0110

36
aaaaa Poste Italiane Spa - Spedizione in Abbonamento Postale - D.L. 353/2003 (conv. in L 27/02/2004 n. 46) art. 1, comma 1, DCB Bolzano - Taxe Percue P - Tassa pagata - Ordinaria Priesc singul: 1,50 Euro Redazion: tel. 0471/797199 Aministrazion: tel. 0471/789294 fax 0471/797384, e-mail: [email protected] www.lauscdiladins.com PLATA DLA UNION GENERELA DI LADINS DLA DOLOMITES 39046 Urtijëi (BZ), Senta tla Cësa di Ladins, streda Rezia 83 Nr. 01/2010 - 09 de jené 2010 9 No l’é i omegn che cern la crepes ma l’é la crepes che cern i omegn. L’é paroles che é sentù dir da Mario Prinoth, un di frèdes de Luca, mort dessema a Erwin, Diego e Alex sot la levina de Val Lastìes ai 26 de dezember del 2009. Na data che farà storia, la restarà batuda tel cef de duc desche ai 14 de dezember del 1937 co la levina de Sas Becé olache morìa 8 joegn aspiranc menacrepes con sie ”maester” Hans Steger da Neva. L’era setant’egn che Fascia no levèa con n scì gran ègher te bocia e vèrda tu l destin che aea volù apontin Diego Perathoner uzèr fora da nef l recort de la levina de Sas Becé acà i doi egn. Enceben che la sozietà de anchecondì ne porte a majenèr dut cant e a l parèr jù coran, la desgrazia de Val Lastìes restarà a lonch zeche de vif, desche zachei che se prejenta sun sèva de usc zenza se aer anunzià. L’é desche chi pensieres che stèsc ló chiec e dapodò, canche l lurier te conzede na paussa, l cef te porta ló e belimpont chel sentiment mescedà Comentar de pruma de Hilda Pizzinini, presidënta onorara dla Union Generela di Ladins dla Dolomites N rengraziamënt y n lalt al Aiüt Alpin Dolomites. Le pinsier dla gran desgrazia tocada a cater jogn dla Val de Fascia ne me lascia degöna pêsc. Deache iö conësci n püch la storia dl Aiüt Alpin, che à messü se bate cun pîsc y cun mans por “podëi salvè y daidé vites umanes”, me toca chësta desgrazia ćiamò deplü. Canche n valgönes porsones de bona orentè s’â porvè da mëte sö n sorvisc por daidé la jënt cun dificoltês tla munt, se parâ la politica cun la tëma che na te’ organisaziun ess podü ti arobè n pü’ de conscidraziun a chi che ê ausà da comanè da susc. Mo la orentè sterscia y suradöt la convinziun che tles munts êl debojëgn de aiüt, n’à nia archité l’Aiüt Alpin che s’à fat tan de mirić che finamai la politica i à reconesciüs. Rengraziamënt y lalt 10 13 15 16 19 22 Lies Manifstazions online L Manif ie n calënder dla manifestazions online, te chël che duc possa cialé ite y se nfurmé avisa te uni mumënt dl di. Politica Partit nuef Te Sëlva iel stat la fundazion di “Jëuni Freiheitlichen Gherdëina”. Max Mussner sëurastant, si vize ie Martin Kofler deberieda cun Devid Vinatzer y Patrick Santifaller. ULG Cunsëi nuef Ala fin de nuvëmber 2009 se àl abinà adum tla biblioteca dla Cësa di Ladins a Urtijëi na sala tocia y plëina de cumëmbri dla Union di Ladins de Gherdëina ULG per tenì si reunion generela cun lita dl cunsëi nuef. Ntant iel stat la lita dl presidënt: Stefan Kasslatter, vizepresidënta ie Milva Mussner. Al Plan Benedisciun dl “Ćianross” L’implant “Ćianross” a Al Plan é indô en funziun, trëi agn y mez do che na rô l’â desdrüt. La Val Regolamënt nü Le consëi de comun da La Val à aproè le regolamënt por frabiché. Comun plü zîte por architetöra, materiai, dimenjiuns di frabicać. Sozial Liber nü Presentaziun a San Martin de n liber da pastlenè de Pia Pedevilla, a sostëgn di mituns profugs dla Birmania. Teater Ladins e catalegn Nicola Merli e Joan Diez à portà dant tel chino de Cianacei na conferenza duta da grignèr per uzèr fora la fradaa anter ladins e catalegn. va inant a plata 2 La data di 26 de dezember del 2009 restarà scrita per semper te la storia de Fascia. L’é da pech passà les 6 da sera canche 7 Develpai, agnoi del socors! Alex, Diego, Erwin, Luca, testamonesc fin junsom de chel spirit de amor per i monts e de solidarietà che vida l’empegn di volontadives del socors sui crepes. Vos siede nesc eroes e vosc sacrifizie no vegnarà desmentià componenc de la squadra di volontères del socors de la Val de Sora pea via lascian de colp si lurier, si empegnes e sia jent, magari zenza nience l temp per n salut, desche semper, per responer a la chiamèda del caposquadra Gino Comelli: l’é doi persones en pericol te la Val Lastìes, ge vel jir a les chierir. Da chela miscion de socors cater de ic, Alex Dantone da Dèlba, Diego Perathoner da Cianacei, Erwin Riz e Luca Prinoth da Ciampedel, no i vegnarà più de retorn, sepolii sot na levina te chela val bela e maladeta. L’é na tragedia, n dolor che lascia zenza paroles, ence se n muie de paroles, vèlch una ence de massa, é states dites e scrites ti dis dò. N dolor pien de degnità, de forza e coraje, chel de Federica, Anita, Mara e Daniela, che con chisc cater joegn spartìa l projet de vita, chel de Igor e Eleonora, fies de Alex, e de Michael, l fi de Luca, fosc amò massa pìcol per capir. La Val de Fascia se à fermà tel pien de la sajon, anter Nadèl e Nanef, per se strenjer entorn a Luca, Erwin, Diego e Alex e a sia jent l dì de la sepoltura. Ma apede al dolor de parenc, amisc, compagnes del socors, volontadives e de duta la comunanza, resta l’ejempie che chisc cater agnoi del socors ne à lascià. Ic l’é nesc eroes, e l sacrifizie de chisc cater joegn no pel vegnir desmentià, ma l cogn ne didèr a jir semper inant, tel medemo spirit de amor per i monts e de solidarietà che vida l’empegn di volontadives del socors sui crepes, ma con semper maor coscienza e responsabilità, sa mont e te la vita. (lg) va inant a plata 3 Dolor, ejempie, speranza de Silvano Ploner

description

La Usc di Ladins 09.01.10

Transcript of 0110

Page 1: 0110

aaaaa

Poste Italiane Spa - Spedizione in Abbonamento Postale - D.L. 353/2003 (conv. in L 27/02/2004 n. 46) art. 1, comma 1, DCB

Bolzano - Taxe Percue P -Tassa pagata - Ordinaria

Priesc singul: 1,50 Euro

Redazion: tel. 0471/797199 Aministrazion: tel. 0471/789294

fax 0471/797384,e-mail: [email protected]

www.lauscdiladins.com

PLATA DLA UNION GENERELA DI LADINS DLA DOLOMITES39046 Urtijëi (BZ), Senta tla Cësa di Ladins, streda Rezia 83

Nr. 01/2010 - 09 de jené 2010

9

No l’é i omegn che cern la crepes ma l’é la crepes che cern i omegn. L’é paroles che é sentù dir da Mario Prinoth, un di frèdes de Luca, mort dessema a Erwin, Diego e Alex sot la levina de Val Lastìes ai 26 de dezember del 2009. Na data che farà storia, la restarà batuda tel cef de duc desche ai 14 de dezember del 1937 co la levina de Sas Becé olache morìa 8 joegn aspiranc menacrepes con sie ”maester” Hans Steger da Neva. L’era setant’egn che Fascia no levèa con n scì gran ègher te bocia e vèrda tu l destin che aea volù apontin Diego Perathoner uzèr fora da nef l recort de la levina de Sas Becé acà i doi egn. Enceben che la sozietà de anchecondì ne porte a majenèr dut cant e a l parèr jù coran, la desgrazia de Val Lastìes restarà a lonch zeche de vif, desche zachei che se prejenta sun sèva de usc zenza se aer anunzià. L’é desche chi pensieres che stèsc ló chiec e dapodò, canche l lurier te conzede na paussa, l cef te porta ló e belimpont chel sentiment mescedà

Comentar de pruma

de Hilda Pizzinini, presidënta onorara dla Union Generela di

Ladins dla Dolomites

N rengraziamënt y n lalt al Aiüt Alpin Dolomites. Le pinsier dla gran desgrazia tocada a cater jogn dla Val de Fascia ne me lascia degöna pêsc. Deache iö conësci n püch la storia dl Aiüt Alpin, che à messü se bate cun pîsc y cun mans por “podëi salvè y daidé vites umanes”, me toca chësta desgrazia ćiamò deplü. Canche n valgönes porsones de bona orentè s’â porvè da mëte sö n sorvisc por daidé la jënt cun difi coltês tla munt, se parâ la politica cun la tëma che na te’ organisaziun ess podü ti arobè n pü’ de conscidraziun a chi che ê ausà da comanè da susc. Mo la orentè sterscia y suradöt la convinziun che tles munts êl debojëgn de aiüt, n’à nia archité l’Aiüt Alpin che s’à fat tan de mirić che finamai la politica i à reconesciüs.

Rengraziamënt y lalt

10

13

15

16

19

22

Lies

Manifstazions onlineL Manif ie n calënder dla manifestazions online, te chël che duc possa cialé ite y se nfurmé avisa te uni mumënt dl di.

Politica

Partit nuefTe Sëlva iel stat la fundazion di “Jëuni Freiheitlichen Gherdëina”. Max Mussner sëurastant, si vize ie Martin Kofl er deberieda cun Devid Vinatzer y Patrick Santifaller.

ULG

Cunsëi nuefAla fi n de nuvëmber 2009 se àl abinà adum tla biblioteca dla Cësa di Ladins a Urtijëi na sala tocia y plëina de cumëmbri dla Union di Ladins de Gherdëina ULG per tenì si reunion generela cun lita dl cunsëi nuef. Ntant iel stat la lita dl presidënt: Stefan Kasslatter, vizepresidënta ie Milva Mussner.

Al Plan

Benedisciun dl “Ćianross”L’implant “Ćianross” a Al Plan é indô en funziun, trëi agn y mez do che na rô l’â desdrüt.

La Val

Regolamënt nüLe consëi de comun da La Val à aproè le regolamënt por frabiché. Comun plü zîte por architetöra, materiai, dimenjiuns di frabicać.

Sozial

Liber nüPresentaziun a San Martin de n liber da pastlenè de Pia Pedevilla, a sostëgn di mituns profugs dla Birmania.

Teater

Ladins e catalegnNicola Merli e Joan Diez à portà dant tel chino de Cianacei na conferenza duta da grignèr per uzèr fora la fradaa anter ladins e catalegn. va inant a plata 2

La data di 26 de dezember del 2009 restarà scrita per semper te la storia de Fascia. L’é da pech passà les 6 da sera canche 7

Develpai, agnoi del socors!Alex, Diego, Erwin, Luca, testamonesc fi n junsom de chel spirit de amor per i monts e de solidarietà che vida l’empegn di volontadives del socors sui crepes. Vos siede nesc eroes e vosc sacrifi zie no vegnarà desmentià

componenc de la squadra di volontères del socors de la Val de Sora pea via lascian de colp si lurier, si empegnes e sia jent,

magari zenza nience l temp per n salut, desche semper, per responer a la chiamèda del caposquadra Gino Comelli: l’é doi persones en pericol te la Val Lastìes, ge vel jir a les chierir.

Da chela miscion de socors cater de ic, Alex Dantone da Dèlba, Diego Perathoner da Cianacei, Erwin Riz e Luca Prinoth da Ciampedel, no i vegnarà più de retorn, sepolii sot na levina te chela val bela e maladeta.

L’é na tragedia, n dolor che lascia zenza paroles, ence se n muie de paroles, vèlch una ence de massa, é states dites e scrites ti dis dò. N dolor pien de degnità, de forza e coraje, chel de Federica, Anita, Mara e Daniela, che con chisc cater joegn spartìa l projet de vita, chel de Igor e Eleonora, fi es de Alex, e de Michael, l fi de Luca, fosc amò massa pìcol per capir. La Val de Fascia se à fermà tel pien de la sajon, anter Nadèl e Nanef, per se strenjer entorn a Luca, Erwin, Diego e Alex e a sia jent l dì de la sepoltura. Ma apede al dolor de parenc, amisc, compagnes del socors, volontadives e de duta la comunanza, resta l’ejempie che chisc cater agnoi del socors ne à lascià.

Ic l’é nesc eroes, e l sacrifi zie de chisc cater joegn no pel vegnir desmentià, ma l cogn ne didèr a jir semper inant, tel medemo spirit de amor per i monts e de solidarietà che vida l’empegn di volontadives del socors sui crepes, ma con semper maor coscienza e responsabilità, sa mont e te la vita. (lg)

va inant a plata 3

Dolor, ejempie, speranzade Silvano Ploner

Page 2: 0110

2

nr. 01 / 09 de jené 2010

www.lauscdiladins.com

Letres y Atualité

Registreda - LA USC DI LADINS - Plata dla Union Generela di Ladins dla Dolomites

Registreda pro l Tribunal de Bulsan, nr.9/72, 8528 - Iscrita al Register Nazional dla Stampa nr.06342. Porteda ite al REA de Bulsan nr.161697. Part. IVA: 00518150214. Ala vegn fora 1 iade a l’edema.Presidenta: Elsa Zardini.Senta: str. Rezia 83, I-39046 Urtijëi (BZ).Redazion: Tel. 0471/797199 - Fax: 0471/797384, Aministrazion: Tel. 0471/789294.Diretour responsabel: Iaco Rigo.Aministradoura: Marion Kostner.Comité de redazion: Iaco Rigo, Lucia Gross, David Lardschneider, Pablo Palfrader, Marco Dibona Moro, Lorenzo Soratroi.Stamparia: Longo AG, str. Kravogl 7, Bulsan.Destribuzion: Gregori Filippo, Predazzo (TN), 0462 516115Impaginazion y Layout: Veronika Insam sun Apple Macintosh© con software InDesign©, Illustrator©, Photoshop©www.lauscdiladins.com - e-mail: [email protected] articui sotscric ne mess nia corespone a la minonga dla redazion. Les letres ne dess nia ester plu longes de na plata scrita a mascin; la redazion se tol la rejon de scurté o mané derevers articui. Al vegn tignì ite les leges sun la privacy. Vigni contribut scrit, fotografi ch y grafi ch, mené ite a la redazion, po ence gnì publiché sun la plata internet.Ultim termen per dé ju articui é l mertesc enchin la 18.00h.

Per Vost reclam sun LA USC DI LADINS Str. Mulin da Coi 31 - 39047 S. Cristina (BZ)podeise cherde su la fi rma Pentagon Tel. 0471/790052 • Fax 0471/790689 nfurmazions sot a www.pentagon.it e-mail: [email protected]

Priesc d’abonament anual: per la Talia: 54,00 euro,foradecá: 125,00 euro.L abonament po gnì paié te vigni redazion de val o ence tres posta c/c nr. 14554398. Nosta banca é la Cassa Reiff eisen de SëlvaIBAN: IT 30X 08238 58680 000302000016SWIFT: RZSBIT21055

Info abonament: Tel. 0471/789294

Mo che chëstes porsones - chisc volontars - che te vigni intervënt mët al prigo süa vita, vëgnes sfrutades da jënt zënza cosciënza che ne reconësc nia sües limitaziuns y mina da podëi afrontè vigni prigo por podëi spo bravè pro sü compagns, n’à bëgn nia da fà cun n conzet zivil y tan manco moral.Da sperè él ma che chësta gran desgrazia portes düć a ponsè sura y a alzè le respet por la vita di

atri. A düć i mëmbri de socurs n lalt sterch por so coraje y süa desponibilité y por süa gran umanité. Ales families che plüra i aodunse l’aiüt de Dî che ares sides bones da azetè la gran proa. A düć chi che fej ativitês sportives tla munt i aodunse che ai lasces comanè naota le ciorvel, denant co mëte en prigo se instësc y suradöt i atri, por avëi suravalutè sües poscibilitês personales.Cun n gran braciacol ales families che mëss portè la gran crusc.

Rengraziamënt y lalt

va inant da la pruma plata

Politica - Le vizepresidënt dl consëi provinzial Mauro Minniti à presentè na interogaziun olache al se damanâ na resposta sön la proporzionala etnica tles posiziuns plü altes dl’aministraziun de Südtirol. Respognü à i assessurs provinziai Th omas Widmann y Richard Th einer. Dantadöt tl ćiamp dla sanité ne ćiarera nia fora bun por i ladins, sciöche Ladins Dolomites alza fora te n comunicat stampa. Le movimënt ladin baia de n “scandal provinzial” y reporta tl medemo momënt inće zifres che baia tler. I ladins fej fora a livel provinzial le 4,4% dla popolaziun

Ladins sot la mediaTl ćiamp dla sanité n’arjunj i primars y i doturs ladins nia la perzentuala che i spetass aladô dl proporz. Tl’aministraziun provinziala éson inće sot la media

y ess le dërt da curì le 4,4% di posć tl’aministraziun. Ladins Dolomites alza fora i dać tl ćiamp dla sanité. Sura döt Südtirol él ma dui primars ladins (detlarà ladins), ći che fej fora le 2,4% dl total. I doturs ladins é dejedot, ći che é le 2,1% sön le total. Tl’aministraziun provinziala unse indöt 19 ladins che tol ite posć da diretur o sostitut, ći che fej fora le 4%. Ladins Dolomites stlüj jö cun chëstes parores: “Por ći che reverda les “sozietês provinziales”, sozietês controlades dala Provinzia, olache la proporzionala ne mëss nia ester aplicada, é i dać por i ladins ćiamò plü pesoć.”

Ti é cialà y é liet cun gran nteres l liber nuef “S. Cristina zacan n iede 1870-1970” dat ora da permò dal Chemun de S. Cristina y ti cialeré for inò ala bela fotografi es publichedes, cunscidran l luech y si jënt.

Pra la USC di 12 de dezëmber fòvel njuntà la decima edizion de “Gana”, zaita che lieje ënghe for ora defi n. A plata 31 iel publicà na fotografia de anda Ottilia Mussner, nasciuda Runggaldier, che depënj tla stua de Luz,

Ce bel! I kindri spilnea bel valënc te si zimra, ajache i fej feiern geburtstog!

Mé bon; pona ài mpue’ gheneda dala rujeneda dl’oma!

Judith Kostner

Anda Marianna o anda Ottilia?Soplajes. La medema fotografi a ie da udëi tl liber “S. Cristina“ a plata 297, scrijan che l se trata de anda Iana (Marianna) Senoner da Scimenon, te stua che depënj chiena, ntëur l 1890.

Iel pa danter i letëures dla USC zachei che sà da dì chiche ie veramënter chësta landa tan lezitënta o che cunësc mo chëla vedla stua?

Rengrazie bele danora chiche sà da me dé na resposta.

Josefi ne Kostner Insam

La rujeneda dl’oma

Soziel - Nce l 2009 ie bele passà y l ann nuef à scumencià. Truepa jënt se tol dant te chësc tëmp vel’ cossa che vën pona realiseda ntan l ann nuef. Zachei pudëssa se tò dant de mparé na nueva rujeneda, autri de lascé de fumé o nce de fé vel’ viac ntëur l mond. Percie pa nia se tò dant zeche che pudëssa ti judé al proscimo? L’AVIS, “Associazione volontari italiani del sangue”, nes dà na puscibltà de ti judé a d’autra jënt che ne à nia tan na gran fertuna n con’ dla sanità. L ne n’ie nia debujën de truep: se tò dl’aurela per n valguna ëura de fé la proes dl sanch, stajan ite tla cundizions metudes dant. N muessa avëi passa 18 ani y manco de 65 ani y pesé passa 50 kg. Cun na dunazion de 450 ml cater iedesc al ann per i ëi y doi iedesc al ann per l’ëiles ti àn bele

Cultura - L fi lm ladin “L Rëni de Fanes” de Roland Verra, Susy Rottonara y Hans Peter Karbon à giapà n recunescimënt merità pra un di fi lmfestivals de majer prestisc di USA, l “Los Angeles Reel Film Festival”. L film se à tlassificà segondo tla graduatoria assoluta de fi lms fulestieres, ma à pona nce giapà pesć per i "stunts", i efec speziei, i efec digitei y i guanc uriginei. Pra chësc festival féjel pea autores jëuni o “nueves” y l ie purtà inant da na fundazion privata che uel sustenì l’inuvazion y la criatività te chësc setor.

La iuria à ulù premië l fi lm ladin che se caraterisea cun si atmosferes particuleres, plëines de magia y de lijëndes, che tol ispirazion dala ntraunides ntravaiedes che à purtà ala fi n dl Rëni dolo-mitich de Fanes. L ie scialdi senifi catif che i esperc americans ebe ulù premië tan de iedesc l’opra de na pitla mendranza linguistica, che ie unida a se l dé tres la cooperazion dl autor y reghisser Roland Verra, dla

Duné sanch AVIS: ulenteresc ti juda a ulenteresc. Scumencé l ann nuef fajan na bona opra. Dediché mpue’ de si tëmp per ti judé a zachei d’autri dunan l sanch tres l’assoziazion dl sanch taliana Avis a chëi che ne à debujën

judà truepa jënt, che a debujën de transfujions o che do na desgrazia à debujën de sanch. Do avëi fat la dunazion giàpen n boniscimo gusté, y sëuraprò àn nce l dërt de giapé l rest dl di da paussé. Nce te Südtirol iel la puscibltà de dé ju l sanch te belau duc i spediei, danter l auter nce a Persenon o a Bulsan.

Dal 1927 incà

L’assoziazion AVIS ie unida metuda su dal dutor talian Vittorio Formentano tl 1927 y à nchin sën arjont la bela zifra de 1.157.760 scric ite. Mpue’ do l fascism ie l’Avis unida recunesciuda dal Stat cun la lege nr. 49. Al mumënt ie Vincenzo Saturni l presidënt dla urganisazion.

Ti ani setanta à l’Avis giapà la bedaia d’ or per l merit zevil, ajache

tres chësta urganisazion se à svilupà i sentimënc de altruism y generosità che à salvà truepa vites. Y nce da dì iel mo che chësta assoziazion ie la fundamënta per l ulentariat modern de nosta generazion.

Ivana Insam

L logo dl’Avis.

Fanes a Los AngelesL fi lm ladin “L Rëni de Fanes” à venciù bën cin’ pesć pra l Los Angeles Reel Film Festival. Mesun mpurtant dla cultura ladina a livel nternaziunel

mujizista y ciantarina lirica Susy Rottonara, che à oradechël nce scrit la mujiga uriginela y che ie nce l’atëura prinzipela coche Dolasila/Luianta, y de Hans Peter Karbon, produtëur y cameraman, che ti ie stat do ai aspec tecnics de

Na szena ora dl fi lm dl Rëni de Fanes.

Da man ciancia: Jan Piere Karbon, Roland Verra y Susy Rottonara.

tò su y mëter adum. Da auzé ora ie nce che la

rujeneda uriginela, l ladin, cun duta si variantes de valeda, cossa nce chësta mpue’ ora dl normal te n tel ciamp artistich, dantaldut te na reprejentazion de na storia tan longia, ntravaieda y de gran livel epich.

Dlongia i pesć de Los Angeles à l fi lm bele venciù doi d’autri pesć, per la colona sonora pra l Renderyard Festival de Londra y pra Garden State Film Festival de Asbury Park (NJ -USA).

L fi lm ladin dl Rëni de Fanes, che ie bele unì mustrà sun la RAI Ladina y la RAI Sender Bozen cun sottituli per nglëisc, giapa nscila n si recunescimënt, se desmustran nce n mesun mpurtant dla cultura ladina a livel nternaziunel. (dl)

Dì la Tia! Ti usc sun La Usc!

Page 3: 0110

3

nr. 01 / 09 de jené 2010

www.lauscdiladins.com

de manconia e de no poder creer, de strassomech, se fèsc sentir desche na fi ta e n dimpaz tel stomech. No l’é i omegn che cern la crepes ma l’é la crepes che cern i omegn, paroles che tras les me busia tel cef, paroles de n om da mont che ciacola pech ma che sà pesèr chel che l disc, paroles che pel esser n messaje fort per duc chi che à cognosciù Alex, Diego, Erwin e Luca. Paroles che pel didèr a dèr n orden ai tassìe sconfujioné de chesta storia che à desfantà n muie de ensomesc e de momenc de vita, ma che à ence sepontà e dat na scassèda a n spirit de comunanza endormenzà dal ”tram tram” de duc i dis. La pèrt bela, e peisse de la poder chiamèr coscita dò aer vedù e vivù davejin l dolor de la families, l’é che vigniun se à tout su la spales n toch de crousc per la portèr duc ensema. La degnità del dolor, l tor pèrt con discrezion ma col esser apede tel medemo temp, l saer che chi che à lascià sia vita tel gremen de na mont à fat la roba giusta, l’é vèlch che deida a jir inant. Per la families i dis vegnui dò la desgrazia l’é stat na sort de stornijia pojitiva, a sofi èr ciaut sun chi vascìe te senta del Socors da Mont l’é stat na familia grana de mile e mile jent. Duc à chierì de sperlongèr a chi che più padesc chela forza de leons che aea daìte chisc cater omegn da mont. Chi che à volù meter l nès te chesta storia e se fèr sora da curious, per srufi anèr sul dolor e fèr notizia, à fat burta fegura e à troà n mur de degnità e de respet tedant. La Val de Fascia sie padiment à volù e sapù se l tegnir serà te anter sia crepes. Te chel che l’é sozedù no l’é post per ciacolons, per chi che vel se fèr bie pontan l deit e per chi che la sà longia e vel dir na parola de più, chi che mai sie, colun che sie si passà alpinistich o sia encèria. Erwin, Luca, Alex e Diego l’era anter i miores omegn del Socors e con ic l’é Sergio Valentini, Martin Riz e Roberto Platter. Duc chisc te sia vita à salvà muie de vites e i à portà a bon fi n socorsc muie più pericolousc che chel di 26 de dezember te Val Lastìes. Nesciugn de ic se à domanà con che ferstont chi doi alpinisć furlegn é ponté demez chel dadoman, i é jic e

bèsta. Veder la telecameres che corea dò al dolor de la touses de chisc doi da Udine schèji cusan ic de aer jontà dolor al dolor l’é stat n spetacol zomp, ma l’é l spieie de na realtà olache duc vel dir la sia e dèr n giudizie ence canche no ge pervegnissa. L’é stat la medema families de nesc morc a uzèr l telefon per se scusèr fora de tant scioferament mediatich. Chest cogn fèr pissèr muie. L’à dit ben l president Lorenzo Dellai, che no l’é chest l temp de la litanìes, ma l’é l temp de vardèr al bon ejempie lascià da nesc amisc. I eroes s’i consegna a la storia, i bogn ejempies resta vives duc i dis. Chest descors no vel lascèr jir dò brea jù l besegn de regoles, ma soraldut de educazion al jir sa mont che l’é ben de auter livel. L medemo Luca Prinoth l’istà passà aea cognù jir a didèr fora doi veiac che con n pé de pocegn se aea enarloà sa mont e i era resté embocé fi n da scur. Co n’outa rué sul post un de chisc doi ge à tout la lum a Luca zenza nience dir detelpai. Chisc l’é i comportamenc che va feré, i comportamenc de chi che vegn te anter chest regn pissan de jir a Gardaland olache se monta su la giostra e se va a spas. De chesta jent se n veit semper de più e ence per chest Erwin e Luca se à dat jù per egn de dut cher a enjignèr i joegn e a i educhèr al jir sa mont. E coscita a sia vida fajea ence Diego, endrezan evenc olache a jir sa mont e a chierir chel contat intim co la natura l’era demò i più enjigné. E Alex dì per dì, con chel gran orgolie che l’aea per sie fi es Igor e Eleonora, l’à semper sapù ge trasmeter i valores de l’amor e del respet del creat. No se podarà i desmentièr, alincontra ge volarà tegnir aut l sentiment de recognoscenza e develpai che i se merita. L socors da mont no se ferma e ogne outa che l jirà fora, descheche à dit Gino Comelli, sarà na squadra de cinch omegn più cater che li vèrda via da n’autra pèrt.Ence la vita no se ferma e ai prumes de l’an l’é giust che duc, ence chi che più padesc, troe daìte paroles de speranza per scomenzèr a scriver al miec la piates de chest nef an.Augures a duc de poder fèr doventèr bon l 2010.

va inant da la pruma plata

Atualité

L Ispetorat y la Direzion dla scolines ladines à fat ora che da n lunesc 18 nchin n vënerdi 22 de jené 2010 puderà i genitores dla mutans y di mutons nasciudes/nasciui danter l 01.09.2004 y l 28.02.2008 les/i scrì ite per l ann de scolina 2010/11 tla scolina dl chemun ulache i ie residënc. Per la scolina de Sureghes y per la scolines de Urtijëi (Salieta y Scurcià) unirà

Iscrizions per l ann de scolina 2010/2011Ntan l’ena dai 18 ai 22 de jené puderàn se scrì ite tla scolines de Gherdëina y dla Val Badia per l ann de scolina che vën. L possa unì scrit ite mutans y mutons che cumplësc i 3 ani dan i 28 de fauré 2011

la iscrizions tëutes su tla Direzion dla scolines, streda Roma 4, III partimënt. Pra la iscrizions iel da tò pea la cherta cun l codesc fi schel dla muta/dl mut. Nfi n ai 20 de fauré tulerà uni cunsëi de scolina la dezijion n cont dla mutans y di mutons da tò su, aldò di criteres dla Provinzia y di Chemuns.

La Direzion dla scolines “Ladinia” à de ndut 17 scolines che tl ann

2009/2010 à tëut su avisa 719 mutans y mutons. L n ie 100 danter maestres, maestres per la ntegrazion, culaburadëures pedagogiches y culaburadëures per la ntegrazion, che se tol sëura dla furmazion, dl’educazion y dl’assistënza dla mutans y di mutons dla scolines de Gherdëina y dla Val Badia.

Tlo dessot publicons i orares de iscrizions de uni scolina:

Dolor, ejempie, speranza

Politica - L’aministraziun provinziala à indô n iade danü desmostrè tan che ara tëgn sön le ladin y i ladins. Gran pert dl teritore dl Parch Natural Pöz-Odles é sön terac ladin, mo impò n’é la Provinzia nia stada bona da menè fora i invić por ladin. Chësc fat desmostra la püćia sensibilité da pert dla SVP ti confrunć di ladins. L’aministraziun provinziala rapresentëia düć - inće i ladins - y insciö él bëgn da s’aspetè l’invit inće por ladin. Sciode él ma che i rapresentanć ladins n’é bogn da fà nia de chësc vers. I se recordun ćiamò le referendum dan da püch.

La lege litala

Le Presidënt dla Junta Provinziala baia dla lege litala y bat danü sön le limo lital. Durnwalder se recorda dër bun che le limo lital é bele gnü detlarè n iade anticostituzional, ajache al jô cuntra i dërć dla mendranza ladina. Durnwalder

anunziëia publicamënter da n’orëi nia respetè le detat costituzional y ciapa sot i dërć fondamentai di ladins. Ladins Dolomites ne i pormetarà nia chësc al Presidënt dla Junta Provinziala. I recordun che al à le dovëi da stravardè i ladins. L’aroganza a dann di ladins n’à mai na fi n. Al é inće grandiscima ora che i rapresentanć ladins al intern dl partì de maioranza toles posiziun. Scutè ia tres döt a dann di ladins n’é nia da azetè.

La zirconvalaziun de Sëlva

Che Sëlva adora na zirconvalaziun independëntemënter dal trafi ch sön i jus é oramai tler por düć. Śëgn se tràtera da laurè düć tla medema direziun. Da pert dla Provinzia él tres le tentatif da fà döt plü rî a na moda che i tëmps de realisaziun se spostes tres plü inant tl tëmp. La orentè é chëra da ne fà degöna

zirconvalaziun y i concursc de idees é ma propaganda politica dan les lîtes. L’aministraziun provinziala dominada dala SVP ne dess indere nia fà politica, mo dess ponsè da ciafè na soluziun ai problems dl trafi ch tles valades ladines. Che al ô ester de gragn investimënć él düć che sa, mo düć sa inće che i ladins é i majeri contribuënć dl Tirol dl Süd y che al é na gran desvalianza danter cutes paiades ite y cutes che vëgn derevers tles valades ladines. Implü dessel gnì laurè fora n proiet global por ciafè na soluziun ai problems dl trafi ch tles valades ladines; i concursc de idees a livel local é madër n spaterlamënt di scioldi di zitadins.

En concret él da laurè fora n proiet che portes al smendrimënt dl trafi ch, al mioramënt di coliamënć danter y tles valades ladines, al anuzamënt di mesi de trasport publich, che dess ester competitifs cun l’auto privat.

Ladin desmentiéLadins Dolomites tol posiziun sön i invić - nia por ladin - por l’inaudaziun dla ćiasa dl parch natural Pöz-Odles, sön les parores de Durnwalder sön le limo lital y sön la zirconvalaziun de Sëlva

Scola - La lingia de trasmiscions n con’ dla scoles dla valedes ladines va inant nce chëst ann, do che les fova bele da udëi l ann passà. La trasmiscions tol ite tematiches desferëntes che à da n fé cun la scola.

Savon che la scola ie n aspet mpurtant n con’ de furmazion, istruzion y nce educazion di jëuni. Te Paladina, n juebia ai 14 de jené, saràl da udëi da mesa la nuef da sëira la terza trasmiscion „Nosta

„Nosta Scola“Televijion ladina: na ancunteda danter reprejentanc dl Cunsëi dl Istitut Pedagogich Ladin y de Sëuramont y l proiet „Memo“: art-fi sch-music tla Scola d’Ert d’Urtijëi

Scola“ de chësc ann de scola. Chëstes ie la tematiches: na

ancunteda scolastica interladina danter reprejentanc dl Cunsëi dl Istitut Pedagogich Ladin y de Sëuramont.

„Memo“: art-fi sch-music: n proiet de mujiga n ucajion dl di dla porta davierta tla Scola d’Ert d’Urtijëi.

Tesć y cunzet Daniela Villotti, camera y tai Jan Piere Karbon.

Page 4: 0110

4

nr. 01 / 09 de jené 2010

www.lauscdiladins.com

Atualité

La chiamèda per jir a fèr la miscion de socors te Val Lastìes é peèda via da Gino Comelli, capostazion dal 1989. L’é el l responsàbol de duc i volontadives e de duc i intervenc, apede che di materièi e di efec personèi de chi che vegn recuperé. N empegn che vegn portà inant a livel de volontariat, con pascion e profescionalità, ma zenza paament, e con na gran responsabilità, tant ti confronc de la jent che se troa tel perìcol che di componenc del socors. Dò 20 egn de esperienza con 1500 intervenc, zenza mai n azident maor che na radio perduda o na cevila sfeneta, ades na legnèda coscita... Aon rejonà con Comelli de coche vegn endrezà e dezidù i intervenc de socors, del peis che chesta tragedia arà tel davegnir del socors, e de chisc bec, che per el i era mìngol desche fi es.

Gino, siede Vo a endrezèr i intervenc de socors, a dezider se jir fora e chi manèr. Aede ben na gran responsabilità...

Gino Comelli: “Ei, gé son l responsabol de la miscion. Aon più squadres, e posse ence tirèr fora da na squadra o da n’autra chi che me serf e meter ensema en base a la califi ches e a la desponibilità. Ma dant de pontèr via fae semper na verifi ca con duta la squadra, donca posse dir che son responsabol de la dezijions che aon tout duc ensema.”

Co él endrezà l socors chiò te Fascia?

“Te Fascia l’é trei stazions del socors. Una a Moena, una per l Zenter e una per l’Auta Fascia. En dut saron 70 o 80 volontadives con califi ches desferentes aldò di corsc de formazion che na persona à fat: operatores del socors, tecniches del socors e de l’elisocors, istrutores regionèi o te nosc cajo provinzièi, e istrutores nazionèi.”

Co se fèjel a doventèr volontadives del socors da mont?

“Per ruèr ite se pel fèr la domanda canche se à 18 egn. Se cogn esser bogn de jir coi schi e a crepes, se cogn prejentèr n curriculum e dapò vegn fat na selezion, con proes sun vies de 4° o 5° grado, manovres de corda, coi schi da alpinism tant en su che en ju, proes su la giacia. L’é n ejam n muie seletif e no duc rua ite, ma l’é n muie de joegn che domana de vegnir touc ite, ence se te etres setores del volontariat somea che se fae fadìa a tor ite i joegn.”

E dut per n gran empegn che no vegn paà...

“Jir sa mont l’é na gran pascion, l’é chesta che ne spenc, e per n muie l’é ence na tradizion de familia, tramanèda adertura dal giaf al père, che ence i fi es ge va dò. E jir sa mont no l’é demò bel, ma se va con n spirit fon, de chest spirit fesc pèrt la solidarietà che l’é n sentiment che se à daìte.”

Ma anchecondì de spes la jent che va sa mont la perten massa dai volontadives, la domana aiut ence canche no fossa besegn...

“Segur la é coscita, ma per chest no me sà che se posse fèr trop. Con duta la jent che rua sa mont, ite per anter n’é n muie che no i é enjigné, soraldut d’istà. Se i chiama se cogn bele jir, ence perché no duc à la medema toleranza al dolor: magari chel che ciga più debel l’à demò na cevila storta, e chel che somea chiet l’é béleche mort...”

Capitel che dezidassède de no jir fora?

“Ei, capita per ejempie canche zachei no se à fat mèl, ma per n fal de valutazion alpinistica se troa a restèr sui crepes de net. Te chisc caji, se vedon che la condizions del temp les permet de poder stèr sù zenza pericol, speton fi n l’indoman. Magari l’é les undesc de net e ic i é a sosta, se cognassane jir sù de net e i calèr jù, fenissane da les 5 dadoman, ma da les 6 l’é l’elicoter e te n chèrt d’ora i fossa a Cianacei. Per ic ruèr ju n’ora dò no cambia trop, ma per nos cambiassa n muie.”

A propojit de l’elicoter, zachei à dit che con l jolier de net chesta desgrazia aessa podù vegnir schivèda...

“Ben segur che se saesse de aer a la leta ence chest meso, cambiassa duta la strategìes de intervent. Te chest cajo enveze che manèr la jent jù per Pordoi se aessa podù fèr na recognizion co l’elicoter te la Val Lastìes e veder la pedies de la cèspes che jìa ite te la levina, e dapò aló se aessa podù jir col cian o se no, se ic i aessa abù l’arva, da l’elicoter te podees ciapèr l segnèl e manèr jù una o doi persones: se te veides che no l’é più nia da fèr per i salvèr, te pes i lascèr aló e no meter en perìcol i etres. Ma percheche chest sie possìbol cognarà passèr amò n muie de egn...”

Che ge volessel per poder aer l’elicoter de net?

“Per fèr viajèr l’elicoter cognessa esser na net beliscima, zenza nigoles e zenza n fi l de vent. L viajassa a vista, col canocèl coi infrarosc, ge vel n gran alenament per l team e fossa speises n muie autes, ence per la ejercitazions. L’é dut tecnologìes militères. Se ades n intervent l costa sui 4 mile euro, de net l vegnissa a costèr entorn i 40 mile. Chiò te Fascia aldidanché no se fossa enjigné nience demò per fèr ruèr e pontèr via n elicoter de net per ruèr prest a l’ospedèl: te duta la val de Fascia no l’é nience n piaz per l’ateraje de net, ge volessa che l’aministrazions se cruzie ence de chest.

En ogne cajo durèr l’elicoter per fèr socorsc de net servissa a meter al segur i omegn su la tera, ma no chi che l’é su l’elicoter. L’é desche ge trèr la bala fersa a zachei de etres e desćiarièr l peis de la responsabilità: l 118 me passa la chiamèda a mi, gé ge la passe a chi etres, dapò chi etres i ge la passarà... gé no sé... ai astronauti... I soi che va a fèr socors de net co l’elicoter l’é i svizeres, che i é fora da l’Union Europea, ma l pericol de sutèr jù con l’elicoter de net l’é amò maor; te la Svizera te 20 egn sarà sutà jù 10 elicotres, con 10 equipages... vel dir 40 persones mortes.”

Zachei à dit che te chest intervent l’era massa perìcol, che no se aessa cognù jir. Co él che vegn tout la dezijions te chisc caji? Él giust jir semper, él tel spirit del socors?

“Ei, jir semper canche zachei domana aiut l’é tel spirit del socors, ma valuton delvers chel che fajon, olache jon, che materièl che cognon tor. Saon ben duc co fèr. Chel dì l’é stat fat duta la conscidrazions: l pericol de levines a Trent l vegnìa dat a 4, ma l Trentin l’é gran e Trent l’é a 100 chilometres da chiò. Rèba,

che la é a 20 chilometres, la dajea 3, se no jon fora con grado 3, stajon a cèsa dut invern. Gé siere fora da dut l dì coi schi, co la sera vegnìa semper più freit e l maor perìcol l’é tel prum domesdì, te la ores più ciaudes. Tel prum domesdì l’era jit ju per Val Lastìes ence Tone Valeruz, e l ne à dit che a jir ju dò sia loses jane segures.”

Che pissède de la polemiches che l’é stat fat sui sfoes?

“Nos aon semper chierì de troèr la soluzion miora, e ence chest’outa la é stata coscita. Dò l’é ben sorì parlèr, ma chesta parlèdes é vegnudes più che auter da jent che sa mont e a fèr socorsc la vegn pech o nia. No l’é da ge dèr peis.”

E de chel che à dit Bertolaso?“Bertolaso l parlèa a livel

nazionèl, e no l’aea dut i torc: stroz per la Tèlia i é n muie endò desche cultura alpinistica respet a la realtà del Trentin. Chiò l’é n’autra mentalità... però les pel capitèr ence chiò.”

Che efet èla su la squadra na tragedia coscita? Portela dubies e tema de jir inant o deidela a tegnir ensema?

“Se dant siane na squadra forta, ades sion na squadra amò più forta, l’é n mur, sion “un per duc e duc per un”. Duc chenc sion segures de la dezijions che aon tout, no aon dubies sun chel che aon fat. Te la Val Lastìes te 20 egn aron fat passa 100 intervenc, e tropes con condizions più senestres, tant da cogner jir su col GPS per saer olache siane e co vegnir de retorn.”

Chest fat mudarèl vèlch te la vida de fèr socors?

“Mah, zeche mudarà segur, percheche ence la esigenzes del socors les é mudèdes. Acà 20 egn, canche gé é tacà, se fajea 50 o 60 intervenc a l’an, chest an passà

n’aon fat 120. Fèr l volontadif del socors vel dir molèr dut e jir. Aon fat ence 5 o 6 intervenc te na dì, che vel dir stèr fora dut l dì, lascian endò l lurier...”

Valgugn à dit che chest servije cognessa vegnir paà...

“Zeche l’é da fèr. L socors l’é n servije indispensabol e de gran responsabilità, tant ti confronc nesc che soraldut de chi che cognon jir a didèr. N muie i é ence menacrepes e maestres de schi, i é profescionisć de la mont, e duc à fat e i va inant a fèr corsc de socors. Ence se no sion duc profescionisć zenzauter sion duc profescionèi. Una de la proponetes fossa l servije de “guardia attiva”, che vel dir meter zachei che da doman fi n da sera stesc aló a gestir i intervenc. Fossa n intervent programà, e chiò da nos e te temp de sajon l’é ogne dì zeche. Ades vegn paà demò l servije di istrutores e di elisocoridores, che i é a disposizion dut l dì e ge vegn dat na retribuzion, ence se de segur no grana. Zeche sarà da fèr, cognaron mudèr endrez, scomenzèr a fèr turni de reperibilità e i paèr.”

Chesta l’é stat na perdita tremenda a livel uman, ma la pesarà ence te l’organisazion del socors tel davegnir, ajache l’é mencià 4 di miores volontadives...

“Te noscia squadra l’é restà chest gran vet e ge volarà n muie de temp per ruèr a l corir, ma aon abù manifestazions de solidarietà da n muie de jent e duc à dit de chiamèr se l’é de besegn. Ence menacrepes da fora, che i é chiò demò per n trat, i me à dat duta sia desponibilità.”

Coluns él stat Vesc pensieres te chisc dis?

“Mie prum pensier l’é stat: Ma te chel moment l Segnoredie érel utà de schena? Él possìbol che ne rue na legnèda coscì? Jane a didèr jent che à chiamà aiut, no a se fèr na raida... L’é chela robes che no à resposta... la é jita coscita. Posse demò pissèr che l se n’à tout 4, e i aessa podù esser duc 7, o 5: Sergio l’é stat 1 ora e 10 menuc sot ite. Un i ne l’à regalà. Però chisc cater... l’é n valor che no se pel mesurèr...

Per l socors l’é na manconia graniscima, e l recognosciment se l veit, me rua cassetes entrìes de telegrames, stimes da duta la Tèlia e ence da fora... duc ne disc de jir inant, che chel che aon fat l’era giust. Ogne dì che passa gé - ma spere ence chi etres de la squadra - son semper più segur de chel che aon fat, de coche se aon comportà. E son segur che chest l’era ence l pensier de Luca, Alex, Erwin e Diego. E sul davegnir per me fossa proprio n gran tort dir de no jir più fora de net; l’aon semper fat e jon inant coscita. Se sà che seghiton a pissèr a chel che l’é sozedù, però se cogn ence jir inant.”

Lucia Gross/Valentina Redolfi

Seghiton a jir inant, segures che nesc cater amisc i volessa coscita e i ne stèsc apedeGino Comelli, capostazion del socors: L’é na tragedia che lascia mile domanes zenza resposta, ma sion segures de aer fat la roba giusta e de cogner seghitèr a jir inant

L capostazion del Socors de l’Auta Fascia Gino Comelli.

I volontadives de l’Aiut Alpin de l’Auta Fascia endèna na ejercitazion de socors.

Page 5: 0110

5

nr. 01 / 09 de jené 2010

www.lauscdiladins.com

Atualité

Per Gino Comelli i volontadives del socors l’era si “bec” e tel cef resta tropes recorc.

Erwin l’era l più joen, ma l’aea na gran preparazion. L’é vegnù ite de 18 egn. Sie fra Alessandro l’era jà tel socors e l ne à domanà se Erwin l podea fèr la domana de amiscion. Te la squadra l’era ence Luca Prinoth, i jìa a rampeghèr ensema e l me à dit de l tor ite, percheche Erwin l’era dalbon n bez enamorà di monc. Erwin l

vedea te Luca, Sergio e te me i ejempies. L volea doventèr istrutor di menacrepes, istrutor del socors 12 meisc a l’an. Te l’ùltima assemblea l’era stat rejonà de n mie suzessor, e l’era vegnù fora apontin l’inom de Erwin. L’era un di istrutores più joegn de duta la squadra, l se fajea scrùpol a ge ensegnèr a chi più veies che el, e l se enjignèa con gran atenzion. Per chest l ne mencia dalbon, metaron n muie de temp a n troèr n auter.

Luca l’aea 10 egn manco che gé.

Ejempies de desponibilità, capazità e pascionErwin, Luca, Diego, Alex, tel recort de Gino Comelli

Sergio Valentini l’é vif, ma somea béleche n miracol: l’é stat per passa n’ora sot la neif de chela levina che à portà demez cater de si compagnes. N temp olache segur per l cef passa mile robes. Ge aon domanà che che l’à passà e pissà te chi momenc, ma Sergio no l vel tant parlèr de chest, so pensier va soraldut a si cater amisc...

“L’é jà stat dit e scrit trop. Gé posse dir che la squadra che aane metù insema per jir a fèr chest intervent l’era la miora che assane podù meter insema. I bec era enjigné, alené, competenc, siane na squadra forta per jir a fèr chela sort de socors aló su la neif, te chel ambient. E voi ence dir amò n’outa che no ge vel ge dèr la colpa a chi doi bec per chel che ne é sozedù. Valgugn a scrit ence chest, ma no l troe per nia giust, ence se de segur ge vel seghitèr a dir che per jir sa mont ge vel esser enjigné e atrezé delvers. Ades peisse che ge vel jir inant, ence per chi che no l’é più. Ne toca fèr l dopie lurier e cognaron trèr sù joegn neves, ma l socors fèsc pèrt de mia vita, no me saessa giust lascèr ló. Peisse che sie valgugn che à amò debesegn, e fi n canche son bon de l fèr delvers, gé vaghe a i tor.

Per me l’é stat n colp dalbon pesoch. Alex, Erwin, Luca e Diego, amò dant che compagnes del

Con el e Daniela jane ensema en vacanza en Sardegna. L’era semper desponìbol e canche l’é chiamà, ence se l’aea da fèr, l me à dit: “me cambie e rue sobito”. Luca l’aea na gran pascion per i joegn, l’aea n gran carism e l ge ensegnèa a rampeèr col Fascia Climbing: l’é da aló che vegn fora i neves menacrepes e i socoridores.

Con Diego aee n raport beliscim, no demò per l socors, ma ence percheche l’à endrezà duc chi evenc rué tel zircuit mondièl, che

aea de debesegn de omegn per garantir la segureza. L se dajea da fèr per fèr cognoscer i monts che aon chiò dintorn, e chesta manifestazions che à endrezà Diego les à de segur contribuì al recognosciment da pèrt de l’Unesco. Me recorde la chiamèda, entorn les 6: canche l’à responet l’era te sie pub, se sentìa i ac, e segur l’aea n muie da fèr. Ge é dit de no se cruzièr, se l’era ciapà, ma l’à dit demò “olà se troone?” L’à molà dut e l’é partì sobito.

L’ùltim che é chiamà l’é stat Alex, ence el l’é ruà sobito. L’era semper desponibol, a ogne ora; se no l chiamèe e l me vedea partir da cèsa, l me chiamèa el. El l’é vegnù tel socors mìngol più tèrt, dant l’era jit ti pompieres, dò l’é doventà bravo a jir a crepes e a fèr schi alpinism, l me à domanà devegnir tel socors e l’é doventà tecnich. L’aea n livel n muie aut de formazion, e de spes l’era ence so fi Igor apede el, che l vardèa e l scutèa dut chel che fajaane. (lg/vr)

Sergio Valentini: “Cognon jir inant, ence per ic. Fin canche valgugn à besegn e gé son bon de l fèr, jiré a i tor”

socors, l’era per me cater amisc, e me piajessa recordèr chisc compagnes, che no i à abù la fortuna de vegnir fora da chesta levina, proprio per fèr capir l spirit de chisc bec.

Alex Dantone

Alex l’era un di socoridores più bravi e desponiboi. Bastèa l chiamèr e l’era semper vertech a vegnir te tempes n muie curc. Ence se l lurèa per l’ANAS su per Pordoi l’aea semper l russoch enjignà e l’era semper un di prumes a ruèr. Chel che me recorde de el l’é che l’era na persona n muie fi dabola. L lasciaane jir ence a fèr de pìcoi socorsc da soul, perché l’era en grado de gestir duta la pèrt operativa, ma ence i coleamenc co la base del 118. L’era bon de fèr dut, perché n socors no l’é demò jir a tor sù la jent, ma l’é ence da gestir i contac con l’autra persones, co la base o coscita. De Alex é chest recort, de na persona n muie desponibola, n muie svelta e n muie prezisa. E chest fosc ti socoridores l’é una de la robes più beles.

Erwin Riz

Erwin l’era un di joegn ma l’era un di più bravi e che aessa podù dèr n muie, l’era menacrep, l’era istrutor tant di menacrepes che del socors alpin e l’era ence doventà elisocoridor da pech. L desmostrèa na maturità jà belebon grana per n socoridor. Chest l dighe perché per doventèr n bon socoridor ge vel egn, proprio perché ogne socors l’é n cajo desferent e ge vel l fèr con tecniches e soluzion desferentes una da l’autra. Demò co l’esperienza se doventa bravi socoridores. Erwin l’era amò joen ma l’aea metù ensema na gran cèria de esperienza, e per chest l’era na persona n muie fi dabola, dijesse un di pilèstres de noscia squadra e ge l’èsse vedù tel davegnir desche un di capi de noscia squadra del socors. L’èssa segur portà inant con pascion e con competenza l’aiut alpin.

Luca Prinoth

De Luca recorde soraldut sia

braùra e sia capazità su la crepes. Con el é podù rampeèr più che n’outa tant te palestra che sa mont e cogne dir che sia serietà e segureza tel jir sa mont la era per me de ejempie.

N muie i é bogn de jir sa mont, ma durèr l cef l’é na capazità che ge vel svilupèr mìngol a l’outa e che dèsc segureza a chi che mena ma ence a chi che vegn mené dai menacrepes. L’era menacrep e maester de schi, na persona de aut livel te sie setor. Canche l jìa a didèr zachei resté su per na crepa l jìa su co na gran segureza e pèsc. Ge é semper amirà la persones che les é bones de se comportèr a chesta vida sa mont.

Diego Perathoner

Con Diego aee n raport particolèr perché apede che a fèr socors l’era un di mie più cari amisc, con el é i recorc de mesa na vita. La roba più beles che posse

recordèr l’é l’aer didà a endrezèr la Sellaronda Ski Marathon e la Sky Race o la festa per Tone. Ma chest demò per recordèr la robes mìngol più ofi zièles; dapò l’é duta

Sergio Valentini. (foto Robert Bernard)

N grop de volontadives del socors dant da na ejercitazion. Senté en pruma fi la l’é ence Luca Prinoth (2° d.m.c.) e Erwin Riz (ultim d.m.c.) apede a Comelli. En pe tedò l’é Alex Dantone (4° d.m.c.) e Roberto Platter (5°), che ensema a Sergio Valentini e Martin Riz se à salvà da la levina.

Volontadives de l’Aiut Alpin Auta Fascia. L prum da man cencia l’é Diego Perathoner.

la bela gites chiò e stroz per l mond, e la bela compagnìa... no son nience bon de me recordèr duc i momenc piajegoi che é passà ensema a el. (vr)

Page 6: 0110

6

nr. 01 / 09 de jené 2010

www.lauscdiladins.com

Atualité

Claudia Vasselai da Pera,“benzinaia”

Can aste tacà a far l lurier de benzinaia?

“Gio e mie om aon tout en gestion chest distributor a Sèn Jan l prum de otober de l’an passà. Sion chiò de trei, l’é ence n tous che ne deida.”

Co te sàl far chest lurier?“A mi me piasc n muie, me

troe ben, me sà bel star te anter la jent ajache l’é n contat asvelto con ogne sort de jent. L prum dì ere ben mìngol cruziada percheche dant fajee la maestra de scolina. Passar a n lurier deldut desvalif l’é stat mìngol senester.

La roba piora l’é stat me usar a star tante de ore en pe de fora, e dapò no somea, ma l’é n lurier ence da fadìa. Tu rue da sera da ite al ciaut e te vegn fora dut l strach de la giornada.”

No padesceste l freit a star defora dut l dì?

“Na, per l freit no é problemes, no son na giaciona, per fortuna! Dapò l lurier defora l te renforza, cogne dir che no me é mai malà.”

Se la jent à problemes al motor te n enteneste?

“Na, te chel cajo chiame aiut. Dijon che chel che sé far l’é meter ite aga per i vieresc, per l rest ge lasce far a mie coleghes omegn.”

Este bona de cambiar jù le gome o de meter sù le ciadene?

“Mah, stente ben n mìngol percheche i bulogn i vegn tiré tant debel che ge vel forza. Le ciadene, chele asvelte e soride, chele ben son bona de le meter sù.

No te dajel d’empaz la puza da bensina?

“A dir la verità é cognù me usar.

Me recorde i prumes dis ruae a ciasa con mal al ciaf, sentìe proprio la puza de bensina a dò a dò tel nas. É stentà a me far ite tempruma, ades varde

magari de no star massa tacada a la pompa. L gaselech no me dasc d’empaz coscita, ence se l’é piec percheche l’é ont, l te roìna i guanc e le man.”

Él stat amò valgugn che te à dit che l’é cert veder na femena far chest lurier?

“Ei, me recorde l’an passà, canche é scomenzà, l’é vegnù n om da Poza e l me à dit: “Pera beza, co faste pa a far fora l’invern?”

Enveze la é jita benon. I se n fasc marevea canche reste soula a veder che amò chiò te val de Fascia se posse se fi dar a lasciar na femena soula col tacuin su na pompa de la bensina, proprio per n fat de segureza. Te zità no fossa segur possìbol.”

Te ài amò fat domane particolare?

“Un na uta me à envià a cena, e ge é dit: Varda che l’é chiò ence mie om!!! Me recorde che na femena la me à domanà se podee ge vener na tanica de gaselech e, tel cajo che no l l’aessa durada, se aesse podù ge la comprar jù endodanef: ge é dit che na uta che l vegn erogà no se pel più se l tor de retorn, enlouta la me à domanà de ge far l rebas su la bensina. Sozede tante robe particolare che ades no me vegn tel ciaf.

Più che auter se veit la desferenza anter i taliegn che i é n muie più ciapotogn e i todesć che enveze i é segur più prezisc.

Dapò i se ferma de n muie a domanar informazion: tant che ge vel per jir magari a Cortina, o le direzion per troar l’alberch o l cartier. Ades coi inomes neves de le strade l’é più senester, ma per solit se i me disc ence i inomes de la jent ge n vegne fora belebon.

Me endespiasc demò de no saer ben l’ingleis, percheche me piasc aer l contat co la jent e, ge vel l dir, chiò passa segur ogne sort de jent.”

Dancà y da na pertUedli y oredles daverc sun la sozieté ladina d’aldidancuei

Musiga - En ocajiun di 60 agn dla Lia di Ćiantarins de Südtirol (SBB - Südtiroler Sängerbund) à i Cores Raiun Ladin inće festejé sü 15 agn de ativité. Canche an â metü sö la Lia di Ćiantarins de Südtirol ê les döes valades ladines pert dl raiun dla Val d’Isarch y de Puster. L’ann 1989 à spo Gebhard Piccolruaz, sön iniziativa de Siegfried Tappeiner, metü sö na seziun ladina por les valades de Gherdëna y Badia. Al metô insciö man l’ativité di Cores Raiun Ladin, che é gnüda portada inant ti agn cun ligrëza da ćiantadus y musizisć dles döes valades. I cors de Gherdëna y dla Val Badia à te chisc agn tut pert a deplü de gragn proieć: an po recordè le Reqiuem de W. A. Mozart 1995, “Nels-sonmesse” y le “Te Deum” de Haydn tl isté 1999 cun Herbert Böck, y le “Dé dla Ćiantia Ladina”, che vëgn organisé deboriada cun l’Istitut Cultural Micurà de Rü. Implü vëgnel metü da jì deplü manifestaziuns por alzè fora l’importanza dl tignì adöm y laurè deboriada danter les valades ladines.

Ativité rica

Ai 12 de dezëmber à i Cores

Liber cun ćianties ladinesI Cores Raiun Ladin festejëia i 15 agn d’ativité. L’ativité dla lia, che cumpëda incër 900 ćiantadus scrić ite, é scialdi rica. De setëmber él preodü la presentaziun de n liber cun ćianties ladines

Raiun Ladin tignì süa reuniun generala te Sëlva. Aldedaincö cumpëda la lia ladina 38 cors cun passa 900 ćiantadus scrić ite.

Vigni cor à instës tröc impëgns, porchël n’él nia saurì da organisé manifestaziuns a livel de raiun ladin.

Al vëgn metü sö cors nüs, arjigné guanć por i ćiantadus, tignì de bi conzerć y laprò vëgn cors dl raiun invià da tó pert a conzerć o concursc, arjunjon de bugn resultać inće foradecà. An vëiga che i ćiantadus à ligrëza da ćiantè y se fej porchël de gran bries.

Tignì alalt le ćiantè ladin

Sciöche dirighënt y presidënt desson tres indô recordè che vigni ćiantadù à la medema importanza tl cor, vigni ćiantadù é important. I ćiantadus à debojëgn da podëi alenè y miorè süa usc, porchël dessel gnì organisé cursc de formaziun dla usc. La Lia di Ćiantarins de Südtirol ti paia 20 ores de formaziun al ann a vigni cor.

Ćiarun inće da tignì alalt le ćiantè ladin, ćiantè ćianties che passenëia pro les ocajiuns y vaghè datrai val’ toch nü y plü impegnatif y dè inant ai jogn la ligrëza por le

ćiantè, por che l’ativité di cors vëgnes portada inant inće dales proscimes generaziuns.

N liber cun ćianties ladines

Le SSB fi nanziëia la realisaziun de n liber cun dötes les ćianties ladines: chëres plü nöies, mo inće les plü vedles che manacia da jì a perde.

I oresson cöie adöm les ćianties y lascè stampè le liber, por che i podunse le presentè ai 19 de setëmber de chësc ann te Sëlva, en ocajiun dl Dé dla Ćiantia Ladina.

Conzert a Badia

La domënia ai 13 de dezëmber 2009 él rovè adöm tla dlijia de Badia sis cors dla Val Badia y Gherdëna (le Cor Ëres Al Plan, le Cor de dlijia de Badia, le Cor Kèrygma, le Cor ProVoXis, le Cor di ëi Raetia y le Cor de dlijia de Sëlva) por le conzert d’Advënt. Paul Demez à portè dant parores de meditaziun y n valgügn stromënć a fl è à abelì le conzert.

Al é stè na bela ocajiun por i cors, por se confrontè cun d’atri cors.

Cors ladins tratan le conzert d’Advënt a Badia.

Politica - En mertesc ai 5 de jenà él gnü publiché tl boletin dla Regiun la lege fi nanziara 2010. Hans Berger, assessur provinzial al turism, recorda l’aumënt dles tarifes por la cuta de sojornanza, che i lascia na majera spana ai comuns por la tassaziun dles secundes ćiases. I comuns podarà aumentè la cuta de sojornanza ćina al 100%. L’assessur Berger à dit che

te Südtirol àn podü tignì ti termi le fenomenn dles secundes ćiases, respet a d’atres regiuns tl raiun alpin, inće sce al à albü conseguënzes stersces dantadöt tles localitês turistiches, pro chëres che la Val Badia y Gherdëna alda inće laprò. “Tres chësta norma nöia tla lege fi nanziara, à i comuns la poscibilité da arvëne damì le svilup”, dij inant Berger. Les entrades dala cuta de

sojornanza i va en gran pert ales assoziaziuns turistiches. “L’aumënt ne strënj nia ma ite le turism dles secundes ćiases, mo renforza inće le bilanz dles assoziaziuns turistiches”, dij l’assessur. Sön la situaziun atuala dij Berger: “Al momënt él comuns che anüza bele deplëgn le potenzial, mo al é inće comuns che podess ghiré cotan deplü de ći che ai arata.”

Cuta de sojornanzaI comuns po aratè ćina al 100% deplü

Page 7: 0110

7

nr. 01 / 09 de jené 2010

www.lauscdiladins.com

Atualité

Aministrazion - Al mumënt iesen tl lëur de dé ora cuntribuc provinziei ala dumandes mandedes ite de nuvëmber 2005. Per sustenì nvestimënc turistics ora dl fond de rotazion iesen pra la dumandes dl 2007. Sun pruposta dl assessëur Berger ne pòssel perchël dai 31 de dezëmber 2009 inant nia plu unì azetà dumandes nueves. Tla prima enes dl ann nuef uniràl metù a jì pruvedimënc de sustëni nueves cun i criteres aldò.

Cunzescions per la produzion de strom

La Jonta provinziela à sëurandat da nuef la cunzescions dal’ega per 11 mplanc da fé strom che vel’ per 30 ani. La SEL à venciù l cuncors per i mplanc de Sarenthein (81.000.000 kw/h), Mühlen in Taufers (61.000.000 kw/h), St. Pankraz Ulten (111.000.000 kw/h), Lappach (79.000.000 kw/h), Kardaun (622.000.000 kw/h), Pruca (56.000.000 kw/h), S. Anton danter Sarenthein y Bulsan (256.000.000 kw/h), Lana (206.000.000 kw/h) y St. Walburg de Ulten (92.000.000 kw/h). I mplanc de Laas (210.000.000 kw/h) ie jic ala Hydros y chël de Schnals (63.000.000 kw/h) ai Etschwerke. La sozietà SEL à nsci giapà 9 mplanc per na produzion de de ndut 1,5 miliardes de kw/h. Aldò dla normatives muessa la SEL fi nanzië de ndut 303 milions per nvestimënc ambientei ntan i 30 ani dla cunzescion. L ie stat l prim iede tl’Europa che chësta cunzescions ie unides dates ora aldò de n cuncors che à danter l auter tenì cont de prinzips de nteres publich, trasparënza y deguna descri-minazion. Oradechël iel unì tenì cont di bënsteies di chemuns che va a sëida y dla cumiscion de valutazion per l dann ambientel. Cun duta la 11 cunzescions pòssel unì fat na produzion de 1,8 miliardes de kw/h y lessù muessel unì fi nanzià proiec ambientei per 331 milions de euro. Mo d’autra 4 cunzescions resta da sëurandé: sun la Töll, a Persenon y a St. Florian. Cun chëstes pòssel unì fat de ndut 1,137 milions de kw/h.

Cura dla jënt de tëmp

La Jonta provinziela à destinà 183 milions de euro per la cura dla jënt de tëmp. Feter 102 milions de euro (56%) ie per la cures a cësa y

feter 80 milions per la cures tla strutures. De ndut iel unì recunesciù 13.386 persones che à debujën de cures. 9.810 persones (73%) vën curedes a cësa. “Chësta cumpëida fej gran plajëi, ajache la desmostra che truepa dla jënt de tëmp ne vën nia metuda te vel’ strutura, ma vën cureda a cësa,” à sotrissà Durnwalder.

Vöran: autarch tl strom

L Chemun de Vöran ie drët a n bon livel n con’de avëi nstës energia auternativa. Per sustenì chësc bon livel à la Jonta provinziela dat pro tl plann urbanistich mo 3,5 hectar de spersa per la produzion photovoltaica de strom. L ie l majer proiet che ne ie mei unì dat pro tl Südtirol. A chësta maniera deventerà Vöran autarch tla produzion de strom.

Sustëni per nrescides

La Provinzia de Bulsan sustën cun de ndut 500.000 euro chiche fej nrescides tlo da nëus y nce oradecà. “Te chisc tëmps iel per nëus mpurtant sustenì chiche fej nrescides y sustenì l barat danter d’autri Stac,” à dit l presidënt. A chëi da tlo che ie oradecà ti vëniel dat nchin a 3300 euro al mëns. Per academics da oradecà che sta almanco cater ani tla provinzia de Bulsan iel udù dant nchin a 5400 euro al mëns; per de tei che sta mé doi ani, nchin a 4700 euro al mëns. De ndut à la Jonta provinziela dat pro 350.000 euro per chëi da tlo che fej nrescides oradecà y 150.000 euro per chëi da oradecà che fej nrescides tl Südtirol.

Tarifes de ferata y curiera

Acioche la jënt possa furné cun curiera y ferata al medemo priesc, ti paia la Provinzia 2 milions de euro al ann ala ferata taliana Trenitalia. Ala sozietà taliana dla scines RFI ti vëniel paià 37 milions de euro al ann. De ndut spënd la Provinzia 39 milions al ann, che fej ora 13,5 euro al chilometer. “Sce la Provinzia pudëssa fé dut nstësc sciche tla Val Venuesta, ruvëssen ju a 10 euro al chilometer, ma de chësc viers sons mo dalonc,” à dit Durnwalder.

Cuatieres per extracomuniteres

La cumpëida de dumandes de

zitadins nia europeics per n sustëni a paië l fit, cumpré o cumedé cuatieres ie scialdi granda y ne se lascia nia udëi danora. Per chësta rejon à la Jonta provinziela limità l tëmp per dé ju chësta dumandes dai prims de jené nchin ala fi n de auril 2010. “Canche on giapà ite duta la dumandes udons sce i scioldi a desposizion basta per dutes o sce l ie debujën de fé graduatories,” à dit l presidënt Durnwalder. La Jonta provinziela à per i zitadins nia europeics metù a desposizion n capitul a pert de feter 10 milions de euro. Chisc scioldi ie unic njeniei aldò dla cumpëida di zitadins nia comuniteres (4,4% dla populazion) y la cumpëida dla dumandes (35-40% de duta la dumandes), destinan nsci l 7,8% di scioldi per sustenì custimënc per l cuatier. Nce per l ann che vën uniràl dat ora al singul nchin a al plu 6.000 euro al ann.

Zitadins dl’Europa y chëi da tlo possa dé ju la dumandes ntan dut l ann, ajache tlo ie la cumpëida dla dumandes uni ann feter valiva.

Luegia per Rom y Sinti

A Pfatten, sot al’autostreda, vìvel 47 danter Sinti y Rom cun 26 jëuni sot a 18 ani. Chësc raion ne n’ie nia adatà pervia dla cundizions de sanità y nce de segurëza. La Jonta provinziela à dat pro de i spusté de viers de sud, ulache l ti dëssa unì njenià na drëta luegia. L custimënt udù danora ie de 1.144.000 euro (33% per la despuscions dl grunt y 67% per l frabicat). Aldò dl presidënt Durnwalder sëurantol la Provinzia 80% dl custimënt, l’autra pert muessa unì curida dai Chemuns.

Auti pra l spedel de Bulsan

La Provinzia à dat pro n’acurdanza acioche l personal dl spedel de Bulsan giape n sustëni per lascé l auto. Chiche va n vijita tl spedel a Bulsan muessa paië 1,20 euro al ëura per lascé l auto (mpede 1,80 euro). Do la prima ëura vëniel fat cont cun uni mes’ëura leprò. Nchin de merz dëssa duc i autri spediei y scoles fé prupostes per na regulamentazion dla lueges dai auti per i cunlauradëures. Chiche lëura manco dl 75% dl tëmp, dëssa mé messëi paië mez priesc. Chësta regules ulëssen mëter a jì per duc unfat tla istituzions provinzieles. (usp)

Stop ai cuntribuc turistics Ajache la Provinzia ne ruva nia do a dé cuntribuc per nvestimënc turistics ne pòssel nia plu unì mandà ite dumandes nueves. Senteda dla Jonta provinziela ai 30 de dezëmber

La Jonta provinziela de Bulsan.

de Armin Moroder

Aiut Alpin Dolomites

Ntervënc dl Aiut Alpin te chisc dis n iel stat trueps, ma l pensier ti va defi n ai cater uemes dl Aiut Alpin Alex, Diego, Luca y Erwin, che à perdù la vita tla desgrazia dla Val Lasties. Sun chësta desgrazia che à tucà tl cuer nce duta la urganisazion de sucors iel scrit truep te d’autri articuli te chësta zaita, perchël repurtons mo vel’ auter ntervënt fat chisc dis dala scuadres de sucors, che nce sce cun l pensier pra i cater jëuni muessa y dëssa jì inant te chësta atività de judé persones n defi cultà y che à riesc debujën de aiut te nosc raions. Truepa jënt fova chisc dis sun i purtoies a se devertì, pratican l sport dl jì cun i schi, snowboard o schialpinism, savan nce for inò che n cajo de bujën ie i “angiuli dal joler cueciun” tosc tlo a i salvé. Tres l sistem de cherdeda che vën cuordinà dala zentreles provinzieles dl 118 iel unì metù su na rë de sucors scialdi efi zienta. Sce tulon ca vel’ cajo pudons repurté de n turista de Firenze che tuman cun i schi sun i purtoies dl Boè se ova taià dassënn te na arteria y perdova truep sanch. Si fertuna ie stata che l fova riesc sun l post i Alpini che fej sucors sun chisc purtoies y nce n dutor che à riesc udù la gravità dl cajo y à cherdà l joler. L ne fova nia n menut da pierder per ti salvé la vita al schiadëur dan che l perdëssa massa sanch y nsci l àn ciarià de prëscia y julà te spedel. Mé tres la pruntëza de chësc ntervënt y l garaté avisa dla cuordinazion dl ntervënt ti àn salvà la vita. Plu iedesc iesen nce unii cherdei per caji de levina. Per fertuna ne fòvel suvënz deguni sotite sciche tl cajo de na grandiscima levina che se ova destacà da na costa de n parëi sëura Fië, se ferman permò sun i purtoies dl Jochtal. A luesc fòvel

nchin a 7 metri de nëif y l ie stat na gran fertuna che deguni ne fova te chël mumënt iló. Nce pra n’autra levina unida ju danter l Boè y l Ciaulonch ne n’ie degun dai schi ruvà sotite. Nia nsci ne n’iela danz stata sëura la Madritscherhütte te Sulden, ulache trëi jëuni dal snowboard che furnova ora de purtoi ova fat muever na levina. Dui trëi ie unii zarei pea dala nëif. Un se ova delibrà da sëul, un ie riesc unì abinà mo vif dai sucoridëures, ma per l terzo ne fòvel plu nia da n fé. L ne ova degun pipser pea y nsci àn messù crì massa giut nchin che n l à abinà; nia ne n àn plu pudù fé, ora che cunstaté la mort dl jëunn. Sun i purtoies iel chisc dis stat da julé plu iedesc per schiadëures che se ova fat mel, batan dassënn l cë sun la nëif dura; n à cunstatà che nce sce i ova n casco fova la scasseda tan granda che i se ova mpo mo giapà na gran ticheneda tl cë y messova ruvé de prëscia te na neurochirurgia. Ma for mpo ie l casco da cunsië, ajache zënza chësc fossa la cunseguënzes dessegur mo pieces. Nce per vel’ giama rota o vel’ da problems de zirculazion dl sanch, vel’ bòt al cuer o vel’ ferida àn messù ruvé sun l post cun l joler y cun l dutor, che à pona purtà la prima cures dan che n julova cun l pazient te spedel per l vijité o l curé plu avisa.

N ntervënt mpue’ ora dl solit iel stat a Ciastel, ulache na pitla muta fova tumeda ju de n liet da doi auzedes y ova batù tan dassënn l cë sun fonz che la ie resteda plu giut da nescia. Deberieda cun si pere la àn meneda cun l joler te spedel, ulache i dutores la à cureda cun amor.

Page 8: 0110

8

nr. 01 / 09 de jené 2010

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Dr. David LardschneiderRedaziun: Cësa di Ladins, str. Rezia 83, 39046 Urtijëi

Tel: 0471/797199 - Fax 0471/797384 - e-mail: [email protected]ëina

Opres d’ert tla nëifDrët garatà ie nce chëst ann l cuncors de fi gures tla nëif, manifestazion metuda a jì dala Lia per l Turism de Sëlva deberieda cun la Lia per l Artejanat Artistich de Gherdëina. L argumënt da chëst ann: Persunaliteies dl sport

Sëlva - Drët plajù a l argumënt da chëst ann, „Persunaliteies dl sport“. I cin’ artisć che à fat pea pra chësta 14ejima edizion à zipla te n tëmp curt de cater dis si opres te mudli de nëif de 6x3x3 metri. Na iuria metuda adum da reprejentanc dla Lia per l Turism, maestri d’ert y reprejentanc dla Lia di Osć de Sëlva à valutà la fi gures y a cris ora sciche miëura opra la scultura de Samuel

Valentino Rossi de Samuel Perathoner. Armin Zöggeler de Gustav Perathoner.

Scultures tla nëif te Sëlva.

Perathoner de S. Cristina, che mostra l campion “Valentino Rossi” sun si motor. Dezijif iel stat coche l artista ie stat bon de ti dé na mprescion de sgors y de muvimënt a si scultura.

Al segondo post iel unì valutà n portrait, for de “Valentino Rossi”, scultura de Matthias Kostner de Urtijëi. Al terzo post na scultura de Gustav Perathoner che mostra l campion dla luesa Armin Zöggeler

n azion.Dassënn garatedes nce l’autra

doi scultures: l verdiaporta rus Vladislav Tretiak de Florian Rabanser y l pluricampion olimpich american de nudé Michael Phelps de Diego Perathoner.

La scultures ie da amiré tl zënter de Sëlva, sot ala Cësa de Chemun, mo ntan dut l inviern, nchin che i prim raies ciauc dl surëdl da d’ansciuda anunzierà la fi n de

chësta bela opres d’ert.

Scultures nce a Urtijëi

Dai 11 al 15 de jené de chëst ann iel n’autra bela manifestazion a Urtijëi, l otavo Cuncors de fi gures tla dlacia. La manifestazion vën

metuda a jì dala Lia per l Turism de Urtijëi deberieda cun la Scola d’Ert Cademia de Urtijëi y la Scola Profesciunela per l Artejanat Artistich de Gherdëina. L titul de chësta edizion ie “La Dolomites”.

Irene Delazzer

Copa dl Mond - „Stimà Cumité de Urganisazion,“ scrij l presidënt Niederkofl er, „a inuem dl Fanclub Christof Innerhofer ulëssi Ve fé n grandiscimo cumplimënt per la manifestazion tan garateda y Ve rengrazië mo n iede per i biei doi dis che on abù te Gherdëina de dezëmber. L nes à fat scialdi legrëza che son nce chëst ann inò stai boni de vëncer la defi leda di fanclub. Ntan l viac a cësa fova duc plëns de ntujiasm, dijan che l ie dessegur

stat la plu bela manifestazion di ultimi ani te Gherdëina, cun d’uni sort de ntratenimënt y devertimënt y nscila nce de bona ueia. Dassënn plajù nes à a nëus duc l tendon nuef per i fanclub che ie unì metù su dal HC Gherdëina. La bela Südtirol-1 Party à fat unì su na bela atmosfera cun na grandiscima bona ueia. N rengraziamënt particuler a Jenny, che ntan tramedoi dis à fat a puntin si lëur de respunsabla de nosc club; cun

ëila iel propi stat bel y da rì. Se udon d’instà! De gra!“ Nscila Günther Niederkofl er, presidënt dl Fanclub Christof Innerhofer, che unirà inò d’instà per jì mpue’ da mont su te Gherdëina y iló nce mpue’ a pitla marënda.

Doi cosses iel da auzé ora: 1. che l ie for bel a tré adalerch la jënt da tlo, y mo deplù sce l ti sà pona nce bel, y 2. coche i pusteri sà da fé festa n iel mé puec, y perchël se meriti de avëi venciù pra la defi leda

Lauda a Copa dl MondGünther Niederkofl er, presidënt dl Fanclub Christof Innerhofer, à mandà na lëtra de lauda y de rengraziamënt al Cumité de urganisazion dla garejedes de Copa dl Mond de Gherdëina

L Fanclub Christof Innerhofer.

di fanclub.

N gra ai cunlauradëures

Do la garejeda ova nce Stefania Demetz, aministradëura delegheda dl „Saslong Classic Club“ tëut posizion, dijan de vester scialdi cuntënta dla garejedes de Copa dl Mond 2009. „La doi garejedes, ora de mesura tecniches, ie unides fates sun n purtoi al top. On giapà cumplimënc dai trainadëures y dai atlec, on giapà de beliscimi chedri tla televijion, che à mustrà l mix de marueia de sport y paesaje da d’inviern. Nsciuma, na curnisc beliscima, y nce cun n gran publich. L me à fat plajëi a udëi che la tribuna resserveda ai sculeies fova plëina, ma nce i autri setores fova plëns, da chël VIP a chël di fans.“

N con’ dla segurëza dl purtoi dij Stefania Demetz che „l prim di iel mo unì fat vel’ mudamënt deberieda cun la iuria. La cundizions otimeles dl purtoi ie unides garantides nce de gra al lëur de nosc staff . Bele dala 6.30 daduman fova duc njeniei a rumé ora l purtoi y la iuria à udù l purtoi daduman coche sce l ne ëssa niancanó nevët lessù de nuet. Duc à propi fat n boniscimo lëur!“

Ala dumanda sce la à pa nce rujenà cun l presidënt dla FISI Morzenti respuend Demetz che „n à fat ora de se ancunté proscimamënter. L ie vëira che la garejeda ie mpurtanta per l raion, ma nia mé. L ie nce n mesun straurdiner per dut l sport. Ajache nëus fajon, dantaldut, prumozion dl sport!“ Stefania Demetz tol

l’ucajion de rengrazië mo n iede nce tres la USC de cuer duc i cunlauradëures, che à sapù da tò su cieche n uel dé inant cun chësta manifestazion. L se trata for de na ndesfi deda che son boni de vëncer de gra al lëur de duc! De gra y a n auter ann!“ (dl)

Page 9: 0110

9

nr. 01 / 09 de jené 2010

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Lies - Tla plata internet www.manif.it pòssen abiné truepa manifestazions mpurtantes d’uni sort che vën pitedes a livel de valeda. Chësta sauridanza tres internet ie da garat da bele plu ani incà, ma povester ne la cunësc trueps mo nia o mo nia tan bën. Perchël l nvit de se nuzé de chësc servisc.

Na plata per la lies

La plata internet www.manif.it dl Servisc furmazion Gherdëina ie a despusizion de duta la lies, no mé cultureles, y dla istituzions dla valeda, y dëssa unì nuzeda l miec che la va propi per schivé che l vënie dant dublëtes o plu manifestazions tl medemo di. La lies nstësses possa dé ite tres internet si referac, cursc, trasmiscions , ancuntedes , reprejentazions, cunzerc, jites y n.i., che vën pona metudes n rë da pert dl Servisc furmazion Gherdëina. L ie na gran sauridanza, ajache da uni computer cunlià cun internet pòssen dé ite d’uni sort de manifestazions. Mplu vën la manifestazions che ie tl Manif lietes dant te Radio Gherdëina, tl Radio Ladin dla RAI, publichedes tla Usc di Ladins y tla Plata de Chemun. A chësta maniera iesen boni de fé cunëscer a na gran fëta de jënt truepa manifestazions che restëssa scenó nia publichedes o desmincëdes.

Na plata for atualiseda

La plata vën atualiseda uni di da nuef dal Servisc furmazion Gherdëina. La nfurmazions vën dantaldut scrites per ladin gherdëina, miec dit les vën ciancedes dal tudësch y dal talian sce l ie debujën. De gra a chësta plata internet possa duta la lies, no mé cultureles, mëter riesc online y zënza fadia si manifestazions, si ufi ertes. Nscila vëniel coche dit schivà dublëtes ncompres che ne porta nia a deguna lia o manifestazion. Chësc servisc ie

debant y daviert a duc.L Servisc furmazion Gherdëina

nvieia duc canc de se nuzé deplù de chësc servisc de gran mpurtanza.

Co fé a dé ite na manifestazion?

Tlo dessot i vares che ie da fé per dé ite na manifestazion:

1. Jì ite te internet sot a www.manif.it.

2. A man ciancia dla plata druché sun „Dé ite iniziatives“.

3. Crì ora l luech te chël che l vën metù a jì vosta manifestazion y druché lessù (prëibel nia l luech de chiche la mët a jì!). L viere se gëura cun l inuem dl Cunsëi de furmazion dl luech te chël che l vën metù a jì zeche.

4. Scrì ora duc i ciamps de chësc viere y plu che la va per gherdëina. Mé sce ëis scrit ora duc i autri ciamps pudëis dé l ok. Sce l referënt rejona per tudësch o per talian pòssen lascé l titul tla rujeneda uriginela.

5. Japé a man drëta, dé l ok cun „mëna le formular“.

6. L se gëura n auter viere ulache pudëis cuntrulé sce la nfurmazions stimenea y dé ite mo n iede l ok cun „inserì chësta manifestazion“.

Cialé sce l ie bele manifestazions

Sce ëis dumandes per chël che à da n fé cun l Manif pudëis daniëura cherdé su l Servisc furmazion Gherdëina ntan i orares de ufi ze. Mpurtant ie for: dan mëter a jì vel’ scumenciadiva y crì ora na data fóssel drët se nuzé de chësta plata internet, per nriescer sce l ne n’ie mianó bele vel’ manifestazion n chël di. Mé cun vosc aiut iesen boni de cuordiné mo miec la scumenciadives dla valeda y schivé che l vënie dant dublëtes o de plu manifestazions l medem di. Cuntat: Servisc furmazion Gherdëina, Str. Nives 16/4, telefonn 0471 773225, fax 0471 79 45 31, e-mail: [email protected]. Orar: lu.-vën. dala 9.00 ala 12.00. (dv)

Se nuzé deplù y miec dl ManifL Manif ie n calënder dla manifestazions online, te chël che duc possa cialé ite y se nfurmé avisa te uni mumënt dl di

La sënta dl Servisc furmazion Gherdëina.

Familia - L’Enes dla familia vën a s’l dé bele da n valgun ani incà for d’autonn, cun d’uni sort de manifestazions y scumenciadives a livel de valeda. Vester na familia ie for plu y plu mpurtant te na sozietà che se muda aslune y tresora. Ma l uel nce dì vester criatifs, davierc, cun vijions positives y gran spirt de adatamënt. Y propi per ti unì ancontra ai bujëns dla families de ncueicundì cëlen, cun l’Enes dla famila, de abiné ideies nueves y prupostes cuncretes. For plu y plu families se nuza dla

L suzes dl’Enes dla familiaDa urmei bele set ani incà vëniel metù a jì a livel de valeda l proiet Enes dla familia. Karl Silgoner n con’ de fi naliteies y cuntenuc, ma nce n con’ dla proscima edizion, povester plu curta

prupostes, dla scumenciadives che vën pitedes da mez setëmber inant, plu o manco n mëns alalongia.

L’Enes dla familia dëssa nvië a cunscidré coche la sta tla families, pensé do a ulache n pudëssa mudé o miuré velch y tò su vel’ nvit a avëi plu respet, legrëza y sudesfazion a chëi che viv cun y ntëur nëus ite. Oradechël iel uni ann la bela scumenciadiva de n miëur priesc pra strutures dal sport y de tëmp liede y te n valguna ustaries.

La familia tla cumenanza

Karl Silgoner, presidënt dl Cunsëi de Furmazion d’Urtijëi, cumëmber atif dl’Enes dla Familia, auza ora cuntenuc y finaliteies dl proiet: „Chëst ann iel inò stat n program scialdi rich. Povester fova l program plutosc lonch y perchël se fajons n pensier de l scurté mpo bëndebot per l ann che vën, smendran nce l numer dla manifestazions. N

valguna scumenciadives, coche i priejes lascei do per l maië o la buandes, se à desmustrà bones, scebën che l ie stat defi culteies. I mplanc portamont ne n’à chëst ann nia plu fat pea, ajache n valguni dsera bele de utober y d’autri ne n’à nia fat pea. La nudadoia y l tennis a Runcadic à for respundù cun nteres ala scumenciadiva y l ne n’ie mei lamentanzes,” dij Silgoner, che va ite tl pensier de basa per mëter mpe chësc proiet, “che ie jit ora dala Grupa uemes y fenans de Urtijëi y che ie chël de ti pité aiut ala families te si manejamënt dedite y dedora. N generel vàla de fé unì su o slargë ora la cuscienza y la sensibltà da pert dl publich de viers dla ncëria mpurtanta dla familia tla cumenanza. Per nëus ie mpurtant, te n tëmp che se muda aslune te si bujëns y ghiranzes, de tò ora la „fi a da n corn familia“ da n piz y de mustré su te ce gran maniera che la juda pea tl cuntest soziel,” nscila Karl Silgoner.

Daniela Villotti

Zaites - Urmei iel bele ot ani che la revista vën ora, da pert de na grupa de lëur metuda adum da studënc y professëures dla scola. La revista vën scrita te cin’ rujenedes: ladin, talian, tudësch, nglëisc y spanuel, te duta la rujenedes nsciuma che vën nseniedes ntan l’ëures de scola, pitan na letura nteressanta dut ntëur.

Zënzauter na bela scumen-ciadiva, che sotrissea la carateristica plurilinguistica dla scola y sambën dla valedes ladines. N uel y cëla de lauré deberieda per n miëur resultat fi nel. La revista ie nce n forum danter nsenianc y studënc, ulache l ti vën dat esprescion a minonghes

y ponc de ududa desferënc. La tematiches ne dëssa nia mé avëi da n fé cun la scola, ma nce cun dut chël che nteressea studënc y nsenianc nce dedora dal ambient scolastich. La revista ie nce unida premieda a Roma dal Ordenn di Jurnalisć tl mëns de mei dl 2005.

N pest prestigëus che ti dà unëur al proiet de scola y mutivazion de lauré inant de chësc viers.

La tradizion dl Orange Juice va inant

Chëst ann d’autonn iel stat n mudamënt de ncëria di diretëures. L diretëur da dant Otto Moling à sëurantëut la Direzion Raionela

de Al Plan de Mareo, si ncëria da diretëur dl ITC à tëut ite Bruno Senoner. Nce l redatëur da dant dla revista Orange Juice, l nseniant Siegfried Steger, à na stiera nueva te na scola tudëscia. Mbën, diretëur nuef, redatëur nuef, ma la ueia de fé ie for mo la vedla y sambën la ueia de fé bën. Chësta revista à na tradizion duta sia, che ie madurida ti ani. N gra dëssa ti jì a Siegfried Steger che à fat puscibl dut chësc, de gra a si pro-fesciunalità y si mpëni.

N uel sambën jì inant cun si lëur, cialan de mëter adum duta la forzes per miuré mo deplù la cualità dla revista y descedé l nteres di letëures. I studënc cunlëura drët bën cun gran spirt de ideies nueves y criatività y n se mbincia che la fadies porte si fruc.

Tisl di purciei y viulënza contra l’ëiles

Sun la prima plata vëniel prejentà l diretëur nuef Bruno Senoner cun na ntervista che conta de si vita profesciunela y de si ncëria nueva.

La va inant cun n articul che conta dl terzo pest venciù dala revista Orange Juice pra n cuncors a livel provinziel, pona l argumënt ciaut dl tisl A o tisl di purciei, la viulënza contra l’ëiles che ie for atuela, coche nce la minonghes per si cont, la descriminazion y sotmiscion dl’ëila ti paejes islamics. Pona iel la prejentazion di nsenianc nueves da chëst ann dl ITC, la scureda dla luna ala fin de dezëmber 2009, na jita cun l diretëur da dant Otto Moling sun Lagazuoi, l snus che ie for plu de moda, l 2012: iel pa la fi n?, l program nuef Windows 7, tecnologies nueves, l oroscop cun si nuviteies per l ann che vën, n bel test scrit tla rujeneda spanuela, n cuestiuner, la prejentazion dla prima tlas sezion turism y sport y na pitla nrescida n con’ dl proscimo bal de maduranza. La vela ie granda, perchël vala mé de liejer…

La zaita giàten tla scoles y tla istituzions publiches. (dv)

Inant ueia de scrì Dla revista Orange Juice dl ITC Raetia d’Urtijëi iel unì stampà n’autra edizion da Nadel. Nce do plu ani ie la ueia y la pascion per l scrì nia jita dojù

Orange Juice.

L zënter dal tennis a Runcadic.

Page 10: 0110

10

nr. 01 / 09 de jené 2010

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Partic - N sada ai 19 de dezëmber iel unì metù su tl Goalies’ Pub de Sëlva la grupa “Jëuni Freiheitlichen Gherdëina”. Coche scrij Egon Vinatzer te n si articul y comentar mandà ite ala redazion dla USC, “à la prejënza prijeda di cunselieres dl Cunsëi provinziel de Bulsan Ulli Mair, Pius Leitner y Sigmar Stocker cundiziunà l domesdì de n viers scialdi positif, mustran ai jëuni nteressei ala politica ma dantaldut ai programs dl partit di Freiheitlichen n sustëni plën y legrëza per chësta ntraunida.”

La parola a Pius Leitner y Ulli Mair

“Chësta grupa de jëuni dà l drë’ mpuls per n var inò inant per miuré y sensiblisé bele da jëuni insù la cunvivënza, i cuntac y la cunlaurazion y comunicazion danter persones de rujeneda tudëscia, taliana y ladina tl Südtirol. Nëus ulon nce sotrissé y auzé ora la mpurtanza per l stravardé, svilupé y mantenì viva la cultura y la rujeneda ladina nia mé tla valedes!” nsci Pius Leitner. “Chësc ie n vënt d’aria frëscia y de sëur inuvativa tla valeda, ma dantaldut n’ucajion mpurtanta per ti dé usc ai jëuni y pité la puscibltà de se fé streda, se defënder, de se paré, se lascian audì tres la politica!” à juntà pro Ulli Mair.

Max Mussner sëurastant

Do che l ie unì spiegà i fi ns y i programs “costrutifs y auternatifs dl partit”, coche l vën scrit, ie l domesdì jit inant cun la prejentazion di cumëmbri dla grupa nueva. L se trata de Max Mussner sëurastant, si vize Martin Kofl er deberieda cun Devid Vinatzer y Patrick Santifaller. Bele te chësta ucajion iel unì metù ju na prima pruposta de program, mustran su de ce viers che l lëur y l mpëni di jëuni dl partit se muverà: “La sensiblisazion dl viers dl

mantenimënt dla cultura, rujeneda y tradizions ladines scumëncia bele da jëuni insù, perchël laurerons sensiblisan la jënt y dantaldut i jëuni de se muever y cumbater cun nëus contra l vënder ora nosta cëses, tiera y cultura, perdan nsci nce nosta identità uriginela. Uleron nce pië ite te na maniera ativa, viva y pratica i problems y i bujëns di jëuni. Cialon nsci de judé a tré su na junanza sana per garantì n daunì segur. Ma n iede cialons de renfurzé la grupa cun jëuni che unirà mo do y demustrerà nteres per na politica rëidla, trasparënta y costrutiva y dut per pudëi dé deberieda n cuntribut a miuré y a seguré nosc daunì. Dut chësc fajerons cun armunia, nia cun prëscia, per garantì n bon svilup y lauré y sambën unirons for cunsiei da nosc veterans dl partit,” spiega l espunënt jëunn dla FJ Gherdëina Max Mussner che “à mo inant prejentà ideies scialdi cuncretes y realisables.” “Sambën sons mo de puec, ma l prim var mpurtant ie unì fat, chiron inant cumëmbri che à ueia y nteres a lauré pea. Jon de viers dla veles cumeneles che l sarà

Jëuni Freiheitlichen GherdëinaTe Sëlva la fundazion di “Jëuni Freiheitlichen Gherdëina”. I respunsabli: “N vënt frësch tla valeda, pruspetives nteressantes, i jëuni cherdei ite a fé pea”

Max Mussner cun Pius Leitner.

N ucajion dla fundazion di “Jëuni Freiheitlichen Gherdëina”.

d’ansciuda, tlo cialerons de fé a na maniera che nce i jëuni posse giapé na si lerch de parola y de cunscidrazion te Chemun, cieche fossa bel, drët y gran ëura,” dij inant Mussner.

L szenar politich

“La mprescion data te chësc domesdì,” aldò de Egon Vinatzer, “ie che i jëuni ne sta nia mé plu te n piz y aspieta de unì servii, ma i uel ëi aministré pea, judé à tenì su nosta realtà, cialé de salvé nosta tiera ma dantaldut cialé de garantì ai mo plu jëuni che vën do n albierch y na vita te si ncësa. Ntant se tràtela zënzauter de n vënt frësch tla politica de valeda, purteda da na grupa de jëuni sani cun de gran ideai, forza y curaje zevil. Chisc purterà dessegur a mudazions tl szenar politich ti proscimi ani. L ie drët che l sibe la lies, l ie nce drët l sport, ma la va nce de pensé al daunì, che ie bën dut auter che n juech. L ie da capì, l daunì ie tla mans di jëuni y ëi messerà nce l viver,” scrij Vinatzer te si comentar. (dl)

Sëlva - L mëns de dezëmber 2009 ie stat scialdi plu frëit che chël dl ann passà cun -4,10 C° degré de mesana, permez ala mesaria de -2,85 C° dl 2008. Chël uel dì cun na mesana de 1,25 C° dessot ala temperatura dl mëns de dezëmber dl ann passà. L di plu frëit éi muserà ai 20 dl mëns cun na mesana de -14,00 C° y na minima for ai 20 de dezëmber de -18,5 degré dala cinch daduman. L di plu ciaut éi muserà ai 24 dl mëns cun 2,33C° de mesana y na mascima for ai 24 dl mëns de 6,00 C° ntëur la set da sëira. L mëns à scumencià sun l burt, cun n valgun dis de mez y mez ndolauter. Danterite vel’ di de bel tëmp y fi nà via inò cun burt y asniblà nchina ala fi n. L ie mé stat ot dis de ndut de bel tëmp. N possa dì che dezëmber 2009 ie stat l mëns tla mesaria n con’ dl frëit dal 1978 incà, da canche scrije su dl tëmp. Sarëinn iel mé stat ot dis, undesc dis de mez y mez y bën dodesc dis de bur’ tëmp. Dodesc dis iel stat da vënt. Pluët àl truep do la rata, n ueia de Nadel dala sies da sëira inant nchina n Nadel domesdì via cun 45 mm de ega. Nevët àl ënghe suvënz, te dodesc iedesc bën 92 cm de nëif. I purtoies ie te de boniscima cundizions, de gra ala nëif naturela y chëla fata cun i canons. Ala fi n dl mëns éi muserà a dumbria 28 cm

de nëif (tl 2008 n fòvel bën 51 cm). Uderon coche l jené 2010 cialerà ora.

Ann 2009: Ressumé

L ie stat n bel ann, scialdi ciaut cun na mesana de 5,52 C°, chël uel dì cun +0,34 degré dal ann passà. Na tel temperatura ne n’éi mei mo muserà ti ultimi 31 ani. Per fé n ejëmpl: l ie stat 3,82 C° de mesana ntan l ann 2005. Pluët àl mesanmënter cun na ciadeda de 566 mm de ega y la nëif tumeda, belau duta ti prim mëns dl ann y de dezëmber, fej ora bën 428 cm (tl 2008 bën 514 cm).

Nëif ti ani passei

Ann 2009 nëif tumeda 428 cm Ann 2008 nëif tumeda 514 cm Ann 2006 nëif tumeda 274 cmAnn 2005 nëif tumeda 221 cmAnn 2001 nëif tumeda 354 cmAnn 1997 nëif tumeda 186 cmAnn 1989 nëif tumeda 201 cmAnn 1986 nëif tumeda 421 cmAnn 1978 nëif tumeda 386 cm

Ti ultimi diesc ani àl nevët mesanmënter deplù che ti ultimi diesc ani dant (1990-1999).

Josef Mussner

Plueia de dezëmberTëmp y temperatures ntan l mëns de dezëmber 2009 te Sëlva

Funes - La cësa che ie unida frabicheda per 3,3 milions de euro fej pert de n majer cunzet che tol nce ite la scola y la scolina. Tlo dëssel dantaprima unì dat nfurmazion a chiche uel zapé ite tl Parch Naturel Puez-Odles. A S. Magdalena de Funes à la Provinzia de Bulsan fat la setima cësa dl Parch naturel. La strutura de 3200 metri cubich ie unida fata ulache l ruva adum i trëi ruves de Funes. Pra l cuncors de proietazion a livel de Europa fòvel unì ite prupostes per chësc zënter de nfurmazion. “L Chemun à abù rejon a scrì ora n cuncors tres chël che n à pudù crì ora l’idea plu adateda per duta chësta istituzions publiches. Sën vëijen che la cësa se prejënta te na maniera moderna da pudëi mustré ca,” à dit Luis Durnwalder. La cësa dl Parch naturel, fata do i proiec de Stefan Burger y Birgit Rudacs, à doi partimënc cun n peton de culëur papyrus y nce pertes de lën. Per ti ruvé permez plu saurì nce a pe iel unì fat n puent sëura l ruf de Funes. Do avëi tenì ite la mpermetuda dla cësa dl parch à l Presidënt dla provinzia nce cunedì che n uel tosc mëter man cun la streda de zircunvalazion per S. Piere de Funes. L zënter nuef dëssa tré l nteres di jëuni per la natura y per la stravardé. Ma duta la populazion dl post, che do statistiches se nuza puech de chësta cëses, dëssa giapé nteres y pascion per la natura. L zënter nuef dëssa vester de utl ajache la jënt se

rënde plu cont dla marueies che pieta la natura te chisc raions. “Tl medemo mumënt pieta chësta cësa nce la puscibltà de mparé a cunëscer miec l patrimone naturel Unesco,” à sorissà l assessëur Michl Laimer.

Cësa Parch NaturelL zënter nuef dl Parch naturel Puez-Odles a S. Magdalena de Funes ie unì sëurandat ufi zialmënter ai 29 de dezëmber tres l presidënt dla provinzia Durnwalder y l assessëur Laimer

Page 11: 0110

11

nr. 01 / 09 de jené 2010

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Foto - La fotografi a ie da udëi sot ala plata: www.ulg.it tl link fotogallery. La Union di Ladins de Gherdëina ULG nvieia duc y dutes a fé pea pra l cuncors zënza pest dla fotografi a dl mëns. Mandëde ite Vosta fotografi a plu nteressanta

Ert - L nteres ie stat reziproch, danter la grupa de scultëures dl’UNIKA y la furnadoia de Mont de Sëuc ora Compac. Nscila iel unì muet la bela scumenciadiva de mëter pra la stazion suinsom de chësta furnadoia doi scultures de linda de grandëza de persona cun l moto „turism da d’inviern se anconta cun l’ert“.

La doi scultures, che à na „iridazion dinamica“, dëssa ti giaurì ai truepiscimi simpatisanc dl sport

Ciaut o frëit?La foto dl mëns: per chësc mëns iel unì cris ora la fotografi a “Bon ciaut o bon frësch?” de Sabine Pitscheider de Urtijëi. Cungratulazions

a: [email protected]. Uni mëns uniràl cris ora la fotografi a plu nteressanta, misteriëusa o da rì. La fotos che ne vënc nia unirà do y do for inò valutedes y arà l’ucajion de vëncer te n segondo mumënt. De gra che fajëis pea. (ulg)

L giat de Sabine.

Sport da d’inviern y scultures Pra la stazion Compac dla furnadoia de Mont de Sëuc iel unì metù su scultures de linda de grandëza de persona. „Turism da d’inviern se anconta cun l’ert“ ie l titul dla opra

da d’inviern i uedli per i biei raions dla Mont de Sëuc y per la atrazions dl sport dla nëif sun Mont de Sëuc. Ala doi gran scultures pòssen mo ti cialé ntan duta chësta sajon da d’inviern.

Chësc proiet artistich ie n bel ejëmpl de n bon cunlauré danter njins y nfrastrutures de chëi che lëura tl turism da d’inviern y nosc artejanat artistich.

Grupa UNIKA

„Turism da d’inviern se anconta cun l’ert“.

Soziel - Cun legrëza fajons a l savëi che tla trëi biblioteches San Durich a Urtijëi, Tresl Gruber a S. Cristina y Oswald von Wolkenstein te Sëlva iel unì dat jù 526 scatules, te dut Südtirol n àn abinà adum 4.205 scatules dai ciauzei. Duta chësta scatules dai ciauzei àn purtà persunalmënter a Maran, da iló ieles ruvedes a Berlin tl magasin zentrel, ulache

De gra dl sustëniL azion „Nadel tla scatula dai ciauzei“ ie unida stluta ju do n mëns y mez ai 30 de nuvëmber 2009. L Team Gherdëina de Nadel tla scatula dai ciauzei rengrazia de cuer

l ie unì njenià ca i papieresc de dogana per les mandé tla Romania ntëur ala Moldau.

L ie bel a udëi che uni ann iel for plu y plu jënt che fej pea pra chësta scumenciadiva. I mutons dla Romania à giapà dan Nadel na bela scincunda. Per l prim iede te si vita à chisc mutons fat pea pra na drëta festa da Nadel, ulache n à ciantà, prià y partì ora chësta

Doi mutons dla Romania che à giapà na bela scincunda da Nadel.

bela scatules dai ciauzei. Dessegur ti iel restà tl cuer de chisc pitli na gran legrëza, canche i à giapà chësta bela scincundes dunedes da nosta jënt cun amor: scinché cun cuer porta na gran legrëza!

N Dievelpaie de cuer a duc chëi che à judà pea y à sustenì chësta scumenciadiva.

L Team Gherdëina

Mesana Sëlva - Duc i sculeies à judà pea per abiné adum pachetli dal lat uetes. Chisc ie pona unic cuncei su da Manuel a forma de n lën da Nadel. Di per di chersciova l lën y duc fans curiëusc de udëi

N auter lën da NadelNa bona idea à abù i sculeies y nsenianc dla 1C dla Scola Mesana de Sëlva, fajan n lën da Nadel mpue’ autramënter, cun pachetli dal lat

l resultat. Propi per tëmp y ëura sons stai boni de l fi né mo dan Nadel. Manuel à pudù fé a na maniera che la lum se mpiova da dedite.

Tulon mo l’ucajion de ti mbincé

nce tres la USC a duc i sculeies, nsenianc y personal n bon Ann Nuef!

Per la Scola Mesana, Marco y Karin

I sculeies dla prima tlas C dla Scola Mesana de Sëlva cun si bel lën da Nadel fat cun pachetli dal lat.

Page 12: 0110

12

nr. 01 / 09 de jené 2010

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Sëlva - L “Christmas on Ice” metù a jì dal Eisclub Gherdëina ie nce chëst ann stat n suzes de publich y de ejibizion sportiva dl jadiné artistich sun dlacia. Da curnisc ala bela cumpëida de atlec dl jadiné à nce chëst ann, coche urmei da tradizion, fat la mutans dl Eisclub Gherdëina. Feter 40 jadinadëures, danter la majeres -

Nora, Daniela, Sara, Francesca, Pia, Genny, Anna, Sofi a - che fej bele dai ani garejedes pra i campiunac federei y free dl Trivenet, y la mëndres - Maddalena, Serena, Manuel, Jenny, Aaron, Leonie, Stella, Ilaria, Patrizia, Micelle, Vivine, Lisa, Laura, Christine, Carolina, Anna, Lisa, Sofi a, Ludovica, Athina - che se dà

ju cun gran ntujiasm tla pratica de chësc bel sport, à purtà dant plu coreografies da culëur y nce cun n bon livel tecnich danter la ejibizions di profesciunisć dla dlacia. Da auzé ora l gran lëur da pert dla trainadëura

L Nadel ie nce sun dlaciaL “Christmas on Ice” ie urmei tradizion da Nadel te Gherdëina. Nce chëst ann iel stat n spetacul de tecnica dl jadiné, de coreografi a y de show sun dlacia. L publich faszinà dl stadio Pranives te Sëlva per na ntraunida de marueia

Stefania Berton y Ondrej Hotarek n pèr che se à metù adum nia da giut, me à beel arjont de biei suzesc.

canadeja dl Eisclub Gherdëina, Michelle Curie, che deberieda cun si assistënta Tiziana Mussner à mparà ite l program ti ultimi mënsc. I biei guanc dla mutans dl Eisclub ie unì njeniei da Patrizia Delladdio y da Rita Piazza.

Inò deplù jadinadëures de bon livel te Sëlva

Samuel Contesti, trëi iedesc campion talian y vize-campion europeich tl 2009, ie dessegur stat un di ponc de diamant dla sëira tl stadio Pranives. Si sauc y si forza prezija tla fi gures à mustrà su che l vën docà n gran nterpret de chësc sport tla Talia. Nce Maurizio Zandron de Bulsan ie n gran talënt, ël ie ruvà terzo pra i campiunac taliani, y cun si 17 ani àl n gran daunì. Ruben Errampalli ie n auter jëunn che à lascià udëi si potenzial; l puderà tosc di la sia nce a livel senior.

For scialdi prijà ie l ntervënt di pères dl jadiné artistich y Anna Cappellini y Luca Lanotte ie doi nterprec de mascimo livel. Cun si cuinto post pra i campiunac europei y l titul de vizecampions dla Talia ài dat desmustrazion de si talënt. Stefania Berton y Ondrej Hotarek ie da puech deberieda, ma bele do n ann ài cuncuistà l podest di campiunac taliani. Da auzé ora nce l’ejibizion sul da rì de Laurent Tobel, n jadinadëur che ie bon de fé matades sun dlacia y devertì a si maniera l publich.

Grandiscima Manuela Demetz, bravi nce i jëuni

dla band “Vicious” y “Bluesbrakers”

Doi ejibizions da pel de gialina da pert dla ciantarina lirica Manuela Demetz de Sëlva à arichì la manifestazion tl stadio Pranives. Sun la notes de “Time to say Good Bye” de Andrea Bocelli y dl’“Ave Maria” de Franz Schubert, purtà dant dala beliscima usc da Manuela Demetz, à n valguna jadinadëures dl Eisclub Gherdëina mustrà fi gures artistiches passenëntes. La ciantarina Manuela Demetz ie nce unida premieda cun na scincunda de ciofs da pert de Alex Runggaldier, che a menà tres la sëira; propi n la

Samuel Contesti, na gran speranza dl jadiné.

Anna Cappellini y Luca Lanotte ie doi nterprec de mascimo livel. Maruzion Zandron de Bulsan. Matades cun Laurent Tobel.

Nce la atletes plu jëunes à fat pea.Mutans y mutons dl Eisclub te na si ejibizion.

sëira dl Christmas on Ice cumpliva ëila nfati i ani.

Da auzé ora nce l acumpaniamënt de mujiga de cualità ntan la sëira da pert dla grupes de Gherdëina “Vicious” y “Bluesbrakers”, metudes adum da jëuni da talënt che se dà ju cun la mujiga moderna y porta dant covers che ne à nia truep da nvidië ai uriginei di scialdi plu cunesciui artisć ala moda.

Dut per dut na sëira garateda, che à devertì la gran cumpëida de publich ruvà tl stadio Pranives. L ne n’ie sambën nia da paredlé cun l’Icegala de Bulsan, ma cun i mesuns fi nanziei a despusizion ne pòssen nia fé i miraculi y la “culëtes da malan” di majeri espunënc dl jadiné artistich a livel europeo y mundiel. L apuntamënt ie per l proscimo ann, per na edizion nueva dl Christmas on Ice te Gherdëina.

Leo Senoner

Nce mujiga moderna live àn pudù audì n chësta sëira y sun la meludies sunedes dai Vicious y dai Bluesbrakers de Gherdëina à i pitli atlec balà sun dacia.

Page 13: 0110

13

nr. 01 / 09 de jené 2010

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Lies - N se à ancuntà tl bel local dla Mujiga tla Cësa per Jëuni, Ert y Cultura. Cun l aiut de n valguna jëunes che lëura ti ufizies de Chemun y cun l sustëni dl presidënt dla Mujiga Diego Kostner àn njenià ca drët blòt la sala, a na maniera che duc pudova se senté pra na mëisa, ulache a uniun ti iel nce unì servì na bona jopa de golasc fata a puntin dal cuech Luca Planker. Chëst ann fòvel l cuinto iede y nsci nce l ultimo iede che chësta aministrazion mëina l Chemun. Sun nteressamënt dl ambolt Ewald Moroder fòvel nce prejënc ntan la ancunteda l presidënt dla provinzia Luis Durnwalder y l assessëur provinziel Florian Mussner. Chësc desmostra nce la mpurtanza che l ti vën dat a livel de Provinzia al’ativiteies dl Chemun de Urtijëi y fej udëi mo n iede i bon raporc cun Bulsan. Do la rujenedes dl’autoriteies y l salut nce de seniëur Digan de Gherdëina Vitalis Delago, iesen passei a na retrospetiva di cin’ ani de aministrazion tres na lingia de chedri a culëures te n sistem power point metù adum drët bën dal jurnalista dla plata de Chemun Alexander Stuff er. Te sala reprejentanc de feter 80 lies; nsci vëijen mo n iede ce gran atività

Ancunteda dla lies a UrtijëiSciche l ie bele tradizion per l ultimo di dl ann à l ambolt de Urtijëi nce chëst ann nvià i presidënc dla lies de Urtijëi y dla lies a livel de valeda per se ancunté y fé deberieda n rëndicont de coche ie passà l ann

L’autoriteies pra l’ancunteda dla lies a Urtijëi.

culturela, sportiva y soziela che nosta valeda à. Sambën che te na tel ucajion iel nce l drë’ mumënt de se ancunté danter lies per fé ora vel’ scumenciadiva deberieda. Y ajache l fova nce l’autoriteies provinzieles, se àn nuzà dl’ucajion de fé vel’ dumanda de sustëni fi nanziel.

Scioldi per l orgun

Na bona parola à abù l presidënt dla Provinzia n con’ dl orgun nuef de dlieja, ulache n chier for mo vel’ fi nanziamënt. Do la dumandes n con’ de chësc da pert dl digan y dl ambolt à Durnwalder dit ufizialmënter de seguré n fi nanziamënt de 30.000 euro per chësc orgun. Nsci ie chësta nce stata na bona nutizia per nosta Pluania, per fi né via bën l ann. Ala fi n dl danmesdì iel mo unì fat na scincunda a uni presidënt de lia, l bel liber de 100 ani “Marktgemeinde St. Ulrich” che duc à pià do gën. N se à pona saludà mbincian a duc n ann plën de legrëza, fertuna y sanità.

Nsci assudëi inò pra l’ancunteda di 31 de dezëmber 2010.

Armin Moroder

Reprejentanc dla lies ntan la festa ai 31 de dezëmber.

Cronica - Pra chisc trëi iel nce unì cialà do ti cuatieres; nscila iel de ndut unì abinà 20 gram de hashish. Chësc ie l decimo cajo de chësta sort dal scumenciamënt dla

ULG - A desferënzia dl ann dant fòvel chëst iede na lista de candidac da garat, che se metova a despusizion per la vela. L ie unì lità chisc cunselieres: Milva Mussner de Sëlva (che à giapà l plu ujes) y pona damprovia: Stefan Kasslatter de Runcadic, Raimund Großrubatscher de Urtijëi, Giulia Senoner de S. Cristina, Wolfgang Moroder y Leander Moroder, tramedoi de Urtijëi. La minonga generela dla jënt prejënta fova chëla che, nce sce la persones litedes te chësc cunsëi ne n’ie nia truepes (chësc suzedova y suzed pu te truepa lies), dësseles mpo la nvië via, cun positività y idealism, y desmustré che les à ueia de lauré deberieda y a bën di ladins y dla cossa ladina. Te n segond mumënt

saràl dessegur mo d’autra persones nteressedes a nosta cultura ladina y ulentives che puderà unì cuoptedes dal cunsëi.

Te na prima senteda iesen stac a una de damandé mo i autri cumëmbri dla Union di Ladins, che ova giapà ujes pra la reunion generela, sce i à nteres a fé pea tl cunsëi. Tla senteda di 12 de dezëmber - for cherdeda ite dal presidënt de vela Edgar Moroder - fova prejënta danter i autri nce Ilda Pizzinini dla Val Badia, una de chëi cumëmbri che ova giapà ujes pra la reunion generela y che se à detlarà a una de judé pea y de dé gën na man al cunsëi almanco ntan chësc prim tëmp.

Duc i cunselieres se à sentì unerei de si prejënza y l’à

Cunsëi nuef dla ULGAla fi n de nuvëmber 2009 se àl abinà adum tla biblioteca dla Cësa di Ladins a Urtijëi na sala tocia y plëina de cumëmbri dla Union di Ladins de Gherdëina ULG per tenì si reunion generela cun lita dl cunsëi nuef

L cunsëi nuef dla Union di Ladins de Gherdëina. Da man ciancia, Wolfgang Moroder, Milva Mussner, Stefan Kasslatter, Giulia Senoner y Raimund Großrubatscher.

rengrazieda de si sustëni.Te n tlima drët sarëinn y rëidl

iesen pona passei ala numinazion dla ncëries tl cunsëi per i trëi ani che vën y che ie jites ora duta cantes al’unanimità. Stefan Kasslatter ie deventà presidënt dla Union di Ladins de Gherdëina, Milva Mussner vizepresidënza y Raimund Großrubatscher à sëurantëut l lëur da cassier. I autri cunselieres ie Giulia Senoner y Wolfgang Moroder. Leander Moroder ie zapà ora dl cunsëi. Scrivana resta inant Ivana Moroder, dependënta, deberieda cun Egon Vinatzer, dla ULG. I doi revisëures di conc ie Norbert Comploj y Janmatie Moroder, chësc ultim nce prejënt pra chësta senteda costituënta.

L cunsëi dla ULG se à ntant bele urtà n valgun iedesc, sibe per cuestions urganisatives internes che per scumencé a mëter adum l program per i ani che vën, tenian dantaldut cont di bujëns di ladins de Gherdëina, se tulan dant de lauré cun sensibltà y idealism per la cultura ladina.

Dut l cunsëi dla Union di Ladins de Gherdëina tol mo chësta ucajion per ti sentì gra de cuer a Edgar Moroder che, te si cualità de presidënt de vela, ne n’à nia schivà bries, nes à sustenì y se à tëut truep tëmp y cun gran nteres se àl purvà acioche l vënie metù su l cunsëi dla Union di Ladins de Gherdëina. Ulon tò su y se mëter a cuer si cunsëies che l nes à dat n l di dla senteda costituënta y mo cis chël de „tenì adum, tenì adum y mo n iede tenì adum!“ coche l à dit tan drët! (usc)

sajon incà. Truep ntervënc ie unii fai per

purté aiut, deberieda cun l’autra istituzions de sucors. Danter l auter nce per desgrazies cun la luesa sun

Hashish sun purtoiI carabinieri de Urtijëi dl servisc sun i purtoies à abinà sun Secëda y Col Raiser trëi turisć jëuni taliani che fumova hashish sun ëur de purtoi

Mont de Sëuc. Danz che cun la nëif dura y nce dlaceda pòssel suzeder plu saurì zeche. Nce sce l raion de Mont de Sëuc ie do la rata pitl permez al raion de purtoies tl rest dla valeda, ie mec i ntervënc da pert di carabinieri propi stai sun Mont de Sëuc; bonamënter ajache l ie for plu y plu turisć che va sun chësta bela mont, ma povester nce, coche scrij i carabinieri, ajache i purtoies ie do la rata saurii y perchël pòssel vester che n mët manco a verda y va mpue’ plu sëurapensier. L plu iedesc iel che chëi dai schi fi r nzaul, mé scialdi dinrer suzédel che doi dai schi fi r adum. Ma un n iede iel dan otodì suzedù nce chësc. Un di doi se n ie mucià, ma n ie tl lëur de ti jì do y l identifi ché. L cunsëi da pert di carabinieri ie inant de cialé for ce purtoi che n chier ora, valutan avisa tan boni che n ie de jì cun i schi. Ma cialan nce dla situazion fi sica, dantaldut l prim di dl’ena, pra i turisć, ulache l possa suzeder che l ti debe l bòt. (dl)L ie unì abinà 20 gram de hashish.

Page 14: 0110

14

nr. 01 / 09 de jené 2010

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Cunsëi nuef di DestudafuechI destudafuech de Sëlva se à ancuntà per la senteda generela 2009. Per l’ucajion iel nce stat la veles dl cunsëi y la festa da Nadel

L cumandant Josef Perathoner.

Ntervënc pra levines. Nce pra desgrazies sun streda vëniel cherdà i destudafuech.

Sëlva - L cumandant Josef Perathoner à n dumënia ai 20 de dezëmber pudù saludé tla sala di destudafuech te Sëlva si cumpanies destudafuech, ma nce truepa autoriteies. Danter l auter l ambolt de Sëlva Roland Demetz, l cumpani di destudafuech y assessëur Florian Mussner, l presidënt de raion Josef Mair, l ispetëur raionel Alois Oberkofl er, l ispetëur de valeda Hans Peter Perathoner, per i polizaies de Chemun de Sëlva Klaus Mussner, per i Judacrëp Adam Holzknecht y l dutor Aba Fallaha.

L scrivan Georg Hofer à liet dant l’atività fata via per l ann. L ie unì

fat ades 50 ntervënc. I destudafuech vën nce for damandei pra d’uni sort de manifestazions. Per vester for njeniei vëniel fat truepa proes via per l ann, sibe per ntervënc tecnics y de meldefuech, che pra levines y mplanc portamont. Proes vëniel nce fat regularmënter cun l’autra grupes de destudafuech dla valeda. Judà pea à i destudafuech inò pra l Belsy Festival. De nuvëmber ài urganisà, coche da tradizion, l gran batadù. De ndut iel stat via per l ann ot sentedes de cunsëi. Mpurtant ie nce for l cuntrol dla bombules contra l meldefuech. D’autonn à i destudafuech giapà la scela nueva

de 28,85 metri. La vedla ova bele 30 ani.

Veles dl cunsëi per i proscimi cin’ ani

Te si ncëria da cumandant resta inant Josef Perathoner, ncëria che l à bele da 15 ani incà. Vizecumandant ie Toni Mussner. Cumandant de cuordinamënt ejecutif, „Zugs-kommandant“ per tudësch, ie Urban Mussner, si vize ie Andreas Perathoner. Cumandanc de grupa ie Jonas Senoner, Gehard Demetz Fudlé y David Senoner. Di njins se cruzia Norbert Mittermair, cassier

ie Karl Lardschneider, scrivan Georg Hofer. Daniel Senoner se à do 15 ani da cumandant de cuordinamënt ejecutif trat zeruch per lascé l post a n jëunn. Lucas Comploi à lascià pra i destudafuech de Sëlva do 34 ani de atività. Cun duc a una iel unì numinà cumëmber de unëur. L jëunn Miran Mittermair ie unì tëut su per l ann de proa. Al mumënt iel pra i destudafuech de Sëlva 58 atifs y 17 cumëmbri de unëur.

Tl 2009 ne n’iel stat deguna de gran catastrofes, ma te n valgun caji iel stat mesun schivé, cun l ntervënt di destudafuech, catastrofes persuneles. (dl)

L Seniëur Benedësce chësta CësaCoche da tradizion ie nce chëst

ann i Trëi Rëiesc jic da cësa a Cësa a cianté.

Nscila ie na grupa nce passeda te redazion dla USC. Da man ciancia Baldassar Julian Santifaller, Melchior Matteo Tomada y Caspar Ivan Comploi. L acumpaniadëur

ie Helmuth Kostner. Y n mierculdì ons bën ncensà, scrijan su 20 C+M+B 10, coche dì vulgo Caspar Melchior y Baldassar.

Ma perdrët ie l senifi cat plu sot, chël de Christus Mansionem Benedicat. (dl)

S. Cristina - La ie scialdi garateda, la festa di 31 de dezëmber te S. Cristina sun Plaza da Dosses.

Da la nuef da sëira iel unì dsarà ju, sciche uni sëira, la streda tl zënter de S. Cristina y n pudova

L ultimo dl ann a S. CristinaFesta sun plaza da Dosses per festejé la prima ëures dl ann 2010

nsci giaurì la trëi pitla uties tl parch dan l Hotel Dosses, ulache l univa dat ora da maië y da bever.

La mujiga de DJ Simon cun la lumes d’uni culëur de Lukas Insam ova purtà pro a na bela atmosfera de festa. Sun plaza se ancuntova for plu y plu jënt; jënt de uni età, sibe de Gherdëina coche sambën nce truep seniëures. Puech dan la dodesc se òvel abinà na plaza y na streda tocia y plëina de jënt de bona ueia, che aspitova śën sun l ann nuef 2010 che ie pona unì saludà cun de biei gran fuesc de marueia.

La scumenciadiva de mëter a jì chësta festa ie unida a se l dé tres n valgun osć y buteghieres: Oskar Turini dl Hotel Dosses, Moritz Demetz dl Hotel Maciaconi, Markus Demetz dla butëiga Maciaconi, Heidi Demez dl Hotel Wolkenstein y Arturo Schenk dl Hotel Plaza. La Lia per l Turism de S. Cristina ova tëut su cun ntujiasm chësta scumen-ciadiva y à judà gën pea a la mëter a jì.

La festa ie garateda ajache duc a tenì adum, sibe i urganisadëures coche chëi che à judà ntëurite y sambën nce i cumëmbri dla Lia per l Turism de S. Cristina che à mandà si seniëures a festejé l ann nuef sun plaza da Dosses de S. Cristina.

Lia dl Turism S. CristinaFuesc artifi ziei a S. Cristina. Una dla grupes di trëi rëiesc che ie jites da cësa a cësa a Urtijëi.

Page 15: 0110

15

nr. 01 / 09 de jené 2010

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Pablo PalfraderRedaziun: Ciasa dl Istitut Ladin - 39030 San Martin de Tor

Tel: 0474/524042 - Fax y ISDN: 0474/523005 - e-mail: [email protected] Val Badia

Al Plan - “Aroèder Ćianross”. Chësc ê le titul che La Usc â chirì fora tla ediziun di 29 d’aurì 2006. Avisa n’edema denant, ai 22, êl gnü jö püch sura Al Plan incër 50.000 m3 de material, cun ëi la pista dai schi “Ćianross” y la staziun a munt dl implant dal medemo inom, impormò fat sö püć mëisc denant. N fat che â comportè danns materiai - por fortüna degügn a porsones. En mertesc ai 22 de dezëmber dl ann passè, él gnü invié ia pro la staziun a val na picia festa de inaudaziun y benedisciun dl implant dortorè sö danü. Döt isté él gnü laurè por assigurè la para cun petun y microconi y por arjigné indô l’implant, che va en funziun püch plü de 3 agn y mez do la desgrazia.

Pro la staziun a val él rovè adöm cotan de jënt. Dancà Georg Mutschlechner, che à surantut da püch l’inćiaria da presidënt dla sozieté di lifć d’Al Plan, y so vize y presidënt da denant Zeno Kastlunger, che à vit sön süa pel - sce an po dì insciö - les edemes scöres dla y do la roa che à desdrüt l’implant. Ël à insciö inće albü l’ocajiun da portè dant en cört co che la situaziun s’à svilupè ti ultimi agn. “Bele püch tëmp do la desgrazia, unse sintì da pert dla popolaziun che al ê la orentè che l’implant gniss fat sö danü”, à dit Kastlunger, “chësc nes à dè forza a nos dl consëi

d’aministraziun da se rogücé ite les manies y nes dè da fà. Düć à dè so gran contribut por che i laûrs podess jì inant , da nüsc colaboradus al consëi d’aministraziun, dal comun ala proteziun zivila, düć à daidé. Ara à sambëgn dorè so tëmp, mo chësc tëmp àl orü ester. Ara ne foss nia jüda sce la popolaziun ne foss nia stada doìa”, à stlüt jö Zeno Kastlunger, che cun le presidënt Mutschlechner y inće l’ombolt de Mareo Fortunato Ferdigg, n’à nia desmentié da rengrazié düć chi che à daidé cun mania leria por che la dortoraziun dl implant “Ćianross” podess indô gnì a s’l dè, dales istituziuns publiches ales porsones privates.

La parora ti é spo passada al ploan d’Al Plan y La Pli signor Heinrich Perathoner, che à cherdè jö la benedisciun de Chël Bel Dî sön l’implant nü y la proteziun sön düć chi che laora laprò y chi che l’anuzarà tl dagnì.

“Ćianross” indô en pèPuntualmënter dan le gran fl us de sciori, él inće gnü daurì danü l’implant “Ćianross”, che ê jü en roa d’aurì dl 2006

La sajun po mëte man inće por le “Ćianross”. Bel iadedô le presidënt dla sozieté di lifć d’Al Plan Georg Mutschlechner y le presidënt da denant Zeno Kastlunger, cun familiars.

Dedô à chi che à orü podü se fà na roda cun l’implant, che é gnü arjigné sö sciöche denant. Cun gabines da ot porsones vëgnel condüt a munt 1.200 porsones al’ora. Le lift é za. 304 metri lunch y cür n deslivel de 99 metri. L’implant comporta por le turism da d’invern deplü vantaji.

Dal momënt che la staziun a val’ é a püćes desënes de metri dal zënter, po i sciori pié da hotel demez a pè, zënza messëi tó ca l’auto. Laprò romagn l’implant davert dui iadi al’edema inće da sëra, por chi che ô jì cun i schi sön la pista iluminada. En funziun va spo inće le tru dla liösa, che rapresentëia na oferta implü nia ma por le ghest, mo inće por la jënt dl post.

Cun i laûrs de dortoraziun ne desmëntion nia ći che é sozedü, mo al vëgn curì pro na plaia: na plaia che à caraterisé le paîsc por bun trëi agn. L’aodanza é che an romagnes stravardà tl dagnì da desgrazies de chësta sort. (pablo)

Salüt dl ombolt de Mareo Fortunato Ferdigg tratan l’inaudaziun y benedisciun dl implant.

Canche le deblti pordona val’ deblëza al sterch,

canche le sterchaprijëia la forza dl debl,

canche le “Iö-à-val’”partësc cun le “Iö-n’à-nia”,

canche le scraiun scuta chîty capësc

ći che le ström ô ti dì,canche le chîtdevënta dadalt

y le dadalt chît,

canche l’importantdevënta zënza signifi cat,

ći che parô dessororadevënta important y gran,

canche na picia lömamesa le scürbona ćialda,

impormët vita lominosa,y tö ne pisimëies nia,

mo te vasinsciö sciöche t’es

adincuntra,spo,

avisa spomët man le Nadè.

Test de Rolf Krenzertraduziun tl ladin

En mertesc danmisdé, ai 22 de dezëmber, é i scolars dles prömes tlasses dla Scora Mesana da San Martin jüs a ciafè la jënt atempada dla Ćiasa de Palsa, che é al momënt avisa dlungia la scora: an orô i portè n pice salüt ai “vijins”, podésson dì.

Caranta mituns i à ćiantè dant de beles ćianties da Nadè al publich chît che ê rovè adöm tla picia capela dla ćiasa y ti à insciö aodè de beles y festes plënes de serenité a düć.

Scolars te Ćiasa de PalsaDenant co jì tles vacanzes da Nadè, é i scolars dles prömes mesanes da San Martin jüs a ciafè i “vijins” dla Ćiasa de Palsa

Scolars ćianta y sona por les mëdes y i berbesc dla Ćiasa de Palsa da San Martin.

Generaziuns s’incunta: na bela compagnia.

La 1A à pastlenè cun gran dediziun de pici agnui, che ai à podü i scinché te chësta ocajiun ai berbesc y ales mëdes che vir te Ćiasa de Palsa. Do n pü’ de aorela cörta y val’ de duc, à spo la tlassa 1B ćiamò śoghé na bela “tombola” deboriada cun la jënt de tëmp, che à dër aprijé la bona compagnia. Al’é stè ores plajores y n danmisdé n pü’ atramënter co i atri: al basta tan püch por che al mëtes man le Nadè!

Can mët pa man le Nadè?

Page 16: 0110

16

nr. 01 / 09 de jené 2010

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Comun La Val - En vëndres ai 18 de dezëmber s’à le consëi de comun da La Val abiné te süa ultima sentada dl ann 2009. Danter i argomënć tratà à la maiù importanza l’aproaziun dl regolamënt nü por le frabiché y dl bilanz de previjiun por l’ann nü. Laprò él inće gnü aproè le program di laûrs publics y determiné les tarifes y cutes comunales por l’ann che vëgn.

Aproaziun dl bilanz de previjiun 2010

Le consëi à aproè le bilanz de previjiun por l’ann 2010 y le bilanz plurienal 2011-2012. Le bilanz s’avaliëia fora tla soma de 2.950.990,00€ che corespogn a na diminuziun dl 2,5% respet al bilanz aproè l’ann passè. Chësta diminuziun é gaujada dales mëndres entrades y spëises por investimënć preodüdes por chësc ann. Dantadöt i contribuć por investimënć conzedüs dala Provinzia é jüs zoruch, porchël saràl chësc ann zirca 100.000,00€ demanco a desposiziun por la realisaziun de laûrs publics. I reportun les posiziuns plü importantes dl bilanz 2010.

Entrades

Tl titul I “Entrades da cutes” à la cuta comunala sön i imöbli (ICI) le maiù pëis cun 152.000,00€. Les maius somes dl titul II “Entrades da contribuć corënć” é rapresentades da chisc contribuć provinziai: por l’avaliamënt dl bilanz (603.220,00€), por l’amortamënt de imprësć (120.270,00€), por la manutenziun dles strades (23.000,00€) y por l’aplicaziun dl lingaz ladin (20.200,00€). Le titul III “Entrades fora dles cutes” contëgn danter l’ater les tarifes por i sorvisc comunai: tarifa söles eghes pazes (67.500,00€), tarifa söl refodam (74.000,00€) y la tarifa söl’ega da bëre (30.000,00€). D’atres entrades te chësc titul reverda entrades por l’afi t de bëgns imobiliars (35.400,00€) y entrades por les tarifes dla scolina y refeziun dla scora elementara y mesana (döt adöm 45.500,00€). Tl titul IV “Entrades por trasferimënć de capital” toma le maiù pëis söl contribut dla Provinzia por operes publiches (190.000,00€) y söi contribuć d’urbanisaziun tles zones d’espanjiun y artejanales (160.000,00€). Te chësc titul toma ite inće i contribuć söles conzesciuns da frabiché (urbanisaziun y cost de costruziun, döt adöm 190.000,00€) y le contribut dal Consorz B.I.M.

- Ressanamënt dla canalisaziun dles eghes pazes “Lunz-Morin”;- Ressanamënt y sistemaziun dla strada “Ćians-Ćiampëi”;- Intervënć de manutenziun straordinara söles strades de comun;- Urbanisaziun de zones d’espanjiun: al gnarà fat i laûrs por l’urbanisaziun dles zones Plaiac III y Pidrô-Lè; pro la zona Plaiac I él preodü da stlü jö i laûrs;- Jì inant cun i laûrs por la restrotoraziun dla ćiasa de comun;- Ressanamënt dl frabicat tla zona dl sport Plans;- Jì inant cun i laûrs pro le fabricat plurifunzional dlungia la ćiasa de comun;- Elaboraziun dl plann di raiuns de prigo;- Trasferimënt de capital por despaié jö l’imprëst por la restrotoraziun dla ćiasa de palsa;- Conzesciun dla 2. rata dl contribut por la cumpra de n auto da pert di stödafüch;- Sistemaziun dla plaza tl zënter dl paîsc;- Sistemaziun dl marciapîsc tla zona artejanala.

por operes publiches (71.300,00€). Le titul V “Entrades da imprësć” prevëiga ma l’introiziun de n’antizipaziun de cassa de 330.000,00€. Le titul VI “Sorvisc por cunt de terc” (493.000,00€) s’avaliëia por la medema soma cun le titul IV dla pert dles spëises.

Spëises

Le titul I “Spëises ordinares” prevëiga chisc stanziamënć de spëisa plü importanć, tlassifi cà aladô di sorvisc (somes en euro): organns istituzionai (99.550,00), gestiun fi nanziara (42.250,00), patrimone (8.300,00), ofi ze tecnich (62.620,00), ofizi demografics (76.680,00), aministraziun generala (286.250,00), scolina (55.150,00), scora elementara y palestra (78.950,00), scora mesana (13.200,00), refeziun tla scora elementara y mesana (47.550,00), cultura (27.600,00), sport (8.950,00), turism (23.500,00), viabilité y strades (119.520,00), iluminaziun publica (15.500,00), urbanistica (3.000,00), proteziun zivila (3.650,00), sorvisc dl’ega da bëre y eghes pazes (113.250,00), desgorta dl refodam (85.260,00) y sorvisc soziai (20.700,00). Tlassifi can les medemes spëises ordinares aladô di intervënć resultëiel chisc stanziamënć: spëises por personal (408.090,00), cumpra de bëgns de consum (128.340,00), spëises por sorvisc (262.070,00), utilisaziun de bëgns de terc (7.510,00), trasferimënć y contribuć ordinars (270.630,00), fi ć passifs sön imprësć (54.490,00), cutes y tasses (35.990,00) y spëises straordinares (9.500,00).

Le titul II “Spëises por investimënć” prevëiga chisc intervënć de majera importanza (euro): laûrs pro la canalisaziun publica (117.000,00), investimënć söles strades de comun (144.000,00), operes de urbanisaziun dles zones d’espansiun y artejanales (160.000,00), restrotoraziun dla ćiasa de comun (50.000,00), ressanamënt dl fabricat sportîf (30.000,00), elaboraziun de stromënć urbanistics (23.000,00), laûrs pro le frabicat plurifunzional dlungia la ćiasa de comun (24.630,00), trasferimënt de capital por la ćiasa de palsa (22.140,00) y por cumprè mascînns di stödafüch (20.000,00) y investimënć por la sistemaziun de plazes (15.000,00).

Tl titul III “Spëises por la retüda de imprësć” vëgnel stanzié 330.000,00€ por la retüda dl’antizipaziun de cassa y 164.600,00€ por paié zoruch

imprësć. Le titul IV reverda i sorvisc por cunt de terc y s’avaliëia cun le titul VI dles entrades.

Provedimënć por la cuta ICI

Por la cuta ICI él gnü confermè i valurs dl ann passè, plü avisa l’alicuota ordinara dl 5 promile, chëra por la pröma ćiasa dl 4 promile y la detraziun por la pröma ćiasa de 300,00€. Al é da dì che les prömes ćiases é aladô dla lege statala alisirades daldöt dala cuta ICI. Le prisc de referimënt por le grunt da frabiché é de 220,00€ al metercuadrat; por le grunt tles zones artejanales é le prisc de 180,00€.

Tarifes

Pro les tarifes por i sorvisc dl comun n’él nia de gran mudaziuns. N pice aumënt él gnü aprovè pro les tarifes söl’ega paza y söl’ega da bëre: la pröma gnarà aumentada tl ann 2010 dl 1% y la secunda dl 2%. La tarifa por le refodam n’é nia ćiamò gnüda fi ssada, deache al mëss naota gnì tlarì la chestiun por l’aplicaziun dla CVA (IVA). Gnanca por chësta tarifa n’él te vigni cajo nia preodü de gran variaziuns.

Regolamënt nü por le frabiché

Tl comun da La Val êl fina aldedaincö tres ćiamò en forza le regolamënt por le fabiché aproè tl ann 1965, canche le comun ê gnü despartì da chël da San Martin. Te chisc passa 40 agn s’àl sambëgn mudè tröp tl ćiamp dl frabiché y al ê porchël gran ora da aproè n regolamënt che tëgnes cunt dles esigënzes nöies. Sciöche basa él gnü tut le regolamënt standard laurè fora en chësc ann da n grup de laûr pro le Consorz di Comuns. Chësc model é spo gnü adeguè ales esigënzes dl comun y integrè cun deplü desposiziuns. Le regolamënt jarà en forza cun l’ann nü y contëgn deplü novitês: da öna na pert vëgnel scemplifi ché n valgönes cosses y dal’atra pert se damana le regolamënt nü danter l’ater na documentaziun plü completa pro les domandes da frabiché.

Insciö prevëighel deplü laûrs che podarà da śëgn inant gnì conzedüs cun na autorisaziun dl ombolt impede na conzesciun da frabiché. Pro chisc tomel ite dlungia les f a m o j e s “ b a g a t e l e s ” (Bagatelleingriff e) bele preodüs dala lege provinziala, n valgügn laûrs nüs sciöche por ejëmpl les bots dal gas, vasches de depuraziun y tofl es d’indicaziun y retlam fi na a na mosöra determinada. Le regolamënt prevëiga inće deplü laûrs olache an n’adorarà plü degöna autorisaziun.

Regoles nöies saràl da śëgn inant da tignì ite por les domandes do na conzesciun da frabiché. Le regolamënt prevëiga avisa la documentaziun che mëss gnì injuntada, zënza ne podarà les domandes nia gnì tratades dala comisciun por le frabiché.

Na gran novité reverda inće i

compić dla comisciun por le frabiché. Na gran importanza ti vëgnel dè tl regolamënt al ejam di proieć por ći che reverda l’estetica y l’inserimënt tla contrada. Insciö podaràl da śëgn inant inće gnì fat prescriziuns sön le stil architetonich, les proporziuns y i materiai y corusc di rivestimënć deforaìa di frabicać. Al dess inće gnì ciarè che les costruziuns nöies passenëies pro i frabicać y la contrada incëria. Chëstes valutaziuns n’ê fi na śëgn nia preodüdes y podô ma gnì fates tles viles sot a sconanza.

Le regolamënt nü contëgn inće prescriziuns dër menüdes por la costruziun de tablà y ćiasotes da munt. Al vëgn fi ssé le sistem de costruziun, mosöres y altëzes, sciöche al mëss gnì fat i tëć y d’atri details. Al contëgn inće prescriziuns por la realisaziun de mürs y por mëte sö coleturs dl sorëdl y fotovoltaics.

N’atra novité reverda la validité di arać dla comisciun por le frabiché: da śëgn inant arài na validité de dui agn. I arać bele dà jö ti agn passà tomarà do da dui agn da canche le regolamënt nü va en forza.

Al vëgn spo inće scrit dant la documentaziun nezessara por ciafè la lizënza d’anuzamënt por i frabicać. Chilò n’él nia preodü de gran novitês respet ales regoles atuales.

Bilanz n pü’ plü basTl’ultima sentada dl 2009 à le consëi de comun da La Val aproè le bilanz de previjiun 2010, che sarà n pü’ plü bas co chël dl ann passè. Aproè inće le regolamënt nü por le frabiché, che i dà inće plü pëis al’estetica di frabicać. Püćes variaziuns pro les cutes sön l’ega paza y l’ega da bëre

Le regolamënt prevëiga spo inće les destanzes che mëss gnì tignides dales strades, regoles sön l’igiena di frabicać, oblianzes por i proprietars de frabicać da i tignì te n bun stat de conservaziun y ala fi n regoles sön servitus publiches y la numeraziun dles ćiases. Le regolamënt nü é da ciafé söla plata internet dl comun da La Val (www.laval.it).

Comisciun por les lovines

Pro i atri argomënć tratà dal consëi de comun él da cuntè sö la nominaziun de na comisciun de comun nöia, plü avisa la comisciun por les lovines. Chësta comisciun po gnì istituida dal comun sciöche organn consultif tl cajo de prigo da lovines. La comisciun sarà metüda adöm da chisc mëmbri: Franz Complojer (ombolt), Albert Deval (assessur por la viabilité), Konrad Sottara (Forestala), Günther Dapoz (Aiüt Alpin), Carlo Nagler (stödafüch), Klaus Dapoz y Richard Pezzei (esperć).

Al é spo ćiamò gnü ejaminé le plann de atuaziun rielaborè por la zona d’espansiun “Taéla”, che n’é indere nia gnü aproè por gauja dles destanzes massa basses dala strada de comun. (sc)

Program di laûrs publicsPor l’ann 2010 él gnü metü la priorité sön chëstes operes publiches

ENTRADESAvanz d’aministraziunTitul I: Entrades da cutesTitul II: Entrades da contribuć y trasferimënćTitul III: Entrades fora dles cutes

Titul V: Entrades da imprësćTitul VI: Sorvisc por cunt de tercIndötSPËISESTitul I: Spëises corëntesTitul II: Spëises por investimënćTitul III: Spëises por la retüda de imprësćTitul IV: Sorvisc por cunt de tercIndöt:

Titul IV: Entrades por venüdes, trasferimënć de capital y riscosciun de credić

50.000,00€216.700,00€802.590,00€343.900,00€

714.800,00€

330.000,00€493.000,00€

2.950.990,00€

1.198.620,00€764.770,00€494.600,00€493.000,00€

2.950.990,00€

Da śëgn inant podaràl gnì fat prescriziuns porsura le stil, i materiai y i corusc di frabicać.

Page 17: 0110

17

nr. 01 / 09 de jené 2010

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Ert - Depënje é na ert che an impara da conësce da pici insö: depënje, fà cornisc, dessigné; mo canche an röia le percurs de scora, y sce an ne se chir nia fora na scora o n laûr te na direziun artistica, perd scialdi düć la man. Da i ćiarè pro ai scolars y ai beliscimi retrać che ai é bugn da portè dant ala fi n di trëi agn, él pié ia danter professurs dles scores mesanes da San Martin y Al Plan l’iniziativa da damanè l’artist y colegh Alfred Tavella da tignì n curs sön copies d’autur. Al curs s’à scrit ite bëgn dodesc maestri: n valgügn â bele fat esperiënzes de pitöra cun acuarei, mo degügn n’â mai adorè pitöra a öre.

Impröma él stè da chirì fora le

I professurs se “fej êrt”Curs de pitöra a öre cun Alfred Tavella

cheder da depënje do, y scialdi düć à orü mëte man l’aventöra cun operes fora dl impressionism. Sambëgn n’à nia manćé ezeziuns: n valgügn à tut na foto fata da finestra de ćiasa demez. Le dessigné do é stè la pert olache an à imparè da conësce les lignes, les löms, la profondité dl dessëgn. Dedô àn dessigné sön tera cun le raisplais y an s’à ausè ite da laurè por le pröm iade sön n dessëgn tan gran. I proscimi vari é stà chi dl depënje la tera de ros lominus o plü scür, aladô dl corù che an ess metü sura ia. Canche le sotfunz é stè depënt, à vignun metü man da dè ite i corusc tl depënt, che é stè ala dita de düć i partezipanć. Chësta é stada la cossa plü

impegnativa, deache an messâ se moscedè da susc i corusc, y sce ai garatâ n iade, ne podôn le iade dedô nia ester sigüsc da i atochè ala medema manira. Le referënt nes à daidé alzè fora i details dles müses, les lignes di lëgns, les löms y profonditês. Vigni retrat, tan desfarënt l’un dal ater, é gnü arichì dal penel dl maester.

Le curs à albü na dorada de diesc sëres y en jöbia ai 16 de dezëmber à le grup stlüt jö cun entusiasm i laûrs. Dilan ala direziun raionala d’Al Plan che nes à dè la poscibilité da organisé n te’ curs. I nes aodun che tröc d’atri ciafes interes por la pitöra.

I partezipanć

Pro le curs de pitöra él garatè de beles operes. Iadedô bel a man ciampa le referënt y artist Alfred Tavella.

La Schira Jonila de Südtirol mët da jì vigni ann l’aziun di Trëi Rêsc. Te döt Südtirol él mitans y mituns, jones y jogn, granes y gragn, che roda fora por les ćiases por portè la Bona Noela dl Bambin nasciü por nos. Tres chësta aziun vëgnel coiü adöm spënores, cun chëres che al vëgn sostegnì vigni ann passa 100 proieć de solidarieté ti paîsc dl Terzo Monn mo nia ma. Tres l’aziun dl ann passè él gnü coiü adöm te Südtirol 1.365.322,70€. Na gran soma che va a bëgn de chi che à demanco. Trëi proieć dl ann passè jô a bëgn de scores tla Moldavia, che ê en pert te condiziuns catastrofales. Inće chësc ann éra stada tan inant, i pröms dis dl ann. Inće tla Val Badia vëgnel portè inant l’aziun cun gran lezitënza. Iadedô ôl ester tröpes mans che dëida y fi stidiëia. Por reconësce chësc sorvisc vëgnel invié ia l’Incuntada di Rêsc y sü acompagnadus a Porsenù, plü avisa en doman domënia dales

14.00 ales 17.00. An röia adöm dales 14.00 tl urt dl St. Josef Missionshaus, por fà dedô l’ingres solënn tl dom. Dales 14.30 él preodü na liturgia dla parora cun le vësco Karl Golser y l’assistënt spiritual dla Schira Jonila Christoph Schweigl. Dedô saràl n pice renfrësch. Por chi che n’ê nia a ćiasa, canche i Rêsc à tlocorè, mo oress impò dè so contribut, poi le fà cun na spënora söl cunt dl “Bischöfl iches Ordinariat”, IBAN IT56T 03493 11600 000300202908, don dant la parora “Dreikönigsaktion 2010”. (pablo)

Aiüt sot na bona stëraI Trëi Rêsc é indô jüs fora por les ćiases a portè la Bona Noela. En doman la incuntada cun le vësco a Porsenù

La bela tradiziun di Trëi Rêsc contribuësc vigni ann da daidé tröpes porsones manco fortunades.

Page 18: 0110

18

nr. 01 / 09 de jené 2010

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Lotaries - Por la fi n dl ann, ai 30 de dezëmber, él gnü metü da jì a Calfosch na chentlada y laprò na lotaria, pro chëra che al é gnü trat fora de bi pesć. I publicun i numeri fortunà. An po damanè do i pesć ćina al 31 de jenà, plü avisa ai nr. de fonin 339/6430395 o 340/5495632.

Nr. 5262 - 1.200,00€; nr. 5689 vacanza de n’edema d’isté por 750,00€; nr. 5771 - televijiun LCD 32”; nr. 2634 - fonin touchscreen; nr. 4791 - mascînn da lavè; nr. 4745 - pice destodadù por auto; nr. 4397 - curs coletiv Scora de Schi Calfosch; nr. 6868 - rucsoch + schi junior; nr.

Lotaria a CalfoschLes numeres fortunades y i pesć da davagné

1799 - ćialzà trekking; nr. 2901 - destodadù 6 kg; nr. 2783 - cëst de mangiaria; nr. 267 - bonn wellness; nr. 6895 - poch brioch + boza de vin; nr. 4417 - ćialzà + polober; nr. 6904 - cëna por döes porsones; nr. 4266 - snowboard + atać; nr. 4208 - felpa + proteziuns; nr. 4385 - poch brioche + trëi bozes de vin; nr. 1149 - cëst de mangiaria; nr. 4496 - poch de süć + biscoti; nr. 3302 - ćialzà da arpizé + dolcevita; nr. 5988 - windstopper; nr. 2888 - poch scincunda; nr. 4801 - ćialzà da arpizé + dolcevita; nr. 5577 - poch brioche + felpa pile.

Lies - La sentada dl ann 2009 à metü man cun le salüt dl comandant a düć i omi di stödafüch y ales autoritês rovades adalerch. Söl ordinn dl dé êl la relaziun dl ann: tratan le 2009 é i stödafüch rovà adöm bëgn 164 iadi, cun passa 1800 ores de laûr por intervënć, proes, festes, manifestaziuns y n gröm d’atri sorvisc por la comunité.

Do la relaziun dl comandant à le cassier portè dant la situaziun di cunć. Inant éson spo jüs cun les onoranzes a omi che é stà deplü

Hubert Costner romagn a će dla uniunAi 9 de dezëmber é i Destüdafüć da Corvara rovà adöm por la sentada generala cun lîtes. Comandant y vizecomandant é gnüs confermà te sües inćiaries

agn pro nosta uniun. Por i 15 agn de ativité él gnü onorè cun la medaia de brom Uli Costabiei, Albert Crepaz, Mauro Lezuo, Dieter Niederkofler, Lorenz Penazzi, Andreas Sigismondi y Daniel Steinmayr. A Heinz Pezzedi ti él gnü surandè la medaia d’arjënt por i 25 agn de ativité. Le vizecomandant Helmut Th aler é gnü onorè cun la medaia de brom por avëi curì chësta inćiaria por bëgn 10 agn.

Al momënt dles lîtes à l’ombolt Franz Pedratscher surantut la

sentada. Hubert Costner é gnü confermè sciöche comandant y Helmut Th aler sciöche vize por i proscimi 5 agn.

Te consëi él gnü lité Siegfried Costamoling, Roman Crazzolara y Carlo Erlacher.

La parora ti é spo passada ai ghesć d’onur che à rengrazié döta la uniun por la gran ativité albüda tratan l’ann. Do la sentada éson jüs düć deboriada a cëna tla Pension La Fontana.

Destüdafüć Corvara

Onoranzes pro la sentada generala di Destüdafüć da Corvara. Söl retrat mànćel Uli Costabiei.

Page 19: 0110

19

nr. 01 / 09 de jené 2010

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Pidrô - Dan da apresciapüch n ann êl gnü fora a Pidrô la noela che i proprietars dl restorant “La Ćiasota” ess dè sö süa ativité. Dal momënt che por tröpes dites artejanales é chësc restorant n post olache i lauranć podô jì a marëna, à i artejagn tut tles mans la situaziun, por odëi tan inant che ëi instësc ess sciafi é da portè inant l’ativité. Angel Miribung da Mirbun y Sepl Moling de Cestun à insciö metü man da s’informè, ći poscibilitês che al foss stè da surantó le restorant. Insciö él gnü metü en pè n grup de laûr y al é gnü cherié la Cooperativa Soziala “La Ćiasota”, pro chëra che 30 dites artejanales dla Val Badia, prinzipalmënter dl comun da La Val, é stades ala pert. Tl dagnì podéssel nen gnì laprò d’atres.

L’at de costituziun dla cooperativa soziala é gnü sotscrit ofi zialmënter ai 30 de dezëmber dl ann passè y cun i 11 de jenà che vëgn surantolarà la cooperativa

Artejagn surantol “La Ćiasota”Do che al ê gnü fora che le restorant “La Ćiasota” a Pidrô ess dè sö süa ativité, à i artejagn tut tles mans la situaziun. Na cooperativa soziala cun 30 dites ala pert surantolarà dai 11 de jenà inant le manajamënt

Le presidënt dla cooperativa soziala Klaus Nagler.

le manajamënt dl restorant. Da püch él inće gnü lité n comitê d’aministraziun, metü adöm da cin’ porsones. Le presidënt é Klaus Nagler, vize é Angel Miribung, spo Sepl Moling sciöche scrivan, Iaco Schuen y Pio Ploner.

Le consëi d’aministraziun sarà en ćiaria n iade por n ann, do da

“La Ćiasota” a Pidrô röia tles mans de na cooperativa, cun 30 dites ala pert.

chël che al gnarà lité danü. Klaus Nagler prezisëia che l’ativité jarà inant sciöche ara é stada ćina śëgn. I ùn orü damanè le presidënt ći vantaji che chësta cooperativa comportarà por i mëmbri. Al nes dij: “Le majer vantaje é n iade sigü chël che al romagn chësc post da jì a marëna por i lauranć. D’atri vantaji n’él por le momënt nia. N iade messarunse ćiarè da mëte da jì la cossa y tl dagnì odaràn spo sce an podarà p.ej. fà de mius prisc sön les marënes por les dites che à dè pro da stè ala pert.”

Laìte romagnarà inće le personal, y Nagler alza fora che dal momënt che ara se trata de na cooperativa soziala, gnaràl inće tut sö a laurè döes porsones cun handicap. Da pert dla Provinzia él gnü inćiarié la Federaziun Raiff eisen por fà n stüde sön le plann fi nanziar. “Por stè en pè mëssel gnì dè fora en media 90 pasć al dé.”, nes dij Klaus Nagler,

“porchël messunse inće cuntè tröp sön les dites da foradecà che passa chilò o laora tl paîsc.”

Por le momënt mantëgn la cooperativa le fi n dla gestiun dl

restorant, mo Nagler ne stlüj nia fora che te n dagnì podéssel inće gnì fat val’ de majer d’infora, inće sce sön les propostes él ćiamò massa adora da baié. (pablo)

Publicaziuns - "Alles ist zum Basteln da". Chësc é le titul dla publicaziun nöia dla designer Pia Pedevilla, che gnarà presentada en sabeda ai 16 de jenà dales 17.00, te Istitut Ladin "Micurà de Rü" a San Martin de Tor. Na publicaziun che se desfarenziëia dales atres, por la richëza de contegnü y por le conzet grafi ch. En gaujiun dla serada gnaràl inće presentè l’assoziaziun "Helfen ohne Grenzen" de Benno Röggla, che cuntarà dla situaziun di mituns y geniturs che mëss sciampè da süa tera.

Sön 144 plates te gran format, ciafa pici y gragn passa 300 idees da pastlenè por vigni ocajiun y tëmp dl ann. L’auturia à ćiarè de tó ite na gran varieté de motifs, mo inće de tecniches, che va dal mosaic al

acuarel, dal pastlenè cun lëgn, f ì, peres, vider y cotan d’atri materiai: tröc de chisc che an à bele te ćiasa, insciö che an n’à nia plü bria da messëi cumprè döt le patüc aposta. Mitans y mituns ciafa bele dal mëteman dl liber les informaziuns plü importantes, deperpo che daìte i somëia la publicaziun deplü a n liber ilustrè. Le liber é ponsè por mituns dai 5 ai 10 agn, che ne dess nia ma plü se lascè splighé y fà do les fi göres, mo ai ciafa n gröm de impulsc por cherié instësc fi göres y formes nöies, cun la poscibilité da svilupè süa creativité y süa fantasia.

Cun 7,00€ al ann, crësc n möt sann

L’auturia à arjunt pro la ćiasa

edituria da podëi i dediché döes plates dl liber a sostëgn dl proiet "Früć y lat por i mituns profugs dla Birmania". Le proiet vëgn portè inant dal’assoziaziun "Helfen ohne Grenzen - Südtirol" de Benno Röggla, che à metü sö apresciapüch 40 scores por mituns profugs, söl confin danter la Birmania y la Tailandia. Vigni dé ciafa za. 3000 mituns n past ćialt. Por che i mituns crësces sö sagns, ôn cun chësc proiet arjunje che vigni möt de sües scores ciafes almanco n früt y n gote de lat al’edema. Por ti garantì chësc por n ann alalungia bàstel 7,00€. Le proiet à bele ciafè gran sostëgn tla valada tres Pia Pedevilla, Annamaria Fiung y tres les scores elementares dl’alta Val Badia, che à pastlenè n gröm de fi göres, venüdes en gaujiun de deplü marćià da Nadè. Al é bele

N liber a sostëgn di mituns manco fortunàPresentaziun de n liber da pastlenè de Pia Pedevilla a San Martin de Tor. Por l’ocajiun röiel adalerch Benno Röggla de "Helfen ohne Grenzen", che podarà pié do les tröpes spënores coiüdes adöm tla Val Badia a bëgn di mituns profugs dla Birmania

Na plata dl liber nü de Pia Pedevilla.

gnü trat ite passa 10.000,00€. Na sbürla dess inće gnì da chësta publicaziun nöia. Le liber vëgn fora ti Paîsc Todësc y n’é nia ćiamò da ciafè tles botëghes, mo chësta sëra nen saràl a desposiziun 100 ejemplars. An po nen ciafè un cun na spënora de 20,00€, scioldi jarà deplëgn a bëgn di mituns profugs dla Birmania.

La presentaziun

La publicaziun gnarà presentada en sabeda che vëgn, ai 16 de jenà dales 17.00, te Istitut Ladin a San Martin de Tor. Chësta sëra rovaràl adalerch inće Benno Röggla de "Helfen ohne Grenzen", che cuntarà deplü sön la situaziun tla Birmania y sön so laûr. I mituns ti surandarà les spënores trates ite en

Pia Pedevilla deboriada cun de pici mituns profugs dla Birmania.

Al basta 7,00€ al ann por ti garantì a n möt profugh dla Birmania n früt y n gote de lat al’edema.

gaujiun di marćià da Nadè y inće chëres che gnarà ite tres chësc liber nü. Por la cornisc musicala dla serada ponsarà le musizist Alessandro Trebo. (pablo)

Page 20: 0110

20

nr. 01 / 09 de jené 2010

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Lucia GrossRedazion: Ciasa dla Moniaría Sen Jan, 38039 Vich de Fascia

Tel. e Fax 0462/764545 - e-mail: [email protected] de Fascia

L’an 2009 se à serà sù tragicamenter te Fascia e te duta la Dolomites per la gran levina del Pordoi e i 6 omegn morc sot doi desvaliva levines: doi foresć e cater omegn del Socors Alpin de la Val de Sora che i jìa a i chierir de net te la Val Lastìes: na val tant bela, chest’outa teater de mort, de n fat che lasciarà l segn te dut l mond alpinistich, tel mond del socors, te la jent de Fascia.

Sun chel che l’é sozedù ades no l’é più trop da dir, ma na conscidrazion volesse la fèr. I cater omegn del Socors Alpin Auta Fascia - Alessandro, Diego, Erwin, Luca – i é morc per jir a didèr doi joegn dal Friul, morc sot la levina

Na desgrazia che cogn ne fèr pissèrChi che va sa mont cogn fèr na refl escion sun colun che l’é l confi n anter alpinism e endesfi da a la mort

te na dì de gran pericol, te na dì che de segur se aessa cognù se n stèr a cèsa o fèr zeche de auter. L’é vera, jir sa mont l’é pericolous da semper, e chi che va a crepes o che fèsc schi alpinism a n cert livel i sà che l’é chest risech e dut chest pel ge stèr. Ma massa de spes chi che va sa mont i veit l’alpinism desche na endesfi da coi elemenc de la natura, o i lo fèsc massa a la lijiera, jan sa mont zenza aer la preparazion e l’esperienza che ge volessa.

Chesta situazions é dassen pericolouses, les va de contra al gran valor de la vita, al valor più aut che aon. Per chest, dò l dolor e la emozion, resta la speranza

che chesta gran desgrazia posse portèr n moment de refl escion a duc chenc: ai alpinisć che risia semper de più, magari per fenir sun vèlch piata de giornal, e a chi che no à cultura e preparazion per jir sa mont, per didèr duc a capir olache l’é l confi n anter l’alpinism e la endesfida ai record, che doventa endesfi da a la mort.

L’alpinism l’é soraldut libertà, e donca l’idea l’é chela de no voler ferèr nia e nesciugn, ma dassen rua l moment che ge vel fèr i conts col valor de la vita, e pissèr che se pel meter en perìcol ence chela de etres, che i à familia, fi es, jent a cèsa che i speta e ge vel ben. (dvt)

“Jon!”, e emprescia i é ponté demez envers Pordoi, coi schi, la lumes sul cef, i arwa, la pèles e dut chel che serf per portèr didament. E pech dò, l temp di omign s’à scurtà per ic e a fonèr te na neif meventa e dura l’é stat na Val entrìa, n pìcol mond da mont che cassù te anter la Dolomites mef, cor, fèsc, dèsc na man, deida, nasc… e mor.

La gaissa de chest volontariat no cognosc seides o confins, canche i chiama se va, col bel o col burt, canche l’é sorì e canche no, a pé o monté, de dì e de net.

L’Aiut alpin o Socors da mont, l’é metù su e tegnù insema da jent che sà de risièr, de jir ence tel perìcol, de se mever e fèr e lurèr su terens senestres e dures, olache no bèsta meter vèrda, se enjignèr, studièr e proèr. Zacan, aldelà de ogne pensier, dut va co e olache l vel, no se comana più nia e l’é l crep, o l temporèl, l vent, l’adort e l vet o la neif… a comanèr e jir e fèr… chel che i vel. La energìes

e la forzes de la natura no va semper con chel che se perveit e se cree, forc de esperienzes fates, de studies, de proes. E instouta la é jita coscita. Cater amisc e compagnes de viac, èmena de noscia miora joentù, chela averta, grignolenta, de bon cher e de gran desponibilità, i é stac chiamé per n ùltim viac, n’ùltima outa, che per semper la sarà e la restarà te nesc recorc e te nesc cheres. Ades l’é l dolor, l mèl daìte, l vet a rejonèr e a no lascèr pèsc. Ades se se domana 1000 perché, chel se podea fèr, co che la fossa jita se…. se … se…. .

E da Pordoi su, ades, amò n’outa, va stroz chela ousc che smormolèa che dapò dut…l’é dut nia, e l soul segnificat de sta parlèda l’é chel che ne fèsc capir e sentir e proèr tant che demò l’Amor per n fi , per n fra, n om, n père, n amich, n compagn, joa e conta te la Vita, lascian dut l rest crodèr…tel nia, tel vet, tel scur, tel nia.

E ades, l’é demò temp per se trèr apede a chi che resta, a genitores e families che ades à besegn demò de saer che sion apede ic e che insema porton e portaron l peis de n fat che ne toca e ne segna tel cher. Ma insema cognaron ence se fèr forza e vardèr inant, i pissèr e i recordèr desche cheres averc che cor dò la pedies de la bontà e de la beleza più fona, del dèr maor e mior. De l’esser, de l’esser amò e per semper te nosetres, te nesc recorc, te nesc pensieres e braciacoi più forc e più ciauc.

Inché, te chisc moments… se é duc tant soi che demò nosetres instesc podon ne stèr apede e davejin…fi n canche dò….pian pian…vedaron e sentiron endò i etres, ma dò, canche se se sentirà endò injigné a jir deretorn te la Roda che mef e va inant. E ogn’un emben, reste con se instes ades, fi n canche l vel e l pel.

Dapò dò, doman, che l se vèrde intornvìa e l no sarà soul, l no sarà

Te chisc moments…

Cari Diego, Erwin, Alex e Luca

Se demò sion bogn de creerTe chel pra vert o bianch o ciel adort e avertOlache demò voscia giames e voscia mansVe dèsc l met de ve trapinèr sù e fèr da mat,Inlouta bon esser e bon stèr da chela su enseghit...Se sion bogn de creer che nia passa per niaE che la lum maora vegn dal bon cherInlouta voetres ède dat dutE dut ve vegnarà dat deretorn A chi che resta, ve vif e ve vivrà per semper…Se sion bogn de creer, e sion bogn de l fèr,Che la Vita é più forta del vet e de l’arbandon,Inlouta ve vedon e ve vedaronViver te n temp zenza temp…Joegn e bie per semperJir dò troes adorc, pèles biences, pré da fi or…Te n mèr de bogn recorc, de pèsc e de Amor.

Stefen

tel vet. L vedarà e l sentirà chel che te

anter chi che va e chi che resta vèl e joa de più e soravìa dut l rest. L sentirà chel tant e chel muie de

ben che resta, più fort e aut de dut, più fon, più douc, più vif. Più vif…per semper.

Stefen Dell’Antonio Monech

I volontadives del socors é semper a la leta per didèr i etres, metan a risech ence sia medema vita. Chi che va sa mont no cognessa mai l desmentièr.

Page 21: 0110

21

nr. 01 / 09 de jené 2010

www.lauscdiladins.com

Val de Fascia

Alessandro, Diego, Erwin e Luca i lascia n gran vet dant da dut te ciasa, te la stazion de socors sui crepes de la Val de sora, te paìsc e te duta la Comunanza de Fascia, ma tel medemo temp i lascia ence n ejempie de dedizion a la familia e a la sozietà, n ejempie de altruism ruà al don de la vita per didar jent tal pericol sa mont.

Cariscim Igor, dut t’en colp, da bez t’es doventà n om, l’om de ciasa per tia sor Eleonora e tia mare Federica. Canche i à uzà l vascel de to pare t’es jit via tu a l tor sù per na mantia, per ge star

“Caro papi, desche t’ès fat tanta outes co me, che su per i monc te m’ès menà, vidà, didà e arsegurà, fa valif ence da ades inant e

Diego, anché l’é dalbon massa senester troèr paroles per te. L cher l’é pesoch, l cef paralisà. Anché l’é post demò per pianjer. Ma per te saludèr, e per saludèr Erwin, Luca e Alex, é tout a d’imprest chesta poejìa del bèrba Francesco, che l me perdonarà se mete al post de l’inom Franca, che l’era ence na tia àmeda, l tie.

Se te chiame, Diegolino,per inom o col pensierl’é desche se na contìa me inondassa dut l cher

con vijion de ciel serene da fi ores di più bie

Vivarede tras te nesc cheres e te nesc pensieresamò più apede enscin danùltima. E, enceben che per massa pec egn, tu l’as abù tras apede... Endirao, desche se tu te l’aesse sentuda, tu ge jie dò a to pare desche n’ombria, te majon, te ort e te pra e soraldut sa mont.

Colassù, en aut, te anter nesc beliscimes crepes l te à passà la pascion per i monc e ades dal Paradis l te e l ve sarà semper apede, amò de più che dant.

E tu, pìcol Michael, sarà toa mare a te contar de to pare Luca, a te far cognoscer chest om fort e algegher, pien de gaissa e da vita.

Cara Anita, Diego, chel “rai de soreie” l no se destudarà mai! L “Bergheil” de to Erwin, cara Mara, l rendenesc par semper te anter i crepes spavii.

Stajege davejin soraldut ai genitores, che i à perdù chel che de più prezious: n fi .

Cariscimes Alessandro, Diego, Erwin e Luca, Develpai de cher per dut chel che aede fat e dat te voscia curta vita: stajene amò apede ence a noautres dal Socors!

Vivarede tras te nesc cheres e te nesc pensieres.

Antone Polam

Erwin, nasciù per fèr l menacrep...Na dì sa mont con el, un di regai più bie per n pascionà de jir a crepes

Da chesta piates volesse recordèr en particolèr Erwin Riz, che cognoscee da bez en su, per esser stat utent te la Biblioteca de Cianacei e dò per aer rejonà de libres da mont e de crepes. L’era n alpinist e menacrep n muie bravo e pascionà, e l rejonèa bolintiera de crepes e de mont con n pascionà de arpejon da mont, con n umol pascionà de mont.

Te sie esser gran alpinist, nesciuna superbia, nesciuna blaga, descheche se disc ma demò na gran pascion, e na gran umanità

con duc chi che aea l medemo enteress per i crepes. Da egn se rejonèa de jir su la Normale del Saslonch, ma ogne outa l’era vèlch che ferèa. Chest uton passà, de otober, la é jita e é podù passèr na giornèda beliscima con Erwin, su na gran bela piza desche l Saslonch. L’é stat un di più bie regai da mont che aesse mai podù aer: bel l’é dir pech. Te chela dì aon parlà de crepes, de la marevea de chisc nesc monts, de la graneza del Saslonch e de nosc esser picoi te chest ciastel de dolomia.

Chel dì é capì che Erwin era dassen nasciù per fèr l menacrep, che la crepes era te sie sanch, te sie esser più fon. Aane rejonà ence de fèr amò vèlch autra rampinèda, magari una a l’an, per viver dessema chest ambient de gran fascinazion e beleza... Enveze de colp la levina se à portà demez programes, projec e ensomesc de duc, e nia podarà esser più desche dant.

Te mie cher posse dir: Detelpai, om da mont, per chesta bela giornèda dessema: tu me as fat un di più bie regai che aesse mai podù aer. L rest l’é demò na gran pascion, per semper.

Domenico Volcan Terla

Se te chiame Diegolino

e de rondoi che sen vegnsgolan aut, con gregn anìe...

Se te peisse, Diego, l’ésche na musega dal ciele l pensier, chissà perchéel se sposa a valch da bel

e na pasc che no sé dirla me placa ence l dolorche tu n’as lascià a te n jir:e me par che dut l’amor

dut l BEN che se aon volùl ne tegne ciaut d’intorne che no l ne lasce più...

tia “zzia” Marika

“Caro papi…”La paroles dites da Igor, fi de Alessando Dantone

deidene a mi, a la mama, a Ele, a la nona, al nono, a la zia e a duc nos, a jir inant con to aiut dal ciel. N gran braciacol da duc nos.”

Diego Perathoner, n rai de soreie che no se destudarà mai. (f. Robert Bernard)

Alessandro Dantone (prum a m. cencia) semper vertech a portèr socors.

Erwin Riz, na gran pascion e na gran umanità. (f. Robert Bernard)

Luca Prinoth l'era n ejempie per duc i joegn.

Page 22: 0110

22

nr. 01 / 09 de jené 2010

www.lauscdiladins.com

Val de Fascia

Cianacei - Che él la Catalogna? Demò na verdura mìngol braussa? Ma na, na! L’é ence n post: l’é na region de la Spagna, béleche tant che n stat, con sie lengaz, sia leges… e se sà ben sia jent!

Da egn e egn chesta region vegn vardèda, studièda e vijitèda da la istituzions che se cruzia de lengac de mendranza, ence da cheles de Fascia, ajache en cont de stravardament de mendranzes l’é n ejempie per dut l mond. Te l’ùltim temp anter la Generalitat de Catalunya, la Provinzia de Trent e l Comprenjorie de Fascia l’é stat desvalives contac e pech dant Nadèl, tel chino de Cianacei, l joen ator fascian Nicola Merli, ensema

Politica - L Conseier Ladin Luigi Chiocchetti de l’Union Autonomista Ladina à prejentà enstadì, en ocajion de la discuscion di dessegnes de lege nr 71 e 72 che revèrda l bilanz de previjion de la Provinzia de Trent per l’an 2010 e per i egn 2010-2012, trei proponetes de orden del dì a la Jonta provinzièla.

Proponetes che revèrda trei setores de gran emportanza sozièla: la mobilità, l servije a la jent de età e l turism.

Per chel che vèrda la mobilità l conseier Chiocchetti à domanà che la Provinzia se tole sù l cost del servije de skibus per la Val de Fascia, n cost che peisa debel sul bilanz de l’Apt (per la sajon da d’invern del 2009 l’é stat spenù 860.000 Euro più IVA) e che ge tol demez ressorses emportantes che podessa vegnir durèdes per la comerzialisazion e la promozion. L’à domanà amò che vegne troà soluzions neves e desvalives percheche na quota de amàncol l 30% de chisc cosć no peise più sul bilanz de l’Apt ajache no ge pervegn apontin a chesta sozietà se cruzièr deldut del problem de la mobilità de chi che arjonc Fascia per sia vacanzes da d’invern.

Te la fi nanziaria de chisc egn che vegn ge vegn dat na lèrga particolèra a la scomenzadives per razionalisèr, recalifi chèr e smaorèr l’oferta di servijes sozièi e sanitères. Se trata de na lingia de intervenc fi nalisé a ge dèr atuazion a la lege provinzièla su la politiches sozièles, che fi ssa ence i livìe essenzièi de la prestazions, element n muie emportant per l trasferiment de la

funzions a la comunitèdes de val. En particolèr vegnarà smaorà i servijes a la jent de età soraldut chi leé a la assistenza te cèsa, travers la conzescion de intervenc de sostegn economich e sostegnan neva modalitèdes organisatives de l’oferta de assistenza. Te chest ciamp l conseier Chiocchetti à domanà che vegne endrezà, dant che l’é meso, l smaorament di servijes a la jent de età e en particolèr l’assistenza te cèsa per chela persones che stenta a se mever da soules. Amò apede l’à domanà che vegne slarià fora sul teritorie duta la informazions, travers ogne forma de comunicazion, percheche duc i potenzièi utenc posse vegnir metui en condizion de se emprevaler de chisc servijes.

Auter ciamp de enteress del conseier ladin l’é stat l turism, en particolèr l turism zenza auto. I é semper de più i raions turistics de la Èlpes che ponta a n turism ecologicamenter sostenibol che fèsc condemanco de l’auto. I ghesć, canche i é en vacanza, tol sù bolintiera l’envit a renunzièr a l’auto percheche vel dir manco stress e se goder en pèsc i paìjes e l paesaje. N ejempie concret de turism zenza auto l’é la località turistica de Werfenweng: ai ghesć che rua co la ferata ge vegn fat rebasc sul cost de l’alberch e sul post viaja mesi eletrics che no fèsc bordel e tessech e che arjonc ogne cianton. Ence te vèlch scito del Trentin, desche tel paìsc de Moena, l’é stat fat i prumes esperimenc envers n turism sostenibol. Ades ge vel sostegnir chisc esperimenc inovatives per conjobièr mobilità con turism ecocompatibol ence travers projec pilota. Per chest l conseier Chiocchetti à domanà che la Jonta se empegne a elaborèr, travers l’assessorat a la mobilità e al turism e d’acort coi desvalives comuns, n projet adatà a la realtèdes per n turism ecocompatibol; de engaissèr la organisazions turistiches e i imprenditores travers na campagna de sensibilisazion; de elaborèr n pian fi nanziarie e na strategìa per ruèr a concretisèr chisc obietives. Mìngol a l’outa, col didament de duc, un o più comuns podessa se tor sù l’encèria de n projet pilota e ge verjer l troi ai etres.

con so amich catalan Joan Diez e sot la vida de Pablo Ibarluzea, che vegn da n’autra mendranza de la Spagna, chela basca, i à pissà de endrezèr na conferenza per didèr la jent de Fascia a cognoscer miec i catalegn e sie lengaz, vardan e metan a confront i desvalives aspec de la doi cultures per veder chel che se somea e chel che enveze se desferenzia.

Chela del fascian Foggy e del catalan Gino - ruà te Fascia per l’ocajion - l’é stat però na “Conferenza” n muie particolèra: na conferenza col nès ros, che à fat pieghèr en doi da la grignèdes la jent te sala.

L’esuberanza duta catalana de

Ladins e catalegn: na fradaa col nès rosNicola Merli e Joan Diez, co la regìa de Pablo Ibarluzea, à portà dant tel chino de Cianacei na conferenza… duta da grignèr

Gino fajea contrast sun paladina con la calma de “om da mont” de Foggy, te chesta conferenza che se à spartì te argomenc per fèr cognoscer la doi realtèdes te si desvalives aspec. Coscita la pruma pèrt, dedichèda a la linguistica, ne à fat entener che “...l ladin l’é bel, e l catalan…. ence!” E l referat geografi ch ne à palesà che te Fascia l’é i monts, e te la Catalogna l’é… l mèr… ma ence i monts…”. La pèrt più forta l’é stat chela de la statistiches, con la prejentazion sul gran scherm del grafi ch per veder con marevea l gran ejit de la colona śala: “oohh!”... e dapò per fenir se à podù entener che la crema catalana la é dassen bona, ma ence l strudel... e se dapò se i mesceida duc e doi adum vegn fora…

Dut proprio no se pel mia dir, ajache chesta performance de Nicola, Joan e Pablo a Cianacei l’era l prum moment de n “work in progress”, che vedarà i trei teatranc jir amò inant a studièr fora l met per ne portèr dant chesta fradaa anter ladins e catalegn, portan la costions linguistiches te anter la jent a na vida ironica e geniala con l sostegn de la Consulta Ladina del Comprenjorie.

Se la cognoscenzes academiches sun i ladins e i catalegn no é cresciudes n muie de gra a la “Conferenza” de Gino e Foggy, de segur chisc joegn atores ne à moscià coche se pel “miorèr l mond con n nès ros e na schiufa de banana”.

L’é dassen da aprijièr, apede a la gran braùra e espressività sun paladina del vulcanich Joan e de Nicola, bon de dir la robes ence zenza orir bocia, l percors profescionèl de n joen fascian, che dò aer cognù jir per egn e egn a la foresta per chierir sia strèda, na strèda neva e originèla, ades l porta te noscia comunanza i resultac de sia enrescides e de so percors, dajan a duc n ejempie de coraje e de determinazion.

Lucia GrossI atores Nicola e Joan te sia Conferenza.

Mobilità, turism e jent de etàL conseier ladin Luigi Chiocchetti à portà dant trei proponetes a la Jonta provinzièla

Luigi Chiocchetti.

A Werfenweng l trafi ch privat vegn smendrà metan a la leta mesi ecologiches.

Page 23: 0110

23

nr. 01 / 09 de jené 2010

www.lauscdiladins.com

Val de Fascia

Chi él pa?Soluzion del retrat su La Usc nr 50/2009

Su l’ùltim numer de La Usc de l’an 2009 aane publicà n retrat fat jai 55 egn con su schiadores sun Ciampedìe, che ne era stat portà da Federico Vian de Poch.

Con gran despiajer cognon bele ve dir che nesciugn

chest’outa à sapù recognoscer la jent che l’é sul retrat. Federico de Poch no l’à sapù ne dir nia ajache l retrat no l’era sie e nience nosc fi deil Lino Medico, enceben che l’aesse proà a domanèr fora più jent, no l’à recognosciù nesciugn

e l’à demò podù ne dir che l retrat é stat fat sun Ciampedìe. Se zachei aessa temp de ge vardèr amò n’outa e a proèr a endoinèr, sion semper a la leta per meter la soluzion, ence te la setemènes che vegn.

Endèna ve meton chiò apede n

auter retrat n muie veie, fat a la fi n de l’800.

Ve preon de ne fèr aer voscia resposta te redazion a Sèn Jan per telefon o fax al numer 0462.764545, o per mail a la direzion [email protected].

Ve envion ence desche semper a chierir fora e ne portèr i retrac veies che aede te majon, per seghitèr a viventèr noscia rubrica e ne didèr a meter ensema vèlch mizacola de la storia de noscia jent.

6

98

7 10

11

12

13

1415

16 17

18

1920 21 22

23

12 3

4

5

6

9

8

7

10

11

12

13

14

15

16

17

12

3

4 5

Su la Usc nr 49 del 2009, a piata 24, l’é stat publicà adinfal l retrat de na ciajaa te Gardecia con scrit che se trata del veie frabicat de la Frazion de Pera.

Se scuson coi patrons de la cèsa e coi letores per l fal, e publicon chiò apede l retrat giust del frabicat en costion.

Publicazions - “Mia mare scì, l’aea ferstont per via de le robe pratiche: “Se proprio volede jir a la ciacia e no podede far de manco – la ne dijea semper a noiautres ciaciadores de familia – le ciaure le é più bone!”. No la capìa nosc esser scì stolc de meter fora l trofeo e nosc voler slargiar fora a duc nosce sortide e venciude, e manco che manco la entenea che chi trofees aea la forza de ne portar de retorn co la ment a tante aventure…”

Jir endò co la ment a tante

Cianacei - La vea de Pèsca Tofènia, spetan la Befana te piaz de Cianacei, se à binà n muie de jent per tor pèrt a la premiazion de la mior cripela anter la 65 fates sù tel temp de Nadèl. Tant foresć che jent dal post à podù litèr tras na zedola che se podea troèr te ogne cianton de paìsc, da la gejia enscin a l’ofi ze del turism. Don Stefen à binà sù passa 300 zedoles e ogne cripela à ciapà amàncol na stima.

Dant te tachèr ite co la premiazion l preve à volù ge sporjer n bel develpai a duc chi che se à dat jù per portèr inant chesta scomenzadiva e per chest ge é stat

aventure: aventure de ciacia, de schiade, de familia, de raide tel bosch. L’é l mond di recorc de Angel Iellici de Larezila, che l’à regoet te n bel liber dal tìtol “Raccontami una storia”, che é stat prejentà en lunesc passà te sala grana de la scola de Moena.Più che na prejentazion biota del liber se à tratà de n “prozess” del liber, a na vida positiva ben segur, n aprofondiment e na discuscion sul mond de la ciacia, su l’etica e la cultura del ciaciador e sul raport anter ambientalisć e ciaciadores. N aprofondiment viventà dai intervenc de Luigi Casanova e Giandomenico Magalotti ensema a l’autor del liber Angel de Larezila. “No son n ciaciador pentì, ma piutost son n ciaciador mudà e madurà che ajache l se arvejina a l’usc de la veieza, l’é fosc doventà ence più savech”. Coscita scrif Angel te soe parole dantfora tel liber. N ciaciador madurà..., ma che él la ciacia e perché pa la jent vala a la ciacia? L’é domane che l’é stat uzà fora tant da Magalotti che da Casanova ma che se fasc semper ence Angel, ajache no l’à mai troà na resposta segura. Fosc percheche “mie pare me contaa semper demò contìe de ciacia e percheche é na longia tradizion de

Conteme na contìaAngel Iellici de Larezila à scrit n liber che regoi storie e fac de ciacia

familia de ciaciadores”.L raport col bosch, co le bestie,

co la mare e col pare. “L’é el che me à ensegnà a sentir e capir le ousc de la mont, che me dijea se l bosch l’era giust, san e canche l’era l moment de copar na soa preziousa vita, ma demò per magnar e se sciudar, me fajan entener che no l’era giust e nience savech jir sorafora chest, percheche la fadìa la era tropa, massa, e canche tu es massa strach tu tegne l ciaf bas e tu te varde demò anter i ciuzogn e chest l’é n mal, percheche enveze se cogn semper aer la forza de vardar inant per pissar e sperar!” L’é storie riche de sentiment, valguna traslatada ence per ladin da Fabio Chiocchetti, compagnade dai bie dessegnes de Claudio Menapace da Busan, che ne mena tel mond de la ciacia, a cognoscer l raport sinzier e sćiantif che se crea anter om e bestia, anter ciaciador e bosch. N raport che no cognessa mai menciar de etica e respet, na pascion che cognessa uzar fora la cultura de la condivijion e no chela biota del dominie. Percheche ambientalisć e ciaciadores pel jir d’acort e se troar sui medemi troes, ajache tant l’un che l’auter cognosc e ge vel ben a so bosch. (mci)

L prum pest a la comunanza de DèlbaLa cripela che à ciapà più stimes l’é stat chela enjignèda sù te gejia de Sènt Antone

dat a duc i 65 n atestat de partezipazion. Amò apede a la pruma diesc cripeles ge é stat sport n diplom e n pìcol don de prodoc locai.

A se arsegurèr l prum pest de chesta seconda edizion de la scomenzadiva “L vero Nadèl tel segn del prejepie” con 97 stimes, l’é stat la cripela embastida sù te gejia de Sènt Antone de Dèlba co la fegures de legn zipièdes, donèdes l’an passà a la piovanìa da duta la sociazions e da la families de Dèlba. Don Stefen a sotrissà che chest l’é dalbon n onor, percheche no à vent un soul ma na comunanza entrìa. (vr)

La cripela de la comunanza de Dèlba enjignèda sù te gejia de Sènt Antone.

Errata corrige

Page 24: 0110

24

nr. 01 / 09 de jené 2010

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Lorenzo SoratroiRedazion: Sèlf dei Ladins c/o ex Hotel Dolomiti, 32020 Livinallongo (BL)

Tel. e Fax 0436/7451 - e-mail: [email protected]

Crousc Bláncia - Se no ruarà prëst i contribuc damanèi per curì le speise del personal fi śo, i volontari de la Crousc Bláncia da Fodom i manacia de no renové la convenzion co la Uls de Belum e ntel medemo temp de n fè una co la Provincia de Bolsán. Chëst chël che l é ste dezedù nlunesc da sëra a la riunion clamada

ite dal prescident Paolo Delmonego, ulàche à tout pèrt, auna ai volontari, l Capocomun Ugo Ruaz, i assessori Pellegrini e Roncat e l’assessor provinzial Daniela Templari. Dei sourastánc de la Uls, sebénche nviéi, no s’à prejenté nveze degugn. “Plu de votciánt ntervenc al ann che fèsc la Crousc Bláncia i no pò ester

La Crousc Bláncia la ciala a BolsánLa Uls no dáida e coscita l’associazion la manacia de no renovéla convenzion e n fè una co la Provinzia autonoma. Ntánt i nfortunèi su le piste i speta ence n’ora e l 118 l li mana via coi taxi

Ntel ultimo numer de la Usc del 2009, a gauja den fal de impaginazion, sot al articol “Debut per Giuliano” l é ste metù na foto fauza. Chëla dërta l’eva chëla del Giuliano Federa, che publicon sto viade chilò dinongia. Giuliano l à debuté per l prum viade come diretor de la Bánda da Fodom” o ocajion del cozèrt che l é ste tignù ntel sèlf dei congresc ai 19 de dizembre. A dël à toché giourì

Ntel suo l é ste n aveniment l conzèrt tignù la sëra de S. Stefen nte la gliejia da La Plié, ulàche sìà ejibì Coro Fodom, Bánda da Fodom e Coro de Gliejia S.Iaco. L eva l prum viade defati che nta Fodoma vigniva ciantada na mëssa per coro e bánda auna. L suzess de la scomenciadiva l lo testimonieia le trope parole de aprezament che s’à sentù da la jent, troc fodomi ma ence turisć che à tout pèrt al conzèrt. L’idea l’é piada via da la Bánda da Fodom che l’à damané la colaborazion del Coro S.Iaco. Ai ciantarins e le ciantarine nsignade via dal maestro Dennei Dorigo s’à njonté ence nvalgugn elemenc del Coro Fodom per daidé prò a le ousc da ël. Coscita l é ste njigné ca la mujica de la “Missa pro pacis” de Daniele Carnevali, scrita aposta per coro e bánda, fata da cinch tòc: “Agnus Dèi”, “Sanctus”, “Kyrie” “Gloria” e “Benedictus”. L dut, a

N moment ntratánt la sentada.

ciarièi duc su le spale dei volontari” à dit duc cánc. Ntel giourì la sentada, prescident Delmonego l à recordé la situazion. L’Uls da doi agn la no passa plu l contribut de zirca 25 mile euro al ann per paié l dipendent fi śo plu i doi stagionai per l invièrn. Senza chëst contribut l’associazion la no ciafi eia plu a curì i cosć e coscita l mutuo n bánca l é chersciù fi n a 75 mile euro. La Uls da puoch l’ava deliberé de conzede n contribut de 26 mile euro per l 2010, da paié n doi rate. Per chëst la Crousc Bláncia l’assamossù garantì l servisc de 3 ambulánze 24 ore su 24 per dut l invièrn. Proposta che no l’é stada azetada. “Chësta l’é na ripica contra de nos” à dit Delmonego. Le critiche le va plucheauter al diretor general de l’Uls Angonese e del 118 Costola. “L é ste lori a no azeté chël che no damanónva” disc Delmonego. “La sola soluzion che i é stèi bogn de trè fòra l’é stada chëla de fè rué chilò ambulánze da Còl e Ròcia n cajo de inzidenc mánco seri e i n’à lascé a nos chi plu urgenc. Ades cinamèi i volëssa mané su n’ambulánza da

Belum con doi persone. Costola l à mancé de ne denunzié se no renovon la convenzion. Ma cotánt costaralo dut chëst ?.” Defati l’Uls, coche à confermél Capocomun Ugo Ruaz, l’à bele damané la disponibilité den cuartier al Comun. Soluzion chëste che, coche se pò ben pensé, i à scontenté duc. I volontari da Fodom per prums, che i veiga rué chilò a fè ntervenc ambulánze da fòravia ntánt che lori i mossa ste chiec. Ma ence chi de le sezion dintournvia, che i mossa se fè n lonch viade, magari per rué fi n sun Pordou e pò tourné ndrio fi n n Ègort e ntánt resta descurida sua śòna. I eféc de chësta soluzion se i à vedùs tòst. Nfortunèi che mossa speté ence n’ora sun our de pista. Ntánt n intervent, l 118 l à consié a nen pazient de se tò n taxi. E per via che chëst l ava damané de ester mené fòra de provinzia, l intervent de l’ambulánza l é ste anulé dal 118. “Chëst per la lege l é omiscion de socorso” disc i volontari. Ntánt la riunion duc à rebadì che 30 volontari no pò curì dut sto laour. A valgugn à tochè

ence fè 20 servisc nten meis. Le autre sezion ju per l Agordin i à deplù personal e mánco ntervenc, spò l problema l no ejiste. “Mi sè che n’Uls ju per l Veneto l à fat na convenzion per 370 mile euro per n’ambulánza sola nten paisc” l à dit ncora l prescident. A Cortina la Uls paia cater dipendec.

Ultimatum

I dis che ven Delmonego l encontarà l prescident de la Provinzia de Bolsán Luis Durnwalder e de la Crousc Bláncia de Sudtirol per cherì aiut lafòra. Se no ruarà novité nte puoc dis, la Criusc Bláncia la lcenziarà l dipendent e la no renovarà la convenzion co la Uls. L servisc coscita l vignarà garantì demè dai volontari per i fodomi. Cruzièi i impiántis, che per bocia del vizeprescident del Consòrz dei Lifc Leandro Santin, l à damané ai volontari de speté ncora ncin e vedei ci che sauta fòra da n’encontada che l’associazion l’avarà co l Prefet. (ls)

Na val che sona e che ciántaGran suzess per l conzèrt de Nadèl co la “Missa pro pacis” per coro e bánda ciantada nte gliejia da La Plié

pèrt l “Benedictus”l é ste njigné prò nte puoch plu den meis de prove, merito dei trei diretori, l Denni per l coro de gliejia, l Lorenzo Vallazza per l Coro Fodom e la Laura Argenta per la bánda, che i é stèi bogn de nsigné ca mujica e pèrt vocal a nen aut livel de culité. Per ben trei oute, coro e bánda i s’à ciapé duc auna per prové e studié ence la dispojizion nte gliejia. No n eva saurì defati loghé via plu de cincánta elemenc con strumenc laprò. La direzion general l’é pasada sot la bachëta de la maestra Laura Argenta, che dal aut de sua esperienza, l’à sapù mëte auna e limé via polito ousc e mujica, con conseis e spiegazion. “Chësta mëssa” l’à spieghé” “l’é stada metuda auna dal compojitor per ester ciantada da la jent. La melodia defati l’é saurida da mparé. Ma nte chësta esecuzion, s’ava da fè sentì che l é n coro che la ciánta. Per chëst l eva da curé dassën l’esprescion e la

Coro e bánda ntánt l’esecuzion de la “Missa pro pacis” a La Plié.

vocalité.” L aveniment l à clamé a La Plié na mucia de jent, coche mèi s’ava vedù a nen conzèrt de Nadèl, tánt che la gliejia l’eva feter che plena. La sëra l’é scomenciada co na sonada de òrghen del Oscar Nagler e pò con doi tòc sonèi da la Bánda. Davò l é ste ora del Coro Fodom prejenté set ciancion da Nadèl e al Coro S.Iaco, con autri doi tòc. L’esecuzion de la Mëssa ‘à pascé l publich co la bocia dalvièrta, tánt che l é ste ence fat l “bis” del “Gloria”. A la fi n coro e bánda i à ence scinché a duc n’interpretazion de “Stille Nacht” per auguré bon Nadèl e bon ann. Chësta ocajion l’à desmostré ncora nviade le potenzialité musicai che l é nta Fodom. Na scomenciadiva che no n à da resté na “una tantum”. Fossa trop bel defati se sta Mëssa la podëssa vignì ciantada n ocajion proprio de na gran celebrazion. Percié no n ocajion del pelegrinagio de le val ladine a Baissenston. (ls)

Debut per Giulianol’ejibizion ence n ocajion de n auter conzèrt che la bánda l’à tignù domënia 3 de jené, dagnëra sa na Rèba, metù a jì da l’Aft. Giiuliano, prum clarinet, l é drio a fè la scòla per diretor e sperón, decannavò, de podei l vedei très plu da spëss co la bachëta nte la mán. Se scuson per l fal e i é fajón i mious auguri per suoi studi.

La redazion da Fodom

Giuliano Federa n ocajion de suo debut come diretor de la Bánda da Fodom.”

Page 25: 0110

25

nr. 01 / 09 de jené 2010

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Marco Dibona MoroRedazion: Ciasa de Ra Regoles, 32043 Cortina d’Anpezo

Tel: 0436/868615 Fax 0436/876689 - e-mail: [email protected]

Ei sapù, śa alcuante dis, dal boletin de ra Regoles, che i me manda con tanta creanza, anche se no son regoliera, che a ra fi n de setenbre ‘l é mancià Alfrredo Lete. No n’ei sapù nuia in chera ota, fosc parcé che see marada in chi dis. Ei abù pascion de no m’aé fato viva co ra familia; el farei ades, anche se ‘l é nafré tarde.

Ei un gran bel recordo de Alfredo, che ‘l ea na parsona a ra man, senpre tanto jentile e se ciacolaa tanto vorentiera con el, canche se se ciataa su ra monte. Na braa parsona, che r’à lascià un gran voito intrà ra nostra śente. El saea duto sul besteame, el vorea tanto ben al so laoro, a ra natura, a ra monte agnoche ‘l à vito da “gran signore” par tante ane. Canche se ciataon a Ra Stua el se recordaa de un fato che ‘l ea suzedù śa anes, par gouja del me òn e mea. Ades ve conto.

‘L ea ra fi n de febraro del ’68, o

De trope conosce Antonia Arslan. Ignante i ea de poche, canche ra insegnaa a r’Università de Padova, agnó che r’ea profesoresa de leteratura taliana de ‘l di de ancuoi, ma i é stade trope depì a ra conosce dapò che r’à scrito el libro “La masseria delle allodole”, su ‘l sterminio de ra minoranza de i Armene, fato da i Turche, i prime ane de ‘l Noezento. Se conta che i ebe copà supośò un milion, fosc un milion e dojento mile parsones, senza contà cheres che i à scaturlà, che i à abù da scanpà indalonśe, par no morì. Alolo dapò de chel libro, da agnó che ‘l é stà fato anche un fi lm, da i fardiei Taviani, rejistes taliane, Antonia Arslan r’à scrito un outro libro, che ‘l é “La strada di Smirne”, agnó che ra và inaante co ra storia

Ra scora de anpezan r’é fenida de dezenbre, par el 2009, ma podarae anche ese che i ra feje danoo de ‘l 2010, stajaron a vede. Par intanto ón acaro che see stà alcuanta parsones che ‘s à abù voia de inparà algo depì, de chesta nostra bela parlada ladina. Chesta parsones ‘s à abù doa maestres propio varentes, Flora e Giuliana, che i à insegnà ‘l anpezan, senza el fei deentà peśoco. Mangare anche con algo da ride, inze par intrà. Da chesto corso ‘l é soutà fora calche bela barzeleta, scrita par anpezan; alcuantes ‘s aé lietes a ra fi n de ‘l an pasà, de ‘l 2009, par el sarà polito, alcuantes ve res fajon lieśe ades, par scomenzà outretanto polito chesto 2010. Ches’outres ‘s ea de diverse scolare, chestes ‘s é dutes de Gianluca.

Ra amia e i śendre

Doa femenes res ciacolea:“Agnó śirara a stà ra sciora Maria,

adesc che ra so doa fi es res s’à maridà? Śirara a stà inze ciaśa del śendro de Venezia o de chel de Innsbruck?”

“Me par che i à ancora da dezide. Chel che sei io l é che un el ra vó a Venezia e chel outro a Innsbruck.”

“Oh, ce fortuna aé doi śendre

e ra conta chel che ‘l é suzedù in Italia, a chi cuatro pizete, scanpade da ciaśa soa. Par contà de chel libro, r’é vegnuda in Anpezo, inze ra sala Don pietro Alverà, folada de śente, par una de ra ciacolades de “Una montagna di libri”. Ogada da Francesco Chiamulera, un śoen de Anpezo che, de 24 ane, ‘l é stà bon de bete aduna chesta bela manifestazion.

“Cortina r’é senpre stada, par me e par ra me familia, un luó che ón abù inze ‘l cuore – r’à dito chera sera Antonia Arslan – parcé che ca son senpre vegnude in vacanza, da canche see famea, ma pi che see parcé che me pare Khayel, dapò che r’ea śuda a fenì malamente, co ra so prima noiza, ‘l à ciatà chera che ra sarae deentada so femena, me mare,

El vestì de Antonia ArslanRa storia de i Armene e chera de Anpezo. Canche un dotor, ruà da indalonśe, el s’à pensà de fei su ‘na clinica inze ‘l nosc aes. I recorde de ‘na femena che r’à scrito un de i libre pi liete de i ultime ane

Un grun de śente à scotà Antonia Arslan a contà ra storia de ra so familia, e algo anche de ra storia de Anpezo, par el so libro “Ra strada de Smirne”.

propio ca, in Anpezo, a ‘l pian tèra de ‘l Hotel de la Poste. El r’à veduda canche ra ruaa śo da ra sciares, e el s’à inamorà pardù, par senpre; ‘l ea da Nadà de ‘l 1935”.

Ma dapò Antonia Arslan r’à contà outra robes, leades a ‘l nosc paes, a ra so familia:

“Me sovien che, ‘l ea i anes Sesanta, aduna con alcuante so coleghes, che i ea dotore anche lore, me pare Khayel el s’à pensà de bete su ‘na clinica privata, inze a Cademai, ma ‘l é stà un busc inze r’aga, par via de i sode, e r’é śuda a barolè”.

Coscita s’à sapù che algo de ra storia de chel gran ciaśamento, nasciù par ese un ospedà, dapò deentà un hotel, dinultima ciaśa par ra families de ‘l paes, el moe da indalonśe, fi namai da r’Armenia de śa zento ane, canche i Turche i à pensà de desgatì ‘na minoranza, de copà e de scaturlà ra śente. El Cademai ‘l é stà sarà par alcuante ane e dapò, da ‘l 1978 fin de setenbre de ‘l 2000, ‘l à abù inze un grun de śente, de families, de parsones de ‘l paes che no n’aea ciaśa e che ‘s à ciatà alośo inze chel ciaśamento, sora ra vecia farata, alolo sote ‘l ospedal Codivilla. Dapò el Comun de Anpezo ‘l à ciatà un outro alośo par dute e ‘l à fato i laore, da comedà fora; dinultima ‘l é stà fato un grun de cuartiere, supośo cuaranta, drio el projeto de ‘l architeto Mario Bartoli, e ades ’l é outratanta families che à un alośo, fi tà da ‘l comun, da podé stà inze.

“Me sovien che io ei pasà un prin de ‘l an, inze ‘l Cademai – r’à recordà dinultima Antonia Arslan – canche aee 21 ane. Chera note aee un vestì coscita bel!”

(mdm)

I dis alolo ignante de Nadà de ‘l an pasà (orpo, śa me tocia dì coscita!) ‘l Onu aea ciamà a foula duta ra nazios de ra Tera, a Amsterdam in Olanda, par in parlà sora, rajonà intor al clima de ’l pianeta, che somea che ’l see drio deentà senpre pi cioudo, parvia de chel che i ciama “eff eto serra”, val a dì ‘l efeto che fesc el patuzo inze r’aria, pichesee che ’l vien fora da ’l brujà i prodote fosiles, come el carbon, gas e ‘l petrolio, e inze ‘na mesura pi pizora, anche ra legnes. Duta ‘sta fumeghera ra fesc da cuercio, coscita che r’atmosfera ra deenta, drio chel che disc calchedun, iustapunto senpre pi ciouda, tanto da tacà a delegà chi gran jazoi de ra crodes e de i pole. Fin ca, nuia de noo: ‘l é anorum che i disc ‘sta robes e fi n ades i é ben ruade a poco. I Paes pi inaante, pi svilupade co r’industria, i no n’à propio chera de se fermà o fei un pas indrio, chi Paes nafré pi indrio, manco che manco: con chera de dì parcé vośoutre sci e nos no, negun vó zede e fei a ‘na moda de inpestà

Ciucèra o jazèraSe parla de ‘l clima de ra Tera, con chera de stà nafré meo dute; ma ce elo drio a suzede, dasen?

demanco r’atmosfera, e coscita r’é stada anche ‘sta ota. I à redoto poco nuia e i à tirà inaante a ra ota che vien. Va tu daante che a mi me vien da ride!

Par bete ancora pede algo che intrigase, inze chi dis r’America de ’l nord, da ‘l Atlantico a ’l Pazifi co, r’ea sote ‘na gran gneèra, ‘na zopa de gnee, buiroto e tropo jonfedo. Ma gnanche in Europa se stajea meo: fi n a vinte, vintezinche grade sote śero; ra śente śiraa inbramida co ’l lenzinego su ra rees e i jazote su ra snita, coscita intanto che i aea da rajonà de ra ciucera, che podarae ese ra Tera ca de nosicuante ane, inze meśo mondo ‘l ea ‘na jazera che no fenia pi. Cemodo se polo pratende che śente inbramida da ’l fi edo ra dezidese de fei algo par sfardà ancora depì? Sarae conpain de ese peade inze un frigorifero e śì a sbasà ancora depì el termostato.

Un bel ato da stanpioi, come se dà śo par i śebedei de martel, co ra speranza de falà el colpo.

Tone A. Cuciarin

del ’69, o śo de là, aeon destinà de pasà doi dis a Senes coi nostre tre fi oi. Son moeste alolo dapò scora, co ra peles de foca, dal tornichè, e son ruade a ra Stua.

Ma se sà che coi tre pize se bete tanto a ruà lasù e, can che son ruade, ón capi che ‘l ea masa tarde par śì inaante e fosason ruade a scuro. Tornà indrio no me comodaa propio, inalora el me òn ‘l à abù ra pensada de tornà a Cortina par proede algo par se fei da zena e da merenda da bonora e de dromì inze brite. Ma el brite ‘l ea sarà, alora el me òn el s’à ranpinà fi n su ra fonestra del prin pian, ‘l à roto el viere e ‘l é śù inze e ‘l à portà śo i matrozen, da se paricià da dromì inze stua. Io intanto, diada dai pize, che i no n’ea ‘pò tanto pize, ei fato fo inze cojina e inze fornel de stua e can che el me òn ‘l é tornà indrio ‘l ea bel cioudo e pronto par se fei da zena. Saon segure che Alfredo el

no me arae cridà par chel che aon fato, s’ason scusà e ason pagà ra spesa del dan, e coscì r’é śuda. Can che son tornade a Cortina, son śude a Ciae a i contà chel che s’aon parmetù de fei inze el brite. ‘L à ridù e ogni ota che se ciataon a Ra Stua, inze i anes, chesta storia ra vegnia senpre fora. Inze stua ón dromì benon, al cioudo, e da bonora ón fato ordin, ón portà i matrozen su inze camera e ón sarà a ra manco peśo ra funestra. Ma chesto fato ‘l é restà inze ra nostra memoria par senpre.

Alfredo ‘l ea un òn che saea el fato so con besteame, con ra condota de ra monte, coi laore de ‘l brite. Un gran pastor, che restarà inze ra storia de Anpezo e inze i nostre cuore. Un esenpio lujente par ci che fajarà da ca inaante el so laoro.

A. d. B.

Par recorda Alfredo LeteUna storia vecia de cuaranta ane, par dì de un òn che no se podarà desmenteà

Par riduzà nafréOutra storieles da ride, che rua fora da ra scora de anpezan

coscì brae!”“No dirae propio! Chel da Venezia

el ra vó a Innsbruck, e chel da Innsbruck el ra vó a Venezia…”

Miracolo

Al lago de Tiberiade, Jesù el camina sora r’aga del lago. Dute i apostole i camina drio de el. Solo Tomàsc l é vanzà sul voro de r’aga. Jesù el se volta e el i disc: “Tomàsc, credeme e vieneme drio!”

Tomasc l é sul infurse, e anche nafré paurós. Ma canche Jesù el torna a l ciamà, el se fesc corajo e el và inze r’aga del lago. Doi o tre pasc, e r’aga ra i rua fi n al col.

“Tomàsc, credeme e vieneme drio!”, el torna a i dì Jesù.

“Ma, Jesù, son drio a me sofeà!”“No stà ese sturlón! – i craia San

Piero – fesc come nośoutre: bete i pes sora i sasc!”

I pize e ra pizores

Doi pize a scoreta:“Cuante ane asto?”“Io in’ei zinche, e tu?”“No sei…”“Te piajelo ra pizores?”“No.”“Alora t’in as manco de cuatro”.

Page 26: 0110

26

nr. 01 / 09 de jené 2010

www.lauscdiladins.com

Anpezo

Anche ‘sto an el Nadà ‘l é pasà, ma ‘l é tanto cambià, da śa tante ane. Incraota se spetaa el Banbin, ra vea de Nadà, con nosicé de majico intorno e se scotaa vorentiera ce che i te contaa i none, dute cete, pede el fornel, inze una stua bona ciouda. Se spetaa che ruase el Banbin, el brascion pien de cianderes inpizades, con tante globe de ogni color, un presepio śo par pede. Se preaa, se ciataa ra canzon de Nadà, el Stille Nacht, una de ra musica pi sentuda da ra śente, da i grei e da i pize; ra te ruaa inze ‘l cuor e te vivees momente de tanta serenità, co ra parsones che t’aees intorno.

Ades ‘l é ra famea che và inze ra boteghes, aduna co i so jenitore, a se zerne fora ce che i vó bete sote el brascion. Ancuoi ‘l é duto canbià, ‘l é el Nadà de i jenitore, de i fi oi e de i none, un souto masa gran, da una jenerazion a r’outra. I none, che à vito dapò de ra Prima guera, canche ‘l ea scarsità de ‘l magnà, desolazion de ogni ver, par śì inaante. I jenitore, dapò ra Seconda guera, che à tolesc inze duta r’Europa, e anche de là de r’aga, a padì e stentà, a vive un Nadà de guera, i é ruade dapò inze ‘l “boom” economico. I fi oi de ‘l di de ancuoi i no pó capì cuanto benesere che i à, a podé vive indalonśe da zaarie e in é poche che pensa che anche el di de ancuoi in é tante che sofre,

Par s’in śì, par lascià el so posto in comun, Paola Valle r’à scrito ‘na letra coscita dura, cruda, che el capocomun Andrea Franceschi de Matia i à domandà de no ra mostrà a negun. Coscita era in à scrita un’outra, poca righes, agnó che ra disc che ra lascia el so posto, e poco depì. Ma r’à vorù isteso i dì a ra śente de Anpezo parcé che r’à abù da lascià:

“Ei pensà sora a ra longa, no n’é stà un matezo, coscita, de un di. S’à scomenzà ‘l an pasà, canche i à vorù sarà ra pista da bob Eugenio Monti de Ronco, e io no see par nuia parsuaśa. Con chi outre loudaduos, d’outon de ‘l 2008, s’aea dito de tegnì daerto, chel inverno, de fei ra gares de Copa del Mondo, e dapò de vede, par i Mondiali 2011, ma poca ores dapò, da ‘l comun ‘l é vegnù fora che i aea deziśo outramente. Dapò ‘l é ra cuestion de Villa Alessandra, de ra Parochia de Anpezo: io credo che el comun ‘l arae da dià ra parochia, par duto chel che ra fesc par ra nostra comunità, inveze de i dà daos. Dinultima ‘l é stà ra candidatura par i Mondiali 2015, con duta chera burta fegures che son drio a fei, in śiro par el mondo. Par fenì, ‘l é stà chera vargogna de

Alcuanta noes in curto, da ‘l paes e da fora.

Sode par ra nostra śente

Ra Casa rurale e artejana de Anpezo e de ra Dolomites r’à dà fora, anche par chesto an 2010, un grun de sode a ra asociazios che ‘s à fato domanda. Cemodo che el fesc da anes, el consilio de ra Casa ‘l à vorù i dià ‘na man a ra asociazios che es laora in Anpezo, in Cadore, in Val de Zoldo, in Agordin, a Belun e in Alpago, par el turismo, inze ‘l sport, par ra cultura, par dià chi outre. In duto, ‘l é stà dà fora 210 mile euro, che i é ruade a pi de dojento asociazios. S’à vardà polito, intrà dute chi outre, a chi che i fesc algo par ra relijon, r’arte, ra scora.

Intrà dute chi outre, se pó recordà che ‘l é stà dià i ponpiere de Zolto Outo, che i aea da se cronpà un forastrada, par ruà daparduto, agnó e canche ocore; i vorentie de Roca Pietore, par ‘na anbulanza noa; ra scoreta “Papa Luciani” de San Vido, par fei fora i locai; el comitato par i Mondiali de i ome de curling, che i fajarà ca in Anpezo, da i 3 a i 11 de aprile 2010.

A dà fora chiste sode, a ci che i domanda, ra Casa rurale e artejana de Anpezo e de ra Dolomites ra vó ese pi pede a dute chi che laora, inze ‘l so teritorio, de bona voia, par el sport, par ra cultura, par ra sozietà. Cemodo che suzede da pi de zento ane.

consilio de comun, ai 30 de noenbre”.

Dijeo de canche ‘l é stà parà fora Fabio Ghedina, da ra comiscion de comun par el fabricà?

“Aì. De chel che ‘l é stà deziśo chel di, ra śente a ciaśa ra no n’à capì nuia. Ma podé ese segure che anche intrà de nośoutre, inze ‘l nosc grupo, poche i à podù capì ce che ‘l é suzedù. Beśen dì che da un toco aee capì de no podé pi śì inaante. Se fose stada un consilier, che aea ciapà i vote da ra śente, sarae restada, par dover, ma ra sarae stada dura, parcé che arae abù da spetà pi de doi ane. Inveze a me bete so vize, e luodaduó, ‘l é stà el capocomun e ‘l é a el che aee da i responde, da i rende conto, da me spiegà, e ‘l ei fato”.

Ce elo che no ve comoda pi, de chesta aministrazion?

“Io ei lourà par vinte ane, in comun, con zinche capecomun: Menardi, Lacedelli, Tellarini, Ghedina e Demenego. Ogni ota che śia via un e ruaa un outro, inze i ufi zie ra sente ra restaa a ‘l so posto. Chiste, canche i é ruade, i à scaturlà el sacretario e outra zinche parsones, da i so poste. In ciaśa de comun pó mudà ra idees, pó ruà outra parsones, ma io no n’aee mai vedù ignante un rejistro coscita. El capocomun Franceschi ‘l é un “panzer” e ra vedo dura, par el, a śì inaante, se el no muda algo, co ra śente. Beśen ese pi umil, lourà aduna con chi outre, scotà chel che i pensa, no fei duto de testa soa”.

Paola Valle no r’é ra prima, a lascià el so posto inze ‘l Comun de Anpezo: śa un an, de outon de ‘l 2008, i à parà via Teodoro Sartori, da ra sozietà Gis. Dapò ‘l é stà betù, e betù via in cuatro mesc, Giovanni Valle, da el comitato par i Mondiali 2015. Ai 30 de noenbre 2009 ‘l é stà parà fora Fabio Ghedina, da ra comiscion par el fabricà. D’istade el s’à destacà da ‘l grupo Pietro Ghedina Broco, e ades, ogni ota, in consilio, i se crida, co ‘l capocomun. Ignante el loudaduó Marco De Biasi ‘l à dito che el s’in śia, e dapò ‘l é restà, par via de ‘l stradon noo. Da ra comiscion de ‘l fabricà r’à dito che ra s’in śia

Un outro rebalton inze ‘l Comun de AnpezoPaola Valle de Morìs ra no n’é pi el vize capocomun de Anpezo. R’à lascià el so posto ai 21 de dezenbre: da chel di ra no n’é pi el loudaduó ladin de ‘l nosc comun. De pare anpezan e de mare badiota, r’aea acaro de lourà par i Ladis de ra Dolomites

Paola Valle de Moris r’é stada ra prima femena a se vestì a r’anpezana, in comun, de śugno de ‘l 2007, canche r’é deentada loudadó ladin e vize capocomun: su chera scenta, r’é śuda in jaida.

Stefania Zangrando, ma r’é restada, dapò che i à parà fora Ghedina. Pensao che in see de outre, che i à chera de molà?

“Beśen aé corajo, par s’in śì; ‘l é pi comodo restà là, e dì senpre de scì, pitosc che fei chel che ei fato io” – ra me responde Paola Valle.

El dì dapò che ra s’in é śuda, ‘l é stà el capocomun Andrea Franceschi a dì ra soa:

“Chel che ‘l é seguro, ‘l é che el comun el śirà inaante isteso, senza se fi cià. Inze chiste doi ane e meso ón pardù calchedun par strada, ma s’in à śontà de outre, e de meo. Paola Valle ra m’à dito che ra s’in śia da bonora e poco dapò r’é śuda a i lo contà a i jornalistes; arae abù pi acaro se, ignante, r’aese parlà con chi outre, co ra parsones che r’à lourà aduna, par doi ane e meśo. Me fejo de mereea che r’ebe tirà fora storia veces, de un an, un an e meśo, par s’in śì: fosc ra fajea meo a res tirà fora alolo. Son parsuaśo che, canche se laora aduna con outra śente, see da azetà chel che pensa chi outre. In democrazia beśen azetà chel che dezide chi outre, no voré fei senpre de testa soa. Molà canche ‘l é difi zile, ‘l é masa comodo: ‘l é propio inze chiste momente, che se mostra de ce pasta che se jé fate”.

I à dito ra soa anche i consiliere de minoranza, de i doi grupe Cortina Dolomiti e Cortina oltre il 2000, che i s’à dito spaśemade par chel che ‘l é drio a suzede in comun, par duta ra śente che ra s’in và, o ra vien scaturlada, par cemodo che i pó lourà chi che resta, par i cridore che ‘l é co ‘l capocomun.

Da ‘l indoman s’à sapù che par vize capocomun ‘l é stà betù Adriano Verocai Daloio, anche parcé che ‘l é el consilier anzian, chel che ‘l à ciapà pi vote, a ra elezios de ‘l 2007. Inveze no se sà ancora ci che sarà a se tuoi su i laore che ignante fajea Paola Valle; canche se sara chesto sfoi, ai 5 de jenaro, el capocomun el no n’à fato ancora saé ci che sarà loudaduó ladin, loudaduó a ra cultura, a ra scores, a ra sanità, a ‘l parsonal de ‘l comun. De dezenbre, ignante de Nadà, canche Paola Valle r’à lascià el so posto, Franceschi ‘l aea dito che ‘l arae vorù alcuanta setemanes, par dezide ce fei.

(Mdm)A ra Festa de ra Bandes de ‘l an pasà, ai 30 de agosto 2009, Paola Valle de Moris vestida a r’anpezana, con outra autoritàs, femenes e ome.

El capocomun Andrea Franceschi e ra so vize ades i no varda pi de ‘l medemo ver.

FregoresMadonna ce crodes!

Ce un bateboi, in Anpezo e par r’Italia, canche i à betù fora chera tabela, coscita granda, su da ra stazion, par fei saé a dute che son drio a core par ciapà i Mondiali de schie 2015. Pecà che ra crodes, su chera fotografi a, ‘s ea cheres de Madonna di Campiglio e no cheres de Anpezo. I s’à ajità dute e dute à abù algo da dì. Dinprin i s’à stizà con ci che à lascià bete fora chera fotografi es. Dapò ‘l é stà duto un core de vojes, de cridore, par el paes, su par ra gaśetes, par radio e par television. Alcuante dis e ‘pò i à tirà śo chera tabela, coscita negun à pi abù nuia da dì. Ma ‘l é restà, inveze, ra crodes de Campiglio su ra gaśeta de ‘l consorzio Cortina Turismo, che ‘l arae da dorà i sode, che el ciapa da tropa śente de Anpezo, par fei conosce ra nostres, de crodes, no cheres de chi outre.

Tour de ski

Par ra prima ota, ra Copa del Mondo de schie da fondo r’é ruada in Anpezo. Aduna con chi da Toblach, s’à betù a śì una gara de ‘l Tour de Ski, co i meo canpioi de chesto sport. S’à vorù fei algo de bel, con chera de moe da ra piaza de ‘l paes, propio sote el cianpanin. Par ‘sta ota no podon ve contà nuia depì, gouja che el nosc sfoi ‘l à da ese sarà ignante, par ra festa de r’Epifania, ma vedaron de fei algo par ra setemana che vien.

Un Nadà de pasc, un an noo de amorEl recordo de ‘na ota, i pensiere de ancuoi, par un mondo che padisce

senza laoro, senza un cru inze scarsela, che vive e che drome sote i pontes, inze el fi edo de ‘l inverno, nuia de cioudo, par se scioudà. Duto chesto ‘l é un gran contrasto, se se pensa a cuante che padisce ra fame. Da canche ‘l é mondo, sciore e poerete in é senpre stà. Mangare fejo un faloncio, a scrie cuanto che penso io: ‘l é tanta śente che dà una man, che dia a ci che stenta, par śì inaante inze ra vita. ‘L é vero che no se pó bete dute aduna,inze un mazo, ón tanta bona śente de cuore, anche el di de ancuoi, ma pi parte ‘l é anche tante che i pensa par lore. Basta scotà radio e television, lieśe i jornai, e vede ce che i fesc, par zenes e disnàs, ci che pó pi, i pó fei de manco de in parlà tanto. Se straza masa, masa luso: se i tajese con duto, sarae tanto meo, parcé che ‘l é tante che padisce, de scondon, e i stà mal a vede cuanta diferenza, d’un vive che ‘l é inze ‘sto mondo.

Ades che ‘l é fenì ‘l an vecio, e scomenzà chel noo, i no n’à fato masa susuro e che no n’é suzedù desgrazies, par fei festa, a scorśe ‘l an vecio. Se auguron che ‘l an noo, che ‘l é ruà da poche dis, el porte ra pasc e tanta voia de vive serene, dute aduna, co ra concordia e ra salute, che no n’é moneda che paghe chel che se bramaśon dute cuante.

Teśele Hirschstein

Page 27: 0110

27

nr. 01 / 09 de jené 2010

www.lauscdiladins.com

Sport

Lioses - La sajun 2009/10 mët man bun por i atleć ladins dla liösa. Tla pröma gara de International Cup, stada ite en Passeier, à Hannes Clara arjunt n buniscim secundo post, baton atleć sciöche Patrick Pigneter y Anton Blasbichler, che à ti ultimi agn bele davagné deplü gares de copa dl monn. Hannes s’à ma lascè bate da Alex Gruber, che à arjunt na devënta che degügn ne s’aspetâ. L’atlet jonn é impormò gnü tut sö chësc ann tla scuadra nazionala y à atira desmostrè da

Atleć ladins stersc sön la liösaHannes Clara arjunj n bun secundo post tl International Cup ite en Passeier, Patrick Pigneter y Florian Clara davagna la pröma gara de copa dl monn tla Ruscia, mo tla secunda gara vai cuntra n parëi

Patrick Pigneter y Florian Clara é inće chësc ann dër stersc. (Foto: H. SOBE)

ester dëgn da podëi fà pert dla scuadra. Tla categoria dles ëres n’él chësc ann degönes ladines, do che Renate Kasslatter de Gherdëna à lascè. Chësta é na cossa che dess motivé jones da se dè da fà por podëi n bel dé rovè tla scuadra nazionala y tignì inant alalt i inoms dla Ladinia te chësc bel sport.

Tla categoria di dopli àn bele odü do la pröma gara che che comana inće chësta sajun. Patrick Pigneter da Völs y Florian Clara da Lungiarü davagna la gara cun n

vantaje de passa dui secunć sön i austriacs R. Apolloner y D. Apolloner.

Ruscia: devënta y inzidënt

Pigneter y Clara é la sora copia che é al momënt jüda al start. Inće tla pröma gara de copa dl monn tla Ruscia - a Novouralsk/Ekaterinenburg - cun temperatöres de 38 degrà de frëit, ài desmostrè da ester i plü stersc dl momënt, davagnan cun feter n secunt de vantaje sön le duo de ćiasa Pavel Porshnev y Ivan Lazarev. Tla secunda gara de copa dl monn, tignida dui dis dedô tla medema localité, ê Pigneter y Clara do la pröma manche al pröm post, cun n vantaje de passa mez secunt sön i dui rusci. Tla secunda manche ési indere saltà sö por parëi y n’à nia plü podü rovè la gara, deache la liösa é jüda en tòć. Gnanca i atleć ne sa avisa les gaujes che ai é rovà sö por parëi, mo por fortüna ne s’ài nia fat mè y chësc é val’ de bun por la proscima gara, söl program dai 8 ai 10 de jenà a Umhausen, tl’Austria. (co)

Schialpinism - Deplü atleć de Badiasport à tut pert en sabeda ai 2 de jenà ala competiziun de schialpinism de nöt a Vals. Le start ê fi ssé dales 19.30 y i atleć messâ curì n percurs de 3.200 m, cun n deslivel de 632 m. Suradöt la pröma pert dl percurs ê dër ërta; implü êl ćiamò n dër frëit y n dër vënt.

Impò é i atleć de Badiasport stà bogn da fà na bona parüda. Pro i ëi ti é jü le suzes a Urban Zemmer; cun le tëmp de 23:52 àl destachè de 1:04 le secundo, Manfred Reichegger. Le plü asvelt danter i atleć dl’assoziaziun é indô n iade stè le plü jonn dl grup: Michael Moling. Cun n tëmp de 27:18 àl

arjunt le 7. post general y le 3. post te süa categoria. Andreas Irsara s’à plazè al 31. post cun n tëmp de 30:20. I atri resultać é de Roman Verginer al 53. post (32:06), Benno Canins al 64. post (33:38), Daniele Irsara al 67. post (33:45).

Pro les ëres à davagné Annemarie Gross, cun le tëmp de 33:30. Claudia Canins à arjunt le 8. post total cun 40:29 (3. post te süa categoria) y Sofi a Irsara é rovada diejima cun 41:02 (4. post te süa categoria) . La proscima competiziun importanta por i atleć de Badiasport é i Campionać Taliagn a Weissenbach/Ahrntal, söl program ai 10 de jenà. (badiasport)

Schialpinism de nötLa gara de nöt a Vals é stada por i atleć de Badiasport la pröma competiziun de schialpinism de chësc ann

N valgügn atleć dl’assoziaziun sportiva Badiasport.

Nudé - N sada ai 19 de dezëmber, tla nudadoia de Maran, iel unì metù a jì l Trofeo da Nadel 2009. L à fat pea bën ot sozieteies sportives de Südtirol cun plu de 180 mutons y mutans. Nosta atletes à fat pea pra plu garejedes purtan de bon resultac.

TIo i resultac de nosta atletes:50 metri stil liede: 3. Messner

Sara 00:34,17 - 7. Lardschneider Irene 00:35,93 - 27. Ciechi Jenny 00:43,03 - 32. Karbon Leila 00:45,15 - 34. Demetz Kristin 00:47,23 - 35. Hofer Sara 00:50,41.

100 metri crot (rana): 3.

Trofeo da NadelLa sajon agonistica va inant y la atletes dl Club de Nudé à fat pea pra la segonda garejeda FIN

La atletes che à fat pea l turnoi de nudé a Maran. Da m.c. Ciechi Jenny, Demetz Kristin, Barbara Runggaldier, Lardschneider Irene, Messner Sara cun la trainadëura Maryam Moghadasiyan, Karbon Leila, Mussner Marina y Hofer Sara.

Lardschneider Irene 1:34:99 - 15. Mussner Marina 1:48:33 - 18. Hofer Sara 1:54:56 - 22. Ciechi Jenny 02:05,24.

400 metri mescedei: 3. Messner Sara 07:00,41 – 5. Runggaldier Barbara 07:31,64.

200 metri stil liede: 23. Mussner Marina 03:32,90.

200 metri a spinel: 15. Runggaldier Barbara 03:35,03.

Stafeta 4x100 metri stil liede: 5. Club nudé Gherdëina 05:48,69 cun Messner Sara, Runggaldier Barbara, Mussner Marina y Lardschneider Irene. (ma)

Hockey/Jëuni - N dumënia ai 3.1. iel stat a Persenon n turnoi Under 8, ulache l à fat pea la scuadres de Persenon, Renon, EV Bulsan y Gherdëina. Nce sce cun resultac bëndebò valives ie i mutons de Gherdëina stac boni de vëncer chësc turnoi, che ie sambën stat na gran legrëza per i pitli jugadëures. La partides dl Gherdëina ie fi nedes via nscila: Gherdëina contra Renon 1:0, Gherdëina contra EV Bulsan 0:0 y Gherdëina contra Persenon 0:0.

La Under 11 à jugà n lunesc ai 28.12. ora de cësa contra l Neumarkt/Auer. Chësta partida ài venciù per 3:5.

N merdi ai 5.1. ài jugà tl stadio Pranives contra l Sterzing, da chël che i ie unic batui per 2:6. La proscima partida fajerài sun la plaza dala dlacia via n Setil n dumënia ai 17.1. dala 11.00 danmesdì contra l Toblach.

La Under 13 B ova n dumënia ai 27.12. a Burnech na partida contra l Pustertal Junior, che i à batù per 1:4.

N juebia ai 31.12. ài jugà n cësa contra i prims te tlassifica, l Persenon, y chësta partida ài perdù per 2:5.

La partida che fossa stata ai 3.1. contra l’Alta Badia ie unida spënta a n auter iede, ajache la U13 ova n chësc di mo na partida y ova nsci massa puec jugadëures.

La Under 13 A à jugà n mierculdi ai 30.12. n cësa contra l Renon. Tlo ài perdù per 1:11.

La dumënia do ovi na partida ora de cësa contra l Sterzing y tlo iesi stac boni valivé ora per 4:4 cun

i tëmp jic ora 1:1, 2:2 y 1:1.

La Under 15 ova n mierculdi ai 23.12. na partida n cësa contra l Neumarkt/Auer. Scumencià ài bëndebò bën jan danora bele tl prim tëmp y restan danora nchin ala fi n dl segondo. Tl terzo ài lascià do mpue y de chësc se n à i averseres aprufi tà fajan bën trëi goi. La partida ie nsci fi neda via a pèr per 3:3.

N sada ai 26.12. iesi furnei a Burnech a fé contra l Pustertal Junior y nce tlo ài inò fi nà via a pèr per 2:2 cun i tëmps jic ora 1:1, 1:0 y 0:1.

Nia da n fé ne n’iel stat n mierculdi ai 6.1. tla partida n cësa contra l Sterzing, ulache i à messù ti la dé vënta per 0:6 cun tëmps jic ora 0:2, 0:3 y 0:1.

La Under 17 dl Sterzing/Gherdëina ova n sada ai 26.12. inò na partida scialdi ciauda sun l program, che i messova a uni maniera cialé de vëncer per resté dancà te tlassifi ca. Chëst iede ài jugà tl stadio de Sëlva y da fé fòvel contra l Alleghe. Cun na bela partida scialdi cumbatuda nchin ala fin ie l Sterzing/Gherdëina stat bon de

vëncer per 6:3 cun i tëmps jic ora 4:1, 1:1, 1:1.

N dumënia ai 3.1. ài pona jugà a Leifers, ulache i à venciù per 0:11.

La Under 20, che à nchin śën duminà te si campiunat, ova n dumënia ai 27.12. da furné a Varese a fé si partida. Do doi tëmps, ulache i jugadëures de Gherdëina ie stac miëures de ruvé a na contlujion arjunjan n bel vantaje – ala fi n dl segondo tëmp stajòvela doi a cinch per i nosc – ne perdova l Varese mo for nia la speranza, deventan for inò periculëus. Nce sce i univa for plu daujin ne n’àl nia bastà per ti tò la vënta al Gherdëina, che à venciù ala fi n per 5:6 cun i tëmps jic ora 1:3, 1:2 y 3:1.

N sada ai 2.1. fóssel stat na partida n cësa contra l Fascia, che ie unida spënta al ultim mumënt.

N merdi ai 5.1. ài pona jugà tl Palaonda contra l HC Bulsan Junior y tlo iel inò stat na partida drët ciauda ulache la se tratova nchin ala fi n y ulache n à pudù udëi tl terzo tëmp na gran ”rimonta” dl Gherdëina. La partida ie fi neda via a pèr per 5:5 cun i tëmps jic ora 1:1, 3:0 y 1:4.

La Under 8 à venciù l turnoi a Persenon

Ntan l turnoi Under 8 a Persenon.

Page 28: 0110

28

nr. 01 / 09 de jené 2010

www.lauscdiladins.com

Sport

Pudejé - I mëndri nchin ala categuria di aliefs messova fé na raida da 1 km tla tecnica liedia cun rëms. Chësta ie na garejeda drët spetaculera, ulache i atlec muessa fé danter l auter n slalom, jì tres n labirint, sëura sauc y coi ora. Danter i mutons à Alex Oberbacher arjont l miëur plazamënt, se tlassifi can al terzo post te si categuria. Pra la mutans à Carmen y Flavia Runggaldier arjont tla categuria alieves l 2. y 3. plazamënt.

I aspiranc, junior y senior messova alincontra garejé sun na trassa de 5,5 km l’ëiles y 9,5 km i ëi. La temperatures da stramp basses ne ti à nia desturbà ai atlec dl SC Gherdëina Cassa Raiff eisen de Sëlva, che à arjont te belau uni categuria l scialier plu aut. Nce tla tlassifica a scuadres ie l SC Gherdëina da abiné al prim post.

Tlassifi ches per categuria

Tlo i resultac di atlec dl SC Gherdëina Cassa Raiff eisen de Sëlva.

Mëndres12. Mussner Laura 5’31.4

Mëndri9. Kostner Aaron 4’25.8, 11. Ploner Flavio 4’29.2, 15. Perathoner Matthias 4’47.9.

Mutans 10. Demetz Lea 5’21.5, 10. Prinoth

Garejeda de pudejé te UltenDo che la ti ova bele butà dassënn pra la prima garejeda ai 3 de dezëmber 2009 a Schlinig, ie i atlec dl SC Gherdëina jic chëst’ultima dumënia te Ulten a fé la segonda garejeda dla “Copa Banca Populera”

Verena 5’21.5, 12. Mussner Morena 5’37.2, 14. Crepaz Julia 5’45.8.

Mutons 17. Insam Alex 5’05.5, 26. Sordini Rico 5’27.2, 27. Forni Matteo 5’30.3, 32. Mussner Lukas 5’38.5.

Alieves mutans2. Runggaldier Carmen 4’41.1, 3.Runggaldier Flavia 4’56.3, 7.Pitscheider Mirjam 5’13.6, 8.Kostner Valentina 5’22.1.

Aliefs mutons3. Oberbacher Alex 3’55.6, 6. Demetz Johannes 3’58.7, 9. Bauer Christian 4’02.4, 11. Tarquini Alex 4’02.7, 13. Manuel Mair am Tinkhof 4’07.7, 15. Runggaldier Ivan 4’09.0, 18.Moroder Fabio 4’20.6.

Aspirantes 5,5 km1. Kasslatter Elisa 15’41.9

Aspiranc 10 km1. Senoner Th omas 23’33.5, 2.Costa Samuel 23’48.1, 5. Mittermaier Miran 24’22.8, 6. Demetz Maicol 24’41.4, 8. Maierhofer Manuel 25’31.0, 12. Ploner Diego 28’24.6.

Juniores 5,5 km1. Demetz Esther 15’22.1

Junior 9,5 km2. Mussner Samuel 22’29.3, 3. Oberbacher Pauli 23’14.7, 5. Kostner Elias 23’30.7

Seniores 10 km2. Kostner Janmatie – GS Fiamme Oro 21’30.4, 3. Runggaldier Lukas 22’15.1, 7. Piazza Georg 24’46.1.

Master A11. Kostner Norman 22’31.4.

Ntan la garejeda de Ulten.

Schach - Ai 26 de dezëmber, n l di de San Stefun, se àl ancuntà bele per l 41ejim iede la lies de Schach de Südtirol per l campiunat provinziel a scuadres de ”blitz“, ulache uni jugadëur à mé 5 menuc

Gherdëina campion de ”blitz“Do nuef ani de suta vënc la Lia Schach Gherdëina inò l turnoi de San Stefun y ie nsci per l 11ejimo iede campion provinziel de “blitz”

a desposizion per si partida.

Chëst ann ie l turnoi unì metù a jì cun 15 turni tl sistem svizer, cun trëi ponc per la vënta dla scuadra, un n pont sce n fi na via a pèr y degun pont sce n pierd. De ndut àl fat pea 25 scuadres cun passa 100 jugadëures.

Ala f in à l Gherdëina, tla fur-m a z i o n R a i n e r Demetz, Stefan Mo-roder, Th omas Moro-der y Christian Grossi, venciù cun gran merit l titul de “blitz”. Cun cunzentrazion y artenienza à i nosc venciù 14 iedesc y mé perdù un n iede, ruvan a totalisé bën 42 ponc sun 45.

Segondo ie ruvà l Naturns cun 33 ponc y al terzo post iel l Gries cun 32 ponc. A desmustrazion che duc

i jugadëures de Urtijëi à cuntribuì ala medema maniera tléchel cunscidré i resultac ndividuei: Rainer Demetz 12 ponc, Stefan Moroder 12,5 ponc, Thomas Moroder 12,5 ponc y Christian

Grossi 12 ponc, de ndut 49 sun 60.

Do 9 ani de “suta” ie nscila la Lia Schach Gherdëina deventeda per l 11ejimo iede campion provinziel de “blitz”.

La Lia Schach Gherdëina à bele venciù ti ani 1974, 1977, 1989, 1991, 1992, 1993, 1995, 1996, 1997, 2000 y śën tl 2009 y resta perchël inant la Lia che à venciù plu suvënz chësc turnoi.

L ”albo d’oro” dl campiunat provinziel a scuadres de “blitz”:

1969 Maran, 1970 Maran, 1971 Maran, 1972 Richter Bulsan, 1973 Richter Bulsan, 1974 Gherdëina, 1975 Richter Bulsan, 1976 Richter Bulsan, 1977 Gherdëina, 1978 Lask Bulsan, 1979 Lask Bulsan, 1980 Lask Bulsan, 1981 Richter Bulsan, 1982 Tluses, 1983 Tluses, 1984 Tluses, 1985 Lask Bulsan, 1986 Tluses, 1987 Tluses, 1988 Lask Bulsan, 1989 Gherdëina, 1990 Lask Bulsan, 1991 Gherdëina, 1992 Gherdëina, 1993 Gherdëina, 1994 Lask Bulsan, 1995 Gherdëina, 1996 Gherdëina, 1997 Gherdëina, 1998 Burnech, 1999 Burnech, 2000 Gherdëina, 2001 Tluses, 2002 Burnech/Persenon, 2003 Burnech/Persenon, 2004 Burnech/Persenon, 2005 Burnech/Persenon, 2006 Burnech/Persenon, 2007 Naturns, 2008 Burnech/Persenon, 2009 Gherdëina.

L cuartet che à venciù per l undescejim titul de campion provinziel a scuadres tl “blitz”, pra l turnoi de San Stefun.

Hockey serie A - L temp de la festes da Nadèl l’é stat belebon senester per n Fascia che à cognù fèr condemanco de n muie de jiadores. En sabeda ai 26 de dezember tal “Scola” l Fascia se à prejentà contra l’Asiago zenza Power, Piffer, Andergassen e Giudice. L vet lascià da chisc jiadores à pesà dalbon e enceben che tel prum drittel i ladins sie stac bogn de ge tegnir poz, jan te deregoladoi sul 1 a 1 de gra al gol de Edwardson, a la fi n i agordins se à portà a cèsa i 3 ponts con l resultat de 4 a 1.

La é jita miec ai 30 de dezember, canche dedant a passa 2000 spetatores l Fascia, pur amò zenza Power, Piff er, Giudice e endò ence zenza Manfroi, à vent l derby del Fedaa passan via per 5 a 2 n Alleghe che enscin dal scomenz aea moscià de no esser desponìbol a zeder sorì. Dò aer sopì l gol dai ghesć, i ladins se à rescatà con n secondo drittel da marevea, che à abù desche protagonist Edwardson con n poker de 3 goi e n assist.

L Fascia sera sù donca l’an 2009 a la grana, ma l scomenz no l’é segur autertant bon. La trasferta ai 2 de jené a Bornech contra la pruma en classifi ca l’é na vera desfata, che fenesc 6 a 0 per i patrons de cèsa, che palesa la vera

sorpresa de chest campionat.Per la pruma outa l Fascia va

foravìa zenza meter a segn nience n gol, palesan problemes tant te l’atach che ence tel setor defensif, enceben che l resultat de 6 a 0 sie massa pesoch per chel che l jech à moscià sul ciamp, olache l Valpusterìa no l’à abuda proprio scì sorida, soraldut conscidran duc i jiadores amò enfortuné del team ladin, che apede ai etres cogn ades fèr condemanco ence de Benyseck.

Doi dis dò la debacle de Bornech, trei ponc preziousc vegn concosté dal team de Stirling te la partida contra l Valpellice, olache su la giacia de Dèlba mencia amò Power, Piff er e Benysek, ma met endò pe Manfroi e Giudice, e apontin chest ùltim segna a metà del secondo drittel la preziousa re fascèna, la soula de duta la partida, ajache n Dennis endò en gran forma fera ogne tentatif de remida de la squadra del Piemont.

Ai 6 de jené l campionat met dant l confront dret al Palaonda anter Busan e Fascia, coi bienc e rosc che i à demò n pont manco che i ladins e i speta èrs l’ocajion per despassèr e se tor la quarta posizion en classifi ca. La partida pea via ben per i patrons de cèsa, che se n va te deregoladoi col tabelon sul 1 a 0, e la va inant amò

miec tel secont drittel per i busanins, che i dobia l resultat dò nience n menut. L 2 a 0 à regnèda béleche fi n a la fi n de la partida, con i ladins che lascia l jech te man di patrons de cèsa zenza esser bogn de responer. Demò tel terz drittel i fascegn taca a ge dèr vèlch festidech al Busan e con Delladio i ge nea l shutout a Hakkinen, ma dant da l’ùltim scìgol l’é amò l Busan a rebadir sia soramessa con Corupe che porta l resultat al defi nitif 3 a 1.

Ades l campionat fèsc na pìcola paussa enscin ai 14 de jené, canche sarà en program l derby ladin ta Dèlba, contra n Cortina che à passà n moment zomp e l se troa a l’ùltim post te la classifi ca. Se spera che la paussa posse joèr ai ladins a recuperèr duc si jiadores enfortuné, per desmostrèr da nef duta sia potenzialitèdes. (lg)

Classifica Serie A dò 31 giornèdes:

Valpusteria 63 pontsRetenon 52 pontsAsiago 52 pontsBusan 47 pontsFascia 45 pontsPontebba 34 pontsAlleghe 27 pontsValpellice 25 pontsCortina 24 ponts

L Busan é passà dantTe la scontrèda dreta ta Dèlba, i bienc e rosc bat i ladins per 3 a 1 e i se tol l quarto post en classifi ca del campionat

Page 29: 0110

29

nr. 01 / 09 de jené 2010

www.lauscdiladins.com

Sport

Saut/Cumbinazion nordica - Unfat sce sun Pana pra la garejeda di pitli o a Seefeld per la garejeda dl Alpencup o nchinamei tla Ramsau per la garejedes de Copa dl Mond, i atlec de Gherdëina se fej dassënn unёur.

Ramsau – Copa dl Mond ai 19.12.2009

Lukas Runggaldier ie stat chёst iede l atlet che à pudù jì pea a garejé te Copa dl Mond. L se ova njenià ca a puntin per chësta ucajion, savan avisa che l se tratova de jì a se museré cun i miёures dl mond, cun l travert de jì a ponc (ti prims 30) y nsci “destaché la zedula” per l viac a Vancouver, ulache l sarà de fauré i Juesc Olimpics. Da stramp aut ie chëst ann l livel tla Copa dl Mond, da canche la FIS à metù su n regulamënt nuef per se cualifi ché per i Juesc Olimpics.

Pra la proves ufi zieles tl saut, dan la garejeda, ne ti butòvela nia massa a Lukas davia che l ne n’ie nia tan scёmpl a se adaté cun 2-3

sauc ala particulariteies defrëntes de uni nfrastrutura dl saut, da n luech al auter. Ma la gran capazità de se cunzentré per l mumënt che conta, la garejeda, a purtà Lukas a fé n bon saut y daldò mo na miёur’ garejeda dl pudejé, ulache l ie stat bon de tré ite bën 18 posizions, ruvan ala fi n 20ejimo! N 20ejim plazamënt che ti vel la partezipazion ai Juesc!

Pra chësta garejedes de Ramsau iel mo stat n gran resultat: l jёunn Alessandro Pittin (19 ani) dl Friul ie stat bon de se plazé al 3. post, batù mé da Jason Lamy Chappuis, che ie danora tla Copa dl Mond y da Tino Edelman, l miёur tudësch dl mumёnt. L ie 12 ani ca che n atleta talian ne n’ie nia plu ruvà sun l podest.

Seefeld – Alpencup ai 18 y 19.12.2009

L’Alpencup ie la lingia de garejedes nternaziuneles al livel plu aut che l ie per i juniores tl’Europa. L ie veramënter n bon

mumënt per i jёuni cumbinatisć de Gherdëina: n l prim di de garejedes iel stat bën doi atlec de nosta valeda che à fat la ”volata” per l 1. y 2. post. Mattia Runggaldier (che ova bele venciù doi garejedes dl Alpencup d’instà) a batù de mpue plu de n meter si cumpani Armin Bauer, che ie śën tl lёur de abiné inò na bona forma, sibe tl saut che tl pudejé. Chёsc àl pona desmustrà l di do, canche l fova inò ёl tl sprint fi nel per n post sun l podest, ruvan inò segondo. Al mumënt ie Mattia Runggaldier, do sies garejedes, danora tla tlassifi ca generela dl Alpencup y ie passa 130 ponc dan l segondo, l tudёsch Michael Schwaiger. Armin Bauer ie al 5. post generel. Nce Samuel Costa (24ejim y 20ejim) y Manuel Maierhofer (41ejim y 39ejim) à fat tl ultimo ann de gran vares inant desmustran de avëi mo de gran potenzialiteies. Nce i doi plu jёuni dla grupa, Christian Bauer y Alex Tarquini (tramedoi dl 1994) possa fé pea chёst ann pra chësta garejedes. Nce sce i ie pra i plu jёuni che fej pea, ài purempò desmustrà che si lezitёnza tl training da chëst ann ti porta bele la prima sudesfazions a livel nternaziunel.

Garejeda naziunela per jëuni sun Ciandevaves ai

20.12.2009

N drё frëit fòvel sun Pana n dumënia ai 20 de dezëmber, danter –17° y –12° mustrova l termometer ntan chël di. Purempò n fòvel 50 de tei mëndri che se resiova de jì a sauté sa i Sauc fajan nsci garaté la prima garejeda dla sajon. Ntan la enes dant fòvel plu sozieteies (Pardac, Toblach, Pellizzano, Asiago) che ie unides te Gherdëina cun si pitli sautadёures per l training. L merit de dut chësc muvimёnt pra i Sauc sun Pana ntan l’ultima enes ti va dessegur dantaldut a Carl Runggaldier y a Klaus Insam che à, cun la prima

Saut y cumbinazion nordica, ena de gran ativitàSun Pana y mëndri, a Seefeld i juniores y tla Ramsau per la Copa dl Mond

Anna Runggaldier, campiunëssa taliana ”Children“ sun Pana.

Lukas Runggaldier, 20ejim pra la garejeda de Copa dl Mond y l miёur plazamënt de si cariera.

Schi alpin - L’ann nü à metü man bun por Manfred Mölgg. En Santaguania él gnü tignì a Zagreb n slalom de copa dl monn, olache l’atlet marô à arjunt n gran secundo post. Pröm é gnü so compagn de scuadra Giuliano Razzoli, festejé dai croać sciöche n rè.

Davagné la gara de copa dl monn a Zagreb é deplü co ma na devënta. Le pröm tlassifi ché vëgn metü söl tronn tl dër sëns dla parora. En chësc iade i àra tochè al “azzurro” Giuliano Razzoli, ann 1984, che é stè bun da s’assigurè le scalin plü alt dl podium. A ël i va insciö inće le gran pest de monëda de 50.000,00€.

Do la pröma manche parôl che le davagnadù foss indô stè l’austriach Reinfried Herbst, che

Razzoli pröm, Mölgg secundoLes nëis de Zagabria i scinca ala Ladinia n podium de copa dl monn de schi alpin. Manfred Mölgg se tlassifi chëia secundo pro le slalom strënt, do le compagn de scuadra Giuliano Razzoli

Le podium de Zagreb cun Manfred Mölgg (2.), Giuliano Razzoli (1.) y Julien Lizeroux (3.).

nёif, njenià ca la nfrastrutura cun na gran pascion y n gran savëi. Nsci fòvel per i atlec dl Schi Club Gherdëina inò n iede mesun de vester i prims a sauté sun nёif.

Da d’instà incà iel te Gherdëina inò unit a se l dé na blòta grupa de n diesc jёuni sautadёures che desmostra de avëi scialdi legrёza y nce na boniscima vёta per chёsc sport. Per n valguni de chisc pitli atlec fòvel n chëla dumënia propi la prima garejeda de saut.

Campiunac talians children dla mutans: n ucajion dla garejedes sun Pana iel nce unì garejà per i

campiunac talians dla categuria children per la mutans sun l saut HS21. Inò n iede fòvel na cuestion danter mutans de Gherdëina, ulache l ti ie garatà chëst iede a Anna Runggaldier de pudëi se purté a cësa l titul dan Manuela Malsiner y si sor Lara Malsiner.

La temperatures fova n chël di bën plutosc frëides, ma l ambient che ie unit a se l dé fova inò n iede ciaut y daulëibon, cun duc che à judà cun legrёza y pascion per fé garaté la manifestazion.

Romed Moroder

s’à desmostrè chësc ann daspavënt sterch, davagnan te chësta sajun le slalom de Levi tla Finlandia y chël dl’Alta Badia, sciöche inće chël de Copa Europa a Poza. Al podô cuntè sön n vantaje de 64 centejims sön Razzoli y de 99 centejims sön Mölgg. Mo tla secunda pert dla gara éra jüda atramënter. Danter i protagonisć dla secunda manche alda sigü le svizer Silvan Zurbriggen, che é stè bun da se portè dal 28ejim plazamënt do la pröma pert al 12ejim post fi nal, inće sce al ti é sozedü n bur’ fal. O inće le canadeje Michael Janyk (16. do la pröma manche), che é stè bun da recuperè 10 posiziuns, se plazan ala fi n sesto. Dan televijiun gnôra spo da tremorè, canche Manfred Mölgg se presentâ al start. Al pëia ia y va

jö cun dezijiun, mo al ti sozed n fal. L’atlet d’Al Plan ne se sperd nia y dà döt, por rovè al travert cun 26 centejims de vantaje sön le franzeje Julien Lizeroux. Le terzo post é assigurè. Al start va le compagn de scuadra Giuliano Razzoli. Süa gara é sigüda: al röia al travert cun n vantaje de 23 centejims sön Mölgg. Mo lassö él ćiamò Reinfried Herbst. Sü 64 centejims sön Razzoli fej pôra. Al pëia jö cun dezijiun, mo ara ne döra nia dî che al ti sozed n bur’ fal che ti costarà la devënta. Al röia al travert cun 84 centejims de retard sön Razzoli y mëss s’acontentè dla cuinta posiziun. La scuadra taliana iubilëia. Dui de sü atleć é tles prömes döes posiziuns. Le franzeje Lizeroux vëgn terzo. Ai atri “azzurri” ti éra

jüda n pü’ manco bun. Giorgio Rocca, 11ejim do la pröma manche, à baldi messü la dè sö do na inforcada. Le fascian Cristian Deville, 21ejim do la pröma, à

recuperè döes posiziuns se portan ala fi n al 19ejim plazamënt. Fora tla pröma manche Patrick Th aler y Christof Innerhofer (nia cualifi ché por la secunda). (pablo)

Page 30: 0110

30

nr. 01 / 09 de jené 2010

www.lauscdiladins.com

Sport

Schi alpin - Deplü é stades les gares de schi alpin tla cornisc di campionać Grand Prix Raiff eisen y Finstral Cup. Dantadöt i atleć dl SC Ladinia s’à portè a ćiasa cotan de medaies. I ti ćiarun en cört ai resultać prinzipai dles gares stades tles ultimes edemes.

Tl Finstral Cup él bele gnü tignì cater gares. Ala fi n de novëmber n slalom lerch a Sulden, de dezëmber n Super G y n slalom strënt a Le Sest y n slalom lerch a Ratschings. Tla categoria di iuniors él pro dötes les gares stè n davagnadù su: Alex Zingerle. L’atlet dl SC Ladinia s’l’à fata avarëi te dötes les disciplines. Tl gigant de Sulden él stè n podium porì ladin.

Schi alpin - Do les gares de schi mondial te Gherdëina y tl’Alta Badia, à dantadöt i ëi de copa dl monn podü n pü’ palsè. En aziun ési indô stà en mercui ai 6 de jenà tl slalom strënt a Zagreb (articul a pert). Pro les ëres s’àl indere armoiü cotan, dantadöt por l’atleta marora Manuela Mölgg, che à arjunt so pröm podium dla sajun y é rovada de n sofl dlungia la devënta ia, cun n secundo post sensazional arjunt tl slalom lerch de Lienz, tl’Austria, ai 28 de dezëmber. Chësc scebëgn che do la pröma manche ne ćiarâra nia fora aladô. Manuela Mölgg ê - deboriada cun süa compagna de scuadra Federica Brigone - al 12ejim plazamënt, cun 1,24 secunć de destach dala pröma, la todëscia Kathrin Hölzl. Mo tla secunda pert dla gara à Manuela fat le miù tëmp de manche (1.07,25) y à recuperè posiziun sön posiziun. Ala fi n dla gara é la Hölzl ćiamò stada bona da salvè 5 centejims de so vantaje y s’à insciö assigurè la devënta. Por Manuela él le pröm podium dla sajun, che à la saù da devënta y impormët bun por les proscimes gares. Terzo post por la franzeja Taina Barioz a 11 centejims dala pröma. Cuarto plazamënt (a +0,12) por la taliana Federica Brigone. Les atres “azzurre” te tlassamënt é Nicole Gius (12.), Camilla Alfi eri

Schialpinism - Le mercui ai 13 de jenà pëia indô ia la Raida Ladina, rovada en chësc ann a süa terza ediziun. La Raida é na competiziun de schialpinism incër le Sela. L’idea é chëra da mëte adöm te n percurs les gares de suzes desvalies de Gherdëna, Fodom, Val Badia y Fascia. La competiziun é sambëgn n momënt de sport, mo l’iniziativa oress anuzè l’ocajiun por fà rovè adöm plü jënt ladina che partësc i medemi interesc. Le schialpinism é n sport che tol ite y apascionëia al momënt tröpes porsones, magari propri jënt dl post che chir alternatives ales masses de jënt foresta che va cun i schi da pista. Te vigni valada él dagnora n bun numer de partezipanć dl post ales gares; ala gara tradizionala de löna colma a San Ćiascian röiel p.ej. adalerch incër 300 porsones. Bele da trëi agn proun da fà rodè chisc partezipanć sot les stëres. Sce al n’é stè l’ann passè apresciapüch 60

Ladins sot les stëresCater gares ladines de schialpinism da sëra

che s’à tut sö l’impëgn da fà para la raida, se aodun chësc ann che al sides val’partezipant implü. Bëgnodüdes foss suradöt plü ëres.

I cater apuntamënć

An metarà man ai 13 de jenà cun la 5ª Rodes Gherdëina, dales 20.00 da Plan te Sëlva ćina al Rifugio Salei sön le Ju de Sela. La gara à n deslivel de 600 m y n svilup de 5500m. Inant vara le vëndres ai 29 de jenà cun la 7a ediziun de La Lors da Reba. Le percurs pëia ia pro le lift “Burz” por rovè söi 2080 metri di Bec de Roces, cun n deslivel de 480 metri y n svilup de 2.450. La partënza é preodüda dales 20.00. Ai 19 de forà se

spòston tla Val Badia, por la 11a ediziun dl Memoria C. Pire y S. Anderle, che pëia ia dales 20.00 pro la staziun a val dl implant de Piz Sorega a San Ćiascian y röia ćina sö dala staziun a munt. Le deslivel é de 477 metri por n svilup de 4.150 metri. L’ultim apuntamënt é preodü por le mercui ai 24 de merz, cun le 12. Trofeo Mario Iori te Fascia. An pëia ia dales 20 dan la pizzeria Edy de Delba, por rovè ćina al Tobia del Giagher. Le deslivel é de 684 metri y le svilup de 3.800 metri. An podarà se scrì ite ales 4 gares menan na mail a: [email protected] o se scrì ite ala pröma o ala secunda gara. Do vigni gara ćiafaràn n taì de spaghetti. (vp)

Arjënt cun saù da devëntaSecundo post sensazional por Manuela Mölgg tl slalom lerch de Lienz. Ma cin’ centejims la despartî ala fi n dala davagnadëssa Kathrin Hölzl

(16.), Denise Karbon (17.), Giulia Gianesini (19.) y Irene Curtoni (22.).

Manuela Mölgg é inće stada da odëi le dé do tl slalom strënt, tres a Lienz, olache ara à stlüt jö cun n 10. plazamënt. Davagné à l’austriaca Marlies Schild, dan la franzeja Sandrine Aubert y n’atra austriaca, Kathrin Zettel. Ai 3 de jenà à les ëres garejé te n slalom strënt a Zagreb. Manuela à stlüt jö al 9 plazamënt, te n slalom davagné da Sandrine Aubert, dan Kathrin Zettel y la todëscia Susanne Riesch. Le proscim apuntamënt de copa dl monn feminila é preodü por i 12 de jenà, tl slalom strënt a Flachau, tl’Austria. La pröma manche mët man dales 10.00. I ëi odarunse indere en aziun incö sabeda y en doman domënia a Adelboden, tla Svizra. Incö te n slalom lerch y en doman te n slalom strënt. (pablo)

Manuela Mölgg en aziun pro le gigant de Lienz, olache ara à arjunt le secundo post.

Alex Zingerle é dassënn sterchI atleć dla Val Badia se fej n bun inom ti campionać jonils de schi alpin. Te Finstral Cup arjunj Alex Zingerle dl SC Ladinia cater devëntes te cater gares. De bogn resultać por i ladins inće tl campionat Grand Prix Raiff eisen

Dlungia Zingerle s’à plazè al 2. post Raphael Runggaldier dl Schi Club Gherdëina y al 3. post Stephan Miribung dl LZ Kronplatz. N podium daldöt ladin él inće stè a Ratschings, cun Alex Zingerle söl scalin plü alt, Stephan Miribung al secundo post y Julian Pizzinini (SC Ladinia) al terzo Tl slalom strënt a Le Sest él da segnalè dlungia le pröm post de Zingerle inće le terzo de Stephan Miribung.

De bogn resultać inće tla categoria di aspiranć, cun dui secundi posć de Robert Rottonara (SC Ladinia), plü avisa pro le slalom strënt a Le Sest y pro le slalom lerch a Ratschings. Pro les aspirantes segnalunse le secundo post de

Jennifer Kolhaupt (LZ Kronplatz) tl Super G de Le Sest y le terzo post de Sabine Wolfsgruber (LZ Kronplatz) tl slalom.

Grand Prix Raiff eisen

Ćiamò dan Nadè à i schiadus jogn garejé te n slalom lerch a Vierschach.

Te deplü categories é i atleć dl SC Ladinia stà dancà. Pro i jogn à Hannes Zingerle arjunt la devënta, dan so compagn de scuadra Christian Rottonara. Dui podiums inće tla categoria dles scolares, olache Eva Marie Unterthurner à arjunt le scalin plü alt y Nora Planatscher la medaia de brom. Cun le Grand Prix éra jüda inant ai 3 de jenà a Tasten, olache al é saltè fora na ligna de podiums tl slalom strënt.

Pro i jogn à Christian Rottonara dl SC Ladinia arjunt la medaia d’arjënt, batü ma da Simon Maurberger dl ASV SK Ahrntal. N secundo plazamënt él saltè fora inće pro les jones, cun l’arjënt de Martina Manica (SC Ladinia). Davagné à chilò Claudia Pahl dl ASV TZ Hochpustertal. Pro les scolares é Eva Maria Unterthurner stada bona da rovè al travert al secundo post , do Vera Tschurtschenthaler dl ASV TZ Hochpustertal. Inće le terzo post é fi rmé SC Ladinia, cun le bun resultat de Anna Costamoling. Devënta ladina pro i scolari, olache Andrea Pedevilla dl SC Ladinia é rovè söl scalin plü alt, lascian al secundo post Tobias Knollseisen dl ASC Bornech.Eva Marie Unterthurner.

Mëmbri dl’organisaziun da vigni valada ladina, do na sentada por la Raida dl 2009.

Le logo dla Raida Ladina.

Liöses - En domënia ai 20 de dezëmber s’à i atleć de liösa bassa y de liösa alta incuntè por le pröm iade tla sajun 2009/2010. Söla pista “Ranuier-Runng” a Santa Madalena te Fones à i atleć da Lungiarü desmostrè da ester indô pro i mius.

Pro les liöses basses à Andy Clara arjunt le secundo post tla categoria di aliefs y s’à portè a ćiasa de bi punć che vel por les gares de cualifi caziun nazionala!

Pro les liöses altes à tut pert set atleć da Lungiarü! Matteo Clara à davagné tla categoria “seniors” desmostran da ester le miù. So é inće le miù tëmp dl dé pro les liöses altes!

Pro la categoria di aliefs à Emil Daporta arjunt le secundo post, Maicol Sorà le cuinto y Roland Clara s’à plazè al settimo post. Ivan Nagler é rovè secundo tla categoria di mituns. Luisa Nagler à arjunt na medaia d’arjënt tla categoria dles mitans. Bun plazamënt y medaia d’or por Elena Nagler pro la categoria dles alieves y Iris Erlacher pro la categoria dles aspirantes.

Che la scuadra da Lungiarü n’é nia da desmentié desmostra le terzo post pro les scuadres de liösa alta, cun i tëmps de Matteo Clara, Emil Daporta y Maicol Sorà. Pröma é gnüda la scuadra da Steinegg dan la scuadra da Fones. (mc)

Pröma garaMatteo Clara registrëia le miù tëmp dl dé pro la pröma gara por i atleć da Lungiarü

La scuadra da Lungiarü che à tut pert al “Landes-Cup” ia en Fones. Dancà él Maicol Sorà, Roland Clara, Luisa Nagler y Ivan Nagler. Iadedô él Matteo Clara, Emil Daporta, Andy Clara y Elena Nagler.

Page 31: 0110

Informazions y Manifestazions

31

nr. 01 / 09 de jené 2010

www.lauscdiladins.com

Temp lede

Mostres

Musiga

Cursc

Chino

Ex(tra)Moena

Ogne mércol a Moena vegn endrezà Ex(tra)Moena, n percors culturèl tel zenter de paìsc.Col didament de n espert de èrt se podarà jir a veder la mostres del Zircol Valentino Rovisi, de Ufofabrik Contemporary Art Gallery e de MAG Moena Art Gallery. Se ponta demez da les 10.30 da piaz de Sotegrava olache l’era l’ofi ze di foresć. Per prenotazions ge vel chiamèr l numer 0462 573030.

“Sie artisć per trei valèdes” a Ciavaleis

Ogne sabeda e domenia, da les 15.30 enscin les 19.30 al Zenter de Èrt Contemporana de Ciavaleis se pel veder na rassegna de sie artisć che vegn da la valèdes de Fascia, Fiem e Cembra, che raprejenta l percors artistich del raion anter tradizion e inovazion, anter identità, leam co la tera de naa e chiam a jir sorafora la seides. Metarà fora sia òperes Claus Soraperra e Alice Guelfi da Cianacei, Maria Pia Desilvestro, Marco Arman, Robert Bosisio e Anneliese Pichler.

Mostra de Elisabeth Frei dal titul ”Nravisà”

La mostra de Elisabeth Frei ”Verwurzelt“, ie da udëi dai 7 de jené nchin ai 13 de fauré tl Café Surëdl a Urtijëi. Duc ie nviei ala giaurida che sarà n vënderdi ai 15 de jené dala 8 da sëira. L Café Surëdl ie daviert da lunesc nchin sada dala 10.00 ala 19.00.

Persunela de Willy Verginer a Vicenza

La galaria Andrea Arte Contemporanea, che ie tl zënter de Vicenza, mët ora scultures y nstalazions dl scultëur Willy Verginer. “A fi or di pelle” ie l titul dla mostra de lëures nueves fac te chësc ultimo ann y documentei te n catalogh. La mostra resta davierta nchin ai 23.01.2010, da merdi nchin sada dala 16.30 ala 19.30.

“Sëura la montes de viers dla libertà”, mostra sun l alpinism

L se trata de na mostra speziela dedicheda a Karl Unterkircher tl Museum Ladin Ciastel de Tor. N possa jì a ti cialé ala mostra nchin ai 31 de utober dal merdi ala sada 10.00-18.00, de dumënia 14.00-18.00. Da nuvëmber 2009 nchin de auril 2010 ntan l orar dl museum o nce cherdan su dant.

Operes de Matteo Boato a Moena

Te la galarìa de èrt contemporana “Ufofabrik”, te strada del Marchiò 6 a Moena, enscin ai 24 de jené 2010 se pel veder la esposizion dal titol “Plenilunio”, che propon elesc sun teila de l’artist Matteo Boato, apede a vèlch tòch de ceramica. La galarìa é averta duc i dis con orarie 10.00 -12.30 e 16.00 – 19.00. Maor informazions sul sit: www.ufofabrik.co.uk

Musega a Moena con La GrenzAi 8 de jené l’é endò peà via a Moena la serèdes de la sociazion de musega e cultura La Grenz con l grop da Fiem “Sorrisi Verticali” de Valerio Rancitelli e compagnes. En vender ai 15 de jené da les 21.30 duc é envié a la Baita, te strada Saslonch 6, a scutèr la musega dal vif de la ciantarina da Busan Elisa Venturin e sie quintet, con Elisa Venturin a la ousc, Fiorenzo Zeni al sax, Michele Ometto a la chitara, Enrico Tommasini a la baterìa e Roberto Dellantonio al bas. Maor informazions su la sociazion La Grenz, sia scomenzadives e la modalitèdes de adejion sul sit www.lagrenz.org

CD dl cunzert dl Cor di jëuni de Gherdëina

”Live in concert” ie l titul de chësta produzion de mujiga tëuta su live n ucajion dl gran cunzert dl Cor di jëuni de Gherdëina stat de nuvëmber tla cësa de cultura a Urtijëi. I trëi cores Cor di Jëuni de S. Cristina, Cor di Jëuni de Urtijëi y la grupa Hosianna se ova metù adum te un n cor, che à lascià audì 21 pec danter gospels, zulu, pop-rock, hillsong che ie mujiga da dlieja moderna, pec ora dl musical ”König der Löwen” y chisc ie śën da pudëi scuté su uni iede che n uel sun l CD. L CD giàpen da cumpré per ntant tla Lia dl Turism de Sëlva, tla butëiga dal pan Costa, tla butëiga Scudela a Urtijëi y tosc nce dala Nëus Jëuni, al priesc de 10,00 €.

Jita por les families te Fanes

Les Lies da Munt Val Badia inviëia dötes les families y mituns da jì a fà na jita cun liösa y ciaspes te Fanes, en domënia ai 17 de jenà 2010. La jita é saurida, cun n deslivel de 580 metri, por n tëmp da jì de 2 ores. Informaziuns plü menüdes al 347/4736300.

Schitour sön Col Bechei

Les Lies da Munt Val Badia mët da jì en domënia ai 17 de jenà 2010 na schitour sön Col Bechei (2.799 metri - Fanes). La schitour à na difi coltè mesana, cun n deslivel de 1.324 metri, por n tëmp da jì de 3,5-4 ores. Por informaziuns plü menüdes pon cherdè sö le 339/7969282.

Batadù da 64

L Club di Seniores de Sëlva nvieia duc i seniores al batadù da 64 che unirà tenì n mierculdi ai 13 de jené tla pitla sala dla cësa de cultura de Sëlva. N scumencerà dala 14.00 y l ie da paië ite 10.00 € prun. Duc giaperà dopro na liania cun craut y zeche da bever. Per chëi che toma ora y per tanc che ne cherta nia uniràl mo fat na tombola! Duc i seniores che cherta gën y nce chëi che ne cherta nia, ie nviei de cuer a sté n valgun’ëura deberieda per passé n blòt domesdì.

Ancuntedes dl mierculdi per la jënt de tëmp

La Grupa Uemes y Fenans mët a jì n mierculdi ai 13 de jené dala 14.30 te calonia de Urtijëi la “Mittwochsrunde”. Duc ie nviei de cuer.

Curs de pilates

La Uniun Sport Diletantistica da San Martin mët da jì n curs de pilates, vigni mertesc, dai 12 de jenà inant, por indöt 8 iadi, te palestra a San Martin de Tor. Le curs mët man dales 19.15. Al vëgn fat n’ora de pilates y facoltativamënter mes’ora de ginastica de condiziun. Le cost é de 30,00€ plü cherta d’iscriziun ala US San Martin. Da se tó para él ćialzines grosses y n tapet. Les prenotaziuns vëgn tutes sö le pröm dé te palestra o al nr. de fonin 339/6211647 (Maria). Le curs vëgn organisé cun le sostëgn dl Consëi de Formaziun da San Martin.

Curs de schitour por pici y gragn

Les Lies da Munt Val Badia mët da jì n curs de schitour por pici y gragn, cun i mënacrëp Simon y Max, olache an impara da valutè i prighi dles lovines, da programè y organisé na tour, les tecniches da jì cun i schi söpert y jöpert a nëi frësca y i.i. Le curs vëgn tignì anter döes fi nsdledema ai 16 y 17 de jenà y chëra di 23 y 24 de jenà. Por informaziuns plü menüdes pon cherdè sö le 335/6849422.

Co imparè da se varì instësc

Josè de Acquino “varidù spiritual y master de contemplaziun” rovarà ćiamò n iade a San Martin de Tor a tignì n seminar, la sabeda ai 16 de jenà 2010 dales 13.00 ales 20.00 za. Tl seminar vëgnel insigné da ativé nostes forzes por nes varì  instësc, varì nüsc familiars y inće i tiers. Informaziuns plü menüdes sön la manifestaziun ciafon al numer 339/7004892 (Emma) o söl sit www.microvita.bz.it (sot a seminar Josè de Aquino).

Curs de yoga per mëndri

N mierculdi ai 13 de jené, dala 16.00, mët la Lia Sanynton a jì tla Pitla Sala de Chemun a S. Cristinan curs de yoga per mëndri dal titul ”juesc, vijions de fantajia y muvimënt” cun Judith Demez. L curs unirà tenì uni mierculdi per 10 enes nchin ai 24 de merz. Per nfurmazions pòssen cherdé su Judith, tel. 339 7336788.

Curs de Hormon-Yoga, energia per ëiles de uni età

La Lia Sanynton mët a jì ai 14 de jené, dala 9.00, tla Pitla Sala de Chemun a S. Cristina n curs de Hormon-Yoga Energia per ëiles de uni età adatà per auzé la cualità de vita dl’ëila te uni mumënt. L curs vën tenì da Judith Demez, uni juebia nchin ai 25 de merz.

Ginastica per se n sté bën

L KVW de Urtijëi mët a jì n mierculdi ai 20 de jené dala 17.00 n curs de ginastica per se n sté bën cun Lisl Dellago. L curs tla palestra dla scola elementera de Urtijëi unirà tenì per de ndut 10 iedesc for dala 17.00 ala 18.00. La iscrizions vën tëutes su tla “Butëiga dl mond” a Urtijëi o cherdan su l numer de telefonn 0471 786427.

Curs de depënjer y “beizen” sun lën

La Scola Prufesciunela de Urtijëi mët a jì n curs de depënjer y “beizen” sun lën. L referënt ie n espert te chësc ciamp. L curs vën tenì dai 15 de jené nchin ai 5 de fauré, uni vënderdi dala 14.00 ala 18.00 per de ndut 20 ëura. L curs costa 80,00 € per persona.

Curs de turné ”da ciantons a turont“

Tla Scola Prufesciunela de Urtijëi vëniel metù a jì chësc curs cun Andrea Holzknecht de Urtijëi. L curs vën tenì n sada ai 23 de jené dala 8.00 ala 17.30 per de ndut 8 ëura. L medemo curs vën nce tenì n sada ai 30 de jené for dala 8.00 ala 17.30 per de ndut 8 ëura. L curs costa 44,00 € al iede y per persona.

Curs de pudejé

La scoles de schi de Gherdëina mët a jì deberieda cun l Schi Club Gherdëina l curs de pudejé per mutons y mutans dla scoles elementeres y dla scoles mesanes de Gherdëina. L scumëncia ncuei sada ai 9.1. y ie te Val dala 14.00 ala 16.00 y l jirà inant per 8 sades, for dala medema ëura. N mpera la tecnica de basa, l var auternà y la tecnica liedia (scating). L vën fat truep juesc, na bela jita y ala fi n na pitla demustrazion. Fajeron nce na pitla proa de biathlon (cun tré tl scies)! Da paië ite iel 90 €. Tla scola de pudejé te Val, pon se mpresté ora l material da pudejé al priesc de 40 € per dut l curs. Per nfurmazions pudëis cherdé su Arnold Runggaldier, tel. 335 6600933.

Concursc”Sparcanté energia” – cuncors de fotografi a

La Lia Natura y Usanzes y l Fotoclub Gherdëina mët a jì n cuncors regiunel per sensiblisé duc i zitadins n chësc cont. Fé pea possa duc i residënc tla region Trentin-Südtirol. Uniun possa dé ju nchin a cin fotografi es y chël dan l 1. de merz 2010 dala 23.00 tla sënta dl Fotoclub Gherdëina. Na giuria chirerà ora la plu bela fotografi es da mëter ora te na mostra tla sala dla Lia Mostra d’Ert a Urtijëi, chësta sarà dai 19 ai 28 de merz 2010. La medema giuria chirerà ora la trëi plu bela fotografi es che giaperà pesć de 300 €, 200 € y 100 €. Per nfurmazions plu avisa, per la bandida de cuncors y l formuler da fé pea, pòssen cialé do tla plates web dl Fotoclub Gherdëina www.fotoclubgardena.it. Fajëde duc pea!

Al chino de CianaceiInsnet, sabeda ai 9 de jené, da les 20.30 e da les 22.00, e doman domenia ai 10 da les 21.15 al chino de Cianacei se pel veer “Hachiko” fi lm dramatich de Lasse Hallström, regist de “Chocolat”, che conta la storia de amor de n cian per so patron, con Richard Gere.

Al chino de Tieser

Anché e doman sabeda ai 9 e domenia ai 10 de jené, da les 21.15 al chino de Tieser se pel veder “Il riccio”, fi lm de Mona Achache tout dal best-seller de Muriel Barbery “L’eleganza del riccio”.

Page 32: 0110

Informazions y Manifestazions

32

nr. 01 / 09 de jené 2010

www.lauscdiladins.com

Dotors y ApotechesDotor

L dutor de servisc dala 8.00 daduman de n sada 9 de jené nchin la 8.00 daduman de n lunesc 11 de jené ie l dutor Simon Kostner de Sëlva, tel. 0471/794002 o l 798626.Le dotur en sorvisc tla fi ndledema di 9 y 10 de jenà, ti comuns de Mareo y San Martin, é la doturia Margarete Mahlknecht, La Val, tel. 349/0667034 o 0474/523018. Ti comuns de Badia, Corvara y La Val saràl en sorvisc le dotur Martin Spechtenhauser, La Ila, tel. 0471/844200.

Apoteches

L’apoteca de servisc che à daviert ora dl orar ordiner da n vënerdi (dala 19.00) ai 8 de jené nchin n vënderdi ai 15 de jené ie chëla de Urtijëi, telefonn 0471/796125 (orar de giaurida 8.00-12.00/15.00-19.00).L’apoteca en sorvisc tla Val Badia, fora dl orar ordinar, dal vëndres ai 8 al vëndres ai 15 de jenà, é chëra da San Martin/Picolin, tel. 0474/523020.

Iniziatives sportives

♦Cursc de baléMetui a jì dala Mëisa Turonda dl’ëiles deberieda cun la scola de bal Black & White de Maran

Curs de balé per ducBalé ie la miëura medejina per corp y ana. Mparëis i vares dl discofox, foxtrott y d’autri bai plu balei al mumënt che l sarà na legrëza pudëi balé pea te d’uni sort de ucajions. Ne n’ulais’a chësc nia for bele? Chësc curs ie de ndut 6 iedesc y scumëncia n merdi ai 12.01. dala 8.00 da sëira nchin mesa

la 10.00, tla gran sala de chemun a S. Cristina. L priesc ie de 110,00 €.

Balé sun ritms latino-americansTlo ne n’adròven degun partner. L ie na maniera sportiva de balé, n mparerà bai scëmpli da party y nce coreografi es drët nteressantes.Chësc curs ie de ndut 6 iedesc y scumëncia n merdi ai 12.01. dala 7.00 nchin la 8.00 da sëira, tla gran sala de chemun a S. Cristina. L priesc ie de 90,00 €.

Per se scrì ite iel da paië ite l priesc dl curs te una dla filieles dla Cassa Raiff eisen de Sëlva sun l cont dla Mëisa Turonda Gherdëina, dajan sëura nce ciun di doi cursc che n uel fé pea.

Sozial

AviscĆiamena dal guant à indô daurì les portes

La Ćiamena dal guant lascia alsavëi che da śëgn inant podarà l’ativité indô jì inant, a Picolin, tla vedla Ćiasa de Palsa, olache ara é stada i ultimi agn. Da śëgn inant podaràn indô dè jö guant nët y intier o jì a se chirì fora guant de vigni sort, la jöbia dales 14.00 ales 16.00.

Incuntades de tëmp lëde

Le Raiun Sozial lascia al savëi che ai 12.01.2010 jarà inant les incuntades de tëmp lëde por porsones che sofrësc de depresciun, de schizofrenia, bulimia, anoressia y d’atres maraties psichiches, mo inće por porsones che se sënt sores. I jarun te Ćiasa de Palsa a ciafè i berbesc y les mëdes, por stè adöm y s’la ciacolè. I s’incuntun dales 14.00 tl Raiun Sozial tla secunda alzada. Por s’anunzié da fà para o por informaziuns pon cherdè sö le Raiun Sozial al numer: 0474/524506. Düć é bëgnodüs y po gnì pormëz te vigni momënt.

Senteda generela dl Cunsëi de Furmazion de Sëlva

L Cunsëi de Furmazion de Sëlva mët a jì n lunesc ai 11.1. dala 20.30 tecalonia de Sëlva si senteda generela. Duc i reprejentanc dla lies ie nviei a chësta ancunteda.

Museum de Gherdëina orar da d’inviern

Dai 13 de jené nchin ai 31 de merz sarà l Museum de Gherdëina daviert da merdi nchin vënderdi dala 10.00 ala 12.00 y 14.00 ala17.00.

“Fit tres l inviern” tla bibliotech Tresl Gruber

Ëis’a bele udù i libri che nes dà cunsëies ulà jì d’inviern? Cunsëies ulache n possa jì sibe cun la peves, cun la ciaspes o a pe – tlo te Gherdëina y ncantëur te dut Südtirol? Ma nce i libri che spiega la dinamica dla levines! Crive ora n bel liber! Ne arjumëde nia l’ucajion (nchin ala fi n de fauré) de unì a ve crì ora vel’ bel liber nteressant sun nosta mëisa de libri. La bibliotech “Tresl Gruber” ie davierta de merdi 15.00 - 17.00, mierculdi 9.45 - 11.30, vënderdi 15.00 - 17.00, sada 19.30 - 20.00 y dumënia 9.45 - 11.30.

Trasmiscion te Radio Gherdëina sun l amor per y danter fredesc y surans

N lunesc ai 11.01. pòssen scuté su dala 11.00 danmesdì te Radio Gherdëina na trasmiscion dal titul “Geschwisterliebe- Geschwisternliebe”. I reladëures ie la dut.a Iris Schwarzmeier y dutor Otto Delago. La urganisazion ie dla Grupa uemes y fenans.

Documenter sun la produzion de chiena dla Gardena Art

Sun Discovery Channel Italia vëniel mustrà tla trasmiscion ”How it’s made” l lëur de fi rmes talianes cunesciudes coche Ferrari, Lange y d’autres. Śën tl mëns de jené se dajerài ju te chësta trasmiscion cun la Gardena Art, metuda su de nuvëmber dl 2008, y si produzion de scultures de lën. La trasmiscion sarà da udëi ai 10.1. y 13.1. dala 23.00, ai 16.1. dala 13.00 y ai 17.1. dala 20.00 sun i canai 401 (SD/HD) y 450 (HD/SD). Per na segura vëniel prià bel de cialé do sun http://guidatv.sky.it/guidatv/grid.html, sce la trasmiscion ne n’ie mianó unida spënta.

Pruma garejèda sozièla Ski Team FasciaEn mércol ai 13 de jené sul portoi de Aloch a Poza l Ski Team Fascia endreza la pruma garejèda sozièla de slalom lèrch averta a duc i sozi de la categorìes dai Pulcini ai Allievi.L prum concorent pea via da les 14.30 e n’ora dant vegn dat fora i numeres te la senta del Ski Team visavì l portoi. Chi che vel tor pèrt i cogn se scriver ite dant da en mèrtesc ai 12 de jené te la senta del Ski Team, ence per telefon al numer 0462.764111, per fax al 0462.763123 o per mail a la direzion: [email protected]

Trofê Börz Liösa

Le Sport Club Amatorial Antermëia organisëia le Trofê Börz-Liösa, en doman domënia ai 10.01.10 dales 10.00 danmisdé, söla pista dla liösa Börz-Pè de Börz. I numeri vëgn partis fora ala partënza, dales 8.30 inant. An po ma tó pert cun liöses altes (Bockrodeln). Informaziuns y iscriziuns anter incö sabeda ai 9 de jenà dales 17.00 pro Helmut, al nr. de telefonn y fax 0474/520055; fonin 347/9229951 (dè dant l’ann de nasciüda y le paîsc). Le premiaziun gnarà tignida dales 14.00, tl bar dl ćiamp dl sport a Antermëia.

L’Atletica Gherdëina scumëncia inò si atività

Ies’a adatà a sauté aut o a sauté lonc, ies’a asvelt o es’a artenienza? Sce te ies nasciù tl ann 2002 o dant y te es ueia de fé pea, pona posses te scrì ite:a Urtijëi tla palestra dla scola elementera n lunesc ai 11.01. dala 18.00 ala 20.00; te Sëlva tla palestra dl stadio Pranives n mierculdi ai 13.01. dala 16.00 ala 18.00 o n vënderdi ai 15.01. dala 16.00 ala 18.00. Da paië ite iel 180,00 €. Nfurmazions giàpen da Carmen Spisser, tel. 0471 798087 o da Marco Bagozza, tel. 339 4897405.

Ëures de tennis debant per chëi che uel scumencé

L Tennis Club de Urtijëi mët a jì dai 14 de jené inant uni juebia dala 9.00 daduman na ancunteda de grupa cun l maester Lorenzo Rumerio, che se mët a desposizion per dé lezions de tennis debant per chëi che uel scumencé a fe tennis y nce per chëi che sà bele. L custimënt sarà me chël de paië l ciamp per l tëmp che n juega. N ne muessa nia se lascé nuté su danora. Nuzëve de chësta ucajion, sëis duc nviei a fe pea.

Nona edizion dla Val Gardena Ciasp

Ai 24.01.2010 sun Pana a S. Cristina tl zënter de pudejé, dala 10.30. L’Atletica Gherdëina mët inò a jì chësta garejeda y nce la manifestazion sportiva nia cumpetitiva de jì cun la ciaspes, longia 5,5 km, cun pië via y travert tl zënter de pudejé. I urganisadëures mët a desposizion za. 100 pèr de ciaspes bele dala 8 daduman iló tl zënter de pudejé, tres n pitl cuntribut. Se scrì ite pòn tla Lia dl Turism de S. Cristina nchin ai 23 de jené o n l di dla marcia nchin la 10 danmesdì, paian ite 10,00 euro (per mpresté la ciaspes 7 euro). Ulessan nvië duc, sibe mëndri che majeri a fé pea pra chësta marcia o garejeda. Per purvé i dis dant pòn se mpresté ora la ciaspes te n valguna butëighes de Gherdëina.La Val Gardena Ciasp fej nce pert dla Copa Italia (13 garejedes te duta la Talia) y sce n fej pea 8 garejedes te 8 provinzies defrëntes puderàn pië do de biei pesć.Ancunteda de ulenteres y jëuni cun problems psichics

Tëmp.liede: n merdi ai 11 de jené se urtons dala 19.30 sun Plaza Sant Antone a Urtijëi per jì deberieda te Sëlva a chidlé. La grupa fej na atività per jëuni danter 18 y 35 ani, che à problems psichics o de sozialisazion, per ti judé a se ntegré tla vita dl luech y danter i jëuni de si età. La scumenciadiva se stiza nce sun l aiut de ulenteres. Ëi vën tl prim sambën nce mpue nseniei ju da jënt cumpetënta dl Servisc Soziel. Per nfurmazions plu avisa pòssen cherdé su Barbara Dorfmann dl Servisc Soziel Gherdëina, tel. 0471 798015.

Grupa Deberieda: domesdì de juesc y ”spaghettata”

Se ancunton n juebia ai 14 de jené dala 4.00 domesdì tla sala dla sentedes dl Servisc Soziel a Urtijëi tla streda Purger 16 a Urtijëi, ulache fajeron deberieda d’uni sort de juesc y dopro se lascerons mo savëi bona na bela spaghettata. Per nfurmazions plu avisa pudëis cherdé su la cunlauradëura dl Servisc Soziel de Gherdëina Ulrike Rabanser, tel. 0471/798015. La grupa ie davierta a duta la persones nteressedes. ”Deberieda” ie na grupa, na ucajion per se ancunté danter persones che à problems psichics o de sozialisazion cun ulenteres.

Curs per se njenië ca a parturì

Ntan dut l ann vëniel pità da pert dl Servisc Saniter de Gherdëina chisc cursc. L vën pità nfurmazions sun i aspec fi sics y emotifs ntan che n aspieta, ntan l parturì y l tëmp da dedò. L vën pità mesuns per cuntenì l mel dla dueies y per ti jì permez al mel ”normal” dl pert. Dut per judé do a n pert naturel. L ie nce n’ucajion per fé esperienza de muvimënt y de relassamënt y per cunëscer d’autra umans. Per fé pea i cursc iel da se nuté su cherdan su l 0471 797778 o l 0471 794290.

PrejentaziunsPresentaziun dl liber “Alles ist zum Basteln da” de Pia Pedevilla

En sabeda ai 16 de jenà dales 17.00, gnaràl presentè te Istitut Ladin “Micurà de Rü” a San Martin le liber de Pia Pedevilla “Alles ist zum Basteln da”, cun passa 300 idees da pastlenè por pici y gragn, dè fora por sostignì le proiet de solidarieté “Früć y lat por mituns profugs dla Birmania” dl’assoziaziun “Helfen ohne Grenzen”.

Page 33: 0110

33

nr. 01 / 09 de jené 2010

www.lauscdiladins.com

Religion y Anunzies

L Cai Sat Auta Fascia, la direzion e duc i sozi,tol pèrt a la gran manconia per la mort,

te na operazion de socors, de

Alessandro, Diego, Erwin e Luca e se strenc dintorn a la families scì duramenter proèdes.

Nos i recordaron semper.

L Cai Sat Auta Fascia

Partezipazion

L Conseier provinzièl ladin Luigi Chiocchettitol pèrt con comozion al dolor de la families

DantonePerathoner

Prinothe Riz

co la speranza che dal sacrifi zie de Alessandro, Diego, Luca e Erwinposse fi orir na maor responsabilità e na neva coscienza

canche se se arvjinea a l’Ambient da mont.

Partezipazion

Michelino Dantone Brach03.01.1999 – 03.01.2010

L’é 11 egn che te ne ès lasciàte recordon con encresciment per la bontà che te aees

la mama, ti frèdes e duc chi che te à volù ben

Recordanza

L’é se n jit te la Pasc del Paradis

Renato Pedrottida Vich

La femena Renate vel ge sporjer n fort develpai a don Erminio, al Cor de lejia e a duc chi che ge é

stac apede te chest moment de manconia.

Lo recorda con gran encresciujumla femena, la fi a Claudia col jender Giovanni e duc

i nevoes.

Vich, ai 17 de dezember del 2009

Rengraziament

“... y tres indô éle invalgò n fostü de Tüa vitan pinsier, na vijiun, n momënt, n sentimënt.Ëi nes recorda Te, To amur, Tüa amizizia...”

Giulan de cör

Othmarpur To impëgn, Tüa dediziun,

y pur l’ejëmpl de vita che te nes as vit dant.

Assoziaziun Turistica Corvara-CalfoschConsorz Turistich Alta Badia

Recort

Vangel dla Domenia

Bato de Gejù, ann C, ai 10 de jenà 2010

Dal vagnele do San Lüca, 15-16.21-22

Te chël tëmp ê le popul plëgn d’aspetanza y düć ponsâ sura tl chît sce Jan n’ê mine forsc instës le Messia. Mo Jan ti respognô a düć: “Iö ves batiëii cun ega mo al nen vëgn un che é plü gaiert co iö, y iö ne sun nia dëgn de ti desćiolè i ćialzà. Ël ves batiarà cun Spirit Sant y cun füch.” Deboriada cun döt le popul s’à inće Gejù lascè batié. Y tratan ch’al periâ, s’à daurì le cil y le Spirit Sant é gnü jö sön ël, che ê da odëi tla forma de na colomba, y na usc dal cil dijô: “Tö es mi Fi bunorü, en tè ài ciafè plajëi.”

Parora dl Signur. - Lalt a te, Gejù Crist!

“T’ês tan jonn,t’es mort tan adora,che che t’à conesciü

ne te desmentiarà mai.”

Fora de n cil sarënch à le Signur cherdè pro Ël

Othmar Costabieial’eté de 38 agn.

Dër bel giulan por le respet y l’amur che ti é gnü dè a nosc Othmar tla vita sciöche inće sön so ultim tru. La partezipaziun de os düć nes à dè consolaziun y forza.

Erika cun Mattia y AndreaFamilies Costabiei y Vittur

Rengraziamënt

Armando Bertoldi*27.06.1924 +21.12.2009

N ringraziamënt a düć chi che à tut pert ales corones y ala supultüra.

N giulan de cör al dutur Di Marino, ales infermieres, ales assistëntes

dl raiun sozial y ales vijines y vijins de ćiasa.

Tarina, Franco, Marisa y Bruno

RengraziamëntPlüra - Les festes incër

Nadè é stades festes scöres por la Ladinia. Les cater vites jones di socoriturs dl Aiüt Alpin de Fascia, inzidënć sön pista y fora de pista. La Val Badia mëss plüré Othmar Costabiei de 38 agn, aćiasè a San Ćiascian, a chël che al ti à dè le bot en San Stefo, tratan na escursciun cun i schi. A nia n’à joè l’intervënt dl jolier dl Aiüt Alpin. I socoriturs à ma plü podü constatè la mort. La noela s’à slarié fora sciöche n tarlì te döta la valada. Othmar ê na porsona conesciüda y bunorüda, y dër engajada tla vita publica y soziala. L’imprenditur ê assessur al artejanat, comerz y cultura dl comun da Corvara, sciöche inće surastant dl comitê di artejagn APA dl comun da Corvara y presidënt dla Müjiga Corvara/Calfosch. Al lascia zoruch la fomena y dui de

pici mituns. La mëssa de sopoltöra de Othmar Costabiei é gnüda zelebrada ai 29 de dezëmber a San

Plüra por Othmar CostabieiL’imprenditur de 38 agn à pordü la vita por gauja de n infart tratan na escursciun cun i schi. Costabiei ê dër atif tla vita publica y soziala. Al lascia zeruch fomena y dui de pici mituns

Ćiascian, olache le pere jonn é inće gnü sopolì, acompagnè da na gran meja de jënt. Che al pois palsè tla pêsc de Dî.

Othmar Costabiei.

Page 34: 0110

34

nr. 01 / 09 de jené 2010

www.lauscdiladins.com

Congratulazions

Düt l’bun

a nosta lâ y uma por i 92 agn che ara complësc ai 11.01.2010.

I ti aodun inant sanité y ligrëza.

La neza Petra y Günther, Erika y le möt Friedl

Cera mamaai 3 de jenà ëis complì i 90!

Döta osta gran familia unida se fej de cörles mius aodanzes de vigni bëgn.

Dër bel dilan de döt ći che ëis fat y fajëis por nos!

Al é tan bel che podun gnì gunot a Se ciafè!

In mercui ai 13 de jenà sunse tan inant.

Nosta Doris50 agn cumplësc, ći spavënt!

Inće sce mez secul é bel’ passè,la vëia da śughé ne te à nia tralascè!

Resta tres insciö sciöche t’esplëna de sbunf y da urëi bun!

Tüa fi ocia cun familia

DorisFinalmënter él gnü l’dé

olache nos cun te i 50 agn podun festejé.Fina śëgn aste tan laurè

y pur nos dagnëra fi stidié,de chësc de cör orunse te ringrazié.

Resta inant dala buna lüna y tan da urëi bunchësc nos dassënn te aodun.

Franzl cun Stefanie y Marco; Milio y Monica; Angela y Ernesto cun Jasmin y Fabian.

Cumplimënc y cungratulazions de cuer a

Barbara Senonerche à arjont tl’Università de Trënt

ai 17.12.2009la laurea

de mediazion linguistica y comunicazion letereratla spezialisazion:

mediazion linguistica per la mprejes y l turism.

Dut l bon y suzes tl daunì te mbincia de cuer

ti familia

Erich Unterkircherà cumplì ai 7 de jené 2010

la bela età de 75 ani

perchël ulons ti mbincé dut l bon,fertuna y sanità

y la forza de jì for inant tla vitay de tò cieche Idie nes manda.

Chësc da Trina cun l mut Petery sambën i trëi nepoc

Alex, Miriam y Marco cun mamiDüt passa...mo l’ amur che tö se das

n’à degüna fi n... N gran giulan a te...

mi om, nosc pere, nene y besaun

Nando De Giovanniy düt l’bun pur to 85 agn.

Te orun dër tröp bun.

Döt le bun a

Albert d’Anseley Matio de Corcela

co à complì en Nanü70 + 6 agn.

Congratulaziuns

al nenepur i 65 agn che al à cumplì.

De cör giulan pur ći che t’as tres fat pur nosy inant uruns’ te auguré düt l’bun

cun tröpa sanité, furtüna y cuntentëza.

Dala picera Ileniay düć chi de familia

Va l’tru y tol ći che Dî à calcolè,deache te döt ći che sozed t’él Ël dlungia.

Ai 15 de jenà complësc

Don Angelo Complojerla bela eté de 90 agn.

I ti augurun düt l’bun y tröpa sanité pur i agn che à da gnì.

I vijins

I familiars de

Maria Rabisèrengrazia dër bel

l’ombolt Iaco Frenademetzpor la gran ligrëza che al ti à fat pur sü

90 agn.

Page 35: 0110

35

nr. 01 / 09 de jené 2010

www.lauscdiladins.com

Congratulazions y Inserac

Crì da laour

N’ëila che à bele esperienza chier da lëur a rumé su majons. Tel. 389/9975736. (49/09)•••N ël che à bele esperienza chier da lëur coche cuech te Gherdëina. Tel. 334/7292760. (49/09)•••N ël cun esperienza chier da lëur coche aiut cuech. Tel. 339/1361585. (49/09)•••N’ëila chier da lëur a judé te n pitl garnì. Tel. 339/1361585. (49/09)•••N ël chier da lëur a fé de uni sort de stroc. Tel. 334/3924610. (49/09)•••Nëila cun esperienza chier da lëur coche baby sitter o coche badanta. Tel.

340/5298027. (49/09)•••N ël chier da lëur coche segondo cuech o a lavé ju. tel. 349/6089326. (49/09)•••N’ëila rumena de 37 ani che viv a Vicenza chier da lëur a rumé su majons. Tel. 349/3336850. (49/09)•••N ël chier da lëur. L ie unfat de cie lëur che l se trata. Tel. 389/8314208. (49/09)•••Na jëuna cun esperienza chier da lëur te Gherdëina a rumé su majons. Tel. 346/6375933. (50/09)•••Capo partita cun esperienza chier da lëur per la sajon da d’inviern tla Val Badia o te Gherdëina. Tel. 388/6947978.

Da vëne n orghe da tastes Soprani con 90 basc. Tel. 0471/838090 da sëra. (49/09)•••Da vëne n baghele a 100,00 euro. Tel. 338/1324036. (49/09)•••Al vëgn venü n Golf Cabrio III,1.6cc da 101 ćiavai, corù ghel, sic de coran che se scialda, te de buniscimes condiziuns, 80.000 km, prisc 2.900 euro tratabli. Tel. 338/5867845 (dales 15.00 inant)

Da vende

•••Da vëne cialzà da schialpinism Garmont g-lite, numer 41 desco nüs, prisc 75,00 euro. Tel. 339/1616695. (50/09)•••Da vëne mascin da laurè le len Zinken Compact 21. 5 te 1 (siè, fresen, planè, lascè fora y forè). Zircolar cina 25mmØ, planè cina 20 cm, freser Ø30mm. Mascin co va sön öna na fase 230V, ca. 2,5kW, con picies dimensciuns ca. 2 x 2 m. Tel. 339/8196861 (do les 18.00). (01/10)

Da chirì

L vën cris na joca y na brea da jì cun i schi da muta n. 122 mantenida bën, sce la va dla marca Cacao. Tel. 339/8533723. (49/09)•••N maester dai schi chier n pitl cuatier o na majon cun puscibltà de cujinè a S.Cristina o ntëurvia. Tel. 380/4206729. (49/09)•••L vën cris roba che ne vën nia plu adurveda. Tel. 0471/798415. (49/09)•••Na porsona chir n pice cuatier tl’alta Val Badia, cun poscibilité da cujiné. Tel. 333/6190063. (01/10)•••Na pitla familia chier n cuatier per dut l ann, sce l ie mesun a Urtijëi. Tel. 329 6278468. (01/10)•••L vën cris n sitz da mëter te auto per n pop de 20 mënsc. Tel. 320/0727933. (01/10)

(50/09)•••N ël chier da lëur sciche cuech te Gherdëina. L à la residënza tlo y à bele laurà te plu hotiei de Gherdëina. Tel. 334/7922760. (01/10)•••N ël chier da lëur a lavé ju o a fé d’uni sort de stroc, sce l ie mesun te Gherdëina. Tel. 327/3266394. (01/10)•••N jëunn dl Perù che lëura bele da 10 ani incà te Gherdëina chier n lëur de vel’ sort. Tel. 327/7350830. (01/10)•••N ël polach de 25 ani chier da lëur tl raion de Corvara a lavé ju o a fé de uni sort de stroc. Tel. 320/8031230 o 328/6519652. (01/10)•••N ël chier da lëur coche cuech o segondo cuech. Tel. 349/7188365. (01/10)•••N ël chier da lëur a judé te cësadafuech a lavé ju o a fé de uni sort de stroc. Tel. 333/8864979. (01/10)•••N ël cun esperienza chier da lëur coche cuech. Tel. 348/9159627. (01/10)•••N’ëila de Urtijëi chier dala metà de fauré inant n lëur per dut l ann, mez n di, danmesdì. Chiche ëssa vel’ stiera da pité ie priei bel de cherdé su l numer 345/8431268. (01/10)•••N’ëila cun esperienza chier n lëur coche cuega o segonda cuega. Tel. 328/1473891. (01/10)•••N’ëila cun esperienza chier da lëur a rumé su majons o coche barista. Tel. 389/9975736. (01/10)•••N ël cun esperienza chier da lëur coche capo partita o segondo cuech. Tel. 345/2562333 o 0882/491918. (01/10)•••N jëunn da tlo chier da lëur. Ël à na furmazion universitera y esperienza te plu setëures. Tel. 328/5450240. (01/10)

L’associazion turisticaArabba Fodom Turismola chier da da fauré 2010n / na secretèr/a per la gestion de le ativitè del consòrz. Ven damané

conoscënza de inglesc e todësch, de savei douré

polito l computer, fl essibilité. Per deplù

nformazion o per mané l curriculum vitae

contaté: [email protected]

N juebia sëira, ai 10 de dezëmber iel unì perdù na biescia blancia de pelouche y na britula cuecena. Sce zachëi les ëssa abinedes, prëibel cherdé su l 339/7168537. (50/09)

La fi rma PEMAscultures exporta Puntives chier

na persona per lëureste ufi ze y

na persona adateda perl repart dl export.

Per nfurmazions prëibel cherdé su l numer

0471/797175 o passétla fi rma a Puntives.

Hofer Groupa S. Cristina chier

1 sciafer cun la patent B che sebe la rujeneda ladina

per l raion de Gherdëina.1 magasinier

cun ncëria de cumiscion che sebe la rujenedaladina y da lauré sun l computer

per l magasin te S.Cristina.Nteressei possa mandé si dumanda a

[email protected] o cherdé su l 0471 793445.

Aziënda sanitara de Südtirol

Raiun Sanitar da BornechAvis publich

Al vëgn lascè al savëi che tl Raiun Sanitar da Bornech vëgnel scrit fora concursc publics aladô de titui y ejams

por l’ocupaziun dla störa nominada dessot

assistënt/a de cura spezialise/ada (OSS)la störa é resservada al grup linguistich ladin,

atestat de bilinguism D

Le terminn por menè ite les domandes:anter les 12.00 di 27.01.2010.

Les domandes po gnì portades/menades diretamënter o tres cherta cun recioiüda de retour (al vel le stempl dla

posta), a chësta misciun:

Ofi ze por concursc y assunziuns dl raiun sanitar da Bornech, str. Spital 11, 39031 Bornech,

tel. 0474/586027-28-36, www.sb-bruneck.itI formulars por la domanda y informaziuns plü monüdes pòn ciafè tl ofi ze por concursc y assunziuns sciöche inće

sön la plata internet www.sb-bruneck.it

Le diretur dl raiun sanitardr. Walter Amhof

Cavallino Bianco Family Spa Grand Hotela Urtijëi chier1 tecnicher

da tlo per dut l annper lëures de manutenzion te hotel.

La persona dëssa savëi da lauré autonomamënter y avëi de bona capaziteies da artejan, na cunescënza de basa dl

lëur da eletricher y idraulicher, ulentà y gran nteres a mparé cosses nueves.

L ie udù dant n tëmp per mparé l lëur.L ambient de lëur ie nteressant y inuvatif y l vën pità n

bon paiamënt. Per nfurmazions prëibel

cherdé su l numer de fonin 335/251704o mandé la dumandes a [email protected]

Le Sorvisc ai Jogn Val Badiachir da atira

n/na colaboradù/ëssa a tëmp plëgncun le titul de maturité y ligrëza da laurè

cun jogn y mituns

Esperiënzes o formaziun tl ćiamp dla pedagogiaé dër bëgnodüdes.

Al vëgn ćiamò damanè:

- cualitês da manajé y da condüje n laûr autonom- capazité por le laûr te grup

- desponibilité al contat y ala formaziun- desponibilité da laurè datrai inće da sëra

- vëia da se dè jö cun mituns y jogn- motivaziun religiosa

- patent B y n auto

Les domandes por curì le post po gnì dades jö te ofi ze dl Sorvisc ai Jogn a Picolin ćina en lönesc ai 11 de jenà 2010.

Por informaziuns pon cherdè sö le 335/5400890 - Alexo diretamënter te Sorvisc ai Jogn al 0474/523070.

Pensione Amaliaa La Ila chirn lavataîs

por da sëra,poscibilmënter dl post.

Prëibel telefonè al0471/839692.

Lagació MountainResidence

a San Ćiascian chirna ćiamenëssa

por döt l’ann. Sce i sëisinteressà, telefonede al

0471/849503.

A Runcadic vëniel fi tà vian bel cuatier cunvenzionàper doi persones cun ciulé

y garage, a jënt da tlo.Prëibel cherdé su l

335/7617020.

Bar Galaria Oswaldte Sëlva chier

na barista dl posta mez tëmp. Prëibel

cherdé su l 333/9365771.

Hotel La Perlaa Corvara chir

na ćiamenëssapor la sajun da d’invern.

Prëibel telefonè al0471/831000.

[email protected]

L vën fi tà via n cuatier aS.Cristina a jënt da tlo.

Per plu nfurmazionsprëibel cherdé su l

numer 335/5432071.

Döt le bun a mia mëda

Rita Dapozpor le complì dai agn.

An n’oress mai dìche al n’è belo valch pa tronta;de cösc poste ester contonta

y dassënn con me t’la rì.Che te m’os tan bun sonti vigne dé

dandadöt deache te sas tan da mo daidé.Por te ringrazié

te tigni tan toch ch’i sun buny i t’aodi fortüna y ligrëzes en grömun.

Tobias y düć i tü d’La Pli,da Valdaora y da Terenten

Mandeda na e-mail a

[email protected]

Page 36: 0110