Qua

rtet

Cas

als

©️ D

avid

Rua

no

AMB EL PATROCINI DE

L’AUDITORI ÉS UN CONSORCI DECOL·LABOREN

QUARTET CASALS • QUATUOR DIOTIMA • QUATUOR MODIGLIANI • COSMOS QUARTETDALIA QUARTET • MARMEN QUARTET • JACK QUARTET • ARTEMIS QUARTETT

CELEBRACIÓ DEL 4

Quatre estacions completen la mesura de l’any.Quatre estacions comparteixen l’esperit de l’home.

John Keats, Sol dins l’esplendor

Les estacions són allò que hauria de ser una simfonia: quatre moviments perfectes en harmonia els uns amb els altres.

Arthur Rubinstein, Els meus anys joves, 1973

Hi ha quatre pensaments il·limitats: l’amor, la compassió, la joia i la igualtat de l’ànima.

Gautama Buda, s. VI aC

Allò que es diu en tres paraules, és millor dir-ho en quatre.

André Chénier, Odes, 1791

Sigueu tots benvinguts a la celebració musical del quatre. Les quatre llindes d’una porta oberta us inviten a passar, a seure, a escoltar, a gaudir de la festa d’una xifra que, des de ben antic s’ha fet servir per expressar quelcom de sòlid i de ben fonamentat, car la festa que ara inaugurem vol ser duradora, vol plantar els seus pilars en terra ferma perquè en un futur continuat poguem conèixer més i millor la feliç idea d’un conjunt musical de quatre components, que interpreta peces de quatre moviments i amb instruments de quatre cordes. Sí, que dels quatre punts cardinals, es trobin aquí els millors quartets del món, amb nosaltres durant quatre dies.

El quatre és, des dels inicis de la història, un número que ha servit per explicar allò ben conformat, ben delimitat, ben dibuixat: quatre costats, quatre línies, quatre cantons perfilen un espai regulat i ple, sencer, contundent, segur. No debades l’antic imaginari del paradís, el jardí de l’Edèn, venia delimitat per quatre grans rius, immenses rases d’aigua que protegien les molses, les flors i els nèctars dels plaers destinats als benaurats que bé mereixien fer-hi cap. També els quatre membres d’un quartet fan fluir una música que ens endinsa generosament en un espai sonor misteriós i reservat, inquiridor, estimulant, sempre plaent a l’orella i a la imaginació.

Ja els antics grecs van aixecar la bandera del quatre per explicar els fonaments del món i de la realitat: tots som i tot és dins o pels quatre elements fonamentals: la terra que trepitgem de roca o d’areny, l’aigua de la nostra set o de la mar que ens omple la mirada, l’aire del nostre alè i de les ales dels ocells, el foc de llum, d’escalfor i de passió. I també el temps es combina en quatre estacions, i la geografia del món en quatre climes per vestir lleugers, per suar nus, per abrigar-se, per gelar-se.

No debades la filosofia fa per explicar que el quatre conté no només tota la matèria, sinó també allò immaterial. Els antics pitagòrics creien que els números tenien poders creatius, que els números participaven de tot i, per a ells, el quatre hi jugava un paper fonamental: com a idea matemàtica o símbol metafísic, el quatre abastava al seu dedins -en forma de llavor- el món material, l’harmonia del cosmos, l’ascens mental cap al diví, i els misteris de la infinitud del més enllà on residia Déu. Pel quatre es conformava el cèlebre Tetractis, un triangle equilàter format per la seqüència dels deu primers nombres aliniats en quatre files que explicaven les quatre estacions, els quatre elements i les quatre dimensions de l’espai. Els pitagòrics l’anomenaren Tetractis místic, adreçaven pregàries al quatre, juraven per ell quan els neòfits entraven a formar part de llur secta, i el descrivien com a «pur, sant, nom de quatre lletres, font de la natura eterna, pare de totes les ànimes dels éssers vius.»

De la devoció dels filòsofs, el quatre va passar a ser objecte d’especulació religiosa, i les grans religions del món hi compten: per a l’hinduisme, quatre són les cares del Déu suprem Brahman, quatre són els textos sagrats dels Vedes, quatre són les eres del temps còsmic, quatre són les puntes de l’esvàstica -símbol de bona sort que prové de les quatre direccions del món- i quatre són els propòsits vitals de l’home: la rectitud moral, la prosperitat econòmica, l’amor i el gaudi de la sensualitat, i l’alliberament a través de l’espiritualitat. Per als budistes, quatre són les visions de sofriment -la vellesa, la malaltia, la mort i l’ascetisme- que afectaren Siddarta i que l’empenyeren a cercar el camí de la Il·luminació, i també foren quatre les seves nobles veritats: tot és dolor, la consciència que el desig és la causa del dolor, la renúncia al desig, i l’alliberament del dolor. Per a ells, també són quatre els estadis de la concentració del qui medita -contemplació del cos, dels sentiments, de la ment i dels pensaments-, així com són quatre les actituds sublims de l’home: la bondat, la compassió, la joia i l’equanimitat.

Els jueus veneren el sagrat nom de quatre consonants impronunciables del seu Déu, el Tetragràmmaton, i el profeta Ezequiel, en la visió del Carro de Glòria celestial hi descobrí astorat quatre criatures vivents, alades, amb cares d’àngel, de brau, de lleó i d’àliga. Pels jueus, la mesura de l’alegria són quatre copes de vi en la celebració del sopar de Pàsqua, o quatre espècies vegetals -la palmera, el salze, la murtra i el poncem- per celebrar la festa de les Cabanelles. Quatre són les matriarques de la Bíblia -Sara, Rebeca, Lia i Raquel-, i quatre les ciutats santes del judaisme a la Terra d’Israel: Jerusalem, Hebron, Safed i Tiberíades. Pel cristianisme, quatre són els evangelistes Mateu, Lluc, Marc i Joan, també són quatre els genets

de l’Apocalipsi, i les virtuts cardinals també són quatre: justícia, prudència, temperança i fortalesa. Per a l’islam, quatre són els arcàngels del cel, quatre són els mesos en el seu calendari lunar en què la guerra està prohibida, i quatre són els primers califes successors de Mahoma -Abú Bakr, Umar, Uthman i Ali. Per als orientals a la Xina, Corea i Japó, però, el quatre infon terror perquè el seu nom és pràcticament com el de la mort, i no inspira sinó rebuig.

Mirant amunt, quatre són els planetes rocosos del sistema solar -Venus, Mercuri, Mart i la Terra-, quatre són els gasosos -Júpiter, Saturn, Urà i Neptú-, i quatre són les llunes de Júpiter que Galileu va descobrir. Mirant endins, quatre són les cambres del nostre cor, quatre són les nucleobases del nostre ADN, quatre són els tipus de sang humana, i quatre, si ens apareixen, els queixals del seny.

El quatre sublimat és un quartet de corda: quatre músics, quatre sensibilitats, quatre instruments, els dits sobre quatre cordes greus o agudes, quatre esforços d’acompassar-se, coordinar-se, escoltar-se, combinar-se per aconseguir el so prístin de la bellesa que provoca en nosaltres l’emoció. Un quartet demana una compenetració total entre quatre intèrprets, fil i agulla per cosir l’art i el mestratge de quatre temperaments obligats voluntariosament a entendre’s per fer música. Com diu el Talmud dels jueus: «Hi ha quatre tipus d’individus en aquest món: aquell que s’enfada per no-res però se li passa de seguida, perd més del que guanya; aquell que li costa molt enfadar-se per una cosa, però tarda molt a calmar-se, guanya més del que perd; aquell que li costa molt enfadar-se per alguna cosa, però se li passa de seguida, és una bona persona; i aquell que s’enfada per no-res i tarda molt a calmar-se, és un pervers» [Pirqé Avot 5:11]. En un quartet de corda no podem haver sinó una combinació constant de paciència, perdó, comprensió, acompanyament i amor entre els seus membres, ço és, bones persones: només d’aquesta faiçó és possible sonar bé. No debades el quatre és la valència del carboni -base de la vida a la Terra-, i tetraèdrica és la seva estructura interna que el fa ser el cristall més dur del nostre planeta i que anomenem diamant. No vindreu a sentir, doncs, com brillen?

Manuel ForcanoPoeta i traductor

RAÓ, DEMOCRÀCIAI ESFORÇ

EL NAIXEMENT DEL QUARTETDE CORDA

El 1746, el pensador francès Charles Batteux escrivia: «La paraula ens instrueix, ens convenç: és l’instrument de la raó. Però el so i el gest son l’instrument del cor: ens afecten, ens guanyen, ens persuadeixen. La paraula expressa passions només mitjançant les idees que s’associen als sentiments, com si fossin el seu reflex. El so i el seu gest arriben al cor directament, sense revolts.» Uns pocs anys més tard, mitja Europa s’esgarrifava a crit de “Llibertat, Igualtat, Fraternitat!”, mentre els pilars de l’Antic Règim sotsobraven i s’esberlaven sacsejats per la revolució republicana i burgesa. A principis del segle XIX florien pertot els teatres i les sales de concert, i un esperit orgullós regia la seva expansió: «Res severa est verum gaudim» (L’alegria vertadera és un assumpte seriós), resava el lema de Sèneca que coronava la Gwandhaus de Leipzig.

Aquests tres epígrafs o cites sintetitzen de manera extremadament eloqüent tres conceptes fonamentals per entendre i contextualitzar la gènesi del fenomen musical que dona sentit a aquesta tot just nascuda Biennal de Quartets de Corda de Barcelona: l’emancipació de la música instrumental com a vehicle persuassiu d’una raó musical pura, l’ètica política republicana de la revolució il·lustrada, i el procés de construcció d’una identitat cultural burgesa que defineix una àgora pública i una nova societat basades en

un tótem profundament democràtic, hereu de l’enciclopedisme i completament interclassista: l’esforç. I que tothom ho entengui: no és que els compositors que poblaven l’Europa del darrer terç del segle XVIII tinguessin una agenda filosòfico-política que guiava les seves decisions musicals, sinó que, d’entre totes les seves creacions musicals, aquelles que millor reflectien el gir copernicà que va proposar la Il·lustració van ser les que acabarien cristal·litzant de manera icònica, tot convertitnt-se en fars estètics de la modernitat.

El quartet de corda ‒que fins a l’aparició en escena de compositors com Haydn i Boccherini pels volts de 1760, ningú no l’havia fet servir a Europa sinó era de manera testimonial i seguint uns patrons de composició heureus d’estètiques tardobarroques (alternança de soli i ripieno, discursos retòricament monotemàtics, rols predeterminats en baix i tiple, etc.)‒passà de ser un gènere marginal a un autèntic referent en uns trenta anys escassos, car en sintetitzar de manera evident, com cap altre gènere musical, tots els valors estètics i ètics que el terratrèmol cultural il·lustrat aixecava per bandera, la seva popularitat va créixer naturalment com l’escuma per tot el continent. La seva homogeneïtat organològica era la metàfora perfecta d’una societat d’iguals i les seves quatre veus donaven veu a tot l’arc harmònic de la cultura musical europea en un parlament musical sense exclusions ni privilegis. Aquesta configuració, a més a més, condicionava els compositors a una escriptura altament creativa que, per no naufragar en un discurs anodí i tímbricament monocrom, calia que estigués basada en un maneig expert del llenguatge musical, capaç de dur a terme la transformació de l’eloqüència retòrica de la parla en un discurs sonor funcional i persuassiu que ‒tornant a Batteux i entroncat a Kant‒apel·lés a l’emoció a través dels sentits, però que emanés, estructuralment i idiosincràtica, del logos, de la Raó.

El conreu del quartet de corda ‒tal i com s’observa paradigmàticament en l’obra del compositor cridat a convertir-se en espill de diverses generacions, Joseph Haydn‒ va desembocar en un tractament de la forma refinat, creatiu i audaç, en un contrapunt i treball temàtic posats al servei de l’eloqüència retòrica, l’humor, la ironia i la tensió narrativa. Així, la música instrumental de petit format es va emancipar del rol que tenia d’acompanyar esdeveniments socials, i es va convertir en el centre i fi últim de moltes vetllades aristocràtiques i burgeses. De ser, doncs, eina, passà a convertir-se en manifest, vehicle d’un debat sense paraules que anava més enllà del discurs de les passions i comunicava, com va explicar Wittgenstein, lògica i idees. A aquest viatge fascinant del Pathos a l’Ethos hi va contribuir, des d’un punt de vista pragmàtic, la portabilitat instrumental del quartet, car

qualsevulla casa, qualsevulla habitació, cambra o espai eren susceptibles de convertir-se en una sala de concerts sense necessitat de cap altra inversió. Tot això féu que aquell llenguatge sense paraules, debatut, lliure i fraternalment entre iguals, com ho havia descrit Goethe («una conversa entre persones raonables»), suscités l’interès d’una classe social emergent que, delerosa de reivindicar-se culturalment, va veure en el quartet una eina que trencava totes les barreres de classe i que només necessitava una única inversió, accessible a tothom i, per tant, radicalment democràtica: l’esforç. La burgesia il·lustrada ‒recordem Sèneca al Gewandhaus‒ va elevar aquest gest a símbol identitari de la seva noblesa d’esperit, car fonamentava l’elevació de l’individu a l’exercici d’un valor que no s’heretava i que representava la consagració social del ciutadà fet a sí mateix, capaç només amb la seva curiositat, el seu geni i destresa, de trascendir, des d’allò mundà, al Parnàs del coneixement i l’espiritualitat. Paral·lelament, el negoci emergent i lucratiu de l’edició musical impresa va col·laborar de manera entusiasta i eficaç a divulgar el nou buc insígnia musical de la burgesia il·lustrada, i les obres per a quartet de Haydn, Boccherini i la plèiade internacional dels seus seguidors van inundar, primerament, les cases de mitja Europa per després saltar dels salons al concert públic emergent que revolucionava l’escena musical de les grans ciutats europees. Pels volts del 1800, a Europa ningú no era considerat un veritable compositor si abans no havia escrit quartets de corda, un gènere que, tan sols unes dècades després d’haver nascut, comptava ja amb milers d’obres escrites i publicades per compositors de tots els països i era vist com la pedra de volta de qualsevol creador car no li permetia amagar-se rere recursos tímbrics o escènics ‒com sí ho feien l’orquestra simfònica o l’òpera‒, despullava i exposava la seva capacitat inventiva, la profunditat del seu llenguatge, el seu domini tècnic de l’art del contrapunt, la seva eloqüència retòrica i la seva imaginació poètica.

Les composicions agosarades per a quartet de Haydn, elevades a un altar reverenciat i aclamat internacionalment, van donar lloc a una genealogia d’obres extraordinàries que tocarien el cim primer amb Mozart i després amb Beethoven, el qual va dur el gènere a un clímax absolutament estratosfèric a través del viatge experimental, iconoclasta i visionari que va proposar amb els seus quartets de corda. Aquesta Trinitat clàssica de compositors va saber esprémer en menys d’un segle, i d’una manera incomparable, les possibilitats inesgotables que el laboratori del quartet de corda els oferia per a jugar amb el seu llenguatge més personal, íntim i arriscat. La influència del monumental conjunt de músiques que ens han llegat explica amb molta eloqüència

el fet que, des de Schubert i fins al nostre 2020, aquest gènere hagi estat, i no cap altre, el que ha definit l’evolució del llenguatge musical que heretem de la modernitat il·lustrada, tot convertint-se, doncs, en la metàfora musical perfecta de la civilització cultural de la qual tots en som fills, les bases de la qual s’aixequen sobre l’escrutini de la Raó, l’esforç com a ètica ciutadana i els valors republicans que defineixen tota convivència cívica digna de ser anomenada democràtica.

«Allò bell és dif ícil», concloïa Plató en un dels seus diàlegs en què debatia la naturalesa de la bellesa. Reivindicar avui el patrimoni del quartet de corda, és reivindicar l’esforç, la complexitat de la democràcia i la raó del logos davant la irracionalitat de l’instint superficial i la barbàrie anti-il·lustrada que nega l’escolta, el recolzament mutu i el debat matisat que satanitza l’altre, el diferent. Per això mateix, avui més que mai, en celebrar aquesta Biennal, ens convé recordar que el quartet de corda no només va néixer per ser una realitat musical emocionant, sinó per convertir-se en un manifest essencial i un vehicle necessari per a compartir i educar en una certa manera d’entendre el món.

Cibrán SierraViolinista del Cuarteto Quiroga

Catedràtic de Música de Cambra de la Universitat Mozarteum de Salzburg

Autor de El Cuarteto de Cuerda: Laboratorio para una sociedad ilustrada(Alianza Editorial, 2014)

La bellesa del so, l’harmonia dels acords, la fina silueta dels instruments, l’elegància dels gestos en la interpretació, i el núvol d’emoció dels oients d’aquesta primera Biennal de Quartets de Corda de Barcelona, van dedicats de tot cor a tots aquells que ens han deixat o que encara enduren els efectes de la pandèmia vírica d’aquest any 2020. Perquè la música sap com traspassar distàncies i compartir-se aquí i més enllà.

Quartet Casals

QUAN LACONVERSA JA NO ÉS TAN SENSATA

Proposició: El quartet de corda clàssic és l’encarnació dels valors de la Il·lustració, o com Goethe va afirmar: «una conversa entre quatre persones sensates». La forma en ella mateixa representa un diàleg elevat que fa servir els principis clàssics del discurs retòric.Pregunta: Què observem en la societat contemporània a través del prisma de l’ac-tual repertori de quartets de corda? Quina infraestructura filosòfica recolza el cos extraordinàriament divers d’obra escrita els darrers setanta-cinc anys?«Acceptar l’atzar fa que desapareguin els prejudicis, les idees preconcebudes i les idees prèvies d’ordre i organització.»

Rothstein, E. (1981). Sounds and mushrooms. The New York Times

En la interpretació de Quatre de John Cage, les parts són intercanviables i cada membre del quartet escull la duració (dins d’un intèrval de temps específic) de les poques notes que li han estat assignades. Els sons flueixen i reflueixen i cada interpretació sonarà, gairebé segur, de manera diferent a totes les altres. Quatre no és ni un diàleg ni un discurs, sinó una experiència de so lliure de les estructures mètriques, harmòniques o melòdiques perceptibles necessàries per a la narració o la retòrica.

John Cage: Four. The Arditti Quartet

EL QUARTET DE CORDA DES DE 1950

Qua

rtet

Cas

als

©️ D

avid

Rua

no

No obstant això, pot aparèixer una harmonia o un ritme, tot i que no sigui intencional; un oient pot gravitar inclús cap al miratge d’una “idea preconcebuda”. Com podria un compositor escriure un quartet on realment no hi hagi jerarquies perceptibles? Quins serien els principis rectors de la forma?

«Així doncs, el pensament en sèrie és quelcom que ha arribat a la nostra consciència i ja s’hi quedarà per sempre: és la relativitat i res més. Només diu: fes servir tots els components de qualsevol número d’elements, no deixis de banda elements individuals, fes-los servir tots amb la mateixa importància i fes per trobar una escala equidistant per a que certes passes no siguin unes més grans que les altres. És una actitud espiritual i democràtica vers el món.» Karlheinz Stockhausen, (Cott, Jonathan. 1973. Stockhausen; Conversations with the Composer, New York: Simon & Schuster.)

«El Darmstädter Ferienkurse va començar prop de Frankfurt l’any 1946 i ràpidament es va convertir en el centre del pensament musical europeu. Al seu nucli s’hi trobava un grup de compositors, entre els quals hi havia Luigi Nono, Pierre Boulez i Stockhausen, que van desenvolupar la idea del serialisme total: hom podia controlar cada paràmetre de la música a través de fórmules matemàtiques dissenyades pel compositor, de tal manera que no s’escoltaven jerarquies antiquades i així es permetia una evolució vers una nova manera d’escoltar. Les notes, les figures rítmiques i fins i tot la dinàmica, s’ordenaven de tal manera que cap element no podia reclamar una importància superior a la dels altres. Al Helikopter-Streichquartett de Stockhausen, o al Livre pour quatour de Boulez, per exemple, els membres del quartet no són ni personificacions del discurs il·lustrat ni esdeveniments fortuïts, sinó engranatges d’una roda magníficament construïda derivada de manipulacions calculades de materials sonors bàsics.» (Cott, Jonathan. 1973. Stockhausen; Conversations with the Composer, New York: Simon & Schuster.)

Karlheinz Stockhausen: Pierre Boulez: Helikopter-Streichquartett Livre pour quatuor Tot cercant un camí entre aquests dos extrems, Witold Lutoslawski va imaginar el seu Quartet de corda com «una seqüència de mòbils... (en què) en moltes seccions de la forma, se suposa que cada jugador en particular no sap el que estant fent els altres». (Lutoslawski, Carta a Walter Levin).

En la concepció de Lutoslawski, la relació entre els quatre jugadors no és un producte de pura casualitat ni de control matemàtic, sinó com un mòbil de Calder, un equilibri exquisit de parts mòbils independents. No pot existir una puntuació general com a tal, atès que això implicaria relacions verticals fixes entre les veus - Lutoslawski només escrigué parts individuals relativament lliures i només alguns senyals indiquen quan l’intèrpret ha de passar a la secció següent. Els quatre membres del quartet són lliures dins els límits marcats pel compositor, límits que mantenen l’equilibri del conjunt.

Witold Lutoslawski: Quartet de corda n. 1, moviment introductori. La Salle Quartet

El filòsof de la ciència Karl Popper va proposar entendre els fenòmens naturals com a rellotges, organismes com a productes del determinisme f ísic; o bé com a núvols, «sistemes f ísics... que són altament irregulars, desendreçats i més o menys impredecibles». Al segon Quartet de corda de György Ligeti, el quartet evoca aquests paradigmes (aparentment) oposats; en ambdós casos no és pas la veu individual de cada membre allò que és rellevant, sinó més aviat el conjunt de les relacions entre els quatre. Al tercer moviment Come un mecanismo di precisione, el ritme compost creat per la interacció entre els membres és com un rellotge molt complex, mentre que el moviment final és un exemple reeixit d’un núvol musical:

«Tècnicament parlant, sempre m’he acostat a la textura musical a través de l’escriptura parcial. Però no pots escoltar la polifonia o el cànon. Escoltes una espècie de textura impenetrable, una cosa semblant a una teranyina d’allò més densa... L’estructura polifònica no passa... roman oculta en un món microscòpic i submarí, per a nosaltres inaudible». (Bernard, Jonathan W. (1994). Voice Leading as a Spatial Function in the Music of Ligeti. Music Analysis13, nos. 2/3 (July–October): 227–53.)

György Ligeti: Tercer CinquèQuartet de corda n. 2. Artemis Quartett moviment moviment

El llenguatge, o específicament la relació entre les paraules parlades i la música, és el punt de partida de Steve Reich a Different Trains per a Quartet de corda i Cinta d’Actuació pre-enregistrada. Reich juxtaposa els ritmes transcrits de la parla humana (interpretats en viu pel quartet) amb el moviment mecanitzat d’un tren, (una cinta enregistrada d’uns altres tres quartets amb els quals s’ha de sincronitzar el quartet “en viu”). El que una vegada fou literalment un diàleg, s’abstreu i se subsumeix dins l’impuls d’unes forces més grans que qualsevol veu individual.

Steve Reich: Different Trains

Pregunta: Després de 250 anys, per què escriure per al quartet de corda? Què pot oferir encara?Una proposició: El quartet de corda ha demostrat ser una forma inusualment flexible que ens permet examinar tant les relacions humanes com la nostra relació amb la societat i la naturalesa. L’experiència d’aquest mitjà enganyosament simple és una lent a través de la qual podem veure millor qui som.

Jonathan BrownViola del Quartet Casals

C O M E N TA R I

LA BRILLANTOR DE LA INTEL·LIGÈNCIA

19/SET/20SALA 4 · ALICIA DE LARROCHA / 12:30 h

QUATUORMODIGLIANI

18 / SETEMBRE / 20

MARMEN QUARTETHAYDN Quartet de corda n. 36 en Si b, op. 50 n. 1 (1787) 22’ Quartet de corda n. 50 en Si b, op. 64 n. 3 (1790) 20’

Johannes Marmen violí · Ricky Gore violí Bryony Gibson-Cornish viola · Steffan Morris violoncel

19 / SETEMBRE / 20

QUATUOR MODIGLIANIHAYDN Quartet de corda en re m “Quintes”, op. 76 n. 2 (1797-98) 20’ Quartet de corda en Sol, op. 54 n. 1 (1788) 21’

Amaury Coeytaux violí · Loïc Rio violíLaurent Marfaing viola · François Kieffe violoncel

20 / SETEMBRE / 20

COSMOS QUARTETHAYDN Quartet de corda en Si b “Albada”, op. 76 n. 4 (1798) 23’ Quartet de corda en Mi b, op. 64 n. 6 (1790) 18’

Helena Satué violí · Bernat Prat violíLara Fernández viola · Oriol Prat violoncel

Franz Joseph HaydnQuartet de corda en Si b “Albada”, op. 76 n. 4Quartet de corda en Mi b, op. 64 n. 6

Helena Satué violíBernat Prat violíLara Fernández violaOriol Prat violoncel

Franz Joseph HaydnQuartet de corda en re m “Quintes”,op. 76 n. 1Quartet de corda en Sol, op. 54 n. 1

Amaury Coeytaux violíLoïc Rio violíLaurent Marfaing violaFrançois Kieffe violoncel

PAPA HAYDN SALA 4 ALICIA DE LARROCHA12:30 h

FRANZ JOSEPH HAYDNROHRAU, ÀUSTRIA 1732 - VIENA 1809

17 / SETEMBRE / 20

QUARTET CASALSHAYDN Quartet de corda en Mi b “La broma”, op. 33 n. 2 (1781) 18’ Quartet de corda en Sol, op. 33 n. 5 (1781) 19’

Vera Martínez Mehner violí · Abel Tomàs Realp violíJonathan Brown viola · Arnau Tomàs Realp violoncel

Si a Mozart les formes instrumentals estan influïdes pels modes del teatre (els temes es mouen com personatges, les modulacions funcionen com canvis d’escena), a Haydn el discurs musical assumeix l’aspecte d’un fil raonat: el plaer rau a escollir un tema o una idea per sotmetre’l, a continuació, a debat, articular-lo, variar-lo, desenvolupar-lo. Haydn no és un seductor. Les seves peces rares vegades tenen l’encant melòdic de Mozart ni tampoc desprenen l’impacte emocional de Beethoven. El que la seva música desplega davant de l’oient és un cert grau d’eficàcia: la força dels seus procediments prima sobre l’atractiu intrínsec dels continguts, l’interès està no tant en què s’explica, sinó en la manera com s’explica.

A Haydn li agrada argumentar i sorprendre. Les dues coses van juntes. Com més intranscendent sembli el punt de partida, més sorprenent en serà l’elaboració. El quartet op. 76, núm. 2, posa el focus en un element mínim, l’interval de cinquena, i sobre això construeix un discurs ben substanciós. Però també es pot produir el cas contrari. El “Prest” conclusiu del quartet op. 33, núm. 2, posseeix un tema principal, i Haydn utilitza els silencis per desmuntar-lo i recompondre’l en un joc constant que trastoca les simetries de l’escolta.

No ha de sorprendre que el quartet de corda s’erigís en vehicle ideal del missatge haydnià. Quatre instruments de la mateixa família actuant en un pla d’igualtat, però cada un des d’un registre específic: una espècie de cooperació entre punts de vista diferents. El quartet de corda és més que una individualitat i menys que una multitud, i aquesta condició fa possible el debat, la confrontació raonada, l’anàlisi. Tot això podria donar una impressió d’abstracció i fredor, però Haydn no deixa de ser un músic del segle XVIII amb l’objectiu d’entretenir i amenitzar; durant tres dècades va treballar per a una cort i un mecenes del qual havia de secundar els gustos. Alhora, Haydn és fill d’una època, la Il·lustració, que enalteix la raó en tots els àmbits, també en el plaer estètic. Escoltar és entendre un procés al qual la música aporta la seva inconfusible roba de colors, harmonies i ritmes, reconstruir-lo interiorment i gaudir de la seva lògica intrínseca. Tota l’obra de Haydn interpel·la contínuament la intel·ligència de l’oient; la desafia, la sorprèn, l’acaricia i l’alimenta. Ningú no té tanta fe com Haydn en la intel·ligència del públic, la qual cosa és possiblement la forma més gran de respecte d’un artista cap a la seva audiència.

P R O G R A M A

per Stefano Russomanno

[…] così mostraste a lei i vivi ardori miei […] és un dels últims versos del madrigal “Sfogava con le stelle”, que pertany al Quarto Libro dei Madrigali de Claudio

Monteverdi (Venècia, 1603). Música emblemàtica d’un tipus de “teatre interior” que trobaria el seu reflex en el “teatre exterior” del gènere operístic que el mateix

Monteverdi estava ajudant a consolidar. Raquel García-Tomás (artista especialment dotada per al teatre musical) elabora, a partir de l’estructura, les melodies i les seqüències harmòniques del madrigal monteverdià, una meditació suggeridora en clau contemporània sobre el pathos teatral del primo barocco italià, dilatant i contraient el material original “com si fos un teixit elàstic”. La peça es va escriure originalment per a trio de corda el 2015, i el 2018 l’autora el va reconvertir en quartet, afegint-hi un violí i modificant-ne el final.

Els dos quartets de corda firmats pel gran Robert Gerhard (compositor de qui aquest any commemorem el 50è aniversari de la seva mort, i del qual la reivindicació com un dels grans del segle XX encara segueix pendent) representen un bon exemple de l’aproximació personal del músic de Valls a la tècnica dodecafònica apresa del seu mestre Schönberg. El segon, estrenat el 1962, és el fruit d’un encàrrec de la Universitat de Michigan i pertany al conjunt d’obres “americanes” d’aquest cosmopolita eximi que, en aquell moment, feia més de dues dècades que estava exiliat a Anglaterra. Dividit en set breus moviments tocats sense interrupció, el quartet es basa en una seqüència serial que governa nombrosos paràmetres musicals i fa un ús extensiu de diverses tècniques i efectes per als instruments de corda. Des del punt de vista formal, Gerhard estructura la peça seguint les proporcions de la Secció Aurea.

Compostos en l’època de més fertilitat i abundància creativa de Beethoven, els tres quartets Razumovski suposen l’entrada del gènere del quartet de corda en la seva majoria d’edat. «No estan escrits per a tu, sinó per a la posteritat», va dir Beethoven a un col·lega que va expressar la seva perplexitat davant la novetat del seu llenguatge. Dels tres, el segon en mi menor és el més enigmàtic ja des del començament, amb aquests silencis que esdevenen motiu musical per dret propi. Segons Carl Cerny, el moviment lent, una meditació sublim i delicada que prefigura l’estil final del compositor, se li va ocórrer a Beethoven «en contemplar el cel estrellat i pensar en la música de les esferes». Per la seva part, el tema rus (únic requisit imposat pel comte Razumovsky en encarregar els quartets) està “amagat” en el trio de l’estrafolari scherzo, i seria utilitzat més tard per autors com Rimski-Kórsakov o Mússorgski. El quartet acaba amb un bulliciós rondó que proposa a l’iniciat, una vegada més, una mena d’enigma, en aquest cas relacionat amb la tonalitat correcta de la peça.

17 / SETEMBRE / 20

QUARTETS COSMOSI CASALS

SALA 2 ORIOL MARTORELL20 h

QUARTETCASALSLUDWIG VAN BEETHOVEN Quartet de corda n. 8 en mi m, op. 59 n. 2 (1808) 40’Bonn, Alemanya 1770 –Viena 1827

Vera Martínez Mehner violí · Abel Tomàs Realp violíJonathan Brown viola · Arnau Tomàs Realp violoncel

COSMOSQUARTETRAQUEL GARCÍA-TOMÁS […] così mostraste a lei i vivi ardori miei […] (2015-18) 10’Barcelona 1984

ROBERT GERHARD Quartet de corda n. 2 (1962) 14’Valls 1896 –Cambridge, Regne Unit 1970

Helena Satué violí · Bernat Prat violíLara Fernández viola · Oriol Prat violoncel

Commemoració dels 50 anys de la mort de Robert Gerhard

RobertGerhard

P R O G R A M A C O M E N TA R IQ U A R T E T S C O S M O S I CA S A L S

per Juan Lucas

COSMOS QUARTETNeix el 2014 amb l’objectiu d’aprofundir en el fascinant repertori per a quartet de corda. Ha rebut classes i consells de professors de renom com A. Brendel o R. Schmidt entre altres. Ha aconseguit un ampli reconeixement amb guardons com el primer premi a l’Irene Steels-Wilsing Foundation Competition 2018 de Heidelberg o el tercer premi a l’International Joseph Joachim Chamber Music Competition 2019 de Weimar, entre molts altres.

Ha estat convidat a participar en diversos festivals nacionals i internacionals i ha actuat al Wigmore Hall de Londres, l’Auditorio Miguel Delibes de Valladolid, la Fundación Juan March de Madrid o la sala ORF Kulturhaus de Viena. Entre els propers projectes destaquen els debuts al Bozar de Brussel·les o al Konzerthaaus de Berlín, així com la gravació d’un disc en col·laboració amb la WDR de Colònia.

QUARTET CASALSFundat el 1997 a l’ESM Reina Sofía de Madrid, ha estat convidat regularment a les sales de concerts més prestigioses del món. Ha realitzat estrenes mundials, entre les quals destaca el concert per a quartet de corda i orquestra de F. Coll. En les pròximes temporades destaca el cicle dels 10 últims quartets de Mozart i altres projectes centrats en Bartók, Ligeti i Kurtág.

Els seus membres han estat reconeguts com a ambaixadors culturals per la Generalitat de Catalunya i l’Institut Ramon Llull. El Quartet també ha obtingut el Premio Nacional de Música (2006), el Premi Ciutat de Barcelona (2005) i el Premi Nacional de Cultura de Catalunya (2016), així com el prestigiós guardó de la fundació Borletti-Buitoni de Londres. Ha desenvolupat una important producció discogràfica amb el segell Harmonia Mundi i és Quartet en Residència al conservatori Koninklijk de La Haya i a l’ESMuC.

18 / SETEMBRE / 20

QUARTETS MARMENI DIOTIMA

SALA 2 ORIOL MARTORELL20 h

QUATUORDIOTIMALUIS CODERA PUZO Code is poetry (2020). Estrena mundial 20’Barcelona 1981

BÉLA BARTÓK Quartet de corda n. 1 (1909) 30’Sânnicolau Mare,Romania 1881 – Nova York 1945

Yun-Peng Zhao violí · Constance Ronzatti violíFranck Chevalier viola · Pierre Morlet violoncel

MARMENQUARTETCLAUDE DEBUSSY Quartet de corda en sol m, op. 10 (1892-93) 25’Saint-Germain-en-Laye,França 1862 – París 1918

P R O G R A M A

Johannes Marmen violí · Ricky Gore violí Bryony Gibson-Cornish viola · Steffan Morris violoncel

Amb el suport de

foto

graf

ia ©️

Mic

hal Nova

k

foto

graf

ia ©️

Igor C

ortadella

s

per Joan Arnau Pàmies

QUATUOR DIOTIMA

MARMEN QUARTET

L’únic quartet de corda de Claude Debussy (Saint-Germain-en-Laye, 1862 París, 1918), escrit quan el compositor tenia 31 anys, presenta un estat estètic

intermedi: entre una estructura en quatre moviments pròpia del segle XIX i un llenguatge harmònic allunyat de les tonalitats tradicionals. Les escales modals i

de tons que teixeixen el discurs de l’obra venen acompanyades d’un pensament que comença a endinsar-se en formalitzacions basades en la textura i la densitat. Així mateix, el desenvolupament motívic ocupa la totalitat de l’obra i transcendeix les fronteres entre moviments, fet que equipara aquesta peça amb la música de César Franck, compositor belga naturalitzat francès de la generació anterior a Debussy. D’aquesta manera, el quartet s’obre pas en un univers musical proper a l’àmplia diversitat estètica del Modernisme primerenc de principis del segle XX. Tot i mostrar diferències considerables amb l’obra de Debussy, el primer quartet de Béla Bartók (Nagyszentmiklós, Hongria, 1881 – Nova York, 1945) s’hi complementa coherentment. Bartók va conèixer la música del compositor francès a través del seu amic i també compositor Zoltán Kodály, i en va heretar la subtilesa harmònica i el treball tímbric. Completat el 1909, aquest quartet en tres moviments utilitza, per tant, un llenguatge més eclèctic, amb influències del Romanticisme germànic tardà en el primer moviment, i reminiscències de cançons folklòriques de l’ètnia magiar en el tercer. En aquest sentit, el primer quartet ja exemplifica l’enorme interès de Bartók per les músiques populars de l’Europa de l’Est, fet que el va portar no només a estudiar-les en profunditat, sinó també a contextualitzar-les en la tasca compositiva al llarg de la seva vida. L’estrena mundial de Code is poetry, del compositor i intèrpret barceloní Luis Codera Puzo, acompanya la música dels compositors anteriors. Amb una sòlida trajectòria internacional al darrere, Codera Puzo és un músic que beu de diverses tradicions, des de la música de concert contemporània i la improvisació lliure fins a la creació amb sintetitzadors modulars. En aquesta ocasió, el compositor fomenta una reflexió a través de la música al voltant de l’acte comunicatiu, en particular el joc que sorgeix entre les expectatives generades per un codi determinat i la capacitat del creador de manipular-les.

C O M E N TA R IQ U A R T E T S M A R M E N I D I O T I M A

Fundat el 2013 al Royal College of Music de Londres, el conjunt s’està guanyant ràpidament una bona reputació. El 2019 és un any d’assoliments significatius, ja que guanya el Gran Premi del Concurs Internacional de Quartets de Corda de Bordeus i el Primer Premi al de Banff (Canadà), on també obté el premi Haydn i el de la Comissió Canadenca. Ha actuat en escenaris com el Wigmore Hall, Milton Court (Barbican), Palladium Malmö i Muziekgebouw Eindhoven. Altres esdeveniments recents inclouen gires per tot el Regne Unit, així com concerts regulars al Wiltshire Music Centre i a tot Suècia.

Gaudeix actualment d’una beca de la Guildhall School of Music de Londres. També ha rebut ajuda de la Musicians Company/Concordia Foundation, la Hattori Foundation, Help Musicians i la Royal Philharmonic Society (Albert and Eugenie Frost Prize).

Creat el 1996 per graduats del Conservatori Nacional Superior de Música de París, actua regularment als escenaris i cicles de concerts més prestigiosos del món. Ha treballat amb alguns dels compositors més brillants de l’actualitat, en particular amb P. Boulez i H. Lachenmann.

Des del 2008, manté una relació privilegiada amb la regió Centre-Vall del Loira, on resideix el quartet, relació que es tradueix en un important laboratori per a projectes artístics i pedagògics. El 2018 va ser guardonat amb el Premi del Patrimoni Cultural Europeu pel Ministeri de Cultura francès. La seva rica discografia, gravada exclusivament amb el segell Naïve, ha estat aclamada i premiada per la premsa musical internacional. El quartet rep suport de la DRAC de la regió Centre–Vall del Loira, SACEM, Institut Français, Spedidam, Fonds pour la Création musicale, Adami i de patrocinadors privats.

foto

graf

ia ©️

François

Rousseau

foto

graf

ia ©️

Marc

o Borg

greve

per Anna Costal i Fornells 19 / SETEMBRE / 20

QUARTETS DALIAI MODIGLIANI

SALA 2 ORIOL MARTORELL19 h

QUATUORMODIGLIANIFRANZ SCHUBERT Quartet de corda en re m “La mort i la donzella”, 35’Viena 1797 - 1828 D. 810 (1824)

Amaury Coeytaux violí · Loïc Rio violíLaurent Marfaing viola · François Kieffe violoncel

P R O G R A M A

DALIAQUARTETJOSEP SOLER Quartet de corda n. 8 sobre un tema 30’Vilafranca del Penedès 1935 de Cristóbal de Morales (2017). Estrena mundialJORDI CERVELLÓ Quartet “Remembrances” (1987-99) 24’Barcelona 1935

Yuval Herz violí · Elena Rey violí Wenting Kang viola · Erica Wise violoncel

Josep Soler va compondre el Quartet de corda n. 8 a l’octubre del 2017, i el va dedicar a Josep Maria Llorens i Cisteró. Mossèn Llorens, nascut a Guissona el 1923

i traspassat al juny del 2019, era investigador al Consell Superior d’Investigacions Científiques i a la Biblioteca Vaticana, i havia estat deixeble i continuador de la

tasca musicològica d’Higini Anglès. Una de les seves ocupacions va ser l’edició dels dos últims volums de l’obra completa de Cristóbal de Morales. Soler va escollir la línia melòdica del motet a cinc veus Circumdederunt me, publicat l’any 2010 al novè volum de la col·lecció, per basar el tema del quartet dedicat a Llorens. Avui el sentirem per primera vegada. Deixem, doncs, que parli la música.

Al catàleg d’obres de Jordi Cervelló, segons ell mateix indica al blog personal, s’hi distingeixen tres àmbits: el de la música pura, el de la llibertat expressiva i el de la pedagogia. Al primer grup, hi predomina el «control estructural, de forma, d’unitat, de lògica discursiva», i s’hi inclouen obres com ara el Concert per a violí i orquestra o la Sonata a la memòria de Pau Casals. El Quartet “Remembrances” també participa del «compromís amb la tradició històrica», una comesa exigent que acompanya l’escriptura per a aquesta formació de cordes des del classicisme. Tanmateix, Cervelló aconsegueix que l’arquitectura del quartet s’esvaneixi auditivament, que la música flueixi quasi cristal·lina en els moments lírics, i enèrgica i trasbalsadora quan el desenvolupament reclama un punt culminant. L’obra es va gestar entre el 1987 i el 1999, i el David Quartet la va estrenar en el marc de la Schubertíada a la Sala Winterthur de Barcelona el 2001.

El Quartet de corda n. 14 de Franz Schubert ens trasllada a un moment central d’aquesta tradició històrica. L’hivern de 1824, Schubert va conèixer les darreres obres de Beethoven gràcies a un amic íntim del músic de Bonn, Ignaz Schuppanzig. L’impacte d’aquelles partitures i els dolors intensos per la sífilis que patia van marcar la composició dels quartets d’aquell període: el n. 13 Rosamunda, al gener, i el n. 14 La mort i la donzella, al març. En aquest darrer, l’autor basa el tema del segon moviment –que es desenvolupa en cinc variacions– en un lied compost per ell mateix sobre un poema de Matthias Claudius. La seducció paradoxal i simbòlica entre la mort i la donzella, tanmateix, passa al quartet sense el prec agitat de la jove i presenta, només, la marxa fúnebre inicial i el presagi de la mort. La música que va consolidar la tradició romàntica del quartet europeu enceta un concert doblement patrimonial.

C O M E N TA R IQ U A R T E T S DA L I A I M O D I G L I A N I

DALIA QUARTETEl Dalia Quartet és la confluència de quatre músics de trajectòries diverses que s’uneixen per aprofundir en el repertori cambrístic. Després de la bona acollida dels concerts de presentació a Barcelona i Cervera i el debut a la Schubertíada de Vilabertran, el Quartet va gaudir de dues residències artístiques a Sarrià i Cervera. Després de debutar en algunes de les sales més destacades del país vingueren actuacions internacionals a Bulgària, Londres i Alemanya. Ha estrenat fins a 5 peces de compositors joves, J.M.Guix, I. Badalo, N. Giménez-Comas, I. Estelche o properament M. Oliu. També cultiva la docència, amb projectes com ZOOM de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya o la col·laboració amb el Conservatori de Cervera el desembre de 2017. La seva trajectòria estètica ha estat marcada per la influència d’A. Weithaas o F. Rados.

QUATUOR MODIGLIANIFundat el 2003 i amb seu a París, és un convidat habitual dels millors escenaris i cicles de música de cambra del món. Va ser el primer quartet de corda que va actuar a la gran sala de l’Elbphilharmonie d’Hamburg, el 2017. Ha treballat amb músics com N. Angelich, T. Tetzlaff, Y. Bronfman, B. Rana i R. Capuçon. El 2014, es va ocupar de la direcció artística dels Rencontres Musicales d’Évian, un dels esdeveniments musicals més importants d’Europa. Des del 2008, el quartet grava per al segell Mirare i ha publicat 10 treballs, tots ells premiats.

Aquesta temporada destaquen les gires per Alemanya i els Estats Units. El desembre del 2020, celebra l’estrena mundial de Split Apart, que el compositor britànic M. A. Turnage va compondre específicament per a ells. També destaquen els concerts amb Veronika i Clemens Hagen.

foto

graf

ia ©️

Luc B

raquet

DMITRI XOSTAKÓVITX Quartet de corda n. 8 en do m, op. 110 (1960) 25’Sant Petersburg 1906 –Moscou 1975

LUDWIG VAN BEETHOVEN Quartet de corda n. 15 en la m, op. 132 (1825) 45’Bonn, Alemanya 1770 –Viena 1827

Vera Martínez Mehner violíAbel Tomàs Realp violíJonathan Brown violaArnau Tomàs Realp violoncel

20 / SETEMBRE / 20

QUARTET CASALS

SALA 2 ORIOL MARTORELL19 h

QUARTETCASALS

P R O G R A M A

per Jordi Alomar

C O M E N TA R IQ U A R T E T CA S A L S

La trajectòria vital i musical de Dmitri Xostakóvitx és indissociable de la seva relació amb el règim soviètic. Amb una producció vasta i que abraça tots els

gèneres, les constriccions imposades per les directrius polítiques –canviants al llarg de la seva dilatada carrera, de manera més o menys arbitrària– van modelar

un llenguatge compositiu absolutament personal i que juga constantment amb els límits entre la subversió i l’acatament, la ironia i la seriositat, o l’expressió grotesca i la solemnitat. El resultat és una producció heterogènia, volgudament ambivalent i oberta a múltiples lectures.

El Quartet n. 8, estrenat a Leningrad pel Quartet Beethoven, és possiblement una de les obres més reconegudes i interpretades del seu catàleg. Compost en tres dies de l’any 1960 i dedicat «a les víctimes de la guerra i del feixisme», esdevé un fresc sonor farcit de referències autobiogràfiques i missatges encriptats. El motiu DSCH (la transcripció de les inicials de l’autor i que correspon, en notació alemanya, a les notes Re-Mi bemoll-Do-Si), present també als quartets núm. 5 i 7, així com a les simfonies núm. 10 i 15, i als concerts per a violí i violoncel i orquestra, esdevé el fil conductor de tota l’obra. El quartet incorpora també citacions del mateix tema jueu del Trio n. 2, així com de referències a l’òpera Lady Macbeth de Mtsensk.

Els sis darrers quartets de Ludwig van Beethoven, tot i haver estat incompresos per la major part del públic en el moment de la seva estrena, han deixat una petjada indiscutible. Si bé el Quartet op. 132 figura com el penúltim dins del catàleg del compositor, la seva composició és anterior als números 13 i 14. Com la resta dels quartets de maduresa de l’autor, tant el llenguatge com l’expressió emprats assoleixen un cim inexplorat que culmina amb una de les aportacions més essencials no només de la història de la música, sinó també de la cultura occidental. El Quartet n. 15 trenca amb l’estructura tradicional de quatre moviments, afegint-hi un llarg moviment central que esdevé, per mèrit propi, un quartet en si mateix dins del quartet. Aquest moviment està compost en forma d’agraïment –es podria dir com una oració– a la divinitat pel guariment d’una malaltia greu que el compositor va patir durant l’any 1825, d’aquí el títol, «Cant d’acció de gràcies d’un convalescent a la Divinitat, en mode lidi». El moviment final del quartet parteix dels esborranys d’un projecte de moviment instrumental final per a la Novena simfonia que Beethoven finalment va rebutjar.

EDUARD TOLDRÀ, DES DE LA VILA DELS RCR| QUARTET CASALS

Enregistrat el juliol de 2019 als entorns de La Vila de la Vall de Bianya (la Garrotxa), una masia inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i gestionada pels multipremiats arquitectes RCR (Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta), aquest clip proposa una aproximació al Nocturn del cèlebre quartet Vistes al mar d’Eduard Toldrà. L’obra, que té com a subtítol Evocacions poètiques, s’inspira en la poesia La ginesta de Joan Maragall i es va estrenar el 31 de maig de 1921 al Palau de la Música Catalana.

Aquesta versió, enregistrada en format audiovisual immersiu de 3D, atorga una lectura nova i plenament harmònica en relació al context on ha estat interpretada d’una peça que forma part del repertori habitual dels quartets de corda catalans i es presenta, a manera de pòrtic, de la Biennal de quartets de Barcelona en una acció que vol ser també un reconeixement a la figura de Toldrà, una de les més rellevants del patrimoni musical català coincidint amb l’any del 125 aniversari del seu naixement (1895 - 1962).

MIRA EL VÍDEO AQUÍ

LA BIENNAL DIGITALPETERIS VASKSNova obra (2020). Estrena nacional

| ARTEMIS QUARTETT

Atès el context actual de crisi sanitària mundial, i gràcies a la col·laboració de la ràdio i la televisió públiques portugueses, els Artemis Quartett mantenen la seva participació en la Biennal de Barcelona facilitant-nos la seva versió de l’obra de Pēteris Vasks (estrena a l’Estat espanyol) en un enregistrament realitzat a Póvoa de Varzim (Portugal) aquest 17 de setembre de 2020. Els títols programàtics i les referències a processos naturals són molt habituals en l’obra de Pēteris Vasks, així com la problemàtica interacció entre l’espècie humana i la resta de la natura, un tema de rabiosa actualitat. Violinista i contrabaixista, s’ha centrat recentment en composicions per a grups de cordes, com aquesta que podrem sentir en primícia a càrrec de l’Artemis Quartett.

MIRA EL VÍDEO AQUÍ

Vineta Sareika violí · Suyoen Kim violíGregor Sigl viola · Harriet Krijgh violoncel

HÈCTOR PARRA String quartet n. 4 . Estrena mundial “Un concertino di angeli contro le pareti del mio cranio”

A la memòria de Robert Gerhard en el 50 aniversari de la seva mort

Co-encwàrrec del Wittener Tage für Neue Kammermusiki del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

| JACK QUARTET

Vivim una època d’intensa incertesa política. Però Pier Paolo Pasolini, ja als anys 60, havia denunciat clarividentment la manera com un cert feixisme sobreviu i aniquila tot rastre d’humanitat en la societat moderna a través de la cultura de consum. En la seva tragèdia Orgia (1966) l’amor i el sexe estan al servei de la sàdica destrucció de l’altre. Per denunciar el seu drama personal, el protagonista masculí es penja vestit de dona. De fet, en l’últim moment de la seva vida, després d’haver-se adonat de la seva diferència, de la seva homosexualitat, realitza l’acte més poderós imaginable: un suïcidi acusatori que apunta a una societat plena d’incomprensió, d’hipocresia, crueltat i menyspreu cap a qualsevol tipus de minoria. D’aquesta manera, Pasolini denuncia no només el drama de l’homosexualitat, sinó el d’un món que arrasa tota diferència. L’horror d’una societat que, sota el poderós impuls homogeneïtzador, busca esborrar del mapa aquells que se senten atrapats sota les rodes de la història. Aquest va ser el cas de molts artistes i intel·lectuals que havien col·laborat activament amb la Segona República Espanyola i amb el govern català a finals dels anys 30. Robert Gerhard va ser, sens dubte, el màxim representant de la creació musical catalana a l’exili, i amb la composició d’aquest quartet de corda voldria fer-li el més humil i sincer homenatge amb motiu del 50è aniversari de la seva mort.

Inspirat tant en l’episodi IV d’Orgia com d’alguns sorprenents descobriments compositius de l’últim Gerhard (sorgits de la transferència de la seva pràctica de la música electrònica a la composició instrumental), Un concertino di angeli contro le pareti del mio cranio, amb el seu pasolinià «desig de realitat», explora les oposicions entre homofonia i polifonia, planitud i rugositat, modernitat i arcaisme, que s’inspiren en les dualitats tan estimades per Pasolini: passat/present, mort/sexe, societat ancestral/vida moderna. Al meu quartet s’enfronten a l’aparició misteriosa d’una cançó tradicional catalana de colors atàvics -El cotiló-, tan estimada i citada per Robert Gerhard des del seu exili de trenta anys al Regne Unit, un exili que va durar fins a la seva mort. Com va escriure Pasolini a Empirismo eretico, “un autor només pot ser un estranger en una terra hostil: de fet, viu la mort en lloc de viure la vida, i el sentiment que provoca és un sentiment, més o menys fort, d’odi racial ”.

Hèctor Parra (París, setembre de 2020)

CLASSES MAGISTRALS DE HEIME MÜLLER

Professor de l’Escola Superior de Música Reina Sofía de Madrid i primer i segon violí de l’Artemis Quartett durant 16 anys.

Dissabte 19 a les 16:30 h i fins les 18:30 h · Sala de Cor de l’ESMuCClasse Magistral 1 amb Cosmos QuartetLUDWIG VAN BEETHOVEN Quartet de corda n. 15 en la m, op. 132 Diumenge 20 a les 10 h i fins les 12 h · Sala de Cor de l’ESMuCClasse Magistral 2 amb Atenea QuartetFRANZ SCHUBERT “Quartettsatz” en do m, D. 703

JORNADA PROFESSIONAL PER A FORMACIONS DE CAMBRA6 d’octubre d’11 h a 17 h, L’Atlàntida de Vic

L’Atlàntida de Vic acollirà la primera Jornada professional per a formacions de cambra, organitzada per l’Institut Català de les Empreses Culturals - Catalan Arts, amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull, la Diputació de Barcelona i L’Atlàntida de Vic.L’objectiu de la sessió és contribuir a l’impuls de les formacions de cambra de Catalunya, posant-les en contacte amb programadors i professionals del sector de la música clàssica.

Els assistents podran veure actuacions dels grups seleccionats de manera prèvia pel Quartet Casals (via convocatòria oberta) i que són: Kebyart Ensemble, Quartet Atenea, Duet Sosnowska-Garcías i Trio Pedrell.

Més informació i inscripcionsMIRA EL VÍDEO AQUÍ

JORNADES I CLASSES MAGISTRALSDE LA BIENNAL

Christopher Otto violí · Austin Wulliman violíJohn Pickford Richards viola · Jay Campbell violoncel

COVID-19 MESURES DE SEGURETATPER ACCEDIR A L’AUDITORI

L’AUDITORIESPAI SEGUR

Les portes d’accés a la sala s’obriran entre 30 i 60 minuts abans de començar el concert per evitar aglomeracions.

Cal mantenir la distància de seguretat en les cues per accedir a l’interior de L’Auditori.

L’Auditori té previst una ordenació d’aforament de distància f ísica d’acord amb el que indiquen les autoritats sanitàries.

Hi haurà dispensadors de gel hidroalcohòlic als diferents accessos i papereres amb pedal i tapa.

El públic haurà de portar posada la mascareta obligatòriament en tot moment: entrada/sortida, accessos a les zones comunes i durant tot el concert.

Queda anul·lat el servei de guarda-roba.

L’ús de l’ascensor es limitarà a una persona. En casos de persones que puguin necessitar assistència, es permetrà la utilització per part de l’acompanyant.

El personal d’acomodació controlarà el flux de públic per tal que es respecti la distància de seguretat.

Quedaran prohibits els moviments de lloc un cop realitzada l’acomodació i fins a la finalització de l’espectacle.

En general, els concerts no tindran pauses.

No es donaran programes de mà o fullets. Estaran disponibles al web.

Només s’oferirà servei de bar abans del concert al bar Llanterna. En tot moment s’evitaran les aglomeracions i es mantindrà la distància de seguretat interpersonal.

La neteja, desinfecció i ventilació de les sales de l’Auditori segueix les recomanacions fetes pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Si teniu símptomes o heu estat en contacte directe amb un malalt quedeu-vos a casa i no assistiu al concert.

*Subscripció sense cap mena de permanència.

Informa-te’n a www.auditoridigital.cat

L’Auditori Barcelona

Principals mitjans patrocinadors

L’Auditori BarcelonaLepant 15008013Barcelona

93 247 93 00info@auditori.cat

@auditoribcn

L’Auditori és un consorci de