Època II DL.B-45290-97 · Cervino feta per la Secció d'Alta Muntanya, durant l'agost, per...

30
l Entrevista Ramon Badosa l Veterans a Siresa Pàgs. 10 i 11 l Quadern de Camp Pàgs. 12 i 13 l Cimòmetre Pàgs. 15 a 17 l Pica d’Estats Pàgs. 19 a 21 l Santa Creu Pàg. 23 i a més: Agenda, Molinet, Medi Ambient, Secretaria... sumari Núm. 70 Època II DL.B-45290-97 C. Major, 109. Tel. 93 668 79 01 - (Apt. de Correus 45) Revista Trimestral d'Informació Social setembre - octubre - novembre de 2011 http://cem.molinsderei.net [email protected] Fundat l’any 1961 el Butlletí el Butlletí del centre excursionista molins de rei

Transcript of Època II DL.B-45290-97 · Cervino feta per la Secció d'Alta Muntanya, durant l'agost, per...

Page 1: Època II DL.B-45290-97 · Cervino feta per la Secció d'Alta Muntanya, durant l'agost, per celebrar l'aniversa-ri del CEM; que cal anar al teatre el dia 31 d'octubre, a veure els

l Entrevista

Ramon Badosa

l Veterans a Siresa

Pàgs. 10 i 11

l Quadern de Camp

Pàgs. 12 i 13

l Cimòmetre

Pàgs. 15 a 17

l Pica d’Estats

Pàgs. 19 a 21

l Santa Creu

Pàg. 23

i a més:

Agenda, Molinet, Medi

Ambient, Secretaria...

s u m a r i

Núm. 70Època II DL.B-45290-97

C. Major, 109. Tel. 93 668 79 01 - (Apt. de Correus 45)

Revista Trimestral d'Informació Socialsetembre - octubre - novembre de 2011

http://cem.molinsderei.net

[email protected]

Fundat l’any 1961

el Butlletíel Butlletídel centre excursionista

molins de rei

Page 2: Època II DL.B-45290-97 · Cervino feta per la Secció d'Alta Muntanya, durant l'agost, per celebrar l'aniversa-ri del CEM; que cal anar al teatre el dia 31 d'octubre, a veure els
Page 3: Època II DL.B-45290-97 · Cervino feta per la Secció d'Alta Muntanya, durant l'agost, per celebrar l'aniversa-ri del CEM; que cal anar al teatre el dia 31 d'octubre, a veure els

NÚMERO 70ÈPOCA II

setembre, octubre i novembre de 2011

Edita:CEM (Centre Excursionista

Molins de Rei)C/ Major, 109

Tel: 93 668 79 01Fax: 93 680 02 29

e-mail: [email protected]

Direcció:Enric Solà

Disseny i maquetació:Oriol Solà

Publicitat:M. Lluïsa Domingo

Assessor lingüístic:Servei Local de Català de

Molins de Rei (Ca n'Ametller)

Impressió:

Hi col.laboren:

Enric SolàÀngel Beumala

Marià CaimoJosep Uroz

Ester FernándezJesús JiménezBartomeu MartíFerran Estela

La redacció de "El Butlletí" nosintonitza necessàriament ambcap dels escrits signats.

Fotos Portada:

El darrer cimòmetre(Pica d’Estats - 3143 m)

Selva de Oza(Cap de setmana a Siresa)

Camí del Puente de Sil(Cap de setmana a Siresa)

EDITORIALCom aquell qui diu, estem al cim de la celebració: no oblidem que el 8 d'octubre

farà exactament els 50 anys que es va inaugurar la Secció local de la UEC Molins

de Rei, la nostra entitat, el que avui coneixem com a CEM (Centre Excursionista

Molins de Rei), i que ha sobreviscut no solament al pas del temps, sinó a qualsevol

circumstància exterior o interior que hagués temptat el seu esperit excursionista,

esportiu, cívic, social i cultural.

Ara tenim un repte important: fer la simbiosi d'excursionisme tradicional-moderni-

tat-projecció externa-noves tecnologies-voluntariat-futur social-activitats! Només

de pensar a fer un estudi de les matèries esmentades, ja ens ve una mica de mal de

cap, però és l'objectiu a batre per als propers 50 anys. Si més no, superar les difi-

cultats que tot això comporta.

De moment, tenim la sort que ens ha tocat celebrar l'esdeveniment amb una certa

solvència equilibrada, tot i els temps difícils, com també la feina d'organitzar-ho, és

cert, però ha valgut la pena... Per homenatjar les persones que el juny del 61 es reu-

nien per fer-ho possible, per recordar amb molta estimació i nostàlgia els que ens

han acompanyat en aquesta llarga excursió i que potser es van incorporar en un

moment o un altre i avui ja no hi són, perquè les circumstàncies de la vida els han

dut a llocs diferents o perquè ja no tornaran mai més, perquè la trajectòria vital és

injusta moltes vegades amb les persones que estimem.

El cert és que el dia 27 de novembre, diumenge, hi haurà finalment el gran dinar

d'aniversari al Restaurant “El Tast” de Molins de Rei i es farà el lliurament de

records a les primeres 22 persones que fa 50 anys que són sòcies del CEM. Això és

el que diu l'Agenda d'aquest Butlletí núm. 70, però el que cal remarcar és que hi

podeu assistir tots els socis i acompanyants que vulgueu, perquè no és un acte tan-

cat, és com totes les activitats d'aquesta casa: un esdeveniment obert i participatiu.

I, com haureu pogut comprovar, no hi haurà cap activitat organitzada que trepitgi

aquest diumenge històric. Per això demanem a tots els que sou socis de veritat, que

creieu en la nostra entitat i el seu futur, que sentiu "els colors", la vostra presència,

imprescindible per fer aquest homenatge. Com també ho és aquest interès per retor-

nar als valors del voluntariat que sempre ha caracteritzat el món de l'excursionisme.

La nostra entitat requereix recuperar aquest esperit, ara més que mai, en un entorn

d'individualisme descontrolat, on només preval l'interès personal amb la reiterada

excusa de la competitivitat que enfronta les persones constantment. Convé recupe-

rar aquest tret fonamental, característic del nostre model social, i, naturalment, el

seu relleu generacional corresponent, encara que siguin generacions no gaire llun-

yanes en el temps...

Posats a destacar actes de l'agenda, també cal dir que la 48a Marxeta Dufour serà

el 9 d'octubre; que el 29 d'octubre es projectarà un reportatge sobre l'ascensió al

Cervino feta per la Secció d'Alta Muntanya, durant l'agost, per celebrar l'aniversa-

ri del CEM; que cal anar al teatre el dia 31 d'octubre, a veure els nostres socis artis-

tes durant la Castanyada del 50è aniversari, i que l'exposició commemorativa amb

cartells històrics, documents fundacionals, etc, la inaugurarà el dissabte 19 de

novembre l'historiador Oriol Junqueras amb una conferència sobre "El país i el fet

excursionista".

No us hem dit encara que en aquest número, el butlletí estrena secció: "Quaderns

de camp", a càrrec de Josep Anton Uroz. No us la perdeu, us enganxarà.

Ens veiem al CEM? Que tingueu una bona temporada!

3

Page 4: Època II DL.B-45290-97 · Cervino feta per la Secció d'Alta Muntanya, durant l'agost, per celebrar l'aniversa-ri del CEM; que cal anar al teatre el dia 31 d'octubre, a veure els

AGENDA

4

SETEMBRE

Del 10 al 18, a la sala gran del CEM: exposició decreacions artístiques tèxtils mitjançant aplicacions itècniques de PATCHWORK. Col· lectiu Patchwork.

Dia 11, diumenge. Secció d'Escalada: Cogullons(Conca de Barberà). Escalada esportiva. Vocals:Aitor López i Carles Moyés.

Dia 17, dissabte, a les 7 de la tarda, al local delCEM: El misteri dels cristalls gegants. Projecció decinema científic amb Àngels Canals, professora de laFacultat de Geologia de la Universitat de Barcelona.Organitza: Secció de Medi Ambient.

Dia 18, diumenge. Secció de Medi Ambient:"Coneix les roques i els minerals de Collserola!"Recorregut a peu guiat i comentat per la geòlogamolinenca Àngels Canals. Sortida matinal. Inscrip-cions a Secretaria. Vocal: Marià Caimo.

Dia 18, diumenge. Secció de Senderisme: "ElPrepirineu fantàstic de la serra de Busa (Sol-sonès)". Caminada entre les esveltes parets del serratde les Graelles amb el cim del Cogul (1.526 m).Desplaçament amb autocar. Inscripcions a Secretaria.Vocal: Jordi Martínez Basté.

Dissabte i diumenge 17 i 18. Secció d'AltaMuntanya: cresta del Culfreda (a França conegutcom a Batoua), formada pels cims de Cauarére(2.901 m), el Culfreda Central (3.028 m) i el Cul-freda NE (3.032 m). Vocals: David Pagès, ÀfricaCano i Xavi Armengol.

Del 20 de setembre al 3 d'octubre, a la sala grandel CEM: exposició de manualitats del col· lectiuTALLER DIDAL ARTESÀ. Exposició emmarcadaen la Festa Major de Sant Miquel 2011.

Del 24 de setembre fins al 7 d'octubre (fins a les 8del vespre): període d'inscripcions a LA MARXE-TA per correu electrònic ([email protected]) o per fax (93 668 52 84). En tots els casoscal adjuntar el comprovant del pagament.

Dissabte i diumenge 24 i 25: curset intensiu teori-copràctic sobre el sistema d'orientació Dufour deLA MARXETA adreçat a participants novells. Eldia 24 a la tarda, sessió teòrica, i el dia 25 al matí,caminada per Collserola per practicar amb el recor-regut d'un tram d'una Marxeta anterior. Inscripcions aSecretaria.

Dia 25, diumenge, Secció de Veterans: progra-mació de Descoberta Cultural: Sant Martí de Tousi Pujalt (Anoia). Visita guiada al Memorial del'Exèrcit Popular i al Santuari de Sant Ramon Nonat.Viatge en autocar. Inscripcions a Secretaria. Vocals:Joan Miró i Enric Solà.

OCTUBRE

Dies 4, 5, 6 i 7, de 7 a 9 del vespre: període d'in-scripcions presencials al local del CEM per partic-ipar a LA MARXETA.

Dia 9, diumenge: LA MARXETA, 48a Marxa Sis-tema Dufour d'Orientació i Regularitat. Dissabte8, a la 1 del migdia, sorteig públic per establir l'ordrede sortida, i de 7 a 9 del vespre, recollida de docu-mentació i gràfics al local del CEM.

Dia 9, diumenge. Secció d'Escalada: Montserrat.Escalada de via llarga. Vocals: Aitor López i CarlesMoyés.

Dia 12, dimecres: publicació provisional de la clas-sificació de LA MARXETA.

Dissabte i diumenge 15 i 16. Secció d'AltaMuntanya: pic de Vinyamala (3.298 m), conegutcom a Vignemale en francès, Vinhamala en occitài Comachibosa en aragonès. Vocals: David Pagès,Àfrica Cano i Xavi Armengol.

Dia 16, diumenge: Secció de Senderisme: travessa-da circular: Sant Privat d'en Bas - Salt de Sallent -cim del Puigsacalm (1.513 m). Passarem pel famóssalt d'aigua de 80 metres en caiguda lliure i farem l'as-censió a un dels cims més emblemàtics del país.Desplaçament amb autocar. Inscripcions a Secretaria.Vocal: Jordi Martínez Basté.

Page 5: Època II DL.B-45290-97 · Cervino feta per la Secció d'Alta Muntanya, durant l'agost, per celebrar l'aniversa-ri del CEM; que cal anar al teatre el dia 31 d'octubre, a veure els

AGENDA

5

Dia 19, dimecres: publicació definitiva de la classi-ficació de LA MARXETA. Consulteu el tauler d'a-nuncis del local de l'entitat o l'apartat "Marxeta" delnostre web: http://cem.molinsderei.net.

Dia 23, diumenge: Secció de Medi Ambient: la valld'Olzinelles (Parc del Montnegre i la serra delCorredor, Sant Celoni). Vall de gran interès paisat-gístic i botànic, amb molta diversitat vegetal i arbresde dimensions colossals. Sortida de tot el dia. Inscrip-cions a Secretaria. Vocal: Marià Caimo.

Dia 29, dissabte, a les 8 del vespre, al local delCEM: projecció de l'audiovisual El CEM al cimdel Cervino. Les seccions d'Alta Muntanya i Escala-da n'han fet l'ascensió aquest estiu per commemorarels 50 anys de l'entitat. Activitat del 50è aniversari.

Dia 30, diumenge, Secció de Veterans: progra-mació de Descoberta Cultural: Balaguer (LaNoguera). L'ermita del Sant Crist, les ruïnes delCastell, Santa Maria, les muralles medievals, el Call,la plaça del Mercadal... Dinar a la mateixa ciutat.Viatge en autocar. Inscripcions a Secretaria. Vocals:Joan Miró i Enric Solà.

Dia 31, dilluns: representació de la comèdia teatralEl marit de la Marina és mariner, amb el reparti-ment d'actors i actrius que la van representar fa 20anys! Dirigida per Maribel Rodríguez, comptaremamb la presència de l'autor del text, l'escriptor NicasiCamps. I després... celebració de la CASTANYADAamb l'elecció de Miss Castanya i Míster Panellet!Compreu les entrades amb anticipació a la Secretariadel CEM. L'obra es representarà al teatre de la Joven-tut Catòlica -”La Peni” (pl. de Mercè Rodoreda,núm.1, de Molins de Rei). Activitat del 50è aniver-sari.

NOVEMBRE

Dissabte i diumenge 5 i 6: JORNADESMICOLÒGIQUES. Dissabte, a les 7 de la tarda, allocal del CEM, xerrada-audiovisual, i diumenge almatí, pràctiques de collir bolets al bosc. Classificaciói exposició a la plaça de la Vila, a les 12 del migdia.Organitzen: Secció de Medi Ambient del CEM i l'as-sociació MYCOS.

Dia 12, dissabte, a les 7 de la tarda, a l'Aula deCultura de la Caixa Penedès: acte oficial de lliura-ment de premis als guanyadors de la 48a edició deLA MARXETA, medalles per al primer 3.000 o4.000, plaques commemoratives de 25 anys de socii diplomes a tots els participants del projecte delCimòmetre "50 anys, 50 cims". Aperitiu final per atots els assistents.

Dia 13, diumenge: Secció de Senderisme: "La tar-dor màgica de la serra de Milany: Vallfogona deRipollès - Vidrà - Sant Pere de Torelló (Osona -Ripollès)". Desplaçament amb autocar. Inscripcionsa Secretaria. Vocal: Jordi Martínez Basté.

Dia 13, diumenge: Secció d'Escalada: Solius (BaixEmpordà). Escalada esportiva. Vocals: Aitor López iCarles Moyés.

Dia 19, dissabte, a les 7 de la tarda, al local delCEM: conferència de l'historiador ORIOL JUN-QUERAS i inauguració oficial de l'exposició "ElCEM i l'excursionisme de la segona meitat delsegle XX". Esquís de fusta, motxilles de fa cinquantaanys, els documents oficials de la fundació de l'any1961, cartells històrics... L'exposició romandrà obertaa la sala d'actes del CEM fins al 31 de desembre.Activitat del 50è aniversari.

Dia 20, diumenge: Secció d'Alta Muntanya: pic dePessons (2.857 m), situat al Pirineu andorrà.Vocals: David Pagès, Àfrica Cano i Xavi Armengol.

Dia 27, diumenge: GRAN DINAR D'ANIVER-SARI al restaurant "El Tast" i lliurament derecords a les primeres 22 persones que fa 50 anysque són sòcies del CEM! Compreu el tiquet per aldinar a partir del 2 de novembre, a la Secretaria delCEM. Places limitades. Activitat del 50è aniversari.

Dia 4 de desembre, diumenge: Secció de Veterans:programació de Descoberta Cultural: l'Ametlla deMar (Baix Ebre). Visita guiada al Castell de SantJordi d'Alfama, al Museu de la Ceràmica i a les forti-ficacions del 36. Dinar a la mateixa Ametlla de Mar.Viatge en autocar. Inscripcions a Secretaria. Vocals:Joan Miró i Enric Solà.

Page 6: Època II DL.B-45290-97 · Cervino feta per la Secció d'Alta Muntanya, durant l'agost, per celebrar l'aniversa-ri del CEM; que cal anar al teatre el dia 31 d'octubre, a veure els

amon Badosa i Noya vanéixer el 21 de juliol del1938. Casat amb la Maria

Rosa Padilla Pérez, totsdos es van fer socis de l'en-titat el 18 d'octubre del1975, ara fa 36 anys. Mireusi tenen veterania que enaquella època el CEMencara no existia! Finsl'any 1979 vam ser unadelegació de la UnióExcursionista de Catalun-ya, la UEC-Molins de Rei,i després ens vam refundarcom a entitat independentamb el nom de CentreExcursionista Molins deRei. El Ramon i la Ma.Rosa tenen tres fills, l'Eli-seu, el Xavier i l'Esther, iquatre néts, el Quim, laLena, l'Èlia i la Mina.Arran del cinquantenarique estem celebrant, elRamon ha volgut compar-tir amb nosaltres el que hasignificat el CEM al llargde la vida i sobretot per al'educació dels seus fills. Jad'entrada, moltes gràcies peraquest testimoni personal tanvaluós!

El Xavier i l'Eliseu els vau fersocis l'any 1974, quan tenien 9 i7 anys. L'Esther la vau fer sòcial'any 1981, quan en tenia 12. Espot ben dir que en pocs anys de

diferència us vau fer socis tota lafamília …

Primer vam apuntar els nens per-què poguessin anar a la SeccióInfantil, i després ens vam fer socisnosaltres, els pares. L'Esther anavaal CAU, per això la vam apuntarmés tard al CEM. Qui se n'encarre-gava llavors de la Secció Infantilera el Simeó Freixinet i més enda-vant hi va haver l'Anna Campma-

jó, la Teresa Blanch i altres moni-tores. Els nens i nenes es trobavenels dissabtes a la tarda a l'espai del

soterrani del local i llavorsfeien activitats durant dueso tres hores. Al llarg de l'any feien algu-na sortida on anàvem paresi fills. Aviat es va fer unacolla de nois molt maca: elMarcel Llecha, el JordiBrucart, el Marc Rodrigo,el Joan Cedó, els nostresfills... En canvi l'Esther estrobava millor al CAU per-què hi havia més nenes.Les famílies dels infantsque anaven a la SeccióInfantil vam fer moltaamistat, i ja fora de la Sec-ció Infantil, a l'estiu muntà-vem un campament al Piri-neu, sobretot a la Vall d'A-ran, a la Vall d'Ordesa o ala de Pineta. Durant el diafèiem excursions i a la nittotes les famílies sopàvemjuntes, després contemplà-vem estirats a terra lalluentor del cel i els estels

tan grans i brillants... Allà la cana-lla campava lliurement i s'ho pas-sava molt bé.

Com vas viure el procés de canvide UEC a CEM?

Ho vaig viure com a soci. Vamassistir a totes les assemblees. Al

6

ENTREVISTA

R

Darrere d’un gran home sempre hi ha una gran dona.

Page 7: Època II DL.B-45290-97 · Cervino feta per la Secció d'Alta Muntanya, durant l'agost, per celebrar l'aniversa-ri del CEM; que cal anar al teatre el dia 31 d'octubre, a veure els

7

ENTREVISTA

començament em va fer respecte,però després vaig veure que erasemblant al procés autonòmic quees vivia llavors. Era com deixar el"centralisme" per ser un centreexcursionista autònom.

Ara cada secció té un responsa-ble que programa una excursiómensual, i amb aquesta progra-mació es fa una agenda trimes-tral que s'envia per correu a totsels socis. L'any 1975 com es feia?

Per començar érem la meitat desocis dels que som ara i el local eramés freqüentat. Les sortides s'or-ganitzaven amb els anomenats"fulls de sortida". Quan algú teniapensat fer una excursió agafava elfull, omplia el dia i el lloc on pen-sava anar, ho penjava al suro i lla-vors la gent que ho llegia i li inte-ressava s'hi apuntava. Després l'a-nomenat "vocal de la sortida" tru-cava a les persones i s'acordava lalogística per anar-hi. Això era fac-tible en una entitat amb pocs socis;Són faves comptades, quanta mésgent, més activitats, i s'han de fernous mètodes per organitzar-les iportar-les a terme. També cal dir que eren excursionssenzilles, ja que s'anava a muntan-

yes on només calia caminar perarribar al cim.

Abans hi havia molta tradició departicipar en aplecs excursionis-tes. En recordes algun?

L'any 1976 es va fer un aplec enl'àmbit estatal a la Vall de Rudaorganitzat per celebrar el centenaridel Centre Excursionista de Cata-lunya. Durant aquest aplec vampujar diversos cims: el Saboredo,el Ratera... De Molins de Rei hi

vam anar el Joan Nicolau, el Fran-cesc Insensé, el Canalias de SantVicenç amb la seva filla, la famíliaRodrigo, l'Àngel Homet amb elsseus dos fills, la Ma. Lluïsa

Domingo, i la Ma. Rosa i jo. Perl'època va ser un campament moltpatriòtic, i per primer cop en elsfocs de camp es cantaven cançonsen català. Recordo que ens ajuntà-vem amb els bascos i cantàvem lacançó de "L'estaca". També recor-do que l'organització no va posarla bandera espanyola i els canarisvan protestar. Van haver de córrera buscar-ne una! En els aplecsfeies amistat amb gent d'altres con-trades i després quedaves per tro-bar-te en l'aplec de l'any següent.Això creava lligams i feia que lagent repetís la participació anual-ment. Avui dia encara es fa l'Aplecdel Matagalls o l'Aplec dels PaïsosCatalans, tot i que nosaltres ja faanys que no hi anem.

Amb tots aquests anys segur quemolts companys i companyess'han quedat pel camí i no hanarribat a veure el cinquanta ani-versari de l'entitat. Recordesespecialment algú?

Recordo moltíssima gent. Peròsobretot em va afectar molt quanens va deixar el Ton Madorell. Erauna persona que sempre tenia larialla a la cara i una paraula ama-

Cim del Montardo 1980. Micolau, Insensé, Badosa...

Matagalls 1979.

Page 8: Època II DL.B-45290-97 · Cervino feta per la Secció d'Alta Muntanya, durant l'agost, per celebrar l'aniversa-ri del CEM; que cal anar al teatre el dia 31 d'octubre, a veure els

ble per adreçar-te. Amb ell vaigcompartir moltes excursions i mol-tes vivències.

Quina va ser la teva època mésactiva com a alpinista?

Com a anècdota et diré que jo jaanava a la muntanya amb 10 anys.En aquella època vivia a Pallejà iper distreure'ns amb el meu germàEliseu construíem una bandera ifèiem la travessa de Pallejà al cas-tell de Gelida. Però l'alta muntan-ya, que és el que em preguntes, lavaig descobrir mitjançant la gentde la UEC de Molins de Rei. Enaquells moments qui portava lainiciativa era el Joan Nicolau.Recordo que érem el FrancescInsensé, el Josep Maria Rodrigo, l'Àngel Homet, el Joan Cedó, elJordi Bau i d'altres persones quesegur que em deixo. Això sí, sem-pre tots a les ordres del Joan Nico-lau! Llavors em vaig adonar del

que era realment la muntanya! Elcim més alt que he fet és el GranParadiso (4.061m), als Alps, i

també vaig intentar pujar el Mont-blanc però no vam reeixir perculpa del mal temps.

En aquells temps no hi havia lescarreteres ni els mitjans d'avuidia i anar als Alps devia suposarun viatge llarg i penós …

Era una aventura. L'any 1978 vamanar a Chamonix tota una colla. Lameva família i la del Joan Cedóanàvem amb dos Land Rover ivam sortir un dia abans juntamentamb el Seat 850 de l'Amadeu Sal-vany, on anaven ell, la seva donaCarme Micolau i el seu fill. Però elLand Rover del Joan Cedó noméssortir, a l'alçada de Sant Cugat, jase li va punxar una roda! Els com-panys que van sortir a l'endemàeren la família Homet, la famíliaRodrigo i la família Bau. El JosepMaria Rodrigo portava un Renault5 i arrossegava un remolc amb unatenda "Apache". Pujant el coll l'I-seran, de 2.770 metres, li faltavenmarxes per tot arreu! Per fer-homés divertit, la Lourdes Sabaté va

venir embarassada de 8 mesos iportava tots els papers arreglatsper si havia de parir a França. Ensva donar més d'un ensurt però al

8

ENTREVISTA

PARQUETS · PORTES · CUINES · MOBLES A MIDA

Passeig Pi i Margall, 34. 08750 Molins de Rei. Tel. 605 818 898

Pic Bastiments 1984.

Saboredo 1976.

Page 9: Època II DL.B-45290-97 · Cervino feta per la Secció d'Alta Muntanya, durant l'agost, per celebrar l'aniversa-ri del CEM; que cal anar al teatre el dia 31 d'octubre, a veure els

final l'Emma Rodrigo va néixer aCatalunya! Bé, érem tot un espec-tacle! Només et diré que a mig

camí vam acampar en un poble iels francesos ens van apedregar lacanalla perquè es pensaven queérem gitanos!

I pel que fa la roba i al materialper anar a la muntanya?

Sobre la roba que es portava lla-vors les fotos parlen per sí soles: josempre anava amb uns pantalonsrochetores de vellut que cobrienels genolls i deixaven la cama aldescobert, i si feia molt de fred emposava els pantalons del pijama asota! Completaven l"'equipament"mitjons de llana, botes rígides decuir, una camisa de franel· la, unjersei, un bossa tipus "cangur" pertenir a mà els ganyips, i finalmentun anorac a sobre de tot. Pel que faa la neu, portàvem ulleres de sol,

piolet i grampons de corda per lli-gar-los a les botes. Jo amb la neuno he tingut mai problemes. El

CEM havia organitzat cursos.Només me les vaig veure negresuna vegada que vaig haver de dei-xar el piolet a un noi que no enduia a la glacera del Mont Perdut.En una glacera sense piolet et sentscom despullat!

El 21 de juliol vas fer 73 anys.Encara t'acostes a la muntanyaper caminar i practicar l'excur-sionisme?

Evidentment l'edat no perdona,però més d'una vegada agafo lamotxilla i la màquina de fotogra-fiar i me'n vaig a esmorzar a SantaCreu. Un dels projectes que tinc ésacomiadar-me de l'alta muntanyafent l'ascensió de la Pica d'Estatsamb l'ajut dels meus fills.

La teva muller, Maria RosaPadilla, està preparant ambmolta il· lusió una obra de tea-tre amb un conjunt d'antics socis"teatreros" del CEM que esrepresentarà el proper 31 d'oc-tubre, la nit de la Castanyada.Què diries als nostres lectorsperquè no se la perdin?

La gent ha de saber que no anirana veure un Shakespeare o un Piran-dello. Veuran una comèdia repre-sentada per uns amics que handedicat unes hores del seu tempslliure per fer-nos passar una bonaestona. No els fallarem i ompliremel teatre!

Tens alguna afició que no etconeguem Ramon?

Sóc col· leccionista de màquinesde fotografiar i de filmar antigues.En tinc més de mig miler i algundia m'agradaria exposar-les alCEM perquè tothom les poguésveure. La meva gran afició és lafotografia, és una activitat que emdescarrega de tensions i que per-met alliberar la meva creativitat.Per això recomano a tothom queem llegeixi que s'aficioni a algunaactivitat artística. Val molt la pena.

Moltes gràcies Ramon i fins sem-pre!

9

ENTREVISTA

Forn de Pa

“CAL CARDONA”PA DE TOTA MENA, PASTES, PIZZES

i ESPECIALITAT EN COCA DE FORNER

TARDES PA CALENT

Plaça de Catalunya, 16Tel. 93 668 27 81MOLINS DE REI

Xamonix agost 1978.

Page 10: Època II DL.B-45290-97 · Cervino feta per la Secció d'Alta Muntanya, durant l'agost, per celebrar l'aniversa-ri del CEM; que cal anar al teatre el dia 31 d'octubre, a veure els

10

a Secció de Veterans vaorganitzar, després d'unany de pausa, el tradicio-

nal i conegut com Cap de Setmanadel Soci, aquest cop a Siresa,població situada a 2 km més al

nord d'Hecho que, encara que per-tany a aquest Ajuntament, té vida,

presència i història pròpia.

És un bonic poble, situat al ves-sant, que ofereix un bell conjuntd'habitatges que han conservat laconstrucció tradicional i, natural-ment, el monestir de San Pedro,monumental construcció d'un

romànic molt particular que, ambla seva majestuositat, trenca l'in-

comparable marc natural on estroba.

Va tenir un èxit de participacióprevist amb motiu del 50è aniver-sari, fet que va ocasionar algunajustament en l'allotjament dedarrera hora, que es va poder solu-cionar amb l'habitual sentit comúde què gaudim els excursionistesde casa nostra. Gràcies a tots els 55participants, per la bona predispo-sició a facilitar-nos-en l'organitza-ció.Teníem el rum-rum sobre la clima-tologia, que finalment ens va res-pectar i va fer possibles les duesexcursions previstes, tant la deldissabte com la del diumenge almatí. Una inoportuna cursa ciclista ensva desbaratar la visita matinal deldissabte a San Juan de la Peña, quevàrem haver de posposar per aldiumenge a la tarda i improvisar,opcional i alternativament, la visi-

ta al Museu Diocesà de Jaca o a lafortalesa de la ciutat. La veritat és

SIRESA i BAETULO

L

ESPECIALISTES EN VISIÓ ESPORTIVAPREUS ESPECIALS PER ALS SOCIS

C. Major, 58 - Av. de Barcelona, 18 · 08750 Molins de Rei

Tel. 93 668 04 41 - 93 668 72 53

http://www.bofillbassons.com - e-mail: [email protected]

BOFILL BASSONS

Catedral de San Pedro de Siresa.

Tots els participants del cap de setmana del soci a la selva de Oza.

Page 11: Època II DL.B-45290-97 · Cervino feta per la Secció d'Alta Muntanya, durant l'agost, per celebrar l'aniversa-ri del CEM; que cal anar al teatre el dia 31 d'octubre, a veure els

que els visitants van quedar forçasatisfets de les respectives "impro-visacions".

L'endemà, els participants vanaconseguir veure, encara que ambuna mica de pressa, les meravellesd'aquest monument tan especial.Els autèntics orígens del monestires perden en la foscor dels tempsalt-medievals i se l'ha suposatrefugi d'eremites, encara que lesdades històriques ens condueixen ala fundació d'un petit centremonàstic dedicat a sant Joan Bap-tista al segle X, del qual sobre-viuen alguns elements.La Via Romana, el Centre d'Inter-pretació del Megalitisme, el camídel Puente de Sil, la Selva de Ozai la visita a la catedral de Siresavan completar les expectativesdels participants. També cal dirque l'hostaleria i la restauració vaestar a l'alçada d'allò que ja tenimtan apamat i conegut com "relacióqualitat-preu".En acabar l'estada, els participantsvan rebre un present gastronòmicamb motiu d'aquest darrer Cap deSetmana del Soci.

L'Organització està rumiant comseguir organitzant aquesta activitatde cara a l'any vinent.

Diumenge 3 de juliol, matinal

De nou tornàvem a Badalona pervisitar, aquest cop, les noves ins-tal· lacions del Museu de la Bae-tulo romana, que havia estat tancatal públic de feia una colla d'anys.Al vestíbul principal ens esperavauna exposició temporal dels famo-

sos "biscúters", que van tenir tantde protagonisme als anys 60 a casanostra.Per altra banda, amb un guiatgeforça interessant pel recorregutsoterrat a partir del subsòl delmateix edifici del Museu, esrecrea, a partir de les restesarqueològiques posades al dia,

amb un gust molt ben treballat ipedagògic, tot el que devia ser laciutat tan esmentada pels romansen les seves cròniques. Les termes,situades sota l'actual Museu,tenien els vestuaris, el frigidarium

o piscina d'aigua freda, el tepida-

rium o piscina d'aigua tèbia i elcaldarium o piscina d'aigua calen-ta. Està decorada amb mosaics demotius geomètrics.Al Museu també es poden trobarrestes de vies, xarxa de clavegue-ram i comerços d'aquesta època.A la plaça de l'Assemblea de Cata-lunya es conserven les restes d'unapiscina rectangular de 13,30metres de llargada per 6,30 metresd'amplada.Al carrer Lladó es conserven lesrestes d'una casa romana amb unatrium i, al seu voltant, totes leshabitacions pavimentades ambmosaics de marbre amb motius

geomètrics en blanc i negre.Resten encara pendents de visitaraquests dos edificis, que estanoberts al públic i que, per mancade temps, van quedar per a unapropera oportunitat.

Enric Solà

11

SIRESA i BAETULO

Una “temporal” del Biscúter.

El grup de culturaires davant del museu de Badalona.

El subsòl de Badalona.

Page 12: Època II DL.B-45290-97 · Cervino feta per la Secció d'Alta Muntanya, durant l'agost, per celebrar l'aniversa-ri del CEM; que cal anar al teatre el dia 31 d'octubre, a veure els

12

QUADERN DE CAMP

n primer lloc vull agrair al director del Butlletí, Enric Solà i al president del CEM, Ferran Estela la bona acollidaque ha tingut la meva proposta d'incloure aquesta nova secció al Butlletí i dels seus suggeriments per adaptar elscontinguts al que vosaltres, els lectors, podeu esperar dels temes que tractaré.

Fa ja uns quants anys que es va apoderar de mi el que Jon Krakauer va anomenar "La febre del cim", i continuo ambaquesta infecció vírica. Fins fa poc el cim no em deixava veure el bosc. Aquest fenomen és físicament impossible però, malauradament per lanatura, és ben real en la psique de molts d'aquells que s'endinsen en aquest medi. Quants senders, aproximacions o ascen-sions no han transcorregut per un bosc del que coneixem ben poques coses? Espero, amb la sèrie d'articles que encetem en aquest Butlletí, mostrar-vos alguns aspectes relacionats amb el bosc, i faci-litar-vos algunes de les petites eines que us seran útils per interpretar millor aquest medi. Com millor el coneguem millorel conservarem. Crec que per comprendre alguns dels aspectes que tractarem properament val més començar pel princi-pi. Pel que us proposo la lectura d'aquesta introducció.

E

Josep A. Uroz

www.sotabosc.blogspot.com

Abans, durant i després de la col·lisió de les

plaques africana i ibèrica que va provocar

l'aïllament del mar Mediterrani. L'àrea tramada

representa la superfície de les terres emergi-

des. Font: Weijermars, 1988

Hipòtesi de la distribució de la vegetació durant el darrer

període glacial (Würm), probablement entre el 75.000 aC. I

el 47.000 aC. Font: Los bosques ibéricos, (1998), Planeta,

diversos autors.

Hipòtesi de les vies migratòries del faig a par-

tir de les seves àrees relictes més probables.

Font: Los bosques ibéricos, (1998), Planeta,

diversos autors.

Fòssil d'una fulla de palmera que visqué fa 70

milions d'anys trobat al jaciment arqueològic de

Fumanya. Font: Europapress.cat.

15 milions d'anys després, podem trobar als boscos de casa nostra, dues de les adaptacions més comuns

als canvis climàtics de la que fou llavors vegetació subtropical: a.- Arboç (Arbutus unedo) i b.- Llorer

(Laurus nobilis). Font: Fanerògamnes, herbai virtual 2002/2003, unitat de botànica UAB.

Page 13: Època II DL.B-45290-97 · Cervino feta per la Secció d'Alta Muntanya, durant l'agost, per celebrar l'aniversa-ri del CEM; que cal anar al teatre el dia 31 d'octubre, a veure els

QUADERN DE CAMP

13

ORÍGENS DE LA FLORA ACTUAL DE CATALUNYA

La Mediterrània occidental ha estat en el passat sotmesa

a grans variacions de clima del nivell del mar, provocant

canvis marcats en la vegetació. Fa uns 15 milions d'anys (en

el miocè mig) el clima del Mediterrani era molt més càlid i

humit que l'actual amb predominança de boscos subtropi-

cals en cotes baixes i laurisilves en els vessants més

humits. 10 milions d'anys més tard, esdevingué un canvi

cabdal al Mediterrani occidental. Les plaques africana i ibè-

rica arribaren al contacte en la superfície, deixant el mar

Mediterrani totalment aïllat de l'oceà Atlàntic. Llavors Euro-

pa i Àfrica restaren unides a través del que llavors era

la Península Ibèrica durant 1 o 2 milions d'anys. Aquest

fenomen sumat a un clima que es tornava cada cop més

àrid, provocà una dràstica evaporació que en alguns

moments va portar al Mediterrani a assecar-se parcial-

ment.

La conseqüència d'aquests fenòmens fou el canvi o amplia-

ció, mitjançant la colonització, de l'àrea de distribució de les

espècies vegetals existents. Vet aquí la importància del

descens del nivell de les aigües ja que va permetre la

migració directa de plantes entre punts anteriorment aïllats.

En trobar-se la península (i les aleshores no-illes Balears)

en una zona important de pas entre Àfrica i Europa, es

va veure enriquida, conforme el clima anava canviant, per

espècies de plantes provinents d'arreu. La complexitat del

relleu va crear diversitat de medis on aquestes noves espè-

cies pogueren prosperar i romandre en el que avui és

Catalunya i en general en tota la Península Ibèrica tot i les

variacions climàtiques esdevingudes d'aleshores ençà.

El començament del pliocè (fa entre 4,5 i 5 milions d'anys)

ve marcat per l'obertura de l'estret de Gibraltar amb la

conseqüent inundació del Mediterrani i per tant l'aïllament de

les flores d'Àfrica, Península Ibèrica i illes Balears, iniciant-

se un nou període a partir del qual s'anirien diferenciant

cada cop més. Existeixen, però, moltes espècies comunes ja

que aquest aïllament és relativament recent.

En els darrers 1,8 milions d'anys (quaternari), han esdevin-

gut fins a 17 glaciacions que empobriren la flora de gran

part d'Europa. Aquestes propiciaren l'arribada a les nos-

tres contrades, d'algunes espècies alpines i boreals (moltes

s'extingiren), que durant períodes interglacials desaparei-

xien de la plana per sobreviure a les muntanyes més ele-

vades. En canvi, en períodes càlids, plantes termòfiles ocu-

paven l'espai deixat per les anteriors, mentre que durant

les glaciacions romanien en "refugis" amb condicions favo-

rables d'insolació o temperatura, si be n'hi havia que adqui-

rien resistència al fred, com es el cas de moltes de les

espècies de clima mediterrani actuals.

També cal tenir en compte que les glaciacions afectaren

menys com més al sud dels Pirineus, de manera que s'ha

conservat molta diversitat vegetal procedent de l'època

anterior al dessecament mediterrani (terciari), especialment

al sud de la Península Ibèrica. Simultàniament, però, la

diversitat de sols i relleu, unida als canvis climàtics, va

afavorir el desenvolupament de noves espècies i subespè-

cies per adaptació de les petites poblacions que anaven

quedant aïllades.

Però, podem observar amb els nostres ulls el resultat d'a-

questa selecció natural? Doncs sí que podem i a més és

molt fàcil. On? Al bosc, és clar.

En el proper Butlletí us faré cinc cèntims de la distribució

dels boscos a Catalunya i quins són els factors que deter-

minen aquesta distribució.

Page 14: Època II DL.B-45290-97 · Cervino feta per la Secció d'Alta Muntanya, durant l'agost, per celebrar l'aniversa-ri del CEM; que cal anar al teatre el dia 31 d'octubre, a veure els

e fet cal ser realistes. I hodic quant a la convivènciasocial del Centre Excur-

sionista Molins de Rei. No ens enganyem, hi ha coses quesón molt evidents: a l'entitat hi hadues o tres generacions de perso-nes, unes nascudes els anys 30, 40i 50, i unes altres, nascudes elsanys 60, 70 i 80... Fins aquí, res adir.

Només cal ser prou observadorsper copsar la distància generacio-nal, amb els conceptes de la defini-ció dels materials excursionistes,dels nous itineraris, de les novestecnologies de recerca i pràcticasobre el terreny. Un abisme, en tanpocs anys. Qui ens ho haguéspogut dir!

Però no em referiré a la diferènciade la tècnica, em vull referir a larelació interpersonal, entre aques-tes dues o tres generacions.L'aniversari dels 50 anys del CEMha fet que coincidim, aquestesdiverses èpoques, en un objectiucomú: la supervivència d'una enti-tat emblemàtica a la nostra vila, alllarg de mig segle. No sé si se li dóna prou importàn-

cia en l'estament més jove a aques-ta circumstància. Segurament eldia a dia de la generació contem-porània fa que en un moment tandifícil, socialment parlant, forçosa-ment minimitzi un concepte tanvital com és la vida associativa d'a-questa entitat. Allò que dóna forçaal col· lectiu, que fa un exercici de

civilitat, d'integració, de pertinen-ça. Un sentiment de relació inter-personal enriquidora.Quan hi va haver el canvi de Junta,i gràcies a aquest sentiment de per-tinença, un soci com tu i com jo varecollir el testimoni, el relleu, lesganes i la il· lusió per tirar enda-vant, i va comprometre altres per-sones per ajudar-lo en aquestatasca. Aquest és l'exemple genera-cional, creure's el projecte, la filo-sofia, l'objectiu. Des d'aquí el suport a la decisió delFerran Estela per haver donataquest pas i a l'Àngel Beumala persecundar el projecte assumintnoves responsabilitats. A diferèn-cia d'alguns polítics, a la societatcivil la gent fa pinya, no divideix oexclou.És normal i és bo que la generaciódels 50, 60 i 70 estigui per la vidaactiva, esportivament parlant, set-manal, gairebé, viva i enèrgica.Però també convé que tingui un ullposat en el dia a dia de la casa, quefa possible la seva continuïtat, ellloc d'encontre, el centre de refe-rència del seu col· lectiu i els seusdiferents mitjans. La gent delCEM hem fet cim, direu! Aquestés el secret de tot això.Que per molts anys s'entengui!

EL MOLINET

D

Enric Solà

14

DISTRIBUÏDOR EXCLUSIUQUADS

Concessionari Oficial

Av. València, 25 Molins de Rei Tel. 93 668 16 42 - Fax 93 668 94 61 - mail:[email protected]

La cohesió, el secret del grup.

Page 15: Època II DL.B-45290-97 · Cervino feta per la Secció d'Alta Muntanya, durant l'agost, per celebrar l'aniversa-ri del CEM; que cal anar al teatre el dia 31 d'octubre, a veure els

15

EL CIMÒMETRE

Núm5049484746454443424140393837363534333231302928272625242322212019181716151413121110987654321

Dia / Mes

25/6

19/6

12/6

12/6

27/5

24/5

17/5

15/5

15/5

13/5

13/5

10/5

4/5

3/5

29/4

26/4

24/4

19/4

18/4

16/4

12/4

7/4

5/4

22/3

6/3

6/3

1/3

27/2

26/2

22/2

19/2

13/2

13/2

8/2

5/2

2/2

1/2

23/1

30/1

26/1

22/1

25/1

23/1

23/1

15/1

16/1

8/1

2/1

2/1

1/1

Cim (Altura)

Pica d'Estats (3143 m)

Campbieil (3157 m)

Agulles de Travessany (2651 m)

Montardo (2833 m)

Turó de l'Home (1702 m)

Turó del Mal Pas (753 m)

Puig Andreu (724 m)

Puigmal (2909 m)

Sotllo (3072 m)

Pedraforca (2506 m)

Agulles de Vallirana (652 m)

Cogulló de Can Torra (881 m)

Montagut (963 m)

Puig de l'Hospici (518 m)

Turó de Montcau (643 m)

Creu de Saba (606 m)

Puigsacalm (1515 m)

Sant Amanç (1851 m)

Bastiments (2880 m)

Lustou (3032 m)

Cabrera (1307 m)

Turó d'en Serra (396 m)

Agulla Grossa (866 m)

Bassegoda (1373 m)

Cogulló de Turp (1620 m)

Gorgomendi (1248 m)

Puigcastellar (933 m)

Matagalls (1698 m)

Les Agudes (1705 m)

Castellsapera (939 m)

Pedrons (2715 m)

Pical Ras (1840 m)

Creu de Santos (943 m)

Castell de La Popa (840 m)

Pic de la Mina (2683 m)

La Mola (1101 m)

Montcau (1056 m)

Turbon (2492 m)

Sant Ramon (289 m)

Puigestela (2013 m)

Puig de les Moreres (2214 m)

Sant Salvador (420 m)

Montgròs (1133 m)

Albarda Castellana (1177 m)

Balandrau (2583 m)

Sant Antoni (Montpedrós) (304 m)

Puigmadrona (341 m)

Tossa Plana de Lles (2916 m)

Taga (2035 m)

Sant Geroni (1236 m)

Titular

Carme Valldosera

David Martínez

Carles Moyés

Froilan Cortés

Amadeu Salvany

Joan Cedó

Anna M. Mañoses

Carles Moyés

Jordi Garcia

Daniel Horta

Josep M. Mayals

"Cisco" Fernández

M Lluïsa Domingo

Jesús Zudaire

Francesc Lucas

Josep Gràcia

Juan Mallen

Enric Solà

Paco González

Francesc Parra

Robert Torres

Felip Cañavera

Ernest Niñerola

Josep Ma. Rodrigo

Anton Gómez

Ma. Rosa Ruiz

Emilià Revenga

Jesús Jiménez

Carles Comas

Esther Canut

David Pagès

Enric Garcia

Carles Bueno

M. Jose Fiestas

Aitor López

Llorenç de Diego

Joan Orpinell

Àfrica Cano

Teresa Seguer

Josep Mariné

Ernest Palacin

Joan Miró

Carme Valldosera

Francesc Comellas

Enrique Sanz

Carles Comas

Oriol Solà

Sebastià Pi

Emília Ramos

Jaume Fusté

Cimòmetre 50 anys 50 cimsCimòmetre 50 anys 50 cims

Page 16: Època II DL.B-45290-97 · Cervino feta per la Secció d'Alta Muntanya, durant l'agost, per celebrar l'aniversa-ri del CEM; que cal anar al teatre el dia 31 d'octubre, a veure els

16

EL CIMÒMETRE

1

2

3

4

5

6

7

8

9

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

10

50 anys50 anys

50 cims50 cims

Page 17: Època II DL.B-45290-97 · Cervino feta per la Secció d'Alta Muntanya, durant l'agost, per celebrar l'aniversa-ri del CEM; que cal anar al teatre el dia 31 d'octubre, a veure els

EL CIMÒMETRE

17

26

27

28

29

30

31

32

33

34

36

37

38

39

40

41

35

42

43

44

45

46

47

48

49

50

50 cims50 cims

50 anys50 anys

Page 18: Època II DL.B-45290-97 · Cervino feta per la Secció d'Alta Muntanya, durant l'agost, per celebrar l'aniversa-ri del CEM; que cal anar al teatre el dia 31 d'octubre, a veure els

18

PEL FORAT DEL PANY

És la trista planteta......Molt ben retratadeta.

Era l'edat mitjana......La fe, via craniana.

On hi haurà en el món mundial......Un conductor tan formal?

I per fer bullir l'Olla......La foto de la colla.

"Esos ojitos verdes......Que me ignoraaaaaban".

Els "teràpia" han convocat......Un final de curs sonat.

Page 19: Època II DL.B-45290-97 · Cervino feta per la Secció d'Alta Muntanya, durant l'agost, per celebrar l'aniversa-ri del CEM; que cal anar al teatre el dia 31 d'octubre, a veure els

er Sant Joan, aquest any…cap a la Pica! Ja és per simateix tot un esdeveni-

ment, però si, a més a més, formespart del número 50 del Cimòmetredel CEM, te'n sents molt més res-ponsable!Hi ha cims que s'escapoleixendavant teu cada vegada que t'hivols acostar. Quan no és el dia ade-quat, és la meteorologia, o no hi haprou places al refugi… o a darrerahora, a més de la meitat del grup lisurten compromisos diversos i s'had'acabar posposant. Hi hauria 50raons com a mínim per no anar-hi,però segur que en trobaria més de50 per animar a tothom a pujar-hiun cop a la vida com a mínim.Aquesta vegada vàrem ser vuitpersones: quatre representants delCEM -la Carme, en Francesc, enJordi i l'Emília- i quatre més queno ho érem -la Rosa Maria, laNúria, en David i jo, l'Ester. Per a

alguns no era la primera vegada;per a d'altres, sí i per a mi mateixa,puc dir que l'havia feta a mitges,perquè un bon dia, farà ja uns anys,la senyora Pica va decidir que noens deixava pujar pel mal temps.

És curiós, sempre som nosaltresels que creiem que organitzem unaexcursió, però al capdavall són lesmuntanyes les qui decideixen siens hi deixen anar i tenen l'últimaparaula. Per això, cal anar preparat

per a qualsevol entrebanc quepugui girar-nos el dia i acceptarque no som res més que simplesespectadors.

Fa molt poc que conec algunsmembres del CEM i, després d'unsquants anys d'anar-me movent perdiferents grups, puc dir que totstenen el fantàstic denominadorcomú d'aquella fascinació per la

muntanya que a mi també em per-segueix al llarg dels anys. Cadacim és especial i s'ha d'aprendre agaudir cada minut de la compan-yia, de les vistes i del camí. Totprojecte muntanyenc comença

amb els preparatius i acaba física-ment quan tornem a casa. O mésben dit, les excursions no acabenmai, perquè sempre les tindrem ala memòria. Si pugés a la Pica unaltre cop, segurament hauria d'es-criure una altra història ben dife-rent i no seria qüestió d'una simplellista de cims que he assolit.La proposta va sorgir per insistèn-cia de l'Emília i va ser la Carmequi, per no repetir ruta, va propo-sar fer-la per França des del refugide Pinet. Per començar, vàremparar a Guardiola de Berguedà afer un petit esmorzar el dia 24mateix. Les carreteres estaven benbuides, perquè el país encara assa-boria la festa del dia anterior. Mal-grat que el nostre grup no va podercelebrar una revetlla com Déumana, diria que cap de nosaltres varenunciar a un tall de coca, perquèllavors ja no seria un Sant Joan. Després de deixar els cotxes alpàrquing d'Artigue, vàrem enfilar

Refugi de Pinet.

19

ALTA MUNTANYA

P

L’estany des del refugi.

Page 20: Època II DL.B-45290-97 · Cervino feta per la Secció d'Alta Muntanya, durant l'agost, per celebrar l'aniversa-ri del CEM; que cal anar al teatre el dia 31 d'octubre, a veure els

amb les motxilles a una hora enquè el sol picava de valent, cap ales 12 h. El que em va cridar l'aten-ció és que els cartells només indi-caven el Montcalm, que és un altre

3.000 proper a la Pica i que teníemintenció de fer també l'endemà. Encanvi, la Pica, més alta que l'ante-rior, no constava enlloc. Que ensl'havien canviada de lloc?No vam dirigir-nos directament alrefugi, sinó que vàrem optar perfer una parada per dinar a l'estanySourd pels volts de les 2 h, perquèteníem temps de sobres i ens podí-em permetre fer una parada sensepresses. L'arribada al refugi va serpoc després, al cap d'uns tresquarts d'hora, així que a les 4 h jaérem al refugi. En total, vàrem ferun desnivell de 1.100 m aproxima-dament i l'endemà ens n'esperavenuns altres 900 com a mínim,només comptant la Pica.Allà vàrem preguntar al guarda lapossibilitat de fer una circular bai-xant directament des del cim delMontcalm per la vall de Subran,però vam desistir quan ens va dirque la Gendarmerie francesa hoprohibia, ja que és molt vertical i el

risc de la neu que encara hi queda,fa l'aventura força més arriscada.Va aclarir que és un itinerari perfer de pujada quan no hi ha neu,però gens recomanable per fer de

baixada. Nosaltres dúiem piolet igrampons per si de cas, però elmés raonable va ser, davant de larotunditat del personal del refugi ia pesar de la desil· lusió d'alguns,fer i desfer el mateix camí.

Després de passejar pels voltantsdel refugi, plantat davant mateixde l'estany de Pinet, vàrem soparben d'hora i de mica en mica

vàrem anar a dormir per poder des-cansar i estar a punt per a l'ende-mà. Semblava que el temps acom-panyaria, sí!L'ascensió la començàvem pocdesprés de les 7 h del matí del dia25. Vàrem començar a creuar neu,però era tova i es podia trepitjarsense risc. Així que, de moment,vam anar fent sense els grampons.El bon temps es feia notar i el nos-tre bon humor, també. El camíascendia entre un seguit d'estanysgelats i la neu era cada vegada mésabundant. El cel era d'un blaurabiós sense cap núvol i era difícilimaginar que s'espatllés el dia.Anàvem acompanyats de més gentdurant el camí, però era força d'ho-ra i no vam arribar a aquella sensa-ció de "rambla" que a vegades pottreure una mica l'encant delmoment. Ja la vèiem: la Pica eraallà i a la seva dreta, el Verdaguer."També hi pujarem", vam dir, peròprimer al de més amunt! L'últimaparada abans d'enfilar l'últim tros...

i cap amunt. Ja no tenia pèrdua.Neu, roca i pedra. Una mica de tot.Al coll de Riufred, darrere del qualens quedava el Montcalm mentre

ALTA MUNTANYA

20

El grup al Pic Verdaguer.

Panomàrica des del Verdaguer.

Page 21: Època II DL.B-45290-97 · Cervino feta per la Secció d'Alta Muntanya, durant l'agost, per celebrar l'aniversa-ri del CEM; que cal anar al teatre el dia 31 d'octubre, a veure els

davant nostre es podia veure laPica i el Verdaguer, vàrem fer unaparada abans d'encarar el darrer

tram pedregós.I sí!, de mica en mica vam arribaral cim de la Pica d'Estats i ens vamplantar al costat de la creu. Des d'a-llà es veia el vessant català, desd'on pujava també molta gent i desd'on jo recordava haver fet el meuprimer intent feia uns anys. La fotode rigor des de tots els angles... icap avall, perquè ja començava aarribar-hi massa gent. Érem a3.143 metres i ara baixaríem en unmoment al Verdaguer, el veí delcostat, de 3.131 metres. El dia eramolt nítid i les vistes, esplèndides. Quina sort que hem tingut! I quèmés? Pugem al Montcalm? Home itant! Fer 3 x 3.000 en un dia... notothom té la sort de poder-ho fer!És a dir que res, cap amunt que hi

falta gent. Quan tornem a passarpel coll de Riufred, enfilem cap alMontcalm, de 3.077 m. És força

enganyós: sembla que ja hi siguis iencara queda més enllà. Un cop a

dalt, ens quedava la Pica davant ipodíem veure com a aquella hora

ja hi ha havia molta més gent quequan nosaltres hi érem.La baixada la vàrem començarforça ràpid i una servidora vapoder tastar la neu de ben a prop.Encara estava més tova que feiaunes hores i et permetia fer-ne via.A les 14 h ja érem al refugi de nou;temps un altre cop per fer una altraqueixalada (aquells fuets!!!), reco-llir els trastets i cap al pàrquing.Pel camí de baixada, els genollscomençaven a fer figa. La calorencara acompanyava i s'haguésagraït un rierol, encara que lespresses per arribar van fer que ambprou feines féssim cap parada i ales 17 h ja fóssim als cotxes.Només per estar tan amunt haviavalgut la pena tot el desgavell delsdies anteriors per tenir-ho tot apunt. I ho tornaríem a fer!Enhorabona, CEM! Que siguincom a mínim 50 anys més i, és clar,que siguin moltes les matinadesque acabin a dalt d'un cim! I gràcies a la Pica d'Estats, el Ver-daguer i el Montcalm, que ensvaren permetre pujar-hi i gaudir del'espectacle amb un temps immillo-rable. Uns cims més a la motxilla iuna història més.

ALTA MUNTANYA

21

ROBA, COMPLEMENTS I CALÇATPEL LLEURE A LA MUNTANYA

I TOTS ELS ESPORTS.

10% descompte als socis del CEM

Major, 4Molins de Rei

Tfn. 93 680 22 [email protected] (Només a Intersport)

Distribuïdor productes GPS

Ester Fernández

I finalment al Montcalm.

Indicador molt ben integrat.

Page 22: Època II DL.B-45290-97 · Cervino feta per la Secció d'Alta Muntanya, durant l'agost, per celebrar l'aniversa-ri del CEM; que cal anar al teatre el dia 31 d'octubre, a veure els

22

issabte 16 de juliol. Pas-sejada nocturna per laplatja i bany a la llum de

la lluna plena. El Roc de SantGaietà (Tarragonès).

El litoral català té uns 580 km decosta i des del 2005 el Departa-ment de Territori i Sostenibilitat dela Generalitat de Catalunya téentre d'altres finalitats la de l'orde-nació del seu paisatge essent und'ells la restauració i nova implan-tació de camins de ronda que volenafavorir que la costa catalana enssigui més accessible tot preservantels seus valors naturals, culturals ipaisatgístics. En molts casos sóncamins vora el mar que ja existieni que ara es condicionen, en d'al-tres casos però, són de nova crea-ció, amb l'inconvenient que podentrencar l'equilibri ecològic de lazona. Què difícil que es viure enharmonia amb la natura! Si l'any passat la sortida nocturna ala platja va ser al petit poble delGarraf - què ràpid que passen elsmesos! - enguany ens hem anatuns km més al sud, fins a les plat-

ges de la vila de Roda de Barà a ferun itinerari curt de 2 km per uncamí de ronda que uneix la PlatjaLlarga i el Roc de Sant Gaietà totsdos indrets dins del terme de lapoblació. Abans però iniciàvem elrecorregut per la línia de mar tre-pitjant la sorra i l'aigua marina enparal· lel al passeig marítim i finson les roques ja no ens deixavencontinuar més endavant, a partird'aquí encaràvem, ara sí, el camíde ronda. Aquest antic camí ressegueix unlitoral abrupte i plegat de penya-segats que ens oferia una panorà-mica espectacular amb un mar cal-mat que reflectia nítidament lalluna plena. Poc després sopàvemal davant de l'ermita de NostraSenyora de Barà, situada al peu delcamí i en un lloc privilegiat, cada

dilluns de Pasqua se celebra unaplec. Aquest plàcid camí de ronda téalguns miradors estratègicamentsituats que ens invitaven a fer peti-tes paradetes i contemplar les mag-nífiques vistes cara a mar mentreens anàvem creuant amb elsestiuejants de la zona. Finalment el camí ens deixava al

Roc de Sant Gaietà, una urbanitza-ció construïda a finals dels anys 60molt a l'estil del Poble Espanyol deBarcelona i que molta gent ha des-acreditat des del punt de vistaarquitectònic però que no deixa deser un lloc agradable i turística-ment important del Tarragonès. De seguida ens varem instal· lar ala terrassa d'un bar una mica enlai-rat i amb bones vistes, a fer unbeure, semblàvem uns estiuejantsmés mentre fèiem la comanda a uncambrer d'allò més simpàtic. Abans d'iniciar el camí de tornadapassegem pels carrers del roc plensd'edificis singulars amb els dife-rents estils arquitectònics antics:romànic, gòtic o mudèjar. Tot unconjunt que pot agradar més omenys però que no ens deixa indi-ferents.

De tornada a la Platja Llarga, molta prop del terme de Creixell, va serl'hora en que qui va voler es vabanyar dins el mar de la CostaDaurada sota un cel ras, sensenúvols i una lluna imponent. Evi-dentment arribàvem a Molins pelsvolts de les dues de la matinada.

MEDI AMBIENT

D

Marià Caimo

Quan el sol marxa a la cala del Roc.

Des del Roc de Sant Gaietà.

Page 23: Època II DL.B-45290-97 · Cervino feta per la Secció d'Alta Muntanya, durant l'agost, per celebrar l'aniversa-ri del CEM; que cal anar al teatre el dia 31 d'octubre, a veure els

anta Creu és Molins deRei? Ho creieu?Molts són els molinencs de

soca-rel que així ho creuen. I jodiria que, de sentiment, en el cor, síque ho és.Em dol a l'ànima, però la històriaens va jugar una mala passada:La parròquia de Sta. Creu d'Olordaja està documentada en el 1032. Enla seva màxima extensió, anavenels límits de Santa Eulàlia deMadrona (El Papiol), Sant Cebriàd'Aiguallonga (Valldoreix), SantaMaria de Vallvidrera, Sant JustDesvern, Sant Joan Despí i fins elriu Llobregat.És a la vorera del riu on el reiAlfons fa construir un canal i unsmolins que donen naixença aMolins de Rei.El 1209 tenim la primera esglesio-la de Sant Miquel (fins aleshoresels molinencs havien de desplaçar-se a l'església parroquial de SantaCreu o bé a la de Sant Bartomeu dela Quadra, que també depenia deSanta Creu), i el rei Pere la dotà perpoder establir-hi prevere, però ambuna clàusula segons la qual seriasufragània de la parròquia de SantaCreu.Jaume II fou el fundador dels bene-ficis de la parròquia de SantMiquel: "que en la capella de SantMiquel estigui un sacerdot perpetui celebri cada dia oficis..". L'esglé-sia seguia sent sufragània de la deSanta Creu, i "el prevere, nomenatper aquest, si bé per lo demés,equiparables". A més a més, elcapellà de Sant Miquel havia d'a-tendre també l'altra església sufra-gània de Santa Creu, Sant Barto-meu de la Quadra.1320: Jaume II concedí les ruïnesde la Torre Sunyer com a punt prin-cipal per a la radicació i creació del

castell d'Olorda a Simó des Llor,però aquest sols construí la casaCeller a la vila. Varen ser els Relatqui transformaren el castell Ciuróen castell termenat amb els addita-ments gòtics. La vila i la parròquiad'Olorda han estat venudes oempenyorades conjuntament anobles com els Des Llor i els Relatentre altres, essent els últims els

Requesens, que deixen Ciuró perconstruir un palau a la vila.Així veiem que des de la fundacióde la vila de Molins de Rei, dinsl'àmbit de la parròquia de SantaCreu, fins el final dels senyorius, lavila i Olorda reben un tracte con-junt. Per Sant Miquel, el 1739, esremarca que el seu àmbit com asufragània era limitat al clos de lamuralla. És per aquesta causa queles cases que quedaven forasol· liciten al bisbe ser inclosos aSant Miquel, malgrat no ser aques-ta una parròquia.Les 13 cases de fora (12 sol· lici-tants) són : Senyor de la Vila, FelipUrpina, Anton Gimfarré, 2 deRafael Esperia, Joan Castanyer,Joan Vila, Caterina Martí, El Molí,Josep Llucià, Agustí Castellví,Coll i Pau Baruta.1824: Es fan de gestions a Madrid(a través del bisbat) demanant la

independència de l'església de SantMiquel de la parròquia de SantaCreu, petició que es concedí. Sant Bartomeu dependrà encaraeclesiàsticament de la parròquia deSanta Creu uns anys més, fins el1867; i municipalment fins al finalde l'existència del municipi.En el s. XIX es constitueix SantaCreu d'Olorda com a municipi i el

1915 es dissol per fer front al costque representa la construcció de lacarretera de Vallvidrera. Es repar-teix el terme entre Sarrià (poste-riorment el 1920 annexionat a Bar-celona), Sant Feliu de Llobregat iMolins de Rei. La parròquia de Sant Bartomeu dela Quadra, amb els seus barris de laRierada i Vallpineda, queden anne-xionats a Molins de Rei, però l'in-dret on s'aixeca l'església de SantaCreu entra en el terme de Sarrià, iMolins de Rei acaba a pocs metresde les seves parets del darrere.No vull entrar en el perquè de taldecisió però, com a molinencs, nous dol? La trobeu lògica? Podemquedar de mans plegades o cal rei-vindicar la coherència amb el nos-tre origen? Penseu-ho i actueu coma molinencs!

23

SANTA CREU

S

La Parròquia dels dubtes.

Bartomeu Martí

Page 24: Època II DL.B-45290-97 · Cervino feta per la Secció d'Alta Muntanya, durant l'agost, per celebrar l'aniversa-ri del CEM; que cal anar al teatre el dia 31 d'octubre, a veure els

arreres activitats i nove-tats.

El gener passat, amb la darrera sor-

tida de GR-7, ens vàrem acomiadarde la vocalia de senderisme perhaver finalitzat el nostre període dequatre anys i amb la intenció queuna nova junta pogués continuar-la. Veient que ningú s'oferia perfer-nos el relleu, ho vàrem parlarentre nosaltres i en DomènecUbach va dir que ell ho faria nomésen el cas que no sortís ningú i si laresta del grup li feia costat. Li vamdir que comptés amb nosaltres, jaque no volíem que un Centreexcursionista com el CEM quedésorfe d'aquesta vocalia tant escaient.Animats per veure-hi una continuï-

tat, el mes de maig vàrem organit-zar la pujada al Pedraforca des deGòsol. Va anar molt bé. Tan solsdues senderistes no van fer cim,

probablement pel període d'inacti-

vitat que les va deixar sense l'entre-

nament adient. Pel mes de junyvàrem anunciar que es faria, persegona vegada, la travessada perMontserrat des del Coll de CanMaçana fins a Collbató. Aquestcop tampoc es va poder fer; si bél'anterior intent va fallar a causa dela neu, el motiu d'aquest juny vaser la pluja. El mes de juliol i amb motiu del50è aniversari es va fer la sortidacircular a l'estany de Sant Maurici.D'aquesta us en faig un resum:

El dissabte 2 a les 15.30 h agafà-vem l'autocar cap a Espot i hi vamarribar a les 20.00 h després d'ha-ver fet un descans a Tremp. Un copinstal· lats a l'alberg Les Daines,

sopàrem. Havent sopat i abans d'a-nar a dormir vàrem fer un petit pas-seig pels voltants de l'alberg perbaixar els aliments i fer petar laxerrada. Al matí del dia 3, mentreesmorzàvem, uns núvols negres i laposterior pluja que sonava junta-ment amb fortes ràfegues de ventfeien perillar la nostra caminada.La sort fou que la casa disposavade les noves tecnologies. Aquestesens van permetre consultar perInternet el radar meteorològic, queens mostrà clarament la tempestaque teníem al damunt i, en canvi,

24

SENDERISME

D

Grimpada final abans del cim del Pedraforca.

Foto de grup al cim del Pedraforca.

Foto de grup a l'estany de Sant Maurici.

Page 25: Època II DL.B-45290-97 · Cervino feta per la Secció d'Alta Muntanya, durant l'agost, per celebrar l'aniversa-ri del CEM; que cal anar al teatre el dia 31 d'octubre, a veure els

més enllà no s'observava cap mésmassa de núvols. Engrescats peraquesta troballa, tot fent cas del solque mostrava la pantalla del rellot-

ge del Martí, decidírem fer-la. Aixídoncs i amb mitja hora de retardens dirigíem cap als taxis que ensdurien fins al pàrquing on solen

arribar els cotxes particulars, peròper guanyar temps, a causa del

retard que dúiem, els taxis ens vandur fins a l'estany; d'aquesta mane-

ra guanyàvem un temps que ens vapermetre fer la volta a l'estany deforma tranquil· la i relaxada. Unesgotes de pluja quan estàvem a prop

del mirador ens van fer uniformarper esperar una remullada. Just

quan ja estàvem tots ben abillats vaparar la pluja. Quina sort! Nova-

ment al peu de l'estany vàrem dinari com a bons senderistes decidíremanar fins al pàrquing caminant,com estava previst, on els taxis ensvan recollir i ens van tornar aEspot. Després de la merescuda itradicional cerveseta, vàrem agafarl'autocar que ens va dur novamenta casa. Abans, però, de baixar del'autocar en Jordi Martínez ens vafer saber que ell es faria càrrec dela vocalia de forma definitiva, talcom podeu llegir al butlletí núm.69, en l'apartat LA JUNTAINFORMA. El nou vocal, "micro"en mà, ens va anunciar en primíciala programació per als mesos desetembre, octubre i novembre. Elssenderistes assistents li vàremdonar les gràcies amb un merescutaplaudiment i per part meva, iaprofitant aquest article, desitjo aell i als nous col· laboradors moltasort en aquesta tasca de volunta-riat!

25

SENDERISME

Al mirador de l'estany.

Al mirador de l'estany.

Jesús Jimenez

Senderistes al salt d'aigua de Ratera.

Page 26: Època II DL.B-45290-97 · Cervino feta per la Secció d'Alta Muntanya, durant l'agost, per celebrar l'aniversa-ri del CEM; que cal anar al teatre el dia 31 d'octubre, a veure els

26

“El teu llibre”

Actes del 50è Aniversari

“50 anys d’Excursionisme i Cultura”

La teva història és la nostra història

No te’l Perdis !

La portada del llibre. Records entranyables.

Els orígens; La UEC; La identitat de l’entitat. La nova generació del CEM i el seu futur.

Gaudint de l’obra.

Page 27: Època II DL.B-45290-97 · Cervino feta per la Secció d'Alta Muntanya, durant l'agost, per celebrar l'aniversa-ri del CEM; que cal anar al teatre el dia 31 d'octubre, a veure els

27

MAIG

ACTIVITAT: Conferència de JoanCondal: "L'arbre, font de vida". DATA: Dissabte 14. ASSISTENTS: 16 persones.

JUNY

ACTIVITAT: Cap de setmana del socia la província d'Osca: San Juan de laPeña, Siresa, Selva de Oza (vall d'He-cho). DATA: Dissabte 4 i diumenge 5.ASSISTENTS: 60 persones.

ACTIVITAT: Conferència deFrancesc Serracanta: "Passejant pelComtat d'Urgell: un viatge per la sevahistòria i les seves torres". DATA: Divendres 10.ASSISTENTS: 64 persones.

ACTIVITAT: Escalada - Agulles deTravessany. DATA: Dies 11, 12 i 13.ASSISTENTS: Carme, David Pagès,Àfrica, Jordi Garcia, Aitor i CarlesMoyés.

ACTIVITAT: Alta Muntaya - Ascen-sió als cims d'Estaragne (3.006 m) iCampbieil (3.173 m). DATA: Dissabte 18 i diumenge 19. ASSISTENTS: Carme, David M.,Jordi, Francesc i Àfrica.

ACTIVITAT: Escalada - Mallos deRiglos. Vies: Espolon Adamelo iMallo Pisón. DATA: Dies 24, 25 i 26. ASSISTENTS: Mireia Hernández,Albert Pinyol, Àfrica Cano, AitorLópez i Carles Moyés.

ACTIVITAT: Descens d'engorjats:serra de Guara, barranc de la Formiga. DATA: Dies 24, 25 i 26. ASSISTENTS: Núria Sousa, AnnaDíez, Aitor López, Albert Pinyol,Mireia Hernández, Àfrica Cano i Car-les Moyés.

JULIOL

ACTIVITAT: Senderisme a l'estanyde Sant Maurici (Parc Nacionald'Aigüestortes). DATA: Dissabte 2 i diumenge 3.ASSISTENTS: 31 persones.

ACTIVITAT: Descoberta cultural -Visita a la Badalona romana. DATA: Diumenge 3.ASSISTENTS: 24 persones.

ACTIVITAT: Escalada - Sector deTautavel (Talteüll, Rosselló). Divers-es vies. DATA: Dissabte 9 i diumenge 10. ASSISTENTS: Aurora, Josep, Esther,Jan, Àfrica, Jordi Garcia, Juan Rojo,Aitor, Carme, David Martínez, IvanMartínez, Pol Moyés, Maria i CarlesMoyés.

ACTIVITAT: Medi Ambient - passe-jada nocturna per la platja i bany a lallum de la lluna plena. DATA: Dissabte 16. ASSISTENTS: 18 persones.

ACTIVITAT: Alta Muntaya - Crestadel Ferran. DATA: Dissabte 16 i diumenge 17.ASSISTENTS: Carme, David M.,Francesc, Mireia, Jordi, David P. iÀfrica.

RESUM D’ACTIVITATS

Page 28: Època II DL.B-45290-97 · Cervino feta per la Secció d'Alta Muntanya, durant l'agost, per celebrar l'aniversa-ri del CEM; que cal anar al teatre el dia 31 d'octubre, a veure els

LA JUNTA INFORMA

uan rebeu aquest escrit de lajunta informa, alguns jahaureu acabat les vacances,

d'altres encara hi sereu i algunsfarà poc que les hauran començat,a tots i cadascun de vosaltres bonesvacances amb passat, present ifutur i que a la tornada ens puguemretrobar tots.

A l'últim butlletí dema-nàvem un voluntari perescanejar tot el materialhistòric del CEM. Ja eltenim, però ens reser-vem el nom, fins que notinguem dissenyada l'es-tratègia. També usvàrem informar quevolíem convertir elCEM en "local socialactiu", encara esperemque ens envieu idees.Hem fet el primer pas, jatenim nevera nova, ambmes capacitat i degamma ecològica. Ambla nevera anterior hemfet un acte de col· labo-ració amb una entitat dela vila, l'Entxuscat".

Com tots sabeu, hi va haver elec-cions municipals a la vila i la com-posició de l'ajuntament i de lesregidories ha canviat, ja vàremtenir una primera presa de contacte"informal" i va ser molt correcta.Pel que fa referència al CEM, hem

passat a dependre de la regidoriad'esports a la de turisme (on creuenque podem fer una millor tasca),des de l'esmentada regidoria hemestat convocats a primers de setem-bre per mantenir una reunió ambl'alcalde de la vila, per tractar elstemes pendents i de futur.

Sobre el tema del plafó de ceràmi-ca del cinquantè aniversari quehem de posar a la Plaça de la Lli-bertat, amb l'ultima reunió amb elsartesans del Cercle Artístic ens vandir que a meitats de setembre ja tin-drem les primeres proves de dis-seny.

Va ésser un dels temes en que laregidora de turisme va posar mésèmfasi, pel què significa.

De passada us volem recordar quela secció d'Alta Muntanya i Escala-da, ja son al Cerví - molta sort iprudència -. Quan rebeu el butlletí

ja hauran tornat.

Us volem recordar queentrem a la recta finaldel cinquantenari i tan-mateix volem demanar-vos la màximacol· laboració en aquestesprint final i com nopodia ser d'altra manera,per la tardor, La Marxe-ta, la 48 ena. Qui usparla té "l'honor" d'ha-ver quedat el darrer,però no us diré ni l'edi-ció ni amb qui anava.

Tenim pendents altrestemes, com el del mate-rial, la llei de proteccióde dades, i un llarg etc.Però hi estem a sobre. Ja

ho seguirem comentant.

Ànims! Som-hi tots per fer-lamillor, i ja no us entretenim mésfins el proper trimestre.

Q

28

La Junta

Page 29: Època II DL.B-45290-97 · Cervino feta per la Secció d'Alta Muntanya, durant l'agost, per celebrar l'aniversa-ri del CEM; que cal anar al teatre el dia 31 d'octubre, a veure els

29

SECRETARIA

Vols ser monitor iniciador en excur-sionisme?

L'Escola Catalana d'Alta Muntanya(ECAM) convoca unes jornades deproves d'accés per a cursos de moni-tors-iniciadors de les especialitatsd'excursionisme, descens de barrancs iescalada. Les dates d'aquestes jorna-des són el 17 i 18 de setembre. Lespersones que estiguin interessades acursar la titulació federativa de moni-tors-iniciadors podran presentar-se ales proves i posteriorment escollir laconvocatòria que els interessi de laseva especialitat. Els resultats obtin-guts en les proves tindran validesadurant els 24 mesos posteriors a ladata en què van tenir lloc. Així doncs,un cop superades les proves d'accés alcurs, els interessats podran inscriure'sen una convocatòria imminent o a unaque es convoqui de la mateixa espe-cialitat dins el termini dels 24 mesosposteriors. Els aspirants a aquestesproves hauran de fer efectius els dretsd'inscripció (20 €) i presentar lasol· licitud d'inscripció fins al dia 9 desetembre a l'ECAM. Animem elssocis que aprofitin aquesta oportunitatper formar-se i així poder impulsar denou les seccions Infantil i Juvenil delCEM. Des de la Vegueria del BaixLlobregat se subvenciona parcialmentla matrícula dels socis membres de lesentitats excursionistes de la nostracomarca. Full d'inscripció i tràmits alweb de la FEEC: http://www.feec.cat

La FEEC estrena la central dereserves de refugis

El 15 de juny passat, la FEEC va posaren funcionament una central de reser-ves per tal de facilitar als federats i ales entitats les reserves a tots els refu-gis gestionats per la Federació. Lesreserves es poden fer a través dehttp://refugifeec.tucarroya.com/por-tal/reserva_refugios o bé per telèfon al93 372 02 83. Amb aquesta nova eina,la FEEC facilita a tothom la possibili-

tat de reservar els seus establimentsd'una manera àgil i còmoda.

Accés motoritzat: la FEEC aconse-gueix compromisos de la Generali-tat

El dimarts 19 de juliol, el directorgeneral de Medi Natural i Biodiversi-tat de la Generalitat de Catalunya,Josep Escorihuela, va rebre el presi-dent de la Federació d'Entitats Excur-sionistes de Catalunya (FEEC), JordiMerino, i el responsable de Senders,Josep Casanovas. En la trobada, Esco-rihuela va prendre el compromís devetllar pels interessos dels excursio-nistes i protegir la xarxa de senders. El motiu de la reunió era exposar lapreocupació de la FEEC i del col· lec-tiu d'entitats i excursionistes querepresenta, derivada de les modifica-cions previstes en l'anomenada "lleiòmnibus" referents a l'accés al medinatural de vehicles a motor. El passat20 de juny, la FEEC va presentaral· legacions a la modificació delsarticles 3 i 4 de la Llei 9/1995, d'accésmotoritzat al medi natural, en lesquals argumentava que l'increment dela circulació de vehicles a motor en elmedi natural no garantia la seguretatdels excursionistes i vianants en gene-ral, contribuïa a augmentar els acci-dents i constituïa una amenaça per almanteniment i preservació de la xarxade senders i camins de muntanya,molts dels quals formen part del patri-moni cultural i històric del país. Ambaquests arguments, la FEEC es posi-cionava en defensa dels interessos deles prop de 400 entitats excursionistesque la constitueixen i dels seus 65.000socis i sòcies, 35.400 dels quals estanfederats, i, per extensió, de totes lespersones que de manera regular prac-tiquen a Catalunya alguna de lesmodalitats esportives pròpies de laFederació. Aquest col· lectiu, federato no, s'estima en un 22,4% de lapoblació d'entre 15 i 74 anys, segonsl'Enquesta d'hàbits esportius a Cata-

lunya 2009-2010, elaborada per l'Ob-servatori Català de l'Esport, i situa elconjunt d'esports de muntanya com latercera pràctica esportiva més practi-cada a Catalunya. El director general es mostrà moltreceptiu als plantejaments de la FEECi confirmà que en cap cas la intencióde la llei és permetre la circulació devehicles a motor per qualsevol camí.En aquest sentit, Escorihuela es vacomprometre a fer prevaler la segure-tat dels excursionistes i la preservaciódels 9.000 km de senders homologats(GR®, PR® i SL®) que manté laFEEC. Tot i ser conscients de la com-plexitat que suposa la regulació de laxarxa de camins -per la seva titulari-tat, usos, col· lectius que afecta iabast territorial-, des del Govern esvol donar resposta a aquesta necessitatper tal d'acotar clarament els indretson puguin circular els vehicles amotor, i més concretament els quads iles motos. Aquests circuits constitui-ran una mena de catàleg dels llocs ones podrà circular, estaran degudamentsenyalitzats i en cap cas afectarantrams de la xarxa de senders homolo-gats. Escorihuela també es mostrà dis-posat a col· laborar amb la FEEC perrebre assessorament en matèria desenders. En aquest sentit, es consulta-rà la FEEC en tot allò que pugui afec-tar la xarxa de senders. Tot seguit, Josep Casanovas, respon-sable de l'Àrea de Senders, presentà laproposta de crear un decret per regularla senyalització de camins. La propos-ta, que la FEEC considera prioritària,fou ben rebuda pel director general,que es comprometé a estudiar-la percomençar a treballar passat l'estiu.Des de la FEEC s'ha valorat molt posi-tivament aquesta reunió i s'espera queels compromisos adquirits pel directorgeneral, tant pel que fa a l'accés moto-ritzat al medi natural com a l'elabora-ció del decret de senyalització decamins, segueixin en la bona direcció.És per això que la Federació vetllarà iestarà amatent perquè es compleixin

Page 30: Època II DL.B-45290-97 · Cervino feta per la Secció d'Alta Muntanya, durant l'agost, per celebrar l'aniversa-ri del CEM; que cal anar al teatre el dia 31 d'octubre, a veure els

30

ALTES

MOVIMENT DE SOCIS

BAIXESSoci Cognoms i Nom d/m/a

1737 JANÉS CAMPMAJÓ, DIANA 15/06/20111738 SERRA PUIGVERT, SONIA 16/06/2011

Soci Cognoms i Nom d/m/a

0730 CARITG SALA, Mª ANTONIA 01/07/20110864 COLL VILA, MAGDALENA 17/05/20111161 ARTÉS CARITG, MANEL 01/07/20111162 ARTÉS CARITG, MIREIA 01/07/20111574 MARTÍNEZ MARTÍN, J. MANUEL 17/05/20111587 GARCIA CASTELLS, ROSA 20/05/20111620 LAUDO PUIG, ANTONIO 07/07/2011

Actualment, el nombre de socis de la nostra entitat és de 656

SECRETARIA

aquests compromisos. En aquest sen-tit, Jordi Merino ha ofert tota lacol· laboració necessària per part dela FEEC.

VII Premi Unnim de Periodisme deMuntanya i Aventura.

El Festival Unnim de Cinema de Mun-tanya celebrarà a Torelló, entre elsdies 11 i 20 de novembre, la seva 29aedició. Entre les activitats paral· leleshi haurà el lliurament de premis de la7a edició del Premi Unnim de Perio-disme de Muntanya i Aventura, orga-nitzat per la Fundació Festival deCinema de Muntanya de Torelló i l'O-bra Social d'Unnim. S'atorgaran dospremis, valorats en 600 euros cadas-cun: per al millor reportatge i el millorarticle publicats en premsa escrita al'Estat espanyol, en qualsevol de lesseves llengües, entre el 16 de setembrede 2010 i el 15 de setembre de 2011.Temes: tots els que estan relacionats

amb la muntanya, tant en el vessantesportiu com en el cultural. Cada autornomés podrà presentar un màxim de 3treballs. Els reportatges o articles, pre-sentats pel mateix autor o per qualse-vol altra persona o entitat autoritzada,s'hauran de lliurar en original i 3còpies acompanyades del full d'ins-cripció. En cas que no estigui escrit encatalà o castellà, se n'adjuntarà unatraducció en un d'aquests idiomes.L'Organització designarà el Jurat qua-lificador, que estarà format per profes-sionals del món de la informació. Elveredicte es farà públic dins la prime-ra quinzena de novembre. Els treballshauran d'estar en poder de l'Organitza-ció abans del 20 de setembre de 2011i s'hauran d'enviar per correu a l'adre-ça següent: Festival de Cinema deMuntanya; Apt. 19; 08570 Torelló.Informació: per a la sololicitud debases o qualsevol altra consulta, al tel.93 850 43 21

Restricció temporal de l'escalada aCollegats i Senterada.

El Cos dels Agents Rurals del PallarsJussà informa que s'han regulat tem-poralment algunes vies a la paret de laFiguereta de Collegats, d'una banda, ia Senterada, de l'altra, fins al proper15 d'agost, a causa de la nidificaciód'aufranys. La restricció, convenient-ment senyalitzada, afecta les següentsvies de la paret de la Figuereta: Fescafè, El despertar de la primavera,Figueta i Figuereta. Pel que fa a lazona de Senterada, la restricció afectauna paret on es van obrir vies durantl'hivern passat, i que és al costat de lacarretera N-260 al terme de Senterada,a uns dos quilòmetres del poble endirecció a Pont de Suert. (Informaciófacilitada pel Cos d'Agents Rurals delPallars Jussà.)

El dia 5 d'agost va morir el pare del nostre consoci Josep A. Uroz. Com molts sabeu, en Josep va ser el Secretari de la 12a.Junta, presidida per en Miquel Mateo. Des del 24 de gener de 1997, fins els 22 de gener de 1999.Precisament quan ara encetem la seva col· laboració en aquesta revista, l'encoratgem a superar aquests difícils moments,i li oferim el nostre suport més sincer.