Inauguraci de la placa commemorativa en homenatge als vens dels barris de barraques de la Diagonal i Santa Gemma

Dissabte 27 de juny, a les 12 hores, es posa una altra de les plaques commemoratives en homenatge als vens dels barris de barraques de Barcelona. Estar situada a la plaa Reina Maria Cristina, a les Corts.

Els barris de barraques a les Corts A lactual districte de les Corts, van sorgir en la primera dcada del segle XX nuclis dispersos de barraques i coves habitades, en molts casos en horts i solars i en els terrenys dantigues bbiles. Els nuclis van crixer amb la immigraci dels anys de la postguerra. Molts dels seus habitants treballaven a les fbriques de la zona. Al lmit amb lHospitalet, hi havia barraques en terrenys de les masies de la Granota i de Can Taner, que van ser enderrocades als anys 50 per a la construcci del nou estadi del Futbol Club Barcelona. Tamb hi havia barraques a prop del cementiri de les Corts i en terrenys de la Torre Melina i Can Rigalt. Van desaparixer per lampliaci de les installacions del FC Barcelona i de la Zona Universitria. La Riera Blanca, que separava Barcelona de lHospitalet, va ser ocupada des de la dcada del 1920 per una filera de precries barraques, entre la travessera de les Corts i lavinguda de Madrid. Als anys 50 nhi havia unes 600, que sovint quedaven destrudes per les crescudes de la riera. El 1956, unes 100 famlies van ser reubicades al grup dhabitatges Onsimo Redondo (ara la Florida) de lHospitalet. Les barraques van desaparixer a finals dels anys seixanta amb la definitiva urbanitzaci de la Riera Blanca. Barraques a la Riera Blanca i estadi FC Barcelona, 1958. Joan Jan, Arxiu Municipal districte de Sants-Montjuc

A la confluncia de lavinguda de Madrid amb Carles III hi havia un altre important nucli que va ser enderrocat amb la urbanitzaci del primer cintur de Ronda. Expulsats de les barraques, molts dels habitants van accedir a pisos de polgons socials. En un solar entre els carrers de Joan Gell, Evarist Arns i Galileu, es va formar un nucli dun centenar de barraques. Els vens es van organitzar en una cooperativa, i amb lajut del Patronat Municipal de lHabitatge, el 1967 van aixecar un bloc de pisos; una part de les barraques es van mantenir fins els anys 80, quan al solar es va construir lEscola Barcelona. A la confluncia dels actuals carrers de Berln i Entena amb lavinguda Josep Tarradellas, es va formar el grup de barraques de Can Baldiri, enderrocat arran de la urbanitzaci definitiva daquests carrers.

Les barraques de la Diagonal i Santa Gemma Barraques i coves van ocupar durant els anys quaranta la banda de muntanya de la Diagonal, als dos costats de lactual Ronda del Mig, en una mplia zona delimitada per lavinguda de Pedralbes i els carrers de Manuel Girona i Numncia. En el nucli ms dens, a prop de lesglsia de Santa Gemma, es concentraven ms de seixanta barraques. Amb els altres nuclis dispersos, el conjunt arribava a un total duns dos-cents habitatges.

Barraques i horts a la Diagonal, c. 1949. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona

Lany 1952, Barcelona va viure un gran moment de transformacions urbanstiques amb la celebraci del XXXV Congrs Eucarstic Internacional, que va suposar el reconeixement pblic del Vatic al rgim franquista i linici de lobertura a daltres pasos desprs de lallament diplomtic de la postguerra. Lescenari central que es va triar va ser la Diagonal, entre la pres de dones a lactual plaa de la Reina Maria Cristina i el Palau de Pedralbes. Les autoritats

van decidir eliminar les barraques que ocupaven gran part de lespai que envoltava el lloc de les celebracions, que a ms eren vistes com un espai de difcil control on podien amagar-se activistes contra el rgim. Per al Congrs Eucarstic es va aixecar un gran altar cobert de disseny avantguardista a lactual plaa de Pius XII, i al davant es va habilitar una gran esplanada en el lloc que havien ocupat fins poc abans les barraques, enderrocades amb urgncia.

Barraques a la banda muntanya de la Diagonal, c. 1949. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona

Prcticament sense avs previ, 138 barraquistes van ser traslladats en camions al grup dhabitatges de Can Clos, a Montjuc, aixecat en noms 28 dies. A centenars daltres els van portar a les Vivendes del Governador del barri de Verdum, uns 900 habitatges dnfimes dimensions construts en dos mesos, on hi havia un intens control social per part de les autoritats franquistes. Altres barraquistes van ser portats al polgon de la Via Trajana, a la Verneda. Al comenament, amb les famlies amuntegades en pisos petits i inacabats, i sense els serveis ms elementals en funcionament com laigua, la llum i el clavegueram, les condicions de vida van ser pssimes en aquests barris provisionals, on els seus habitants van haver de passar dcades fins que els barris van comenar a ser remodelats. Alguns habitants de les barraques de la Diagonal i Santa Gemma van marxar a fer-se una nova barraca al barri de la Perona. El 27 de juny de 2015 sha inaugurat a la plaa de la Reina Maria Cristina una placa commemorativa en homenatge als vens de les barraques. Tamb sha installat una torreta informativa, amb textos i imatges, sobre els barris de barraques de les Corts.

El barraquisme a Barcelona A finals dels anys cinquanta del segle XX, unes 100.000 persones, un 7 per cent de la poblaci de Barcelona, vivien en barraques a causa duna falta dhabitatge crnica. Els ltims grans nuclis de barraques de Barcelona es van enderrocar poc abans dels Jocs Olmpics de 1992. La ciutat girava full a un episodi llarg i important de la seva histria que havia durat ms dun segle. Barraques al nucli dels Canons del Carmel, anys 70. Col. Custodia Moreno

El 1949, les autoritats franquistes organitzen el Servicio de Control y Represin del Barraquismo, que, entre altres mesures, aplica retornar els nouvinguts als llocs dorigen: la ciutat oficial reprimeix el barraquisme per alhora el tolera, sobretot quan el creixement econmic es reprn i es necessita m d'obra per a la indstria, el comer o el servei domstic. A finals dels anys cinquanta sarriba a la mxima expansi, amb unes 20.000 barraques i unes 100.000 persones. A partir dels anys seixanta, lacci comunitria dels assistents socials va anar acompanyada del sorgiment dun teixit associatiu i reivindicatiu, la llavor de futurs moviments venals que van aconseguir algunes millores als barris i van reclamar pisos. Leradicaci dels barris de barraques va durar dcades. Sovint seliminaven per fer-hi actuacions urbanstiques: les barraques de la Diagonal, lany 1952, per a la celebraci del Congrs Eucarstic Internacional; les de Maricel, a Montjuc, el 1964, per fer-hi el parc datraccions; les de Can Tunis, per construir la Ronda Litoral. El Somorrostro es va anar enderrocant per fer lloc al Passeig Martim. Malgrat la construcci de polgons dhabitatges als anys seixanta i setanta, els ltims nuclis no van desaparixer fins poc abans dels Jocs Olmpics del 1992.

Can Valero a Montjuc, anys 50. El barraquismo en Montjuc. Marcial Echenique. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona

La recuperaci de la memria El rastre dels llocs on hi havia les barraques s'ha esborrat. Per la memria no ha desaparegut en els milers de persones que van viure aquella realitat, en alguns casos durant molts anys. Ells i els seus familiars, habitants dels nous barris de la ciutat, sn una part important de la ciutadania de Barcelona. Alguns han preferit oblidar uns anys difcils, per per molts aquella experincia forma part de la seva vida i tamb de la vida de la ciutat. Creuen que sha esborrat massa el record duna part de la histria, i que no s'ha d'oblidar el passat. La comissi ciutadana per a la recuperaci de la memria dels barris de barraques de Barcelona va proposar un seguit daccions per fer visible una part llargament oblidada de la histria de la ciutat. La primera va ser la recuperaci oficial del nom Platja del Somorrostro, que es va inaugurar el mar del 2011. La segona, un conjunt delements commemoratius als indrets on hi havia el principals barris de barraques de la ciutat. La petici ciutadana va rebre el suport de 81 entitats venals, socials i culturals, i de ms de 800 persones dmbits professionals molt diversos. LAjuntament de Barcelona va assumir el ferm comproms de fer-la realitat, i es va iniciar la collocaci daquests elements commemoratius amb la placa commemorativa inaugurada el 25 de novembre de 2014 a la platja del Somorrostro.

La segona placa es va collocar el 22 de febrer de 2015 davant ledifici Blau del Parc Frum, en el lloc on havia existit el barri de barraques del Camp de la Bota, amb una poblaci que va superar els 4.000 habitants. La tercera, el 22 de mar, al carrer de Carmen Amaya davant el mur del cementiri, en homenatge als vens del barri de Rere Cementiri del Poblenou. La quarta, en homenatge als habitants dels barris de barraques del Poble-sec, es va collocar el 12 dabril de 2015 al carrer Nou de la Rambla, en el mur del CAP Les Hortes. La cinquena, a la plaa ngel Pestaa, en homenatge als vens de les barraques de Santa Engrcia i la lluita venal del barri de la Prosperitat, el 25 dabril. La sisena es va posar el 31 de maig davant els habitatges de Raimon Casellas, en homenatge als vens dels barris de barraques del Carmel i a la lluita collectiva de tot el barri per aconseguir el reallotjament. El 20 de juny sha inaugurat la placa en homenatge als vens de les barraques de Can Tunis (Jess i Maria o la Muntanyeta.) Actualment est en preparaci la gran placa commemorativa del conjunt de tots els barris de barraques de Montjuc, amb una poblaci que va arribar a les 30.000 persones. Se situar prop de lentrada del Jard Botnic de Barcelona, on va estar el barri de Can Valero. El projecte tindr continutat fins que shagin posat totes les plaques previstes.

Les plaques commemoratives El conjunt delements el formen: Quatre plaques commemoratives de format gran en punts representatius dels grans conjunts de barris de barraques de la ciutat. Al litoral, a la platja del Somorrostro. A Montjuc, a la zona on hi havia grans barris com Can Valero i Tres Pins. Al Carmel, al cim del tur de la Rovira, on shan rehabilitat les restes de les barraques i on el Museu dHistria de Barcelona ha creat un espai patrimonial per conixer el barraquisme a Barcelona. I al lloc on hi havia el barri de la Perona, a Sant Mart de Provenals i a la Verneda. Set plaques que recorden lemplaament de nuclis de barraques concrets i significatius a diferents zones de la ciutat: el Camp de la Bota i el nucli de Rere Cementiri, al litoral; el Poble-sec i Can Tunis, a Montjuc; una placa al nucli de Raimon Casellas, per recordar les barraques del Carmel i Can Bar; les barraques de Santa Engrcia, a la plaa ngel Pestaa del barri de la Prosperitat, a Nou Barris, i les de la Diagonal i Santa Gemma, a les Corts. Posteriorment shi afegiran ms plaques per recordar les barraques de lHospital de Sant Pau i altres punts. El recorregut pel conjunt de plaques configurar una ruta per la histria del barraquisme, per conixer una part del passat recent de la ciutat que havia estat massa temps ignorat, i homenatjar els que van viure a les barraques i van ajudar amb el seu esfor a fer gran Barcelona.

Altres iniciatives sobre la histria del barraquisme Lespai patrimonial del Tur de la Rovira (MUHBA) on la rehabilitaci de la bateria antiaria de la Guerra Civil i la consolidaci de les restes del barri de barraques que shi van construir a partir dels anys quaranta permeten aprofundir en el coneixement del barraquisme a Barcelona. Ara lespai sha enriquit amb nous espais expositius. El Museu dHistria de Barcelona ha publicat la guia urbana Barraques/BCN, amb un plnol de la situaci dalguns dels principals nuclis de barraques que van existir a la ciutat. El 2008, el MUHBA va presentar lexposici Barraques. La ciutat informal, resultat de cinc anys de recerca del grup Pas a Pas, i el 2011 es va presentar el llibre Barraques. La Barcelona informal del segle XX, editat per Merc Tatjer i Cristina Larrea i publicat per lICUB i lAjuntament de Barcelona, que aporta molta informaci sobre un tema que shavia tractat poc. Lany 2012 es va publicar Barraquisme: la ciutat (im)possible, obra de Xavi Camino, scar Casasayas, Pilar Daz, Maximiliano Daz, Cristina Larrea, Flora Muoz i Merc Tatjer, publicat per la Generalitat de Catalunya. Llibres publicats en els darrers anys recullen el testimoni fotogrfic o personal de la vida als barris de barraques. En les dcades precedents, pocs autors havien aprofundit en lestudi sistemtic del barraquisme a Barcelona. Els llibres de Josep Maria Huertas i Jaume Fabre, i els de Francesc Candel sn els ms significatius, juntament amb els publicats per assistents socials com Rosa Domnech o Carme Garriga. El treball documental de fotgrafs i cineastes va ajudar a fer visible una realitat que no es volia veure.

Barri del Somorrostro, c. 1950. Xavier Vallory March

Lany 2003 es va presentar lexposici Somorrostro al Museu dHistria de Catalunya. La revista Carrer, de la FAVB, va publicar el dossier Memria del barraquisme, en el nmero 106. I a TV3, amb el reportatge del programa 30 Minuts Barraques. Laltra ciutat i el documental Barraques. La ciutat oblidada, ems al programa Sense ficci es va plantejar la necessitat de recordar una part esborrada de la histria collectiva, a partir de la qual van sorgir moviments venals que han contribut a configurar la ciutat actual. Al final

del documental una de les protagonistes, Julia Aceituno, va fer la seva petici perqu hi hagus un record pblic dels anys del barraquisme: Julia Aceituno: No quieren recordar que aqu estuvo el Somorrostro. Pues estuvo. Y estuvo muchos aos, de sufrimiento, de penuria... Jos Aceituno: No, no hay ni un letrero que ponga Somorrostro Julia Aceituno: Nosotros sufrimos mucho, pero al final hemos tenido la recompensa. Pero lo nico que echo en falta es que hay carteles que pone: Avenida Icaria, Bogatell Y el Somorrostro, dnde lo han dejado? Porque all estuvo el Somorrostro. Quieran o no quieran, estuvo all el Somorrostro. Yo creo que los que hemos vivido all nos merecamos por lo menos que en las placas el Ayuntamiento hubiera puesto Somorrostro. Yo voy a escribir una carta al Ayuntamiento y se lo voy a solicitar, que pongan que all estuvo el Somorrostro. Porque es como un homenaje para todos los que vivimos all. No ya por nosotros, sino por todos. Porque nos lo merecemos, creo yo. Aquesta demanda s la que ara es comena a fer realitat. Comissi ciutadana per a la recuperaci de la memria dels barris de barraques de Barcelona, formada per Merc Tatjer, Alonso Carnicer, Sara Grimal, Jordi Gir, Custodia Moreno, Oriol Granados, Rafel Usero, Francesc Bans, Julia Aceituno i Jos Molina, amb lassessorament de Jaume Fabre i del Grup Pas a Pas. Barcelona, 27 de juny de 2015 Enllaos: Documental Barraques, la ciutat oblidada: http://blogs.ccma.cat/senseficcio.php?itemid=28317&catid=1270 Exposici Barraques. La ciutat informal: http://www.barraques.cat/ca/ Comunitat Memria dels barris de barraques de Barcelona: https://www.facebook.com/MemoriaDelsBarrisDeBarraques