Autrici Carla Denicolò

38
1 L CORP L COL LA SPALES L PIET I BRAC L VENTER I COMEDONS LA CONOIES I UVES LA MANS I JENEIES L CERVEL DEL PE LA CEVILES I DEIC DI PIESC I PIESC

Transcript of Autrici Carla Denicolò

1

L CORP

L COL

LA SPALES

L PIET

I BRAC

L VENTER

I COMEDONS

LA CONOIES

I UVES

LA MANS

I JENEIES

L CERVEL

DEL PE

LA CEVILES

I DEIC DI PIESC I PIESC

2

L CEF

LA SCHENA

L CUL

LA CHESSES

LA GIAMES

I CIUCEGNES

3

CHE MÉNCEL PA? Dessegna.

4

SCRIF APEDE LA FEGURA

5

TEMP DE JIÈR CO LA NEIF

L pop de neif

Na net l'era vegnù n mont de neif.

Da doman i bec bie aiegres se à pissà de fèr n pop de

neif.

Per i eies i à durà doi toc de ciarbon, per l nès na ravasala,

n toch de papier checen per la bocia.

L'era massa bel!

De net l'é vegnù zis freit e Felize à tout na fascina de zecoi

e l'à fat fech apede l pop de neif per l sciudèr.

Indoman canche l'é ruà i etres bec, i à troà demò.....

6

BBBRRRRRR,,, BBBRRRRRR

L'é freit.

L neif e l gonfeda.

Felize se tira ite l e la

Ades l chier sia

- Olà sarèla pa mai ruèda? Vela ló, la é sot

Felize se tira ite la

L'é enjignà per jir a

Sia mère ge disc: - Coscita te te bagnarès! Tìrete ite ence

i e tòlete l'

Felize se peissa:

- Me cognosciarèi pa amò mie amisc regolà sù coscita?

7

L TEMP

Proone a endoinèr?

•Se l fèsc sù co la neif: ____________________________

•Canche la vegn jù, tu te arès l'ombrela: _____________

•La cour dut de bianch: ___________________________

•L vegn dò la pievia: ______________________________

•L’auza dut chel che l scontra: ______________________

•La cor tel ciel, la é biencia o grija: __________________

•L lumenea tel ciel: _______________________________

8

DIN DON

Din don l ciampanon

cater veies sun barcon,

una che fila, una che taa,

una che fèsc ciapìe de paa,

una che fèsc cortìe d’arjent

per ge taèr l cef al vent.

9

La neif

La neif la é fata de picoi fioches

de èga giacèda.

La neif vegn jù da la ....................

canche l'é ....................

L giacion

L giacion l’é n toch de giacia

fat da ................ che se à

giacià endèna che la gocèa

jù de cuert.

Jir coi schi

Jir coi schi vel dir sluzièr sù la

.................

I schi i é fac da doi brees co

la pontes utèdes en su.

10

Jir coi feres

Jir coi feres vel dir slaifernèr sù la

giacia; sotite i à na .............

de acèl.

L stroset

L stroset l’é de ................ con

doi lusieres per se dèr ciavai

su la ...............

L bob

L bob va più coran che l

stroset

e no se fera coi ............

11

SU, JU, DAÌTE, DEFORA

12

DEDANT, DEDÒ, SORA, SOT, AUT, BAS

13

CARNASCÈR TE FASCIA

Te ogne mascherèda o defilèda, coche carenea, no pel mai

mencèr l segnor de la compagnìa, l Laché, che tira sauc da

chiò a colavìa.

L mat l’é l Bufon, con matitèdes e strambarìes per duc.

Chi él che rua amò?

La vaces?

Ma dai!

L’é i Marascons e apede rodola l Paiazo.

14

Depenc e met l’inom de la mèscres.

15

JIA COL CARNASCÈR

Chi él che rua con sauc a fèr lèrga te anter la jent?

Chi él pa l mat de la compagnìa?

E la vaces? Ma dai, l’é ...

Vèlch matitèda da Bufon

Sauta en su Vela, vela

sauta en ju la befanela

l marameo che se lecia

fèsc cu-cu! fora la padela!

Ohh! Ohh!

L’era n’outa

Vela, vela Tone da Pera

chela che l strozeèa

veiata l cul per tera

co na gran e sia mère che

culata! la era mesa mata

Ohh! la ge concèa

la culata! Ohh!

16

Scrif apede la fegura.

17

CRA, CRA, CRA

Cra, cra, cra

la cornacia sun chel pra

che la prea la ciarità

ciarità no pel vegnir

la cornacia cogn morir.

L CROT E LA BOLP

Su n ram de n èlber l’era n crot con n toch de formai tel

bech. La bolp, famèda l l’à vedù.

Chesta à tacà a ge ciacolèr sù.

Per ge fèr sentir sia bela ousc, l crot à molà jù l formai.

La bolp la l’à ciapà.Coran coran, la é jita a se l magnèr.

L crot l’é restà con tant de bech avert.

18

Met en orden la fegures.

19

CO PODESSE PA DEPENJER L’ÈLBER DE L’AISCIUDA?

AMÒ MIEC SE DOURE LA FORFESC, LA COLA E L PAPIER

DA COLOR.

20

AISCIUDA

L’é aisciuda, l soreie lumenea più ciaut.

La neif deslabeea, se sent l gocèr de l’èga.

Te pra ciuta l’erba, la mirandoles e la ciufagnes.

Ence i renoi i é vegnui de retorn a chierir la veia coa e bie

contenc i sgola inant e endò tel ciel bel brun.

Te l’aria se sent i cighes e la grignèdes di bec, che bie

aiegres fèsc damat defora.

21

22

I MEISC

23

PÈSCA

Encoloresc l dessegn aldò di colores scric sotite.

1 = VERT 5 = RESA

2 = CHECEN 6 = POMARANC

3 = ŚAL 7 = ROSOL

4 = MARON 8 = BIANCH

BONA

PÈSCA!!

24

PÈSCA, TEMP DE PECHENÈDES

Ence aldidanché, l’é l’usanza de pechenèr.

Co se fèjel pa a pechenèr?

A pechenèr besegna esser de doi. Se pechenea de spiz e

de cuf.

Fenesc de encolorir. DE SPIZ

DE CUF

25

LA PIEVIA

Va debel la tel ciel.

L taca a . La doventa scialdi

de più.

Ensema a la se veit e se sent

I vèrda fora per la .

L lascia sù de , ciuta l anter

la . Se veit l’ .

I tol l e i va defora a jièr.

26

LA SAJONS

Met adum co na friza

invern istà uton aisciuda

27

LA FAMILIA

Te noscia familia

sion de cater: gé

Felize, mia sor

Gretele, nosc

père e noscia

mère.

Nosc père laora

desche canzelist

de comun; noscia

mère fèsc la chinzidier e la laora demò inantmesdì.

Duc ensema se troon sora desch dal mesdì e da sera.

Dò cena, noscia mère ne enjigna duta la massarìes per l dì

dò, endèna nos ge conton chel che aon fat a scola.

Nosc père e noscia mère, canche i

pel i jia con nos.

Vèlch outa, da sera, i va stroz e nos

stajon co la giava.

A nos ne sà bel, jache la ne conta de

bela contìes.

28

Scrif apede la fegura.

Met adum co na friza

La mère Lo zio

L père Il nonno

La giava Il fratello

L giaf La mamma

L bèrba I cugini

L’ameda La sorella

I jormegn La nonna

L fra La zia

La sor Il papà

29

LA PICIOLA DE PAS OMBRETA

N’outa tinsom la val de Contrin, japede la Marmolèda l’era n ciastel.

Chiò stajea na beza de inom Conturina, sia maerigna e sia fies.

Conturina la era bela e valenta, sia sores enveze les era burtes e envidiouses e

canche les podea les ge fajea n muie de despec.

La ousc che Conturina la era valenta e n muie bela se aea sparpagnà te duta la

val. I vegnìa da ogne vers a veder chesta beza, enveze a sia sores nesciugn ge

vardèa. L temp passèa e la maerigna e sia fies doventèa de dì en dì semper più

gelouses de Conturina.

Fin canche na bela dì la maerigna à chiamà na strìa e la l’à fata menèr demez.

Chesta burta strìa no se à fat preèr doi outes e la dì dò, da doman bonora, la se

à tout Conturina e la l’à trapinèda sunsora l pas de Ombreta, sconeta ite te

zeche cougol.

Se nesciugn l’aessa chierida, la fossa doventèda de mèrmol.

L temp passèa e nesciugn aea mai sentù i lamenc de Conturina.

Na bela dì l’é passà aló sotite n sudà che l l’à veduda: l’à fat dut l possibol per la

librèr, ma no l’é stat nia da fèr, jache l’era jà passà set egn e ela oramai la era

doventèda de mèrmol.

Ma descheche i conta amò aldidanché, da doman canche spizolea soreie dedò la

crepes se pel sentir sia ousc e si lamenc.

30

Met adum co na friza e descancela che che no à nia a che

fèr co la contìa.

CONTURINA

MONTS CIASTEL

SORES

MAERIGNA

SUDÀ

SCHIERATOLA STRÌA

31

NA BEZA MATEONA

Gretele l’é na beza feruscola e mateona: la scomenza a jièr

con gust jà da doman bonora.

Endèna che la disna lat e toc de pan la i met sun scuierin e

la i fèsc sutèr te chichera.

L’é dut che spriza stroz! Su

la plus, su la toaa ...

“Stùrtela de jièr e stùdiete!”

ge ciga sia mère.

Ti domesdì de soreie, canche la pel jir defora, Gretele jia

bolentiera.

La cor inant e endò, la

va su la sliziadoa, su la

tinton, vèlch outa co la

roda.

E se rua si amisc?

Ence a fazolet, a

giatacatorbola, a

sconeta.

“Che bel, massa bel!

Aboncont se doman l

pief jie daìte co la popa o leje n bel liber...”

32

SE CONTON FORA

Canche i jia a giatacatorbola o a la sconeta, zachei cogn

stèr sot.

Per no beghèr i bec fèsc la conta:

“Pan un, pan doi, pan trei, pan cater, pan cinch, pan sie,

pan set, pan ot, pan cot, fora tu.”

E coscita fin canche i é fora duc n resta demò un, che cogn

stèr sot per prum.

33

A jièr a fazolet i cogn fèr la squadres.

Na dì Gretele à dombrà ben diesc bec, donca cinch da una

e cinch da l’autra.

A la fin, la squadra de Gretele à vent.

Canche te te matees te pes durèr ence de etres naìnes,

desche chestes.

Picol ucel

Picol ucel

che te vegnes dal mèr

cotanta piumes

te ves pa portèr?

N veste portèr vintetrei?

Un, doi, trei…

Strìa da molin

Strìa da Molin

no me vegnir vejin

senó te tae

n pin e te

strope l ciamin.

34

DOMBRÈR

35

CO PODESSE PA DEPENJER L’ÈLBER DE L’ISTÀ?

AMÒ MIEC SE DOURE LA FORFESC, LA COLA E L PAPIER

DA COLOR.

36

FENESC LA SCOLA

L’é jugn e la scola la é dò a fenir.

Felize e Gretele conta...

“L’auter dì sion jic a la festa di èlbres, olache aon empiantà

èlbres, jià, marenà polenta, liènies e formai.

L’é stat na

fortuna che l

temp à tegnù.

Doman jiron al

mèr con duta la

familia.

Canche vegnaron dal

mèr jiron mingol te

nodadoa, te la cèsa di

libres, sa mont, fora

per l bosch...

Ciao, se vedon a

n’autra più bela!”

37

JIA COI NUMERES

38

ÓPELE, ÓPELE CAVALIER

Ópele, ópele cavalier, duta la popes te n carnier,

l carnier l’é desmentià duta la popes forin pra; forin pra l’é na levina

duta la popes sa molina, sa molina no ge sà bel duta la popes te fornel,

te fornel les se bruja, duta la popes te na buja te na buja les se n disc

duta la popes sun paradis, sun paradis les sgola,

duta la popes les va a scola, a scola les lec e les scrif duta la popes a dormir

a dormir les se endormenza duta la popes a fèr polenta,

la polenta la ge sà bona, duta la popes les sona,

les sona la zitra e l violin duta la popes ju per ciamin

ju per ciamin les se enfrojigna duta la popes te na crigna

te la crigna l’é la mufa duta la popes les sent puza da la puza les sauta fora

duta la popes les scoa...