Elfilósof Fcrnaiiílo Siivarcí: a rAjiiiiiaiiienl d'Okn. feni un cloí^i de la lí'rliíra. ¿'II iin deis üvtcs coiiiincnuirciiius de raniversari de la Bihiioreca d'Ohl.

etanta-cinc anys d'una biblioteca

Els proppassats dies 18 i 19 de setembre, la biblioteca Maria Vayreda d'Olol va celebrar el setanla-cinque aniversari de la seva creació. Un aniversaii segurament equívoc. Ja que rexisléiicia d"unu bibiioleca amb aquest nom data lan sois de 1987, l'any en qué, niitjam;ani un coiiveni sigiial entre la Geiieralilal de Catalunya, la Diputado de Girona i l'Ajuniamcnl d'Olol. es ÍLisionavcn les dues biblioiequcs existents a la ciutat: la Biblioteca Popular, eslableila Pany 1918-1 de la qual sí es compleixen, dones, setanta-cinc anys- i la Biblioteca Municipal, de Torigen de la qua! celcbrcm també enguany el centenari.

Eíectivamenl. va ser per un acorddel 18degencrdc 1893 que rAJunlamcnt d'OIot decidla fundar un niuseu-biblioteca a la ciutat. El projecte, pero, no va endegar-se flns al 1905 i no sería jlns al 1912 que la Biblioteca es desvinculaj'ia l'uncioiíalmcni del Museu. La Biblioteca Municipal estar '̂i cstrelament vinculada a la figura de Joaquim Danés i Torras, que en Ibu rauléntic creador i l'anima. luis a tal punt que Carme Simón ha pogut assenyalar enceitadament que Tactivital de la Biblioteca Municipal dependra de la biografía de Danés. A la seva mort, escaiguda Tany 1960. la Biblioteca Municipal, amb un excepcional fons de prcmsa i bibliografui sobi*c Olot i la seva comarca i una notable coMecció de liibre.s antics procedents de patrimonis lamiliars de la ciutal, es convertí, de fel, en la biblioteca auxiliar de l'Arxiu Historíc, amb el qual conipailia redifici.

La segona biblioteca olotina. la Biblioteca Popular, va ser

creada Tany 1918. Fou la primera que va concedir la Mancomunitat de Catalunya, la biblioteca «princeps», com la va qualificar Eugeni d'Ors en el discurs inaugural. La política bibliolecaria de la Mancomunilal, inspirada per Ors, «s'inscrivia -ha escrit Jordi Canal- en les

paules noucentistes de ) construcció d'una societat ; catalana moderna i culta, governada i controlada per la burgesia». Les rapides gcstions de la intel-lectualital olotina -ben relacionada amb Barcelona-, la bona disposició de l'ajuntamcnl i la ccssió deis teiTcnys per pan del patnci olotí Manuel Malagrida van afavorir la concessió. La Biblioteca Popular tindria la seva máxima esplendor diirant els anys Irenta. coincidint amb una década de gran viíalilat de la cultura olotina. El franquisme, tanmaleix, va suposar una brutal irrupció, amb efcctes rcpressius peí que fa a la de|)uració de les bibliotecaríes i a la selecció de Ilibres. S'iniciava així un període d'eslancamenl que no s'aturaria fms l'any 1955, amb l'udscripció de la biblioteca al Servicio Nacional de Lectuia. L'any 1968, coincidint amb el seu cinquanlenarí, la Biblioteca

Í476| 12 Revista de Girona / ninii. líiO M-K'nil->a' - nciubri.' 1993

inaugurava un nou edillci en els mateixos terrenys, després del malaurat enderrocanienl del iL'nipieE noucenlisla que haviu estal la seva seu inicial.

Els intents d'uniricació de les ducs biblioteques olotines han topat sempre amb dificuliats. La primera opoilunital es presenta precisanient amb la creació de la Biblioleca Popular. L'Ajunlament d'Olot considerava que. havenl süMicilat i obiingui de la Mancomunitai una biblioteca popular, Texistencia de la Biblioteca Municipal no tenia rao d'ésser i que els seus fons podien inlegríu"-se en aquella. Pero Joaquim Danés, impulsor de la Biblioteca Municipal, s'hi oposa frontalmeni, al-legant raons de propietat bibliográfica i d'incompalibilitat de fons, i s'eníronlá a la decisio de rajuntament. La polémica, que tingué un ampli resso en la premsa local, no tmalitzá fuis l'any 1923, quan Joaquim Danés va guanyarel recurs d'al^ada que havia pre.sental davant del Govem Civil.

El conveni signal l'any 1987, peí qual es creava la Biblioleca Maria Vayrcda com a resultat de la t'usió de les dues biblioteques olotines. ha esiat també objecte de controversia. Seclors propers al Palronat d'Estudis Histories van mostrar les seves relicéncies a la integració de la col-lecció local a la Biblioteca Mana Vayrcda -argumenlanl. per exemple. la dilTcil convivencia de la investigado amb la consulta inlanül-, van di.sculir Telecció del nom del nou centre i van criticar la situació de provisionalitat en qué restarien alguns deis fons de l'anliga Biblioteca Municipal que, per

Lct xaUi de Iccliira de la hibÜoii'ca d-Olot. en la seva sen noiiceiiiisreí inicial.

manca d'espai, no podrien ser traslladals. El nom i Topinió de .loaquim Danés van ser sovinl invocats en el debat.

L'ajuntament, pero, en una decisió valenta, va donar suporl al criteri técnic de les bibliotecáries que defensaven la unificació.

El balant: de la gestió de la Biblioteca Mariá Vayreda en aquesls últims anys es la millor defensa contra qualsevol objecció que es pugui formular a la fusió de les dues biblioteques. La independencia de la sala destinada a la col-lecció local, Tampliació de l'horari de consulta, la realització de diferents catálegs amb criieris bihlioleconomics actualitzats i l'inici del buidalge de la premsa local, son algunes de les mesures que han contribuíl a facilitar ais invesiigadors Tcstudi de la historia d'Olot i la seva comarca.

Pero una biblioteca com la Mai'ia Vayreda no es deu només ais investigadors. En aquest sentit, la resta deis servéis que olereix el centre han experimental lambe una notable millora. A laja citada ampliacióde Thoniri de consulta, s"hi aíegeixcn raugment del nombre de llibres en prcslec, Tatenció a la biblioleca inlánlil, la potcnciació de la sala de revistes (lant peí que fa a la comoditat de l'espai com a la diversital de l'oferta, que

inclou des de la Revista de OcriíieníL' fins a Vlulerviit), la inaugurado de la fonoteca i la incipient formado d'una videoteca. Un conjunl de mesures que han acostal a la Biblioleca un públic encara mes nombrós del que acostuma a teñir ja normalment.

Avui. apaivagades les polémiqucs i bandejat Tambiciós projecle de convenir rflospici en el centre cultural oloif per excel-léncia que havia d'acollir la Biblioteca, TArxiu i el Museu, la Biblioteca Mariá Vayreda es planteja un nou repte amb entusiasme: el seu irasllal a l'edifici de rajuntament, una vegada tes dependcncies municipals s'hagin insial-laten els nous locáis de can Joanetes. Es compliria. així. una velhi aspiració de Tactual equip direcliu de la Biblioleca: la ubicació de la biblioteca en una zona céntrica de la ciulat i la possibilitat de consolidar un centre apte per a la invcsligació (l'espai pcnnetrá concentrar els fons de Tantiga Biblioteca Municipal) i per a la lectura (la nova ubicació fará mes ("acil l'accés). La possibilitat, en definitiva, d'aconseguir una biblioteca popular, una biblioleca per a tolhom.

ANTONI MAYANS

Revista IÍL' Girona / nuni. IdO >c[i,-(nhrc - ncUilirc 19'-lí 13 14771