notre-Dame de la Miséricorde, siège de l’homonyme confrérie, a été terminé en 1654 a l’exception du clocher érigé en 1738 par les moines Mineurs Pratiquants établis au couvent annexé a l’Église. L’Église, a nef seule, est divisée en trois travées rectangulaires voûtées en croix. L’écroulement de la voûte engendra sa reconstruction en 1818 qui se termina en 1823. L’abside de forme semi-circulaire couverte de voûte lunettée a quart de sphères date de la même époque. Le maître-autel, érigé en 1811, contient la statue de bois de la Vierge Marie provenant d’un atelier napolitain de la fin du 17e siècle. Les simu-lacres du Christ Ressuscité et de la Sainte Vierge de la Rencontre appartiennent a la même école, mais datent du deuxième quart du 17e siècle. Un crucifix d’origine espagnole du début du 17e siècle est particulièrement important puisqu’on le porte lors de processions durant la Semaine Sainte. Le vénéré Sant Cristus de la Miséricorde est arrivé a Alghero en 1606 a la suite du naufrage d’un voilier appareillé a Alicante.

Das Oratorium der “Nostra Signora della Misericordia”, Sitz der gleichnamigen Bruderschaft, wurde 1654 fertiggestellt. Den Glockenturm hingegen erbauten die im nahestehenden Klos-ter lebenden “Minoriten Mönche” nach 1738. Die aus einem einzi-gen Schiff bestehende Kirche ist durch ein Kreuzrippengewölbe in drei Rechtecke eingeteilt. Nachdem das Dach 1818 einstürzte, war manzum Wiederaufbau gezwungen, der 1823 beendet wurde; aus dieserZeit stammt auch die halbkreisformige Apsis. Am 1811 erbau-tem Hauptaltar beherbergt die Statue der Jungfrau, die aus einer neapolitanischen Werkstadt des siebzehnten Jahrhunderts stammt. Zur gleichen Schule, aber aus dem spateren Jahrhundert, stammen die beiden Simulakren des auferstandenen Christus und der “Ma-donna dell’Incontro„. Bedeutend ist das aus Spanien stammende Kruzifix aus dem 17. Jahrhundert, welches während der Karwoche zur Prozession durch die Strassen von Alghero getragen wird. Der verehrte “Sant Cristus„ erreichte Alghero im Jahre 1606, nach einem Schiffsbruch des aus Alicante kommenden Segelschiffes.

Page 70: Alghero 2012

68 alghero

El Oratorio de Nuestra Señora de la Misericordia, sede de la homonima cofradia, se terminó en 1654, con la excep-ción del campanario,levantado después de 1738, por los Frailes Menores observadores, establecidos en el convento anexo. La iglesia, mononave, se divide a su vez en tres naves rectangu-lares abovedadas en forma de cruz. La caida de la bóveda, en 1818, llevo a la reconstrucción de la iglesia, que terminó en 1823: de esta época data la habitación ábsidal,de forma semicircular, cubierto con una bóveda luneta a cuarto semiesférico. El altar mayor, construido en 1811, alberga la estatua en madera de la Virgen,de talleres napolitanos de finales del Seiscientos. Perte-necen a la misma escuela, pero se remontan al segundo cuarto del Seiscientos, el simulacro de Cristo Resucitado y la Virgen del encuentro. De gran importancia es un crucifijo de carácter español de comienzos del siglo XVII, que se lleva en procesión durante la Semana Santa. El venerable Cristo de la Misericordia llegado a Alghero en 1606, tras el naufragio de un velero que zarpó de Alicante.

L’iglésia de Nostra Senyora de la Misericòrdia, seu de l’homònima confraria, és estat acabat l’any 1654, a excepció del campanil, erigit després del 1738, per obra dels frares Menors Observants que residien al convent annex. L’iglésia, a nau úni-ca, és dividida en tres llums rectangulars amb bòvida a creu. La caiguda de la bòvida, al 1818, ha comportat la reconstrucció de l’iglésia, acabada pel 1823: de aquesta època és l’absida, d’esquema semicircular, tapada amb una volta amb llune-tes a quart d’esfera. A l’altar major, erigit l’any 1811, se troba l’estatua lígnia de la Vèrgina, obra de artistes napolitans de la fi del Sis-cents. De la mateixa escola, però del segon quart del Sis-cents, són los simulacres del Crist Ressuscitat i de la Mado-na de l’Encontre. De gran importancia és un Santcristus d’ambit espanyol dels inicis del s. XVII, que se treu en processó durant la Setmana Santa. Lo venerat Santcristus de la Misericòrdia és arribat a l’Alguer al 1606, després del naufragi de un vaixell salpat de Alacant.

Page 71: Alghero 2012

69monumentiaperti

La chiesa fu eretta alla fine del XIV secolo (1380 circa), in forme gotico-catalane, dai Frati Minori C o n v e n t u a -li, presenti in citta dai primi decenni del Trecento. Nel 1593 l’edificio subì un crollo che ne distrus-se la zona cen-trale. Riedifica-ta entro il 1598, della fase origi-naria la chiesa conserva il pre-sbiterio, le cap-pelle adiacenti e le prime due cappelle in controfacciata. Alla medesima fase gotica risale il chiostro, costituito da archi a tutto sesto poggianti su pi-lastri ottagonali e cilindrici. La chiesa conserva un pregevole paratore barocco. Di grande suggestione sono i tre altari in legno dorato e policromato eseguiti dalla bottega artigiana degli algheresi Michele e Agostino Masala, datati nell’ordine 1729, 1730, 1734. Ispirato all’omologo arredo rococò della cattedrale, con forti inflessioni neoclassiche, si presenta l’al-tare maggiore in marmi policromi con la statua della Vergine affiancata da s. Francesco e s. Antonio da Padova, opera del milanese Giovanni Battista Franco, che lo realizzò nel 1773.

Visite guidate a cura del Liceo Scientifico E.Fermi Referente: Manuela Correddu

Sabato e Domenica 10-13/16-19

Chiesa di

San FrancescoMAP 20

Page 72: Alghero 2012

70 alghero

This church was built at the end of the 15th century (circa 1480), in a Gothic-Catalan form by the Conventual Minor Broth-ers who had been present in the town since the first decades of 1300s. In 1593 the building suffered a collapse that destroyed its central part of the church. Although partially reconstructed in 1598, the church maintains the presbytery, the adjacent chapels, the first two chapels in the counter-façade, and the belfry at one of the side of the presbytery from its original phase of construc-tion. The cloister dates back to the same Gothic phase and is composed of round arches resting on octagonal and cylindrical pillars. The church holds some valuable baroque furnishings, including three very evocative gold-gilded wooden polychrome altars dating back to 1729, 1730, and 1734, respectively. They were executed by the workshop of Michele and Agostino Masala of Alghero. The main altar, executed in 1773 by the Milanese sculptor Giovanni Battista Franco, is composed of polychrome marble. This work was inspired by the equivalent rococo furnish-ings of the Cathedral of Alghero, and with strong neoclassical influences. At the altar stands the statue of the Virgin beside St. Francis and St. Anthony of Padua.

L’Église fut construite a la fin du quinzième siècle (environ 1480), de style gothico-catalan, pour les frères Mino Conventuali présents en ville depuis les premières décennies du quatorzième siècle. En 1593, la zone centrale de l’Église fut victime d’un ébou-lement. Partiellement reconstruite en 1598, de l’église originelle ne subsiste que la zone presbytérale, les chapelles adjacentes, les deux premières chapelles et le clocher adossé a l’un des cô-tés de la zone presbytérale. Le cloitre date de cette même phase gothique constituée d’arcs en cintres posés des piliers octogo-naux et cylindriques. L’Église recèle un précieux mobilier religieux de style baroque. Les trois autels en bois doré et polychrome réalisés par des artisans d’Alghero Michele et Agostino Masala datent respectivement de 1729, 1730 et 1734 sont particulière-ment remarquables. Inspiré par le mobilier religieux de style Ro-coco de la cathédrale, avec de fortes influences néo-classiques, l’autel principal en marbre polychrome est une œuvre du Milanais Giovanni Battista Franco qui le réalisa en 1773, sur lequel est dis-posée la Vierge entre San Francesco et San Antonio de Padova.

Die Kirche wurde am Ende des 15. Jahrhunderts (etwa 1480) errichtet. Die Minderen Bruder, die sich bereits seit Anfang der ersten Jahrzehnten des Dreihunderts in der Stadt befanden, erbauten es im gotisch -katalanischem Stil. Aufgrund von einem Einsturz wurde der mittlere Teil des Gebäudes im 1593 zerstört. Im Jahre 1598 wurde es teilweise wieder aufgebaut. Von den ursprunglichen Bauarbeiten behalt die Kirche noch das Pres-byterium, die nahe liegenden Kapellen, die ersten beiden gege-nuberstehenden Kapellen und schlieslich der Glockenturm, der auf eine der Seiten des Presbyteriums angelehnt ist. Zur selben gotischen Bauphase ist der Kreuzgang mit Arkaden zurückzu-führen, es besteht aus Rundbögen die auf achteckige und zylin-derförmige Pfeiler stützen. Die Kirche beherbergt eine wertvolle Barock Einrichtung. Sehr beeindruckend sind die drei vielfarbige

Page 73: Alghero 2012

71monumentiaperti

vergoldeten Holzaltären die von der Werkstatt der Zimmerleute aus Alghero, die Gebruder Michele und Agostino Masala, jeweils im 1729, 1730 und 1734 bearbeitet worden sind. Der Mailander Giovanni Battista Franco fertigte im 1773 nach dem Vorbild der Rokoko Einrichtung der Kathedrale und durch starken Einfluss der Revolutionsarchitektur, das vielfarbige Marmor Hochaltar. Uber dem Altar ist die Statue der Jungfrau Maria angeordnet die von beiden Seiten von den Statuen des heiligen Franziskus und des heiligen Antonius von Padua umgeben ist.

La iglesia fue erigida a finales del siglo XV (hacia 1480), en estilo gótico-catalán, por los Frailes Menores Conventuales, presentes en la ciudad desde las primeras décadas del Trescien-tos. En 1593 el edificio sufrió un derrumbe que destruyó la zona central. Parcialmente reconstruida en 1598,de la fase inicial la iglesia conserva el presbiterio, las capillas adyacentes, las dos primeras capillas en la fachada posterior y el campanario, ado-sado a uno de los lados del presbiterio. A la misma fase gótica se remonta el claústro, constituido por arcos de medio punto apo-yados sobre pilares octogonales y cilíndricos. La iglesia conser-va un apreciado mobiliario barroco. Impresionantes son los tres altares de madera dorada y policromada realizada por el taller artesano de los alghereses Michael y Agustín Masala, fechada en 1729, 1730, 1734. Inspirado en el estilo rococó de la catedral, con fuertes inflexiones neoclasicas, se representa el altar mayor de mármol policromado con la estatua de la Virgen flanqueada por S. Francisco y S. Antonio de Padua, labor del milanes Gio-vanni Battista Franco, que la realizó en 1773.

L’iglésia és estada construïda a la fi del s. XIV (acaba-da més, o manco, pel 1380), en formes gòtico-catalanes, dels Frares Menors Conventuals, presents en ciutat dels primers de-cennis del Tres-cents. L’any 1593 cau a terra la zona central de l’edifici. Parcialment reedificada el 1598, de la fase originaria la iglésia conserva el presbiteri, les capelles adjacents i les prime-res dues capelles en contrafatxada. De la mateixa fase gòtica és lo claustre, constituït d’arcs de mig punt a damunt de pilastres octagonals i cilíndrics. La iglésia conserva un pregiat parador ba-rroc. De gran suggestió són los tres altars de llenya dorada i po-licroma realitzats dels algueresos Miquel i Agustí Masala, datats, en l’orde, 1729, 1730 i 1734. Inspirat a l’homologa decoració rococó de la catedral, amb fortes inflexions neoclassiques, se presenta l’altar major en marbres policroms amb l’estatua de la Vèrgina que té a costat sant Francesc i sant Antoni de Padua, obra del milanès Giovanni Battista Franco, que l’havia realitzat l’any 1773.

Page 74: Alghero 2012

72 alghero72 alghero

La Torre dello Sperone (Esperò Reyal) prende il suo nome dal-la presenza, a ridosso della stessa, di una propaggine della fortificazione, uno sperone, appunto. Oggi è piu nota con il nome di “Torre di Sulis” datole dopo che il rivoluzionario ca-gliaritano Vincenzo Sulis vi fu rinchiuso trascorrendo ben ven-tidue anni di isolamento al suo interno. Costruita nella prima meta del secolo XVI costituiva uno dei baluardi della fortifica-zione algherese ed è certamente tra le piu torri piu maestose della citta: mura spesse ben 6 metri per tre piani dalle volte altissime, sorrette da enormi nervature; tutti i piani sono col-legati tra loro attraverso una scala interna di forma elicoidale ricavata nello spessore del muro. I grandi cannoni sistemati di lato alla torre sono stati collocati lì agli inizi degli anni 1970, dopo essere stati recuperati da un galeone spagnolo affonda-to al largo di Alghero intorno al 1500.

Visite guidate a cura del Liceo Artistico “F.Costantino”Referente: Lucia Naitana e Marisa PeanaSabato e Domenica 10-20

Torre SulisMAP 21

Page 75: Alghero 2012

73monumentiaperti 73monumentiaperti

La Torre dello Sperone (The Tower of the Royal Spur, in Catalan, Esperò Reyal) takes its name from the presence of, in the shelter of the tower, an offshoot of the fortification-that is, a spur. Today, it is better known by the name Torre di Sulis after the revolutionary from Cagliari, Vincenzo Sulis, who was imprisoned inside, spending a good twenty-two years of isolation within its walls. Built in the first half of the 16th century, it constituted one of the bulwarks of the fortifications of Alghero and is certainly among the stateliest of buildings in the town: the walls are six me-ters thick for three stories. From the extremely high vaults, sup-ported by enormous system of ribbing, the floors are connected between themselves by a spiral staircase dug into the wall. The large cannons set at either side of the tower were placed there in the 1970s, after having been recovered from a Spanish galleon sunk off the coast of Alghero sometime around 1500.

La tour de l’étrier, appelée aussi Tour du Sperone (Esperò Reyal) est une imposante tour située au de la mer. Elle tire son nom de la roche sur laquelle elle fut élevée. Aujourd’hui, elle est plus connue sous le nom de la tour de Sulis venant du révolu-tionnaire Vincenzo Sulis Cagliaritain qui y fut emprisonné 20 ans durant. Construite pendant la première moitié du seizième siècle, elle était le plus imposant bastion des fortifications d’Alghero. Un escalier hélicoïdal a été creusé dans les murs de six mètres d’épaisseur pour desservir les trois étages aux hauts plafonds de cette tour. Depuis les années soixante-dix, un canon, récupéré sur un galion espagnol ayant fait naufrage au large d’Alghero en 1500, figure aux abords de la tour.

Der Name Esperò Reyal stammt von einem dabei anwe-senden Auslaufer der Befestigung, einem Strebepfeiler ab. Seit-dem der Tribun Vincenzo Sulis aus Cagliari dort fast 22 Jahren lang wegen Verrat eingesperrt wurde verbrachte, ist der Turm als Sulis bekannt geworden. In der ersten Hälfte des 16. Jahrhun-derts erbaut, stellte der Turm Sulis eines der Bollwerke der alge-resischen Befestigung und bestimmt einer der imposanten Tur-men der Stadt dar: 6 Meter dicke Mauer und drei übereinander-liegenden Räumen mit hohen Gewolben; eine Wendeltreppe, die aus der dicken Außenmauer herausgehauen wurde, führt zu den oberen Stöcke. Die neben dem Turm gelegenen großen Kanonen wurden in den ersten Jahren des 1970 hingestellt, nachdem sie von einer spanischen Galeone aufgeholt wurden, welche rundum das Jahr 1500 in der Bucht von Alghero unterging.

Page 76: Alghero 2012

74 alghero

La Torre de Sperone (Esperò Reyal) recibe su nombre de la presencia, junto a esta misma, una extensión de las fortifi-caciones, un Sperone. Hoy es más conocida como la “Torre de Sulis” dado después que el revolucionario cagliaritano Vincenzo Sulis fue encerrado trascurriendo bien veintidós años de aisla-miento en su interior. Construida en la primera mitad del siglo XVI constituia uno de los baluartes de la fortificación algherese y es seguramente entre una de las torres más majestuosas de la ciudad: muros de un grosor de 6 metros por tres plantas de bovedas altisimas,sostenidas por enormes nervaturas; todas las plantas estan unidas entre ellas a traves de una escalera interna de forma elicoidal excavada en el muro. Los grandes cañones situados de lado junto a la torre fueron colocados allí a principios de los años 1970, después de haber sido recuperados de un galeón español hundido frente a la costa de Alghero en torno a 1500.

La Torre de l’Esperó Real pren lo sou nom de la presèn-cia, a redòs de la mateixa, d’un avançament de la fortificació, un esperó, justament. Avui és més coneixuda amb el nom de “Torre de Sulis”, que li és estat donat després que el revolucionari ca-llerès Vincenzo Sulis hi és estat tancat passant-hi ben vint-i-dos anys d’isolament a dins. Construïda a la primera meitat del s. XVI, costituiva u dels baluards de la fortificació algueresa i és certa-ment entre les torres més imponents de la ciutat: parets espes-ses ben 6 m. per tres plans de bòvides altíssimes, sostengudes d’enormes nervadures; tots los plans són units entre ellos amb una escala interna de forma elicoidal excavada en l’espessor de la paret. Los grans canons posats a costat de la torre són estats collocats en alla als inicis dels anys 70, després d’ésser estats recuperats d’un galió espanyol afondat al golf de l’Alguer vers lo 1500. L’estructura de suport en llenya no és, evidentment, ori-ginal.

Page 77: Alghero 2012

75monumentiaperti

Villa MoscaMAP 22

Villa Mosca, conosciuta anche con il nome di Villa della Bat-teria - per la presenza di una batteria di cannoni posizionati sul territorio in cui sorge - fu progettata e realizzata dall’ing. Edgardo Mosca, fondatore insieme ad Erminio Sella della ri-nomata azienda vitivinicola Sella&Mosca.Costruita tra la fine degli anni venti e gli inizi degli anni trenta, la villa presenta una pianta poligonale, e riprende i segni ca-ratteristici dello stile Liberty, il quale è rappresentato, oltre da elementi architettonici, anche dalla scelta del posizionamento spaziale della Villa all’interno del lotto di terreno sul quale sor-ge, dalla composizione dei volumi, dall’orientamento rispetto alla strada, dagli affacci e visuali.Il giardino è caratterizzato dalla presenza di fitolacche e pit-tospori, cespugli di euforbie, agavi, aloe e dal caratteristico manto di Mesembryanthemum, riconoscibile dal colore fucsia intenso della sua fioritura.

Visite guidate a cura dell’Istituto d’Istruzione Superiore G. Manno - Liceo Classico Linguistico classa 4 HL Referente: Mariolina Cosseddu

Sabato e Domenica 10-13/16-20

Page 78: Alghero 2012

76 alghero

Villa Mosca also known as the Battery Villa - due to the former presence of a battery of guns placed on that area - was designed and built by engineer Edgardo Mosca, founder along with Erminio Sella of the renowned winery Sella & Mosca. Built in the late twenties and early thirties, the villa has a polygonal shape and incorporates the hallmarks of Art Nouveau, which is repre-sented by architectural elements, by the spatial set up of the Villa, by the volumes ratio and the orientation compared to the road way as to the viewing angles. The garden is characterized by the presence of Phyttolacas and Pittosporums , Euphorbia bushes, Agaves, aloes and the typical mantle of Mesembryanthemum de-fined by the intense fuchsia colour of its bloom.

La Villa Mosca, (également connue sous le nom de Vil-la della Batteria, pour la présence, autrefois, d’une batterie de canons placés sur le terrain ou se situe la villa), a été conçue et construite par l’ingénieur Edgardo Mosca, fondateur avec Er-minio Sella de la célèbre exploitation vitivinicole Sella & Mosca. Construite au cours des années 1920 début années 1930, la villa a une forme polygonale et intègre les caractéristiques de l’Art Nouveau qui est représenté non seulement par les éléments ar-chitectoniques mais aussi pour le choix de l’emplacement de la Villa a l’intérieur de la parcelle de terrain, de la composition des volumes, de l’orientation par rapport a la route et pour les vues panoramiques.Le jardin est caractérisé par la présence de plantes de Phytolacca et Pittosporum, de buissons d’euphorbes, des agaves, de l’aloès et du tapis typique de fleurs de Mesembryanthemum, recon-naissable a la couleur fuchsia intense lors de la floraison.

Villa Mosca, wegen einer auf diesem Gebiet stehenden Kanonenbatterie auch Villa della Batteria genannt, wurde von Edgardo Mosca, der gemeinsam mit Erminio Selle das weltweite bekannte Weingut Sella&Mosca gegründet hat, entworfen und realisiert. Die Villa wurde Ende der 20er Anfang der 30er Jahre er-baut. Sie hat einen vieleckigen Grundriss und zeigt die charakter-istischen Merkmale des Jugendstils. Diese finden sich nicht nur in den architektonischen Elementen des Bauwerks sondern auch in der Wahl der räumlichen Ausrichtung innerhalb des Grundstück-es, auf dem die Villa erbaut wurde, der Anordnung der Räume, der Ausrichtung zur Straße sowie den jeweiligen Aussichten und Ausblicken wieder. Im Garten findet man Kermesbeeren (Phytol-acca) und Klebsamen (Pittosporum), Wolfsmilchgewächse, Aga-ven, Aloe Vera und das charakteristische Mesembryanthemum, das man an seinen fuchsia-farbenen Blüten erkennen kann.

Page 79: Alghero 2012

77monumentiaperti

Villa Mosca, también conocida como la Villa de la ba-tería- por la presencia de una batería de cañones situados en el territorio en el cual se encuentra- fue diseñada y construida por el Ing.. Edgardo Mosca, junto con el fundador del famoso azienda vitivinicola Erminio Sella de Sella & Mosca. Construida entre los años veinte y treinta, la villa tiene una forma poligo-nal, e incorpora las características del Art Nouveau, el cual se representa, además de elementos arquitectónicos, también la elección de la ubicación de la Villa en el interior de la parcela del terreno en el que se encuentra, de la composición del volumen, a la orientación a la carretera, (de las vistas de sus visuales). El jardín se caracteriza por la presencia de fitolacche y Pittosporum, cespuglidi euforbias, agaves, áloe, y el manto típico de la planta Mesembryanthemum, reconocible por el color fucsia intenso de su floración.

Vil·la Mosca, coneixuda també amb el nom de “Vil·la della Batteria” - per la presència de una bateria de canons posi-cionats en el sou territori, és estada projectada i realitzada de l’enginyer Edgardo Mosca, fundador amb Erminio Sella, de la famosa hisenda vitivinícola Sella&Mosca. Construïda entre la fi dels anys vint i els principis dels anys trenta, la vila presenta una planta poligonal i reprèn els canons característics de l’estil Lib-erty, que és representat, a part dels elements arquitectònics, també del posicionament espacial de la vil·la a dins del ter-rreny en el qual és edificada, de la composició dels volums, de l’orientació respecte al carrer, de les projeccions i de les visuals. El jardí és caracteritzat de la presència de fitolaques i pitosfors, mates de eufòrbies, agaves, aloe i del característic prat de Mesembryanthemum, reconeixible da la intensa color fúcsia de les sues flors.

Page 80: Alghero 2012

78 alghero

Museo del

CoralloMAP 23

Il Museo del Corallo rappresenta per la Citta di Alghero un primo “tassello” di un articolato sistema di presidi culturali denominato Musei Alghero, parte integrante di un moderno e aggiornato strumento di conoscenza e valorizzazione della storia della citta e del suo territorio.Il Museo offre ai suoi visitatori una visione della ricchezza del nostro Mare Mediterraneo rappresentata nello specifico dal Corallium Rubrum intimamente legato ad Alghero ed al suo territorio. Un affascinante viaggio nell’ecosistema marino, nel-la storia di questo prezioso organismo vivente, nelle opere d’arte che con esso vengono create; un’immersione nel mare che circonda la Citta e che molto ha dato e continua a dare alla sua gente.Il Museo del Corallo è ubicato all’interno di “Villa Costanti-no”, così si chiama l’edificio che prende il nome dalla famiglia che la fece erigere nel 1927 nella parte esterna alle mura, in prossimita dell’area dei bastioni successivamente demoliti. A ridosso del forte di Montalbano, il dott. Nunzio Costantino fece edificare la casa per i suoi familiari, utilizzata anche come ambulatorio medico. Una casa unifamiliare con annesso giar-dino, sviluppata su piano terra e piano primo per complessivi 230 mq. circa di superficie. La Villa è in stile Liberty.

Visite guidate a cura della Cooperativa Itinera e dei volon-tari del Servizio Civile

Sabato e Domenica 10-13/16-20

Page 81: Alghero 2012

79monumentiaperti

The Museum of Coral is a first “piece” of a system of prin-cipals cultural sites called Alghero Museums, part of a modern and updated tool for knowledge and appreciation of the history of the city and its territory. The Museum offers visitors a vision of the richness of our Mediterranean Sea represented specifically by Corallium Rubrum, intimately linked to Alghero and its territory. A fascinating journey in the marine ecosystem, in the history of this precious living organism, in works of art that are created with it, a dive in the sea that surrounds the city and that much has and continues to give to his people. The Museum is located within the “Villa Constantino”, the name of the building that takes its name from the family who had it built in 1927 on the outside walls, near the ramparts later demolished. Behind the Fort Montalbano, Dr. Nunzio Constantino had built the house for his family, also used as a medical clinic. A house with garden, built on the ground floor and first floor for a total of 230 sqm. The Villa is in the Art Nouveau style.

Le Musée de Corail est une première “pièce” d’un système de sites culturels principaux musées appelé Alghero, une partie d’un outil moderne et actualisé pour la connaissance et l’appréciation de l’histoire de la ville et son territoire. Le musée offre aux visiteurs une vision de la richesse de notre mer Méditerranée représentés spéci-fiquement par Corallium rubrum, intimement liée a Alghero et son territoire. Un voyage fascinant dans l’écosystème marin, dans l’his-toire de cet organisme vivant et précieux, d’œuvres d’art qui sont créées avec elle, une plongée dans la mer qui entoure la ville et qui a beaucoup et continue a donner a son peuple. Le Musée est situé dans le “Constantino Villa”, le nom du bâtiment qui tire son nom de la famille qui l’avait construit en 1927 sur les murs extérieurs, près des remparts démolis tard. Derrière le Fort Montalbano, le Dr Constantin Nunzio avait construit la maison pour sa famille, égale-ment utilisé comme une clinique médicale. Une maison avec jardin, construite sur le rez de chaussée et premier étage pour un total de 230 m². La villa est dans le style Art Nouveau.

Das Museum of Coral ist eine erste “Stück” ein System von Prinzipien Kulturstätten nannte Alghero Museen, Teil eines modernen und aktualisierte Tool für Wissen und Verständnis für die Geschichte der Stadt und ihrem Gebiet. Das Museum bie-tet den Besuchern eine Vorstellung von dem Reichtum unserer Mittelmeer vertreten und zwar durch Corallium Rubrum, eng mit Alghero und sein Gebiet verbunden. Eine faszinierende Reise in das marine Ökosystem, in der Geschichte dieser wertvollen le-benden Organismus, in Kunstwerken, geschaffen mit dabei sind, einen Tauchgang im Meer, die die Stadt umgibt, und so viel hat und weiter, um sein Volk zu geben. Das Museum befindet sich in der “Villa Constantino”, der Name des Gebäudes, das seinen Na-men von der Familie, die es im Jahr 1927 an den Außenwänden gebaut hatte, in der Nähe der Stadtmauer später abgerissen ent-fernt. Hinter dem Fort Montalbano, hatte Dr. Nunzio Constantino das Haus für seine Familie gebaut, die auch als eine medizinische Klinik eingesetzt. Ein Haus mit Garten, im Erdgeschoss und im ersten Stock mit insgesamt 230 qm gebaut. Die Villa befindet sich im Art Nouveau Stil.

Page 82: Alghero 2012

80 alghero

El Museo de Coral es la primera “pieza” de un sistema de sitios directores cultural denominado Museos Alghero, parte de una herramienta moderna y actualizada para el conocimiento y valoración de la historia de la ciudad y su territorio. El Museo ofrece al visitante una visión de la riqueza de nuestro mar Medi-terráneo representados específicamente por Corallium rubrum, íntimamente ligado a Alghero y su territorio. Un viaje fascinante en el ecosistema marino, en la historia de este organismo vivo preciosos, obras de arte que se crean con ella, una inmersión en el mar que rodea la ciudad y que gran parte ha sido y sigue dando a su pueblo. El Museo está ubicado en el “Constantino Villa”, el nombre del edificio, que toma su nombre de la familia que lo construyó en 1927 en las paredes exteriores, cerca de las murallas más tarde demolido. Detrás de la Montalbano Fort, Dr. Nunzio Constantino había construido la casa para su familia, también se utiliza como una clínica médica. Una casa con jardín, construido en la planta baja y primer piso para un total de 230 metros cuadrados. La Villa se encuentra en el estilo Art Nouveau.

El Museu de Coral és la primera “peça” d’un sistema de llocs directors cultural denominat Museus Alguer, part d’una eina moderna i actualitzada per al coneixement i valoració de la història de la ciutat i el seu territori. El Museu ofereix al visitant una visió de la riquesa del nostre mar Mediterrani representats espe-cíficament per Corallium rubrum, íntimament lligat a l’Alguer i el seu territori. Un viatge fascinant en l’ecosistema marí, en la his-tòria d’aquest organisme viu preciosos, obres d’art que es creen amb ella, una immersió al mar que envolta la ciutat i que gran part ha estat i segueix donant al seu poble. El Museu esta ubicat en el “Constantí Vila”, el nom de l’edifici, que pren el seu nom de la família que el va construir el 1927 en les parets exteriors, prop de les muralles més tard demolit. Darrere de la Montalba-no Fort, Dr Nunzio Constantí havia construït la casa per la seva família, també s’utilitza com una clínica mèdica. Una casa amb jardí, construït a la planta baixa i primer pis per a un total de 230 metres quadrats. La Vila es troba en l’estil Art Nouveau.

Page 83: Alghero 2012

81monumentiaperti

Gia denominata Torre di Mezzo, rispondeva ad una rilevante funzione strategico-militare e difensiva, permettendo un ra-pido collegamento, tramite cortine, con la torre del Portal e con quella dell’ Esperó Reial (piu conosciuta come Torre di Sulis). Situata a ridosso dell’imponente forte di Montalban, la massiccia costruzione presenta una volta con nervature a raggiera. La torre fu ridimensionata con molta probabilita nel terzo decennio del Settecento: la sua porta d’ingresso era originariamente alla base del piano superiore al quale si accedeva per mezzo di una galleria, che attraversava il muro della cortina. Oggi la torre ospita eventi e mostre organizza-te nell’ambito del progetto Territorio Museo del Comune di Alghero.

Visite guidate a cura del II Circolo Didattico “Maria Immaco-lata” classi 4^B e 5^B plesso Maria Immacolata, della Coo-perativa Itinera e dei volontari del Servizio Civile

Referente: Camilla BardinoSabato e Domenica 10-13/16-20

Torre di

San GiovanniMAP 24

Page 84: Alghero 2012

82 alghero

The Torre di San Giovanni also called the Torre di Mezzo (The Middle Tower) due to its important strategic and defensive mil-itary function. This tower, situated between the Torre di Porta Terra and Esperó Reial (more commonly called Torre Sulis, Sulis Tower), allowed for quick passage between the other two towers through the use of curtains. This massive building has a radial ribbed vault and is located close to the imposing Montalban outpost. The size of the tower was reduced most probably in the third decade of the 18th century: the main entrance originally stood at the base of the upper floor where there was a tunnel that ran across the curtain walls. Today, the tower hosts events and exhi-bitions organized by the project for the Territorial Museum of the City Council of Alghero.

Déja dénommée Tour du milieu, elle répondait a une vo-cation stratégique, militaire et défensive, permettant une rapide liaison, grâce aux courtines, avec la tour Del Portal et celle de l’esperò Reial (plus connue sous le nom de Tour Sulis). Située a l’abri de l’imposant fort de Montaban, la massive construc-tion présente une voûte avec des nervures en rayon. La tour fut probablement redimensionnée lors de la troisième décennie du 18e siècle: sa porte d’entrée était a l’origine placée a la base de l’étage supérieur auquel on accédait par une galerie qui traversait les murs de la courtine. Aujourd’hui, la tour accueille des évène-ments et des expositions organisés dans le cadre du projet du territoire et des musées de la commune d’Alghero.

Der sogenannte Mittelturm war im Hinblick auf die mili-tarische Strategie und des Schutzes von größter Bedeutung und durch die Stadtmauer mit dem Portal-Turm und dem Esperò-Reial-Turm verbunden. Er befindet sich im Schutz des mächtigen “Montalban” - Forts, dessen stammiger Bau durch eine strah-lenformiges Gewolbe abgeschlossen wird. Der Turm wurde mit hochster Wahrscheinlichkeit im dritten Jahrzehnt des Siebenhun-derts verkleinert, sein ursprunglicher Eingang war auf der Hohe des oberen Stockwerks, an das man durch einen Tunnel in der Stadtmauer gelangte. Heutzutage finden im Turm Veranstaltun-gen und Ausstellungen statt, die im Bereich des Projektes “terri-torio Museo” von der Stadt Alghero organisiert werden.

Page 85: Alghero 2012

83monumentiaperti

Ya denominada como la Torre di Mezzo, respondia a una relevante función estrategico militar y defensiva, lo que permite una rápida conexión, a través de los muros de cortina (bastio-nes), con la torre del Portal, y con el “Espero Reial (más conocida como la Torre de Sulis). Situado cerca de la imponente fortaleza de Montalbán, la imponente construcción presenta una bóve-da con nervatura radial. La torre fue redimensionada con gran probabilidad en la tercera década del siglo XVIII: su puerta de entrada originalmente estaba en la base de la parte superior al cual se accedia a través de una galeria, que atravesaba el muro de cortina. Hoy en día, la Torre alberga exposiciones y eventos organizados en el marco del proyecto Territorio Museo de la ciu-dad de Alghero.

Ja dita “Torre de Mig”, tenia una important funció estrate-gicomilitar i defensiva, ja que permitia una rapida connexió, amb muralles, amb la torre del Portal i amb la de l’Esperó Real. Situa-da a redòs de l’imponent fort de Montalba, la massissa cons-trucció presenta una bòvida amb nervadures radials. La torre és estada esmutxada probablement al tercer decenni del Set-cents: la sua porta d’entrada era originariament a la base del pla supe-rior on se muntava per una galeria excavada en la muralla. Avui a la torre se fan events i exposicions organitzades en l’ambito del projecte Territori Museu del Municipi de l’Alguer.

Page 86: Alghero 2012

84 alghero

L’edificio sorge sulle mura, di cui è pos-sibile ammirare l’an-tico camminamento che collegava la torre degli Ebrei a quella di san Gio-vanni; adibito prima a caserma dei Ca-rabinieri, ospita ora l’Istituto Musicale con la scuola di mu-sica piu antica della Sardegna, ricono-sciuta dal Consiglio Comunale nel 1948, come “scuola della citta”.Si organizzano sta-gioni concertistiche e si insegna musica classica, moderna, canto e teatro; da quest’anno si sono

avviati i corsi “Nati per la musica” destinato alle future mamme e ai neonati e “Musica i Joc, per valorizzare la cultura cata-lano-algherese. Nell’edificio, l’installazione del flower interior designer Tonino Serra su Giuseppe Verdi rappresenta l’ossa-tura portante del suggestivo percorso ascensionale; l’imma-gine piu nota del grande compositore viene riproposta in una sequenza infinita, come un unico oggetto in movimento che guida lo spettatore in un vortice di parole, di riferimenti alle sue opere e a quei momenti che, al di la della musica, hanno segnato la storia del nostro popolo. Le preziose testimonian-ze dell’attivita di compositori e musicisti, come il M° Vittorio Nannarelli, guidano i visitatori attraverso “luoghi” di memoria e testimonianze di concerti, saggi degli allievi e rappresenta-zioni teatrali recenti.

Visite guidate a cura del I° Circolo Didattico e degli allievi dell’Istituto Artistico Musicale G. Verdi

Referenti: Jannetta Nicoletta e Silvana PinnaSabato e Domenica 10-13/16-20

Istituto Artistico Musicale

Giuseppe VerdiMAP 25

Page 87: Alghero 2012

85monumentiaperti

The building arises out of the wall, from which it is pos-sibile to take in the ancient path that linked the Torre degli Ebrei (Tower of the Jews) to Torre San Giovanni; initially put to use as a Carabinieri station, it is now the headquarters of the Istituto Musicale, the oldest school of music in all of Sardinia, recognized by the City Council in 1948, located in the Teatro Civico (Civic Theatre) where it has remained for 58 years. Classical and mod-ern music are taught there, as well as voice and theatre. Inside the building, the work of flower interior designer Tonino Serra on Giuseppe Verdi is the very linchpin of the display: in the evocative upward journey his likeness recurs in an infinite sequence, like a moving object that guides the spectator into a vortex of words, references to his works and those moments in which - above and beyond his music - have made their mark on the history of music. Invaluable evidence of the endeavours of musicians and com-posers such as M° Vittorio Nannarelli guide the musical itineraries through the halls, stairs and rooms on the first and second floors, through the “places” of memory and recollections of concerts, student recitals and recent theatrical events.

L’édifice s’élève sur les murs ou l’on peut y admirer l’an-cien chemin qui reliait la tour des Juifs a celle de Saint Jean. Autrefois poste de Police, elle sert maintenant d’Institut Musical, la plus antique de la Sardaigne, reconnue par le Conseil Comunal en 1948 qui siégeait au Théâtre Civique, et ce, pendant 58 ans. On y enseigne la musique classique et moderne, le chant et le théâtre. A l’intérieur du bâtiment, le travail de l’architecte d’inté-rieur fleurs Tonino Serra sur Giuseppe Verdi est le pivot même de l’affichage.. Le compositeur y constitue l’ossature principale: le parcours suggestif ascensionnel de l’exposition reprend dans une séquence infinie son image la plus connue, comme un objet unique en mouvement qui guide le spectateur dans un tourbillon de paroles qui font référence a ses œuvres et aux moments qui au-dela de la musique ont marqué l’histoire et notre peuple.

Das Gebäude befindet sich auf der Stadtmauer, deren alten Verbindungsweg zwischen dem „Juden - Turm“ und dem „Hl. Johannes - Turm» man heute noch bewundern kann. An-fangs befand sich in diesem Gebäude die Kaserne der Carabini-eri. Heute hat hier das Musik - Institut seinen Sitz. Es handelt sich hier um die älteste Musikschule Sardiniens. Sie wurde 1948 von der Gemeinde anerkannt und hatte dann 58 Jahre ihren Sitz im Stadttheater. Man unterrichtet klassische und moderne Musik, Gesang und Theater. Im Inneren des Gebäudes, ist das Werk von Blume Innenarchitekt Tonino Serra auf Giuseppe Verdi die sehr Dreh-und Angelpunkt des Displays: Der beeindruckende Rund-gang zeigt sein wohl bekanntestes Porträt in einer unendlichen Sequenz, die den Betrachter in einen Wortstrudel entführt. Dabei wird Bezug genommen auf Verdis Werke und auf die Ereignisse, die außerhalb der Musik, die italienische Geschichte beeinflusst haben. Zahlreiche Zeugnisse von Komponisten und Musikern, wie bspw. Vittorio Nannarelli, begleiten den musikalischen Rund-gang, der sich vom Eingang über die Treppen und Zimmer in den

Page 88: Alghero 2012

86 alghero

ersten und zweiten Stock schlängelt. Dabei werden Erinnerungen durch Konzertberichte, Texte ehemaliger Schüler und den Be-richten der neueren Theateraufführungen sichtbar gemacht.

El edificio surge sobre los muros, del cual es posible ad-mirar el antiguo camino que enlazaba la torre de los Hebreos con aquella de San Giovanni; usado antes como cuartel de los Cara-binieri, hospeda ahora el Instituto Musical, la escuela de música más antigua de la Sardeña, reconocida del Consejo Comunal, en el 1948, con sede en el teatro Cívico, donde ha permanecido 58 años. Se enseña música clásica, moderna, canto y teatro, Dentro del edificio, el trabajo de la flor el diseñador de interiores Serra Tonino sobre Giuseppe Verdi es el eje mismo de la panta-lla: el sugestivo recorrido ascensional reproduce su imagen mas conocida en una secuencia infinita, como un único objeto en mo-vimiento que guía al espectador en un remolino de palabras, de referencia a sus obras y a aquellos momentos que, a parte de la música , han marcado la historia de nuestro pueblo. Los precio-sos testimonios de la actividad de los compositores y músicos, como el Mº Vittorio Nannarelli, guían los recorridos musicales que se desarrollan en el recibidor, por las escaleras y las habitacio-nes de la primera a la segunda planta, a través de lugares de memoria y de testimonios de conciertos , ensayos de alumnos y representaciones teatrales recientes.

L’edifici és construït a damunt de l’antiga muralla, de la qual se pot veure l’antic caminament que collegava la torre del Hebreus amb aquella de Sant Joan; utilitzat primer com caser-ma dels Carabiners, avui és la seu de l’Institut Musical, l’escola de música més antiga de la Sardenya, reconeixuda al 1948 del Consell Municipal, amb seu el Teatre Cívic on és restada per 58 anys. S’ensenya música classica, moderna, cant i teatre. Dins de l’edifici, el treball de la flor el dissenyador d’interiors Serra To-nino Giuseppe Verdi és l’eix mateix de la pantalla: lo suggestiu camí ascensional propon la sua imatge més coneixuda en una seqüència infinita, com un únic objecte en moviment que guia l’espectador en un vòrtex de paraules, de referiments a les sues obres i a aquellos adveniments que, oltres la música, han sen-yat la història del nostro pòpul. Les precioses testimoniances de l’activitat de composidors i musicistes, com lo Mestre Vittorio Nannarelli, guien los itineraris musicals que se desenvolupen de l’entrada vers les escales i les aules al primer i al segons pla, a través de “llocs” de memòria i testimoniances de concerts, exhi-bicions dels estudents i representacions teatrals recents.

Page 89: Alghero 2012

87monumentiaperti

Progettato nel 1890 dall’ingegnere algherese Sebastiano Ur-tis, il caseggiato delle Scuole Elementari, abbellito da un giar-dino recintato da una cancellata in ferro battuto, costituisce un interessante esempio di architettura eclettica di influsso neoclassico, secondo gli stilemi importati dalla Liguria e dal Piemonte alla fine dell’800. L’edificio si inserisce nell’ambito della rigorosa politica urbanistica di fine secolo, che tracciò le direttrici di crescita della citta in un quadro armonioso e rispettoso del paesaggio e dell’ambiente. L’edificio ha com-piuto ufficialmente cent anys (cento anni) nell’anno scolastico 2003 -2004.

Visite guidate a cura del I° Circolo Didattico - Plesso Sacro Cuore e AsfodeloReferente: Jannetta Nicoletta

Sabato e Domenica 10-13/16-19

Scuola elementare

Sacro CuoreMAP 26

Page 90: Alghero 2012

88 alghero

Sacra Cuore primary school was designed in 1890 by the engineer Sebastiano Urtis of Alghero. The primary school premises are decorated with a fenced-in garden surrounded by wrought iron railings. The building constitutes an interesting example of eclectic architecture with Neo-classical influences, according to the stylis-tic elements imported from the regions of Liguria and Piedmont at the end of the 19th century. The structure was inserted into the strict policy of urban planning that existed at the end of that century. This urban planning project traced out the lines of growth of the town in a harmonic and respectful outline of the landscape and of the environ-ment. This primary school officially celebrated one century of exist-ence during the 2003-2004 school year.

Projeté en 1890 par l’ingénieur Sebastiano Urtis d’Alghero, le bâtiment agrémenté d’un jardin fermé par un portail en fer forgé constitue un exemple très intéressant de l’architecture éclectique d’influence néo-classique selon les styles importés de la Ligure et du Piémont a la fin du siècle. L’édifice est inséré dans une rigoureuse politique d’urbanisation de la fin du siècle suivant les directives de croissance de la ville dans un cadre harmonieux et respectueux des paysages et de l’environnement. L’édifice a fêté officiellement ses 100 ans pendant l’année scolaire 2003-2004.

Das Project wurde 1890 vom Ingenieur Sebastiano Urtis ent-worfen und ist von einem Garten mit schmiedeeiserner Umzäunung umgeben. Das Gebaude gibt ein interessantes Beispiel der eklekti-schen Architektur mit neuklassischem Einfluss ab, ganz nach liguri-schem und piemontesischem Vorbild des Endes des 19. Jahrhun-derts. Das Gebaude spiegelt die Urbanistik des Jahrhunderts wieder, die bei der Entwicklung auf eine harmonische Umgebung und Land-schaftshaltung achtete. Das Gebaude feierte wahrend des Schuljah-res 2003-2004 offiziell seine “cent Anys” den hundertsten Jahrestag.

Diseñado en 1890 por el ingeniero algheres Sebastiano Ur-tis, el edificio de la Escuela Primaria, adornada con un jardín cerrado por una verja de hierro forjado, constituye un interesante ejemplo de arquitectura ecléctica de influencia neoclásica, de acuerdo a los esti-los importados de Liguria y Piemonte al final del 800. El edificio forma parte de una estricta política urbanistica de finales de siglo, que trazo las directrices de crecimiento de la ciudad en un cuadro armonioso y respetuoso del paisaje y del ambiente. El edificio cumplió oficialmen-te cent anys (cien años) en el año escolar 2003 -2004.

Projectat al 1890 de l’enginyer alguerès Sebastia Urtis, l’edifici de les Escoles Primaries, embellit amb un jardí tancat amb una cancel·lada de ferro batit, és un interessant exemple d’arquitectura eclèctica d’influència neoclassica, segons los gustos estilístics im-portats de la Ligúria i del Piemont a la fi del 800. L’edifici s’insereix en l’ambit de la rigorosa política urbanística de fi de sècul, que havia disenyat les directrius de creixement de la ciutat en un quadro har-moniós i respectuós del paisatge i de l’ambient. L’edifici ha complit oficialment cent anys l’any escolastic 2003-2004.

Page 91: Alghero 2012

89monumentiaperti

Casa CircondarialeMAP 27

Istituito con Regio Decreto del 1889, il Bagno Penale di Al-ghero prende forma in una localita extraurbana, il colle di San Giovanni,solo nel 1893. In questo luogo scontò gli ultimi anni della sua lunga detenzione Alessandro Serenelli, l’uccisore di Santa Maria Goretti, dal 1924 all 1929. Nel 1945 fu teatro di una tragica evasione di ergastolani, tra i quali i fratelli Farina, nella quale persero la vita quattro agenti di custodia. Dopo tale episodio le strutture murarie vennero rafforzate e furono eretti i torrioni perimetrali.Attualmente, all’interno dell’istituto penitenziario,sono in funzione una tipografia, in sostituzione della vecchia legatoria, un avviato laboratorio di falegnameria e vengono attivati diversi corsi d’istruzione professionale. La struttura ospita una ricca biblioteca di ben 11.000 volumi inti-tolata a Fabrizio De Andrè.

Visite guidate a cura degli Operatori penitenziari con la collaborazione dell’Istituto d’Istruzione Superiore Profes-sionale Servizi Alberghieri e ella Ristorazione “E.Lussu”

Sabato dalle 14 alle 17.30

Domenica dalle 10 alle 13.30

Le visite guidate sono riservate a visitatori dai 14 anni in su.

Per accedere alla Casa Circondariale è necessario presen-tarsi all’ingresso muniti di documento di identità in corso di validità.

Page 92: Alghero 2012

90 alghero

Established by Royal Decree in 1889, the Penal Colony of Alghero raised in a suburban area on the hill of St. John only in 1893. Right there, Alessandro Serenelli, the murderer of Saint Maria Goretti, was imprisoned for the last years of his long deten-tion from 1924 to 1929. In 1945 a tragic lifers jailbreak took place, including the Farina brothers, and in which four guards were killed. After that criminal episode, walls were strengthened and perimeter towers were erected. Within the prison it has currently been activated either a typography press upon a foregoing bind-ery, a carpentry workshop as well as several vocational courses. The structure houses a rich library of 11,000 volumes dedicated to the memory Italian song-writer and well-known singer Fabrizio De Andrè.

Créé par Décret Royal en 1889, le pénitencier d’Alghero prit forme sur la colline Saint-Jean, un lieu-dit a l’extérieur de la vieille ville, seulement en 1893. L’assassin de Sainte Maria Goretti, Alessandro Serenelli y purgea les dernières années de sa longue détention de 1924 a 1929. En 1945, il fut le théâtre d’une tragique évasion de forçats - parmi eux figurèrent les frères Fari-na - au cours de laquelle quatre surveillants pénitentiaires mou-rurent. Après ce fait divers, les murs d’enceinte furent renforcés par de grandes tours. Aujourd’hui, a l’intérieur de la prison, fonc-tionnent une imprimerie qui remplace l’ancien atelier de reliure, un florissant atelier de menuiserie et plusieurs cours de formation professionnelle sont activés. L’établissement pénitentiaire abrite une bibliothèque riche de 11.000 volumes dédiée a la mémoire du chanteur Fabrizio De Andrè.

1889 mit einem königlichen Dekret eingeführt, wurde die Strafanstalt aber erst 1893 damals außerhalb Algheros auf dem Hügel San Giovanni errichtet. Hier verbrachte Alessandra Serenelli, der Mörder von Santa Maria Goretti, von 1924 bis 1929 seine letzten Haftjahre. 1945 gab es eine große Massenflucht von lebenslänglich Verurteilten, unter ihnen auch die Brüder Farina, bei der vier Wächter ihr Leben verloren. Nach diesem Ereignis wurden die Mauern verstärkt und die Ecktürme errichtet. Heu-te befinden sich in der Strafanstalt auch eine Buchdruckerei (als Ersatz für die alte Buchbinderei), ein gut laufende Holzwerkstatt und es gibt verschiedene Ausbildungskurse. Im Gebäude befin-det sich auch eine große Bibliothek mit über 11.000 Büchern, die Fabrizio De Andrè gewidmet ist.

Page 93: Alghero 2012

91monumentiaperti

Establecido por el Real Decreto de 1889, la zona Pe-nal de (trabajos forzados) de Alguero se concreta en un barrio extraurbano, en la colina de San Giovanni, en el 1893. En este lugar se permaneció los últimos años de su larga detención Ales-sandro Serenelli, el asesino de Santa María Goretti, de 1924 a 1929. En 1945 fue escenario una fuga trágica de los condena-dos, incluyendo los hermanos Farina y en la cual murieron cua-tro guardias. Después de esto, las paredes se fortalecieron y las torres fueron erigidas en el perímetro. En la actualidad, dentro de la prisión, está ejecutando una imprenta, para remplazar el viejo taller de encuadernación, un taller de carpintería y se activan va-rios cursos de formación profesional. La estructura alberga una rica biblioteca de 11.000 volúmenes titulada a Fabrizio De Andrè.

Instituït amb regi decret del 1889, el “Bagno Penale” pren forma en una localitat extraurbana, a Sant Joan, solament al 1893. En aquesta presó ha passat el últims anys de detenció Alessandro Serenelli, l’assassí de Santa Maria Goretti, del 1924 al 1929. Al 1945 és estada teatre de una tragica evasió de ergas-tulans, entre els quals els germans Farina, i en la qual han perdut la vida quatre guardies carcerareies. Després de aquest episodi les estructures muraries són estades reforçades i alçats les torres perimetrals. Actualment, a l’interior de l’institut penitencial, són en funció una tipografia, en substitució de la vella lligatoria, un laboratori de mestre de llenya, i són estats posats en marxa di-versos cursos de instrucció professional. L’estructura té una rica biblioteca de ben 11.000 volums intitulada a Fabrizio de André.

Page 94: Alghero 2012

92 alghero

Fertilia è una delle citta di fondazione realizzate durante il fa-scismo e la sua vicenda inizia nel 1933 con la bonifica della Nurra. Il piano urbanistico, predisposto nel 1935 dall’ingegner Arturo Miraglia, basato sul modello inglese della citta giardino, successivamente fu affidato a quattro architetti raggruppati sotto la sigla 2PST. I lavori iniziarono nel 1939, proseguirono fino al 1942, quando furono sospesi a causa della guerra, e ripresero soltanto negli anni ‘50, quando l’insediamento ac-colse i profughi dalle terre italiane d’Istria e Dalmazia, passate alla Jugoslavia. L’unico edificio di Miraglia, costruito nel 1936, è la scuola elementare, che risente di richiami ad esperienze internazionali. Le altre architetture sono invece piu tradizionali, come la chiesa che riprende il modello dell’edificio gia costru-ito dal gruppo 2PST ad Aprilia. Il campanile fu aggiunto solo nel 1955. Dalla chiesa si diparte la via principale, via Pola, fiancheggiata da edifici a portico che, in prossimita del mare, si aprono in uno spazio prospiciente la casa comunale, il do-polavoro e l’albergo.

Visite guidate della Scuola Elementare a cura del III°Circolo Didattico classe 5^FDomenica 9-12/16-19Visite guidate alla Chiesa di San Marco a cura della Scuola Media Statale Alghero 2+Fertilia classe I^LSabato e Domenica 10-13/16-20

Una passeggiata nella Fertilia Città di Fondazione con i do-centi e gli studenti della Facoltà di ArchitetturaSabato e Domenica ore 11 e ore 17Punto d’incontro – Piazza Venezia Giulia

Borgata di

FertiliaMAP 28

Page 95: Alghero 2012

93monumentiaperti

Fertilia is one of the towns that were founded and built during the Italy’s Fascist period. The events leading up to its ex-istence began in 1933 with the reclamation of the Nurra region.The plan of the town was arranged by the engineer Arturo Mi-raglia and based upon the English model of the town-garden. Afterwards, the town planning was entrusted to four architects assembled under the acronym 2PST. Work began in 1939 and continued until 1942, when building was suspended due to the Second World War. Work was restarted again only in the 1950s, when the built-up area received the refugees from Italian territo-ries of Istria and Dalmazia as they were passed on to Yugosla-via. The only building by the engineer A. Miraglia is the primary school, which was built in 1936. This structure reveals some ref-erences to his international experiences. The other architectural structures are more traditional; the church, for example, which employs the style of structures previously built by the group 2PST in Aprilia. The belfry was added only in 1955. Via Pola, the town’s main street, starts from the church and is flanked by arcaded buildings. As one gets nearer to the seaside, these arcaded buildings expand into an open space facing the town hall with its clear and square volumes, that, near the seaside, expanded into a space facing the town hall with clear and squared volumes, the after work club, and the hotel.

Fertilia est une des premières villes construites sous le fascisme, son histoire commence en 1933 avec la réhabilitation de la Nurra. Le plan d’urbanisme proposé par l’ingénieur Arturo Miraglia en 1935 est basé sur le modèle anglais de la ville jardin et confié a quatre architectes regroupés sous le sigle 2 PST. Les tra-vaux débutés en 1939 se poursuivirent jusqu’en 1942 lorsqu’ils furent interrompus a cause de la Seconde Guerre mondiale. Les travaux reprirent dans les années cinquante pour accueillir les réfugiés italiens d’Istrie et de Dalmatie devenues Yougoslave. L’unique édifice de Miraglia construit en 1936 est l’école élémen-taire qui rappelle son expérience internationale. Les autres bâti-ments sont de style plus traditionnel comme l’église reprenant le modèle déja construit par le groupe 2 PST a Aprilia. Le clocher fut ajouté seulement en 1955. De l’Église part la rue principale: Via Pola, bordée d’arcades, a proximité de la mer s’ouvrent sur l’es-pace donnant sur la maison communale, l’après travail et l’hôtel.

Fertilia ist eines von den wahrend des Faschismus errich-teten Stadtchen, dessen Geschichte 1933 mit der Trockenlegung der Nurra begann. Die 1935 von dem Architekten Arturo Miraglia entwickelte Stadtplanung inspirierte sich am englischen Vorbild der Gartenstadte und wurde spater vier anderen Architekten. De-ren 2 PST war, anvertraut. Die Arbeiten begannen 1939, wurden 1942 mit Kriegsbeginn unterbrochen und erst in den 50er Jahren wieder aufgenommen, als die Fluchtlinge kamen aus den italie-nischen Istria und Dalmatien, die spater Jugoslawien ubergeben wurden. Das aus dem Jahre 1936 stammende Admiralsgebäude, die heutige Grundschule, ist der einzige Bau mit internationalem Einschlag, alle anderen Gebaude folgen der traditionellen Bau-

Page 96: Alghero 2012

94 alghero

weise, wie die Kirche, die von der 2 PST- Bauunternehmen nach einem Bereits in Aprilia bestehenden Modell errichtet wurde. Der Glockenturm entstand erst 1955. Von der Kirche geht die Haupt-strasse aus, gesaumt von arkadengeschmuckten Gebauden, an deren Ende, in der Nahe des Meeres, sich das Bürgerhaus, das Freizeithaus und das Hotel befinden.

Fertilia es una de las ciudades de fundaciones realiza-das durante el fascismo y su historia comienza en 1933 con la rehabilitación de Nurra. El plan urbanístico, elaborado en 1935 por el ingeniero Arturo Miraglia, basado en el modelo inglés de la ciudad-jardín, posteriormente fue asignado a cuatro arquitectos agrupados bajo la sigla 2PST. Los trabajos comenzaron en 1939, continuaron hasta 1942, cuando fueron suspendidos a causa de la guerra, y sólo se reanudaron en los años 50, cuando recibió el asentamiento de refugiados de las tierras Italianas de Istria y Dalmacia, pasadas a Yugoslavia. El único edificio de Miraglia, construido en 1936, es la escuela primaria, que adolece de re-ferencias y experiencia internacional. Las otras arquitecturas en cambio son más tradicionales, como la iglesia, que retoma el modelo del edificio ya construidos por el grupo 2PST y Aprilia. El campanario se añadió en 1955. De la iglesia parte la calle prin-cipal, Via Pola, flanqueada por edificios con portico, cerca del mar, il dopolavoro y el Hotel que se situan el un espacio abierto delante del ayuntamiento.

Fertília és una de les ciutat fundades durant lo feixisme i la sua història comença l’any 1933 amb la bonífica de la Nurra. Lo pla urbanístic, preparat l’any 1935 de l’enginyer Arturo Mira-glia, basat en lo model inglès de la ciutat jardí, successivament era estat confiat a quatre arquitectes agrupats sota la sigla 2PST. Los treballs són començats al 1939, són seguits envant fins al 1942, quan són estas suspesos a causa de la guerra, i són estas represos solament als anys 50, quan lo nucli urba ha acollit los pròfugs de les terres italianes d’Ístria i Dalmacia, passades a la Iugoslavia. L’únic edifici de Miraglia construït al 1936, any de la inauguració de Fertília, és l’escola primaria, on se noten influèn-cies d’experiències internacionals i l’ús de volums amb línies cur-vades i amb finestres a veta amb faixes alternades de cantons i paret entonacada. Les altres arquitectures són més tradicionals, començant de la iglésia, que reprén lo model de l’edifici ja cons-truït del grup 2PST a Aprília. Lo campanil és estat adjunyit sola-ment al 1955. De la iglésia parteix lo carrer principal, via Pola, on trobem edificis amb porxos que, acostant-se a la marina, s’obrin en un espaci a davant de la casa comunal, de volums nets i qua-drats, l’associació recreativa dels treballadors, l’hotel.

Page 97: Alghero 2012

95monumentiaperti

La Chiesa parroc-chiale di S. Maria La Palma, da cui il nome dell’intera borgata, trae origi-ne dal titolo maria-no che si è voluto dare a tutti gli edifi-ci di culto al centro degli agglomerati rurali sorti con la ri-forma agraria della Nurra intorno agli anni ’50. Inaugura-ta nel 1953, fu rea-lizzata dall’ETFAS, Ente per la trasfor-mazione fondiaria e agraria in Sar-degna. La faccia-ta della Chiesa è stata volutamente costruita in pietra, dando così seguito allo stile monumentale portato avanti dall’ETFAS. Il campanile è stato recentemente restaurato e dall’alto si può godere di una visuale panoramica della Nurra. Intorno alla chiesa e all’im-magine della Vergine attorniata da palme, piante molto diffuse nel territorio ma anche simbolo di vittoria e di oasi protettiva, sono sorti, come punto di riferimento per tutta la zona, realta produttive e centri di commercializzazione, nonché i servizi necessari per i cittadini da quelli della sicurezza pubblica a quelli della sanita.

Visite guidate a cura dell’Associazione Impegno RuraleReferente: Sergio Melis

Sabato e Domenica 10-13 /16-19

Chiesa Parrocchiale di

Santa Maria La Palma

MAP 29

Page 98: Alghero 2012

96 alghero

The parish church, whose name it shares with the burg in which it is located, Santa Maria La Palma, got its name from an illusion to the Virgin Mary. The name was given to all houses of worship during the agrarian reform of the Nurra area in the 50’s. Inaugurated in 1953, it was built by ETFAS, the organisation in charge of transformation of the mining and agriculture activity of Sardinia. The church façade was intentionally made of stone, thereby following the monumental style of building advanced by ETFAS. The bell tower has recently been restored and from above one may enjoy a panoramic view of the entire Nurra area. Several industries and trade centres, amenities for citizens and public health and safety structures have grown up around the church and the image of the Virgin Mother surrounded by palm trees, which is a widespread plant throughout the territory, as well as symbol of a protective oasis.

L’église paroissiale de Sainte Marie Le Palmier, qui a donné le nom a tout le canton, prend ses origines du titre ma-rial qui a voulu être donné a tous les édifices cultes au centre des agglomérations rurales au moment de la réforme agraire de Nurra aux alentours des années 1950. L’agence pour la transfor-mation foncière et agraire de la Sardaigne réalisée par l’ETFAS fut inaugurée en 1953. La façade de l’église a été délibérément construite en pierre suivant ainsi le style monumental mis de l’avant par l’ETFAS. Du haut du clocher récemment restauré, il est possible d’apprécier la vue panoramique de Nurra. Aux alen-tours de l’église ou se trouve l’image de la Vierge Marie entourée de palmiers, plantes très répandues sur le territoire et également symbole de victoire et d’oasis protectrice, sont apparus, comme point de référence pour toute la région, la réalité productive et les centres de commercialisation ainsi que tous les services né-cessaires aux citoyens allant de la sécurité publique a la sécurité sanitaire.

Die Pfarrkirche von S. Maria La Palma, nach der auch der gesamte Ort benannt ist, erhielt ihren Namen aufgrund der Tatsache, dass man allen Kirchen innerhalb ländlicher Gegenden, die durch die Agrarreform im Gebiet der Nurra in den 50er Jah-ren entstanden sind, der heiligen Maria widmen wollte. Sie wur-de von der ETFAS, dem Amt für die Boden- und Landreform in Sardinien, erbaut und 1953 eingeweiht. Die Fassade der Kirche besteht absichtlich aus Steinblöcken, um somit dem Monumen-talstil der ETFAS gerecht zu werden. Der Kirchturm wurde erst kürzlich restauriert und man hat von dort aus einen wunderbaren Panoramablick auf das Gebiet der Nurra. Das neben der Kirche befindliche Abbild der Madonna ist von Palmen umgeben, die hier so zahlreich zu finden und gleichzeitig auch Symbol für Sieg und Schutz sind. Um die Kirche und eben dieses Abbild ent-standen als Bezugspunkt für das gesamte Gebiet neue Produk-tionsstätten und Einkaufsmöglichkeiten sowie alle für die Bürger notwendigen Einrichtungen, angefangen bei der Sicherheit bis hin zur medizinischen Versorgung.

Page 99: Alghero 2012

97monumentiaperti

La Iglesia parroquial de Santa Maria la Palma, de aquí el nombre al pueblo entero, coge como origen del titulo mariano que se ha querido dar a todos los edificios de culto al centro de las aglomeraciones rurales, nacido con la reforma agraria de la Nurra entorno a los años 50. Inaugurada en el 1953, fue reali-zada por ETFAS, Ente para la transformación territorial y agra-ria en sardeña. La fachada de la iglesia ha sido voluntariamente construida en piedra, afirmando así el estilo monumental llevado adelante por ETFAS. El campanario ha estado recientemente reestructurado y desde la altitud se puede gozar de una visual panorámica de la Nurra. Entorno a la iglesia y a la imagen de la virgen rodeada de palmas, plantas muy difundidas en el territo-rio pero también símbolo de victoria y de oasis protegido, han nacido, como punto de referencia para toda la zona, realidad productiva y centro de comercialización, no obstante también los servicios necesarios para los ciudadanos, desde la seguridad pública a los de la sanidad.

La iglésia parroquial de Santa Maria La Palma, que dona el nom a la fracció, pren origen del títól maria que sés volgut do-nar a tots los edificis de culte edificats al centre dels nuclis rurals nats amb la reforma agraria de la Nurra als anys’50. Inaugurada al 1953, és estada realitzada de l’ETFAS, (Ente per la trasforma-zione fondiaria e agraria in Sardegna). La fatxada de l’Iglésia és estada expressament construïda en pedra, seguint l’estil monu-mental portat envant de l’ETFAS. Lo campanil és estat recen-tment restaurat i de l’alt se pot gosar del panorama de la Nurra. Tot en giro de l’iglésia i de la imatge de la Verge circumdada de palmes, plantes assai presentes en lo territori i també símbol de victòria i d’òasi protectora, són nats, com punt de referiment de tota la zona, centres de comercialització i activitats productives, i també tots los servicis necessaris pels ciutadans com pública seguresa i sanitat.

Page 100: Alghero 2012

98 alghero

Villaggio Nuragico di

Palmavera

Il complesso nuragico (XV-VIII sec. a.C.) si im-pernia su un corpo cen-trale costituito da due torri e dall’antemurale intorno al quale si svol-ge il resto del villaggio. La torre principale ap-partiene alla prima fase di fondazione del villag-gio ed è costruita con grossi blocchi poligonali in calcare ed arenaria. In un momento succes-sivo (IX sec. a.C.) viene edificata la torre secon-daria, che viene raccor-data alla principale da un bastione murario. La camera della torre principale presenta in-

ternamente una forma ogivale per la tecnica di costruzione a falsa cupola: questo tipo di tecnica prevede il graduale re-stringimento dei filari circolari man mano che si procede con l’alzato, fino a che l’ultimo anello viene chiuso da una lastra litica di copertura. Il dispositivo difensivo del corpo centrale era rafforzato dalla presenza di un antemurale pentagonale ed articolato su quattro torri, il quale sosteneva una potente palizzata in legno. La Capanna delle riunioni ha un ruolo spe-ciale nel consesso del villaggio. La sua posizione, intersecata dall’antemurale, ha un valore simbolico sociale interpretato dalla sua collocazione a meta tra il “palazzo” del signore ed il resto del villaggio; essa è il luogo del dialogo e dell’ammini-strazione del potere civile e religioso.

Visite guidate a cura della Cooperativa Silt e dei volontari del Servizio Civile

Referente: Giovanna Tanda

Sabato e Domenica 9-13 /16-19Le visite guidate si svolgeranno nei seguenti orari:ore 10 e 11.30/ore 16.30 e ore 18.00

Immagine su concessione del Ministero per i Beni e le Attivita Culturali, Direzione Regionale per i Beni Culturali e Paesaggistici della Sardegna, Soprintendenza per i Beni Archeologici per le province di Sassari e Nuoro. È vietata la riproduzione e la duplicazione

MAP 30

Page 101: Alghero 2012

99monumentiaperti

This Nuragic village (15th - 8th century BCE) has a central body of two towers a rampart wall around which the rest of the archaeological site pivots. The main tower was constructed of large polygonal limestone and sandstone blocks, and belongs to the first stage of the foundation of the village. Subsequently, in the 9th century BCE, the secondary tower was built and connected to the original by a rampart wall. The interior chamber of the main tower has an ogival shape due to the false-dome building tech-nique employed in its construction. There is a gradual narrowing of the circular stone rows as they proceed upwards step by step, until the final stone ring is covered and closed off by a large slate lithic. The defence system of the central body was reinforced by a pentagonal rampart laid out with the use of four towers, and also supported a strong wooden stockade. Other structures in the Nuragic village included “meeting hut,” which played a special role for the village assembly. This hut is still intersected by the advanced wall and had a symbolic social value. This social value is evident in the hut’s central position, between the chief’s dwell-ing, called the “palace,” and the rest of the village. The meeting hut was the place for dialogue and conversation, and served as the location of the civil and religious power of the government.

Le complexe nuragique (XV - VIII s. av. J.-C.) est consti-tué d’un corps central comprenant 2 tours et du reste du village. La tour principale date de la première phase des fondations du village et est construite avec de gros blocs polygonaux de grès et de calcaire. Successivement (IX s. av. JC) sera édifiée la se-conde tour qui sera raccordée a la tour principale par un bastion. La chambre de la tour principale est caractérisée par une forme ogivale et par la technique de construction dite de la fausse cou-pole: ce type de technique permet de resserrer graduellement les lignes circulaires lors de l’élévation du bâtiment, le dernier anneau est couvert d’une dalle lithique. Le dispositif défensif du corps central était renforcé par la présence d’une imposante palissade en bois pentagonale articulée autour des quatre tours. La cabane des réunions a un rôle spécial dans le village. Sa position a une valeur symbolique, sociale. En effet, elle est située entre le «pa-lais» du Seigneur et le reste du village. C’est un lieu de dialogue, mais aussi de l’administration des pouvoirs civils et religieux.

Der Hüttendorfartige Nuraghen Komplex (1500 - 800 v. Chr.) zeigt einen Mittelkörper, der aus zwei Türmen und einem Bastion besteht, und rundherum die Resten eines Huttendorfs. In der ersten Bauphase wurde der Hauptturm mit großen viel-eckigen Kalk- und Sandblocke aufgebaut. Um das 9. Jahrhun-dert v.Chr. wurde ein weiterer kleiner Turm errichtet, das mit dem Hauptturm durch eine Bastion verbunden ist. Im Innern des Hauptturms befindet sich ein Raum mit falschem Gewölbe oder „Tholos“- Bedeckung in der sogenannten Auskragungstech-nik. Da durch verringert sich Stufenweise der Durchmesser bis schließlich in der Höhe ein minimaler Kreis entstand, der mit einer einzigen Steinplatte geschlossen wurde. Der Mittelturm wurde mit einer funfeckigen Festung, die eine Palisadenwand hielte, und vier kleinen Turmen verstarkt. Eine wichtige Rolle spielte die

Page 102: Alghero 2012

100 alghero

Treffenshütte: ihr Standpunkt zwischen dem „Palast des Herren“ und dem Dorf hat eine wichtige symbolische Sozialbedeutung; sie stellte den Gesprächsplatz und den Mittelpunkt des zivil- und religiösen Lebens dar.

El complejo nuragico (s. a.C. VIII-XV) se basa en un órga-no central constituido por dos torres y del antemuro en torno a la cual se desarrolla el resto de la aldea. La torre principal pertenece a la primera fase de la fundación de la aldea y fue construida con grandes bloques poligonales de caliza y arenisca. En una fase posterior (s. IX a.C.) fue edificada la torre secundaria, que está conectada a la principal por un bastión. La habitación prin-cipal de la torre presenta internamente una forma ojival para la técnica de construcción de falsa cúpula: este tipo de tecnología prevee la reducción gradual de filas circulares mano a mano que se procede con la elevación, hasta que el último anillo se cierra por una losa de cobertura elíptica. El dispositivo defensivo del cuerpo central se vio reforzada por la presencia de un antemural pentagonal y articulado sobre cuatro torres, el cual sostenia una potente empalizada en madera. La cabaña de las reuniones tiene un papel especial en la asamblea del pueblo. Su posición, cruza-da por el antemural, tiene un valor simbólico ha sido interpretado por su posición social a mitad entre el «palacio» del Señor y el re-sto del pueblo, esta es el lugar del diálogo y de la administración del poder civil y religioso.

Lo complex nuragic de Palmavera (ss. XV-VIII a.J.C.) és format d’un cos central, constituït de dues torres, i d’una part an-temural on se troba el resto del vilatge. La torre principal és esta-da construïda durant la primera fase de fundació del vilatge amb grossos cantons calcaris i de massaca. En una fase successiva (s. IX a.J.C.) és estada edificada la torre secundaria, que és unida a la primera amb un bastió. La posento interna de la torre princi-pal té una forma ogival obtenguda amb la tècnica de construcció a falsa cúpula: aquesta tècnica constructiva preveu el progressiu estrenyiment de les fileres circulars a ma a ma que se suma la construcció, fins que l’últim anell és tancat amb un tapador de pedra. Lo dispositiu de desfensa del cos central és renforçat amb un antemural a forma pentagonal i articulat en quatre torres, lo qual sosteneva una potent palissada de llenya. La Cabana de les Reunions té un rol especial a dins del vilatge. La sua posició, intersecada de l’antemural, té un valor simbòlic social, ja que se troba enmig entre el “palau” del senyor i el vilatge: és lo lloc de dialeg i de l’administració del poder civil i religiós.

Page 103: Alghero 2012

101monumentiaperti

La necropoli ipogeica di Anghelu Ruju (3500-1800 a.C.) è co-stituita da 38 tombe scavate in una piattaforma di arenaria calcarea posta a 23 mt sul livello del mare. Le camere se-polcrali scavate nella tenera arenaria hanno da subito accu-sato problemi strutturali manifestatisi soprattutto con il crollo del soffitto di molte tombe. Ad esse si accede attraverso un ingresso a pozzo verticale o a dromos (corridoio munito di gradini). La cella è l’ambiente piu importante della tomba, di-sposto trasversalmente rispetto all’ingresso. Intorno ad essa solitamente si dispongono quelle secondarie, secondo uno schema definito a raggiera. Il carattere sacro delle tombe si rivela attraverso la decorazione degli ambienti con elementi particolari quali coppelle, false porte, protomi e corna taurine, emblemi di un profondo sentimento religioso. La pratica fune-raria prevalente è l’inumazione. Per quanto riguarda il reper-torio materiale, i corredi recuperati, visibili attualmente presso il Museo Sanna di Sassari, testimoniano la lunga durata d’uso della necropoli, la quale attraversa le principali fasi culturali della preistoria sarda.

Visite guidate a cura della Cooperativa Silt e dei volontari del Servizio Civile

Referente: Giovanna Tanda

Sabato e Domenica 9-13 /16-19Le visite guidate si svolgeranno nei seguenti orari: ore 10 e 11.30/ore 16.30 e ore 18.00

Immagine su concessione del Ministero per i Beni e le Attivita Culturali, Direzione Regionale per i Beni Culturali e Paesaggistici della Sardegna, Soprintendenza per i Beni Archeologici per le province di Sassari e Nuoro. È vietata la riproduzione e la duplicazione

Necropoli di

Anghelu RujuMAP 31

Page 104: Alghero 2012

102 alghero

The hypogean necropolis of Anghelu Ruju (3500-1800 BC) consists of 38 tombs cut into a limy sandstone ledge 23 metres above sea level. The sepulchral chambers have had structural problems since even their earliest existence due to the fact that they were cut into such soft sandstone. These problems have worsened over the course of the millennia, leading to the collapse of many of the tombs’ ceilings. The tombs can be ac-cessed from the top via a vertical well, called a dromos, which is equipped with stairs. The interior cell is the most important part of the tomb, and is situated crosswise from the entrance. Sec-ondary cells are usually laid out raidally around the main cell. The sacred character of the tombs is evident in the decoration of the various interior spaces with elements such as small cup-like con-tainers, false doors, by the decoration of the environments with particular elements such as cupels, false doors, busts, and bull horns, emblems of deep religious sentiment. The prevalent funer-ary practice of the period was burial. The artefacts excavated from this site can be seen at the Museo Sanna in Sassari. These archaeological finds are testament to the long period of time over which the necropolis was used, as its use passes through the main cultural stages of Sardinian prehistory.

La nécropole en forme d’hypogée d’Anghelu Ruju (3500 -1800 av. J.-C.) est constituée de 38 tombes creusées dans une plateforme de grès calcaire située a vingt-trois mètres au-dessus du niveau de la mer. La chambre mortuaire a été creusée dans un calcaire étanche. La structure s’est révélée très rapidement pro-blématique du fait de l’effondrement du plafond de nombreuses tombes. On y accède soit par un puits soit a dromos c’est-a-dire un couloir muni d’escaliers. La tombe principale est disposée transversalement par rapport a l’entrée. Autour de cette der-nière, on disposait généralement les tombes secondaires selon un schéma circulaire. Le caractère sacré des tombes se révèle a travers les décorations et les ornements, comme les coupelles, les fausses portes, les protomés et les cornes taurines, sont des emblèmes d’un profond sentiment religieux. La pratique funéraire prédominante est l’inhumation. En ce qui concerne les objets ré-cupérés dans les nécropoles, ils sont déposés au musée Sanna de Sassari et témoignent de la longue coutume funéraire sarde laquelle traverse les principales phases culturelles de la préhis-toire sarde.

Die unterirdische Nekropole von Anghelu Ruju (3500-1800v.Chr.) besteht aus 38 Grabern, in einem Sandgebiet das 23m uber dem Meerspiegel gegraben ist. Man kann in die Graber durch einen vertikalen Eingang eintreten, auch a dromos genannt (Korridor mit Stufen). Die Zelle vor dem Eingang ist der wichtigste Teil des Grabs; rundherum befinden sich strahlenförmig die an-deren kleinen Zellen. Beachtenswert fur die religiose Bedeutung der Graber sind die Dekorative Elemente der Zellenwanden mit stilisierten Stierhorner oder falschen Turen, Beweise von einem starken religiosen Gefuhl.

Page 105: Alghero 2012

103monumentiaperti

La Necrópolis Hypogean de Anghelu Ruju (3500-1800 a.C.) se compone de 38 tumbas excavadas en una plataforma de arenisca y piedra caliza a 23 metros sobre el nivel del mar. Las cámaras sepulcrales excavadas en la tierna piedra arenisca han sufrido desde muy pronto problemas estructurales manifes-tandose sobre todo con la caída del techo de muchas tumbas. Se accede a través de una entrada a forma de pozo vertical o a dromos (pasillo con escaleras). La celda es la parte más impor-tante de la tumba, dispuesto de forma transversal con respecto a la entrada. A su alrededor por lo general se disponen las secun-darias, de acuerdo con un esquema a forma radial. El carácter sagrado de las tumbas se revela a través de la decoración de las habitaciones, con elementos particulares tales como ranuras hemisfericas, puertas falsas, bustos y cuernos taurinos, emble-mas de un profundo sentimiento religioso. La práctica funeraria prevalente es la inumanación. En cuanto al repertorio de los ma-teriales, los grupos recuperados, visibile hoy en el Museo Sanna de Sassari, dan testimonio de la larga duración de la utilización de la necrópolis, la cual atraviesa las principales fases culturales de la prehistoria Sarda.

La necròpoli hipogea d’Anghelu Ruiu (3500 - 1800 a.J.C.) és constituïda de 38 tombes excavades en una platafor-ma d’arenaria calcaria a 23 m. del nivell de la marina. Les posen-tos sepulcrals han tengut de lego problemes estructurals que se són manifestats amb la caiguda dels sostres de moltes tombes. A les posentos s’arriba passant per una entrada a pou vertical o a dromos (passadís amb escalons). La cella és l’ambient més im-portant de la tomba, posat transversalment respecte a l’entrada. Engiro de la cel·la principal normalment hi són les secundaries, segons un esquema definit “radial”. Lo caracter sacre de les tombes se nota en les decoracions dels ambients amb elements particulars com copel·les, falses portes, caps i corros de bou, emblemes d’un profund sentiment religiós. La practica funeraria prevalent és la inhumació. Los objectes recuperats, actualment visibles al museu Sanna de Sasser, testimonien que la necròpoli és estada emprada per un període llong, durant les principals fases culturals de la prehistòria sarda.

Page 106: Alghero 2012

104 alghero

Gli edifici della colonia penale di Tramariglio che oggi ospitano la sede del Parco Regionale di Porto Conte, furono realizzati alla fine degli anni ’30. Il progetto piu ampio comprendeva anche un nucleo urbano a monte, funzionale a fornire tutti i servizi necessari alla colonia, era stato realizzato nel 1939 dall’ingegner Arturo Miraglia, autore tra l’altro del primo piano regolatore di Fertilia. La struttura della colonia penale e del nucleo urbano retrostante comprende un nucleo principale costituito da un edificio centrale a ferro di cavallo, sede delle principali funzioni carcerarie, un ospedale, e diversi fabbricati residenziali e di servizio alla colonia ed un insieme di dirama-zioni, stalle, silos e magazzini per il deposito di mezzi. Questi ultimi sorgevano direttamente sui campi, dove i carcerati la-voravano durante il giorno per rientrare poi la sera nel villaggio carcerario. La Casa di Lavoro all’aperto fu attiva dal 1941 e smise di funzionare come tale nel 1961. Il corpo centrale del carcere che ospita oggi gli uffici dell’area protetta regionale, recentemente ristrutturato, rappresentava il vero fulcro dell’in-sediamento ed è organizzato secondo uno schema tipologi-co a corte, con forma a ferro di cavallo aperto verso la baia.

Visite guidate a cura degli operatori del Parco Regionale di Porto Conte

Sabato e Domenica 10.30-13/15.30-18.30

Villa Gioiosa Sede Parco Regionale di Porto Conte

MAP 32

Page 107: Alghero 2012

105monumentiaperti

The buildings of the Tramariglio penal colony, which are now headquarters of the Regional Park Porto Conte, were built during the 30’s. The plan also included a residential area located on the top of the hill which provided the colony necessary servic-es; it was designed by the engineer Arturo Miraglia, the designer of the urban regulatory plan of Fertilia. The structure of the penal colony and the residential area behind it includes a main area consisting of a central horse-shoe shaped building, where the main jailing functions were carried out, a hospital, and various residential and service buildings, as well as a cluster of cross-roads, stalls, silos and warehouses for storage of equipment. The warehouses were built directly onto the fields, where the inmates worked during the day and from which they came back at night to the penal village. The Casa di Lavoro (House of Labour) was active from 1941 until 1961, when it was decommissioned. The central area of the hospital is now the location of the offices of the regional protected area (which has been recently renovated) and was the fulcrum of the settlement; it has a courtyard plan, with an open horse-shoe shape facing the bay.

Les édifices de la colonie pénale de Tramariglio qui ac-cueillent maintenant le siège du Parc Régional de Porto Conte ont été réalisés a la fin des années 1930. Le plus vaste projet, réa-lisé en 1939 par l’ingénieur Arturo Mirglia entre autres auteur du premier plan régulateur de Fertilia, comprenait un noyau urbain servant a fournir a tous ses habitants les services nécessaires a la colonie. La structure de la colonie pénale et du noyau ur-bain situé a l’arrière comprend un noyau principal constitué d’un édifice central en forme de fer a cheval, siège des principales fonctions carcérales, un hôpital et diverses bâtiments résidentiels et de service a la colonie, un ensemble d’embranchements, des étables, des silos et des magasins pour le dépôt des véhicules. Ces derniers érigés directement sur les camps ou les incarcérés travaillaient durement durant la journée pour rentrer ensuite le soir dans le village carcéral. La Casa di Lavoro (Maison de Travail) en plein air a été activée en 1941 et a cessée de fonctionner en 1961. Le Corps central de la prison qui accueille aujourd’hui les bureaux de l’aire protégée régionale récemment rénovée, re-présentait le vrai fulcre de l’installation et est organisé selon un schéma typologique a cours et est en forme de fer a cheval avec ouverture vers la baie.

Das Gebäude befindet sich auf der Stadtmauer, deren alten Verbindungsweg zwischen dem „Juden - Turm“ und dem „Hl. Johannes - Turm» man heute noch bewundern kann. An-fangs befand sich in diesem Gebäude die Kaserne der Carabi-nieri. Heute hat hier das Musik - Institut seinen Sitz. Es handelt sich hier um die älteste Musikschule Sardiniens. Sie wurde 1948 von der Gemeinde anerkannt und hatte dann 58 Jahre ihren Sitz im Stadttheater. Man unterrichtet klassische und moderne Musik, Gesang und Theater. In der Ausstellung „Storia in Musica. I 62 anni dell´Istituto Musicale Verdi”, die vom Interior Designer Tonino Serra ausgestattet wurde, um dem Institut seinen Tribut zu zol-len, ist Giuseppe Verdi das tragende Gerüst der Installation: Der

Page 108: Alghero 2012

106 alghero

beeindruckende Rundgang zeigt sein wohl bekanntestes Porträt in einer unendlichen Sequenz, die den Betrachter in einen Wort-strudel entführt. Dabei wird Bezug genommen auf Verdis Werke und auf die Ereignisse, die außerhalb der Musik, die italienische Geschichte beeinflusst haben. Zahlreiche Zeugnisse von Kom-ponisten und Musikern, wie bspw. Vittorio Nannarelli, begleiten den musikalischen Rundgang, der sich vom Eingang über die Treppen und Zimmer in den ersten und zweiten Stock schlängelt. Dabei werden Erinnerungen durch Konzertberichte, Texte ehe-maliger Schüler und den Berichten der neueren Theaterauffüh-rungen sichtbar gemacht.

Los edificios de la colonia penal, de Tramarillo, que hoy hospedan la sede del Parque Regional de Porto Conte, fueron rea-lizados a la fin de los años ’30. El proyecto más amplio compren-día también un núcleo urbano a monte, que servia para ofrecer todos los servicios necesarios a la colonia, había sido realizado en el 1939, del ingeniero Arturo Miralla, autor entre otros del primer plano rectangular de Fertilia. La estructura de la colonia penal y del núcleo urbano situado detrás comprende un núcleo principal constituido de un edificio central en forma de herradura de ca-ballo, sede de las principales funciones carceleras, un hospital, y diversas fabricaciones residenciales y de servicio a la colonia y un conjunto de bifurcaciones, establos, cisternas de almacenaje y almacenes para el deposito de la maquinaria. Estos últimos salían directamente sobre los campos, donde los presos trabajaban du-rante el día para reentrar después a la noche, en el asentamiento carcelero. La Casa de Trabajo del aeropuerto fue activa en el 1941 y dejo de funcionar como tal en 1961. El cuerpo central de la pri-sión que hospeda hoy los oficios de la área protegida regional, recientemente reestructurada, representaba el verdadero punto de interés del asentamiento y esta organizado según un esquema a corte, con forma de herradura de caballo abierta hacia la bahía.

Los edificis de la colònia penal de Tramarill, on avui se tro-ba la seu del Parc Regional de Port Compte, són estats realitzatz a la fi dels anys ’30. Lo projecte, que includiva també un nucli urba a mont, funcional a fornir tots los servicis necessaris a la colònia, era estat realitzat al 1939 de l’enginyer Arturo Miraglia, autor també del pla urbanístic de Fertília. L’estructura de la colònia penal i del nucli urba compren un nucli principal constituit d’un edifici central a ferro de cavall, seu de les principals activitats de la presó, un hospital, diversos fabricats residencials i de servici per la colònia i també estalles, silos i matzems per dipòsit dels atraços de treball. Los matzems se trobaven directament als camps, on los condemnats treballaven de dia mentres de tarda tornaven al vilatge carcerari. La Casa de Treball és estada en activitat del 1941 fins al 1961. Lo cos central de la presó, on avui se troben los oficis de l’area prote-gida regional, recentment reestructurat, representava el centre del vilatge i és organitzat segons un esquema “a cort”, amb una forma de ferro de cavall obert ors la rada.

Page 109: Alghero 2012

107monumentiaperti

Gusta la città

Monumenti Aperti valorizza l’aspetto gustoso della cultura: la cucina, i prodotti tipici e le tradizioni algheresi

Giardino del Museo del Corallo, via XX SettembreSabato ore 12.00

Un piatto tipico della cucina algherese - Aperitivo e performance cu-linarie a cura dell’Istituto d’Istruzione Superiore Professionale Servizi Alberghieri e della Ristorazione “E.Lussu”

Mercato Civico, via SassariSabato ore 19-24

Primavera In Riviera - Notte al MercatoDegustazione di prodotti tipici che raccontano la storia della citta

Tenute SELLA&MOSCA, Località I PianiSabato 12 maggio ore 10 - 11.30 - 15.30Domenica 13 maggio ore 10 e 11.30

Visite guidate alle cantine e museo Sella&MoscaLa visita guidata comprende un percorso nelle strutture piu rap-presentative:• cantina del

1903, ambien-ti imponenti e suggestivi fino agli anni settan-ta utilizzati per le operazioni di vinificazione e che, ristrutturati negli anni ottanta, ospitano da allora l’affinamento in barrique;

• cantinadiinvecchiamentotradizionaleinantichebottidiRoverediSlavonia di grandi dimensioni;

• cantinaperl’affinamentoinbottigliadelMarchesediVillamarina;• museodistoriaaziendale.Punto di partenza delle visite: Enoteca Sella & Mosca. - per parte-cipare alla visita è sufficiente trovarsi presso l’Enoteca 5/10 minuti prima dell’orario prestabilito.Durata della visita: circa un’ora, variabile a seconda del numero e dell’interesse dei di partecipantiLe prenotazioni sono gradite ma non indispensabili

Per informazioni e prenotazioni:Anna Cadeddu, Tel. 079 997700e-mail: [email protected]

Trattandosi di ambienti di lavoro, per ragioni di sicurezza, non sara possibile unirsi al gruppo a visita gia iniziata.La quasi totalita delle strutture (eccetto la cantina di invecchiamento in grandi botti di Rovere di Slavonia) è accessibile ai disabili, così come i servizi igienici.

Page 110: Alghero 2012

108 alghero

Diocesi Alghero - Bosa Ufficio Beni CulturaliDirezione Didattica I CircoloDirezione Didattica II CircoloDirezione Didattica III CircoloScuola Media Statale Grazia Deledda n° 1 + 3Scuola Media Statale n° 2 + FertiliaIstituto d’Istruzione Superiore G. Manno - Liceo Classico Linguistico e Liceo ArtisticoIstituto d’Istruzione Superiore A. RothIstituto d’Istruzione Superiore Professionale Servizi alberghieri e della ristorazione “E. Lussu”Liceo Scientifico E. FermiUniversita degli Studi di Sassari - Facolta di Architettura di Alghero Istituto Artistico Musicale G. VerdiAzienda Speciale “Parco di Porto Conte”Area Marina Protetta Capo Caccia/Isola PianaCooperativa ItineraCooperativa MosaicoCooperativa SiltParrocchia Ortodossa di Santa Barbara Romano Marcias RM ManagementAssociazione culturale TholosAssociazione Impegno RuraleAssociazione Culturale CaittaUrban Sketchers SardiniaSocieta Operaia di Mutuo SoccorsoCircolo Filatelico, Numismatico del Modellismo e Collezionismo Al-ghereseGruppo Scout Agesci Alghero 2Associazione Culturale La Nuova Piccola Compagnia Associazione musicale Flauto di Pan

Testi a cura di Don Antonio Nughes, Pietro Alfonso, Giuseppe Ca-laresu, Fabio Caria, Alessandra Carlini, Irene Dettori, Marco Milanese, Antonio Pinna, Antonio Serra, Carmelo Spada

Traduzioni a cura di:Istituto Inlingua di Sassari - Don Antonio Nughes - Silvana Caggiari - Sabine Wichlein - Gabriele Schirru - Carla Valentino

UN EURO PER LA CULTURAPer la decima edizione di Monumenti Aperti, si inaugura l’iniziativa un euro per la cultura per l’acquisto simbolico delle guide della manifes-tazione. Il ricavato sara devoluto interamente all’organizzazione della prossima edizione della manifestazione o per il finanziamento di inizia-tive di simile valore didattico.

In questi monumenti puoi trovare in distribuzione la guida della mani-festazione: Torre di Porta TerraPalazzo CivicoMuseo Casa MannoTeatro CivicoTorre di San GiacomoTorre SulisVilla MoscaMuseo del CoralloTorre di San Giovanni

Partecipano alla Manifestazione

Page 111: Alghero 2012
Page 112: Alghero 2012