COBLA MARINADA - aaov.files. · PDF fileBSO “Otto e mezzo” (Federico Fellini,...

of 2/2
21 de juliol del 2011 COBLA MARINADA Esteve Molero, director COBLA MARINADA Esteve Molero, director Nino Rota (1911-1979) Els valsos del Padrí música meridional per a una pel·lícula americana BSO “The Godfather” (Francis Ford Coppola, 1972) Records d’Amarcord l’infal·lible binomi Fellini – Rota BSO “Amarcord” (Federico Fellini, 1973) Concert per a trombó Allegro giusto Lento, ben ritmato Allegro moderato El Rota simfònic concert dedicat al solista Bruno Ferrari, 1966 Les danses del Gattopardo cinc danses vuitcentistes BSO “Il Gattopardo” (Luchino Visconti, 1963) Assaig d’orquestra danses per al segle XX BSO “Prova d’orchestra” (Federico Fellini, 1978) La ballarina i el soldadet de plom Francesc Cassú (1965) la influència de Rota en la música catalana accèssit al concurs de sardanes SGAE de l’any 2000 Fellini 8 ½ Nino Rota la banda sonora del món del circ BSO “Otto e mezzo” (Federico Fellini, 1963) Le notti dell’amore Nicola Piovani (1946) el relleu a la gran pantalla BSO “Jamón Jamón” (Bigas Luna, 1992)
  • date post

    16-Mar-2018
  • Category

    Documents

  • view

    227
  • download

    4

Embed Size (px)

Transcript of COBLA MARINADA - aaov.files. · PDF fileBSO “Otto e mezzo” (Federico Fellini,...

  • 21 de juliol del 2011

    COBLA MARINADA

    Esteve Molero, director

    COBLA MARINADAEsteve Molero, director

    Nino Rota (1911-1979)Els valsos del Padr

    msica meridional per a una pellcula americanaBSO The Godfather (Francis Ford Coppola, 1972)

    Records dAmarcord linfallible binomi Fellini RotaBSO Amarcord (Federico Fellini, 1973)

    Concert per a trombAllegro giustoLento, ben ritmatoAllegro moderato

    El Rota simfnicconcert dedicat al solista Bruno Ferrari, 1966

    Les danses del Gattopardo cinc danses vuitcentistesBSO Il Gattopardo (Luchino Visconti, 1963)

    Assaig dorquestra danses per al segle XXBSO Prova dorchestra (Federico Fellini, 1978)

    La ballarina i el soldadet de plomFrancesc Cass (1965)

    la influncia de Rota en la msica catalanaaccssit al concurs de sardanes SGAE de lany 2000

    Fellini 8 Nino Rota

    la banda sonora del mn del circBSO Otto e mezzo (Federico Fellini, 1963)

    Le notti dellamoreNicola Piovani (1946)

    el relleu a la gran pantallaBSO Jamn Jamn (Bigas Luna, 1992)

  • ves msiques ms clebres per al cinema, per tamb obres simfniques i composicions dautors en qu tro-bem la seva influncia. Llums, cmeres... acci!

    ESTEVE MOLERO

    La cobla Marinada, creada el 10 de maig de 1981, ha estat sempre una de les agrupacions amb ms inters per obrir nous camins en el terreny de la msica de cobla.

    Actualment, aquesta s una de les formacions ms actives, actuant a la majoria dels aplecs de ms prestigi que sorga-nitzen arreu de Catalunya i en un elevat nombre daudicions de sar-danes, actuant tamb a lestranger.

    A nivell concertstic, la formaci badalonina treballa per crear un producte modern, innovador i exclu-siu, amb un model de gesti arts-tica propi i plenament professional. Daquest, en surt la participaci en diverses propostes i experincies innovadores o en la producci des-pectacles propis, com: Tenora Segle i Mig (2000), Marinada CanSons & Banda (2001), Veu & Cobla: una odissea musical (2004).

    La Cobla Marinada compta amb ms duna quinzena denre-gistraments, que inclouen diver-

    ses produccions prpies. Des dels seus inicis fins als nostres dies, la formaci badalonina ha estat dirigida per professionals destacats del mn de la msica: Sal-vador Malonda, Joan Pich i Santasusana, Jaume Vil, Joan Josep Blay, Francesc Bentez, Jordi Molina i Xavier Pastrana. Desprs dun perode treballant amb directors convidats, al febrer de lany 2010 sha encarregat la di-recci musical i artstica del conjunt a Esteve Molero.

    Els components actuals de la Cobla Marinada sn Sergi Gili (flabiol i tambor), Xavier Piol (tible), Marta Sala (tible), David Estaol (tenora), Miquel Cisa (teno-ra), Marc Pedrs (trompeta), Jess Cuello (trompeta), Mart Fontclara (tromb), Daniel Navarro (fiscorn), Joan Ballart (fiscorn) i David Mallorqu (contrabaix). Per a aquesta producci, la cobla afegeix un percussionista de reconegut renom en el mn de la msica moderna: Paquito Escudero.

    ESTEVE MOLERO, directorLideador daquest projecte, aix com el seu direc-

    tor musical i arranjador, s Esteve Molero. Nascut a Vilafranca del Peneds el 1975, Molero s llicenciat en composici i arranjaments de Jazz pel Conservatori de Rotterdam (Pasos Baixos, 2007) i en comunicaci audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra (Barcelo-na, 1997).

    La seva doble formaci de comunicador i compo-sitor lha portat a crear diversos projectes musicals, caracteritzats pel rigor artstic i lamenitat per al pblic. En sn bons exemples els quatre enregistraments al capdavant de la Companyia Catalana de Latin Jazz, els concerts amb la Transpeneds Jazz Orquestra, el pro-jecte de revisi de la msica dOvidi Montllor amb el grup La Fera Ferotge o el concert Els ritmes danada i tornada amb la cobla La Principal de Llobregat.

    A ms dels projectes propis, Molero ha enllestit en-crrecs per a la Rotterdam Symphonic Jazz Orchestra, Magogo Kamer Orkest, Brassband Rijmond, Barcelona Jazz Orquestra, Big Band Jazz Maresme, Big Band Enjaz-zats, etc. Ha escrit o arranjat peces per a solistes com Zoe Conwai (viol), Kristina Fuchs (veu), Nicholas Payton i Ingolf Burkhardt (trompetes), Ilja Reijngoud (tromb) o Roger Soler (percussi). Tamb ha escrit msica per a audiovisuals. Com a comunicador, ha treballat durant sis anys a Televisi de Catalunya (programes Sardana i Nydia), ha publicat articles en la premsa especialitzada (Revista Musical Catalana, LObra, etc.) i ha pronunciat conferncies (150 anys de la tenora, aproximaci a la biografia de Pau Casals, etc.).

    En el terreny de la msica de cobla, la seva obra Echu Mingua (per a cobla i percussi llatina) va ser be-neficiria del Memorial Joaquim Serra 2008 i estrena-da a lAuditori de Barcelona per la cobla Mediterrnia i Roger Soler. Sencarrega de la direcci musical de la cobla Jovenvola dAgramunt i, des del febrer de 2010, s director titular de la cobla Marinada.

    Lany 2011 sesdev el centenari del naixement dun dels compositors ms populars del segle XX, litali Nino Rota. Les melodies de les seves bandes sonores han traspassat lmbit estricte de la msica cinematogrfica i shan installat en la memria musical de la gent, com si haguessin existit de tota la vida. El tema damor de la pellcula Romeo i Julieta (Franco Zeffirelli, 1968), les melodies de la trilogia dEl Padrino (Francis Ford Coppo-la, 1972, 1974 i 1990) o el pasdoble dAmarcord (Fe-derico Fellini, 1973) en sn bons exemples.

    Nino Rota malgrat haver escrit peres, simfonies, ballets, concerts per a diversos instruments, msica de cambra i obres corals es va fer mundialment fams com a compositor de bandes sonores. Per tant en el terreny de la msica de concert com en el de la msica cinematogrfica, la producci de Rota es caracteritza per un estil neoromntic, tonal, on predominen les melodies emotives. Possiblement aquesta s la clau que fa que la seva msica connecti tan rpidament amb el pblic, que pot passar-se una bona estona cantussejant les melodi-es de Rota desprs de sentir-les en una pellcula. Rota, a ms, utilitza sovint ritmes populars, com la marxa, el vals, el foxtrot salpebrat de swing, la tarantella, fins i tot la contradansa i el galop. Aquest fet, aix com el carcter de les seves melodies, s el que ens ha fet pensar en ladaptaci de la msica de Nino Rota per al conjunt instrumental catal, la cobla.

    La cobla casa perfectament amb lunivers sonor de Nino Rota, sobretot amb aquelles melodies que el msic va escriure per al cineasta Federico Fellini. El carcter agredol de les melodies de Rota funcio-na perfectament si sadapten per a tenora i tible. Per altra banda, els patrons rtmics de les danses escrites per Rota (per exemple, les de Il Gattopardo de Luchino Visconti, 1963) sn duna similitud sorprenent amb el repertori habitual dels ballables per a cobla. Fins i tot a nivell despectre sonor, la cobla sapropa molt a les bandes dinstruments de vent utilitzades per Rota en les seves pellcules.

    El repertori del concert davui s un recorregut per lunivers musical de Nino Rota. Inclou algunes de les se-

    COBLA MARINADALa cobla s el conjunt instrumental catal per excel-

    lncia. La formaci, que evoluciona de les antigues co-bles medievals, va ser perfeccionada per Pep Ventura, que hi va introduir nous instruments de canya (tenores i tibles), metall (cornetins, fiscorns i tromb) i corda (con-trabaix). Actualment la cobla est formada per un flabiol (que toca tamb el tambor), dos tibles, dues tenores, dues trompetes, un tromb, dos fiscorns i un contrabaix, amb lafegit ocasional de percussions. Des daleshores, la cobla sha dedicat en bona mesura a la interpretaci de la sardana, considerada la dansa nacional de Catalu-nya, per tamb obres lliures escrites expressament per a la formaci, glosses de temes populars i ballets. En les darreres dcades, el repertori de la cobla sha ampliat encara ms, amb la inclusi de peces de cambra, obres de fusi, ballables, etc.