Revista de la Societat Musical de Guadassuar, especial viatge a Italia 2001

12
REVISTA DE LA societat musical GUADASSUAR especial itàlia 2001 www.usuarios.iponet.es/enric/musica/revista 0 euros

description

Número 16 extra. 2001. Número especial de la Revista de la Societat Musical de guadassuar amb la informació del viatge a Itàlia de la Banda de Música.

Transcript of Revista de la Societat Musical de Guadassuar, especial viatge a Italia 2001

Page 1: Revista de la Societat Musical de Guadassuar, especial viatge a Italia 2001

REVISTA DE LA

societat musical GUADASSUAR

especial itàlia 2001 www.usuarios.iponet.es/enric/musica/revista 0 euros

Page 2: Revista de la Societat Musical de Guadassuar, especial viatge a Italia 2001

REVISTA DE LA

societat musical

2

PER PRACTICAR LA DOLÇALLENGUA ITALIANA

XXII Concorso Internazionale di ComposizioneOrigínale per Banda

Rassegna dei Brani del Concorso

Concerto della Banda MusicaleSOCIETAT UNIÓ MUSICAL SANTA CECILIA DE

GUADASSUAR

diretta dal Mº Francisco Zacarés Fort

Verranno eseguiti brano dall’archivio del Concorso diComposizione origínale per banda

Concertó per l’AGOSTO CORCIANESE

9 agosto 2001 - Corciano

Programma:

• Ferrer Ferran COMIC OUVERTURE3°Premio, II Categoría, Ed. 2000

• André Waignein REMINISCENCIA GITANA2° Premio, Ed. 1994

• Marco Somadossi LA VÍA DELLA TÉRRA2° Premio, II Categoría, Ed. 2000

• F. ZacarésFort RESPIGHIANA1° Premio, I Categoría, Ed. 2000

• Giuseppe Verdi AÍDA -FANTASÍA

• F. Zacarés Fort SOCIETAT UNIÓ MUSICAL SANTACECILIA DE GUADASSUAR

SOCIETAT UNIÓ MUSICAL SANTA CECILIADE GUADASSUAR

La Sociedad Unión Musical Santa Cecilia continua latradizione bandistica che a Guadassuar risale al XIX secólo.Fu creata nel 1939 e durante gli anni ’40 e ’50, sotto ladirezione di Virgilio Beltrán, la banda raggiunse uneccellente livello artístico conseguendo numerosi premi invari concorsi.

Negli anni che vanno dal 1981 al 1995, con JoaquínVidal Pedrés come direttore, la Sociedad Musical deGuadassuar raggiunse i risultati migliori della sua storia.Al Concorso Internazionale per Bande di Valencia ottenne¡I primo premio nella Prima Sezione e il massimo punteggioin tutte le sezioni (1983), il secorJo premio nella SezioneSpeciale B (1985) e il primo premio e menzione d’onorenella stessa sezione (1987, 1990). Nel 1994 debuttó nellaSezione d’0nore conseguendo il secondo premio.

Dal setiembre 1995 la direzione é passata al MaestroFrancisco Zacarés Fort ed ha ottenuto due secónos preminel Concorso Nazionale di Altea (Alicante) del 1996 e 1999.

La Banda ha partecipato a numerosi festival e concertiin diverse cittá della Comunita Valenciana, di Catalogna eMadrid in Spagna cosí come ad Avignone (Francia).L’organismo uffíciale Música 92 l’ha inserita nella catego-ría speciale.

Nell’anno 1980 é stata creata una Scuola di Músicadove attualmente si impartiscono lezioni di tutti gli strumenti.Dal 1988 ha una Orchestra da Camera di trenta elementi.Altri gruppi della Sociedad sonó la Banda Giovanile e laOrchestra giovanile.

FRANCISCO ZACARES FORTHa seguito i suoi studi presso il Conservatorio Superiore

di Música di Valencia,diplomandosi in Trombone, Armonia,Contrappunto e Fuga, Direzione di Orchestra e Con,Composizione e Strumentazione e Musicología. Ha vinto iPremi d’0nore del Conservatorio Superiore di Música diValencia per le specialitá Armonia e MelodiaAccompagnata, Fuga e Composizione e Strumentazione.Ha diretto numeróse bande della zona di Valencia,ottenendo iI primo premio in vari concorsi. E’ direttore dellabanda della Societá Musicale Santa Cecilia de Guadassauardal 1995. E’ insegnante al Conservatorio Professionale diMúsica di Valencia per le materie Armonia e Analisi.

Fra le sue composizioni per bande si possonoannoverare «locundum», «Exegesis», «Caríbdis»«Anacreon», «Fuga Suite», «Remembrances» e altri. Hacomposto música per orchestra, piano, armonizzazioni dimúsica popolare per cori misti, música da camera, mareeper processioni, pasodobles, ecc. eseguite in molti paesieuropei ed extraeuropei.E’ stato membro della giuria nelConcorso Provinciale di Valencia (1995) e in quello dellaComunitá Valenciana (1996).Infine, ecco i premi vinti perla Composizione: 1° Premio al Concorso Internazionale diComposizione organizzato dalla Fondazione Mondiale diMúsica di Kerkrade nel 1995 e brano obbligatorio nelConcorso Mondiale per Bande del 1997 nella sezione diconcertó con Diptic Simfónic»; 1° Premio all’InternationalTrumpet Guild 1999 Composition Contest (ITG) con ¡I brano«Tree portraits for trumpet, mezzo and piano» organizzatodalla George Washington University di Washington DC,Stati Uniti (1999); 1° Premio al Concorso di Composizioneper Dolzaina e Banda «CIUTAT D’ALGEMESI» con il brano«Abstracions eufóniques per a dolcaina y banda» (1999);1° Premio nella prima sezione del Concorso Internazionale

di Composizione per Banda di Corciano (Italia) con il brano«RESPIGHIANA» (2000).

Page 3: Revista de la Societat Musical de Guadassuar, especial viatge a Italia 2001

REVISTA DE LA

societat musical

3

El Fosquibrutdesafinat

Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.

andiamo,andiamo!!!

torniamo,torniamo!!!

Hem sobreviscut a un altre viatge.De nou la nostra banda al complet ha pogut gaudir d’un

viatge a l’estranger on hem conviscut tots durant uns dies,els joves i els menys joves. En general ha estat una bonaexperiència, no ho dubtàvem al principi i la realitat ens hoconfirma. Algun detall deuria millorar en propers viatges. Lafalta de puntualitat d’alguns, molt poquets, ha provocat elsúnics moments de vertadera tensió, tema a oblidar i corregiren altra ocasió. La resta del viatge, tema per a recordar.

Per això teniu aquestes pàgines en les que en clau d’humor(esperem no molestar a ningú) podreu trobar algunes de lesmillors fotos del viatge (la resta dels que heu col·laborat, alCD). Trobareu les reflectides les sobredosisde macarrons, la calor, les llarguescaminades, les llargues hores d’autobús,la piscina de Corciano, més calor, elsbusos que no estan, el del motocarro, elsgelats, les pizzes (que bones que estaven),allò que algú va dir i pensava que ningú liho recordaria mai, les aventures nocturnesdels Mc Pijama, que lluny que paraven elsautobusos a Roma, el Coliseu, un altregelatto, la torre de Pisa quina sorpresa!,les observacions i anècdotes que hemrecordat...

Volem prompte un altre viatge.A assajar molt, a complir i a guanyar-

nos-ho.

LA COMISSIÓ

Page 4: Revista de la Societat Musical de Guadassuar, especial viatge a Italia 2001

REVISTA DE LA

societat musical

4

FRASES CÉLEBRES

NOSALTRESCONQUISTÀREML’IMPERI ROMÀ A PEU.MENUDES CAMINADESQUE ENS PEGÀVEM!!!

ARA QUE ELS MÚSICS DEGUADASSUAR NO ES QUEDEN

ENRERE. ENTRE LES HORESD’AUTOBUS I ELS PASSEJOS

PER ROMA...

“Jo he vingut a Itàlia a passar-m´ho bé, no a vore pedres”(Andrés Ortega)

”No camera, no foto; silenzio“ (el “simpàtic” guàrdiade la Capella Sixtina)

”El que quiera venir conmigo, de mil amores. Pero elque no esté, no vendrá con nosotros” (Josef)

”Para el último día os tengo preparada una sorpresa”(Josef)

“La basílica de San Pedro es tan grande que si uno sepierde no se encuentra nunca jamás” (Guia turísticaen Roma)

“Un señor tan grande con una flautica tan pequeña”(conductor d’autobús referint-se a Xaua)

“Me cagüen piiiiiiiiiiiiiiii, donde te vas a meter, quepaeces del año pasao copón!” (conductor d’autobús aun conductor italià un tant imprudent)

“La veritat és que hauríem d’haver arribat abans aCorciano per a tindre més temps de nadar en la pisci-na, perquè total Florència no valia la pena” (anònimque millor no identifiquem)

“El obelisco es eixe palo que hi ha al mig de la plaça?”(Ximo)

“Que hi havia en Roma? Moltes esglésies i edificistrencats” (anònim)

Que al viatge a Itàlia portem els instruments? (JoseEnrique Boïls)

Bernat, Bernat, pegat al cap amb un coixí, ben foradat(podríem haver-li-ho cantat a Bernat la nit de l’eixidadel viatge).

“Cogeremos un atajo para llegar antes a Roma” (Josefeixint de Corciano)

Por todos los caminos se va a Roma” (refrany tradi-cional castellà)

Però per alguns s’arriba abans que per altres. (refranytradicional de la banda de Guadassuar)

Xe quina calor que fa!!! (frase molt repetida per tots elsmúsics el dia de l’eixida al pasacarrer,acompanyaments i processó de la Misericòrdia)

S’imagineu que l’aire condicionat del autobús no anara?(Enric)

Quin és el menú? Macarrons!!! (anònim)

Cuantos túneles hay? 168. (Josef)

Alemanya, Alemanya, Alemany!!!! (anònim tradicional)

Page 5: Revista de la Societat Musical de Guadassuar, especial viatge a Italia 2001

REVISTA DE LA

societat musical

5

Mc PIJAMAEl passat divendres

dia 10 d’Agost, quan labanda es trobava deviatge, a la nit tota la ban-da se’n havia anat al cen-tre de Roma a pegar unmosset, nosaltres ensquedarem a l’hotel sensesaber que fer. Desprésd’un atac d’avorrimentcomençaren a sorgir unasèrie d’animaladesdesbaratades i paridesmonumentals. Quanportàvem una bonaestona rient-se, ensadonarem de que ja eral’hora de sopar.

- On anem a sopar?- Cóm anem?La majoria volia menjar macarrons,

que encara no n’havíem menjat, “prou”.Ja no era hora d’anar al bar, i no volíemgastar-nos molts diners. De sobte, algúrecordà que havia vist un Mc Donald’sdes de dalt del autoguuuuus!!!!, i sorgíla idea d’anar allí.

Així ja teníem la contestació a laprimera gran pregunta. Ja teníem lapart més fàcil resolta, i ara venia lapregunta del milió:

- Com anem?.Teníem quatre opcions: metro,

autoguuuuus!!!!, taxi i a peu. Per a nogastar-nos molts diners la millor opcióera anar a peu i la segon enautoguuuuus!!!!. Com el Mc Donald’ses trobava un poc lluny, decidiremanar amb el autoguuuuus!!!!.

La pregunta “Com anem?”, per anosaltres té dos significats, no sols és eldesplaçament sinó també com anemvestits: en pantaló llarg o curt, en sabateso espardenyes... Com estàvem“emburrats” (no avorrits) sorgí la idead’anar en pijama, “xancles” i calcetinsblancs alçats, que tampoc és tan malmodel per a l’hora que era (23:00 a.m.).

- Ala, tots a vestir-se!!!. El qui noen tinga que el demane!!!.

Algú no anava previst de pijama itingué que demanar-li’l a Pometa.Oriola no volia anar amb pijama, i

nosaltres li diguérem que anàvem afer-ho igual, vinguera ell o no vinguera.De seguida digué que si, ja que sinófaria el ridícul (nosaltres no, clar). AJorge, que com ja sabeu, li costa des-pertar-se, s’alçà en un bot quan lidiguérem que ens n’anàvem a McDonald’s en el pijama, “xancles”,.... itota la cantà.

- Au?- Si, mone.Preguntàrem en la recepció, on hi

ha una parada de autoguuuuuuusos!!!?Després d’una llarga caminada,

vegérem dos pannells diferents deparades d’autoguuuuuuusos!!!!. –Quinpannell és el bo?. Pep, que ésesquerrà”, va elegir el pannell del’esquerra, i resultà ser el bo.YEEEEEEE, ÉS EL BO!!!!!!! (i no Bou,Mario Bou, clar).

Ximo ens assegurà (com MAPFRE)preguntant-li al autoguuuusero!!!! Siaquell autoguuuus!!!! parava prop de McDonald’s.

Una vegada dalt del autoguuuuus!!!!Ximo mantenia una gran relació ambel conductor per a veure ( i no beure)en quina parada havíem de baixar.

En un quart d’hora estàvem a laporta de Mc Donald’s.

- Entrem?- Siiiiiiii !!!!!Al entrar, ens sentíem famosos, ja

que la gent italiana ensmirava sense llevar-nosl’ull de damunt.

Ximo parlava amb lescaixeres del Mc per ademanar leshamburgueses. Mentrefèiem cua, Jose Enriqueens sorprengué traient-se la càmera de labutxaca i dient-li a unaitaliana que ens fera unafoto. I els deméscridarem: “NO FOTO!!!,NO CAMERA!!!,SILENZIO!!!.

Sorgí un contratemps(i no el que solen fer lestrompes i trombons),Paco “entropessà” en un

marroquí i li caigué la Coca-Cola a terrai es formà un “safarranxo” de por. Lacambrera amiga de Ximo, per l’idiomaque parlava, ens donà un altra.

-A SOPARRRRRR!!!!Sortirem del Mc Donald’s cap a la

parada d’autoguuuuusos!!!!. Enspensàvem que els autoguuuuusos!!! jano anaven passejant pel carrer, perquèera massa tard. Però arribà lasuposada esperança (i no Aguirre), ipujarem tots cap a dalt. I quanarribarem a la pròxima parada, que noera la nostra, el autoguuuuusero!!!!digué: “laebxl sjk sjhjkeuawqiwuei “Ximo ens ho traduí: “Em pense queens tira”. I haguérem de baixar delautoguuuus!!!. I tornàrem a peu uns 5quilòmetres.

Després de 5 Km caminant,teníem molta set i .......

Elements: Paco, Pep, Ximo, Jorge,J. Enrique i l’Oriola.Elements secundaris: Pometa,Marroquí, Autoguuuusero I!!!,Autoguuuusero II!!!, Caixera i Ita-liana llança-fotos.Objectes: Coca-Cola, Panel,Vocabulari italià-valencià i la Soni la Càmera i el Gos i la calor iTOTS ...

Page 6: Revista de la Societat Musical de Guadassuar, especial viatge a Italia 2001

REVISTA DE LA

societat musical

6

LLOCS RELACIONATSAMB LA MÚSICA

FLORÈNCIATomba de Rossini.La primera visita només arribar a aquesta ciutat fou al’església on estan soterrats nombrosos artistes ipersonatges cèlebres italians (Miquel Àngel, Galileo,Dante...). Entre ells estava Rossini (1792-1868), el famóscompositor d’òperes com Guillem Tell, L’Italiana in Algeri,La gazza ladra, etc. el qual va viure a eixa ciutat de 1848 a1855.

Capella dels Bardi.A la mateixa Església trobem, a la dreta d l’altar major,una capella dedicada als Bardi. Aquesta fou una famíliade mecenes del Renaixement que propiciaren la creaciódel que actualment s’entén com a una òpera. En el seucercle de sabis, artistes... (Camerata fiorentina o CamerataBardi) es va intentar recuperar o reconstruir el que ellspensaven que era la música i el teatre en l’antiga Grècia,sorgint així el que s’anomena stile reppresentavivo, quederivà el que s’entén actualment com òpera i que va “nàixer”a Florència.

Arezzo.En el trajecte de Florència a Corciano poguérem vorediverses indicacions per a anar a Arezzo i a més d’unmúsic li vingué de seguida al cap el nom de Guido d’Arezzo.Aquest fou un monjo que va viure els primers anys delsegle XI el qual va ser el “creador” (terme imprecís) del’actual nom de les notes musicals basant-se en l’himne aSt. Joan Baptista (Ut-Re-Mi-Fa...), a més d’un sistema desolfeig anomenat solmització (la mà guidoniana). En defi-nitiva, una persona fonamental en l’origen del nostre siste-ma musical.

ROMACasa Donizetti.Passejant pels carrers de Roma, molt prop de la Fontanadi Trevi, una placa a la façana d’una casa anunciava queallí havia viscut Gaetano Donizetti (1797-1848) el compo-sitor d’òperes com Lucia de Lammermoor, L’elisir d’amore,Lucrezia Borgia o Don Pasquale.

Capelles musicals.No hi ha que oblidar que Roma fou el centre de laContrarreforma, que si ho sumem a les nombrosesesglésies, cada una de les quals tenia la seua corresponentcapella musical, veiem que la música “oficial” de l’esglésiacatòlica durant el Renaixement es feia a Roma. Així podemesmentar les dos capelles del Vaticà (la Sistina i la Giulia),Santa Maria Maggiore, San Giovanni in Laterano, etc. onexerciren per exemple Palestrina o l’espanyol Tomàs Luisde Victoria.

NIZARue Paganini.Eixe era el nom del carrer on estava l’hotel on dormireml’última nit a Niza. Paganini (1782-1840) fou un violinista icompositor italià (nascut a Gènova) i mort a la mateixaNiza on havia acudit a restablir la seua salut (ja sabia onanava!). La seua vida va estar plena de viatges com aintérpret i en molts aspectes la seua personalitat va estarenvoltada de cert misteri. És encara actualment molt famósper l’extremat virtuosisme on portà l’escriptura i interpretacióviolinística, quasi “acrobàtica”. Les seues composicionsmés conegudes són els concerts per a violí, els 24capritxos, o les composicions escrites només per a laquarta corda del violí.

L’Arlés.És una ciutat francesa a la Provença, junt a la quepassarem tant a l’anada com a la tornada; just l’autopistadiscorre pel costat i es travessa un gran riu. L’Arlésiennesonarà a molts músics per ser una composició de GerogesBizet de la qual la Banda ha interpretat en diverses ocasionsdos suites de la mateixa. Es tracta d’un drama estrenat aParís el 1872, on el compositor utilitza temes populars dela zona Provençal. Com a curiositat, anotar que a la parti-tura original per a orquestra hi ha un solo de saxo,instrument “acabat d’inventar” en aquell moment i no inclòsen moltes ocasions a l’orquestra.

Page 7: Revista de la Societat Musical de Guadassuar, especial viatge a Italia 2001

REVISTA DE LA

societat musical

7

PREMIS“ITÀLIA 2001”

Premi Carnet d’Identitat: a Bernat, per tots sabeuquè.

Premi “rabets de pansa, que afinen la memòria”a Bernat, pel mateix tema.

Premi “rabets de pansa” II a Jose Enrique Boïlsque casi es deixa l’instrument a casa.

Premi “alguns dies estaries millor calladet” a Enricper la famosa frase de l’aire condicionat.

Premi “La bella durmiente” als que més ràpids’adormien a l’autobús: a Moisés i José Enrique Boïls.

Premi “Riviera” a Tere Ribera, que no va deixar dedormir des de Guadassuar fins a la Riviera.

Premi “qui no dorm gitat és perque no vol”: a FinaGimeno i Julio Roig, per totes les hores que ferendormint al corredor de l’autobús. (és extensiu a algunsmés)

Premi “fins ací arribà la riuada, tan lluny queestàvem de casa” a Màrio Bou i Teresa Boïls perl’aventura de l’aire condicionat.

Premi “ací també arribava” a la resta de l’autobúsque també resultaren damnificats per allò de la humitat.

Premi “No vindràs més”: a Josef, per les nombrosesequivocacions i pèrdues de temps.

Premi “Sí que vindràs més”: als quasi tots elsmúsics (amb poquetes excepcions) per la seuaformalitat i puntualitat general, etc. de vegadessorprenent en acudir a l’hora que es marcava i a l’horaque es manava per matí que fora.

Premi plànol de Florència als xofers per a que lapròxima vegada sàpien on han quedat per a recollir ala gen en Florència.

Premi “Podries vindre algun dia al poble” (peticiódel Fondo Fairy): al jove i guapo compositor, de Via dela Terra, Marco Somadossi.

Premi Pirata al del motocarro de Corciano.

Premi “volem tornar, però una setmana”: a l’hotel-albergue de Corciano (amb piscina, en mig lamuntanya...)

Premi “val per una reparació gratuïta del siste-ma de dutxes del segon pis” a l’Hotel Faina deCorciano.

Premi “perseverància en la lectura” a PerfectoOsca que aconseguí llegir-se una bona part del llibre“Los pilares de la tierra” de Ken Follet. (més de milpàgines)

Premi “Amb xiquets al cel”: a Juanba i Sabina, peraguantar totes les hores d’autobús sentats darrere ientretindre als dos “coets” de músics menors, David iQuique.

Premi “Mono d’estudiar”: a Luis Osca que es vaemportar unes baquetes i una caixa sorda i estudiavaa l’habitació de l’hotel en quan tenia un moment lliure.

Premi “A quina mala hora caure mala”: a AmparoOliver, que començà a recuperar-se quan ja estavemtornant.

Premi “No esteu per a eixir de casa”: a Andrés,Jorge, Ximo i companyia (perdó pel descuit però norecordem als altres) que s’adormiren el primer matí deRoma i feren esperar a més de 80 persones dalt elsautobusos.

Premi “Romeo y Julieta”: a Luis Alapont i AnaOliver.

Premi al millor instrument d’aire superior, secciómasculina: a Julio.

Premi al millor instrument d’aire superior, secciófemenina: a Lídia.

Premi al millor instrument d’aire inferior: a Xaua ia Víctor.

Page 8: Revista de la Societat Musical de Guadassuar, especial viatge a Italia 2001

REVISTA DE LA

societat musical

8

Premi al millor instrument d’aire inferior, seccióinfantil: a David Gimeno.

Premi al millor cantant del viatge: al xòfer del’autobús “I” (en la matrícula)

Premi a la millor parla italiana: a Paco Zacarés, elque parlava ho entenien tots, els del poble i els italians.

Premi “Sense vergonya per a contar “xistes”verds”: a Quique Gimeno, al micro de l’autobús.

Premi al rècord olímpic de velocitat en els milantamil metres marxa: als que agafaren l’autobús la pri-mera nit de Roma.

Premi rècord mundial i guiness al major númerod’hores caminant: als que aguantaren les visites dela segona vesprada de Roma (de 3 a 9 sense sentar-se).

Premi “Carlos Sainz” als millors corredors de rallies:als taxistes de Florència i de Roma (ni Stop, ni semàforroig, ni senyal prohibida).

Premi al valor esportiu: a José Javier, per portar totel primer dia de visites a Roma la camiseta del ValènciaCF amb el nom de Piojo López a l’esquena.

Premi “amor als colors” a Jaume d’Albal, per ser elque més hores va portar la samarreta taronja de labanda de Guadassuar.

Premi “49 centímetres”: a David Gimeno

Premi “50 centímetres”: a Quique Gimeno

Premi millor pel·lícula a Farenheit 457 (voldríemsaber el final els d’un autobús)

Premi a l’interés cultural: a Andrés Ortega, autorde la famosa frase “Jo he vingut a Itàlia a passar-m´hobé, no a vore pedres”.

Premi al millor “bollit mental”: a la pàgina d’internet(italiana) on s’anunciava el concert de la Banda i ones barrejaven diverses informacions de la Banda, dePaco, etc. Per exemple es deia que actuava la BandaS. U. M. Sta. Cecília de Guadassuar de Albal. Ara,Guadassuar estava ben escrit.

Premi al millor personatge de la funció: al con-ductor del motocarro que transportava la percussió deCorciano.

Premi al millor actor de carrer: a l’anònim quemamprené a pegar crits al nombrós grup de músicsque caminaven per vora a Sta. Maria la Major.

Premi a la millor disfressa: a Mari, la dona de Pacopel mantó tan folklòric que utilitzava per a entrar a lesesglésies on obligaven a tapar-se.

Premi a la millor disfressa improvisada: a GemmaPérez i Lídia que portaven un camal de pantalódesmuntable cada una per a cobrir-se els muscles enl’església de Sta. Maria degli Angeli.

Premi “Per a les danses quedaven dos setmanes”:al grup de músics Mc Pijama que es va passejar perRoma amb el pijama posat.

Premi a la millor interpretació de terror: a XimoAlonso pels crits la nit de Florència quan es va des-pertar i va vore a Pablo dret per la habitació somnàmbuli parlant.

Premi als millors efectes especials: a la vila deCorciano, per la quantitat de “bitxos voladors” queacudiren mentre assajàvem i per l’olor a xulles torradesque no arribarem a saber d’on venia.

Premi “No me pises que no llevo chanclas”: aBernat, per oblidar-se-les a l’hotel de Roma.

Premi a la millor parella: al tio Antonio Noguera i latia Rosita.

Premi a la millor acompanyant: a Teresa deBellreguard.

Premi chek-point a la organització del turisme italià.

Premi “espantaturistes”: als diversos personatgesque s’alteraren considerablement sense cap raó idemostraren la seua evident mala educació (venedorde camisetes del Coliseu, policia de la Capella Sixtina,conductora de la moto del pont, restaurant delTrastevere...).

Premi a la millor defensa dels músics deGuadassuar: a Josef, per plantar-li cara al director del’hotel de Roma en eixir amb males maneres perquèentràvem tots amb els equipatges, xerrant i alçant unamica de soroll.

Premi a la millor sorpresa: la parada en Pisa (no hosabia ningú).

Premi d’honor post-viatge: a Colo pel curro (hores ihores gratuïtes) en confeccionar el CD Rom amb mésde 500 fotos, per a que tots conservem les fotos detots.

Page 9: Revista de la Societat Musical de Guadassuar, especial viatge a Italia 2001

REVISTA DE LA

societat musical

9

MINIDICCIONARIITALIÀ-VALENCIÀVOCABULARI DE VIATGE

”Area pedonale”: contra el que es pot pensar deprimeres (i on perfectament cabria més d’un músic deGuadassuar) açò son les zones peatonals.

”Frizzante”: aplicat a l’aigua, es tracta de l’aigua ambgas.

”Penne”: una varietat de tantes de macarrons.

”Pana”: és la nata. És normal demanar un café ambpana; i no té cap relació amb bigot de pana.

”Prosciuto”: pernil, que diguem.

”Pommo d’oro”: tomaca.

”Burro”: mantega; ens la trobàvem tots els dies alsdesdejunis.

”Trattoria”: (no tractoria amb c com pronuncienalguns) restaurant on pots menjar tota classe de pas-ta.

”Fermata”: és una parada. Ens sonarà pel seu úsmusical, però també s’utilitza per a les paradesd’autobús.

”Speculatore”: segons el xic de la paraeta decamisetes de davant el Coliseu, és la persona quepregunta el preu (quina mala llet!!).

”El Mossé”: és la famosa escultura de Miquel Àngel“El Moisés”. En cap cas es refereix al bar de la carre-tera anomenat El Mosset.

”Buffalo Grill”: típics restaurants de les àrees deservei de les autopistes.

Page 10: Revista de la Societat Musical de Guadassuar, especial viatge a Italia 2001

ANUNCIS PER PARAULES

DISTRIBUCIONS GEMMA

Especialitat en repartir mòbils i els seus complements per ciutats italianes

(Es deixà el carregador a l’hotel de Florència i el telèfon al de Roma)

ES VENEN GORROS DE SEGONA MÀ

ECONÒMICS!!

COMPRATS PEL FONDO FAIRY PER AL VIATGE A ITÀLIA I PASSATS

DESAPERCEBUTS

“GUIA D’ANAR PER ITÀLIA (SENSE PERDRE’S)”.

Editorial Bigot de Pana S. L.

Inclou explicacions completes sobre el marbre de Carrara, el turisme a Niza... i un capítol dedicat a la platja artificial d’eixa ciutat francesa.

De regal un val per a parlar telefònicament amb Carolina de Mònaco.

ACTUACIONS EN DIRECTE AL KARAOKE

Enric, Pablo, Fernando i Ximo Especialitat en Macarena (han actuat fins a Niza)

D & Q

REDOLINETS

RIC

IMITADOR PROFESSIONAL S’OFEREIX PER A REPRODUIR

QUALSEVOL SO AMB LA BOCA (pardalets...)

AEROMODELISME DE GORRA PER ROMA

VISTES PANORÀMIQUES ELS INTERESSATS HAURAN DE PORTAR LA GORRA

AMB EL VENTILADOR INCORPORAT

Es busca botella d’aigua mineral de 2 litres amb el coll enfonsat. Respon al nom de... Qui la trobe que es pose en

contacte amb Raül o Javi.

Vicent Fuertes & Antonio Noguera S. A.

ESPECIALISTES EN TASTAR MACARRONS

(no en menjaren ni un; que ja és)

Page 11: Revista de la Societat Musical de Guadassuar, especial viatge a Italia 2001

REVISTA DE LA

societat musical

11

Dóna, i molt que pensar.La Banda viatja a París iel València CF perd allí

la final de la Champions.La Banda programa un

viatge a Itàlia i elValència torna a perdre

allí altra final.Apareix Mendieta en la

portada de la Revista dela Societat Musical i al

cap de dos o tres diesabandona el València CF.Per això no hem anat mai

a Mestalla!!!

SOPA DE LLETRES, PLAT DE MACARRONS, PIZZA I GELAT

Busca en la SOPA DE LLETRES totes les paraules quetrobes en majúscules i negreta al següent text. Estantotes, segur:

El passat estiu els músics de la banda de GUADASSUARférem un viatge a ITÀLIA. Anàrem i dormírem en AUTO-BÚS i menjàrem molts MACARRONS i alguna que altraPIZZA. En FLORÉNCIA visitàrem la plaça de la SIGNORIA,on està l’estàtua del DAVID de Miguel Àngel, i la CATE-DRAL de Santa Maria de les Flors. En CORCIANO vàremnadar en la PISCINA de l’hotel i oferírem un CONCERT en

la plaça del poble. Després passàrem a ROMA onconeguérem els MUSEUS Vaticans i la Capella SIXTINAi ens poguérem fotografiar en el VATICÀ, l’OBELISC, elCOLISEU, el PANTEÖ, el FORO; la FONTANA de TREVI,la plaça NAVONA i altres monuments. En Roma tambéadmirarem escultures de Miguel Àngel com el MOISES ila PIETAT. Després, i per SORPRESA, viatjàrem a PISAper a veure la seua famosa TORRE inclinada. Tornant jacap a casa férem nit en NIZA, on alguns es feren un granGELAT.

Page 12: Revista de la Societat Musical de Guadassuar, especial viatge a Italia 2001

àlbumàlbumàlbumàlbumàlbumles

mill

ors

fotos

del

viatge

, o q

uasi.

..les

mill

ors

fotos

del

viatge

, o q

uasi.

..les

mill

ors

fotos

del

viatge

, o q

uasi.

..les

mill

ors

fotos

del

viatge

, o q

uasi.

..les

mill

ors

fotos

del

viatge

, o q

uasi.

..