Santa ColomaDiari de

GRAMENET

Diumenge, tu decideixes

Núm. 371 - Maig de 2015 Gratuït

Editorial: Benvinguts, amics 8

Articles de Jaume P. Sayrach, Valentín Wallace i Josep Maria Cortès Martí 9

Coses que passen Can Zam tendrá un ‘skate park’ diseñado por los usuarios

Clam a favor de l’ensenyament públic a la Plaça de la Vila 16 i 1710

Foto: Sergio Mas Navarro

2.0 # 2015 32 tema del mes tema del mes370 # MAIG

24 M

jordi corachán

No hi ha hagut una campanya, sinó dues: la que ha portat a terme el PSC,

per una banda, i la dels altres nou candi-datures, de l’altra. La diferència de mitjans tècnics, econòmics i de tot tipus ha estat fora del comú. En un símil futbolístic es podria dir que els socialistes han jugat la Champions, mentre que la resta es dispu-taven la Lliga espanyola. No obstant això, SOM Gramenet (Podem i Gent), Ciuta-dans, PP, ICV-EUiA, ERC i CiU no han ti-rat mai la tovallola, conscients del fet que aquestes eleccions són molt obertes.

Vídeo amb ‘drons’El PSC no ha escatimat esforços per retenir l’alcaldia de Santa Coloma, que va aconse-guir fa 23 anys, amb el millor resultat pos-sible. La separació entre l’èxit i el fracàs es situa en els 12 regidors, els que té en l’actu-alitat. Però, els responsables de la campa-nya socialista treballen amb la possibilitat de reconquistar la majoria absoluta que van obtenir amb Manuela de Madre i Bartomeu Muñoz.Els alcaldables de tots els partits van a ce-gues, aquí i a gairebé a tot arreu. Davant el dubte, el PSC ha desplegat una campanya fora del comú. El primer dia ja va sorpren-dre amb un vídeo impactant, gravat amb drons (vehicles aeris no tripulats), en el qual una Núria Parlon maratoniana corria al costat del riu i, després de molt esforç, aconseguia la meta situada al cap d’amunt de Can Franquesa, extenuada, però conten-ta d’haver aconseguit el seu objectiu. Bon guió, generositat de mitjans i prou diners. El cost de la campanya és un misteri, i pro-

El PSC es deixa la pell a la campanya

L’estratègia

La forta inversió socialista eclipsa les altres nou candidatures

bablement seguirà sent-ho.En canvi, amb una càmera rèflex i molt enginy, els membres de SOM Gramenet (Podem i Gent) han estat capaços de fer un vídeo digne titulat ‘Perquè som com tu. Somriu que guanyarem!’ En el vídeo, i també en els cartells, SOM es presenta com l’alternativa per canviar les coses i lluitar contra la corrupció: “SOM persones cansa-des de veure com es decideix per nosaltres i, massa sovint, contra nosaltres”.No obstant això, la campanya socialista no destaca només pel seu poder econòmic, també hi ha hagut idees i treball. El PSC ha fet el míting més important, amb més de 500 persones al poliesportiu de La Bastida, i s’han mogut amb agilitat a les xarxes so-cials, especialment a Twitter, on han estat trending topic local gairebé cada dia. Tam-poc tot ha estat espectacularitat. També han muntat micro reunions de l’actual alcaldes-sa Núria Parlon amb una dotzena de perso-nes de diferents sectors i barris.

Canviar el món‘Canviem el món des de Santa Coloma’, ha estat l’eslògan triat pel PSC de Santa Co-loma i sota de la frase el nom de l’actual alcaldessa a seques, sense sigles ni res que recordi al partit, avui en hores baixes a Catalunya i mitja Espanya. Els símbols i el nom de la formació no semblen atractius, segons els estrategs i l’empresa que ha fet la campanya. Només ven Núria Parlon que, però, apareix gairebé sempre acompanyada de gent als cartells electorals. Unes vegades amb nens, altres amb joves i algunes amb el seu equip, però sempre acompanyada. Calia trencar amb una possible imatge llunyana i hieràtica, de dona més preocupada pel seu

PROCÉS CATALÀ

ERC i CiU: Republicans i convergents treballen per convèncer els 11.083 co-lomencs i colomenques que van votar sí-sí a la consulta del 9-N.

NOVA POLÍTICA

PODEMOS: El partit de Pablo Iglesias, integrat a SOM Gramenet, es presenta com l’alternativa a la corrupció, i defen-sa més transparència i participació.

Eixos del debat

MUNICIPAL

El PSC: Els socialistes han bolcat recursos i esforços en mantenir la seva fortalesa a Santa Coloma. El seu argument principal es l’acció de govern.- PP i C´s: Lluita per l’espai. Els populars intenten que no els passi a davant.- ICV-EUiA: Es mostra equidistant de PSC i SOM. Explica que seguirà tenint un peu a la institució i un altre al carrer.

futur polític fora de Santa Coloma que per la mateixa ciutat. Això explica que l’altre es-lògan més emprat hagi estat el de Parlon, a peu de carrer. L’objectiu era trencar amb la idea, força estesa, que els seus nombrosos càrrecs li impedeixen dedicar-se plenament a Santa Coloma. Els seus detractors li han recriminat estar més al Parlament, a la Di-putació, a l’Àrea Metropolitana, al Consell

Comarcal i en els diferents òrgans del partit. Ella ho ha negat sempre i ara ven els seus èxits al capdavant de l’Ajuntament, especi-alment les seves polítiques socials.Però, ningú sap amb certesa si els socialistes aconseguiran els seus objectius. No hi ha enquestes fiables i si hi hagueren, servirien de ben poc. Són tantes les variables políti-ques i socials que fan impossible una pre-

Consultores Inmobiliarios

INFORMACIÓN 628 315 474

VENTA DE PISOS DE OBRA NUEVA EN SANTA COLOMA DE GRAMANET (CALLE PIRINEOS)

2 HABITACIONES Y DUPLEX DE 1 Y 2 HABITACIONES CON TERRAZA

ESPAÑA Y ARGENTINA

1.PENAL - EXTRANJERIA• Asistencia en comisaría y aeropuerto (24 horas los 365 días del año)• Violencia de género• Orden de expulsión • Permisos de residencia• Denegación de nacionalidad

Oficinas: Santa Coloma de Gramenet,

Barcelona y TerrassaContactos: 620377510

645 188 423(bdr_legales@hotmail.com)

1ª

CONSULTA

GRATIS

RETRATS DE LA CAMPANYA: 1- La socialista Núria Parlon al míting inaugural del PSC. 2- Penjada de cartells del PCPC a l’Avinguda de la Generalitat. 3- Un nen juga amb uns globus de Ciutadans. 4- La candidata Laura Rodera (PP) es fa un selfie amb una companya. 5- Belén Alonso (ERC) en un acte sobre immigració. 6. Seguidors de Som Gramenet enganxen cartells a un espai reservat.

1

4

Núria Parlon va pel camí d’acon-seguir el que sembla impossible,

una majoria absoluta per al PSC, se-gons un sondeig del Gabinet d’Estu-dis Socials i Opinió Pública (GESOP) encarregat per El Periódico. El sondeig situa SOM Gramenet (Po-dem + Gent) com a possible segona força política a l’ajuntament amb 4 o 5 regidors --avui Gent de Gramenet té 2--. Ciutadants obtindria entre 3 i 4 i el PP es quedaria amb 3 dels 5 que posseeix ara.La sorpresa seria la desaparició de CiU, que perdria els seus 2 regidors actuals, i que ERC no entrés a l’ajun-tament, com semblava previsible. El PSC podria obtenir ara 13 o 14 regi-dors, és a dir, que se situa a la fronte-ra de la majoria absoluta.

más calado. Más estructural por así decir.La España de 1978 o 1982, la Cataluña de l’Estatut de Sau de 1979, o sin ir más lejos nuestra Santa Coloma de Gramanet, no son aquellas realidades de la transición. Las nuevas generaciones nacidas en la España democrática se han incorporado de pleno. Todo un éxito, pero también un gran fracaso porqué no hemos construido un proyecto fuerte. Ahora tenemos que construir uno de nuevo, donde la cohesión social y la equidad en las oportunidades, sean los mástiles de nuestra nave. Seguro que el próximo pleno no será idéntico al de ahora, habrá nuevas forma-ciones, lo que no contradice que la alcal-dia sea del mismo color.

El Periódico dóna majoria a l’alcaldessa

Nuevo escenario

Las municipales de 2015 no son unas elecciones cualquiera. Y no lo son por-

que todos sabemos que estamos en una si-tuación política muy distinta. Las pasadas elecciones europeas marcaron un antes y un después. Un final de etapa muy impor-tante de la historia política de España y de Catalunya a partir del 9-N.El porqué de esta situación se halla en primer lugar en un final de un proceso de largo recorrido que empezó en su día en la Constitución del 78 definiéndose el marco de la democracia española con las eleccio-

Josep M. Cortès

dicció versemblant. Són les eleccions més difícils de pronosticar dels últims 35 anys.

La segona ciutat més pobraAlexandra Sevilla admet els èxits, però re-corda Núria Parlon que Santa Coloma se-gueix sent la segona ciutat més pobra de Catalunya. La candidata de Gent d’Esquer-res (ICV-EUiA) ho va dir en el seu míting inaugural de Can Sisteré, de petit format, i ho ha repetit en altres trobades. Com la de la resta de partits, la seva campanya és mo-desta i força tradicional -cartells, una revista i carpa al carrer-, encara que s’esforça a po-tenciar la seva presència a les xarxes socials.En aquests paràmetres de campanya s’han mogut també PP, ERC, CiU i Ciutadans. Tots s’han vist acompanyats per figures dels seus partits en actes modestos amb simpatitzants o col·lectius ciutadans. Tots creuen que en-cara hi ha partit. Però són tantes les varia-bles polítiques i socials que fan impossible una predicció versemblant. Són les elecci-ons més difícils de pronosticar dels últims 35 anys.

nes generales de 1982 con el PSOE como mascarón de proa. Un marco que permitió a la sociedad española desarrollarse como el resto de sociedades de su ámbito geo-gráfico e histórico más cercano.La crisis económica, que por los vaivenes de la historia coincide también con un gobierno del PSOE, cierra, como la popa, el proceso de largo recorrido con un ho-rizonte poco definido. Los síntomas más evidentes es el malestar de población, no solo por la perdida del trabajo, sino por la incapacidad de crear un proyecto vital que la incertidumbre tanto económica como política amputan.Seguramente a partir del lunes, 25 de mayo de 2015, es más que probable que tengamos en nuestro plenos nuevas for-maciones políticas que son el resultado de esta situación. Seguramente los partidos dinásticos, el PSOE, PP y CiU perderán el privilegio del protagonismo. Las razones, como siempre, muy diversas; si la descon-fianza, si la corrupción: cierto. Pero hay otra razón a mi modo de ver de mucho

2

3

4

5

6

2.0 # 2015 54 tema del mes tema del mes370 # MAIG

24 M

tem

as c

lave

jordi corachán

Es tal el bombardeo de pro-puestas, que no es fácil sepa-

rar el grano de la paja. Además, nunca unas elecciones munici-pales se han visto afectadas por razones externas, como los aires de cambio en España, el proceso catalán o la crisis económica. Sin embargo, el día 24 se eligen 27 concejales -entre ellos al alcalde-, que gobernarán la ciudad en los próximos cuatro años. Veamos, pues, qué dicen.Núria Parlon (PSC) defiende con uñas y dientes su política social, Laura Rodera (PP) defiende la re-ceta Albiol y dice que las ayudas “no deben llegar a los inmigran-tes que lleven menos de 5 años

Los socialistas piden el voto para terminar su proyecto y los demás reclaman un cambioSOM exige una transformación profunda y el PP apuesta por la receta de Albiol

en la ciudad”, Alexandra Sevilla (ICV-EUiA) afirma que quiere “un ayuntamiento que sirva a la ciudad y no a un partido”, SOM Gramenet (Podemos + Gent) re-clama participación de la ciuda-danía en las decisiones y Carles Combarros (CiU) exige una ciu-dad limpia como una patena. Son representantes de partidos con representación en el actual ayun-tamiento.Los que están fuera del ayunta-miento reclaman su oportunidad. Parece que Ciutadans entrará en el siguiente. Su candidato, Dimas Gragera, dice que quiere “más se-guridad, civismo y convivencia” y Belén Alonso (ERC) es consciente que se encuentra ante la posibi-lidad de entrar por primera vez:

Diez formaciones políticas concurren a las Elecciones Munici-pales del día 24. Se trata de PSC, ICV-EUiA (ahora Gent d’Es-querres) y CiU, que han gobernado los últimos cuatro años con la alcaldesa socialista Núria Parlon. Se presentan los partidos que han estado en la oposición: PP, Gent de Gramenet (esta vez con Podemos en SOM) y PxC. Aspiran a obtener representación Ciutadans y todo apunta que lo conseguirán, así como ERC, que tiene la oportunidad de entrar por primera vez. También lo intentarán PCPC y UPyD, aunque con menos posibilidades.

CandidaturasDIEZ PARTIDOS ENTRE LOS QUE ELEGIR

que su proyecto está “inacabado”. Promete nada menos que cambiar el mundo desde Santa Coloma, lema de campaña que concreta en propuestas sociales y contra la desigualdad. Más que propuestas novedosas defiende seguir con su obra de gobierno: 12 millones en políticas sociales, 2.750 becas co-

medor y 4.000 ayudas a domicilio para personas mayores. Y repasa algunos de sus logros: Campus de Torribera, pistas de atletismo, mercado Sagarra y del Fondo, así como la biblioteca de este último barrio.Para EUiA y CiU, en Gobierno de Parlon, todo eso no hubiera sido

“Para nosotros sería el primer paso en nuestro camino hacia la independencia”. Más claro no se puede decir.

“No dejar de soñar”Estas son las candidaturas con más posibilidades. Luego es-tán Óscar Cristian Gómez, que pide “regeneración democrática y transparencia” y formaciones como el Partit Comunista del Po-ble de Catalunya, cuyo cabeza de lista Ramon Vidal, quiere “llevar la voz de los trabajadores a la institución”. Y por último, queda PxC luchando contra un naufra-gio que parece seguro. “Lo im-portante es no dejar de soñar”, en palabras de Núria Parlon. La actual alcaldesa pide el voto por-

[ ]La mayoría de partidos defiende la inmersión linguística

Los candidatos de ICV EUIA, ERC, SOM, PSC, CIU, C’S i UPYD en una sesión con el Punt Avui.

posible sin su participación. PP y ERC hablan de gestión mejorable y SOM Gramenet las cosas no se hacen bajo el imperio del “ordeno y mando”, sino consultando a los vecinos. “Queremos plena partici-pación de la ciudadanía en los ple-nos municipales”, defiende Aitor Blanc, que encabeza la lista. Juan Pastor agrega: “Queremos redu-cir los sueldos de los concejales y asesores y abrir las ventanas para ventilar el ayuntamiento”.Grajera y Rodera, PP y Ciuta-dans, coinciden a la hora de re-clamar más seguridad ciudadana y eliminar los impuestos para los comercios y empresarios que co-miencen una actividad, y también en el bilingüismo. Por el contrario, Parlon, Blanc, Alonso, Combarros y Sevilla defienden la inmersión linguística, que nació en Santa Coloma y cambió el mundo de la educación en Catalunya.

Can Zam debe ser un parque verde y frondosoCan Zam se salvó de ser construido-hace 35 años por la fuerte presión popular y, aunque se ha avanzado mucho, sigue inacabado. SOM Gra-menet (Podemos y Gent) exige que sea un parque verde y frondoso, idea que comparte ICV-EUiA y que ha de-fendido siempre la Plataforma Serra de Marina. El PSC puntualiza que el parque además debe ser un espacio multiusos, lo que incluye la celebra-ción de grandes conciertos.

La seguridad, un clásico del debate electoralEl PP colomense se identifica con las propuestas del alcalde de Badalona, Xavier Albiol, de más mano dura con la delincuencia y hablan de “limpiar las calles”. En ocasiones relacionan la inseguridad con inmigración y eso enerva a la mayoría de partidos: PSC, ICV-EUiA, SOM y ERC. Es un debate recurrente en elecciones y para ellos tiene quizá una ventaja, que puede dejar fuera del ayuntamiento a la xe-nófoba PxC, que obtuvo 3 concejales.

Inquietud por el abandono del Portal de la VilaEl ‘cadáver’ del Portal de la Vila es una herencia del ex alcalde Bartu Muñoz. El socialista Jordi Mas asegura que está en contacto con la familia del promotor, el banco y los vecinos para encontrar una solución, que orille la idea del macro centro de ocio y tenga también una finalidad social. ERC apuesta por un hotel y aumentar la oferta gastronómica y SOM defiende que se aproveche para hacer viviendas sociales.

La rebaja de impuestos como motor comercial Todos los partidos ven con buenos ojos la peatonalización del Centro, pese a que llegó con décadas de re-traso. Laura Rodera (PP) y Dimas Gragera (C’s) piden dar un paso más y proponen que se puedan crear em-presas y comercios a coste cero inici-al. El PSC no cree que la propuesta incentive el comercio y apuesta por crear plazas y paseos amables para el ciudadano con el fin de que de haga sus compras en la ciudad.

Las propuestas

Xavier Pujols i Alexandra Sevilla, candidatos de Gent d’Esquerres.

SOM mostra la seva força a Can Sisteré i el PSC, al riu

jordi corachán

Els partits cremen les seves últimes oportunitats. El PSC

multiplica les seves aparicions: jornada verda al costat del riu i visita d’Eduardo Madina per donar suport a Núria Parlon. I SOM multiplicant-se, amb Da-vid Fernández en el seu míting

El PP sorprèn amb un fulletó sobre immigració que recorda un burcacentral a Can Sisteré i el reparti-ment de propaganda crítica amb la gestió del PSC: segona ciutat més pobra amb molt atur i mas-sa assessors polítics. I Gent d’Es-querres (ICV-EUiA) amb la sig-natura del seu Codi Ètic. I CiU, ERC, CiU, PP i altres fent cam-panya al mig del carrer. Contacte directe per intentar esgarrapar vots al contrari o convèncer a una part del 30% d’indecisos.David Fernández va recordar dis-sabte que (José Luis Rodríguez) Zapatero va ser el president del govern espanyol que va comen-çar l’onada de retallades i qui va indultar els primers banquers. Va repassar alguns “robatoris” del socialisme fins a arribar a Santa Coloma. Es van aturar les mali-

fetes de Pretòria i l’alcalde que “vivia al Turó Parc”, en la cor-rupció política i econòmica i en les animalades arquitectòniques (Cúbics).En riu, Núria Parlon seguia esfor-çant-se per aconseguir una ma-joria folgada. Explicava els seus

David Fernández en el míting central de Som Gramenet, a Can Sisteré.

Els últims actes

èxits socials i es va comprometre a potenciar l’ús de bicicletes elèctri-ques i aplicar sancions als incívics.Dimecres, el PP va publicar un fu-lletó de color negre en el qual es veien els ulls de la seva candidata dins d’un requadre, que recorda-va un burca.Acte del PSC al Riu I Chema Carva.

7publicitat2.0 # 20156 tema del mes 370 # MAIG

24 M

El regidor Siscu Sánchez se’n va per la porta gran

jordi corachán

Va saber entrar a l’ajunta-ment i ha sabut sortir. Va

ser el primer càrrec públic que va fer pública la seva declara-ció de patrimoni i ha estat dels pocs que ha plegat després de dos mandats (vuit anys). Siscu Sánchez ha deixat de ser cap de llista, però treballa en silen-ci a la rebotiga d’ICV-EUiA per a la candidatura d’Alexandra Sevilla i els seus companys. En l’argot ciclista es diria que de líder ha passat a ser gregari, cosa que gairebé ningú fa. Se’n va sense soroll, però per la por-ta gran.“Després de les eleccions pas-saré a ser un militant més, però havia de donar un cop de mà

El líder d’ICV marxarà quan acabi la campanya

en la campanya (és el seu res-ponsable). Tinc experiència i els havia d’ajudar. Ho faig pels candidats i pels milers de mili-tants que han col·laborat amb l’organització de manera anò-nima i sense haver tingut mai cap càrrec”.

Siscu Sánchez ha sabut nedar i guardar la roba: estar al go-vern i al mateix temps al carrer. Aquests dies igual serveix cafè als candidats que col·loca les cadires d’un míting. Potser va ser líder perquè sempre es va creure gregari.

Siscu Sánchez a una reunió amb els candidats.

J. C.

Se llaman Celia Murat y Manu-el Santos. Son un matrimonio

que se acercó al mitin de SOM Gramenet en Santa Rosa, dónde viven. Llevaban la curiosidad en el rostro, casi como cuando fueron a su primer mitin de la democracia. “Estamos aquí porque Podemos nos ha devuelto la ilusión”, dice él. “Y porque queremos un cambio de la situación general”, agrega ella.Manuel tiene 67 años y Celia, 64. Parecen dos jovencitos juguetean con la máscara sonriente de Som. Se la colocan en la boca y esperan la foto. “Estamos más contentos que unas pascuas después de tan-tos años de lucha en el PSUC y con nuestros dos hijos. Son un aire nu-evo fresco y dicen lo que muchos

pensamos”, afirma Manuel, que trabajó toda su vida arreglando te-levisiones.Celia, florista, dice que sí con un movimiento de cabeza. “Los gran-des partidos -sostiene- ya no mi-ran por el pueblo y tienen muchos casos de corrupción. De modo que votaremos a Podemos; en este caso, SOM. Solo esperamos que tampoco nos defrauden”.

Celia Murat y Manuel Santos.

Un matrimonio dice que Podemos les ha devuelto la ilusión

Protagonistes

2.0 # 2015 98 opinió opinió370 # MAIG

Com recuperar el sentit de la proporció

Hi ha queixes de nivells dife-rents, tant pel to amb què

ho fem com pels motius que ens hi porten. Tant si parlem d’aquesta calor sobtada o del clor de la piscina, com de les dificultats de dormir un nadó a casa, o la mala decisió en l’últim ple municipal, hi ha un tipus de protesta instintiva, saluda-ble. Rondinar, explicar als que t’envolten allò que provisional-ment et supera. Però sembla essencial controlar el context, i tenir un sentit de la proporció. No només per respecte als inter-

locutors, sinó perquè sovint ens acabem creient el que ens diem.No pot ser bo el dramatisme o tremendisme, i més quan s’esca-pa del cercle més íntim i es pro-paga per les xarxes socials. Hi ha un sentit de transcendència ridícul, que és símptoma de la mirada egocèntrica. El problema no és la queixa sinó la tendèn-cia al victimisme quan no toca. Cal deixar el victimisme per a la gent amb problemes com que-darse sense feina o sense casa, que són les víctimes de veritat. És el seu dret.

En un segon

la influència de les campanyes en el vot no passa del 10%. No obstant això, els serveixen als partits per intentar reforçar als electors propis, per activar els indecisos, per convertir a possi-bles votants d’altres forces i per desmobilitzar els que anaven a donar suport al rival. I tot això és possible gràcies als agreujats

mitjans de comunicació, ja que l’assistència als mítings és més aviat escassa. Els interessats abans es comptaven per milers i avui, per centenars quan hi ha sort. Les cròniques periodísti-ques, siguin en la premsa tradi-cional o els diaris digitals, per-meten que el missatge polític es multipliqui i arribi a milers de colomencs i colomenques que,

La influència de la propa-ganda i els mítings en el vot no passa del 10%

Perquè serveixen les campanyes electorals

Jordi CorachánDirector

Les campanyes electorals te-nen la virtut d’escenificar

cada quatre anys que el poder el tenen els ciutadans. Ja sé que això és sobre el paper, que vi-vim temps de creixent submis-sió dels polítics al dictat dels mercats i els poderosos. Però, gairebé tothom esperava ara un debat sobiranista i, tot i que s’ha produït, aquest ha quedat en un segon pla. Almenys a Santa Coloma, el pols principal entre partits ha estat el clàssic entre esquerres i dretes. Diria que, fins i tot, s’ha parlat més

del model social que de propos-tes per a la ciutat, que també n’hi ha hagut i forces.A vegades em pregunto per a què serveixen les campa-nyes. Van tenir molt sentit en les eleccions constituents de 1977 o les municipals del 79, perquè sortíem de la foscor del Franquisme i els polítics i els mitjans feien una tasca pe-dagògica sobre les virtuts de la democràcia i la necessitat de desterrar la por als canvis. Avui la gent ja no es mama el dit i la majoria de votants han nascut en plena democràcia. Als joves, els gegantins mítings de Felipe González o Santiago Carrillo al Poliesportiu Nou els sonen a ciència-ficció, a batalletes d’avi rondinaire. Els experts en política diuen que

probablement, no s’acostarien a un míting.No obstant això, s’ha de reco-nèixer que els debats i cartells, i potser els missatges a través les xarxes socials, provoquen en conjunt una certa acceleració en la decantació de les prefe-rències, però la seva influència és tant intangible com volàtil. Es vota bastant per impressi-ons. Tothom sap que la majoria dels canvis de l’electorat es re-gistren durant els quatre anys de mandat o legislatura, cosa que té bastant lògica.El format clàssic segueix vigent, perquè no hi ha res millor que el substitueixi a l’hora de moti-var la gent a anar a les urnes, encara que pocs es llegeixin un programa. Ja ni s’imprimeixen al complet. Han quedat resu-mits en quatre flyers i piulades. Per què imprimir-los si ningú els llegeix? Per què llegir-los si quasi ningú els compleix?

Todo se acaba La ciutat, objectiu comú

Valentín WallaceMúsico

Jaume P. SayrachEscriptor i periodista

Qué nerviosos están algunos, otros andan muy crecidos y algunos di-

rectamente desaparecidos, estados de ánimo muy dispares y aspiraciones desmedidas sacuden a las mentes de los políticos colomenses, pero no más intriga innecesaria y voy al grano.Recta final de la campaña electoral y la cosa está que arde: candidat@s y actores secundarios omnipresentes en actos, eventos y saraos de todo pelaje y condición, encuestas más o menos ten-denciosas, buzones mucho más llenos

que de costumbre, coches con mega-fonías entre lo chirriante y lo hiriente, amenazas veladas y suposiciones su-puestas, contradicciones, equívocos y chabacanería escasamente disimulada por parte de algunos acólitos más pa-pistas que el Papa, memes graciosos en las redes, memes sin gracia en las re-des, vídeos de campaña más que cues-tionables (en el fondo y la forma), pero afortunadamente para nuestra higiene mental, todo esto acaba ya mismo.Me asaltan las dudas respecto a algu-nas cosas que están pasando. Sigo sin entender muy bien el por qué de esos logos tan pequeñitos en la cartelería de según que partidos, ¿acaso se aver-guenzan de pertenecer a una organiza-ción que no vende el mismo discurso que a ellos les interesa mantener a ni-

E scric aquest article quan falten en-cara uns dies per a les eleccions

municipals del 24 de maig. Com és lògic no puc saber els resultats, que el lector ja coneix. Si faig cas de les enquestes, haurà guanyat el PSC i Núria Parlon seguirà d’alcaldessa, necessitada del suport d’alguna altra formació, o de més d’una, per gover-nar. Imagino que els partits que ja havien aconseguit algun regidor hau-ran entrat a l’Ajuntament, uns amb menys vots, d’altres amb més, i que alguna força nova també hi haurà en-trat. Tants grups, i tan diferents, ¿no propiciarà que la governació es con-verteixi en un galimaties?, sobretot si la idea de treure els socialistes de l’Ajuntament que ha tenyit la campa-nya inspira els regidors de l’oposició.La campanya que han fet les diverses formacions polítiques abona aques-ta hipòtesis. Tots els partits s’han presentat per “guanyar”. No n’hi ha hagut cap que anunciés que el seu objectiu fos treballar perquè qui de veritat “guanyés” fos el poble. Totes les formacions defensen una nova manera de fer política. Però ho fan amb les mateixes maneres i paràme-tres “antics”, la dels partits que al-guns acusen de ser “la casta”. És dir: s’han presentat a les eleccions amb unes llistes fetes des dels respectius secretariats locals, o amb uns candi-dats que surten de les seves pròpies “feligresies”. Diuen que els escollits són persones “de ciutat”, cosa certa,

vel local?. Tampoco me puedo acabar de creer que haya listas para las muni-cipales colomenses “trufadas” a base de vecinos de Amposta, Ripollet, Tàrrega, etc... y otras que muy probablemente contengan nombres de personas que ni siquiera existen. Pero no voy a bucear en los expedientes X de la política local, porque entonces me desvío del asunto que me ocupa y puedo acabar de muy mala hostia.Lo “bonito” de estos días es que te en-cuentras chiringuitos repletos de oc-tavillas, posters, dípticos, globitos y chapas en cualquier esquina de la ciu-dad, te encuentras con gente que pare-ce maja, conoces a gente nueva que tal vez nunca había pisado tu barrio, por-que Santa Coloma no es tan pequeña como algunos la tienen interiorizada, ni tan grande como otros la quieren ver...¿Qué pasará?, esa es la pregunta, a mí personalmente no me cuadran las en-cuestas publicadas hasta la fecha en la que escribo estas líneas. Me niego a creer que no haya un vuelco realmente importante, y una mayor movilización de los votantes disconformes con lo que hay, lo único que me gusta de esos son-deos electorales es que la desaparición de PxC de nuestro ayuntamiento sea un hecho consumado (ojalá acierten en esto), que se queden en sus casas y no salgan más de ellas, por favor. Otra cosa que no me entra en la cabeza es que haya candidatos a los que nadie co-noce, salvo amigos y familiares supon-go, y vayan a recibir una cantidad nada despreciable de votos por el simple hec-ho de estar auspiciados por una “nueva marca de confianza”, insisto en hay que ser más crítico y reflexivo a la hora de elegir la papeleta, que luego son cuatro años de lamentaciones y quejas...no es poco lo que está en juego.

però pescada entre persones afins. Fins i tot això es comprova en les can-didatures que han fet una mena de primàries, en les que han votat escas-sament 400 ciutadans ¡en una pobla-ció de 120.000 veïns i veïnes! Una nova manera de fer política con-sistiria en “passar la iniciativa” als ciutadans i fer d’aquest objectiu el lema principal del programa electo-ral. Evidentment, aconseguir-ho re-quereix un treball llarg i temps. S’ha de sensibilitzar la gent, s’ha de con-vèncer les entitats i les persones que treballen per la ciutat que seran elles les que proposaran qui figurarà en les candidatures, i els temes principals del programa. Un programa consen-suat pels ciutadans, susceptible de ser la base d’un programa comú, sobre el qual establir un pacte de ciutat.Just uns mesos enrere en complir-se els trenta anys de la presentació del Pla Popular de Santa Coloma, l’ins-trument de què es van servir els pri-

mers ajuntaments democràtica per transformar la ciutat dormitori d’ahir en la ciutat d’avui, bona per viure-hi, diverses veus van reclamar que per superar la situació actual, es posés en marxa un procés semblant. Un pla estratègic suposaria posar la ciu-tat en el punt de mira dels polítics i dels ciutadans, i faria evident que no es pot tirar endavant si en el procés no hi conflueixen els partits (els que són mínimament són democràtics), i la ciutadania hi juga un paper de-terminant. No valdria la pena propo-sar-s’ho?

Me niego a creer que no haya un vuelco importante y una mayor movilización de los disconformes con lo que hay

Cap partit ha dit que el seu objectiu fos treballar perquè qui de veritat “guanyés” fos el poble

Núria Larroya

Presidenta Casal del Mestre

TenaçEl Casal del Mestre organitza

la Diada de l’Ensenyament, per dinovè any. La seva

defensa de l’ensenyament públic és encomiable.

Albert Varela

Impressor

PionerEl restaurador colomenc i

els seus companys Francesc Armengol, David Ochoa i Paco Cordero treballen

per donar un nou impuls a l’Escola d’Hostaleria.

Juanjo Marín

Director de l’Excèntrica

InnovadorEl director de la companyia

teatral colomenca representa la transformació i el compro-

mís per un teatre renovat i de qualitat a la ciutat.

XARXES SOCIALS

EDITORIALEDITORIAL

Els redactors i col·laboradors del Diari som persones compromeses amb Santa Coloma

HUMOR COLOMENCCarlos Moreno

PERSONATGES

Benvinguts, amicsE l Diari de Santa Coloma comença una nova eta-

pa. Ho fem des de la normalitat, sense renúncies al passat, però amb la mirada posada en el present, perquè qui té present té futur. Hem fet molts canvis en poc més de dos mesos. Tenim una redacció i un director nous, un canvi de maqueta de la publica-ció i una aposta inequívoca pel periodisme seriós i de qualitat. També hem estrenat redacció al carrer d’Anselm Clavé, 5 i 7, però del que ens sentim més orgullosos és dels col·laboradors que ens acompa-nyen en aquesta nova època.

Ens fa especial il·lusió comptar cada mes amb les opinions del periodista Jaume P. Sayrach, de l’eco-nomista Josep Maria Cortès Martí i del músic Valentí

Wallace, així com comptar amb el còmic i la vinyeta de Carlos Moreno, un dibuixant brillant i sòlid, malgrat tenir només 20 anys. Ens alegra publicar fotos de gran quali-tat periodística com les que fa Sergio Mas Navarro, que bé mereixia una contraportada en un diari i l’hem fet en aquest número.

Ens encanta la mirada profunda i tendra de Jaume P. Say-rach, periodista de cap a peus, escriptor, editor del Fòrum Grama i activista social. Sayrach va ser professor a la fa-cultat de periodisme que va ser la històrica revista Grama. D’allà van sortir persones compromeses i periodistes de la talla dels germans Eugenio i Pedro Madueño i Enric Juli-ana i Antonio Cerrillo, que van fer el salt a La Vanguardia, o Josep Tordera, Àngels Gallardo i Jordi Corachán, a El

Periódico, l’altra gran capçalera de Barcelona.

Colomencs tots ells compromesos amb la ciutat, com ho estan Chema Carvajal, Salva Redón, Germán Ma-drid, Loubna el Ouardi, Eva Moreno, Víctor Crespo, i Martí Segura. La llista d’amics que ens donen un cop de

mà és llarga. De fet és interminable, a jutjar per la bona acceptació que ha tingut el nou Diari de Santa Coloma. La ciutat es mereixia un diari de qualitat i nosaltres tre-ballarem perquè el tingui. Gràcies Santa Coloma.

11publicitat2.0 # 201510 actualitat 370 # MAIG

jordi corachán

El acuerdo es total. Los ska-ters han sabido explicarse y

el responsables de Urbanismo, escuchar. De modo que Can Zam tendrá en setiembre un Skate Park, de unos 1.600 metros cu-adrados, diseñado los propios usuarios.El área de monopatín estará situ-ada en un solar situado al lado de los campos del Singuerlín y justo enfrente a la piscina Duet. Para su construcción se utilizará el máxi-mo de material reciclado -vallas de seguridad New Jersey, que se han encargado de recopilar los propios skaters, lo que reducirá significativamente los costes. Pero más curiosa será la presencia de materiales utilizados en Barcelo-na para levantar algunas instalaci-ones de arquitectura efímera con motivo de los actos del Tricente-

Can Zam tendrá un ‘skate park’ diseñado por los propios usuariosLa zona de monopatín se estrenará el mes de septiembre

nario de 1714.El Ayuntamiento ha presupues-tado 180.000 para ejecutar el proyecto. Poco dinero si se com-para el medio millón que costó el Skate Park de la Mar Vella.

que ver con Badalona, cuyo ayun-tamiento lo encargó a una em-presa privada. Aquí, los usuarios están contentos, porque dejarán de usar una zona improvisada en el Parc Europa, y el ayuntamiento porque atenderá una demanda de muchos jóvenes colomenses.Además se espera que sea un pun-to de atracción de aficionados, como lo es el de la Mar Vella. Es un desafío para los skaters, ya que en las sesiones de trabajo del re-cinto barcelonés participó Sergi Arenas, que lleva 30 años usando su monopatín. El área colomense la han trazado entre todos, aun-que es cierto que ha colaborado Straddle3, un equipo de arqui-tectos especializado, y Lur Paisa-jistak, expertos como su propio nombre sugiere en paisajismo. Estas dos firmas han coordinado las propuestas, que han partido siempre de los propios skaters.

Sin embargo, el concejal Jordi Mas lo que más le ha satisfecho ha sido las numerosas reuniones con los skaters y que los propios usua-rios hayan elegido las piezas más adecuadas para el recinto. Nada

Un grupo de chicos hacen skate en las escaleras de la Plaza de la Vila.

j. c.

A raíz de la subvención munici-pal de 450.000 euros a la piscina CER Raval en el último pleno, varios lectores se han quejado del estado de otras instalacio-nes, como la piscina Duet de Can Zam. Algunas personas han lamentado el mal estado de los vestuarios y la iluminación. La empresa Duet no ha acometido estas inversi-ones por la bajada de ingresos, que afecta al conjunto de pisci-nas de Santa Coloma. También reclama una ayuda al ayuntami-ento, que lo está estudiando.

La piscina necesita renovarse

Parque público

2.0 # 2015 1312 actualitat 370 # MAIG connexió amb els barris

victor crespo

Tras multitud de pe-ticiones al Ayunta-

miento por parte de los vecinos y comer-

ciantes del barrio de Singuerlín demandando un aumento en el número de plazas de aparcami-ento, y al ver que la evolución lejos de mejorar se avista negati-va, han decidido poner cartas en el asunto y han propuesto ellos mismos una posible solución: la Zona Naranja. Lluis Guiot, vecino y comercian-te del barrio de Singuerlín nos explica el manifiesto presentado y apoyado por la ACI (Agrupa-ció del Comerç i la Indústria), la Asociación de Vecinos de Sin-guerlín y Singuerlín Comerç. La idea consiste en crear unas plazas rotatorias de parking, con la intención de generar una mayor actividad en el barrio. El coche sólo podría estar el tiem-po establecido por su señal per-tinente, indicado en un minutero (éstos se repartirán desde los mismos comercios). La Zona Naranja sólo estaría vi-gente durante el horario laboral, así que a mediodía y durante la noche serían plazas disponibles hasta comienzo de nuevo turno.Los comerciantes padecen la

martí segura

Succeeix sempre als voltants del

maig, i tot i així sem-bla que any rere any,

ens enxampa per sorpresa. La primavera és aquí amb tot el seu esplendor. Tenim tal excés de pol·len a l’aire que aquest any els cotxes han quedat tenyits de groc. La gent envaeix les terras-ses de la Plaça de la Vila al ple-gar de la feina i els nens i nenes

loubna el ouardi

Respeto. Ganas de relacionarse. Mul-

ticulturalidad. Amabi-lidad. Honradez. In-

tegridad. Confianza. Y muchss más cosas que Santa Coloma necesita y se echa en falta. ¿Por qué el separatismo? ¿Por qué las ganas de convivir sólo con los de nuestra raza? ¿Por qué no que-rer compartir con los demás? ¿Por qué el egoísmo? Santa Co-loma necesita estar unida, no separada por qué unos cuántos quieran ensuciarla con la ima-gen que dan. Soy española de orígenes marroquíes. Entiendo

Singuerlín recoje firmas por una “zona naranja”

Contrastos primaverals al centre

Santa Coloma necesita estar unida

mala señalización de los apar-camientos de carga y descarga, la mala gestión del número ex-cesivo de contenedores y el desa-provechamiento de anchas calles como la Avenida Sta. Coloma, que cuenta con once metros de acera que aseguran sería más fructífero si en su lugar hu-biera plazas para aparcar en batería.

Iluminación y limpiezaEsta recogida de firmas apoya otras mejoras para el barrio como son un aumento de la ilu-minación de las calles que perte-nezcan al eje comercial(al menos en horario laboral) y una mayor limpieza de las calles, fomentan-do también así el comercio local. La recogida de firmas se lleva a cabo en los propios establecimi-entos de la zona.

allarguen l’esbarjo al jove parc d’en Patufet als Jardins de Can Sisteré. I potser és perquè durant la pri-mavera tot és tan bonic que els contrastos s’exageren. Amb el bon temps és quan veiem amb més claredat un esquelet de la crisi a escassos metres del cen-tre neuràlgic de Santa Coloma.

El Portal de la VilaTan maco que havia de ser el Portal de la Vila, i ja portem

la postura de los españoles y la postura de los marroquíes, ha-blo de este genero por que es lo más cerca de lo que estoy y con-vivo, pero también me referiré a las demás extranjeros. Nuestro problema está en qué cualquier problema que ocurra en Santa Coloma lo asociamos a los de “afuera” olvidando que los de “aquí” también hacen lo mismo. Tenemos miedo, o simplemente egoísmo con los demás. No sa-bemos convivir. No defiendo, ni tampoco lo haré pese a ser de dónde sean de origen, aquellas acciones que llevan a cabo la vi-olencia, el robo, la falta de res-peto y meterse con los demás.

massa anys veient unes obres aturades. Ves a saber quan les acabaran, si es que les acaben, clar! Però recordem que és primavera i, a més dels arbres, nous ne-gocis han florit: tenim una cre-peria al carrer Sant Carles, una rostisseria al carrer Major, tin-drem una nova botiga de roba per a gent jove a la cantonada entre ambdós carrers... Tot i les seqüeles de la crisi, el centre està ple de vida.

Eso es algo despreciable. No siempre son los de fuera quién comete tales acciones. Necesita-mos estar unidos. Denunciar cu-alquier acción inapropiada. Luc-har por los robos de carteras, coches, a las personas mayores, en los metros. Mientras estemos señalándonos unos a los otros, los demás seguirán cometiendo estos actos. Santa Coloma nece-sita más control, más vigilancia, más seguridad. Necesitamos sentirnos seguros, y no tener miedo el salir a la calle con pá-nico de ser robados o insulta-dos. Sólo creamos guerras entre nosotros, cuando lo que más se necesita es humanidad.

Barri de Singuerlín Barri del Centre

Barri del Fondo

fest

es d

e ba

rri

Amplia oferta a Can CalvetEls dies 29, 30 i 31 de maig es celebren les Festes del barri de Can Calvet, al carrer Aragó 29 (al final de la rampa). Entre les activitats programades es podrà gaudir d’un festival de jotas, un sopar de germanor i una discomòvil el divendres, el dissabte animacions in-fantils, butifarrada popular, castellers, màgia, balls de saló i orquestra, i el diumenge inflables, festa de l’escuma, fideuà popular, concurs de pastissos i diferents actuacions abans del fi de festa amb l’orquesta Camelot.

Los Chochos, al Riu SudLes Festes del barri Riu Sud tindran lloc el 5, 6 i 7 de juny. Les activitats programades es portaran a terme a la Plaça Pau Casals, entre les que desta-quem el divendres: actuació dels jubi-lats marxosos (19h), el pregó per part de Javi Jareño, i l’actuació de Jose Luis Lozano i “Los Chochos”. Dissabte durant tot el dia diferents actuacions musicals i de ball i migas populars, correfoc i els Smoking Stones, i diu-menge activitats infantils i fi de festa amb “Amanecer” de Can Mariner.

Actes familiars al SinguerlínEl Districte III celebra les seves festes els dies 12, 13 i 14 de juny. El divendres es farà el pregó i la recepció d’entitats. Dissabte hi haurà moltes activitats infantils, ubicades al davant de l’escola Lluis Millet i a la Plaça de la Sagrada Família. Inflables, xocolatada i altres tallers el dissabte al matí, i balls i actuacions d’entitats i grups dels barris per a tots els públics a la tarda. El diumenge la migada popular farà les delícies dels assistents.

Gresca al Cementiri VellEl barri del Cementiri Vell celebra les seves festes el 19, 20 i 21 de juny al Parc d’Europa. Divendres es farà el pregó (20,15h) i una discomòvil a partir de les 22h. Dissabte al matí els més petits gaudiran de d’una xocola-tada (11h) i de la festa de l’escuma (12,30h). Una coral musical a les 20h i un duet amb música variada tanca-ran la festa de dissabte. Diumenge els Retumbatú posaran ritme al matí, i es farà una gymcana. També haurà actu-acions diverses i un grup de flamenc.

jordi corachán

El 98 per cent dels ceps han arrelat. No ho diu el Diari

de Santa Coloma, ho diu amb un somriure d’orella a orella el responsable de la vinya d’en Sabater, l’enginyer agrònom Mc-ho-Spago Marsernic, un bosni de 52 anys, que porta fent arrels a Santa Coloma des de fa tres anys.El regidor de Carles Combarros li dóna un copet a l’esquena i ri-uen. “Ha anat millor del que tot-hom esperava. Estic content pels nois de Grameimpuls que es for-men i pels sommeliers que es for-maran a l’Escola d’Hosteleria”.Mex, com el coneixen els seus alumnes de Grameimpuls, expli-ca que han plantat quatre vari-etats –picapoll i pansa blanques, i garrut i garnatxa negres– a set feixes, que han tancat per evitar possibles atacs de senglars o ac-tes de vandalisme. “Entre les fi-

El 98% dels ceps de la Vinya Sabater han arrelatCombarros veu superades les espectatives

leres de vinyes, plantarem llegu-minoses per millorar les qualitats del sòl”, afirma.

Més cepsEl sòl és bo, però encara és millor el que hi ha més amunt, on ara són els nois plantant nous ceps. Mex confia en el projecte, ja que ha deixat una feina fixa per a im-plicar-se en ell. “La terra és bona i el projecte, també”, sosté el cap

de la vinya, que al seu país va treballar per a una multinacional holandesa.El projecte supera els 100.000 euros. La preparació del terreny ha costat 18.000 euros a l’Ajun-tament, que es gastarà altres 42.600 en el manteniment de la vinya, i idèntica quantitat apor-tarà l’INCAVI. Ara tot depèn del cel i la marinada, i del sol que banya la vinya.

Treballadors de Grameimpuls reguen els ceps acabats de plantar.

REDACCIÓ

Bé, molt bé. La Nit de Tapes ha estat un èxit. Des d’abans

de les 8 del vespre, llargues cues davant les dues portes d’accés al Mercat Sagarra anunciaven que s’anaven a superar totes les pre-visions de públic. Més de 4.000 persones van participar el dis-sabte, dia 9, formalment en la trobada, però durant aquestes quatre hores desenes de perso-nes van marxar davant la impos-sibilitat d’aconseguir una tapa.L’ambient era semblant al d’un dia de Festa Major. La tempera-tura era agradable i l’oferta de-liciosa. Així que grups d’amics i famílies senceres omplien les taules de potes a un euro les més econòmiques i a 3,5 les de més elaboració i creativitat. “Val la pena perquè saps que el que t’estàs menjant és producte fresc”, explicava una colomenca mentre menjava una petita ham-

burguesa.Era la primera vegada que les 24 parades del Sagarra cuinaven per als seus clients i el conjunt de la població. Diuen que l’experi-ència ha estat tan positiva que que és probable que la repeteixin l’any que ve. Ara es plantegen fer un vermut popular a la Festa Ma-jor, que enguany se celebrarà el 4, 5, 6 i 7 de setembre. Aquesta idea es sumaria a l’Corretapa i la ruta Moritz de tots els anys.Durant la festa, els paradistes de mercat de Singuerlín organitza-ran un any més una nit de tapes a preus populars.

Èxit de la Nit de tapes al Mercat Sagarra 4.000 colomencs hi van assistir

15actualitat2.0 # 201514 publicitat 370 # MAIG

breusL’incendi de Singuerlín va poder ser provocatLa bona tasca dels bombers va evitar l’extensió de l’incendi del Bosquet de les Escoles, que va tenir dos fronts, per la qual cosa es creu que va poder ser provocat. El fort vent va contribuir a pro-pagar de seguida les flames per dues hectàrees, entre Torribera i Can Franquesa, i la polícía va desallotjar a diverses persones per precaució. En l’extinció van participar set ve-hicles dels bombers de Santa Coloma i de fora, així com un helicòpter. Malgrat l’espectaculari-tat de les flames no es van produir danys per-sonals.

Talls de trànsit al carrer Doctor PagésEls veïns del carrer Doctor Pagés continuen patint els problemes pels tancaments que cada dia es produeixen a l’entrada de la Rambla de Sant Sebastià. Veïns i treballadors dels negocis del vol-tant pateixen els problemes des de fa més de 20 anys, en que es

va obrir el primer dels tres cen-tres educatius, que provoquen el tancament del carrer en sis franjes horàries (actualment uns 90 minuts cada dia). Lla-vors no es va realitzar cap pla urbanístic al respecte. Ara con-tinúen exigint una urbanització que permeti fer vida normal als usuaris del carrer.

REDACCIÓ

Un total de 1,6 millones de euros costó a todos los co-

lomenses el incivismo y los actos vandálicos registrados durante el 2014. Los desperfectos causa-dos por unos cuantos -en calles y plazas, y jardines y parques- cos-taron 472.500 euros, en los que se incluye la limpieza de pintadas en fachadas. Otro 1,13 millones se destinaron a la sustitución de contenedores quemados, la lim-pieza de solares y la retirada de

El incivismo cuesta 1,6 millones de euros a todos los colomenses

basura y muebles de la calle. En esta partida se incluyen los bancos rotos y los desperfectos en juegos infantiles de parques públicos, así como otros objetos del mobiliario urbano. Otro de los problemas es la recogida de heces de los perros, pese a las periódicas campañas de información que el ayuntamiento ha hecho periódicamente, con el lema No em trenquis el cor. Ni aún así. La dejadez de algunos propie-tarios de animales sigue causando un quebradero de cabeza para los responsables de la limpieza públi-

ca. Además, genera problemas de convivencia entre vecinos. Para tratar de minimizarlos, el consis-torio puso en marcha un original servicio en moto de recogida de heces a finales de 2014. También anunció el endurecimiento de las multas a aquellos propietarios que no recogieran los excremen-tos de su mascota. Esta es una de las quejas recurrentes de muchos vecinos, que exigen que las calles estén limpias de basura y excre-mentos. Los policías locales y los agentes cívicos y de movilidad se encargan de velar por el cumplien-to de la normativa, que resulta pa-pel mojado si todos los vecinos no colaboran. El servicio de limpieza viaria se ha intensificado incluso los fines de semana. Además, re-cientemente se han habilitado tres solares para perros. Los pipican están situados en la calle de la Cir-cunvalación con la calle Sant Jor-di; el Paseo de La Salzereda, cerca de la calle Mayor, y Avenida Puig Castellar con la calle América.

El problema no se resuelve, pese a campañas y multas

Foto: Ainhoa Lorenzo

Campaña ‘No em trenquis el cor’. Foto: Javier Dot.

2.0 # 2015 1716 370 # MAIG actualitatactualitat

EDUCACIÓ

Aspecte de la Plaça de la Vila a la Diada de l’Ensenyament. Foto: Sergio Mas Navarro.

jordi corachán

Semblava la prolongació del dia de Sant Jordi. Els colomencs i colo-

menques omplien la Plaça de la Vila a la Diada de l’Ensenyament Públic, que el dia 10, diumenge, va complir 19 anys celebració ininterrompuda a Santa Coloma. Un any més es va om-plir de parades i actes lúdics per tota l’esplanada, i festa grossa i també de reivindicacions contra les retallades i la Llei Wert, i de milers de colomencs i colomenques. L’educació pública, la de tots va ser el lema d’enguany, que va tenir l’art com a expressió princi-pal a la plaça i en el col·loqui previ a Can Sisteré amb els professors Jordi Pérez Solé i Lídia Montero.Al voltant de 50 escoles bressol i de primària, instituts i entitats van par-ticipar en la jornada, organitzada per l’històric Casal del Mestre. La seva presidenta, Núria Larroya, va llegir un manifest a favor de l’ensenyament públic, com a garant de la igualtat d’oportunitats, i la immersió lingüís-tica, que va néixer a Santa Coloma.Núria Larroya va explicar que les mal anomenades polítiques d’austeritat han endurit les condicions de treball dels professionals, que disposen de menys temps per als seus alumnes i familiars. La professora va recalcar que tenen dificultats serioses per respondre als requeriments, cada vegada més exigents, d’una societat basada en el coneixement i la comu-nicació de masses. “Necessitem temps per escoltar els alumnes i treballar braç a braç amb les famílies”, ha dit

Clam a favor de l’ensenyament públic

La Diada del Casal del Mestre

Milers de colomencs protesten contra la Llei Wert i les polítiquesd’austeritat

entre els aplaudiments dels centenars de persones congregades, entre les que hi era el regidor d’Educació, Di-ego Arroyo.No demanaven diners, sinó temps. Temps per ensenyar, temps per edu-car, temps per atendre la diversitat, temps per integrar a tots els alumnes, temps, temps i més temps.La Diada tenia com a objectiu rei-vindicar l’educació com la millor in-versió de futur. Els responsables del Casal no es van cansar d’assenyalar que l’educació és la principal eina per garantir el futur d’un país, així com el benestar de la ciutadania i la con-vivència.Els mestres volien també reivindicar l’educació artística, avui amenaça-da per la LOMCE, una llei que diuen que els transporta a concepcions ca-duques. Ells aposten per una visió oberta, creativa i transgressora. Ve-uen que l’art els permet estimular els alumnes, crear sensacions i emocions que formen persones més humanes, lliures i socials.Per això, van omplir la plaça de tallers de pintura i dibuix, sardanes, cançons i les batucades de Retumbatú. Per això van fer el ball de les Ampes al teatre Sagarra i el tercer concert de l’Auditori, que a més forma part d’un projecte de cohesió social.Bona convivència i més atenció als alumnes per evitar, en la mesura pos-sible, actes dramàtics com el de l’Ins-titut Joan Fuster, de Barcelona, en què va morir el professor Abel Mar-tínez Oliva, a mans d’un alumne de

j. miquel lacasta | professor

Una vegada més, el segon diumenge de maig, la plaça de la Vila de Santa Colo-

ma acull una jornada de reivindicació i afir-mació de l’educació a la ciutat.Aquest 2015, el tema central ha estat l’art. Resulta molt oportú reivindicar l’educació artística, en un moment que des de visions conservadores, liderades pel ministre Wert, se’ns vol imposar la concepció de l’educació com un producte de mercat. Aquesta concepció conservadora de l’edu-cació, considera les persones com un con-tenidor que cal omplir de coneixements i continguts regulats i definits de forma cen-tralitzada per les administracions. Uns cur-rículums que determinen que s’ha d’apren-dre, quan i de quina manera. Desprès, unes

L’educació és més un procés que un producte

Opinió professional

Mestres colomencs demanen que l’escola s’adapti a les noves realitats

proves o revàlides, també homogènies, de-terminen qui supera els obstacles i té dret al suposat èxit. Es considera l’avaluació educativa com un sistema per seleccionar i segregar, per fer que cada alumne s’orienti al paper social que té assignat i predeter-minat. A més, redueix l’educació a un pro-ducte que es compra i es ven, i no un dret de ciutadania. Reivindicar avui l’art en la formació de les persones és valorar la llibertat per pensar, valorar l’observació crítica de la realitat, valorar la capacitat de crear. Crear nous en-torns que facin de l’educació, no un produc-te acabat, sinó un instrument per afavorir el procés de creixement de les persones. Això és el que demana avui la nova societat del coneixement, un aprenentatge permanent i al llarg de la vida, a on la capacitat per anar

aprenent és una habilitat fonamental per viure i sobreviure en uns entorns cada ve-gada més complexos, accelerats i canviants. El lema de la diada inclou també dos con-ceptes que formen part de l’ideari educatiu: l’educació pública i l’educació per a tothom.L’educació pública és aquella que acull a tot-hom en condicions de igualtat, és accessible per tothom sense discriminacions, evita la segregació de l’alumnat i afavoreix la barre-ja. És aquella que educa en comunitat i per la comunitat i fa de la diversitat una riquesa per la convivència i l’aprenentatge.

Xarxes socialsTambé cal considerar que, avui, el dret a l’educació va molt més enllà del dret a ser es-colaritzat en escoles, instituts o universitats. Cada vegada més l’educació es desenvolupa

en contextos diversos. La formació s’adqui-reix als centres educatius, però també en en-torns més informals. Aquests espais -mitjans de comunicació i publicitat, xarxes socials, espais d’oci cultural i esportiu, espais públics en general... - tenen una capacitat innegable de conformar valors i coneixements. L’educació de la comunitat, des de la pro-ximitat i fins el més llunyà, adquireix cada vegada més importància. Quan diem l’edu-cació de tothom, ens referim al compromís educatiu que tenen la ciutat i els seus habi-tants. Trobar un nou encaix de l’escola en els nous entorns per l’aprenentatge és un tema cabdal per configurar l’educació del futur. Caldrà ser agosarats en els canvis que l’escola precisa sinó volem que les noves re-alitats ens arrosseguin. En ocasions ja ens està passant.

13 anys. “El fet que aquesta tragèdia s’hagi produït a les aules ens colpeix encara més. Sabem tots que la convi-vència als centres és una prioritat de l’acció educativa. Treballar i conviure en un clima de respecte i d’absència de violència és l’objectiu de mestres i

Foto: Sergio Mas Navarro.

educadors en el seu dia a dia. Encara que el fet ha estat un episodi aïllat, no podem deixar de pensar en què tot és poc per preveure i evitar situacions tan dramàtiques”, va dir Núria Lar-roya, amb fermesa, però amb el cor en un puny.

19actualitat2.0 # 201518 publicitat 370 # MAIG

Els organitzadors del Let’s Clean Up Day!

Santa Coloma vol la Creu de Sant Jordi per a la ColmenaLa cooperativa fa cent anys

Una ciutat sense residusEl primer Let’s Clean Up Day! colomenc

redacció

El ple de l’ajuntament va aprovar per unanimitat donar suport a la candidatura de la cooperativa La Colmena a rebre la distinció de la Creu de Sant Jordi. La llarga trajectòria de l’entitat representa l’enfortiment del teixit associatiu de la ciutat.L’any 2016, La Cooperativa La Col-mena de Santa Coloma complirà 100 anys de la seva fundació l’any 1916. El que va ser en un princi-pi una cooperativa de consum, va

passar a l’actual entitat cultural, dedicada al foment de la cultura, l’esport i el lleure. La Colmena re-presenta un paper integrador i al-truista, un espai de cohesió social i de foment de valors cívics entre els colomencs.Després de gairebé 20 anys en una situació complicada, actualment la ubicació al carrer Francesc Viñas, 5 “ha suposat la refundació de l’en-titat, la consolidació i l’empenta definitiva per continuar creixent” declara Miquel Serra, president de la Cooperativa La Colmena.

pilar tomás

Dins el marc de la setmana Euro-pea de la Prevenció de Residus, el dissabte 9 de maig es va ce-lebrar la primera jornada “Let’s Clean Up Day” a Santa Coloma, que va consistir en unes acci-ons de neteja d’espais concrets per sensibilitzar a la ciutadania sobre la protecció del medi am-bient, i més concretament sobre els problemes dels residus i de la brutícia als espais naturals. La jornada va ser possible gràcies a la iniciativa privada de ARG Neteges (Lídia Romo) i Bangor 2002 (Sergi Ortiz), amb el su-port de l’administració pública

(Generalitat, Comissió Europea, Ajuntament i Agència Catalana de Residus).

Colomencs compromesosEnguany Santa Coloma es va sumar als municipis que ja van celebrar-ho l’any passat, i es va posar com a objectiu el Parc de la Bastida. Es va recollir un total de 141,6kg. de residus, el que suposa un estalvi de gairebé 83 kg. d’emissions de CO2. En Sergi Ortiz, un dels organit-zadors, ens comenta “esperem que al 2016 s’hi sumi tothom, que aconseguim molts més par-ticipants que enguany, i també el suport d’entitats que s’afegeixin

Personas que han sufrido un ictus crean una asociaciónEn Can Sisteré se presentó la entidad llamada Asociación Catalana de Personas con patología Vascular Cerebral (APACCAT). Su objetivo es ayudar a las personas que han sufrido un derrame cerebral y a sus familiares, en palabras de la colomense Carmina Bernal, que preside la asociación. La propia Carmina Bernal sufrió un aneurismo en 2008 que la tuvo en coma durante varios meses.

El 7 de juny una nova jornada de Catifes Florals El diumenge 7 de juny gaudirem d’una nova edició de Catifes Florals a Santa Coloma de Gramenet. De nou els carrers del centre de la ciutat s’en-galaran amb l’exposició de catifes que munten comerciants i veïns dels carer-rs Sant Jeroni, Santa Coloma, Major i Anselm Clavé i que promou l’Associa-ció de Catifaires de Santa Coloma amb el suport de l’Agrupació del Comerç i la Indústria i l’ajuntament.

Los basureros paran la huelga tras conseguir mejoras salarialesEn el último momento, el comité y la empresa de CESPA firmaron un nue-vo convenio colectivo hasta diciem-bre del año 2017, que supone un au-mento salarial del 1,8% y atiende a la mayoría de peticiones de los trabaja-dores. Tras la firma se evitó la huelga de basureros que hubiera coincidido con la campaña de las Elecciones Mu-nicipales. También han conseguido la actualización del seguro de acciden-tes y que la empresa se haga cargo de las multas.

breus

El teatre entra a les escoles colomenquesAquest any s’han tornat a celebrar la Mostra d’Arts Escèniques, que en la seva novena edició, pretén introduir el teatre en l’entorn escolar de la mà dels nombrosos professionals de la ciutat. Uns 250 alumnes de set esco-les i vuit instituts van participar els dies 12, 13 i 14 de maig en la mostra, que es va celebrar al Teatre Sagarra. L’Institut Ramon Berenguer es va en-carregar de l’animació de l’esdeveni-ment ja que compta amb la modalitat de Batxillerat Artístic.

a la recollida de residus o que promocionin els actes, ja que també fa molta falta”.A la web www.gramenet-recicla.com es pot accedir a les dades extretes de la jornada i a infor-mació completa sobre reciclatge, reutilització de materials i d’al-tres consells per estalviar i reduir l’impacte ambiental dels residus.

21economia2.0 # 201520 economia 370 # MAIG

visquent al municipi de Campro-don. Un cop el van destinar de nou a Madrid, el pare vol portar-se al nen amb ell, però el jove Quim (amb uns 12 anys) decideix que-dar-se a Camprodon i començar a treballar per a una impremta del poble, fet que li desperta un interés profund en tot allò relacionat amb el món de la impressió. Al temps viatja a Barcelona, a on comença a treballar als “Almacenes El Siglo”, un famós edifici de la Rambla de Barcelona, destruït a un incendi l’any 1932.Quan es cremen els magatzems i amb els diners que havia guanyat, es decideix per comprar unes tipo-grafies i una impremta.A l’anterior estada a Camprodon va conèixer al Dr. Badia, metge del poble i també de Santa Coloma, d’on es convertiria en primer alcal-de després de la guerra civil. Per aquesta i altres relacions d’amistat amb gent de Santa Coloma, deci-deix obrir a aquesta ciutat la pri-mera impremta l’any 1935, un any abans de la guerra, al carrer Rafael de Casanova nº 1.

pilar tomás

La Impremta Varela va ser la primera impremta en funci-

onar a Santa Coloma de Grame-net, l’any 1935. Aquest 2015 celebren el seu 80è aniversari i amb aquest motiu fem un repàs per la seva trajectò-ria familiar i empresarial, una his-tòria de pel·lícula que res ha d’en-vejar a films sobre la postguerra, o a serials realistes de suspense o romanticisme.

El primer impressorQuim Varela i Garcés, un nen nas-cut a Marbella, va arribar a Cata-lunya de la mà del seu pare, un militar destinat a diferents punts d’Espanya, que va estar un temps

No hi havia gaire feina per aquells temps, es dedicava a imprimir ca-lendaris i vendre’ls als mercats. També acostumava a preparar les esqueles del poble.

Amagatall per a la impremtaQuan comença la guerra el criden a files al exèrcit republicà. Durant la guerra l’exèrcit s’assabenta que el Quim Varela té una impremta, i li requisen per produïr pamflets que tiraven des d’avions al bàndol contrari, ja fos per desmoralitzar o per motivar els exèrcits segons el punt a on els llançaven (“guerra

psicològica”).Un cop finalitzada la guerra, l’exèr-cit torna la impremta al Quim, qui l’amaga a un galliner de Ripollet abans de ser pres i destinat a dos camps de concentració a Lleó, a on s’hi està sis anys abans de poder tornar a Santa Coloma. És gràcies a una carta que respòn el Dr. Ba-dia, ja alcalde de Santa Coloma, qui l’avala perquè el deixin lliure.

Retorn a Santa ColomaQuan torna a Catalunya recupera la impremta i les tipografies, i tor-na a obrir al mateix local de San-

La impremta Varela, una història de pel·lículaLa primera impremta de Santa Coloma celebra el seu 80è aniversari

Albert i Quim Varela: Pare i fill al front del negoci.

L’avi Quim, a l’antiga impremta.

ta Coloma l’any 1943. El Quim es casa l’any 1946 amb la Maria Pe-dregosa, i en poc temps obren la “Llibreria Varela”, que s’ha mantin-gut oberta al carrer Anselm Clavé fins el 2014.El Quim Varela té tres fills, l’Albert, la Maria Teresa i el Jordi. L’Albert és qui l’ajuda a les feines de l’im-premta i en poc temps es posa al front, i protagonitza els canvis que es produirien al sector, amb el pas de la tipografia a l’offset. La demanda augmenta considerable-ment i el 1984 l’Albert decideix, junt a la seva dona Geli, obrir una copisteria amb servei gràfic directe al públic: “La Còpia”, al carrer Ma-jor, 24, que gestionen fins el 2014.

Evolució i actualitatActualment el nét del Quim, i fill de l’Albert i la Geli, Quim Varela (es diu com el seu avi) està al cap-davant de la impremta. És disse-nyador gràfic i graduat multimèdia i ha incorporat les tecnologies més modernes al taller d’arts gràfiques que actualment regenten al carrer Mossén Camil Rossell, 22.

REDACCIÓ

El passat 28 d’abril es va presentar a la Biblioteca del Fondo el nou programa

d’activitats “Cuines del Món”, un espai ubicat en l’equipament del barri del Fon-do de Santa Coloma, la única biblioteca catalana amb una cuina professional i un fons especialitzat de més de 2.000 docu-ments. Els alumnes del Campus d’Alimentació de Barcelona van preparar uns plats de degustació, acompanyats del xef del res-taurant Lluerna Víctor Quintillà, el repre-sentant de l’associació Fondo Comerç Xavi Navarro, i el director del Campus de l’Ali-mentació de la UB Màrius Rubiralta que van exposar els objectius de la iniciativa.“Ciència, cuina, barri i ciutat” així va resu-mir la finalitat de la proposta l’alcaldessa Núria Parlon.El director del Campus d’Alimentació va destacar la importància de consolidar la relació entre la universitat i la ciutat, en-tre els estudiants i els colomencs, treba-llant amb els restauradors consolidats de Santa Coloma i aprofitant la proximitat amb els cuiners de diferents païssos que es troben al barri del Fondo.

La biblioteca del Fondo acull el ‘Cuines del món’

REDACCIÓ

El passat mes d’abril la reducció de l’atur a la ciutat va deixar en 11.459 la xifra de persones aturades a Santa Coloma de Gramenet. Representa una davallada de 387 persones menys res-pecte al mes de març, i de 1.383 res-pecte fa un any.

Reducció d’aturats de llarga duradaEn quant a la duració de l’atur, s’han registrat disminucions en els registres tant entre les persones aturades de curta com de llarga durada. Per quart mes consecutiu s’ha viscut un descens em els registres de persones aturades de llarga durada, per contra hi ha un sensible increment entre les que es troben en situació d’atur entre 6 i 12 mesos.La reducció ha estat més intensa entre els homes, arribant a un comporta-ment interanual del -14,5%, una dis-minució de 1.007 persones. En quant a les dones, la baixada relativa ha estat del -6,4%, el que representa una dis-minució de 376 dones aturades.

REDACCIÓ

Analitzem els preus de diferents ali-ments bàsics que acostumen a formar part de la cistella de la compra. Agraïm la col·laboració del Mercat Sagarra en la preparació d’aquest espai:

Patates 0,95€ / kgLlet 1€ / litreOus 2,50€ / dotzenaPollastre 3,93€ / kgLluç 6,99 € /kgEnciam 0,75€ / unitatOli d’oliva 4 € / litrePomes golden 1,98€ / kgBaguette 0,60€ / barraCigrons cuits 1,60 € / pot 1 kgVedella (bistec) 14,95 € / kg

Evolució de les taxes d’atur

La cistella dela compra

Les dades

Entre les activitats programades destaca el taller de cuina saludable per a infants i família, impartit per la cuinera Ada Pa-rellada, del restaurant Semproniana, el passat dimarts 18 de maig.

Presència de xefs localsEl xef Víctor Quintillà acompanyat del xef Xiuha Quiu, del restaurant Wenzhou, participarà del cicle amb l’anomenat “Pas-sa’m l’arròs”, en què els participants des-cobriran la presència d’aquest cereal a les cuines de tot el món, el dijous 21 de maig a les 18 hores. Portaran a terme dos plats d’arròs “a quatre mans”, aliment escollit per ser un vincle entre moltes cultures i tradicions. Per assistir a aquest taller cal inscriure’s trucant al 93 468 46 12 o escri-vint a b.sta.colomag.f@diba.cat.

Totes les dones haurien de tenir unes boles xineses. Sense dubte!! Les boles xineses, de Ben Wa o de Geisha són una de les joguines eròtiques amb més utilitats terapèutiques per les dones. A més d’enfortir la musculatura del terra pelvià per estalviar els proble-mes d’incontinència urinària, són una magnifica eina per afavorir l’embaràs i activar el desig sexual. I com pot ser que aquestes peti-tes esferes puguin aconseguir tant amb tant poc??Et convido que vinguis a descobrir-ho el proper dimecres, 27 de maig a les 19 h. a TAPERSEX®BOUTIQUE. Farem un taller per dones exclusivament dedicat a les boles xineses. Veurem quans ti-pus de boles n’hi ha. Quina és la més adient per cada dona. Els ma-terials. El pes. Una o dues. Com posar-les. Durant quant de temps. Les utilitats. El manteniment. Un taller gratuït on explicaré tot el que una dona ha de saber pel manteniment de la musculatura del sòl pèlvic.Vine’m a veure a Tapersex® Boutique o entra en www.tapersex.com tens a l’abast tots els productes i l’assessorament que necessi-tes. Si tens qualsevol dubte, consulta o suggeriment al voltant de la sexualitat i les emocions derivades, pots adreçar-te a mi: info@tapersex.com o 93 466 36 06.

Taller de boles xineses, teràpia i plaer

Alumnes del grau de Ciències Culinàries.

EMOCIONS CARNALS amb Eva MorenoSexòloga i fundadora de TAPERSEX®

23publicitat2.0 # 201522 esports 370 # MAIG

bernat lópez

V isitar la pista de l’Escola Pia de Sabadell ha suposat l’eta-

pa final d’una temporada de con-trasts, on les alegries i les decep-cions s’han viscut quasi a parts iguals. Marfil Santa Coloma es va endur el passat cap de setmana el seu quart Memorial Josep Tar-rés, en la sisena edició del trofeu organitzat pel campió del grup català de Segona B. Els vallesans plantarien cara fins al descans (3-5), capgirant el gol inicial de Marfil (2-1). Els visitants, però, aconseguirien recuperar el con-trol del duel de seguida (2-3), sent Eric Martel i Rafa López els autors de les tres primeres dianes colomenques. Dani Salgado am-pliaria l’avantatge de l’equip de Xavi Passarrius (2-4) i, després del 3 a 4 de l’Escola Pia, (3-4), Panocha anotaria el seu darrer gol amb la samarreta de Marfil

Albert Segura i Panocha s’acomiaden amb el Memorial Josep Tarrés (4-11)Javi Rangel i Eric Pérez faran el salt definitiu al primer equip

just abans d’arribar a l’equador del partit (3-5). A la represa, Salgado i Albert Segura amplia-rien el marge colomenc (3-8) i Toti i Javi Rangel completarien la golejada (4-11). En l’entrega de trofeus, Dani Salgado tindria un gran gest amb Albert Segura, cedint-li el braçalet de capità per rebre la copa de campions. L’ala badaloní tanca una etapa de deu temporades militant a les files del primer equip, després de debutar el curs 2004-2005 en la penúltima jornada de lliga. Segura va ingressar a les catego-ries inferiors del club sent infan-til (12) i ha estat un total de 15 anys vinculat a Marfil. Panocha, per la seva part, ha completat el seu tercer any al primer equip, després d’ingressar al futbol base durant la 2002-2003. Marfil ha fet oficial que Eric Pérez i Javi Rangel tindran fitxa del primer equip la pròxima temporada.

Marfil en condició de cedit. Pel conjunt colomenc, la continuïtat d’Adolfo (24 gols a la LNFS) i el fitxatge d’Eric Martel (22) són bàsiques, així com la incorpora-ció d’un jugador de perfil defen-siu per cobrir la baixa de Segura.

Adolfo, cedit pel FC Barcelona Tot i no estar confirmat de forma oficial pel club, Adolfo Fernán-dez hauria arribat a un acord amb el Barça per les quatre prò-ximes temporades, però hauria decidit quedar-se un any més a

Segura i Panocha causen baixa I Foto: Marfil.

breusQuart i desè lloc pel Marfil B i la Unión Els dos equips colomencs del grup català de la Segona B tanquen la temporada 2014-2015. El filial de Marfil ha acabat quart amb 53 punts, mentre que la Unión ha tancat la lliga en desena posició, amb un total de 42 punts sumats.

Jonathan Tineo regna a l’europeu de Moscou El karateka de Santa Coloma guanya el seu setè campionat d’Europa a Rússia i es torna a confirmar com una de les grans estrelles internacio-nals del Kyokushinkai. Tineo compta amb dos títols mundi-als dins del seu gran palmarès.

L’ascens a Tercera de la PB Johan, postposatEl conjunt colomenc cau a la pista del Jamones Centelles (7-5) i desaprofita la primera gran oportunitat per confir-mar l’ascens de categoria. La PB Johan necessita sumar un punt en les dues últimes jorna-des per pujar a Tercera Divisió.

25publicitat2.0 # 201524 esports 370 # MAIG

bernat lópez

Quan estimes la competició i l’has viscuda com a profes-

sional, la idea d’abandonar-la sempre resulta difícil d’acceptar. Així ho reconeix David Herráiz, ex jugador d’Indústries Garcia, Marfil, FC Barcelona i una llarga llista de clubs catalans i d’arreu de la geografia estatal. Tot i ha-

Dirigir o jugar; una decisió difícilDavid Herráiz, futbolista i entrenador

L’ex jugador de Marfil es calça de nou les botes per mirar d’aconseguir l’ascens amb el Cerdanyola FS

ver-se retirat definitivament al final de la temporada passada, el tanca colomenc s’ha vist forçat a tornar per enèsima vegada. Les necessitats esportives del club que entrena, el Cerdanyola FS, han precipitat una decisió “que sempre et ronda el cap”. “Su-perar aquest punt de la vida on decideixes retirar-te però el teu cos encara et demana compe-

tir és complicat”, afirma David Herráiz. A finals del passat estiu, l’ex tanca de Marfil va decidir emprendre la seva primera aven-tura com a tècnic, amb l’objectiu de pujar al Cerdanyola a Segona B. A escasses jornades pel final del campionat, els verd-i-blancs conserven moltes opcions d’as-cendir, però les lesions i la marxa d’alguns futbolistes van ‘obligar’

El Cerdanyola, equip de David Herráiz I Foto: FS Cerdanyola.

Herráiz a moure fitxa per pas-sar de la banqueta a la pista. El tanca, ara fent les funcions d’en-trenador-jugador, parla de les dificultats que comporta exercir dos rols tan diferents al mateix temps. “És difícil dirigir a l’equip en aquesta situació. Et sents es-trany i has de vigilar per no dir o fer coses que puguin molestar als jugadors”, relata. Tot i es-tar satisfet amb la seva prime-ra experiència a les banquetes sèniors, David Herráiz encara se sent futbolista. “Estic pagant una mica el peatge de sentir-me jugador. És complicat no poder

un primer equip a Segona B su-posaria un al·licient més perquè molts joves s’atrevissin a fer el pas. “L’ascens seria important, perquè així podríem competir amb clubs com el Ripollet i el Montcada i això ens obriria el mercat”, destaca Herráiz. Actual-ment, el Cerdanyola FS disposa

retirar-te del tot”, assegura l’ex jugador de Marfil Santa Coloma.

Instaurar la culturaA banda de dirigir al primer equip, David Herráiz exerceix la funció de coordinador de tot el futbol base del Cerdanyola FS. Ell mateix explica a quins reptes s’enfrontarà en els pròxims anys. “A Cerdanyola encara no hi ha cultura de futbol sala. S’impo-sen altres esports, però nosaltres estem intentant que els nens vegin en el futbol sala una bona alternativa”, apunta esperançat. Sens dubte, poder comptar amb

amb cinc equips de base i l’objec-tiu, en “quatre o cinc anys”, seria poder arribar als dobles dígits. A poques setmanes pel final de la lliga, des de Santa Coloma segui-rem de ben a prop les evolucions d’un Cerdanyola l’any vinent po-dria lluitar contra el Marfil B i la Unión a la Segona Divisió B.

27esports2.0 # 201526 publicitat 370 # MAIG

La Grama encara es pot salvar I Foto: UDA Gramenet

BERNAT LÓPEZ

La UDA Gramenet va poder so-lucionar amb eficàcia el difícil

compromís que l’equip afrontava a Salt. El Girona B, sense res en joc, no posaria les coses fàcils, però la Grama tindria la calma suficient per aguantar el resul-tat fins al final. Adrián Canela-da situaria per davant als blaus just després de superar el quart d’hora de joc (17’) i Edu Ranchal seria l’encarregat d’ampliar dis-tàncies a la represa (51’). Moha faria el 1 a 2 pels de Pep Triadú (52’), gol que no seria suficient

La Gramenet s’imposa al filial del Girona i manté vives les seves opcions (1-2)

per empatar. La Grama suma 33 punts i per salvar-se ha de guanyar els dos partits restants. El Molletense pot sumar com a

màxim dos punts més (39), el Tecnofutbol cinc (39) i l’Igualada (38) ha de perdre els dos últims duels que té pendents al grup II.

El conjunt d’Ignasi Senabre necessita que els rivals fallin SÒNIA RIBÓ

L es derrotes no sempre són amargues. És cert que el

Draft Gramanet va perdre la final de Copa Catalunya, però un subcampionat i un títol de Copa Federació fan que les jugadores de Jordi Pè-riz tanquin temporada amb un somriure d’orella a orella. El Lima Horta es va prendre la revenja de la final de la Copa Federació i van guanyar la final del campionat amb solvència. L’esforç d’una semifinal molt exi-gent contra el Basket Almeda va passar factura. Hauria estat la cirereta a la temporada però per

Subcampionat del Draft per tancar un gran any

a les de Santa Coloma tornava a ser un premi estar entre les qua-tre millors de la competició. La temporada del sènior ha tot un èxit i serveixi per celebrar l’ani-versari d’una entitat que fa 30 anys aposta pel bàsquet femení a Santa Coloma.

Foto: Domingo Rodríguez

PUBLIREPORTATGE

29cultura2.0 # 201528 cultura 370 # MAIG

P.T.

El poblat ibèric de Santa Coloma va presentar el dissabte 16 de maig una nova senyalització amb l’objectiu de convertir el recinte en parc arqueològic i dinamitzar i conservar l’espai.

Un passeig pel Poblat IbèricEl Museu Torre Balldovina va organitzar una passejada pel poblat ibèric en què els visitants van poder veure els nous rètols de l’entrada del recinte i també els nous faristols a dins del pro-pi jaciment, que contenen in-

El Poblat Ibèric millora la seva senyalitzacióL’objectiu és convertir l’espai en Parc Arqueològic

La nit dels Museus torna al Torre BalldovinaLa celebració porta a la ciutat el primer Passatge Insòlit del 2015

formació més concreta sobre el comerç, l’armament, l’escriptura i l’agricultura. Aquests faristols completen els 10 que ja estaven instal·lats a l’itinerari, que recre-

en els espais que es van visitant. Aquesta intervenció forma part dels treballs de musealització dintre del projecte d’actuació que es va iniciar l’any 1997.

PILAR TOMÁS

La Nit dels Museus és una iniciativa del Consell Europeu que s’emmarca en la

celebració del 18 de maig, Dia Internacional dels Museus, enguany sota el lema “Museus per a una societat sostenible”. Aquest 2015 s’hi han sumat a la celebració més de 40 països que van mantenir oberts en horari nocturn més de quatre mil mu-seus, en la seva onzena edició.A Santa Coloma de Gramenet el Museu Torre Balldovina es va afegir d’una mane-ra molt especial, es van organitzar diverses activitats per gaudir del museu en diferents àmbits i fora de l’horari habitual del recinte. A les 21 hores es va portar a terme el sor-teig dels premis del concurs “On és el nostre Click”, en què han estat participant els visi-

tants de l’exposició de Playmòbils durant el temps de l’exposició. A les 21,30h i 22,30h els visitants van poder gaudir d’una visita teatralitzada de la mà del senyor Ferran de Sagarra, amo de la Torre Balldovina ara fa cent anys.

Nit del passatge insòlitEl dissabte 16 de maig va ser la data per a l’inici de la nova temporada de les Nits del Passatge Insòlit. A partir de les 22h es va celebrar el primer Passatge Insòlit de l’any, una proposta cultural d’espectacles noc-turns als jardins del museu, que enguany van protagonitzar “The Chanclettes” en la celebració del 20è aniversari de la compa-nyia (i acabats d’arribar d’una estada a El Molino de Barcelona), en què van presentar “La Xancletta insòlita” un espectacle hu-

morístic i per a tots els públics. El dissabte 23 de maig es celebrarà un homenatge al cantautor Ovidi Montllor, i les dates per a la

propera edició del Passatge Insòlit del 2015 ja són tancades: 23, 24 i 25 d’octubre als jar-dins del Museu Torre Balldovina.

Els jardins del Museu plens de públic

D’esquerra a dreta: Albert Noguera, Carles Combarros, Petry Jiménez i Ramon Sagués.

el chef Miguel, el “flamenkito” Harry y Paquito el percusio-nista, que se suman a la banda (Adrián Roldán, Carlos Guerre-ro, Kim Tibau y Miguel A. Vera). Un espectáculo que no deja in-diferente a nadie.El primer disco del grupo “A nu-estra manera” saldrá a la venta el próximo mes de junio.

PILAR TOMÁS

El pasado viernes 15 de mayo el grupo colomense “Los Choc-hos” presentó su espectáculo en la sala Pop. La sala quedó pequeña para acoger a un pú-blico entregado al estilo alegre rumba-pop-rock del grupo, que además incluye teatro, humor y reivindicación, una fórmula con éxito asegurado entre el públi-co colomense. Siete peculiares miembros actúan bajo la batuta del cantante y guitarrista J. Mª Santos “Prebe”: Jona, el “opera-rio del humor”, el mago Fleky,

‘Los Chochos’ arrasan en la sala PopLa nueva revelación musical de SC

Anónimo

Germán MadridActor

QSoy anónimo y quiero ser anó-nimo. No ignorado o vulgar sino

discreto, sencillo y alejado de la frágil pompa, de la oscuridad del adulador y del ruido de la opulencia disfrazada de fama. Soy anónimo y quiero ser anónimo, porque creo en la lumino-sidad del silencio, en la elocuencia, sin verbo, del silencio, en la caricia subconsciente del silencio. Detesto el brillo de la celebridad en una ha-bitación umbría. Creo en el éxito del anonimato y no en un desacreditado éxito. No persigo el convencional aplauso sino el infinito silencio, el impagable silencio, colmado de emo-ciones, que me entrelaza al público. Soy anónimo, pero no un estúpido sumiso. Soy anónimo y defiendo el poder del anonimato ante la forzada notoriedad. Defiendo la indomable humildad ante la aureola del cabeci-lla que hace esclavos a sus seguidores y se alimenta de ellos; de su humi-llación y de su jabón. No es que me

guste que no me reconozcan o que no valoren lo que construyo, soy huma-no y mis tentaciones tengo, es que no quiero escuchar lo que quiero oír, es que no deseo que se pervierta la cor-respondencia del espectador hacia la comunicación que les ofrezco.Son más de veinte años de profesión y a estas conclusiones llego. Es lo que enseño a mis alumnos. Es lo que qui-ero ver en sus actos dentro y fuera del escenario. Mi corazón se acelera de felicidad cuando vislumbro gestos en mis pupilos que me hacen rememorar el amor hacia mis maestros. Sé que es difícil porque el destello del éxi-to deslumbra con pasmosa facilidad. Es inmensamente complicado porque la pervertida televisión, el culto al triunfo rápido, la fanática admiración al que trepa con los codos, la maso-quista devoción al líder que nos apo-ca y no nos deja ser nosotros mismos, nos nubla el horizonte del virtuoso silencio.Al acabar la función, cuando el ruido del aplauso cese, cuando el fulgor de los focos se apague, cuando se extin-ga la efímera felicidad del acto crea-tivo, llegaré a casa, dejaré que broten las lágrimas de la dicha y disfrutaré de la gloria del anonimato.

31publicitat2.0 # 201530 370 # MAIGcòmic colomenc

· Todo en comics, manga , superhéroes, europeo, alternativo · Juegos de cartas coleccionables : magic, pokemon, yu-gi-oh etc

· Cromos, Libros de fantasía...

C/ del Pedró, 5 - 08921 Sta. Coloma de GramenetBarcelonaTeléfono 93 466 35 71http://comixbox.es/

Director: Jordi Corachán · Redacció: Pilar Tomás · Sònia Ribó · Bernat López · Toni Santiago · Col·laboradors: Jaume P. Sayrach, Josep Maria Cortés, Valentín Wallace, Chema Carvajal, Sergio Mas Navarro, Víctor Crespo, Martí Segura, Germán Madrid i Eva Moreno. · Humor gràfic: Carlos Moreno · Maquetació: Marc Gasau Publicitat: Eduard Monterde, publicitat@gestiocomunicativa.com · Contacte redaccio: redaccio@diaridesantacoloma.comEdita: Enter Gestió Comunicativa, S.L · www.diaridesantacoloma.com · Impressió: ‘Gràficas de prensa diaria S.A.’ www.diaridesantacoloma.comDipòsit legal: B.14597-2011. La publicació no es fa responsable de les opinions i els articles dels seus col·laboradors.TROBA EL TEU EXEMPLAR A LA LLIBRERIA CARRER MAJOR

Santa ColomaDiari de

GRAMENET

membre de:

colo

min

s i c

olom

ines

Sergio Mas Navarro Fotògraf colomenc

“M’agrada molt fotografiar

el que es viu al carrer”

És un enamorat de la fotografia, afició que ha transmès als seus dos fills. Sergio Mas Navarro és el cronista fotogràfic de la ciutat. Res a veure amb casaments i comunions, ni plens. L’apassiona el carrer.

jordi corachán

Em pots dir què portes a la bossa?Per temes quotidi-ans duc una Fuji-film X30 i un mini-

trípode. En temes més artístics, sòl portar una Nikon D80, i un parell d’objectius, que van des d’un 28 mil·límetres a un 300.

Com veus la ciutat a través del visor?M’agrada veure com a poc a poc Santa Coloma va aixecant cap i es comença a conèixer per coses bo-nes. Aquests últims anys hem vist el nom de la nostra ciutat en molts mitjans de comunicació per temes d’infraestructures, transport, gas-tronomia, ecologia, turisme, cultu-ra, comerç i altres temes. Potser el que menys m’agradi sigui el seu ex-cés de població i la desocupació. En general estic content de viure aquí i espero no haver d’anar-me’n mai.

Quins temes t’agraden?Fa uns anys que em dedico gaire-

bé al 100% a activitats a la ciutat. M’agrada sobretot, fotografiar el que menys domino o em costa més controlar. He gaudit molt fo-tografiant els correfocs, m’encan-ta la “Colla Vella de Diables”. Els seus vestits i màscares són dels més espectaculars que he vist, també els concerts d’artistes lo-cals, que n’hi ha, i molt bons. Tot el que sigui llum i color, foc, es-cenes amb canvis d’il·luminació. M’agrada molt fotografiar el que es viu al carrer.

Quantes fotos guardes a Santa Coloma de Gramenet-Imatges? Quantes són antigues?Administro aquesta web de Fa-cebook, que té 8.740 seguidors, molts d’ells també col·labora-dors. Tenim un total de 8.918 imatges ara com ara, de les quals, 673 són d’altres dècades, 25 són postals antigues, 66 d’ob-jectes de col·leccionisme i 178 de cartells i documents antics. La resta són sobre activitats i esde-veniments que es van realitzant a la ciutat.

Qui te les envia?Les imatges antigues me les envien els seguidors del web a: s.mas1@hotmail.comM’agradaria destacar l’enorme col·laboració de Montse Girbau, Ernest Prats i Eva Pujol, entre d’altres. La resta d’imatges són gairebé totes meves, encara que últimament vaig “robant” alguna als meus fills.

¿On vas estudiar fotografia?Vaig fer un curs intensiu de foto-grafia bàsica a una acadèmia de Barcelona. Encara que a on real-ment vaig aprendre una base va ser aquí, en una sèrie de cursos realitzats en AD’AF (Agrupació d, Amics de la Fotografia), de la qual vaig ser soci fundador i a on em vaig formar al costat d’altres fo-tògrafs que avui dia segueixo tro-bant, càmera en mà, pels carrers de Santa Coloma.

La mirada fotogràfica s’aprèn o és un instint que té?La fotografia té una sèrie de tèc-niques o regles bàsiques que tot

fotògraf hauria de conèixer. Amb la pràctica, vas controlant alhora que vas “educant la vista”.Amb el temps t’adones que vas caminant pel carrer i veus tot en format fotogràfic.

Quin és el teu racó preferit?Un dels meus racons favorits és el mirador de Can Franquesa. Allà em sento identificat, davant de la meva càmera, la meva ciutat i a la meva esquena el mur de la ‘A’, símbol de la lluita de la nostra gent.

Quin resultat creus que li convé a Santa Coloma el 24 de maig?M’interessa el que busca el millor per a Santa Coloma i la seva gent, el que lluita pels artistes, pel co-merç, per la classe obrera. Aquests últims anys, gràcies a la fotografia, he conegut a alguns d’ells molt més de prop i fins i tot hem entau-lat una relació d’amistat. La con-clusió que tinc és que en tots els partits hi ha bons i no tan bons. Si pogués fer de seleccionador, faria un partit amb polítics de diversos partits.