AccAdemiA BizAntinA

01.08.18 – 22hAuditori Espai Ter

Facebook: @FestivalTorroelladeMontgriTwitter: @Fest_TorroellaInstagram: @festivaldetorroella #FestivalTorroella

AccAdemiA BizAntinA

01.08.18 – 22hAuditori Espai Ter

Programa

iGiovanni Lorenzo Gregori (1663-1745)Concerto Grosso en Re major, Op. II, núm. 2 4’ Grave - Allegro Largo Allegro

Alessandro Stradella (1639-1682)Et egressus est, motet per a contralt, cordes i continuo 9’

Arcangelo Corelli (1653-1713)Concerto Grosso en Re major, Op. VI, núm. 4 10’ Adagio - Allegro Adagio Vivace Allegro - Allegro

Claudio Monteverdi (1567-1643)Ego Flos Campi, SV 301, motet per a veu sola i baix continuo 3’

«Jubilet tota civica», SV 286, motet núm. 9 5’per a veu sola en diàleg de Selva morale et spirituale

i iNicola Antonio Porpora (c. 1686-1768)In Procella sine stella 15’ i. in Procella sine stella ii. Jam cerno in memo timore iii. in tenebris horroris iV. Alleluia

Francesco Geminiani (1687-1762)Concerto Grosso en Mi menor, Op. III, núm. 3 7’ Adagio e staccato Allegro Adagio Allegro

Niccolò Jommelli (1714-1774)«Prigionier che fa ritorno» de l’oratori Betulia Liberata 8’

Antonio Vivandi (1678-1741)«Agitata infido flatu», de l’oratori Juditha Triumphans, RV 644 3’

Delphine Galou, contralt

Accademia Bizantina:concentino: Alessandro Tampieri | Violins i: Andrea Rognoni i Paolo Zinzani | Violins ii: Ana Liz Ojeda, Mauro Massa i Yayoi Masuda | Violes: Diego Mecca i Emanuele Marcante | Violoncels: Alessandro Palmeri i Paolo Ballanti | contrabaix: Nicola Dal Maso | Llaüt: Tiziano Bagnati

Ottavio Dantone, clavicèmbal i direcció

temps agitats per a l’òpera

El 24 de febrer de 1607, claudio monteverdi va estrenar L’Or-feo, favola in musica . tot i que

abans Jacopo Peri, emilio de’ cava-lieri o Giulio caccini havien explo-rat un nou gènere de música teatral en el qual l’acció escènica s’harmo-nitzava, es cantava i tenia un acom-panyament instrumental, L’Orfeo és considerada l’origen de l’òpera. A itàlia va néixer l’òpera; tanmateix, aquest nou gènere es va trobar des de bon començament un camí pedregós a causa del rebuig que provocava entre la jerarquia eclesiàstica, que el conside-rava «immoral». el refús no va tardar a convertir-se en hostilitat quan el Seicen-to enfilava el seu últim tram: els papes innocenci Xii i climent Xi van prohi-bir les representacions operístiques als teatres i van exercir una feroç censura (sobretot a Roma), que així i tot alguns van aconseguir burlar amb enginy. el gran beneficiat d’aquella croada an-tioperística fou l’oratori, composició musical dramàtica de temàtica reli-giosa. Personatges tan influents a la vida musical d’aquella època a Roma com els cardenals Benedetto Pamphili i Pietro Ottoboni eludien el veto papal amb representacions més o menys pú-bliques d’oratoris als seus fastuosos

palaus. els textos d’aquests oratoris eren religiosos; la música, però, era del tot operística.

en aquell ambient advers per a l’òpera, el repertori sacre va experimentar un extraordinari auge amb una gran vari-etat de formes i estils. A més de l’orato-ri, els gèneres de la cantata i el motet, tots influïts per l’òpera, van arribar a l’apogeu. el 1721, després de la mort de climent Xi, l’oposició de l’església es va relaxar i l’òpera es va apoderar dels escenaris a itàlia (principalment a Roma, nàpols i Venècia) i a tota europa. el motet va passar de moda, la canta-ta sacra havia de conviure amb infe-rioritat de condicions amb la cantata profana i l’oratori va esdevenir una ex-travagància fins que Georg Friedrich Händel –en la seva estada de joventut a Roma havia escrit dos oratoris en ita-lià: Il Trionfo del Tempo e del Disingan-no i La Resurrezione– el va recuperar a la dècada de 1730 a Londres en anglès després dels seus reiterats fracassos com a compositor, director i empresari operístic. d’aquella ubèrrima produc-ció de música «sacro-operística» (per definir-la de manera gràfica) només s’ha exhumat una petita part; afortu-nadament veiem actualment un lloable impuls recuperador. el programa que

aquest vespre oferirà l’Accademia Bi-zantina n’és un bon exemple.

Hi trobem passatges d’oratoris, com «Agitata infido flatu», de la Juditha Triumphans d’Antonio Vivaldi o «Pri-gionier che fa ritorno», de la Betulia li-berata de niccolò Jommelli, estrenada a Roma el 1749, amb llibret de l’eximi poeta metastasio, que paradoxalment va ser una figura clau en el desenvolu-pament de l’òpera, com també ho va ser el mateix Jommelli, autor de més d’una vuitantena de títols per a l’esce-na). i també trobem un motet de nico-la Porpora (In procella sine stella), dos de monteverdi (Ego flos campi i Jubilet tota civica, anteriors cronològicament a la resta del programa) i una lamen-tació del dimecres Sant d’Alessandro Stradella (Et egressus est). Quina para-doxa que Jommelli i Stradella brilles-sin en la música religiosa! de Jomelli es diu que, gelós de l’èxit que tenien a Roma les òperes del barceloní domè-nec terradellas, va llogar uns sicaris per apunyalar-lo i tirar-lo al riu tíber. Stradella, que era un estafador (va ar-ribar a ensarronar la mateixa església catòlica) i un faldiller, es va passar mit-ja vida fugint d’assassins a sou que el perseguien, fins que un el va enxampar i el va apunyalar fins a matar-lo.

Al costat d’aquestes obres vocals, es-coltarem dos concerti grossi dels cè-lebres Arcangelo corelli i Francesco Geminiani, així com un del desconegut Giovanni Lorenzo Gregori. corelli és l’autor instrumental més influent d’eu-ropa al llarg del segle XViii mercès a la publicació el 1700 de les seves 12 Sonates Op. V, de les quals se’n van fer més de seixanta edicions i no hi ha-via músic a l’època que no les tingués com a model. Geminani, deixeble de corelli, va emigrar a Anglaterra quan era jove amb el propòsit d’omplir, com altres compositors italians, el forat que havia deixat la mort de Henry Purcell. Gregori és un compositor recuperat re-centment. com Geminiani, va néixer a Lucca, ciutat en la qual va viure tota la vida. ell va ser el primer que, en una col·lecció de deu composicions orques-trals publicades el 1698, va encunyar el terme «concerto grosso».

Eduardo Torrico

El gran beneficiat de la croada antioperística fou l’oratori, composició musical dramàtica de temàtica religiosa

delphine Galou va néixer a París. Pa-ral·lelament als seus estudis de Filoso-fia a la Universitat de la Sorbona, va estudiar piano i cant. Va iniciar la seva carrera al conjunt Joves Veus del Rin de l’Òpera nacional del Rin. després es va especialitzar en el repertori barroc i va col·laborar amb conjunts com Baltha-sar neumann ensemble, i Barocchisti, Accademia Bizantina, Venice Baroque Orchestra, il complesso Barocco, Les Siècles, Les Arts Florissants, Le con-cert des nations i ensemble matheus, entre d’altres.

com a solista, és invitada regularment pel Festival Barroc de Beaune i aquesta temporada ha debutat als estats Units cantant Aci, Galatea e Polifemo amb Le concert d’Astrée i emmanuelle Haïm

al Lincoln center de nova York. també ha actuat amb Les musiciens du Lou-vre Grenoble, Les Ambassadeurs i ha fet una gira amb Les talens Lyriques amb un programa de tema bíblic sobre Juditha triumphans.

entre els seus compromisos recents cal destacar les produccions d’Orlando (medoro) a l’Òpera de zuric i L’Orfeo (La música) a l’Òpera de Lausana. Ha tingut un gran èxit amb Belshazzar a Salzburg, Beaune i Bruges amb l’Acca-demia Bizantina, amb Juditha Trium-phans a Brussel·les i Londres amb la Venice Baroque Orchestra i en concert amb l’Orquestra Haydn a Bozen. Ha cantat L’incoronazione di Dario al te-atre Regio de torí, Rinaldo (Goffredo) amb la Kammerorchester Basel, Giulio Cesare (cornelia) en gira amb l’Acca-demia Bizantina i L’incoronazione di Poppea (Ottone) a zuric.

La seva discografia inclou la Passió segons Sant Joan de Bach amb marc minkowski (naïve), Teuzzone de Vival-di sota la direcció de Jordi Savall (naï-ve), Orlando 1714 amb Federico maria Sardelli (naïve) i L’incoronazione di Dario amb Ottavio dantone (naïve), amb qui també ha gravat la Petite mes-se solennelle de Rossini (naïve), Niobe de Steffani amb thomas Hengelbrock (dVd Opus Arte), La Concordia dei’ Pi-aneti de caldara amb Andrea marcon (deutsche Grammophon) i L’Enfant et les Sortilèges de Ravel amb l’Orchestre national de Lió dirigida per Leonard Slatkin.

deLPHine GALOUcontralt

Delphine Galou debuta al Festival de Torroella de Montgrí.www.delphinegalou.com

L’Accademia Bizantina va actuar per primera vegada al Festival de Torroella de Montgrí en l’edició de 2010.www.accademiabizantina.it Twitter: @AccademiaBizan

L’Accademia Bizantina es fundà a Ra-venna el 1983 amb la finalitat «d’inter-pretar música com un gran quartet». el 1989 Ottavio dantone va entrar a l’orquestra com a clavecinista i el 1996 en fou nomenat director musical i artís-tic per garantir el prestigi i la qualitat artística del grup. Sota la seva experta direcció, l’Accademia Bizantina va in-corporar la investigació filològica i un enfocament estètic a la interpretació de la música barroca. Les habilitats de dantone, la seva imaginació i sofisti-cació s’han combinat amb l’entusiasme i l’empatia artística de cada membre de la banda, la qual cosa dona a les se-ves interpretacions la profunditat que les converteix en un dels conjunts més prestigiosos de l’escena musical inter-nacional actual.

el 1999 l’Accademia Bizantina va posar en escena la seva primera òpera, Giulio Sabino de Giuseppe Sarti. L’orquestra s’ha especialitzat en el redescobriment i interpretació d’òperes barroques, des de grans obres fins a òperes que mai s’han interpretat en temps moderns.

L’Accademia Bizantina actua en sales de concerts i festivals de tot el món. els seus abundants enregistraments, principalment per a decca, Harmonia mundi i naïve, han rebut nombrosos guardons. destacades són les seves col-laboracions amb els violinistes Vik-toria mullova i Giuliano carmignola i amb el contratenor Andreas Scholl, amb els quals ha fet gires internaci-onals i projectes de gravacions per a Onyx, deutsche Grammophon, Har-monia mundi i decca.

AccAdemiA BizAntinA

© G

iulia

Pap

etti

© G

iulia

Pap

etti

encara molt jove, Ottavio dantone va completar la carrera d’orgue i clave, i immediatament després va començar a fer concerts i a cridar ràpidament l’atenció dels crítics com un dels intèr-prets més hàbils de la seva generació. el 1985 va rebre el premi de baix continu al concurs internacional de París i va obtenir el guardó més alt al concurs internacional de 1986 a Bruges. Fou el primer italià a rebre aquest últim premi, la qual cosa li va donar de manera immediata fama in-ternacional.

La seva col·laboració amb l’orques-tra barroca Accademia Bizantina de Ravenna va començar el 1989 i el seu profund coneixement de les pràcti-ques històriques d’interpretació del període barroc va suposar, el 1996, el seu nomenament com a director de la formació. Sota la seva direcció, l’Ac-cademia Bizantina es va reafirmar com una de les orquestres barroques més destacades en l’escena internaci-onal actual.

en els últims vint anys, Ottavio dan-tone ha anat afegint a les seves activi-tats com a solista i director de música de cambra i petites orquestres el paper de director d’orquestra, i ha ampliat el seu repertori als períodes clàssic i romàntic.

com a director d’òpera, va debutar el 1999 en la primera interpretació moderna de Giulio Sabino de Giovani Sarti al teatro Alighieri de Ravenna amb l’Accademia Bizantina. d’ales-hores ençà, la seva carrera l’ha portat tant a dirigir òperes famoses com a redescobrir òperes poc conegudes, o a interpretar-ne la primera versió mo-derna en alguns dels festivals i teatres més celebrats del món, com la Sca-la de milà, el Glyndebourne Festival Opera, el teatro Real de madrid i de París, l’Òpera de zuric o els Proms de Londres.

com a solista i director ha gravat amb companyies discogràfiques destaca-des com decca, deutsche Grammo-phon, naïve i Harmonia mundi, i ha guanyat nombrosos premis internaci-onals i ha estat aclamat per la crítica.

OttAViO dAntOneclavicèmbal i direcció

Ottavio Dantone va actuar per primera vegada al Festival de Torroella de Montgrí en l’edició de 2007 i hi va tornar en la de 2010.www.accademiabizantina.it

© G

iulia

Pap

etti

Estrena a Catalunya

dOcUmentALDivendres 3 d’agost — 22.15 h

Cinema MontgríPreu: 6€

TethSordes eius in pedibus eius, nec recordata est finis sui: deposita est vehementer, non habens consolatorum. Vide, Domine, adflictionem meam, quòniam erectus est inimicus.

Jerusalem, Jerusalem,concertere ad Dominum Deum tuum.

Claudio Monteverdi (1567-1643)

Ego flos campi

Ego flos campiet lilium convallium.Sicut lilium inter spinas,sic amica mea inter filias..Sicut malus inter ligna silvarum,sic dilectus meus inter filios.Sub umbra illius que desiveraveram sediet fructus eius dulcis guturi meo.

TethEl seu deshonor era damunt dels seus peus,però ella no pensava en la seva fi;caigué amb estrèpit, i ningú la consolà.Contempla, Senyor, la meva aflicció,car l’enemic s’ha aixecat.

Jerusalem, Jerusalem,torna cap al Senyor, el teu Déu.

Jo sóc la flor dels camps

Jo sóc la flor dels campsi el lliri de les planúries.Com un lliri entre espines,és la meva estimada entre les noies.Com un pomer entre els arbres de la selva,és el meu estimat entre els nois.Em deleixo per seure a la seva ombra desitjadai la seva fruita és dolça al meu paladar.

Text: Salomó, del Càntic dels Càntics, 2, quatre primers versicles

Alessandro Stradella (1639-1682)

Et egressus est Lamentatione per il Mercoledì Santo

VauEt egressus est a filia Sion omnis decor eius:facti sunt principes eius veleut arietes non invenientes pascuam; et abierunt absque fortitudine ante faciem subsequentis.

ZainRecordata est Jerusalem dierum adflictionis suae et prevaricationis omnium desiderabilum suorum,quae habuerat a diebus antiquis,cum caderet populus eius in manu hostili,et non esset auxiliator; viderunt eam hosteset desiderunt sabbata eius.

HethPeccatum peccavit Jerusalem, Propterea instabilis facta est: omnes qui glorificabant eamspreverunt illam, quia viderunt ignominiam eius; ipsa autem gemens converta est retrorsum.

Lamentacions per al Dimecres Sant

VauPerduda és per la filla de Siótota la seva bellesa:els seus prínceps semblen cérvolsque no troben pastura;i fugiren sense forçad’aquells que els perseguien.

ZainRecorda Jerusalemllurs dies d’aflicciói prevaricació,de tots els seus béns preciososque tenia des dels temps antics,quan el seu poble caigué en mans hostils,i no foren auxiliats;els seus enemics els veiereni es mofaren de les seves cerimònies.

HethJerusalem cometé pecats,per això s’ha tornat vacil·lant;tots els que la glorificavenla menysprearen,quan veieren la seva ignomínia;i ella, sospirant, girà la cara.

Textos

«Jubilet tota civitas»Motet núm. 9 de Selva morale et spirituale

Himne religiós medieval

Jubilet tota civitas psallat nunc organis Mater Ecclesia Deo aeterno, quae salvatori nostr gloriae melos laetabunda cantat.

Quae occasio cor tuum dilectissima Virgo gaudio replet tanta hilaris et laeta nuntia mihi

Festum est hodie Santi gloriosiqui coram Deo et hominibus operatus est.Quis est iste Sanctus qui pro lege Deitam illustri vita et insignis operationibususque ad mortem operatus est?

Est Sanctus Johannes, o sante benedicte! Dignus est certe ut in ejus laudibus sempresempre versentur fidelium linguae.

Jubilet tota civitas, psallat nunc organis Mater Ecclesia Deo aeterno, quae salvatori nostr gloriae melos laetabunda cantat.

Alleluia

Que s’alegri tota la ciutat

Que s’alegri tota la ciutat, que amb instruments lloï la Mare Església el nostre Déu etern i canti una joiosacançó de glòria al nostre Salvador.

Què omple el teu cor de tanta joia, estimadíssima Verge, la meva missatgera alegre i joiosa

Avui és la festa del Sant gloriósque abans serví a Déu i als homes.Qui és aquest Sant que, segons les lleis de Déu, portàuna vida tan il·lustre i executà les seves obres insignesfins a la seva mort?

És Sant Joan, Oh Sant, sigues beneit Certament és digne de què les llengüesdels creients el lloïn per sempre.

Que s’alegri tota la ciutat, que amb instruments lloï la Mare Església el nostre Déu etern i canti una joiosacançó de glòria al nostre Salvador.

Aleluia

Nicola Porpora (c. 1686-1768)

In procella sine stellaAnònim

1.In procella sine stella

In procellaSine Stella Vado errando,mundi mare agitata Portum quaero desolataPlena horroreFluctuoSemper mihi timore;Sed timendoMulta espero.

2. Jam cerno in meo timore

Jam cerno in meo timoreNon dubiam lucem spei,Fugato caeco horrore,Tumultus etiam cessant cordis mei.Ecce portus, ah Deus!Ecce salutis secura via:Ad te meum clarum lumenVenio, volo contenta;Tu sis meum faustum Numen, Et animae tormentaNil curo; sed guadeboEt felicià pro me omniaVidebo.

En la tempesta sense estrelles

1. En la tempesta

En la tempesta,sense estrelles, vaig errant; agitada en l’oceà del món cerco, desolada, el port;plena d’horror,oscil·losempre atemorida;però sempre temorosa,tinc esperances.

2. Ara veig, en el meu terror

Ara veig, en el meu terroruna certa llum d’esperança,i lluny del tenebrós horror les tempestes s’apaivaguen en el meu cor.Heus ací el port, ah, DéuHeus ací el camí segur cap a la salvació Cap a tu, llum clara,vinc, volo contenta;Sigues-me propícia, oh divinitat i per als turments de la meva ànimano em preocuparé; però m’alegraréi veuré davant meu totesLes felicitats.

Ària de Judith de la primera part de l’oratori Juditha triunphans

Libret de Giacomo Cassetti

Traduccions: Manuel Capdevila i Font

Ària de Juditha, núm. 12 de la Primera part de l’oratori Betulia liberata

Llibret de Pietro Metastasio

3. In tenebris horroris

In tenebris horroris,Pietatis et amorisTandem refulgeat fax Propitia et clara.Animo meo turbatoPlena caelesti fato Redi, serena paxCordi tam chara.

4. Alleluia

Niccolò Jommelli (1714-1774)

«Prigionier che fa ritorno»

Prigioner cha fa ritornoDagli orrori al dì sereno,Chiude i lumi ai rai del giorno,E pur tanto il sospirò.

Ma così fra poco arrivaA sofrir la chiara luce,Che l’avviva, e lo conducteLo esplendor che l’abbagliò.

Antonio Vivaldi (1678-1741)

«Agitata infido flatu»

Agitata infido flatu,Diu volatu,Vagabundo Maesta hirundoIt plorando,Boni ihnara.Sed impulsu aure serenaeTantae cito oblida poenaeIn dilecta dulcia tectaGaudij ridet haud avara.

3. En les tenebres de l’horror

En les tenebres de l’horror,que de l’amor i la pietatllueixi la flama, propícia i radiant.Cap al meu esperit torbat,ple d’una dolçor celeste, retorna, pau serena,tan estimada pel meu cor.

4. Alel·luia

El presoner que torna

El presoner que tornadels horrors al dia serè,tanca els ulls als raigs del diapels quals tant sospirà.

Però així aviat arribaa suportar la clara llum,que el reviu, i és guiatper l’esplendor que l’encegà.

Agitada per vents inconstants

Agitada per vents inconstants,durant la seva llarga carreravagabunda, la trista orenetavola plorant,ignorant la felicitat.Però portada per una brisa serena,oblida aviat les seves penes,i en la dolçor del niu estimatriu, no estalviant la joia.

LinA tUR& enRicO OnOFRi

Dijous 02.08.18—20 hFundació Vila Casas

B. BARTók:- 44 duos per a dos violins, BB, Sz 98

Preu: 15€

dUnedin cOnSORtJohn Butt, direcció

Dissabte 04.08.18—22 hAuditori Espai Ter

J. S. BACH:- Suite orquestral núm. 2 en Si menor, BWV 1067- motet Singet dem Herrn, BWV 225 - Concert de Brandenburg núm. 4 en Sol major, BWV 1049 - Magnificat en Mi bemoll major, BWV 243a

Preus: A: 55€ / B: 42€

BiG BAnG BeetHOVen

Diumenge 05.08.18—19 hAuditori Espai TerConcert familiar

Preu: 15€Nenes i nens amb el carnet del Club Super3, entrada gratuïta

Propers concerts

T-Roc 1.0 TSI 85 kW: consum mitjà (l/100 km) de 5,1; emissió de CO2 (g/km) de 116. Tiguan 2.0 TDI 85 kW: consum mitjà (l/100 km) de 4,2; emissió de CO2 (g/km) de 123.Models visualitzats: Nou T- Roc Sport i Tiguan Sport amb equipament opcional.

Tots sabem quina és la nostra cançó, a quin lloc tornaríem una vegada i una altra i quin va ser l’amor de la nostra vida. Però si pensem en el SUV dels SUV, no pensem en un sinó en dos, i els dos són Volkswagen.

Sempre tenim un preferit. O dos.

Vehicle oficial Festival Torroella

de Montgrí i Jazz l’Estartit.

www.autopodiumvolkswagen.comAutopodium Ctra. Sta. Coloma de Farners, 59 Tel. 972 241 211 17005 Girona

Ctra. Roses, 4 Tel. 972 671 211 17600 Figueres

Ctra. Sant Joan de les Abadesses, 86 Tel. 972 266 221 17800 Olot

Ctra. de Blanes, 100 Tel. 972 349 060 17310 Lloret de Mar

Av. Catalunya, 4 Tel. 972 307 810 17253 Mont-Ras (Palafrugell)

Ctra. Girona, 203 Tel. 972 320 058 17220 Sant Feliu de Guíxols

51285 AUTOPODIUM 170X240 SUV'S JUN18.indd 1 6/6/18 9:33