SCHUBERT LIED IKATHARINA KONRADI & ERIC SCHNEIDER

SALA

2 O

RIO

L M

ARTO

RELL

8 | N

OVE

MB

RE 2

019

a u d i t o r i . c a t

2019_2020M

ÚSI

CA

DE

CAM

BRA

PR

OG

RA

MA

Com

enta

aqu

est c

once

rt a

mb

#lau

dito

riEl

tem

ps i

la d

urad

a de

lco

ncer

t són

apr

oxim

ats

SCHUBERT LIED IKATHARINA KONRADI & ERIC SCHNEIDER

Katharina Konradi soprano · Eric Schneider piano

FRANZ SCHUBERT 37’ Viena, 1797 - 1828

Im Abendrot, D. 799 (1825)

An die untergehende Sonne, D. 457 (1817)

Alinde, D. 904 (1827)

An mein Herz, D. 860 (1825)

An den Mond, D. 296 (1820)

Der Traum, D. 213 (1815)

An die Nachtigall, D. 497 (1816)

Die Vögel, D. 691 (1820)

Guarda, che bianca luna, D. 688/2 (1820)

Zwei Szenen aus dem Schauspiel “Lacrimas”, D. 857 (1825) Lied des Florio Lied der Delphine

Strophe aus “Die Götter Griechenlands”, D. 677 (1819) 27’ Der Geistertanz, D. 116 (1814)

Der zürnenden Diana, D. 707 (1820)

Der Zwerg, D. 771 (1822)

Romanze aus “Rosamunde”, D. 797/3b (1823)

Verklärung, D. 59 (1813)

Cora an die Sonne, D. 263 (1815)

Fischerweise, D. 881 (1826)

PAUSA 15’

NOVEMBRE 2019Divendres 8 | 20 h

L’Auditori és un consorci de Mitjans patrocinadors

per Sílvia Pujalte Piñán

Què pot passar entre la posta i la sortida del sol en un recital de lied? Quins personatges poblaran aquestes hores de llum incerta i de foscor? Quins somnis, quines visions sobrenaturals? El misteri de la nit, en contraposició al racionalisme del dia, va ser font d’inspiració del Romanticisme, i Schubert no hi va ser aliè. El programa d’aquest primer recital de la temporada del cicle Schubert Lied començarà amb un lied singular, Im Abendrot, una mostra magnífica de la «devoció real i sincera» que Schubert admetia que l’inspirava en comptades ocasions; a partir d’aquí, ens aproximarem a la seva visió de la nit de la mà dels versos de divuit poetes diferents, un per obra, entre els quals trobem noms tan representatius com Herder, Schlegel, Goethe, Schiller o Hölty.

L’elaborada i variada música d’An die untergehende Sonne descriu també la posta de sol; des d’aquest moment fins a l’instant en què torni a intuir-se l’astre a Verklärung, un lied primerenc, tindrem amants que esperen, com a Alinde; que ploren la seva pèrdua, com a An mein Herz o An den Mond; o que maten, com a Der Zwerg. Tindrem també la malenconia d’Strophe aus “Die Götter Griechenlands”, o el lirisme de Romanze aus “Rosamunde”.

Però aturem-nos especialment en les obres menys conegudes del programa. És el cas de Der Traum, en què l’amant s’acosta en somnis a l’estimada convertit en ocell entremaliat, o d’An die Nachtigall, potser la resposta femenina a aquest somni, o de Die Vögel, en què els ocells es mofen de les limitacions dels homes. També hi ha espai per als malsons, com la dansa festiva dels esperits a Der Geistertanz. Der zürnenden Diana és pràcticament una escena dramàtica en la qual Acteon accepta feliç la mort, el càstig per haver mirat Diana mentre es banyava. Guarda, che bianca luna és una de les poques cançons italianes de Schubert, una serenata que donarà pas a Lied des Florio i Lied der Delphine, amb textos extrets de Lacrima, una obra de teatre famosa a l’època de Schubert. A tots dos enamorats, separats per circumstàncies adverses, l’amor els fa patir. Amb ell, Florio, sentirem la segona serenata d’aquesta nit que ens ocupa, mentre que l’agitació d’ella, Delphine, així com la dificultat de la línia vocal, ens recorda la d’una altra heroïna schubertiana, Suleika.

Al final del recital, Cora an die Sonne ens portarà la llum del sol que esvaeix la tristesa i les preocupacions, i la jovialitat de Fischerweise ens retornarà a la quotidianitat: hora de feinejar!

CO

MEN

TAR

I

En coproducció amb Amb el suport de

Agrairem que apagueu els mòbils, desactiveu les alarmes sonores i contingueu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll.

La inspiració de la nit

KATHARINA KONRADI

ERIC SCHNEIDER

Els premis del Deutscher Musikwettbewerb i la Fundació Walter und Charlotte Hamen (2017) van marcar un punt d’inflexió en la seva encara curta carrera; tot seguit va participar en la inauguració de la temporada 2017-18 de la NDR Elbphilharmonie Orchester i va debutar en l’Òpera d’Hamburg com a Ännchen (Der Freischütz) i el darrer estiu va debutar al Festival de Bayreuth sota les batutes de V. Gergiev i S. Bychkov. Ha estat també convidada a la Sinfonieorchester des Bayerischen Rundfunks amb D. Harding, l’Orquestra de la Tonhalle de Zuric i l’Orquestra de París amb T. Hengelbrock. Especialment activa en el camp del lied, ha cantat en diverses ocasions a la Schubertíada Vilabertran i ha rebut invitacions de la Wigmore Hall de Londres. Nascuda a Bixkek (Kirguizistan), va començar la seva formació com a cantant amb Julie Kaufmann l’any 2009, a Berlín. Va completar el seu màster en interpretació de lied amb Christiene Iven i Donald Sulzen a la Hochschule für Musik und Theater de Munic.

Va estudiar piano i matemàtiques. Després dels seus primers recitals de piano i premis en concursos va decidir continuar els seus estudis de lied amb Hartmut Höll. La seva carrera va rebre aportacions molt influents de pianistes com Paul Badura-Skoda i Alfred Brendel, així com d’Elisabeth Schwarzkopf i Dietrich Fischer-Dieskau. Les seves actuacions com a acompanyant de lied l’han portat al Teatre alla Scala de Milà, al Carnegie Hall de Nova York i a l’Òpera de Tòquio, entre altres llocs. Ha estat convidat habitual en festivals il·lustres com la Schubertiade Schwarzenberg, el Festival de Salzburg i al Festival de Música d’Estiu de Tanglewood. Nombrosos enregistraments molt elogiats documenten la seva excepcional posició com a acompanyant de lied, col·laborant amb cantants com Christiane Oelze, Hans Peter Blochwitz, Christine Schäfer i Matthias Goerne.

SO

PR

AN

OP

IAN

Ofo

togr

afia

© C

hris

toph

Gel

lert

Al capvespre

Oh, que bonic és el teu món,Pare, que relluu daurat!Quan baixa la teva resplendori pinta amb reflexos el polsim;quan la vermellor que brilla en els

[núvolsdeclina en la meva tranquil·la

[finestra.

Puc queixar-me? Puc vacil·lar?Errar-me sobre Tu o sobre mi?No, vull portar el teu celaquí en el meu pit.I aquest cor, abans no defalleixi,beurà encara del teu ardor i gustarà

[de la teva llum.

Al sol ponent

Sol, et colgues!Sol, et colgues!Colga’t en pau, oh sol!

Silenciós i tranquil és el camí del teu [adéu,

i emocionant i solemne el teu silenci.Els teus ulls amicals ploren amb tristor,flueixen llàgrimes de les teves

[parpelles daurades;el teu alè beneeix la terra perfumada.Cada vegada més profund,cada vegada més lleuger,més seriós i majestuós,t’enfonses en l’espai eteri.

Et beneeixen els pobles,murmuren els vents,fumegen cap a tu els camps humitejats;els vents esbullen els teus rullats

[cabells;les onades et refresquen les galtes

[ardents;

Karl LappeIm Abendrot

O wie schön ist deine Welt,Vater, wenn sie golden strahlet!Wenn dein Glanz herniederfällt,Und den Staub mit Schimmer malet;Wenn das Rot, das in der Wolke

[blinkt,In mein stilles Fenster sinkt!

Könnt’ ich klagen, könnt’ ich zagen?Irre sein an dir und mir?Nein, ich will im Busen tragenDeinen Himmel schon allhier.Und dies Herz, eh’ es zusammenbricht,Trinkt noch Glut und schlürft noch

[Licht.

Ludwig KosegartenAn die untergehende Sonne

Sonne, du sinkst,Sonne, du sinkst,Sink in Frieden, o Sonne!

Still und ruhig ist deines Scheidens[Gang,

Rührend und feierlich deines[Scheidens Schweigen.

Wehmut lächelt dein freundliches [Auge,

Tränen entträufeln den goldenen [Wimpern;

Segnungen strömst du der duftenden [Erde.

Immer tiefer,Immer leiser,Immer ernster, feierlicherSinkest du den Äther hinab.

Es segnen die Völker,Es säuseln die Lüfte,Es räuchern die dampfenden Wiesen

[dir nach;Winde durchrieseln dein lockiges

[Haar;Wogen kühlen die brennende Wange;

TEXT

OS

Weit auf tut sich dein Wasserbett...Ruh’ in Frieden,Ruh’ in Wonne!Die Nachtigall flötet dir

[Schlummergesang.

Johann Friedrich RochlitzAlinde

Die Sonne sinkt ins tiefe Meer,Da wollte sie kommen.Geruhig trabt der Schnitter einher,Mir ist’s beklommen.

“Hast, Schnitter, mein Liebchen[nicht gesehn?

Alinde, Alinde!”“Zu Weib und Kindern muss ich gehn,Kann nicht nach andern Dirnen sehn;Sie warten mein unter der Linde.”

Der Mond betritt die Himmelsbahn,Noch will sie nicht kommen.Dort legt der Fischer das Fahrzeug an,Mir ist’s beklommen.

“Hast, Fischer, mein Liebchen nicht[gesehn?

Alinde, Alinde!”“Muss suchen, wie mir die Reusen

[stehn,Hab nimmer Zeit nach Jungfern zu gehn,Schau, welch einen Fang ich finde.”

Die lichten Sterne ziehn herauf,Noch will sie nicht kommen.Dort eilt der Jäger in rüstigem Lauf,Mir ist’s beklommen.

“Hast, Jäger, mein Liebchen nicht[gesehn?

Alinde, Alinde!”“Muss nach dem bräunlichen

[Rehbock gehn,

s’obre molt ampli el teu llit d’aigua...Descansa en pau!Dorm tranquil!El rossinyol et refila una cançó de

[bressol.

Alinda

Es pon el sol en el mar profund,i ella encara no ha tornat.Torna tranquil el segador,estic neguitós.

“No has vist, segador, la meva [estimada?

Alinda, Alinda!”“Haig d’anar amb la dona i els fills,i no puc veure altres noies;m’esperen sota el til·ler”.

Avança la lluna en la cursa de la nit,i ella encara no ha tornat.Un pescador recala allà la seva barca,estic neguitós.

“No has vist, pescador, la meva[estimada?

Alinda, Alinda!”“Haig de veure com estan les nanses,no tinc temps per perseguir

[donzelles;vull veure quina pesca he fet”.

Surten clares les estrellesi ella encara no ha tornat.Ara s’apressa enèrgic un caçador,estic neguitós.

“No has vist, caçador, la meva[estimada?

Alinda, Alinda!”“Haig d’empaitar el cérvol salvatge,ja no tinc ganes de veure fadrines;

Hab nimmer Lust nach Mädeln zu sehn;Dort schleicht er im Abendwinde.”

In schwarzer Nacht steht hier der[Hain,

Noch will sie nicht kommen.Von allen Lebendgen irr ich allein,Bang und beklommen.

“Dir, Echo, darf ich mein Leid [gestehn:

Alinde, Alinde!”“Alinde,” liess Echo leise herüberwehn;Da sah ich sie mir zur Seite stehn:“Du suchtest so treu, nun finde!”

Ernst SchulzeAn mein Herz

O Herz, sei endlich stille!Was schlägst du so unruhvoll?Es ist ja des Himmels Wille,Dass ich sie lassen soll.

Und gab auch dein junges LebenDir nichts als Wahn und Pein;Hat’s ihr nur Freude gegeben,So mag’s verloren sein!

Und wenn sie auch nie dein LiebenUnd nie dein’ Liebe verstand,So bist du doch treu geblieben,Und Gott hat’s droben erkannt.

Wir wollen es mutig ertragen,So lang nur die Träne noch rinnt,Und träumen von schöneren Tagen,Die lange vorüber sind.

Und siehst du die Blüten erscheinen,Und singen die Vögel umher,So magst du wohl heimlich weinen,Doch klagen sollst du nicht mehr.

Geh’n doch die ewigen SterneDort oben mit goldenem LichtUnd lächeln so freundlich von ferne,Und denken doch unser nicht.

per allà va, ensumant les olors del [vespre”.

És negra nit en els campsi ella encara no ha tornat.Entre tots els éssers vius, erro

[solitari,temorós i neguitós.

“A tu, eco, haig de confessar la meva [pena:

Alinda, Alinda”,“Alinda”respon l’eco blanament;I és allà, al meu costat.“Has cercat tan fidelment, que m’has

[trobat”

Al meu cor

Oh, cor! Estigues tranquil d’una vegada!Per què bategues tan inquiet?És la voluntat del celque hagi de deixar-la.

I encara que la teva curta vidanomés t’ha donat desenganys i penes,si a ella li ha portat alegries,deixa que per a tu s’hagi perdut.

I encara que ella no entengués maiel teu amor i el teu sofrir,li has estat sempre fidel,i Déu ho sap allà dalt.

Ho suportarem amb valentia,mentre les llàgrimes vagin caient,i somniarem dies més bells,passats ja fa molt de temps.

I si veus aparèixer les flors,i si canten els ocells al voltant,plora, si vols, furtivament,però no t’has de lamentar més.

Car les eternes estrellesbrillaran amb la seva llum daurada,somrient amables des de la llunyania,i sense pensar per res en nosaltres.

Johann Wolfgang GoetheAn den Mond

Füllest wieder Busch und TalStill mit Nebelglanz,Lösest endlich auch einmalMeine Seele ganz.

Breitest über mein GefildLindernd deinen Blick,Wie des Freundes Auge, mildÜber mein Geschick.

Jeden Nachklang fühlt mein HerzFroh- und trüber Zeit,Wandle zwischen Freud’ und SchmerzIn der Einsamkeit.

Fließe, fließe, lieber Fluß!Nimmer werd’ ich froh,So verrauschte Scherz und Kuß,Und die Treue so.

Ich besass es doch einmal,Was so köstlich ist!Dass man doch zu seiner QualNimmer es vergisst.

Rausche, Fluss, das Tal entlang,Ohne Rast und Ruh,Rausche, flüstre meinem SangMelodien zu,

Wenn du in der WinternachtWütend überschwillst,Oder um die FrühlingsprachtJunger Knospen quillst.

Selig, wer sich vor der WeltOhne Hass verschliesst,Einen Freund am Busen hältUnd mit dem geniesst,

Was, von Menschen nicht gewusstOder nicht bedacht,Durch das Labyrinth der BrustWandelt in der Nacht.

Ludwig HöltyDer Traum

Mir träumt’, ich war ein Vögelein,Und flog auf ihren SchossUnd zupft’ ihr, um nicht lass zu sein,Die Busenschleifen los.Und flog, mit gaukelhaftem Flug,Dann auf die weisse Hand,Dann wieder auf das Busentuch,Und pickt’ am roten Band.

Dann schwebt’ ich auf ihr blondes[Haar,

Und zwitscherte vor Lust,Und ruhte, wann ich müde war,An ihrer weissen Brust.Kein Veilchenbett’ im ParadiesGeht diesem Lager vor.Wie schlief sich’s da so süss, so süssAn ihres Busens Flor!

Da trippelt’ ich auf einem BeinUnd hatte so mein Spiel,Und spielt’ ihr mit dem FlügeleinDie rote Wange kühl.Doch, ach, kein Erdenglück besteht,Tag sei es oder Nacht!Schnell war mein süsser Traum

[verweht,Und ich war aufgewacht.

Matthias ClaudiusAn die Nachtigall

Er liegt und schläft an meinem[Herzen,

Mein guter Schutzgeist sang ihn ein;Und ich kann fröhlich sein und

[scherzen,Kann jeder Blum’ und jedes Blatts

[mich freun.Nachtigall, ach! Nachtigall, ach!Sing mir den Amor nicht wach!

A la lluna

Omple de nou el bosc i la vallamb el fulgor tranquil de la boira,i per una vegada, obriràs per fila meva ànima totalment.

Estén la teva mirada mitigantsobre els meus camps,dolça com els ulls de l’amicsobre el meu destí.

Cada record omple el meu cord’hores joioses i grises;camino entre alegries i penes,en la solitud.

Corre, corre, estimat riu!mai estaré content;es varen perdre bromes i petons,i també la fidelitat.

Però jo tenia una vegadaaixò que és tan deliciós!i que, pel meu turment,mai no podré oblidar.

Murmura, riu, al llarg de la vall,sense descans ni repòs,murmura, xiuxiuejales melodies dels meus cants.

Quan en la nit d’hivernet desbordis furiós,o quan en l’esplendor primaveralreguis les tendres poncelles.

Beneïda la que, sense odi,es guarda del món,conserva un amic contra el piti gaudeix amb ell.

La que, sense saber-ho els homes,o sense pensar-ho,a través del laberint del pit,camina en la nit.

El somni

Vaig somniar que era un ocelleti volava a la seva falda,i per no estar desocupatdescordava la seva brusa;i volava, amb il·lusió,a la seva blanca mài després tornava a la brusai picotejava la cinta vermella.

I volava als seus rossos cabellson refilava amb plaer,i descansava, quan estava las,en la seva blanca sina.Cap llit de violetes en el paradíspreferiria a aquest jaç.Que dolçament dormiarecolzat en el seu pit!

Llavors saltava jo amb una potai així feia el meu joc,i fregava amb les meves aletesles seves fresques galtes rosades.Però, ai, cap felicitat terrenal

[perdura,sigui de dia o de nit!Aviat s’esvaí el meu dolç somnii m’havia despertat.

Al rossinyol

Reposa i dorm en el meu cor,bressolat pel meu bon àngel de la

[guarda,i jo puc estar content i enriolat;em puc alegrar amb cada flor i amb

[cada fulla.Ai, rossinyol, rossinyol,no despertis a Cupido amb els teus

[cants!

Friedrich von SchlegelDie Vögel

Wie lieblich und fröhlich,Zu schweben, zu singen;Von glänzender HöheZur Erde zu blicken!

Die Menschen sind töricht,Sie können nicht fliegen;Sie jammern in Nöten,Wir flattern gen Himmel.

Der Jäger will töten,Dem Früchte wir pickten;Wir müssen ihn höhnen,Und Beute gewinnen.

Jacopo VittorelliGuarda, che bianca luna

Guarda che bianca luna!Guarda che notte azzurra!Un’aura non susurra,Nò, non tremola uno stel.

L’usignuoletto soloVa dalla siepe all’orno,E sospirando intornoChiami la sua fedel.

Ella ch’el sente oppena,Vien di fronda in fronda,E pare che gli dica,Nò, non piangere: son qui.

Che gemiti son questi!Che dolci pianti Irene,Tu mai non me sapestiRispondere così!

Christian Wilhelm von SchützZwei Szenen aus dem Schauspiel ‘Lacrimas’

Lied des Florio

Nun, da Schatten niedergleiten,Und die Lüfte zärtlich wehen,

Dringet Seufzen aus der Seele,Und umgirrt die treuen Saiten.

Klaget, dass ihr mit mir sterbetBittern Tod, wenn die nicht heilet,Die den Becher mir gereichet,Voller Gift, dass ich und ihr verderbet.

Erst mit Tönen, sanft wie Flöten,Goss sie Schmerz in meine Adern;Sehen wollte sie der Kranke,Und nun wird ihr Reiz ihn töten.

Nacht, komm her, mich zu umwindenMit dem farbenlosen Dunkel!Ruhe will ich bei dir suchen,Die mir Not tut bald zu finden.

Lied der Delphine

Ach, was soll ich beginnenVor Liebe?Ach, wie sie innig durchdringetMein Innres!Siehe, Jüngling, das KleinsteVom ScheitelBis zur Sohl’ ist dir einzigGeweihet.O Blumen! Blumen! verwelket,Euch pflegetNur, bis sie Lieb’ erkennet,Die Seele.Nichts will ich tun, wissen and haben,GedankenDer Liebe, die mächtig mich fassen,Nur tragen.Immer sinn’ ich, was ich aus InbrustWohl könnte tun,Doch zu sehr hält mich Liebe im Druck,Nichts lässt sie zu.Jetzt, da ich liebe, möcht’ ich erst

[brennen,Und sterbe.Jetzt, da ich liebe, möcht’ ich hell

[brennen,Und welke.Wozu auch Blumen reihen und

[wässern?Entblättert!So sieht, wie Liebe mich entkräftet,Sein Spähen.

Els ocells

Que agradable i alegreés volar i cantar,i mirar la terrades d’altures brillants!

Els homes són beneits,no saben volar.Es queixen de les misèries,nosaltres volem cap al cel.

El caçador ens vol matar,perquè li robem la fruita;hem de burlar-nos-eni endur-nos la nostra presa.

Mira quina blanca lluna!

Mira quina blanca lluna!Mira quina nit més blava!Cap aura no murmura,no tremola cap estel.

Només el rossinyolva de la bardissa al freixe,i sospirant al seu voltant,crida la seva parella.

Ella, així que el sent,ja ve de branca en branca,i sembla que li contesti:no ploris, sóc ací.

Quines lamentacions són aquestes?Quines llàgrimes més dolces, Irene,Ah, mai vares sabercontestar-me així!

Dues escenes del drama “Lacrimas”

Cançó de Florio

Ara que baixen les ombresi els vents bufen gentilment,

s’escapen sospirs de l’ànimaque fan vibrar les cordes fidels.

Lamenten que tinguis amb miuna amarga mort, si no ens salvala que em va oferir la copa,amb la que morim tu i jo.

Primer amb sons suaus com d’una flauta,abocà dolor en les meves venes;volia veure-la el malalt,i ara el mataran els seus encants.

Vine, nit, a cobrir-meamb la teva obscuritat incolora!Vull cercar en tu la pau,que necessito trobar molt aviat.

Cançó de Delfina

Ai, què és el que haig de ferdavant l’amor?Ai, amb quina efusió penetraen mon interior!Mira, estimat, des del més petitbocí de capfins als peus, només a tuestic consagrada.Oh, flors, flors! Marciu-vos,m’ocuparé de vosaltresnomés quan la meva ànimahagi conegut l’amor!Res no vull fer, ni saber, ni tenir,només pensaments d’amor,que em domininamb gran força.Sempre penso en el que m’agradaria

[feramb èxtasi,però l’amor m’oprimeix massa,res no em deixa fer.Ara, que estimo, voldria per fi viure,i em moro.Ara, que estimo, voldria lluir

[resplendent,i em panseixo.Per què arranjar i regar les flors?No tenen fulles!Contempleu com a mi l’amor m’ha

[tret les forces,la seva mustiesa.

Der Rose Wange will bleichen,Auch meine.Ihr Schmuck zerfällt, wie verscheinenDie Kleider.Ach Jüngling, da du mich erfreuestMit Treue,Wie kann mich mit Schmerz so

[bestreuenDie Freude?

Friedrich von SchillerStrophe aus “Die Götter Griechenlands”

Schöne Welt, wo bist du? Kehre[wieder

Holdes Blütenalter der Natur!Ach, nur in dem Feenland der LiederLebt noch deine fabelhafte Spur.Ausgestorben trauert das Gefilde,Keine Gottheit zeigt sich meinem Blick,Ach, von jenem lebenwarmen BildeBlieb der Schatten nur zurück.

Friedrich MatthissohnDer Geistertanz

Die bretterne KammerDer Toten erbebt,Wenn zwölfmal den HammerDie Mitternacht hebt.

Rasch tanzen um GräberUnd morsches GebeinWir luftigen SchweberDen sausenden Reih’n.

Was winseln die HundeBeim schlafenden Herrn?Sie wittern die RundeDer Geister von fern.

Die Raben entflatternDer wüsten Abtei,Und flieh’n an den GatternDes Kirchhofs vorbei.

Wir gaukeln und scherzenHinab und emporGleich irrenden KerzenIm dunstigen Moor.

O Herz, dessen ZauberZur Marter uns ward,Du ruhst nun in tauberVerdumpfung erstarrt;

Tief bargst du im düsternGemach unser Weh;Wir Glücklichen flüsternDir fröhlich: Ade!

Johann MayrhoferDer zürnenden Diana

Ja, spanne nur den Bogen, mich zu [töten,

Du himmlisch Weib! im zürnenden [Erröten

Noch reizender. Ich werd’ es nie [bereuen,

Dass ich dich sah am buschigen[Gestade

Die Nymphen überragen in dem Bade,Der Schönheit Funken in die Wildnis

[streuen.

Den Sterbenden wird noch dein Bild [erfreuen.

Er atmet reiner, er atmet freier,Wem du gestrahlet ohne Schleier.Dein Pfeil, er traf, doch linde rinnenDie warmen Wellen aus der Wunde;Noch zittert vor den matten SinnenDes Schauens süsse letzte Stunde.

Empal·lidiran les galtes de la rosa,també les meves.S’arruïnaran les seves gales, com

[s’envelleixenels meus vestits.Ai, donzell, que tant em vas alegraramb la teva fidelitat,com pot omplir-me l’alegriaamb tant dolor?

Estrofa d’“Els déus de Grècia”

Món formós, on ets? Torna,dolça època daurada de la natura!Ai, només en els país de fades de les

[cançonsviu encara la teva empremta fabulosa!El paisatge despoblat està de dol,cap déu no pot veure la meva mirada;ai, d’aquella imatge plena de vida,només en queden les ombres!

La dansa dels esperits

Tremolen els mursde la cambra dels morts,quan el martell de la mitjanitrepica dotze vegades.

Flotant pels airesdansem aviat sonores rondesal voltant de les tombesi d’ossos podrits.

Per què udolen els gossosals seus amos adormits?Flairen de llunyla rotllana dels esperits.

Els corbs sobrevolenla deserta abadiai passen de llargsobre la porta del cementiri.

Fem bromes i fantasmagoriesamunt i avall,com ciris errantsen vaporosos aiguamolls.

Oh cor, que ens vas turmentaramb el teu encís,descanses ara, gelat,en sorda immobilitat!

Vas ocultar la nostra penaal fons d’una ombrívola cambra.Nosaltres, feliços, et murmuremalegrament: adéu!

A la Diana irada

Sí, tensa ja el teu arc per matar-me,dona celestial!, més atractiva encaraamb els colors de la teva ira. Mai em

[penediréd’haver-te vist a la riba floridaavantatjant totes les nimfes en el

[bany,irradiant guspires de bellesa en el

[desert.

La teva imatge m’alegrarà en morir.Respira més pur, respira més lliurequi has enlluernat sense cap vel.La fletxa m’ha tocat, però càlides

[onadesragen gentilment de la ferida;encara tremolen els meus debilitats

[sentitsen veure’t en aquest dolç últim

[instant.

PAUSA

Matthäus von CollinDer Zwerg

Im trüben Licht verschwinden schon [die Berge,

Es schwebt das Schiff auf glatten [Meereswogen,

Worauf die Königin mit ihrem Zwerge.

Sie schaut empor zum[hochgewölbten Bogen,

Hinauf zur lichtdurchwirkten blauen [Ferne;

Die mit der Milch des Himmels blass [durchzogen.

“Nie, nie habt ihr mir gelogen noch,[ihr Sterne,

So ruft sie aus, bald werd ich nun [entschwinden,

Ihr sagt es mir, doch sterb’ ich[wahrlich gerne.”

Da tritt der Zwerg zur Königin, mag [binden

Um ihren Hals die Schnur von roter[Seide,

Und weint, als wollt’ er schnell vor [Gram erblinden.

Er spricht: Du selbst bist schuld an [diesem Leide,

Weil um den König du mich hast [verlassen,

Jetzt weckt dein Sterben einzig mir [noch Freude.

Zwar werd’ ich ewiglich mich selber [hassen,

Der dir mit dieser Hand den Tod gegeben,Doch musst zum frühen Grab du nun

[erblassen.

Sie legt die Hand aufs Herz voll[jungem Leben,

Und aus dem Aug’ die schweren [Tränen rinnen,

Das sie zum Himmel betend will[erheben.

“Mögst du nicht Schmerz durch [meinenTod gewinnen!”

Sie sagt’s, da küsst der Zwerg die [bleichen Wangen,

D’rauf alsobald vergehen ihr die Sinnen.

Der Zwerg schaut an die Frau, von[Tod befangen,

Er senkt sie tief ins Meer mit eig’nen [Handen.

Ihm brennt nach ihr das Herz so voll [Verlangen,

An keiner Küste wird er je mehr[landen.

Wilhelmina Christiane von ChézyRomanze aus “Rosamunde”

Der Vollmond strahlt auf Bergeshöhn –Wie hab ich dich vermisst!Du süsses Herz! es ist so schön,Wenn treu die Treue küsst.

Was frommt des Maien holde Zier?Du warst mein Frühlingsstrahl!Licht meiner Nacht, o lächle mirIm Tode noch einmal!

Sie trat hinein beim Vollmondschein,Sie blickte himmelwärts:“Im Leben fern, im Tode dein!”Und sanft brach Herz an Herz.

El nan

Les muntanyes s’esvaeixen ja a la [llum grisenca,

el vaixell sura per la llisa superf ície [del mar,

portant la reina i el seu nan.

Ella mira enlaire, cap a l’arc de la [volta celestial,

cap a la llunyania blava ornada per [les llums

que passen pàl·lides per la Via [Làctia.

“Mai, mai m’heu enganyat, estrelles,crida, aviat hauré desaparegut,m’ho esteu dient, però jo moriré

[contenta.”

Llavors va el nan cap a la reina i [comença a lligar,

al voltant del seu coll, una cinta de[seda roja,

i plora, com si volgués quedar-se [cec per la pena.

Diu: “Tu ets la culpable d’aquesta[desgràcia,

car m’has abandonat pel rei,i ara la teva mort és l’únic que

[m’alegra.

M’odiaré a mi mateix eternamentper haver-te donat la mort amb

[aquestes mans,però ara has d’esblaimar-te cap a

[una tomba prematura.

Ella posa la mà sobre el seu cor jove [tan ple de vida,

i pesades llàgrimes brollen dels seus [ulls,

que eleva al cel en una pregària.

“La meva mort no t’ha d’entristir”li diu, i quan el nan besa les seves

[galtesperd tot seguit el coneixement.

El nan contempla la dona, presa per[la mort,

i la tira al fons del mar amb les seves [pròpies mans.

El seu cor li crema amb tan gran[desig d’ella,

que mai més desembarcarà en cap[costa.

Romança de “Rosamunde”

Brilla la lluna plena en les altes [muntanyes;

com t’he enyorat!Dolç cor, que n’és de bellque et besi, fidel, la fidelitat!

De què serveixen els bells [ornaments del maig?

Tu eres el meu raig de primavera!Il·lumina la meva nit, oh, somriu-meencara una vegada abans de morir!

Ella arribà a la llum de la lluna plenai mirà cap al cel:“Lluny de tu en la vida, teva en la

[mort!”i dolçament lliurà el seu cor al meu.

Johann Gottfried Herder(traducció de l’original anglès d’Alexander Pope)Verklärung

Lebensfunke, vom Himmel entglüht,Der sich loszuwinden müht!Zitternd-kühn, vor Sehnen leidend,Gern und doch mit Schmerzen

[scheidend –End’, o end’ den Kampf, Natur!Sanft ins LebenAufwärts schwebenSanft hinschwinden lass mich nur.

Horch! mir lispeln Geister zu:“Schwester-Seele, komm zur Ruh!”Ziehet was mich sanft von innen?Was ist’s, was mir meine SinnenMir den Hauch zu rauben droht?Seele, sprich, ist das der Tod?

Die Welt entweicht! sie ist nicht [mehr!

Engel-Einklang um mich her!Ich schweb’ im Morgenrot! –Leiht, o leiht mir eure Schwingen:Ihr Bruder-Geister, helft mir singen:„O Grab, wo ist dein Sieg?Wo ist dein Pfeil, o Tod?

Gabriele von BaumbergCora an die Sonne

Nach so vielen trüben TagenSend’ uns wiederum einmal,Mitleidsvoll für uns’re Klagen,Einen sanften milden Strahl.

Liebe Sonne! Trink’den Regen,Der herab zu stürzen dräut;Deine Strahlen sind uns Segen,Deine Blicke – Seligkeit.

Schein’, ach, scheine, liebe Sonne!Jede Freude dank’ ich dir;Alle Geists- und Herzenswonne,Licht und Wärme kommt von dir.

Franz Xavier von SchlechtaFischerweise

Den Fischer fechten SorgenUnd Gram und Leid nicht an;Er löst am frühen MorgenMit leichtem Sinn den Kahn.

Da lagert rings noch FriedeAuf Wald und Flur und Bach,Er ruft mit seinem LiedeDie gold’ne Sonne wach.

Er singt zu seinem WerkeAus voller frischer Brust,Die Arbeit gibt ihm Stärke,Die Stärke Lebenslust.

Bald wird ein bunt’ GewimmelIn allen Tiefen lautUnd plätschert durch den Himmel,Der sich im Wasser baut.

Doch wer ein Netz will stellen,Braucht Augen klar und gut,Muss heiter gleich den WellenUnd frei sein wie die Flut.

Dort angelt auf der BrückeDie Hirtin, Schlauer Wicht,Gib auf nur deiner Tücke,Den Fisch betrügst du nicht!

Transfiguració

Guspira vital de flama celestialque intenta alliberar-se!tremolant agosarada i anhelant,acomiadant-se gustosa però amb

[dolor...Acaba, oh, acaba la lluita, natura!Dolçament cap a la vida,surant cap amunt,deixa que desaparegui dolçament.

Escolta què diuen els esperits:“Ànima germana! Vine a reposar!”Què és el que m’empeny dolçament?Què és el que amenaça de robar-meels meus sentits, el meu alè?Parla, ànima, és això la mort?

El món recula! Ja no hi és!Harmonies al meu voltant!Suro en el rogent del matí...Deixeu-me, oh deixeu-me les vostres

[ales,esperits germans, ajudeu-me a cantar:“Oh tomba, on és la teva victòria?On és la teva fiblada, oh mort?”

Cora al sol

Després de tants dies grisostorna a enviar-nos un altre copun raig dolç i tebique consoli les nostres penes.

Sol estimat! Beu la plujaque amenaça de caure’ns al damunt,els teus raigs són una benedicció,la teva visió... la felicitat.

Brilla, ai, brilla, sol estimat!totes les alegries te les dec a tu,tots els delits de l’ànima i del cor;de tu vénen la llum i el caliu.

Cançó del pescador

Al pescador no l’inquietenpreocupacions, penes ni enuigs;de bon matí deslligala barca amb bon humor.

La pau regna encara al voltant,en el bosc, els camps i el rierol,i amb les seves cançonsdesperta al sol daurat.

Canta mentre treballaamb el cor ple i despreocupat,el treball li dóna forces,i les forces, alegria de viure!

Aviat una bigarrada munióes farà sentir en tots els tons,que arribaran fins al celque es reflecteix en les aigües...

Però el que vol llançar l’hamnecessita bons ulls i clars,ha de ser alegre com les ones,i lliure com els corrents.

Allà sobre el pont està pescantla pastora... astuta criatura,abandona la teva malícia,no enganyaràs aquest peix!

Traduccions de Manuel Capdevila i Font.

EL MUSEU DE LA MÚSICA ET DESCOBREIX...Schubert i el repertori romànticPer als pianistes catalans de finals del segle XIX i principis del XX, Franz Schubert era un compositor molt conegut i habitual. Al Museu en tenim bons exemples: Joaquim Malats anotava meticulosament el seu repertori en una llibreta, on va escriure sota l’apartat ‘Schubert’ els títols de dos impromptus, la Valse des soirées de Viènne arranjada per Franz Liszt i el Moment musical núm. 3. Un altre pianista famós, Carles Gumersind Vidiella, fou retratat per Francesc Gómez Soler en un gravat que també es conserva al Museu. Al voltant de la imatge de Vidiella veiem un medalló amb garlanda de flors i, a la part inferior, un paisatge boscós amb un paper ple de noms: Bach, Beethoven, Liszt, Rubinstein, Schubert i Schumann.

Entrada gratuïta per als abonats de l’OBC i amb l’entrada del concert de L’Auditori.

barcelona.cat/museumusica

QUE NO PARI LA MÚSICA!Segueix gaudint de la música després del concert. Et proposem enregistraments de referència i llistes de reproducció imprescindibles.

Katharina Konradi: GedankenverlorenNingú millor que la mateixa Katharina Konradi per fer-nos aquest preciós recorregut per les cançons de Schubert, Debussy, Krenek, Strauss, Rachmàninov, Boulanger, Laitman i Trojahn. Una acurada selecció que presenta aquesta jove promesa del cant interpretant peces de tradició diversa al costat del pianista Gerold Huber.

K. Kondradi, G. Huber, Genuin

Homage to Gerald MooreLes sopranos Victoria de los Ángeles i Elisabeth Schwarzkopf, i el baríton Dietrich Fischer-Dieskau són tres de les veus més rellevants de la història. Tots tres es van aplegar l’any 1967 per homenatjar al gran pianista Gerald Moore, que els acompanya, al Royal Festival Hall de Londres. Un concert de lieder que va quedar enregistrat en aquest disc llegendari.

V. de los Ángeles, E. Schwarzkopf, D. Fischer-Dieskau, G. Moore, Warner Clàssics

CD

Escolta la playlist de la temporadade Música de Cambra de L’Auditori:

CD

KONSTANTIN KRIMMEL BARÍTON | DORIANA TCHAKAROVA PIANO

Mitjans patrocinadorsL’Auditori és un consorci de

Entrades a la venda 20€

KONSTANTIN KRIMMEL & DORIANA TCHAKAROVA

12 DE DESEMBRE

SCHUBERT LIED II

MÚSICA DE CAMBRA

a u d i t o r i . c a t

Amb coproducció amb

Més informació:

NATALIA LABOURDETTE SOPRANO | ANASTASIA TIMOFEEVA PIANO | ONA CARDONA CLARINET

Mitjans patrocinadorsL’Auditori és un consorci de

Entrades a la venda 20€

NATALIA LABOURDETTE & ANASTASIA TIMOFEEVA

27 DE FEBRER

SCHUBERT LIED III

MÚSICA DE CAMBRA

a u d i t o r i . c a t

Amb coproducció amb