ISOLE 35 - Servizio Minoranze Linguistiche · 2014. 5. 8. · haüt mochan khånen nützan...

1
Bersntol ist bider paroatn za griasn òlla de lait as belln kemmen za pasuachen de doin schea’n platz. Pet de doi sunn as bermt òlbe mear ont as plaipt bòchet òlbe lenger durch en to aus, s ist de rèchte zait za trittln um en tol. De bisn mòchen se òlbe grea’ner, de bal- der greaser ont der himbl òlbe hèller. Men otnet a vrischa ont saubera luft, men lisnt s singen van veigler, men sicht de pauern as de òrbet, men trittlt en de rua. Men leigt se asn gros, men sperrt de ang ont men lògt se hatschln va de berm va de sunn. Dòs s ist der himbl as de eart. Der langes mòcht òlls schea’ner ont s ist de rè- chtege zait za gea’ umanònder. Pet en u’hei- ven van moi hòt men augatu’ der Filzerhof aa, an òltn haus van a vòrt as men kònnt pasua- chen ver za learnen abia as men hòt galep vour jarder. En doi mu’net bart er offet sai’ lai der sunta, en prochet der eirta, der pfinsta, der sònsta ont der sunta, en heibeger ont en agst òll to ober nèt der ma’ta ont en leistagst bider lai der sunta. S hòt de moglechket za schaung de Sog van Rindel aa, a sog as ist kemmen praucht vour zaitn ont en plòtzgaleik en de doin leistn jarder: de ist offet en heibeger ont en agst lai der sunta. S sai’ schea’na platz as òlla tantn miasn gea’ za schaung sa, nèt lai vremma lait ober bersnto- lern aa. Chiara Pompermaier O ggi i Social Network hanno guadagnato il primato fra i siti più utilizzati online, non solo fra i giovani ma anche fra profes- sionisti che ne hanno fatto un vero la- voro. Sui social si trova ormai di tutto e molte volte le notizie di cronaca ar- rivano prima lì che sui siti specializ- zati. Anche la Magnifica Comunità degli Altipiani Cimbri è oggi social; i canali Twitter, Facebook, Youtube e Google+, aggiornati quotidianamen- te, mantengono informati tutti i cit- tadini su appuntamenti, news, sca- denze e novità. Azpedar alle boazt, a tiabas a bòtta geabar aft internet z’ sega bazta iz vo naügez. A bèlt, da sèll von inter- net, boda hatt romai gebunnt a vegnarà portà dant desvalives projec: i dessegnes fac dai scolees del Lizeum artistich per l Ladinhotel e l sciatul di lapijes da color per ladin; l projet de doura di inomes ladins de la cèrn dessema coi becees fascegn; na antepruma de la scomenzadiva de valorisazion di lurieres sul teritorie fascian da man del Comun general de Fascia. Sobito dò sarà cena ladina coi coghi de Fascia e prejentazion de l’antologìa di comics de Manuel Riz publiché su La Usc di Ladins dal 2006 al 2013 e da les 20.30 conzert di Cajones con entrèda debant. L’Aisciuda Ladina de chest an vel esser ISOLE 35 11 maggio 2014 A LADINO Ti dis de l’Aisciuda Ladina, scontrèdes, spetacoi, prejentazions de libres e scomenzadives te la Scola de Fascia vita trentina Museo Ladin. Chesta scontrèda culturèla à avert i evenc en program per l’Aisciuda Ladina 2014. Se jirà inant dapò en jebia ai 8 de mé da les 17.00 te Cèsa de Comun de Cianacei con la prejentazion del program de l’Aisciuda Ladina e n aprofondiment dal tìtol “Parbuda ladina e teritorie”. Sarà la relazions de introduzion con Mara Nemela (Ofize tecnich del Comun general) su “La comunicazion identitèra sul teritorie te la modernità” e Fernando Brunel (Union di Ladins de Fascia) su “Segnes de storia de identità te la doura de la toponomastica” e dò da chest sarà na meisa torona con Andrea Weiss (Apt de Fascia), Daniele Dezulian (SITC – impiantisc), Maurizio Detomas (parbuda del teritorie), Tarcisio Deflorian (Cai-Sat) e Paolo Zotta (Servije de la strèdes de la PAT) e la moderazion de Lucia Gross (La Usc di Ladins). Sobito dò vegnarà prejentà “Valivanzes” de Stefen Dell’Antonio Monech e per serèr sù vegnarà sport n apericena en colaborazion coi hotelieres del Ladinhotel e co la “Strada dei Formaggi”. En vender ai 9 de mé da les 17.00 te Oratorie de Poza se taca con “Expo ladin – marketing identitèr” olache A nche quest’anno le maggiori istituzioni della valle, Comun general, Istitut Cultural Ladin, Union di Ladins e Scuola Ladina di Fassa organizzano la sesta edizione dell’Aisciuda Ladina, la settimana dedicata alla lingua madre. Il tema è quest’anno la “Parbuda Ladina” e attorno a questo argomento verteranno molti degli interventi in programma. En ocajion de l’Aisciuda Ladina, la setemèna dedichèda a l’identità ladina te sie aspec desvalives, al Museo Ladin l professor Hans Goebl à portà dant l’ALD-II, l’opera linguistica che descrif i idiomes ladins de la Dolomites e i dialec vejins. Dò de l’ALD-I, dedicà soraldut a la fonetica, chesta seconda opera (metuda ensema da cinch volumes maores più doi volumes mendres coi indesc) tol dant i aspec lessicai, morfologics e sintatics del ladin dolomitich: na fontèna straordenèra de consultazion tant per l linguist che per l publich no specialisà, spent da la voa de cognoscer semper più avisa sie lengaz, ence desche strument che viventea e tegn adum la coscienza identitèra de n popul. La prejentazion del professor Goebl, olache l’é stat ence portà dant desmostrazions su co durèr l strument, é stata en mercol ai 7 de mé 2014 te la sala Heilmann del CIMBRO Social Web 2.0: Toalkamou, laüt un Internet C on il mese di maggio si dà il via alle visite guidate nella casa-museo Filzerhof, un antico ma- so situato nel comune di Fierozzo dove si può scoprire la dura vita di montagna di molti anni fa. La Sog van Rindel, una vecchia segheria che è stata restaurata per poterla visitare, aprirà inve- ce a luglio e agosto quando il tempo sarà migliore. MOCHENO Der Filzerhof Kennen rècht de bersntolern ence n moment de sport e ai 10 e 11 de mé te Ischia de Ciampedel sarà la Junior cup 2013-2014, garejèda de rampinèda sportiva del Trentin- Sudtirol endrezèda da la sociazion Fascia Climbing de Ciampedel Apede a dut chest via per chisc dis roda scomenzadives de gran valuta, semper leèdes a la parbuda ladina te l’economìa, te la scola, te la letradura, te la musega, co la colaborazion de enc, gropes e sociazions che ti egn passé é stac protagonis de l’Aisciuda. Dut l program é sul sit internet del Comun general de Fascia. l Una pagina di Facebook - foto Sir platz boda bart nia khemmen gelekk pa zaitn: schair alle laüt boda arbatn haüt mochan khånen nützan inter- net un an komputer. Haüt zo tage di Social Network - azpe Facebook, Twitter, Messenger, Linke- din – soin nå zo gebinna hèrta mea- rar platz un importåntza nètt lai fra di djunge ma fra vil åndre laüt o bo- dada mang sinamai drau arbatn un gebinnen gèlt. Aft dise Social Net- wort makma romai venenen alz un di naüge rivan pellar sèmm baz afti grö- zarstn djonerl online azpe Repubbli- ca odar Corriere.it. Pensarbar ke dar Zivilschütz vo Tria, in an prodjètt sperimentale, schikt in benn izta inngeschribet in soi data- base, an sms – an khlumman mesàd- jo – khödante baz khinta vür da un danò: a fråna au in Fasstal, a valånga in Valdaone un asó vür. Unsar Toal- kmaou iz o social: Facebook, Twitter, Google+, Twitter. Sichar eppaz guatz, ormai vor alle boda håm dise app, asó rüaftmase, affon Computer odar affon telefonì. Pitt dise Social Net- wort dar Toalkamou vodar Zimbar Hoachebene bill rivan zuar alln soin laüt, di sèllnen boda nètt schaun å soi sito o, un khön alóra baz khinnta vür auz in Toalkmaou, azta soin naü- ge båndi odar konkorsi, bia zo geba inn dokumentn odar zo macha do- månde o. Innschraimse afti social network iz dèstar un ma mocht nètt zaln: a bèlt, disa, bodaz pintet å hèrta mearar pinn laüt un pinn institutziongen. Andrea Zotti

Transcript of ISOLE 35 - Servizio Minoranze Linguistiche · 2014. 5. 8. · haüt mochan khånen nützan...

Page 1: ISOLE 35 - Servizio Minoranze Linguistiche · 2014. 5. 8. · haüt mochan khånen nützan inter-net un an komputer. Haüt zo tage di Social Network - azpe Facebook, Twitter, Messenger,

Bersntol ist bider paroatn za griasn òlla delait as belln kemmen za pasuachen de doinschea’n platz. Pet de doi sunn as bermt òlbemear ont as plaipt bòchet òlbe lenger durchen to aus, s ist de rèchte zait za trittln um entol. De bisn mòchen se òlbe grea’ner, de bal-der greaser ont der himbl òlbe hèller.

Men otnet a vrischa ont saubera luft, menlisnt s singen van veigler, men sicht de pauernas de òrbet, men trittlt en de rua. Men leigt seasn gros, men sperrt de ang ont men lògt sehatschln va de berm va de sunn. Dòs s ist derhimbl as de eart.Der langes mòcht òlls schea’ner ont s ist de rè-

chtege zait za gea’ umanònder. Pet en u’hei-ven van moi hòt men augatu’ der Filzerhof aa,an òltn haus van a vòrt as men kònnt pasua-chen ver za learnen abia as men hòt galepvour jarder. En doi mu’net bart er offet sai’ laider sunta, en prochet der eirta, der pfinsta,der sònsta ont der sunta, en heibeger ont en

agst òll to ober nèt derma’ta ont en leistagst biderlai der sunta.S hòt de moglechket zaschaung de Sog van Rindel

aa, a sog as ist kemmen praucht vour zaitn onten plòtzgaleik en de doin leistn jarder: de istoffet en heibeger ont en agst lai der sunta. Ssai’ schea’na platz as òlla tantn miasn gea’ zaschaung sa, nèt lai vremma lait ober bersnto-lern aa.

Chiara Pompermaier

O ggi i Social Network hannoguadagnato il primato fra isiti più utilizzati online, non

solo fra i giovani ma anche fra profes-sionisti che ne hanno fatto un vero la-voro. Sui social si trova ormai di tuttoe molte volte le notizie di cronaca ar-rivano prima lì che sui siti specializ-zati. Anche la Magnifica Comunitàdegli Altipiani Cimbri è oggi social; icanali Twitter, Facebook, Youtube eGoogle+, aggiornati quotidianamen-te, mantengono informati tutti i cit-tadini su appuntamenti, news, sca-denze e novità.

Azpedar alle boazt, a tiabas a bòttageabar aft internet z’ sega bazta izvo naügez. A bèlt, da sèll von inter-net, boda hatt romai gebunnt a

vegnarà portà dant desvalives projec: idessegnes fac dai scolees del Lizeumartistich per l Ladinhotel e l sciatul dilapijes da color per ladin; l projet dedoura di inomes ladins de la cèrndessema coi becees fascegn; naantepruma de la scomenzadiva devalorisazion di lurieres sul teritoriefascian da man del Comun general deFascia. Sobito dò sarà cena ladina coicoghi de Fascia e prejentazion del’antologìa di comics de Manuel Rizpubliché su La Usc di Ladins dal 2006al 2013 e da les 20.30 conzert diCajones con entrèda debant.L’Aisciuda Ladina de chest an vel esser

ISOLE 3511 maggio 2014

ALADINOTi dis de l’AisciudaLadina, scontrèdes,spetacoi,prejentazions de libres escomenzadives te la Scola de Fascia

vita trentina

Museo Ladin. Chesta scontrèdaculturèla à avert i evenc en programper l’Aisciuda Ladina 2014. Se jiràinant dapò en jebia ai 8 de mé da les17.00 te Cèsa de Comun de Cianaceicon la prejentazion del program del’Aisciuda Ladina e n aprofondimentdal tìtol “Parbuda ladina e teritorie”.Sarà la relazions de introduzion conMara Nemela (Ofize tecnich del Comungeneral) su “La comunicazionidentitèra sul teritorie te lamodernità” e Fernando Brunel (Uniondi Ladins de Fascia) su “Segnes destoria de identità te la doura de latoponomastica” e dò da chest sarà na

meisa torona con Andrea Weiss (Apt deFascia), Daniele Dezulian (SITC –impiantisc), Maurizio Detomas(parbuda del teritorie), TarcisioDeflorian (Cai-Sat) e Paolo Zotta(Servije de la strèdes de la PAT) e lamoderazion de Lucia Gross (La Usc diLadins). Sobito dò vegnarà prejentà“Valivanzes” de Stefen Dell’AntonioMonech e per serèr sù vegnarà sport napericena en colaborazion coihotelieres del Ladinhotel e co la“Strada dei Formaggi”.En vender ai 9 de mé da les 17.00 teOratorie de Poza se taca con “Expoladin – marketing identitèr” olache

A nche quest’anno lemaggiori istituzioni dellavalle, Comun general,Istitut Cultural Ladin,

Union di Ladins e Scuola Ladina diFassa organizzano la sesta edizionedell’Aisciuda Ladina, la settimanadedicata alla lingua madre. Il temaè quest’anno la “Parbuda Ladina” eattorno a questo argomentoverteranno molti degli interventi inprogramma.

En ocajion de l’Aisciuda Ladina, lasetemèna dedichèda a l’identitàladina te sie aspec desvalives, alMuseo Ladin l professor HansGoebl à portà dant l’ALD-II,l’opera linguistica che descrif iidiomes ladins de la Dolomites e idialec vejins. Dò de l’ALD-I, dedicàsoraldut a la fonetica, chestaseconda opera (metuda ensema dacinch volumes maores più doivolumes mendres coi indesc) toldant i aspec lessicai, morfologics esintatics del ladin dolomitich: nafontèna straordenèra deconsultazion tant per l linguist cheper l publich no specialisà, spentda la voa de cognoscer semper piùavisa sie lengaz, ence deschestrument che viventea e tegnadum la coscienza identitèra de npopul.La prejentazion del professorGoebl, olache l’é stat ence portàdant desmostrazions su co durèr lstrument, é stata en mercol ai 7 demé 2014 te la sala Heilmann del

CIMB

RO

Social Web 2.0: Toalkamou, laüt un Internet

C on il mese di maggio si dà il via alle visite guidate nella casa-museo Filzerhof, un antico ma-so situato nel comune di Fierozzo dove si può scoprire la dura vita di montagna di molti anni

fa. La Sog van Rindel, una vecchia segheria che è stata restaurata per poterla visitare, aprirà inve-ce a luglio e agosto quando il tempo sarà migliore.

MO

CHEN

ODer FilzerhofKennen rècht de bersntolern

ence n moment de sport e ai 10 e 11 demé te Ischia de Ciampedel sarà laJunior cup 2013-2014, garejèda derampinèda sportiva del Trentin-Sudtirol endrezèda da la sociazionFascia Climbing de CiampedelApede a dut chest via per chisc disroda scomenzadives de gran valuta,semper leèdes a la parbuda ladina tel’economìa, te la scola, te la letradura,te la musega, co la colaborazion deenc, gropes e sociazions che ti egnpassé é stac protagonis� de l’Aisciuda.Dut l program é sul sit internet delComun general de Fascia.

Una pagina di Facebook - foto Sir

platz boda bart nia khemmen gelekkpa zaitn: schair alle laüt boda arbatnhaüt mochan khånen nützan inter-net un an komputer.Haüt zo tage di Social Network - azpeFacebook, Twitter, Messenger, Linke-din – soin nå zo gebinna hèrta mea-rar platz un importåntza nètt lai fradi djunge ma fra vil åndre laüt o bo-dada mang sinamai drau arbatn ungebinnen gèlt. Aft dise Social Net-wort makma romai venenen alz un dinaüge rivan pellar sèmm baz afti grö-zarstn djonerl online azpe Repubbli-ca odar Corriere.it.Pensarbar ke dar Zivilschütz vo Tria,in an prodjètt sperimentale, schikt inbenn izta inngeschribet in soi data-base, an sms – an khlumman mesàd-jo – khödante baz khinta vür da un

danò: a fråna au in Fasstal, a valångain Valdaone un asó vür. Unsar Toal-kmaou iz o social: Facebook, Twitter,Google+, Twitter. Sichar eppaz guatz,ormai vor alle boda håm dise app,asó rüaftmase, affon Computer odaraffon telefonì. Pitt dise Social Net-wort dar Toalkamou vodar ZimbarHoachebene bill rivan zuar alln soinlaüt, di sèllnen boda nètt schaun åsoi sito o, un khön alóra baz khinntavür auz in Toalkmaou, azta soin naü-ge båndi odar konkorsi, bia zo gebainn dokumentn odar zo macha do-månde o.Innschraimse afti social network izdèstar un ma mocht nètt zaln: a bèlt,disa, bodaz pintet å hèrta meararpinn laüt un pinn institutziongen.

Andrea Zotti