Sa Die de sa Sardigna - Atos de s'addòbiu, Bartzellona 2012

∼·∼♦∼·∼

SA DIE DE SA SARDIGNA

El dia de Sardenya

∼·∼

Atos de s’addobiu ordingiadu dae suAssotziu de sos Sardos in Ispagna

Bartzellona 28 de Abrile de su 2012Barcelona 28 d’Abril 2012

∼·∼♦∼·∼Regione Autonoma de sa Sardigna

Assessoradu de s’Istrutzione Publica,Benes Culturales, Informatzione,

Ispetaculu e Isport

SA DIE DE SA SARDIGNA

El dia de Sardenya

∼·∼

Atos de s’addòbiu ordingiadu dae suAssòtziu de sos Sardos in Ispagna

Bartzellona 28 de Abrile de su 2012Barcelona 28 d’Abril 2012

©Assòtziu de Sardos in IspagnaTradutzione in Catalanu: Andreina ColluTradutzione in Sardu: Alessandro CamboniAssentu gràficu cuidadu dae: Alessandro Camboni

Imprentadu in Bartzellona in su mese de Abrile 2012

Cun su cuntributu de sa Regione Autònoma de sa SardignaL.R. 44/93 Sa Die de sa Sardigna

Ìndighe

S’Istatutu de sa Regione Autònoma de Sardìnnia ∼·∼ Raffaele Melis

L’Estatut de la Regió Autònoma de Sardenya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1

Sos annos de sa Sarda Revolutzione ∼·∼ Giacomo Floris

Els anys de la Sarda Revolució . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

Les Corts Generals de Catalunya i els Parlaments Generals de Sardenya:dues institucions vinculades per la Història ∼·∼ Antoni Albacete I Gascón

Sas Cortes Generales de Catalùnnia e sos Parlamentos Generales de Sardìnnia: duasistitutziones vinculadas dae s’Istòria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42

Giuanne Maria Angioy e sa Sarda Revolutzione ∼·∼ Alessandra Arru

Giuanne Maria Angioy i la Sarda Revolució (1793-1802) . . . . . . . . . . . . . . . . . 43Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60

V

S’Istatutu de sa Regione Autònoma de Sardìnnia

L’Estatut de la Regió Autònoma de Sardenya

Raffaele Melis

Presidente Assòtziu de sos SardosSan Salvador d’Horta

∼·∼ ∼·∼ ∼·∼

Su 28 de Freàrgiu de su 1948, cun El 28 de febrer de 1948 amb unalege costitutzionale, sa Repùblica Italiana llei constitucional, la República Ita-at aproadu s’Istatutu de sa Regione Sardìn- liana aprovava l’Estatut de la Comuni-nia, suta su printzìpiu de unidade e indivi- tat Autònoma de Sardenya, però dins desibilidade de sa Repùblica e in su respetu l’àmbit de la unitat i indivisibilitat de lade sos interessos natzionales (italianos). República Italiana i en el respecte dels

In custu cuntestu, s’Istadu Italianu dèle- interessos nacionals (italians).gat a sa Regione Autònoma unas cantas Dins d’aquest context, l’Estat Italiàfuntziones de casta amministrativa chi sunt delega a Sardenya tot un conjunt de fun-allistadas in s’artìculu 2 de s’Istatutu ma- cions de caràcter administratiu contin-tessi. Andant dae sa regulamentatzione gudes a l’article 2 del mateix Estatut.de sos ufìtziu regionales e de su person- Aquestes van des de la reglamentació deale prepostu, a sa gestione de su territòriu les oficines regionals i del personal re-regionale, dae sos traballos pùblicos a s’edi- sponsables, fins a la gestió del territorilìtzia, a sos trasportos pùblicos e a sas ativi- regional, les obres públiques, la con-dades produtivas chi pertocant sa massaria, strucció, els transports i les activitatss’artisania, s’indùstria e su turismu. productives als sector de l’agricultura,

Totu custu cunforma a sos printzìpios artesania, industria i turisme.de s’ordinamentu giurìdicu Italianu, in in- Tot això dins de l’àmbit dels prin-tro e in su respetu de sas cumpetèntzias cipis de l’ordenament jurídic italià dinsde s’Istadu non delegadas a sa Regione in dels límits (imposats en sentit estricte)manera esplìtzita. Dae inoghe, sa facul- i d’acord amb les competències estatalstade de impugnare, a dae in antis de sa italianes, no delegades expressament aCorte Costitutzionale Italiana, cussas nor- la Regió de Sardenya. A partir d’aquí, lamas chi, a giudìtziu de su Guvernu, podent facultat d’impugnar davant el Tribunallesiare fintzas in manera ipotètica sos prin- Constitucional Italià, les normes que, en

1

2 S’Istatutu de Autonomia

tzìpios e sas normas de s’Istadu Italianu. Su opinió del Govern, poden afectar, finsmatessi Presidente de sa Giunta Regionale i tot hipotèticament, els principis i lessi depet cunformare a sas istrutziones de normes de l’Estat italià. El mateix presi-su Guvernu tzentrale, cunforma a s’art. dent del Consell Regional ha de complir47 de s’Istatutu Sardu. Sa suprematzia amb les directrius del Govern central,de s’Istadu Italianu s’agatat fintzas in sas com s’indica expressament a l’article 47funtziones de controllu de su representante de l’Estatut Sard. Al mateix àmbit dede su Guvernu tzentrale cara a sa Regione. supremacia absoluta de l’Estat italià es-

Custa sa realidade atuale de una Carta tan les funcions de control del represen-de s’autonomia sarda chi non podet donare tant del govern central cap a la Regió.resposta a sas esigèntzias reales de su pò- Aquesta és la realitat actual d’unapulu sardu. A su prus, podet costituire Carta autonòmica sarda que no potunu puntu de cumentzu pro una Carta Is- donar respostes a les reals exigències deltitutzionale Sarda chi afirmet su printzì- poble sard. Com molt, pot ser un puntpiu de sa peculiaridade de sa Sardìnnia de partida per a una Carta Institucionalcomente natzione, fintzas in intro de sa Sarda que afermi el principi de la pecu-Repùblica Italiana, pro si costituire agoa liaritat de Sardenya concebuda com unacomente entidade soberana in su respetu nació, encara que dins de l’àmbit de lade s’istòria istitutzionale secolare sua. República Italiana. Per constituir-se de-

Amus a bìdere como comente est nàs- sprès com Entitat sobirana en el respectechidu s’Istatutu sardu in vigèntzia. de la seva secular història institucional.

Acabada in pessu sa prima gherra mun- Anem a veure com va néixer l’Estatutdiale, in su mese de Abrile 1945 si fiat isti- Sard vigent.tuida e assemidada sa Consulta Regionale Immediatament desprès de l’ultimacun sa tarea de frunire cun sas propostas guerra mundial, a l’abril del 1945, essuas, in sa lughe de esperièntzias ante- va instituir i establir la Consulta Re-riores, una ghia segura pro formulare e gional amb la tasca de proporcionarredatzionare unu testu de referèntzia de amb les seves propostes, i a la llum des’autonomia regionale. l’experiència prèvia, una guia segura per

Nde est sighida una dibata animada, chi formular i redactar un text de referènciaaiant partitzipadu, in prus de sos cumpo- per a l’autonomia regional.nentes de sa Consulta, sos representantes Es va generar un animat debat, alde sos partidos polìticos de sa Sardìn- qual van participar, a més dels membresnia. Si fiat fatu unu cunfrontu cun su chi, de la Consulta, els representants delsin s’intèris, fiat istadu elaboradu dae sa partits polítics de Sardenya també. Es vaConsulta Regionale Sitziliana pro sa for- fer una comparació amb el text que haviamatzione de s’Istatutu pro sa Sitzìlia. Si fiat elaborat la Consulta regional siciliana

S’Istatutu de Autonomia 3

istabilessida e cunfirmada s’ispetzialidade per la formació de l’Estatut per la Sicília;de sa Sardìnnia, providende a s’istùdiu de es va establir i confirmar l’especialitat deuna prataforma istitutzionale adecuada. Sardenya i es va impulsar l’estudi d’una

In carchi ambiente polìticu, bi fiat is- plataforma institucional adequada.tadu s’intentu de limitare s’autonòmia, re- Hi va haver, per part d’alguns cerclesduende sa Sardìnnia a un’ente sugundàriu polítics, l’intent de limitar l’autonomiacun cumpetèntzias reduidas e una potes- de Sardenya a una institució secundariatade legislativa restrinta e vinculada a sas amb competències reduïdes i un poderesigèntzias e mandos de s’Istadu tzentrale, legislatiu restringit i vinculat a les ex-ma, gràtzias a sa leada de positzione firma igències i prerrogatives de l’Estat Cen-de sa Consulta preposta a sa redatzione tral, però desprès de la ferma posturade s’Istatutu, s’Assemblea Costituente de de la Consulta encarregada de redac-sa Repùblica Italiana, cun lege costitu- tar l’Estatut, l’Assemblea Constituent detzionale de su 26 de Freàrgiu 1948 n.3, la República italiana, amb llei constitu-aiat aproadu s’istatutu ispetziale de sa Sar- cional del 26 de febrer de 1948, n.3 vadìnnia pighende comente a base su testu aprovar l’estatut especial de Sardenyaaproadu dae sa Consulta Sarda, faghende prenent com a base el text aprovat perunas cantas modìficas relevantes, pro li- la Consulta sarda, però amb importantsmitare sas cumpetèntzias e sas funtziones modificacions, que principalment limi-de sa Regione. In fines, s’8 de Maju 1949, taven les competències i les funcions deest istadu elèghidu su primu Cunsìgiu Re- la Regió. Finalment el 8 de maig degionale de sa Sardìnnia. 1949, es va elegir el primer Consell Re-

S’est naradu chi s’Istatutu de sa Re- gional de Sardenya.gione Sardìnnia de su 1948 est petzi una Com s’ha dit l’Estatut de Sardenyadelega de sos poderes istatales a una isti- del 1948 és només una delegació detutzione, "sa Regione Sardìnnia", chi faghet poders estatals a una institució “Laparte de sa Repùblica Italiana. Tando custa Regió de Sardenya”, territori que fa partnon podet costituire sa Carta fundamentale de la República italiana. No pot con-de sa Sardìnnia comente entidade istòrica, stituir llavors la Carta Fonamental desotziale e polìtica chi li pertocat. Bastat Sardenya com a entitat històrica, so-simplemente a castiare s’acontèssias istòri- cial i política que es mereix. Només calcas chi li pertocant pro si acatare de sa su- desplaçar-se pels esdeveniments històricsperfitzialidade sua e de su deretu a una de Sardenya per adonar-se de la seva es-forma de autonomia soberana, mancari in pecificitat i dels seu dret a una formaintro de sas istitutziones italianas e euro- d’autonomia sobirana, encara que siguipeas como in vigèntzia. en el marc de les institucions italianes i

E custu moende dae unu datu istòricu europees actualment vigents.


tzertu, documentadu e mai postu in di- Començant per un fet històric deter-bata, comente est s’Istitutzione de su “Reg- minat, documentat i que no s’ha mainum Sardiniae et Corsicae”, cun sa Bulla qüestionat, com la Institució del “ Reg-Pontifìtzia de su mese de Abrile 1297, de num Sardiniae et Corsicae”, amb la But-Bonifàtziu VIII e s’infeudamentu a Jagu II lla papal de l’abril del 1927, de Bonifacisu Giustu, Rei de Aragona, chi nde aiat cun- VIII que enfeudava Jaume II el Just, reisighidu. Creo chi siat pretzisu dislindare d’Aragó. Crec que és pertinent aclarirchi su subranumenadu infeudamentu cos- que aquest fet constitueix un corol·laritituit unu corollàriu a s’essentzialidade de a l’essència de l’acte jurídic de la Insti-s’atu giurìdicu de s’Istitutzione de su Reg- tució del Regnum Sardiniae et Corsicaenum Sardiniae et Corsicae autònomu e in- autónomo i independent.dipendente oberada. En el període següent i precisament,

In su perìodu imbeniente e, prus a pret- amb la intervenció armada del Rei Jaumezisu cun un’interventu armadu, su Rei Jagu II d’Aragó, en 1323 i 1324, va prendreII de Aragona, in su 1233–1234, aiat leadu possessió efectiva de l’illa, descuidants’Isula in poderiu efetivu, discuidende sa Còrsega, que tindrà una política total-Còrsica, chi at a sighire una sorte polìtica ment deslligada dels esdeveniments dein foras dae sas acontèssias chi pertocant sa Sardenya.Sardìnnia. Els aragonesos van intentar prendre

Posca sos aragonesos aiant chircadu de possessió de tota l’illa, van aconseguirleare in poderiu totu s’ìsula, logrende a ge- gestionar de manera determinant lesstire in manera determinante sas tzitades principals ciutats del Regne com Càller,printzipales de su Rennu: Casteddu, Tàtari Sàsser i Esglésies. En les altres partes dele Igrèsias. In àteros tretos de su territòriu territori de l’illa hi va haver una certaisolanu, bi fiat una tzerta resistèntzia de resistència per part dels propietaris desos propietàrios pisanos e genovesos, chi les terres, pisans i genovesos, que con-dae tempus controllaiant giassos ampros trolaven fa temps amplies zones de l’illade s’ìsula e nde amministraiant s’economia, i gestionaven l’economia. Ells van serma chi a pagu a pagu fiant istados rem- substituïts en el control dels territorisprasados in su controllu de sos territòrios perifèrics pels aragonesos, valencians ide làcana dae aragonesos, catalanos, va- mallorquins que havien participats a lalentzianos e majorchinos chi aiant partitzi- conquista de Sardenya i que havien re-padu a sa cunchista de sa Sardìnnia e chi but alguns feus en concepte de compen-aiant retzidu sos feudos in cumpensu. sació.

Custa situatzione s’aiat perlongadu pro Aquesta situació es va mantenir du-trint’annos, ispainendesi in tretos meda de rant trenta anys, durant els quals es vas’ìsula, una forma de cultura de madrighe estendre a moltes parts de l’illa, una


catalana cun influèntzias notàbiles in sa forma de cultura de matriu catalana in-vida sotziale e culturale, mescamente in sa fluint en la vida social i cultural, sobretottzitade de Casteddu, Tàtari e Igrèsias e, in a les ciutat de Càller, Sàsser i Esglésies i,maneras diferentes, in Aristanis etotu, chi amb modalitats diferents a la mateixasa famìlia giudicale fiat de annestru cata- Oristany on la família senyorial (anome-lanu. In prus fiant istados cuntzèdidos a sa nada “giudicato”) era d’origen i educaciótzitade de Casteddu immunidade, deretos e catalana. A més a la ciutat de Càller se’lsmandos. van concedir immunitats, drets i privile-

Jagu su Giustu, in su mese de Austu gis.de su 1325 aiat ammaniadu pro sa capi- Jaume el Just, a l’agost del 1325tale de su rennu un’Istatutu che pare a su va organitzar per la capital del Regnechi fiat in vigèntzia in sa tzitade de Bartzel- un estatut especial similar al que ex-lona. Su Rei Alfonsu su Corimodde, in istia en aquell moment a la ciutat demese de Trìulas de su 1331, cunfirmat cus- Barcelona. El Rei Alfons el Benigne, altos mandos, e in una tzerta manera, los juliol del 1331, confirma aquests pri-faghet prus praticàbiles. Pedru su Tzerimo- vilegis, i en certa manera, els fa mésniosu, in su 1335, a pustis de s’ocupatzione viables. Pere el Cerimoniós, en 1355,de sa tzitade de S’Alighera e su repopu- després de l’ocupació de la ciutat delamentu suo cun gente chi beniat dae ter- l’Alguer i del seu repoblament amb per-ritòrios catalanos, cunvocat su primu Parla- sones procedents sobretot de territorismentu sardu “cun poderes legislativos pri- catalans, convoca el primer Parlamentvilegiados” cun sas modalidades pròpias de sards “amb poders legislatius privile-sos rennos de sa Corona de Aragona, do- giats” amb modalitats pròpies dels reg-nende aici a su Rennu Sardu dinnidade ca- nes de la Corona d’Aragó, donant aixíbale de ente soberanu. al Regne Sard igual dignitat de entitat

Dae inoghe, posca, sas cunvocatziones sobirana.parlamentàrias e in particulare cussa cun- A partir d’aquí, les següents convo-vocada dae su Rei Alfonsu, in su 1421, aiant catòries parlamentaries i en particularnormalizadu fintzas a su 1714 sa pràtica aquella convocada per Alfons el Mag-de su Parlamentu, in autonomia cumprida nànim, en 1421 que va normalitzar finse istitutzionalizende in manera giurìdica el 1714, la pràctica parlamentaria, en els’atividade amministrativa e polìtica de sa règim de plena autonomia instituciona-Sardìnnia. litzant jurídicament l’activitat adminis-

Sa simana longa de apartenèntzia de sa trativa i política de Sardenya.Sardìnnia a sa Corona de Aragona si cùn- El llarg període de pertinença de Sar-giat in manera formale in su 1720 cun sa denya a la Corona d’Aragó es va acabartzèdida de su Rennu Sardu a sos Savoja, formalment en 1720 amb la cessió del


cunforma a sos acòrdos de su Tratadu de Regne Sard als Saboya, d’acord ambLondra in ue, in manera esplìtzita e de- els acords del Tractat de Londres, ontalliada, si inditaiant sas modalidades de s’indicaven en manera explicita i detal-su tramudòngiu e s’òbligu de respetare lada les modalitats del transferiment isas istitutziones e sos mandos pròpios de l’obligació de respectar les institucionssu Rennu, e fintzas s’assentu aministra- i les prerrogatives pròpies del Regne, itivu e sòtziu-culturale suo. Ma sos Savo- la seva organització administrativa i so-jas aiant contrabènnidu a sos cumbentos. ciocultural. No obstant això els SaboyaDifatis, a pustis de unu perìodu de ade- no van respectar els pactes; de fet de-cuamentu formale a sas clàusulas fissadas sprés d’un primer període d’adaptaciódae su Tratadu, aiant pregonadu provedi- formal a les clàusules del Tractat, vanmentos in totu inadecuados, imponende emanar mesures totalment inadequades,leges e normas discuidende in totu sa re- imposant lleis i normes sense tenir laalidade sòtziu-econòmica de s’ìsula, ca sos més mínima consideració de la reali-funtzionàrios piemontesos, imbiados dae tat socioeconòmica de l’illa, perquè elsTurinu, non connoschiant perunu aspetu funcionaris piemontesos, enviats des dede sa Sardìnnia. Torí, no coneixien Sardenya en cap as-

Custa situatzione at influentziadu in pecte.manera negativa su progressu econòmicu Aquesta situació ha afectat negati-e sotziale, ingendrende tribulia e rebellias vament el progrés econòmic i social,contra a su sistema feudale, posca abolidu provocant rebuig i rebel·lions contra elin su 1836, e fache a su guvernu Sabàudu sistema feudal, abolit al 1836, i contrachi non ascurtaiat e non respondiat a sas el govern dels Saboya que no escoltava isollitzitatziones de sos sardos espressadas no donava respostes a les peticions delspro mèdiu de sos representantes de sos Is- sards expressades a través dels repre-tamentos. In custa curnisa cheret assentada sentants dels Stamenti. En aquest marcsa rebellia de su 1794, chi at cajonadu sa es col·loca la rebel·lió del 1794 que vacatzada dae s’Ìsula de sos representantes veure l’expulsió de l’illa dels Represen-piemontesos de sos Savoja. In onni ma- tants piemontesos del Saboya. De totanera, sa Sardìnnia at mantentu semper sos manera Sardenya va mantenir sempre lamandos suos e dinnidade de istadu sena de seva prerrogativa i dignitat d’estat en sicunfusione cun sos àteros terrìtorios de sos mateix sense confusió amb els altres ter-Savoja. ritoris dels Saboya.

In su 1847, sa burghesia casteddaja, e En 1847, gracies a una part de la bur-menispretziende in totu sos deretos inter- gesia de Càller, i amb total menyspreunatzionales e sa voluntade de su popùlu del dret internacional i de la voluntat delsardu, mai consultadu, comente intames poble sard, mai consultat, igual que en


s’at a fàghere pagu tempus a pustis in el període immediatament següent, ensos àteros terrìtorios de sa penìsula ita- relació amb altres territoris de la penín-liana, aiat dimandadu sa "fusione perfeta" sula italiana que seran part després delde su Rennu de Sardìnnia a sos àteros Regne d’Itàlia, es va demanar la “per-istados de Terramanna de apartenèntzia fecta fusió” del Regne de Sardenya alsSabàuda. Creo chi siat pretzisu aprofundire altres estats de la part continental per-sos istùdios a subra de sa balidesa de custa tanyents als Saboya. Sobre la validesarenùntzia e de sas cunsighèntzias giurìdicas o no d’aquesta renuncia i sobre les con-istitutzionales e a nde fàghere sas cunside- seqüències institucionals crec que seriaratziones dèpidas. apropiat estudiar més a fons i treure les

Est custa sa base pro una revindicatzione consideracions pertinents.de s’Autonomia totale de sa Sardìnnia, Es aquesta la base per a una revindi-mancari cun modalidades e atentu a sa re- cació de la total Autonomia de Sardenya,alidade istitutzionale atuale cara a s’Istadu encara que amb modalitats i atenció aItalianu e a s’Unione Europea. la realitat institucional actual de l’Estat

italià i de la Unió Europea.

Sos annos de sa Sarda Revolutzione

Els anys de la Sarda Revolució

Giacomo Floris

Universitat de Barcelona

∼·∼ ∼·∼ ∼·∼

Fi’ pro sos Piemontesos Va ser pels Piemontesossa Sardigna una cucagna, Sardenya país de Cucanya,che in sas Indias s’Ispagna Com en les Índies Espanyaissos s’incontran inoghe. ells aquí es trobaven.

Nos alzaia’ sa ‘oghe Ens cridavafinzas unu camareri, fins i tot un cambrer,

plebeu o cavagleri plebeu o cavallersi deviat umiliare. el sard s’havia d’humiliar.

Sa Die de sa Sardigna, connota puru Sa die de sa Sardigna, conegudacomente festa de su pòpulu sardu, est is- també com festa de su pòpulu sardu (festatada istituida dae sa Regione Sardìnnia in del poble sard) va ser instituïda pel lasu mese de Cabudanni de su 1993. Sa Regione Autonoma della Sardegna alfesta tzèlebrat sa rebellia de su 28 de Abrile setembre de 1993. La festa celebra la1794 chi aiat custrintu su bisurrei e sos revolta del 28 d’abril de 1794 que vafuntzionàrios piemontesos a si fuire dae obligar a fugir de Càller el virrei i elsCasteddu, in fatu a su refudu de su guvernu funcionaris piemontesos, desprès delturinesu de satisfàghere sas rechestas de sas rebuig del govern de Torí per satisferCortes (Parlamentu) de su Rennu de Sar- les demandes de les Corts (parlament)dìnnia de cuntzèdere a sos Sardos sas càr- del Regne de Sardenya per reservar alsrigas pùblicas prus artas, unu Cunsìgiu de sards els càrrecs públics més elevats, unIstadu in Casteddu e s’istitutzione in Turinu Consell d’Estat a Càller i la institucióde unu Ministèriu pro sos afàrios de Sardìn- a Torí d’un Ministeri per les relacionsnia. amb Sardenya.

Cun custu interventu s’at a chircare de Aquesta intervenció tractarà donar

9

10 Sa Sarda Revolutzione

leare a connoschèntzia sas acontèssias chi a conèixer els esdeveniments que vanant pertocadu s’Ìsula in cussu periòdu e afectar l’illa en aquest període i il·lustrarde acrarare sa resone de custa revolutzione, la raó d’aquesta revolució, deixant dediscuidende sa polèmica de chie cunsìderat banda la polèmica de qui consideracustu fatu istòricu de importàntzia minore, aquest fet històric d’importància menor,a cunfrontu de àteros de valore simbòlicu respecte als altres que tenen un valorprus artu e chi incluint totu su pòpulu simbòlic més elevat i que es refereixen asardu. tot el poble sard.

Cun sa morte de s’ùrtimu soberanu is- Amb la mort de l’últim rei espanyolpanniolu de sos Asburgos (Càrulu II) in Habsburg (Carles II) a finals de 1600,s’acabu de su 1600, si fiat aberta cussa fase va començar aquella etapa històrica queistòrica nòdida comente gherra de sutzes- es coneix com la Guerra de Successiósione ispanniola, chi at impinnadu in una Espanyola, que va veure involucradesgherra longa totu sas potèntzias europeas, en una llarga guerra totes les potenciespro s’achirimentu de sos deretos a su tronu europees per l’adquisició dels drets alde Ispànnia. Fintzas sa Sardìnnia, man- tron d’Espanya. Sardenya també, no ob-cari chi su pesu suo fiat marghinale in in- stant el seu pes marginal dins d’aquestatro de custa Corona, est istada trisinada in Corona, es va veure involucrada dinscusta gherra, siat a livellu de polìtica in- d’aquest conflicte, tant en termes deterna siat a livellu de polìtica forana, pro política interna, tant pel que es refereixmore de cuntierras nobiliàrias mai asseli- a la política exterior, a causa de la per-adas e de sas punnas de espansione de sas sistència dels conflictes nobiliaris i elspotèntzias majores. S’acabu de custa gherra, desitjos expansionistes de las grans po-cun s’imbeniente tratadu de Londra de su tencies. Al final d’aquesta guerra, amb1718, at bidu su Rennu de Sardìnnia co- el tractat de Londres de 1718, el regnelare dae manos austrìacas, chi l’aiant guver- de Sardenya va passar de les mans delsnadu pro pagos annos, a sos Savòia, chi in austríacs, que l’havien governada du-custa manera aiant in fines achiridu su tì- rant alguns anys, a la Casa de Saboyatulu reale. que d’aquesta manera va adquirir final-

S’addòviu intre sa cultura piemontesa e ment el títol real.sa sarda, nessi in custu primu perìodu, no L’encontre de la cultura piemon-fiat istadu simple pro resones diferentes. In tesa amb la cultura sarda, almenys enantis de totu su Piemonte s’agataiat in in- aquest primer període, no va ser fà-tro de unu cuntestu, chi podemus dessinire cil i per diferents raons. Primer elcontinentale, influentziadu meda dae ideas Piemont es trobava dins d’un contexte opiniones de creze frantzesa o italiana, que podem definir com continental,mentras chi sa Sardìnnia fiat galu in intro amb moltes influencies d’idees i opi-

Sa Sarda Revolutzione 11

de una cultura puramente mediterrànea, o nions dictades pels francesos o “ita-prus a pretzisu ispanniola, a tesu, ma no im- lians”, mentre que Sardenya estava en-muna comente amus a bìdere in fatu, dae cara dins d’una cultura principalmentsas currentes culturales mannas e sas ideo- mediterrània o, millor dit, espanyola,logias chi ant a ingendrare su reformismu distant, però no lliure, com veurem mésilluminadu. endavant, de les grans corrents cultu-

Non b’at de ite s’ispantare pro sa delu- rals i ideològiques que donaran lloc alsione de sos Savòia in s’achirimentu de su reformisme il·luminat.rennu nou e de su fatu chi s’alluderet sem- No és d’estranyar la desil·lusió delsper a sa possibilidade de unu cuncàmbiu Saboya per la conquista del nou re-de s’Ìsula cun territòrios a làcana de su gne i per la possibilitat d’un inter-Piemonte. S’Ìsula presentaiat bator incòn- canvi de l’Illa amb territoris adjacents alnitas fundamentales: un’economia dèbile, Piemont. L’illa tenia quatre incògnitesfundada subra de massaria e pastoria ar- bàsiques: una economia feble, basadacàicas; unu feudalèsimu e una crèsia galu en l’agricultura i una ramaderia arcaica;fortes, in ue unas pagas famìlias mannas un feudalisme i una església encara po-si partziant su territòriu intreu faghende tents, on algunes famílies es repartien lavanu onni isfortzu de renoadura e pro- totalitat del territori de l’illa frustrantgressu; s’isentùmine in sa defensa de unu tots els esforços de renovació i progrés;territòriu non deghile pro sas punnas de la incapacitat per defensar un territoriespansione sabàudas; in fines sas clàusu- que no corresponia als interessos ex-las de su tratadu de Londra chi apostiviga- pansionistes dels Saboya; i finalment lesiant su Status quo de su Rennu Sardu, su clàusules del tractat de Londres que ra-respetu assolutu de su sistema feudale es- tificaven el Status quo del Regne Sard,istente e sa cunservatzione de sos ordina- el respecte del sistema feudal existentmentos giurìdicos traditzionales; in pràtica i la conservació dels ordenaments ju-sas leges, sos costùmenes e sas istitutziones rídics tradicionals; en la pràctica, lesnon podiant èssere tocadas. Intre custas, lleis, els costums i les institucions nosa prus de importu fiat su Parlamentu, sas es podien tocar. La més importantCorts catalanas de Sardìnnia, istituidas pro d’aquestes era el Parlament, les antiguessa prima bia in su 1355 dae su rei Pedru IV Corts catalanes de Sardenya, instituïdessu Tzerimoniosu, in rapresentàntzia de sas per primera vegada en 1355 pel rei Peretres castas printzipales, est a nàrrere sa no- IV el Cerimoniós, en representació debilia, sos eclesiàsticos e sas tzitades dipen- les tres classes principals, és a dir, elsdentes a manera direta dae sa Corona. In nobles, el clergat i les ciutats que de-su perìodu sabàudu perdet agiumai totu sas penien directament de la Corona. Du-funtziones siat comente espressione de sa rant el període dels Saboya perd gairebé


voluntade e de sos interessos de sas classes totes les seves funcions tan com expres-subranumenadas e siat comente tzentru de sió de la voluntat i dels interessos decunsensu cara a sa Corona. Totu custas is- les classes principals, tan com centre detitutziones fiant, unu tempus, s’espressione consens al voltant de la Corona. Totesde s’autonomia polìtica de su rennu sardu aquestes institucions eren un temps, laoramai isboidadas de s’intessidura funda- expressió de l’autonomia política del re-mentale issoro, est a nàrrere cussa de rapre- gne sard ara ja buidades al seu interiorsentare sos interessos de s’Ìsula. del seu teixit fonamental, és a dir repre-

Pro pòdere cumprèndere sas acontès- sentar els interessos de l’Illa.sias de Sa Die de sa Sardìnnia, podimus Per poder comprendre els esdeveni-partzire su guvernu sabàudu de s’Ìsula in ments de Sa Die de sa Sardigna, podemtres simanas fundamentales: sa prima, chi dividir el govern dels Saboya a l’illa ens’isterrit dae su rennu de Vitòriu Amedeu tres períodes fonamental: el primer, queII a Càrulu Manuelle III (1720-1759), cara- s’estén des del regne de Victor Amadeuterizadu dae una genia de passividade dè- II fins a Carles Emanuel III (1720-1759),pida a su bisòngiu de respetare a una banda caracteritzat per una sort de passivitatsas clàusulas de su tratadu de Londra cun deguda a l’exigència de respectar d’unasu respetu de sa situatzione in vigèntzia in part les clàusules del tractat de Londressu perìodu ispanniolu, e a s’àtera de osser- amb el respecte de la situació vigentvare e istudiare sas dinàmicas de su rennu del període espanyol, i de l’altre pernou in antis de leare detzisiones polìticas e observar i estudiar les dinàmiques deleconòmicas definitivas. Sa de duas, chi lom- nou regne abans de prendre decisionspet a sa fine de su 1773, si diferèntziat pro polítiques i econòmiques definitives. Elun’atzione reformadora forte oberada dae su segon, que arriba fins al 1773 es diferen-Bogino, ministru de sos Afàrios de Sardìn- cia per una intensa acció reformadorania (1759-1773). Isse, moende dae sas ideas pel Bogino, ministre per les relacionsde s’assolutismu illuminadu, aiat donadu amb Sardenya (1759-1773). Ell, partintun’impèllida noa a sos diferentes setores de de les idees de l’absolutisme il·lustrat,s’amministratzione, de sa sotziedade e de va donar un nou impuls a diferents sec-s’economia, intre àteros ammentamus sa re- tors de l’administració, de la societat iforma de sos cunsìgios tzìvicos, cun su fine de l’economia, entre els quals recordemde amparare sos deretos de sos vassallos e la reforma dels consells cívics, amb elde sa colletividade intrea pro bia giuditzià- propòsit de protegir per via judicial elsria, unu primu progetu de illoimentu de sos drets dels vassalls i de tota la comuni-fèudos e sa reforma de sas universidades tat, un primer projecte de rescat delssardas. Sa de tres si distinghet pro sa di- feus i la reforma de les dues universitatsfusione de ideas revolutzionàrias e pro su sardes. El tercer, es caracteritza per la


disamparu de s’impèllida renoadora de sos difusió de les idees revolucionaries i perannos in antis, custu perìodu (1773-1799) l’abandó de l’empenta de renovació delsat a bìdere sa nàschida de sa revolutzione anys anteriors, aquest període (1773-sarda. 1799) veurà el naixement de la revolució

Castiende prus dae a curtzu custas tres sarda.simanas, amus a bìdere comente sas cun- Observant més a prop aquests tresditziones de sa Sardìnnia, a cumentzu de su períodes, veurem com les condicions de1700, recheriant a su guvernu nou s’impreu Sardenya, a començament del 1700, de-de sa fortza in sa repressione de sa ban- manaven al nou govern l’ús de la forçadidàntzia, espressione de su maleistare e en la repressió del bandolerisme, ex-de sa poberesa chi s’agataiat sa parte bona pressió del malestar i de la misèria dede su pòpulu sardu. In prus, su pesu de la majoria del poble sard. A més, el pessas pagamentas e de sas prestatziones feu- dels impostos i de les prestacions feu-dales faghiant abarrare galu prus in segus dals creaven encara més retard en la so-sa sotziedade isulana, sena peruna possibi- cietat de l’illa, sense possibilitat de re-lidade de si illoire si non cun sa violèntzia. dempció, si no a través de la violència.Su regime feudale, chi at a durare fintzas El regim feudal, que va durar fins a laa s’unidade de s’Itàlia, gravaiat non petzi unitat d’Itàlia, no només era una car-subra s’economia ma iscunortaiat sa vida rega econòmica si no també un fre cul-culturale de unu pòpulu intreu, privu de tural d’un poble sencer, sense un nivellunu livellu mìnimu de annestru. Sas ocur- mínim d’educació. La situació és encararèntzias aparèssent galu prus graves si si més greu si es considera el desequilibrileat in cunsideru su dischilìbriu intre sartu entre la ciutat i el camp, on els ciutadanse tzitade, in ue sas castas urbanas gosaiant gaudien d’una certa llibertat respecte alde una tzerta libertade respetu a su regime regim feudal.feudale. La modernització de que començava

Su renoamentu chi cumentzaiat a gosare a gaudir el Piemont en la segona meitatsu Piemonte in sa segunda mitade de su del 1700, gracies al govern progressista,1700, gràtzias a s’òbera de su guvernu illu- es va reflectir també a l’illa. En aquestminadu, at tentu recaidas fintzas in s’Ìsula. període es van renovar completamentIn custu perìodu sunt istadas annoadas de les universitats sardes, amb el propòsitsu totu sas universidades sardas, cun sa de crear un’elit local oberta a les ideespunna de creare un’elite locale aberta a contemporànies a nivell polític, social isas ideas cuntemporàneas a livellu polìticu, econòmic, en línea amb la situació delsotziale e econòmicu, in lìnia cun su chi rest d’Europa. A partir d’aquest nousutzediat in su restu de s’Europa. Dae curs cultural es va originar el movimentcustu cursu culturale nou pigat orìgine més important de la vida política sarda,


su momentu prus importante de sa vida que va culminar amb el trienni revolu-polìtica sarda, cumprida in su triennu revo- cionari (1793-1796) que celebrem avui;lutzionàriu (1793-1796) chi tzelebramus oe; la sarda revolució que tindrà el seu epí-sa sarda revolutzione chi at a tènnere su re- leg en el fracàs dels moviments antifeu-matu suo in su fallimentu de sos movimen- dales angioins.tos antifeudales angioinos. La nova alenada d’aire fresc d’aquest

S’alenada de àera frisca de custu se- període, va portar els intel·lectuals sardsgundu perìodu, at leadu s’intelletualidade a lliurar-se de l’influencia espanyola persarda a si afranchire dae s’influèntzia ispan- inserir-se dins d’aquella europea. Esniola pro si inserire in sa europea. Si fiat va introduir poc a poc, però amb de-introduidu s’impreu de s’italianu, a bellu cisió, l’ús de l’italià amb una exageradaa bellu ma cun firmesa, cun un apròliu afluència de llibres i gramàtiques pelsesageradu de libros e grammàticas pro sos nous estudiants sards i es va abandonaristudiantes sardos e si fiat lassadu a banda l’ús del castellà com llengua vehicular.s’impreu de su castillianu che limba veicu- Es van cridar, no només de Piemont,lare. els millors professors disponibles de

Sunt istados mutidos a insinnare sos mè- tota la península amb un excel·lent niv-gius dotzentes disponìbiles, non petzi dae ell cultural. Es van implantar nous es-Piemonte ma dae totu sa penìsula, de li- tudis, capaços d’obrir nous nivells cul-vellu culturale òtimu. Istùdios noos sunt turals i científics, a través d’un nou in-istados implantados, capatzos de abèrrere tercanvi d’idees i el naixement d’unaorizontes culturales e issientìficos noos, pro nova manera de sentir-se sards, con-mèdiu de unu cuncàmbiu nou de ideas e sa scients de la pròpia historia i de lanàschida de una manera noa de s’intèndere pròpia vida. L’Accademia della Crusca,sardos, cussientes de sa pròpia istòria e de sa va donar la seva influencia per una novapròpia vida, donende, a suta de s’influèntzia dignitat a la llengua sarda.de s’Accademia della Crusca, dinnidade noa Des del punt de vista econòmic i perfintzas a sa limba sarda. contrastar el poder feudal es van posar

Dae unu puntu de annotu econòmicu en ordre els Monti Frumentari, insti-e pro cuntrastare su podere feudale si fi- tuts de crèdit amb un capital format pelant torrados a fundare sos Monti Frumen- blat concedit als pagesos amb interessostari, istitutos de crèditu cun unu capitale molt baixos. Per tal de donar suport acostituidu dae su trigu cuntzèdidu a sos l’agricultura es van crear els Monti Num-massajos pòberos a interessos bàscios meda. mari per facilitar la compra de vehiclesCun su fine de sustentare sa massaria aiant agraris i bestiar per augmentar la pro-creadu sos Monti Nummari pro favorèssere ducció. A les reformes econòmiques ess’achistu de mèdios e bestiamene e pro van sumar les reformes administratives,


s’ismànniu de sa produtzione. A custa re- a les ciutats i als pobles infeudats. Alsformas de tipu econòmicu si fiant agiuntas pobles es van crear els consells cívicscussas amministrativas, chi aiant interes- en lloc de les assemblees generals desadu sas tzitades e sas biddas infeudadas. la comunitat medieval, amb el propòsitIn sas comunas si sunt creados sos cunsì- de limitar l’excessiu poder feudal ambgios tzìvicos in logu de s’assembleas gene- vista a un futur alliberament dels feus.rales de sas comunidades de erèntzia me- Aquest consell elegit per l’assembleadievale, cun s’intentu de allindare su podere dels caps de família variava de tres afeudale in vista de un’illoimentu benidore set membres, segons la mida del poble idae sos feudos. Custu cunsìgiu elèghidu es col·locava formalment sota la directadae s’assemblea de sos cabu-famìlias varia- tutela del sobirà. El feudatari, exclòsiat dae tres a sete membros, cunforma a sa totalment de les decisions que es pre-mannària de sa bidda e fiat postu formal- nien al consell, hi participava a travésmente suta amparamentu deretu de su so- dels seu oficial judiciari. Aquest fet vaberanu. Su feudatàriu, esclùidu de su in servir a donar una certa qualitat políticatotu dae sas detzisiones chi pigaiat su cun- i jurídica a molts homes ignorats per lasìgiu, bi leaiat parte pro mèdiu de s’ofitziale història, essent després el primer foc delde giustìtzia suo. Custu fatu est serbidu conflicte entre feudataris i vassalls.pro donare una tzerta calidade polìticu- Arribem així a parlar del momentgiurìdica a meda òmines innorados dae important per aquesta jornada, al tri-s’istòria, essende custu su primu fogu de enni revolucionari que marca irrevoca-cuntrastu intre feudatàrios e vassallos. blement la fi del antic regim en Sar-

Arribamus duncas a allegare de su mo- denya, com a resultat de les intensesmentu de importu de custa die, a cussu transformacions viscudes els anys ante-triènniu revolutzionàriu chi marcat in ma- riors.nera definitiva s’acabu de su regime an- A finals del 1792, precisament eltigu in Sardìnnia, comente resurtadu de sas 21 de desembre, una armada francesatrasformatziones mannas bìvidas in sos an- al comandament de l’almirall revolu-nos in antis. cionari Laurent Truguet, va aparèixer

A fines de s’annu 1792, su 21 de su mese al port de Càller amb l’objectiu de con-de Nadale, un’armada navale frantzesa cu- querir l’Illa, la seva favorable ubicaciómandada dae s’almirante revolutzionàriu al Mediterrani la convertien en un llocLaurent Truguet, aparessiat in su portu estratègic avançat en el cas d’una guerrade Casteddu cun sa punna de cunchistare amb Espanya i/o Anglaterra. A més,s’Ìsula, sa positzione ditzosa sua in su Sardenya era pels nous conqueridorsMediterràneu nde faghiant unu giassu de una presa fàcil sobretot per l’escassetatavantzada perfetu in casu de gherra cun de forces capaces de defensar-la. Per


s’Ispànnia e/o s’Inghilterra. De àtera banda, aquestes raons, de Torí havien advertitsa Sardìnnia aparessiat a sos ogros de sos el virrei Balbiano convidant-lo a armarcunchistadores noos una preda fàtzile prus la milícia i preparar la defensa, ell peròche totu pro s’iscassìa de fortzas a defensa no només va ignorar l’ordre si no que node cussa. Pro custas resones, dae Turinu, va advertir l’Estament Militar i la Reialaiant postu a s’avèrtida su bisurrei Bal- Audiència, que eren segons les lleis delbiano cumbidendelu a armare sas tropas regne els primers que s’havien d’avisar.e a aprontare sa defensa. Isse peroe, non Només després de l’albirament de lapetzi aiat contrabènnidu a s’òrdine ma no flota francesa a la costa de Sardenya,aiat nemancu informadu s’Istamentu Mi- l‘Estament Militar es va autoconvocarlitare e sa Reale Audièntzia, sos primos chi i va allistar pel seu propi compte elsdepent èssere avèrtidos cunforma a sas leges homes necessaris per fer front al noude su rennu. perill.

Petzi a pustis de apubare sa flota frantze- La ineptitud del virrei es devia,sa in s’oru de sas costeras sardas, s’Istamen- probablement, a la incapacitat de podertu Militare si fiat auto-cunvocadu e aiat ar- compartir els espais de poder amb laroladu a gastos pròpios sos òmines netzes- classe dirigent sarda reunida al Parla-sàrios a afrontare su perìgulu nou. ment. Serà precisament aquest mateix

S’isentùmine de su bisurrei fiat dèpidu conflicte d’interessos i poders que por-forsis a s’incapatzidade de poder cumpar- tarà al trienni revolucionari, com a re-tzire tretos de podere cun sa classe dirigente sultat de la victòria sobre els francesossarda reunida in Parlamentu. E at a èssere deguda exclusivament a l’iniciativa delscustu cunflitu de interessos e poderes chi sards. I mentre que l’Estament Militarant a leare a su triènniu revolutzionàriu, co- exigia el nomenament d’un Consell demente cunsighèntzia de sa vitòria subra de guerra i ofertes de diners i provisions, ellos frantzesos otenta a manera esclusiva pro clergat i el poble proclamaven Sant Efi-initziativa de sos sardos. E mentras chi su sio generalíssim i protector dels sards.Istamentu Militare imponiat a Balbiano su Després d’haver ocupat l’illa de Sannumenamentu de unu Cunsìgiu de gherra e Pietro i successivament l’illa de Sant’An-ofertas de dinari e frunimentos, su cleru e tioco, la flota francesa va començar asu pòpulu proclamaiant Santu Efis generale canonejar Càller, amb l’objectiu d’en-e amparadore de sos sardos. derrocar la capital de l’Illa, però ado-

A pustis de àere ocupadu s’Ìsula de nant-se de la resistència de les murallesSantu Pedru e agoa sa de Santu Antiogu, sa i dels habitants, al febrer, van desem-flota frantzesa aiat cumentzadu a cannonare barcar a la costa de Quartu a prop deCasteddu, cun s’intentu de fàghere rùere sa 4000 soldats intentant conquerir la ciu-capitale de s’Ìsula, ma sapidos de s’aguantu tat per terra, xocant-se amb els milicians


de sas murallas e de sa resistèntzia de sos de tota l’illa. Aquesta victòria, mal-abitantes, su mese de Freàrgiu imbeniente, grat el gran orgull romàntic, potser esaiant disimbarcadu in s’oru de mare de va deure més a les dolentes condicionsCuartu unos 4000 sordados, chirchende sa atmosfèriques i a la falta de preparació icunchista peri sas terras, atumbende sas disciplina de les tropes franceses que altropas mititzianas aproghilende dae totu contraatac sard.s’Ìsula. Sa vitoria lograda, mancari su bantu No obstant això un fet nou acabavamannu de tipu romànticu, forsis fiat dè- de passar, un nou sentiment nacional ipida a sas cunditziones atmosfèricas malas, una nova cohesió patriòtica havien in-a s’impreparatzione e farta de dissiplina de volucrat tots els sards, el perill els haviasas tropas frantzesas chi non a su contratacu units i els havia permès redescobrir-sesardu. sards amb la “S” majúscula, enfortint

Nointames, unu fatu nou fiat acon- així la consciència nacional i l’impulstèssidu, unu sentimentu natzionale nou, a l’autonomia. El parlament, las an-una unidade patriòtica noa aiat postu in tigues corts d’origen catalana, consti-paris totu sos sardos, su perìgulu los aiat tuïa el centre d’aquesta nova conscièn-acumonadu e aiat permìtidu a issos de cia. Animats per la recent victòria elss’iscobèrrere sardos cun sa S maiùscula, Estaments, reunits de nou al parlament,afortiende aici sa cussièntzia natzionale e van discutir la necessitat d’una radi-sas impèllidas autonomìsticas. Su parla- cal reforma de l’administració publicamentu, sas antigas corts de orìgine catalana, i la restauració de la legalitat constitu-costituiant su tzentru de custa cussèntzia cional, d’acord amb les normes i les lleisnoa. Alentados dae sa vitòria reghente del regne de Sardenya. En resposta a lasos Istamentos, torra reunidos in parla- petició del rei de voler recompensar amentu, aiant arresonadu a pitzus de sa aquells que s’havien implicat en la de-netzessidade de una reforma radicale de fensa del regne, els Estaments van no-s’amministratzione pùblica e su restabili- menar una delegació per enviar a la cortmentu de sa legalidade costitutzionale, cun- amb les famoses cinc peticions, resultatforma a sas normas e leges de su rennu d’un intercanvi d’idees i d’un debat par-de Sardìnnia. Respondende a su disìgiu lamentari, potser mai vist abans a Sar-de su soberanu de chèrrere premiare sos denya. Aquestes establien: la prerroga-chi si fiant remenados pro sa defensa de tiva de reunir els Parlaments cada deusu rennu, sos Istamentos aiant numenadu anys; la confirmació de tots els privile-una delegatzione a mandare a corte cun gis i costums; l’exclusivitat dels alts càr-sas chimbe pregontas famadas, frutu de recs civils i militars a les persones autòc-unu cuncàmbiu de ideas e de una dibata tones; la creació d’un Consell d’Estat aparlamentare forsis mai bidos in antis in Càller con funcions de control; i final-


Sardìnnia. Custas previdiant: su mandu ment la institució a Torí d’un ministeride reunire sos Parlamentos cada deghe an- que tractés exclusivament les qüestionsnos; sa recunfirma de totu sos privilègios de Sardenya.e costùmenes; s’esclusividade de sas artas Totes aquestes expectatives es vancàrrigas tziviles e militares a pessones de veure frustrades quan, el mateix diasu logu; sa creatzione de unu Cunsìgiu de de l’arribada a la cort dels represen-Istadu in Casteddu cun funtziones de con- tants sards, el rei va signar l’ordre pertrollu; s’istitutzione in Turinu de unu min- la dissolució dels tres braços dels Es-istèriu chi trataret petzi sas chistiones de taments, donant un cop molt dur a lesSardìnnia. cincs peticions i a les aspiracions au-

Totu custos aficos fiant abarrados is- tonomistes. No obstant això, després decrètidos cando, sa matessi die de sa lòmp- diversos mesos d’insistència, els repre-ida a corte de sos rapresentantes sardos, sentants sards van aconseguir presentarsu rei aiat firmadu s’òrdine de sessada de les peticions directament al rei, que in-totu e tres sos bratzos de sos Istamentos, stigat per les missives del virrei, veiadonende unu corfu grae a sas chimbe pre- amb desconfiança qualsevol forma degontas e a sas punnas autonomìsticas. Man- canvi i una amenaça per l’absolutismecari gai, a pustis de unos cantos meses de Saboyà a l’Illa. Balbiano estava, de fet,insistèntzia, sos rapresentantes sardos fiant convençut que les temàtiques tractadesresèssidos a presentare sas pregontas deretu pels Estaments tenien una clara intencióa su rei, chi inzerradu dae sas imbassiadas revolucionaria.de su bisurrei, bidiat cun reselu cale si siat La lògica conseqüència d’aquest com-forma de cambiamentu, una minetza pro portament va ser el real escrit del mi-s’assolutismu sabàudu in s’Ìsula. Balbiano nistre Granieri del Iu d’abril de 1794,difatis, fiat cumbintu chi sos temas tratados que en nom del rei rebutjava les cincdae sos Istamentos teniant arrastos revolu- peticions i al mateix temps feia cas omístzionàrios làdinos. dels ambaixadors enviant aquest escrit

Cunsighèntzia lògica de custu cumpor- directament al virrei, ignorant així lestamentu est istadu su billete reale de su I prerrogatives dels representats dels Es-de Abrile 1794, in ue su ministru Granieri taments. L’ofensa patit pel regne i peldennegaiat in nùmene de su soberanu sas les seves institucions va provocar laschimbe pregontas, in su matessi tempus rebel·lió dels notables i del poble depermitendesi de innorare sos imbassiadores Càller, instigats per la classe dirigentmandende su billete reale deretu a su bisur- sarda, era el 28 d’abril de 1794. Al caprei, brinchende sos mandos chi gosaiant de pocs dies tots els piemontesos, ex-sos rapresentantes istamentàrios. S’agràviu ceptuant el arquebisbe de Càller, vanpatidu pro parte de su rennu e de sas isti- ser expulsats i enviats a la península.


tutziones suas aiat cajonadu sa rebellia de Complint amb les lleis del regne ensos notàbiles e de su pòpulu de Casteddu, l’absència del virrei, la Reial Audièn-inzerradu dae sa casta dirigente sarda, fiat cia, formada en aquest moment exclu-su 28 de Abrile de su 1794. In pagas dies sivament per sards, va prendre les reg-totu sos piemontesos, francu s’archipìscamu nes del govern nacional. Per donar-lide Casteddu, fiant istados catzados e imbar- més força es van autoconvocar els Es-cados fache a sa penìsula. taments, per impedir que la revolució

Sa Reale Audièntzia, cumposta in custu sarda sortís del camí d’un reformismemomentu petzi dae sardos e in ausèntzia moderat. Per aquest motiu el primerde su bisurrei, sighende sas leges de su acte dels Estaments va ser tranquil·litzarrennu aiat leadu su controllu de su gu- la Corona sobre les verdaderes inten-vernu natzionale. In su matessi tempus, cions de la revolució, dirigida principal-pro li dare agiudu sos Istamentos si fi- ment a colpejar la burocràcia piemon-ant auto-cunvocados, fintzas pro impedire tesa i restaurar plenament les prerro-chi sa revolutzione sarda essiret dae su gatives del regne. Aquests motius elscungiadu de unu reformismu moderadu. retrobarem al Manifesto giustificativoPro custa resone su prima atu istamen- dell’emozione popolare del 28 aprile (Man-tàriu fiat istadu su de asseliai sa Corona ifest justificatiu de l’emoció popular delsubra de sos intentos berdaderos de sa re- 28 d’abril), que podem considerar combellia, direta prus chi no àteru a fèrrere la primera teoria autonomista de Sar-sa burocratzia piemontesa pro su restabil- denya. Malgrat les proclamacions mo-imentu in toto de sos mandos de su rennu. derades dels Estaments reunits a Càller,Custas resones s’ant a torrare a agatare una part important dels seus membres,espressadas in su Manifesto giustificativo sobretot la feudalitat resident al Cap dedell’emozione popolare del 28 aprile, cunsi- Sàsser, es va mostrar cautelosa respectederadu comente sa prima teorizatzione au- a tots aquests esdeveniments; de fet vantonomìstica de sa Sardìnnia. Mancari sos ser més aviat aquests desacords al par-proclamas moderados de sos Istamentos lament sard a causar la fi del movimentadobiados in Casteddu, una parte cunsi- revolucionari.deràbile de sos cumponentes suos, mesca- Arran de la revolta, el govern piemon-mente sa feudalidade residente in su Cabu tès, pressionat constantment pels Esta-de Tàtari, si fiat mustrada cautelosa cara a ments i la Reial Audiència, finalmenttotu custas acontèssias, ma prus a prestu fi- va accedir a reemplaçar el ministre perant istados pròpiu sos disacordos in intro de les relacions amb Sardenya, Granieri,su parlamentu sardu a cajonare sa fine de su nominar un nou virrei més moderat, Fi-movimentu revolutzionàriu. lippo Vivalda i, finalment, sensible a les

In segus a sa rebellia su guvernu piemon- demandes dels sards va anomenar al-


tesu, a suta de sa pressione de sos Istamen- tres quatre funcionaris d’alt nivell, tostos e de sa Reale Audièntzia, aiat in fines d’origen sards, inclosos Gerolamo Pi-adduidu a remplasare (1795) su ministru de tzolo, intendent general i Gavino Pali-Afàrios de Sardìnnia, Granieri, a numenare accio marquès de Planargia, general deunu bisurrei nou prus moderadu in sa pes- les armes.sone de Filippo Vivalda e, in fines, sensìbile Tots aquests nomenaments no vana sas dimandas de sos sardos aiat nume- servir per millorar la situació política, janadu àteros bator artos funtzionàrios, totus que aquests personatges eren, si s’excloude orìgine sarda, intre issos Gerolamu Pi- en part el virrei, la més pura expressiótzolo, intendente generale e Baìngiu Paliac- de l’absolutisme monàrquic i de la feu-cio marchesu de Planàrgia, generale de sas dalitat conservadora, en contra de lesarmas. noves idees que es debatien als Esta-

Totu custos numenamentos non fiant ments, que eren, en part, inspirades alsserbidos a megiorare sa situatzione polìtica, principis revolucionaris francesos; perdifatis custos pessonàgios fiant, francu for- tant es va produir ben aviat un enfre-sis su bisurrei, espressione de s’assolutismu nament entre els mateixos Estaments imonàrchicu prus sìncheru e de sa feudali- aquests nous funcionaris. Per agreujardade cunservadora, contràrios a sas ideas la situació van intervenir dos nous fac-noas in dibatimentu in sos Istamentos, a tors, d’una banda el nomenament delabbisu issoro de madrighe revolutzionària conte Galli della Loggia, com a primerfrantzesa; pro custu si lompet deretu a ministre per les relacions amb Sardenya,una contrapositzione intre sos Istamentos un ferm creient de l’ús de la força con-matessi e sos funtzionàrios noos. A im- tra les noves idees, da l’altra el nomena-peorare sa situatzione fiant interbènnidos ment de tres nous membres de la Reialduos fatore noos, a una banda su numena- Audiència, sense l’aprovació necessàriamentu a ministru de Afàrios de Sardìnnia dels Estaments, que, juntament a lade su conte Galli della Loggia, sustenidore Reial Audiència, es van negar a rati-cumbintu de s’impreu de sa fortza con- ficar els nomenaments. Després d’unatra a sas idea noas, e a s’àtera su numena- sèrie de negociacions negatives amb elmentu de tres membros noos de sa Reale virrei per desbloquejar la situació es vaAudièntzia, sena s’aprovu netzessàriu de arribar a les armes i els partidaris delssos Istamentos, chi, paris cun sa Reale Au- Estaments van tornar a ocupar totes lesdièntzia, aiant refudadu sa ratìfica de sos places fortes de Castell de Càller, vannumenamentos. matar Pitzolo i van detenir el general de

A pustis de una sèrie de negòtzios ne- les armes, el marquès de Planargia; po-gativos cun su bisurrei pro isblocare sa siques setmanes després, a causa d’algunstuatzione, aiant lòmpidu a sas armas e sos escrits que mostraven les seves idees


sustenidore de sos Istamentos, colende a reaccionaries en acord amb Pitzolo, vas’atzione, aiant ocupadu torra totu sas for- ser assassinat per un grup de milicianstalesas de Casteddu de Susu, aiant ochidu al servei dels Estaments.a Pitzolo e arrestadu a su generale de sas Semblava arribat el moment de lesarmas, su marchesu de Planàrgia; unas noves idees i dels nous ideals, exceptechida in fatu, pro more de unos papiros chi que en poc temps, a causa de les divi-dimustraiant sas ideas reatzionàrias suas sions, els egoismes i les diferències dinsin paris cun Pitzolo, est istadu ochidu dae dels Estaments i de la classe dirigentun’iscuadra de militzianos a servìtziu de sarda en general, no es va poder portarsos Istamentos. Pariat arribada s’ora de sas endavant el nou projecte de conscien-ideas noas e de sos ideales noos, si non fessit cia nacional, i menys encara canalitzarchi, pro more de sas partziduras, sos egois- les noves forces cap un projecte de re-mos e sas diversidades in intro de sos Is- dempció de Sardenya del poder feudal.tamentos e de sa classe dirigente sarda in La propagació d’aquest nou vent cap alsgenerale, non fiant arrenèschidos a leare a camps, va posar més aviat, en alerta ladae in antis su progetu nou de cussièntzia classe dirigent, més interessada en lanatzionale, e galu prus pagu a acorrare sas restauració de les prerrogatives del re-fortzas noas in unu progetu de illoimentu de gne que en la fi del feudalisme, malsa Sardìnnia dae su podere feudale. Intames endèmic de Sardenya, reduint per tants’isparghidura de custu bentu de novidade la Sarda Revolució a una estèril políticaa sos sartos aiant postu a s’avèrtida sa classe de revindicació autonomista.dirigente, prus interessada in su restibili- El problema fonamental de l’Illa eramentu de sos mandos antigos de su rennu encara el feudalisme, que asfixiava leschi non a sa fine de su feudalèsimu, male poblacions rurals, oprimides constant-endèmicu de sa Sardìnnia, reduende aici sa ment pel pes dels impostos i presta-Sarda Revolutzione a una polìtica istèrile de cions. Aquests poblacions estaven a larevindicatzione autonomista. mercè dels vents, fins i tot no arribaven

Su problema de fundu de s’Ìsula fiat e a saber exactament que havien realmentabarraiat su feudalèsimu, chi allupaiat sas de pagar. Era, per tant, impossible quepopulatziones rurale, oprìmidas dae su càr- una situació tan degenerada pogués ro-rigu de tributos e prestatziones. Custas fiant mandre sense canvis, al final el que esin poderiu de sos bentos, de su bonu e de su demanava eren millors condicions demalu tempus, non arribaiant a connòschere vida.nemancu ite depiant pagare de a berus. Fiat, Les rebel·lions no es van fer esperar.pro custu, impossìbile chi una situtzione gai Alguns pobles del Cap de Sàsser vandegenerada poderet abarrare immudada, a començar a rebel·lar-se contra els se-sa fine su chi si pediat fiant cunditziones de nyors feudals, no pagant els impostos


vida prus deghiles. i empenyorant el gra acumulat en les re-Sas rebellias non aiant istentadu a lòm- serves feudals. A ells es va unir gairebé

pere. Unas cantas biddas de su Cabu de totes les vil·les del Logudoro celebrantSusu aiant cumentzadu a si rebellare a sos entre elles acords i pactes, en els qualssennores issoro, non paghende sos tributos no es reconeixia cap feudatari i es de-e pighende in prenda su trigu amuntonadu manava el rescat. Amb la celebracióin sas reservas feudales. A custos si fiant an- d’aquests “actes de concòrdia” es vanantos giai totu sas villas de Logudoro, ister- donar una connotació legal a l’aboliciórende acordos intre issas e patos de intesa, del feudalisme, que no va ser tan san-in ue non si reconnoschiat prus perunu feu- gonent si no amb una indemnització aldatàriu e si nde dimandaiat s’illoidura. Cun feudatari per part de les mateixes co-s’istèrrida de custos “atos de cuncòrdia” si munitats. Giovanni Maria Angioy i eldonaiat una bisura legale a s’abolitzione de moviment antifeudal utilitzaran aque-su feudalèsimu, chi non acontessiat in ma- sts actes en un intent de donar unanera sangunosa ma pro mèdiu de inden- aparença de legalitat a la lluita revo-nizu a su feudatàriu pro parte de sa co- lucionaria. La situació es va empitjo-munidade matessi. De custos atos s’at a rar quan la feudalitat de Sàsser es vaserbire Giuanne Maria Angioy e su movi- oposar als projectes dels Estaments imentu antifeudale in s’intentu de donare del virrei, que van tractar de restau-un’aparèntzia de legalidade a sa luta revo- rar l’ordre i reduir les pretensions feu-lutzionària. Sa situatzione si fiat fata prus dals, amb la possibilitat per les vil·lesgrae candu sa feudalidade tataresa s’est de apel·lar-se directament al delegat deloposta a sos disinnos de sos Istamentos e sobirà en cas que es considerin exces-de su bisurrei, chi aiant chircadu de tor- sivament gravades pels tributs feudals.rare a pònnere òrdine e moderare sas re- Els esdeveniments posteriors van agu-chesta feudales, cun sa possibilidade pro ditzar la situació, quan els reaccionarissas villas de recùrrere deretu a su delegadu de Sàsser se’ls va informar falsamentde su soberanu in casu chi si cunsideraret que els revolucionaris de Càller voliengravadas indebidamente dae sas pagamen- demanar ajuda a França per donar su-tas feudales. Sos fatos imbenientes aiant port als projectes de la revolució sarda.fatu incruèschere sa situatzione, cando sos El Cap de Sàsser va declarar ràpida-reatzionàrios tataresos sunt istados infor- ment que no volia observar els dictatsmados farsamente chi sos revolutzionàrios de Càller i del virrei, demanant al go-casteddajos bolessint pedire agiudu a sa vern de Torí la repartició política deFrantza pro favorèssere sos progetos de re- l’Illa, dos regnes en un únic territori.volutzione sarda. Comente resposta dereta Així que hi va haver, amb l’aprovació desu Cabu de Susu aiat decraradu de non la cort de Torí, dos sardenyes a la vora


chèrrere respetare sos pretzetos chi beni- de la guerra civil. La tensió estava pelsant dae Casteddu e dae su bisurrei, di- núvols, les poblacions del nord ja nomandende a su guvernu de Turinu sa par- sabien a qui fer cas, això va contribuirtidura polìtica de s’Isula, duos rennos in a generar confusió entre els poders deunu territòriu sceti. S’agataiant aici, cun l’Estat i a desacreditar les institucionss’avallu de sa corte turinesa, duas sardìnnias del regne. Al desembre del 1795 unsa tretu de gherra tzivile. Sa tensione fiat homes armats dels pobles del Lougu-manna, sas populatziones de su nord non doro van posar sota setge la ciutat deischiant prus a chie pònnere mente, s’aiat Sàsser que, sense cap ajuda, va obrir lesprovocadu cunfusione intre sos poderes portes als rebels liderats per l’advocatde s’Istadu e iscreditadu sas istitutziones Mundula i el notari Cilocco, ambdósde su rennu. In su mese de Idas de su amb idees revolucionaries. Aquests, de-1795, unos òmines armados aproghilende sprés de la detenció del governador idae sas biddas de Logudoro aiant assi- de l’arquebisbe, mentre que els altrestiadu Tàtari chi, agatendesi sena agiudu, nobles ja havien fugit, van decidir anaraiat abertu sas gennas a sos rebeldes giu- amb tot els seus partidaris a Càller, ex-tos dae s’abogadu Mùndula e dae su notàriu asperant els ànims del virrei i dels mem-Cilocco, ambos de ideas revolutzionàrias. bres dels Estaments que temien un es-Custos, posca àere fatu arrestare su guver- calfament de la situació i l’aparició denadore a s’archipìscamu, mentras chi sos l’esperit revolucionari jacobí. Així queàteros nòbiles si fiant giai fuidos, aiant de- van ser detinguts a Oristà, i es va perme-tzìdidu de andare, cun totu sa cambarada tre només a una mínima part d’aquellsa dipendèntzia issoro, a Casteddu, ponende poder entrar a Càller.aici in abolotu su bisurrei e sos Istamentos Un cop vençut el separatisme dechi timiant un’incruèschida de sos ànimos e Sàsser es va intentar trobar una via des’afirmatzione de s’ispìritu revolutzionàriu pacificació social i política entre el nordgiacobinu. E tando sunt istados firmados in i el sud de l’Illa, per aquest motiu elAristanis, e una bia liberados sos presos, lis virrei juntament als Estaments, va de-aiant permìtidu chi petzi una parte minore cidir enviar a Sàsser, Giovanni Mariadei issos intressit in Casteddu. Angioy, jutge de la Reial Audiència, amb

Una borta reprìmidu su separatismu ta- els poders de Alter Nos, és a dir ambtaresu s’aiat chircadu de agatare una ma- els poders del mateix virrei. Deixantnera de apaghiadura sotziale e polìtica intre de banda les raons d’aquesta elecciónord e sud de s’Ìsula, pro custa resone su ens centrarem en les mesures aplicadesbisurrei paris cun sos Istamentos, aiat de- d’Angioy a Sàsser i en els esdevenimentstzìdidu de imbiare a Tàtari Giuanne Maria posteriors. Quan va assumir el càrrec deAngioy, giùighe de sa Reale Audièntzia, cun Alter Nos va començar la reconstrucció


sos poderes de Alter Nos, est a nàrrere cun de la Reial Audiència i la remodelaciósos poderes de su bisurrei matessi. Lassende de la Milícia ciutadana, posant com capsa un’ala sos motivos de cust’issèberu nos de càrrecs i llocs importants de treball,amus a ocupare de sos provedimentos atua- homes de la seva confiança. Va reorga-dos dae s’Angioy in Tàtari e de sas acon- nitzar els magatzems de gra, compranttèssias imbenientes. Una bia leada sa càr- molts subministraments a Càller, va re-riga de Alter Nos, aiat postu manu a sa re- construir les muralles i els edificis quecostrutzione de sa Reale Audièntzia e a su s’havien arruïnat a causa de la rebel·lió.reassuntu de sa Milìtzia tzitadina, donende Al mateix temps, va aconseguir de-su controllu de ofìtzios e càrrigas a òmines sarmar les poblacions del Logudorode cunfiàntzia. Aiat torradu a ordingiare animant-los indirectament a no pagarsos magasinos de trigu, comporende bun- els impostos feudals. Això va portardante recatu dae Casteddu, aiat restrutu- molts consells comunitaris dels poblesradu sas murallas e sos fàbricos arruinados rebels a considerar inevitable la fi deldae sa rebellia. In su matessi tempus fiat sistema feudal. Per tant, Angioy, indife-arrenèschidu a fàghere depònnere sas ar- rent a les peticions del virrei de recaptarmas a sas populatziones logudoresas incor- els impostos amb la força també, es vaagendelos in manera indireta a non pagare treure la màscara, deixant al descobertsos cotizamentos feudales. Custu fatu at el que era, és a dir l’eminència oculta deleadu meda cunsìgios comunitativos de sas l’ala radical del partit reformista. El 2comunas rebeldes a cunsiderare comente inde juny del 1794 va decidir ir a Càller alevitàbile sa fine de su sistema feudale. Pro capdavant de nombrosos homes armatscustu Angioy, oramai surdu a sas rechestas amb la intenció d’abolir definitivamentde su bisurrei de atuare fintzas cun sa fortza el feudalisme. Per desgràcia, declaratsu coberamentu de sos tributos, bogada sa fora de llei pel govern virregnat i aban-caratza, si fiat mustradu pro su chi fiat, est a donat pels Estaments i per les bandesnàrrere s’eminèntzia oculta de s’ala radicale populars que l’acompanyaven, arribat ade su partidu reformadore. Su 2 de su mese Oristà es va veure obligat a tornar ràpi-de Làmpadas de su 1795, aiat detzìdidu de dament a Sàsser.andare a Casteddu in cabu de numerosos Mentre a Torí el sobirà acceptava lesòmines armados cun s’intentu de fàghere famoses cinc peticions, presentades im-abolire su feudalèsimu a definitivu. A dolu mediatament després de l’intent d’inva-mannu, decraradu foras de lege dae su gu- sió francesa, en Sardenya s’assistia avernu bisureale e abandonadu dae sos Ista- la definitiva caiguda de Angioy i ambmentos e dae sas ghengas populares chi lu el s’enfonsava el somni del partit re-acumpangiaiant, in pessu lòmpidu a Arista- formista, dividit en dos fins al final,nis fiat istadu custrintu a ghirare in presse a compost per una ala moderada i una ala


Tàtari. radical en lluita entre ells mateix. PeròNon fiat petzi sa fine de Angioy, cun ja era massa tard, la classe dirigent sarda

isse intrinaiat e si nche moriat su bisu de no havia entès qual era el principalsu partidu reformadore, isperradu in duos problema de Sardenya, el feudalisme,in un’ala moderada e una radicale, pròpiu i no havia estat capaç d’utilitzar com-mentras chi dae Turinu su soberanu atzeta- pletament els processos d’alliberamentiat sas chimbe pregontas famadas, presen- polític i social, als quals s’havia apropattadas posca s’intentu de invasione frantzesa. però els hi havia deixat escapar.Fiat oramai tropu tardu, sa classe dirigente Angioy ara declarat traïdor, sensesarda non aiat cumpresu cale fiat su pro- poder realitzar el seu somni, abando-blema printzipale de sa Sardìnnia, su feu- nat pels amics i partidaris, viatjarà dedalèsimu, e non aiat ischidu impreare de Porto Torres cap a França, i des d’allà in-su totu cussos protzessos de liberazione tentarà convèncer les autoritats france-polìticu-sotziale, chi aiat petzi carinniadu ses a alliberar l’illa del feudalisme i dee si nde fiat fata fuire. S’Angioy oramai una monarquia reaccionaria. La derrotadecraradu traitore, in s’impossibilidade de d’aquest personatge no va portar, però,pòdere cumprire su bisu suo, lassadu dae a la pacificació dels territoris de Logu-amigos e fideles, s’at a imbarcare dae Portu doro, on les poblacions es van quedarTurre cara a sa Frantza, e dae in cue at a en lluita contra les unitats enviadeschircare de cumbìnchere sas autoridades pels Estaments, molts pobles van ser as-frantzesas a liberare s’Ìsula dae su feu- saltats i cremats; els que inicialment esdalèsimu e dae sa monarchia reatzionària. van convertir en portadors de la llibertat

A onni manera, s’isderruta de custu ara es van fer càrrec de la cruel repressiópessonàgiu non aiat leadu a s’apaghiadura de les idees i de les persones.de sos territòrios de su Logudoro, in ue No obstant això, el punt culminatsas populatziones fiant abarradas armadas d’aquest període difícil encara haviaatumbendesi cun sos repartos imbiados dae d’arribar. Uns anys més tard, és a dirsos Istamentos, biddas meda fiant istadas el 28 d’agost de 1799, els que havienassaltadas e brusiadas, sos chi a printzìpiu si redactat les famoses cinc peticions, vanfiant fatos portadores de sa libertade, como presentar al rei, de forma espontània,si faghiant càrrigu de sa repressione cruele la renuncia a tots les prerrogatives con-de ideas e pessones. tingudes en el reial diploma que havia

Comente si siat, custu perìodu trumen- acollit les sol·licituds demanades ambtadu non fiat galu cumpridu de su totu. les cinc peticions. Molts es sorprendran,Carchi annos in fatu, su 28 de Austu 1799, però això era d’esperar, la classe dirigentsos chi aiant istèrridu sas chimbe pregontas sarda havia perdut la seva oportunitat,nòdidas, aiant presentadu, ispontaneamen- havia preferit mirar exclusivament els


te, a su rei sa renùntzia a totu sos man- seus propis interessos fent caure de noudos cuntènnidos in su diploma reale chi aiat Sardenya, primera entre totes les na-acollidu sas rechestas avantzadas cun cus- cions europees, en el fosc període de latas chimbe pregontas. Medas s’ant a is- Restauració.pantare de custu, ma si podiat immaginare,sa classe dirigente sarda si fiat fata fuireun’ocasione, aiat prefertu castiare a s’argiolasua, petzi a sos interessos issoro, faghendetorrare a rùere sa Sardìnnia, prima intretotu sas natzione europeas, in su perìodu is-curigosu de sa Restauratzione.

Bibliografia

• A. Accardo, Eutanasia di un Regno. Fine delle istituzioni del Regnum Sardiniae enuovi rapporti tra Sardegna e Piemonte, Casteddu, 2007.

• L. Carta, L’attvità degli Stamenti nella «Sarda Rivoluzione» (1793-1799), inAA. VV., Acta Curiarum Regni Sardinae, vol. 24, Casteddu 2000.

• L. Carta, La Sarda rivoluzione (1793-1802), in AA.VV., La grande encicolpedia dellaSardegna, vol. 11, pp. 241-253, Moncalieri, 2007.

• R. Carta Raspi, Storia di Sardegna, Milanu, 1971.

• F.C. Casula, La storia di Sardegna, Florèntzia, 1992

• A. Mattone, La cessione del regno di Sardegna. Dal trattato di Utrech alla presa dipossesso sabauda, in « Rivista storica italiana», 1992, fasc. I, pp.5-89.

• G.G. Ortu, La Sardegna sabauda: tra riforme e rivoluzione, in AA.VV., La grandeenciclopedia della Sardegna, vol. 11, pp. 241-253, Moncalieri, 2007.

• L. Ortu, Storia della Sardegna dal medioevo all’età contemporanea, Casteddu, 2011.

• C. Sole, La Sardegna sabauda nel Settecento, Tàtari, 1984.

• G. Sotgiu, Storia della Sardegna sabauda, Bari, 1986.

• G. Tore, Il riformismo sabaudo: tentativi e fallimenti, in AA.VV., La grande encicol-pedia della Sardegna, vol. 11, pp. 254-266, Moncalieri, 2007.

27

Les Corts Generals de Catalunyai els Parlaments Generals de Sardenya:

dues institucions vinculades per la Història.

Sas Cortes Generales de Catalùnniae sos Parlamentos Generales de Sardìnnia:duas istitutziones vinculadas dae s’Istòria.

Antoni Albacete I Gascón


∼·∼ ∼·∼ ∼·∼

Presentació

Primer de tot, i abans de res, s’ha

Istèrrida

In antis de totu, si depet pònnere a crarude deixar molt clar que, per a l’època chi, pro s’època tratada, tocat a istransiretractada, cal defugir de les idees que sas ideas chi contraponent s’assolutismucontraposen l’absolutisme amb el con- cun su costitutzionalismu pro sas assem-stitucionalisme per a les assemblees re- bleas rapresentativas in antis de sas revo-presentatives anteriors a les revolucions lutziones liberales. Si si trataret custu temaliberals. Si s’enfoqués aquest tema des cun custa prospetiva, diat èssere un’anacro-de aquesta perspectiva seria un anacro- nismu. Sas assembleas de S’Antigu Regimenisme. Les assemblees de l’Antic Règim non sunt istadas istitutziones defensoras deno foren institucions defensores dels sos deretos e de sas libertades de sos tzita-drets i de les llibertats dels ciutadans en dinos in opositzione a su monarca e a sosoposició al monarca i els seus oficials. oftiziales suos.

Les Corts d’època Medieval i Mo- Sas Cortes de s’època Mesana e Modernaderna eren assemblees polítiques en les fiant assembleas polìticas inche su monarcaquals el monarca i els representants e sos rapresentantes de sos istamentos si re-dels estaments es reunien per arribar uniant pro lòmpere a acordos prus o mancua acords més o menys pactats, més o cuncordados, prus o mancu impostos, cun-menys imposats, depenent de cada cas, forma a sos casos, pro pedire su respetu de

29

30 Corts i Parlaments

per demanar el respecte dels privilegis i sos privilègios e su mantenimentu de sosel manteniment dels drets fonamentals deretos fundamentales de sa terra, a unade la terra, per una banda, i per oferir banda, e a s’àtera pro ofèrrere a su monarcaal monarca els mitjans necessaris perquè sos mèdios netzessàrios pro chi isse learet aaquest portés a terme el seu govern, per cumpridura su guvernu suo.l’altra. Sa punna de custu papiru est a fàghere

En aquesta ponència el que es pretén una cumparatzione de sas assembleas ra-és fer la comparativa de les assemblees presentativas de Catalùnnia e Sardìnnia inrepresentatives de Catalunya i Sardenya s’interis de s’Antigu Regime.durant l’Antic Règim. Sa bibliografia a subra de sas Cortes

La bibliografia sobre les Corts cata- catalanas est ampra meda. Una regorta se-lanes és força àmplia. Un recull pro- rente a custa la agatamus in s’artìculu deper d’aquesta el trobem en l’article de sa Dra. Eva Serra i Puig de s’Universitatla Dra. Eva Serra i Puig de la Univer- de Bartzellona. In custu agatamus fintzassitat de Barcelona. En aquest trobem referèntzias a traballos ispetzìficos de sostambé referències a treballs específics Parlamentos Generales sardos sende chidels Parlaments Generals sards per tal custa fiat una istitutzione vinculada, co-com aquesta fou una institució vincu- mente amus a bìdere in fatu, a sas Corteslada, tal com veurem seguidament, a les generales de Catalùnnia.Corts generals de Catalunya.

Comparativa entre les Corts cata-lanes i els “Parlaments” sards

Seria erroni establir una relació directaentre l’evolució de les Corts del Princi-

Cumparatzione intre sas Cortes cata-lanas e sos “Parlamentos sardos”

Diat èssere faddidu istabilèssere una re-latzione direta intre s’evolutzione de sas

pat de Catalunya i els Parlaments del Cortes de su Printzipadu de Catalùnnia eRegne de Sardenya perquè en el mo- sos Parlamentos de su Rennu de Sardìnnia,ment d’implantar-se aquesta institució ca cando custa istitutzione at leadu tretua Sardenya, a Catalunya ja feia més d’un in Sardìnnia, in Catalùnnia su funtziona-segle que havia iniciat el seu funciona- mentu suo fiat incarreradu giai dae prusment; per altra banda, en el període en de unu sèculu; de àteru, in su perìoduel qual la institució catalana iniciava la chi s’istitutzione catalana cumentzaiat apèrdua de les seves funcions de govern pèrdere sas funtziones suas de guvernu aa mida que el poder de la corona aug- bias chi su podere de sa corona creschiat,mentava, al llarg dels segles XVI i XVII giai chi a s’oru de sos sèculos XVI e XVIIi cada cop es convocaven menys vegades si cunvocaiant semper prus pagas bortas

Corts i Parlaments 31

les Corts en els regnats, principalment sas Cortes in sos rennos, mescamente dedels Àustries, la institució sarda es desos Asburgos, s’istitutzione sarda si fiatsplegava com a òrgan i adquiria la seva acumprende comente a òrganu e achiriat safisonomia política i legislativa. En el que fisionomia polìtica e legislativa sua. Sa cun-coincidien era en el fet que els Parla- vergèntzia intre sas duas istitutziones est inments sards eren una versió “simplifi- su fatu chi sos Parlamentos sardos fiant unacada” de la institució catalana. Fou a versione “simplificada” de sa catalana. Esttravés del Capítol de Cort presentat pel istadu pro mèdiu de su Capìtulu de Cortebraç militar del Parlament General, que presentadu dae su bratzu militare de su Par-s’allargà de 1497 a 1511, quan es va im- lamentu Generale, chi s’est istèrridu dae suplantar de forma específica la praxi de 1497 a su 1511, chi s’est istabilèssida deles Corts generals de Catalunya. Prèvi- manera ispetzìfica sa prassi de sas Cortesament, en el Parlament de 1481 a 1485 generales de Catalùnnia. In antis, in sutrobem la confirmació de la natura ju- Parlamentu dae su 1481 a su 1485 agata-rídica de l’Assemblea sarda com un Par- mus sa cunfirma de sa natura giurìdica delament general del Regne. Amb un altre s’Assemblea sarda comente Parlamentu ge-Capítol de Cort del Parlament de 1511 nerale de su Rennu. Cun un’àteru Capì-veiem com l’assemblea sarda va afegir tulu de Corte de su Parlamentu de su 1511als trets d’autoritat i capacitat política, bidimus comente s’Assemblea sarda at an-que ja havia desenvolupat en les re- nantu a s’aèrgiu de autoridade e capatzi-unions dels segles XIV i XV, la maduresa dade polìtica chi giai aiat isvilupadu injurídica, afermant el mecanisme pacti- sas reuniones de sos sèculos XIV e XV, sasta, la periodicitat de les convocatòries maduresa giurìdica, afirmende su meca-i la formulació articulada dels Capítols nismu pactista, s a perioditzidade de sasde Corts. En aquells moments la insti- cunvocatziones e sa formulatzione articu-tució inicià un cicle que es mantindria a lada de sos Capìtulos de Corte. Est in custugrans trets fins a la fi de la dominació momentu chi s’istitutzione cumentzat unuhispànica del Regne. Amb el pas de tziclu chi s’at a mantènnere fintzas a sala sobirania del Regne de Sardenya als fine de sa dominatzione ispànica de suSavoia, pel tractat de Londres de 1720, Rennu. Cun sa colada de sa soberanias’inicià el declivi del Parlament general de su Rennu de Sardìnnia a sos Savòia,com a institució política representativa pro su tratadu de Londra de su 1720, cu-dels estaments privilegiats de la societat. mentzaiat sa derruta de su Parlamentu ge-L’herència jurídica catalana perdurà al nerale comente a istitutzione polìtica rap-llarg dels segles; pels juristes i les classes resentativa de sos istamentos privilegia-privilegiades de l’illa les institucions ge- dos de sa sotziedade. S’eredade giuridicanerades per aquesta herència foren con- catalana s’est cunservada peri sos sèculos;


siderades com la més autèntica expressió dae sos giuristas e sas classes privilegiadasde l’autonomia sarda. Fins a la fusió de de s’ìsula, sas istitutziones ingendradas1847 de forma més o menys modificada dae custa eredade sunt istadas cunsidera-es mantindrien vigents a Sardenya. das comente s’espressione prus autèntica

Els orígens de les corts a Catalunya de s’autonomia sarda. Sunt abarradas inhan de cercar-se en les assemblees de vigèntzia in forma pru o mancu modificadaPau i Treva i la Cúria comtal magna, es- fintzas a sa fusione de su 1847.pecialment durant els primers anys del S’orìgine de sas cortes in Catalùnniaregnat del rei Jaume I, que fou aproxi- cheret chircada in sas assembleas de Pau imadament del 1213 al 1228. Per a Sar- Treva (Paghe e Assèliu) e sa Cùria de contea,denya el Parlament que donà origen a mesches in sos primos annos de rennu dela seva institució serà el que va con- su rei Jagu I, a fùrriu de su 1213 a su 1228.vocar Pere III el Cerimoniós, el 1355, In Sardìnnia su Parlamentu chi at donaduque tot i que fou un Parlament anòmal orìgine a s’istitutzione sua est istadu su chiperquè no hi hagué votació del donatiu, at cunvocadu Pedru III su Tzerimoniosu, insí que trobem l’aprovació de quinze su 1355, chi mancari fiat unu Parlamentude Capítols de Corts i cinc Constitu- anòmalu ca no bi fiat istada votatzione decions. Cal tenir present però que amb sa dàdiva, agatamus s’aprovu de bindighiaquell Parlament Pere III buscava, prin- Capìtulos de Corte e chimbe Costitutzio-cipalment, posar de manifest la presa nes. Tocat peroe a tènnere a mente chide possessió del Regnum Sardiniæ per cun cussu Parlamentu Pedru III chirca-part de la Corona catalano-aragonesa i iat, primu de totu, de pònnere a craru sadonar la forma definitiva a l’estructura leada in poderiu de su Regnum Sardiniæ proinstitucional al nou territori agregat al parte de sa Corona catalanu-aragonesa econglomerat catalano-aragonès; i per donare sa forma definitiva e s’istrutura isti-altra banda les dificultats per recollir tutzionale a su territòriu nou acumonadu inla hipotètica quantitat concedida eren sa cuncòrdia catalanu-aragonesa; de àterapatents. banda sas dificultades pro regòllere sa can-

La Cort General era definida pel ju- tidade ipotètica cuntzèdida fiant notàbiles.rista Lluís de Peguera en el 1632 de la Sa Corte Generale fiat definida dae susegüent manera: “la convocatio y congre- giurista Lluís de Peguera in su 1632 in custagatio dels tres brasos, y stament de tota la manera: “la convocatio y congregatio dels tresprovincia de Catalunya, es a saber del Ec- brasos, y stament de tota la provincia de Ca-clesiastich, Militar y Real, feta per lo senyor talunya, es a saber del Ecclesiastich, MilitarRey en lo lloch per ell destinat y deputat, y Real, feta per lo senyor Rey en lo lloch perper a tratar y dispossar sobre lo stat y re- ell destinat y deputat, per a tratar y dispossarformatio de la terra, y per a fer y stabilir en sobre lo stat y reformatio de la terra, y per a


ella leys necessaries y convenients a la cus- fer y stabilir en ella leys necessaries y conve-todia, govern y quietud de dita provincia”. nients a la custodia, govern y quietud de ditaEfectivament les Corts Generals de Ca- provincia”. Difatis sas Cortes Generales detalunya estaven compostes pels tres es- Catalùnnia fiant cumpostas dae sos tres is-taments en els quals es dividia la socie- tamentos chi nde fiat partzida sa sotziedadetat del moment, l’eclesiàstic, el nobiliari de su tempus, s’ecclesiàsticu, sa nobilia ei el reial, format aquest pels represen- sos reales, formadu custu dae sos rapre-tants de les ciutats i viles reials. La Cort sentantes de tzitades e comunas reales. SaGeneral tenia una estructura bàsica que Corte Generale teniat un’istrutura bàsicaconsistia en la convocatòria, la proposi- chi cunsistiat in sa cunvocatzione, sa pro-ció reial, la satisfacció dels greuges, la posta reale, sa satisfatzione de sas chèscias,legislació, el donatiu i la cloenda. sa legislatzione, sa dàdiva e sa cuncruida.

La institució sarda on estaven rep- S’istitutzione sarda in ue fiant rapresen-resentats els estaments era anomenada tados sos istamentos fiat numenada Parla-Parlament, que també estava compost mentu, custu puru cumpostu dae s’atòbiuper la reunió dels tres estaments, l’e- de sos tres istamentos, s’eclesiàsticu, su mi-clesiàstic, el militar i el reial, que en litare e su reale, chi in su sèculu XVI eels segles XVI i XVII aquest últim es- XVII fiat formadu dae sas 7 tzitades de sutava format pels representats de les set Rennu: Casteddu, Tàtari, S’Alighera, Aris-ciutat reials del Regne: Caller, Sàsser, tanis, Igrèsias, Bosa, Casteddu Aragonesul’Alguer, Oristany, Iglesias, Bosa i Castell (oe Casteddu Sardu). Pro sa traditzioneAragonès. Per a la tradició jurídica de giurìdica de sa Sardìnnia cando unu de sosSardenya quan un dels tres estaments es tres istamentos si reuniat retziat su nùmenereunia de forma particular rebia el nom de istamentu. A s’imbesse cando s’agataiantd’Stamenti. Per contra quan es trobaven integrados in su cuntestu de su Parlamentuintegrats en el marc de Parlament Gene- Generale, sos istamentos si denumenaiantral, els estaments passaven a denominar- bratzos. Un’esempru de custu l’agatamusse braccio. Un exemple d’això el trobem in su 1446, in s’interis de su rennu de Al-en el 1446, durant el regnat d’Alfons IV fonsu IV su Magnànimu, cando in Aristanisel Magnànim, quan a Oristany es reuní si fiat reunidu petzi s’istamentu de sa no-només l’stamento de la noblesa, que a bilesa, chi in cambiu de una dàdiva a su reicanvi d’un donatiu al rei aconseguí el aiat logradu su permissu pro si reunire inpermís per a reunir-se de forma sepa- manera iscrobada. In càmbiu in Catalùn-rada. Per contra, a Catalunya amb el nia cun su tèrmine Parlamentu Generale siterme Parlament General es designava desinnaiat sa reunione de sos membros dela reunió dels membres dels braços, que sos bratzos, chi si moviant a tìtulu individ-actuaven a títol individual, cridats pel uale, tzerriados dae su rei, o dae su supri-


rei, o el seu substitut, per donar con- dore suo, pro donare cunsìgiu e agiudu insell i ajuda al monarca en matèries con- matèrias cuncretas. Custu fiat su chi liscretes. Això era el que el diferenciava diferentziaiat dae sa Corte Generale in ue,de la Cort General on, tal com especifi- comente ispetzificaiat sa cunvocatzione, sicava la convocatòria, es tractaven totes trataiant totu sas chistiones e si presenta-les qüestions i es presentaven tots els iant totu sas chèscias.greuges. Sa cunvocatzione fiat un’elementu de

La convocatòria fou un element de cuntierra intre sos istamentos e sa monar-fricció entre els estaments i la monarchia peri sos sèculos, giai chi custu atuquia al llarg dels segles ja que aquest fiat su chi donaiat vida a sa Corte Gene-acte era el que donava vida a la Cort Ge- rale o a su Parlamentu. Sa monarchia luneral o al Parlament. La monarquia ho cunsideraiat che mandu reale, e gai l’atconsiderava un regalia, i així ho defensà defensadu semper ca de custa manera susempre perquè així només els sobirans soberanu teniat su controllu de su tziclutenien el control del cicle vital de la in- vidale de s’istitutzione. Sos bratzos nonstitució. Els braços no reeixiren en el sunt arrenèschidos in s’intentu issoro deseus intents de manllevar als reis la ca- sutràere a sos reis sa capatzidade giuridicapacitat jurídica de convocar les Corts, de cunvocare sas Cortes, peroe aiant otentuperò sí aconseguiren imposar una certa de impònnere una tzerta perioditzidadeperiodicitat precisament amb normes in particulare cun normas de creze isti-de rang constitucional, com foren les tutzionale, comente fiant sas Costitutzio-Constitucions “Una vegada lo any”, en nes “Una vegada lo any”, en la Corte Ge-la Cort General de Barcelona de 1283 nerale de Bartzellona de su 1283 cunvo-convocada per Pere II el Gran, en la cada dae Pedru II su Mannu, in ue si fiatqual s’estipulava que s’havien de ce- cumbènnidu chi tocaiat a tzelebrare Cor-lebrar Corts Generals de forma anual. tes Generales in forma annuale. BidendeVeient la impossibilitat de complir amb s’impossibilidade de satisfàghere custa leg-aquesta legislació, en la Cort General de islatzione, in sa Corte Generale de LleidaLleida de 1301 convocada per Jaume II de su 1301 cunvocada dae Jagu II s’aiats’aprovà la constitució “Statuïm encara a aproadu sa costitutzione “Statuïm encara aordenam”, que allargava el període fins ordenam”, chi perlongaiat sa simana fintzasals tres anys. Tot i això la regularitat a sos tres annos. Nointames sa regularidadede les convocatòries no es va respectar de sas cunvocatziones non s’aiant respetadumai. En el cas de Sardenya tampoc es va mai. Nemancu in su casu de sa Sardìnniarespectar gaire aquesta periodització ja s’aiat respetadu meda custa perioditzidadedes dels orígens de la institució. Entre el giai dae s’orìgine de s’istitutzione. Intre suprimer Parlament convocat per Pere III primu Parlamentu cunvocadu dae Pedru III


el Cerimoniós i el segon convocat per Al- su Tzerimoniosu e su de duos cunvocadufons IV el Magnànim passaren seixanta- dae Alfonsu IV su Magnànimu aiant coladusis anys (1421), i el tercer parlament fou sessantases annos (1421), e su de tres parla-convocat seixanta anys més tard pel rei mentos fiat istadu cunvocadu sessant’annosFerran II el 1481. S’hagué d’esperar fins in fatu dae su rei Fernandu II in su 1481.al Parlament de 1511 perquè a través Tocat a abetare fintzas a su Parlamentu ded’un Capítol de Cort s’establís una pesu 1511 pro chi pro mèdiu de unu Capìtuluriodicitat concreta, que fou desenal. de Corte s’istabilessit una perioditzidadePerò aquell període tan llarg provocava cuncreta, chi fiat deghennale. Cussa simanal’acumulació de greuges i així al Parla- gai longa peroe cajonaiat s’amuntonamentument de 1543 va sol·licitar una period- de sas chèscias e duncas in su Parlamentuicitat de tres anys, com amb les Corts de su 1543 si fiat dimandada una peri-Generals catalanes; aquesta petició es va oditzidade de tres annos, che a sas Cortestornar a repetir en el Parlament de 1553- catalanas; custa rechesta s’at a repìtere in1554, obtenint-se només una resposta su Parlamentu 1553-1554, in ue s’est otentagenèrica del monarca, sense entrar-hi, petzi una resposta genèrica de su monarca,a través del virrei. Aquest incompliment pro mèdiu de su visurrei. Custa violatzionede la periodicitat establerta fou especial- de sa perioditzidade istabilèssida est istadament accentuada amb la dinastia dels atzentuada in manera particulare cun saÀustries pel que fa a Catalunya, però dinastia de sos Asburgos pro su chi per-més regular en el cas de Sardenya. Així tocat Catalùnnia, ma fiat prus regulare inveiem que Carles I convocà set Corts als Sardìnnia. Gai bidimus chi Càrulu I aiatcatalans i quatre Parlaments als sards; cunvocadu sete Cortes a sos catalanos e ba-Felip I va convocar dues vegades les tor Parlamentos a sos sardos; Filipu I aiatde Catalunya per quatre convocatòries cunvocadu duas bias sas de Catalùnnia ea Sardenya; la proporció és mantingué bator cunvocatziones in Sardìnnia; sa pro-amb Felip II, que només convocà un cop portzione s’at a mantènnere cun Filipu II,els catalans, però ho féu dues vegades a chi aiat cunvocadu petzi una bia sos cata-Sardenya, i amb els dos últims monar- lanos, peroe duas bortas in Sardìnnia, e cunques de la dinastia dels Àustries la difer- sos ùrtimos duos monarcas de sos Asburgosència fou totalment accentuada a favor sa diferèntzia fiat atzentuada in manera to-de Sardenya, on es convocaren cinc Par- tale in favore de Sardìnnia, in ue fiant ista-laments en el regnat de Felip III i quatre dos cunvocados chimbe Parlamentos in suen el de Carles II, per una sola Cort o Rennu de Filipu III e bator in su de Càrulucap, respectivament, a Catalunya. II, pro una Corte sola e peruna in Catalùn-

La proposició reial era el que do- nia, respetivamente.nava inici a la Cort i al Parlament. Sa proposta reale fiat su dae chi moviat


Era un discurs del rei on aquest feia sa Corte e su Parlamentu. Fiat un’arresonurelació dels antecedents, els motius i de su rei in ue isse relataiat de sos anterio-l’objecte de la convocació, normalment res, sas resones e s’obietivu de sa cunvo-de forma genèrica, i concloïa amb una catzione, a su sòlitu in manera genèrica, edemanda d’ajut, més o menys evident, cuncruiat cun una dimanda de agiudu, prusque s’acabaria materialitzant en el do- o mancu làdina, chi in fines si cuncretiza-natiu després de les negociacions. A iat in sa dàdiva a pustis de sas votatziones.continuació, en el cas català, responia, In fatu, in su casu de Catalùnnia, torra-normalment, l’arquebisbe de Tarragona, iat imposta s’archipìscamu de Tarragona,president del braç eclesiàstic, amb un presidente de su bratzu eclesiàsticu, cundiscurs de cortesia en el qual en el nom un’arresonu de cortesia cun su cale, inde la Cort es comprometia a examinar nùmene de sa Corte, si impinnaiat a esa-les qüestions proposades i donar re- minare sas chistiones propostas e a tor-sposta al rei per major glòria de Déu, rare isceda a su rei pro major glòria dehonor del rei i bé del país. En el cas Déu, honor del rei i bé del país. In sude Sardenya era l’arquebisbe d’Oristany casu de Sardìnnia fiat s’archipìscamu del’encarregat de respondre la proposició Aristanis s’incarrigadu de respòndere a sareial, que normalment era realitzada pel propositzione reale, chi a su sòlitu fiat fatavirrei. dae su visurrei.

La satisfacció dels greuges era el mo- Sa satisfatzione de sas chèscias fiat sument en el qual els representants dels momentu chi sos rapresentantes de sosbraços presentaven davant del rei la bratzos presentaiant in dae in antis desol·licitud de crear una comissió que su rei sa rechesta de creare una cummis-examinés les queixes contra les seves sione chi esaminaret sas chèscias contra sasactuacions i les dels seus oficials i les atuatziones suas e de sos ofitziales suos eresolgués. Els greuges que es consider- las resorvessit. Sos abbogos chi si podi-aven reparables en les Corts eren totes ant acontzare in sas Cortes fiant totu sasles violacions i abusos judicials i extra- violatziones e abusos giuditziàrios e ex-judicials del dret comesos pel rei o els tragiuditziàrios de su deretu cummìtidosseus oficials ordinaris o delegats, que dae su rei o dae sos ofitziales ordinàrioss’haguessin pogut rectificar en procedi- o delegados, chi s’aerent pòdidu retificarements ordinaris i la reparació dels quals in protzedimentos ordinàrios sena chi sano impliqués l’interès de tercers, les sen- reparatzione pertocaret interessos angenos,tències no podien ser revisades quant al sas sentèntzias non si podiant torrare a esa-fons, però sí declarar-se nul·les. Aque- minare in contu de fundu, ma faghiat asts greuges podien ser generals, i per las decrarare nuddas. Custas chèscias po-tant que afectessin la totalitat del Prin- diant èssere generales, e tando pertocare


cipat, eren accions que els braços con- totu su Printzipadu, duncas fiant atzionessideraven en contra del bé comú come- chi sos bratzos cunsideraiant contra susos per oficials reials o per institucions bene comune cummìtidos dae ofitzialesque actuaven amb l’autorització del rei, reale o dae istitutziones chi si moviantcom era el cas de la Inquisició, la seva cun s’autorizatzione de su rei, comenteresolució es feia a través de legislació s’Inchisitzione, si resorviant pro mèdiu deaprovada per la Cort que redrecés la legislatzione aproada dae sa Corte chi adde-desviació que s’havia produït; o bé eren retzaret sa desviadura chi s’aiat produidu;greuges particulars, que eren les queixes o puru fiant abbogos individuales, chèsciaspresentades tant per persones particu- presentadas dae individuos o fintzas daelars com per corporacions que no ata- corporatziones chi no pertocarent su benecaven el bé comú, i per tant seguien un comune, e pro custu sighiant unu protzedi-procediment diferent dels generals en el mentu diferente dae sas generales, in ue saqual l’agreujat presentava la seva queixa pessone ofèndida presentaiat sa chèscia suaa través del seu estament, i que era resolt pro mèdiu de s’istamentu suo, e chi fiat re-pels provisors després d’instruir la causa sorta dae sos provididores posca de istruirei dictar-ne la resolució. s’incausada e nde ditare sa resolutzione.

La legislació emanada de les Corts Sa legislatzione pregonada dae sas Cor-Generals de Catalunya era de dos ti- tes Generales de Catalùnnia fiat de duaspus: les Constitucions i els Capítols de castas: sas Costitutziones e sos CapìtulosCort, i així ho trobarem també en els de Corte, e aici l’amus a agatare peri inParlaments. Les Constitucions eren lleis sos Parlamentos. Sas Constitutziones fi-aprovades per les Corts a partir de la ant leges aproadas dae sas Cortes movendeproposta prèvia del rei. Així ho veiem dae sa proposta de cumentzu de su rei. Luen la Constitució: “volem, statuim e or- bidimus in sa Costitutzione: “volem, sta-denam que si nos e los successors nostres tuim e ordenam que si nos e los successorsConstitucio alguna general o statut fer vol- nostres Constitucio alguna general o statut ferrem en Cathalunya, aquella e aquell façam volrem en Cathalunya, aquella e aquell façamde approbatio e consentiment dels Prelats, de approbatio e consentiment dels Prelats, delsdels Barons, dels cavallers, e dels ciutadans Barons, dels cavallers, e dels ciutadans dede Cathalunya, o ells appellats, de la major Cathalunya, o ells appellats, de la major e dee de la pus sana part de aquells”, aprovada la pus sana part de aquells”, aproada in saen la Cort de Barcelona de 1283. Els Corte de Bartzellona de su 1283. Sos Capì-Capítols de Cort, que aparegueren a mit- tulos de Corte, aparèssidos in sa mitade dejan segle XIV, eren lleis presentades a les su sèculu XIV, fiant leges presentadas a sasCorts per un o més braços, aprovats per Cortes dae unu o prus bratzos, aproadasaquest o aquests, i posteriorment san- dae cuddos, e a pustis apostivigadas dae


cionats pel monarca amb alguna esmena su monarca cun carchi ismendu introduiduintroduïda per ell. El monarca podia le- dae isse etotu. Su monarca podiat legislaregislar per si mateix a través de pragmà- pro isse matessi pro mèdiu de pragmàticastiques o bé donar privilegis, però aque- o puru donare privilègios, peroe custos nonsts mai podien contradir la legislació podiant contraìghere mai sa legislatzioneemanada de les Corts Generals o Parla- pregonada dae sas Cortes Generales o Par-ments; si ho feia quedava anul·lada au- lamentos; si lu faghiat s’annuddaiat de ma-tomàticament. En el cas dels Parlaments nera automàtica. In sos Parlamentos sardossards els Capítols de Corts només tenien sos Capìtulos de Cortes teniat petzi valorevalor de llei quan havien estat votats pels de lege cando fiant votados dae sos tres is-tres estaments reunits. tamentos reunidos.

El donatiu era juntament amb la Sa dàdiva fiat, paris cun sa reparatzionereparació dels greuges i la creació de de sas chèscias e sa creatzione de legis-legislació un dels elements més impor- latzione, unu de sos elementos prus de im-tant de les Corts Generals catalanes i portu de sas Cortes Generales catalanas edels Parlaments sards. Era tot plegat de sos Parlamentos sardos. Totu custu fiatla plasmació del pactisme imperant en su reflessu de su “pactisme” dominante inles relacions entre el monarca i els esta- sas relatziones intre su monarca e sos is-ments que representaven la part privi- tamentos chi rapresentaiant s’ala privile-legiada de la població. El monarca per giada de su pòpulu. Su monarca pro unauna banda donava satisfacció als esta- banda donaiat satisfatzione a sos istamen-ments reparant greuges i legislant per tos ismendende chèscias e legislende proal bé comú, i en contrapartida aquells su bene comune, e a s’àtera banda cuddosconcedien ajuts econòmics al rei per tal cuntzediant agiudos econòmicos a su reique aquest pogués actuar d’acord amb el pro chi custu poderet atuare de acordu cunbé general. Però els braços sempre feren su bene generale. Peroe sos bratzos ant sem-constar que aquesta quantitat monetària per pretzisadu chi custa cantidade mon-es tractava d’un “donatiu graciós”, fet etària fiat un “donatiu graciós”, fatu “per“per aquesta vegada tant solament, de llur aquesta vegada tant solament, de llur meramera liberalitat y espontànea voluntat”, liberalitat y espontànea voluntat”, “sense que“sense que en açò puguen ésser obligats o en açò puguen ésser obligats o estrets en ma-estrets en manera alguna” i “amb expressa nera alguna” e “amb expressa protesta que perprotesta que per lo present acte y cosas en lo present acte y cosas en aquell contengudasaquell contengudas . . . no pugan ésser obli- . . . no pugan ésser obligats en general ni engats en general ni en particular més del que particular més del que voluntàriament se obli-voluntàriament se obligan”, tot per deixar gan”, totu pro lassare in craru chi non fiatclar que no era una imposició, ni pun- un’imponimentu, ne ocasionale nen fitianu.


tual ni periòdica. Sas impostas noas si poniant deretu sutaEls nous impostos creats ben aviat es sa gestione de su Cunsìgiu de contea de su

posaren sota la gestió de la Diputació Generale pro las controllare. In su Par-del General per tal de fiscalitzar-los. En lamentu de su 1583, sos istamentos aiantel Parlament de 1583, els estaments van propostu sa creatzione de unu Cunsìgiu deproposar crear una Diputació a sem- contea che pare a su catalanu o a su va-blança de la catalana o la valenciana lentzianu pro chi contivigiaret s’impostaperquè gestionés l’impost establert en istabilèssida in sas esportatziones pro pa-les exportacions per pagar la construc- gare su fràigu de turres de guardiania in sació de torres de guaita a la costa per costera pro amparare s’ìsula. Su rei peroea protecció de l’illa. Però el rei fou aiat dislindadu in manera crara chi custamolt clar que aquesta fos tant de nom esseret un’amministratzione de nùmene ecom de dret una administració i no una de deretu intames de una Cunsìgiu de con-Diputació per evitar així el cas de Ca- tea, pro istransire aici su casu de Catalùn-talunya, on l’administració fiscal votada nia, in ue s’amministratzione fiscale votadaper les Corts es transformés en una in- dae sas Cortes si fiat trasformada in una is-stitució de defensa de les llibertats con- titutzione de defensa de sas libertades cos-stitucionals. L’import del donatiu fou el titutzionales. Sa cuntierra prus manna inpunt més conflictiu dels Parlaments del sos Parlamentos de su sèculu XVII est is-segle XVII perquè l’economia del Regne tadu s’importu de sa dadura, ca s’economiapatia una situació d’anys de crisis, amb de su Rennu sufriat una situatzione de an-brots de pesta i una situació continuada nos de crisi, cun cadaletas de pesta e unade drenatge de recursos humans i mate- situatzione sighida de drenàgiu de resursasrials per a la constant política bèl·lica de umanas e materiales pro sa polìtica bellicala monarquia hispànica. costante de sa monarchia ispànica.

Amb el cerimonial de la cloenda Cun sa tzerimònia de sa cuncruida sies tancava la Cort General i el Parla- serraiat sa Corte Generale e su Parlamentu.ment. El rei jurava la legislació em- Su rei giuraiat sa legislatzione pregonadaanada d’aquestes assemblees, que li era dae custas assembleas, chi li fiat presen-presentada per una delegació dels tres tada dae una delegatzione de sos tres brat-braços, encapçalada pel president de zos, giuta dae su presidente de s’eclesiàsticul’eclesiàstic davant de tota l’assemblea. in dae in antis de tota s’assemblea. FatuUn cop fet això la mateixa delegació li custu, sa matessi delegatzione li presentaiatpresentava l’oferta de la Cort o el Par- s’oferta de sa Corte o de su Parlamentu, salament, el donatiu, que era llegit pel dàdiva, lèghida dae su protonotàriu, e cunprotonotari, i amb això acabava la Cort custa acabaiat sa Corte e su Parlamentu dei el Parlament de forma oficial, tot i manera ofitziale, mancari chi galu podiat


que encara es podia donar el cas que acuntèssere chi, pro nàrrere, si aprofetarets’aprofités per armar algun cavaller, per pro armare a unu cabadderi.exemple.

Conclusions

Per cloure aquesta ponència enunciaréresumidament els aspectes més impor-

Cuncluos

Pro cungiare custu papiru, apo a enuntziarein forma resùmida sos aspetos prus de

tants que s’han assenyalat en aquesta ex- importu sinnalados in custa espositzione.posició. Així, en primer lloc la termi- Tando, in primis sa terminologia, s’assem-nologia, pel cas català l’assemblea rep- blea rapresentativa chi cuncordaiat cun suresentativa que pactava amb el rei les rei sas leges e oferiat una dàdiva voluntàrialleis i oferia un donatiu voluntari per pro chi sa corona learet a cumpridura sutal que la corona portés a terme el bé bene comune si naraiat Corte Generale incomú s’anomenà Cort General i a Sar- su cuntestu catalanu e Parlamentu Gene-denya Parlament General. rale in Sardìnnia.

No es pot establir una evolució di- Non si podet istabilèssere un’evolutzionerecta entre ambdues institucions ja que direta intre sas duas istitutziones giai chiquan a Catalunya cada cop era més el cando in Catalùnnia fiat onni borta de prustemps que transcorria entre una i altra a su tempus chi nche colaiat intre s’una eSardenya la freqüència de convocatòries s’àtera, in Sardìnnia sa frecuèntzia de cun-era més elevada. Sí que es pot establir vocatziones fiat majore. Si podet peroe cun-que els Parlaments sards eren una versió trobare chi su Parlamentu sardu fiat una“simplificada” de la institució catalana. versione simplificada de sa Corte catalana.

Els orígens de les Corts a Catalunya S’orìgine de sas Cortes in Catalùnnia de-s’han de buscar en les assemblees de Pau pet èssere chircada in sas assembleas de Paui Treva i en la Cúria comtal magna en els i Treva e in sa Cùria de contea in sos sèculossegles XI i XII. A Sardenya el Parlament XI e XII. In Sardìnnia su Parlamentu chi atque donà origen a la institució fou el que ingendradu s’istitutzione est istadu su chiva convocar Pere III el 1355. aiat cunvocadu Pedru III in su 1335.

En ambdós casos, aquestes assem- In ambos casos, custas assembleas fiantblees estaven configurades pels tres esta- costituidas dae sos tres istamentos chi nchements en els quals es dividia la societat fiat partzida sa sotziedade de su tempus:del moment: l’eclesiàstic, el nobiliari i el s’eclesiàsticu, sa nobilesa e sos reales, inreial, en el qual participaven els repre- ue pigaiant parte sos rapresentantes de tzi-sentants de les viles i ciutats reials. La tades e comunas reales. Sa Corte e su Parla-Cort i el Parlament tenien una estruc- mentu teniant un’istrutura bàsica chi cun-


tura bàsica que consistia en la convo- sistiat in sa cunvocatzione, sa propositzionecatòria, la proposició reial, la satisfacció reale, sa satisfatzione de sas chèscias, sa leg-dels greuges, la legislació, el donatiu i la islatzione, sa dàdiva e sa cuncruida.cloenda. In sas diferentes cunvocatziones de su

En les diverses convocatòries del Par- Parlamentu Generale, si fiat afirmente alament General aquest anà afermant la bellu a bellu sa natura sua. Aici in suseva natura. Així en el de 1481 a 1485 Parlamentu dae su 1481 a su 1485 s’estes constatà la confirmació de la natura averiguada sa cunfirma de sa natura giu-jurídica de l’assemblea sarda com un rìdica de s’assemblea sarda comente a Par-Parlament general del Regne i, posteri- lamentu generale de su Rennu e, a pustis,orment, en el període de 1497 a 1511, in su perìodu 1497-1511, s’est istabilèssidas’implantà de forma específica la praxi de manera ispetzìfica sa prassi de sas Cor-de les Corts generals de Catalunya. En el tes generales de Catalùnnia. In su Parla-Parlament de 1511 s’afermaren els trets mentu de su 1511 si fiant afirmados sos tre-distintius de la institució, a semblança tos distintivos de s’istitutzione, semper asempre de la Cort General catalana. Es assimìgiu de sa Corte generale catalana. Sipot afirmar que, en aquells moments, podet afirmare chi, in cussu momentu, cu-s’inicià un període de la institució que mentzat unu perìodu de s’istitutzione chies mantingué, a grans trets, fins a la fi si mantenet fintzas a sa fine de sa domi-de la dominació hispànica del Regne. natzione ispànica de su Rennu. S’eredadeL’herència jurídica catalana fou consi- giuridica catalana fiat cunsiderada, a pustisderada, després de superar els moments de àere superadu sos momentos de sade la conquesta, com el dret més propi cunchista, comente su deretu pròpiu dede l’autonomia sarda i perdurà fins a s’autonomia sarda e s’est cunservada fintzasla unió amb els Savoia. Amb el pas de a s’unione cun sos Savòia. Cun sa colada dela sobirania del Regne de Sardenya als sa soberania de su Rennu de Sardìnnia a sosSavoia, el 1720, es va iniciar el declivi Savòia, in su 1720, cumentzaiat sa derrutadel Parlament General de Sardenya com de su Parlamentu Generale de Sardìnniaa institució política representativa dels comente a istitutzione polìtica rapresenta-estaments privilegiats de la societat. tiva de sos istamentos privilegiados de sa

sotziedade.

Bibliografia

• V. Ferro, El Dret públic català. Les institucions a Catalunya fins al Decret de NovaPlanta, Vic, 1987.

• J. Maria Gay i Escoda, La creació del dret a Corts i el control institucional de laseva observança, Atos de su Cungressu “Les Corts a Catalunya: actes del congrésd’història institucional: 28, 29 i 30 d’abril de 1988”, Bartzellona, 1991.

• G. Gonzalvo i Bou, Les assemblees de Pau i Treva i l’origen de la Cort General deCatalunya, Atos de su Cungressu “Les Corts a Catalunya: actes del congrés d’històriainstitucional: 28, 29 i 30 d’abril de 1988”. Bartzellona, 1991.

• O. Oleart i Piquet, Organització i atribucions de la Cort General, Atos de su Cun-gressu “Les Corts a Catalunya: actes del congrés d’història institucional: 28, 29 i 30d’abril de 1988”. Bartzellona, 1991.

• A. Mattone, «Corts» catalane e Parlamento sardo: analogie giuridiche e dinamicheistituzionali (XIV-XVII secolo)” Atos de su Cungressu “XIV Congresso di Storiadella Corona d’Aragona. Sassari-Alghero, 12-24 maggio 1990”, Tàtari, 1996, vol. IV.

• L. de Peguera, Pràctica, forma y stil de celebrar Corts generals en Catalunya, Bartzel-lona, 1632.

• E. Serra i Puig, Butlletí bibliogràfic sobre les Corts catalanes, in «Arxiu de TextosCatalans Antics», (Bartzellona), 26 (2007), pp. 663-738.

42

Giuanne Maria Angioy e sa Sarda Revolutzione

Giuanne Maria Angioy i la Sarda Revolució (1793-1802)

Alessandra Arru


∼·∼ ∼·∼ ∼·∼

Su rolu de Giuanne Maria Angioy El rol de Giovanni Maria Angioy(Bono, 1751 − Parigi, 1808) in su cuntestu (Bono, 1751- Paris, 1808) dins de l’àmbitde su movimentu anti-assolutìsticu e anti- del moviment anti-absolutista i anti-feudale de sa Sardìnnia est icònicu: un’ò- feudal de Sardenya és icònic: un homemine a caddu intre duas èpocas e duas entre dues èpoques i dues mentalitats,mentalidades, cussa de s’Ancien Régime e la de l’Ancien Régime i l’època de las’època illuminista e de sa Revolutzione Il·lustració i de la Revolució Francesa,Frantzesa, chi cumentzat s’àndala sua co- que comença la seva trajectòria commente magistradu de sa Reale Audièntzia, magistrat de la Reial Audiència, es con-si faghet sustenidore de un’echilìbriu nou verteix en defensor d’un nou equilibri enin sas relatziones intre “Sarda Natzione” e les relaciones entre la “Sarda Nació” i lasa “Dominatzione Sabàuda” e in fines leat “Dominació Sabauda” i finalment adoptapositziones anti-baronales e giughet una posicions anti-baronials i dirigeix unamissione cara a sa capitale de s’ìsula pe- expedició fins la capital de l’illa dema-dende sa sessadura de su sistema feudale. nant l’abolició del sistema feudal.

De erèntzia nòbile, fiant meres propie- Venint d’una família de la petita no-tàrios minores, Angioy si fiat cojuadu cun blesa terratinent, Angioy s’havia casatsa fìgia de unu ricu cummertziante e l’aiant amb la filla d’un ric comerciant i l’haviennumenadu curadore de s’eredade sua. Grà- nominat curador de la seva herència.tzias a custa eredade, aiat cumentzadu a is- Gracies a aquesta herència, va començarperimentare laoreras noas (cultivu de bam- alguns experiments en l’agricultura (cul-baghe e ìndigu), e carchi impresa minore tiu del cotó i del indi), i la creacióde manufatura. Isse difatis, cumpartziat d’algunes petites empreses manufac-sas ideas reformistas de sa monarchia e tureres. Ell compartia les idees re-su cumbinchimentu chi tocaiat a annoare formistes de la monarquia i la convic-sas tècnicas produtivas de s’ìsula, fintzas ció que s’havia d’innovar les tècniquespro favorèssere un’indipendèntzia majore productives de l’illa, per permetre també

43

44 Angioy e sa Sarda Revolutzione

dae sas produtziones foranas e cuncàmbios una major independència de les produc-cummertziales prus balantzados. Fiat idea cions externes i un major equilibri delssua, pro nàrrere, chi su cultivu de sa bam- intercanvis comercials. Era una ideabaghe podiat permìtere a sos massajos de seva, per exemple, que el cultiu de cotóbalangiare rentas majores dae su traballu no solament hauria permès als pagesosissoro, e in prus podiat fàghere cumentzare obtenir majors ingressos del seu treball,sa produtzione locale de telas, minimende si no que hauria donat pas a la produccióaici su costu pro àteras impresas, comente local de pintures, disminuint així el costpro esempru sa formatzione de una flota de d’altres empreses, com per exemple lanaes de pisca e mercantiles. Semper cun formació d’una flota de vaixells pesquerscust’annotu, aiat fundadu sa prima fàbrica i mercantils. També en aquest context,sarda de berritas. havia fundat la primera fabrica sarda de

Dae unu puntu de annotu polìticu An- berritas.gioy, espertu de deretu, fiat cussiente chi Des del punt de vista polític, An-sa cuntzentratzione de su podere in manos gioy, expert de dret, era conscient quepiemontesas rapresentaiat una violatzione la concentració del poder en les mansde sas leges e mandos de su Rennu, aici co- dels piemontesos constituïa una violaciómente aiat dèpidu giuigare siat sas cuntier- de les lleies i prerrogatives del Regne, iras intre feudatàrios e vassallos, e siat sas també havia hagut de jutjar tan els con-chistiones in relata cun s’amministrazione flictes entre feudataris i vassalls, com lesde sa giustìtzia pro porfias in intro de sa qüestions relatives a l’administració de lacomunidade. Custa situatzione crònica de justícia per conflictes dins de la comuni-malu guvernu fiat comune mescamente in tat (que era en realitat responsabilitat delsu Cabu de Susu, in ue sos feudatàrios, a feudataris). Aquestes situacions de malasu sòlitu residentes in Tàtari e no in sos administració crònica eren comú sobre-terrinos issoro, imponiant tributos graes tot al Cap del Nord , on els feudataris,meda e non acumpriant sos òbrigos is- que solien residir a Sàsser i no als seussoro de amministratzione de sa giustìtzia territoris, imposaven tributs molts pe-e regulamentu de sas fainas fitianas de su sats i no complien amb les seves obli-fèudu. Non est unu casu tando chi Tàtari gacions d’administració de la justícia is’at a fàghere teatru de sa prima rebellia regularització dels assumptes quotidiansanti-baronale in su 1780, avanguàrdia de del feu. No es una casualitat que Sàssers’avolotu anti-feudale e bastione de sa re- va ser el teatre de la primera revolta anti-sistèntzia nobiliària chi at a favorèssere sa baronial en 1780, avantguarda de la re-repressione de sas rebellias e su cungela- volta anti-feudal i centre de la resistènciamentu de sa Sardìnnia in su feudalèsimu e nobiliària que hauria finalment permèsin sa poberesa galu pro annos meda. la repressió de les revoltes i la congelació

Angioy e sa Sarda Revolutzione 45

In s’interis de s’intentu de cunchista de Sardenya en el feudalisme i en la po-de sa Sardìnnia pro parte de sa Frantza bresa durant molts anys.revolutzionària in su 1793, Angioy aiat Durant l’intent de conquista de Sar-tentu unu rolu crae de finantziadore de denya per part de la França revoluciona-sas armadas sardas, creadas cun atrèmenu ria en 1793, Angioy va tenir el paper claude sos tres Istamentos, chi s’aiant auto- de finançar les armades sardes, creadescunvocados pro more de s’inèrtzia piemon- a través d’una resolució dels tres Sta-tesa. S’intentu frantzesu aiat faddidu grà- menti, que es van convocar autònoma-tzias a sas defensas ordingiadas dae sos ment davant la inèrcia piemontesa. LaIstamentos. A custu puntu, sos Sardos incursió francesa va fracassar gràcies aisetaiant dae su rei su reconnoschimentu les defenses dels Stamenti. En aquestde su valore e lealtade issoro, e de sa ca- punt, als Sards esperaven el reconeixe-patzidade chi aiant mustradu de si auto- ment per part del Rei del seu valor, deorganizare, siat in forma de grangeos a la seva lleialtat i de la capacitat de au-sos cumbatentes e finantziadores, e siat in toorganització que havien demostrat, tanforma de reconnoschimentu de sos man- a través de regalies pels combatents i pelsdos chi sas leges intregaiant a sos Ista- finançadors, com a través del reconeixe-mentos in contu de partitzipatzione in su ment de les prerrogatives que les lleiespodere de detzisione e de numenamentu assignaven als Stamenti pel que es refe-e de su deretu de sos Sardos de ocupare ria a la participació en la presa de de-in manera preferentziale sas càrrigas de cisions i de nomenament i al dret delss’amministratzione pùblica. Prus de una Sards a ocupar de forma preferencial elsborta su rei s’aiat mustradu pagu atentu llocs de l’administració pública. Sovintfache a sas cunditziones de s’ìsula, in an- el Rei va demostrar poca atenció cap latis non cuntzedende grangeos a sos cum- situació de l’illa, primerament no con-batentes, e agoa non acollende sas diman- cedint premis als combatents, i desprésdas resùmidas in sas Chimbe Pregontas, e in no acollint les peticions resumides en lesfines donende a nòbiles sardos unas can- Cinque Domande (Cincs Peticions) i fi-tas càrrigas sena de consultare sos Ista- nalment nomenant alguns nobles Sardsmentos. Sos annos dae su 1793 a su 1796 com alts càrrecs, sense consultar prèvia-sunt marcados dae custa dinàmica de re- ment els Stamenti. Els anys des del 1793fudu piemontesu de acumprire sas diman- fins al 1796 estan marcats per aquestadas de sos Sardos: custu aiat leadu a una dinàmica de negativa piemontès a com-radicalizatzione graduale de su cunflitu e plir amb les peticions dels Sards: aixòa sa formatzione de bandas diferentes inva portar a una radicalització progres-tre sos Sardos matessi, a livellu polìticu siva del conflicte i a la formació de di-e territoriale. In su pranu polìticu, a su ferents bandes entre els mateixos Sards,


cumentzu s’aiant contrapostu potriotos e a nivell polític i territorial. Políticament,realistas, a pustis, a intro de su partidu en un primer moment es van oposar pa-patriòticu matessi, s’ala prus radicale e il- triotes i realistes, però desprès dins delluminada, sos novatores, e sos moderados, mateix partit patriota, l’ala més radicaldetzisos a mantènnere s’òrdine feudale; a i il·luminada, els novatores, i els mo-livellu territoriale, su chi aiat acontèssidu derats decidits a mantenir l’ordre feu-fiat su “scisma” de sos barones tataresos, dal; a nivell territorial es va produir eldetzisos a si fàghere apojare dae su Rei in sa “cisma” dels barons de Sàsser, deciditpunna issoro de reprimire onni tentada de a ser recolzat pel Rei en el seu objec-modificatzione de sos echilìbrios sotziales tiu de reprimir qualsevol intents de can-chi poderet disvantagiare a issos. Giuanne viar pel seu desavantatge els equilibrisMaria Angioy aiat tentu unu rolu crae in socials. Giovanni Maria Angioy va jugarcustas acontèssias. un paper clau en aquests esdeveniments.

Comente a membru de s’Istamentu mi- Com a membre del Stamento militarlitare aiat leadu parte a sa redatzione de sas va participar a la redacció de les “CinqueChimbe Pregontas e a pustis a sas detzisio- Domande” i de les successives decisionsnes imbenientes pigadas dae sos Istamen- preses pels Stamenti, així com al governtos, aici comente a su Guvernu de sa Sar- de Sardenya, que s’havia quedat en lesdìnnia, abarradu in manos de sa Reale Au- mans de la Reial Audiència desprès dedièntzia in fatu a sa catzada de sos Piemon- l’expulsió dels Piemontesos duran la re-tesos in sa rebellia de su 28 de Abrile 1794. volta del 28 d’abril de 1794. JuntamentParis cun sos àteros membros de sos Is- amb els altres membres dels Stamenti itamentos e intelletuales, aiat isvilupadu amb els intel·lectuals estava desenvolu-s’idea de una identidade sarda pretzisa, de pant l’idea d’una precisa identitat sarda,una pàtria sarda, cun deretos ispetzìficos e d’una pàtria sarda, amb específics drets ipiessinnos peculiares. característiques peculiars.

Angioy aiat una cuntzetzione legitimi- Angioy tenia una concepció legitimi-sta de su podere: bidiat una Sardìnnia sta del poder: veia una Sardenya per laprus autonomista, ma semper a suta de majoria autònoma, però sempre en elsu monarca. Fintzas sa luta anti-feudale marc de la monarquia. La seva lluitasua fiat incuadrada in custa bisione: co- anti-feudal també estava dins d’aquestamente aiat ispricadu in sa lìtera dae Arista- visió: com explicava en la seva carta desnis de su 9 de Làmpadas 1796, in s’interis de Oristà del 9 de juny del 1796, du-de s’intentu de martza cara a Casteddu, sa rant el seu intent de marxa cap a Càller,revocatzione de su Feudalèsimu non fiat la revocació del feudalisme no era in-difatis incumpatìbile cun sa permanèntzia compatible amb la permanència de lade sa monarchia. Su fallimentu de sos in- monarquia. El fracàs dels seus intents


tentos suos de mudare s’assentu amminis- d’innovar l’organització administrativa itrativu e sotziale de s’ìsula, comente cus- social de l’illa, i d’explicar directamentsos de ispricare deretu a su rei sa situa- al rei la situació sarda, el van conduirtzione sarda, l’aiant leadu in su 1796 e in en 1976 i en els anys següents a bus-sos annos imbenientes a chircare una me- car una mediació o una nova intervenciódiatzione o un’àteru interventu frantzesu. francesa.

No est craru si Giuanne Maria An- No està clar si Giovanni Maria An-gioy fintzas dae su cumentzu de sa Sarda gioy tenia des del principi de la SardaRevolutzione tenneret ideas anti-feudales Revolució clares idees anti-feudals, o sicraras, o si fiant istadas sas acontèssias e van ser els esdeveniments i les seves ex-sas isperièntzias personales a lu ispìnghere periències personals a empènyer-ho capfache a custa positzione. Sos istòricos galu a aquesta posició. Els historiadors es pre-si interrogant a pitzus de s’evolutzione de gunten encara sobre l’evolució del seusu pessamentu suo, bida sa paghesa de sos pensament, atès el caràcter limitat delsiscritos suos, sas opiniones cuntrastantes seus escrits, les opinions contrastantsde sos cuntemporàneos suos, chi a s’ispissu dels seus contemporanis, que sovint ellu descriiant comente unu giacobinu tout- descrivien com un jacobí tout-court, icourt, e fintzas pro more de sas fontes con- també a causa de les fonts contradic-tradditòrias de s’Otighentos chi faeddant tòries del segle XIX que parlen d’ell (so-de isse (mescamente su Manno nde donat bretot Manno ens dona una descripcióuna descritzione pèssima). Est tzertu peroe molt dolenta). Certament alguns delschi carchi collaboradore e amigo suo, co- seus col·legues i amics, incloent Ciloccomente Cilocco e Mùndula, protagonistas i Mundula, protagonistes de la revoltade sa rebellia contras a sos barones tatare- contra els barons de Sàsser del 1796, te-sos de su 1796, teniant ideas anti-feudales nien unes fortes idees anti-feudals i finsfortes e fintzas republicanas. i tot republicanes.

In segus a s’intentu de sos “realis- Després de l’intent dels “realistes” detas” de impònnere un’istadu de politzia e imposar un estat de policia i de seguirprotzèdere a s’impresonamentu o elimina- amb l’empresonament o eliminació delstzione de sos “patriotos”, una rebellia noa “patriotes”, en 1795 una nova revolta vaaiat leadu a s’eliminatzione de s’intendente portar a l’eliminació de l’intendent Pi-Pitzolo e a s’impresonamentu de su gene- tzolo i a l’empresonament del General derale de sas Armas Paliaccio. A custu puntu les Armes Pagliaccio. En aquest momentsu guvernu de s’ìsula fiat rutu in manos de el govern de l’illa va caure en mans delssos patriotos, sa reatzione de sos barones patriotes, desencadenant llavors la reac-tataresos fiat istada inzerrada e custos aiant ció dels barons sassaresos, que van bus-chircadu s’agiudu de s’autoridade reale car l’ajut de l’autoritat reial per desfer-


pro si liberare de sos chi costituiant unu se dels que constituïen un perill pel seusperìgulu a su domìniu issoro. dominis.

Est pro istransire s’isolamentu de sa Per evitar l’aïllament de la Capital,Capitale, chi sos patriotos detzident de els patriotes decideixen a guanyar-se elsi balangiare s’apoju de su pòpulu, per- suport de la gent, donant-li el permísmitende chi custu presentaret a sa Reale de presentar les seves denuncies a laAudièntzia sas denùntzias suas contra de Reial Audiència contra els abusos delssos abusos baronales e, in fines, imbiende barons i, finalment, enviant comissarisin sos tretos rurales unos cantos commis- a les zones rurals que expliquessin elsàrios chi isprichessent su sinnificadu de significat de la seva revolució, duta asa revolutzione issoro, leada a dae in an- terme “per al bé universal del Regne itis “pro su bene universale de su Rennu e de tots els seus habitants i singularmentde totu sos abitantes suos e singularmente pels que es senten més que els altrespro sos chi intendent prus de sos àteros su el pes de l’opressió del sistema feudalpesu de s’opressione de su sistema feudale longobard” (Gian Francesco Simon, 13longobardu” (Gianne Frantziscu Simòn, su d’octubre de 1795, discurs a l’assemblea13 de su mese de Santugaine 1795, ar- dels Stamenti).resonu in s’assemblea de sos Istamentos). Mentrestant alguns pobles es vanIn s’interis, unas cantas biddas s’aiant dadu equipar amb “instruments d’unió”, a“istrumentos de unione”, cun issos pediant través dels quals demanaven la eman-s’illoimentu onerosu de su fèudu. Giuanne cipació onerosa del feu. Giovanni MariaMaria Angioy e sos àteros novatores si fi- Angioy i els altres novatores es van assa-ant acatados deretu de s’importàntzia e po- bentar ràpidament de la rellevància i detentzialidade innoadoras de custos atos (los les potencialitats innovadores d’aquestsaiant dessinidos in su diàriu de sos Ista- actes (els van definir al diari dels Sta-mentos che “atu ispantosu”): pro sa cun- menti com un “acte extraordinari”): pergrega angioiana fiat craru oramai chi sa la facció d’Angioy era ja clar el fet que lachistione patriòtica fiat presa a cussa anti- qüestió patriota estava doblement vincu-feudale. Issos, cun sos arresonos issoro, lada a la facció anti-feudal. Ells, a travéscun sos cummissàrios mandados in sos sar- dels seus discursos, dels comissaris envi-tos e cun sas publicatziones in su diàriu de ats a les zones rurals i de les publicacionssos Istamentos, aiant isparghinadu sos ide- al diari dels Stamenti van popularitzarales illuminista ligados a sos deretos de sos de fet el nou ideari il·luminista lligat alsòmines e a sas cuntzetziones noas de agua- drets de l’home i a les noves concepcionslidade e giustìtzia. d’igualtat i justícia.

Custa bisione peroe non fiat cumpartzida Aquest punt de vista no era compar-cun s’àtera parte de su partidu patriòticu, tit, però amb l’altra banda del partit pa-


chi tzertu cheriat otènnere prus podere pro triota, els membres de la qual volien sísos corpos rapresentativos de s’ìsula, ma in un major poder pels cossos representatiuprus a mantènnere sos mandos feudales is- de l’illa, però també mantenir els seussoro. Tando ant a èssere issos a privare An- privilegis feudals. Seran ells, llavors, agioy de sos poderes suos, firmare sa martza privar Angioy dels seus poders, bloque-cara a Casteddu, a lu decrarare foras de lege jar la seva marxa cap a Cáller, declarar-e a lu custrìnghere a su disterru, leende a ho criminal i obligar-ho a exiliar-se,dae in antis sa repressione de sa cungrega duent a terme la repressió de la sevasua e de sos chi aiant partitzipadu a sas re- banda i d’aquells que havien participatsbellias e favoressende, in pràtica, sa torrada a les revoltes i afavorint pràcticament laa una situatzione anteriore a su 1793. volta a una situació pre-1793.

Sa cunchista de Tàtari pro parte de sos La conquista de Sàsser per part delspatriotos e sos abolotos contìnuos de su patriotes i les persistents turbulènciesCabu de Susu aiant leadu s’assemblea de del Cap Septentrional van portar l’as-sos Istamentos a imbiare, in su 1796, An- semblea dels Stamenti a enviar Angioy,gioy in su nord, cunferendeli sa càrriga en 1796, al septentrió, amb el càrrec dede Alter Nos, est a nàrrere sustitutu de Alternos, o sigui substitut del virrei, tansu bisurrei, siat gràtzias a sa majore cunfi- per la seva familiaritat amb el Nord deantza chi isse teniat cun su nord de sa Sar- Sardenya com perquè els caps dels insur-dìnnia, e siat ca sos cumandantes de sos re- gents anti-baronials sasseresos eren de labeldes anti-baronales tataresos perteniat a seva mateixa facció.sa fatzione sua. No està clar si aquesta decisió es va

No est craru si custa detzisione fiat prendre de bona fe, confiant en les vir-istada pigada in bona fide, cunfiende in tuts diplomàtiques i administratives desas virtudes diplomàticas e amministrati- Angioy, o si en canvi va ser una acció pervas de Angioy, o si intames fessit pro lu obligar-li a descobrir-se i revelar les sevescustrìnghere a si iscobèrrere e isvelare sas posicions ideològiques per poder desfer-positziones ideològicas suas pro si pòdere se d’ell.in fines liberare de isse. De tota manera, Angioy va començar

Comente si siat, Angioy aiat tzucadu el seu viatge cap a Sàsser el 13 de febrercara a Tàtari su 13 de Freàrgiu de su 1796. de 1796. Durant el seu recorregut va ferIn su camminu aiat tocadu biddas meda, unes parades en nombrosos pobles, on vain ue aiat cungiminadu vàrias cuntierras, poder resoldre diferents controvèrsies, ie in ue lis fiant istadas presentadas vàrias on se’ls van presentar diverses denúnciesdenùntzias de abusos baronales. In prus, d’abusos baronials. A més, aquest viatgesu biàgiu fiat s’ocasione pro averguare sa va ser l’ocasió per verificar en persona lapoberesa de sos massajos sardos e incora- penosa pobresa dels pagesos i agricultors


girlos a cuncordare istrumentos de unione sards i empènyer-los a crear instrumentspro rechèrrere s’illoimentu de sos fèudos. d’unió, a través dels quals demanar el

Biddas meda aiant donadu a Angioy rescat dels feus.guàrdias pro afortiare s’iscorta sua. A sa Molts d’aquests pobles van propor-lòmpida in Tàtari fiat istadu acollidu in cionar guàrdies a Angioy per reforçarmanera triunfale, cun su cantu de su Te la seva escorta. A la seva arribada aDeum e sas campanas a festa. In s’interis Sàsser, el van acollir triomfalment, ambin sos sartos de acanta e in sa tzitade ma- el cant d’un Te Deum i als tocs campanes.tessi sos vassallos rebeldes aiant refudados Mentrestant al camp dels voltants i a lade pagare cale si siat tributu (non petzi mateixa ciutat els vassalls revoltosos escussos dèpidos) e assartiaiant magasinos e negaven a pagar cap tipus d’impostos (nopalatos de sos barones. Angioy pariat apo- solament els que els havien estat dema-jare sas pretesas e sas positziones de sos nats injustament) y a més assaltaven lesvassallos, e isperaiat de pòdere negotziare botigues i els edificis dels barons. Angioycun su rei una solutzione pro sa chistione semblava recolzar les pretensions i lesfeudale in s’ìsula. In prus s’aiat mustradu posicions dels vassalls, i esperava poderdetzisu a non coberare sas goddetas dèp- negociar amb el Virrei, el Ministre deidas a Crèsias e feudatàrios, dimustrende Sardenya i el propi Rei, una solució persa voluntade anti-feudale sua: in una im- la qüestió feudal en l’illa. Es va mostrarbassiada a su bisurrei aiat acraradu chi non també decidit a no recaptar els impostosdiat àere fatu su goddetàrgiu de sos feu- deguts a l’Església i als feudataris, de-datàrios, galu prus pagu cun s’impreu de mostrant la seva voluntat anti-feudal: ensa fortza, comente aiat sugeridu su bisurrei una carta seva al Virrei va aclarir que nomatessi. actuaria com recaptador dels feudataris

Unu cumportamentu sìmile fiat resur- i molt menys amb l’ús de la força, comtadu arriscadu, giai chi non podiat non ca- suggerit pal mateix Virrei.jonare una reatzione de sa majoria de sos Aquest tipus de conducta es va re-nòbiles, inclùidos sos moderados de su par- velar imprudent, atès que no podia notidu de sos novatores. sos osservadores causar una reacció per part de la ma-prus abbistos, comente Mateu Luisi Simòn, joria dels nobles, inclosos els moderatsaiant cuscuridu chi custu desafiu de An- del partit dels novatores. Els més as-gioy diat àere leadu a s’isderruta e fatu tuts observadors, entre els quals Matteodannu a sa Sardìnnia e a su pòpulu Sardu. Luigi Simon, predeien que aquest desafi-Isse teniat resone: sos de su “partidu pa- ament de Angioy portaria a la seva der-triòticu” matessi aiant dennegadu a Angioy rota i danyaria a Sardenya i a la poblacióe nde aiant causadu s’isderruta. Sarda. Ell tenia raó: de fet, van ser els

Angioy peroe fiat oramai detzisu a giog- mateixos membres del “partit patriota”a


are totu sas cartas suas: su 2 de Làmpadas, desaprovar Angioy i a causar la seva der-cun s’agiudu de militzianos, aiat mòidu pro rota.Casteddu. Su 6 de Làmpadas in Macumere Angioy, però, estava decidit a jugaraiat dèpidu parare fronte pro sa prima bia totes les cartes: el 2 de juny, amb un grupa sa resistèntzia ghiada dae sos barones. In de milicians, es va posar en marxa cap afines, su 9 de Làmpadas, lòmpidu in Aris- Càller. El 6 de juny a Macomer va havertanis, aiat imbiadu una lìttera a su bisurrei, de lidiar per la primera vegada amb lapresentendeli sa fidelidade de sa Provìntzia resistència dels barons. Finalment, el 9de Logudoro a sa Corona e cunfirmende sa de juny, arribat a Oristany, va enviar unavoluntade de defensare “deretos, interessos carta al Virrei en la qual, presentant lae mandos de sa Natzione Sarda”, pedende lleialtat de la Província del Logudor a laun addòviu cun sos Istamentos e cun su Corona, reiterava la voluntat de defensarbisurrei matessi. Pro custu, proponiat puru “els drets, els interessos i els privilegis deuna mediatzione frantzesa (no est craru si la Nació Sarda”, sol·licitant una reuniófiat una minetza inchelada o si in cussu mo- amb els Stamenti i amb el mateix Virrei.mentu isse aiat cuntatos cun sos frantze- Per aquest motiu, proposava també unasos). mediació francesa (no està clar si va ser

Ma s’8 de Làmpadas su rei aiat detzì- una amenaça oculta i se en aquell mo-didu in fines de acollire sas Chimbe Pre- ment ell tenia de veritat contactes ambgontas de su 1793, e sos nòbiles Sardos els francesos).aiant detzìdidu de firmare s’initziativa an- Però el 8 de juny el Rei havia final-gioina e aiant mandadu sos cabadderis con- ment decidit d’acollir les Cinque De-tra a s’ex Alter Nos. mande del 1793, i els nobles Sards van

Giuanne Maria Angioy fiat resèssidu a decidir aixafar la iniciativa de Angioysi fuire gràtzias a s’agiudu ofertu dae unas i enviar els seus cavallers en contra debiddas e su 16 de Làmpadas si fiat imbar- l’ex-Alternos.cadu in Portu Turre cara a Genova. Ar- Giovanni Maria Angioy va aconseguirribadu in Turinu iscriet su memoriale de escapar-se gracies a l’ajut d’alguns poblesdefensa pro incrarire a su rei sa situatzione i el 16 de juny es va embarcar a Portosarda e negare sas novas chi lòmpiant dae Torres cap a Gènova. Arribat a Torí vasos inimigos suos in Sardìnnia: una borta escriure un memorial de defensa per ex-in prus isse torraiat a repìtere sa netzes- plicar al Rei la situació sarda i desmentirsidade de respetare sa natura costitutzio- les noticies que arribaven dels seus ene-nale de sa monarchia sarda, e tando su mics en Sardenya: una vegada més reite-deretu de sa natzione sarda a tènnere una rava la necessitat de respectar la naturarelata direta cun su rei, sena de sa me- constitucional de la monarquia sarda i eldiatzione de su bisurrei o de su mini- dret de la nació sarda a tenir un discurs


stru; insistiat puru cun sos argumentos de directe amb el rei, no a través del vir-s’imbassiada dae Aristanis, sustenende chi rei o del ministre; insistia també amb elss’atzione sua punnaiat a s’abolitzione de su seus arguments de la carta de Oristany,feudalèsimu in Sardìnnia e non contra de argumentant que la seva acció estava di-sa monarchia sabàuda. Cun custu memori- rigida a l’abolició del feudalisme en Sar-ale cheriat fintzas cantzellare sa nomena de denya i no en contra de la monarquia“giacobinu” chi sos inimigos suos li aiant sabauda. Amb aquest memorial ell vo-donadu. Sos intentos suos de otènnere unu lia també desmentir la reputació de “ja-collòchiu cun su rei no aiant tentu reses- cobí” que els seus enemics l’havien creat.sida e in fines si nche fiat dèpidu frànghere Els seus intents d’obtenir audiència ambin Frantza. el Rei no van tenir èxit i va ser forçat a

Lòmpidu in Parigi, aiat dirigidu sas re- fugir a França.uniones de sos disterrados sardos, chi agiu- Arribat a París, es va a convertir endaiat a agatare aposentu, traballu, cun- el focus de les reunions dels exiliatstatos, e chi animaiat a sighire a traballare sards a la ciutat, que ajudava a trobarpro sa causa sarda, siat cun s’elaboratzione allotjament, feina, contactes i animavaintelletuale e siat pro mèdiu de sos cun- a seguir treballant per la causa de Sar-tatos cun su guvernu frantzesu. Fiat is- denya, tan amb l’elaboració intel·lectual,tadu puru rapresentante ofitziale de sos com a través dels contactes amb el go-disterrados polìticos sardos in su guvernu vern francès. Durant un cert període vafrantzesu. ser el representant oficial dels refugiats

Angioy s’aiat remenadu meda pro fa- politics sards amb el govern francès.vorèssere sa liberatzione frantzesa de sa Angioy va treballar durament perSardìnnia: in su 1799 aiat iscritu a reche- afavorir una alliberació francesa de Sar-sta de sos frantzesos sas “Memories sur la denya: en 1799 va escriure a peticióSardeigne”, cunsigende a issos chi, liberada dels francesos unes “Memories sur las’ìsula dae sos Piemontesos, abolirent su Sardeigne”, aconsellant-los que una va-feudalèsimu, nche batirent sa democratzia, gada alliberada l’illa dels Piemontesos,garantende agualidade e libertade, ma re- abolissin el feudalisme, implantessinspetende sas istitutziones isulanas e s’auto- una democràcia, garantissin igualtat inomia de sa natzione sarda, e mescamente llibertat, però respectessin les institu-respetende costumenes e cumbinchimen- cions de l’illa i l’autonomia de la naciótos religiosos de sa populatzione, pro is- sarda, i sobretot actuessin de conformi-transire rebellias. Isse difatis descriiat sos tat amb els costums i les creences re-sardos speddiosos de si liberare dae su ligioses de la població, per evitar unagiuale piemontesu, ma artivos pro sas isti- rebel·lió popular. De fet, ell descrivia elstutziones e costumenes issoro e contràrios sards com impacients de lliurar-se del


a sos guvernos istràngios chi non lis aerent jou piemontès, però també molt orgul-respetados. losos de les seves institucions i dels seus

Galu in su 1802 pariat possìbile chi costums i hostils als governs estrangerssos frantzesos poderent disimbarcare in que no els haguessin respectats.Sardìnnia, e difatis parit chi Angioy fiat Encara en 1802 semblava possiblefaghende su mediadore intre sos cumpàn- que els francesos desembarquessin a Sar-gios suos in Sardìnnia (Cilocco e Mùndula) denya, i efectivament sembla que An-e sos frantzesos (teniat dae su 1801 unu gioy actués com intermediari entre elscuncàmbiu cun su Ministru Talleyrand). seus companys en Sardenya (Cilocco iSa rebellias de su 1802 difatis fiat istada Mundula) i els francesos (des del 1801 ellordingiada pro favorèssere su disimbarcu tenia una correspondència amb el Mini-frantzesu. Sas isderrutas frantzesas de stre Talleyrand). La rebel·lió del 1802, desu 1802 aiant cajonadu s’abbandonu de fet, havia sigut organitzada per afavorirsu progetu de disimbarcu in Sardìnnia. un desembarcament francès. Les der-Nde aiat sighidu s’atogamentu violentu de rotes dels francesos del 1802 van causars’abolotu de su 1802 e s’imponimentu de l’abandó del projecte del desembarca-unu cursu feudale e assolutìsticu nou in ment a Sardenya. Va seguir la violentas’ìsula. repressió de la rebel·lió del 1802 i la im-

Devende abandonare s’ativismu suo pro posició d’una nova opressió feudal i ab-more de custas acontèssias, Angioy s’aiat solutista a l’illa.dedicadu a sa redatzione de un’òpera a Desprès d’haver hagut d’abandonarsubra de s’istòria e sas istitutziones de sa el seu activisme com a resultat d’aquestSardìnnia, L’ancienne et moderne législa- fets, Angioy es va dedicar a la redac-tion de Sardeigne, lòmpida a nois gràtzias ció d’una obra sobre la història i lesa Mateu Luisi Simòn. Isse presentat sa re- institucions de Sardenya, L’ancienne etdatzione de cust’òpera comente unu dovere moderne législation de Sardeigne, ar-fache a sa natzione sarda, chi meresset chi ribada a nosaltres a través de Matteos’istòria sua, sa grandesa e sas istitutziones Luigi Simon. Ell presenta la redacciósuas siant iscritas e cunservadas, siat pro d’aquesta obra com un deure cap a lasos istràngios e siat pro sos sardos etotu, nació sarda, que es mereix que la sevachi sos feudatàrios dae tempus lis proi- historia, la seva grandesa i les seves insti-biant de connòschere s’istòria sìnchera is- tucions es descriguin per escrit i estiguinsoro, su valore suo e sas istituziones suas guardades, tan pels estrangers com pelsberdaderas. sards mateixos, als quals els feudataris i

Angioy no at a acabare mai cust’òpera el rei piemontès prohibien fa temps depro more de s’iscoramentu chi nche fiat conèixer la seva veritable historia, el seurutu, e forsis, de sas malas cunditziones valor, les seves verdaderes institucions.


de salude. Mateu Luisi Simòn lu descriet Angioy mai va acabar aquesta obra,semper prus allenu a sa vida parigina, in- a causa de la prostració en què va caurecapatzu de s’adatare a sa cunditzione noa i, probablement, del mal estat de salut.polìtica e ideològica e a sos istilos noos Matteo Luigi Simon el descriu com pro-(chi isse aiat cunservadu, cunforma a su chi gressivament aliè a la vida a París, in-narat Simòn, àspidos comente cando biviat capaç d’adaptar-se a la nova situacióin Sardìnnia). política, ideològica i als nous modals

S’acabu de sas isperas de liberatzione (que, segon Simon, ell va preservar rudesfrantzesa dae su dispotismu e dae su feu- com quan vivia a Sardenya).dalèsimu e sa repressione violenta atuada La fi de les esperances d’un alliber-contra a sos angioinos e sas biddas re- ament del despotisme i del feudalismebeldes, mescamente pro parte de sas tropas gràcies a la ajuda dels francesos i laistamentàrias, aiant marcadu s’atogamentu violenta repressió contra els companysdefinitivu de s’ispiritu revolutzionàriu de d’Anjoy i els pobles revoltats, per part,s’ìsula, e aiant lassadu a Angioy sena pos- sobretot, de les tropes stamentarie, vasibilidade de atzione e sena isperas. Aiat marcar la definitiva asfíxia del esperitlassadu sa vida pùblica, e si nd’est andadu revolucionari a l’illa i van deixar Angioyin poberesa in su 1808. sense possibilitats d’acció i sense esper-

S’isperièntzia de Giuanne Maria Angioy ances. Va deixar la vida publica, i es vaabarrat sa testimonia de unu sentidu pa- morir pobre a París en 1808.triòticu forte chi aiat cajonadu un’atentu L’experiència de Giovanni Maria An-nou a sas cunditziones de vida popolares, gioy queda com un testimoni d’un forte de s’atza de propònnere de bortulare sentiment patriòtic junt a una nova aten-s’òrdine sotziale opressivu pro favorèssere ció cap les condicions de vida popular,su megioru de sas cunditziones de vida i del coratge de proposar una subversióde sas classes subalternas, un’idea noa d’un ordre social opressiu per afavorirde giustìtzia e deretos, su progressu e la millora de les condicions de vida deuna “froridura de sa Sardìnnia”. A custa les classes subalternes: una nova idea deposidura radicale, si fiat oposta cussa de justícia i dels drets, per al progrés i persos àteros nòbiles, tropu ocupados a de- a una “floració de Sardenya”. A aque-fensare sos privilègios issoro pro pòdere sta posició radical es va oposar la posi-cumprendere chi s’atogamentu de sa di- ció dels altres nobles , massa ocupats enmandas giustas de su pòpulu, sa restau- defensar els seus privilegis per compren-ratzione de s’òrdine feudale e su disamparu dre que la repressió de les justes peti-progressivu de sas dimandas autonomistas cions del poble, una rígida restauració dediat àere cajonadu pro sa Sardìnnia una si- l’ordre feudal i el progressiu abandó detuatzione de poberesa crònica e de subal- les instancies autonomistes haurien por-


ternidade. tat a Sardenya una situació de pobresaCosas meda abarrant a acrarare a pitzus crònica i subalternitat.

de su camminu e de su pessamentu de Queden per aclarir moltes coses so-s’Alter Nos. Sos inimigos suos lu descrient bre el recorregut i el pensament decomente un’estremista giacobinu, prontu a l’Alternos. Els seus enemics el descriuenabolotare s’assentu sotziale de sa Sardìnnia com un extremista jacobí, llest per al-e a si nde fàghere dominadore. Sos isti- terar l’ordre social de Sardenya i even-madores suos lu descrient comente s’eroe tualment fer-se’n dominador; els seus es-mannu de s’autonomia e de sos deretos timadors el descriuen com el gran heroide su pòpulu. Su Manno e s’Azuni nos de l’autonomia i dels drets del poble.nde donant un retratu pèssimu, descrien- Manno i Azuni ens donen un retrat pès-delu comentu unu traitore chi ordingiaiat sim, descrivint-ho com un traïdor quein s’umbra, responsàbile de s’occhidura de conspirava a l’ombra, responsable demeda inimigos – Pitzolo pro nàrrere – unu l’assassinat de diversos enemics, entre elsrepublicanu pro-frantzesu chi peroe non quals Pitzolo, en parlen com d’un repub-aiat sa balentia de disvelare sas positziones licà pro-francès, que no tenia el valor desuas, e chi lassaiat su càrrigu de lu fàghere revelar clarament les seves posicions, ia àteros cumponentes de su partidu. Su que deixava que ho fessin altres mem-Botta, chi l’aiat connotu in Parigi, nos donat bres del seu partit per ell. Botta, que elintames sa descritzione de un’òmine one- va conèixer a París, ens dona, en canvi,stu, de unu cabadderi balente intregadu de la descripció d’un home valorós, total-su totu a sa causa de sa pàtria sarda e lu ment bolcat a la causa de la pàtria sardadescriet comente òmine de àteros tempos. i el descriu com d’una altra època. UnEst sìmile sa descritzione chi nde donat su descripció semblant la dona Ginguené.Ginguenè. Les cartes del 1796 i els escrits de

Sas lìteras de su 1796 e sos iscrito dae l’exili ens ajuden a situar majorment elsu disterru nos agiudant a cumprèndere pensament de Angioy i a distingir-ho delmègius su pensamentu de Angioy e a lu de la facció més extremista del seu par-distìnghere dae cussu de s’ala prus estre- tit (sobretot Mundula i Cilocco, republi-mista de su partidu suo (mescamente Mùn- cans). Sembla que ell va ser empès cap adula e Cilocco, republicanos). Paret chi isse França i atret per l’idea d’instaurar unafiat istadu ispintu cara a Frantza atraidu república en Sardenya a causa de la re-dae s’idea de instaurare una repùblica in sistència dels nobles locals. El fet queSardìnnia dae sa resistèntzia agatada in més caracteritza el seu pensament és unasa nobilia locale. Su chi prus carateri- marcada sensibilitat per la peculiaritatzat su pensamentu suo est sa sensibili- de Sardenya i una forta reverència per lesdade pro sas peculiaridades de sa Sardìn- seves institucions autonòmiques: la con-


nia e una reverèntzia forte pro sas isti- vicció de l’ identitat peculiar i de la per-tutziones autònomas: su cumbinchimentu sonalitat jurídica de la nació sarda. Mésde s’identidade peculiare e de sa pesso- que per la república, Angioy, que tenianalidade giurìdica de sa natzione sarda. una cultura jurídica típica de l’AncienPrus chi a una repùblica, Angioy, chi teniat Régime, desitjava la realització de lesuna cultura giurìdica de su Ancien Régime, característiques constitucionals del sis-disigiaiat sa realizatzione de sas caraterìs- tema polític del Regne de Sardenya. Perticas costitutzionales de su sistema polìticu ell, el drets de la pàtria sarda són de fetde su Rennu de Sardìnnia. Sos deretos de sa aquells que estan consagrats per les lleispàtria sarda difatis sunt apostivigados dae del Regne i pels seus mecanismes de ti-sas leges de su Rennu e dae sos mecanismos pus pactici.suos fundados subra de patos. A la seva acció de defensor dels drets

A custa azione de amparadore de sos de la nació sarda, es va afegir la d’underetos de sa natzione sarda, si fiat annanta home que, entrat en contacte amb la cul-cussa de òmine chi, bènnidu in cuntatu cun tura de la Il·lustració i conscient delssa cultura illuminista e cussiente de sos danys causats pel sistema feudal sard, vanoghimentos prodùidos dae su sistema feu- abraçar els nous ideals de justícia i llib-dale sardu, aiat fatu suos sos ideales noos ertat. Com a jutge de la Reial Audiència,de giustìzia e libertade. Comente giùighe es va donar compte que els conflictes en-de sa Reale Audièntzia, s’aiat abigiadu chi tre els feudataris i els vassalls no era desas cuntierras intre feudatàrios e vassal- caràcter purament jurídica, si no que te-los non fiant petzi de natura giurìdica, nien unes característiques de valors, quema teniant piessinnos de valore, chi isse ell volia resoldre amb la implementaciócheriat resorvere cun s’implementatzione dels nous valors de la Il·lustració perde sos valores illuministas pro fraigare unu construir un sistema més just i flòrid.sistema prus giustu e losanu. Narrant l’historia de Sardenya en

Contende s’istòria de Sardìnnia in su el seu L’ancienne et moderne législa-L’ancienne et moderne législation de Sardeigne, tion de Sardeigne, ell va posar els feu-Angioy difatis ponet sos feudatàrios in cara dataris davant les seves responsabilitatde sas responsabilidade issoro comente com governants: no solament havien per-guvernantes: aiant non petzi permìtidu mès l’establiment de la “dominació es-s’instauratzione de su “giuale istràngiu” in trangera” en Sardenya, si no que havienSardìnnia, ma aiant fintzas traìghidu sos també traït els seus súbdits no haventsùdditos issoro, sena de si remenare pro fet rés per la seva “felicitat”. Tot aixòsu beneistare issoro. Custu ca, segundu perquè, segon Angioy, els feudatarisAngioy, sos feudatàrios si fiant iscarèssi- s’havien oblidat “de ser sards”, o siguidos de “èssere sardos”, est a nàrrere non no havien complert amb les obligacions


aiant acumpridu sos doveres issoro cun sa cap a la sarda nació.natzione sarda. Angioy es mostra també conscient de

Angioy si mustrat puru cussiente de la importància que la difusió de les ideess’importu mannu de s’ispainadura de sas de la Il·lustració sobre els drets i el pro-ideas illuministas de deretos e progressu grés tenen per que la població s’adonipro fàghere leare cussièntzia a su pòpulu dels seus drets i de la força del despo-de sos deretos apeigados e de sa fortza de su tisme e del feudalisme (definits comdispotismu e de su feudalèsimu (dessinidos “degradació humiliant de l’espècie hu-comente “degradatzione umiliante de sa mana”). Ell va inspirar l’enviament pergenia umana”). Isse aiat ispiradu s’imbiu part dels Stamenti d’emissaris als campspro parte de sos Istamentos de missàrgios a per anunciar a la població els contingutssos sartos pro annuntziare a su pòpulu sos de l’acció dels Stamenti , dirigida a mil-cuntènnidos de s’atzione de sos Istamentos, lorar la situació de tothom.chi punnaiat a megiorare sa situatzione de Per la implantació dels nous valors,totus. ell considerava convenient, de tota ma-

Pro realizare sos valores noos, isse agata- nera, la seva inserció en la tradició in-iat cumbeniosu a los adatare a sa tra- stitucional sarda: els instruments d’unióditzione istitutzionale sarda: sos istrumen- els semblaven una bona manera de re-tos de unione li pariant una manera perfeta presentar els drets dels súbdits, semprede rapresentare sos deretos de sos sùddi- en la tradició pacticia i autònoma de lestos, semper in sa traditzione patitzia e au- institucions sardes.tonoma de sas istitutziones sardas. Si és difícil fer una valoració i ex-

Si est difìtzile valorare e ispricare sas plicar les raons dels seus comportamentsresones de sos cumportamentos suos o o donar una definició de quals eren dedessinire cali fessint a berus sos cumbinchi- veritat les seves conviccions personals, ésmentos suos, est acraradora sa cunduta però clara la seva acció com a Alternos asua de Alter Nos in Tàtari: in dae in an- Sàsser: davant de les pressions del Virreitis de sas pressione de su bisurrei pro chi per que recaptés els impostos, amb l’úsisse coberaret sas goddetas, fintzas cun sa de la força també, ell es va oposar ferma-fortza, isse si fiat dennegadu cun firmesa: ment: sembla per això molt clara la sevainoghe parit craru s’atentu pro sas cun- atenció cap a les condicions de vida de laditziones de vida de su pòpulu e s’isfortzu població i a l’esforç de rebutjar també enpro disconnòschere fintzas in sa pràtica su la practica el sistema feudal. Encara quesistema feudale. Mancari non siat istadu no s’hagi verificat si ell volia de veritataverguadu si isse cheriat martzare subra marxar cap a Càller, les seves cartes alsCasteddu, sas lìteras suas a sos Istamen- Stamenti ens confirmen que la seva visiótos nos cunfirmant chi sa bisione sua de del futur aspecte de Sardenya estava a


s’assentu benidore de sa Sardìnnia fiat in cavall dels instituts de l’Ancien Régimemesu intre sas istitutziones de s’Ancien i les idees de la Il·lustració: dret de laRégime e sas ideas illuministas: deretu de nació sarda a adreçar-se directament alsa natzione sarda a si relatare in manera Rei, voluntat de promoure l’autonomia,direta cun su rei, voluntade de promò- el benestar i el progrés de Sardenya.vere s’autonomia, su beneistare sotziale e L’acció i les obres d’Angioy estan mar-su progressu de sa Sardìnnia. cades per les contradiccions entre els

S’atzione e sas òperas de Angioy sunt temps moderns forjats per les idees demarcadas dae sas contraditziones intre la Il·lustració, i els esquemes de l’ An-tempos noos, sestados dae sas ideas illumi- cien Régime. La seva admiració per lesnistas, e sos ischemas de s’Ancien Régime. antigues institucions del Regne de Sar-Su remiru suo pro sas istitutziones antigas denya es va unir gradualment a la volun-de su Rennu de Sardìnnia si fiat aunidu tat de modificar els equilibri socials capa sa voluntade de mudare sos echilìbrios a la direcció marcada pels valors de lasotziale in sa diretzione inditada dae sos Il·lustració i de la Revolució Francesa.valores ispainados dae s’illuminismu e dae Hem de recordar que van ser justa-sa Revolutzione Frantzesa. ment aquests afanys de les idees de la

Tocat ammentare chi a lu fàghere rùere Il·lustració i de reforma que el van ferin disaura diat èssere istadu pròpiu custu caure en desgràcia: pels altres membresdisìgiu illuminista e reformadore: pro su dels Stamenti, aconseguir més autono-restu de sos Istamentos, s’otenimentu de mia per Sardenya es podia ajuntar alprus autonomia pro sa Sardìnnia si podiat manteniment del sistema d’opressió feu-cuncordare cun su mantenimentu de su sis- dal existent. La verdadera originalitattema de opressione feudale. S’originalidade d’Angioy és fusionar una visió legitimi-de Angioy s’agatat in su fùndere sa bi- sta del poder amb una visió de progrés,sione legitimista de su podere cun sa de justícia i igualtat. A la seva derrota vaprogressu, giustìtzia e agualidade. A sa seguir la caiguda anticipada de Sardenyaruta sua aiat sighidu sa ruta antitzipada de en la Restauració, pagada en els properssa Sardìnnia in sa Restauratzione, pagada anys amb una pobresa crònica, fam i di-in sos annos imbenientes cun sa poberesa ficultats d’implementació de qualsevolcrònica, carestias e dificultades de atu- reforma que pogués portar a la modi-atzione de cale si siat reforma chi poderet ficació dels equilibri socials. El movi-leare a sa modificatzione de sos echilìbrios ment autonomista també va perdre im-sotziales. Aiat pèrdidu fortza fintzas su puls. Alguns especulen que la violentamovimentu autonomista. B’at chie amitet repressió de la Sarda Revolució hauriachi sa repressione violenta de sa Sarda causat a la població sarda un perdurantRevolutzione aiat cajonadu in su pòpulu desànim i fatalisme.


Sardu iscunnortu e fatalismu.

Bibliografia

• Bianchi, Nicomede, Storia della monarchia piemontese dal 1773 al 1861, Bocca Ed-itore, Roma, 1877.

• Brigaglia, Manlio, Mastino, Attilio, Ortu, Gian Giacomo (cuidadu dae), Storiadella Sardegna. Dal Settecento a oggi, Roma-Bari, Laterza, 2002.

• Casula, Francesco Cesare, La storia di Sardegna, Tàtari-Pisa, ETS-Carlo Delfino,1994.

• De Felice, Renzo, “Angioy Gian Maria”, in Dizionario Biografico degli italiani, III,Istituto dell’Enciclopedia Italiana, Roma, 1961, pp. 273 – 275.

• Manno, Giuseppe, Storia Moderna della Sardegna. Dall’anno 1773 al 1799, Turinu,Favale, 1842.

• Mattone, Antonello, Sanna, Piero, Settecento Sardo e cultura europea. Lumi,società, istituzioni nella crisi dell’Antico Regine, Franco Angeli, Milanu, 2007.

• Dionigi Scano, La vita e i tempi di Giommaria Angioy, Edizioni della Torre,Casteddu, 1985.

• Sole, Carlino, “Giuanne Maria Angioy: un irrisolto rebus della storiografia sarda”,in Almanacco di Cagliari, 1983.

60

Sa Die de sa Sardigna - Atos de s'addòbiu, Bartzellona 2012

Documents

Transcript of Sa Die de sa Sardigna - Atos de s'addòbiu, Bartzellona 2012