0eIaI !IeIImSseI*, lInb les lISIIlS di pinUes rruaIs. Iol Bakb1Il 9'W..,1ItJI 2010

A. Diput acló I Aree d' lnlreestructure., .. Barce lona Urbenl5me l Habltetge

Sellei de Patrimonl Arqultectonlc Local CI Comle d'Urgell, 187 08036 Barcelona Tel. 934 022 171 . Fax 934 022 490 s.patrimoniaIOdiba.cat www.diba.cal

• i

El Pont de Vilomara i Rocafort

Recuperació i restauració de I'església

de Santa Maria de Matadars o del Marquet

• Diputac ió ¡ .......... .. Barcelona .. E1PontdeVbnaraIRoca!at

- Ellloc: Matadars i el Marquet

L'església de Santa Maria de Matadars o del Marquet esta situada a l'oes1 del terme municipal del Ponl de Vilomara i Rocafort, a"lllada i enlairada sobre una terrassa f1LNial a la riba esquerra del ñu Uobregat, i dins de la trama de la urbanització que porta el nom del Marquet, aHusiu a I'antic mas veí, al migdia temple.

La investigació histOrica ha posat de manifest que la primera ocupació dellloc de Ma1adars de la qual es té notícia data de I'época romana. En s6n 1estimonis una serie de fragments de ceramica d'aquell temps, que es podrien datar a partir del segle I de la nostra era, i de les ru'ines d'un lacus, o dip6sit de líquid, constru'll amb opus signinum, apareguts en el decurs de l'excavaci6 arqueológica. EI/acus, situa1 dins una terrassa artificial que regulari1zava elterreny, esta relacionat amb I'existencia d'una vil ·1a a I'indret, a la qual podria fer referencia el topónim antic de Vil·la Amarus. D'aHres materials arqueol6gics apareguts permeten estendre I'ocupació dellloc a través de I'amiguitat tardana i I'alta edat mitjana, i deduir-ne una continu"itat des de I'epoca antiga. De tal manera que, en bastir-se el temple preromanic de Santa Maria, es van amortitzar dues sitges anteriors, que s'havien utilitzat fins lIavors.

Les carac1erístiques constructives d'aquesta església, la tipotogia de les tombes que s'hi associen i el material coetani permeten datar-la deis darrers decennis del segle IX o els primers del segle x. En tot cas, abans del 956 trobem la primera dada documental que s'hi pacida relacionar. Uavors, es va fer donació a I'abat del monestir de Santa Cecma de Montserrat d'unes terres del comtat de Manresa, a prop del r¡u Llobregat, on hi havia la vil·la de Matadars, amb «unes esglésies, aHars i aHres santuaris», definició que pot correspondre al temple, el qual estava dotat de diversos aHars ates que tenia capc;:alera tripartida.

5

L'església de Santa Maria de Matadars

A I'atta edat mitjana, dones, sobre les restes de la vil·1a romana es va construir una església de tres naus concebuda dins els canons de !'arquitectura preromanica, sustentada en parets d e carrega i arcs i vottes de ferradura, de la qua] ens han pervingut la caPCBlera amb el transsepte, coronat par un clmbori quadrangular i amb dos brayos, als extrems deis quals es formen dos espais trapezials avanyats que fan la funció de capelles laterals. No han quedat restes visibles ni de la nau principal ni de les dues col·laterals. D'aquesta época. són també vuit sitges obertes a] terreny natural, localitzades tant a ¡'interior com a I'exterior, i una necrópolis de seputtures en forma de caixa de 1I0ses amb tracat antropomorf intern, situada a lIevaní.

Cap al segon quart del segle XI, una part del temple va ser modificada, tot emprant I'astil romanic. Alguns historiadors apunten que la causa de la reconstrucció parcial de I'edifici va ser I'incendi que hauria patit durant la Incursió sarra"lna d'Abd Al-Malik, el 1002. Uavors, les tres naus inicials es van substituir per una de sola, coberta amb votta de canó, reforcada amb ares faixons i amb un portal a ponent acabat en are de mig punt.

Aquesta és la imatge que ha perdurat fins als nostres dies: un temple compost per dos eJements diacrónics: d'una banda, la CBp<;alera preromanica, formada per un santuari central de planta rectangular i dues capelles laterals que constitueixen els dos bracos del transsepte j, de I'altra, la nau romanica, que s'adapta a la primitiva cap<;alera amb una notable desviació cap al nord-est, to1 dibuixant, en conjunt, una planta en forma de creu lIatina irregular. El transsepte amb el ciml::>ofi s'assenta sobre quatre ares de ferradura que comuniquen amb el presbiteri, els brayos laterals i la nau, respectivament. La cape!1a lateral de migdia, pero, va arribar fins a nosaJtres mutilada; només resten dempeus algunes filades deis murs perimetricS-i les restes d'un paviment de II0ses irregulars de padra.

6

Al sud-est de I'església es van localitzar les n.iines de I'antic mas Marquet, antecessor de I'actual i que apareix a la documentació des del 1201. Aleshores, el cementiri es va desplayar cap a ponent del temple. A la segona meitat del segle XVI , el mas Marquet va ser enderrocat i colgat. L'església va ser objecte d'algunes intervencions, probablement entre els segJes YN i XVI, en que es va obrir un arcosoli al mur nord de la nau romanica, a tocar de I'arc triomfal, i tant la votta com I'arcosoli es van decorar amb pintures muraJs de motius geometrics I vegetals de colors vermells i negres, que dibuixen caselles rectangulars amb palmetes a I'interior. Tot ¡ que la documentació escrita del segle XVI avancet es fa ressó del mal estat del temple, que romania sense capella, a la primeria d'aquest segle o potser dins I'anterior s'havia col·locat al presbiteri un retaule gotic dedicat a santa Eulalia, de procedencia desconeguda, que va ser venut el 1912 a un antiquari de Barcelona. Amb la coHocació del retaute, I'espai del darrere va ser usat com a sagristia i es va avancar la posició del presbiteri, cosa que va provocar la reducció de I'espai per aJs fidels, que segurament havien minvat a causa d'un descens demografic.

El 1779, Santa Maria de Maladars va perdre la categoría de parrOquia ¡ va passar a dependre del rector de Monistrol de Montserrat. Arran de les lIeis de desamortització deis béns eclesiasties, el 1854 el temple va ser adquirn a l'Estat per la famma Casajoana, aleshores propietaria del mas Marquet.

7

8

L'i1\er(Irde I'~ el 1910,Nfons,ea:ara ti havia el relalJe ¡,>:\Ik:de~ EuWia, \\lIII..tel1912.And\J Mas

L'interiJf de I'~ el deserrUe de 1934. anot la ptImera restn13d6 de la ~ de BaflBJoa. And\J SCCM-SP

L'rnerior de l'esgIé$ia I'abri de 2010. M. BaIdomII, SPAl

DetaI del transsepte i el prestiteti prettm!ncs. M. EIaIdom!I. SPAl, abril 201 O

9

Les intervencions del segle xx

L'església és un edifici ben conegut dins I'arquitectura preromanica catalana. Ates el seu in1eres, ja va ser objecte d'a1enció per part del Servei de Patrimoni Arquitectonic Local de la Diputació, que hi va fer obres de consolidació els anys 1934-1935 (projectades per I'arquitecte Jeroni MartorelQ i el 1962, quan era denominat Servei de Catalogació i Conservació de Monumen1s (SCCM).

Per la seva banda, alguns deis propietaris del segle xx també hi van emprendre obres de reparació o restauració, algunes d'elles nefas1es per al monument historic. El t 941, Joan Sala Ferrer va comprar la finca del Marquet, i dos anys més tard va construir un xale1 d'estiueig gairebé davant la testera de I'església. 8 1952, les filies del senyor Sala, que havia mort el 1944, van eliminar la volta del creuer, van refer la teulada de la nau i van construir una vorera al voltant del temple i una escala adossada a la fa<;:ana de migdia, que alhora feia de mur de contenció. El 1973, el mas va ser adquirit per Salvador Moratonas, per iniciativa del Qual es van reparar la teulada i les fa<;:anes de I'església, i es va fer de bell nou una fines1ra cruciforme a la 1estera. A l'in1erior, es va refer el paviment de liases de la nau i se'n va posar un de nou al santuari principal, per substituir el de terra batuda i ca19. També es va repicar el revestiment deis murs de I'aula, on es va afegir un banc de pedra, i es va emblanquinar la capyalera. A I'exterior, es va enderrocar el xalet de la famUia Sala, i al costat nord es va eliminar el pendent que hi havia amb la cons1rucció de dues terrasses enjardinades, les quals van malmetre bana part de les ru'ines del mur de tancament de la nau preromanica de tramuntana, descobertes el 1934.

11

• P91\atipolé\lc:¡l(lej ~ ..,ertmri::óe ttes IW$. ~Jero:i M<I'tnI,l934. NW SCCM-sI'IIL

Pers¡«tiva lnI!J'a d!M ~,segoos la i'nerpre!adO ele J, PUg I Cadalak:h, 1908.1v:do Sccr.,H¡P,oIL

=

i ,

FblIa ~ la tep'eSeI'ltadó cmmMica de l'e'IOItJdO o:nstn.ctt;a, segcns la Ilter¡:wetació ~ 0e!2Q07, SfW.

TocrOes deis segIes ~.~ ~ al 'IOIIfflt de la ~ pretO!1'Itt1ica deI~. M. Bakklrn6. SPAl. 2004

13

La recuperació i la restauració del segle XXI

En les darreres décades, el temple, de propietat particular, sense culte i abandonat, presentava un estat de conservaciólamentable i, del 1991 enca, es van succeir les gestions per engegar-ne la restauració. Primer, des de l'Ajuntament de Mura, i a partir de 1994, arran d'una alteració parcial deis termes municipaJs, des del consistori del Pont de Vilomara i Rocafort. Aquestes gestions van culminar el mar<;: de 2003 amb la signatura d'un conveni de cessió temporal d'ús per part de la propietat de I'edifici. E16 de juny del mateix any, la Diputació aprovava un nou conveni amb l'Ajuntament del Pont de Vilomara, mitjan<;:ant el qual es va posar en marxa un projecte d'actuació que tenia per objecte la restauració de I'església i I'ordenació de I'entorn. ParaHelament, es van dur a terme la recerca arqueológica del conjunt, que va afectar gran part de I'interior de I'edifici i ['entorn immediat, I'estudi de les fonts documentals i artístiques, i I'analisi estructural.

Els criteris generals de I'actuació van partir de dos objectius basics: garantir la conservació de )'edifici per tal de transmetre'l a les futures generacions en les millors condicions possibles, ¡ arranjar la construcció i I'entorn per milJorar-ne I'ús per part deis visitants. Per 1al d'aconseguir-Ios es va voler preselVar la imatge del 1emple en els seus valors histories i arquitec1onics, tot incloent-hi les deformacions Que la fabrica havia patit i els senyals que els manifestaven, per poder fer una lectura del monument en la seva evolució constructiva alllarg deis segles.

L'obra de restauració feta fins ara va anar precedida d'una serie de trebaJls necessaris per evitar I'ensorrament d'una part de I'edifici, com ara l'estintoJament i el sanejament de la 1eulada. Després, es va emprendre la consolidació estructural de la fa<;:ana de migdia mitjan<;:ant la construcció d'una estructura metal ·lica d'atirantament ubicada a uns metres de la fa<;:ana nord amb I'objectiu de contrarestar el desplom del mur sud amb el menor impacte físic i visual sobre el monument. Tot segun es va procedir a la consolidació de la voHa de la nau i de les pintures murals, a la restauració de les cobertes, que es van revestir de teula arab, i a la de les fa<;:anes.

14

El cimbari del transsepte, que havia perdut ¡'estructura del sostre i la cantonada nord-est del mur, es va restituir volumetricament amb pedra local, tallada més petita que el carreuat existent i reculada del pla de fa<;:ana, per diferenciar-la de la fabrica anterior. FinaJment, un cop eliminat el mur de contenció amb escala superior que s'havia adossat a la fa<;:ana de migdia la decada de 1950, i descolgades les restes de la capella sud, se'n va procedir a la reconstrucció del volum,

L'església de Santa Maria de Matadars recupera, així, bona part del seu esplendor original i de la seva historia (maJgrat que encara manca portar a terme la restauració de I'interior), i obre, de nou, la porta als visitants, desitjosos de tornar a fer-se seu un deis monuments més universals del preromanic catala.

Procés de ~ de leS restes de ~ rruaI de I'i'lte!b" del terrPe. E<.PA. 9>Al. 2004

15

16

J>rqecIe de re:stalQdO de 1'8$QItSIa de Matadars. 1934,.IenJ'II MartcreI. arqte_ AIXiu SCCt.I.9'I\l.

8 tetrPe. 8II)'S des¡)rés de la ¡D:nera re:staració Wta a terme pe!' la ()puIadó de laooIooa,el1934, 1 delarealitzada per la ~ Sala el 1952.A Qdrela, ellilIetSi(a. 0XIlStrIil el 1943. AIXiu SCCt.I·Sf'¡\l1954

Fa;ana rmI del WIliIe. aotI restes de Q nau lateral de trarnu'ltana. des¡)rés de le re:sIaI.raCió ele 1934.

F~ rmI. des¡)rés ele Q re:sta!taCi6 ele 2003-201 O. Les restes de la nau de trlWTU1lana l'IWl ~ __ 811943. M. 8aIO:rnII. SAA., atri 201 O

17

FaI;<nl (le mgda del terJl*!, el 1934, ~ (le 111 ¡rine¡a re:sIat.fa:i'i, arm l'e:.Ua (le ~ al o::i'Ttot. AAóu SCCM·SP/IL

VJstl del1etJ1)Ie des del Sl.(1.es\, amb 111 ~ laleral reconstnJida ti 201 O. M. Bab;mIJ, SP/IL,.Di 2010

18

Pnx::és (le res1aUració (le I'església, amb I'estructura de pro1OCdó (2003-2010). Fa.¡ar13 de ~1. J. Ck&I, SPAl., 09_02.2004

La fa¡¡m de ¡xnrt, 1I1 ~ restar.m. M.1liüI:r6, SPAl., .Di 2010

19

Fitxa técnica

Dades bAsiques del monument

Municipi: B Pont de Vilomara i Rocafort Comaroao Bages LocaIitzaci6: Urbanització del Marquet, a la riba esquerra del riu Uobregat. Accés: P.O. 4, Ctra. BV-1229 de Sant VICeOC de Castellet al Pont de VrIomara. ~: Preromanica i romanica (segles IX-XI) Protecci6: Declarat Monument HistOrie Artístic el 1931

Dades bAsiques de I'actuació

Pr0m0ci6: Ajuntament del Pont de Vilomara i Rocafort Execuci6: Diputacló da Barcelona. Área d'lnfraastructuras, Urbanisme i Habitatge. Servei de Patrimoni Arquitectónic local (SPAl).

Intervenció arquitectónica (2003-2010)

Procés de projecte I obra Arquitecte: Antoni Gonzálaz MorellO-Navarro. Oirecció axecutiva: Joan Closa Pujabat, xaviar Guitart Tarrés, arquitectes; Jaume Bassas Carné, Fina Ganer Sala, Marilana GrAcia SuM, arquitectas técnics. CoHabomdors: Joan Pérez FanioIs, arquitecta; Ramon Cárceles, eoginyer. Constructor: xallier Vall i Val!. Sant Joan de Vilatooada ConsoIidaci6 pinturas rooraIs: ECRA. Barcelona

AnAlisi histOrica Recerca arqueológica: ANa, GaixaI Mata, Anna G6mez Sach, Albert l6pez Mullor. Aixecament planimetric: Cenlum. Barcelona Estucli 8lltropolOgic: Núria Armentano; Susana Garrascal; ThaIs Fadrique; Assumpci6 MaJgosa. UAB Recerca documefltal i artrslica: Francesc xavier A1tes Aguiló, David Galr Farré, Raquel Lacuesta Contreras, Maria-José Sureda 8erná. Esludi constructiu: Jaume Moya Plana, arquitecta.

Anillisi material Anatisi flSicoconstructiva: Albert Gasals; Josep Uuís González, arquitectas. UPC Estudi de materials: Pitar Glrálclez. Marius Vendrell Saz; Anna Torrents; Laura Magras; Anna Uweras. UB Estudi geotécnic: Antoni Batlte; Pare Mascareñas, geólegs

Taxt d'aquesta edició: Alvar Caixa1. Raquel Lacuesta (setembre 2010)

20