Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e...

57
Bertran de Born: la tradizione manoscritta del Canzoniere Provenzale I di Stefano Lorenzo Vari A.A. 2012-2013 1

Transcript of Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e...

Page 1: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

Bertran de Born:

la tradizione manoscritta

del Canzoniere Provenzale I

di

Stefano Lorenzo Vari

A.A. 2012-2013

1

Page 2: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

Introduzione

Bertran de Born è il trovatore di cui si sa di più, e su cui si sono avute le maggiori prosificazioni. Figlio maggiore del Signore di Autafort, aveva due fratelli, Costantino e Itier. Alla morte del padre, avvenuta nel 1178, divenne Signore di Autafort, ma la sua carica doveva essere amministrata con il contributo dei suoi fratelli: una strategia valida per molti feudi, nata per le ingerenze del Conte di Tolosa che voleva così tenere sotto controllo l'influenza dei feudatari locali, incoraggiando i conflitti interni nelle famiglie. Le contese di Bertran, specialmente con il fratello Costantino, furono al centro di una vasta produzione poetica, dominata da temi politici.

Il primo lavoro databile del trovatore è un sirventes (un tipo di canzone politica o satirica, spesso usata per veicolare messaggi laddove la canzone era più memorizzabile di proclami, discorsi o cose varie) del 1181.

Nel 1182 fu alla corte di Enrico II d'Inghilterra ad Argentan e lo stesso anno appoggiò la ribellione di Enrico il Giovane contro suo fratello minore Riccardo I, conte di Poitieu e duca di Aquitania.In quel periodo scrisse una poesia per Aimaro V di Limoges, che lo invitava a ribellarsi, e giurò di partecipare alla guerra contro Riccardo a Limoges: suo fratello Costantino, essendo nello schieramento opposto, venne scacciato dal castello di famiglia da Bertran stesso. Alla morte di Enrico il Giovane nel 1183, elogiato e criticato nei suoi poemi, Bertran scrisse in suo onore un planh, una poesia di lamento funebre, intitolato Mon chan fenisc ab dol et ab maltraire. Durante la campagna punitiva contro i ribelli, Riccardo, aiutato da Alfonso II d'Aragona, assediò Autafort e dopo aver preso il castello lo rese a Costantino de Born. Enrico II lo diede però poi a Bertran, il quale si riconciliò poi con Riccardo, alleandosi con lui in occasione della guerra contro Filippo II di Francia, ma cercò sempre di rivendicare la sua indipendenza. Quando Riccardo, diventato nel frattempo Re, e Filippo temporeggiarono nell'intervenire alla Terza Crociata, il trovatore scrisse canzoni che valorizzavano la strenua difesa di Tiro da parte di Corrado di Monferrato (tra cui Ara sai eu de pretz quals l'a plus gran). Nel momento in cui Riccardo venne liberato dalla prigionia dopo essere stato accusato della morte di Corrado, Bertran cantò un bentornato nella canzone Ar ven la coindeta sazos.

Nel 1196 il trovatore divenne un monaco cistercense nell'abbazia di Dalon, verso la quale egli fece generosi lasciti e donazioni nell'arco di vari anni.

La sua ultima opera databile è del 1198.Morì presumibilmente prima del 1215, quando è stata trovata una

notazione di pagamento per alcune candele della sua tomba. Sebbene nella sua vita compose anche alcune canzoni amorose, la sua produzione poetica più importante consiste forse nei sirventes, in cui elogiava la guerra. Per questo Bertran de Born è il trovatore prefertito da Ezra Puond, fascista amante a sua volta dei conflitti bellici.

Bertran de Born in Dante

2

Page 3: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

Bertran de Born compare nella Commedia al XXVIII canto dell’Inferno. Siamo nella IX Bolgia dell’VIII Cerchio (Malebolge), dove sono puniti i seminatori di discordie, tra cui, appunto, lo stesso trovatore.Dante resta a guardare i dannati e assiste a uno spettacolo che lo spaventa molto: un dannato che avanza privo della testa, che tiene in mano per i capelli come fosse una lanterna, il quale guarda lui e Virgilio e si lamenta. Quando questo dannato giunge sotto il ponte dove sono i due poeti, alza il braccio con la testa e rivolge loro alcune parole: invita Dante ad osservare la sua pena, maggiore di qualunque altra, e si presenta come “ Bertram dal Bornio ”, che seminò discordia tra il re d'Inghilterra Enrico II e il figlio, il Re Giovane Enrico III.

Canto XXVIII, Inferno, vv. 112 e sgg:

Ma io rimasi a riguardar lo stuoloe vidi cosa ch'io avrei paura,

sanza più prova, di contarla solo;

se non che coscienza m'assicura,la buona compagnia che l'uom francheggia

sotto l'asbergo del sentirsi pura.

Io vidi certo, e ancor par ch'io 'l veggia,un busto sanza capo andar così comeandavan li altri de la trista greggia;

e 'l capo tronco tenea per le chiome,pesol con mano a guisa di lanterna:

e quel miravan noi e dicea: “ Oh me! ”.

Di sé facea a se stesso lucerna,ed eran due in uno e uno in due;

com'esser può, quei sa che sì governa.

Quando diritto al piè del ponte fue,levò 'l braccio alto con tutta la testa

per appressarne le parole sue,

che fuoro: “ Or vedi la pena molesta,tu che, spirando, vai veggendo i morti:vedi s'alcuna è grande come questa.

E perché tu di me novella porti,sappi ch'io son Bertram dal Bornio, quelli

che diedi al re giovane i ma' conforti.

Io feci il padre e 'l figlio in sé ribelli;Achitofèl non fè più d'Absalonee di David coi malvagi punzelli.

Perch'io partì così giunte persone,partito porto il mio cerebro, lasso!,

dal suo principio ch'è in questo troncone.

3

Page 4: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

Così s'osserva in me lo contrapasso.

Il verso evidenziato in corsivo è quello contenente il famoso “ accento di quinta ”, ovvero un accento situato sulla quinta sillaba, laddove la regola dell’endecasillabo prevede che l’accento, oltre ovviamente che sulla decima, debba cadere o sulla quarta o sulla sesta sillaba.

Potrebbe sembrare dunque un errore, e anche grave, ed è proprio per questo che è impossibile immaginare che Dante lo abbia commesso involontariamente: deve essersi trattato di una scelta consapevole. Ma perché il sommo poeta abbia deciso di usare un accento di quinta, e perché proprio qui, è difficile stabilirlo con certezza; piuttosto, si possono avanzare delle ipotesi: ad esempio, dato che la lettera che segue il termine giovane è una i, Dante avrebbe voluto intendere il re Giovanni, e questa è l’idea che forse deve essersi fatto Benvenuto da Imola, commentatore della Commedia, il quale, nell’analisi del XXVIII canto dell’Inferno, esordisce così: “ L’ultimo scismatico che Dante descrive fu un inglese o, come altri vogliono, di Guascogna - Bertrando del Bornio, - destinato alla custodia di Giovanni figlio di Arrigo II. Giovanni fu soprannominato il Giovane ”.Ma potrebbero esserci anche altre spiegazioni, meno legate alla storia e più al contenuto del canto stesso: l’accento di quinta spezza il verso, lo divide in due, separa una parte dall’altra, proprio come Bertran de Born ha diviso il padre dal figlio, e proprio come Dante ha separato lo stesso trovatore tagliandogli la testa e facendogliela tenere in mano.Quello di Dante avrebbe dunque potuto essere semplicemente un gioco poetico-narrativo, un segnale che rimanda al motivo per cui Bertran del Born si trova in Inferno e alla pena che deve subire.

La Commedia, comunque, non è l’unica opera in cui il sommo poeta cita Bertran de Born: ritroviamo questo personaggio, infatti, anche nel De Vulgari Eloquentia, nel quale Dante discetta sugli stili legati alle fondamentali tematiche dell’amore, della rettitudine e delle armi, che trovano i loro grandi esponenti nella lingua provenzale, rispettivamente in Arnaut Daniel, Giraut de Bornelh e, appunto, Bertran de Born, famoso soprattutto per i suoi sirventesi, in cui esalta la guerra in quanto valore cortese fondamentale.

Secondo Dante, tra l’altro, non esiste nessuno in Italia che si sia occupato di guerra in ambito poetico-prosastico come l’ha fatto il trovatore provenzale.

Di seguito, il passo del De Vulgari Eloquentia in cui viene citato Bertran de Born.

De vulgari eloquentia, II, 2

Sed disserendum est, que maxima sint. Et primo in eo quod est utile: in quo, si callide consideremus intentum omnium querentium utilitatem, nil aliud quam salutem inveniemus. Secundo, in eo quod est delectabile: in quo dicimus illud esse maxime delectabile quod per preciosissimum obiectum appetitus delectat; hoc autem Venus est. Tertio, in eo quod est honestum; in quo nemo dubitat esse virtutem. Quare hec tria, Salus videlicet, Venus et Virtus, apparent esse illa magnalia que sint maxime pertractanda, hoc est ea que maxime sunt ad ista, ut armorum probitas, amoris accensio, et directio voluntatis. 6. Circa que sola, si bene recolimus, illustres viros invenimus vulgariter poetasse; scilicet Bertramum de Bornio, arma; Arnaldum Danielem, amorem; Gerardum de Bornello, rectitudinem; Cinum Pistoriensem, amorem; Amicum eius, rectitudinem.

4

Page 5: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

Traduzione:

Ma conviene vedere quali siano queste grandissime cose. E prima in quel che è utile: nel quale, se attentamente consideriamo lo intendimento di coloro che cercano l'utile, niente altro ritroveremo che la salute. E quanto in ciò è dilettevole, diciamo tale essere quel che al massimo grado dà dilettamento per il preziosissimo obiettivo dell'appetito: e questo è il piacere di Venere: e finalmente poi ciò che è onesto, e qui nessuno dubita essere la virtù. Donde appare la Salute, l'Amore e la Virtù sono le tre altissime materie che si debbono in modo eccellere trattare, cioè quelle cose che sono grandissime appresso di queste, come la prestanza nelle armi, il fervore dell'amore, la regola della volontà. Intorno le quali sole cose, chi ben guardi, troverà gli uomini sommi avere cantato in vulgare: e cioè Beltramo di Bornio le armi; Arnaldo Daniello l'amore; Gerardo di Bornello la rettitudine; Cino da Pistoia l'amore, e la rettitudine il suo Amico.

Bertran de Born nel “ Novellino ”

Bertran de Born viene infine citato nel Novellino, nelle novelle XIX e XX.Nella novella XIX, l’autore esalta la grande liberalità e cortesia del Re

Giovane:

Leggesi della bontà del re giovane guerreggiando col padre per lo consiglio di Beltrame dal Bornio: lo quale Beltrame si vantò ch’elli avea più senno che niuno altro. Di ciò nacquero molte sentenzie, delle quali ne sono scritte qui alquante.Beltrame ordinò co·llui che·ssi facesse dare al padre la sua parte di tutto lo tesoro. Lo figliuolo lil domandò tanto ch’elli l’ebbe. Quelli lile fece tutto donare a gentili genti et a poveri cavalieri, sì che rimase a neente, e non avea che donare.Un uomo di corte li adomandò che li donasse; quelli rispuose ch’avea tutto donato: «ma’ tanto m’è rimaso ancora: ch’i’ ho nella bocca un laido dente, onde mio padre ha offerti duomila marchi a chi mi sa sì pregare, ch’io lo diparta dagli altri. Va’ a mio padre e fatti dare li marchi, e io il mi trarrò alla tua petizione».Il giullare andò al padre e prese i marchi, et elli si trasse il dente.E un altro giorno avenne ch’elli donava a uno gentile uomo dugento marchi, e ’l siniscalco (overo tesoriere) prese que’ marchi e mise uno tappeto in su la sala e versollivi suso, et uno luffo di tappeto mise di sotto, perché il monte paresse maggiore. Et andando il re giovane per la sala, lile mostrò il tesoriere dicendo:«Or guardate, Messere, come donate: vedete quanti sono dugento marchi, che li avete così per neente!».E que’ li avisò e disse:«Piccola quantitade mi sembra a donare a così valente uomo! Dara’line quattrocento: ché troppo credeva che fossero più i dugento marchi, che non mi sembrano a vista».

Nella novella XX, invece, elogia la grandissima liberalità e cortesia del re d’Inghilterra:

Lo giovane re d’Inghilterra spendea e donava tutto. Un povero cavaliere avisò un giorno un coperchio d’uno nappo d’ariento, e disse nell’animo suo:

5

Page 6: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

«Se io posso nascondere quello, la masnada mia ne starà molti giorni».Misesi il coperchio dell’argento sotto.I siniscalchi, al levare delle tavole, riguardarono l’argento; trovarlo meno; cominciarlo a metterlo in grido et a cercare i cavalieri alla porta.Il re giovane avisò costui che l’avea e venne sanza romore a·llui e disseli chetissimamente:«Mettilo sotto a me, che non sarò cerco»; e lo cavaliere, pieno di vergognosa vergogna, così fece: miselile sotto, e ’l re giovane lile rendé fuori della porta e miselile sotto e poi lo fece chiamare e donogli l’altra partita.E più di cortesia fece una notte che poveri cavalieri entrarono nella camera sua credendo veramente che lo re giovane dormisse. Adunaro li arnesi e le robe a guisa di furto. Quando ebero tutto furato, ebbevene uno che malvolentieri lasciava una ricca coltre che ’l re avea sopra. Presela e cominciò a·ttirare.Lo re, per non rimanere scoperto, prese la sua partita e teneva. Siccome que’ tirava tanto, che per fare più tosto li altri vi puosero mano, allora lo re parlò e disse:«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza!»Li cavalieri fuggiro, quando l’udiro parlare, che prima credevano che dormisse.Un giorno lo re vecchio, padre di questo re giovane, lo riprendea forte dicendo:«Dov’è tuo tesoro?»Et elli rispuose:«Messere, io n’ho più che voi non n’avete».Quivi fue il sì e ’l no. Ingaggiarsi le parti. Aggiornaro il giorno, che ciascuno mostrasse suo tesoro. Lo re giovane invitò tutti i cavalieri del paese, che a cotal giorno fossero in quella parte.Il padre quello giorno fece tendere uno ricco padiglione e fece venire oro e argento in piastre e vasella, et arnese assai; pietre preziose versò su·ppe’ tappeti, e disse al figliuolo:«Ov’è il tuo tesoro?».Allora il figliuolo trasse la spada del fodero. Li cavalieri adunati trassero per le rughe e per le piazze: tutta la terra parea piena di cavalieri. Il re vecchio non poteo riparare: il tesoro rimase alla signoria del re giovane, lo quale disse a’ cavalieri:«Prendete il tesoro vostro».Chi prese oro, chi vasello, chi una cosa, chi un’altra, sì che di subito fu distribuito.Il padre ragunò poi suo sforzo per prenderlo; lo figliuolo si rinchiuse in uno castello, e Beltrame dal Bornio con lui. Il padre vi venne ad asedio. Un giorno, per troppa sicurtà, li venne un quadrello per la fronte disaventuratamente, che la contraria fortuna che ’l seguitava l’uccise. Ma, innanzi ch’elli morisse, vennero a·llui tutti i suoi creditori e adomandaro loro tesoro che a·llui aveano prestato.Il re giovane rispuose:«Signori, a mala stagione venite: ché ’l vostro tesoro è dispeso, li arnesi sono donati, il corpo mio è infermo: non avreste ormai, di me, buono pegno. Ma fé venire uno scrittore».Lo scrittore fue venuto.«Iscrivi» disse quel re cortese «ch’io obligo l’anima mia a perpetua pregione infino a tanto che voi pagati siate».Morìo. Questi, dopo la morte, andaro al padre suo e domandaro la moneta. Il padre rispuose loro aspramente dicendo:«Voi siete quelli che prestavate al mio figliuolo ond’elli mi facea guerra; et imperò, sotto pena del cuore e dell’avere, vi partite di tutta mia forza!»Allora l’uno parlò e disse:«Messere, noi non saremo perdenti, ché noi avemo l’anima sua in pregione»;

6

Page 7: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

e lo re domandò in che maniera, e quelli mostraro la carta. Allora lo padre s’umiliò e disse:«Non piaccia a Dio che l’anima di così valente uomo stea in pregione per moneta»;e comandò che fossero pagati, e così furo.Poi venne Beltrame dal Bornio in sua forza, e quelli lo domandò e disse:«Tu dicesti ch’avei più senno che uomo del mondo. Or ov’è tuo senno?».Beltrame rispuose:«Messere, io l’ho perduto».«E quando l’hai perduto?».«Messere, quando nostro figliuolo morìo».Allora lo re conobbe che ’l vanto che si dava sì era per la bontà del figliuolo: perdonolli e donolli.

Notiamo come queste due novelle puntino l’attenzione sul concetto di liberalità, fondamentale tra i valori della cortesia, mentre invece l’episodio in cui Bertran de Born è catturato dal re Enrico II e riesce a cavarsela rivelando al sovrano che suo figlio, il Re Giovane, è morto, viene liquidato in pochissime righe, come se per l’autore del “ Novellino ” non fosse un episodio così importante, laddove è uno dei più intensi e poeticamente elevati riguardanti il trovatore.

Ad ogni modo, il fatto che l’autore del “ Novellino ” abbia citato anche questo evento ci induce a pensare che abbia letto tanto la Vida quanto i componimenti di Bertran de Born, oltre alle rispettive razos, dal momento che nella sola Vida questo episodio non compare.

Ma l’autore del “ Novellino ”, come anche in altre novelle riprese dalle vicende legate ai trovatori provenzali e scritte dal Boccaccio, rielabora e modifica alcuni elementi narrativi per ricercare una sua autorialità: qui, ad esempio, notiamo che il Re d’Inghilterra dice a Bertran: “ Tu dicesti ch’avei più senno che uomo del mondo. Or ov’è tuo senno? ”, mentre nella razo leggiamo: “ Bertrans, Bertrans, vos avetz dig que anc la meitatz del vostre sen no-us ac mestier nulls temps, mas sapchatz qu’ara vos a el ben mestier totz ” (“Bertran, Bertran, voi avete detto che neanche la metà del vostro intelletto vi è mai servita, ma sappiate che ora vi servirà eccome”); questo elemento è stato altresì ripreso da Benvenuto da Imola, a dimostrazione del fatto che egli abbia attinto a diverse fonti per elaborare il suo commento.

Edizione diplomatica – interpretativa della vida, dei sirventesi e delle loro razos nel Canzoniere Provenzale I

La vida:

Bertrans de Born si fo un castellans del evesqat de Peiregors, seigner d’un castel qe avia nom Autafort. Totz temps ac guerra con totz los sieus vesins, con lo comte de Peiregors e com lo vesconte de Lemoges e com son fraire Constanti e con Richartz, tant quant fo coms de Peitieus. Bons cavalliers fo e bons guerrers, e bons domneiaire e bons trobaire, e savis e ben parlanz, e saup

7

Page 8: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

ben tractar mals e bens. Seingner era totas ves qan se volia del rei Enric e del fils de lui, mas totz temps volia que ill aguessen guerra ensems, lo paire e’l fils e’l fraire, l’uns con l’autre. E toz temps volc qe lo reis de Fransa e’l reis d’Engleterra aguessen guerra ensems. E s’il aguen patz ni treva, ades se penet con ses sirventes de desfar (la patz) e de mostrar com cascuns era desonratz en aquella patz. E si n’ac de grans bens e de grans mals.

Traduzione:

Bertran de Born fu un castellano del vescovato di Peiregors, signore di un castello che si chiamava Autafort. Fece sempre guerra con tutti i suoi vicini, con il conte di Peiregors e con il visconte di Limosine e con il fratello Costantino e con Riccardo quanto fece il conte di Poitieu. Fu un buon cavaliere e un buon guerriero, e partecipava a tornei e fu un buon trovatore, e saggio e (sapeva) parlare bene, e sapeva ben trattare del male e del bene. Era signore, tutte le volte che voleva, del re Enrico e del figlio di lui. Voleva sempre che il re di Francia e il re d'Inghilterra facessero guerra insieme. E che non avessero né pace e né tregua. Per questo si premurò con i suoi sirventesi di fare e di mostrare come con quella pace ciascuno fosse disonorato. E ne ebbe grandi benefici e grandi mali.

I sirventesi e le loro razos

Ges eu no-m desconort

[…]Ges pro tener amicTenc per egalCom fas mon enemic

8

Page 9: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

Qui non fai malQu’en un mostier anticDe San MarsalQui me iureron man ricSobr’un missalTals me plevis sa feNon fezetz plas ses meQu’anc no’ill estet ges beCar se mos a merceE ? cordet ab seSo vos pliu per ma fe

Lo comt voill pregarQue ma maisonMi comant a gardarTut sist baronC’ab els non puosc estarSos contensonAra ni ? cobrarLo coms ses malestarEt ieu vas lui tornarE servir et onrarE non oi volgui farTroc’al desampararSoi vengutz de n’aimar

Domna ab cor avarDe prometr’e de darPois no’m voletz colgarDomna ses m’un baisarAissi’m podes ric farE mon dan restaurarSe Dieus e saviz m’anpar

Aquesta es la razos d’aquest sirventes

Al temps qu’En Richartz era coms de Peiteus, anz qu’el fos reis, Bertrans de Born si era sos enemics, per so qu’Em Bertrans volia ben al rei Iove, que guerreiava adoncs ab En Richart, qu’era sos fraire. En Bertrans si avia fait iurar contra’n Richart lo bon vescomte de Lemogas, que avia nom N’Aemars, e’l vescomte de Ventedorn, e’l vescomte de Gumel, e’l comte de Pairagors e son fraire, e’l comte d’Engoleime e sos dos fraire, e’l comte Raimon de Tolosa, e’l comte de Flandres, e’l comte de Barsolona, en Centoill d’Estarac, un comte de Gascoingna, en Gaston de Bearn, comte de Bigora, e’l comte de Digon. E tuich aquistz si l’abandoneron e feiron patz si’s lui e ses periureron vas lui. E N’Aemars, lo vescoms de Lemogas, que plus l’era tengutz d’amor e de sagramen, si l’abandonet e fetz patz ses lui. En Richartz, cant saup que tuich aquist l’avion abandonat, el s’en venc denant Autafort ab la soa ost e dis e iuret que ia mais no s’en partiria s’il no’ill dava Autafort e no venia a son comandamen. Bertrans, quant auzi se qu’En Richartz avia iurat, e sabia qu’el era abandonatz de totz aquest que vos avetz ausit, s’il det lo castel e si venc a

9

Page 10: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

son comandamen. E’l coms Richartz lo receup perdonan li e baisan lo. E sapchatz que per una cobla qu’el fetz el sirventes, lo cals comenssa: Si’l coms m’es avinens e non avars, lo coms Richartz li perdonet son brau talan e rendet li son castel Autafort e vengren fin amic coral. E vai s’en En Bertrans e comensa a guerreiar N’Aemar, lo vescomte que l’avia desamparat, e’l comte de Peiregors. Don Bertrans receup de grans dans et el a lor fetz de grans mals. En Richartz, quant fon devengutz reis, passet outra mar, e’n Bertrans remas guerreian. Don Bertrans fetz d’aquestas doas razos aquest sirventes: Ges eu no’m desconort etc.1

Non puosc mudar un chantar non esparga

Pos n’oc e non a mes foc e trag sancCar grans guerra fai d’escars seingnor larcPer que’n plai ben dels reis auzir la bomba

[…]

Si’l reis Felips n’agues ars una bargaDenan giortz o crebat un estancQuar dan intres per fors el parcQue l’asetgues pel pueg e per la combaC’om non pogues traire breu ses colomAdoncs sai ieu qu’el volgra far parerCarle qe fon dels miels de sos parensPer cui fon poill e sansoina questa

A voi l’adus e de pretz lo descargaGuerra cellui quant trop lo troba francPer q’eu non cug lais caors ni caracMos oc e non pos tant sap des trastombaSi’l reis li da tesour de chimonDe guerra cor et avra’n pois poderTant los trebaills e messios plasensQue los amics e’ls enemics tempesta

Anc naus de mar quant a perdut sa barbaEt a mal temps e vol urtar al rancE cor plus fort c’una saieta d’arcE lev’en aut a puois aval ios tombaNon trais anc pietz e dirai vos ben comQu’eu fas per leis que no’m vol retenerQue no maten iorn terme ni covensper qe mos chans q’era flort besesta

Vai sirventes ades tost e corrensA trainac sias anz de la festa

1 Questo verso compare nel rispettivo sirventese.

10

Page 11: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

Di’m a’n Rogier et a totz mos parensQe no’i trob plus omba ni om ni esta

Aquesta es la razos d’aquest sirventes

An mais per ren qu’En Bertrans de Born disses en coblas ni en sirventes al rei Felip ni per recordamen de tort ni d’aunimen que’ill fos faitz, no volc guerreiar lo rei Richartz. Mas en Richartz si sailli a la guerra, quant el vit la frevoleza del rei Felip, e raubet e preset e ars castels e borcs e villas, et aucis homes e pres. Don tuich li baron a cui desplasia la patz foron molt alegre. E’n Bertrans de Born plus que tuich, per so que plus volia guerra qe autr’om e car crezia qe per lo seu dire lo reis Richartz agues comensada la guerra, ab lo qual el s’apellava “Oc e Non”, si com ausiretz el sirventes q’el fetz si tost com el auzi qu’en Richart era saillitz a la guerra. Et el fetz aquest sirventes que comenssa: Non puosc mudar un chantar non esparga2.

Al dous nou termini blanc

Del pascor vei la elestaDon lo nous temps s’escontentaQuan la sasos es plus gentaE plus avinenz e val maisEt hom deuri esser plus gaisE meiller sabors mi a iais

Per qu’en pesa quar m’estancQ’eu ades non pas la festaC’ons soiornz mi sembla ? entraPer una promessa gentaDon mi sors trebails et esglaisE non voill sia mieus DoaisSes la ? del Cabrais

Postell’en son oil o cranQui i amas l’en amonestaQue ia malvestatz dolentaNo’l valra mession gentaNi soiorns ni estar ad aisTan con guerre trebaill e faisSo sapcha’l seingner de Roiais

Ni anc non vi bras flancTroncat ni camba ni testaFerit de plaia dolentaNi ab gran ost ni ab gentaNo’l vai a Rom ni a SaisE menbres li com li retraisQu’anc en escut lansa non frais

2 Questo verso compare nel rispettivo sirventese

11

Page 12: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

Guerra ses fuoc e ses sancDe rei ni de gran poestaCui c’oms laidis ni desmentaNon es ges paraula gentaQu’el puois se soiorn ni s’engraisE Ioves qui guerra non paisN’esdeven leu flacs e savais

Reis de Francha ie’us tenc per francCar hom a cors non fai questaNi de Guiortz no’s presentaPas ne fin que sia gentaE vos la guerra e la paisE domentre c’om s’i eslaisNon er sos pretz fins ni verais

Gens d’en “Oc e No” no’m plancQu’eu sai ben qu’en lui no restaLa guerra ni no s’alentaQu’anc patz ni finis no’l fon gentaNi hom plus voluntiers non traisNi non fes cocha ni assaisAb pauc de genz et ab grau fais

Lo reis Felips ama la paisPlus que’l bons hom de talentais

Et n’“Oc e Non” vol guerra maisplus que non fes us dels agais.

Aquesta es la razos d’aquest sirventes

Quant en Bertrans ac faich lo sirventes qe ditz: Pois als baros enoia e lor pesa, et ac dich al rei Felip com perdia de cinc ducatz los tres e de Guiortz la renda e’l perchatz, e com Caercins remania en guerra et en barata e la terra d’Angolerma, e com Frances e Bergoingnon avian cambiat honor per cobeza, e com lo reis Felips avia anat plaideian sobre la riba de l’aiga, e com el non avia volguda la patz, cant fon desarmatz, e, si tost com el fon armatz, perdet per viutat l’ardimen e la forza. E que mal semblava del cor Enric, l’oncle de Raols del Cambrais, qe desarmatz volc que la patz si fezes de Raols, son nebot, ab los quatre fills N’Albert e, depois que fon armatz, non volc patz ni concordi. E com totz reis era aunitz e desonrats, pois comensava ad autre rei per terra qu’aquel reis li tolgues, car el fazia patz ni treva, tro la demanda qe’il fazia agues conquista e recobrat so que fos dreitz e rasos, don li autre rei lo tenon desiritat. E per far vergoingna als Campanes dels esterlins que foron semenat entre lor, per so que’ill volgueson tornar a la guerra, tuit li baron de Peitieus e de Lemozin en foron molt alegre, que molt erent tristz de la pas, per so que meins n’eron onrat e car tengut per amdos los reis. Lo reis Richartz si carguet molt d’orgoill d’aquesta patz, e comenset far torz e desmesuras en las terras del rei de Fransa que marcavon ab las terras d’en Richart. […] Et aisso fon el temps al comensament d’estiu. Don Bertrans fetz aquest sirventes que vos

12

Page 13: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

aras auziretz: Al douz termini blanc del pascor vez la estat3. Et en aquel sirventes el pois fort lo rei Felip qu’el degues comensar la guerra ab lo rei Richart a fuoc et a sanc e dis qu’el reis Felips volia mais patz c’uns morgues, en Richart, ab cui s’apellava “Oc e Non”, volia mais guerra que negus dels Algais, qu’eron quatre fraire gran raubador, e raubaven e menaven ben ab lor mil raubadors a caval e ben doa milia a pe e no vivion d’autra renda ni d’autre perchatz.

Qant vez pels vergiers desplegar

Los cendatz grocs indis e blausM’asdousa lo vos dels cavausE’l sonnet que fan li iuglarQue viulan de trap en tendaTrombas e corn e grale clarAdoncs voill un sirventes farTal que’ll coms Richartz l’entenda

Ab lo rei mi voill acordarD’Aragon e tornar en pausMas trop fon deschauzitz e brausQuant venc sai sus per osteiarPer qu’es dregs q’eu lo’l reprendaIeu o dic per lui castiarE pezam si’l vei folliarE voill que de mi aprenda

Ab mi’l volon tuit encuzarC’us me condet de sos vassausQue de Castellot ac mals lausQuant ne fes n’Espaingnol gitarE non par que si defendaVes el si el nauza proarE quant intret per covidarConquerri lai pauc de renda

Oimais no li puosc ren cellarAnz li serai amics corausGascons cui es berrans e pausMi trames sai novas comdarQue de sos pres esimendaDel rei que’ls i degra liurarE volc en mais l’aver portarQue hom totz sos pres li renda

Que so m’an dig de lui iogarQu’en perdon an faigs totz lur lausS’anc lor det vestirs vertz ni blausNi fes nuill deiner donar3 Questo verso compare nel rispettivo sirventese.

13

Page 14: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

[…]

Eu lo perdo si’m fe mal farA Catalans ni a LarausPois lo seingner cui es PeiteusLo’l mandet non auset als farE reis que loger atendaDe seingnor bel deu affanarMais que per autra fazenda

Voill sapcha’l reis e aprendaDe son grat o fassa cantarMon sirventes al rei NavarE per Castella l’estenda.

Aquesta es la razos d’aquest sirventes

Ben avetz entendutz los mals qu’en Bertrans de Born remembret que’l reis d’Arragon avia faitz de lui e d’autrui. Et a cap d’una gran sazon qu’el n’ac apres d’autres mals qu’el avia faitz, si lo’l volc retraire en un autre sirventes. E fon dig a’n Bertran c’un cavallier avia en Arragon que avia nom N’Espaingnols, et avia un bon castel molt fort que avia nom Castellot et era proprietat d’en Espaingnol et era en la forteressa de Sarrazins. Don el fazia grant guerra als Sarrazis. E’l reis si entendia molt en aquel castel e venc un iorn en aquella encontrada, per servir lo e per envidar lo al sieu castel, e menet lo charament, lui ab tota soa gent. E’l reis, quant fon dedinz lo castel, lo fetz penre et menar deforas, e tolc lo castel. E fon vertatz qe, quant lo reis venc al servizi del rei Enric, lo com de Tolosa si’l destonfis en Gascoingna e tolc li ben cinquanta cavalliers. E’l reis Enrics li det tot l’aver que’ill cavallier devian pagar per la reenson et el no’l paguet l’aver als cavalliers, anz l’en portet en Arragon. E’ill cavallier isseron de preison e pageron l’aver. E fon vertatz c’us ioglars, qe avia nom Artuset, li prestet […] lui et un son conpaingnon. Et Artuset et us sos conpaings aucisseron un Iuzieu. Don li Iuzieu aneron al rei e pregueron lo qu’el en fezes vendeta e que lor des Artus e’l conpaingnon per aucire, e qu’ill li darian marabotis. E’l reis los lor donet amdos e pres los marabotis. E’ill Iuzieu los feiron ardre lo iorn de la nativitat de Crist, si com dis Guillems de Berguedam en un sieu sirventes, dizen en el mal del rei.

E fetz una mes preison Don hom no’l deu razonar Qu’el iorn de la NaisionFetz dos crestias brusar Artus ab autre son par E non degra aici iutgar A mort ni a passion Dos per un Iuzieu fellon.

Don us autre, que avia nom Peire Ioglar, li pestet deniers e cavaus. Et aquel Peire Ioglars si avia grans mals ditz de la veilla reina d’Englaterra, la quals tenia Font Ebrau, que es una abadia on se rendon totas las villas ricas. Et ella lo fetz

14

Page 15: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

ausire per paraula del rei d’Arragon. E totz aquestz laich faich remembret en Bertrans de Born al rei d’Arragon en aquest sirventes que dis: Quant vei per vergiers despleiar, los cendaus grocs, indis etcetera4.

Puois lo gens terminis floritz

S’espandis iauzions e gaisM’es vengut en cor qe m’eslaisDe far un novel sirventesOn sapchon li AragonesC’ab mal agur d’aco sion il tuit segurSai venc lo reis don es aunitzEsser soudadiers logaditz

Sos bas paratges sobrissitzSai que fenira coma laisE tornara lai don traisA Meillau et en CarladesCan quecs n’aura son dreg conquesAns s’en vas SiurMas greu er qe mar no’l deburL’aura tanc es pauc arditzFlacs e vans e soiornaditz

Proensa pert don es issitzQue son frair Sancho prezen maisQui’l non a soin mas qe s’engraisE beva per RossignolsOn fon deseretatz IaufresQua vilamurEn tolozan tenon per PeriurTuit cel ab que sera pleuitzCar los a per paor giquitz

Lo reis cui es CastrasoritzE ten de Toleta palaisLau que mostre de sos eslaisSi’l al fill del BarsalonesCar per dreg sos malvatz hom esDel rei tafurPertz mais sa cort e son aturNon fas cella don fui traitzLo iorn que’l fon per mi servitz

Lo bos reis Gartsia RamitzCobrera quan vida’l sofraisAragon que’l monges l’estraisE’l bons reis navars cui dretz esCobrara ab sos Alaves4 Questo verso compare nel rispettivo sirventese.

15

Page 16: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

Sols s’i aturAitan con aurs val mais d’azurVal miels tant es plus conplitzSos pretz qe del rei apostitz

Per cella de cui es marritzPer la bonam reina’m laisE dieus qu’en dis so don m’apaisBerrengier de BesadunesLi retraissera si’l plaguersMas tot recurSos mal siatz faz que son tafurCar per el fon mortz e traitzOn es sos lignatge aunitz

Mout trai laig l’empeiraritzCon fals reis peiurs e savaisCan pres a quintals et a faisL’aver qe Manuels tramesE la rauba e tot l’arnesPuois ab cor durQuan n’ac trait lo vert e’l madurEl enviet per mar marritzLa domna e’ls Grecs qe ac traitz.

Aquesta es la razos d’aquest sirventes

Lo reis Enrics d’Engleterra si tenia assis en Bertran de Born dedins Autafort e’l combatia ab sos edeficis, que molt li volia gran mal, car el crezia que tota la guerra que’l reis Ioves, sos fillz, l’avia faicha, qu’en Bertrans la’il agues faita far. E per so era vengutz denant Autafort per lui desiritar. E’l reis d’Arragon venc en l’ost del rei Enric denant Autafort. E cant Bertrans o saub, si fo molt allegre que’l reis d’Arragon era en l’ost, per so qu’el era sos amics especials. E’l reis d’Arragon si mandet sos messatges dinz lo castel, qu’en Bertrans li mandes pan e vin e carn, et el si l’en mandet assatz. E per lo messatge per cui mandet los presenz, el li mandet pregan qu’el fezes si q’el fezes mudar los edeficis e far traire en autra part, qe’l murs on il ferion era tot rotz. Et el, per gran aver del rei Enric, el li dis tot so qu’en Bertrans l’avia mandat a dir. E’l reis Enrics si fetz metre dels edificis plus en aquella part on saup que’l murs era rotz, e fon lo murs ades per terra e’l castels pres. En Bertrans ab tota sa gen fon menat al pabaillon del rei Enric, e’l reis lo receup molt mal. E’l reis Enrics si’l dis: “Bertrans Bertrans, vos avetz dig que anc la meitatz del vostre sen no’us ac mestier nulls temps, mas sapchatz qu’ara vos a el ben mestier totz”. “Seingner” dis en Bertrans “el es ben vers qu’eu o dissi, e dissi ben vertat”. E’l reis dis: “Eu cre ben qu’el vos sia aras faillitz”. “Seingner” dis en Bertrans, “lo iorn que’l valens Ioves reis, vostre fillz, mori, eu perdei lo sen e’l saber e la conoissesa”. E’l reis, quant auzi so qu’en Bertrans li dis en ploran, del fil, venc li granz dolors al cor, de pietat, et als oills, si que no’is poc tener qu’el non pasmes de dolor. E quant el revenc de pasmazon, el crida e dis en ploran: “En Bertran, vos avetz ben drech, et es ben razos, si vos avetz perdut lo sen per

16

Page 17: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

mon fill, qu’el vos volia meils que ad home del mon. Et eu, per amor de lui, vos quit la persona e l’aver e’l vostre castel e vos ren la mia amor e la mia gracia, e vos don cinc cenz marcs d’argen per los dans que vos avetz receubutz”. En Bertran si’l cazec als pes, referrent li gracias e merces. E’l reis ab tota la soa ost s’en anet. En Bertrans, can saup qe’l reis d’Arragon l’avia faita si laida fellonia, fon molt iratz ab lo rei N’Anfos. E si sabia com era vengutz al rei d’Arragon era vengutz de paubra generacion de Carlades, d’un castel que a nom Carlat, qe es en la seingnoria del comte de Rodesc. E’n Peire de Carlat, qu’era seingner del castel, per valor e per proessa, si pres per moiller la comtessa d’Amillau, qu’era caseguda en eretat, e si n’ac un fil, que fon valens e pros, e conquis lo comtat de Barsalona, et ac nom Raimon Berrengier, lo quals conquis lo regismen d’Arragon, e fo lo permiers reis que anc fos en Arragon. Et anet penre corona a Roma. E, cant s’en tornava e fon al borc Saint Dalmas, el mori. E remanseron ne trei fill: Anfos, lo quals fo reis d’Arragon, aqest que fetz lo mal d’en Bertran de Born, e l’autre, don Sancho, e l’autre, Berrengiers de Besaudunes. E saup com el avia traida la filla de l’emperador Manuel, que l’emparaire l’avia mandada per moiller ab grant tresor et ab gran aver et ab molt onrada compaingnia, e los raubet de tot l’aver que la domna e’ill Grec avian. E com los enviet per mar, marritz e consiros e desconseillatz, e com sos fraire Sancho l’avia tota Proenssa, e com s’esperiuret, per l’aver qe’l reis Enrics li det, contra’l comte de Tolosa. E de totas aquestas razons fetz en Bertrans de Born lo sirventes que ditz: Pois lo gens terminis floris5.

Un sirventes que motz no’ill faill

Ai fag c’anc no’m costet un ailEt ai apres un’aital artQue s’ai fraire german ni quartPart li lou e la meailaE s’el pois vol la mia partI’en ? de comunailla

Tot lo sen ai dinz lo serailSi tot m’an donat gran trebaillEntre nazemar e’n RichartLonc temps m’a tengut en regartMas aras an tal trebaillaQue lor enfanz si’l reis no’ls partN’auran pro en la corailla

Guillems de Cordon fol bataillA ves mes a vostre sonailEt ieu am vos si Dieus mi gartMas per savi e per moissartVos tenon de la fermaillaLi vescomte et es lor tartCar non est lor frairailla

Tot iorn contendi e’m baraill5 Questo verso compare nel rispettivo sirventese.

17

Page 18: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

M’esqeu e’m defen e’m tartailE’m fon om ma terra el la m’artE’m fan de mos arbres issartE mescla’l gran en la paillaE non ai ardit ni coartEnemic qu’era no ma failla

Tot iorn resoli e retaillLor baros e’ls refont e’ls cailQui cuiava metr’a issartE soi ben fols qan m’en regartQui’ll son de peior obraillaQue non es lo fers San LaunartPer qu’es fols qui sen trebailla

Talarrans non trota ni saillNi no’s mou de son ArenaillNi non gieta lansa ni dartAnz viu a guisa de lombartTant es frasitz de nuaillaQue quant l’autra gens s’en conpartEl s’estendill’e badailla

A Peiraguors pres del muraillTan que’i ? gitar ab mailVenrai armatz sobre BaiartE se’i trop Peitavin pifartVeiran de mon bran com taillaQue sus per cap li farai bartDel servel mesclat ab mailla

Baron Dieus vos sal encs gartE vos aiut e vos vaillaE’us don q’en digatz a’n RichartSo qe’l paus dis a la frailla.

Aquesta es la razos d’aquest sirventes

Bertrans de Born, si com eu vos ai dich en las autras razos, si avia un fraire qe avia nom Costanti de Born, e si era bons cavallier d’armas, mas non era hom que s’entrameses molt de valor ni d’onor, mas totas sazos volia mal a’n Bertran. E si’l tolc una vetz lo castel d’Autafort q’era d’amdos comunalmen. En Bertrans si’l recobret e si’l casset de tot lo poder. Et aquel si s’en anet al vescomte de Lemogas, que’l degues mantener contra son fraire, et el lo mantenec. E’l reis Richartz lo mantenia contra’n Bertran. En Richartz si guerreiava ab n’Aimar lo vesconte de Lemogas, e’n Richart e n’Aimar si guerreiavon ab en Bertran e’ill fondian la soa terra e la’il ardian. Bertrans si avia faich iurar lo vescomte de Lemozin e’l comte de Peiregors, que avia nom Talairan, al cal Richartz avia tota la ciutat de Peiregors e no’il en fazia negun dan, car el era flacs e vils e nuaillos. En Richartz si avia tot Gordon a’n Guillem de Gordon, et avia promes de iurar ab lo vescomte et ab en Bertran de Born et

18

Page 19: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

ab los autres baros de Peiregors e de Lemozi e de Caercin, los quals en Richartz deseretava; don Bertrans lo repres fort. E fez de totas aquestas razos aquest sirventes que dis: Un sirventes que mot non faill, ai faich c’anc no’m costet un aill6.

Un sirventes no’m cal far longor ganda

Tal talent ai que digu e que l’espandaCar n’ai rason tan novell e tan grandaDel Ioven rei c’a fenit sa demandaSos frair Richartz pois sos pairs lo comandaTan es forsatzPois n’Aenrics terra non ten ni mandaSi a reis des malvatz

Que malvatz fai car aissi viu a randaDe liurason a comt’e a garandaReis coronatz que d’autrui o pren liurandaMal senbl’ArnautLo marques de BellandaNi’l pro Guillem que conquis Tor MirandaTan fon prezatzPuois en Peitau lur ment clos truandaA lo’i er mais tant amatz

Qa pez dormer non er de CoberlandaReis dels Angle ni conquerra IslandaNi tenrea Iou ni Monsaurel ni GandaNi de Peitou non aura la MirandaNi ducs clamatz de la terra NormandaSai de Bordel ni dels Gascoms part LandaSeingner ni de Basatz

Conseill voill dar son de n’AlamandaLai en Richart si tot non lo’m demandaIa per son frair mais sos homes non blandaNon c’om fa el anz a seria e’ls arandaTol lur chastels e dero que abrandaDe ves totz latzE’l reis tornei lai ab sels de GarlandaE l’autre sos coingnatz

Lo coms Iaufres cui es BreseliandaVolgra fos primiers natz

Car es cortes e fos en sa comandaReielmes e’l ducatz

6 Questi versi compaiono nel rispettivo sirventese nella variente Un sirventes que motz no’ill faill, Ai fag c’anc no’m costet un ail

19

Page 20: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

Aquesta es la razos d’aquest sirventes

En la sazos que’l reis Ioves ac faita la patz ab son fraire Richart e’il ac fenida la demanda que’il fazia de la terra, si com fo la voluntat del rei Enric lor paire, e’l paire li dava certa liurazon de deniers per vianda e per so que besoingc l’era, e neguna terra non tenia ni possezia ni negus hom a lui no venia per mantenemen ni per secors de guerra, en Bertrans de Born e tuit li autre baron que l’avian mantengut contra’n Richart foron molt dolen. E’l reis Ioves si s’en anet en Lombardia torneiar e solasar e laisset totz aquest baros en la guerra ab en Richart. En Richartz asega borcs e chastels, e pres terras e derroca et ars et abrassa; e’l reis Ioves si torniava e dormia e solazava. Don en Bertrans si fetz aquest sirventes qe comenssa: D’un sirventes no’m cal far longor7.

Ges de disnar non fai oimais maitis

Qui agues fort bon ostauE fos dedins la carns e’l pans e’l visE’l focs clars e de fauLo plus rics iorns es oi de la semanaE degra m’estar soauC’aitan volgra volges mon pro na LainaCom lo seingner de Peitau

Per saludar torn entre’ls LemozisCella que a pretz cabauMos Bels seingner e mos Bels CembelisQeiron ormais qui las lauQu’eu ai trobat del mon la plus certanaE la gensor c’om mentauPer que s’amors m’es tan cotedianaQui las autras mi fai brau

Gens ioves cors francs e verais fisDaut paratg’e de riauPer vos serai estrange de mon paisE’m mudarai part AniauE car es tan sobr’autras sobeiranaVostra valors n’es plus auContrada n’er la corona romanaSi’l vostre cap s’i enclau

Al coms esgar qu’en fes et ab car ruisEn fes Amors son esclauE mos seingner m’ac pres de lei assisSobr’un feutre enperiauE la paraula fon dousa et humanaE’l dir cortes e liau

7 Questo verso compare in maniera leggermente diversa nel rispettivo sirventese: Un sirventes no’m cal far longor ganda

20

Page 21: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

E de solatz mi semol e CatalanaE d’acuillir d’en Fairiau

Al gen parlar qu’en fetz et al gen risQuan ni las denz de cristausE’l cors dargat grail e fresc e lisVi benestan en bliauE la colors fo fresca e rosanaRetinc mon cor dinz sa clau

Mais ac de ioi que q’im des CorezanaCar a son agrat m’en esiau

De tota es na Maier soberranaDe tot can ma terra clau

Aquesta es la razos d’aquest sirventes

Bertrans de Born si era anatz vezer una serror del rei Richart, que fon maire de l’emperador Oth, la quals avia nom ma domna Eleina, qe fo moiller del duc de Sansoingna. Bella dompna era e molt cortesa et enseingnada, e fazia gran honor en son acuillimen et en son gen parlar. En Richartz, qu’era adoncs coms de Peitieus, si l’assis lonc temps sa serror e si’l comandet qu’ela’ill disses e’il fezes plazer e grant honor. Et ella, per la gran voluntat qu’ella avia de pretz e d’onor, e per qu’ella sabia qu’en Bertrans era tan fort presatz hom e valens e qu’el la podia fort en ansar, si’l fez tant d’onor qu’el s’en tenc fort per pagatz et enamoret se fort de leis, si qu’el la comenset lauzar e grazir. En aquella sazon qu’el l’avia vista, el era ab lo comte Richart en un’ ost el temps d’invern, et aquel’ ost avia grant desaise. E cant venc un dia d’una domenga, era ben meitzdias passatz que non avian maniat ni begut. E la fams lo destreingnia mout, et adoncs fetz aqest sirventes que dis: Ges de disnar non for ormais matis8.

Dompna pois de mi no’us cal

E partit m’avetz de vosSenes totas ochaisosNo sai o m’enqueiraQue ia maisNon er per mi tant rics iais Cobratz e si del senblanNo’m trob domna ni on talanQue vailla vos qu’ai perdudaIa mais non voill aver druda

Pois non pos trobar egalTan bella que fos tan prosNi sos rics cors tan ioiosDe tant bella teira8 Questo verso compare nel rispettivo sirventese.

21

Page 22: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

Ni tant gaisNi sos rics pretz tant veraisIrai per tot acaptanDe chascuna un bel senblanPer far domna soicebudaTro vos me siatz renduda

Fresca color naturalPren Bels Cebelins de vosE’ill douz esgart amorosE fatz gran sobreiraCar re’i laisQuan res de bes no’us sofraisMidonz n’Aelis demanSon adreg parlar gabanQue’n don a midonz aiudaPois non er fada ni muda

De Caes l’avetz comdalVoill qu’en done aestors La gola es mans amdosPuois tenc ma charreraNo’m biaisVers Rocachoart m’eslaisAls pels n’Aignes qu’en dara’nQue Iseutz la domna TristanQu’en fo per totz mentagudaNi’ls ai tan bels a saubuda

N’Audiartz si be’n vol malVoill qu’en don de sas faichosQue’ll esteu gen liasosE car es enteiraQu’anc no’us fraisS’amors ni’ls vols e’m biaisA mon Mielz de ben demanSon adreit nou cors presanDe que par a la veudaLa faza bon tener nuda

De na Faidid atretalVoill sas bellas denz en dosL’ acuillir e’l gent resposDon es presenteraDinz son aisMos Bels Moiols voill qu’en laisSa gaiesa e son es reconogudaE no s’en cambia ni’s muda

Bel seingner ieu no’us quier alMas que fos tan cobertos

22

Page 23: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

D’aquesta cun siu de vosC’una lechaderaAmors naisMas voill de vos lo demanQue s’autra tener baisanDoncs midons per qu’en refudaPois sab que tan l’ai volguda

Papiol mon AzimanM’anaras dir en chantanQu’amors es desconogudaChai e d’aut bas cazeguda

Aquesta es la razos d’aquest sirventes

Bertrans de Born si era drutz d’una domna gentil e iove e fort prezada, et avia nom ma domna Maeuz de Montaingnac, moiller d’en Talairan, qu’era fraire del comte de Peiregors; et ella era filla del vescomte de Torena e seror de ma dompna Maria de Ventedorn e de n’Elis de Monfort. E, segon qu’el dis en son chantar, ela’l partid si e’il det comiat, don el fo’n mout tristz e iratz, e fez razo que ia mais no la cobraria, ni autra non trobava que’il fos tan bella ni tan bona ni tan plazens ni tan enseingnada. E penset, pois qu’el non poiria cobrar neguna que’ill pogues esser egals a la soa domna, li conseillet qu’el en fezes una en aital guisa qu’el soiseubes de las autras bonas domnas e bellas de chascuna una beutat o un bel senblan o un bel acuillimen o un avinen parlar o un bel captenemen o un bel garan o un bel taill de persona. Et enaissi el anet queren a totas las bonas dompnas que chascuna li dones un d’aquest dos que n’avetz auzitz nomar per restaurar la soa domna c’avia perduda. Et el sirventes qu’el fetz d’aquesta razon vos auziretz nomnar totas las domnas a las quals el anet querre socors et aiuda a far la domna soiseubuda. E’l sirventes qu’el fetz d’aquesta razon si comensa: Dompna pois de mi no’us cal9.Eu m’escondic domna que mal non mier

De so qu’eus an de mi dig lausengerPer merce prec c’om non posca mesclarLo vostre cors fin lial vertadierHumil e franc e cortes e plasentierAb mi domna per mensoivas comdar

Al premier get perdi eu mon esparvierQ’el m’ausian el poing falcon lanierE pois ton l’en q’el lur veia plumarS’ieu non am mais de vos lo conserierQue de nuill’autra vez lo desezierQu’em don s’amor ni’m retenga’l colgar

Autr’escondig vos farai plus sobrierE no mi puosc orar plus d’enconbrierS’ieu anc failli vas vos neis del pensar9 Questo verso compare nel rispettivo sirventese.

23

Page 24: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

Quant serem sol en chambr’o dinz vergierFailla’m poders deves mon conpaingnierDe tal guisa qe no’m posca aiudar

S’ieu per iutgar m’aset pres del taulierIa no’i posca baratar un denierNi ab taula persa no’m puosc intrarAnz giet ades lor reitarar derrierS’ieu autra domna deman ni enquierMas vos cui am e desir e tenc car

Seingner si eu de chastel parsonierEt en la tor siam quatre partierE ia l’uns l’autre non’s puoscan amarAnz m’aion obs tos temps arbalestierMeg’e sirven e gaitas e portierS’ieu anc ac cor d’autra domna amar

Ma domnan lais per autre cavallierE pois non sai a que m’aia mestierE failla’m venz quant serai sobre marEn cort der rei mi batan li portierEt en cocha falsa fugir permierSi non menti s’el que us anet comtar

Domna s’ieu ai mon austor anadierBel muda ben prendent e mainerQue tout ausel posca apoderarSign’e grua et agro blanc e nierVolria lo dons mal mudat galinierGins debatent que non puosca volar

Fals enveios fementit lausengierPois ab midonz m’avez mes destorbierBen lausera que’m laissa fetz estar

Aquesta es la razos d’aquest sirventes

Bertrans de Born si era drutz de ma dompna Maeutz de Montaingnac, de la moiller de Tallairan, que era aitals dompna com vos ai dich en la razon de la “domna soiseubuda”. E si com eu vos dis, ela’l parti de si e det li comiat et encusava lo de ma domna Guiscarda, de la moiller del vescomte de Conborn, d’una valen domna que fon de Bergoingna, sor d’en Guiscart de Belioc. Avinens domna et enseingnada era, conplida de totas beutatz. Si la lauzava fort en comtan et en chantan. Bertrans, enans qu’el la vis, era sos amics per lo ben qu’el dizia d’ella, et enans qu’ella fos venguda a marrit al vescomte de Comborn. E per alegressa qu’el ac de la soa venguda, si fetz aquestas coblas que dizion:

Ai Lemozins francha terra cortesaMout me sap bon car tals honors vos creis

24

Page 25: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

Que iois e pretz e deportz e gaiessaCortesia e solatz e domneisS’en ven a nosE’l cor estei’ anceisBe’is deu gardar qui a drutz se depeisPer cals obras deu domna esser conquissa

Dons e servirs e garnirs e larguesaNoiris amors com fai l’aiga lo peisEnseingnamez e valors e proessaArmas e cortz e guerras e torneisE qui pros es ni de proessa’s feisMal estara s’aoras non pareisPois na Guiscarda nos es sai tramesa

E per aquesta domna Guiscarda, si’l parti de si ma domna Maeuz, qu’ela crezia qu’el li volgues meills que ad ella e qu’ella li fezes amor. E per aquest departimen el fez la “dompna soiseubuda” e’l sirventes que ditz: Eu m’escondic dompna que mal no mier10.

S’abrils e foillas e flors

E’l bel mati e’l clar serD’un ric ioi cui eu esperNo m’alegron amorsE’l rossignol c’aug braireE lo nou temps vertz e grazitzQu’ens adus iois e dousorsE’l cuendes pascors floritzMidonz son ardit no’l creisE no’l merma l’espavenzTart m’en venra iausimez

Domna s’ieu quezi so corsVas vos no fis en verE ve’us m’al vostre plazerMi e mons chans e mas torsE pren comiat del repaireOn tan gen fui acuillitzOn mais iois sens e valorsE cel que mante faiditzPer honor de se meseisQuan fan bos acordamensAsol los afiamens

Nostre reptars m’es saborsRic car cuidatz tant valerQue ses donar per temerVolriatz aver laufors10 Questo verso compare nel rispettivo sirventese.

25

Page 26: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

E c’om no’us auses retraireQuant us fai que deschauzitzMas semblaria paorsSe n’era per mi cobritzComs ni vescoms dui ni reisMas fatz vostres fatz tan gensQue’us en sega ditz valens

D’autres ni a cassadorsPer la costuma tenerQe’s fan ric home parerCar amon quants et austorsE corn et aborn e laireQu’es lur pretz tan freolitzEt an tan pauc de valorsE lurs poders tan frezitzQue res mas besti o peisNon lur es obediensNi fai lurs comandamens

Us ni a guerreiadorsQue an de mal far lezerE no’s sabon chaptenerNuill temps ses engignadorsTan amon lansar e traireE vei los totz temps garnitzComa ? de corsPer q’eu lur non son auzitzQu’anc a bon pretz ne ateisRics hom si iois e iovenzE valors no’l fon guirens

D’autres ni a bastidorsRics homes de gran poderQue sabon terra tenerE fan portals e bestorsDe cautz e d’arena ab caireE fan tors voutas dons e vitzE ges bons pretz n’als en creisCar aitals captenemenzNon val mest las bonas gens

Aquesta es la razos d’aquest sirventes

Bertrans de Born si fo acomiadatz de soa dompna, ma dompna Maeuz de Montaingnac, e no’ill ten pro sagramenz ni esditz qu’el fezes en comtan ni en chantan qu’ela volgues creire q’el non ames na Guiscarda. E si s’en anet en Saintonge vezer ma dompna na Tibors de Montausier, qu’era de las plus prezadas domnas que fossen el mon, de beutat e de valor e d’enseingnamen. Et aqesta domna era moiller del seingnor de Chales e de Berbesil e de Montausier. E’n Bertrans si’l fetz reclam de ma dompna Maeutz que l’avia partit

26

Page 27: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

de si e no’l volia creire, per sagramen ne per esdich que li fezes, qu’el non volgues ben a na Guiscarda. E si la preguet qu’ela’l degues recebre per cavallier e per servidor. Ma domna na Tibors, com savia domna qu’ella era, si’l respondet enaissi: “Bertran, per la rason que vos etz vengutz sai a mi, eu en son mout alegra e gaia e tenc m’o a grant honor, e d’autra part si me desplatz: ad honor m’o tenc car vos m’ez vengutz vezer ni preiar que vos prenda per cavallier e per servitor. E desplatz me mout si vos avetz faich ni dich so per que ma dompna Maeuz vos aia dat comiat ni per que sia irada ab vos. Mas eu son aquella qe sai ben com se cambia tost cors d’amadors e d’amariz. E si vos non avetz faillit vas ma dompna Maeuz, tost en sabrai la vertat, e si vos retornerai en la soa gracia, s’enaissi es. E si en vos es lo faillimens, eu ni autra domna no’s deu mais acuillir ni recebre per cavallier ni per servidor. Mas eu farai ben aitan qu’eu vos penrai a mantener a far lo concordi entre vos et ella”. Bertrans si s’en tenc mout per pagatz de la responsion de ma dompna na Tibors e promes li qu’el non amara mais autra domna ni servirai si non ma domna na Tibors, si causa er qu’el non pogues recobrar l’amor de ma domna Maeuz. E ma domna na Tibors promes a’n Bertran, s’ella no’l podia acordar ab ma domna Maeuz, qu’ela’l recebria per cavallier e per servidor. E non anet longa sazo que ma domna Maeuz sap qu’en Bertran non avia colpa, et escoutet los pecs que’ill eron faich per en Bertran e si’l tornet en gracia de vezer lo e d’auzir sos precs. Et il li comtet e’l dis lo mantenemen que’ill avia faich ma domna na Tibors e la promession qu’ela avia faich ad els. Don ma domna Maeuz li dis qu’el prezes comiat de ma dompna na Tibors e que’is fezes absolver las promessions e’lz sagramens assatz don es que il avian faich entre lor. Don Bertrans de Born fetz aquest sirventes: S’abrils e foillas e flors11.

Rassa, tant crei e mont’e puoia

Cella qu’es de toz enianz voiaSos pretz c’a las meillors ennoiaC’una non i a que re i noiaDe vezer que sa beutatz luiaLas pros ca sos obs cui que’ns voiaQuel’ plus conoissent e’l meillorMantenon ades la lausorE la tenon per la gensorE sap far tant entiera honorNon vol mas un sol preiador

Rassa domn’ai qu’es fresqu’e e finaCuenda e gaia e mesquinaPels savra qui ab color de robinaBlanca per cors con flors d’espinaCoude mol ab dura tetinaE sembl conil per l’esquinaA la fina fresca colorAl bon pretz et a la lausorPot hom be triar la meillorSil que sen fan conoissendor11 Questo verso compare nel rispettivo sirventese.

27

Page 28: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

De mi vas cal part ieu ador

Rassa als rics es orgoillousaE fai gran sen a lei de tosaQue non no’ill Peitieus ni TolosaNi Bretaingna ni SaragosaAnz estant de pretz enveiosaCal pros paubres es amorosaEt a’m pres per castiadorPrec li que’n teingna car s’amorEt am mais un pro vavasorQue comt’o rei galiadorQue la menes a desonor

Rassa rics hom que ren non donaNi honra ni acuoill ni sonaE que senes tort ochaisonaE qui’ll quier merce no’ill perdonaM’enoia e tota personaQue servize non gazardonaE li ric home cassadorM’enueion e’l busatatorGaban de volada d’austorQu’ia mais d’armas ni d’amorNon parlara ho mentre lor

Rassa aisso voill que vos plassaRics hom que de guerra no’s lassaNi no s’en recre per manassaTroqu’om lo lais que mal no’l fassaVal mais que rebieira ni cassaQue bon pretz n’acueill e n’abrassaMaurais ab n’Algar son seingnorTenc hom per bon envazidorE’l vescoms defenda’l s’onorE’l coms deman la’l per vigorE veian l’adels al pascor Aquesta es la razos d’aquest sirventes

Bertrans de Born si s’apellava “Raissa” ab lo comte Iaufre de Bretaingna, qu’era fraire del rei Iove e d’en Richartz. (En Richartz) e’n Iaufres si s’entendion en la domna d’en Bertran de Born, na Maeuz de Montaingnac, e’l reis n’Anfos d’Arragon, e’n Raimons, lo coms de Tolosa. Et ella los refudava totz per en Bertran de Born, qe avia pres per entendedor e per castiador. E per so que ill remesesen quals era la domna en cui el s’entendia, e si lauzet en tal maineira que par qu’el l’agues vista nuda e tenguda. E volc ben c’om saubes que na Maeuz era la soa domna, aqella que refudava Peiteus, so era en Richartz, q’era coms de Peitieus, e’n Iaufres, qu’era coms de Bretaingna, e’l rei d’Arragon, qu’era seingner de Sarragoza, e’l comte Raimon, qu’era seingner de Tolosa. E per so dis en Bertrans:

28

Page 29: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

Rassa als rics etz orgoillasa E faitz gran sen a lei de tosa Que no vol Peitieu ni Tolosa Ni Bretaingna ni Seragosa Anz es tant de pretz enveiosa Als pros paubres es (amorosa).

E d’aqesta razon que’us ai dicha el fetz son sirventes, e de blasmar los rics que tenon don e que mal volen e sonan e que senes tort ochaisonen, e, qui lor qer merce, que non perdonen ni servizi non guierdonen, et aquels que mais non parlon si non de volada d’austor, ni mais d’amor ni d’armas non auson parlar entre lor. E volia que’l coms Richartz guerreies lo vescomte de Lemogas e que’l vescoms si deffendes proosamen. E d’aquestas razos si fetz lo sirventes que ditz: Rassa tan creis e mont’e puoia. Cella qu’es de totz enianz voia12.

Mon chan fenis ab dol et ab maltraire

Per totz temps mais e’l tenc per romanzutCar ma rason e mon gaug ai perdutEl meillor rei que anc nasqes de maireLarc e gen parlanE gen cavalganDe bella faisoE d’umil senblanPer far grans honorsTant cre que’n destreingnaLo dols que m’esteingnaCar en vauc parlanA Dieu lo comanQe’l menten loc San Ioan

Reis dels cortes pros emparaireForatz seingner si acses mais vescutQue reis Ioves avias nom angutE de Ioven eras capdels e paireEt auberc e branE bel bocaranElm e gonfanonE perponz e panE iois et amorsNon an que’lls manteingnaNi qui ia’ls reveingnaMas lai vos sigranC’ab vos s’en iranE tut ric faig benestan

Gent acuillir e donar ses cor vaireE bel respos e ben siais vengut12 Questi versi compaiono nel rispettivo sirventese.

29

Page 30: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

E gran hostal pagat e gen tengutDons e garnirs et estar ses tort faireManiar ab mazan De viol’e de chanE maint conpaingnonQue nos mostret bel senblan

Seingner qu’en vos non era res affaireQ’en tot lo mon vos avi elegutPer meillor rei que anc portet escutE’l plus ardit e’l meillor torneiareDues lo temps RolanDe llai ni denanNon vi hom tan proNi tan querreianNi don sa lausorsTant pel mon s’enpreingnaNe si llo reveingnaNi qu’el an sercanPer tot a garanDel Nill tro lo soleill colgan

Seingner per vos mi voill de ioi estraireE tut aqil que’us avion vezutDevon estar per vos irat e mutE ia mais iois la ira no m’esclaireBreton q’IrlanE Iau preechanGiena e GascorsE Peiton a danE’l Maines e TorsFransa tro Canpaingna De plorar no’s teingnaE Flandres de GanD’Aqui a Guizan Ploron neis li Aleman

Loairenc e BraimanQan torneiaranAuran dol quan no’us veiran

No pretz un besanNi’l colp d’un’aglanLo mon ni cels quei estan

Per la mort pensanDel bon rei presanOn tuit devem aver dan

Aquesta es la razos d’aquest sirventes

30

Page 31: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

Lo plainz qu’en Bertrans de Born fetz del rei Iove non porta autra razon si non que’l reis Ioves era lo meiller hom del mon, e’n Bertrans li volia meills qu’a home del mon e lo reis Ioves ad el meills qu’a home del mon e plus lo crezia qe home del mon. Per que lo reis Enrics, sos paire, e’l coms Richartz, sos fraire, volian mal a’n Bertran. E per lo valor que’l reis Ioves avia e per lo gran dol que fon a tota la gen, el fetz ab dol lo plaing de lui que dis: Mon chan fems ab dol et a maltraire13.

Ges de far sirventes no’m tartz

Qe anz los fatz ses tortz affanzTant es sotils mos geins e m’arritzQu’en sai gardar de totz enganzE sai tant se fortQue ves vos m’estortQue il comte ni’l reiNo’m forferon rei

Pois lo reis e lo coms RichartzM’an perdonat luitz malstalanzIa mais n’Aimars ni RichartzNon don trevas ni TailaranzNi ia d’AutafortNon lassarai ortQui’s vol m’en guerreiPois aver lo dei

Mos parsoniers es tant gamatzQue’ll vol ma terra a sos enfanzEt eu darai l’en tant soi gartPos diran que mals es BertranzTant ca malvatz portN’avran la lur fortEu lo li autreiQuals c’ab mi plaidei

Pois fis es devas totas partzA mi’n sobra uns panzPustulla en’l voill qui m’en zi partzPois eu m’o comencei enanzPer patz no’m conortC’ab guerra m’acortQu’eu no tem ni creiNegun’autra lei

Quis vol fassa sos bels escartzQu’eu men soi mes totz temps en granzCom puosca aver cairels e dirtz

13 Questo verso compare nel rispettivo sirventese con una leggera variazione: Mon chan fems ab dol et ab maltraire

31

Page 32: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

Elms et aubercs canals e branzC’ab aison conortE’m tenc a deportAssaut e torneiDonar e domnei

Eu non gar diluns ni dimartzNi setmanas ni mes ni anzNi’m lais per abrils ni per martzQ’eu non ser que con venga danzA cel qui m’an tortEt i ab mi per fortNon conquerran treiLo pretz d’un correi

No’m cal d’AutafortMas far dreit mi tortQue’ll iutgamen creiDe mon seingnor lo rei

Aquesta es la razos d’aquest sirventes

Si com vos avez maintas vetz auzitz, en Bertrans de Born e sos fraire, en Costantis, agren totz temps guerra ensems et agren gran malvolenssa l’us l’autre, per so que chascuns volia esser seingner d’Autafort, lo lor comunal castel per razo. Et avenc se que, com so fosse caussa q’en Bertrans agues presa e tolguda Autafort e casset Costanti e sos fills de la terra, en Costantis s’en anet a n’Aemar, lo vescomte de Lemogas, et a’n Amblart, conte de Peiregors, et a’n Taillaran, seingnor de Montaingnac, querre lor merce, qu’il lo deguesson aiudar contra son fraire, en Bertran, qui malamen tenia Autafort, qu’era mieuz sieus, e no l’en volia dar neguna part, anz l’avia malamen deseretat. Et ill l’aiuderon e conseilleron contra en Bertran e feiron lonc temps gran guerra ab lui et a la fin tolgren li Autafort. En Bertrans s’en escampet ab la soa gen e commset a guerreiar Autafort ab totz sos amics e parens. Et avenc si qu’en Bertrans cerquet concordi e patz ab son fraire, e fon faicha grans patz e vengron amic. Mas quant en Bertrans fon ab tota la soa gen dinz lo castel d’Autafort, si’l fez faillimen e no’il tenc sagramen ni conven, e tolc lo castel a gran fellonia a son fraire. E so fon un dia de diluns, en lo qual era tals ora e tals poinz qe, segon la razon dels agurs ni de poinz e d’estrolomia, non era bon […]. E’l reis Enrics, per so qu’el volia mal a’n Bertran, per so qu’el era amics e conseillaire del rei Iove, son fill, lo quals avia auda guerra ab el, e crezia qu’en Bertrans n’agues tota la colpa, si’l pres ad aiudar, e’l coms Richartz sos fillz, e feiron gran ost et assetgeiron Autafort, et a la fin preiseron lo castel e’n Bertran. E can fon menatz al pavaillon, denan lo rei, ac gran paor. Mas per las paraulas las quals el membret al rei Enric del rei Iove, son fill, lo reis li rendet Autafort e perdonet li, e’l coms Richartz, totz sos mals talans, si com vos avetz auzit en l’estoria que es escrita denan sobre lo sirventes que dis: Puois lo gens terminis floritz etc. Mas quan lo reis Enrics li rendia Autafort, dis solazan ves de Bertran: “Fellonia fezis deves ton fraire”. Et en Bertrans s’engenoillet denant lui e dis: “Seingner, granz conces, be’m platz aital iutgamenz”. E’n Bertrans intret el castel, e’l reis Enrics e’l coms Richartz s’en torneron en lor terra ab lor gen.

32

Page 33: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

Quant li autre baron qu’aiudavon Constanti auziron so e viron qu’en Bertrans avia ancaras lo castel, foron molt dolen et irat e conseilleron Costanti qu’el se reclames d’en Bertran denan lo rei Enric, que’l mantenria ben en razon. Et el si fetz. Mas Bertrans mostret al rei lo iutgamen qu’el avia fait, car el l’avia ben fait escrire, e’l reis s’en ris e’is sollasset. En Bertrans s’en anet ad Autafort e Costantis no’n ac autra razo. Mas li baron que adiudavon Costanti feiren ab lui lonc temps grant guerra a’n Bertran et el ad els. E tant com visquet no’il volc rendre lo castel ni far patz ab son fraire ni treva. E can fon mortz, acorderon se li fill d’en Bertran ab en Costanti, lor oncle, et ab sos filz, sos cosins. E per aquestas razos fetz en Bertrans aquest sirventes que dis: Ges de far sirventes no’m tart. Anz etc14.

Quan la novella flors par el vergan

On son vermeill vert e blanc li brondelAb la dousor qui eu sent al torn de l’anChant autresi con fan li autre auselCar per ausel me teing en mantas resCar aus voler tot lo melz que’ll mon esVoler l’aus eu et aver cor volonMas non l’aus dir mon cor anz loi’ll rescon

Eu non sui drutz ni d’amor non seing tanQu’en rason domna d’amor ni m’apelNi no domnei e s’im val autretanQue lausengier fals enoios fradelDesenseingnat villan e malapesAn de mi dit tant ne son entremesQe fan cuiar que la genser del monMi teingna gai ausen e desiron

Qu’om fes domna non pot far d’amor chanMas sirventes farai fresc e novelPuis castiar cuidon en guerreianNostre baron lo seingnor de BordelE per forsar tornar franc e cortesMal estara s’ancar villans non esCant que chascus aia gaug si’l responE no’ls enoi si be’ls pela ni’ls ton

Antra avra s’aissi pert son affanEn Limoisi on ai trait cairel tantE tanta tor tant mur e tant anvanFaig e deffaig e fondut tant chastelE tant avetz tolt e donat e mesE tant colp dat e reseubut e presE tanta fam tanta set e tant sonCom el a trait d’Agen tro a Nontron

14 Questo verso compare nel rispettivo sirventese.

33

Page 34: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

Rassa per vos remanon sai clamanEn Lemoisi de sai vas MonsaurelPer vostre pro avetz faz de lor danSo’m dis n’Aimars e’l seingner de MartelEm Taglafers e’n Golfautz e’n IofresE tut aisel q’en vos seron enpresNon an las paz gens per vos en que sonAnz fan lor grat lai al comte Raimon

Sirventes vai a’n Raimon GauseranLai a Pinos en ma rason l’espelQuar tan aut fon sei dit e sei demanDe leis que ten Cabriera e fon d’UrgelA mon Fraire en ren fratz e mercesDe Bergida del fin ioi que m’enquesQue tot mon cor me tornet iauzionQuan nos partim amdoi al cap del pon

Si com l’ausel son desotz l’aurionSon las autras sotz la gensor del mon

Aquesta es la razos d’aquest sirventes

Quant lo reis Richartz s’en fon passatz outra mar, tuit li baron de Lemozi e de Peiregors se iureron ensems e feiron gran ost et anerent als castels et als borcs qu’en Richartz lor avia tout. Et enaissi combateron e preseron totz aquels que’is deffendion et enaissi cobreron gran re d’aquell qu’en Richart lor avia tout. E quant en Richart fon vengutz d’outra mar et issuz de preison, molt fo iratz e dolens dels chastels e dels borcs que’il baron l’avian totz e comenset los a menassar fortmen de deseretar los e de destruire los. E’l vescoms de Lemogas e’l coms de Peiregors per lo mantenemen que’ll reis de Fransa lor avia fait e fazia, si’l tengron las soas menassas a nien e’il manderon dizen qu’el era vengutz trop braus e trop orgoillos e que ill mal son grat lo farian franc e cortes et humil, e que ill lo castiarian guerreian. Don Bertrans de Born, si com cel que non avia autra alegressa mas de mesclar los barons de guerra, cant auzi que’l reis menassava aquels baros que no’l prezavian ren e metion per nien lo sieu dig e que ill l’avion mandat dizen que ill lo chastiarion e’l farion mal son grat tornar franc e cortes, en Bertrans si’n fo molt alegres. E sabia que’il reis en era fort dolens e iratz d’aisso que ill dizion e del castel de Nontron e d’Azgen que ill avian tout, e fez un son sirventes per far saillir lo rei Richart a la guerra. E cant el ac fait son sirventes, el lo mandet a’n Raimon Iauseran, qu’era del comtat d’Urgel, seingner de Pinous, valens hom e larcs e cortes e gentils, e non era nuls hom en Cataloingna que valgues lui per la persona. Et entendia se en la Marquesa, qu’era filla del comte d’Urgel e moiller d’en Girout de Cabrieras, qu’era lo plus rics hom e’l plus gentils de Cataloingna, trait lo comte d’Urgel, son seingnor. Et comensa enaissi lo sirventes: Quant lo novella flors par el vergan etc15.

Quant vei lo temps renovellar

15 Questo verso compare nel rispettivo sirventese con una leggera variante: Quant vei lo temps renovellar

34

Page 35: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

E pareis la fueill e la florsMe dona ardimen amorsE cor e saber de chantarE pois vei cals nomen sofraingzFarai un sirventes cosenQue trametrai lai per presenAl rei Iohan qu’es na vergoing

Et devrias ben vergoingnarSi’l membres de sos ancefforsCom laissa sai Piteus e torsAl rei Felip ses demandarQue per tota gianac plargnLo rei Richart que deffendenEn mes mant aur e mant argenMais acest nom par naia soing

Mais a mal border el chazarE bracs e lebres e austorsE sororn per que’ill faill honorsEs laissa vins deseretarMal sembla dardimen galvaingQue sai lo viran pois sovenE pois autre conseill no’i prenLaissa terra al seingnor del groing

Que’ills saup lezoics desliurarGuillems e far ric so corsAz aurenga quan l’alma sorsA tibaut l’ac fait asetiarPretz et honors n’ac ab gazagEu o dic per chastiamenAl rei Ioham qe pert sa genQe non lor secor pres ni loing

Baro zai vir MonchastiarA cui en blasteme las follorsQue avetz e pren me dolorsQue m’aven de vos a parlarQue pretz avetz tombat el faingE avez a pres un fol senQue non doptaz castiamenMas qui un ditz mal aquel vos oing

Domna cui desir e tenc carE dopt […] las meillorsTant es vera vostra lausorsQu’eu non la sai dir ni comdarC’aisi com aurs val mais destaingValez mais part las meillors cen

35

Page 36: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

Et es plus leials vas vovenNon son adieu ? de cadoing

S’avarics reis cui cor sofraingGreu fara bon enuasimenE pois a cor flac recresenIamais nulls hom e n’el non poing

Aquesta es la razos d’aquest sirventes

Quant lo reis Richartz fo mort, el remas us sos fraire, que avia nom Johan ses Terra, per so qu’el non avia part de la terra. E fon faitz reis d’Engalterra et ac lo regisme e’l ducat de Quitania e’l comtat de Peitieus. E tan tost com fon faitz reis e seingner del comtat e del ducat de Peitieus, el s’en anet al comte d’Engolelma, qe avia una mout bella filla piucella, que avia ben XV anz, la qual avia faita iurar en Richartz a’n Ugo lo Brun, qu’era coms de la Marquesa, et era botz d’en Iaufre de Laseingna et era sos vasals. E’l coms d’Engolelma l’avia iurada la filla a moiller e receubut per fill, qu’el non avia plus ni fill ni filla. E dis al comte d’Engolelma qu’el volia sa filla per moiller, e fez se la dar, et esposet la ades e montet a caval et anet s’en ab sa moiller en Normandia. E quant lo coms de la Marquesa saup qe’l reis l’avia touta sa moiller, fon molt dolens et anet s’en reclamar a totz sos parens et a totz ses amics, e tuit en foron mout irat e preiron conseill que ill s’en aneson en Bretaingna e tolguessen lo fil del comte Iaufre, que avia nom Artus, e qu’en fezessen lor seingnor. Que per razon o podion far, qu’el era fils del comte Iaufre, qu’era enanz natz que’l reis Iohans. Et enaissi o feiren e feiron d’Artus lor seingnor e iurerent li fezeutat e meneron lo en Peitieu, e tolgron al rei Peitieus, traitz alcanz castels e borcs fortz que avia en Peitieus. Et el s’estavia ab sa moiller en Normandia, que noit ni iorn mais de leis no’is partia, ni manian ni beven ni durmen ni veillan, e menava la en cassa et en forest et en ribeira ab Austors et ab falcos. Et aquist baron li tolion tota la terra. Ben s’avenc c’un iorn li venc granz desaventura, que il avion sa maire assissa en un castel que a nom Mirabel. Et el, per confort d’autrui, si la socors a nosaubuda e venc si celadamen c’anc no’n saubron novellas, tro qu’el fon ios el borc ab els. E trobet los durmen e pres los totz, Artus e sos baros e totz aquels que tenion ab el. E per ielosia de la moiller, car non podia viure ses leis, el abandonet Peitieus e tornet s’en en Normandia e laisset los preisoniers per sagramenz e per ostages, e passet s’en en Engleterra e menet ab si Artus e’n Savarics de Maleon e’l vescomte de Castel Airaut. E fetz negar son nebot Artus, e’n Savarics de Maleon fetz metre en la tor Corp, lai on hom mais no maniava ni bevia, e’l vescomte del Castel Airaut atressi. E tan tost com lo reis de Franza saup que lo reis Iohans ab sa moiller era passatz en Engleterra, el entret ab gran ost en Normandia e tolc li tota la terra. E’ill baron de Peitieu se reveleron e tolgron li tot Peitieu trait La Rochella. E’n Savarics de Maleon, com hom valenz e savis e larcs, si s’engeingna si qu’el escampet foras de la preison e pres lo castel on el estava pres. E’l reis Iohans fetz ab patz ab el, qu’el lo laisset anar e det li en garda tota la terra qu’el non avia perduda de Peitieus e de Gascoingna. E’n Savarics s’en venc e comenset la guerra ab totz los enemics del rei Iohan e tolc lor tot e Peitieu e tota Gascoingna. E’l reis se soiornava en Engleterra en cambra ab sa moiller ni non donava socors ni aiutori a’n Savarics de Maleon d’aver ni de gen. Don Bertrans de Born lo Ioves, lo fills d’en Bertran de Born d’aquels autres sirventes, per lo besoign q’era a’n Savarics e per lo

36

Page 37: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

reclam que tota la genz de Quitania e del comtat de Peitieus en fazian, si fetz aquest sirventes: Cant vei lo temps renovelar etc16.

Sirventesi e razos tradotti

Puois als barons enoia e lur pesa

D’aquesta patz qu’an faicha li dui reiFarai chanson tal que quant er apresaA caza un sera tait que guerreiE no m’es bel del rei qu’en pas esteiDeseretatz ni que perda son dreiTro la demanda que fai a quesa

Ad ambedos ten hom ad avolesaCar an fag plait don queg de lor sordeiCinc ducatz a la corona FrancessaE si’ls comtatz son a dire li treiE de Guiortz pert lo ses e l’espleiE Caersins reman sai en trepeiE Bertaingna e la terra Engolmesa

Reis aital patz no meillura proessaCom aqesta ni autra com li greiNi deu soffrir c’om li bais sa riquesaPois Essaudri a tornat deves seiLo reis Enrics e mes en son destreiE no’s cuges qu’a so home s’autreiS’el feu d’Angeu li merma una tesa

Si’l reis angle li fes don ni larguesaAl rei Felip dretz es que l’en merceiQu’el fes liutar la moneda englesaQu’en Franssa son carsitz sac e correi16 Questo verso compare nel rispettivo sirventese nella variante: Quant vei lo temps renovellar

37

Page 38: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

E non foron angevin ni manseiQe d’esterlins foro’l permier correiQue desconfi la lor gen canpanesa

Lo sor Guenris dis paraula cortesaQuant son nebot vit tornat en esfreiTotz desarmatz volgra’n fos la fis presaQuant for armatz non volc penre plaideiE non semblet ges lo seingnor d’OrleiQue desarmatz fon de peior merceiQe qant el camp ac la ventailla mesa

A rei vai queren plaideiBen an camiat honor per cobetesaSegon c’aug dir borgoingnon e franceiE valgra mais per la fe que ves deiAl rei Felip comenses lo desreiQui plandeiar armatz sobre sa glesa

Vai Papiol mon sirventes a dreiMe portaras part Crespi’n el ValeiMon isenbart en la terra artesa

Et digatz li c’a tal domna sopleiQue marves po iurar sobre la leiQue’l meiller es del mon e plus cortesa.

Traduzione

Poiché ai baroni pesa l’offesa e la scontentezzaper questa pace che hanno fatto i due re,farò una canzone tale che una volta appresaper ciascuno non varrà altro che la guerra:e non mi pare bello che un re che sta in pacesia diseredato né che perda ciò che è suo,finché la domanda non sia soddisfatta. Ad entrambi si da del vile,perché hanno fatto patti che li avviliscono.Cinque ducati sono della corona francese,e se si contano ne mancano tre,e perde il censo e la rendita di Guiortz,ed il Caersins resta di qua in disordine,e la Bretagna, e la terra Engolmesa. Una tale pace non da più promessacome questa, né altra come lucro,né deve soffrire se perde la sua ricchezza,perché Essaudri si è ripreso da soloil re Enrico e l’ha messo in suo potere,e non credo che un suo uomo si dichiari

38

Page 39: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

se gli porta via una tesa dell’Angiò. Se il re inglese ha donato con larghezzaal re Filippo, è giusto che lo ringrazi,perché gli fece avere tanta moneta ingleseche in Francia le borse ora sono costose;e non fu né del Maine né dell’Angiò,ma di sterline il primo contingenteche sconfisse la gente di campagna. Il signor Guenrico disse parole cortesiquando vide tornare il nipote nel terrore:senz’armi avrebbe voluto fosse presa la decisione,quando fu armato non volle più fare il patto,e non parve il signore d’Orléans,che senz’armi fu più duro a concedere graziache quando si fu messo l’elmo in capo. Vai chiedendo un patto al re,e hanno scambiato l’onore con l’aviditàsecondo quanto ho udito, Borgognoni e Francesi:ma valeva di più, per la fede che vi devo,al re Filippo iniziare il combattimentoche quando armato chiese i patti sopra la riva. Va’ Papiol, dritto il sirventeseporterai oltre Crespi nel Valei al mio Isembart nella terra artesa Digli che a tale donna io m’inchinoche può giurar con le sue mani sulle mieche è la migliore e la più cortese del mondo.

Commento

In questo componimento notiamo innanzitutto uno schema rimico che si ripete sempre uguale: ABABBBA. Quanto al contenuto, come in tutti gli altri sirventesi di Bertran de Born i temi sono la politica e la guerra: Bertran sostiene di voler scrivere questo sirventese per “consolare” i baroni avviliti dalla pace che il re Riccardo d’Inghilterra e il re Filippo di Francia hanno stipulato fra loro dopo le pressioni dei “buoni uomini di religione” (come si legge nella rispettiva razo di questo sirventese), e promette altresì che, al termine del suo componimento, tutti non vedranno l’ora di tornare alla guerra, a dimostrazione del fatto che questo trovatore è rimasto famoso proprio per questa sua innata passione per la guerra stessa, intesa come valore fondamentale tra quelli cortesi. Attraverso i suoi sirventesi Bertran de Born intendeva veicolare messaggi politici e bellici, ed è noto che si trattava di contrafacta, componimenti cioè costruiti sulla musica di altri trovatori. Con ciò Bertran attuava una strategia attraverso la quale voleva che i suoi messaggi restassero impressi agli ascoltatori: le canzoni erano infatti molto più facilmente memorizzabili di solenni discorsi o orazioni.Da questo sirventese emerge tutta la delusione e anche l’indignazione che il trovatore prova alla notizia della pace tra Riccardo e Filippo, quella stessa pace che lui detesta e che lo rende “irato e dolente”. Si tratta dunque di un’invettiva atta a mettere in luce l’inutilità della pace stessa, per

39

Page 40: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

spronare i diretti interessati a riprendere immediatamente in mano le armi. In conclusione, il trovatore affida, come spesso fa, il suo componimento a Papiol, soprannome con cui indicava la persona che leggeva per lui, perché lui lo porti e lo faccia ascoltare velocemente a chi di dovere.

Aquesta es la razos d’aquest sorventes

En lo temps et en la sazon que lo reis Richatz d’Engleterra guerreiava ab lo rei Felip de Fransa, si foron amdui en camp ab tota lor gen. Lo reis de Fransa si avia ab se Frances e Bergoingnos e Campanes e Flamencs e cels de Beirion. E’l reis Richartz avia ab se Engles e Normanz e Bretos e Peitavis e cels de Saintonge e de Lemozin, et era sobre la riba d’un flum que a nom Seura, lo quals passa al pe de Niort. E l’una ostz si era d’una riba e l’autra ost era da l’autra, et enaissi esteron XV iorns e chascun iorn s’armavan et appareillavan de venir a la batailla ensems. Mas arcivesque et evesque et abat et home d’orde que cercavan patz, eran en miech e defendian que la batailla non era. Et un dia foron armat tuit aquill q’eran ab lo rei Richart et esqueirat de venir a la batailla e de passar la Seura, e li Frances s’armerent et esqueirerent. E li bon home de religion foron ab las crotz en bratz, pregant Richart e’l rei Feip que la batailla non degues esser. E’l rei de Franza dizia que la batailla non remanria, si’l reis Richart no’ill fazia fezeutat de tot so qe avia de sa mar, del ducat de Normandia e del ducat de Quitania e del comtat de Peitieus, e qe’il rendes Guiortz, lo qual lo reis Richartz l’avia tout. Et en Richartz, quant auzi aquesta paraula que’l reis Felips demandava, per la grant baudesa qu’el avia, car li Campanes avian a lui promes que no’ill serion a l’encontra per la grant cantitat dels esterlins que avia semenatz entre lor, si montet en destrer e mes l’elm en la testa e fai sonar las trombas e fai desfar los sieus confanos encontra l’aiga per passar outra, et aordena las esqueiras dels baros e de la soa gen per passar outra a la batailla. E’l reis Felips, cant lo vi venir, montet en destrer e mes l’elme en testa, e tota la soa gens monteron en destriers e preseron lor armas per venir a la batailla, trait li Campanes, qe no meteron elmes en testa. E’l reis Felips, qant vi venir en Richart a la soa gen ab tant gran vigor e vi que’ill Campanes no venion a la batailla, el fon avilitz et espaventatz, e comensa far appellar los arcivesques e’ls evesques et homes de relion, tot aquels que l’aivon pregat de la patz far. E preguet lor qu’il aneson pregar en Richart de la patz far e del concordi, e si lor promes de far e de dir aquella patz et aquel concordi del deman de Gisort e del vassalatge qe’ill fazia en Richartz. E li saint home vengron ab las crotz en bratz encontra lo rei Richart, ploran qu’el agues pietat de tanta bona gen com avian el camp, que tuit eron a morir, e que’s volgues la patz. Q’il farian laissar Guisort e’l rei partir de sobre la soa terra. E li baron, quant auziron la grant honor que’l reis Felips li presentava, foron tuich al rei Richart, conseilleron lo qu’el preses lo concordi e la patz. Et el, per los precs dels bos homes de religion e per lo conseill dels seus baros, si fetz la patz e’l concordi, si que’l reis Felips li laisset Guiort quitamen, e’l vassalatges remas en penden si com el estava, e partit se del camp, e’l reis Richartz remas. E feiron iurar ambedui la patz a detz anz e deisferon lor ostz e deiron comiat als soudadiers, e vengron escars et avars ambedui li rei, e cobe, e no volgron far ost ni despendre si non en falcos et en austors et en chans et en lebriers et en conprar terras e possessions et en far tort a lor baros. Don tuit li baron del rei de Fransa foron trist e dolen e li baron del rei Richart, car avian la patz faicha per que chascuns dels dos reis era vengutz escars e vilan. En Bertran de Born si fo plus iratz que negus dels autres baros, per so car no se dellectava

40

Page 41: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

mais en guerra de si e d’autrui, e mais en la guerra dels dos reis. Per so que, quant il avian li dui rei, guerra ensems, e’ill avian d’en Richart tot so q’el volia d’aver e d’onor, et era temsutz d’amdos los reis per lor dire de la lenga. Don el, per volontat q’el ac que’il rei torneson a la guerra e per volontat qu’el vi als autres baros, si fetz aquest sirventes lo quals comenssa: Puois als barons e noia e lur pesa.

Traduzione: questa è la razo di questo sirventese

Al tempo e nel periodo in cui il re Riccardo d’Inghilterra faceva guerra con il re Filippo di Francia, si fronteggiarono entrambi con tutte le loro genti. Il re di Francia aveva dalla sua parte i francesi e i borgognoni e i campani e i flamini e alcuni di Beirion. E il re Riccardo aveva dalla sua parte inglesi e normanni e bretoni e abitanti di Peitieu e alcuni di Saintonge e del Limosino, ed era sopra la riva di un fiume che si chiamava Seura, il quale passa ai piedi di Niort. E una truppa si trovava su una riva, e l’altra truppa sull’altra, e così rimasero quindici giorni e ogni giorno si armavano e si preparavano a venire insieme alla battaglia. Ma gli arcivescovi e i vescovi e gli abati e gli uomini dell’ordine che cercavano la pace si trovavano in mezzo e chiedevano che la battaglia non ci fosse. E un giorno quelli che erano con il re Riccardo si armarono tutti e decisero di venire alla battaglia e di passare la Seura, e che i francesi s’armassero e si decidessero. E i buoni uomini di religione portarono le loro croci sulle braccia, pregando Riccardo e il re Filippo che la battaglia non ci dovesse essere (non ci fosse). E il re di Francia diceva che la battaglia non ci sarebbe stata se il re Riccardo non gli avesse sottratto tutto ciò che aveva, il ducato di Normandia e il ducato d’Aquitania e il contado di Peitieus, e se gli avesse reso Guiort, che il re Riccardo gli aveva tolto. E Riccardo, quando udì queste cose che il re Filippo domandava, per la grande prodezza che egli aveva, poiché i campani gli avevano promesso che non gli sarebbero andati incontro per la grande quantità di sterline che aveva distribuito fra loro, montò a cavallo e mise l’elmo sulla testa e fece suonare le trombe e fece muovere i suoi guerrieri verso l’acqua per passare dall’altra parte, e ordinò che i baroni e la sua gente passassero dall’altra parte per la battaglia. E il re Filippo, quando lo vide venire, montò a cavallo e mise l’elmo sulla testa, e tutta la sua gente montò a cavallo e prese le proprie armi per venire alla battaglia, tranne i campani, che non misero l’elmo sulla testa. E il re Filippo, quando vide venire Riccardo verso la sua gente con tanto vigore e vide che i campani non venivano alla battaglia, fu avvilito e spaventato, e cominciò a chiamare gli arcivescovi e i vescovi e gli uomini di religione, tutti quelli che lo avevano pregato di fare la pace. E li pregò che andassero a pregare Riccardo di fare la pace e la concordia, e così promise loro di fare e di dire quella pace e quella concordia del demanio di Gisort e del vassallaggio che gli faceva Riccardo. E i santi uomini vennero con le loro croci sulle braccia incontro al re Riccardo, implorandolo che avesse pietà di tanta buona gente come ne aveva sul campo, perché tutti erano a morire, e perché essi volevano la pace. (Dissero) che gli avrebbero fatto lasciare Guisort e (avrebbero fatto) partire il re da sopra la sua terra. E i baroni, quando ascoltarono il grande onore che il re Filippo offriva loro, furono tutti dal re Riccardo, gli consigliarono che accettasse la concordia e la pace. Ed egli, per le preghiere dei buoni uomini di religione e per il consiglio dei suoi baroni, fece la pace e la concordia, sicché il re Filippo gli lasciò Guiort tranquillamente, e il vassallaggio rimase così come stava, e partì dal campo, e il re Riccardo restò. E fecero giurare a tutti e due la pace per dieci anni e disfecero le loro truppe e diedero commiato ai soldati, e divennero avari tutti e due i re, e non vollero combattere né spendere se non per i falchi e i canti e i levrieri e per comprare terre e possedimenti e per fare torto ai loro baroni. Così tutti i baroni del re di Francia e i baroni del re Riccardo furono tristi e dolenti, ciascuno perché, fatta la pace, i due re erano diventati villani e avari. Bertran de Born fu più arrabbiato di tutti gli altri baroni, perché non si dilettava mai nella guerra dei suoi e degli altri, e mai nella guerra dei due re. Perché, quando i due re avevano guerra insieme, il re Riccardo aveva tutto quello che voleva, ricchezze e onore, ed era temuto da tutti e due i re. Così egli, per il desiderio che i re tornassero alla guerra e per la volontà che egli vide negli altri baroni, fece questo sirventese che

41

Page 42: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

comincia “Poiché ai baroni pesa la noia e la scontentezza”.

Puois Ventadorns e Conborn ab Segur

E Torena e Monfortz ab GordonAn fait acort ab Peiregorc e iurE li borzes si clauen de vironM’es bel qu’eu chant e qu’eu m’en entremetaD’un sirventes per lor assegurarQ’eu no’l voil ges sia mia TolletaPer q’eu segur non ia us es estar

A Pui-Gilems e Clarents e GrangnolE Saint Estier molt avetz grant honorEt eu mezeis qui conoisser la’m volE Torena et Engolmes maiorD’en Charatier qui grepis la charetaNon a deniers ni non pren ses paorper c’ab honor pretz mais pauca teretaQue grant empier tener a desonor

S’el rics vescons qui es caps dels GasconsA qi s’aten Bearns e GarvandansE’n Vesians si’s vol e’n BernardosEt Armagnacs e Tartas e MarsansD’aquella part i’avra’l coms pro que fassa et eissamen aissi com el es prosAb sa grant ost que tra e que amassapassa s’en sai et aioste’s ab nos

Si Taillibors e LesignansE Mauleons e Taunais fos s’en presEt a Sivrac fos vescoms vius e sansIa non creirai que non nos aiudesCel de Toartz pois lo coms los menassaTenguan s’ab nos e non sia ges vansE demandem li que el dret nos fassaDels homes qu’el nos a traitz d’entre’ls mans

Entre Peitau e la BocartE Mirabel e Lezen e ChaslonA Claraval ant bastit sos regantUn bel chastel e mes en plan chambonMas no’i voill ges lo sapcha ni lo veiaLo reis Ioves que no’ill sabria bonMas paor ais pois qe tant fort blancheiaQ’el lo veira ben de Matafellon

[…]

D’en Taillafer qe per seingnor l’autreia42

Page 43: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

D’engoles me don el l’en fait don

E non es dretz de rei que ren autreiaPuois qu’a dig d’oc que mais diga de non

Traduzione

Ora che Ventadorn, Comborn, Segure Torena e Monfort e Gordonhanno fatto un accordo con Peiregors e giurano,e i borghesi d’intorno si rinchiudono,a me va di cantare e di occuparmidi un sirventese per rassicurarli,che non vorrei mai che sia mia Toledose poi sicuro non ci osassi stare. Ah, Pui-Gilems e Clarents e Gragnols,e Saint-Estier, avete un onore molto grande,e anch’io, se mi si vuole conoscere,e Torena, e soprattutto gli Engolmesi,dal Carrettiere che è sceso dalla carretta:non ha denari e non li prende senza paura;perché è meglio poca terra con onoreche tenere un grande impero con disonore. Se il ricco visconte che è capo dei guasconicui obbediscono Bearn e Gavardane Vesian, se lo vuole, e Bernardo,e il sire d’Aics e Tartas e Marsan,da quella parte il conte avrà un vantaggio;e al tempo stesso ed esattamente così, poiché è tanto prode,con le sue grandi truppe che raccoglie e ammassapassi di qua e muova le sue truppe verso di noi. Se Taillebourg e Pons e Lusignano,e Mauleon e Taunai fossero in piedi,ed a Sivrac un visconte fosse vivo e sano,non crederei che non ci aiutasse;quello di Toarz, poiché il conte lo minaccia,stia con noi senza essere mai debole,e gli chiediamo che ci faccia giustizia degli uomini che ci ha estorto di mano. In mezzo tra il Poiteus e la Bocarte Mirabel e Lezen e Chaslon,hanno fatto a Claravalle senza riguardoun bel castello e l’hanno messo in campo,ma non voglio lo sappia né lo veda maiil re giovane, perché non gli farebbe bene saperlo;ma temo, poiché tanto forte là biancheggia,

43

Page 44: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

che lo vedrà bene da Matafellon. […]

Con Taillafer, poiché lo fa signored’Engoles, che egli gli ha dato in dono. E non è possibile che se un re dà qualcosa,poiché ha detto sì, dica mai di no.

Commento

Lo schema rimico di questo componimento è piuttosto irregolare: nella prima cobla abbiamo ABABCDCD, nella seconda EFEFCFCF, nella terza GGHILHLH, nella quarta IMIMLILI, nella quinta NBOBPBPB, infine PB e PB. Anche questo componimento veicola messaggi politici e di guerra. Bertran de Born lo scrive nel periodo in cui combatteva contro Riccardo, e da grande manipolatore e seminatore di discordie qual era fece in modo che il visconte di Ventadorn, il visconte di Segur e il visconte di Torena si giurassero fedeltà tra loro e stringessero un patto di alleanza anche con il conte di Peiregors e con i nobili di quella contrada, nonché con il signore di Monfort, allo scopo di mettersi insieme per difendersi da Riccardo, che il trovatore voleva a tutti i costi diseredare, poiché voleva molto bene al re Giovane, Enrico III, suo fratello, e anche perché Riccardo non permetteva a nessuno di stare al sicuro nel suo territorio. Inoltre, attraverso questo sirventese, Bertran voleva anche spronare il re Giovane a combattere contro suo fratello, che gli aveva fatto molti torti, come sottrargli tutte le rendite o far costruire uno splendido castello nel luogo più bello della terra che il padre gli aveva lasciato. Per cercare di convincerlo, Bertran gli disse altresì che molti grandi baroni di Peitieu l’avrebbero aiutato, visto che Riccardo aveva fatto molti torti anche a loro.Emerge dunque anche da questo sirventese l’amore del trovatore per la guerra: la pace gli stava proprio stretta, e ogni qual volta ne aveva l’occasione gettava il seme della discordia che, sperava, sarebbe germogliato dando luogo a un quanto mai voluto conflitto. Non per niente Dante sprofonda Bertran de Born in uno dei luoghi più bassi dell’Inferno, lui che seminò discordia separando un padre da suo figlio e poi due fratelli tra loro.

Aquesta es la razos d’aquest sirventes

Bertrans de Born, si com vos ai dig, en la sazon qu’el avia guerra ab lo comte Richart, el fez si que’l vescoms de Ventadorn e’l vescoms de Segur, so fo lo vescoms de Lemogas, e’l vescom de Torena se iureron ab lo comte de Peiregors et ab los borges d’aquellas encontradas et ab lo seingnor de Monfort. E si se sareron ensems per qu’il se deffendesson dal comte Richart, que’ls volia deseretar, per so car il volion ben al rei Iove, son fraire, ab cui el se guerreiava, al qual el avia totas las rendas de las caretas, de las quals caretas lo reis Ioves prendia certa causa, si com lo paire l’o avia donat, e no’l laissava neus albergar segur en tota la soa terra. E per aquest sagramen que tuich aquist avian fait de guerreiar en Richart, Bertrans de Born si fetz aquest sirventes: Puois Ventadorns e Comborns, per assegurar totas las gens d’aquella encontrada per lo sagrament que aquill avian faich contra’n Richart, e reprenden lo rei Iove car el en guerra non era plus prosperos, remembran a lui com en Richart l’avia totas las rendas de las caretas e com il avia fait levar un castel el miei loc de la terra que’ll paire l’avia dada, e lauzan lo seingnor de Puiguillem e de Clarenssa e de Gragnol e de Saint Astier, qu’eren gran quatre baron de Peiregors, e

44

Page 45: Web view«Questa sarebbe ruberia, e non furto, cioè a torre per forza! ... Sign’e grua et agro blanc e nier. Volria lo dons mal mudat galinier. Gins debatent que non puosca volar.

lauzan si mezeis e Torena et Engolmesa. E dis que, si’l vescoms de Bearn e de Gavardon, so era en Gastos Bearn, qu’era caps de tota Gascoingna, e’n Vivias de Lomaingna e’n Bernados d’Armaingnac e’l vescoms de Tartartz venion sai ad el, que volion mal a’n Richart, asatz avia el que far. E si’l seingner de Malleon, so era en Raols de Malleon, lo paire d’en Savaric, e’l seingner de Taunai e’l vescoms de Siorai e’l seingner de Taillaborc e’l vescoms de Toratz, que tuit aquist l’adiudarian, si lor fossen da pres, per lo grant tort qu’en Richart lor fazia. E tuit aquist eron gran baron de Peitieu. E de totas aquestas razos si fez en Bertrans aquest sirventes que comenssa: Puois Ventadorns e Comborns ab Segur Torena e Monfortz.

Traduzione: questa è la razo di questo sirventese

Bertran de Born, così come vi ho detto, nel periodo in cui faceva guerra con il conte Riccardo, fece in modo che il visconte di Ventadorn e il visconte di Segur, come fece il visconte di Limoges, e il visconte di Torena giurassero con il conte di Peiregors e con i nobili di quella contrada e con il signore di Monfort. E che si mettessero insieme per difendersi dal conte Riccardo, che egli voleva diseredare, per il motivo che egli voleva bene al re Giovane, suo fratello, con cui egli faceva guerra, al quale egli aveva tolto le rendite, delle quali il re Giovane prendeva una certa parte, così come il padre gliel’aveva donata, e non lasciava albergare nessuno al sicuro in tutta la sua terra. E per questo giuramento che tutti questi avevano fatto di far guerra a Riccardo, Bertran de Born fece questo sirventese: Poiché Ventadorn e Conborns, per rassicurare tutte le genti di quella contrada attraverso il giuramento che quelli avevano fatto contro Riccardo, e riprese (rimproverò) il re Giove poiché non era più prospero (abile) nella guerra, ricordando a lui come Riccardo gli aveva tolto tutte le rendite e come gli aveva fatto levare un castello nel miglior luogo della terra che il padre gli aveva dato, e lodando il signore di Puiguillem e di Clarensa e di Gragnol e di Saint Astier, che erano quattro grandi baroni di Peiregors, e lodando nel mezzo Torena e Engolmesa. E disse che il visconte di Bearn e di Gavardon, qual era Raols de Malleon, il padre di Savaric, e il signore di Taunai e il visconte di Siorai e il signore di Taillaborc e il visconte di Toraz, che tutti questi lo avrebbero aiutato se fossero stati in piedi, per il grande torto che Riccardo faceva loro. E tutti questi erano grandi baroni di Peitieu. E di tutto ciò Bertran fece questo sirventese che comincia: Poiché Ventadorns e Conborns e Segur e Torena e Monfort.

45