Dia 3 d'agost, · Pino de Vittorio, tenor, chitarra battente & nacchere Carles Magraner, viola de...

Dia 3 d'agost, dillunsCastell del Papa Luna, 22.30 hCor de la Generalitat Valenciana & Harmonia del Parnàs (València)Alberto Baño, actorMarián Rosa Montagut, direccióQuien amores tiene... Commemoració del v centenari de la primera volta al món

Dia 4 d'agost, dimartsPalau de Congressos, 19.30 hLa Galería del Claroscuro (Alacant) Anabel Sáez, clavecí i direccióLos colores del corazónPer a públic familiar a partir de 6 anys

Dia 4 d'agost, dimartsCastell del Papa Luna, 22.30 hAdriana Mayer & Ensemble l'Albera (València)Crudelissima Clori, Filli adorata. Cantata amorosa in due parti

Dia 5 d'agost, dimecresCastell del Papa Luna, 22.30 hAccademia del Piacere (Andalusia) Mariví Blasco, sopranoFahmi Alqhai, viola de gamba i direcció Rediscovering Spain

Dia 6 d'agost, dijousPalau de Congressos, 22,30 hJordi Savall & Hespèrion xxi (Catalunya)Orient-Occident: diàleg de les ànimes

Dia 7 d'agost, divendresCastell del Papa Luna, 22.30 hL'Apothéose Ensemble (Madrid)A tribute to tears. Sonates de Georg Friedrich Händel

Dia 8 d'agost, dissabteCastell del Papa Luna, 22.30 hCarles Magraner & Capella de Ministrers (València)Èlia Casanova, sopranoPino de Vittorio, tenor, chitarra battente & nacchere Carles Magraner, viola de gamba i direccióMediterrània. Un mar de villanellas, villancicos y canciones

Dia 9 d'agost, diumengePalau de Congressos, 19.30 hCarles Magraner & Capella de Ministrers (València)Mara Aranda, veuCarmesina i TirantPer a públic familiar a partir de 6 anys

Dia 9 d'agost, diumengeCastell del Papa Luna, Saló Gòtic, 22.30 hLa Guirlande (Aragó)Luis Martínez Pueyo, traverso Adrià Gràcia, clavecíBach & Sons

Dia 10 d'agost, dillunsCastell del Papa Luna, 22.30 hEstil Concertant (València)Olga Pitarch, sopranoMarisa Esparza, traverso i direcció Espiritual

Dia 11 d'agost, dimartsPalau de Congressos, 19.30 hEmilio Villalba & Sara Marina & Ángeles Núñez (Andalusia) Cantica, Magallanes y Elcano, la música de una aventura Per a públic familiar a partir de 6 anys

Dia 11 d'agost, dimarts Castell del Papa Luna, 22.30 hIl Dolce Incontro Ensemble (Castelló) Rafael Quirant, sopranistaFrancesca Sales, mezzosoprano Víctor Yusà, violí i direccióHerois duo

Dia 12 d'agost, dimecresCastell del Papa Luna, 22.30 hMediterrània Consort (València)David Antich, flauta de bec i direccióFlauto concertato. Concerts per a flauta de bec i viola de gamba de Georg Philipp Telemann

Dia 3 Castell del Papa Luna, 22.30 h

Cor de la Generalitat Valenciana & Harmonia del Parnàs (València)Marián Rosa Montagut, direcció

Quien amores tiene... Commemoració del v centenari de

la primera volta al món

3 d'agost

Cor de la Generalitat Valenciana & Harmonia del Parnàs

Burlado de amor¿Para qué busca el morir? Muchos van de amor heridos¡Ay triste que vengo!

El amor ha tales mañas ¡Ay, que rabio y muero! Al villano se la dan Mejor es sufrir¡Huid, oh ciegos amadores! Tu dorado cabelloSi n'os hubiera miradoMás vale trocar

Un beso pido¡Besame y abraçame!Dame amor besos sin cuento ¿Por qué me besó Perico? Un beso pido, hermosa Morenica dame un beso

Al bailePavana a 4 (Orchésographie) Al baile de la aldehuelaUn sarao de la chacona

Francisco de la Torre (c.1460-c.1504) anònimJuan del Encina (1468-1529)

Juan del Encina anònim

anònimJuan del EncinaJuan Vásquez

anònimJuan Vásquez (c.1500-c.1560) anònimanònim

La casadaDanza altaQue miraba la mar Fata la parte

El enamoradoNinguno cierre las puertas Dulcísima María

Gasajo y plaçerNiña y viñaLas cosas que deseamos ¡Ah, hermosa!

Quien amores tiene ...Quiero dormir y no puedo Quien amores tieneAmor quise probar Dindirindin

anònimanònimJuan del Encina

Florencia Pinar (1470-1530) Juan Vásquezanònim

anònimFrancisco Guerrero (1528-1599)Juan VásquezJuan del Encina

anònimCristóbal de Castillejo (1490-1550) Juan VásquezJuan ii de Castilla (1405-1454) Juan Vásquez

Thoinot Arbeau (1520-1595) anònimJuan Arañés (c.1580-c.1650)

Quien amores tiene... Commemoració del v centenari de la primera volta al món

Cor de la Generalitat Valenciana

Escribá-Astaburuaga, ErikaEstévez, EstrellaMarco, PilarSquarcia, Jacqueline

Aznar, PilarEsteban, PilarMalinova, TaniaPitarch, Lucía

Ferrando, RafaelGiner, IgnacioMartínez, TomásSanchis, Josep Lluís

Durá, Juan FelipePiqueras, FernandoSoldevila, VicenteValldecabres, Joan

Harmonia del Parnàs

Gebhard David, cornetoElies Hernandis, sacabutxÁlvaro Martínez, sacabutxRicardo Ortiz, sacabutxDaniel Garay, percussió

Jordi Blanch, director del cor

Alberto Baño, actorEstrella Estévez, sopranoJacqueline Squarcia, sopranoMarián Rosa Montagut, direcció musical

3 d'agost 3 de agosto



Va ser creat en 1987 amb el nom de Cor de València. És el cor titular del Palau de les Arts de València al mateix temps que desenvolupa una constant activitat en

els principals auditoris espanyols. Ha interpretat les grans obres del repertori simfò-nic coral i els principals títols del gènere líric, i freqüenta el repertori a cappella, amb especial atenció als compositors valencians.El Cor de la Generalitat Valenciana està present en les temporades i festivals espa-nyols més importants, i ha cantat a Guanajuato (Mèxic), l'Havana, Nova York, París, Lisboa, Roma, Amsterdam, Hamburg, etcètera. Al costat de Carles Santos va participar en les Cerimònies Olímpiques de Barcelona 92.Ha enregistrat discos per a Sony, Decca i Deutsche Grammophon al costat de l'Or-questra de la Comunitat Valenciana i solistes com Plácido Domingo, Juan Diego Fló-rez o Andrea Bocelli, i monogràfics sobre Mompou, Manuel de Falla, Joaquín Rodrigo, Luis de Pablo, Matilde Salvador o Alfredo Aracil, al costat d'altres de música antiga amb el grup Capella de Ministrers.El seu disc Verdi Domingo va ser guardonat amb el Grammy Llatí al millor àlbum de música clàssica de 2014. Ha intervingut en DVDs amb Maazel, Mehta o La Fura dels Baus entre altres responsables artístics.Ha actuat sota les batutes dels principals directors valencians i espanyols a més de Claudio Abbado, Roberto Abbado, Rinaldo Alessandrini, Fabio Biondi, Riccardo Chailly, Valeri Guerguiev, Leopold Hager, Sir Neville Marriner, Lord Yehudi Menuhin, Marc Minkowski, Krzysztof Penderecki, Michel Plasson, Georges Prêtre, Helmuth Rilling, Guennadi Rojdestvenski, Mstislav Rostropòvitx, Claudio Scimone i Alberto Zedda.Ha estat guardonat amb la Medalla d'Honor del Festival Internacional de Música i Dansa de Granada, la Medalla Commemorativa del xxv Aniversari del Palau de la Música de València, el premi Clar de Llums de la Universitat de València, l'Important de l'Editorial Premsa Valenciana i la Medalla al Mèrit en les Belles Arts de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.El Cor de la Generalitat depén de la direcció adjunta de Música i Cultura Popular de l'Institut Valencià de Cultura. El seu director titular és Francesc Perales, Jordi Blanch seu director assistent i Francisco Hervás el seu pianista acompanyant.

Harmonia del Parnàs interpreta obres anteriors al 1800 amb instruments i criteris històrics, respectant les particularitats estètiques i teòriques de cada lloc i període concret. El seu repertori, triat a partir de la investigació musicològica de fonts mu-sicals i documentals d'arxius i biblioteques de tot el món, recull diferents gèneres i autors hispànics dels segles xv al xviii. Les seues interpretacions el resultat d'un estu-diat exercici d'equilibri entre la musicologia històrica i la creativitat musical. Membre fundador de l'Associació GEMA (Grups Espanyols de Música Antiga), Harmonia del Parnàs ha sigut convidada per importants festivals, institucions i auditoris nacionals i internacionals.


Fue creado en 1987 con el nombre de Cor de València. Es el coro titular del Palau de les Arts de Valencia al tiempo que desarrolla una constante actividad en los princi-

pales auditorios españoles. Ha interpretado las grandes obras del repertorio sinfónico coral y los principales títulos del género lírico, y frecuenta el repertorio a capella, con especial atención a los compositores valencianos.El Cor de la Generalitat Valenciana está presente en las temporadas y festivales espa-ñoles más importantes, y ha cantado en Guanajuato (México), La Habana, Nueva York, París, Lisboa, Roma, Ámsterdam, Hamburgo, etc. Junto a Carles Santos participó en las Ceremonias Olímpicas de Barcelona 92.Ha grabado discos para Sony, Decca y Deutsche Grammophon junto a la Orquesta de la Comunitat Valenciana y solistas como Plácido Domingo, Juan Diego Flórez o Andrea Bocelli, y monográficos sobre Mompou, Manuel de Falla, Joaquín Rodrigo, Luis de Pablo, Matilde Salvador o Alfredo Aracil, junto a otros de música antigua con el grupo Capella de Ministrers.Su grabación Verdi Domingo fue galardonada con el Grammy Latino al mejor álbum de música clásica de 2014. Ha intervenido en DVDs con Maazel, Mehta o La Fura dels Baus entre otros responsables artísticos.Ha actuado bajo las batutas de los principales directores valencianos y españoles además de Claudio Abbado, Roberto Abbado, Rinaldo Alessandrini, Fabio Biondi, Riccardo Chailly, Valeri Guérguiev, Leopold Hager, Sir Neville Marriner, Lord Yehudi Menuhin, Marc Minkowski, Krzysztof Penderecki, Michel Plasson, Georges Prêtre, Helmuth Rilling, Guennadi Rojdestvenski, Mstislav Rostropóvich, Claudio Scimone y Alberto Zedda.Ha sido galardonado con la Medalla de Honor del Festival Internacional de Música y Danza de Granada, la Medalla Conmemorativa del xxv Aniversario del Palau de la Música de Valencia, el premio Clar de Llums de la Universitat de València, el Impor-tante de la Editorial Prensa Valenciana y la Medalla al Mérito en las Bellas Artes de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos.El Cor de la Generalitat depende de la dirección adjunta de Música y Cultura Popular del Institut Valencià de Cultura. Su director titular es Francesc Perales, Jordi Blanch su director asistente y Francisco Hervás su pianista acompañante.

Harmonia del Parnàs interpreta obras anteriores al 1800 con instrumentos y criterios históricos, respetando las particularidades estéticas y teóricas de cada lugar y periodo concreto. Su repertorio, escogido a partir de la investigación musicológica de fuentes musicales y documentales de archivos y bibliotecas de todo el mundo, recoge dife-rentes géneros y autores hispánicos de los siglos xv al xviii, siendo sus interpreta-ciones el resultado de un estudiado ejercicio de equilibrio entre la musicología his-tórica y la creatividad musical. Miembro fundador de la Asociación GEMA (Grupos Españoles de Música Antigua), Harmonia del Parnàs ha sido invitada por importantes festivales, instituciones y auditorios nacionales e internacionales.



Entre altres, l'agrupació ha estat programada en el Festival Internacional de Música Sacra de Tortosa, el Festival Internacional de Música Antiga i Barroca de Peníscola, el Festival de Música Antiga d'Aranjuez, Clàssics a l'estiu de la Comunitat de Madrid, el Museu d'art hispanoamericà Isaac Fernández Blanco de Buenos Aires, el Festival de Música Renaixentista i Barroca de Vélez Blanco, l'Auditori i Palacio de Congressos de Castelló, la Institució Milà i Fontanals del Consell Superior d'Investigacions Científi-ques, el Museu d'Història de Barcelona, el Festival Medieval d'Elx, la Biblioteca Naci-onal de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona o el Teatre Miejski de Gdynia (Polònia).Harmonia del Parnàs ha recuperat i interpretat per primera vegada en concert públic en temps moderns, nombroses composicions de José Escorihuela, una considerable i representativa mostra de la producció castellana i llatina de José Pradas Gallén, així com un nombre significatiu de composicions de Pedro Rabassa entre les quals convé destacar, per la seua magnitud, el Requiem «per a exèquies reials», escrit per a 8 veus i orquestra.Entre els últims treballs de recuperació de patrimoni musical hispànic de Harmonia del Parnàs, cal destacar la seua interpretació per primera vegada en concert públic en temps moderns, de l'òpera de Manuel Ferreira El major triomf de la major guerra, o el programa Bárbaro amb estrena absoluta de cinc cantates de Francisco Hernández Illana i dues de Francesco Corradini.Els enregistraments de Harmonia del Parnàs recullen part del citat repertori en tre-balls com Arda el Ayre (la mà de guido, 2005) amb obres de Josep Escorihuela i José Pradas, Requiem (la mà de guido, 2006) de Pedro Rabassa,el monogràfic de José Pradas Gallén La tierra llora afligida editat en la col·lecció discogràfica Patrimoni Musical Va-lencià de la Generalitat Valenciana (2008) i nominat als PREMIS DE LA MÚSICA 2008 en la secció de Millor Intèrpret de Música Clàssica, Salve Regina (Tempus, 2010) amb obres de Pedro Rabassa i Pascual Fuentes, i Bárbaro (Tempus, 2012), amb repertori vocal i instrumental de Francisco H. Illana i Francesco Corradini.Des d'abril de 2009 l'agrupació fa un treball conjunt amb el Centre d'Investigació i Difusió Musical TEMPUS (València), amb el qual crea un nou segell discogràfic propi. Marian Rosa Montagut és la directora d'aquesta agrupació creada en 2003.

Marián Rosa Montagut. Natural de Benifaió (València). Inicia en aquesta localitat la seua formació musical amb el clarinet i el piano, rebent les primeres lliçons de solfeig del seu pare. Després d'uns anys compaginant els estudis universitaris (Llicenciatura en Filosofia, Universitat de València, 1994) i els musicals (professora de Piano, Conser-vatori Superior de València, 1993), s'especialitza en música antiga i barroca, finalitzant els estudis superiors de clavecí amb J. L. González Uriol en el Conservatori Superior de Música de Saragossa. Ha estudiat clavecí amb Albert Romaní i Eduard Martínez, assistint a cursos de perfeccionament, entre altres, amb J. Ogg, R. Alesandrini, W. Jan-sen i E. López Banzo. Interessada per la direcció coral, assisteix a cursos impartits per J. R. Gil-Tàrrega, V. Negreiros i M. Smith, entre altres. Fundadora de Harmonia del Parnàs és la clavecinista i directora d'aquesta agrupació amb la qual ha gravat set CDs

Entre otros, la agrupación ha estado programada en el Festival Internacional de Música Sacra de Tortosa, el Festival Internacional de Música Antigua y Barroca de Peñíscola, el Festival de Música Antigua de Aranjuez, Clásicos en Verano de la Comunidad de Madrid, el Museo de arte hispanoamericano Isaac Fernández Blanco de Buenos Aires, el Festival de Música Renacentista y Barroca de Vélez Blanco, el Auditorio y Palacio de Congresos de Castellón, la Institución Milà i Fontanals del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, el Museo de Historia de Barcelona, el Festival Medieval de Elche, la Biblioteca Nacional de Cataluña, el Ayuntamiento de Barcelona o el Teatro Miejski de Gdynia (Polonia).Harmonia del Parnàs ha recuperado e interpretado por vez primera en concierto público en tiempos modernos, numerosas composiciones de José Escorihuela , una considerable y representativa muestra de la producción castellana y latina de José Pradas Gallén , así como un número significativo de composiciones de Pedro Rabassa entre las que conviene destacar, por su magnitud, el Requiem «para exequias reales», escrito para 8 voces y orquesta.Entre los últimos trabajos de recuperación de patrimonio musical hispánico de Harmonia del Parnàs, cabe destacar su interpretación por vez primera en concierto público en tiempos modernos, de la ópera de Manuel Ferreira El mayor triunfo de la mayor guerra, o el programa Bárbaro con estreno absoluto de cinco cantatas de Fran-cisco Hernández Illana y dos de Francesco Corradini.Las grabaciones de Harmonia del Parnàs recogen parte del citado repertorio en trabajos como Arda el Ayre (la mà de guido, 2005) con obras de Josep Escorihuela y José Pradas, Requiem (la mà de guido, 2006) de Pedro Rabassa, el monográfico de José Pradas Gallén La tierra llora afligida editado en la colección discográfica Patrimonio Musical Valen-ciano de la Generalitat Valenciana (2008) y nominado a los PREMIOS DE LA MÚSICA 2008 en la sección de Mejor Intérprete de Música Clásica, Salve Regina (Tempus, 2010) con obras de Pedro Rabassa y Pascual Fuentes, y Bárbaro (Tempus, 2012), con reper-torio vocal e instrumental de Francisco H. Illana y Francesco Corradini.Desde abril de 2009 la agrupación realiza un trabajo conjunto con el Centro de Inves-tigación y Difusión Musical TEMPUS (Valencia), con el que crea un nuevo sello disco-gráfico propio. Marián Rosa Montagut es la directora de esta agrupación creada en 2003.

Marián Rosa Montagut. Natural de Benifaió (Valencia). Inicia en esta localidad su for-mación musical con el clarinete y el piano, i recibe las primeras lecciones de solfeo de su padre. Tras unos años en que compagina los estudios universitarios (Licenciatura en Filosofía, Universidad de Valencia, 1994) y los musicales (Profesora de Piano, Con-servatorio Superior de Valencia, 1993), se especializa en música antigua y barroca, finalizando los estudios superiores de clave con J. L. González Uriol en el Conser-vatorio Superior de Música de Zaragoza. Ha estudiado clave con Albert Romaní y Eduard Martínez, y ha asistido a cursos de perfeccionamiento, entre otros, con J. Ogg, R. Alesandrini, W. Jansen y E. López Banzo. Interesada por la dirección coral, asiste a cursos impartidos por J. R. Gil-Tàrrega, V. Negreiros y M. Smith, entre otros.



i col·labora, com a organista, clavecinista i directora, amb altres agrupacions especi-alitzades en concerts i enregistraments. La pràctica musical en el camp de la música antiga la porta a sentir una profunda inclinació per la musicologia històrica, i després d'obtindre el D.E.A. en Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, està finalitzant la tesi sota la tutela del Dr. Antonio Ezquerro. Ha sigut becada per la Ge-neralitat de Catalunya en diverses ocasions: Beca FI (quatre anys) en el Departament de Musicologia de la Institució Milà i Fontanals (Barcelona) del Consell Superior d'In-vestigacions Científiques, tres beques per a realitzar estades a l'estranger (Frankfurt, Londres-Cambridge i Roma), etc. En 2006 guanya per concurs públic un contracte de tècnic del Ministeri de Ciència i Tecnologia en el marc del projecte I+D «El fondo antiguo de música de la catedral de Barcelona conservado en la Biblioteca de Cata-luña. Estudio de las fuentes y recuperación patrimonial. 2: El repertorio en lenguas romances» . Forma part de l'equip d'investigació de diferents projectes del Ministeri i la Generalitat, per a treballar el repertori barroc de l'Antiga Corona d'Aragó en dife-rents arxius i biblioteques, i en 2009 gana el premi-beca d'investigació de la Fundació Durán-Martí, que comporta la publicació d'un llibre, amb el projecte «Trayectoria y producción del Maestro de Capilla Baltasar Sanz». Des de fa diversos anys compagina l'activitat interpretativa amb la investigació musicològica, publicant els resultats dels seus treballs en Anuario Musical (CSIC), Diccionario de la Música Valenciana (SGAE), Cantad serafines, Tres villancicos de José Pradas (Tritó-IVM), Història de les Terres de l'Ebre (Fundació Ilercavònia-*urv), etc.

Notes al programaLa present proposta ofereix una mostra significativa de la música que sonava en els temps en què el portugués Fernando (Hernando) de Magallanes, amb el finançament de la Corona Espanyola, va donar la primera volta al món en l'anomenada Expedició de Magallanes, un viatge que buscava trobar un pas entre l'oceà Atlàntic i l'oceà Pacífic i que es va iniciar en 1519 i que en 1520 marcaria una gran fita en la història, per aconse-guir obrir així la primera ruta d'Orient a Occident cap a la mar del sud. De les cinc naus tan sols una aconseguiria tornar al seu punt d'origen, encara que això sí, ho faria amb la seua càrrega d'espècies, finalitzant així l'ambiciós viatge el 6 de setembre de 1522.La proposta musical inclou obres que sonaven en aquells anys de manera habitual en la península, cançons que procedien de la tradició popular i que van ser elaborades en composicions polifòniques pels grans mestres i després recollides en cançoners com el Cançoner de Palacio o el Cançoner del Duc de Calàbria (o de Uppsala) entre altres, i són peces que contenen una gran càrrega poètica. S'han triat obres d'autors tan representatius com Juan del Encina (1468-1529) o Juan Vázquez (1500-1563), al costat d'una infinitat de peces anònimes, sent l'eix conductor de la proposta l'amor i el desamor, que pren com a títol la cançó de Juan Vázquez Qui amors té, com dorm? Dorm cadascú com pot...

Fundadora de Harmonia del Parnàs es la clavecinista y directora de esta agrupación con la que ha grabado siete CDs y colabora, como organista, clavecinista y directora, con otras agrupaciones especializadas en conciertos y grabaciones. La práctica musical en el campo de la música antigua la lleva a sentir una profunda inclinación por la musico-logía histórica, y tras obtener el D.E.A. en Musicología de la Universidad Autónoma de Barcelona, prepara su tesis doctoral bajo la tutela del Dr. Antonio Ezquerro. Ha sido becada por la Generalitat de Cataluña en diversas ocasiones: Beca FI (cuatro años) en el Departamento de Musicología de la Institución Milà i Fontanals (Barcelona) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, tres becas para realizar estancias en el extranjero (Frankfurt, Londres-Cambridge y Roma), etc. En 2006 gana por concurso público un contrato de técnico del Ministerio de Ciencia y Tecnología en el marco del proyecto I+D «El fondo antiguo de música de la catedral de Barcelona conservado en la Biblioteca de Cataluña. Estudio de las fuentes y recuperación patrimonial. 2: El repertorio en lenguas romances». Forma parte del equipo de investigación de dife-rentes proyectos del Ministerio y la Generalitat, para trabajar el repertorio barroco de la Antigua Corona de Aragón en distintos archivos y bibliotecas, y en 2009 gana el pre-mio-beca de investigación de la Fundación Durán-Martí, que comporta la publicación de un libro, con el proyecto «Trayectoria y producción del Maestro de Capilla Baltasar Sanz». Desde hace varios años compagina la actividad interpretativa con la investi-gación musicológica, publicando los resultados de sus trabajos en Anuario Musical (CSIC), Diccionario de la Música Valenciana (SGAE), Cantad serafines, Tres villancicos de José Pradas (Tritó-IVM), Història de les Terres de l'Ebre (Fundació Ilercavònia-urv), etc.

Notas al programaLa presente propuesta ofrece una muestra significativa de la música que sonaba en los tiempos en que el portugués Fernando (Hernando) de Magallanes, bajo la financiación de la Corona Española, dio la primera vuelta al mundo en la llamada Expedición de Magallanes, un viaje que buscaba abrirse paso entre el océano Atlántico y el océano Pacífico y que se inició en 1519 y que en 1520 marcaría un gran hito en la historia, por abrir así la primera ruta de Oriente a Occidente hacia el mar del sur. De las cinco naves tan solo una conseguiría regresar a su punto de origen aunque eso sí, lo haría con su carga de especias, finalizando así el ambicioso viaje el 6 de septiembre de 1522.La propuesta musical incluye obras que sonaban por dichos años de modo habitual en la península, canciones que procedían de la tradición popular y que fueron elabo-radas en composiciones polifónicas por los grandes maestros y luego recogidas por cancioneros como el Cancionero de Palacio o el Cancionero del Duque de Calabria (o de Uppsala) entre otros, y son piezas que contienen una gran carga poética. Se han escogido piezas de autores tan representativos como Juan del Encina (1468-1529) o Juan Vázquez (1500-1563), junto a un sinfín de piezas anónimas, siendo el eje con-ductor de la propuesta el amor y el desamor, que toma como título la canción de Juan Vázquez Quien amores tiene ¿cómo duerme? Duerme cada cual como puede...

Dia 4Palau de Congressos, 19.30 h

La Galería del Claroscuro (Alacant)Anabel Sáez, clavecí i direcció

Los colores del corazón

4 d'agost

La Galería del ClaroscuroLos colores del corazón

Eva Narejos, coreografia i moviment expressiu José Fernández Vera, traversoAnabel Sáez, clavecí i direcció artística

Experiència musical a través d'una posada en escena sensorial i minimalista, amb música barroca, instruments d'època, expressió corporal, titelles, colors i danses.Per a encendre la imaginació...

Experiencia musical a través de una puesta en escena sensorial y minimalista, con música barroca, instrumentos de época, expresión corporal, títeres, colores y danzas.Para encender la imaginación...

Espectacle per a públic familiar a partir de 6 anys

4 de agosto4 d'agost

La Galería del Claroscuro

El grup La Galería del Claroscuro compleix enguany el seu desé aniversari de tra-jectòria dedicada a la música històrica. Els seus programes sempre són una aposta

didàctica, amb la intenció de revaloritzar el context artístic de la música i dels seus protagonistes històrics. Gràcies a la seua àmplia experiència artística i pedagògica han pogut portar a l'escenari projectes didàctics molt originals, enriquits amb pinzellades d'altres disciplines artístiques com la dansa o el teatre. Dirigits a tots els públics, els seus concerts s'han guanyat el reconeixement d'adults i xiquets, i han aconseguit el seu noble objectiu: la difusió i gaudi de la música antiga entre melòmans i noves ge-neracions.Eva Narejos, pedagoga, musicòloga, pianista i ballarina, està especialitzada en dansa històrica, col·labora amb nombroses companyies de dansa i actua en importants fes-tivals. El flautista José Fernández Vera és concertista, pedagog, i està especialitzat en interpretació de la música antiga, esperit emprenedor i impulsor de projectes musicals com festivals, orquestres i cursos de formació. Anabel Sáez, directora artística del grup, desenvolupa una intensa labor en el camp de la música antiga com a clavecinis-ta, continuista i pedagoga, també és programadora, dissenya espectacles didàctics, i protagonitza el programa de divulgació musical En clau de música, en Hoy por hoy en la SER d'Alacant.

Notes al programaEn la retòrica musical del segle xviii els diferents «afectes de l'ànima» van ser asso-ciats a elements musicals com la tonalitat, a determinats girs melòdics, o a subtileses agògiques, i així van nàixer moltes i emocionants partitures que pretenien commoure a l'oïdor. La Galería del Claroscuro combina aquest llenguatge dels afectes amb la be-llesa i plasticitat del color i del purament visual, perquè l'espectador imagine, evoque i es deixe seduir.Los colores del corazón és un espectacle concebut des de la innocència i la fantasia, des de l'íntim, lluny de la tecnologia, sense estrès ni soroll mental. Recorre diferents emocions i colors a través d'un personatge femení que ens dóna una lliçó de vida, aconseguint fer realitat els seus somnis aparentment impossibles. Una deliciosa selec-ció de peces barroques i clàssiques de mestres com Telemann, Vivaldi, Bach, Rameau o Mozart, interpretades per la flauta travessera barroca i el clavecí, presentaran les emocions de la música i inspiraran mil fantasies.

El grupo La Galería del Claroscuro cumple este año su décimo aniversario de tra-yectoria dedicada a la música histórica. Sus programas siempre son una apuesta

didáctica, con la intención de revalorizar el contexto artístico de la música y de sus protagonistas históricos. Gracias a su amplia experiencia artística y pedagógica han podido llevar al escenario proyectos didácticos muy originales, enriquecidos con pin-celadas de otras disciplinas artísticas como la danza o el teatro. Dirigidos a todos los públicos, sus conciertos se han ganado el reconocimiento de adultos y niños, i han conseguido su noble objetivo: la difusión y disfrute de la música antigua entre meló-manos y nuevas generaciones.Eva Narejos, pedagoga, musicóloga, pianista y bailarina, está especializada en danza histórica, colabora con numerosas compañías de danza i actúa en importantes festi-vales. El flautista José Fernández Vera es concertista, pedagogo, y está especializado en interpretación de la música antigua, espíritu emprendedor e impulsor de proyectos musicales como festivales, orquestas y cursos de formación. Anabel Sáez, directora artística del grupo, desarrolla una intensa labor en el campo de la música antigua como clavecinista, continuista y pedagoga, también es programadora, diseña espectáculos didácticos, y protagoniza el programa de divulgación musical En clave de música, en Hoy por hoy en la SER de Alicante.

Notas al programaEn la retórica musical del siglo xviii los diferentes «afectos del alma» fueron aso-ciados a elementos musicales como la tonalidad, a determinados giros melódicos, o a sutilezas agógicas, y así nacieron muchas y emocionantes partituras que pretendían con-mover al oyente. La Galería del Claroscuro combina este lenguaje de los afectos con la belleza y plasticidad del color y de lo puramente visual, para que el espectador imagine, evoque y se deje seducir.Los colores del corazón es un espectáculo concebido desde la inocencia y la fantasía, desde lo íntimo, lejos de la tecnología, sin estrés ni ruido mental. Recorre diferentes emociones y colores a través de un personaje femenino que nos da una lección de vida, consiguiendo hacer realidad sus sueños aparentemente imposibles. Una deliciosa selección de piezas barrocas y clásicas de maestros como Telemann, Vivaldi, Bach, Rameau o Mozart, interpretadas por la flauta travesera barroca y el clave, presentarán las emociones de la música e inspirarán mil fantasías.

Dia 4Castell del Papa Luna, 22.30 h

Adriana Mayer & Ensemble l'Albera (València)Crudelissima Clori, Filli adorata. Cantata

amorosa in due parti

3 d'agost

Adriana Mayer & Ensemble l'Albera

Adriana Mayer, mezzosopranoSara Parés, flauta de bec Juan Carlos de Mulder, tiorbaCarles Budó, clavicèmbal

Crudelissima Clori

Largo - Alla breve (Sonata en si menor HWV 367a, Georg Friedrich Händel)Recitatiu: Clori vezzosa e bella (Clori vezzosa e bella H 134, Alessandro Scarlatti)Ària: Quel vento che d'intorno (Ardo, è ver, per te d'amore H 62, Alessandro Scarlatti) Recitatiu: Clori nel ciel (Clori nel ciel, Tomasso Albinoni)Ària: Volgi i begl'occhi (Clori nel ciel, Tomasso Albinoni)Preludi en sol menor HWV 573, Georg Friedrich HändelRecitatiu: Ingratissima Clori (Ingratissima Clori S 151, Benedetto Marcello)Ària: Ingannami infedel (Ingratissima Clori S 151, Benedetto Marcello)Furioso (Sonata en si menor HWV 367a, Georg Friedrich Händel)Chaconne (Suite en re menor HWV448, Georg Friedrich Händel)Recitatiu: Clori, ove sei? (Clori, ove sei? HWV 93, Georg Friedrich Händel)Ària: Ho tanti affanni (Mi palpita il cor HWV 132, Georg Friedrich Händel)Recitatiu: Clori, di te mi lagno (Mi palpita il cor HWV 132, Georg Friedrich Händel) Ària: Se un dì m'adora (Mi palpita il cor HWV 132, Georg Friedrich Händel)

Filli adorata

Recitatiu: Nel dolce dell'oblio (Pensieri notturni di Filli HWV 134, Georg Friedrich Händel) Ària: Giacchè il sonno a lei dipinge (Pensieri notturni di Filli HWV 134, Georg Friedrich Händel) Recitatiu: Così fida ella vive (Pensieri notturni di Filli HWV 134, Georg Friedrich Händel) Allemande (Sonata vi en sol menor, Giovanni Zamboni Romano)Recitatiu: Filli adorata e cara (Filli adorata e cara HWV 114, Georg Friedrich. Händel)Ària: Se non giunge quel momento (Filli adorata e cara HWV 114, Georg Friedrich Händel) Larghetto-Allegro (Sonata en la menor HWV 362, Georg Friedrich Händel)Ària: Portami a Filli in sen (Lungi della mia Filli, Giovanni Bononcini)Recitatiu: Ma che vaneggio? (Lungi della mia Filli, Giovanni Bononcini)Ària: Piango, gemo, sospiro e peno (Piango, gemo, sospiro e peno RV 675, Antonio Vivaldi) Amoroso-Allegro (Sonata i en re menor, Francesco Mancini)Recitatiu: Ma nò la pace (Filli mia, tu infedele, Francesco Mancini)Ària: No, non lo far, Cupido (Filli mia, tu infedele, Francesco Mancini)

4 de agosto4 d'agost


Adriana Mayer, mezzosoprano

Col·labora amb agrupacions com Al Ayre Español, Vox Luminis, Collegium Vocale Gent, Forma Antiqva, Musica Ficta, Capella de Ministrers, La Grande Chapelle,

Camerata Iberia, Concerto 1700, Vespres d'Arnadí, Barcelona Ars Nova, Vozes del Ayre, Evo, La Capilla Real de Madrid, Studium Aureum, Capella Ibérica, Harmonia del Parnàs, La Tendresa o Mil·lenni Ensemble, radicat a la Guildhall School of Music and Drama de Londres.Ha actuat a teatres i auditoris de renom com el Teatro Real de Madrid, el Palau de les Arts Reina Sofía de València o el Auditorio Nacional de España, i ha participat en nom-brosos festivals nacionals i internacionals.Ha realitzat gravacions per als segells discogràfics CDM, Enchiriadis, DUX, Universum Records i IVM, així com per a BBC, Radio Clásica de RNE, Österreichischer Rundfunk (ORF), Radio Nacional de Colombia, Polskie Radio o La 2 de RTVE. Ha participat en l'enregistrament de la banda sonora d'Alberto Iglesias per a la pel·lícula Quién te cantará (Carlos Vermut), i d'Ernst Reijseger per al film nord-americà Walking Out (Alex Smith).

Ensemble L'AlberaGrup fundat l'any 2000 especialitzat en el Gòtic i el Barroc europeus. La seua for-mació instrumental s'adapta a cada una d'aquestes èpoques amb components i col-laboradors que desenvolupen una important activitat concertística arreu d'Europa. L'any que es crea, obté el Primer Premi en el Concurso de Interpretación Histórica de Olivares (Sevilla).Ha actuat en destacats festivals com el Festival d'Ambronay, Festival Le Chant des pierres a la Catedral d'Angoulême, Festival Antiqua de Piemont, Festival Medieval d'Elx, Festival de Música Antigua de Sajazarra, Muestra de música antigua de Aracena o Festival de Músiques Religioses de Girona, i a auditoris com l'Auditori Winterthur de Barcelona, Mubag d'Alacant o el Castell de Colliure.Alguns dels seus programes són Amor, Amore amb música del barroc hispànic i italià, Petit llibre de notes d'Anna Magdalena Bach, Strana Armonia d'Amore, El Cant de la Sibil·la, El Llibre Vermell de Montserrat, Bestiarium in Musica o Altro che sospirar amb peces de l'Ars Nova i Ars Subtilior. El 2006 edita el disc Strana Armonia d'Amore (La mà de guido).

Notes al programaDurant la segona meitat del segle xvii, l'òpera es va configurant progressivament cap a la forma establerta durant el segle posterior amb la característica alternança de recitatius i àries. Paral·lelament a aquest gènere, la cantata profana es desenvolupa seguint les mateixes passes però destinada a un consum més bé privat, valent-se d'un mínim de recursos en comparació amb els fastuosos efectes de l'òpera. És per aquest motiu que la formació més habitual i usada és l'anomenada a voce sola, és a dir, una sola veu acompanyada del baix continu. Aquesta economia de recursos va fer de la cantata de cambra un gènere molt assequible i, per aquesta raó, cultivadíssim a la Itàlia del tombant de segle. Això permetia també que l'esmentat gènere fóra un camp

Adriana Mayer, mezzosoprano

Colabora con agrupaciones como Al Ayre Español, Vox Luminis, Collegium Vocale Gent, Forma Antiqva, Musica Ficta, Capella de Ministrers, La Grande Chapelle,

Camerata Iberia, Concerto 1700, Vespres d'Arnadí, Barcelona Ars Nova, Vozes del Ayre, Evo, La Capilla Real de Madrid, Studium Aureum, Capella Ibérica, Harmonia del Parnàs, La Tendresa o Mil·lenni Ensemble, radicado en la Guildhall School of Music and Drama de Londres.Ha actuado en teatros y auditorios de renombre como el Teatro Real de Madrid, el Palau de les Arts Reina Sofía de València o el Auditorio Nacional de España, y ha par-ticipado en numerosos festivales nacionales e internacionales.Ha realizado grabaciones para los sellos CDM, Enchiriadis, DUX, Universum Records e IVM, así como para BBC, Radio Clásica de RNE, Österreichischer Rundfunk (ORF), Radio Nacional de Colombia, Polskie Radio o La 2 de RTVE. Ha participado en la gra-bación de la banda sonora de Alberto Iglesias para la película Quién te cantará (Carlos Vermut), y de Ernst Reijseger para el film estadounidense Walking Out (Alex Smith).

Ensemble L'AlberaGrupo fundado en el año 2000 especializado en el Gótico y en el Barroco europeos. Su formación instrumental se adapta a cada una de estas épocas con componentes y colaboradores que desarrollan una importante actividad concertística por toda Europa. El año de su creación obtiene el Primer Premio en el Concurso de Interpretación His-tórica de Olivares (Sevilla).Ha actuado en destacados festivales como el Festival de Ambronay, Festival Le Chant des pierres en la Catedral de Angoulême, Festival Antiqua de Piamonte, Festival Medieval d'Elx, Festival de Música Antigua de Sajazarra, Muestra de música antigua de Aracena o Festival de Músiques Religioses de Girona, y en auditorios como el Auditori Winterthur de Barcelona, Mubag d'Alacant o el Castillo de Colliure.Algunos de sus programas son Amor, Amore con música del barroco hispánico e ita-liano, Petit llibre de notes d'Anna Magdalena Bach, Strana Armonia d'Amore con nuove musiche italianas, Petit llibre de notes d'Anna Magdalena Bach, Strana Armonia d'Amore, El Cant de la Sibil·la, El Llibre Vermell de Montserrat, Bestiarium in Musica o Altro che sospirar con piezas del Ars Nova y Ars Subtilior. En 2006 edita el disco Strana Armonia d'Amore (La mà de guido).

Notas al programaA lo largo de la segunda mitad del siglo xvii, la ópera se va configurando progresiva-mente hacia la forma establecida durante el siglo posterior con su característica alter-nancia de recitativos y arias. Paralelamente a este género, la cantata profana se desarrolla siguiendo los mismos pasos pero destinada a un consumo más bien privado, valiéndose de un mínimo de recursos en comparación con los fastuosos efectos de la ópera. Es por este motivo que la formación más habitual y usada es la llamada a voce sola, es decir, una sola voz acompañada del bajo continuo. Esta economía de recursos hizo de la cantata de



d'experimentació creadora molt còmode per als compositors atès a la seua relativa repercussió. Aquestes obres van esdevindre xicotets monodrames on l'aspecte poètic prenia un valor predominant, per davant del teatral, a l'hora de forjar els diferents re-gistres expressius. En aquestes cantates freqüentment s'utilitzaven personatges clixé per a expressar els diferents estats d'ànim. Dos dels personatges més recurrents, pre-sents habitualment en el panorama literari i musical europeu, són Clori i Filli. En el repertori musical italià en concret hi ha una clara tendència a atribuir a Clori un com-portament deslleial que fa patir cruelment al seu pretendent, sovint Tirsi. I per altra banda, és bastant recurrent l'associació entre la desitjada Filli i la lontananza, un altre motiu de sofriment amorós, en aquest cas protagonitzat moltes vegades per Fileno.La construcció del present programa està articulada amb una sel·lecció, a tall de pas-titx, de moviments de cantates i sonates italianes amb el propòsit de configurar un recorregut emocional coherent. El pastitx era un tipus d'espectacle molt habitual en aquesta època que consistia en la creació d'una obra nova reutilitzant fragments musicals previs de diferents compositors. En aquesta fictícia cantata-pastix la primera part està dedicada a Clori i la segona a Filli, ambdues protagonitzades en primera per-sona pels seus respectius soupirants, encarnats per la veu de mezzosoprano. Els dos aspirants amorosos expressen l'evolució del seu estat d'ànim mitjançant recitatius, àries i peces instrumentals: el primer enamorament, les reaccions violentes davant l'engany, la nostàlgia per la llunyania, l'esperança o la desesperança.

cámara un género muy asequible y, por ello, cultivadísimo en la Italia de finales de siglo. Esto permitía también que dicho género fuera un campo de experimentación creadora muy cómodo para los compositores debido a su relativa repercusión. Estas obras se con-virtieron en pequeños monodramas en las que el aspecto poético adquiría un valor pre-dominante, por delante del teatral, a la hora de forjar los diferentes registros expresivos.En estas cantatas a menudo se utilizaban personajes cliché para expresar los diferentes estados de ánimo. Dos de los personajes más recurrentes, presentes habitualmente en el panorama literario y musical europeo, son Clori y Filli. En el repertorio musical ita-liano en concreto hay una clara tendencia a atribuir a Clori un comportamiento desleal que hace sufrir cruelmente a su pretendiente, generalmente Tirsi. Y por otra parte, es bastante recurrente la asociación entre la deseada Filli y la lontananza, otro motivo de sufrimiento amoroso, en este caso protagonizado en numerosas ocasiones por Fileno.La construcción del presente programa está articulada con una selección, a modo de pastiche, de movimientos de cantatas y sonatas italianas con el fin de configurar un recorrido emocional coherente. El pastiche era un tipo de espectáculo muy habitual en esta época que consistía en la creación de una obra nueva utilizando fragmentos musicales previos de diferentes compositores. En esta ficticia cantata-pastiche la primera parte está dedicada a Clori y la segunda a Filli, ambas protagonizadas en primera persona por sus respectivos soupirants, encarnados por la voz de mezzosoprano. Los dos aspirantes amorosos expresan la evolución de su estado de ánimo mediante recitativos, arias y piezas instrumentales: el primer enamoramiento, las reacciones violentas ante el engaño, la nostalgia por la lejanía, la esperanza o la desesperanza.


Accademia del Piacere (Andalusia)Mariví Blasco, soprano

Fahmi Alqhai, viola de gamba i direccióRediscovering Spain

5 d'agost

Accademia del Piacere

Mariví Blasco, sopranoRami Alqhai, viola de gambaJohanna Rose, viola de gambaJavier Núñez, clavecíMiguel Rincón, guitarra barroca Agustín, Diassera percussióFahmi Alqhai, viola de gamba i direcció Rediscovering Spain

Glosado sobre el tenor de La Spagna

Fantasía y glosado sobre extractos de la NegrinaMateo Flecha (1481-1553)

Improvisación sobre el Fandango y la Guaracha

Yo soy la locuraHenry de Bailly (1590-1637)

Xácaras y Folíasanònim s. xvii

Passacalle & Ciacona a treAndrea Falconieri (1585/6-1656)

Niñas como en tus mudanzasJosé Marín (1618-1699)

Improvisación sobre la Pasacalle Glosado sobre Guárdame las Vacas

Fahmi Alqhai

TarantellaLucas Ruiz de Ribayaz (1626-1667)

Marionas Canarios

Gaspar Sanz (1640-1710)



Fahmi Alqhai

La valentia dels seus innovadors projectes i la forta personalitat artística del seu di-rector han fet d'Accademia del Piacere el grup d'avantguarda de la música antiga

espanyola i un dels punters a Europa, gràcies a la seua concepció de la música històrica com una cosa viva, plena d'emocions que els seus músics interioritzen com a pròpia i transmeten a l'espectador.En els seus enregistraments, per a Alqhai & Alqhai, Glossa i DHM, Accademia del Pi-acere ha revelat nous matisos en repertoris fonamentals de la música històrica com el Seicento italià, la música espanyola del Renaixement (Rediscovering Spain) o l'escènica del Barroc hispà (Muera Cupido, al costat de Núria Rial), i ha rebut per això reconeixe-ments com el Choc de Classica (França), el Prelude Award (Holanda) i el premi GEMA al Millor Grup Barroc espanyol en 2016 i 2017, entre molts altres premis. Accademia i Alqhai sorprenen a més visitant territoris artístics aliens a l'historicisme, com en Las idas y las vueltas i Diálogos, respectivament al costat dels cantaors flamencs Arcàngel i Rocío Márquez, pels quals reben els Giraldillos de la Biennal de Flamenc de Sevilla 2012 i 2016.Accademia del Piacere ha actuat en els escenaris més prestigiosos de la música clàssica europea i mundial, com la nova Elbphilharmonie i el Laeiszhalle a Hamburg, el Kon-zerthaus de Berlín i el de Viena, la Philharmonie de Colònia, la Fundação Gulbenkian de Lisboa, l'Auditori Nacional de Madrid i molts altres dels EUA, Alemanya, França, el Japó, Bèlgica, Holanda, Mèxic, Colòmbia, Suïssa, Espanya... Els seus concerts són regularment emesos en directe per la Unió Europea de Radiodifusió i les seues emis-sores associades, i ha aparegut en múltiples emissions televisives, des de TVE a la NHK japonesa.

Notes al programaDecadent i abstreta, la ultraconservadora monarquia espanyola del segle xvii va tancar amb pany i forrelat les fronteres culturals del país per por de les herètiques influències nord-europees. Amb la censura i la Inquisició a ple rendiment, les arts van patir les conseqüències d'aquest nacionalisme regressiu, però paradoxalment hui podem gaudir de les seues conseqüències musicals perquè, allunyats dels corrents italianitzants, els músics espanyols es van veure forçats a crear una música singular i original: plena d'arcaismes però també de solucions noves i personals, influïda per la música popular vernacla i també per formes i estils procedents de les immenses colònies de la corona hispana.Si la música litúrgica es va veure abocada a la repetició de clixés ja vigents —per exemple, el policoralisme venecià de cent cinquanta anys abans—, la música profana i la instrumental —fins i tot les destinades als ambients aristocràtics més privilegiats— es van veure literalment negades per la influència de les danses portades d'allèn les mars per colonitzadors i colonitzats. Per ací es van colar en els palaus no sols els ritmes tradicionals espanyols, sinó els vinguts del Nàpols dominat pels Àustries, de la veïna Portugal, per descomptat els procedents dels virregnats americans i, a través d'ells, els portats de l'Àfrica negra per milers d'esclaus forçats a creuar l'Atlàntic.

Fahmi Alqhai

La valentía de sus innovadores proyectos y la fuerte personalidad artística de su director han hecho de Accademia del Piacere el grupo de vanguardia de la música

antigua española y uno de los punteros en Europa, gracias a su concepción de la música histórica como algo vivo, lleno de emociones que sus músicos interiorizan como propias y transmiten al espectador.En sus grabaciones, para Alqhai & Alqhai, Glossa y DHM, Accademia del Piacere ha revelado nuevos matices en repertorios fundamentales de la música histórica como el Seicento italiano, la música española del Renacimiento (Rediscovering Spain) o la escénica del Barroco hispano (Muera Cupido, junto a Nuria Rial), y ha recibido por ello reconocimientos como el Choc de Classica (Francia), el Prelude Award (Holanda) y el premio GEMA al Mejor Grupo Barroco español en 2016 y 2017, entre otros muchos premios. Accademia y Alqhai sorprenden además visitando territoriosartísticos ajenos al historicismo, como en Las idas y las vueltas y Diálogos, respectiva-mente junto a los cantaores flamencos Arcángel y Rocío Márquez, por los que reciben los Giraldillos de la Bienal de Flamenco de Sevilla 2012 y 2016.Accademia del Piacere ha actuado en los escenarios más prestigiosos de la música clásica europea y mundial, como la nueva Elbphilharmonie y el Laeiszhalle en Ham-burgo, el Konzerthaus de Berlín y el de Viena, la Philharmonie de Colonia, la Fundação Gulbenkian de Lisboa, el Auditorio Nacional de Madrid y otros muchos de EEUU, Alemania, Francia, Japón, Bélgica, Holanda, México, Colombia, Suiza, España... Sus conciertos son regularmente emitidos en directo por la Unión Europea de Radiodi-fusión y sus emisoras asociadas, y ha aparecido en múltiples emisiones televisivas, desde TVE a la NHK japonesa.

Notas al programaDecadente y ensimismada, la ultraconservadora monarquía española del siglo xvii cerró a cal y canto las fronteras culturales del país por miedo a las heréticas influencias noreuropeas. Con la censura y la Inquisición a pleno rendimiento, las artes sufrieron las consecuencias de ese nacionalismo regresivo, pero paradójicamente hoy podemos disfrutar de sus consecuencias musicales pues, alejados de las corrientes italiani-zantes, los músicos españoles se vieron forzados a crear una música singular y original: llena de arcaísmos pero también de soluciones nuevas y personales, influida por la música popular vernácula y también por formas y estilos procedentes de las inmensas colonias de la corona hispana.Si la música litúrgica se vio abocada a la repetición de clichés ya vigentes —por ejemplo, el policoralismo veneciano de ciento cincuenta años antes—, la música profana y la instrumental —incluso las destinadas a los ambientes aristocráticos más privilegiados— se vieron literalmente anegadas por la influencia de las danzas traídas de allende los mares por colonizadores y colonizados. Por ahí se colaron en los palacios no solo los ritmos tradicionales españoles, sino los venidos del Nápoles dominado por los Austrias, de la vecina Portugal, por supuesto los procedentes de los



Amagades, entre les cordes de l'instrument de moda, la guitarra, es van filtrar en els palaus aquelles danses, de compàs quasi sempre ternari i en forma de variacions sobre un basso ostinato, és a dir, d'harmonies repetides sobre les quals els músics podien improvisar lliu-rement i exhibir així els seus recursos instrumentals. En les fonts anònimes i en edicions com les del napolità Falconieri, l'aragonés Sanz o el castellà (establit un temps al Perú) Ruiz de Ribayaz es van posar per escrit les improvisacions més aconseguides; a través d'elles podrem escoltar aquell decisiu pas, a través d'Espanya, dels seus ritmes creuats i les seues harmonies senzilles i insistents —probablement decisives per a l'establiment de la mo-derna tonalitat i les actuals rodes d'acords, encara vigents—. Procedents dels mitjans més humils i de les regions més allunyades del món, avançades d'una primera globalització, van acabar per dominar la música de la mateixa cort de Versalles o aconseguir la ploma de grans com Bach o Scarlatti, en les mans de les quals xacones, fandangos, folies i canaris van posar el seu peu en la Història.

Juan Ramón Lara

virreinatos americanos y, a través de ellos, los traídos del África negra por miles de esclavos forzados a cruzar el Atlántico.Escondidas tras los rasgueos del instrumento de moda, la guitarra, se filtraron en los palacios esas danzas, de compás casi siempre ternario y en forma de variaciones sobre un basso ostinato, o sea, de armonías repetidas sobre las cuales los músicos podían impro-visar libremente y exhibir así sus recursos instrumentales. En las fuentes anónimas y en ediciones como las del napolitano Falconieri, el aragonés Sanz o el castellano (afincado un tiempo en Perú) Ruiz de Ribayaz se pusieron por escrito las improvisaciones más con-seguidas; a través de ellas podremos escuchar ese decisivo paso, a través de España, de sus ritmos cruzados y sus armonías sencillas e insistentes — probablemente decisivas para el establecimiento de la moderna tonalidad y las actuales ruedas de acordes, todavía vigentes—. Procedentes de los medios más humildes y de las regiones más alejadas del mundo, avanzadas de una primera globalización, acabaron por dominar la música de la mis-mísima corte de Versalles o alcanzar la pluma de grandes como Bach o Scarlatti, en cuyas manos chaconas, fandangos, folías y canarios pusieron su pie en la Historia.

Juan Ramón Lara

Agencia Andaluza de Instituciones CulturalesCONSEJERÍA DE CULTURA

Amb el suport de / Con el apoyo de


Jordi Savall & Hespèrion xxi (Catalunya)Orient-Occident: diàleg de les ànimes

6 d'agost

Jordi Savall & Hespèrion xxi

Jordi Savall, lira d'arc rabel & rebab Hakan Güngör, kanunDimitri Psonis, oud, santur & morisca Pedro Estevan, percussions

Orient-Occident: diàleg de les ànimes

Alba (Castelló / Bereber)Erotókritos – Dana bizantina

Nastaran (Naghma instr.) – Tradicional (Afganistan)Azat astvatsn & Ter kedzo (Oda a la llibertat) – Tradicional (Armènia)

Koniali – Cançó i dansa turca i grega

El Rey Nimrod – Tradicional sefardí (Estambul)La Quarte Estampie Royal – Le Manuscrit du Roi (París, s. xiii)

Lamento di Tristano – Trecento mss. (Itàlia, s. xiii) aMakãm-ı Uzzäl Sakîl "Turna" Semâ'î – Mss. D. Cantemir (324)

Rotundellus (CSM 105) – Alfons x el Savi 24Menk kadj tohmi – Tradicional (Armènia)

Ferahfeza & Saz Semaisi – Serif Muhittin Targan (Turquia) Paxarico tu te llamas – Tradicional sefardí (Sarajevo)

Hermosa muchachica - Tradicional sefardí (Jerusalem)

Makãm-ı Hüseynı Sakıl-i Aga Rızã– Mss. D. Cantemir (89) Chahamezrab – Anònim (Pèrsia)

Alagyeaz & Khnki tsar – Tradicional (Armènia) Saltarello – Trecento mss. (Itàlia, s. xiii)



Jordi Savall

Jordi Savall és una de les personalitats musicals més polivalents de la seua genera-ció. Dóna a conéixer al món des de fa més de cinquanta anys meravelles musicals

abandonades en la foscor de la indiferència i l'oblit. Dedicat a la investigació d'aques-tes músiques antigues, les llig i les interpreta amb la seua viola de gamba, o com a director. Les seues activitats com a concertista, pedagog, investigador i creador de nous projectes, tant musicals com culturals, el situen entre els principals artífexs del fenomen de revaloració de la música històrica. És fundador, juntament amb Montser-rat Figueras, dels grups musicals Hespèrion xxi (1974), La Capella Reial de Catalunya (1987) i Le Concert des Nations (1989), amb els quals explora i crea un univers d'emo-cions i bellesa que projecta al món i a milions d'amants de la música.Al llarg de la seua carrera ha gravat i editat més de 230 discos de repertoris de música medieval, renaixentista, barroca i del classicisme amb especial atenció al patrimoni musical hispànic i mediterrani; una producció mereixedora de múltiples distincions, com els premis Midem, International Classical Music i Grammy. Els seus programes de concert han convertit la música en un instrument de mediació per a l'enteniment i la pau entre pobles i cultures diferents i de vegades enfrontats. No en va va ser nomenat en el 2008 «Embaixador de la Unió Europea per al diàleg intercultural», i juntament amb Montserrat Figueras van ser designats els dos «Artistes per la Pau» dins del programa «Embaixadors de bona voluntat» de la UNESCO.La seua fecunda carrera musical ha rebut les més altes distincions nacionals i inter-nacionals; entre elles, el títol de doctor honoris causa per les universitats d'Évora (Portugal), Barcelona (Catalunya), Lovaina (Bèlgica) i Basilea (Suïssa), la insígnia de Cavaller de la Legió d'Honor de la República Francesa, el Premi Internacional de Mú-sica per la Pau del Ministeri de Cultura i Ciència de Baixa Saxònia, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i el prestigiós premi Leoni Sonning, considerat el premi Nobel de la música. «Jordi Savall posa de manifest una herència cultural comuna infi-nitament diversa. És un home per al nostre temps» (The Guardian, 2011).

Hespèrion xxiEn 1974, Jordi Savall i Montserrat Figueras, juntament amb Lorenzo Alpert i Hopkin-son Smith van fundar a Basilea el grup Hespèrion xx, un conjunt de música antiga que pretenia recuperar i difondre el ric i fascinant repertori musical anterior al segle xix a partir de noves premisses: els criteris històrics i els instruments originals. El seu nom, Hespèrion, significa «originari d'Hespèria», que en grec antic era la denominació de les dues penínsules més occidentals d'Europa: la ibèrica i la italiana. També era el nom que rebia el planeta Venus quan apareixia per Occident. Hespèrion xx, a partir de l'any 2000, canvia la denominació a Hespèrion xxi.Hespèrion xxi és hui dia una referència ineludible per a comprendre l'evolució de la música en el període comprés entre l'Edat mitjana i el Barroc. La seua labor de recu-peració d'obres, partitures, instruments i documents inèdits té un doble valor incal-culable: d'una banda el rigorós treball de recerca aporta noves dades i interpretacions

Jordi Savall

Jordi Savall es una de las personalidades musicales más polivalentes de su generación. Da a conocer al mundo desde hace más de cincuenta años maravillas musicales aban-

donadas en la oscuridad de la indiferencia y el olvido. Dedicado a la investigación de esas músicas antiguas, las lee y las interpreta con su viola de gamba, o como director. Sus actividades como concertista, pedagogo, investigador y creador de nuevos pro-yectos, tanto musicales como culturales, lo sitúan entre los principales artífices del fenómeno de revalorización de la música histórica. Es fundador, junto con Montserrat Figueras, de los grupos musicales Hespèrion xxi (1974), La Capella Reial de Catalunya (1987) y Le Concert des Nations (1989), con los cuales explora y crea un universo de emociones y belleza que proyecta al mundo y a millones de amantes de la música.A lo largo de su carrera ha grabado y editado más de 230 discos de repertorios de música medieval, renacentista, barroca y del clasicismo con especial atención al patri-monio musical hispánico y mediterráneo; una producción merecedora de múltiples distinciones, como los premios Midem, International Classical Music y Grammy. Sus programas de concierto han convertido la música en un instrumento de mediación para el entendimiento y la paz entre pueblos y culturas diferentes y a veces enfren-tados. No en vano fue nombrado en el 2008 fue nombrado «Embajador de la Unión Europea para el diálogo intercultural», y junto con Montserrat Figueras fueron desig-nados los dos «Artistas por la Paz» dentro del programa «Embajadores de buena voluntad» de la UNESCO.Su fecunda carrera musical ha recibido las más altas distinciones nacionales e interna-cionales; entre ellas, el título de doctor honoris causa por las universidades de Évora (Portugal), Barcelona (Cataluña), Lovaina (Bélgica) y Basilea (Suiza), la insignia de Caballero de la Legión de Honor de la República Francesa, el Premio Internacional de Música por la Paz del Ministerio de Cultura y Ciencia de Baja Sajonia, la Medalla de Oro de la Generalitat de Cataluña y el prestigioso premio Leoni Sonning, considerado el premio Nobel de la música. «Jordi Savall pone de manifiesto una herencia cultural común infinitamente diversa. Es un hombre para nuestro tiempo» (The Guardian, 2011).

Hespèrion xxiEn 1974, Jordi Savall y Montserrat Figueras, junto con Lorenzo Alpert y Hopkinson Smith fundaron en Basilea el grupo Hespèrion xx, un conjunto de música antigua que pretendía recuperar y difundir el rico y fascinante repertorio musical anterior al siglo xix a partir de nuevas premisas: los criterios históricos y los instrumentos originales. Su nombre, Hespèrion, significa «originario de Hesperia», que en griego antiguo era la denominación de las dos penínsulas más occidentales de Europa: la ibérica y la italiana. También era el nombre que recibía el planeta Venus cuando aparecía por Occidente. Hespèrion xx, a partir del año 2000, cambia la denominación a Hespèrion xxi.Hespèrion xxi es hoy día una referencia ineludible para comprender la evolución de la música en el periodo comprendido entre la Edad Media y el Barroco. Su labor de recuperación de obras, partituras, instrumentos y documentos inéditos tiene un doble



sobre els coneixements històrics d'una època, i per un altre, l'exquisida qualitat de les interpretacions posa a l'abast del públic la possibilitat de gaudir amb naturalitat de la delicadesa estètica i espiritual pròpia de les obres d'aquell temps.Des del principi, Hespèrion xxi va prendre un rumb artístic clar i innovador que aca-baria creant escola en el panorama mundial de la música antiga, ja que concebia i con-cep la música antiga com a instrument d'experimentació musical, i amb ella busca la màxima bellesa i l'expressivitat en les interpretacions. Tot intèrpret de música antiga té un compromís amb l'esperit original de cada obra i ha d'aprendre a connectar amb ella a través de l'estudi de l'autor, dels instruments de l'època, de l'obra en si i de les seues circumstàncies concretes. Però com a artesà de la música, també està obligat a prendre decisions sobre el que està interpretant: del seu talent, de la seua creativitat i de la seua capacitat de transmetre emocions depén la seua capacitat per a connectar el passat amb el present, la cultura amb la seua divulgació.

Notes al programaEscoltar aquestes músiques d'Orient i Occident, subtilment aplegades per Jordi Savall, no és una experiència qualsevol. Perquè a l'emoció estètica s'hi ajunta un sentiment encara més intens, aquell que et fa sentir partícep, com per art d'en-cantament, d'una humanitat reconciliada. Aquesta humanitat, no ha perdut alguna cosa de la seva pròpia ànima a partir de la segona meitat del segle xv, quan Sefarad i Al-Àndalus moren simultàniament quaranta anys després de l'esfondrament de Bizanci? Entre l'Orient i l'Occident, s'han destruït passarel·les mentals i espirituals que d'aleshores ençà mai ningú ha reparat. La Mediterrània ha deixat de ser mar nodridora situada al centre del nostre univers cultural, per no ser sinó un camp de batalla, una barrera. Avui dia, la nostra mar comuna és l'indret on es dreça la Muralla invisible que parteix el planeta entre el Nord espantat i el Sud desesperat; i entre les comunitats planetàries que han pres l'habitud de malfiar-se de «l'Altre», i de se-parar-se'n. El món àrab i el món jueu semblen haver oblidat el seu fecund parentesc d'altres temps; l'Orient musulmà i l'Occident de tradició cristiana semblen tancats en una confrontació sense sortida.Per tornar a donar a la nostra humanitat desorientada alguns senyals d'esperança, cal anar més enllà d'un diàleg de les cultures i de les creences, cal anar vers un diàleg de les ànimes. Aquest és, en aquest inici del segle xxi, la missió irreemplaçable de l'art. I és just això el que precisament constatem quan escoltem aquestes músiques magnífiques vingudes d'èpoques i terres diverses. De sobte descobrim, o redesco-brim, que les civilitzacions que ens semblaven allunyades les unes de les altres, i fins i tot enemigues, són sorprenentment còmplices. Al llarg d'aquest viatge en el temps i en l'espai, a cada instant ens demanem si els conflictes als quals estem acostumats no són pas falsos, finalment, i si la veritat dels homes i de les cultures no resideix més aviat en aquest diàleg d'instruments, d'acords, de cadències, de gestos i d'alès.Aleshores creix en nosaltres un sentiment de joia profunda, nascuda d'un acte de fe: la diversitat no és forçosament un preludi a l'adversitat; les nostres cultures no són

valor incalculable: por un lado el riguroso trabajo de investigación aporta nuevos datos e interpretaciones sobre los conocimientos históricos de una época, y por otro, la exquisita calidad de las interpretaciones pone al alcance del público la posibilidad de disfrutar con naturalidad de la delicadeza estética y espiritual propia de las obras de aquel tiempo.Desde el principio, Hespèrion XXI tomó un rumbo artístico claro e innovador que aca-baría creando escuela en el panorama mundial de la música antigua, ya que concebía y concibe la música antigua como instrumento de experimentación musical, y con ella busca la máxima belleza y la expresividad en las interpretaciones. Todo intérprete de música antigua tiene un compromiso con el espíritu original de cada obra y tiene que aprender a conectar con ella a través del estudio del autor, de los instrumentos de la época, de la obra en sí y de sus circunstancias concretas. Pero como artesano de la música, también está obligado a tomar decisiones sobre lo que está interpretando: de su talento, de su creatividad y de su capacidad de transmitir emociones depende su capacidad para conectar el pasado con el presente, la cultura con su divulgación.

Notas al programaEscuchar estas músicas de Oriente y Occidente reunidas con sutileza por Jordi Savall no es una experiencia común. Porque a la emoción estética se añade un sentimiento más intenso aún, el de comulgar, como por ensalmo, con una humanidad reconciliada.¿Acaso no perdió ésta una parte de su alma en la segunda mitad del siglo xv, con la muerte simultánea de Sefarad y Al Ándalus, cuarenta años después de la caída de Bizancio? Se destruyeron entre Oriente y Occidente unas pasarelas mentales y espi-rituales que desde entonces no han vuelto a repararse. El Mediterráneo dejó de ser un mar nutricio situado en el centro de nuestro universo cultural, para convertirse únicamente en un campo de batalla y una barrera.Hoy nuestro mar común es un lugar donde se alza el Muro invisible que divide el planeta entre el norte asustado y el sur desesperado; y entre comunidades planetarias que se han acostumbrado a desconfiar del «Otro», y a desmarcarse de él. El mundo árabe y el mundo judío parecen haber olvidado su fecunda cercanía de antaño; el Oriente musulmán y el Occidente de tradición cristiana parecen encerrados en un enfrentamiento sin salida.Para volver a ofrecer algunas muestras de esperanza a nuestra humanidad des-orientada hay que ir mucho más allá de un diálogo de las culturas y las creencias, hacia un diálogo de las almas. Tal es, en este inicio del siglo xxi, la misión insustituible del arte. Y es precisamente esto lo que sentimos ante la audición de estas esplén-didas melodías procedentes de épocas y tierras diversas. De pronto descubrimos, o redescubrimos, que unas civilizaciones que nos parecían remotas, o incluso enemigas, muestran una cercanía sorprendente, una complicidad sorprendente.En el curso de este viaje en el tiempo y el espacio nos preguntamos a cada instante si no serán en el fondo falaces los conflictos a los que estamos acostumbrados y si la verdad de los hombres y las culturas no reside más bien en ese diálogo de los instru-



envoltades de mampares estanques; el nostre món no està condemnat a dissensions interminables; encara pot salvar-se... No és aquesta, de fet, des del començament de l'aventura humana, la primera raó de ser de l'art?

Amin MaaloufTraducció: Manuel Forcano

mentos, los acordes, las cadencias, los gestos y los alientos. Nos embarga entonces una sensación de alegría profunda, nacida de un acto de fe: la diversidad no es nece-sariamente preludio de la adversidad; nuestras culturas no están rodeadas por sepa-raciones estancas; nuestro mundo no está condenado a desgarramientos sin fin; aún cabe la salvación... ¿Y no es ésta, desde el principio de la aventura humana, la razón primera del arte?

Amin MaaloufTraducción: Juan Gabriel López Guix

Amb el suport de / Con el apoyo de


L'Apothéose Ensemble (Madrid)A tribute to tears. Sonates de Georg

Friedrich Händel

7 d'agost

L'Apothéose Ensemble

Laura Quesada, traversoVictor Martínez, violí barroc Carla Sanfélix, violoncel barroc Asís Márquez, clavecí

George Friderich Händel (1685-1759)

Trío sonata op. 5 núm. 1 en la major, HWV 396 (1739) Andante –Allegro –Larghetto –Allegro –Gavotte

Sonata per a violí en re menor, HWV 359a Grave –Allegro –Adagio –Allegro

Sonata en trío en re major, op. 5, núm. 2, HWV 397Adagio –Allegro –Musette (Andante –Allegro –Andante) –Marche –Gavotte

Sonata per a violí en re major, HWV 371 (1749-1750, arr. per a traverso) Affetuoso –Allegro –Larguetto -Allegro

Sonata en trío en si menor, op. 2, núm. 1, HWV 386b (1733) Andante –Allegro ma non troppo –Largo -Allegro

Sonata en trío en fa major, op. 2, núm. 4, HWV 389 (1733) Larguetto–Allegro –Adagio –Allegro –Allegro



L'Apothéose

Naix al desembre de 2015 com a espai de celebració, reflexió i experimentació per als seus components. Des dels seus orígens, el principal objectiu de la formació ha

sigut portar la interpretació històrica al nivell més alt, exposant sempre un clar criteri per a fer arribar a l'oïdor el contingut emocional i retòric propi de cada compositor.El nom de l'ensemble va ser inspirat pel títol de l'obra L'Apothéose de Corelli, de François Couperin, peça que va constituir el primer projecte musical dels integrants del grup i punt de partida d'una fructífera marxa musical. Aclamats per la crítica i el públic donat el format de quartet com a base estable de tots els seus projectes, el colorit i versàtil contingut retòric de les seues interpretacions i, especialment per la contínua qualitat i regularitat del treball que realitzen junts, són considerats hui com un dels grups refe-rents en la interpretació històrica a Espanya.En els últims anys han aconseguit 12 premis nacionals i internacionalsi sempre han sigut guardonats en tots els concursos en els quals han participat. Entre ells destaca el Primer Premi en la 2019 York Early Music International Young Artists Competition, Regne Unit; Primer Premi, en la Göttingen Händel Competition 2017, Alemanya; el Se-gon Premi en la prestigiosa Internationaal Van Wassenaer Competition 2018 dins del festival Oude Muziek a Utrecht, Països Baixos; i el Segon Premi en el Concours Interna-tional de Musique Ancienne de Val de Loire 2017, França, presidit per William Christie.Tots aquests mèrits porten a L'Apothéose a convertir-se en Grup Resident 2019/2020 del CNDM (Centre Nacional de Difusió Musical) i als principals escenaris internaci-onals i nacionals com el Oude Muziek d'Utrecht als Països Baixos, el Festival d'Am-bronay a França, el York Early Music Festival a Regne Unit, el Internationale Händel Festspiele Göttingen a Alemanya, el Festival Internacional de Santander, la Quinzena Musical de Sant Sebastià, el Festival d'Art Sacre de la Comunitat de Madrid, el Festival de Torroella de Montgrí, el Festival de Música Antiga d'Úbeda i Baeza i el Festival de Música Antiga de Sevilla entre altres.

Notes al programaDesprés de l'èxit del seu anterior enregistrament, dedicat a recuperar el patrimoni musical conservat a la Biblioteca Nacional d'Espanya, l'ensemble L'Apothéose aborda en aquest projecte discogràfic l'enregistrament d'una selecció d'obres del compositor Georg Friedrich Händel (1685- 1759). Són precisament les seues interpretacions de Händel les que l'han fet mereixedor dels màxims premis en diverses competicions europees, amb els quals s'ha convertit el jove grup madrileny en un dels grups especi-alitzats en música antiga de referència al nostre país.La música barroca tenia com a principal objectiu suscitar i aplacar diversos afectes en l'oïdor. Aquests afectes encara no havien entrat en el terreny del subjectiu i l'ir-racional, com succeiria més endavant, en el romanticisme, sinó que eren objecte de classificació objectiva i estereotipada. Així, per exemple, el filòsof René Descartes, en el seu influent tractat Les passions de l'ànima (1649), distingia sis estats d'ànim primaris: l'alegria, la tristesa, l'odi, l'amor, l'admiració i el desig. A fi de representar o descriure

L'Apothéose

Nace en diciembre de 2015 como espacio de celebración, reflexión y experimen-tación para sus componentes. Desde sus orígenes, el principal objetivo de la for-

mación ha sido llevar la interpretación histórica al nivel más alto, exponiendo siempre un claro criterio para hacer llegar al oyente el contenido emocional y retórico propio de cada compositor.El nombre del ensemble fue inspirado por el título de la obra L'Apothéose de Corelli, de François Couperin, pieza que constituyó el primer proyecto musical de los inte-grantes del grupo y punto de partida de una fructífera andadura musical. Aclamados por la crítica y el público dado el formato de cuarteto como base estable de todos sus proyectos, el colorido y versátil contenido retórico de sus interpretaciones y, especial-mente por la continua calidad y regularidad del trabajo que realizan juntos, son conside-rados hoy como uno de los grupos referentes en la interpretación histórica en España.En los últimos años han conseguido 12 premios nacionales e internacionales y siempre han sido galardonados en todos los concursos en los que han participado. Entre ellos destaca el Primer Premio en la 2019 York Early Music International Young Artists Competition, Reino Unido; Primer Premio, en la Göttingen Händel Competition 2017, Alemania; el Segundo Premio en la prestigiosa Internationaal Van Wassenaer Compe-tition 2018 dentro del festival Oude Muziek en Utrecht, Países Bajos; y el Segundo Premio en el Concours International de Musique Ancienne de Val de Loire 2017, Francia, presidido por William Christie.Todos estos méritos llevan a L'Apothéose a convertirse en Grupo Residente 2019/2020 del CNDM (Centro Nacional de Difusión Musical) y a los principales escenarios inter-nacionales y nacionales como el Oude Muziek de Utrecht en los Países Bajos, el Festival d'Ambronay en Francia, el York Early Music Festival en Reino Unido, el Internationale Händel Festspiele Göttingen en Alemania, el Festival Internacional de Santander, la Quincena Musical de San Sebastián, el Festival de Arte Sacro de la Comunidad de Madrid, el Festival de Torroella de Montgrí, el Festival de Música Antigua de Úbeda y Baeza y el Festival de Música Antigua de Sevilla entre otros.

Notas al programaTras el éxito de su anterior grabación, dedicada a recuperar patrimonio musical con-servado en la Biblioteca Nacional de España, el ensemble L'Apothéose aborda en este proyecto discográfico la grabación de una selección de obras del compositor Georg Friedrich Händel (1685-1759). Son precisamente sus interpretaciones de Händel las que le han merecido los máximos premios en diversas competiciones europeas, con los que se ha convertido el joven grupo madrileño en uno de los grupos especializados en música antigua de referencia en nuestro país.La música barroca tenía como principal objetivo el suscitar y aplacar diversos afectos en el oyente. Estos afectos aún no habían entrado en el terreno de lo subjetivo e irracional, como sucedería más adelante, en el romanticismo, sino que eran objeto de clasificación objetiva y estereotipada. Así, por ejemplo, el filósofo René Descartes, en



els diferents afectes, els compositors barrocs disposaven d'un conjunt de «figures mu-sicals». Händel destaca pel profund coneixement d'aquestes figures convencionals, així com per la magistral utilització que feia d'elles, per a emfatitzar l'emoció en les seues obres. No és estrany, per tant, que s'haja atribuït a Wolfgang Amadeus Mozart el següent judici: «Händel entén l'afecte millor que qualsevol de nosaltres; quan el tria, colpeja com un llamp».

su influyente tratado Las pasiones del alma (1649), distinguía seis estados de ánimo primarios: la alegría, la tristeza, el odio, el amor, la admiración y el deseo. A fin de representar o describir los distintos afectos, los compositores barrocos disponían de un conjunto de «figuras musicales». Händel destaca por el profundo conocimiento de estas figuras convencionales, así como por el magistral manejo que tenía de ellas para enfatizar la emoción en sus obras. No es extraño, por tanto, que se haya atribuido a Wolfgang Amadeus Mozart el siguiente juicio: «Händel entiende el afecto mejor que cualquiera de nosotros; cuando lo elige, golpea como un rayo».


Carles Magraner & Capella de Ministrers (València)

Èlia Casanova, sopranoPino de Vittorio, tenor,

chitarra battente & nacchereMediterrània. Un mar de villanellas,

villancicos y canciones

8 d'agost

Carles Magraner & Capella de Ministrers

Elia Casanova, sopranoPino de Vittorio, tenor, chitarra battente i nacchere David Antich, flautesAziz Samsaoui, kanun i sazEduard Navarro, cornamusa, xirimia i llaütRobert Cases, guitarra i tiorbaPau Ballester, percussióLixsania Fernández, violoneCarles Magraner, violes i direcció

Passacalle & Brando

Cosi mi disprezzate Se l'aura spira

Sì dolce è'l tormento

Sona a Battenti. Tarantella

Tu bella ca lu tieni lu pettu tundu. Tarantella

Passacaglia della Vita

Canto dei carrettieri & Cant de batre

Ciaccona del Paradiso e dell'Inferno

Andrea Falconieri (1585/6-1656)

G. Frescobaldi (1583-1643)

Claudio Monteverdi (1567-1643)

Tradicional

Tradicional de la Puglia

Stefano Landi (1586?-1639)

Tradicional

Anònim (segle xvii)

Mediterrània. Un mar de villanellas, villancicos y canciones

Antonio Valente (c.1520-c.1581)

Athanasius Kircher (1602-1680)

Giovan Leonardo Primavera (c.1540–1585)

Villotte alla napoletana a tre vociVinegia 1566

Lucas Ruiz de Ribayaz (1626-?)

Vincenzo Fontana (C.1550)Canzone Villanesche alla napolitana. Venettis 1545

Lo ballo dell'IntorciaGagliarda napolitana

Antidotum TarantulaeTarantella Napoletana - Tono Hypodorico

Villanella ch'all acqua vai

In Toledo'una donzella

Españoletas, Xacaras & Tarantela

Io ti vorria contar la pena mia Tu sai madonna miaLa Cortesia


Carles Magraner & Capella de ministrers

Carles Magraner

Naix a Almussafes (La Ribera Baixa. València) i allí mateix inicia els seus estudis musicals, que continua després en els conservatoris de València, Carcaixent, on

obté el títol de professor de violoncel i el Conservatori Superior de València. Molt prompte, se sent captivat per la música antiga i s'especialitza en violoncel barroc i vio-la de gamba, amb estudis a Barcelona, Madrid i Tolosa. A més, cursa diversos seminaris sobre música medieval, renaixentista i barroca, complementant la seua formació en música ibèrica d'entre els segles xi-xviii.Obté el Premi a la Creativitat Musical de la Universitat de València en els anys 88 i 89 i del Ministeri de Cultura de joves intèrprets. Carles Magraner és Màster en Música en l'especialitat de música antiga i Doctor en Música per la Universitat Politècnica de València. Ha desenvolupat una gran activitat concertística com a solista i en diverses agrupacions de cambra, però també ha compartit els seus coneixements com a profes-sor en diversos conservatoris. La seua faceta més coneguda és director fundador de Capella de Ministrers des de 1987.

Capella de MinistrersDes de la seua creació l'any 1987, el grup Capella de Ministrers, sota la direcció de Carles Magraner, ha desenvolupat una important tasca investigadora i musicològica en favor del patrimoni musical espanyol, des de l'edat mitjana fins al segle xix. El re-sultat, transformat en testimoniatge musical, conjuga a la perfecció tres factors clau: el rigor històric, la sensibilitat musical i, molt especialment, un incontenible desig de comunicar-nos i fer-nos partícips d'aquestes experiències.L'activitat concertística de la formació ha sigut molt intensa des de l'inici de la seua activitat, recorrent les millors sales de música d'Espanya, la seua projecció és també internacional. L'ensemble ha realitzat més de 1500 concerts en els cinc continents.Aquesta trajectòria d'estudi i recuperació de la música antiga ha quedat recollida en els discos que ha gravat per a EGT, Blau, Auvidis i CDM, segell discogràfic exclusiu de Capella de Ministrers, obtenint molt bones crítiques per part de la premsa espe-cialitzada, a més de premis i distincions entre les quals destaquen Millor Producció Discogràfica atorgat pel Ministeri de Cultura, Premi Important de l'editorial Premsa Valenciana, el Premi Cívic 2008 d'Almussafes-Ribera Baixa, el distintiu segell de qua-litat de la GVA Mediterranew Musix i el Premi Internacional de Música Clàssica 2018 (ICMA) en la categoria de Música Antiga pel seu disc Quattrocento i el Premi Carles Santos de la Música Valenciana 2018 al millor disc de recuperació de patrimoni per La ruta de la seda.La seua activitat ha anat més enllà de l'estrictament musical, realitzant incursions en les arts escèniques en col·laboració amb reconeguts directors com Àlex Rigola, Juli Leal, Vicent Genovés, Jaume Martorell i Bigas Lluna; amb coreògrafs com Santiago Sempere, amb el Cor de la Generalitat Valenciana, amb músics d'altres disciplines com Joan Enric Lluna o Miguel Marín, fins i tot amb reconeguts artistes del panorama contemporani com Isabel Muñoz, Eva Lootz o Carmen Calvo.

Carles Magraner

Nace en Almussafes (La Ribera Baixa. Valencia) y aquí mismo inicia sus estudios musicales, que continúa después en los conservatorios de Valencia, Carcaixent,

donde obtiene el título de profesor de violonchelo y el Conservatorio Superior de Valencia. Muy pronto, se siente cautivado por la música antigua y se especializa en violonchelo barroco y viola da gamba, con estudios en Barcelona, Madrid y Tolouse. Además, cursa varios seminarios sobre música medieval, renacentista y barroca, com-plementando su formación en música ibérica de entre los siglos xi-xviii. Obtiene el Premio a la Creatividad Musical de la Universidad de Valencia en los años 88 y 89 y del Ministerio de Cultura de jóvenes intérpretes. Carles Magraner es Máster en Música en la especialidad de música antigua y Doctor en Música por la Universidad Politécnica de Valencia. Ha desarrollado una gran actividad concertística como solista y en diversas agrupaciones de cámara, pero también ha compartido sus conocimientos como profesor en diversos conservatorios. Su faceta más conocida es director fun-dador de Capella de Ministrers desde 1987.

Capella de MinistrersDesde su creación el año 1987, el grupo Capella de Ministrers, bajo la dirección de Carles Magraner, ha desarrollado una importante tarea investigadora y musicológica en favor del patrimonio musical español, desde el medievo hasta el siglo xix. El resultado, transformado en testimonio musical, conjuga a la perfección tres factores clave: el rigor histórico, la sensibilidad musical y, muy especialmente, un incontenible deseo de comunicarnos y hacernos partícipes de estas experiencias.La actividad concertística de la formación ha sido muy intensa desde el inicio de su actividad, recorriendo las mejores salas de música de España, su proyección es también internacional. El ensemble ha realizado más de 1500 conciertos en los cinco continentes.Esta trayectoria de estudio y recuperación de la música antigua ha quedado recogida en los discos que ha grabado para EGT, Blau, Auvidis y CDM, sello discográfico exclusivo de Capella de Ministrers, obteniendo muy buenas críticas por parte de la prensa espe-cializada, además de premios y distinciones entre las que destacan Mejor Producción Discográfica otorgado por el Ministerio de Cultura, Premio Importante de la editorial Prensa Valenciana, el Premio Cívico 2008 de Almussafes-Ribera Baixa, el distintivo sello de calidad de la GVA Mediterranew Musix y el Premio Internacional de Música Clásica 2018 (ICMA) en la categoría de Música Antigua por su disco Quattrocento y el Premio Carles Santos de la Música Valenciana 2018 al mejor disco de recuperación de patrimonio por La ruta de la seda.Su actividad ha ido más allá de lo estrictamente musical, realizando incursiones en las artes escénicas en colaboración con reconocidos directores como Àlex Rigola, Juli Leal, Vicent Genovés, Jaume Martorell y Bigas Luna; con coreógrafos como Santiago Sempere, con el Cor de la Generalitat Valenciana, con músicos de otras disciplinas como Joan Enric Lluna o Miguel Marín, incluso con reconocidos artistas del panorama contemporáneo como Isabel Muñoz, Eva Lootz o Carmen Calvo.



Les ajudes institucionals per part de l'Institut Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana i de l'INAEM del Ministeri de Cultura, permeten que hui siga una realitat la difusió discogràfica i concertística a nivell nacional i internacional. La Universitat de València, per part seua, patrocina les activitats d'investigació, recuperació i difusió del patrimoni musical realitzades per Capella de Ministrers.

Notes al programaAquest programa celebra la interculturalitat, la tradició i el patrimoni del Mediterrani i posa en comú la música de dues grans ciutats com són Nàpols i València. Parlem d'una mar que hauria d'unir, que antany va servir com a font d'inspiració per a molts intel·lectuals que fugien dels tabús protestants, i que hui dia s'ha convertit en escenari de mort, desigualtats i enfrontaments constants per conflictes polítics que semblen inabastables. Un espai on la realitat de la immigració pren primacia davant qualsevol altra qüestió vital i on la música torna a ser un llenguatge d'unió i universal.

Las ayudas institucionales por parte de la Generalitat Valenciana y del INAEM del Ministerio de Cultura, permiten que hoy sea una realidad la difusión discográfica y concertística a nivel nacional e internacional. La Universitat de València, por su parte, patrocina las actividades de investigación, recuperación y difusión del patrimonio musical realizadas por Capella de Ministrers.

Notas al programaEste programa celebra la interculturalidad, la tradición y el patrimonio del Medi-terráneo y pone en común la música de dos grandes ciudades como son Nápoles y Valencia. Hablamos de un mar que debería unir, que antaño sirvió como fuente de ins-piración para muchos intelectuales que huían de los tabús protestantes, y que hoy en día se ha convertido en escenario de muerte, desigualdades y enfrentamientos cons-tantes por conflictos políticos que parecen inabarcables. Un espacio donde la realidad de la inmigración toma primacía ante cualquier otra cuestión vital y donde la música vuelve a ser un lenguaje de unión y universal.


Carles Magraner & Capella de Ministrers (València)

Mara Aranda, veuCarles Magraner, direcció

Carmesina i Tirant

9 d'agost

Carles Magraner & Capella de Ministrers

Mara Aranda, Carmesina Toni Aparisi, Tirant lo Blanch

Capella de MinistrersCarles Magraner, violes d'arcEduard Navarro, duduk / xirimies / cornamusa Pau Ballester, percussionsRobert Cases, cítola / llaüt i guitarra renaixentista Jota Martínez, viola de roda / setar i shofar

Versió lliure de Vicent Josep Escartí sobre la novel·la de Joanot Martorell Idea originial i direcció musical de Carles MagranerImatges originals de Carmesina i Tirant realitzades per Toni Espinar Direcció escénica i coreografia de Toni AparisiVestuari cedit per la Conselleria d'Eduació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana

Carmesina i Tirant

1- Els temps d'Anglaterra Veri Dulcis Dindirindin Quan ay lo mon2- A Sicília, a les portes de l'amor Zappay [lo campo] La dama d'Aragó3- Estimat Tirant. Grècia Shatakhi Dzernapar Mandilatos Soleta so jo ací Brocat i Dança4- L'absència de l'enamorat. Àfrica Meçadar Sons de batalla Açoch5- El triomf de la mort i de l'amor Planctus Al jorn del judici Estampie Rocamadour

Ms. El Escorial Z.II.2 Balada – MontecassinoPregària. BN. Madrid Ms 105, a.A.113

Montecassino Tradicional

Tradicional ArmèniaTradicional TràciaCançoner del Duc de CalàbriaCantiga de Santa María (CSM 41/119)

ZidaneImprovisació percussió Dansa de les tres cultures

Contrafactum E-Pm Nr.3El cant de la Sibil·laCantiga de Santa Maria (CSM159)




Carmesina i Tirant

Un viatge musical a l'Edat MitjanaÉs aquesta una proposta didàctica d'espectacle delicat, fet amb cura, respectuós

i compromès amb l'art i el públic... Si pensem, a més, en el públic de primària i secun-dària, encara resulta més extraordinari trobar-nos amb un espectacle com el que ens ofereix Capella de Ministrers. Carmesina i Tirant ens apropa a la música del nostre Segle d'Or amb una proposta pensada especialment per al públic més jove. En aquesta producció es combinen diversos elements essencials que fam veure l'espectacle com un tot humanista on literatura, poesia, pintura, art, història conflueixen utilitzant la música com a vehicle d'unió. No és aquesta una història medieval en la qual trobem unicorns, fades, paisatges imaginaris i fantàstics, castells boirosos o jardins encantats, éssers mitològics o amb poders màgics, princeses en pors esperant a ser rescatades pel seu cavaller o personatges immortals amb poders màgics. Tirant lo Blanch podria ser un personatge real d'aquella època que defensa la virtut i els nobles ideals manifestats en la guerra, l'amor i la mort. Ell i Carmesina ens portaran a conéixer millor el nostre passat, el seu temps i amb la música gaudir i reflexionar sobre el nostre.Capella de Ministrers. Carles Magraner ens fa una proposta musical i escènica que de-senvolupen diversos músics de Capella de Ministrers. En aquesta proposta didàctica s'utilitzen projeccions, les quals reforcen l'estructura narrativa i musical i una posada en escena en la qual dos seran els personatges que participen en l'espectacle Tirant lo Blanch: Personatge principal i honorable cavaller que aconsegueix les seues victòries. Capaç d'enamorar a la més bella de les princeses amb les seues virtuts.Carmesina: L'enamorada del Tirant (només veure-la ja queda encisat per ella) Princesa de l'Imperi Grec i amb una bellesa espectacular aconsegueix que el Tirant li declare el seu amor. Es caracteritza principalment per la seua cultura i educació i a l'igual que el Tirant posseeix una gran astúcia.Argument i guia musical. Prenent com a base la mateixa novel·la de Joanot Martorell es fa un fil conductor on es repassen els elements essencials de la música del nostre Segle d'Or amb les influències pròpies de l'època. Així la narració de l'obra permet presentar de manera didàctica la història de la música des de l'Edat Mitjana fins al Renaixement vinculada a la Corona d'Aragó. En eixe sentit es presenten èpoques i mú-siques dels segles xiii al xvi, partint de la música de Trobadors i arribant al repertori dels cançoners renaixentistes. També es presenta un repertori profà i religiós així com les influències musicals de les diverses escoles del Renaixement. Important és mostrar aquelles vessants de la música oriental que conformen també part de la nostra història i la del Tirant, com bé serien les músiques andalusines o del mediterrani. Una part important de l'espectacle és la iconografia i l'organologia, on els instruments musicals s'endinsen en la història.

Carmesina i Tirant

Un viaje musical por la Edad MediaEs esta una propuesta didáctica de espectáculo delicado, hecho con cuidado,

respetuoso y comprometido con el arte y el público... Si pensamos, además, en el público de primaria y secundaria, todavía resulta más extraordinario encontrarnos con un espectáculo como el que nos ofrece Capella de Ministrers.Carmesina i Tirant nos acerca a la música de nuestro Siglo de Oro con una propuesta pensada especialmente para el público más joven. En esta producción se combinan varios elementos esenciales que hacen ver el espectáculo como un todo humanista donde literatura, poesía, pintura, arte, historia confluyen utilizando la música como vehículo de unión. No es esta una historia medieval en la cual encontramos unicornios, hadas, paisajes imaginarios y fantásticos, castillos neblinosos o jardines encantados, seres mitológicos o con poderes mágicos, princesas en miedos esperando a ser resca-tadas por su caballero o personajes inmortales con poderes mágicos. Tirant lo Blanch podría ser un personaje real de aquella época que defiende la virtud y los nobles ideales manifestados en la guerra, el amor y la muerte. Él y Carmesina nos llevarán a conocer mejor nuestro pasado, su tiempo y con la música disfrutar y reflexionar sobre el nuestro.Carles Magraner nos hace una propuesta musical y escénica que desarrollan varios músicos de Capella de Ministrers. En esta propuesta didáctica se utilizan proyec-ciones, las cuales refuerzan la estructura narrativa y musical y una puesta en escena en la cual dos serán los personajes que participan en el espectáculo Tirant lo Blanch: per-sonaje principal y honorable caballero que consigue sus victorias. Capaz de enamorar a la más bella de las princesas con sus virtudes. Carmesina: la enamorada de Tirant (solo verla ya queda hechizado por ella). Princesa del Imperio Griego y con una belleza espectacular consigue que Tirant le declare su amor. Se caracteriza principalmente por su cultura y educación y al igual que Tirant posee una gran astucia.Argumento y guía musical. Tomando como base la misma novela de Joanot Martorell se hace un hilo conductor donde se repasan los elementos esenciales de la música de nuestro Siglo de Oro con las influencias propias de la época. Así la narración de la obra permite presentar de manera didáctica la historia de la música desde la Edad Media hasta el Renacimiento vinculada a la Corona de Aragón. En ese sentido se pre-sentan épocas y músicas de los siglos xiii al xvi, partiendo de la música de Trovadores y llegando al repertorio de los cancioneros renacentistas. También se presenta un repertorio profano y religioso así como las influencias musicales de las varias escuelas del Renacimiento. Importando es mostrar aquellas vertientes de la música oriental que conforman también parte de nuestra historia y la de Tirant, como bien serían las músicas andalusís o del mediterráneo. Una parte importante del espectáculo es la ico-nografía y la organología, donde los instrumentos musicales se adentran en la historia.

Dia 9Castell del Papa Luna, Saló Gòtic, 22.30 h

La Guirlande (Aragó)Luis Martínez, traverso

Adrià Gràcia, clavecíBach & Sons. Sonatas per a flauta i clavecí

obbligato en el saló dels Bach

9 d'agost

La Guirlande

Johann Christoph Friedrich Bach (1732-1795)Sonata per a flauta i clavecí obbligato en re major del llibre Sechs Sonaten für das clavier, mit Begleitung einer Flöte oder Violine i. Allegro ii. Andante alla Polacca iii. Tempo di Minuetto

Carl Philipp Emanuel Bach (1714-1788)Sonata per a flauta i clavecí obbligato en do major, Wq. 149, H. 574 i. Allegro di molto ii. Andante iii. Allegretto

Wilhelm Friedemann Bach (1710-1784) Fantasia para clavecí en la menor, F. 23

Johann Christian Bach ¿? (1735-1782)Trio Sonata en fa Major, W.B 40 (Versió per a flauta i clavecí) i. Adagio ii. Allegro iii. Allegro Assai

Johann Sebastian Bach (1685-1750)Sonata en si menor per a flauta i clavecí obbligato, BWV 1030 i. Andante ii. Largo e dolce iii. Presto

Bach & Sons. Sonatas per a flauta i clavecí obbligato en el saló dels Bach

Luis Martínez, traversoAdrià Gràcia, clavecí


La Guirlande

Fundat per Luis Martínez Pueyo durant la seua estada en la Schola Cantorum Basi-liensis, La Guirlande és un dels ensembles especialitzats en interpretació histori-

cista de la música dels segles xviii i xix més versàtils del panorama actual.Guardonats amb el Premi GEMA 2018 al Millor Grup Jove, el segon premi en els pre-mis CREAR18 a Joves Talents Aragonesos, així com guanyadors de diversos concursos internacionals com el xviii Biagio-Marini Wettbewerb i el v Concurs Internacional de Música Antiga de Gijón, el repertori de La Guirlande se centra en aquella música del segle xviii i xix on la flauta exerceix un paper fonamental: des de la sonata per a flau-ta amb clavecí o pianoforte obligat, així com amb baix continu fins al concert solista, passant per tota mena de combinacions de música de cambra. A més, l'ús d'instru-ments originals o rèpliques d'aquests, així com un rigorós estudi històric de la pràctica interpretativa a través de diferents tractats i fonts, marquen el principal objectiu de La Guirlande: aconseguir una interpretació del repertori el més pròxima possible a la idea original de cadascun dels compositors.La Guirlande compta amb músics de reconegut prestigi. Formats en algunes de les escoles més importants del món en l'àmbit de la música antiga (Schola Cantorum Ba-siliensis, Conservatoire National Supérieur de París, Koninklijk Conservatorium den Haag), tots ells col·laboren amb grups i orquestres de renom a nivell europeu i interna-cional. Des de la seua fundació, La Guirlande ha participat en importants festivals com Freunde Alter Musik Basel, Festival Internacional de Santander, Quinzena Musical de Sant Sebastià, Festival Internacional d'Art Sacre de la Comunitat de Madrid, Festival de Música Antiga de Casalarreina, Clàssics a l'estiu de la Comunitat de Madrid, Cicle de Concerts de Orgao Vila Nova de Famalicao e Sant Tirso, Nadal Barroc a Boadilla del Monte, MUSAE Música en els Museus Estatals, Acadèmia de Música Antiga de Gi-jón, Festival de Música Antiga José de Nebra de Calataiud, Festival de Música Museu del Fòrum Romà de Saragossa, i Festival EnClaves de la Foia d'Osca. A més, organitza el Festival de Música Antiga de Épila.La Guirlande pren el seu nom d'un dels principals símbols del Déu Apol·lo, signe de glòria i reconeixement en les arts, la saviesa, i els jocs.

Notes al programaDurant els segles xvii i xviii era molt comú que els descendents d'una família seguiren els passos dels seus progenitors, ocupant en moltes ocasions el lloc d'aquests últims quan arribara el moment oportú. Des del punt de vista musical això va fer que les fa-mílies en les quals diversos dels seus membres estigueren dedicats professionalment a la música, es convertiren en vertaderes dinasties. Si una d'aquelles famílies mereix especial menció, aquesta és la dels Bach, la qual entre els segles xvi i xix va aportar un incalculable nombre de músics de tota mena. Si bé és cert que en l'actualitat es considera a Johann Sebastian membre de la quarta generació posterior al primer mú-sic Bach que es coneix, Johannes Bach com la figura més important de la família, això no va ser sempre així. Oblidat ràpidament en la segona meitat del segle xviii per la majoria, van ser els seus fills els que realment van exercir una influència decisiva en la

Fundado por Luis Martínez Pueyo durante su estancia en la Schola Cantorum Basi-liensis, La Guirlande es uno de los ensembles especializados en interpretación

historicista de la música de los siglos xviii y xix más versátiles del panorama actual.Galardonados con el Premio GEMA 2018 al Mejor Grupo Joven, el segundo premio en los premios CREAR18 a Jóvenes Talentos Aragoneses, así como ganadores de varios concursos internacionales como el xviii Biagio-Marini Wettbewerb y el v Concurso Internacional de Música Antigua de Gijón, el repertorio de La Guirlande se centra en aquella música del siglo xviii y xix donde la flauta desempeña un papel fundamental: desde la sonata para flauta —con clave o pianoforte obligado, así como con bajo con-tinuo— hasta el concierto solista, pasando por todo tipo de combinaciones de música de cámara. Además, el uso de instrumentos originales o réplicas de los mismos, así como un riguroso estudio histórico de la práctica interpretativa a través de diferentes tratados y fuentes, marcan el principal objetivo de La Guirlande: conseguir una interpretación del repertorio lo más cercana posible a la idea original de cada uno de los compositores.La Guirlande cuenta con músicos de reconocido prestigio. Formados en algunas de las escuelas más importantes del mundo en el ámbito de la música antigua (Schola Cantorum Basiliensis, Conservatoire National Supérieur de París, Koninklijk Conser-vatorium den Haag), todos ellos colaboran con grupos y orquestas de renombre a nivel europeo e internacional. Desde su fundación, La Guirlande ha participado en importantes festivales como Freunde Alter Musik Basel, Festival Internacional de Santander, Quincena Musical de San Sebastián, Festival Internacional de Arte Sacro de la Comunidad de Madrid, Festival de Música Antigua de Casalarreina, Clásicos en Verano de la Comunidad de Madrid, Ciclo de Conciertos de Orgao Vila Nova de Fama-licao e Santo Tirso, Navidad Barroca en Boadilla del Monte, MUSAE Música en los Museos Estatales, Academia de Música Antigua de Gijón, Festival de Música Antigua José de Nebra de Calatayud, Festival de Música Museo del Foro Romano de Zaragoza, y Festival EnClaves de la Hoya de Huesca. Además, organiza el Festival de Música Antigua de Épila.La Guirlande toma su nombre de uno de los principales símbolos del Dios Apolo, signo de gloria y reconocimiento en las artes, la sabiduría, y los juegos.

Notas al programaDurante los siglos xvii y xviii era muy común que los descendientes de una familia siguieran los pasos de sus progenitores, ocupando en muchas ocasiones el lugar de estos últimos cuando llegara el momento oportuno. Desde el punto de vista musical esto hizo que las familias en las que varios de sus miembros estuvieran dedicados profesionalmente a la música, se convirtieran en verdaderas dinastías.Si una de esas familias merece especial mención, esa es la de los Bach, la cual entre los siglos xvi y xix aportó un incalculable número de músicos de todo tipo. Si bien es cierto que en la actualidad se considera a Johann Sebastian miembro de la cuarta generación posterior al primer músico Bach que se conoce, Johannes Bach como la figura más importante de la familia, esto no fue siempre así. Olvidado rápidamente


La Guirlande

música del seu temps, cadascun d'ells amb un estil musical molt personal, característic i diferenciat del dels altres germans.L'objectiu del present programa és, per tant, explorar aque stes diferències estilístiques i compositives entre Johann Sebastian i alguns dels seus fills, centrant-nos per a això, sobretot, en la seua música escrita per a flauta i clavecí obbligato. Sota aquest context podrem escoltar música escrita per Wilhelm Friedemann primer fill de Johann Sebasti-an, d'un caràcter una miqueta peculiar i inestable, Johann Christian que va mantindre un estil de vida molt diferent al de la resta de la seua família, arribant fins i tot a abraçar la fe catòlica, Johann Christoph Friedrich probablement el més classicista dels germans des del punt de vista estilístic– i Carl Philipp Emanuel sens dubte, el més famós dels fills de Bach en l'actualitat-. Com a punt final retrocedirem temporalment per a tro-bar-nos amb el pare de tots ells, Johann Sebastian, interpretant la Sonata en si menor BWV 1030, autèntic compendi del seu art musical a una escala, per les seues enormes dimensions, inaudita en la música de cambra del Barroc.

Luis Martínez Pueyo

en la segunda mitad del siglo xviii por la mayoría, fueron sus hijos los que realmente ejercieron una influencia decisiva en la música de su tiempo, cada uno de ellos con un estilo musical muy personal, característico y diferenciado del de los demás hermanos.El objetivo del presente programa es, por lo tanto, explorar esas diferencias estilís-ticas y compositivas entre Johann Sebastian y algunos de sus hijos, centrándonos para ello, sobre todo, en su música escrita para flauta y clave obbligato. Bajo este contexto podremos escuchar música escrita por Wilhelm Friedemann primer hijo de Johann Sebastian, de un carácter un tanto peculiar e inestable, Johann Christian el cual mantuvo un modo de vida muy diferente al del resto de su familia, llegando incluso a abrazar la fe católica, Johann Christoph Friedrich probablemente el más cla-sicista de los hermanos desde el punto de vista estilístico y Carl Philipp Emanuel sin duda, el más famoso de los hijos de Bach en la actualidad. Como punto final retro-cederemos temporalmente para encontrarnos con el padre de todos ellos, Johann Sebastian, interpretando la Sonata en Si menor BWV 1030, auténtico compendio de su arte musical a una escala, por sus enormes dimensiones, inaudita en la música de cámara del Barroco.

Luis Martínez Pueyo


Estil Concertant (València) Olga Pitarch, soprano

Marisa Esparza, traverso i direccióEspiritual

10 d'agost

Estil Concertant

Olga Pitarch, sopranoMarisa Esparza, traverso i direcció Ruth Verona, violoncel barroc Adrià Gràcia, clavecí

Georg Friderich Händel(Preludio cello solo: J. M. Hotteterre)(ii)-Sonata ix para flauta i continuAdagio / Vivace / Andante / Minuet

Johann Sebastian Bach (1685 - 1750) Ària -Seele, deine Specereien...De l'Oratori de Pasqua

Domenico Scarlatti (1685 - 1757) Sonates núm. 536-537 per a clavecí sol

José Pradas (1669 –1757)Recitat: Esa deidad gigante... / Ària: Es relámpago... Recitat: Mas, ay, del confiado... / Minuet: Con el desprecio, saña y olvido...De la Cantata: Ah, del célebre confín!

Espiritual

André Campra (1660-1744)(Preludi traverso solo: J. M. Hotteterre)Motet: Salm viii Domine, Dominus nosterDomine / Gravement / Recitat / Gay / Recitat / Vivement

Georg Friedrich Händel (1685-1789)(i)-Sonata ix per a flauta i continu Largo / Alla Breve / Presto

Joaquín García (1710- 1779)Quién ha visto cosechaVillancico al Santísimo Sacramento Tornada / Cobles

Joaquín García (1710 –1779)¡Fuera, Fuera!Villancico-tonada con violón al Santísimo Sacramento Tornada / Cobles


Estil concertant

Agrupació creada per Marisa Esparza en 1998, interpreta en les seues diferents formacions als autors més internacionals del barroc i el clàssic europeu, incidint

en els compositors espanyols del segle xviii, amb criteris historicistes i instruments d'època. Han actuat, entre altres, en el Festival de música Antiga i Barroca de Penís-cola, Setmana de Música Antiga de Mataró, Saló Alfons el Magnànim de València, Saló d'Honor dels Invàlids de París, Setmana de Música Religiosa de Conca, Setmana de Música Sacra de Requena, Festival de Música Antiga d'Úbeda i Baeza, Festival In-ternacional de Galícia, Festival José de Nebra de Calataiud, Festival de Música Sacra de Tenerife, Maig Musical d'Osca, Festival de música Religiosa de Canàries, Serenates al Claustre de la Universitat de València o Palau de la Música de València, on han realitzat moltes estrenes de programes de recuperació patrimonial Han recuperat el Invitatorio de José de Nebra, Les tres nits de Tenebres d'Antonio Soler, Nadales al Naixe-ment de Pascual Fuentes, José Pradas i Francisco Morera, Tonades i Cantades de Joaquín García, el Requiem de José de Torres, Tonades escèniques de Rosales, Misón i Laserna, la cantata Il Sogno, les òperes Una cosa rara, La Festa del Villaggio i el ballet Didon Aban-donnée de Vicente Martín i Soler, a més d'innombrable música de cambra espanyola, col·laborant amb directors com Karl-Friedrich Beringer, Josep R. Gil-Tàrrega, Juan Luís Martínez i Hiro Kurosaki o Francesc Perales.La seua discografia contempla Trios sonates de J. Pla, Trios i divertimentos de J. Haydn, Todo ceda al amor i Nadales al Naixement de compositors valencians del segle xviii per al segell Arsis, Invitatorio Imperial i Lamentacions de José de Nebra, Dies de Gloria i Mort de José de Torres i Ai! Quin prodigi de Joaquín García per a la Societat Espanyola de Musicologia, a més dels enregistraments per a la ràdio i televisió.

Olga PitarchNaix a Castelló, realitza els seus estudis en el Conservatori Superior de Música de València on obté el títol superior de Cant i de Piano (amb A. L. Chova i A. Bueso res-pectivament) i, becada pel Ministeri de Cultura, perfecciona posteriorment els seus estudis de cant en la Musikhochschule de Viena (A). Ha sigut guardonada amb diver-sos premis nacionals: segon premi del concurs de Joventuts Musicals en 1991, primer premi del concurs de lied i oratori Joan Massià en 1993, segon premi del concurs de Opera Eugenio Marco en 1994.Actua al costat de diferents grups: Al Ayre Español, Orquestra Barroca de Sevilla, Estil Concertant, Real Companyia Opera de Cambra, Los Músicos de su Alteza, Ely-ma, Accentus Àustria, Faenza, La Fenice, Le Parlament de Musique, La Gran Ecurie et la Chambre du Roy, Akademia i Les Arts Florissants en els Festivals d'Ambronay, Royaumont, Aix-en-Provence i Beaune (França), Festivals de Herne i Ludwigsburg (Alemanya), Festival d'Utrecht (Holanda), Bach Festival de Riga (Letònia), Renaissance Musique Festival Copenhaguen (DÓNA), Festival Grec de Barcelona, Festival de mú-sica religiosa de Conca, Festival de Música i Dansa de Granada...

Agrupación creada por Marisa Esparza en 1998, interpreta en sus diferentes for-maciones a los autores más internacionales del barroco y el clásico europeo,

incidiendo en los compositores españoles del siglo xviii, con criterios historicistas e instrumentos de época. Han actuado, entre otros, en el Festival de música Antigua y Barroca de Peníscola, Semana de Música Antigua de Mataró, Salón Alfons el Mag-nànim de Valencia, Salón de Honor de los Inválidos de París, Semana de Música Reli-giosa de Cuenca, Semana de Música Sacra de Requena, Festival de Música Antigua de Úbeda y Baeza, Festival Internacional de Galicia, Festival José de Nebra de Cala-tayud, Festival de Música Sacra de Tenerife, Mayo Musical de Huesca, Festival de música Religiosa de Canarias, Serenates al Claustre de la Universitat de València o Palau de la Música de València, donde han realizado muchos estrenos de programas de recuperación patrimonial Han recuperado el Invitatorio de José de Nebra, Las tres noches de Tinieblas de Antonio Soler, Villancicos al Nacimiento de Pascual Fuentes, José Pradas y Francisco Morera, Tonadas y Cantadas de Joaquín García, el Requiem de José de Torres, Tonadillas escénicas de Rosales, Misón y Laserna, la cantata Il Sogno, las óperas Una cosa rara, La Festa del Villaggio y el ballet Didon Abandonnée de Vicente Martín y Soler, además de innumerable música de cámara española, colaborando con directores como Karl-Friedrich Beringer, Josep R. Gil-Tàrrega, Juan luis Martínez y Hiro Kurosaki o Francesc Perales.Su discografía contempla Trios sonatas de J. Pla, Tríos y divertimentos de J. Haydn, Todo ceda al amor y Villancicos al Nacimiento de compositores valencianos del siglo xviii para el sello Arsis, Invitatorio Imperial y Lamentaciones de José de Nebra, Días de Gloria y Muerte de José de Torres y Ay! Qué prodigio de Joaquín García para la Sociedad Española de Musicología, además de las grabaciones para la radio y televisión.

Olga PitarchNacida en Castellón, realiza sus estudios en el Conservatorio Superior de Música de Valencia donde obtiene el título superior de Canto y de Piano (con A. L. Chova y A. Bueso respectivamente) y, becada por el Ministerio de Cultura, perfecciona poste-riormente sus estudios de canto en la Musikhochschule de Viena (A). Ha sido galar-donada con varios premios nacionales: segundo premio del concurso de Juventudes Musicales en 1991, primer premio del concurso de lied y oratorio Joan Massià en 1993, segundo premio del concurso de Opera Eugenio Marco en 1994. Actúa junto a distintos grupos: Al Ayre Español, Orquesta Barroca de Sevilla, Estil Concertant, Real Compañía Opera de Cámara, Los Músicos de su Alteza, Elyma, Accentus Austria, Faenza, La Fenice, Le Parlament de Musique, La Grande Ecurie et la Chambre du Roy, Akademia y Les Arts Florissants en los Festivales de Ambronay, Royaumont, Aix-en-Provence y Beaune (Francia), Festivales de Herne y Ludwigsburg (Alemania), Festival de Utrecht (Holanda), Bach Festival de Riga (Letonia), Renaissance Musique Festival Copenhague (DA), Festival Grec de Barcelona, Festival de música religiosa de Cuenca, Festival de Música y Danza de Granada...


Estil concertant

Notes al programaEl Motet de André Campra amb el text del Salm VIII, crea una sonoritat profunda quan parla de la magnificència de Déu i alhora fresca amb les seues al·legories a la naturalesa i tots els éssers creats per Ell i sotmesos a l'home. «Senyor nostre, que admi-rable és el teu nom en tota la terra!» Amb aquest inici que es repeteix al final del Motet, ens recorda de nou la magnificència de Déu. La primera part de la sonata de Händel per a traverso i baix continu l'hem situada com a enllaç a la música de Joaquín García (valencià, mestre de capella de la Catedral de Las Palmas) que per la seua tonalitat i vir-tuosisme crea un ambient que es complementa i culmina amb les cobles de la cantata Quién ha visto Cosecha. Amb la seua profunda religiositat, Bach, que a través de la seua música aconsegueix evangelitzar les nostres oïdes, ens introdueix de ple en l'espiritu-alitat amb tot just una frase de l'ària de l'Oratori de Pasqua: Seele, deine Spezereien... Domenico Scarlatti, va nàixer el mateix any que Bach i Händel, i va morir a Espanya on va compondre la major part de les seues sonates de les quals escoltarem la núm 536 i 537. Tant en García com en José Pradas (mestre de capella de la Catedral de València), trobem una forma i estil amb les estructures característiques musicals d'aquest perío-de a Espanya: el villancet, la cantada i la tonada. Aquests noms, que no tenen a veure a penes amb el concepte posterior relacionat amb altres parts de la litúrgia o de la música profana, acullen un caràcter ja influenciat per les noves tendències de l'època. És el cas de l'ària da capo a l'estil italià o la tornada i la cobla en aquest cas de temàtica religiosa malgrat el seu caràcter aparentment extravertit, àgil i rítmic. El villancet és d'origen profà i està relacionat amb la forma musical molt utilitzada a Espanya des del segle xv fins a ben entrat el xviii. Es componia per a diferents èpoques de l'any. Així, tenim per exemple Villancets (o tonades i cantades) al Santíssim Sagrament, a l'Asunción, al Corpus o al Naixement; també a diferents sants i festivitats. Els textos mostren una gran ambigüitat per la qual cosa - si no s'atén amb atenció al contingut - és difícil saber si han sigut escrits a l'humà o al diví. En aquestos textos i frases enre-vessades però de sonoritat bella i elaborada, radica part de l'encant d'aquestes obres amb el segell personal de la música espanyola del xviii.

Notas al programaEl Motete de André Campra con el texto del Salmo viii, crea una sonoridad pro-funda cuando habla de la magnificencia de Dios y a la vez fresca con sus alegorías a la naturaleza y todos los seres creados por Él y sometidos al hombre. «Señor nuestro, ¡cuán admirable es tu nombre en toda la tierra!» Con este inicio que se repite al final del Motete, nos recuerda de nuevo la magnificencia de Dios. La primera parte de la sonata de Händel para traverso y bajo la hemos situado como enlace a la música de Joaquín García (valenciano, maestro de capilla de la Catedral de Las Palmas) que por su tona-lidad y virtuosismo crea un ambiente que se complementa y culmina con las coplas de la cantata Quién ha visto Cosecha. Con su profunda religiosidad, Bach, que a través de su música consigue evangelizar nuestros oídos, nos introduce de lleno en la espiri-tualidad con apenas una frase del aria del Oratorio de Pascua: Seele, deine Spezereien... Domenico Scarlatti, nació el mismo año que Bach y Händel, y murió en España donde compuso la mayor parte de sus sonatas de las que escucharemos la núm 536 y 537. Tanto en García como en José Pradas (maestro de capilla de la Catedral de Valencia), encontramos una forma y estilo con las estructuras características musicales de este periodo en España: el villancico, la cantada y la tonada. Estos nombres, que no tienen que ver a penas con el concepto posterior relacionado con otras partes de la liturgia o de la música profana, acogen un carácter ya influenciado por las nuevas tendencias de la época. Es el caso del aria da capo al estilo italiano o el estribillo y la copla en este caso de temática religiosa a pesar de su carácter aparentemente extrovertido, ágil y rítmico. El villancico es de origen profano y está relacionado con la forma musical muy utilizada en España desde el siglo xv hasta bien entrado el xviii. Se componía para diferentes épocas del año. Así, tenemos por ejemplo villancicos (o tonadas y cantadas) al Santísimo Sacramento, a la Asunción, al Corpus o al Nacimiento; también a diferentes santos y festividades. Los textos muestran una gran ambigüedad por lo que a veces —si no se atiende con atención al contenido— es difícil saber si han sido escritos a lo humano o a lo divino. En esos textos y frases enrevesadas pero de sono-ridad bella y elaborada, radica parte del encanto de estas obras con el sello personal de la música española del xviii.


Emilio Villalba & Sara Marina & Ángeles Núñez (Andalusia)

Cantica, Magallanes y Elcano, la música de una aventura

11 d'agost

Emilio Villalba & Sara Marina & Ángeles Núñez

Emilio Villalba, direcció musical, viola de mà, viola de gamba, viola de roda i arpa Sara Marina, clavecí, orgue de mà i trompeta marinaÁngeles Núñez, soprano i percussions tradicionals

Anònim / Dimitri Cantemir Miguel de Fuenllana, segle xvi Cançoner de Palacio, segle xvi Cançoner de Palacio, segle xvi Cançoner d'Uppsala, segle xvi Emilio VillalbaRomanç anònim segle xviJuan del Encina, segle xviAnònim segle xviMiguel de Fuenllana, segle xvi Luis de Narváez, segle xvi Cançoner de Palacio, segle xvi Cançoner de Medinaceli, segle xvi

Cantica, Magallanes y Elcano, la música de una aventura

Marcha turcaDe Antequera viene el moro Tirá ya que no quieroAy triste que vengoYo me soy la morenica Danza de los Ciegos AbenámarSi habrá este baldrésDanza del rey AlonsoLa mañana de San Juan Paseábase un rey moro Propignan de melyorPuse mis amores




Emilio Villalba i Sara Marina

Són músics especialitzats en l'estudi, recuperació i difusió de les músiques i ins-truments històrics, fonamentalment, el període artístic comprés entre els segles

viii- xvi. Porten més de 7 anys treballant junts per tot el territori nacional, Portugal i França, amb espectacles de música medieval on conjuguen el teatre, la narrativa i una gran riquesa tímbrica en la interpretació de les peces. En Festivals com a Pòrtic do Paradís (Orense), Femás (Sevilla), Maremusicum (Almeria), Festival Sefardita (Còrdo-va, Lleó, Girona...), Noites d'Encant (Portugal), IKFEM (Portugal-Espanya), Les heures Musicals (França), Festival Caprichos Musicales (Comillas), Festival Tres Cultures (To-ledo)... han obtingut gran èxit de públic i crítica.En el seu camí d'estudi i aprenentatge sense fi, han reconstruït amb l'ajuda de nombro-sos lutiers més de 40 instruments històrics, convertint els seus espectacles musicals en un autèntic museu sonor en escena, perquè interpreten aquestes músiques amb una àmplia varietat d'instruments: violes, saltiris, zamfona, clavisimbalum, organetto, llaüts...Tenen publicats tres treballs discogràfics: El Doncel de la Mar, melodies medievals des d'Istanbul a costa dóna morte (2014), un original treball didàctic Música per a Princeses, Dracs i Cavallers, música medieval per a xiquets (2015), seleccionat per RNE clàssica i presentat en directe en el 50 Aniversari de Ràdio Clàssica, presentat pel recent Pre-mi Ondas, Martín Llade, Al Andalus, música i poesia andalusina i i el seu últim treball Sephardica: les dones que van conservar la nostra música. El duo realitza també tallers educatius, conferències i exposicions amb la seua col·lecció Instruments Musicals amb Història. En l'actualitat, estan preparant nous espectacles didàctics, publicacions i tractats de música per a aprendre instruments històrics i audiovisuals educatius sobre les músiques antigues. Produeixen ells mateixos el seu treball audiovisual i discogràfic. Junts, han creat la Fundació Instruments Musicals amb Història.

Ángeles NúñezCantant soprano i percussionista de formació autodidacta. Amb una dilatada experièn-cia escènica en diferents disciplines artístiques. Coneixedora dels ritmes provinents de la cultura àrab, gràcies al seu coneixement de la dansa oriental. De la mà de la soprano Mariví Blasco, comença la seua marxa en el món del cant medieval i sefardita, en els quals gràcies a la seua àmplia tessitura i musicalitat Ángeles Núñez el desenvolupa amb una bellesa i soltesa dignes d'una veterana. La seua formació en el món de la música oriental la condueix a rebre classes del mestre Amin Chaachoo entre altres mestres de renom. Ángeles Núñez forma part de AXABEBA, encarregant-se del cant i la percussió.

Notes al programaEl present concert és un viatge en el temps, una travessia musical popular i costumista de danses, canticas i romanços del Renaixement espanyol. Obres interpretades tal com van arribar a l'orella dels músics que les van recopilar i van transcriure a paper pautat i llibres de xifres per a viola de mà.

Emilio Villalba y Sara Marina

Son músicos especializados en el estudio, recuperación y difusión de las músicas e ins-trumentos históricos, fundamentalmente, el periodo artístico comprendido entre los

siglos viii-xvi. Llevan más de 7 años trabajando juntos en una amplia labor concertista por todo el territorio nacional, Portugal y Francia, con espectáculos de música medieval donde conjugan el teatro, la narrativa y una gran riqueza tímbrica en la interpretación de las piezas. En Festivales como Pórtico do Paraíso (Ourense), Femás (Sevilla), Maremu-sicum (Almería), Festival Sefardí (Córdoba, León, Girona...), Noites d'Encanto (Portugal), IKFEM (Portugal-España), Les heures Musicales (Francia), Festival Caprichos Musicales (Comillas), Festival Tres Culturas (Toledo)... han obtenido gran éxito de público y crítica.En su camino de estudio y aprendizaje sin fin, han reconstruido con la ayuda de numerosos lutieres más de 40 instrumentos históricos, convirtiendo sus espectáculos musicales en un auténtico museo sonoro en escena, pues interpretan estas músicas con una amplia variedad de instrumentos: violas, salterios, zanfona, clavisimbalum, organetto, laúdes...Tienen publicados tres trabajos discográficos: El Doncel del Mar, melodías medievales desde Estambul a costa da morte (2014), un original trabajo didáctico Música para Prin-cesas, Dragones y Caballeros, música medieval para niños (2015), seleccionado por RNE clásica y presentado en directo en el 50 Aniversario de Radio Clásica, presentado por el reciente Premio Ondas, Martín Llade, Al Andalus, música y poesía andalusí y y su último trabajo Sephardica: las mujeres que conservaron nuestra música.El dúo realiza también talleres educativos, conferencias y exposiciones con su colección Instrumentos Musicales con Historia. En la actualidad, están preparando nuevos espectáculos didácticos, publicaciones y tratados de música para aprender ins-trumentos históricos y audiovisuales educativos sobre las músicas antiguas. Producen ellos mismos su trabajo audiovisual y discográfico. Juntos, han creado la Fundación Instrumentos Musicales con Historia.

Ángeles NúñezCantante soprano y percusionista de formación autodidacta. Con una dilatada expe-riencia escénica en distintas disciplinas artísticas. Conocedora de los ritmos prove-nientes de la cultura árabe, gracias a su conocimiento de la danza oriental. De la mano de la soprano Mariví Blasco, comienza su andadura en el mundo del canto medieval y sefardí, en los cuales gracias a su amplia tesitura y musicalidad Ángeles Núñez lo desa-rrolla con una belleza y soltura dignas de una veterana. Su formación en el mundo de la música oriental la conduce a recibir clases del maestro Amin Chaachoo entre otros maestros de renombre. Ángeles Núñez forma parte de AXABEBA, encargándose del canto y la percusión.

Notas al programaEl presente concierto es un viaje en el tiempo, una travesía musical popular y costum-brista de danzas, canticas y romances del Renacimiento español. Obrillas interpre-



El quadre de la vida musical andalusa en el Renaixement ens ofereix un pintoresc ven-tall d'artistes: intel·lectuals, humanistes, murris, valents aventurers i il·lusos empobrits que tot ho esperaven de les portentoses Amèriques.Durant el concert ens submergim per l'ambient d'aventures de l'Andalusia del cinc-cents, coneixent anècdotes i vides dels personatges que la van habitar, centrant-nos en el moment de la visita de Magallanes a la ciutat de Sevilla.Moments musicals de l'anònim barber de poble, de venedors ambulants i viatgers tocant l'instrument andalús per excel·lència: la guitarra, que ara cura les penes, ara escalfa l'ànima. Música i poesia eren també oficis d'incertesa.

tadas tal y como llegaron a oídos de los músicos que las recopilaron y transcribieron a papel pautado y libros de cifras para vihuelas.El cuadro de la vida musical andaluza en el Renacimiento nos ofrece un pintoresco abanico de artistas: intelectuales, humanistas, pícaros, valientes aventureros e ilusos empobrecidos que todo lo esperaban de las portentosas Américas.Durante el concierto nos sumergimos por el ambiente de aventuras de la Andalucía del quinientos, conociendo anécdotas y vidas de los personajes que la habitaron, cen-trándonos en el momento de la visita de Magallanes a la ciudad de Sevilla.Momentos musicales del anónimo barberillo de pueblo, de buhoneros y viajeros tañendo el instrumento andaluz por excelencia: la guitarra, que ora cura las penas, ora calienta el alma. Música y poesía eran también oficios de incertidumbre.


Il dolce incontro Ensemble (Castelló)Rafael Quirant, sopranista

Francesca Sales, mezzosoprano Víctor Yusà, violí i direcció

Herois duo

11 d'agost

Il dolce incontro Ensemble

Francesca Sales, mezzosoprano Rafael Quirant, sopranista Javier Carrau, violíJoan Cervera, violíAmparo Camps, violí i viola Anna Pitarch, violoncel Ovidio Giménez, fagot Ferran Pisà, tiorbaJavier Caballero, clavecí Victor Yusà, violí i direcció

Antonio Vivaldi

Georg Friedrich Händel


Geminiano Giacomelli

Antonio Vivaldi

Antonio Vivaldi

Nicola Porpora

Nicola Porpora




Herois duo. Àries i duos d'òpera en estil italià

GiustinoIl Giustino RV 717, Simfonia

Rodelinda i BertaridoIo t'abbraccio (Òpera: Rodelinda, HWV 19)

MirtilloSento brillar nel sen (Òpera: Il Pastor Fido, HWV 8)

EpitideSposa, non mi conosci (Òpera: Merope)

LotarioSento in seno (Òpera: Tieteberga, RV 737)

AnastasioVedró con mio diletto (Òpera: Il Giustino, RV 717)

Semandra i SifareLa gioia ch'io sento (Òpera: Mitridate)

AcisAlto Giove (Òpera: Polifemo)

CleopatraPiangerò la sorte mia (Òpera: Giulio Cesare in Egitto, HWV 17)

Cleopatra i CésarCaro! Bella! (Òpera: Giulio Cesare in Egitto, HWV 17)

Almirena i RinaldoScherzano sul tuo volto (Òpera: Rinaldo, HWV 7)



Il Dolce Incontro és un projecte dut a terme per Víctor Yusà, Anna Pitarch i Fran-cesca Sales, amb l'objectiu d'interpretar i recuperar el repertori dels segles xvii i

xviii. Naix de la necessitat per generar en la província de Castelló un grup format per músics professionals especialitzats en música històrica interpretada amb instruments d'època. Un dels seus objectius ha sigut contribuir a la difusió de la música amb crite-ris historicistes, amb la finalitat d'oferir una visió fidedigna i reveladora de la música tal qual es va concebre.Es conforma com una agrupació oberta i flexible, que adapta el nombre i varietat dels seus músics en funció de les especificitats que cada programa requereix.

Francesca Sales, mezzosopranoNaix a Castelló. Inicia els seus estudis musicals en el Conservatori Mestre Tárrega de Castelló amb la professora de cant Margarita Fernández, i obté el premi Honorífic de Final de grau. Prossegueix els seus estudis amb el tenor Lambert Climent,s'examina en el Conservatori Liceu de Barcelona i rep les màximes qualificacions. Assisteix als seminaris sobre Música Antiga i Barroca en la Universitat de Salamanca i rep classes del contratenor Carlos Mena, el professor de Cant de la Schola Cantorum Basilensis Richard Levitt, el professor d'interpretació Barroca David Mason, entre altres. Ha re-but clases magistrals de diferents figures rellevants en la música historicista com ara Montserrat Figueras, Emma Kirkby, Nancy Argenta i Robert King. En l'actualitat rep classes del professor de cant Antonio Lemmo. Ha sigut membre fundador del Cor Ciu-tat de Castelló i el Cor de Cambra L'Acadèmia d'Orfeu. Des de l'any 1999 col·labora habitualment amb el Cor de la Generalitat Valenciana i ha actuat dirigida pel Mestre Zubin Mehta, Lorin Maazel, Yaron Traub, R. Chailly, K. Penderecki, entre altres.

Rafael Quirant, sopranistaNaix a València el 10 d'octubre de 1996, besnét d'una cèlebre soprano de principis de segle, Carmen Tur, ben d'hora, amb tan sols 11 anys començaria a cantar a l'escola coral infantil Ricardo Pitarch de la localitat de Vall de Uxó.Va fer la seua incursió en el cant amb classes de la mà de Nereida López i més tard de Ricardo Castelló amb qui va treballar durant quatre anys. Va mostrar el seu interés per formar-se en el cant i va ingressar en el conservatori professional de música Francesc Penyarroja de Vall de Uxó, com a alumne d'Alberto Guardiola. Durant tots aquests anys ha fet clases magistrals amb Carlos Chausson, Robert Expert, Nancy Fabiola Her-rera, Xavier de Sabata i Miquel Ortega.Ha sigut finalista en la 95a Convocatòria del Concurs de Joventuts Musicals d'Espanya en la modalitat de cant i finalista en el Concurs Nacional d'Òpera d'Albacete.Entre el seu repertori operístic destaquen papers com Cherubino de Le nozze di figaro de Mozart, Griselda de Bajazet de Vivaldi, Tancredi de Rossini o Septimus de Theodora de Händel. En l'àmbit d'oratori ha cantat fragments de cantates de Bach, del Messies de Händel, Stabat Mater de Pergolesi o el motet Exsultate, jubilate de Mozart.

Il Dolce Incontro es un proyecto llevado a cabo por Victor Yusà, Anna Pitarch y Francesca Sales, con el objetivo de interpretar y recuperar el repertorio de los

siglos xvii y xviii. Nace de la necesidad por generar en la provincia de Castellón un grupo formado por músicos profesionales especializados en música histórica inter-pretada con instrumentos de época. Uno de sus objetivos ha sido contribuir a la difusión de la música con criterios historicistas, con el fin de ofrecer una visión fide-digna y reveladora de la música tal cual se concibió.Se conforma como una agrupación abierta y flexible, que adapta el número y variedad de sus músicos en función de las especificidades que cada programa requiere.

Francesca Sales, mezzosopranoNace en Castellón. Inicia sus estudios musicales en el Conservatorio Mestre Tárrega de Castellón con la profesora de canto Margarita Fernández, y obtiene el premio Honorífico de Final de grado. Prosigue sus estudios con el tenor Lambert Climent, se examina en el Conservatorio Liceu de Barcelona y recibe las máximas calificaciones. Asiste a los seminarios sobre Música Antigua y Barroca en la USAL (Universidad de Salamanca y recibe clases del contratenor Carlos Mena, el profesor de Canto de la Schola Cantorum Basilensis Richard Levitt, el profesor de interpretación Barroca David Mason, entre otros. Ha recibido clases magistrales de diferentes figuras rele-vantes en la música historicista tales como Montserrat Figueras, Emma Kirkby, Nancy Argenta y Robert King. En la actualidad recibe clases del profesor de canto Antonio Lemmo. Ha sido miembro fundador del Cor Ciutat de Castelló y el Coro de Cámara L'Acadèmia d'Orfeu. Desde el año 1999 colabora habitualmente con el Cor de la Generalitat Valenciana y ha actuado dirigida por el Maestro Zubin Mehta, Lorin Maazel, Yaron Traub, R. Chailly, K. Penderecki, entre otros.

Rafael Quirant, sopranistaNace en Valencia en 1996, biznieto de una célebre soprano de principios de siglo, Carmen Tur, bien temprano, con tan solo 11 años empezaría a cantar en la escuela coral infantil Ricardo Pitarch de la localidad de Vall de Uxó.Hizo su incursión en el canto con clases de la mano de Nereida López y más tarde de Ricardo Castelló con quien trabajó durante cuatro años. Mostró su interés por formarse en el canto e ingresó en el conservatorio profesional de música Francesc Penyarroja de Vall de Uxó, como alumno de Alberto Guardiola. Durante todos estos años ha recibido clases magistrales de Carlos Chausson, Robert Expert, Nancy Fabiola Herrera, Xavier de Sabata y Miquel Ortega.Ha sido finalista en la 95a Convocatoria del Concurso de Juventudes Musicales de España en la modalidad de canto y finalista en el Concurso Nacional de Ópera de Albacete.Entre su repertorio operístico destacan papeles como Cherubino de Le nozze di figaro de Mozart, Griselda de Bajazet de Vivaldi, Tancredi de Rossini o Septimus de Theodora de Händel. En el ámbito de oratorio ha cantado fragmentos de cantatas



Notes al programaGiustino, Polifemo, Lotario, Ariodante, Mirtillo i Anastasio, entre molts altres, són clars exemples dels personatges principals de les composicions operístiques de la pri-mera meitat del settecento, els Herois. Els llibrets d'òpera seriosa en estil italià solien prendre com a font d'inspiració els drames de l'antiguitat clàssica que comptaven amb personatges dotats de qualitats principesques i un fort sentit de la moralitat, i en els quals es donaven conflictes entre l'amor, l'honor i el deure, tot açò en un llenguatge ornamentat i elegant. A aquests Herois, els principals compositors de principis del se-gle xviii Vivaldi, Porpora, Caldara i Händel, amb l'ús del model de composició d'ària da capo i juntament amb l'auge dels castrati donant vida a aquests personatges, suposen el primer zenit del gènere operístic.Herois duo, una producció d'Il Dolce Incontro, presenta un programa de concert en el qual àries i duos escrits per a aquests personatges i simfonies i obertures instrumen-tals d'òpera es combinen per a oferir el gènere més popular en gran part dels teatres de l'Europa del xviii.

de Bach, del Mesías de Händel, Stabat Mater de Pergolesi o el motete Exsultate, jubilate de Mozart.

Notas al programaOrlando, Serse, Rinaldo, Ariodante, Ottone y Farnace, entre muchos otros, son claros ejemplos de los personajes principales de las composiciones operísticas de la primera mitad del settecento, los Héroes. Los libretos de ópera seria en estilo italiano solían tomar como fuente de inspiración los dramas de la antigüedad clásica que contaban con personajes dotados de cualidades principescas y un fuerte sentido de la mora-lidad, y en los cuales se daban conflictos entre el amor, el honor y el deber, todo ello en un lenguaje ornamentado y elegante. A estos Héroes, los principales compositores de principios del siglo xviii Vivaldi, Porpora, Caldara y Händel, con el uso del modelo de composición de aria da capo y junto con el auge de los castrati dando vida a estos personajes, suponen el primer cénit del género operístico.Herois duo, una producción de Il Dolce Incontro, presenta un programa de concierto en donde arias y duos escritos para estos personajes y sinfonías y oberturas instru-mentales de ópera se combinan para ofrecer el género mas popular en gran parte de los teatros de la Europa del xviii.


Mediterrània Consort (València)David Antich, flauta de bec i direcció

Flauto concertatoConcerts per a flauta de bec i viola de

gamba de Georg Philipp Telemann

11 d'agost

Mediterrània Consort

Alexis Aguado, violíKepa Artetxe, violíDaniel de Lorenzo, viola Leonardo Luckert, viola de gamba David Molina, violoneJuna Carlos de Mulder, arxillaüt Ignasi Jordà, clavecíDavid Antich, flauta de bec i direcció

Flauto concertato

Ouverture a Flauto concertato, 2 dessus e Basse (TWV 55:a2) Ouverture Les Plaisirs Air à l'Italien Menuet 1 i 2 Réjouissance Passepied 1 i 2 Polonaise

Concerto a Flauto dolce, 2 violini, viola e Cembalo (TWV 51:C1) Allegretto Allegro Andante Tempo di Minuet

Concerto a Violino grosso, Viola, Flauto dolce, Viola da gamba e Fondamento (TWV 52:a1) Grave Allegro Dolce Allegro



Fundada pel flautista David Antich en 2015, aquesta agrupació especialitzada en la música anterior al segle xviii està formada fonamentalment per músics recone-

guts per la seua feina de divulgació, interpretació i docència dins dels àmbits de la mú-sica antiga i barroca en l'Estat Espanyol i a l'estranger. Les seues actuacions ofereixen una combinació de rigor artístic amb passió interpretativa mediterrània; plantegen una experiència que pretenen fer oblidar el quotidià i obrir l'esperit de l'oïdor tot buscant noves vies d'emoció. Han format part de la programació de diversos festivals de música antiga i barroca amb excel·lents crítiques entre la premsa especialitzada.Els seus components han obtingut els elogis de la crítica en festivals de música histò-rica de tot el món. Com a intèrprets actuen regularment amb grups de música antiga de la primera línea europea. Presenten aquest any l'enregistrament de l'integral de les sonates de Haendel per a flauta de bec.

David AntichConcertista i professor de flauta de bec. Sota la direcció del mestre Agostino Cirillo obté el títol superior de flauta de bec amb les màximes qualificacions i diversos premis i esments. Completa la seua formació amb professors com Ricardo Kanji, Aldo Abreu, Bart Coen i Pierre Hamon entre d'altres. Ha realitzat gires de concerts en nombrosos països de la Unió Europea, Europa de l'Est, Àsia, Àfrica, EUA i Amèrica Llatina amb la Capella de Ministrers i amb altres grups de música històrica. Ha gravat per a diverses televisions i ràdios asiàtiques, nord-africanes, europees i americanes, actuant en els principals cicles i festivals de música antiga i barroca (Utrecht, Fes, Lió, París, Roma, Amsterdam, Mèxic DF, Nova York, Xangai, etc).La seua discografia comprèn més de 50 discos de música medieval, renaixentista i barroca amb Capella de Ministrers i amb altres agrupacions, registres reconeguts i premiats per la crítica internacional en premsa especialitzada. Funda el grups de fusió instrumental Airea i el Bach Fussion Ensemble, així com Mediterrània Consort. Col·la-bora activament amb grups de música antiga d'arreu l'Estat.És professor en diversos cursos de Música Antiga i Barroca i és convidat regularment a impartir classes magistrals, cursos de flauta de bec i música de cambra. Imparteix cursos de formació del professorat per a la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana i per a altres institucions. Ensenya flauta de bec al Conservatori Professi-onal de Música de Torrent.

Notes al programaGeorg Philipp Telemann (1681-1767) va tocar la flauta de bec i va escriure més mú-sica per a l'instrument que probablement qualsevol altre compositor en la història: música de cambra, concerts, suites, cantates, així com moltes parts d'obbligato en l'abundant repertori d'obres vocals. La seua obra és fonamental per a entendre el pa-per del instrument en el alt barroc dintre de l'àmbit professional. Així, este programa explora una part important de l'obra orquestral de l'autor alemany per a flauta de bec amb tres exigents obres de gran representativitat, estos tres treballs es conserven en

Fundada por el flautista David Antich en 2015, esta agrupación especializada en la música anterior al siglo xviii está formada fundamentalmente por músicos reco-

nocidos por su labor de divulgación, interpretación y docencia dentro de los ámbitos de la música antigua y barroca en el Estado Español y en el extranjero. Sus actuaciones ofrecen una combinación de rigor artístico con pasión interpretativa mediterránea; plantean una experiencia que pretende hacer olvidar lo cotidiano y abrir el espíritu del oyente buscando nuevas vías de emoción. Han formado parte de la programación de varios festivales de música antigua y barroca con excelentes críticas entre la prensa especializada.Sus componentes han obtenido los elogios de la crítica en festivales de música his-tórica de todo el mundo. Como intérpretes actúan regularmente con grupos de música antigua de primera línea europea. Presentan este año la grabación de la integral de las sonatas de Händel para flauta de pico.

David AntichConcertista y profesor de flauta de pico. Bajo la dirección del maestro Agostino Cirillo obtiene el título superior de flauta de pico con las máximas calificaciones y varios premios y menciones. Completa su formación con profesores como Ricardo Kanji, Aldo Abreu, Bart Coen y Pierre Hamon entre otros. Ha realizado giras de conciertos por numerosos países de la Unión Europea, Europa del Este, Asia, África, EE. UU. y América Latina con la Capella de Ministrers y con otros grupos de música histórica. Ha grabado para varias televisiones y radios asiáticas, norteafricanas, europeas y ame-ricanas, actuando en los principales ciclos y festivales de música antigua y barroca (Utrecht, Fez, Lyon, París, Roma, Ámsterdam, México DF, Nueva York, Shanghái, etc).Su discografía comprende más de 50 discos de música medieval, renacentista y barroca con Capella de Ministrers y con otras agrupaciones, registros reconocidos y premiados por la crítica internacional y la prensa especializada. Funda los grupos de fusión instrumental Airea y el Bach Fussion Ensemble, así como Mediterrània Consort. Colabora activamente con grupos de música antigua de todas partes del Estado.Es profesor en varios cursos de Música Antigua y Barroca y es invitado regularmente a impartir clases magistrales, cursos de flauta de pico y música de cámara. Imparte cursos de formación del profesorado para la Consellería de Educación de la Genera-litat Valenciana y para otras instituciones. Enseña flauta de pico en el Conservatorio Profesional de Música de Torrent.

Notas al programaGeorg Philipp Telemann (1681-1767) tocó la flauta de pico y escribió más música para el instrumento que probablemente cualquier otro compositor en la historia: música de cámara, conciertos, suites, cantatas, así como muchas partes de obbligato en el abundante repertorio de obras vocales. Su obra es fundamental para entender el papel del instrumento en el alto barroco dentro del ámbito profesional. Así, este programa explora una parte importante de la obra orquestal del autor alemán para



manuscrits dipositats a la Landesbibliothek de Darmstadt i daten d'entre 1732 i 1750.La Suite en La menor és una de les obres orquestrals més conegudes per a flauta de bec i una de les més interpretades de Telemann. En realitat Telemann l'anome-na Ouverture, que és el terme que s'utilitzava per a definir la suite d'origen francès. Generalment les suites d'aquesta època se conformaven en una obertura de caràcter solemne establida en tres seccions (inventada per Lully i promoguda per Lluís xiv per a les músiques escèniques), seguida d'un conjunt de danses més o menys estàndard que es tocaven seguits. Aquesta suite però, és extraordinària perquè esta formada per una inusual successió de moviments que no es troba en cap altre compositor barroc; concatena una sèrie de moviments que alternen els estils francesos de Couperin o Rameau amb altres italians, com «Air a l'Italien», on la flauta adopta el rol de solista vocal amb l'estructura d'ària da capo, pròpia de les cantates i òperes italianes.Aquesta mixtura d'estils italià i francès, del que Telemann va ser un dels principals defensors, s'observa al llarg de l'obra de l'autor. Així i tot, en esta suite encara trobem elements provinents de la música popular polonesa o morava tant habituals en la pro-ducció de l'autor d'Hamburg.El concert en Do major, com la suite anterior, conté també característiques inusuals respecte a la clàssica forma del concert barroc. Normalment, en els concerts per a instrument solista s'establien tres moviments, alternant ràpids i lents. Telemann però, trenca aquesta estructura i incorpora elements de la música francesa, com el darrer «Tempo di Minuet». Aquest concert bé pot representar la música galant, rococó, que tant aviat s'establirà en Alemanya de la mà de Quantz. Carl Philipp E. Bach o Graun.El concert per a viola da gamba i flauta de bec que tanca aquest concert és una rara avis dintre de la literatura barroca. Únic respecte a instrumentació, explota de forma magistral el potencial sonor de la viola da gamba i la flauta respecte al tutti. És una obra vibrant plena de recursos italianitzants i amb flaires polonesos com les altres dues obres del programa. Aquest concert es compon en una època en la qual els dos instruments solistes estan en declivi i segueix la tradició alemanya d'agrupar flautes i violes da gamba, com per exemple l'Actus Tragicus de Johann Sebastian Bach. En definitiva, la música d'aquest programa desplega un enorme ventall d'afectes, des de la tendresa fins a la fúria, des de l'elegància fins a l'excés, i representa també, un ho-menatge a un dels més grans compositors del segle xviii.

David Antich

flauta de pico con tres exigentes obras de gran representatividad. Estos tres trabajos se conservan en manuscritos depositados en la Landesbibliothek de Darmstadt y datan de entre 1732 y 1750.La Suite en La menor es una de las obras orquestales más conocidas para flauta de pico y una de las más interpretadas de Telemann. En realidad Telemann lo denomina Ouverture, que es el término que se utilizaba para definir la suite de origen francés. Generalmente las suites de esta época se conformaban como una apertura de carácter solemne establecida en tres secciones (inventada por Lully y promovida por Luis xiv para las músicas escénicas), seguida de un conjunto de danzas más o menos estándares que se tocaban seguidas. Esta suite es extraordinaria porque esta formada por una inusual sucesión de movimientos que no se encuentra en ningún otro com-positor barroco; concatena una serie de movimientos que alternan los estilos fran-ceses de Couperin o Rameau con otros italianos, como Air a l'Italien, donde la flauta adopta el rol de solista vocal con la estructura de aria da capo, propia de las cantatas y óperas italianas.Esta mixtura de estilos italiano y francés, del que Telemann fue uno de los principales defensores, se observa a lo largo de la obra del autor. Aun así, en esta suite todavía encontramos elementos provenientes de la música popular polaca o morava tan habi-tuales en la producción del autor de Hamburgo.El Concierto en Do mayor, como la suite anterior, contiene también características inusuales respecto de la clásica forma del concierto barroco. Normalmente, en los conciertos para instrumento solista se establecían tres movimientos, alternando rápidos y lentos. Telemann rompe esta estructura e incorpora elementos de la música francesa, como el último Tempo di Minué. Este concierto bien puede representar la música galante, rococó, que pronto se establecerá en Alemania de la mano de Quantz, Carl Philipp E. Bach o Graun.El Concierto para viola da gamba y flauta de pico que cierra este concierto es una rara avis dentro de la literatura barroca. Único respecto a instrumentación, explota de forma magistral el potencial sonoro de la viola da gamba y la flauta respecto al tutti. Es una obra vibrante llena de recursos italianizantes y con olores polacos como las otras dos obras del programa. Este concierto se compone en una época en la cual los dos instrumentos solistas están en declive y sigue la tradición alemana de agrupar flautas y violas da gamba, como por ejemplo el Actus Tragicus de Johann Sebastian Bach. En definitiva, la música de este programa despliega un enorme abanico de afectos, desde la ternura hasta la furia, desde la elegancia hasta el exceso, y repre-senta también, un homenaje a uno de los más grandes compositores del siglo xviii.

David Antich

25 Festival Internacional de Música Antiga i Barroca de Peníscola

Una producció de l'Institut Valencià de Cultura, Diputació de Castelló i Ajuntament de Peníscola

Direcció Adjunta de Música i Cultura Popular Valenciana

Direcció artística — Leonardo Marqués

Producció — Pere Manuel / Pepa Albors

Imatge i disseny gràfic — Juárez Casanova estudi

Documentació — Jorge García / Rafael Sanchis

Direcció Adjunta de Música i Cultura Popular Valenciana

Plaça de Viriat, sn | 46001 València

961 206 500

mab.ivc.gva.es

ENTRADES: 12 €

ABONAMENT DE 10 CONCERTS: 100 € / ABONAMENT DE 5 CONCERTS: 50 €

Venda anticipada a partir del dia 3 de juliol a través de www.entradas.com. A partir de l'1 d'agost, venda

d'entrades al Palau de Congressos de Peníscola (C/ Blasco Ibáñez 10, esq. Mestre Bayarri) de 10 a 14 h i de

17 a 20 h. Horaris especials de taquilla: Els dies de concert, venda al Castell de 21 a 22.30 h i el dia 6 al Palau

de Congressos de 21 a 22.30 h. Dies 4, 9 i 11, en el Palau de Congressos, dirigit al públic familiar, entrada lliu-

re amb invitació que es repartirà el dia del concert des d'una hora abans en el mateix Palau de Congressos.

Dipòsit legal CS 452–2020

Col·laboren

Organitzen

Dia 3 d'agost, · Pino de Vittorio, tenor, chitarra battente & nacchere Carles Magraner, viola de...

Documents

Transcript of Dia 3 d'agost, · Pino de Vittorio, tenor, chitarra battente & nacchere Carles Magraner, viola de...